Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58397 | Capella de la Puríssima Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio | Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. | XIV-XVII | La façana posterior presenta una esquerda estructural. | La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. | 08176-7 | Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt | No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. | 41.7165700,1.4209600 | 368647 | 4619513 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58402 | Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-guardia-pilosa | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya Romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. | XI-XIX | La pintura interior es troba força deteriorada. | L'església de la Guàrdia Pilosa va ser construïda en època medieval, tot i que l'aspecte actual és el resultat d'una reforma feta entre els segles XVII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. Els arcs descansen sobre una cornisa que ressegueix la nau i descansa sobre pilastres. Presenta dues capelles laterals a mode de transcepte, i el presbiteri està ocupat per una tarima i un retaule amb altar. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb un arc carpanell que descansa sobre pilastres i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de l'òcul de la façana i de petites finestres laterals. La pintura interior, que imita carreus i ressalta els elements arquitectònics, es troba força deteriorada. A nivell exterior, és una església força austera. El portal d'accés és d'arc pla de pedra carejada, amb tres arcs motllurats en degradació. L'altre únic element de la façana és un petit òcul. En un angle de la façana posterior s'hi alça el campanar, de planta quadrangular i tres nivells. A la part superior s'obre amb un pòrtic per costat d'arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, enllaçades entre sí per una cornisa. El tractament dels murs de l'església és la pedra vista, entre la que destaca la del costat del portal, on són carreus escairats de mitjanes dimensions. | 08176-12 | Plaça de l'Església de la Guàrdia Pilosa | L'edifici actual de l'església respon a diferents reformes que patí el temple sobretot a partir dels segles XVII-XVIII. L'església apareix citada clarament per primer cop al testament de l'any 1078, quan Sendred Company (senyor del castell de Castellar, Aguilar de Segarra) feu una deixa a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa. No es descarta però que l'església sigui anterior ja que el lloc de la Guàrdia Pilosa es documenta ja l'any 1022, quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill. També en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable al segon quart del segle XI es parla d'una parròquia amb el nom de 'Pelosa'. Així doncs l'església es configurà com a parròquia de ben aviat i encara avui dia exerceix les funcions parroquials. | 41.7065800,1.4708900 | 372781 | 4618329 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58402-foto-08176-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | A l'interior conserva dos retaules. El major, amb una talla policromada del segle XVII i el menor, amb una estructura arquitectònica del segle XVI. Al Museu Episcopal de Vic se'n conserva un altre de gòtic (veure fitxa 77). | 94|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58403 | Sant Joan de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-torres | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. | XIV-XVII | Està coberta de vegetació. | La capella de Sant Joan de les Torres va ser construïda en època medieval, probablement al segle XIV. Fou reconstruïda al segle XV i s'hi afegí el campanar al segle XVII. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta i té la façana de migdia adossada a Ca l'Ermità. Només és visible la façana de llevant; les restants estan cobertes de vegetació. En aquesta hi ha un petit portal d'arc escarser ceràmic, que va ser incorporat posteriorment. A la part de ponent hi ha adossada la sagristia i en sobresurt un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-13 | Les Torres | Es tracta d'una petita capella sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt. La primera notícia que es té de l'edifici data de l'any 1329, tot i que és possible pensar que podria tenir un origen romànic. Durant els terratrèmols que afectaren Catalunya entre els anys 1427 i 1428 l'església quedà molt malmesa i s'hagué de reconstruir l'any 1428. En la visita pastoral de 1599 el bisbe Robuster va manar cobrir la capella i arranjar el seu campanar. Segons podem veure en les successives visites pastorals del segle XVII, la capella tenia priors que portaven un llibre de comptes on administraven les seves terres i llegats i en rendien comptes al rector. Probablement aquest càrrec el regentaven els propis veïns. Les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista, junt amb els exvots de les parets, foren retirades al segle XIX i es posà una nova imatge de la Divina Providència. L'any 1885 només s'hi celebraven 4 misses a l'any. El rector de Pujalt Mn. Jaume Corbatera, va manar fer reformes a la capella l'any 1917, entre les que consta que fou pintada per Josep Corrons de Manresa. Aleshores s'hi celebrava un aplec el dilluns de Sincogesma. Durant la Guerra Civil quedà malmesa, tot i que els objectes litúrgics foren custodiats a la masia Terrats. L'any 1945 s'hi celebrà missa de nou i segons Mn. Pladevall l'any 1977 encara hi havia culte. La capella està situada al veïnat de les Torres de la Ceriola. | 41.6989800,1.4158700 | 368188 | 4617568 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58403-foto-08176-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La campana ha estat robada recentment. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58407 | Arc de passatge del carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-passatge-del-carrer-de-les-voltes | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | Les bigues d'alguns trams es troben deteriorades. | <p>Arc de passatge que s'obre a l'antiga rectoria de Pujalt, formant el carrer de les Voltes que comunica la plaça Urbano Izquierdo amb el carrer de Dalt. S'obre a la plaça en arc de mig punt de pedra col·locada a sardinell, que descansa sobre impostes. La part interior està formada per diferents trams coberts amb bigues de fusta, on s'intercalen tres arcs de mig punt de pedra col·locada a sardinell que descansen sobre impostes. Les parets que el delimiten són fetes de pedra escairada i presenten elements de notable interès, tals com espitlleres i un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. L'altre costat s'obre amb un arc irregular semblant a un arc rampant.</p> | 08176-17 | C. de les Voltes. Pujalt | 41.7167300,1.4208700 | 368640 | 4619531 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58407-foto-08176-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58428 | Cal Terrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terrats | XIII-XX | Els cossos annexes es troben en estat ruïnós i la casa presenta cert estat de deteriorament. | Cal Terrats és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna i contemporània. A la planta baixa de la masia s'hi conserven vestigis notables d'una torre medieval, com també diverses estances sostingudes per arcs apuntats de tradició gòtica. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, que queda parcialment tapat per un cos de dos nivells que s'obre amb un gran pòrtic d'arc carpanell davant del portal i una galeria horitzontal amb tres pòrtics al pis. Davant d'aquesta façana hi ha un pati tancat per un baluard i diversos cossos annexes, la majoria en estat ruïnós. La resta de façanes presenten poques obertures d'arc pla arrebossat o amb llinda de fusta. El parament dels murs és la pedra lligada amb morter, revestits amb morter de calç. A l'entorn s'hi localitza un femer i una pallissa. | 08176-38 | Les Torres de Més Amunt | 41.6996600,1.4156400 | 368170 | 4617643 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58428-foto-08176-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58429 | Cal Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rubio | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'entorn és ple de deixalles. | Cal Rubió és una masia construïda al segle XVI, possiblement sobre una edificació anterior, que va consolidar-se en època contemporània El volum principal està envoltat per diversos cossos annexes que formen un pati frontal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc carpanell. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba revestida amb morter de calç. A pocs metres de la casa hi ha una bassa on sobresurt un curiós rellotge de sol. | 08176-39 | Les Torres de Més Avall | Al fogatge de Pujalt de 1553 hi consta en 'Robio de les Torres pus avall' | 41.6944500,1.4115000 | 367815 | 4617071 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58429-foto-08176-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58448 | Font Tosquella de Més Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-tosquella-de-mes-avall | XVIII-XX | Tot l'entorn es troba ple de vegetació. | La font Tosquella de Més Avall està situada sobre el camp de les Escomes. Presenta una estructura rectangular revestida amb morter on hi ha fixat un broc d'on cau l'aigua i que omple una pica rectangular de pedra. Al costat hi ha una bassa -safareig quadrangular que hauria recollit l'aigua sobrant, tot i que actualment es troba buida i l'aigua s'escola pel voltant. En un marge que hi ha a pocs metres hi ha un mur de pedra seca amb una obertura d'arc apuntat, que sembla que es tracta del naixement de la mateixa i que s'ha canalitzat fins la segona. Prop de la font hi ha un seguit de petites parcel·les que probablement eren horts. | 08176-58 | Al nord de les Escomes | La font va ser utilitzada durant la Guerra Civil per proveïr d'aigua el campament de l'Exèrcit Popular i el seu safareig. | 41.7239700,1.4265300 | 369125 | 4620326 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58448-foto-08176-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58448-foto-08176-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58448-foto-08176-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La font i el seu entorn van ser adequats l'any 2009. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58449 | Font del Pou Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pou-bord | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XVIII | Les escales i les parets exteriors estan força deteriorades. | La Font del Pou Bord està situada a peu del camí que des de Pujalt passa per Cal Pont. Es tracta d'una font subterrània que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix a través d'unes escales tortuoses que descendeixen entre parets de pedra seca. Al final hi ha una obertura d'arc apuntat de pedra disposada a sardinell, que dóna pas a una petita cambra coberta amb volta de canó, feta amb pedra escairada i disposada en filades. Aquí hi ha una nova obertura que precedeix una galeria amb parets de pedra, on hi aflora l'aigua. L'entrada de la font queda coberta per una notable alzina inclinada que es recolza a la seva estructura. | 08176-59 | Clot del Vila | 41.7081500,1.4124900 | 367925 | 4618591 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58449-foto-08176-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58449-foto-08176-59-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Té un cartell identificatiu en el context dels Senders de l'Alta Anoia. La font i el seu entorn van ser adequats l'any 2009. | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58463 | Font de Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pau | XVIII-XX | Està coberta de vegetació. | Font situada prop del camí de Pujalt a Gàver. Està construïda en un mur de pedra seca, on s'observen dues obertures. Està coberta de vegetació. | 08176-73 | Solana del camí de Gàver | 41.6991600,1.3995000 | 366826 | 4617613 | 08176 | Pujalt | Difícil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com la font de Cabellera. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58464 | Imatges de Santa Magdalena de l'Astor al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-santa-magdalena-de-lastor-al-museu-episcopal-de-vic | XIII | Estan erosionades, especialment la de Sant Cosme. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dues imatges procedents de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta de dues talles romàniques de fusta policromada, una identificada com a Sant Cosme i l'altra com a Sant Damià. La imatge de Sant Cosme vesteix túnica i sosté un vas; la de Sant Damià vesteix túnica i mantell i sosté un pot amb tapa cilíndrica. Totes dues figures presenten dos forats, que indiquen que probablement anaven fixades a un retaule o tríptic.</p> | 08176-74 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Les imatges de Sant Cosme i Sant Damià procedents de de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58467 | Retaule de la Guàrdia Pilosa al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-guardia-pilosa-al-museu-episcopal-de-vic | XV | La part dreta del retaule es troba força deteriorada. | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule procedent de l'església de la Guàrdia Pilosa. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 208 x 151,5 x 10,5 cm. S'hi representa la Mare de Déu i l'Infant, amb un emmarcament amb traceria gòtica. Es creu que el seu autor és el Mestre de la Guàrdia Pilosa.</p> | 08176-77 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar l'any 1900.</p> | 41.7171700,1.4223400 | 368763 | 4619577 | 08176 | Pujalt | Restringit | Regular | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Mestre de la Guàrdia Pilosa | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58475 | Cabana del Mossoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-mossoll | XX | La coberta es troba en estat precari. | Petita cabana de planta rectangular i d'un sol cos. Té la coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un portal amb llinda de fusta que, junt amb una finestra molt petita de la façana posterior, és la única obertura. A les façanes laterals hi havia obertures que es troben tapiades. Una de les bigues de la teulada està reforçada amb un puntal de fusta. | 08176-85 | Tros del Mossoll | 41.7005400,1.4843700 | 373891 | 4617638 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58475-foto-08176-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58475-foto-08176-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58485 | Font Tosquella de Més Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-tosquella-de-mes-amunt | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XVIII | Es troba parcialment tapat de vegetació. | La font Tosquella de Més Amunt està situada a peu del camí, prop de la carretera que va a Conill. Es tracta d'una font subterrània que omple dos dipòsits d'aigua cristal·lina, construïts aprofitant la roca natural i coberts per una estructura amb volta de canó de pedra. El primer dipòsit queda tancat per un mur de pedra lligada amb morter, on s'obre una petita finestra quadrangular. El segon dipòsit es tanca amb un altre mur de pedra, revestit amb morter. En un costat presenta una porta amb marc metàl·lic i que dóna accés a l'interior, on hi ha el sobreeixidor i el dipòsit, separats entre sí per un petit mur. A l'exterior d'aquest dipòsit hi ha una petita pica quadrangular que s'omple de l'aigua canalitzada de l'interior. Davant de la font hi ha la bassa i safareig que recullen l'aigua sobrant de la font, i que presenta la característica llosa inclinada per picar la bugada. | 08176-95 | Fondo de Tosquella | 41.7258000,1.4287900 | 369317 | 4620526 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58485-foto-08176-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58485-foto-08176-95-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | La font i el seu entorn van ser adequats l'any 2009. | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58498 | Era del Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-figueres | XX | Es troben deteriorats per trobar-se sense ús i estan coberts de vegetació. | L'Era del Figueres està formada per un cobert, una pallissa i un femer. El primer és de planta rectangular i té la coberta d'uralita a un sol vessant que fa el desaiguat a la part posterior. La part frontal s'obre amb un gran portal, la part superior del qual s'ha refet amb maó. El parament dels murs és de pedra. Aquest cos s'obre a una era, on també hi ha la pallissa. És de planta rectangular i està construïda aprofitant el desnivell del terreny, de manera que l'era està anivellada amb la part superior. Hi ha dues portes amb llinda de fusta davant de l'era, des d'on s'abocava la càrrega a l'interior. La porta principal es situa en un costat i és de grans dimensions. A l'interior hi ha tres pilars que sostenen la coberta. Al costat d'aquest cos, construït sota l'era, hi ha el femer. Està cobert amb volta de canó de pedra i presenta un gran arc de mig punt de pedra disposada a sardinell, obert en un mur de pedra que ressegueix el marge i configura l'era superior. | 08176-108 | A l'est del nucli de Pujalt | 41.7180600,1.4250600 | 368991 | 4619672 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58498-foto-08176-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58498-foto-08176-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58501 | Nucli de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-vilamajor | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 1. Barcelona: Rafel Dalmau. GAVÍN, JM. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. MESTRE, JV. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994). Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. | XI-XX | Presenta cert estat d'abandonament. | Vilamajor és un petit nucli rural situat a l'extrem sud del terme municipal de Pujalt. Està format per un grup de cases construïdes a l'entorn d'una torre de guaita d'origen medieval, coneguda com la Torre del Cavaller. Les cases són de dues a tres crugies i conserven portals adovellats i finestrals de pedra carejada als pisos. Totes elles són fetes de pedra, que es troba sense revestir. És de destacar l'arc de passatge apuntat que comunica dos edificis. Als afores hi ha l'església romànica de Sant Joan de Vilamajor. | 08176-111 | Vilamajor | Es tracta del nucli de població més meridional del municipi de Pujalt. Les primeres notícies històriques que tenim de Vilamajor corresponen a una entrega que el bisbe de Vic atorgà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, on hi consta la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Sant Joan de Vilamajor. Aquest document data de l'any 1157. Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. Probablement l'església té els orígens vers el segle X o inicis del segle XI ja que estaria vinculada a la construcció del castell de Vilamajor. D'aquest però tampoc se'n té documentació però és versemblant creure que s'hauria edificat vers aquestes centúries, ja que entre els anys 1001 i 1035 es fundà la marca o frontera del comtat de Berga, propietat dels comtes de Cerdanya-Berga i que anava des de Portell, Guspí, Pujalt i Gàver. L'any 1332 trobem esmentada la població de Vilamajor en un document de cessió de drets perceptors que el rector de l'església de Segur cedí per un període de dos anys al prevere Berenguer Sabater. No serà fins l'any 1433 que apareix el castell de Vilamajor com a castell termenat. Actualment aquesta torre es coneix com la Torre del Cavaller i ha quedat absorbida parcialment per les cases de l'entorn, algunes de les quals semblarien tenir els orígens vers el segle XIV com per exemple Cal Ton, el qual conservava una arcada apuntada abans no fos restaurat l'edifici al segle XXI. L'església de Sant Joan de Vilamajor deixà d'esser sufragània de Santa Maria de Segur al segle XVII per passar a dependre com a capella de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. | 41.6772400,1.4275600 | 369116 | 4615136 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58501-foto-08176-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58513 | Torre de Cal Terrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-terrats | XII | Els nivells superiors han estat adaptats com a habitatge. | <p>La masia de Cal Terrats va construir-se aprofitant l'estructura d'una torre de defensa medieval, que va quedar integrada dins l'estructura de la casa. És una torre de planta quadrangular que es conserva almenys fins al primer pis. La part més ben conservada és el soterrani, on s'identifica l'estructura quadrangular, amb murs de carreus escairats de notable amplada. A cada costat s'hi observa una espitllera amb esplandit. Malgrat la integració de la torre dins la casa, es pot accedir al seu interior, com també seguir dos dels panys de mur; un d'ells des d'una nau allargada on s'endevina una estructura rectangular coberta a dues aigües i que estaria relacionada amb la construcció. L'amplada dels murs de la torre és encara palesa a la planta pis de la casa.</p> | 08176-123 | Masia de Cal Terrats | <p>El topònim dels veïnats de les Torres de Més Amunt i les Torres de Més Avall apunta a que originalment hi hauria hagut diverses torres. Una d'elles ha estat indentificada dins la masia de Cal Terrats.</p> | 41.6996300,1.4156700 | 368172 | 4617640 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58513-foto-08176-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58516 | Pou de neu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu | XVIII | Les pedres del voltant de la boca s'han desprès i l'interior és ple de sediments. | El pou de neu és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix, que està tapada per la vegetació, i la boca per on es feia la càrrega. L'interior està cobert segons la tipologia de falsa volta troncocònica i no se'n pot veure la profunditat a causa de l'acumulació de sediments. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. | 08176-126 | Plans de la Caseta | Durant la Guerra Civil fou utilitzat d'amagatall. | 41.7130600,1.3940600 | 366402 | 4619164 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58516-foto-08176-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58516-foto-08176-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58517 | Tomba del Pare Urbano Izquierdo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-pare-urbano-izquierdo | XX | La làpida està afectada de fongs que en dificulten la lectura. | La tomba del Pare Urbano Izquierdo està situada a part posterior del cementiri de Pujalt, davant del mausoleu de Josefa Mallol. Es tracta d'una sepultura a terra, coberta amb una làpida de pedra on hi ha gravat un frontó triangular amb una creu dins una orla. A sota hi ha una inscripció que li feu el poble com a homenatge, que el deteriorament que pateix en dificulta la lectura. | 08176-127 | Cementiri de Pujalt | El pare Urbano Izquierdo va morir durant l'epidèmia de la pesta de l'any 1919, tot cuidant els apestats de la població. Per retre-li homenatge, el poble li féu construir la tomba al cementiri i li dedicà una plaça. | 41.7169000,1.4293900 | 369349 | 4619537 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58517-foto-08176-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58517-foto-08176-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58545 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu | XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Cal Guineu és una casa aïllada construïda en època contemporània. És de planta rectangular i està construïda aprofitant el desnivell del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana només s'obre amb un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla arrebossats. A la part posterior hi ha adossats diversos cossos annexes, un dels quals té la part superior habilitada com a terrassa i té sortida per un dels finestrals del pis. Aquests finestrals són tots d'arc pla arrebossat, emmarcats de diferent tonalitat imitant la pedra carejada. El parament dels murs és la pedra lligada amb morter, que es troben revestits amb argamassa. | 08176-155 | L'Astor | 41.6893400,1.4268600 | 369083 | 4616480 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58545-foto-08176-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58545-foto-08176-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58545-foto-08176-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58552 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-1 | XVII | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Cal Xic és una casa construïda vers el segle XVII. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana. El frontis es composa segons un sol eix d'obertures. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral amb llinda de fusta i ampit de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, sense revestir. | 08176-162 | C. Major, 6. Pujalt | 41.7168400,1.4213100 | 368677 | 4619542 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58552-foto-08176-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58552-foto-08176-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58552-foto-08176-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58557 | Corral del Tros del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-tros-del-corral | XX | La coberta presenta cert estat de deteriorament i a la part posterior hi creix heura. | Corral situat a tocar del camí que va a Vilamajor. És una estructura de planta rectangular i d'una sola nau que està coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Com a única obertura presenta un gran portal acabat amb maó de factura moderna, tot i que s'observen altres obertures que han estat tapiades. El parament dels murs és de pedra seca, de majors dimensions a les cantonades. | 08176-167 | Entrada de Vilamajor | 41.6770100,1.4293900 | 369268 | 4615108 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58557-foto-08176-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58557-foto-08176-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58557-foto-08176-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58561 | Safareig del Campament de l'Exèrcit Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-campament-de-lexercit-popular | XX | El darrer tram està malmès. | Safareig de notables dimensions que està construït en el marge d'un camp. Està fet amb pedra, amb un mur frontal que delimita el canal que s'omplia de l'aigua de la font Tosquella, situada en una cota superior. L'interior del canal està revestit amb rajols o morter, segons el tram, i s'hi conserven línies divisòries. | 08176-171 | Les Escomes | La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. Aquest comptava amb diversos refugis, barracons, letrines, etc; com també d'un safareig per als soldats. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i la difusió. | 41.7228900,1.4260000 | 369079 | 4620207 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58561-foto-08176-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58561-foto-08176-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58562 | Barraca de Cal Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-pont | XVIII-XX | Algunes pedres s'han desprès. | Barraca de planta irregular construïda segons la tècnica de la pedra seca. Està adossada en un mur de pedra seca i presenta una entrada amb llinda de pedra. Està coberta segons la tipologia de falsa volta troncocònica; a l'exterior està coberta amb pedruscall. | 08176-172 | Al nord est de la masia de Cal Pont | 41.7067900,1.4085300 | 367593 | 4618446 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58562-foto-08176-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58562-foto-08176-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58562-foto-08176-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58565 | Cal Pubill de l'Astor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pubill-de-lastor | XIV-XVI | Es troba en procés de restauració. | Cal Pubill és una casa d'origen medieval al qual s'hi fa afegir un volum a ponent vers el segle XIX. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant. El frontis presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb una creu gravada a la clau i una finestra al pis. A l'interior d'aquest volum hi ha un arc apuntat de tradició gòtica. El volum de ponent és de majors dimensions i com a element destacat trobem una galeria a ponent amb dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-175 | L'Astor | 41.6898300,1.4269600 | 369092 | 4616535 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58565-foto-08176-175-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58566 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres-1 | XIX | En estat de deteriorament per trobar-se deshabitat. | Cal Mestres és una casa d'origen medieval consolidada en època moderna i contemporània. És un edifici de planta rectangular allargada, amb la façana orientada al nord. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, amb un finestral a sobre el portal amb balcó de baranes forjades.El tractament dels murs és revestit amb morter de calç, excepte a la part posterior que és de pedra vista. Part de l'estructura interior està adossada a la façana nord de la Torre del Cavaller. Part de l'entorn de la casa està tapat de vegetació. | 08176-176 | Vilamajor | 41.6774200,1.4273700 | 369101 | 4615156 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58566-foto-08176-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58566-foto-08176-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58566-foto-08176-176-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58582 | Barraca del tros del cementiri I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-del-cementiri-i | XX | La teulada presenta desperfectes i l'interior és ple de runa. | Barraca de planta rectangular de petites dimensions. Té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana principal. Com a única obertura té el portal d'accés, amb llinda de fusta. A l'interior hi ha una menjadora per al bestiar i una cisterna. El parament és de pedra lligada amb morter. | 08176-192 | Conill | 41.7270100,1.4546700 | 371472 | 4620621 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58582-foto-08176-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58582-foto-08176-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58589 | Barraca de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-muntada | XX | Part dels murs perimetrals estan enderrocats, si bé la resta de l'estructura ha estat consolidada. | Barraca de planta rectangular que probablement s'utilitzava com a corral. Té una gran entrada que dóna accés a un pati tancat, davant del qual hi ha el corral. La part superior d'aquest ha estat reconstruït amb maó vist i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana. Té dos portals amb llinda de fusta. | 08176-199 | Sobre el Pla dels Campaments | 41.7212300,1.4197900 | 368559 | 4620032 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58589-foto-08176-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58589-foto-08176-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58592 | Barraca de la Pedrera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-i | XVIII-XX | La barraca es troba en bon estat, però els murs de feixa del voltant presenten trams enderrocats. | Barraca de planta rectangular construïda dins un mur de feixa de pedra seca. S'hi accedeix per un portal amb llinda de pedra, que en substitueix un d'anterior amb llinda de fusta. Està cobert amb volta de canó de pedra. A l'interior hi ha una menjadora per al bestiar. Els murs de pedra seca que delimiten les feixes on hi ha la barraca són de notable alçada i de certa qualitat constructiva. | 08176-202 | Tossal del Pintor | 41.7013300,1.4791800 | 373460 | 4617733 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58592-foto-08176-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58592-foto-08176-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58592-foto-08176-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58603 | Barraca del Pla de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-la-font | XX | La coberta té teules despreses. | Barraca de planta rectangular i la coberta a un vessant que fa el desaiguat al lateral. Un dels costats es troba obert amb un gran portal. Ha estat rehabilitada recentment, amb la incorporació de teules i el rejuntat de morter a les parets de pedra. Les parets de pedra de les façanes posterior i lateral semblen procedir d'una construcció anterior | 08176-213 | Pla de la Font | 41.7033400,1.4319600 | 369535 | 4618027 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58603-foto-08176-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58603-foto-08176-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58607 | Barraca dels Pedregals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-pedregals | XIX | Tapada per la vegetació. | Barraca de planta rectangular i la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat al lateral. En un costat hi ha un portal amb llinda de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. Està envoltada de vegetació. A la banda de ponent hi ha un marge emprat per a dipositar-hi les pedres que van apareixent al camp. | 08176-217 | Pla del Mundeta | 41.7050200,1.4129100 | 367954 | 4618243 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58607-foto-08176-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58607-foto-08176-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58622 | Femers de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femers-de-vilamajor | XVI-XVIII | L'entrada està coberta de vegetació. | Es tracta de dos femers soterranis situats front la façana meridional de Cal Ton de Vilamajor. Antigament davant de Cal Ton hi havia les porqueres i just a sota encara es conserven dos femers semisoterranis on es decantaven els purins dels animals un cop filtrats a la terra. El líquid dipositat era emprat per al regadiu dels horts situats just davant. Presenten una superfície aproximada de 9m2 cada un i estan bastits amb parets de pedra local i coberta de volta lleugerament apuntada. S'hi accedeix mitjançant unes escales ubicades front el femer de ponent, el qual comunica amb l'altre a través d'un túnel. | 08176-232 | Vilamajor | 41.6770600,1.4271200 | 369079 | 4615117 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58622-foto-08176-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58622-foto-08176-232-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58632 | Estructura de l'Obac del camí de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-lobac-del-cami-de-sant-marti | XX | Algunes pedres dels murs s'han desprès. | Estructura de planta rectangular feta amb murs de pedra seca. La part superior d'aquest estava acabada amb lloses, que apunten a que es tractava d'una construcció descoberta. En un costat està obert amb una entrada. | 08176-242 | Obac del camí de Sant Martí | 41.7148100,1.4348600 | 369800 | 4619296 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58632-foto-08176-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58632-foto-08176-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Segons fonts orals era una base de canons contra la boira. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58636 | Pallissa del Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-rafael | XIX | La pallissa es troba en bon estat, però el cos del costat està en ruïnes. | Pallissa de planta rectangular que té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. A la part frontal té un portal d'arc escarer ceràmic en un extrem i una finestra amb llinda de fusta. En un costat té adossat un cos de menors dimensions en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. | 08176-246 | Camí de Sant Martí Sesgueioles | 41.7235800,1.4562900 | 371600 | 4620238 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58636-foto-08176-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58636-foto-08176-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58644 | Estela funerària de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria-de-pujalt | XVIII | Té les vores erosionades i està tacada amb morter. | A la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de Pujalt s'hi conserven diversos objectes antics, entre els qual hi ha una estela funerària. Es tracta d'un monument funerari fet de pedra, de la qual se'n conserva la part superior amb forma de disc. A la part frontal hi ha gravada una creu de malta i l'any '1792' intercalat. | 08176-254 | Ajuntament de Pujalt. Pl. de Sant Andreu, 5 Pujalt | 41.7171800,1.4223500 | 368764 | 4619578 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58644-foto-08176-254-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58649 | Horts i basses del Cugul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-i-basses-del-cugul | XVIII-XX | Cobert de vegetació. | Antiga zona d'horta que estava formada per diverses petites parcel·les i una bassa quadrangular de pedra. La primera bassa, feta de grans carreus, fou ampliada vers al sud amb parets de pedra. Més tard, encara s'hi construí una altra bassa ovalada, amb les parets recobertes amb lona. A l'altre costat del camí encara es poden veure els petits horts. Actualment, tot el conjunt es troba en estat d'abandó i cobert de vegetació. | 08176-259 | Camí de Sant Martí Sesgueioles a Pujalt | 41.7048500,1.4759100 | 373195 | 4618129 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58649-foto-08176-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58649-foto-08176-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58649-foto-08176-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Per les característiques dels carreus de la primera bassa, podrien prodecir del castell de la Guàrdia Pilosa | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58650 | Marges de la vinya de Cal Saravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-la-vinya-de-cal-saravalls | XVIII-XX | Alguns murs presenten pedres despreses. | A la vinya de Cal Seravalls s'hi conserven diversos murs de feixa de notables dimensions, fets de pedra seca. En un d'ells s'observen cinc fornícules, on antigament s'hi col·locaven ruscs d'abelles. | 08176-260 | Les Censades | 41.6942900,1.4057900 | 367339 | 4617062 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58650-foto-08176-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58650-foto-08176-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58650-foto-08176-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58654 | Pallissa del Tinets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-tinets | XX | La part exterior està parcialment coberta de vegetació | Pallissa de planta rectangular situada enmig d'un camp de conreu. Consta d'una sola nau i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part frontal s'obre amb un gran portal per l'entrada de vehicles, i a la part superior hi ha un òcul de pedra on hi consta. 'RF 1946'. A la façana lateral presenta dos finestres d'arc escarser ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. | 08176-264 | Al nord oest del nucli de la Guàrdia Pilosa | 41.7056400,1.4844600 | 373908 | 4618204 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58654-foto-08176-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58654-foto-08176-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58672 | Camps esportius i de tir del campament de l'Exèrcit Popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-esportius-i-de-tir-del-campament-de-lexercit-popular | CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. | XX | Cobert de vegetació. | El camp esportiu i de tir del campament de l'Exèrcit Popular era el lloc d'entrenament dels soldats. Actualment és un camp de conreu, però s'hi conserven dues rases, una davant de l'altra, on es col·locaven blancs per diparar. | 08176-282 | Les Escomes | La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. Passada la guerra, durant un temps es van aprofitar les galeries per a cultivar xampinyons. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. | 41.7225300,1.4261800 | 369093 | 4620166 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 58673 | Font de les Roques de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-roques-de-conill | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XVIII | L'entorn està cobert de vegetació i les escales cobertes de sediment | La font de les Roques de Conill està situada entre dos camps ubicats al sud del tossal del Pedró. Es tracta d'una font subterrània que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix a través d'unes escales que descendeixen entre parets de pedra seca. Al final hi ha una obertura d'arc apuntat de pedra disposada a sardinell, que dóna pas a una petita cambra construïda amb pedra irregular i coberta de volta. | 08176-283 | Sota el tossal del Pedró | : A inicis del segle XX l'aigua del pou servia per subministrar aigua a la masia de Cal Joan Pau i era utilitzada per al regadiu d'una zona d'horta situada al sud, l'Hort del Soler i l'Hort del Gaspar, actualment convertits en conreu de secà. | 41.7259200,1.4651500 | 372342 | 4620484 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58673-foto-08176-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58673-foto-08176-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58673-foto-08176-283-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58674 | Font de la Guàrdia Pilosa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guardia-pilosa-de-baix | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XVIII | L'entorn està cobert de vegetació i les escales cobertes de sediment | La font de la Guàrdia Pilosa de Baix està situada a l'interior de la llera del Torrent de la Guàrdia, entre els camps de la Balçarella i el Tros de la Font. Es tracta d'una font subterrània que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix a través d'unes escales que descendeixen entre parets de pedra seca. Al final hi ha una obertura d'arc apuntat de pedra disposada a sardinell, que dóna pas a una petita cambra construïda amb pedra irregular i coberta de volta. | 08176-284 | Al Torrent de la Guàrdia | 41.7077300,1.4811000 | 373633 | 4618441 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58674-foto-08176-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58674-foto-08176-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58674-foto-08176-284-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Tambés es coneix amb el nom de La Font de la Guàrdia | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58675 | Font de la Guàrdia Pilosa de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guardia-pilosa-de-dalt | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. | XVIII | L'entorn està cobert de vegetació i tant les escales com l'interior estan cobertes de sediment | La font de la Guàrdia Pilosa de Dalt està situada al vessant oest del turó on es localitza el nucli de població. Es tracta d'una font subterrània que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix a través d'unes escales que descendeixen entre parets de pedra seca, tot i que la paret nord està caiguda. Al final hi ha una obertura d'arc rebaixat de pedra disposada a sardinell, que dóna pas a una petita cambra construïda amb pedra irregular i coberta de volta. | 08176-285 | A ponent del nucli de la Guàrdia Pilosa | 41.7062600,1.4686900 | 372597 | 4618296 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58675-foto-08176-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58675-foto-08176-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58675-foto-08176-285-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix amb el nom de La Font | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58678 | Marges de la Plana de Cal pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-de-la-plana-de-cal-pont | XVIII-XX | S'observen esllavissades de parts dels murs | Entre la Plana de Cal Pont i el Tossal de Cal Pont s'hi conserven diversos murs de feixa de notables dimensions, fets de pedra seca. En un d'ells s'hi observa una fornícula parcialment coberta de sedimentació, on antigament s'hi col·locaven ruscs d'abelles. | 08176-288 | Plana de Cal Pont | 41.7021300,1.4062500 | 367394 | 4617932 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58678-foto-08176-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58678-foto-08176-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58678-foto-08176-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | Segons fonts orals, es conserven diverses fornícules més. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58391 | Castell de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> | 08176-1 | C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt | <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> | 41.7175200,1.4207600 | 368632 | 4619619 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com La Mota. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 58393 | Castell de la Guàrdia Pilosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> | 08176-3 | Guàrdia Pilosa | <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> | 41.7072900,1.4702900 | 372732 | 4618408 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58394 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> | 08176-4 | Serra de Montesquiu | <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> | 41.6940500,1.4249000 | 368929 | 4617006 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58395 | Castell de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> | XI | Se'n conserven poques restes. | <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> | 08176-5 | Plaça del Castell. Nucli de Conill | <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> | 41.7259400,1.4601800 | 371928 | 4620494 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58398 | Capella de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc | <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | Es troba en estat ruïnós. | <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> | 08176-8 | C. de Sant Ponç. Pujalt | <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> | 41.7174800,1.4210900 | 368660 | 4619614 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-20 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58408 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | La coberta es troba en estat deficient i es troba força deteriorada per trobar-se deshabitada. | L'antic Ajuntament és un edifici construït en època moderna al costat de la capella de la Mare de Déu de la Concepció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. La façana s'obre amb dos portals amb llinda de fusta, un dels quals situat al pis i amb accés per unes escales de pedra adossades en paral·lel al mur de la capella. El pis superior s'obre amb un gran pòrtic. Sobre la coberta hi ha un petit cos on hi ha les restes de l'antic rellotge. La façana lateral, que antigament tenia adossat un altre edifici, només té una finestreta a la part superior. A la façana posterior hi ha dues finestres, la de la planta baixa d'arc de mig punt i que es correspon amb la sagristia, que ocupa part de la planta baixa d'aquest edifici. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-18 | Pl. Urbano Izquierdo. Pujalt | Durant la Guerra Civil l'edifici fou ocupat per la base d'instrucció del 18è cos de l'exèrcit republicà que s'instal·là a Pujalt. Junt amb la capella de la Concepció, foren utilitzats com a centre social i cultural. | 41.7166300,1.4208700 | 368640 | 4619520 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58409 | Sant Pere de la Tosquella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-tosquella | CORBATERA, J. (1924). Notes històriques de la Vila i Parroquia de Sant Andreu de Pujalt. Sense editar. PLADEVALL, A. Dir. (1992). Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. | En ruïnes. | Les restes de l'església de Sant Pere de la Tosquella foren descobertes en obrir la carretera de Pujalt a Conill, prop del camí de Cal Català. Actualment es conserva part del mur septentrional i s'intueixen els murs restants coberts d'enderroc i que denoten un edifici de planta rectangular de 90m quadrats aproximadament. | 08176-19 | Ctra. N-141a | Segons mossèn Jaume Corbatera, l'any 1924 es va obrir la carretera de Calaf a Tarroja i es van localitzar les restes d'un convent i església, que segons tradició es corresponien a les de Sant Pere de Tosquella. | 41.7250900,1.4266900 | 369141 | 4620450 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58409-foto-08176-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58409-foto-08176-19-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58415 | Capella romànica de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-romanica-de-conill | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). 'Estudi historic i arqueològic de l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt)', Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 24. Tàrrega: Museu Comarcal de l'Urgell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XVIII | En estat ruïnós. | L'església romànica de Sant Vicenç de Conill va posar-se al descobert durant la intervenció arqueològica feta a l'indret conegut com el Pedró, on ja es coneixia l'existència d'estructures construïdes. La intervenció va permetre identificar una primera capella del segle XI, sobre la qual es va construir al segle XII la capella romànica de planta rectangular amb l'absis semicircular. Aquesta va mantenir-se amb pocs canvis (el campanar va convertir-se en capella) fins a finals del segle XVIII, quan es va esfondrar i se'n va anar perdent el rastre. | 08176-25 | El Pedró | L'església apareix documentada per primera vegada en un document datable entre els anys 1025 i 1050. Es tracta d'una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix Conill. A la segona meitat del segle XI l'església formava part de les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII es construí la nova església parroquial a l'interior del poble, deixant l'església vella en segon lloc, però encara en funcionament ja que l'any 1685 estava a càrrec del Mas Piquer. A finals del segle XVIII deixa de funcionar i és abandonada, coincidint amb el trasllat del cementiri a la nova església. L'any 2007 l'Ajuntament de Pujalt en va promoure l'excavació arqueològica, que van dirigir Cristian Folch i Jordi Gibert. S'hi van identificar un total de sis fases constructives. | 41.7264600,1.4633100 | 372190 | 4620547 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58415-foto-08176-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | També es coneix com l'Església Vella de Sant Vicenç de Conill. De forma errònia, se l'ha anomenat Santa Maria de Conill, que apareix a la documentació antiga i que probablement era la capella castral. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.