Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58296 | Col·lecció del Museu d'Estampació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio | <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> | Va C-XX | <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> | 08172-102 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> | 41.4888800,2.3527600 | 445970 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|98|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58297 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-15 | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu municipal de Premià de Mar comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons està format per 1180,13 metres lineals de documentació que es pot agrupar en cinc apartats: I. Fons de l'administració local (1836-2006). II. Fons d'associacions. III. Donacions particulars de Premià de Mar. IV. Publicacions i edicions del municipi. V. Arxiu d'imatges i so Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1836. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius que segueix el quadre de classificació publicat pel servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, l'any 1989: A. Administració general; B. Hisenda municipal; C. Proveïments, comerç i consum; D. Promoció de la ciutat i turisme F. Beneficència i assistència social; G. Medi ambient i sanitat pública; H. Obres i urbanisme; I. Seguretat pública; J. Població; K. Eleccions; M. Servei militar; P. Ensenyament; Q. Cultura i Joventut; R. Esports i S. Serveis agropecuaris.</p> | 08172-103 | Carrer Miquel Moragas, 12 | 41.4900800,2.3572900 | 446349 | 4593362 | 1836 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58298 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-13 | XX | <p>A la casa rectoral de Sant Cristòfol de Premià de Mar s'hi conserven els arxius de la parròquia. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. D'abans de la Guerra Civil només es conserven tres llibres: un de matrimonis, un de batejos i un de defuncions, compresos entre els anys 1918 i 1935. Tots els altres són a partir de 1939, excepte el de confirmacions que és des de 1942. La resta es van cremar. També hi ha expedients matrimonials, llibres de comptabilitat i un arxivador amb fotografies antigues en blanc i negre.</p> | 08172-104 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar el 99% de l'arxiu.</p> | 41.4899600,2.3562100 | 446259 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58300 | Registre Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-civil | XIX | <p>El Jutjat de Pau custodia els llibres del Registre Civil de Premià de Mar, agrupats en naixements, Matrimonis i defuncions. La documentació comença a partir de l'any 1870. No està informatitzat ni digitalitzat. El primer jutge de pau de Premià de Mar fou Pau Font i Gurri.</p> | 08172-106 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | <p>El registre civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriuen els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.</p> | 41.4898300,2.3579000 | 446400 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58302 | Fons referent a la parròquia de Sant Cristòfol de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Premià de Mar en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08172-108 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4896900,2.3566100 | 446292 | 4593319 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58303 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-15 | <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Premià de Mar es celebra per la diada de Sant Cristòfol, patró de la població, el dia 10 de juliol. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici, la diada castellera o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals, com la baixada d'andròmines o la polèmica cursa a pèl; on , com el seu nom indica, es fa una cursa des de la Gran Via fins a la Platja amb l'única vestimenta d'un bon calçat. Això sí, es fa a les tres de la matinada. També la música i el ball formen part important del programa, com l'esport i la gastronomia. A més a més sempre es pensa en els més petits i els més grans. Però des del 1997, l'eix vertebrador de tota la festa és el desembarcament pirata o la festa dels pirates i premianencs. Es tracta d'una festa de nova creació, que ja arriba a la seva 14 ª edició,però que s'inspira en una sèrie de fets tant històrics com llegendaris que succeïren a la nostra comarca, relacionats amb els atacs de pirates barbarescos. L'objectiu d'aquest 'invent' no era altre que trencar la dinàmica rutinària d'uns actes que es repetien any rere any sense més al·licients i fer una festa més participativa. La festa comença després del pregó, des d'on es convoca als premianencs a la platja perquè ha estat vista una vela sospitosa que podria ser de pirates i cal organitzar la defensa. Mentre aquesta es prepara s'anima la vetllada amb música. Quan arriben els pirates es produeix una gran batalla primer, uns des de la platja i els altres des del mar, però després és un cos a cos en el que guanya l'Omar, cabdill pirata. Amb els presoners s'inicia una cercavila encapçalada pels gegants fins a prendre l'Ajuntament, tot i la resistència d'alguns grups isolats de premianencs. Quan es pren l'Ajuntament, es crema, s'hissa la bandera pirata, es declara vila pirata i es convoca la gent a fer una gran celebració a la plaça de la Foneria o Països Catalans. Altres activitats relacionades són el mercat d'esclaus i els atracabars. Finalment, el darrer dia es convoca als premianencs a la batalla final a base de farina i aigua per expulsar els pirates que prometen tornar-hi l'any següent. Un altre element recent, el primer any fou el 2000, que ha arrelat molt i que treu la gent al carrer és la decoració del carrer Sant Antoni en poble pescador, un dels més antics de Premià i un dels pocs eixos comercials del nucli històric. Els bars es transformen en tavernes, hi ha fira d'artesania i mostra en viu dels oficis, s'hi poden trobar horts, safareigs amb peixos, animals de granja, barques, etc. Es converteix en el carrer més concorregut durant uns dies.</p> | 08172-109 | Premià de Mar | <p>La festa dels pirates sorgeix de la regidoria de cultura l'any 1997, amb Joan Anton Sòria al capdavant. Aquell primer any es fruit de la improvisació, tot i que ja va tenir repercussió participativa. Amb un any per endavant i de cara a preparar la segona edició, la preocupació es centra en dotar-la de continguts i per aquest motiu, s'encarrega a Albert Calls una narració literària d'un atac barbaresc a Premià de Mar. D'aquest relat en sortiran els principals actors protagonistes de cada any: l'Ester, filla de la peixatera; el Martí, el seu promès, i el Gran Omar, cabdill pirata que quedarà prendat de la bella Ester i com que no la podrà aconseguir, cada any torna per endur-se-la. També es crea l'himne dels pirates, obra de Ferran Martínez i lletra de Toni Oró. L'any següent s'encarrega un guió que lligui tots els elements de la festa i creï certa litúrgia que la gent pugui fer seva. Anirà a càrrec de Joan Sol. També es crea la comissió de pirates, que després es convertirà en pirates i premianencs; s'aconsegueix un vaixell de vela llatina (el Moré Vermei) pel desembarcament, es fan els nous gegants inspirats en els protagonistes de la història i es crea la bandera pirata, una mitja lluna blanca sobre fons negre. Després la gent n'estamparà un exemplar per penjar del balcó de casa seva, en una de les activitats de la pròpia festa. Pel bàndol dels premianenc també es crearà una bandera a a partir de l'escut de la vila i també es farà un himne.</p> | 41.4896600,2.3569200 | 446318 | 4593316 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58304 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-8 | XXI | <p>La Festa major d'Hivern de Premià de Mar és una festa restaurada molt recentment, però amb cert pòsit històric. Coincideix en dates amb el Carnaval i concentraria els actes del dijous gras fins al diumenge de carnaval. Quedaria el dimecres de cendra com a acte posterior. Els Penja-culpes és un acte nou, pensat per aquesta festa que tracta de despertar els esperits de les antigues fàbriques de Premià fent un cercavila amb molt de soroll. Es fa el divendres a la nit. Al dia següent (dissabte a les 19 h.) es fa una cercavila fins a la Foneria o Pl. dels Països catalans, o els Penja-culpes llegeixen versots satírics del món local o social en general. En acabat es reparteix un got de caldo. Els Penja-culpes són els esperits de les antigues fàbriques de Premià de Mar i s'ajunten per criticar a tort i a dret el poble, deixant a tothom retratat, sabent tot el què ha passat i deixat de passar durant l'any a la vila, gràcies a la seva condició d'esperits observadors. Són uns personatges fantàstics, però alhora molt lligats a la vida premianenca que ens recorden què havia estat Premià (de forma explícita en els seus versots, i indirectament gràcies als seus noms, reconeixibles en el teixit urbà i la història de Premià). També ens fan veure com és ara el poble i com podria arribar a ser. Ells es desperten per carnaval cadascun des de la seva fàbrica (o l'espai on antigament estava ubicada), corren pel poble i acompanyats d'una música pròpia, reciten uns versots crítics.</p> | 08172-110 | Premià de Mar | <p>Aquesta festa havia existit abans del franquisme, i a l'any 1981 es va re instaurar en un ple de l'Ajuntament, tot i que no s'havia activat mai, fins l'any 2006. La festa es feia en dates de Carnaval. L'any 2006, es va crear una comissió anomenada Fem Gran La Petita, que va voler iniciar aquest projecte i començar a fer coses com a prova de foc. I així va ser com es va proposar el tema dels Penja-Culpes.</p> | 41.4896800,2.3569500 | 446321 | 4593318 | 2006 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58305 | Monument a Rafael Casanova i Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-i-comes | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | Ha quedat a la intempèrie el ferro que subjecta l'estàtua de bronze amb la pedra, amb el consegüent perill de corrosió. La columna es mou lleugerament, caldria fixar-la millor. | <p>Monument dedicat a Rafael Casanova i Comes que consta de tres parts: un basament de secció circular de pedra, una comuna també de pedra i una escultura en bronze. El basament té un diàmetre de 70 cm i una alçada de 45 cm i està format per dues pedres de molí sobreposades. La columna és un corró de 83 cm d'alçada i un diàmetre de 30 cm. Porta una inscripció gravada amb la següent llegenda: 'Premià de Mar a Rafael Casanova 1995' i el nom de l'autor. L'escultura en bronze feta amb la tècnica de fosa representa un home que arrenca les arrels de la terra amb la força de les seves mans. Tot el conjunt està envoltat per un cadenat formant un espai quadrat.</p> | 08172-111 | Plaça de Can Manent | <p>Des de la seva inauguració, l'any 1995, cada 11 de setembre es realitza en aquest indret l'ofrena floral a Rafael Casanova en commemoració i com a record als que lliuraren la seva vida per defensar els drets nacionals de Catalunya.</p> | 41.4888700,2.3573300 | 446352 | 4593228 | 1995 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58305-foto-08172-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58305-foto-08172-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58306 | Font de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-0 | XX | tot i que la font no raja | <p>Font de la plaça de l'Ajuntament formada per una plataforma de pedra granítica en dos nivells i de composició simètrica amb sengles pilars de maons d'obra a a cada costat. En l'eix central els dos brolladors d'aigua que enlairaven el raig d'aigua verticalment cap amunt. L'aigua que queia s'escolava cap ambdós extrems on anava a parar en un desguàs. Als anys 90 dels segle passat es va afegir, a la part posterior, un plafó de rajoles amb un motiu pintat com a tema central que representava el poble de Premià amb diferents elements emblemàtics com a al·legoria de diverses etapes o fets importants, amb les dates corresponents: Creació de l'Escola de La Salle (1906), el primer tren (1848), Església (1842) (sic), la fàbrica de Can Puiggròs (1898), Can Manent (1616) o el centre Catalanista (1886).</p> | 08172-112 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Idea i disseny de Ramon Alcalà i execució en els tallers Raventós, el juliol de 1992.</p> | 41.4896400,2.3567900 | 446307 | 4593314 | 1992 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Alcalà | La data de la creació de la parròquia és incorrecte, posa 1842 i hauria de posar 1841. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58307 | Monument del col·lector d'aigües residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-collector-daigues-residuals | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | Rajoles trencades i pintades | <p>Monument que commemora la posada en marxa del col·lector d'aigües residuals, format per dos cubs d'obra, col·locats al biaix un damunt l'altre. El cub inferior és més gran, fa 102 cm d'aresta, i s'hi pot llegir en un plafó fet de rajoles (25) :'Elevació intermèdia núm. 1 del col·lector d'aigües residuals / Any 1980'. El cub superior fa 78 cm d'aresta i també té un plafó de rajoles (16) on hi ha l'escut municipal i un text que diu: 'Excm. Ajuntament de Premià de Mar '. Els cubs estan col·locats damunt un basament delimitat per un hexàgon reomplert amb terra.</p> | 08172-113 | Plaça de Dolors Folch i Ribas | 41.4906000,2.3629400 | 446821 | 4593416 | 1980 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58307-foto-08172-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58307-foto-08172-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Torres | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58308 | Monument plaça Joan Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-placa-joan-corominas | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | pintades | <p>Monument commemoratiu dedicat a Joan Corominas format per un basament de granit gris (135 x 50 x 60 cm) sense polir i una escultura de bronze de 70 cm d'alçada, feta amb la tècnica de la fosa, amb motius al·legòrics d'entre els que destaca la Sagrada família amb el coronament d'un noi que porta l'escut municipal de Premià de Mar a les mans. El bloc de granit és el suport d'una font amb un brollador de polsador, d'acer inoxidable.</p> | 08172-114 | Plaça Joan Corominas | 41.4892600,2.3495900 | 445706 | 4593276 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58309 | Monument Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-anselm-clave | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | restes d'alguna pintada que s'ha esborrat. | <p>Monument commemoratiu dedicat a Josep Anselm Clavé, creador dels cors Clavé, format per un pilar troncocònic de granit amb les cares treballades, de 180 cm d'alçada, 66 cm d'amplada i 40 cm de profunditat. La part central del monument és un medalló de bronze ( 33 x 40 cm) amb el bust d'Anselm Clavé en relleu. A sota hi ha una primera placa commemorativa de les noces d'argent on es pot llegir en lletres capitals: 'Noces d'argent / 1946-1971/ A. Coral L'Amistat / Premià de Mar'. Una segona placa, a sota de la primera, diu: 'Noces d'Or / 1946-1996/ A. C. Coral l'Amistat / Premià de Mar'.</p> | 08172-115 | Plaça Nova | <p>Es va instal·lar per commemorar el 25è aniversari de la creació de l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors Clavé i vinculats al centre Amistat.</p> | 41.4906700,2.3568400 | 446312 | 4593428 | 1971 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58309-foto-08172-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58309-foto-08172-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58310 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-1 | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>Font coneguda amb el nom de Font del cargol per la figura que la corona. La font està formada per un pilar de 156 cm d'alçada, de secció quadrada (56 x 56 cm) fet de maons vistos. A la cara septentrional hi ha l' aixeta i una pica semicircular. A la cara de llevant hi ha una placa on es llegeix: 'Ajuntament de Premià de Mar / Hi ha col·laborat / Cespa Ingenieria Urbana, S.A / SECE, S.A/ SOREA/ Restauració Xavier Martos'. L'escultura que corona el pilar és un cargol de bronze amb un nen que el cavalca (80 x 90 x 40).</p> | 08172-116 | Plaça Nova | <p>Inaugurada el 22 d'octubre del 2000 amb la presència d'alguns membres del grup literari La Font del Cargol, i després d'haver patit alguns actes vandàlics, que determinaren la realització d'una còpia en bronze. La Font del cargol original estava ubicada al Camí Ral durant els anys 60 del passat segle. Era de conglomerat de pedra. A causa de l'eixamplament de la Nacional-II es va desmuntar i no es va tornar a col·locar. Aquest fet provocà certa polèmica popular. L'emblemàtica font va donar nom a un grup d'escriptors d'aquell moment. El grup de la Font del Cargol de Premià de Mar va impulsar, tertúlies, concursos literaris, uns fulls i una col·lecció de llibres de poesia en la qual es troben els inicis de molts poetes maresmencs actuals. El Cargol va ser promogut especialment per Valerià Pujol ( Premià de Dalt) i Martí Rosselló ( Premià de Mar), però va aplegar autors com en Rafael Vallbona (de Premià de Dalt), Pep Bras ( Premià de Mar), que escriu un únic poemari i després es dedica a la narrativa, Maria- Antònia Grau (Premià de Mar), Jordi Bilbeny (Arenys de Mar) que hi publica un poemari. També, d'altres escriptors vinculats al Grup són Manel Guerrero (Mataró) i Jaume Cases (Premià de Mar), per citar-ne alguns dels principals. Per aquest motiu, recentment es va col·locar a la nova ubicació una altra font del cargol, però patí diferents atacs de vandalisme fins que es va decidir fer-ne una còpia en bronze. S'han localitzat altres fonts del cargol, fetes de conglomerat de pedra a Calella, Valls i Caldes de Montbui.</p> | 41.4905200,2.3566900 | 446300 | 4593411 | 2000 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58310-foto-08172-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58310-foto-08172-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58311 | Escut de pany de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany-de-can-lloveras | XVIII | <p>Escut de pany en planxa de ferro que sembla representar dos lleons rampants sostenint una corona. Està situat en una porta d'una casa del carrer Àngel Guimerà. Tipològicament, és una casa de cós i s'ubica en un dels carrers més antics de Premià. Documentalment ja surt en un plànol de 1861, però tant la casa com el carrer són anteriors. Per paral·lels i petits indicis de carrers veïns podria tractar-se d'una casa del segle XVIII que hagués mantingut algun element original.</p> | 08172-117 | Carrer Àngel Guimerà, 23 | <p>Durant molts anys ha estat l'entrada a un forn o fleca, documentada des de 1823.</p> | 41.4886600,2.3556900 | 446215 | 4593206 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58311-foto-08172-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58311-foto-08172-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58312 | Portal de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-lloveras | XVIII-XIX | <p>Portal conservat de l'antiga casa de cós de Can Lloveras, d'arc escarser i que conserva totes les dovelles i brancals fets de pedra granítica treballada. L'estuca de la façana fa un recreixement deixant vistes les pedres. És més gran que les portes de les altres cases de cós.</p> | 08172-118 | Carrer Àngel Guimerà, 23 | <p>Durant molts anys ha estat l'entrada a un forn o fleca, documentada des de 1823.</p> | 41.4886500,2.3557000 | 446215 | 4593205 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58313 | Refugi de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-salle | XX | Està tapat i no es coneix el seu estat de conservació | <p>Refugi i/o amagatall utilitzat duran la guerra civil espanyola (1936-39) ubicat a l'Escola de La Salle. Per informació oral es coneix que l'entrada estava en la paret que separa el camp de futbol de l'esplanada de les palmeres, davant l'entrada principal. Però es desconeix les seves dimensions o formes i els materials de construcció.</p> | 08172-119 | Carrer Abat Oliba, 17 | <p>Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu.</p> | 41.4880100,2.3503300 | 445767 | 4593137 | 1936-37 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58313-foto-08172-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58314 | Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova | <p>MONTLLÓ, J; GÓMEZ, J i SARÀBIA, V. (2007). Hem salvat la Nova. La mirada dels premianencs. Arxiu fílmic de Premià de Mar. Edita Víctor Saràbia. Produeix La CajaNegra. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Espai públic en forma de plaça urbanitzada en dues zones diferenciades amb una extensió aproximada de 2400 m2. Està delimitada al nord, pel carrer de l'Esperança i el carrer Anselm Clavé; a llevant pel carrer Francesc Moragas; a ponent pel carrer de la Plaça; i al sud, pel carrer Sant Cristòfol. La zona de llevant, de planta quadrada, té uns 1200 m2 de superfície i està a una cota superior de la zona de ponent, desnivell superat per unes escales. Es tracta de la zona més verda amb sòl de terra i on hi ha la majoria d'arbres plantats, sobretot una zona de pins pinyoners (9 exemplars de pinus pinea), albers (3 exemplars de populus bolleana) i Tipuana (Tipuana tipu). Una part d'aquesta àrea està reservada amb una tanca de fusta per a jocs infantils. La zona de ponent, de planta rectangular, té una superfície aproximada de 1.160 m2, està urbanitzada seguint un esquema geomètric amb sòl enrajolat i el que, en origen, era un petit estany al centre. Els laterals hi ha parterres enjardinats. El parterre de migdia hi ha 6 exemplars de moreres ( Morus alba). En el parterre septentrional, a part del monument commemoratiu a Anselm Clavé, hi ha diversos espècimens de plantes: prunera (prunus pisardii), iuca (iuca aloifolia), margalló (Chamaerops humilis), Troanella (Ligustrum lucidum). A més a més, a l'extrem sud - oest també hi ha la Font del Cargol.</p> | 08172-120 | Plaça Nova | <p>Després de la plaça de l'Ajuntament és la més antiga de la població. Per això es diu Plaça Nova, en contraposició de la Plaça antiga (de l'Ajuntament). L'any 1861 encara no estava contemplada en la planimetria existent. La seva fesonomia ha canviat amb el temps. En origen, la part de llevant estava ocupada per unes cases (5 o 6) de cós i el límit de llevant era el taller/fàbrica de Ca l'Aranyó. Els canvis urbanístics dels anys 70 del segle XX van provocar l'enderrocament de les cases de cós per obrir i allargar el carrer de l'Esperança i la construcció dels blocs de pisos del carrer Francesc Moragas. A l'interseccció d'aquests dos carrers es configurava el nou espai de la Plaça Nova, a una cota superior de l'espai antic, degut al desnivell del terreny. Les característiques de la plaça, que durant molts anys havia estat un gran solar amb el sòl de terra, va permetre la realització de moltes activitats lúdiques, festives, culturals i esportives. Entre una activitat i l'altra servia d'aparcament dels pocs cotxes de l'època. Entre les activitats més destacades i que es poden documentar gràficament hi destaquen les festives, com balls d'envelat, festes populars, aixecades de castells; espectacles infantils, aplecs de sardanes; gastronòmiques (arrossades populars); trobades de cotxes clàssics, recepció de ses majestats els Reis d'Orient; Els Tres Tombs; o esportives. L'any 1954 es va convertir en la pista de bàsquet del Premià.</p> | 41.4906700,2.3571000 | 446334 | 4593428 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58314-foto-08172-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58314-foto-08172-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58315 | Androna del carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís transversal i estret ubicat darrera les cases de cós del carrer Sant Cristòfol d'ús comunitari, que afecta a les cases dels números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65. Cada casa té el seu propi accés i la sortida es produeix pel carrer de la Plaça. Segons un document consultat facilitat per un dels propietaris, els veïns paguen trenta vuit rals cadascú per l'androna, en data 3 de novembre de 1858.</p> | 08172-121 | Carrer Sant Cristòfol | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905400,2.3562000 | 446259 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58316 | Androna del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-pere | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat lateral que permet accedir des del carrer Sant Pere al pati posterior de la casa núm. 17. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 18 metres i una amplada d'1,05 metres.</p> | 08172-122 | Carrer Sant Pere, 17 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4896400,2.3596000 | 446542 | 4593312 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58317 | Androna del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís que uneix la casa del carrer Sant Josep número 8 amb el carrer Prat de la Riba. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 15 metres i una amplada d'1,55 metres.</p> | 08172-123 | Carrer Sant Josep 8 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4889000,2.3565200 | 446284 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58318 | Plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-riera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 76 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera que proporcionin ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes importants a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-124 | Riera de Premià | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4893700,2.3544200 | 446109 | 4593285 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie. Els escocells han estat tapats i recoberts superficialment amb còdols de dimensions molt petites i una mena de vernís - cola. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58319 | Font del carrer Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-marina | XIX | Fa anys que no raja aigua i no conserva brollador. Recentment s'ha tapat la pica amb ciment. | <p>Font que entra dins el mur de façana d'un edifici amb forma d'arc de mig punt i amb pedra granítica envoltant l'obertura a mode de brancals i dovelles dels portals. La pica sobresurt de la línia de façana amb una vora semicircular. No conserva brollador. Porta inscrit en baix relleu la següent inscripció 'AÑO 1877'.</p> | 08172-125 | Carrer Marina, entre els números 6 i 8 | <p>Construïda l'any 1877.</p> | 41.4885800,2.3560300 | 446243 | 4593196 | 1877 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58319-foto-08172-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58319-foto-08172-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58320 | Arxiu audiovisual i fons de la memòria oral de Premià de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-audiovisual-i-fons-de-la-memoria-oral-de-premia-de-mar | XX | <p>Recull digitalitzat de pel·lícules eminentment domèstiques i amateurs filmades per particulars, però també de productores, relacionades amb Premià de Mar. Els autors d'aquest projecte són en Víctor Sarabia i la Miriam Soms, de la CajaNegra Produccions, que duen a terme aquest treball per iniciativa pròpia i sense ànim de lucre. A partir duna crida i d'uns primers contactes, s'aconsegueixen les primeres filmacions. Les pel·lícules originals es tornen als seus propietaris amb una còpia en DVD sense cost per a ells a canvi de que en permetin la inclusió a l'arxiu però mantenint-ne sempre els drets. Amb l'objectiu d'animar a la gent a col·laborar amb l'aportació de nous documents i donar a conèixer el material aconseguit es crea una web del projecte. Tot el procés es va finançar amb els DVDs documentals anomenats 'La Mirada dels Premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar', que van rebre el suport de la Regidoria de Cultura i de diversos comerços de la ciutat. El documental és un repàs de la història recent de Premià de Mar en forma d'anècdotes viscudes, a partir d'entrevistes a premianencs en el que, mitjançant les pel·lícules recuperades, es veuen i senten els testimonis d'un altra època. Està organitzat en diverses àrees temàtiques com ara el mar, la festa major, la parròquia, el Premià industrial , entre d'altres. Es van posar a la venda en tres parts: la primera per Sant Jordi de 2006 i les dues següents al 2007 i al 2008. En total, es van aconseguir 517 filmacions, procedents de 54 fonts diferents entre particulars, productores i la Filmoteca de Catalunya.</p> | 08172-126 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El projecte per crear el primer arxiu audiovisual de Premià de Mar comença l'any 2004, amb la recerca i digitalització de pel·lícules en formats tals com 35 mm, 16 mm, 9,5 mm, 8 mm, Super 8 o vídeo i conclou l'any 2009. Aquest any el treball és subvencionat pel memorial Democràtic i se'n fa lliurament de tot el material a l'Ajuntament.</p> | 41.4898000,2.3567600 | 446305 | 4593332 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58322 | Carrer Aribau, 2-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aribau-2-10 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. TRULLÀS LEDESMA, Òscar (2004). Intervenció arqueològica al solar del carrer Aribau, 2-19. Premià de Mar (El Maresme). Memòria de la intervenció. Direcció General de Patrimoni Cultural. Inèdita.</p> | III-VII dC | Destruït en bona part per unes obres. Pot ser que tingui continuïtat en altres parcel·les. | <p>Jaciment arqueològic d'època tardo romana de difícil adscripció ja que no es van detectar estructures, però sí diversos estrats en bossades on es documentà abundant material ceràmic i arqueològic.</p> | 08172-128 | Carrer Aribau, 2-10 | <p>L'any 2004, les obres de construcció dels habitatges deixaren al descobert uns estrats cendrosos en el marge dels rebaixos del solar. Aquest fet casual, va motivar una intervenció arqueològica.</p> | 41.4923200,2.3531400 | 446005 | 4593613 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58323 | Origen de Premià de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-de-premia-de-mar | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 104-105. GOMEZ VINARDELL, Joan (1979). Gafarrons; dins de Premià Informa, núm. 3. Premià de Mar, pàg. 26. MAS i ABRIL, Francesc (1958). Els gafarrons de Premià de Mar; dins Claror, pàg. 217-218.</p> | XX | <p>Llegenda publicada per Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya, el 19 d'agost de 1923, sobre els orígens de Premià de Mar que diu: 'Fa unes centúries, un pescador anomenat Cristòfol, alt i fort com el sant, enginyós i treballador com ell sol, trobava malaguanyat el temps que perdia anant amunt i avall, des de la platja al poble i a l'inrevés. Així, s'engiponà una barraca amb troncs d'arbres, fustes amorrades per l'aigua, brossa i fang. Tenia fins i tot porta d'entrada i finestra. Polida després i acuradament emblanquinada amb calç per dins i per fora, aquella barraca feia goig de mirar. Aposentat que fou amb la seva família (muller, un fill i una filla), l'acabaren d'embellir més i més les dues dones, les quals, tenint gran estimació a les flors, aviat cercaren la barraca de violes, clavellines i altres espècies, no mancant les malves, que tan abunden en la nostra costa. El patró Cristòfol, en ser a terra un cop enllestida la pesca, tornava a sentir-se desvagat. I mentre les dones repassaven les malles de l'artet, el fil de la barca i els llibants, ell es dedicava a conrear un tros de terreny proper a la seva estança. Així, treballant tots a mar i a terra, vivien molt feliços. Ben aviat se n'adonaren els altres pescadors del que estava passant. I ben aviat també tingueren cura d'imitar-los: ara una caseta, ara una altra, finalment restà poblat un bon tros de platja. Tota aquella gent, aparellant les barques i els ormeigs, cavant la terra o recollint vianda, fent puntes o regant flors, joiosos cantaven tot el sant dia, seguint el va i ve de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. L'altra gent del poble, és a dir, els de dalt, en sentir-los cantar així exclamaven: Semblen gafarrons, semblem gafarrons. I gafarrons foren aquells, ho són els actuals premianencs de mar i seran els seus descendents per sempre'.</p> | 08172-129 | Premià de Mar | 41.4896500,2.3569300 | 446319 | 4593315 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Del per què els diuen gafarrons als veïns de Premià de Mar n'hi ha tres versions més. La primera és perquè els de Premià de Dalt, quan es va produir la separació dels dos municipis va exclamar en relació al terme municipal del nou Premià de Mar 'És un poble tan petit, és una mena de gafarró'. Una segona versió és quan s'aixecava el campanar de l'església. Al seu damunt es va posar un gafarró que algú va confondre amb un colom. L'home va anar corrents tot emocionat a explicar-li al mossèn que l'Esperit Sant s'havia posat dalt del cim del nou cloquer. Finalment, la més popularitzada diu que Premià era una zona on abundaven els gafarrons, tant que els ocellaires que subministraven mercaderies als venedors de la Rambla de Barcelona els venien a caçar al poble. Els venedors cridaven l'atenció de possibles compradors tot cridant: 'Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de Premià!!' | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58326 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-1 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, Ramon (2002). Resultats del seguiment arqueològic efectuat en els terrenys de Can Salomó (Premià de Mar); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2009). Les darreres novetats arqueològiques a Premià de Mar (anys 2004-2007); dins XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró.</p> | I-III dC | destruït | <p>Troballes de material ceràmic antic realitzades arrel de la intervenció arqueològica amb motiu del projecte de promoció d'habitatges. Es documentaren diverses tipologies ceràmiques de diverses èpoques, però sense context arqueològic. Tampoc es documentaren estructures. La proximitat de la riera i la manca de dades estratigràfiques fan pensar que es tracta de material aportat. La ceràmica documentada es tracta d'un fragment de l'edat del bronze, ceràmica ibèrica (comuna i a mà), ceràmica romana (comuna, àmfora itàlica, laietana, africana i material constructiu) i ceràmica moderna (blava catalana de la ditada).</p> | 08172-132 | Gran Via de Lluís Companys, cantonada Riera de Premià | <p>Intervenció realitzada l'any 2005 amb motiu del projecte de promoció d'habitatges a la zona de Can Boter, a la parcel·la 4, un terreny on s'hi havia de construir 23 pisos i un aparcament soterrani de dues plantes.</p> | 41.4911500,2.3529100 | 445985 | 4593484 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58327 | Mas Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-plans | XIX | <p>Mas de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos afegit annex a la dreta i de factura moderna i estil totalment contraposat al cos antic. La façana principal està orientada a migdia i es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i dues finestres desiguals, amb llinda i de persiana. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda. Al davant, a l'antiga era, hi ha un pati delimitat per una tanca d'obra alineada al pla de carrer.</p> | 08172-133 | Carrer Joan XXIII, 10 | <p>Es tracta de l'únic habitatge que hi havia durant molt de temps entre el nucli i l'escola La Salle.</p> | 41.4885400,2.3524500 | 445944 | 4593194 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58327-foto-08172-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58327-foto-08172-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58327-foto-08172-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58328 | Arxiu Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-amistat | XIX-XX | No està classificat n i disposa de els mesures de seguretat mínimes. | <p>L'arxiu de l'entitat conserva els primers estatuts i alguna carta de la tramitació, els llibres d'actes de les diferents juntes i els carnets d'antics socis. Potser també algun programa d'activitat realitzada, però de forma puntual. No es pot resseguir l'activitat de l'entitat.</p> | 08172-134 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala de ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900800,2.3591900 | 446508 | 4593361 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58328-foto-08172-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58329 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-8 | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). El concepte de poble a Catalunya: un cas concret; dins Full Informatiu de l'AECC - Servei Tècnic del Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de mar, núm. 28, maig de 1992, pàgs. 5 - 7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Recinte sepulcral delimitat a ponent per la Riera de Premià, a llevant pel carrer de la plaça i a migdia pel carrer de la Mercè. A la banda nord el carrer de la plaça s'uneix amb al riera en cunya. El nucli original era més petit, una ampliació moderna allargà el recinte fins el carrer de la Mercè, fins aquell moment arribava a l'alçada del carrer Núria. La part antiga està dividida en dues parts: la meridional i la septentrional. S'entra pel costat de llevant de la part meridional, en aquesta zona és on trobem els dos panteons més monumentals, el de la Família Puig i el de la Família Roura. A l'entorn hi ha els carrers de nínxols. Des d'aquest punt, s'accedeix a la part septentrional, que té planta triangular per la morfologia del terreny. En el centre hi ha una creu i al fons l'ossera i una capella. En l'interior entre la porta i el petit altar es troba el marbre de la fossa. És una zona enjardinada amb arbres i bancs de pedra.</p> | 08172-135 | Carrer de la Plaça, s/n | <p>Quan Sant Cristòfol de Premià es converteix en parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, l'any 1841, encara no tenia cementiri. El municipi ja s'havia independitzat cinc anys abans, l'any 1836. Quan es va produir la primera mort, es va haver d'enterrar a l'antic cementiri de Sant Pere de Premià. Però es veu que la segregació de la parròquia no va caure gaire bé a alguns i aquella mateixa nit, van desenterrar el difunt, el van col·locar en un lloc ben visible i li van prendre foc.</p> | 41.4950200,2.3528400 | 445982 | 4593913 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58329-foto-08172-135-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58330 | Panteó de la família Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-puig | <p>VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Panteó en forma de capella de planta rectangular d'estil neogòtic feta de grans carreus, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana està coronada per un frontó triangular més alt que ample amb una creu de pedra al vèrtex superior. A la base es pot llegir 'Família Puig' amb lletra gòtica i una alfa i una omega a cada costat. En el timpà del frontó hi ha una corona de flors. La porta és de ferro i protegeix els vitralls de colors que representen escenes bíbliques entre dues inscripcions en llatí.</p> | 08172-136 | Cementiri municipal (carrer de la Plaça, s/n) | <p>Panteó realitzat l'any 1899 pel mestre d'obres premianenc Pere Andreu i Cisa per a la família Puig.</p> | 41.4948300,2.3529600 | 445992 | 4593892 | 1899 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58330-foto-08172-136-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu i Cisa (mestre d'obres) | Horaris del cementiri: Feiners de 9 a 14 h. Caps de setmana i festius: de 10 a 13 h. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58331 | Panteó de la família Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-roura | <p>VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Panteó en forma de capella de planta rectangular d'estil neo- romànic de tres naus amb la coberta a dues alçades, el que seria la nau central a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal i el que serien les naus laterals, aquí molt reduïdes, a una aigua. Parament fet de grans carreus ben escairats. Façana principal orientada a llevant amb la portalada de clar estil romànic, de mig punt amb arquivoltes decorades. En el timpà hi ha un crismó i es pot llegir 'Familia Roura'. La façana té un coronament triangular amb una creu de pedra en el vèrtex.</p> | 08172-137 | Cementiri municipal (carrer de la Plaça, s/n) | <p>Fou construït pels germans Franzi de Barcelona, l'any 1926 per encàrrec de Can Roura.</p> | 41.4949200,2.3531300 | 446006 | 4593902 | 1926 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58331-foto-08172-137-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germans Franzi | Horaris del cementiri: Feiners de 9 a 14 h. Caps de setmana i festius: de 10 a 13 h. | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58332 | Font de Can Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lliberata | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 138.</p> | XX | <p>Tradició que explica, segons el recull oral que va fer Ramon Coll (2004), que qui bevia aigua de la font de Can Lliberata, que estava situada en el carrer Sant Miquel, ja mai més marxava de Premià. La frase 'ja he begut aigua de la font d'en Lliberata' era indicativa que per sempre hom es quedaria al poble.</p> | 08172-138 | Carrer Sant Miquel | 41.4905700,2.3611400 | 446671 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la font no existeix. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58333 | Rituals en els bateigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-en-els-bateigs | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 144-145. GOMEZ VINARDELL, Joan (1989). Costumari premianenc. Pàgina de reculls etnològics. Dins Joves de Sant Cristòfor, núm. 5. Premià de Mar, maig de 1989, pàg. 12.</p> | XX | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Joan Gómez (1989) explica un costum relacionat amb els bateigs durant la postguerra a Premià que ell mateix va viure en persona: 'Els diumenges a les cinc de la tarda, en sortir de doctrina, començava l'acte litúrgic de passar per les aigües baptismals els nounats de la població. Acabada la cerimònia, la llevadora sortia de l'església amb criatura en braços, acompanyada de pares, parents i amics. Fora els esperava una gran munió de canalla amb els crits repetitius 'és viu, és viu' I com a premi els padrins, pares i convidats ens tiraven grapats de confits i caramels, peces de deu, de cinc cèntims i, entremig, alguna pela rúbia. La criatura era passejada per la població. Sortien en comitiva parents i amics des de l'església fins a la casa del nounat ... Cantant o repetint 'tireu confits, tireu confits, que són podrits; tireu vellanes, tireu vellanes que són torrades (o que són corcades (?); si no en tireu el nen (o la nena) es morirà, i es tornava a repetir és viu és viu, volem pessetes que són rossetes, volem pessetes que són rossetes... Si les tirades eren magres, per incitar als familiars cridàvem: és mort, és mort, és mort ... Fins que per fer-nos callar tornaven a tirar quelcom, i com que aquesta seqüència s'esdevenia a darrera hora, ja arribats davant la casa i els tiraires o convidats, amics i família ja havien acabat les municions i/o les llaminadures, s'arribava al que en dèiem la traca final o l'escura butxaques, on escuràvem les butxaques a favor dels que amb corredisses i picabaralles ens disputàvem els fruits del bateig, arreplegant al final alguna grossa que a manca de ferralla sortia de les butxaques ja esgotades pels crits i la tabarra que no els deixava iniciar el convit en pau. Quan un bateig era bo o de persones benestants ja s'esperava, i si la recollida ens havia omplert les butxaques se'n parlava durant molt de temps...'.</p> | 08172-139 | Premià de Mar | 41.4894700,2.3567700 | 446305 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58334 | Rituals relacionats amb Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-relacionats-amb-sant-cristofol | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 146-147. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 157. SOL, Joan i JIMÉNEZ, Xito (2005). Els premianencs i el mar. Associació Bellamar. Centre d'Estudis Marítims. Premià de Mar.</p> | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Segons explica Cels Gomis (1987) i recull Coll (2004) el dia 10 de juliol, festa de Sant Cristòfol, patró del municipi, era costum, al punt del migdia, posar les criatures nues dins el mar per tal que el sant les guardés de dolor. Els adults en canvi, n'obtenien salut i gràcia.</p> | 08172-140 | Premià de Mar | <p>Era costum durant molts anys fins ben entrat el segle XX, començar els banys el dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, patró del municipi. La gent que feia banys com a remei prescrit pel metge, feia nou dies seguits de banys i després parava fins l'any vinent.</p> | 41.4882100,2.3575900 | 446373 | 4593154 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58335 | Monument a Oriol Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-oriol-martorell | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dedicat a Oriol Martorell format per una columna de ferro de 190 cm d'alçada i un diàmetre de 40 cm coronat per un bust de bronze d'Oriol Martorell amb les mans esteses en actitud de dirigir un cor. El bust té una alçada de 60 cm. A mitja alçada de la columna hi ha una banda de ferro soldada on es pot llegir: 'Oriol Martorell. Escultor Xavier Martos'.</p> | 08172-141 | Plaça d'Oriol Martorell | <p>Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927-Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director coral, pedagog i catedràtic en història. Fill d'Artur Martorell i Bisbal. Després d'una formació molt influïda per l'ambient familiar i per l'escoltisme, va cursar estudis musicals amb Lluïsa Torrà de Gibert, Narcís Carbonell i Eduard Toldrà. L'any 1950 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i l'any 1954 en Pedagogia per la Universitat de Perugia (Itàlia). Amb la tesi Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970 rep el doctorat en Història l'any 1976. L'any 1983 fou nomenat catedràtic d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona, de la qual ja era professor des de 1970.</p> | 41.4922700,2.3536700 | 446049 | 4593608 | 2002 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58335-foto-08172-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58335-foto-08172-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58336 | Pou de la plaça Joan Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-placa-joan-font | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX-XX | element deteriorat per manca de conservació i pintades. | <p>Antic pou de sènia amb mecanisme manual d'extracció i bombeig d'aigua amb bomba de pistó, fet a partir d'obra de fàbrica o maons plans posat damunt un basament octogonal.</p> | 08172-142 | Plaça Joan Font, s/n | 41.4918800,2.3536000 | 446043 | 4593564 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58336-foto-08172-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58336-foto-08172-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58337 | Font de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roura | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | desgast provocat per estar a l'intempèrie. | <p>Font ornamental composta d'un gran plafó de paret fet de rajoles de mostra amb el brollador en forma de peix al centre envoltat per una balustrada i un pedrís de rajoles a a cada costat. El plafó de paret està compost per rajoles on predominen els colors blau, verd i blanc amb motius vegetals, arquitectònics i geomètrics alineats per franges horitzontals. La pica i el brollador en forma de peix són de marbre i estan emmarcats amb un requadre de rajoles amb un fons blanc i una sanefa de color blau.</p> | 08172-143 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | 41.4899800,2.3578300 | 446394 | 4593351 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58337-foto-08172-143-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 101|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58338 | Safareig de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-roura | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XIX | desgast provocat per estar a l'intempèrie. | <p>Safareig pertanyent a l'antiga casa de Can Roura, actual seu municipal. Està format per una bassa de planta semicircular amb rentadora de pedra i un plafó frontal de rajoles de mostra de motius geomètrics i florals. A banda i banda de la rentadora, hi ha sengles aixetes amb la seva respectiva pica granítica de secció quadrada amb un rebaix circular. Les parets de l'interior de la bassa també estan cobertes de rajoles.</p> | 08172-144 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | 41.4899600,2.3577400 | 446387 | 4593349 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58338-foto-08172-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58338-foto-08172-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58339 | Casa del carrer Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rectoria | XIX | <p>Edifici de planta rectangular que té paret mitgera amb l'edifici del costat per la façana septentrional; consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La façana té una disposició simètrica a partir de la composició de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, centrada, i dues finestres laterals, amb reixa de ferro i finestres de llibret de fusta; i a la planta pis amb un balcó centrat, damunt la porta d'accés, amb barana de ferro i dues finestres als costats, també amb persianes de llibret de fusta. La façana sobrepassa el pla de coberta amb una balustrada de calats d'obra. Al costat de migdia, disposa d'un pati que limita amb el carrer Prat de la Riba.</p> | 08172-145 | Carrer Rectoria, 1 | 41.4894200,2.3565000 | 446283 | 4593289 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58339-foto-08172-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58339-foto-08172-145-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58340 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-1 | XX | <p>Aplec sardanista que enguany, 2010, arriba a la seva 37 ª edició. Actualment es celebra a la Plaça de la Sardana, però amb anterioritat s'havia celebrat a la plaça de l'Ajuntament o alguns anys a la Plaça Nova. L'Aplec dura tot el dia (matí i tarda) i participen diverses cobles. L'edició del 2010 ha comptat amb la presència de la Cobla Premianenca, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Mediterrània. S'aprofita l'Aplec per fer diversos sortejos a benefici del manteniment econòmic de l'entitat i del propi Aplec. S'acostuma a celebrar el diumenge més proper a la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08172-146 | Plaça de la Sardana | <p>Aquest aplec està organitzat pels Amics de la sardana, entitat fundada l'any 1949, que també organitza l'Aplec de Sant Mateu, ballades de sardanes tots els divendres d'estiu i cursets per aprendre a ballar sardanes.</p> | 41.4915100,2.3570900 | 446334 | 4593521 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aplec serveix de tret de sortida per la temporada sardanista. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58341 | Figures festives de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-de-premia | <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El grup de figures festives de Premià de Mar consta de dues parelles de gegants, un gegantó, vuit capgrossos i un gafarró (bestiari). Les parelles de gegants són en Tòfol (Cristòfol) i la Ciseta i l'Omar i l'Ester. El gegantó és en Martí i els capgrossos en Raixid, l'Alcamar, la Samira, en Jafar (pirates), en Ramiru, la Conxita, l'Eulàlia i en Quimet (premianencs). En Tòfol i la Ciseta són gegantstipus 'reis catòlics'. Tòfol és un diminutiu de Cristòfol, el nom del patró de la població que, alhora, és com es deia el primer habitant mitològic del municipi. La seva alçada és de 3,65 m. La Ciseta es diu així en honor a la Mare de Déu de La Cisa, protectora dels nostres mariners. La seva alçada és de 3,60 m. El día del seu bateig oficial va haver-hi una errada referent al nom de la geganta confonent-lo amb el de 'Cinteta'. Tot, i això, ha restat el nom actual, 'Ciseta'. L'Omar, l'Ester i en Martí són més baixets i corresponen als personatges del guió central de la festa major. Els capgrossos representen els dos bàndols de la Festa Major i es van crear per acompanyar l'Omar, l'Ester i en Martí i alhora fer 3 balls-lluita que marquen els 3 moments de la festa: l'atac pirata, la revolta premianenca i l'expulsió. El Gafarró de Premià de Mar fa 2 x 2 x 2,5 m. És una bèstia de foc que representa un gafarró (variant del pardal comú), en honor al sobrenom dels premianencs de mar. Surt en correfocs juntament amb els diables i també en cercaviles i actes més de lluïment, de dia, fent inclús un ball propi.</p> | 08172-147 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | <p>En Cristòfor i la Ciseta van ser comprats a la botiga de la família Vinyals de Barcelona, l'any 1977, per 50.000 ptes. Però van ser fabricats al taller 'El Ingenio' de Barcelona. Tot i que en alguna publicació s'ha escrit que són de segona mà i que es van comprar en un poble de l'Aragó. S'havien de presentar en societat durant la Festa Major de l'any de l'accident d'autocar ple de gent gran de Premià, a la població de Graus, on van morir molts avis i àvies, i les festes es van suspendre. Finalment es van estrenar l'any 1982. El pintor i escultor Joan Moreno va fer el cap de l'Ester a petició de la Regidoria de Cultura de Premià i va prendre la seva filla com a model, però va lliurar l'obra el dia abans de la Festa Major de 1998 i no va donar temps de fer el cos ni el vestit. Per l'any següent es va encarregar el cos i les mans de l'Ester al taller de Marc Torné (de Cabrera), així com l'Omar, amb cap i tors. Al fer l'Ester es va adonar que Joan Moreno havia fet el cap de cartró pedra i que no resistiria les ruixades pròpies del desembarcament pirata i l'utilitzà com a motlle per fer-ne una rèplica de fibra de vidre. Finalment, durant la Festa Major de 1999 es va fer la presentació pública de l'Ester i l'Omar. Els vestits els van fer el grup de cosidores del taller de costura de Connex, dirigides per Paquita Ballester. Van costar poc més de 500.000 ptes. Els capgrossos són obra de Dolors Sans, de Vilafranca i es van estrenar entre 2005 i 2006. El gafarró és obra de Mateu Rossell i es va estrenar l'any 2006. El grup de figures festives de Premià de Mar ha augmentat considerablement en els darrers 10 anys per adaptar-se al calendari festiu de la població i ha pres l'essència de la festa pirata per incorporar un repertori entre la tradició i l'actualització, incorporant balls (bastoners i panderos), que si es manté la mateixa dinàmica molt aviat formaran part de la tradició premianenca.</p> | 41.4898600,2.3579500 | 446404 | 4593337 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58341-foto-08172-147-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Eloi Botey i Tonet Alcúdia. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58342 | Plantada del pessebre a Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-pessebre-a-sant-mateu | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2005). Plantada del pessebre a l'ermita de Sant Mateu; dins Per Nadal, el pessebre. Col·lecció Emaús 68. Centre de Pastoral litúrgica. Barcelona, pàgs..76 - 78.</p> | XX | <p>Des de fa 40 anys, ininterrompudament, s'ha portat un pessebre, primer a Can Gallemí i després davant l'ermita de Sant Mateu (a 100 metres de Can Gallemí), terme municipal de Premià de Dalt, però espai molt vinculat a tots els pobles de l'entorn. Sempre és el diumenge abans de Nadal. Molta gent puja caminant des de Premià de Mar, d'altres hi van amb cotxe, però l'han de deixar a una bona distància. Aquesta planta s'organitza des dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, l'Esplai Parroquial, la parròquia de Sant Cristòfol i, darrerament, els Caminants de matinada, que es cuiden de pujar el pessebre caminant fent torns per portar-lo. Els nois i noies del Centre d'Esplai també pugen caminant. Un cop allà dalt es fa una Missa a l'aire lliure, i després es fa una cantada de nadales al voltant del pessebre. Abans però cal agafar forces amb un bon esmorzar. L'esplai aporta coques i cafè per entrar en calor.</p> | 08172-148 | Premià de Mar | <p>L'any 1971 es va fer la primera plantada del pessebre de la comunitat de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Fou al lloc conegut com a Can Gallemí, darrera la masia de Can Riera, un balcó magnífic del Vallès, des d'on es pot divisar en dies clars, el Montseny, Montserrat i, fins i tot, els Pirineus. La idea sorgí de Mn. Ferran Bueno, que en aquells moment n'era vicari i que tenia l'experiència de la plantada que feia el centre Excursionista de Vilafranca del Penedès. Compartí el projecte amb Jordi Planas i Ramir Comas i amb Pere Crespo, pessebrista dels Amics de l'Art Pessebrístic. La primera Missa la va oferir Mn. Joan Roura, les altres Mn. Ferran Bueno i els diferents rectors i vicaris que han passat per la parròquia de Sant Cristòfol. Els dos primers pessebres els va fer en Pere Crespo, després i fins l'any 2000 en Joan Muñoz i, a partir de l'any 2001, en Francesc Bosch.</p> | 41.4896800,2.3566100 | 446292 | 4593318 | 1971 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58342-foto-08172-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58343 | Casa del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prat-de-la-riba | XIX | Fa molts anys que no hi viu ningú | <p>Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana es distribueixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i una finestra lateral amb reixa de ferro i persianes de fusta de llibret. A la planta pis, a l'eix de la porta d'entrada, hi ha una altra finestra amb llinda amb ampit de pedra treballada. La façana està coronada per una balustrada d'obra per damunt la cornisa i per damunt el pla de coberta. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-149 | carrer Prat de la Riba, 19 | 41.4891000,2.3565100 | 446283 | 4593254 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58344 | Casa del carrer Miquel Moragas, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-miquel-moragas-8 | XIX | Presenta desgast, esquerdes i ferides per la manca de manteniment. | <p>Casa entre mitgeres de dos cossos, de planta rectangular que consta de planta baixa i pis en el cos principal i planta baixa en el cos de l'esquerra. El cos principal és l'habitatge i el secundari l'antiga cotxera, garatge o magatzem. A la part posterior, disposa d'un pati. Les cobertes són planes practicables en els dos cossos a excepció del cos d'escala i un afegit en el cos secundari. La façana de l'habitatge, orientada al nord, té una disposició simètrica a a partir de dos eixos que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta al lateral; i en el pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures, també amb persianes de fusta de llibret. Totes les obertures són d'arc escarser. La façana té un coronament amb tres matxons d'obra que subjecten la barana del terrat, que és de ferro i de perfil sinuós. En el cos de la cotxera hi ha una gran porta d'arc escarser que permet l'entrada de carruatges o cotxes. El coronament és una balustrada d'obra que actua de barana de l'altre terrat. Al costat hi ha una petita porta de ferro i d'arc de mig punt que sembla un accés a una androna particular.</p> | 08172-150 | Carrer Miquel Moragas, 8 | 41.4900000,2.3572000 | 446342 | 4593353 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58344-foto-08172-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58344-foto-08172-150-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58345 | Can Soler Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-cortada | <p>AMAT TEIXIDOR, Jordi (2001). Premià de Mar, 1931-1945... República, Guerra Civil i Primer Franquisme. El Clavell-Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa de planta quadrada que només té mitgera amb l'edifici veí per la façana de ponent, les altres tres façanes són lliures. Consta de planta baixa, sobre aixecada, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec d'obra. La composició de la façana seria simètrica si no la trenqués una tribuna coberta en planta baixa. A l'eix central, hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser, amb una marquesina en forma de teulada a dues aigües. A l'altre costat, hi ha una finestra, també d'arc escarser. Aquesta planta està sobre aixecada i l'accés es fa mitjançant una escala de sis graons. A la planta pis, hi ha cinc obertures, tres de centrals d'arc escarser i una a cada lateral, amb llinda. Un petit ull de bou reixat, just sota el carener, indica la presència de les golfes. El parament de la façana és un estucat llis a excepció d'un sòcol de pedra granítica imitant el parament antic. Davant la façana de migdia, h ha un pati delimitat per un mur d'obra acabat amb una balustrada fent cantonada amb el carrer del Nord. En aquest pati hi ha un pou amb la boca del mateix tipus que el sòcol de la façana.</p> | 08172-151 | Camí Ral, 90 | <p>L'edifici consistorial de la Plaça de la República no va donar cabuda a les oficines de diversos departaments municipals, degut al perill que hi havia a causa de l'enderroc de l'església parroquial. Aquesta torre d'estiueig, que era propietat del senyor Joan Soler i Cortada, va ser ocupada pel Consell Municipal de Premià, el 16 d'octubre de 1936, pel tal de destinar-la a Casa Consistorial, si bé possiblement el trasllat no s'acabaria materialitzant fins a la primavera/estiu de 1937.</p> | 41.4894800,2.3598100 | 446559 | 4593294 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58345-foto-08172-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58345-foto-08172-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58346 | Cases de cós del carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XVIII | <p>Conjunt homogeni de quatre cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre, a excepció de la casa número 37 que no té finestra lateral. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la cas del número 31i 37 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. En la casa número 33 hi ha dues obertures amb llinda i a la casa número 35 una finestra i una balconada. De les obertures, destaquen les finestres de la planta pis dels números 31, 35 i 37 que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. També es conserven els emmarcaments de les portes d'accés de les quatre cases. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals.</p> | 08172-152 | Carrer Enric Prat de la Riba, 31, 33, 35, 37 | <p>A partir d'ajuntar petits indicis (nivells arqueològics, elements arquitectònics, documentació escrita) es pot determinar que aquest conjunt de quatre cases tenen l'origen en el segle XVIII. Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4892500,2.3569800 | 446323 | 4593270 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 37 és possiblement la casa de cós de Premià de Mar que s'ha conservat més inalterable al pas del temps i a les transformacions i la que conserva més elements originals així com la seva estructura. Té el sobrenom de Can Moixina. La casa del número 33 es coneix com a Can Pau Santana. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58347 | Cal Pardal; Cal Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pardal-cal-garro | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Casa de cós i mig, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Mn. Josep Paradera per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb reixa a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. Les obertures de la planta pis no són les originals. Damunt la porta es pot llegir en unes rajoles 'cal Pardal / Any 1803'. Al costat hi ha un rellotge de sol fet amb el mateix tipus de rajoles. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa subjectada amb permòdols.</p> | 08172-153 | Carrer Enric Prat de la Riba, 59 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4895000,2.3577700 | 446389 | 4593298 | 1803 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58347-foto-08172-153-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es va construir la casa, els propietaris eren de Premià de Dalt que és d'on ve el sobrenom de Cal Pardal, però no es coneix l'origen d'aquest. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58348 | Can Pau Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-roig | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. IES Serra de Marina. Tutors: Vicenç Gascó i Dolores Ortiz. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb barana de ferro i persiana de llibret de fusta a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, amb dos obertures amb llinda i persianes enrotllables. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, només amb un recreixement en els marcs de les finestres de la planta pis i un sòcol de pedra posat modernament. El coronament per damunt una cornisa, hi ha tres matxons d'obra amb una barana d'obra amb calats.</p> | 08172-154 | Carrer Enric Prat de la Riba, 57 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894700,2.3576900 | 446382 | 4593294 | 1846 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58348-foto-08172-154-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta casa va néixer Pau Roig i Cisa (1878-1955) que era pintor i gravador. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Premià de Mar va col·locar una placa de ceràmica commemorativa, el 21 de maig de 2006. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58349 | Can Torrents; Can Padellàs; Horta Sant Josep; ca n'Andiñach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents-can-padellas-horta-sant-josep-ca-nandinach | <p>TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Masia de factura moderna (1929) de planta rectangular que consta d'un cos principal i dos cossos annexes. El cos principal consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els cossos laterals són de planta única amb la coberta a una vessant. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica només trencada per una obertura de factura moderna en el cos esquerre. El parament és llis amb recreixement a totes les obertures que són amb llinda a la planta pis i d'arc escarser a la planta baixa.</p> | 08172-155 | Avinguda Roma, 62 | <p>L'origen d'una branca de la família provenia de Teià. L'any 1929 van construir aquesta casa.</p> | 41.4917400,2.3499300 | 445736 | 4593551 | 1929 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58349-foto-08172-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml