Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
58416 Col·lecció del Campament de l'Exèrcit Republicà https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-campament-de-lexercit-republica http://www.exercitpopular.org/Centre%20recepcio%20visitants.htm XX Al Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular hi ha exposada una col·lecció d'objectes relacionats amb el campament republicà. Es tracta de peces recollides en les excavancions arqueològiques realitzades al lloc, com també del material que han cedit els familiars d'antics soldats. S'ha classificat segons la seva tipologia en Vida Militar, El dia a dia, Alimentació i Relació familiar. Hi trobem munició, galons, llibretons, fotografies, material constructiu, llibrets, roba, plats, ampolles, monedes, etc. Destaca una insígnia metàl·lica, amb agulla imperdible, de la Generalitat republicana, amb l'escut de la Generalitat i la llegenda 'Preparem-nos', que va aparèixer a les excavacions. La Generalitat feia lliurament d'aquesta insígnia als soldats quan ingressaven a l'exèrcit 08176-26 Centre d'Interpretació del Campament. Obac de les Escomes El Centre d'Interpretació de la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular va ser inaugurat el 10 d'octubre de l'any 2010. El projecte va ser finançat per l'Ajuntament de Pujalt, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya. Té una exposició permanent on s'expliquen el context històric i la vida al campament republicà de Pujalt i que s'estructura en els següents apartats: cronologia, el perquè, la vida al campament, el comandant, Joan Olivé Porter i Castelao. Una sala audiovisual completa el contingut de l'exposició. 41.7202400,1.4239800 368906 4619916 08176 Pujalt Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58437 Cal Vila- Cal Massover https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-cal-massover XX Cal Vila - Cal Massover és un edifici d'ús agrícola construït al segle XX. A banda i banda té adossades naus de construcció moderna, quedant la façana encaixada enmig. És de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis únicament presenta un gran portal d'arc carpanell ceràmic i una finestra d'arc pla a sobre. La part de les façanes laterals que queden lliures i la posterior presenten poques obertures, totes d'arc pla. El parament dels murs és la pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. 08176-47 L'Astor 41.6908900,1.4297600 369327 4616648 08176 Pujalt Fàcil Bo Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58453 Festa de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-purissima-concepcio COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XX Antigament a Pujalt es celebraven dues festes majors, la gran que era la d'estiu i la petita que era la d'hivern. La d'hivern es celebrava el dia de la Puríssima Concepció i amb els anys ha anat perdent protagonista en detriment de la d'estiu. Tot i així, en l'actualitat encara es celebra una missa solemne a la seva capella. 08176-63 Capella de la Concepció de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58454 Festa de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-0 COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XX Ja no es celebra. Segons la tradició, al poble de Pujalt hi va morir molta gent a causa de la pesta. Els veïns del poble van invocar a Sant Sebastià perquè els lliurés de la pesta, qui així ho feu. Per agrair-li van prometre dedicar-li una festa anual. Des de fa anys que no es celebra. 08176-64 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58457 Tradició de plantar el maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-plantar-el-maig COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XIX-XX Ja no es fa. Antigament, el primer diumenge de maig era tradició a Pujalt plantar un pi al mig de la plaça del poble. Tot el jovent treballava de nit perquè el pi ja estigués plantat en sortir de missa del matí. Un cop plantat, el jovent s'hi enfilava fins a tocar la bandera que es posava fins a dalt. Passat el mes de maig, el pi es subhastava i amb la recaptació es feia un berenar popular. 08176-67 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58462 Font de Cal Mau https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mau XVIII No hi ha aigua i les parets exteriors estan parcialment enderrocades. La font de Cal Mau està situada a mestral de la masia. Es tracta d'una font excavada en el marge d'un camp, feta com una cisterna que recull l'aigua de la capa freàtica. Presenta una obertura frontal i té les parets de pedra seca, coberta amb lloses. Al voltant hi ha pedres despreses resultat de l'enderroc parcial que pateix. En el mateix marge hi ha un mur de feixa de pedra seca parcialment enderrocat. 08176-72 Fondo del Pentinat 41.6995400,1.4014100 366986 4617652 08176 Pujalt Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58463 Font de Cal Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pau XVIII-XX Està coberta de vegetació. Font situada prop del camí de Pujalt a Gàver. Està construïda en un mur de pedra seca, on s'observen dues obertures. Està coberta de vegetació. 08176-73 Solana del camí de Gàver 41.6991600,1.3995000 366826 4617613 08176 Pujalt Difícil Regular Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret També es coneix com la font de Cabellera. 98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58464 Imatges de Santa Magdalena de l'Astor al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-santa-magdalena-de-lastor-al-museu-episcopal-de-vic XIII Estan erosionades, especialment la de Sant Cosme. <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dues imatges procedents de l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta de dues talles romàniques de fusta policromada, una identificada com a Sant Cosme i l'altra com a Sant Damià. La imatge de Sant Cosme vesteix túnica i sosté un vas; la de Sant Damià vesteix túnica i mantell i sosté un pot amb tapa cilíndrica. Totes dues figures presenten dos forats, que indiquen que probablement anaven fixades a un retaule o tríptic.</p> 08176-74 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Les imatges de Sant Cosme i Sant Damià procedents de de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Regular Legal i física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 1773 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58466 Compartiment de retaule de l'Astor https://patrimonicultural.diba.cat/element/compartiment-de-retaule-de-lastor XV <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un compartiment de retaule procedent de Santa Magdalena de l'Astor. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 98 x 81,2 x 5 cm. S'hi representa la imatge de Sant Agustí d'Hipona en l'actitud d'estudiós, com a Pare de l'Església. Se'n desconeix l'autor, tot i que s'ha atribuït a l'escola tarragonina.</p> 08176-76 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar en aquest primer període.