Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58409 | Sant Pere de la Tosquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-tosquella | CORBATERA, J. (1924). Notes històriques de la Vila i Parroquia de Sant Andreu de Pujalt. Sense editar. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | En ruïnes. | Les restes de l'església de Sant Pere de la Tosquella foren descobertes en obrir la carretera de Pujalt a Conill, prop del camí de Cal Català. Actualment es conserva part del mur septentrional i s'intueixen els murs restants coberts d'enderroc i que denoten un edifici de planta rectangular de 90m quadrats aproximadament. | 08176-19 | Ctra. N-141a | Segons mossèn Jaume Corbatera, l'any 1924 es va obrir la carretera de Calaf a Tarroja i es van localitzar les restes d'un convent i església, que segons tradició es corresponien a les de Sant Pere de Tosquella. | 41.7250900,1.4266900 | 369141 | 4620450 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58409-foto-08176-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58409-foto-08176-19-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58468 | Col·lecció de material arqueològic de la necròpolis de Vilamajor al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-necropolis-de-vilamajor-al-museu-comarcal-de-lanoia | Al Museu la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic procedent de Pujalt. En concret, es tracta de restes d'animals localitzats a la necròpolis de Vilamajor. | 08176-78 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||||
| 58512 | Cal Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullas | Cal Trullàs és una casa construïda vers el segle XVI. Originalment comunicava amb una altra casa a través d'un pontet i quan aquesta fou enderrocada Cal Trullàs va quedar aïllada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana | 08176-122 | La Guàrdia Pilosa | Cal Trullàs comunicava amb la casa de Cal Vicençó a través del pontet, on hi havia el trull que li dóna nom. | 41.7072700,1.4710600 | 372796 | 4618405 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58512-foto-08176-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58512-foto-08176-122-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58412 | Soler Lladrús - Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-lladrus-ca-loliva-0 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/V | Es tracta d'un jaciment no excavat situat a uns camps de conreu prop de la masia de Ca l'Oliver, situada al terme de Calaf. Es tracta de fragments de ceràmica en superfície, d'època del bronze; ibèrica i romana, sense estructures identificades. També es va localitzar alguna destral, una dena i fragments d'ascles de sílex. | 08176-22 | La Guàrdia Pilosa | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7074000,1.4833600 | 373820 | 4618401 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58411 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-1 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Es tracta d'un jaciment no excavat situat al sud del nucli de La Guàrdia Pilosa. S'hi van localitzar tres martells de basalt i dues destrals sense material ceràmic que permetés obtenir una datació aproximada de les restes. També es van identificar fragments de ceràmica grisa d'època medieval, possiblement procedents del poblat de La Guàrdia Pilosa, atès que sembla tenir els orígens vers el segle XI. | 08176-21 | Coma de Sant Jaume | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7051900,1.4700500 | 372708 | 4618175 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58391 | Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> | 08176-1 | C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt | <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com La Mota. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58535 | Torre del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cavaller | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | L'interior és ple de runa i pateix deficiències estructurals. | <p>Actualment el castell de Vilamajor es coneix com la Torre del Cavaller. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, del qual tant la façana de llevant com meridional com part de la septentrional han quedat integrades dins les edificacions actuals. Aquest fet no pot ser molt tardà ja que segons testimonis orals, al voltant de la torre hi havia un carreró que l'envoltava en tot el seu perímetre. L'accés a la fortificació estava situat a llevant i va ser tapiat recentment per l'ampliació de l'edifici de Cal Carulla i que tindria els orígens vers l'època moderna. Pel nord se li adossa l'edifici de Ca la Mestressa i pel sud l'edifici de Cal Ravasé. La torre conserva una alçada aproximada d'entre 6 i 7 metres i està farcida amb runa i terra en seva totalitat. A la part superior de la façana de ponent s'hi observen dues espitlleres i una obertura amb arc de mig punt tapiada, les quals són visibles des de l'interior de l'edifici de Cal Ton, el qual s'adossa a la façana de ponent només a l'alçada de la segona planta mitjançant una estança sustentada per un embigat de fusta i una arcada de mig punt.</p> | 08176-145 | Vilamajor | <p>Tant la torre del cavaller o castell de Vilamajor, com l'església de Sant Joan de Vilamajor semblaria que es podrien haver bastit al mateix moment, ja que el propi procés de reconquesta implicava la construcció d'una fortificació per tal d'assegurar-se el control d'un territori i la construcció d'un edifici religiós atès que en aquest procés hi participà l'església catòlica de forma molt activa. Així doncs tot i que les primeres notícies documentals referents a l'església de Sant Joan de Vilamajor daten de l'any 1157, és versemblant creure que tant la torre com l'església podrien tenir els orígens vers les acaballes del segle X o inicis del segle XI, ja que és en aquest període quan es configura la frontera del comtat de Cerdanya-Berga i que transcorre per les poblacions de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat.</p> | 41.6773000,1.4274200 | 369105 | 4615143 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-03 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58398 | Capella de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> | 08176-8 | C. de Sant Ponç. Pujalt | <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> | 41.7174800,1.4210900 | 368660 | 4619614 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58410 | Necròpolis medieval de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-medieval-de-vilamajor | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Diversos autors (1994). Acta histórica et archaeologia mediaevalia 14-15. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. ENRICH, J.; ENRICH, J. (1998): 'Necròpoli de Sant Joan de Vilamajor (Pujalt)' dins, Arqueologia medieval a l'Anoia. ACRAM. Pp. 60-61. ENRICH, J. ; SALES, J., ENRICH, J. (2003): 'Les Necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia : els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', dins II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès. Pp. 662-673. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XII | Es tracta d'una necròpolis situada a peu d'un camí antic, formada per setze enterraments datats d'època medieval. Es trobaven agrupats en disposició horitzontal. Dotze de les tombes són cistes no antropomorfes, de planta rectangular lleugerament trapezoïdal i fetes amb lloses. Les quatre restants estan parcialment excavades al terreny natural i presenten una estructura mixta. Només conservaven restes humanes deu tombes, que s'han identificat com a deu adults i sis infants. S'hi va localitzar una estela anepigràfica. | 08176-20 | Vilamajor | La necròpolis de Vilamajor va ser estudiada per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Es tracta d'un conjunt de setze enterraments de caixa de lloses (algunes aprofiten el fiter com a paret) disposades d'oest a est amb el cap a l'oest i en posició de decúbit supí. Un dels elements a destacar del conjunt cementirial és una estela anepigràfica formada per una pedra rectangular clavada a la capçalera d'una de les sepultures. L'absència de material ceràmic i d'una estructura d'habitacle propera, va comportar que es datessin seguint criteris tipològics de les tombes i que es relacionessin amb la capella romànica de Sant Joan de Vilamajor, tot i la seva llunyania. Així doncs es va proposar el segle XII com a datació de la necròpolis. | 41.6786300,1.4233200 | 368766 | 4615297 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58410-foto-08176-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58410-foto-08176-20-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58402 | Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XIX | La pintura interior es troba força deteriorada. | L'església de la Guàrdia Pilosa va ser construïda en època medieval, tot i que l'aspecte actual és el resultat d'una reforma feta entre els segles XVII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa que ressegueix la nau i descansa sobre pilastres. Presenta dues capelles laterals a mode de transcepte, i el presbiteri està ocupat per una tarima i un retaule amb altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb un arc carpanell que descansa sobre pilastres i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de l'òcul de la façana i de petites finestres laterals. La pintura interior, que imita carreus i ressalta els elements arquitectònics, es troba força deteriorada. A nivell exterior, és una església força austera. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb tres arcs motllurats en degradació. L'altre únic element de la façana és un petit òcul. En un angle de la façana posterior s'hi alça el campanar, de planta quadrangular i tres nivells. A la part superior s'obre amb un pòrtic per costat d'arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, enllaçades entre sí per una cornisa. El tractament dels murs de l'església és la pedra vista, entre la que destaca la del costat del portal, on són carreus escairats de mitjanes dimensions. | 08176-12 | Plaça de l'Església de la Guàrdia Pilosa | L'edifici actual de l'església respon a diferents reformes que patí el temple sobretot a partir dels segles XVII-XVIII. L'església apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilar de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que el lloc de la Guàrdia Pilosa es documenta ja l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. També en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable al segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de 'Pelosa'. Així doncs l'església es configurà com a parròquia de ben aviat i encara avui dia exerceix les funcions parroquials. | 41.7065800,1.4708900 | 372781 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | A l'interior conserva dos retaules. El major, amb una talla policromada del segle XVII i el menor, amb una estructura arquitectònica del segle XVI. Al Museu Episcopal de Vic se'n conserva un altre de gòtic (veure fitxa 77). | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 58399 | Santa Magdalena de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lastor | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar. Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. | 08176-9 | L'Astor | L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia. | 41.6901200,1.4282600 | 369201 | 4616565 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58404 | Sant Joan de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilamajor | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XVI | L'estat de l'església és bo, malgrat l'erosió de la clau del portal. | L'església de Sant Joan de Vilamajor és una construcció romànica, sobre la qual s'hi feren algunes reformes (obertura d'un nou portal i reforç amb contraforts) en època moderna, tot mantenint l'estructura original. És d'una sola nau de planta absidial, coberta amb volta de canó de pedra. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb l'extradós i les impostes motllurades. A la clau presenta una imatge en relleu, força erosionada, que s'ha identificat com a Sant Jordi. Els brancals del portal són de factura moderna, incorporats en la darrera restauració. Corona la façana un campanar d'espadanya de dos ulls, on no conserva les campanes. Les façanes laterals estan reforçades amb tres i dos contraforts per banda; sota d'un d'aquests darrers s'hi entreveuen les restes del portal primitiu. A la mateixa façana en sobresurt un cos, probablement la sagristia. Pel que fa a l'absis, presenta arcuacions cegues, així com una finestra esqueixada. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa. | 08176-14 | Vilamajor | De la mateixa manera que l'església de Santa Magdalena de l'Astor, aquesta també fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. Està situada dins l'antic terme del castell de Vilamajor del que es conserva una torre al centre del nucli de població, absorbida per les cases actuals. Molt probablement l'església té els orígens vers les acaballes del segle X principis del segle XI, coincidint amb la construcció del castell de Vilamajor. La primera referència documental de l'església es remunta a l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Des d'aquest moment, al seu voltant hi havia la sagrera, com també un cementiri. Al segle XVII deixà d'ésser sufragània de l'església de Santa Maria de Segur per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. A cavall entre l'època medieval i moderna patí algunes reformes que comportaren la construcció de contraforts als laterals, eliminant així la porta d'accés original situada a la façana meridional; se li va afegir una capella lateral (sagristia actual) i es construí el nou accés a ponent amb la figura de Sant Jordi esculpida a la dovella central. L'aspecte actual de la capella i l'entorn és fruit de la última restauració realitzada l'any 2000. | 41.6771500,1.4279400 | 369148 | 4615125 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58404-foto-08176-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58415 | Capella romànica de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-romanica-de-conill | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). 'Estudi historic i arqueològic de l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt)', Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 24. Tàrrega: Museu Comarcal de l'Urgell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XVIII | En estat ruïnós. | L'església romànica de Sant Vicenç de Conill va posar-se al descobert durant la intervenció arqueològica feta a l'indret conegut com el Pedró, on ja es coneixia l'existència d'estructures construïdes. La intervenció va permetre identificar una primera capella del segle XI, sobre la qual es va construir al segle XII la capella romànica de planta rectangular amb l'absis semicircular. Aquesta va mantenir-se amb pocs canvis (el campanar va convertir-se en capella) fins a finals del segle XVIII, quan es va esfondrar i se'n va anar perdent el rastre. | 08176-25 | El Pedró | L'església apareix documentada per primera vegada en un document datable entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc, però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. A finals del segle XVIII deixa de funcionar i és abandonada, coincidint amb el trasllat del cementiri a la nova església. L'any 2007 l'Ajuntament de Pujalt en va promoure l'excavació arqueològica, que van dirigir Cristian Folch i Jordi Gibert. S'hi van identificar un total de sis fases constructives. | 41.7264600,1.4633100 | 372190 | 4620547 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com l'Església Vella de Sant Vicenç de Conill. De forma errònia, se l'ha anomenat Santa Maria de Conill, que apareix a la documentació antiga i que probablement era la capella castral. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 58396 | Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). | 08176-6 | Pl. de Sant Andreu. Pujalt | Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. | 41.7174900,1.4229600 | 368815 | 4619612 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58501 | Nucli de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vilamajor | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. | XI-XX | Presenta cert estat d'abandonament. | Vilamajor és un petit nucli rural situat a l'extrem sud del terme municipal de Pujalt. Està format per un grup de cases construïdes a l'entorn d'una torre de guaita d'origen medieval, coneguda com la Torre del Cavaller. Les cases són de dues a tres crugies i conserven portals adovellats i finestrals de pedra carejada als pisos. Totes elles són fetes de pedra, que es troba sense revestir. És de destacar l'arc de passatge apuntat que comunica dos edificis. Als afores hi ha l'església romànica de Sant Joan de Vilamajor. | 08176-111 | Vilamajor | Es tracta del nucli de població més meridional del municipi de Pujalt. Les primeres notícies històriques que tenim de Vilamajor corresponen a una entrega que el bisbe de Vic atorgà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, on hi consta la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Sant Joan de Vilamajor. Aquest document data de l'any 1157. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Probablement l'església té els orígens vers el segle X o inicis del segle XI ja que estaria vinculada a la construcció del castell de Vilamajor. D'aquest però tampoc se'n té documentació però és versemblant creure que s'hauria edificat vers aquestes centúries, ja que entre els anys 1001 i 1035 es fundà la marca o frontera del comtat de Berga, propietat dels comtes de Cerdanya-Berga i que anava des de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. L'any 1332 trobem esmentada la població de Vilamajor en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat. Actualment aquesta torre es coneix com la Torre del Cavaller i ha quedat absorbida parcialment per les cases de l'entorn, algunes de les quals semblarien tenir els orígens vers el segle XIV com per exemple Cal Ton, el qual conservava una arcada apuntada abans no fos restaurat l'edifici al segle XXI. L'església de Sant Joan de Vilamajor deixà d'esser sufragània de Santa Maria de Segur al segle XVII per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. | 41.6772400,1.4275600 | 369116 | 4615136 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58502 | Nucli de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-pujalt | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. CLOSA, F. (2004). 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007). Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora] GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PASCUAL, S. (2009). 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | Pujalt és una vila closa que va néixer a partir del seu castell, les restes del qual encara es conserven a la part més alta del poble. Dins del conjunt castral hi havia la capella de Sant Ponç, les restes de la qual encara es conserven. El nucli va créixer vers el sud de forma circular, amb els carrers Major, del Call i de Dalt com a principals. Aquests carrers confluïen a la placeta de Dalt i comunicaven entre sí amb carrers com el de les Voltes. De la vila closa encara en queda el portal de Baix, situat entre Cal Franquesa i la capella gòtica de la Concepció. L'església parroquial de Sant Andreu de Pujalt, d'origen romànic, estava fora muralles. En època moderna es van construir la majoria de cases conservades fins l'actualitat, tot i que darrerament algunes han estat enderrocades o reconstruïdes. El creixement fora muralles no es va fer fins la segona meitat del segle XX, amb nous carrers com el de Sant Andreu o el de la Mota. | 08176-112 | Pujalt | A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Durant aquest llarg període Pujalt obtingué alguns privilegis com per exemple la creació d'un mercat setmanal els dimarts (1376) o el permís per edificar una capella a l'interior del recinte emmurallat (1399). Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials al segle XIX. Durant la guerra civil espanyola el municipi fou un enclavament important ja que s'hi instal·là la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (març de 1938-gener de 1939), el qual comportà enormes canvis a la vila, convertint edificis privats en serveis públics com escoles i hospitals; o convertint l'església de Sant Andreu en una sala d'esbarjo/bar anomenada El Hogar del Soldado. | 41.7171000,1.4208700 | 368641 | 4619572 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58502-foto-08176-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58502-foto-08176-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58502-foto-08176-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58504 | Nucli de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ). 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. | XI-XX | El poble de Conill va néixer a redós del seu castell, les restes del qual s'empraren per construir algunes de les seves cases ja en època moderna. De la fortificació en queden vestigis notables dins de Cal Ramonet, on hi ha part d'una torre circular i arcs de tradició medieval. Entre les cases bastides en època moderna trobem la pairalia de Cal Senyoret, Cal Tomàs i Cal Solé, on s'hi conserven elements arquitectònics d'aquest període.També fou al segle XVII quan es construí l'església actual de Sant Vicenç, com també la capella particular de Cal Senyoret, sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser. En època contemporània algunes cases com Cal Senyoret foren ampliades i se'n construiren de noves, tot i que el creixement ha estat prou sostingut per mantenir l'estructura radial a l'entorn del desaparegut castell. | 08176-114 | Conill | Es tracta d'un nucli de població situat a l'extrem nord-est del municipi de Pujalt, en un punt dominant de la carretera N 141a, per on transcorria l'antic camí reial que unia Calaf amb Cervera. Es va formar a redós del castell de Conill, el qual apareix documentat per primera vegada lany 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. L'església de Sant Vicenç però no estava situada prop del castell sinó als peus del turó, a l'est de la població. L'església apareix documentada per primera vegada en un document que es podria datar entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment al lloc de Conill) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. No serà fins a finals del segle XVIII que l'església deixa de funcionar i s'abandona. Alguns dels edificis més remarcables del municipi són Cal Senyoret, que podria tenir els orígens vers el segle XVI; la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda l'any 1654 per a ús privat de la família Felip (que vivien a Cal Senyoret); Cal Tomas i Cal Solé, ambdós edificis amb finestrals renaixentistes i l'antiga rectoria, convertida actualment en una petita plaça. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial. | 41.7257600,1.4604300 | 371949 | 4620474 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58505 | Nucli de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-guardia-pilosa | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | El poble de la Guàrdia Pilosa va néixer a redós del seu castell, les restes del qual s'empraren per construir algunes de les seves cases i coberts ja en època contempoània. De la fortificació en queden vestigis notables en el turonet que hi ha a ponent de la població. En època baix medieval ja hi havia diversos casals, tal com ho testimonien els elements arquitectònics de tradició gòtica conservats a Cal Tinets, Can Closa, Cal Mensa, Cal Pons o Cal Torra. L'estructura linial del poble no es consolidà fins a l'època moderna, quan es construiren noves cases que formaren el carrer Major i que culminava a la nova església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. Durant el període contemporani la població quedà pràcticament deshabitada; tendència que s'invertí a finals del segle XX, quan també es van bastir cases noves al sector nord. | 08176-115 | La Guàrdia Pilosa | Situat a l'est del terme municipal de Pujalt, s'incorporà a aquest al segle XIX. El nucli de població s'instal·là a redós del castell de la Guàrdia Pilosa ubicat damunt un turó des d'on es domina tota la plana de Sant Martí Sesgueioles. L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat. Pel què fa a l'església de Sant Jaume, apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilà de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que en una relació de parròquies del bisbat de Vic del segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de “Pelosa”. Alguns dels edificis més rellevants de la població són Cal Mensa, Can Closa, Cal Pons, Cal Tinets i Can Torra. Era també d'interès la casa de Cal Vicençó, que comunicava amb un pontet amb Cal Trullàs i que fou enderrocada fa uns anys. | 41.7069900,1.4711600 | 372804 | 4618374 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58513 | Torre de Cal Terrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-terrats | XII | Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge. | <p>La masia de Cal Terrats va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que va quedar integrada dins l'estructura de la casa. És una torre de planta quadrangular que es conserva almenys fins al primer pis. La part més ben conservada és el soterrani, on s'identifica l'estructura quadrangular, amb murs de carreus escairats de notable amplada. A cada costat s'hi observa una espitllera amb esplandit. Malgrat la integració de la torre dins la casa, es pot accedir al seu interior, com també seguir dos dels panys de mur; un d'ells des d'una nau allargada on s'endevina una estructura rectangular coberta a dues aigües i que estaria relacionada amb la construcció. L'amplada dels murs de la torre és encara palesa a la planta pis de la casa.</p> | 08176-123 | Masia de Cal Terrats | <p>El topònim dels veïnats de les Torres de Més Amunt i les Torres de Més Avall apunta a que originalment hi hauria hagut diverses torres. Una d'elles ha estat indentificada dins la masia de Cal Terrats.</p> | 41.6996300,1.4156700 | 368172 | 4617640 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 58413 | Jaciment de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XII-XVIII | Durant els treballs de rebaix del subsòl a l'est del nucli de població de La Guàrdia Pilosa, varen aparèixer diverses restes arqueològiques que propiciaren l'excavació de l'espai en dues intervencions arqueològiques diferents dutes a terme la primera l'any 2000 i la segona l'any 2007. Es va identificar un edifici de planta rectangular amb murs de fins a 1'2m d'amplada, una tomba amb ressalt antropomorf a la capçalera i nombroses restes òssies humanes, així com abundants monedes que proporcionen una cronologia entre el segles XII i XVIII. El conjunt del jaciment s'ha identificat com les restes d'una església, probablement la Santa Anna, de la qual fa referència el llibre Catalunya Romànica. | 08176-23 | A l'est de la Guàrdia Pilosa | 41.7067800,1.4731200 | 372967 | 4618347 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58413-foto-08176-23-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com el jaciment de l'Església de Santa Maria - Santa Anna de la Guàrdia Pilosa. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58491 | Camí de la Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-segarra | CAMPILLO, X.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2010). El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Tarragona: Arola editors. DIVERSOS AUTORS (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Lleida: Fundació món rural. | XII-XX | El camí de la Segarra transcorre pel terme municipal de Pujalt de sud a nord. Es tracta d'un camí de grava que s'inicia a la zona del Bosc de la Casilla, prop de la Pallissa del Basomba i transcorre pel límit municipal entre Pujalt i Veciana (com era habitual a les vies pecuàries) fins a arribar al Pla de l'Astor. En aquest punt gira vers l'est i enllaça amb el camí de Sant Martí de Sesgueioles a Conill fins a arribar a la Font de Conill. D'aquí enllaça amb el camí de Conill a Hostalets i transcorre vers el nord-oest (creuant la carretera N-141a) en direcció Hostalets d'Ivorra. Transcorre per la línia divisòria entre els municipis de Pujalt i Calonge de Segarra per finalment abandonar el municipi de Pujalt per entrar a Castellfollit de Riubregós. | 08176-101 | Pujalt | També anomenada carrerada de Santa Coloma, es tracta d'un camí ramader o via pecuària que comunica Santa Coloma de Queralt amb Calonge de Segarra. La transhumància ja existia en època ibèrica i romana, no obstant no va ser fins al segle XII que es començà a organitzar la seva pràctica i la xarxa de camins, entre les planes amb zones de pastura a l'hivern, i les muntanyes amb zones de pastura a l'estiu. Així doncs, a través dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses s'iniciaren les tasques per a la creació d'una xarxa de camins segura i estable per on poder transitar amb el bestiar. Aquesta pràctica inicià la seva decadència a partir del segle XIX i sobretot a partir del segle XX degut a la intensificació de l'agricultura i al transport per carretera. | 41.6903500,1.4499200 | 371004 | 4616558 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58491-foto-08176-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58491-foto-08176-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58491-foto-08176-101-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Segons testimonis orals, al sud del municipi existeix el Corral del Foraster, el qual estaria vinculat a la carrerada i que serviria com a espai per descansar o pernoctar amb el ramat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58503 | Nucli de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-lastor | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. | XII-XX | L'Astor té el seu origen en una quadra medieval, formada per un seguit de cases que es tancaven formant un petit nucli clos. De la població fortificada se'n conserva la porta sud, situada sota del casal d'origen medieval de Cal Pou. L'església romànica de Santa Magdalena es trobava fora del recinte, com també casals com el de Can Carulla. Fins fa pocs anys a la part nord encara hi havia una antiga bassa que presumiblement hauria funcionat com a fossat. En època moderna s'hi construiren més cases i se'n consolidaren d'antigues, i no fou fins fa poc que s'ha començat a construir cases a l'altre costat de la carretera. El nucli antic és de petites dimensions, està vertebrat a través de dos carrerons tortuosos i conserva diverses cases de pedra. | 08176-113 | L'Astor | L'església de la població, Santa Magdalena de l'Astor (Austor), apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània (encara avui dia). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'any 1332 tornem a trobar esmentada la població de l'Astor (Çastor) en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. En els fogatges de 1358 i 1365-1370, la població de l'Astor passà de cinc focs a set i estava sota domini de Berenguer de Guardia. La població adquirí major importància a partir de les acaballes del segle XV, quan el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472. Les fonts documentals conegudes fins avui dia, no deixen clar si l'Astor tenia castell propi i si pel contrari el castell que apareix mencionat a alguns documents, correspon al mateix castell de Montesquiu. Va tenir municipalitat pròpia fins l'any 1845 quan va passar a formar part del municipi de Pujalt. | 41.6897900,1.4271300 | 369106 | 4616530 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58503-foto-08176-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58503-foto-08176-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58503-foto-08176-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58464 | Imatges de Santa Magdalena de l'Astor al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-santa-magdalena-de-lastor-al-museu-episcopal-de-vic | XIII | Estan erosionades, especialment la de Sant Cosme. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dues imatges procedents de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta de dues talles romàniques de fusta policromada, una identificada com a Sant Cosme i l'altra com a Sant Damià. La imatge de Sant Cosme vesteix túnica i sosté un vas; la de Sant Damià vesteix túnica i mantell i sosté un pot amb tapa cilíndrica. Totes dues figures presenten dos forats, que indiquen que probablement anaven fixades a un retaule o tríptic.</p> | 08176-74 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Les imatges de Sant Cosme i Sant Damià procedents de de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 58445 | Esteles funeràries discoïdals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals | <p>Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007.</p> | XIII-XVIII | <p>Al costat del cementiri i de l'església de la Guàrdia Pilosa s'hi localitzen set esteles funeràries discoïdals. Es tracta de monuments funeraris fets de pedra, amb la part superior amb forma de disc sobre una base trapezoïdal. A la part frontal hi ha gravades creus i d'altres motius, alguns no identificats a causa de l'erosió. Estan col·locades sobre un suport de ferro que en permet la rotació.</p> | 08176-55 | La Guàrdia Pilosa | <p>Es tracta de set esteles de forma discoïdals localitzades a l'antic cementiri, darrere l'església de Sant Jaume, les quals es van museïtzar l'any 2007 per tal de ser visitades. Aquest tipus d'element indicatiu d'una sepultura al subsòl, és utilitzat a Catalunya des del segle XII i fins el segle XVIII, sense canvis estilístics evidents que permetin una distinció clara entre les primerenques i les últimes, per tant es tracta d'esteles de difícil adscripció cronològica. Com a motius decoratius poden presentar diferents símbols com creus, motius geomètrics, escuts o símbols d'oficis.</p> | 41.7064500,1.4708000 | 372773 | 4618314 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58445-foto-08176-55-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-29 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Estan acompanyades d'un cartell identificatiu. | 94|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 58428 | Cal Terrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terrats | XIII-XX | Els cossos annexes es troben en estat ruïnós i la casa presenta cert estat de deteriorament. | Cal Terrats és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna i contemporània. A la planta baixa de la masia s'hi conserven vestigis notables d'una torre medieval, com també diverses estances sostingudes per arcs apuntats de tradició gòtica. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, que queda parcialment tapat per un cos de dos nivells que s'obre amb un gran pòrtic d'arc carpanell davant del portal i una galeria horitzontal amb tres pòrtics al pis. Davant d'aquesta façana hi ha un pati tancat per un baluard i diversos cossos annexes, la majoria en estat ruïnós. La resta de façanes presenten poques obertures d'arc pla arrebossat o amb llinda de fusta. El parament dels murs és la pedra lligada amb morter, revestits amb morter de calç. A l'entorn s'hi localitza un femer i una pallissa. | 08176-38 | Les Torres de Més Amunt | 41.6996600,1.4156400 | 368170 | 4617643 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58407 | Arc de passatge del carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. | <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> | 08176-17 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7167300,1.4208700 | 368640 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 58469 | Mare de Déu de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-purissima-concepcio | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de la Concepció presideix el retaule major de la Capella de la Concepció de Pujalt. Es tracta d'una imatge gòtica policromada feta de marbre, que representa la Mare de Déu amb el Nen en braços, que sosté un llibre. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'anomenada escola de Lleida.</p> | 08176-79 | Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt | <p>Es desconeix la seva procedència, però la seva aparició va lligada a la construcció del retaule; segons una llegenda tardana, la imatge va ser trobada vers l'any 1600 en un lloc conegut com la Coma d'en Roig. Durant la guerra civil espanyola, la imatge va ser malmesa parcialment trencant els caps de la Mare de Déu i del nen Jesús. Aleshores va ser traslladada a l'Ajuntament i l'any 1939 es va traslladar a Manresa, per ser restaurada i retornada al municipi l'any següent.</p> | 41.7165000,1.4209400 | 368645 | 4619505 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58590 | Ruïnes de l'Obaga de les Sorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-de-lobaga-de-les-sorts | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052255.xml | XIV | Es troba en estat ruïnós. | Restes d'un edifici de dimensions notables que les seves característiques constructives denoten una considerable antiguitat. Es conserven panys de mur de certa alçada, fets a base de carreus escairats disposats en filades regulars. | 08176-200 | Obaga de les Sorts | Per la seva proximitat i per les seves característiques constructives, aquest edifici es podria correspondre amb la masia Portella, documentada a Pujalt des del segle XIV. El mas de la Portella era el centre d'una quadra medieval, de les quals se'n perd el rastre amb el pas dels segles. Actualment, rep el nom de masia Portella una barraca de construcció tardana. | 41.6874400,1.4375800 | 369971 | 4616253 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58590-foto-08176-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58590-foto-08176-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58427 | Cal Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-isidro | XIV-XIX | Presenta deficiències estructurals importants. | Cal Isidro és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna i contemporània. Està constituïda per diversos volums, que pateixen deficiències estructurals notables. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, que com la resta d'obertures de la façana han estat tapiades i/o reformades. La façana lateral té la base atalusada i presenta poques obertures, dues amb forma d'espitllera. L'altra façana lateral està tapada per un segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Part de la façana dels dos volums queden tapades per un tercer volum que s'hi adossa de forma perpendicular, on destaca un gran arc de mig punt de pedra tapiat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter; al cos central del volum principal és fet de carreus escairats disposats en filades. A l'interior s'hi conserva un arc apuntat i la cuina antiga, entre d'altres elements destacats. | 08176-37 | Les Torres de Més Amunt | 41.6996600,1.4153200 | 368143 | 4617644 | 08176 | Pujalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58427-foto-08176-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58427-foto-08176-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58427-foto-08176-37-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58506 | Rectoria de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-pujalt | XIV-XIX | Pateix deficiències estructurals. | La rectoria de Pujalt és un edifici d'origen medieval la façana actual del qual va consolidar-se en època contemporània. Entre els vestigis primitius conservats a l'exterior destaquen dos portals situats al carrer de les voltes; el primer és d'arc de mig punt adovellat i es troba tapiat; el segon és d'arc escarser adovellat i té un escut erosionat a la clau. L'edifici té una estructura complexa, amb la juxtaposició de tres volums que inclou l'arc de passatge del carrer de les Voltes. La façana de la plaça presenta diverses obertures d'arc pla i d'arc escarser arrebossat, agunes amb ampit de pedra. El parament dels murs és la pedra vista a la façana del carrer de les voltes i revestida amb morter de calç a la de la plaça. | 08176-116 | Pl. Urbano Izquierdo, 4. Pujalt | En motiu de l'establiment a Pujalt de la Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República l'any 1938, diversos edificis del poble foren adaptats per a ús militar. Una part de la rectoria fou habilitada per allotjar les oficines d'administració de la Base. | 41.7167300,1.4207900 | 368633 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58506-foto-08176-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58506-foto-08176-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58506-foto-08176-116-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Actualment el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona està redactant un projecte de rehabilitació d'aquest immoble. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58526 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-1 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XIX | Cal Mensa és una casa aïllada d'origen medieval que va ser ampliada en època moderna i contemporània. És de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell exterior, la part més antiga s'identifica en el cos de mestral, on hi ha un portal d'arc rebaixat de pedra disposada a sardinell i brancals de pedra carejada, així com una finestra al pis d'arc pla de pedra carejada. Aquest cos fou ampliat per xaloc amb un volum de majors dimensions, que s'obre amb diverses finestres ceràmiques. Finalment, es va afegit un tercer cos a xaloc, que presenta un sol pòrtic d'arc carpanell arrebossat a la façana lateral. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, en alguns trams revestits amb argamassa. A la façana posterior hi ha adossat un annex agrícola. | 08176-136 | La Guàrdia Pilosa | Al fogatge de 1553 de la Guàrdia Pelosa, de la colecta de Cardona, hi consta Jaume Mença. | 41.7068400,1.4706900 | 372765 | 4618358 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58526-foto-08176-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58526-foto-08176-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58526-foto-08176-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58539 | Cal Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-franquesa | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XIX | Cal Franquesa és una casa d'origen medieval en un extrem de la qual s'obre el portal de Baix, adossat a la capella de la Concepció i principal accés a la vila closa de Pujalt. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. El portal d'accés, situat sota l'arc de passatge, és amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El cos de l'arc de passatge pertany a la casa i presenta una finestra amb llinda de fusta. A la façana lateral les finestres es composen segons dos eixos i són d'arc pla arrebossat o bé amb llinda de fusta. A nivell de les golfes s'observa un gran pòrtic d'arc carpanell arrebossat que ha estat tapiat i convertit en una petita finestra. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir. | 08176-149 | C. Portal de Baix. Pujalt | En el fogatge de Pujalt 1497 hi consten Pere Franquesa, Johan Franquesa i Andreu Franquesa; i al de 1553 Andreu Franquesa, que actua com a jurat comparent. En motiu de l'establiment a Pujalt de la Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República l'any 1938, diversos edificis del poble foren adaptats per a ús militar. Cal Franquesa fou habilitada com a hospital. | 41.7166200,1.4210800 | 368657 | 4619518 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58539-foto-08176-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58539-foto-08176-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58539-foto-08176-149-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58447 | Arc de passatge de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-de-lastor | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XIV-XVI | Arc de passatge situat en un extrem de la façana de Cal Pou de l'Astor. La part exterior s'obre amb un portal d'arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre, inserit dins un arc apuntat d'origen anterior. L'interior està cobert amb bigues de fusta, entre les que s'intercala un antic portal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals parcialment tapiats per les successives reformes que s'hi ha fet. A l'altre costat, que seria intramuralles, hi ha un portal amb biga de fusta. | 08176-57 | Cal Pou. L'Astor | L'arc de passatge de Cal Pou constituïa un punt d'entrada al nucli fortificat de l'Astor. | 41.6896800,1.4271900 | 369111 | 4616518 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58565 | Cal Pubill de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-de-lastor | XIV-XVI | Es troba en procés de restauració. | Cal Pubill és una casa d'origen medieval al qual s'hi fa afegir un volum a ponent vers el segle XIX. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb una creu gravada a la clau i una finestra al pis. A l'interior d'aquest volum hi ha un arc apuntat de tradició gòtica. El volum de ponent és de majors dimensions i com a element destacat trobem una galeria a ponent amb dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-175 | L'Astor | 41.6898300,1.4269600 | 369092 | 4616535 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58397 | Capella de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. | XIV-XVII | La façana posterior presenta una esquerda estructural. | La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. | 08176-7 | Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt | No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. | 41.7165700,1.4209600 | 368647 | 4619513 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 58403 | Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-torres | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XIV-XVII | Està coberta de vegetació. | La capella de Sant Joan de les Torres va ser construïda en època medieval, probablement al segle XIV. Fou reconstruïda al segle XV i s'hi afegí el campanar al segle XVII. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i té la façana de migdia adossada a Ca l'Ermità. Només és visible la façana de llevant; les restants estan cobertes de vegetació. En aquesta hi ha un petit portal d'arc escarser ceràmic, que va ser incorporat posteriorment. A la part de ponent hi ha adossada la sagristia i en sobresurt un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-13 | Les Torres | Es tracta d'una petita capella sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. La primera notícia que es té de l'edifici data de l'any 1329, tot i que és possible pensar que podria tenir un origen romànic. Durant els terratrèmols que afectaren Catalunya entre els anys 1427 i 1428 l'església quedà molt malmesa i s'hagué de reconstruir l'any 1428. En la visita pastoral de 1599 el bisbe Robuster va manar cobrir la capella i arranjar el seu campanar. Segons podem veure en les successives visites pastorals del segle XVII, la capella tenia priors que portaven un llibre de comptes on administraven les seves terres i llegats i en rendien comptes al rector. Probablement aquest càrrec el regentaven els propis veïns. Les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, junt amb els exvots de les parets, foren retirades al segle XIX i es posà una nova imatge de la Divina Providència. L'any 1885 només s'hi celebraven 4 misses a l'any. El rector de Pujalt Mn. Jaume Corbatera, va manar fer reformes a la capella l'any 1917, entre les que consta que fou pintada per Josep Corrons de Manresa. Aleshores s'hi celebrava un aplec el dilluns de Sincogesma. Durant la Guerra Civil quedà malmesa, tot i que els objectes litúrgics foren custodiats a la masia Terrats. L'any 1945 s'hi celebrà missa de nou i segons Mn. Pladevall l'any 1977 encara hi havia culte. La capella està situada al veïnat de les Torres de la Ceriola. | 41.6989800,1.4158700 | 368188 | 4617568 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La campana ha estat robada recentment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 58405 | Cal Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pou | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XVII | Cal Pou és un gran casal d'origen medieval en un costat del qual s'integra l'arc de passatge que antigament tancava el recinte fortificat de l'Astor. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia, situada extramuralles, forma junt amb les cases contigües una placeta oberta. A l'extrem de llevant, formant part de la casa de Cal Pont, s'obre l'arc de passatge que dóna accés al nucli de l'Astor. Al costat hi ha el portal d'accés, descentrat en el frontis i d'arc rebaixat de pedra carejada, sobre el qual s'hi disposen de forma aleatòria diverses obertures de tipologia diversa. En destaca especialment una finestra d'època moderna situada al pis, amb motllures a l'intradós, així com la finestra lobulada d'estil gòtic que hi ha al segon pis. Aquesta darrera podria prodecir d'una edificació anterior. La façana lateral de llevant i la posterior presenten menor alçada a causa del desnivell del terreny i s'hi han construït diverses obertures de factura moderna imitant les antigues. La façana de ponent està tapada per una altra edificació. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08176-15 | Pl. Alex Botines. L'Astor | 41.6896600,1.4271000 | 369103 | 4616516 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 58641 | Picota de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picota-de-pujalt | XIV-XVIII | A la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de Pujalt s'hi conserven diversos objectes antics, entre els qual hi ha una picota. És una estructura longitudinal de fusta, on hi ha tres parells de forats, dos dels quals de petites dimensions, suposem per subjectar infants o persones menudes. | 08176-251 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | Antigament, les picotes eren utilitzades per subjectar els delinqüents i sovint per sotmetre'ls a càstigs públics. | 41.7171800,1.4223500 | 368764 | 4619578 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58641-foto-08176-251-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58406 | Cal Carulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carulla | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Cal Carulla és un casal d'origen medieval situat fora del recinte emmurallat de l'Astor i que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII. A finals del segle XX va reformar-se en la seva totalitat per adaptar-hi com a allotjament rural. Està constituïda per diversos volums; el principal enllaçat amb un annex per un pas cobert. La resta de volums també eren annexes agrícoles i actualment s'han habilitat com a allotjaments rurals. El volum principal és de planta rectangular, consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta al nord i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal al centre d'arc de mig punt adovellat, amb l'intradós motllurat i dos escuts amb el motiu esborrat a la part superior. Sobre d'aquest hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes forjades. Al costat hi ha un altre finestral amb l'any '1745' inscrit. Des d'aquí surt un pas cobert perpendicular sostingut amb arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, sobre el qual hi ha una finestra amb l'any '1678' inscrit. La façana de llevant té una escala exterior adossada en paral·lel i que permet accedir directament pel pis. La part posterior, orientada a migdia, destaca especialment per un pas porticat, amb diferents trams coberts amb volta de mig punt de pedra i bigues de fusta, que segueix a la casa següent (La Figuera). Sota del segon tram hi ha una porta d'arc pla de pedra, amb la llinda invertida amb l'any '1639' inscrit. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestiment. A l'interior en destaca especialment el soterrani, on s'hi conserven diversos arcs apuntats gòtics. Pel que fa als annexes agrícoles, es troben tots reformats i adequats com a allotjament rural. | 08176-16 | L'Astor | 41.6895300,1.4275500 | 369140 | 4616500 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58406-foto-08176-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58417 | Cal Pont de Vilaltella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pont-de-vilaltella | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Cal Pont és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII, tot i que va ser durant la primera meitat del segle XX quan se li va donar l'aparença actual. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc carpanell ceràmic, con ho són les dues finestres dels pisos, que es situen sobre el mateix eix. Bona part de la façana principal està tapada per un cos adossat de dos nivells d'alçat, que al pis representa una prolongació d'una sala i una terrassa i a la planta baixa corrals. Aquest cos presenta dos grans portals d'arc carpanell ceràmic que dónen sortida a la terrassa, entre els quals hi ha una pedra on hi consta: ' S. C. 1928'. La part de les golfes s'obre amb òculs ceràmics. La façana posterior també presenta un cos adossat, que constitueix una eixida i presenta una cisterna amb una corriola. Les poques obertures d'aquesta façana també són d'arc carpanell ceràmic. A nivell interior, hem de destacar els arcs ogivals de pedra, d'estil gòtic, que sostenen la planta baixa de la construcció. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç. A l'entorn de la masia hi ha un gran nombre d'edificis annexes, tots ells datats de la primera meitat del segle XX (tal com consta en sengles inscripcions). Alguns són de dimensions notables, són fets de pedra i estan coberts amb volta de canó. També trobem un hort i un safareig tancats amb un mur de pedra situats en una feixa davant la casa. | 08176-27 | Camí de Cal Pont | En el fogatge de 1553 hi consta 'Joan Lordella de Vilaltell', que probablement es correspon amb el que més tard seria Cal Pont de Vilaltell. | 41.7047000,1.4079500 | 367540 | 4618215 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58417-foto-08176-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58424 | Cal Malloll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malloll | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Es troba en estat ruïnós. | Cal Mallol és una masia d'origen que encapçala l'antiga quadra de Ceriola. Les restes que es conserven de la casa posen de manifest la importància que adquirí en època moderna, visible tant per les seves dimensions com per les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. La coberta i bona part de l'estructura interior es troben enderrocades. El frontis es conserva en la seva pràctica totalitat (excepte la part superior); a la planta baixa presenta un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat i petites finestres, algunes a mode d'espitllera; al pis presenta diverses finestres d'arc pla de pedra carejada; al segon pis són d'arc pla arrebossat. Vers el segle XVIII l'entrada fou coberta amb un cos porticat, cobert amb volta de creueria, del qual se'n conserva una part. La part frontal presentava un pati tancat, amb diversos cossos annexes, un pou i la casa de Cal Bargués, entre la qual hi ha un pas estret que portava a la lliça, on hi ha un altre portal d'arc de mig punt de pedra A la façana lateral de garbí hi ha diversos pòrtics tapiats d'arc de mig punt, com també tres finestres del pis d'arc pla de pedra carejada, que han estat parcialment mutilades. Al seu davant hi ha diversos cossos annexes en ruïnes, i a pocs metres una antiga bassa de pedra. La façana posterior, davant la qual passa un camí nou, presenta poques obertures i, com la lateral de gregal, es conserva en la seva pràctica totalitat. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter; en alguns trams conserva el revestiment de morter de calç. | 08176-34 | Quadra de Ceriola | Al fogatge de 1553 hi consta Valentí Mallol. | 41.7147100,1.4014600 | 367021 | 4619336 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58424-foto-08176-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58424-foto-08176-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58424-foto-08176-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix per Cal Cercola. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 58426 | Cal Saravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saravalls | http://www.parroquiescalaf.com/index.php/parroquies/pujalt | XIV-XX | Cal Saravalls és una masia d'origen medieval que ha estat reformada al segle XX. És un edifici de planta rectangular, perpendicular a la masia de Cal Rubio. Es composa de diversos cossos de planta baixa i pis, d'un i dos vessants. El frontis està unificat i presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat, una de les quals té un ampit de pedra motllurada. Una part de la façana està tapada per un cos d'un nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. A l'altre extrem de la façana hi ha un gran portal de factura moderna i al costat té un contrafort. El parament dels murs és la pedra, que es troba revestida amb morter. Davant la casa hi ha una gran era, amb dos cossos annexes de pedra. | 08176-36 | Les Torres de Més Avall | El mas Saravalls probablement es correspon amb l'antic mas Ces Valls, que ja apareix en la documentació de l'any 1329. | 41.6943400,1.4112700 | 367795 | 4617059 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58442 | Cal Grau de Torremetzena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-grau-de-torremetzena | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | Masia construïda en època moderna sobre una torre de defensa baix medieval. En època contemporània va ser reformada per donar-li l'aspecte actual. Està formada per diversos volums superposats; el principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual s'ha fet modernament un cos avançat amb una gran finestra. Davant la porta hi ha un pati que queda tancat amb un baluard. Presenta poques obertures, la majoria de pedra o d'arc pla arrebossat. A la part posterior s'observen vestigis de la construcció primitiva, amb nombroses espitlleres i el parament de carreus. A la resta de la casa el parament és de pedra lligada amb morter, sense revestir. | 08176-52 | La Guàrdia Pilosa | El mot Torremetzena és l'evolució de Torre mitgera ja que es tracta d'una fortificació que unia visualment els castells de la Guàrdia Pilosa i Segur. L'any 1453 el mas de Torrametzena del terme del castell de la Guàrdia Pilosa fou venut per Antoni Codina i la seva muller de la parròquia de Vilallonga a Andreu Gueralt. Al fogatge de 1553 referent al lloc de la Guardia Pelosa, de la Collecta de Cardona, hi consta Andreu Grau. | 41.6973800,1.4803000 | 373546 | 4617293 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58442-foto-08176-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58442-foto-08176-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58442-foto-08176-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58481 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt | XIV-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-91 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58530 | Cal Tinets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tinets | XIV-XX | Cal Tinets és una casa aïllada construïda en època baix medieval. És de planta rectangular, està construïda aprofitant el desnivell del terreny i es composa de diversos cossos superposats. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està encarat a l'església de Sant Jaume, i presenta un portal d'arc pla de pedra carejada i diverses finestres d'arc pla arrebossat, distribuïdes de forma aleatòria. Les façanes laterals presenten poques obertures, algunes de pedra carejada; a la que s'orienta a llevant hi ha un balcó corregut amb baranes forjades. A la façana posterior hi ha un segon volum de dos nivells d'alçat i la coberta a un sol vessant. També té poques finestres, d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, en alguns trams revestits amb argamassa; en el segon volum volum la pedra està més ben escairada i disposada en filades. | 08176-140 | Pl. de l'Església. La Guàrdia Pilosa | 41.7067800,1.4710800 | 372797 | 4618350 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58530-foto-08176-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58530-foto-08176-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58530-foto-08176-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58532 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-12 | XIV-XX | El carrer Major de Pujalt és el carrer principal de la població, que recorre de llevant a ponent fins a la plaça d'Urbano Izquierdo, on segueix amb el nom de carrer del Call. El carrer Major està configurat per cases entre mitgeres a banda i banda, en general de dues a tres crugies i les cobertes a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de cases conserven portals d'arc de mig punt, finestres amb llinda de fusta i sovint balcons amb baranes de forja. El tractament exterior dels murs és de pedra vista. | 08176-142 | Pujalt | 41.7169700,1.4213800 | 368683 | 4619556 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58532-foto-08176-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58532-foto-08176-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/