Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58350 | Casa del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-angel-guimera | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Marina per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una porta de garatge oberta modernament, a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda amb persianes de llibret de fusta. Conserven els ampits de pedra granítica treballada. Entre les dues finestres, hi ha una capelleta amb arc de mig punt dedicada a la mare de Déu de la Cisa, feta de rajola valenciana. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa i s'eleva per damunt el pla de coberta..</p> | 08172-156 | Carrer Àngel Guimerà, 31 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4887700,2.3558500 | 446228 | 4593218 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58351 | Carrer Lesmes Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lesmes-ruiz | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línea de costa delimitat a llevant pel carrer de l'Eixample i a ponent pel carrer de Francesc Moragas. Està constituït per una filera de cases de cós amb la façana principal orientada a migdia. Aquestes cases entre mitgeres són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral i a la planta pis per dues obertures. Amb el temps cada casa ha afegit o substituït elements segons la moda del moment, sense un criteri unitari; però tot i així, el carrer manté una notable homogeneïtat.</p> | 08172-157 | Carrer Lesmes Ruiz | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894500,2.3587700 | 446472 | 4593291 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58352 | Casa carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-sant-antoni | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Francesc Moragas per la façana de llevant i per la façana de ponent delimita el pati de Can Roura. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb reixa, a l'eix esquerre. Les dues obertures són d'arc escarser i la porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda amb persianes enrotllables. Conserven els ampits, brancals i llindes de pedra granítica treballada. La finestra de l'eix de la porta és més gran. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa. En algunes cases d'aquest carrer es conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-158 | Carrer Sant Antoni, 29 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4899100,2.3580700 | 446414 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58352-foto-08172-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58352-foto-08172-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58352-foto-08172-158-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58353 | Cases de cós del carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-sant-antoni | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de set cases de cós, les corresponents als números 11 i 13 estan enretirades del pla de façana de les altres. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat, a excepció de la casa número 1 que fa cantonada amb el carrer de la plaça que només té un eix; i la casa número 9 que no té finestra a la planta baixa. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la casa del número 7 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. A les cases números 3, 5 i 9 hi ha dues obertures amb llinda. A la casa número 13, hi ha en la planta pis un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures d'accés amb llinda. De les obertures, destaquen les portes i algunes finestres de la planta pis que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. Algunes façanes tenen un coronament que sobrepassa el pla de coberta, amb balustrada (números 5, 7 i 11) o calats (número 13). El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals. Destaca com elements ornamentals els guardapols en forma d'arquitrau suportat per mènsules de les obertures del primer pis de la casa del número 13.</p> | 08172-159 | Carrer Sant Antoni, 1-13 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4896500,2.3573300 | 446352 | 4593314 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58353-foto-08172-159-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58354 | Torrents Amell i Fontsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-amell-i-fontsana | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. BOSCH DE DÒRIA, Marc (2004). Prospecció arqueològica a la finca de Can Amell, situada al carrer Rafael Casanova, núm. 3 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1997). Memòria del seguiment arqueològic dut a terme en les obres d'ampliació dels torrents Amell i Fontsana (Premià de Mar, El Maresme). Setembre-octubre de 1996. Servei d'Arqueologia. Inèdit. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana .</p> | II - I aC | es tracta d'una zona de torrent i, per tant, d'aportacions. Es desconeix si un camp annex conserva restes. | <p>Material ceràmic antic documentat arrel d'un seguiment de màquines en una zona de torrents i camps annexos. El material localitzat consisteix en ceràmica ibèrica (comuna a mà i a torn, grisa, àmfora) i ceràmica romana (àmfora laietana, comuna, de cuina, material constructiu). Els llocs on es localitzà més abundància de material és el sector 1 del torrent Amell, antic camp de conreu que patí successives inundacions procedents de torrentades; i el sector 4 del torrent Fontsana, molt proper al jaciment de l'Horta Farrerons.</p> | 08172-160 | Torrents Amell i Fontsana | <p>Es va realitzar un primer seguiment de màquines amb motiu d'unes obres de sanejament i eixamplament dels torrents, degut als desperfectes ocasionats pels temporals de pluja del setembre de 1996. L'any 2004, s'efectuà un nou seguiment arqueològic a la zona de Can Amell per la construcció d'un edifici destinat a residència geriàtrica.</p> | 41.4945100,2.3690500 | 447335 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58355 | Camí de Can França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca | desconegut | <p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p> | 08172-161 | A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt | <p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p> | 41.4961200,2.3708800 | 447489 | 4594025 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58357 | Aplec de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa | <p>COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona.</p> | <p>Popular aplec que es celebra l'1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.</p> | 08172-163 | Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) | <p>La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per fer enrenou.</p> | 41.4898200,2.3568100 | 446309 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58358 | Aplec de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-mateu | XX | <p>Aplec de sardanes que es realitza a l'ermita romànica de Sant Mateu, dins el terme municipal de Premià de Dalt, per la diada del sant, el 21 de setembre. Està organitzat per les associacions d'amics de la sardana de Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, El Masnou, Teià i algunes vegades s'hi afegeix Alella. A les 10.00 h. es comença amb una Missa que oficia el mossèn de Premià de Dalt i a les 11.00 h comença l'Aplec amb dues cobles que toquen cinc sardanes cadascuna i la darrera és una peça conjunta. També s'ofereix un esmorzar als assistents.</p> | 08172-164 | Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt) | <p>De sempre pel dia de Sant Mateu, el 21 de setembre, es feia una Missa i en Joan Vilanó,premianenc que era molt conegut i actiu culturalment, al finalitzar la Missa tocava el seu acordió. Un dia va proposar fer-hi sardanes i així, l'any 1980 s'organitza el primer Aplec amb el nom d'Aplec de la vall de Sant Mateu.</p> | 41.4896500,2.3568800 | 446315 | 4593315 | 1980 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58358-foto-08172-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58359 | Carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-josep | XIX | <p>Petit carrer sense sortida que té l'accés des del camí al, al costat de Can Manent; de fet les cases són una continuació de Can Manent. Per tant, es tracta d'un dels primers carrers del municipi. Així es posa de manifest en l'arquitectura de les cases de cós que s'han conservat, unes millor que d'altres.</p> | 08172-165 | Carrer Sant Josep, 10, 11, 12 i 13 | 41.4886800,2.3568300 | 446310 | 4593207 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58360 | Carrer de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-agusti | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés amb llinda, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 9 i 25 es diferencien d'aquesta tipologia perquè la primera va afegir un pis en un moment posterior i la segona a la planta pis, hi ha afegit una balconada que trenca la composició original. També destaquen les cases dels números 5 i 7 per ser cases de cós més grans, igualment de planta baixa i pis, però de més alçada. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro i a la planta pis, hi ha dues finestres amb ampit motllurat. Totes les obertures són d'arc escarser. A més tenen golfes sense accés a la façana i un pati més ampli. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-166 | Carrer Sant Agustí, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31, 33 i 35 | 41.4882400,2.3541100 | 446082 | 4593160 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58361 | Carrer de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-pere | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la costa i s'estén des del carrer de l'Eixample, a ponent, fins el carrer de Joan Prim, a llevant. Destaquen les cases dels números 7, 17 i 39. Les dues primeres són cases de cós de marino, transformades per a millorar-ne la imatge. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Les façanes principals, orientades a migdia, es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb una porta d'accés arquejada (núm. 7) o amb llinda (núm. 17) i una finestra reixada lateral. A la planta pis, amb dues finestres amb llinda; amb els ampits remarcats i en el núm. 17 suportat per dues mènsules. Els emmarcaments de les portes (brancals i llindes) són de pedra granítica treballada. El parament de la façana és un estucat llis sense ornamentacions, només en el núm. 17 hi ha una motllura entre plantes i una motllura dentellada a la cornisa. Al darrera hi ha pati amb safareig i font o pou. La casa num. 17 té una androna lateral amb accés al carrer. La casa del número 39 és una petita casa de cós de pescador que conserva l'estructura original, només s'ha modificat la porta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lela la façana principal, orientada a migdia. La façana té una composició simple d'un únic eix de verticalitat amb la porta a la planta baixa i una finestra a la planta pis. No hi ha cap més obertura, possiblement en origen, totes les cases tenien aquesta estructura, ja que els sistemes d'escalfar la casa a l'hivern no eren els mateixos que ara i, a més, les obertures debilitaven l'estructura, amb parets fetes de tàpia. La finestra, però, conserva els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica treballada. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-167 | Carrer Sant Pere | <p>Durant molt anys, el carrer Sant Pere no tenia comunicació amb el carrer de l'Eixample. Fa pocs anys es va obrir.</p> | 41.4896500,2.3599500 | 446571 | 4593313 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58361-foto-08172-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58361-foto-08172-167-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58362 | Carrer de Miquel Moragas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-miquel-moragas | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, és paral·lel a la línia de costa i es delimita a ponent pel carrer de la Plaça i, a llevant, pel carrer Sant Pau, que n'és una continuació després d'un retranqueig del carrer. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb dues finestres. El parament és un estucat llis sense ornamentacions. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. En qualsevol cas, destaquen les cases dels números13, 25, 27, 29, 31, 33, 35 i 14 per la conservació tipològica del model. En el cas de les cases dels números 5, 7, 11, 15 i 17, seguint el model de la casa de cós original, s'ha transformat la façana amb esquemes i programes estilístics de finals del segle XIX i principis del XX. De les cases amb la façana orientada al nord que, en general, són posteriors a les de l'altre costat del carrer, destaquen les cases dels números 14, 28, part de la del número 8, que s'ha individualitzat amb una fitxa pròpia. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-168 | Carrer Miquel Moragas | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4901300,2.3573800 | 446357 | 4593368 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58362-foto-08172-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58362-foto-08172-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58363 | Carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-0 | XIX | <p>Cases de cós de planta rectangular amb planta baixa i planta pis (la casa número 4 té una planta de més). Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generes a partir d'una composició simètrica de dos eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral; i a la planta pis amb un balcó corregut, amb barana de ferro i dues obertures amb llinda amb persianes enrotllables en el núm. 3 i de llibret en el núm. 4. A la segona planta del núm. 4 hi ha dos obertures dobles a mode de balconada amb barana de ferro. Les obertures de la casa núm. 3 són totes amb llinda; però les del núm. 4 tenen són d'arc oprimit còncau i a la segona planta de secció trapezoïdal. El parament de la façana és un estucat llis sense ornamentació en el núm. 3 i amb recrescuts a les obertures en el núm. 4. El balcó d'aquesta segona, està suportat per quatre mènsules, així com la cornisa de coronament. En els dos casos la façana està coronada per damunt el pla de coberta per una barana d'obra amb calats.</p> | 08172-169 | Carrer Encall Clavé, 3 i 4 | 41.4907600,2.3567200 | 446302 | 4593438 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58363-foto-08172-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58363-foto-08172-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58364 | Sant Pau, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-14 | XIX | <p>Casa de dos cossos de planta rectangular, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de l'Eixample i fa mitgera amb la casa veïna per la façana de llevant. Consta de soterrani, planta baixa sobre aixecada, planta pis i coberta plana practicable amb el volum d'escala. La façana principal orientada al nord es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat que es defineixen, en planta baixa amb una porta d'accés central, d'arc deprimit còncau i dues finestres laterals amb reixes de ferro i també d'arc deprimit còncau. A la planta pis, es defineix amb un balcó central amb barana de ferro i dues finestres laterals; totes d'arc deprimit còncau. El parament de la façana és un estucat llis pintat de blau amb sòcol petri, motllura entre planta baixa i pis, recreixement pintat de blanc al voltant de les obertures, cornisa i coronament fent d'ampit de balustrades. A la façana lateral, de ponent, hi ha dues portes secundàries i en un mateix eix una balconada de balustrada e planta baixa, una petita obertura reixada en el soterrani i un balcó amb balustrada en planta pis. A migdia hi ha un pati annex a l'habitatge.</p> | 08172-170 | Sant Pau, 14 | <p>El tram més antic d'aquest carrer és el delimitat a llevant pel carrer Joan Prim i a ponent pel carrer del Nord; pel que fa a les cases amb façana orientada a migdia. El tram entre el carrer del Nord i Francesc Moragas, formen part de l'eixample dissenyat per la integració de nous habitatges relacionats amb les industries Serra i Oller, Foneria Roure i Puiggròs.</p> | 41.4903400,2.3585700 | 446456 | 4593390 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58364-foto-08172-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58364-foto-08172-170-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58365 | Carrer de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria | XIX | <p>Carrer d'orientació nord- sud generat a partir de l'edifici de la rectoria. Està delimitat, al nord, pel carrer Sant Cristòfol i al sud pel carrer Gibraltar i per la Plaça de l'Ajuntament. Els habitatges més antics es van construir unint els espais entre els patis posteriors de les cases del carrer Gibraltar i la Rectoria. Es tracta de quatre cases de cós d'obrers, més petites que les primeres cases de cós, amb la façana principal orientada a llevant. Consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, es genera a partir d'una composició amb dos eixos de verticalitat que es defineixen, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i a la planta pis, amb una finestra a l'eix de la porta. També destaca, la casa del número 1 que s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-171 | Carrer Rectoria | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix l'edifici on actualment hi ha la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va arreglar a nivell de papers fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899000,2.3563200 | 446268 | 4593343 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58365-foto-08172-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58365-foto-08172-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58366 | Arxiu fotogràfic Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-argent | XX | <p>Arxiu format per unes 600 fotografies digitalitzades, la meitat de les quals pertanyen a fotos antigues, recuperades de particulars, i la resta provenen de la cessió de l'Ajuntament de la selecció del concurs fotogràfic de Festa Major. El grup ha fet una crida a la població amb l'objectiu de fer un corpus fotogràfic de Premià de Mar. Els particulars cedeixen les fotografies perquè es digitalitzin i els originals se'ls torna als propietaris juntament amb un CD amb les còpies digitalitzades. En un primer moment es prenen les dades del propietari, autor de la foto si es coneix, s'identifiquen les persones que hi surten si es pot i també s'intenta identificar el lloc. En un segon moment es farà una base de dades amb les fotografies indexades per facilitar les cerques. Cada any per la Festa Major, preparen una exposició amb una selecció de fotos antigues, positivades que s'arxiven un cop finalitzada l'exposició.</p> | 08172-172 | Carrer Sant Pau, 13 1r | <p>El grup Argent es va crear l'any 1999 amb l'objectiu de realitzar activitats relacionades amb la fotografia. Són una trentena de socis, entre actius i honorífics que organitzen sortides, exposicions, cursets de formació, xerrades, etc.</p> | 41.4907400,2.3584800 | 446449 | 4593435 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58367 | Casa carrer Sant Antoni, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-sant-antoni-43 | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta plana practicable en la meitat meridional i de teules àrabs a una vessant en la meitat septentrional i amb el volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de dos eixos de simetria que es defineixen, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral, amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta. A la planta primera, hi ha un balcó corregut amb dues obertures, barana de ferro i o persianes de llibret de fusta. En la segona planta, hi ha dues finestres amb els ampits recrescuts i suportats per dues mènsules. Les persianes també són de llibre de fusta. La porta conserva els brancals, llinda i llindar de pedra granítica treballada i és d'arc escarser. El parament és un estucat llis sense cap mena de decoració a excepció dels recrescuts de les obertures, els ampits de la segona planta, la cornisa i el coronament de la façana que actua d'ampit del terrat pla practicable. A la part del darrera conserva un pati amb safareig i font.</p> | 08172-173 | Carrer Sant Antoni, 43 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4897032,2.3575429 | 446370 | 4593320 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58367-foto-08172-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58367-foto-08172-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58368 | Portalada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm.. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar; pàgs. 8 -13. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona. PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí.</p> | XVIII | Enguany ha estat restaurada. | <p>Portalada arquitravada realitzada en granet. Tot el conjunt és un relleu amb llinda i brancals treballats amb motius mariners (peixos, crancs i altra fauna marina). A la llinda i dins una orla, hi apareix una barca de mitjana amb pescadors. Damunt la llinda, hi ha una fornícula clàssica amb la imatge de Sant Cristòfol; està flanquejada per dues hídries ornamentals adossades al mur.</p> | 08172-174 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | <p>És l'únic element que resta de l'antiga capella del segle XVIII. Es desconeix la seva procedència o escultor. Durant la Guerra civil espanyola (1936-39) es va salvar de la destrucció perquè fou desmuntada i traslladada a Barcelona. Després de la guerra es quedà en el Museu Marítim i per recuperar-la i tornar-la a col·locar es van haver de fer més d'una gestió, ja que es volia tornar una còpia i quedar-se l'original en el Museu. Finalment, la còpia es va quedar en el museu on actualment es pot contemplar.</p> | 41.4897442,2.3567364 | 446303 | 4593325 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58369 | Baldaquí de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). Restaurat el baldaquí de la parròquia de Premià de Mar; dins Catalunya Cristiana, núm. 663. Barcelona, pàg. 12.</p> | XVIII | Es va restaurar l'any 1992 a càrrec del Sr. Eduard Meléndez y Fernández. La restauració s'inaugurà el diumenge de Rams de 1992 | <p>Baldaquí que presideix el presbiteri de l'església parroquial de sant Cristòfol, format per una cúpula sostinguda per quatre columnes d'estil barroc salomònic, que tenen una decoració en alt relleu amb fulles de pàmpol, raïm i ocells, policromada i amb una preparació d'or fi. La cúpula està formada per un entaulament corbat d'estil barroc amb inscripcions eucarístiques relacionades amb els motius decoratius (Ego sum vitis vos palmites). En els quatre angles, hi ha els quatre símbols dels evangelistes (l'àliga de Sant Joan, el lleó de Sant Marc, el bou de Sant Lluc i l'àngel de Sant Mateu). Està coronat per un globus daurat amb una creu al damunt. A l'interior, i centrat, hi ha el símbol de l'Esperit Sant (un colom) amb els seus set dons. Al fons hi ha un retaule amb la capella a sant Cristòfol centrada, amb la imatge realitzada per l'escultor J. Busquets. A la part superior, la imatge del Pare Etern</p> | 08172-175 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | <p>Després de la destrucció que va provocà la guerra civil espanyola (1936-39) i la crema de tots els elements religiosos de l'església, calia buscar nous elements per rehabilitar-ne el culte. L'any 1949 es van comprar les quatre columnes a un convent de Fitero (Navarra) per 27.500 ptes. Les tenien en el claustre desmuntades i una damunt de l'altra. No eren originàries d'aquell convent, sinó que venien d'algun lloc indeterminat de Castella. El transport, fet en camió, va costar 2.500 ptes. Amb les columnes, Ll. Bonet Garí va fer un projecte de baldaquí per donar-li coherència i unitat, que es realitzà, conjuntament amb la restauració de les columnes en els tallers salesians de Sarrià.</p> | 41.4897038,2.3566201 | 446293 | 4593320 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Busquets, Ll. Bonet Garí | 96|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58370 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-1 | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</p> | <p>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades en el porxo de la casa. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud., i amb les ales obertes de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 gr.</p> | 08172-176 | Ca l'Estevet (Carretera de Premià de Dalt, 105) | <p>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial per que una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi acostumen a trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril a juny i poden fer-ne una segona ( de vegades, però més rarament, tres postes). La posta és d' entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata, La velocitat de vol d'una oreneta és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'aproparan al niu amb insectes al bec, però no els hi donaran. Quan tinguin gana les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofitaran per fer un crit d'alarma, i instintivament les joves orenetes es llançaran del niu i mouran les ales. A partir del 35è dia les orenetes es podran emancipar.</p> | 41.4935800,2.3505700 | 445791 | 4593755 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un any el fill de la casa va anellar una oreneta i li va posar el nom de la família i el nom de Premià de Mar (Barcelona). A l'any següent aquella oreneta va tornar i tenia l'altra cama anellada amb un nom àrab i el nom d'un poble del Marroc. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58371 | Plaça Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ajuntament | XIX | <p>Espai generat al voltant de l'església de Sant Cristòfol i de l'Ajuntament i delimitat, a ponent, pel carrer de la Rectoria i, a llevant, pel carrer de la Plaça. Les cases més antigues són les que es situen a migdia de la plaça, amb la façana orientada al nord, mirant a l'església i fent cantonada amb el carrer Rectoria Es tracta de cases de planta rectangular, generalment de planta baixa i pis, algunes tenen soterrani. La que ha estat menys modificada és al del número 4. Però també destaca la del número 5 amb planta baixa, dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat català. La del número 6 és de construcció recent, però recupera, en part, la tipologia característica ja que des de 1958 o 59 havia estat primer un comerç i després agències immobiliàries i la seva façana distorsionava el ritme de les altres façanes. Actualment recupera la planta única que tenia, molt semblant a la del número 8. La resta de cases han estat molt transformades.</p> | 08172-177 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Aquest espai es genera a partir de la donació que la família Manent fa dels terrenys per construir-hi, primer, una ermita dedicada a sant Cristòfol, que s'acabarà convertint amb l'església parroquial. L'actual Ajuntament havia de ser la casa del rector amb l'hort al davant, però, finalment es va convertir en Ajuntament. El nom de la plaça ha canviat infinitat de vegades al so del règim polític de torn.</p> | 41.4896416,2.3569340 | 446319 | 4593314 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58371-foto-08172-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58371-foto-08172-177-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58372 | Zona de nidificació del Corriol camanegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-corriol-camanegre | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</p> | <p>Zona de platja situada entre el port de Premià i Vilassar de Mar que utilitza el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) per nidificar. En tot el Maresme actualment només s'han detectat nius a la platja de malgrat fins a la Punta de Tordera i a la Platja de Premià de Mar. En el primer cas, fa cinc anys la continuïtat estava força compromesa. A Premià de Mar, l'espècie ha tornat a nidificar des del 2003, gràcies a la protecció i restauració d'un fragment de la vegetació sorrenca litoral. El Corriol camanegre és una espècie lligada a ambients costaners, fent niu als sorrals de deltes, platges i erms. Al Maresme, nidifica exclusivament a la costa. Té una preferència per zones obertes, amb vegetació absent o escassa. És una espècie estival amb nidificació escassa a la comarca. Les primeres còpules i festeigs es fan a mitjans de març. Nidifica a terra sense construir cap niu, en una petita depressió, a la sorra o entre còdols, arrecerat amb alguna roca o branca.</p> | 08172-178 | A la platja de Llevant | <p>Ha desaparegut de les platges de Mataró i de Santa Susanna, on criava a principis dels anys 80 del passat segle; i de Cabrera, o va nidificar de nou el 1996 en una extracció d'àrids fins que va ser urbanitzada. Hi ha possibilitats de recuperació a Vilassar de Mar i a Sant Pol on s'estan protegint i restaurant trams de platges. Abans de l'ocupació massiva de la costa i de els platges era una espècie molt abundant i coneguda a la comarca entre pagesos i pescadors. Fins el punt que els nens anaven a buscar nius.</p> | 41.4925500,2.3717500 | 447558 | 4593628 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal continuar protegint aquest espai de nidificació excepcional. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58373 | Alzina Surera del carrer Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-sant-ramon-de-penyafort | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'un arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 15 metres d'alçada, per 1,30 de volta de canó per 1,50 de volta de soca. El tronc és recte, i curt, del qual bifurquen ben aviat dues branques imponents, rectes que donen pas al brancatge típic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. Pel que sembla no ha estat mai pelat, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10-12 anys i amb normalitat a partir dels 25 o 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada.</p> | 08172-179 | Carrer Sant Ramon de Penyafort , 34 | <p>La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. És tracta d'una espècie termòfila, perquè, la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en uns territoris on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.</p> | 41.4941300,2.3670300 | 447166 | 4593806 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58374 | Can Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subira | <p>CÉSPEDES i TOR, Agnès (2000). Premià de Mar viu ..imatges de cent anys. Editorial El Clavell. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de cós i mig, de planta rectangular que consta, en l'actualitat de planta baixa i planta pis, amb la coberta plana practicable a modus de terrat català, amb el volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos, que només es trenca per una porta lateral d'accés al primer pis que es va afegir a posteriori. Els eixos de simetria es defineixen a la planta baixa per una porta central i dues finestres amb reixes de ferro amb un treball acurat, totes les obertures són d'arc de mig punt. La planta pis, hi ha una tribuna central i dues balconades laterals, amb barana de ferro i amb llinda. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i recreixements dentellats al voltant de les obertures. Façana coronada amb balustrada que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-180 | Camí Ral, 14 | <p>Tal i com demostra una fotografia de 1915, aquesta casa tenia en origen una única planta. La porta i les dues finestres laterals amb les seves reixes eren igual que ara, però al seu damunt hi havia un joc ornamental fet o de maons o del recreixement de l'estucat fent petites simulacions d'espitlleres. El coronament de la façana era fet a partir de pinacles amb l'acabament piramidal. Quan es deuria afegir la planta pis, també es va fer la porta d'accés lateral que trenca la simetria de la composició de la façana.</p> | 41.4879200,2.3545200 | 446116 | 4593124 | 1897 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58375 | Can Sanpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanpere | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. NAVARRO, Jose M. i NAVARRO, Rafael (2003). Can Sanpere. El final de la indústria tèxtil a Premià de Mar. Compagina , sl i Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | està lleugerament inclinada en el darrer tram i presenta algunes esquerdes | <p>Edifici dels anys 30 de planta rectangular que es caracteritza per tenir els angles de les cantoneres sinuosos i una estructura i composició molt racionalista. Consta de planta baixa i pis. Destaca també la xemeneia industrial cònica feta de maons vistos, d'una vintena de metres d'alçada. Té abraçadores de fixació cada 1,10 metres aproximadament. Formava part de la fàbrica de Can Sanpere, S.A. La part superior és un afegit d'una reparació i augmenten les fixacions.</p> | 08172-181 | Carrer Sant Cristòfol, 41 | <p>Can Sanpere neix oficialment l'any 1898, quan Claudio Sanpere, que tenia una fàbrica a Teià, es va associar amb els Mayolas 'Sanpere i Mayolas, Societat en Comandita'. L'any 1901tenia 51 treballadors i 63 telers. L'any 1934 es constitueix la 'Sociedad Anónima Sanpere' amb l'entrada a l'accionariat de Ignacio Sagnier, enginyer industrial i químic. Fins aquell moment feien teixits a la plana i, a partir d'ara van passar a fer gasa. Un dels productes que els va donar més fama foren els paracaigudes. Durant la guerra civil espanyola (1936-39) es va col·lectivitzar i va passar a anomenar-se 'Decoració tèxtil i Aviació'. El dia de sant Cristòfol de 1998 es va tancar definitivament la fàbrica de Premià.</p> | 41.4902128,2.3558754 | 446232 | 4593378 | 1930 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-foto-08172-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-foto-08172-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-foto-08172-181-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58377 | Caseta de les aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-les-aigues | XX | <p>Caseta del dipòsit municipal de distribució de les aigües de Premià. La seva rellevància no es arquitectònica ni cronològica, sinó simbòlica ja que fou una iniciativa pionera i molt important per millorar la salubritat de Premià de Mar. És una caseta de planta rectangular amb una coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Acaba en volada o ràfec. La porta d'accés és metàl·lica amb arc de mig punt amb una tarja de ventall. El parament de la façana és llis, amb un recrescut al voltant de la porta, on es pot llegir, a la part de l'arc: 'Dipòsit d'aigua de Premià de Mar'. Al damunt, hi ha un petit ull de bou amb ornamentació calada. Al darrera hi ha el dipòsit de l'aigua.</p> | 08172-183 | Carretera de Premià de Dalt, 140 | <p>Les aigües de Premià de Mar es van canalitzar l'any 1928, gràcies a la iniciativa del llavors alcalde Miquel Moragas, al qual se li va dedicar un carrer. És dels primers pobles de la comarca que van tenir aquest sistema d'abastiment d'aigua a les cases particulars. Es tracta de les aigües de Dosrius.</p> | 41.4952300,2.3504700 | 445784 | 4593938 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58377-foto-08172-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58378 | Androna del carrer Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-joan-prim | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat situat a la part posterior de la casa que fa cantonada amb el carrer sant Joan i Joan Prim, amb entrada per aquest darrer. Està orientada de llevant a ponent, té una llargada de 5 metres i una amplada mitja d'un metre.</p> | 08172-184 | Carrer Joan Prim, 11 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905500,2.3599600 | 446573 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58380 | La disfressada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada | <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> | <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> | 08172-186 | Premià de Mar | <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> | 41.4923600,2.3581300 | 446421 | 4593615 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58381 | Sardana l'Endalet de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lendalet-de-premia | XX | <p>Sardana dedicada a l'Endalet, personatge molt popular a la població de Premià de Mar, obra de Francesc Mas Ros, estrenada a l'any 1974. No té lletra.</p> | 08172-187 | Premià de Mar | 41.4915400,2.3571000 | 446335 | 4593524 | 1974 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58382 | Sardana 'Premià joia del Maresme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-premia-joia-del-maresme | XX | <p>Sardana original d'en Lluís Buscarons Pastells dedicada a Premià de Mar. No té lletra. Fou Primer accèssit al Premi Sardana de l'any de 1976.</p> | 08172-188 | Premià de Mar | <p>La Sardana de l'Any és un concurs on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. La selecció prèvia de les sardanes participants s'encarrega a tres reconeguts músics, els quals formen l'anomenat Comitè Seleccionador, establint-se les següents limitacions: Un màxim de dues sardanes per compositor, no es consideraran les sardanes anomenades obligades d'algun instrument. A partir d'aquí, durant 20 eliminatòries que es corresponen en 20 caps de setmana des del més de setembre, el vot popular decideix les 20 que passen a semifinals i posteriorment, de la mateixa manera, les 10 finalistes. Cada any la final amb dues cobles se celebra a un auditori diferent, i torna a ser el públic assistent qui vota la millor. El concurs va començar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003.</p> | 41.4915101,2.3570889 | 446334 | 4593521 | 1976 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58383 | Arxiu Coral l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-coral-lamistat | <p>MEDIR (1997), coord. 25 è aniversari (1972-1997). Coral l'Amistat. Premià de Mar.</p> | XX | <p>L'arxiu de la Coral l'Amistat està format per la documentació pòpia de la gestió de l'entitat des de 1972, any de la refundació i alguna informació aïllada de la primera fase. Es tracta, bàsicament, dels estatuts, el reglament intern, els llibres d'actes, la correspondència, programes d'activitats. En total, són cinc arxivadors metàl·lics de calaixos i un armari. També hi ha partitures i programes de mà d'altres entitats Corals, de concerts, aplecs o trobades.</p> | 08172-189 | Carrer Sant Antoni, 60-62 | <p>L'any 1946 es va crear l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors de Clavé. L'any 1971 ja anaven a la baixa en nombre de cantaires, però la celebració del 25è aniversari va motivar un darrer esforç per fer una bona festa, amb la inauguració del monument a Anselm Clavé i la trobada de Cors Clavé de Catalunya. Però un cop passada l'euforia de la festa només van quedar 12 cantaires. El director Josep Ramon Ferrando va arribar una nit a casa, després de l'assaig i va manifestar a les seves filles que la propera setmana seria el darrer dia de l'Agrupació. Davant d'aquella manifestació, la Dària i la Regina van mobilitzar amigues i conegudes i es van presentar el dia de l'assaig per mantenir l'entitat. El primer concert d'aquella nova etapa de cors mixtes es va fer el dia de nadal de l'any 1972. Josep Ramon Ferrando va continuar com a director, tal i com ho havia fet els darrers 20 anys. L'any 1997 s'incorpora a la direcció el mestre Daniel Antolí, en una època en que aquesta feina ja es professionalitza.</p> | 41.4900600,2.3592000 | 446509 | 4593359 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58383-foto-08172-189-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També disposa d'un petit fons d'art cedit per diversos autors realitzats en la celebració del 25è aniversari dels cors mistos, l'any 1997. Així com d'un penó realitzat l'any 1973, dissenyat per Ramon Alcalà i brodat per Lídia Pérez. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58385 | Fons d'imatges de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> | 08172-191 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4888000,2.3570100 | 446325 | 4593220 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58386 | Fons bibliogràfic de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> | 08172-192 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4889156,2.3574486 | 446362 | 4593233 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58387 | Fons documental del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons documental de la Fundació centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT) referent a temes artístics i documentació local i de Catalunya industrial i tècnica (uns 50 metres lineals).</p> | 08172-193 | Carrer Sant Pau, 13 | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 58388 | Fons bibliogràfic del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons bibliogràfic de la Fundació centre de Recusros per a la Indústria Tèxtil (CRIT) de temàtica artística i tèxtil.</p> | 08172-194 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58389 | Col·lecció de la Fundació CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit | XX | <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> | 08172-195 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593412 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una petita col·lecció paleontològica. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.