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Bo Legal i física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 1781 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58467 Retaule de la Guàrdia Pilosa al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-guardia-pilosa-al-museu-episcopal-de-vic XV La part dreta del retaule es troba força deteriorada. <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva un retaule procedent de l'església de la Guàrdia Pilosa. Es tracta d'una pintura al tremp sobre fusta, amb una mida de 208 x 151,5 x 10,5 cm. S'hi representa la Mare de Déu i l'Infant, amb un emmarcament amb traceria gòtica. Es creu que el seu autor és el Mestre de la Guàrdia Pilosa.</p> 08176-77 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El fragment de retaule procedent de l'església de Santa Magdalena de l'Astor hi va ingressar l'any 1900.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Regular Legal i física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Mestre de la Guàrdia Pilosa La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 1773 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58468 Col·lecció de material arqueològic de la necròpolis de Vilamajor al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-la-necropolis-de-vilamajor-al-museu-comarcal-de-lanoia Al Museu la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia s'hi conserva material arqueològic procedent de Pujalt. En concret, es tracta de restes d'animals localitzats a la necròpolis de Vilamajor. 08176-78 Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader. 08700 Igualada 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58470 Festa Major de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pujalt XX La Festa Major de Pujalt es celebra cada any el tercer diumenge d'agost. La festa comença el divendres amb una obra de teatre que va seguida d'un sopar popular. El diumenge té com a acte central l'ofici solemne. Durant tot el cap de setmana s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, àpats populars, futbol, espectacles infantils, etc. 08176-80 Pujalt Tradicionalment, la festa major es celebrava el quart diumenge de setembre. Com que coincidia amb la de Cervera, es va decidir canviar-la al tercer diumenge d'agost, excepte quan coincideix amb la Mare de Déu d'Agost. 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58471 Esquellots https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquellots COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XIX-XX Ja no es fa. Antigament era costum a Pujalt de fer els anomenats 'esquellots'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan aquests no feien una convidada al jovent del poble. Aleshores cada vespre es presentaven davant de casa seva amb tota mena de trastos fent un gran xivarri. Els esquellots duraven fins que aquests pagaven, i cada dia que passava havien de pagar un duro més. 08176-81 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58472 Refrany del temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-temps COLETAS, R. (1997). Pujalt. Inèdit. XX Ja no es diu. Fa anys a Pujalt es deia el següent refrany: ' Quan vegis núvols blancs darrera de la torre del Català, agafa la manta que segur que fred farà'. 08176-82 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58473 Festa Major d'Hivern de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-conill XX La Festa Major de Conill es celebra cada any el segon cap de setmana de setembre. La festa comença amb un parc infantil i xocolatada, seguida de la cantada d'havaneres i rom cremat al vespre. El dia següent l'acte central és la missa solemne i vermut a la sortida. Tanca la festa el ball amb orquestra, que inclou coca de recapte a l'intermedi. 08176-83 Conill 41.7256600,1.4609000 371988 4620462 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58474 Festa Major de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-guardia-pilosa XX La Festa Major del nucli de la Guàrdia Pilosa es celebra cada any el diumenge de Pasqua Granada. L'acte central de la festa és la missa solemne de diumenge al matí, que va seguida d'un repic de campanes. Al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques, com són la cercavila amb gegants, ball amb orquestra, àpats populars, tallers, etc. 08176-84 La Guàrdia Pilosa 41.7067400,1.4709600 372787 4618346 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58476 Festa Major de l'Astor https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lastor XX La Festa Major del nucli de l'Astor es celebra cada any el darrer diumenge d'agost. Com a acte central hi ha la missa solemne, que dóna el tret de sortida a la festa. A la tarda s'organitzen diverses activitats lúdiques i finalitza amb el ball de Festa Major i un àpat popular. 08176-86 L'Astor 41.6896200,1.4271700 369109 4616511 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58477 Aplec de Sant Joan de les Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-les-torres SANS, J. (2009). Dues històries paral·leles: Santa Magdalena de la Vall o del Soler i Sant Joan de les Torres. Inèdit. XVII-XIX Ja no s'hi va. Antigament, el dia de Sant Joan es celebrava el tradicional aplec a Sant Joan de les Torres. Els veïns de les masies de les Torres i els de Pujalt hi anaven a peu per assistir a la missa solemne. 08176-87 Veïnat de les Torres Tenim notícies documentals que al segle XVII ja s'hi celebrava l'aplec. L'any 1917 Mn. Jaume Corbatera ja diu que l'aplec feia poc que s'havia deixat de celebrar. 41.6990400,1.4157600 368179 4617574 08176 Pujalt Fàcil Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58478 Llegenda de la Mare de Déu de la Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. XIX-XX Segons tradició oral, la Mare de Déu de la Concepció va ser trobada en un roser del pedregar de la Coma d'en Roig, cap a l'any 1600. La imatge fou portada a la capella, però ella no hi volia estar i cada dia tornava al mateix lloc. Aleshores el poble li feu la prometença que li resaria cada dia el Sant Rosari, i des d'alehores ha presidit el retaule de la capella. Segons sembla, el roser encara existeix i 'mai s'ha pogut fer perdre'. Una altra versió de la llegenda és que fins que el poble no li feu construir el retaule no es volgué quedar a la capella. 08176-88 Pujalt 41.7165300,1.4209200 368644 4619508 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58479 Fons documental del soldat republicà Manel López Guinter https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-soldat-republica-manel-lopez-guinter XX Es tracta del fons documental de Manel López Guinter, soldat de l'exèrcit republicà que fou destinat a la base de Pujalt. Està constituït per diversos documents, cartes, revistes i publicacions relacionades amb la Guerra Civil i el campament de Pujalt. Especialment les cartes, han servit per conèixer el dia a dia de la guerra i de com funcionava la base d'instrucció. 08176-89 Pujalt Manel López Guinter va ser soldat de la Lleva del biberó i va formar part de l'Exèrcit Popular de la República. Els darrers mesos de 1938 va ser detinat a la Base d'Instrucció del XVIII Cos de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. Després de la seva mort l'any 2013, la seva esposa va fer donació del seu fons documental al Memorial de l'Exèrcit Republicà de Pujalt. 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58481 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-andreu-de-pujalt XIV-XX <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Andreu de Pujalt des de l'època medieval fins a l'actualitat. Concretament, hi trobem els llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> 08176-91 Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58482 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-conill XVII-XX <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Vicenç de Conill des de l'època moderna fins a principi del segle XX. Concretament, hi trobem els llibres d'administració i correspondència. Estan escrits en llatí, català i castellà.</p> 08176-92 Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58483 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-jaume-de-la-guardia-pilosa XIX-XX <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva part de la documentació generada des de la parròquia de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa des de principi del segle XIX fins a principi del XX. Concretament, hi trobem els llibres de comptes del culte de l'arxiprestat de calaf. Estan escrits en català i castellà.</p> 08176-93 Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi han ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58484 Fons fotogràfic de Pujalt a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pujalt-a-larxiu-nacional-de-catalunya XX A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons fotogràfic de Montserrat Segarra Zacarini, dins el qual en trobem diverses imatges de Pujalt. En concret, es tracta de divuit fotografies fetes l'any 1982 de diversos indrets del terme: l'església de Sant Jaume de la Guàrdia Pilosa, el poble de Conill, la capella de la Concepció de Pujalt, l'església de Sant Andreu de Pujalt, restes de la muralla de Pujalt, el carrer de les Voltes de Pujalt, els pous dels Horts d'en Gomar i vistes generals del municipi. 08176-94 Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès El fons Montserrat Sagarra Zacarini es conservà a l'estudi de l'autora al barri de Gràcia de Barcelona fins que va ser adquirit pel Departament de Presidència el desembre de 1994. El fons ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat a aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 1982 08176 Pujalt Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58487 Tradició del pou dels Carlins https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-del-pou-dels-carlins XX El Pou dels Carlins és com es coneix a la població de Pujalt la cisterna que probablement corresponia al castell. En aquest espai, durant les guerres carlistes, s'hi refugiaren dos presoners carlins que es trobaven empresonats a l'església de Sant Andreu de Pujalt, després que aconseguiren escapar-se. 08176-97 Pujalt Es tracta d'una llegenda que s'ha transmès de forma oral. 41.7175500,1.4210600 368657 4619621 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58488 Llegenda de la Font de l'Home Mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-lhome-mort BELLMUNT, J. (1988): Fets, costums i llegendes de la Segarra, vol. III. Lleida: Editorial Virgili i Pagès. XX Explica la llegenda que fa molt i molt temps, un captaire va arribar a la població de l'Astor i es va instal·lar a una barraca als afores. Un dia es va produir un robatori i els veïns van creure culpable el captaire, i el van perseguir, atrapar i finalment matar. Un cop mort tampoc van ser capaços de trobar l'objecte usurpat, per això van dubtar de la seva culpabilitat. Amb tot, el van enterrar en una fondalada on anys més tard hi brollà una font. Al cap d'uns anys un home va anar a beure de la font i per sorpresa seva va descobrir el mort encara intacte. Des de llavors, la font es digué la Font de l'Home Mort. 08176-98 L'Astor 41.6863700,1.4091400 367602 4616178 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58489 Costum de la creu de terme de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-la-creu-de-terme-de-conill AMADES, J. (1984): Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat. XIX-XX Ja no es fa. Antigament, la sega del cereal es realitzava a mà i existien professionals de la sega que es movien pel territori desenvolupant aquesta tasca a partir del mes de juny. Un d'aquests trajectes era el de desplaçar-se cap als camps de cereals de la plana lleidetana. Aquest recorregut es feia passant pel camí ral que des de Manresa, passava per Conill i seguia fins a Lleida. Arribats a Conill, els segadors es paraven als peus de la creu de terme ja que des d'aquest punt, és l'últim lloc des d'on es visualitza la muntanya de Montserrat abans de continuar el trajecte vers Lleida. Deien una salve a la Moreneta demanant protecció per a ells i per a les futures collites, considerant així la Mare de Déu de Montserrat com a advocada i protectora del blat. 08176-99 Conill 41.7260200,1.4579000 371739 4620506 08176 Pujalt Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58490 Llegenda del Castell de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-pujalt CORBATERA, J. (1923). Notes històriques de la Vila i Parròquia de Sant Andreu de Pujalt. Inèdit. XIX-XX Segons explica la tradició, el darrer castlà del castell de Pujalt tingué la desgràcia que se li morí el fill ofegat en el pou públic de la plaça de la Capella, abans dita de l'Hom (actual plaça del Pare Urbano Izquierdo). Aquest fet tràgic suposà el desmantellament del castell. 08176-100 Pujalt 41.7175200,1.4207600 368632 4619619 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58496 Festa Major de Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilamajor XX La Festa Major del nucli rural de Vilamajor es celebra cada any el primer diumenge de juny. Com a acte central hi ha la missa solemne a l'ermita de Sant Joan de Vilamajor, amb aperitiu popular a la sortida acompanyat d'actuació musical. 08176-106 Vilamajor 41.6771600,1.4278300 369139 4615127 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58497 Goigs a la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-tarros-i-de-les-neus <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XIX <p>Goigs en honor a la Verge de la Mare de Déu del Tarròs i de les Neus, venerada a l'església de Sant Andreu de Pujalt . Se'n conserven una versió editada l'any 1877, a la impremta de Torras, a la plaça del Bonsuccés. Comença així: 'Del Sol de justicia Aurora, Causa de nostra alegria: Del Tarros Vérge Maria defensáunos en tota hora. La humana naturalesa, per lo pecat, se trobaba com terra seca, y clamaba que vinguésseu, gran Princesa, sabent que reparadora rosada per vos tindria. (...)'</p> 08176-107 Sant Andreu de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 1877 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58521 Goigs a Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XX <p>Els goigs en honor al bisbe i màrtir Sant Ponç , venerat a l'església romànica de Pujalt, es canten el dia 11 de maig. Se'n conserven una versió editada l'any 1983 a Vilanova i la Geltrú, per Ricard Vives i Sabaté. Comença així: 'Puix a Pujalt sou com vera font de fe, sense minvant: Sant Ponç, amb mà mitjancera, siau-nos guia constant. De pares gentils naixéreu, i d'un llinatge preclar; Vós que en feliç jorn vinguéreu, com do cèlic i preclar. Vostra aparició primera, al diable causà espant.(...)'</p> 08176-131 Sant Andreu de Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 1983 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58522 Goigs a Il·luminat, Fructuós, Beata i Veneranda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-illuminat-fructuos-beata-i-veneranda <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XIX Ja no es canten. <p>Els goigs als Gloriosos Sants Màrtirs Il·luminat, Fructuós Bisbe, Beata i Veneranda es veneraven a l'església de Santa Maria (de Durfort?, de Conill?) de la parròquia de Pujalt. Se'n conserva una versió editada entre els anys 1824 i 1869 a la impremta de Soler Hermanos de Vic. Comença així: 'Martirs Sants, que en vostre pit Portau los dons del Senyor, Inflamaumos l'esperit Ab foch del divino amor. (...)'</p> 08176-132 Pujalt 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Sense ús 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58573 Goigs dels Sants Màrtirs https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs <p>BISBAL, M. A.; MIRET. T.; MONCUNILL, C.(2001). Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Rafael Dalmau.</p> XX <p>Els goigs dels Sants Màrtirs Justino, Benet, Severa, Candia, Celestino, Feliciano, Victorià, Gaudiós, Concordia i Aurelia es veneren a l'església de Santa Magdalena de l'Astor. Se'n conserven una versió editada durant la segona meitat del segle XX. Comença així: 'Puig ab corona de gloria sòu en lo Cel coronats: Mártirs Benaventurats teniunos en la memoria. Vostra constancia probá. Com en la fornal al or, ab grans penas y rigor lo cruel é ínich tirá: pero quedáren frustrats sos intens, cosa es notoria.(...)'</p> 08176-183 Santa Magdalena de l'Astor 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58586 Barraca de la Llacuna II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-llacuna-ii XIX Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. Barraca de planta rectangular de la qual només se'n conserven part dels murs perimetrals. Es dividia en dos cossos. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter. Les ruïnes estan cobertes de vegetació. 08176-196 Al sud del nucli de Pujalt 41.7087200,1.4244200 368919 4618636 08176 Pujalt Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58665 Fons documental de Pujalt a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larxiu-de-la-corona-darago <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XIV-XX <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons de 46 documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 7 seccions que enumerem seguidament: Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya (10 documents entre 1344 i 1727); Reial Audiència de Catalunya (17 documents referents a causes judicials entre els anys 1600 i 1844); Generalitat de Catalunya (1 document d'admissió pel batlle i regidors de Pujalt de la carta de poder del Regent de la Reial Audiència Leonardo Gutiérrez l'any 1728); Marquès de Monistrol (5 documents referents a compraventa de terres entre els anys 1500 i 1501); Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona (7 documents cadastrals entre els anys 1948 i 1953); Arxiu Reial (Reial Cancelleria) (5 documents entre els anys 1237 i 1252, referents a permutes, venta de drets i documents nupcials; Mapes i plànols (1 plànol esquemàtic de la Guàrdia Pilosa de l'any 1798).</p> 08176-275 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018 Barcelona <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. Al segle XIX l'arxiu es traslladà al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 s'inaugurà la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Restringit Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 94|98 56 3.2 1773 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58666 Fons documental de Pujalt a l'Archivo Histórico Nacional https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-a-larchivo-historico-nacional <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XVIII-XX <p>L'Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons de varis documents que fan referència al municipi de Pujalt, dividit en 3 seccions que enumerem seguidament: Fiscalia del Tribunal Suprem (diversos documents pertanyents al partit judicial d'Igualada entre els anys 1940 i 1968); Col·lecció de segells en tinta (segell de l'any 1876 de l'Ajuntament Constitucional de Pujalt); Consell de Castella (document referent a l'estat de les cobraries i congregacions corresponent al partit judicial de Cervera entre els anys 1770 i 1771).</p> 08176-276 Archivo Histórico Nacional <p>L'Archivo Histórico Nacional va ser creat l'any 1866 per tal de preservar la documentació provinent d'institucions suprimides (administratives, eclesiàstiques, econòmiques, etc...) fruit de la reforma de l'administració pública durant el canvi de l'antic règim al Règim Liberal. La primera seu s'instal·là a l'edifici de la Reial Acadèmia de la Història. L'any 1896 fou traslladat al Palau de Biblioteques i Museus i finalment, l'any 1953 s'instal·là al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic BCIN National Monument Record Educació 2020-10-07 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98 56 3.2 1773 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58667 Fons documental de Pujalt al Centro Documental de la Memoria Histórica https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pujalt-al-centro-documental-de-la-memoria-historica <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> XX <p>El Centre Documental de la Memòria Històrica disposa de nombrosos documents generats entre els anys 1936 i 1939, referents a incautacions dutes a terme a diferents municipis de la comarca de l'Anoia, entre els que hi apareix Pujalt. També disposa de documents corresponents a la constitució de l'ajuntament de Pujalt entre els anys 1936 i 1937.</p> 08176-277 Centro Documental de la Memoria Histórica. C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca <p>El 'Centro Documental de la Memoria Histórica' va ser creat l'any 2007 amb l'objectiu d'organitzar i recuperar tots els fons documentals compresos durant el període històric de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fins la Constitució de l'any 1978. Té la seu a Salamanca i depèn del Ministeri de Cultura de l'Estat Espanyol.</p> 41.7171700,1.4223400 368763 4619577 08176 Pujalt Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2021-04-23 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58672 Camps esportius i de tir del campament de l'Exèrcit Popular https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-esportius-i-de-tir-del-campament-de-lexercit-popular CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. XX Cobert de vegetació. El camp esportiu i de tir del campament de l'Exèrcit Popular era el lloc d'entrenament dels soldats. Actualment és un camp de conreu, però s'hi conserven dues rases, una davant de l'altra, on es col·locaven blancs per diparar. 08176-282 Les Escomes La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. Passada la guerra, durant un temps es van aprofitar les galeries per a cultivar xampinyons. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. 41.7225300,1.4261800 369093 4620166 08176 Pujalt Fàcil Regular Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58679 Niu de metralladores del Campament de l'Exèrcit Popular II https://patrimonicultural.diba.cat/element/niu-de-metralladores-del-campament-de-lexercit-popular-ii CLOSA, F. (2004): 'La Base d'instrucció de l'exèrcit republicà a Pujalt : 1938-1939', dins Revista d'Igualada, núm. 18, p. 22-37. COLETAS, A. (2007): Recuperem la memòria històrica de Pujalt. [Manresa: l'autora]. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PASCUAL, S. (2009): 'Actuacions arqueològiques a la Base d'Instrucció Militar del XVIIIè Cos de l'Exèrcit Popular de la República (campanyes 2005, 2006 i 2007) Pujalt (Anoia)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 13. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada / Rafael Dalmau editors. XX A la part superior del Campament de l'Exèrcit Popular de Pujalt s'hi van instal·lar dos nius de metralladores. El primer és de planta circular, fet de pedra lligada amb morter i excavat al terreny natural. A la part central té un pilar circular de pedra i morter on es fixava la metralladora i que permetia el moviment circular per apuntar a totes direccions. Un banc de pedra recorria reforçava l'estructura interior. Al costat hi havia unes barraques destinades a guardar la munició. 08176-289 Bosc de les Escomes La Base d'Instrucció Militar del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República va establir-se a Pujalt el març de 1938, després que a la població s'hi concentressin els primers soldats republicans procedents de la 27 Divisió d'Infanteria. Després d'adaptar edificis del poble per a ús militar, es va començar a construir el campament als afores, a l'Obac de les Escomes. El 20 de gener de 1939 els soldats franquistes van entrar a Pujalt, on uns dies abans els soldats republicans ja s'havien retirat, tot destruïnt el campament perquè no fos aprofitat per l'enemic. La recuperació del patrimoni de la Guerra Civil va començar l'any 2004 en el marc de camps de treball arqueològics, que van seguir cada any fins al 2008 i que n'han permès la seva recuperació i difusió. 41.7206600,1.4221800 368757 4619965 1938 08176 Pujalt Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58391 Castell de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pujalt <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> XI Es troba en estat ruïnós. <p>Les restes del castell de Pujalt es troben encimbellades sobre el nucli antic de la població. A nivell de superfície, tan sols s'observen dos panys de mur fets de carreus irregulars disposats en filades, situats en els marges de ponent i de tramuntana.Tot l'entorn és ple de runa procedent de l'enderroc. A la part superior hi ha un dipòsit modern de formigó.</p> 08176-1 C. Castell de Pujalt, s/n. Pujalt <p>A principi del segle XI Pujalt era una possessió del comtat de Cerdanya, que passà al comtat de Barcelona al segle XIII quan el comte Bernat morí sense successió. En aquest període n'eren castlans els Pujalt, entre els que destaca Ramon de Pujalt, conseller del comte de Barcelona. Al fogatge de 1358 encara hi consta Pujalt com un lloc reial, però en el de 1370 es troba en mans de Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona. L'any 1375 Pere el Cerimoniós va erigir el comtat de Cardona i hi va incloure el castell de Pujalt. Va pertànyer als Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials. Al segle XIX ja consta com a derruït.</p> 41.7175200,1.4207600 368632 4619619 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58391-foto-08176-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret També es coneix com La Mota. 85|92 1754 1.4 1771 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58392 Portal i murs de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-murs-de-la-vila <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> XIV-XVIII <p>La vila de Pujalt va créixer a redós del seu castell i quedava protegida per les seves muralles. Entre els vestigis que es conserven, destaca el portal de migdia, denominat portal de Baix, situat al costat de la capella de la Concepció. Aquest s'obre en un extrem de la casa de Cal Franquesa, obert amb un arc rebaixat per costat, fet de pedra col·locada a plec de llibre. Està cobert amb volta de creueria, sota la qual hi ha un portal que condueix a la casa, amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. El portal antic va ser ampliat vers al sud i va acabar-se amb un gran arc rebaixat. Pel que fa a la muralla es desconeix el seu estat de conservació, ja que discorre entre les cases del carrer Major i del Call.</p> 08176-2 C. de les Voltes. Pujalt 41.7166100,1.4210300 368653 4619517 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58392-foto-08176-2-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58393 Castell de la Guàrdia Pilosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia-pilosa <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XI Es troba en estat ruïnós. <p>Està situat a l'oest de l'actual nucli de la Guàrdia Pilosa, al capdamunt del turó on hi trobem la població. El castell està completament enrunat, no obstant durant unes intervencions arqueològiques realitzades entre els anys 2000 i 2007, s'evidencià l'existència d'algunes estances pertanyents a la fortificació. Abraça una superfície aproximada de 322m2, formada per una torre central de planta més o menys circular a la que s'hi accedeix per unes escales situades a la banda est. Les excavacions arqueològiques es van centrar a l'entorn de la torre, on s'hi localitzaren habitacions de diversa funcionalitat adossades a la torre per la banda est; una petita cisterna a l'extrem sud-oest, revestida amb calç que presenta diferents remodelacions i una muralla a la banda oest. Actualment resta per excavar l'interior de la torre.</p> 08176-3 Guàrdia Pilosa <p>L'indret de la Guàrdia Pilosa està documentat des de l'any 1022 quan el senyor del castell de Castellar, Seguí, deixa en herència la torre de la Guàrdia al seu fill, i l'any 1039 apareix com a Guardia Pelosa entre els límits del castell de Calaf. El castell de la Guàrdia Pilosa com a tal apareix documentat l'any 1237 en motiu d'una donació al monestir de Sant Benet de Bages. Estava sota el domini dels Cervera i n'eren castlans la família Gàver, fins que el 1251 l'alou de la Guàrdia Pilosa fou venut per Berenguer de Cervera al rei Jaume el Conqueridor. Aquest mateix segle el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a carta de Gràcia a Joan de Montbui i poc després el rei Joan I va vendre el seu terme a Mateu de Calders. La família Calders en va mantenir la propietat fins almenys el segle XVII, quan es creu que fou abandonat.</p> 41.7072900,1.4702900 372732 4618408 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58393-foto-08176-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 92|85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58394 Castell de Montesquiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XIV Es troba en estat ruïnós. <p>El castell de Montesquiu està situat a l'oest de la serra de Montesquiu, al nord del nucli de l'Astor. Es tracta d'una fortificació de planta rectangular que ocupa una superfície aproximada de 750 m2 i s'insinua un fossat que el rodeja per les bandes est i nord. Actualment està en ruïnes i cobert de vegetació; tot i així es visualitzen els murs perimetrals construïts amb pedra local ben escairada, essent el de major altura el mur septentrional, que assoleix una alçada de fins a 5m i una longitud de 2m i conserva una espitllera a mitja alçada. A l'angle sud-oest del recinte es pot observar parcialment un soterrani que conserva un arc apuntat. Tot i l'avançat estat d'enrunament que presenta l'edifici, el fet que es conservin els murs perimetrals i que l'interior hagi estat resguardat per la pròpia runa, ens porta a pensar que la fortificació encara conservaria gran part de les estances inferiors.</p> 08176-4 Serra de Montesquiu <p>Les notícies documentals del castell de Montesquiu són escasses i confuses; per la seva situació es creu que el castell de l'Astor i el castell de Montesquiu són la mateixa edificació. La primera referència documental de Montesquiu és de l'any 1332, en motiu d'una venta de drets del rector de l'església de Segur, de la qual és sufragània l'església de l'Astor. En els fogatges de 1358 i 1365-1370 hi apareix el lloc de Montesquivo. A finals del segle XIV ja trobem esment del castell de l'Astor del qual n'era senyor Guillem d'Aguilar. Probablement, sinó a l'interior del castell, a les proximitats, hi existia l'església de Sant Pere de Montesquiu, la qual apareix esmentada en un document de l'any 1433, en el que s'esmenta que només els fills del senyor de Montesquiu podien ser batejats en aquesta església, la qual era sufragània de Santa Maria de Segur. A les acaballes del segle XV, el castell de Montesquiu fou destruït pel capità Lluc Ferrer del castell de Jorba, dins el marc de la guerra civil catalana que enfrontà el rei Joan II contra les institucions catalanes, pel control polític del principat entre els anys 1462 i 1472.</p> 41.6940500,1.4249000 368929 4617006 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58394-foto-08176-4-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 93|85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58395 Castell de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conill <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona.</p> XI Se'n conserven poques restes. <p>Les ruïnes del Castell de Conill ocupaven l'actual plaça del Castell fins que aquesta fou remodelada. Al llarg dels anys, al seu entorn s'hi van bastir diverses cases, que van aprofitar part de l'estructura de la fortificació. El cas més notable és el de Cal Ramonet, situada al sud-oest de la plaça, ja que a l'interior conserva les restes d'una torre de planta circular. És visible a nivell de les golfes i és feta de carreus disposats en filades. Prop de la mateixa hi ha un mur amb una finestra i un arc apuntat tapiat, l'arrencada del qual l'hem de buscar al celler de la planta baixa, construït sobre la roca natural. Ateses les dimensions notables del mateix i de les seves característiques constructives, podem afirmar que es tracten de dependències del Castell de Conill.</p> 08176-5 Plaça del Castell. Nucli de Conill <p>La primera notícia documental del castell de Conill data de 1019, quan el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona els drets que aquest tenia sobre el castell. Al llarg del segle XIII existien disputes entre el monarca i el vescomte de Cardona sobre la jurisdicció de Conill de Segarra (com s'anomenava anteriorment) fins que a la segona meitat del segle XIV el rei deixà de posar en dubte la pertinença del lloc als Cardona. Així queda palès en una llista de les propietats dels Cardona de l'any 1375 on s'hi esmenta Conill de Segarra. L'indret estigué sota el domini dels Cardona fins a les acaballes del sistema senyorial.</p> 41.7259400,1.4601800 371928 4620494 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58395-foto-08176-5-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 85 45 1.1 1771 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58396 Sant Andreu de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-pujalt Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, Josep Vicenç (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. La Veu de l'Anoia. Igualada. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Enciclopèdia catalana. Barcelona. XI-XX L'església parroquial de Sant Andreu és un edifici d'origen medieval situat fora de l'antic recinte emmurallat de Pujalt. Entre els segles XVIII i XIX l'estructura romànica fou notablement reformada, amb l'obertura d'un nou portal, la construcció de capelles laterals i la substitució de l'absis per un de quadrangular i la construcció d'un campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó enguixada. Presenta tres capelles laterals en un costat i una en l'altre, formada per un gran arc apuntat de pedra. La part del presbiteri està definida per un altar modern i la imatge del patró damunt d'una peana. Darrera d'aquest hi ha la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb volta de creueria i delimitat amb una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de dos òculs i dues petites finestres, una d'elles geminada. A nivell exterior, el frontis és molt auster, obert únicament amb un portal d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Fa uns anys, sobre el portal encara s'hi podia llegir amb lletres blaves 'HOGAR DEL SOLDADO', testimoni de l'ús que va tenir durant la Guerra Civil, tot i que pràcticament ha desaparegut. Al costat nord de la façana s'alça el campanar de quatre nivells, els dos inferiors quadrangulars i els superiors poligonals. Presenta quatre obertures de mig punt al nivell superior i està rematat per una barana metàl·lica on hi consta l'any '1924'. També consta l'any '1871' gravat en una pedra de la base. A la façana de migdia s'ha recuperat el portal primitiu, d'arc de mig punt de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestiment. Darrerament s'han fet diverses intervencions, com són la substitució de la coberta per una de nova de grans lloses, l'enguixat i pintat de l'interior o bé la supressió del paviment (en el moment de fer l'inventari era a base de grava). 08176-6 Pl. de Sant Andreu. Pujalt Tot i ubicar-se fora del recinte emmurallat del poble de Pujalt, l'església documentada ja des de la primer meitat del segle XI, i exercint funcions parroquials, estava dins el terme del castell, anomenat llavors Puig Alt. L'església és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic realitzada entre els anys 1025 i 1050. L'edifici actual no correspon al construït originàriament, atès que ha patit nombroses remodelacions fins a adquirir l'aspecte actual. Entre les acaballes del segle XVII i XVIII, es substituí l'absis de planta semicircular per un presbiteri de planta rectangular, es construïren capelles als laterals i s'edificà un nou campanar de planta poligonal, substituint l'anterior, que era d'espadanya. També es tapià el portal original situat a la façana meridional per donar accés a la façana de ponent mitjançant una nova porta adovellada, la qual s'ha reobert en unes reformes de rehabilitació de l'edifici dutes a terme durant l'any 2014. El campanar poligonal fou reformat parcialment l'any 1871. Cal destacar que durant la guerra civil española, l'església fou cremada a l'estiu de l'any 1936 i reconvertida en 'El Hogar del soldado' l'any 1938, com a lloc d'esbarjo per als soldats que s'allotjaven al campament militar situat al municipi. Al campanar s'hi va posar una sirena per avisar en cas d'atac enemic. 41.7174900,1.4229600 368815 4619612 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58396-foto-08176-6-3.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 92|94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58397 Capella de la Puríssima Concepció https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-concepcio Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. GIRALT, C. (1995). El Retaule de la Puríssima Concepció de Pujalt. Ajuntament de Pujalt. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya; Alt Penedès, Baix Penedès; Garraf i Anoia. Barcelona: Enciclopedia Catalana. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. ROSICH, J. (1975). Pujalt. Reconstrucció de la capella de Nostra Senyora. Delegació Provincial de Cultura. Barcelona. XIV-XVII La façana posterior presenta una esquerda estructural. La capella de la Puríssima Concepció és un edifici d'origen medieval construïda al costat del portal de Baix de la vila fortificada de Pujalt. En època moderna s'hi afegí el característic campanar. Consta d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada de pedra. No presenta capelles laterals. El presbiteri està presidit per un notable retaule barroc, al costat del qual hi ha una porta que condueix a la sagristia, situada a la planta baixa de l'edifici contigu. No té cor, i la il·luminació de la nau es fa únicament per un òcul situat sobre el portal i una finestra de doble esqueixada a la façana lateral. A nivell exterior la capella té una façana molt austera, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat i un òcul. Sobre el portal hi ha un petit plafó de marbre amb la imatge de la Verge emmarcada entre pilatres i un frontó de pedra motllurada. A la façana lateral s'alça el campanar d'espadanya de notables dimensions, obert amb tres ulls i amb coronament triangular. La mateixa façana lateral queda tapada en la seva pràctica totalitat per l'edifici de l'antic ajuntament. La façana posterior té una petita finestra amb forma de creu. El parament dels murs és la pedra vista, disposada en filades. 08176-7 Pl. del Pare Urbano Izquierdo. Pujalt No està clara la construcció de la capella. Segons el reverent Jaume Corbatera, a les 'Notes Històriques Documentades de la Parròquia de Sant Andreu de Pujalt' de l'any 1924, esmenta que Hug de Cardona Anglesola, senyor de la vila, concedí l'alou del terreny a la població per tal de construir la capella l'any 1329, permís que atorgà el bisbe de Vic el 23 de juny del mateix any; mentre que l'historiador Antoni Pladevall a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' publicada l'any 1992, situa el moment de construcció a l'any 1399. L'historiador local Pau Llacuna també esmenta com a data de construcció l'any 1399, permís que concedí Hug II de Cardona. La construcció de la capella a l'interior del recinte emmurallat de la població es deu a la incomoditat que suposava tenir la parròquia de Sant Andreu fora de la població. Al segle XVII es construí el retaule dedicat a la Mare de Déu, el qual encara es conserva avui dia, i que representa una magnífica obra del barroc català a la comarca de l'Anoia. Durant la Guerra Civil, va servir com a centre cultural de la base d'instrucció militar de l'exèrcit republicà instal·lat al poble. 41.7165700,1.4209600 368647 4619513 08176 Pujalt Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58397-foto-08176-7-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 93|94|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58398 Capella de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ponc <p>Anoia pam a pam'95 : 7 de maig Òdena-El Bruc : 14 de maig Piera-Masquefa : 21 de maig Pujalt-Calaf : 28 de maig Orpí-La Llacuna, 1995. Centre d'estudis Comarcals d'Igualada- Ateneu Igualadí. GAVÍN, J. M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MESTRE, J. V. (1994). Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A., dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> XI-XII Es troba en estat ruïnós. <p>La capella romànica de Sant Ponç està situada prop de les ruïnes del castell de Pujalt, al costat d'un edifici de nova construcció. Es troba en estat ruïnós, si bé ha una part ha estat rehabilitada. Consta d'una sola nau amb l'absis semicircular, probablement coberta amb volta de canó, com s'ha reconstruït als peus del temple. Conserva els murs fins a mitja alçada, on s'observen diveses pilastres. El presbiteri té un petit altar de pedra i queda elevat de la resta a través de tres graons de pedra. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra amb arquivolta; al mur de tramuntana n'hi ha un altre de tapiat més senzill. El parament dels murs és la pedra vista disposada en filades.</p> 08176-8 C. de Sant Ponç. Pujalt <p>Molt probablement, la capella formava part del conjunt arquitectònic del castell de Pujalt i per tant, tindria els seus orígens vers el segle XI, quan es documenta per primera vegada el castell. Tot i formar part del castell, el qual era domini del comtat de Berga, la capella, eclesiàsticament sempre va dependre del bisbat de Vic. A partir del segle XVI l'activitat eclesiàstica minvà fins al punt que la documentació sobre les visites pastorals no en donen gaires detalls, i finalment s'abandonà l'espai ja al segle XIX. Recentment i per iniciativa popular, s'ha realitzat una rehabilitació de la capella per tal de posar-la en valor i evitar la seva desaparició.</p> 41.7174800,1.4210900 368660 4619614 08176 Pujalt Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58398-foto-08176-8-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-20 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 92|85 45 1.1 1781 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58399 Santa Magdalena de l'Astor https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lastor AYMAMÍ, G. (2011). Per la comarca de l'Anoia. Barcelona: Abadia de Montserrat. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. CONDAL, T.; PRADES, M. (1999). L'Alt Penedès, el Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Barcelona: Pòrtic. GAVÍN, J.M. (1984). Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Valldoreix: Arxiu Gavín. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. MESTRE, JV. (1994): Les Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia PEIDRÓ, E.; REIG, J. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la Comarca de l'Anoia. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. PLADEVALL, A. [coord.] (1997):Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. XI-XVI L'església romànica de Santa Magdalena està situada fora del recinte emmurallat de l'Astor. Va ser reformada al segle XVI, quan s'hi construí el campanar. Consta d'una sola nau amb l'absis no marcat en planta. Està coberta amb volta de creueria i presenta tres capelles per costat, dues d'elles d'arc apuntat de pedra i la resta d'arc de mig punt arrebossat. El presbiteri està presidit per un retaule i queda elevat de la resta de la nau per dos graons. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb barana de fusta. Des de l'interior, el portal d'accés és d'arc apuntat. El frontis és de marcada verticalitat i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb arquivolta, amb un escut heràldic a sobre. Està rematada per un campanar d'espadanya descentrat, obert amb dos ulls d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra vista disposada en filades. 08176-9 L'Astor L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1157, quan el bisbe de Vic, Pere Redorta, entregà a la canònica de Santa Maria de l'Estany, la parròquia de Santa Maria de Segur, de la que era sufragània l'església de Santa Magdalena de l'Astor (Austor). Aquesta donació es completà l'any 1176 quan Ponç de Falç, entregà la seva tercera part de les esglésies de la parròquia de Segur a la canònica de l'Estany. L'església mai ha tingut estatus de parròquia i encara avui dia és sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur. L'any 1520 l'església va ser reformada completament atorgant-li l'aspecte que encara conserva avui dia. 41.6901200,1.4282600 369201 4616565 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58399-foto-08176-9-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret D'aquesta església procedeixen dues imatges, una de Sant Cosme i l'altra de Sant Damià (fitxa 74). Es tracta de dues talles de fusta que daten del segle XIII ja que segueixen una representació humanitzada i realista de les figures. 92|94|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58400 Sant Vicenç de Conill https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-conill AYMAMÍ, G. (2011): Per la comarca de l'Anoia. Abadia de Montserrat. Barcelona. Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010 ): 'Excavacions arqueològiques a l'església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, l'Anoia). Segles XI-XVIII', dins Actes del IV congrés d'arqueologia medieval i moderna de Catalunya, vol 2, pp. 901-911. ACRAM i Ajuntament de Tarragona. GAVÍN, JM. (1984): Inventari d'esglésies. Anoia, Conca de Barberà. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix. GIRALT, C.; PLANS, S. (1997): 'Joan Grau i el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt: noves aportacions documentals (1638-1639)', dins Miscel·lanea Aqualatensia, núm. 8. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada/ Rafael Dalmau Editors. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. L'Anoia en viu. Viu el turisme: guia comarcal. Any 2007. Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Igualada. LLACUNA, P.; MASCÓ, T. (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Publicacions Anoia. PLADEVALL, A. [coord.] (1997). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Direcció General del Patrimoni Cultural. PLADEVALL, A. Dir. (1992): Catalunya romànica. El Penedès, l'Anoia. Vol XIX. Barcelona: Enciclopèdia catalana. XVII-XIX L'església de Sant Vicenç de Conill va ser construïda al segle XVII i va ser reformada als segles XVIII i XIX. És de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta de dues naus cobertes amb volta de creueria, separades entre si per un arc de mig punt. El presbiteri presenta una fornícula amb la imatge del Sant i un senzill altar. La nau lateral també presenta una fornícula. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb bigues i delimitat amb baranes de fusta. L'entrada al temple es fa a través d'un atri o vestíbul. A nivell exterior, presenta un frontis molt senzill. El portal és d'arc escarser de pedra carejada, on hi consta gravat l'anagrama de Crist i l'any '1803'. A cada costat hi ha un pedrís i a sobre una finestra d'arc de mig punt. La porta té gravat 'ANY 1859'. La façana queda rematada per una creu de pedra amb unes estisores en relleu a la base. A la part posterior s'hi adossa un campanar de torre d'un sol nivell, obert amb una finestra d'arc carpanell per costat. En un dels carreus de la cantonada de la façana posterior hi consta inscrit l'any '1775'. L'acabat exterior de l'església és la pedra vista. 08176-10 Pl. de l'Església. Conill La primera notícia documental que tenim del temple data de l'any 1693, quan en una visita pastoral s'esmenta l'existència de dues esglésies, la vella i la parroquial. És possible però pensar que l'església es construí uns anys abans ja que l'any 1651 es contractà els serveis de l'escultor Joan Grau, per la construcció del retaule major de l'església de Conill. Tanmateix, en una visita pastoral de l'any 1681 s'esmenta l'altar dedicat al Sant Crist, el qual apareixerà en documents posteriors sempre vinculat a la nova església. La nova església parroquial es va construir per substituir l'anterior església de Sant Vicenç, situada a l'exterior de la població. No obstant, aquesta no deixà de desenvolupar les seves funcions fins a finals del segle XVIII, quan es traslladà el cementiri de l'antiga església a la nova. L'església situada a l'interior de la població, possiblement va patir diverses reformes al llarg del segle XIX com així evidencien les dues data que apareixen inscrites, 1803 i 1859. L'any 1936 es va destruir l'altar major construït per Joan Grau, el mateix autor que realitzà el retaule de la capella de la Puríssima Concepció de Pujalt. 41.7255600,1.4608500 371983 4620451 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58400-foto-08176-10-3.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret Hi ha una placa commemorativa on es llegeix: 'EN COMMEMORACIÓ DE LA VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ EXCM. SR. ANTONI DALMAU I RIBALTA. CONILL A 8 DE JUNY DE 1986'. 96|98|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
58401 Cal Senyoret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XVI-XXI Cal Senyoret és una casa pairal del segle XVI situada al nucli de Conill. A principi del segle XX s'hi va fer una reforma i ampliació notable que li van donar el seu aspecte actual. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual n'hi ha un altre d'arc pla sobre impostes. Sobre els seus eixos hi ha sengles finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. La façana queda pacialment tapada per un arc de passatge construït de forma perpendicular, que permet accedir al segon volum directament pel pis. S'obre a la planta baixa amb un arc carpanell de pedra, i s'obre amb una galeria per pis que es prolonga per la façana del segon volum. Al primer pis els pòrtics són d'arc de mig punt ceràmic i són de majors dimensions que les del segon. La major part de les obertures dels dos volums són d'arc rebaixat ceràmic, tot i que se'n conserven algunes d'antigues d'arc pla de pedra carejada, dues d'elles inscrites, amb un sol i amb l'any '1644'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, que es troba sense revestir. Al costat de ponent hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat. Al costat de migdia de la façana hi ha la capella de la casa, dedicada al Roser. A nivell interior, la casa ha estat reformada i adequada com a allotjament rural. 08176-11 C. del Pont, 5. Conill La casa de Cal Senyoret està documentada des del segle XVI, quan pertanyia a la família Felip.L'any 1654 Esteve Felip feu construir la capella del Roser al costat de la casa. Al segle XIX Baltasar de Solà, senyor dels llocs i termes de Donzell i Rocamartí de l'Urgell, es va casar amb la pubilla. Aviat la casa passà a ser coneguda com a Cal Senyoret. 41.7258000,1.4601100 371922 4620479 08176 Pujalt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58401-foto-08176-11-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Dídac Pàmies i Marta Lloret 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc