Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58405 | Cal Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pou | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XVII | Cal Pou és un gran casal d'origen medieval en un costat del qual s'integra l'arc de passatge que antigament tancava el recinte fortificat de l'Astor. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia, situada extramuralles, forma junt amb les cases contigües una placeta oberta. A l'extrem de llevant, formant part de la casa de Cal Pont, s'obre l'arc de passatge que dóna accés al nucli de l'Astor. Al costat hi ha el portal d'accés, descentrat en el frontis i d'arc rebaixat de pedra carejada, sobre el qual s'hi disposen de forma aleatòria diverses obertures de tipologia diversa. En destaca especialment una finestra d'època moderna situada al pis, amb motllures a l'intradós, així com la finestra lobulada d'estil gòtic que hi ha al segon pis. Aquesta darrera podria prodecir d'una edificació anterior. La façana lateral de llevant i la posterior presenten menor alçada a causa del desnivell del terreny i s'hi han construït diverses obertures de factura moderna imitant les antigues. La façana de ponent està tapada per una altra edificació. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, sense revestir. | 08176-15 | Pl. Alex Botines. L'Astor | 41.6896600,1.4271000 | 369103 | 4616516 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58405-foto-08176-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58426 | Cal Saravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saravalls | http://www.parroquiescalaf.com/index.php/parroquies/pujalt | XIV-XX | Cal Saravalls és una masia d'origen medieval que ha estat reformada al segle XX. És un edifici de planta rectangular, perpendicular a la masia de Cal Rubio. Es composa de diversos cossos de planta baixa i pis, d'un i dos vessants. El frontis està unificat i presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat, una de les quals té un ampit de pedra motllurada. Una part de la façana està tapada per un cos d'un nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. A l'altre extrem de la façana hi ha un gran portal de factura moderna i al costat té un contrafort. El parament dels murs és la pedra, que es troba revestida amb morter. Davant la casa hi ha una gran era, amb dos cossos annexes de pedra. | 08176-36 | Les Torres de Més Avall | El mas Saravalls probablement es correspon amb l'antic mas Ces Valls, que ja apareix en la documentació de l'any 1329. | 41.6943400,1.4112700 | 367795 | 4617059 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58426-foto-08176-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58437 | Cal Vila- Cal Massover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-cal-massover | XX | Cal Vila - Cal Massover és un edifici d'ús agrícola construït al segle XX. A banda i banda té adossades naus de construcció moderna, quedant la façana encaixada enmig. És de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis únicament presenta un gran portal d'arc carpanell ceràmic i una finestra d'arc pla a sobre. La part de les façanes laterals que queden lliures i la posterior presenten poques obertures, totes d'arc pla. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. | 08176-47 | L'Astor | 41.6908900,1.4297600 | 369327 | 4616648 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 58447 | Arc de passatge de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-de-lastor | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XIV-XVI | Arc de passatge situat en un extrem de la façana de Cal Pou de l'Astor. La part exterior s'obre amb un portal d'arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre, inserit dins un arc apuntat d'origen anterior. L'interior està cobert amb bigues de fusta, entre les que s'intercala un antic portal, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals parcialment tapiats per les successives reformes que s'hi ha fet. A l'altre costat, que seria intramuralles, hi ha un portal amb biga de fusta. | 08176-57 | Cal Pou. L'Astor | L'arc de passatge de Cal Pou constituïa un punt d'entrada al nucli fortificat de l'Astor. | 41.6896800,1.4271900 | 369111 | 4616518 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58447-foto-08176-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58504 | Nucli de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-conill | AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ). 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. | XI-XX | El poble de Conill va néixer a redós del seu castell, les restes del qual s'empraren per construir algunes de les seves cases ja en època moderna. De la fortificació en queden vestigis notables dins de Cal Ramonet, on hi ha part d'una torre circular i arcs de tradició medieval. Entre les cases bastides en època moderna trobem la pairalia de Cal Senyoret, Cal Tomàs i Cal Solé, on s'hi conserven elements arquitectònics d'aquest període.També fou al segle XVII quan es construí l'església actual de Sant Vicenç, com també la capella particular de Cal Senyoret, sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser. En època contemporània algunes cases com Cal Senyoret foren ampliades i se'n construiren de noves, tot i que el creixement ha estat prou sostingut per mantenir l'estructura radial a l'entorn del desaparegut castell. | 08176-114 | Conill | Es tracta d'un nucli de població situat a l'extrem nord-est del municipi de Pujalt, en un punt dominant de la carretera N 141a, per on transcorria l'antic camí reial que unia Calaf amb Cervera. Es va formar a redós del castell de Conill, el qual apareix documentat per primera vegada lany 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. L'església de Sant Vicenç però no estava situada prop del castell sinó als peus del turó, a l'est de la població. L'església apareix documentada per primera vegada en un document que es podria datar entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment al lloc de Conill) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. No serà fins a finals del segle XVIII que l'església deixa de funcionar i s'abandona. Alguns dels edificis més remarcables del municipi són Cal Senyoret, que podria tenir els orígens vers el segle XVI; la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda l'any 1654 per a ús privat de la família Felip (que vivien a Cal Senyoret); Cal Tomas i Cal Solé, ambdós edificis amb finestrals renaixentistes i l'antiga rectoria, convertida actualment en una petita plaça. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial. | 41.7257600,1.4604300 | 371949 | 4620474 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58504-foto-08176-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58505 | Nucli de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-guardia-pilosa | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN I BARCELÓ, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | XI-XX | El poble de la Guàrdia Pilosa va néixer a redós del seu castell, les restes del qual s'empraren per construir algunes de les seves cases i coberts ja en època contempoània. De la fortificació en queden vestigis notables en el turonet que hi ha a ponent de la població. En època baix medieval ja hi havia diversos casals, tal com ho testimonien els elements arquitectònics de tradició gòtica conservats a Cal Tinets, Can Closa, Cal Mensa, Cal Pons o Cal Torra. L'estructura linial del poble no es consolidà fins a l'època moderna, quan es construiren noves cases que formaren el carrer Major i que culminava a la nova església parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. Durant el període contemporani la població quedà pràcticament deshabitada; tendència que s'invertí a finals del segle XX, quan també es van bastir cases noves al sector nord. | 08176-115 | La Guàrdia Pilosa | Situat a l'est del terme municipal de Pujalt, s'incorporà a aquest al segle XIX. El nucli de població s'instal·là a redós del castell de la Guàrdia Pilosa ubicat damunt un turó des d'on es domina tota la plana de Sant Martí Sesgueioles. L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat. Pel què fa a l'església de Sant Jaume, apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilà de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que en una relació de parròquies del bisbat de Vic del segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de “Pelosa”. Alguns dels edificis més rellevants de la població són Cal Mensa, Can Closa, Cal Pons, Cal Tinets i Can Torra. Era també d'interès la casa de Cal Vicençó, que comunicava amb un pontet amb Cal Trullàs i que fou enderrocada fa uns anys. | 41.7069900,1.4711600 | 372804 | 4618374 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58505-foto-08176-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58511 | Rectoria de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-guardia-pilosa | XVI-XVIII | La rectoria de la Guàrdia Pilosa és un edifici construït vers el segle XVI, que fou ampliat amb un segon volum al segle XVIII. Aquesta reforma suposà que la façana del primer quedés a l'interior del segon, com testimonia el portal d'arc pla de pedra carejada de dins. El segon volum és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta un portal d'arc pla de pedra carejada, així com diverses obertures amb llinda de fusta de factura moderna. A l'extrem superior de la façana lateral hi ha un rellotge de sol fet amb morter. El parament dels murs és la pedra, que es troba sense revestir. | 08176-121 | La Guàrdia Pilosa | Antigament estava formada per l'habitatge i el corral, que van unir-se com una sola vivenda i més endavant van dividir-se de nou. | 41.7070600,1.4714800 | 372831 | 4618381 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58511-foto-08176-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58511-foto-08176-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58511-foto-08176-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58512 | Cal Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trullas | Cal Trullàs és una casa construïda vers el segle XVI. Originalment comunicava amb una altra casa a través d'un pontet i quan aquesta fou enderrocada Cal Trullàs va quedar aïllada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana | 08176-122 | La Guàrdia Pilosa | Cal Trullàs comunicava amb la casa de Cal Vicençó a través del pontet, on hi havia el trull que li dóna nom. | 41.7072700,1.4710600 | 372796 | 4618405 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58512-foto-08176-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58512-foto-08176-122-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58533 | Cementiri de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-conill | XX | El cementiri de Conill està situat al costat de la carretera de Pujalt a Conill. Es tracta d'un recinte quadrangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb una portalada d'arc escarser, amb un coronament esglanonat i el fust d'una creu de pedra desapareguda, on consta l'any '1925'. A l'interior els nínxols estan disposats a banda i banda, dins de dos cossos oberts amb pòrtics d'arc de mig sobre impostes i pilars de pedra. Al centre hi ha un pas entre xiprers i al fons una capelleta amb una creu metàl·lica fixada sobre un corró de batre de pedra. | 08176-143 | Ctra. N-141a | 41.7265600,1.4558300 | 371568 | 4620569 | 1923 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58533-foto-08176-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58533-foto-08176-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58543 | Cal Carulla de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carulla-de-pujalt | XIV-XX | Cal Carulla és una casa d'origen medieval que ha estat reformada al segle XX. És un edifici constituït per dos volums de planta rectangular adossats formant una 'L'. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana. Tots dos volums presenten diverses obertures d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. A l'angle que formen els dos edificis hi a una porta d'arc de mig punt de pedra, amb un balcó corregut a sobre suportat amb mènsules de pedra, que comunica els finestrals dels dos volums. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir. A l'interior s'hi conserven tres arcs apuntats de tradició gòtica, un tram del mur en opus spicatum i un forn de pa del segle XVIII. | 08176-153 | C. de Dalt, 6. Pujalt | Durant la Guerra Civil, l'edifici va acollir refugiats de la guerra. L'actual propietari comprà la casa als anys setanta del segle XX a J. M. Torrescassana. | 41.7172300,1.4212300 | 368671 | 4619586 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58543-foto-08176-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58543-foto-08176-153-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58544 | Cal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-closa | XIV-XX | Cal Closa és un edifici d'origen medieval que va reformar-se en època contemporània. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta, sobre el qual hi ha una finestra de factura moderna, com també ho són la majoria de finestres de les façanes laterals. A la façana de ponent en sobressurt un cos semicircular amb una espitllera. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir. A l'interior s'hi conserven diversos arcs apuntats de tradició gòtica. | 08176-154 | Placeta de les Heures. Guàrdia Pilosa | 41.7068700,1.4709800 | 372789 | 4618361 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58544-foto-08176-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58544-foto-08176-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58544-foto-08176-154-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58553 | Carrer de les Voltes de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-voltes-de-lastor | XVI-XVIII | El carrer de les Voltes de l'Astor és un carrer que discorre paral·lel a Cal Carulla i la Figuera, les quals presenten una estructura porxada al seu pas. En tots dos costats s'obre amb un arc escarser de pedra; al tram de la Figuera està cobert amb bigues de fusta i el segueix un tram descobert. Al tram de Cal Carulla presenta una part coberta amb bigues de fusta i una altra amb volta rebaixada de pedra. Hi ha diversos portals que comuniquen amb les cases, com són un de pedra carejada amb l'any '1639' invertit, i un amb llinda de fusta. | 08176-163 | C. de les Voltes. L'Astor | 41.6894500,1.4274300 | 369130 | 4616492 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58553-foto-08176-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58553-foto-08176-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58553-foto-08176-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58565 | Cal Pubill de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-de-lastor | XIV-XVI | Es troba en procés de restauració. | Cal Pubill és una casa d'origen medieval al qual s'hi fa afegir un volum a ponent vers el segle XIX. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb una creu gravada a la clau i una finestra al pis. A l'interior d'aquest volum hi ha un arc apuntat de tradició gòtica. El volum de ponent és de majors dimensions i com a element destacat trobem una galeria a ponent amb dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-175 | L'Astor | 41.6898300,1.4269600 | 369092 | 4616535 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58575 | Era del Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-marc | XIX-XX | Presenta deficiències estructurals. | L'era del Marc està formada per una pallissa, un femer i un cobert de construcció posterior, entre els quals hi ha una zona d'horta. La pallissa és de planta rectangular i té la coberta a dos vessants. A la part frontal presenta un portal amb llinda de fusta, sobre el qual hi ha un arc de descàrrega. La part posterior té un cos adossat en estat ruïnós, amb una cisterna al costat. El parament d'ambdues construccions és de pedra disposada en filades més o menys regulars. A uns metres hi ha un femer cobert amb volta de canó i un cobert amb teulada d'uralita i parets de pedra. | 08176-185 | Pla de la Font | 41.7165400,1.4287100 | 369292 | 4619498 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58575-foto-08176-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58575-foto-08176-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58576 | Era del Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-pau | XIX | Han perdut la coberta. | L'era del Pau està formada per una pallissa, un cobert i una cisterna, disposats entorn d'una era. La pallissa és de planta rectangular i està construïda aprofitant el desnivell del terreny. Té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior. Davant de l'era té dues obertures amb llinda de fusta per on s'abocava la càrrega. En cadascuna de les façanes laterals hi ha un portal d'arc escarser ceràmic, un d'ells de majors dimensions. A l'interior hi ha un pilar de pedra que sostenia la coberta, avui desapareguda. El parament dels murs és de pedra, que es troben parcialment revestits amb argamassa. A l'altre costat de l'era hi ha un cobert rectangular fet de pedra, amb la coberta a un vessant. També hi ha una cisterna quadrangular coberta amb lloses. | 08176-186 | Clot d'Ívols | 41.7150400,1.4123200 | 367925 | 4619356 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58576-foto-08176-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58576-foto-08176-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58586 | Barraca de la Llacuna II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-llacuna-ii | XIX | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | Barraca de planta rectangular de la qual només se'n conserven part dels murs perimetrals. Es dividia en dos cossos. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. Les ruïnes estan cobertes de vegetació. | 08176-196 | Al sud del nucli de Pujalt | 41.7087200,1.4244200 | 368919 | 4618636 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 58597 | Barraca del Bosc del Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-llobet | XX | La coberta es troba en mal estat. | Barraca de planta rectangular i la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat al lateral. En un costat hi ha un portal amb biga metàl·lica. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. Una part de la teulada ha estat tapada amb uralita. A l'interior s'hi conserva una menjadora per al bestiar, tapada per deixalles i vegetació. | 08176-207 | Pla de Jep | 41.7229400,1.4443200 | 370603 | 4620185 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58597-foto-08176-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58597-foto-08176-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58607 | Barraca dels Pedregals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pedregals | XIX | Tapada per la vegetació. | Barraca de planta rectangular i la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat al lateral. En un costat hi ha un portal amb llinda de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. Està envoltada de vegetació. A la banda de ponent hi ha un marge emprat per a dipositar-hi les pedres que van apareixent al camp. | 08176-217 | Pla del Mundeta | 41.7050200,1.4129100 | 367954 | 4618243 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58607-foto-08176-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58607-foto-08176-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58608 | Barraca dels Plans de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-de-la-torre | XX | Barraca de planta rectangular i la coberta a un vessant que fa el desaiguat al lateral. Es tracta d'una barraca originalment més baixa, que va créixer en alçada. Això es posa de manifest en el parament dels murs, de pedra lligada amb morter a la part inferior i de maó a sobre. En un costat hi ha un portal amb llinda de fusta. A l'interior hi ha una cisterna. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb argamassa. | 08176-218 | Plans de la Torre | 41.7291900,1.4309100 | 369500 | 4620899 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58608-foto-08176-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58608-foto-08176-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58618 | Era del Casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-casteller | XVIII-XX | Era formada per una barraca de planta rectangular amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat en un costat. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta, sobre el qual hi ha una finestra amb llinda de fusta. A l'interior hi ha un pilar quadrangular que sosté la coberta. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-228 | Fondo de Tosquella | 41.7272700,1.4332100 | 369688 | 4620682 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58618-foto-08176-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58618-foto-08176-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58618-foto-08176-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58640 | Pallissa de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilamajor | XVIII-XX | Pallissa de planta rectangular que té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part frontal s'obre amb un gran portal amb llinda de fusta, sobre el qual hi ha una pedra inscrita: 'AQUETA OBRA A FETA RA/MON CARULLA LO AÑ 1717'. Una de les façanes laterals ha estat reconstruïda amb obra vista, mentre que la resta està acabada amb pedra vista. L'estructura està reforçada amb un tirant. | 08176-250 | Vilamajor | 41.6772000,1.4277000 | 369128 | 4615131 | 1717 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58640-foto-08176-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58640-foto-08176-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58640-foto-08176-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58661 | Pallissa i corral del Pla dels Campaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-i-corral-del-pla-dels-campaments | XVIII-XX | En estat ruïnós i cobert de vegetació. | Al Pla dels Campaments hi ha les restes d'una pallissa i un corral. Són d'estructura rectangular i conserven part dels murs perimetrals, que són fets de pedra lligada amb morter. L'entorn i l'interior estan coberts de vegetació. | 08176-271 | Pla dels Campaments | 41.7209400,1.4191700 | 368507 | 4620001 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58661-foto-08176-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58661-foto-08176-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58661-foto-08176-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58391 | Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> | 08176-1 | C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt | <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com La Mota. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||
| 58392 | Portal i murs de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XVIII | <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> | 08176-2 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7166100,1.4210300 | 368653 | 4619517 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58398 | Capella de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> | 08176-8 | C. de Sant Ponç. Pujalt | <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> | 41.7174800,1.4210900 | 368660 | 4619614 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58407 | Arc de passatge del carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. | <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> | 08176-17 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7167300,1.4208700 | 368640 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 58443 | Creu de terme de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-conill | XVI | No es conserva la creu i està força erosionada. | <p>Creu de terme situada a peu del camí de Sant Martí Sesgueioles a Conill. És feta de pedra i es troba mutilada, havent perdut la part de la creu. Conserva el fust de secció hexagonal i base quadrangular, on hi ha un escut en relleu amb un conill i unes tisores. A sobre hi ha un capitell octogonal tallada a cada cara amb figures de sants dins de fornícules. El fust està fixat sobre un bloc de pedra quadrangular.</p> | 08176-53 | Camí de Sant Martí Sesgueioles a Conill | 41.7257900,1.4582400 | 371767 | 4620480 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58443-foto-08176-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58443-foto-08176-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58443-foto-08176-53-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 58460 | Escut heràldic de Santa Magdalena de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-santa-magdalena-de-lastor | XV | Es troba molt erosionat i està esquerdat. | <p>Escut heràldic situat en una pedra que hi ha sobre el portal de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. El camper és quarterat i està tallat en alt relleu. Els motius heràldics estan molt erosionats, tot i que s'hi distingueixen faixes dentades al primer i al quart quarter.</p> | 08176-70 | Església de Santa Magdalena de l'Astor | 41.6901100,1.4281900 | 369195 | 4616564 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58460-foto-08176-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58460-foto-08176-70-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 58513 | Torre de Cal Terrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-terrats | XII | Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge. | <p>La masia de Cal Terrats va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que va quedar integrada dins l'estructura de la casa. És una torre de planta quadrangular que es conserva almenys fins al primer pis. La part més ben conservada és el soterrani, on s'identifica l'estructura quadrangular, amb murs de carreus escairats de notable amplada. A cada costat s'hi observa una espitllera amb esplandit. Malgrat la integració de la torre dins la casa, es pot accedir al seu interior, com també seguir dos dels panys de mur; un d'ells des d'una nau allargada on s'endevina una estructura rectangular coberta a dues aigües i que estaria relacionada amb la construcció. L'amplada dels murs de la torre és encara palesa a la planta pis de la casa.</p> | 08176-123 | Masia de Cal Terrats | <p>El topònim dels veïnats de les Torres de Més Amunt i les Torres de Més Avall apunta a que originalment hi hauria hagut diverses torres. Una d'elles ha estat indentificada dins la masia de Cal Terrats.</p> | 41.6996300,1.4156700 | 368172 | 4617640 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 58493 | Creu processional de Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-vicenc-de-conill | XVII | <p>Creu processional barroca obrada en plata Té la canya llisa amb una magolla esfèrica amb decoració vegetal. La creu és de perfil flordelisat amb frondes i els braços decorats amb motius vegetals. A l'anvers presenta un medalló per braç, amb el Crist crucificat al centre. Al revers, té quatre medallons més i la Verge amb el Nen al centre.</p> | 08176-103 | Església de Sant Vicenç de Conill | 41.7255200,1.4608200 | 371981 | 4620446 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58493-foto-08176-103-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58560 | Gegants de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-guardia-pilosa | XX | <p>Els gegants de la Guàrdia Pilosa s'anomenen Anna i Jaume. El gegant representa un guerrer amb casc, capa i faixa. La geganta va vestida de donzella i sosté un pom de flors.</p> | 08176-170 | Església de Sant Jaume | <p>Els gegants de la Guàrdia Pilosa van estrenar el seu ball durant la Festa Major de l'any 2009.</p> | 41.7066600,1.4708900 | 372781 | 4618337 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58560-foto-08176-170-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-09 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58492 | Imatge de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-vicenc | XVII | <p>En una fornícula de la capella lateral de l'església de Sant Vicenç de Conill s'hi conserva una imatge barroca de Sant Vicenç de Conill. És feta de plata i sosté palma de màrtir en una mà i la mola recolzada al terra amb l'altra, com a atributs propis del Sant. La corona que porta presenta una delicada ornamentació floral. Tot i que se'n desconeix l'autoria, fou obra d'un mestre argenter de Barcelona, tal com indica la inscripció '+BAR'.</p> | 08176-102 | Església de Sant Vicenç de Conill | 41.7255200,1.4608200 | 371981 | 4620446 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58492-foto-08176-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58492-foto-08176-102-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58469 | Mare de Déu de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-purissima-concepcio | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de la Concepció presideix el retaule major de la Capella de la Concepció de Pujalt. Es tracta d'una imatge gòtica policromada feta de marbre, que representa la Mare de Déu amb el Nen en braços, que sosté un llibre. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'anomenada escola de Lleida.</p> | 08176-79 | Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt | <p>Es desconeix la seva procedència, però la seva aparició va lligada a la construcció del retaule; segons una llegenda tardana, la imatge va ser trobada vers l'any 1600 en un lloc conegut com la Coma d'en Roig. Durant la guerra civil espanyola, la imatge va ser malmesa parcialment trencant els caps de la Mare de Déu i del nen Jesús. Aleshores va ser traslladada a l'Ajuntament i l'any 1939 es va traslladar a Manresa, per ser restaurada i retornada al municipi l'any següent.</p> | 41.7165000,1.4209400 | 368645 | 4619505 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58469-foto-08176-79-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58494 | Retaule de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | XVII | <p>El retaule de l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa està situat al seu absis. Es composa de dos nivells i de tres eixos, presidit per una gran fornícula que acull la imatge de Sant Jaume. El segon pis queda sostingut per mènsules i està profusament decorat amb volutes i cornises entre les que s'intercalen els sants. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08176-104 | Església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | 41.7065800,1.4708600 | 372778 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58494-foto-08176-104-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58495 | Retaule de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima-concepcio | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997). 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau editors. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona.</p> | XVII | <p>El retaule de la capella de la Concepció està situat al seu absis. Es composa de dos nivells i de tres eixos, presidit per una fornícula que acull la imatge de la Mare de Déu. La fornícula està custodiada per una columna salomònica per costat, que sostenen un frontó partit. Als eixos laterals, els frontons són triangulars. El segon nivell està presidit per la imatge del Pare Etern, emmarcada entre columnes estriades i una orla per costat on s'hi llegeix. 'ANY 1686'. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08176-105 | Capella de la Puríssima Concepció de Pujalt | <p>L'inici de la construcció del retaule data del 4 de maig de 1638, quan els jurats de la vila i l'escultor Joan Grau de Manresa, signaren el contracte. En la construcció del retaule hi col·laboraren també l'escultor Josep Torres i el fuster Pau Sunyer. Després d'aturar-se les obres l'any 1640 a causa de la Guerra dels Segadors i per diverses penúries que passà la població de Pujalt a causa de la sequera i de dues plagues de llagosta, es reprengueren les tasques a les acaballes del segle XVII i es finalitzà la policromia i daurat l'any 1686, data que consta als dos carrers intermedis de l'obra.</p> | 41.7165500,1.4209500 | 368646 | 4619511 | 1686 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58495-foto-08176-105-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Joan Grau | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 58497 | Goigs a la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-tarros-i-de-les-neus | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XIX | <p>Goigs en honor a la Verge de la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus, venerada a l'església de Sant Andreu de Pujalt . Se'n conserven una versió editada l'any 1877, a la impremta de Torras, a la plaça del Bonsuccés. Comença així: 'Del Sol de justicia Aurora, Causa de nostra alegria: Del Tarros Vérge Maria defensáunos en tota hora. La humana naturalesa, per lo pecat, se trobaba com terra seca, y clamaba que vinguésseu, gran Princesa, sabent que reparadora rosada per vos tindria. (...)'</p> | 08176-107 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1877 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 58521 | Goigs a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XX | <p>Els goigs en honor al bisbe i màrtir Sant Ponç , venerat a l'església romànica de Pujalt, es canten el dia 11 de maig. Se'n conserven una versió editada l'any 1983 a Vilanova i la Geltrú, per Ricard Vives i Sabaté. Comença així: 'Puix a Pujalt sou com vera font de fe, sense minvant: Sant Ponç, amb mà mitjancera, siau-nos guia constant. De pares gentils naixéreu, i d'un llinatge preclar; Vós que en feliç jorn vinguéreu, com do cèlic i preclar. Vostra aparició primera, al diable causà espant.(...)'</p> | 08176-131 | Sant Andreu de Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 1983 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 58522 | Goigs a Il·luminat, Fructuós, Beata i Veneranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-illuminat-fructuos-beata-i-veneranda | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XIX | Ja no es canten. | <p>Els goigs als Gloriosos Sants Màrtirs Il·luminat, Fructuós Bisbe, Beata i Veneranda es veneraven a l'església de Santa Maria (de Durfort?, de Conill?) de la parròquia de Pujalt. Se'n conserva una versió editada entre els anys 1824 i 1869 a la impremta de Soler Hermanos de Vic. Comença així: 'Martirs Sants, que en vostre pit Portau los dons del Senyor, Inflamaumos l'esperit Ab foch del divino amor. (...)'</p> | 08176-132 | Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 58573 | Goigs dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs | <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> | XX | <p>Els goigs dels Sants Màrtirs Justino, Benet, Severa, Candia, Celestino, Feliciano, Victorià, Gaudiós, Concordia i Aurelia es veneren a l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Se'n conserven una versió editada durant la segona meitat del segle XX. Comença així: 'Puig ab corona de gloria sòu en lo Cel coronats: Mártirs Benaventurats teniunos en la memoria. Vostra constancia probá. Com en la fornal al or, ab grans penas y rigor lo cruel é ínich tirá: pero quedáren frustrats sos intens, cosa es notoria.(...)'</p> | 08176-183 | Santa Magdalena de l'Astor | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 58535 | Torre del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cavaller | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | L'interior és ple de runa i pateix deficiències estructurals. | <p>Actualment el castell de Vilamajor es coneix com la Torre del Cavaller. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, del qual tant la façana de llevant com meridional com part de la septentrional han quedat integrades dins les edificacions actuals. Aquest fet no pot ser molt tardà ja que segons testimonis orals, al voltant de la torre hi havia un carreró que l'envoltava en tot el seu perímetre. L'accés a la fortificació estava situat a llevant i va ser tapiat recentment per l'ampliació de l'edifici de Cal Carulla i que tindria els orígens vers l'època moderna. Pel nord se li adossa l'edifici de Ca la Mestressa i pel sud l'edifici de Cal Ravasé. La torre conserva una alçada aproximada d'entre 6 i 7 metres i està farcida amb runa i terra en seva totalitat. A la part superior de la façana de ponent s'hi observen dues espitlleres i una obertura amb arc de mig punt tapiada, les quals són visibles des de l'interior de l'edifici de Cal Ton, el qual s'adossa a la façana de ponent només a l'alçada de la segona planta mitjançant una estança sustentada per un embigat de fusta i una arcada de mig punt.</p> | 08176-145 | Vilamajor | <p>Tant la torre del cavaller o castell de Vilamajor, com l'església de Sant Joan de Vilamajor semblaria que es podrien haver bastit al mateix moment, ja que el propi procés de reconquesta implicava la construcció d'una fortificació per tal d'assegurar-se el control d'un territori i la construcció d'un edifici religiós atès que en aquest procés hi participà l'església catòlica de forma molt activa. Així doncs tot i que les primeres notícies documentals referents a l'església de Sant Joan de Vilamajor daten de l'any 1157, és versemblant creure que tant la torre com l'església podrien tenir els orígens vers les acaballes del segle X o inicis del segle XI, ja que és en aquest període quan es configura la frontera del comtat de Cerdanya-Berga i que transcorre per les poblacions de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat.</p> | 41.6773000,1.4274200 | 369105 | 4615143 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58535-foto-08176-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-03 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58464 | Imatges de Santa Magdalena de l'Astor al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-santa-magdalena-de-lastor-al-museu-episcopal-de-vic | XIII | Estan erosionades, especialment la de Sant Cosme. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dues imatges procedents de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta de dues talles romàniques de fusta policromada, una identificada com a Sant Cosme i l'altra com a Sant Damià. La imatge de Sant Cosme vesteix túnica i sosté un vas; la de Sant Damià vesteix túnica i mantell i sosté un pot amb tapa cilíndrica. Totes dues figures presenten dos forats, que indiquen que probablement anaven fixades a un retaule o tríptic.</p> | 08176-74 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Les imatges de Sant Cosme i Sant Damià procedents de de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 58466 | Compartiment de retaule de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/compartiment-de-retaule-de-lastor | XV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un compartiment de retaule procedent de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 98 x 81,2 x 5 cm. S'hi representa la imatge de Sant Agustí d'Hipona en l'actitud d'estudiós, com a Pare de l'Església. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'escola tarragonina.</p> | 08176-76 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Bo | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 58467 | Retaule de la Guàrdia Pilosa al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-guardia-pilosa-al-museu-episcopal-de-vic | XV | La part dreta del retaule es troba força deteriorada. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule procedent de l'església de la Guàrdia Pilosa. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 208 x 151,5 x 10,5 cm. S'hi representa la Mare de Déu i l'Infant, amb un emmarcament amb traceria gòtica. Es creu que el seu autor és el Mestre de la Guàrdia Pilosa.</p> | 08176-77 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar l'any 1900.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Mestre de la Guàrdia Pilosa | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 58479 | Fons documental del soldat republicà Manel López Guinter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-soldat-republica-manel-lopez-guinter | XX | Es tracta del fons documental de Manel López Guinter, soldat de l'exèrcit republicà que fou destinat a la base de Pujalt. Està constituït per diversos documents, cartes, revistes i publicacions relacionades amb la Guerra Civil i el campament de Pujalt. Especialment les cartes, han servit per conèixer el dia a dia de la guerra i de com funcionava la base d'instrucció. | 08176-89 | Pujalt | Manel López Guinter va ser soldat de la Lleva del biberó i va formar part de l'Exèrcit Popular de la República. Els darrers mesos de 1938 va ser detinat a la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. Després de la seva mort l'any 2013, la seva esposa va fer donació del seu fons documental al Memorial de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 58480 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pujalt | XX | L'arxiu municipal de Pujalt està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament dels últims anys. | 08176-90 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58480-foto-08176-90-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Bona part del fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, a Igualada. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 58481 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt | XIV-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-91 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 58482 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-conill | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Conill des de l'època moderna fins a principi del segle XX. Concretament, hi trobem els llibres d'administració i correspondència. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> | 08176-92 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml