Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88688 | Arxiu Municipal (actiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-actiu | XXI | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Documentació activa i semiactiva de l'Arxiu Municipal. Habitualment hi tenen la documentació dels darrers 4-5 anys. De tant en tant fan trasllats al dipòsit d'arxiu a l'Estació. | 08178-195 | Ajuntament. Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88688-foto-08178-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba a una minúscula sala al 3er. pis de l'ajuntament, en 8 armaris.Està pendent fer la corresponent classificació i inventari de l'arxiu | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88861 | Documentació de l'Archivo Histórico Nacional referida a Rajadell (Causa General) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larchivo-historico-nacional-referida-a-rajadell-causa-general | Expedient Causa General: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3906817?nm Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/4529005?nm | XIX-XX | El document més rellevant és l'expedient corresponent a 'la pieza primera de Rajadell, partido judicial de Manresa. Ramo separado nº 148' de la Causa General', el gran procediment judicial del Franquisme contra els suposats responsables de la 'rebelión' i en general, contra els perdedors de la Guerra civil Espanyola 1936-39. 1940-46. Conté 98 fulls. Codi de referència: ES.28079.AHN//FC-CAUSA_GENERAL,1594,Exp.9. El document esta digitalitzat i penjat al web. Destaca la relació de persones residents del terme, que durant 'la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'; la relació dels 'cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'; la relació de 'tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. L'expedient també conté decrets, diligències, certificacions, providències del fiscal, informes de la Guardia Civil, de l'ajuntament i pericials, i declaracions de testimonis. D'altra banda l'Arxiu també conserva: La documentació judicial del Partit Judicial de Manresa (Barcelona) -que engloba diverses poblacions, entre elles Rajadell- produïda per la fiscalia del Tribunal Suprem. S'inclouen els que estan relacionats amb la Repressió Política. Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell 1877 (digitalitzat i penjat al web). Codi Ref: ES.28079.AHN//SIGIL-TINTA_BARCELONA,3,N.182 | 08178-367 | Arxiu Històric Nacional, Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel Franquisme, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja». La Causa General va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables d'aquests, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d'una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939». La Causa general va generar un enorme volum de documentació que és conserva des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La foto 1 es la portada del document referit a la Causa general (peça separada referida a Rajadell). La Foto 2 es una pàgina de l'esmentat expedient amb una llista de les esglésies de Rajadell que van patir la destrucció i crema dels objectes religiosos per part de forasters. La foto 3 és la copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell (document de 1877) (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88862 | Documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-corona-darago-referida-a-rajadell | <p>Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diversos documents relacionats amb Rajadell o amb els Rajadell, principalment causes i litigis entre els Cruïllles de Rajadell i tercers, els Rajadell i tercers o entre ells (la majoria son plets no relacionats amb el municipi de Rajadell), litigis en els que hi estan involucrats diversos pagesos de Rajadell, documents testamentaris, donacions, etc, corresponents als segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX Es localitzen a les seccions de l'ACA Ordres Religioses i Militars, Generalitat, Reial Audiència, Real Patrimoni i Col·leccions, principalment. Hem fet una selecció d'uns quants exemples: - 'Causa de José de Rajadell y de Cruylles, noble, contra María de Rajadell, y otros'. 1665. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,7732 - 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742). Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641. Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' - 'Causa de Joan Sancu, maestro de casas de la ciudad de Manresa, contra Pere Terreras, agricultor del manso de las Terreras en el término de Rajadell' 1698. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,22612 - 'Causa de los príncipes Belmonte y Pignatelli, contra Isidro Parcerisas y Garriga, agricultor de Rajadell'. 1847. Codi de Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,5013 - 'Causa de Jaume Grau y Pere Grau, padre e hijo, contra Josep Centelles, agricultor del término de Sant Amanç y Rajadell' . 1689. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598. 130 folis aprox. La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. - 'Donación de la propiedad del castillo de Rajadell otorgada por Joan Berenguer de Rajadell a favor de su hijo el doncel Guillermó en razón de su matrimonio con Serena, hija de Guillem de Castellolí, señor de Jorba' 1365. Signat per un notari de Cardona. Codi Ref: ES.08019.ACA /ACA,GENERALITAT, Pergaminos,Carpeta,3,Perg.69 - 'Proceso del procurador fiscal contra Bernat d'Aimerich, vecino de Manresa, sobre reconocimiento de los diezmos de Vallformosa, término de Rajadell' 1596. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1596,nº 7, P. Emès per la Batllia General de Catalunya. - Document 'Francesc Massana, hereu del mas Sirera, alias Massana, en Rajadell, otorga ápoca por 300 libras y joyas recibidas en dote de su esposa Joana, hija del difunto Joan Ubac y su esposa Catalina, de Vacarisses, según se acordó en sus capítulos matrimoniales de 8 de julio pasado'. 1590. Rubricat pel motari de Manresa, Pere Torras.. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,DIVERSOS, Mas de l'Ubac, Pergaminos, 55 - Missal de l'any ca.1402 (digitalitzat) procedent del Monestir de sant Cugat del Vallés, decorat amb gran luxe, possiblement donat pel seu abad Berenguer de Rajadell el 1409 (hi ha l'escut dels Rajadell al foli 14). Codi de referència: ES.08019.ACA//ACA,COLECCIONES, Manuscritos,Sant Cugat,14. També hi ha expedients d'Hisenda i fiscals dels anys 20 del segle XX.</p> | 08178-368 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08005 Barcelona | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88862-foto-08178-368-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Les entrades 'Rajadell' (efectuades a Pares, el portal dels arxius espanyols) localitzades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'eleven a unes 114. La majoria són causes i litigis de persones cognominades Rajadell la majoria de les vegades no relacionades amb el terme de Rajadell, o de persones de la família Rajadell amb càrrecs i interessos a altres territoris. Un exemple podrien ser les nombroses cartes de Lluís de Rajadell a diversos personatges (digitalitzades i penjades al web) (1639-1641). La Foto 1 correspon a una de les pagines del Missal de l'any ca.1402 (Extreta de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88863 | Documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica referida a Rajadell (G. Civil) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-referida-a-rajadell-g-civil | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XX | Destaquem dos expedients: - Expedient 'Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Bages. Mura-Sant Salvador de Guardiola'. 1936-39 (inclou Rajadell). Codi Ref: ES.37274.CDMH//PS. BARCELONA_GENERALITAT,167,3 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a les incautacions fetes pels ajuntaments lleials el 1936 i 37. Recull un conjunt de documents que inclouen la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937 i l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament, per a destinar-lo a seu de l'ajuntament i per a habitatges pels empleats municipals (veure fotos), entre altres documents relacionats amb Rajadell. - Expedients de 'constitución de ayuntamientos de la comarca de Bagés. Moià-Talamanca'. 1936-39. Codi Ref. ES.37274.CDMH//PS-BARCELONA_GENERALITAT,288,4 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a la constitució, composició i reorganització de diversos ajuntaments, entre ells, Rajadell (72 documents) | 08178-369 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | El Centro Documental de la Memoria Histórica es l'organisme que d'acord amb les lleis de 2005 i 2007 va substituir l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. L'Estat va retornar la documentació original de la Generalitat republicana i d'altres institucions catalanes (partits, associacions, sindicats i particulars) a la Generalitat de Catalunya, que les diposità a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El centre de Salamanca en conserva còpies digitalitzades. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1936-39 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | També hi ha les fitxes de repressaliats de persones que porten el cognom RajadellFotos: la Foto 1 correspon a l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament i la Foto 2 és l'ofici que encapçala la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937, Ambdós corresponen a l'expedient esmentat sobre els incautacions. La Foto 3 correspon a la butlleta de designació dels membres de l'ajuntament de Rajadell el 1936 pertanyent a l'expedient de la constitució dels ajuntaments (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88867 | Arxiu parroquial de Monistrol de Rajadell (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-monistrol-de-rajadell-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell , Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell (Bages) Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Inventari provisional del fons documental https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, es conserva la unitat documental següent: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial A continuació oferim un resum de l'inventari fet per Francesc Rafat publicat el 1982 (1982 i 1993) - Baptismes: 3 llibres (1816 fins ara). Inclouen confirmacions (1827-.54) Obits (1852-93) i Matrimonis (1854-76). 1 llibre de baptismes de Vallformosa i documents diversos - Matrimonis: 2 llibres (1816 fins ara) - Defuncions: 1 llibre (1614-1794) - 1 llibre: confraries del Roser, Sant Isidre i Sant Pere de Monistrolet (1769-1900) - 1 llibre de culte (1856-1935) L'Arxiu Parroquial de Monistrolet conserva, segons Gasol i Guerrero (1994), un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell que conté els registres de 214 defuncions, oficis funerals i enterraments esdevinguts a la parròquia de Monistrol des del 23 d'octubre de 1793, fins al 1 de juny de 1856 (115 homes i 99 dones). Aquest article de 1994 fa un detallat estudi del document. Te les cobertes de pergamí i el formen quatre quaderns de paper relligats, de quinze fulls doblats cadascun. A la portada duu la inscripci6, en tinta: Llibre de Obits de la Parroquia de Sta. Maria de Monistrol de Rqjadell Obispado de Vich, Provincia de Barcelona. A l'interior, les pàgines estan numerades en la seva part superior, començant per la 39 i arribant a la 284. Només estan escrites fins la 190, i resten en blanc la 104 i la 105, en les que s'adverteix 'nihil dèficit'. El llibre està escrit en català, llevat d'un cas aïllat en castellà, de l'any 1846. El castellà és emprat sistemàticament en la part final del registre, en tretze defuncions (1852-56). L'ultima inscripció toma a ser feta en català.</p> | 08178-373 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. Però d'acord amb l'article de Gasol i Guerrero (1994), que estudia un llibre d'obits de l'Arxiu Parroquial de Monistrolet dipositat a l'Arxiu de la Seu de Manresa, sabem que al 1994 ja hi era.. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88868 | Arxiu parroquial de Vallformosa (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallformosa-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>Web. Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XIX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Vallformosa, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, una de les unitats documentals és: - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854</p> | 08178-374 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada. de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88639 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-2 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Iscle_(sant_cordov%C3%A8s Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. Full editat pels Amics dels Goigs (revers del Goig Fitxa 206). | XX | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria Patrons del Poble de Rajadell (Bisbat de Vic i Comarca del Bages). Dedicat a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria. La lletra és: Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats Sant Iscle i Santa Victòria sigueu nostres advocats. Les vides tot just descloses bell esplet dels primers anys, recollir místiques roses ompliren vostres afanys. Senyera de nostra història, sou del Senyor estimats, Sant Iscle i Santa Victòria... La fe, guia lluminosa fins al jutge us ha portat davant dion vostra veu gosa enaltir el déu increat per gesta tant meritòria a la presó us han portat Sant Iscle i Santa Victòria... Dins la presó esgarrifosa els àngels us fan costat i una força lluminosa fon la nostra soledat. Perquè vostre cos no mòria, vostra fam han saciat. Sant Iscle i Santa Victòria... Més tard, Iscle, us assotaren I sufriu serenament; a vós victòria us cremaren els peus dolorosament. Teniu Déu en la memòria per Ell sou aconhortats Sant Iscle i Santa Victòria... Dels àngels altra vegada la mà tutora sentiu quan amb pedra al coll lligada us enfonsen en el riu. I llavors per vostra glòria sou damunt l'aigua guardats. Sant Iscle i Santa Victòria... Encara un turment mancava: a una roda us han lligat, mentre la roda girava el foc us han turmentat. Fugint els ulls de l'escòria. al cel els teniu alçats. Sant Iscle i Santa Victòria... Us prenien vostra vida: Iscle sant, sent degollat, vós Victòria, flor exquisida vostre cos han enfilat. Els botxins fan gran cridòria mentre al cel sou enlairats Sant Iscle i Santa Victòria... I del cel que us és estada prop del déu omnipotent, vers el món vostra mirada gireu amorosament. Rajadell us fa memòria per patrons us ha exalçat Sant Iscle i Santa Victòria... Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats. Sant Iscle i Santa Victòria, sigueu nostres advocats PREGUEM Concediu-nos, Senyor, un augment d'aquella fe que els germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria conservaren fins a l'efusió de la sang, que va ser la seva glòria, feu que la mateixa fe ens faci justos, per haver-la seguit amb integritat. Per N-S-J. A continuació hi ha la partitura | 08178-146 | Nucli Antic | Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88639-foto-08178-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Mn. Màrius Masoliver. Ignasi Torras. | S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Exemplar de l'arxiu dels Amics dels Goigs d'un goig de l'any 1998. A la part final hi ha la partitura i al revers una breu història de la parròquia. Lletra popular revisada per Mn. Màrius Masoliver. Música: Ignasi Torras. Manresa, 1998.Uns anys més tard (2008) els amics dels goigs van descobrir i editar una versió manuscrita amb un text diferent (Fitxa 206) | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88699 | Goigs de Santa Llúcia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-3 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Ll%C3%BAcia_de_Rajadell https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/06/goigs-santa-llucia-rajadell-bages.html | XX | Goigs a llaor de Santa Llúcia gloriosa, verge i màrtir venerada en la capella del mas de santa Llúcia de Rajadell, comarca del Bages. El text és el següent: Puig el cel teniu posada, molt amada, o Llúcia de Cristo esposa, ohiunos, Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fonch servida de alt Déu la ommnipotència, a mostrà sa excelencia, y sens mida observant en sa obediència; de tantas virtuts dotada, molt amada, etc. A vostra mare alcansàreu y donàreu millora en sa malaltia, puig Aghata intercedia al qui pregàveu, que us alentàs cada dia fins vostra vida acabada molt amada etc. Aborrireu las riquesas y promesas de las cosa temporals, fugint del mon, tots los mals y sas vilesas amant sols las celestials; imb llum de fe il·luminada molt amada, etc. Sentint Pascacio, que amàsseu y adoràsseu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest lo negàsseu de tot cor y enteniment; mès de ell fóreu ajudada molt amada, etc. Eixint amb palma y victòria !o gran glória! de torpesas vostre cós lo Sant Esperit en Vos, (digna memòria) contra l'dimoni envejós, tinguèreu sempre guardada molt amada, etc. Quan les paraules no bastáren, no faltaren grans assots y grans torments, més de Vos los sants intents may se apartaren de quils preserva contents; persó fóreu degollada, molt amada, etc. Vostra vida tan hermosa y gloriosa acabada en lo món trist, servireu a Jesu-Crist pura y ditxosa, y santa com may se ha vist; en lo cel sóu col·locada, molt amada, etc. En aquesta vida trista, de la vista vos tenim per protectora, a qui favor vos implora dàuli vista, amb llum clara y ben sonora; guiaunos, màrtir sagrada, molt amada, etc. TORNADA Al quius té per advocada molt amada, o Llúcia de Cristo esposa, ohiunos, verge gloriosa. OREMUS (Frases en llatí) Tonada Popular. 1973 | 08178-205 | El Forn de Santa Llúcia. | La capella de Santa Llúcia està adossada a la casa El Forn, anomenada així pel forn de vidre que hi havia al segle XVI. Havia estat un monestir de deodonades del segle XIII. El monestir de Santa Llúcia va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades que Ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell. El 1278 era seu d'una comunitat femenina procedent de Sant Miquel de Cirera. La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1287 la prioressa Cirera es fa enterrar a la mateix església. El 1304 es funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. Les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. El Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. La vida del monestir acaba però no la de la capella. Posteriorment, el temple del monestir s'utilitza corn a capella del mas Forn. S'hi fan noves reformes al voltant del 1636. A aquest moment pertany el que queda del retaule i imatge de la santa, que correspon a inicis del segle XVII. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1886 es fan reparacions i es torna a celebrar missa. El retaule juntament amb la imatge de la santa, de fusta policromada, foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1973 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88699-foto-08178-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Goig impres localitzat a la xarxa, i posteriorment facilitat per la propietat del Mas Forn. L'any 1973 es van editar uns goigs ben il·lustrats de la capella, amb la lletra i tonada populars de Santa Llúcia (al final de l'impres consta la data 1973). Imatge capturada de la xarxa i també lliurada per l'ajuntament, amb un full annex que explica la història del monestir de Santa Llúcia i que podria ser el revers del goig. El goig es va reeditar el 13 de desembre de 2012 pel Mas Forn. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88700 | Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria (antics) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs-aciscle-i-victoria-antics | Amics dels Goigs (2008). Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle y Victòria Patrons de Rajadell. 3a etapa. Num. 71. Col·lecció Goigs inèdits i recuperats num. 1. Al revers: Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. | XVIII | Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle y Victòria Patrons de Rajadell (Dedicats a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria) La lletra és: Tingam tots en la memòria Ab devoció complida R. De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Essent los dos molt petits Perdéreu pare y mare y vàreu ser recollits per la dina Inciana criant-vos ab gran fervor en la nostra lley divina De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida En Córdoba, ciutat gran estiguéreu alguns anys la lley de Déu publicant llançant fora los enganys avisant a molta gent deixessin la idolatria De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Anà en esta ciutat Un cruel governador, Dion anomenat, arribà com un lleó, y de promte féu menassas los fiels perseguiria De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida En continent va cridar: 'A vos Aciscle i Victòria, mos déus habeu d'adorar y tenir-os en memòria, cuant no, habeu de morir ab desgràcia d'ells y mia' De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida O dichosos, respongueren que un sol déu adoràban y prestamén vos prengueren, a la presó vos portaren, del cel fóreu assistits, donant-vos favor y guia. De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Y fóreu atormentats Ab molt modos diferents, passàreu per aygua y foch, flechas y altres turments, aprés fóreu degollats cridant Jesús y Maria De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Germans fóreu en la terra, Fills d'un pare y mare, y germans en lo martiri puig junts vos atormentaren y germans sou en lo cel gosant la alta gerarquia De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Curau de dolor de pits, O màrtirs sempre excel,lents, a las maras afligidas los feu abundar la llet cuant devotas y postradas vostres favors suplican De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida O Sants Màrtirs gloriosos Teniu-nos en la memòria, que per ésser tan dichosos de pujar dalt en la glòria, y puig sou nostres Patrons guardau-nos de nit y de dia De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Per patrons vos veneram tots los de aquesta parròquia feu que la pedra no hi tòquia ni siam ferits del llam puig de cor vos invocam useu de misericòrdia. De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida TORNADA Tingam tots a la memòria Ab devoció complida De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Al final hi ha un OREMUS amb una oració en llatí | 08178-206 | Nucli Antic | Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88700-foto-08178-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Aquests goigs van ser descoberts i recuperats pels Amics dels Goigs a rel de la conferència 'Els goigs manuscrits' que impartí el Sr. Ramon Millet i Domenech el 6.6.2007 a seu de l'entitat, una matèria força desconeguda. Millet va presentar aquests goigs en concret, escrits a mà, sobre la llegenda de sant Aciscle i Santa Victòria, de Rajadell. Són del segle XVIII. Hom creu que es van perdre al llarg de la història, fins que Millet els descobrí. Aquests goigs van ser editats (600 exemplars) per Amics dels Goigs el febrer de 2008, per a ser distribuïts el 20.2.2008 en la cloenda de la seva assemblea i en record de la conferència. Al revers hi ha un text de A. Vilella i es reprodueix el manuscrit (fotos 2 i 3 d'aquesta fitxa). Aquests goigs no coincideixen amb els que va reelaborar anteriorment, el 1998, el rector Marius Masoliver a partir de la lletra popular i amb musica d'Ignasi Torras, que també van editar Els Amics dels Goigs (fitxa 146). | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88701 | Festa Major de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sebastia-1 | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell | XVI-XXI | Es la festa major petita, però es la més tradicional i antiga, i està dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment l'acte inclou la missa i la benedicció del pa, i després de missa, i per aquest ordre, es desenvolupa el ball de bastons, el Ball de la Coca i finalitza amb l'actuació dels Morterets, els trabucaires de Rajadell. Després es sorteja la coca i s'anuncia l'elecció dels balladors del Ball de la Coca de l'any següent., Finalment té lloc l'acte de caritat amb la distribució dels panets beneïts per part dels dos balladors del Ball de la Coca i del full de Sant Sebastià. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa i la que reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos Des de 1978 també es reparteixen uns fulls impresos sobre història local.. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (fitxa 208) | 08178-207 | Nucli Antic | Aquest culte a Sant Sebastià comença a Rajadell durant la primera meitat del segle XVI, i la festa tingué un augment significatiu de participació al poble l'any 1854 quan després d'un brot de pesta, o colera, van morir mes de 30 persones. Al segle XIX es va incorporar el ball de la coca dins la celebració La festa és en honor a Sant Sebastià, protector de la pesta, com a conseqüència dels vots del poble fets en temps d'epidèmia al Sant. Els vots de poble eren formulats pels hereus de les masies, i per complir-los, cada any, i per torns, una masia passava a recollir el blat a la resta de masies, els pastava i en feia pa per a repartir-lo entre els mes pobres, com a acte de caritat, el dia de la festa. Inicialment, els encarregats de portar a bon terme la festa i de recollir el blat per elaborar els panets eren els hereus dels masos del terme. Ja no és així per que la major part dels masos estan deshabitats. Segons Rafart, 1987: 219, es conserva el Llibre de sant Sebastià on s'apuntava el nom dels dos administradors anuals de la Festa Major de San Sebastià (gener), que a vegades s'esmentaven com a fadrins, així com els comptes i despeses. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Anomenada la festa major petita de Rajadell A la festa hi participen, modernament, els morterets. Els morterets són els trabucaires de Rajadell que a l'any 2002 es van incorporar com a secció al grup de Bastoners de Rajadell. Tot i la seva incorporació recent, els trabucaires sempre havien estat molt vinculats al folklore local del poble de Rajadell i actuaven sobretot per Pasqua (despertaven el veïnat i acompanyaven els caramellaires) i en les processons de Sant Isidre (patró dels pagesos) i de Corpus.Els bastoners tenen una tradició més arrelada. Van néixer el 1858 i van desaparèixer el 1908. El 1949 es van reconstituir. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88702 | Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-la-festa-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell</p> | XIX-XXI | <p>Ball que es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener . L'acte central es el diumenge al migdia. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (que es va es va incorporar a la festa al segle XIX), que es fa després de la missa i el ball de bastons i abans de l'actuació dels Morterets (trabucaires) i de la benedicció i distribució dels panets beneïts. En el ball només hi participen dos persones, un noi i una noia joves, vestits amb vestits tradicionals (ell amb barret de copa). Ballen, davant la façana de l'església, amb la coca a les mans d'ella, i amb una tonada característica (que sempre es la mateixa). Després es fa el sorteig de la coca i s'anuncia els balladors del ball de la Coca de l'any següent. Finalment, els balladors distribueixen els panets beneïts. Antigament, la masia que pastava el pa i oferia la coca aportava la balladora, i els administradors de la confraria triaven el ballador.</p> | 08178-208 | Nucli Antic | <p>Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. Segons Rafart 1987: 219 la transcripció musical del ball de la coca es deguda al mestre Joan Tomàs. Ho recull el Costumari de Joan Amades (1952) (Vol. III, 311), però les referències són confuses. En aquesta pagina hi ha una partitura i el dibuix d'una parella de dansaires amb el peu de imatge: 'Ballet de Rajadell recollit per l'autor. Transcripció musical del mestre Joan Tomàs'. Però l'apartat està dedicat al 25 d'abril. I en el text de la pàgina següent, la 312, hi ha una referència a la Festa del panet de La Massana, de Rajadell (fitxa 209). D'altra banda, segons Amades (1958, Vol. I, 210), a l'apartat dedicat al 26 de desembre, afirma 'La fadrinalla de Rajadell feia un ball típic, durant el qual rifaven una coca; el qui l'adquiria tenia uns drets dins el conjunt de la dansa'. Amades (1958, Vol. I. 563), a l'apartat dedicat al 20 de gener (Sant Sebastià), diu: 'A Rajadell celebraven una festa molt solemne. A la sortida feien un gran clos amb una corda. Els fidels que volien rebre un pa beneït, al qual s'atribuïen grans propietats, havien d'entrar dins del clos. Feien una ballada del ballet de Déu, dansada només per una sola parella. Molts anys el ballaven dos vellets que a penes si s'aguantaven. Finit el ball, els pabordes obrien el clos de corda per un extrem, i al peu de la sortida posaven dos grans sacs plens de panets. Els fidels anaven passant i, a mesura que sortien, rebien un panet. Hom anava estrenyent el clos per tal d'evitar que algú tornés a entrar-hi passant per sota la corda i arreplegués més d'un panet beneït'. Potser els vellets als que es refereix Amades eren els confrares de Sant Sebastià, que organitzaven la festa.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment és la colla dels bastoners la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Des de 1993, els vestits dels dos balladors sempre es el mateix. La colla de bastoners els va encarregar, i des de llavors, el conserva i el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora (fitxa 385). La festa petita de Rajadell o de Sant Sebastià i el ball de la Coca estan recollits al Catàleg (Inventari) del Patrimoni Festiu de Catalunya, però no està declarada com a Patrimoni Festiu per la Generalitat de Catalunya. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88703 | Festa Major de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-massana | AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona | Desapareguda | Festa desapareguda que es celebrava a la Masia de la Massana, al lloc de Cirera. Era la festa major de Cirera, i es celebrava el 25 d'abril. Es beneïen panets, que es distribuïen entre als fidels, que els hi atribuïen poders guaridors. S'hi feien balls, entre ells, una variant de la Bolanguera. | 08178-209 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | La menció textual d'Amades és la següent (1985; Vol. III, 312): 'A la Maçana de Rajadell feien la festa major. Beneïen panets, els quals repartien als fidels que assistien a la funció religiosa. Hom els atribuïa la gràcia de guarir de dolor de febres, de quartanes, i d'afavorir els parts. Acudia gran gentada de tota la rodalia, per tal de poder obtenir un panet beneït. A fi d'evitar que hi hagués qui n'agafés més d'un, els pabordes feien un gran clos amb cordes, l'obrien per un punt, on posaven els sacs dels panets, feien passar tota la gentada, d'un a un, per aquella petita bretxa, i donaven un panet a cada ú. Tal com la gent anava sortint, estrenyien el clos de manera que sempre fos just per la gent que restava, amb l'intent d'evitar que hi hagués qui tornés a entrar-hi per poder rebre un altre panet. Hom feia balles, en les quals era dansada una curiosa variant de la Bolanguera'. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Només coneixem aquesta festa per Amades (1985; Vol. III, 312) Fa una descripció, pel que fa al lliurament del panet, molt semblant a la que fa el mateix autor al Vol. 1: 653 quan descriu la Festa de Sant Sebastià de Rajadell i el Ball de la Coca (20 de Gener), per la qual cosa no descartem una confusió | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88704 | Caramelles de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | XIX-XXI | Quan arriba Pasqua (abril), els caramellaires de Rajadell s'engalanen per anar a cantar caramelles per les cases i masies al poble durant tot el cap de setmana (dissabte i diumenge de Pasqua). Quan s'arriba a les cases, es saluda els residents, i tot seguit, es canten les cançons i es fa un ball, i a l'hora de marxar es feliciten les festes i es passa la panera. Actualment el recorregut passa per Les Casetes, per l'Estació i acaba al Nucli Antic, i fins i tot han arribat a can Servitge. | 08178-210 | Les Casetes - L'Estació - Nucli Antic | Antigament les caramelles només eren cantades per homes i eren premiats a les masies amb ous o diners. Amb els diners feien una festa passada la pasqua. Els trabucaires de Rajadell, anomenats Morterets, també hi participaven. Mes tard s'hi afegiren les dones. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment la colla de caramellaires de Rajadell és d'uns 80 membres de totes les edats. També participen els Morterets (trabucaires). Coincideix amb la Mostra de Productes de la Terra que s'organitza cada any. El segon diumenge després de Pasqua es celebra una trobada de caramellaires amb cantarires de Rajadell, Massana, Fonollosa, Aguilar de Sagarra i Castellfollit del Boix.Incloses a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88705 | Festa Major de Sant Amanç o de Can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-amanc-o-de-can-vilades | Festa major de l'antiga parròquia de Sant Amanç o de Viadès o Aplec de sant Amanç, caracteritzat pel joc del Conill Porquí. Es celebra el 15 d'agost (festivitat de la Mare de deu). A la capella de Sant Amanç s'hi fa al migdia una cerimònia religiosa amb eucaristia a la que esta convidada tota la gent de la rodalia. Hi acudeixen els habitants de les cases de Centelles, Broqueses, Quius, Jona, Bacardit, etc, Son les cases que tenien com a referent la capella de sant Amanç i el seu cementiri. Després els amos tradicionalment convidaven a un petit vermut. Al vespre, a l'era de Sant Amanç, hi ha ball, coca i cava, el tradicional joc del Conill porquí i un sorteig del pernil de festa major. El joc del conill porquí consisteix en deixar lliure l'animal sobre una taula doble de fusta circular amb 12 caselles. L'animal decideix el guanyador quan es col·loca lliurement dins d'una de les caselles, numerades de l'1 i el 12. dins la carcassa de fusta. El joc es repeteix tantes vegades com cal, en funció de que s'hi apuntin, cada cop, 12 apostants, que paguen un tant. El guanyador s'endu un petit regal, com un fuet, etc. A les 10 del mati hi sol haver una pedalada infantil, a Can Viladés. | 08178-211 | Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El conill sempre es el mateix (el cuiden any rera any). El conill porquí (Cavia porcellus) és el conillet d'Índies, cobai o conill de rata, una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids, que no és ni un conill, ni un porc, ni ve de les Índies.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.L'any 2019 encara es va celebrar la festa amb uns 70 assistents. El 2020 està en qüestió a causa delcovid 19.. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88706 | Festa Major de Monistrolet de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrolet-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | Festa major del barri de Monistrolet, l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es celebra el segon diumenge de maig, Hi ha missa i a la tarda, festa cívica amb la celebració del ball de tarda, botifarrada i sarau. | 08178-212 | Monistrolet. E. del terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquesta celebració esdevé una trobada entre veïns i amics de Rajadell i altres municipis del territori. Es la única activitat social de Monistrolet. En els darrers anys ha anat baixant en assistència. Actualment només s'hi fa missa i butifarrada. Es desenvolupa a l'esplanada de davant la rectoria, en front l'església de Santa Maria de Monistrolet. L'any 2020 no es celebrà a causa de la Covid 19.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88707 | Festa Major de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | Festa Major del nucli antic de Rajadell (i de tot el municipi) dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, patrons del poble i titulars de la parròquia. Es la festa principal, i es celebra a l'entorn del 3 de novembre (la festa es celebra en diversos dies de novembre, normalment el segon i tercer caps de setmana). Es programen balls, concerts, teatre, conferències.. | 08178-213 | Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88708 | Festa Major de Sant Salvador de Vallformosa o de Can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-salvador-de-vallformosa-o-de-can-servitge | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social | XX-XXI | Festa major del barri de can Servitge, de caràcter laica, no religiosa, que es celebra el 24 de juny, instituïda pels veïns de la Urbanització de Can Servitge. Els actes es celebren al terreny del Campillo i inclouen un ball de nit, un sopar popular, jocs populars, etc | 08178-214 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquesta festa ha estat creada recentment pels veïns del nucli, molt cohesionats per la lluita per la legalització de la seva urbanització, que es va crear al darrer terç del segle XX al voltant de la masia de can Servitge i de l'antiga parròquia Sant Salvador de Vallformosa. Els veïns van comprar la masia i allí i al terreny del Campillo hi fan la festa. A la festa no hi té presència la religió (és per Sant Joan, no per Sant Salvador). A la capella de sant Salvador només s'hi fa de tant en tant alguna missa o casament.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88709 | Tradició de matar jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-matar-jueus | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Per setmana santa tenia lloc la tradició coneguda com matar jueus, que consistia en que els nens sortien al carrer amb unes matraques i feien soroll durant tot el dia. (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Desapareguda | 08178-215 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88710 | Processó de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-isidre | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Processó en honor a sant Isidre, patró dels pagesos. Al c/ Major es plantava un pi pelat, excepte a la capçada. Acabada la missa se sortia en processó i s'anava a donar la volta a aquest arbre (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Els trabucaires de Rajadell (els morterets) galejaven a la processó. Desapareguda | 08178-216 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88711 | Festa de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Festa que se celebrava cada 13 de desembre en honor a Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia, a la casa del Forn. Era molt popular. Congregava veïns de Rajadell i d'altres pobles com Fals (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23) . La festa tenia lloc al pati davant la capçalera de l temple romànic. S'hi cantaven els goigs de santa Llúcia (fitxa 205). Festa desapareguda. Actualment només s'hi fa missa, aquest dia. Ve el mossen de Rajadell - Sant Joan de Vilatorrada a celebrar-la | 08178-217 | Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La propietat manifesta el 2020 la voluntat de recuperar la festa, més enllà de la missa anual | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88869 | Goigs de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-de-vallformosa | Localitzat al portal Todocolección https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goig-gozo-sant-salvador-iglesia-vallformosa-monistrolet-rajadell-ano-1931~x162315958 | XX | Goigs a lloança del gloriós Sant Salvador, Es canten en sa Església de Vallformosa sufragànea de Monistrolet de Rajadell. El text és el següent: Puig que del mon sou la guía I nostre consolador Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador I El pecat d'Adam un dia Pels homes el cel tancà Jesucrist els hi obria quan en la creu va finà aprés de passió sagrada Amb turments i greu dolor II Nom de Jes´ñus us donava El vostre Pare sagrat Quan el món us enviava Per salvar l'Humanitat; Oh! nom de Jesús dolcíssim deu-nos vostre sant amor III Quan viviau a la terra Per destruir el pecat fent al dimoni la guerra redimint l'Humanitat amb tres deixebles pujavem un jorn al cim del Tabor IV Allà dalt d'aquell bell cim us vareu transfigurar, i vostra glòria sublim als deixebles van mostrar a Pere, Jaume i Joan pasmats de tal resplandor V Quan foreu transfigurat Un núvol del cel vingué -Aquest és mon Fill amat- La veu del pare digué VI Tot baixant d'aquell mont sant els manareu que callessin i que a ningú revelessin aquell prodigi tant gran, fins que après resucitat us veguessin triomfador VII Beneiu doncs des de el cel Rei dels Sants glorificat Monistrolet, que amb anhel us té per son advocat siau sempre nit i dia el seu dolç consolador VIII A la gent de Vallformosa que us té tanta devoció feu-la sempre pietosa plena de fe i religió; i que visqui ben unida amb pau i gran germanor - Puig regnau amb alegría Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador | 08178-375 | Vallformosa. SE del Terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1931 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Al revers hi figura una oració en llatí i la data i lloc (en llatí): Vic, 23 de maig de 1931. Imprimeix: Jacubus Serra .Per decret de Miquel Rosselló.Les imatges són del portal Todocolección | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90147 | Mostra de productes de la terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-productes-de-la-terra | XXI | <p><span><span><span><span><span>Des del 2012 es realitza cada any una mostra de productes de la terra. <span>Inicialment, la mostra anava al voltant de la producció del safrà, un producte que a Rajadell va ser molt important en època medieval i que ara gairebé està desaparegut. La mostra integra diverses activitats dins el nucli urbà. S’hi troben productes local, s’hi fan xerrades tècniques, temàtiques, tallers, actuacions, degustacions, concursos, etc. Actualment la temàtica canvia d'any en any.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08178-423 | Nucli antic | <p>Aquesta mostra té poca antiguitat, des de 2012, però està fortament arrelada. </p> <p><span><span><span><span><span><span>La celebració coincidia amb la Pasqua, però les dates solen variar. No</span>rmalment es fa a la primavera, però hi ha hagut algun any que s'ha fet al setembre per logística municipal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7281700,1.7180100 | 393377 | 4620390 | 2012 | 08178 | Rajadell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/90147-iv-mostra-rajadell16pagina2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | P. Barbado | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90148 | Campus Gospel Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-gospel-rajadell | <p>Informació aportada des de l'Ajuntament de Rajadell</p> | XXI | <p><span><span>Es tracta d’una proposta de referència de la música Gospel. Consisteix en un<em> stage</em> de tres dies amb tallers i concerts que es duen a terme durant el mes de juliol. Es pot participar com a membre del campus (inscrit) i com a públic. </span></span></p> <p><span><span>L’organització ofereix allotjament als inscrits. Els concerts és fan a la plaça del poble. </span></span></p> | 08178-424 | Els actes es celebren en diferents llocs dels municipi, els concerts a la zona propera del castell. | <p>L’entitat Esclat Gospel Singers va sorgir fa setze anys a partir de l’escola de música Esclat de Manresa i sempre ha estat treballant per difondre i promoure el gènere gospel al nostre país.</p> <p>L’entitat va néixer de la mà de Ramon Escalé i Jaume Badrenas en un moment en el qual a Catalunya se’n sabia ben poc del Gospel.</p> <p> <br /> En aquest context fa ja dotze anys va néixer el Campus Gospel a Rajadell organitzat des dels inicis per Esclat Gospel Singers i l’Ajuntament de Rajadell, amb la voluntat d’oferir un espai allunyat de les presses de cada dia per tal de descobrir, experimentar, compartir i gaudir amb la música gospel durant uns dies amb tota aquella gent a la que li agrada aquest tipus de música vinguda d’arreu. </p> | 41.7307000,1.7074400 | 392502 | 4620684 | 2005 | 08178 | Rajadell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-11-29 00:00:00 | P. Barbado | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88494 | Castell de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rajadell | Piñero, Jordi; Perarnau, Jaume. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell (1993) P. C. (1976). Els Castells catalans, vol V SARRET I ARBÓS (1925). Monumenta històrica . Vol. V. PP. 254-262; AA VV (1984) Catalunya Romànica. Vol IX. El Bages. Barcelona. AA VV (1931) Geografia comarcana. Rajadell . Butlletí de CECB RAFAT Francesc. (1988): Historia del Bages , vol. II. Edicions Parcir. Pag. 219 SOLERNOU, Lluís (1983) . 'El castell de Rajadell'.Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell Informació oral de Francesc Pons Gasulla, Oriol (2017) 'Història i projecte de museïtzació del castell de Rajadell' Treball final de Grau. Història de l'Art. UAB PARCERISAS, Roser (2016). El castell de Rajadell. Dovella 118 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Zenobita Edicions. Ajuntament de Rajadell. Pp: 13-32. | XIII-XVII | El castell constitueix un edifici massís, més aviat una casa forta, de planta rectangular, i d'una alçada considerable, erigit al cim del turó on s'assenta el nucli antic de Rajadell. Està constituït per tres cossos, disposats en forma de U, que delimiten un pati central. El costat de llevant està tancat per una muralla. El cos principal i més gran és el de migdia, que és on es conserven les estructures més antigues. La construcció presenta una coberta a doble vessant (abans era amb quatre aiguavessos). Consta de dues plantes (amb sostres molt alts) més golfes. A la planta baixa, la més antiga, hi ha el típic pati d'armes amb un pou al mig, que comunica amb les altres dependències laterals, com les estances del senyor i la casa dels masovers. També es comunica amb una gran sala de recepció anomenada 'el Porxo', coberta amb un interessant enteixinat de fusta. A l'angle SO d'aquesta cambra s'accedeix, mitjançant una trapa, a una petita cambra soterrània coberta amb volta, que era una masmorra. Un dels punts arquitectònicament més complexos i interessants el trobem en una sala contigua al porxo, al costat de migdia. Aquesta es pot considerar la part més antiga conservada del castell. El mur que constitueix la façana de migdia de l'edifici conserva a la cara interior part d'una construcció gòtica que podria datar-se als segles XIII o XIV. Es tracta d'un parament fet amb carreus ben escairats amb dos arcs ogivals. Aquest parament gòtic inutilitza una estructura anterior de la qual es pot identificar prou clarament l'inici d'un arc de ferradura. D'altra banda, la construcció gòtica amb arcades també presenta interrogants sobre la seva funcionalitat, ja que no és normal l'existència d'un mur amb aquestes obertures a la paret exterior d'un castell, que se suposa que ha d'ésser un edifici sòlid. Els arcs foren tapiats en una fase posterior i la paret, fou reforçada exteriorment durant alguna de les reconstruccions, de manera que actualment el mur té una amplada de més d'un metre i en alguns trams es pot parlar fins i tot d'un doble mur. La planta superior -d'aquest cos de migdia- està caracteritzada per una gran cambra, la sala d'armes (de proporcions semblants a la que hi ha al pis de sota), que distribueix l'accés a les cambres i a l'ala de ponent. Cal destacar els enteixinats dels sostres de les cambres, fets a principis del segle XX poc després de que Francesc Pons adquirís el castell. Es tracta d'enteixinats amb cassetons quadrats en els quals hi ha representats diferents motius: l'escut de Solsona (ja que Mercedes de Solsona, la dona del nou propietari, Francesc Pons, tenia aquest origen), una creu i una rotllana amb gallons. Les parets són decorades amb una pintura mural senzilla que representa motius inspirats en l'ofici farmacèutic, que exercia l'esmentat Francesc Pons. Els dos pisos superiors de l'edifici, que són els que han sofert més modificacions. Pel que fa al cos de ponent, consta de tres plantes (de sostre més baix que el cos principal). Durant l'última etapa del castell a la planta baixa hi havia el celler (a migdia ) i l'estable (a tramuntana). És possible que anteriorment el que ara és el celler hagués estat una masmorra. L'obertura que dóna accés a aquesta cambra presenta senyals d'haver tingut una porta de ferro forjat, actualment desapareguda. Els dos pisos superiors eren ocupats darrerament pel menjador, la cuina i diverses habitacions. La cuina conserva un conjunt d'elements interessants (de primers de segle XX): una gran llar de foc, un forn, cuina econòmica i enrajolat a les parets. Una altra habitació especialment singular és l'anomenada 'Presó dels Homes', al primer pis, coberta amb volta, que té una finestra exterior dotada amb doble reixa de ferro. El cos de tramuntana és identificat com la casa del masover. La construcció és adossada a l'ala de ponent. Té planta baixa, un pis i golfes. La planta baixa, que presenta força complexitat constructiva, devia utilitzar-se com a magatzem o espai de treball. Els paraments de les façanes mostren algunes discontinuïtats. Això no obstant, el tipus d'aparell és bastant homogeni: carreus escairats de mida mitjana ja més o menys disposats en fileres. Les obertures demostren una disposició bastant aleatòria, potser més regular al cos de migdia. A totes les façanes s'observa una mena d'espitlleres de forma quadrada, sobretot a la de ponent, on també hi ha una finestreta amb arc de mig punt. Un element destacat és la torrella enclavada a l'angle NO. | 08178-1 | Nucli de Rajadell | La primera noticia coneguda del castell de Rajadell és del 1063, quan Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i fa constar que limita a orient amb el de Rigadel. El 1113 un document encara més clar situa un terreny 'in terminio castri Regedel'. Es tractava, doncs, d'un castell termenat. Tal vegada la primera fortificació consistia simplement en una torre de fusta, suficient per poder controlar el terme i comunicar-se amb els altres castells. És possible que durant aquests primers temps (segles XI-XII) el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins el segle XIII tant sols es coneixen dades disperses d'individus anomenats 'Rajadell'. La majoria participen en expedicions militars: Montornès (1099-1173), Balears (1114), Provença (1175), Muret (1213). Tanmateix, cap fa referència directament a cap mena de jurisdicció al terme del castell de Rajadell. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la historia del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l'any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. En aquest període, les relacions entre els Rajadell (sota l'empara dels Cardona) i la corona passen per moments de conflicte i moments de bona col·laboració. Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres empreses per Pere II i Alfons II, amb qui s'embarca a Mallorca. Participa també al setge d'Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de Veguer d'Ausona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès . Pel que fa a les etapes constructives del castell, la documentació no és prou clara. Gràcies a un inventari de Joan Berenguer de Rajadell, del 1406, sabem que aleshores era habitat de manera permanent, i que tenia una biblioteca. Durant la Guerra Civil de Catalunya contra Joan II (1462-1472), Joan Berenguer de Rajadell es refugia a Manresa pel perill que suposava viure a les seves possessions. El castell, la majoria dels masos i l'església de Rajadell van ésser destruïts per les tropes de Joan II l'any 1471. Els Rajadell traslladen permanentment la seva residència a Manresa. A primers del segle XVI el llinatge dels Rajadell s'extingeix. L'any 1515 Bernat Joan de Cruïlles, senyor d'Aiguafreda, de la Massana i Sesgueioles, compra el senyoriu de Rajadell. A finals del S. XVI el castell passa, per matrimoni de Guiomar de Cruïlles (la besneta de Bernat Joan) amb Eimeric de Manresa, a la famíla Eimeric, que eren senyors de Monistrolet, Vallformosa i Vallhonesta. Sabem poc sobre la reconstrucció del castell, però aquest tal vegada fou reconstruït el 1638, quan Pere Eimeric de Cruïlles requereix a gent del poble per fer obres al castell que 'com sta aquell amenassant ruyna y endarroc en los murs y parts foranas de son edifici y així tenent necessitat de redificarse y repararsa ...' . En un dels finestrals hi ha gravada la data 1647, que podria fer referència a l'esmentada reforma. Els Cruïlles mantenen la propietat i els drets senyorials sobre el terme fins a finals del segle XVII, quan l'hereva dels Eimeric-Cruïlles perd el nom en casar-se amb un noble italià: Domenico Pignatelli , Anna d'Eimeric i Cruïlles. Durant el període dels Pignatelli (S. XVIII), aquests van habitar molt poc al castell. El 1895 o 1897 Francesca Paulina de Pignatelli es va vendre les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrol i Vallformosa. El castell va ser adquirit pel farmacèutic d'Olot Francesc Pons i Genescà, casat amb Mercedes de Solsona. Es trobava en pèssimes condicions. No conservava la documentació ni el mobiliari original. Els nous propietaris -la Família Pons- van rehabilitar-lo com a segona residència; hi feren obres -entre altres l'enteixinat de les habitacions- i el moblaren amb elements decoratius de la seva col·lecció particular. Durant la Guerra Civil va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari. La pràctica totalitat dels objectes de valor es van perdre o desaparegueren. Entre d'altres objectes de valor van desaparèixer uns incunables de la col·lecció Pons. Bona part del mobiliari que es conserva actualment al castell fou portat pels propietaris després de la guerra. Dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell, durant la Guerra Civil. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. Molins (2020:13-32) ofereix mes dades sobre la història del castell i de les famílies propietàries. | 41.7286600,1.7058900 | 392370 | 4620459 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval|Pre-romànic|Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | El castell està assentat sobre un turó que controla el pas de la riera de Rajadell, pas de comunicació natural entre el pla de Bages i la Segarra.És sens dubte el bé patrimonial més important i emblemàtic de Rajadell, un castell o casa forta residencial corresponent bàsicament al gòtic i al segle XVII (tot i que presenta reformes de moltes èpoques), que es troba a mig camí entre el casal senyorial i la fortalesa. És un dels castells més grans i ben conservats de la comarca, juntament amb els de Castellbell i Balsareny (el de Cardona a part).A la sala del Porxo, durant el transcurs de les obres realitzades a principis dels anys 90 del segle XX, aparegueren sota el parament gòtic els fonaments d'un mur que tancava en angle recte aproximadament al centre de l'actual sala. Es tracta d'estructures anteriors en les que s'identifica clarament l'inici d'un arc de ferradura. La projecció d'aquest angle coincidia, cap a llevant, amb la planta de la masmorra del soterrani, i cap a migdia, amb la paret que suposadament iniciava l'arc de ferradura. La presència d'aquest arc és un fet bastant extraordinari: és poc freqüent l'existència de vestigis preromànics -tot i que en aquest cas molt escadussers- en un castell. És probable que aquest arc de ferradura formés part d'una antiga església, ja que durant unes obres aparegueren nombrosos restes d'esquelets humans prop d'aquesta zona, i que podrien correspondre a la seva necròpolis. L'existència d'aquest arc ultrapassat o de ferradura (que documentaria la fase més antiga, així com una primitiva capella i una necròpolis) ha estat confirmat per Gasulla (2016) i també per Sitges i Molins i l'arquitecte Esquius.Pel que fa als elements decoratius, podríem parlar de tres grups. Primerament els elements gòtics típics (dels segles XIII o XIV): arcs ogivals de la planta baixa, una llinda d'una finestra amb la típica forma trilobulada, que ha quedat tapiada a la façana de ponent, i dos carreus més de forma semblant, reutilitzats en posició invertida a la façana de llevant de la casa del masover, que també podrien correspondre a finestrals gòtics. En segon lloc, elements que es poden atribuir a un gòtic més tardà (l'estil florit del segle XV): una porta de la sala d'armes que havia estat tapiada i que en el transcurs d'unes obres va sortir a la llum, amb la decoració típica a la base dels muntants. Finalment, la resta de finestres, rectangulars i emmarcades amb carreus escairats, corresponen a la fase de reconstrucció del segle XVII. En aquest sentit, la façana est del cos de ponent presenta una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data 1647.El castell ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, de manera que és difícil determinar amb nitidesa quines parts corresponen a cada moment. D'altra banda, al castell s'hi ha realitzat nombroses reformes, sobretot en la distribució interior. Un element afegit no fa gaires anys és el portal exterior adovellat que dóna accés al recinte. Abans només existia un accés a la muralla de llevant. Emtre els anys 1995 i 2000 la propietat va fer obres de consoliació de la estructura. L'any 2017 es van fer obres de reparació de la teulada, amb una inversió important a càrrec de la propietat (Contractista: Obrellar 2000 SL). Afectà la nau principal, el cos de migdia i l'edifici de la masoveria. L'ajuntament havia impulsat la redacció d'un projecte, uns anys abans, i havia requerit a la propietat fer obres de reparació. Els 2012 s'havien fet altres obres de millora.En conclusió, les grans fases constructives son dues. Una part de l'obra del castell és gòtica (anterior al 1471, any en que el castell fou destruït). Conserva elements (pocs, però significatius) d'aquesta època. L'altra fase constructiva important és al segle XVII, quan es porta a terme la reconstrucció del castell.Al castell es conserven diversos elements mobles i fons documentals d'interès (Col·lecció Pons). Actualment, la propietat està repartida i segmentada entre 7-9 propietaris diferents, hereus de la família Bosch. El principal (Fam. Portabella) viu a Madrid. L'ajuntament hi té tractes per tal d'estudiar una possible una cessió i/o obrir el monument a les visites. En ocasions es fan jornades de portes obertes.Un treball de recerca final de màster (TFM ) sobre el castell, d'Oriol Gasulla (Gasulla, 2016) conté un projecte de museïtzació del castell, tant a nivell interior (museugrafia, audiovisual, sobre el castell en si) com a nivell exterior (plafons per contextualitzar el castell al nucli antic, accessibilitat, recursos tàctils, visites guiades i visites-taller, QR...) | 92|85|91|94|93 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88495 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-1 | <p>PERARNAU, J (1991). «Els ferrocarrils». Historia de la ciutat de Manresa (1900-1950). Vol. I. Caixa d'Estalvis de Manresa. Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, amb coberta a quatre aiguavessos. Té planta baixa més un pis. El material constructiu és el maó, d'un color vermellós. Posteriorment les façanes han estat pintades de color crema. Totes les façanes presenten obertures disposades regularment. Son finestres amb un emmarcament de ciment. La façana principal presenta a la planta baixa una porta d'entrada centrada amb dues finestres a banda i banda. La planta superior presenta tres finestres idèntiques disposades simètricament, al costat llarg, i una sola finestra al costat curt. L'interior de l'edifici és modern. En una construcció separada hi ha els lavabos</p> | 08178-2 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | <p>El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'estació del ferrocarril a Rajadell comportà una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i el sorgiment d'una barriada de nova planta al seu entorn, el barri de l'Estació, amb diverses indústries. D'altra banda, l'estació i el ferrocarril proporcionaven ocupació a molts habitants de Rajadell. La circulació de trens era elevada. I facilitava la comunicació de Rajadell amb Manresa, que per carretera era molt dolenta. Quan el trens eren a vapor, a Rajadell havia de pujar el Tren de l'Aigua, per tal d'abastir d'aigua l'estació i poder avituallar els combois. Durant una època, el pis superior de l'Estació va hostatjar la seu de l'Ajuntament (després d'estar-s'hi a la casa del carrer Major on hi ha avui el dispensari o ambulatori i abans de construir-se l'actual casa consistorial).</p> | 41.7323788,1.6986444 | 391773 | 4620882 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment l'immoble està llogat per l'ajuntament a ADIF (cessió a 50 anys a canvi d'un lloguer). S'utilitza com a magatzem municipal . A la planta baixa hi ha l'oficina municipal de turisme (que obre els caps de setmana), que també acull l'oficina de correus. A la primera planta es troba el dipòsit de l'Arxiu Municipal. També hi ha una habitació on l'ajuntament conserva el fons de la pinacoteca municipal. L'estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l'estació del nord de Manresa. L'estació es troba en relació amb el pas de la via, la carretera moderna i el barri de l'Estació. Per motius orogràfics, el traçat de la via no pogué fer-se passar per Rajadell mateix i l'estació es construí a l'altra banda de la riera, donant lloc al naixement del barri del seu nom. La façana de l'Estació presenta un gran retol amb el nom 'Rajadell', vidriat, fet sobre rajola blanca. El 2.1.2018 aquest rètol va ser donat d'alta a l'inventari 'Museu al Carrer. Paisatge i patrimoni de la Societat Industrial', un inventari col·laboratiu de vestigis industrials a l'espai públic que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88496 | La Sala o el Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-o-el-casino | Informació oral de Joan Vidal i de Ricard Cucurella. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell Web e l'ajuntament de Rajadell MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 113-114 | XX | Nau construïda segons el model fabril amb la finalitat de servir com a seu per activitats recreatives, principalment ball. És una construcció de dimensions grans pel que és poble (20 x 10 metres aproximadament). És de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant, amb frontó a la façana davantera i un rosetó a cada cap de la nau. Té una sola planta. Les quatre façanes presenten un parament molt senzill, de maçoneria, que consisteix gairebé en un amuntegament de pedra de diferents mides, amb un arrebossat molt lleuger de calç. A la façana lateral de ponent hi ha una sèrie de cinc finestrals rectangulars, de tipus fabril. La façana de llevant és molt baixa, degut a l'elevació del nivell del terreny, i per aquest motiu completament llisa. La façana davantera té un gran portal emmarcat amb ornamentacions de maó. La decoració adopta la forma de dos pilars amb un arc de punt rodó. A cada costat de la porta hi ha una farola de ferro forjat. Sobre l'arc del portal hi ha una inscripció en relleu enmarcada en un rectangle, molt recent, amb les lletres ACR, corresponents a l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell. Interiorment la nau comptava amb una sèrie de pilars cecs, coronats amb carasses a manera de capitell, a l'estil d'una sala de ball. Unes reformes de finals del segle XX van eliminar aquesta decoració -excepte una o dues de les carasses- i van modificar l'escenari. S'habilità un entresolat i diverses habitacions a l'entrada. | 08178-3 | Nucli de Rajadell. c/ Major, 14. | Entre els anys 1850 i 1888, el municipi de Rajadell estava dividit en dos grups: Els Xanguets i els Bunyols, que corresponien més o menys als parcers i als propietaris, tot i que hi havia molta barreja (i molta rivalitat). Els noms provenien dels insults que es deien uns als altres. Una de les entitats estava al Castell i l'altra a Cal Fin, al carrer Major, 9, al Salon (davant la sala, dos portes baixant pel carrer Major). Disposaven de locals d'us social polivalent. Es disputaven l'èxit dels balls i festes, i es gastaven molts diners en reconegudes orquestres. Aquesta rivalitat comportava que es fessin festes cada vegada més lluïdes. També organitzaven fontades. L'any 1888, els Xanguets i els Bunyols es van unir i amb donacions del poble van construir l'edifici de La Sala. Van redactar uns estatuts per constituir una nova sala de ball i van constituir l'associació del Casino de La Unión (el nom es deu a la unió dels dos grups). L'edifici, però, no va ser aixecat fins ben entrat el segle XX. Es va inscriure al Registre com propietat de Can Massana. Desseguida es va convertir en els organitzadors de tot tipus de celebracions. El 1916 es constitueix la Societat Casino Unión de Rajadell com a resultat de la fusió de les entitats precedents. La nova associació redactà un reglament, aprovat el mateix any 1916, i repartí títols entre els seus socis. El Casino de La Unión es coneixia com La Sala. En aquest centre s'hi feien (i encara s'hi fan) les típiques activitats de teatre, concerts, ball, cafè, etc. Degut que les dues festes majors són a l'hivern (al gener la de Sant Sebastià, i al novembre, la Festa Major), la Sala acullí els principals esdeveniments d'ambdues festes (a més dels que organitzava l'entitat al llarg de l'any). Hi acudia gent de tota la contrada, més enllà de Rajadell. A rel dels fets d'octubre de 1934, l'autoritat militar va clausurar l'entitat. El 1935 va reobrir. Els socis eren 31. Els 1936 el comitè revolucionari local es va incautar de l'immoble, però poc després va retornar les claus a la Comissió del Casino La Unión. Després de la guerra l'entitat va desaparèixer. En Massana reaprofità l'immoble com a magatzem i al 1975 el va vendre a Josep Prat Rial. A la dècada dels 70 una colla de joves actius, catalitzats pel rector Solernou, va crear l'ACR (Associació Recreativa Cultural), una associació que va revitalitzar la vida cultural del poble. Josep Prat cedia la Sala a l'entitat per a fer activitats socials (caramelles, teatre, festa major...). El 7 d'abril de 1980 Josep Prat es va vendre el local a l'ACR per 1.900.000 pessetes. L'actual Associació Cultural i Recreativa de Rajadell, legalitzada es 1981, es hereva directe de la comissió gestora que es va crear per donar continuïtat a l'antiga Societat. L'entitat ha estat propietària de l'immoble fins el 16 de maig de 2019. En aquesta data va traspassar la titularitat a l'ajuntament. Mitjançant un conveni, l'ajuntament es fa càrrec de l'immoble i l'ACR assumeix la gestió i la programació. L'entitat també tenia cura del Museu-Pinacoteca. | 41.7273000,1.7058400 | 392363 | 4620309 | 1888 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC2017-2021 | Es tracta d'un edifici d'estil fabril i rural construït a finals del segle XIX que ha tingut una gran importància com a equipament cultural. L'edifici esta situat a l'extrem ponentí de l'altiplà de Rajadell, de manera que la façana de ponent s'assenta plenament sobre el pendís que baixa cap al torrent del Daurell. En aquesta part la vegetació és abundant.Es conserven alguns documents de la Societat Casino Unión de Rajadell (el reglament de la societat de 1916, un títol de soci dels anys 30, un títol d'una acció per la compra d 'una gramola) (Col·lecció Joan Vidal) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88497 | Capella de Sant Amanç de Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-amanc-de-vilades | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987) AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. Rajadell (pp.984-986) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 JUNYENT/ MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 360-361 BENET, A (1984) | XII-XVIII | L'esglesia nova està en bon estat però la capella romànica està en una situació d'abandó, amb dificil acccés, i plena de vegetació i mals endreços | L'església de Sant Amanç està composada per l'antiga església vella (d'estil romànic) i l'església nova, construïda al segle XVII, que s'adossa a la primitiva capella. De l'església romànica se'n conserva l'absis i una part de la nau. Es tracta d'una església petita i d'una sola nau (orientada cap a llevant), que en fer-se les remodelacions posteriors, va quedar tallada aproximadament per la meitat i adossada a la nova església. L'absis és de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau . El parament de les façanes és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars, de pedra local (vermelles i grises). Per la banda exterior, l'absis té una base d'uns 40 cm. d'alçada. Més amunt hi ha una finestrella molt estreta situada en posició excèntrica; és a dir, desplaçada cap a un costat. Té un aspecte molt arcaic i està feta amb dos blocs de pedra laterals i un de superior rebaixat en forma de mig punt. Podria ser de mitjans del segle XII. Actualment hi ha dues portes (una d'elles tapiada) que donaven accés a la nau quan s'utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia encara es pot veure el buidat d'un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat . A l'interior destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada. El sostre és amb volta de canó lleugerament apuntada. Actualment les parets interiors estan cobertes amb guix. Pel que fa a l'església nova, es va construir al segle XVII al sector occidental de la romànica. Aquest va passar a ser la sagristia de l'església moderna. És una construcció de planta rectangular, orientada perpendicularment respecte a l'antiga (és a dir cap el nord) amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. La coberta és a doble vessant (amb el ràfec motllurat) amb el carener perpendicular a la façana Les façanes són de pedra arrebossada de color beix . Queden restes de policromia: una faixa amb un motiu geomètric que recorre tot el perímetre de la façana sota el ràfec. La façana principal té un portal rectangular amb llindes i és coronat amb campanar d'espadanya per a dues campanes (actualment n'existeix una). L'interior és d'una sola nau, austera i coberta amb volta. Presenta un cor sobre l'entrada. L'absis és rectangular (el presbiteri es data el 1719 i el cor el 1789). Les parets interiors són completament emblanquinades. Es conserva la pintura mural, del segle XIX, de poc interès. | 08178-4 | Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi | La primera notícia documental del temple és del 1027, quan és citat com a 'Sant Emanz'. Es tracta, però, d'un topònim afegit posteriorment al document. L'any 1113 es fa la donació del 'mansum Font e Amanz' al monestir de Sant Cugat. Es tracta, doncs, d'un nucli important. L'any 1284 l'església es coneix com Santa Maria de Sant Amanç (Maria era l'advocació i Amanç el lloc?), però els documents posteriors només citen l'advocació de sant Amanç. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII, tot i que mai va tenir categoria parroquial. El 1558 Joana Sentelles, del Mas Centelles, fa testament i deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç. El 1632 es va acabar la nova església, tal com ho indica la llinda de la porta. Quatre anys més tard s'hi enterra Melcior Sentelles, casat amb la pubilla Planell. L'any 1676 es va fer un contracte amb Pere Casals per fer una sagristia. Del document es desprèn que en aquest moment quedaven restes de l'antiga església que es van destruir en fer la sagristia. Un document de 1685 es refereix al temple com a sufragani de Sant Iscle de Rajadell. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. L'antic edifici romànic va subsistir sense culte, tal vegada com a magatzem del mas, que és l'ús que actualment té, en estat de total abandó. L'església es va saquejar durant la Guerra Civil i es destruí un retaule. Des d'aleshores ja no s'ha recuperat. Tot i que fins el moment no tenim cap evidencia arqueològica, és probable que la primitiva església romànica s'assenti sobre un temple anterior d'època romana (ja fos pagà o paleocristià). La importància de l'establiment romà que hi havia a prop (fitxa 136) el pas d'una estrada antiga donen força crèdit a aquesta hipòtesi. | 41.7342000,1.6778000 | 390043 | 4621110 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | També coneguda com a Sant Amanç de Rajadell. El temple, d'aspecte rústic i senzill, es troba al costat del Mas Viladés (a ponent) i ben aprop de la riera de Rajadell. L'interior de la nau moderna, actualment austera, tenia un retaule que es va destruir durant la guerra civil. A la capella lateral es conserven tres talles d'escàs valor. A l'interior de l'església nova també es conserven dues lloses grans corresponents a tombes. Una porta la següent inscripció: 'Setelles 1636'. A la llinda del portal de l'església nova hi ha inscrita la data '1632'. A la façana principal hi ha una pedra en forma de marc on antigament es penjaven els edictes de l'Ajuntament perquè fossin coneguts per tots els habitants del barri de Sant Amanç. Actualment a l'església s'hi diu missa dues vegades l'any: per Sant Amanç i per tots Sants. Cada 15 d'agost s'hi fa una cerimònia religiosa a la que esta convidada tota la gent del poble; els amos conviden a un petit vermut i al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí (fitxa 211). A la banda de llevant de l'església hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants, amb nínxols. Davant dels nínxols es troba una creu de ferro encastada en una peanya paral·lelepípede de pedra col·locada al centre d'una gran pedra circular de molí. Junt amb les ruïnes de Sant Simeó de Centelles i, possiblement, Santa Llúcia, l'església de sant Amanç és l'únic exemple d'arquitectura romànica al terme de Rajadell. L'absis de l'església antiga es va separar de la nau mitjançant un mur i es destinà a sagristia i després a magatzem d'eines pel Mas Viladés. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88498 | Església de Sant Simeó de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles | AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic | XI-XV | Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació. | Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics. | 08178-5 | Centelles. NO del terme. | Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7483200,1.6649700 | 389000 | 4622694 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88499 | Capella de Santa Magdalena (ca l 'Oliver) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-ca-l-oliver | RAFAT, Francesc (1986) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 199-208 | XVI | Presenta algunes esquerdes i un aspecte descurat | Capella d'una sola nau, de petites dimensions. Presenta planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dues sèries de motllures sota el ràfec). Les parets laterals tenen tres contraforts (dos a tramuntana i un a migdia) que li donen una forma peculiar. El material constructiu és pedra amb un arrebossat que no sembla gaire antic, de color beix clar. La façana principal és a llevant. Té un portal rematat amb un arc de quart de cercle, un petit rosetó i un campanar d'espadanya, amb una campana que encara conserva el mecanisme per ser accionada exteriorment. | 08178-6 | Mas Ca l'Oliver. El Racó. SO del terme. | El 18 d'octubre de 1546 Gabriel Torrallardona (o Torra) demanà permís del Senyor de Rajadell per edificar prop del seu mas de l'Oliver una capella sota l'advocació de Santa Maria Magdalena, amb la condició de no fer-hi 'campanar fort ab torra', sinó que ho fes com a les capelles de Santa Llúcia i Sant Miquel i altres del terme de Rajadell (amb un campanar que no fós una torra quadrada, i col·locant la campana sobre la paret de la façana). Aquesta és la transcripció d'una part del document de sol·licitud: 'Lo senyer en Guabriel Torrelardona, ereu del mas del Oliver, demana lisensia y grasia al senyor don Francesc de Cruyselles, senyor del terme y castell de Ragadel que li leys fer una cappella ho església sub invocació de Sancta Maria Magdalena prop de la sua casa ...' No s'observen modificacions importants des del moment original de la construcció, el 1546. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no 'se haya recubierto la ara con un lienzo, limpiada la patena, y el Alba guarnecida con blondas'. | 41.7136100,1.6933600 | 391302 | 4618804 | 1546 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88499-foto-08178-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88499-foto-08178-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es tracta de la capella particular del Mas L'Oliver, construïda el 1546. Segons Gavin (1979: 147-51) identificada amb la Sagrada Família. La capella, situada a la part nord de la masia (entgre aquesta i les tines del mas), s'integra harmoniosament en el conjunt gràcies al color i la textura de l'arrebossat. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88500 | Capella de Sant Simeó (Mas Centelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-simeo-mas-centelles | RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell . RAFAT i SELGA, Francesc (1982) SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120 | XVII | Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó. La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior. L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa. La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos). | 08178-7 | Centelles. NO del terme | Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7506100,1.6602300 | 388610 | 4622955 | 1615 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5). A la llinda de porta es llegeix la inscripció 'De M 23 1615'. A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó. Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada) | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88501 | Capella de Santa Llúcia del Mas Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn | VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol. VII.p. 49. SS.AA. (1917) Boletín Oficial del Obispado de Vic. P. 45. SARRET I ARBÓS, J (1924). 'El monestir de Santa Llúcia de Rajadell'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 21. Manresa PLADEVALL , A (1969). 'Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera' . Hoja Diocesana. 21-9-69. Vic. RAFAT, F (1981). 'Materials per a la historia religiosa de Rajadell' Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Núm. 1. Manresa. pp. 177-191. RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell' Dovella, núm. 34. Manresa. RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 203-220 RAFAT, F (1979). Monestir de Santa Llúcia. Rajadell. Fulls de la Festa de Sant Sebastià. RAFAT, F (1986). Capella de Sta. Llúcia 1886-1986 . Fulls de la Festa de Sant Sebastià . RAFAT, Francesc (1991). Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell Full de la Festa Major. Rajadell novembre de 1991 RAFAT, F. (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa VILLEGAS, F (1975). Santa Llúcia del mas Forn. Periódico Manresa . 12-6-75 . Manresa AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Rajadell (pp.984-986) està signat per RCJ. Inclou planta. GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) Goigs de Santa Llúcia. 1973 (escrit al revers) | XIII-XIV | Restaurat interiorment i exteriorment | Capella del Mas Forn (segle XVII), construïda aprofitant part de l'església romànica de l'antic monestir de Santa Llúcia. És l'únic vestigi que ha quedat del mateix. Es troba adossat a una ampliació del Mas del Forn (fitxa 66). La capella original, romànica, fou ampliada a ponent amb una nau gòtica, que duplica en amplada i alçada el temple primitiu. La capella, d'una sola nau, està formada per dos cossos ben diferenciats que corresponen a les dues fases de construcció. La part més moderna, a ponent, gòtica, de mitjan segle XIV, és molt més alta i ampla. La primitiva, considerada romànica, del segle XIII, a llevant, és de dimensions considerablement més reduïdes. Les restes conservades del primitiu temple corresponen al cos més baix i estret, que s'adossa al mas. És de planta rectangular, amb un parament menys uniforme que el de la fase posterior, i coberta interiorment amb volta de canó apuntada. De l'absis que tancava a llevant (és a dir, amb una orientació inversa a l'actual de la capella) no en queda res. S'ha dit que les primeres filades de la façana de migdia, en forma més o menys circular, podrien correspondre a l'antic absis. En tot cas es tractaria d'un absis eixamplat pel presbiteri. El cos de llevant suposava una ampliació força ambiciosa, que es devia quedar a mig fer, de manera que la capella ha acabat tenint una forma arquitectònica estranya, composta de dos trossos apedaçats. Les parts d'aquest nou cos de mitjan segle XIV són més fermes , amb un aparell fet amb carreus de mida més grossa que els de l'altre cos, ben disposats en fileres. Les façanes presenten poques obertures: una espitllera molt estreta, una finestra més ampla a la façana principal i diversos forats molt petits de forma quadrada. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior és cobert amb volta apuntada, potser menys marcada que la del cos primitiu. El 1636 es produí una reforma lleugera. Es tapià l'antiga porta que donava a migdia (interpretada com la porta original romànica) i que enllaçava amb el monestir i s'obrí l'actual, a la façana de llevant. Es tracta d'un gran portal amb una gran llinda, que du gravada la data 1636, i que reposa sobre muntants de gran aparell petri. Per sobre seu hi ha una finestra cega de doble esqueixada. També s'observa una esquerda que va del portal a la finestra. Hom suposa que el monestir era situat a l'actual pati. El campanar d'espadanya, a la façana oposada, és un afegit posterior. | 08178-8 | Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia. | En origen podria haver estat una capella rural amb donats. Un nou document de 1271 localitzat per Rafat (1991; 1993:252) parla d'un donat, el monjo Pere Alegre o Alegret, de la Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. Potser l'origen era antic, un eremitori rupestre (sota balma). Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic Ramon d'Anglesola atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades o canongeses que ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell, liderades per la priora Na Cirera. El 1278 sabem que era seu d'una comunitat femenina. Com que la documentació parla de Sant Miquel de Rajadell i de Santa Llúcia. F. Rafat (1990) arriba al convenciment que durant els primers temps la capella compartia les dues advocacions, i que finalment s'acaba imposant la segona. Per tant, descarta la seva teoria inicial de que a Sant Miquel de Cirera hi hagués hagut un primer priorat, traslladat posteriorment a Santa Llúcia, i que Na Cirera -que procedia de Sant Miquel de Cirera- fos, el 1292, la priora dels dos llocs. El Sant Miquel de Rajadell no seria el Sant Miquel de Cirera. El 1278 Santa Llúcia (la prioressa Cirera junt amb el monjo Alegret abans citat) comprava una campana a l'església de Sant Miquel (que podria ser la de Castellar). La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a obres a Santa Llúcia. El 1287 la prioressa Cirera o Cicerona denuncia al veguer de Manresa un robatori que ha patit. Aquesta prioressa es la que segurament està enterrada a la paret de migdia de la part vella de l'església, d'acord amb un document (veure text a observacions). L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. L'església primitiva era petita, amb l'absis cap a llevant, les parets de carreu bast i una porta lateral a migdia. A principis del segle XIV, s'inicien possiblement unes obres d'ampliació i reforma que queden a mig fer. Desapareix l'absis i es refà la volta de l'església vella, ara amb arc apuntat. La part nova és més ample, més alta i d'aparell regular amb carreus treballats. Després de la Prioressa Cicerona, la succeeix, a partir de 1293, Bertomeua de Cirera (tot i que podria ser la mateixa). El 1304 el monestir funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. A Bartomeua la succeeix Sibil·la de Rajadell (1317-1345). El monestir creix amb censos i donacions. Coneixem de 1345 a 1460 8 prioresses més (vegeu memòria del Mapa, apartat història) La decadència del monestir s'inicia a finals del segle XIV i sobretot a partir del XV. El 1419 els consellers de Manresa donen llicència a la prioressa Maria Devesa per que pugui recaptar a les esglésies de la ciutat. El 1440 la succeeix Gabriela Pujol. El 1448 tenia només dues comunitàries. El 1457 la prioressa era Francesca Borràs. Amb ella, les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. De l'església desapareixen la porta, l'altar i les imatges. El senyor de Rajadell, Joan Berenguer, havia abandonat el castell i s‘havia refugiat a Manresa. Llavors el Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. Sembla que el 1480 el veguer de Manresa li reclama la restitució dels béns incautats, cosa que no prospera. El plet és entre el senyor, Francesc de Rajadell, i el Prior de frares agustins de Cervera. El 1486, Lluís de Rajadell, fill de Francesc, encarrega unes obres de reparació al monestir, però no consta que les monges hi tornessin. L'any 1573 el senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier ,'lo casal de Santa Llúcia', per instal·lar-hi un forn de vidre a l'antic monestir, amb l'obligació de fer obres de reparació. El forn de vidre (que dona nom al mas) només va funcionar del 1573 al 1600-1602. Noves reformes es van fer el 1636, d'acord amb la data de la llinda de la façana principal. En aquest moment es sega l'antiga porta que donava a migdia i s'obre una porta nova a l'est. També s'hi instal·la el retaule. Les parets interiors foren enguixades i allisades amagant en petits forats restes d'imatges (braç de fusta pintada i imatge decapitada d'alabastre), procedents probablement d'èpoques anteriors. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1830 el Bisbe, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no hi hagi un nou frontal d'altar. El 1886, el Bisbe Morgades va ordenar que fos retirada la santa; a la consueta es llegeix: 'la capella de Sta. Llúcia; en la qual capella feia molts anys que no si celebraba per estar suspesa, però en la Sta. Visita Pastoral de 22 de Maig de 1886 girada pel Sr. Bisbe Morgades se deixa un decret per que se arreglés (...) y en lo mateix dia 13 del referit any 1886 se torna a comensar a celebrar en la dita capella'. El retaule i la imatge de fusta de la Santa foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). L'any 1972 es van netejar les parets deixant la pedra al descobert i es va retornar al seu lloc original el que quedava del retaule, adaptant l'altar a la nova litúrgia. | 41.7291000,1.7129700 | 392959 | 4620500 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | També coneguda com a Església o Convent de Santa Llúcia de Rajadell. Es troba al marge esquerra de la Riera de Rajadell.És la construcció íntegrament medieval millor conservada de Rajadell, sense elements decoratius destacats però de bona qualitat. Correspon a la capella de l'antic monestir femení , que va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. A mitjans del S. XIV s'hi efectuaren reformes. Quan el monestir s'abandona, la seva capella esdevindrà sufragània de la parroquial de Rajadell i es convertirà en capella del Mas del Forn (fitxa 66).La llinda del portal de la façana principal de la capella mostra la data 1636 gravada. Al costat de l'antiga porta que donava a migdia, hi havia la tomba de Madona Cirera, primera prioressa del monestir. En un pergamí manifesta que li plauria ésser enterrada prop de la porta de l'església on els seus ossos hauran d'ésser 'posats e encastats en la part a les portes de l'esgleya'. El text és el següent: 'Aquesta es la ossa de madona Cirera/ qui fo la primera monya d'aquest monestir/ e per ela hic ha dones, quar com ela hic/ vench qui era donzela de perayre lavons/ no ych avia si no donats. Ela feu/ aci molt de be, per que placía a la prio/ ressa e a les altres dones que quan la egleya nova los faça que la dita/ ossa e la pera del seyall seu de/ cirera se sien posats e encastats/ en la paret a les portes de la / egleya'. La tomba podria estar indicada per un escut de pedra encastat al parament exterior (de la part romànica) que té gravada una creu i quatre escuts a cada un dels costats. Els escuts porten gravats uns símbols difícils d'interpretar. Piñero (PEP 1993) els identifica amb l'estrella dels Rajadell. Més aviat semblen 4 cireres esculpides, que podrien indicar precisament la tomba de la prioressa Cirera.A l'angle exterior de l'actual façana (NE), sobretot a l'esquerra, s'hi observen en alguns carreus diverses marques de picapedrer, com els de la Seu de Manresa: angle, doble angle, fletxa, creu i altres. Davant la façana hi ha un petit pati, tancat. A migdia, hi ha una porta que comunica aquest pati amb el tancat interior del mas.A l'interior de la capella es conserva parcialment un retaule en fusta policromada, del segle XVII, del qual resten 7 taules (3 de la predel·la) (fitxa 138). No és clar a qui està dedicat, però segons Sitges (2019), estaria dedicat a santa Llúcia i podria ser fruit d'un encàrrec fet el 1630 als artistes bagencs Jeroni Soler (pare i fill). A la capella també hi havia una imatge de Santa Llúcia, de fusta policromada. Actualment es conserva una figura esculpida de fusta, de 84 cm. d'alçada, sense color, molt malmesa. Li falten els braços i la meitat de la cara. Sitges (2019) la identifica com de santa Llúcia.Al sector de llevant, davant mateix de la façana principal, hi havia el cementiri del monestir. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi apereixeren ossamentes humanes. Al sector on hi ha l'hort (al SO del mas) aparegué, durant unes obres, un enterrament masculí excavat al terra i cobert amb lloses (referenciat com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, (XI,1984 :359). L'excavació fou realitzada per l'historiador afeccionat Francesc Rafat, propietari de l'immoble (fitxa 131). Aquest també va emprendre algunes excavacions a l'església, a la recerca de l'absis romànic, sense resultats. Cada 13 de desembre es celebrava la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia i a la casa del Forn (fitxa 217). La seva devoció abastava Rajadell i Fals. Sembla que s'hi havien depositat exvots.A través de documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa i a l'Arxiu de la Seu de Manresa es pot resseguir la historia del Monestir, així com de les deu prioresses que va tenir el convent i d'alguns dels seus avatars. | 93|85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88502 | Capella de Sant Salvador de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 | XVII-XX | Reconstruïda integrament el 1992 | Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior. | 08178-9 | Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme. | Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original. | 41.7213400,1.6768000 | 389938 | 4619684 | 1682 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993 | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88503 | Capella de Sant Miquel de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-cirera | BENET, A (1984). Esglésies anteriors al 1300. La Catalunya Romànica. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell'. Dovella, núm. 34. Manresa. | XVII | Edifici en bones condicions. La teulada es va refer a finals del segle XX. | Capella rural de planta rectangular i coberta a doble vessant, bastida amb carreus ben escairats i disposats en fileres. Té dos contraforts a la façana de llevant. A ponent hi ha un cos adossat. La façana principal, mirant cap a Montserrat, té un portal rectangular, un rosetó de ciment (obra del 1926) i, al capdamunt, un gran campanar d'espadanya coronat amb frontó partit. Al mig del frontó s'hi erigeix una creu de pedra treballada. Aquest campanar podria tractar-se d'un afegitó posterior, ja que els carreus de la seva base semblen sobreposats. És un tipus de campanar, d'estil barroc, no gens habitual en una capella rural. L'interior de la capella esta cobert amb volta de canó. | 08178-10 | Massana. Pla de Cirera. Sud del Terme | Ja des dels primers temps coneguts, es coneix l'existència, junt a la fortificació de Cirera, d'una capella dedicada a Sant Miquel, citada ja a finals del segle XIII (de la que no queda cap vestigi). Podria haver acollit un primer priorat femení de deodonades, al segle XIII, i ser l'origen del monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn, i que en un principi compartia advocació amb Sant Miguel. El fet es que la primera priora de Santa Llúcia era de la familia Cirera. Però Rafat (1990), finalment, descarta que hi hagués un primer monestir a Cirera i identifica l'equívoc per una confusió entre les dues capelles, la de Sant Miquel de Cirera i la de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miguel per la família Massana, propietària de la capella en aquell moment. En aquest moment can Massana s'havia convertit en un dels grans masos del terme. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no estigui blanquejada l'església.. | 41.7114400,1.7247500 | 393910 | 4618524 | 1632 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Capella del segle XVII, amb alguns afegitons posteriors, molt ben conservada, successora d'una església anterior de la que no en queden vestigis. Actualment es la capella del Mas Can Massana (fitxa 77). Obra ben proporcionada, d'evident interès històric i arquitectònic. La capella esta situada fora del recinte de la masia de Can Massana. L'espai davant l'entrada forma un petit clos enjardinat, amb gran abundància de plantes, una palmera, etc. La llinda del portal principal presenta una data gravada: 1632. També el rosetó presenta una data que dona cronologia la seva reforma: la llegenda diu 'Reformado 1926'.El retaule de l'altar, obrat a la paret, té pintures que, segons Francesc Rafat, podrien ser del mateix artista que pinta els retaules de Santa Llúcia de Rajadell i Santa Maria del Grauet de Fals. El que singularitza Sant Miquel són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica. No ha estat possible visitar la capella durant la realització de Mapa. La descripció correspon a Piñero PEP 1993. La foto 3 també.Segons la propietat, a la Capella no s'hi practica culte ni s'hi fan aplecs. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88504 | Església de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-vallformosa | <p>GASOL, J. M. (1981). RAFAT, F (1985). Festa de Sant Sebastià. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVIII-XIX | Entorn descurat | <p>Església de planta rectangular i coberta a doble vessant, d'una gran alçada. El temple actual està situat a la planta superior. Curiosament, la planta baixa de la construcció no és accessible per cap indret; en tot cas l'accès no es troba fàcilment. Exteriorment, la construcció segueix un estil historicista. Un portal d'inspiració neorromànica (és l'únic accés) es situa a la façana lateral de migdia, a la planta superior . Consta d'un timpà adovellat, amb arquivolta. La imatge central ha estat arrencada. A la part davantera hi ha un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets acabats en forma triangular i un campanar d'espadanya. Les parets són arrebossades parcialment amb una capa de color groc. L'interior, d'un neoclàssic força interessant, consta d'una sola nau , amb un cor. La decoració (pintada en ocre, gris i daurat i motllurada amb guix) simula una sèrie de pilars i un fris (amb palmes i rosetons). A sobre, diverses voltes de canó compostes.</p> | 08178-11 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | <p>La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, vatenir en algun moment el rang de parròquial, pero alguns autors la consideren una capella sufragània de Manresa.. Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.. Sembla ser que el paborde de la Seu (de qui durant molts anys Vallformosa va ser filial), el Veguer de Manresa, el Monestir de Sant Pere de la Portella (que n'execia el patronat el 1311) i altres particulars també exerciren drets senyorials a la quadra de Vallformosa. Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l'església) eren propietat de Ramon d'Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare. La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n'exercirà els drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix, l'església ha sofert molts canvis i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat. Va ser reedificat el 1896.</p> | 41.7142200,1.7629200 | 397090 | 4618786 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-27 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Ubicada a la part enjardinada de la masia de can Servitge. Església d'estil historicista i neoclàssic molt interessant, d'origen medieval (tot i que no queden vestigis d'aquesta època). Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, tenen interès. Ara bé, la pintura mural de darrera l'altar és molt menys interessant, d'un il·lusionisme ingenu i poc consistent, a base de colors vius. Representa un mantell purpurí, que devia emmarcar un retaule, avui desaparegut però que ha deixat un buit a la pintura. Al damunt, una imatge al·legòrica de la il·luminació divina. La façana de tramuntana de la capella esta flanquejada per un petit estany, segurament obra del segle XIX, que recrea un ambient romàntic, en relació amb l'estil historicista de l'exterior. Algunes rajoles del terra tenen unes inscripcions curioses: Del mas nat de [?] 1772 Marc de Deu del Roser = 1772 [?] Rouric l'amo 1772. L'immoble pertany a l'Associació de Propietaris de can Servitge, que la va adquirir quan van decidir comprar l'antic Mas de Can Servitge (fitxa 82). La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993 | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88505 | Església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-rajadell | GASOL, J. M. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). La Catalunya Romànica. Vol IX. RAFAT (1979), (1981), (1985). 'Festa de St. Sebastià'. RAFAT, Francesc (1981). 'Restauració de la capella de sant Isidre'. Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1984). 'El campanar' Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1979). Restauració de la capella del Roser. Rajadell Full de la festa Major. Rajadell (18 de novembre de 1979) RAFAT (1988) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 (1918/19) La Veu del Poble. Rajadell. (Dóna noticia de l'ampliació de l'església). Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=5006&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= | XIV-XX | L'església va ser restaurada a finals dels anys 70 del segle XX,. Es va eliminar la capa de guix de la paret interior i es deixà la pedra vista. | L'església està constituïda per un cos de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i el campanar, adossat a l'angle SO. A la part posterior (tramuntana) hi ha adossat el clos del cementiri, i a NE, l'edifici de la rectoria (fitxa 16). De l'exterior de l'església només té interès la façana principal. Aquesta presenta un aspecte poc homogeni, en part per la diversitat d'elements que la componen (elements gòtics, relleu romànic reaprofitat al campanar, portal modern), en part perquè les fileres de carreus del campanar i de la façana s'acoblen d'una manera poc ordenada. La façana pròpiament dita és un vestigi de la primitiva construcció gòtica. El parament és fet amb carreus ben escairats i presenta un rosetó (amb traceria en forma d'estrella amb el nucli quadrifoliat) i un finestral amb ogiva i trepat trilobulat. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit còncau. El campanar, construït pel mestre cases francès Joan Traginer i acabat el 1678, consta d'una base o sòcol molt baix (actualment gairebé tapat per les jardineres). La resta és un cos de parts llises, coronat amb una arquitectura simple amb quatre arcs de punt rodó. A dalt de tot, a banda i banda, podem veure l'antic escut de Rajadell. També llueix 4 gàrgoles en forma d'animals als quatre angles, prop de la coberta. D'altra banda, al voltant de la finestra inferior del campanar s'hi ha encabit, reaprofitat, parts d'un timpà romànic (fitxa 187). Interiorment, l'església està constituïda per una nau central (segle XIV) i quatre capelles laterals, amb un cor al pis superior, de finals del segle XVI (capella del Roser) i del segle XVII (la resta, juntament amb el campanar). El cor presenta una balustrada de terrissa. L'estructura de la nau central és pràcticament la de l'església gòtica, del segle XIV. D'ella es conserva part dels paraments (de migdia) i laterals, així com bona part de la volta apuntada que cobreix d'un cap a l'altre el temple. L'eliminació de la capa de guix que va tenir lloc a finals dels anys 70 del segle XX va fer visible el parament interior, en el que s'aprecia com les fileres originals de carreus, ben escairats i de mida mitjana, es van trencar parcialment en construir les capelles. Les capelles laterals són les següents: a la banda de ponent (de sud a nord), la del Sant Crist, la del Roser i la del Santíssim; a la banda de llevant només hi ha la de Sant Isidre (també hi ha una gran fornícula, més moderna). Totes les capelles segueixen una tipologia pràcticament idèntica. S'obren a la nau mitjançant un arc de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria, amb un relleu a la clau de volta al·lusiu a l'advocació de la capella. La capella del Roser va ser la primera reforma de finals del segle XVI i comportà el sacrifici de part del mur que donava a ponent, de manera que la capella sortís cap a fora. Uns anys després es repetí la operació a la banda oriental, amb la capella de sant Isidre. A la capella del Roser hi ha representada la Verge del Roser amb el nen Jesús en braços; a la de Sant Isidre, el sant amb una rella i una arada i els dos patrons al fons; la del Sant Crist presenta una imatge de sant Sebastià i un escut. Originalment les capelles eren enguixades i pintades, fins i tot la clau de volta. La de Sant Isidre conserva clarament restes de policromia. La capella del Santíssim (com la sagristia) és de finals del segle XIX. És una mica més gran que la resta de capelles i esta coberta amb diverses voltes d'aresta. | 08178-12 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | L'església de Sant Iscle i Santa Victoria és la parroquial del terme des del principi. Apareix documentada el 1154. De l'obra romànica no en queda res, excepte, molt possiblement, els fragments del timpà reaprofitats al campanar, que segurament pertanyien al portal de l'anterior temple romànic. L' església gòtica va ser construïda a primers del segle XIV. L'any 1471, en el transcurs de la guerra civil catalana, les tropes de Joan II van destruir l'església i el castell. La destrucció devia ésser força important fins al punt de que va quedar totalment inhabilitada per a cerimònies. Fins i tot el senyor del terme, que en aquell moment era Joan Berenguer de Rajadell, i que es refugià amb el senyor de Manresa, va donar les campanes, retaules i ornaments a la Seu de Manresa, ja al 1471 (Segons diu Sarret i Arbós, Joan Berenguer de Rajadell 'dóna a la Seu (de Manresa) les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...'). Al cap d'uns anys es devia fer una reconstrucció provisional, però les obres importants no es començaren fins a finals del segle XVI i va durar fins a finals del XVII. El resultat fou la reconstrucció de la façana, la construcció de les 4 capelles laterals i el bastiment del campanar, aprofitant les mateixes pedres de l'antiga església gòtica, i també les de de la vila romana de Can Viladés. A l'Arxiu parroquial aquestes obres es troben molt ben documentades. Són les següents: - 1594: el matrimoni Bernat d'Aimeric i Guialmar (senyors de Rajadell), junt amb el batlle i jurats, signen la contracta amb Joan Puig, paleta de Moià, per a la construcció de la capella del Roser. Es començà a construir la capella. Abans (com a mínim des del 1580) ja existia una confraria de la verge del Roser. - 1598: s'enllosa l'església i s'encarrega a Msn. Antoni Maymó un retaule nou per la capella del Roser, que el 1601 pintarà Joan Morer. - 1615: Joan Centellas sol·licita permís del vicari general de Vic per a reedificar la capella de sant Simeó i el rector de Rajadell, Pere Torra, també obté de Vic el permís per construir un pont per anar de la rectoria a l'església. També es reforma l'antic campanar i es construeix un comunidor. - 1626: construcció de la capella de Sant Isidre. - 1648: s'encarrega el retaule de l'altar major i la imatge del Sant Crist a Joan Grau - 1651: es daura el retaule de Sant Isidre i el 1690 el del Sant Crist. - 1678: construcció del nou campanar. També es fa un nou cor i, per omplir el buit entre el campanar i la capella del Roser, s'edifica la capella del Sant Crist. Les obres del campanar es van encarregar a Joan Traginer, mestre de cases francès. La descripció de les obres que se li encarreguen coincideix amb el resultat que avui es pot observar. - 1682: les obres ja estaven acabades i Joan Traginer cobra el que encara li devien. Cada capella tenia la seva confraria, que recaptava diners, que estaven formades per 4 administradors que vetllaven per la seva conservació. A finals del segle XIX s'engrandí l'església, allargant-la i afegint-hi un nova capella, en un costat de l'altar major, i una sagristia a la banda oposada. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit concau, que substituí l'anterior, que presentava un arc apuntat (del qual se'n conserven encara fotografies). | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-11-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Església parroquial, la més important de Rajadell. Es troba situada al sector nord-llevantí del turó del castell, a un nivell inferior a aquest. A llevant, l'església i la rectoria estan limitats pel desnivell del turó, on hi havia l'hort del rector. Darrera la capçalera, a tramuntana, es troba el cementiri parroquial.L'església està dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria, els dos patrons del poble, dos germans cordovesos defensors del cristianisme, que va ser martiritzats i decapitats el 313.És una construcció gòtica del segle XIV amb reformes importants del XVI i XVII, amb vestigis d'un anterior temple romànic. Al segle XIX la església fou engrandida i allargada, i la façana, reformada (portal). Es el resultat d'una barreja d'estils arquitectònics. El parament exterior del campanar conserva part d'un timpà romànic amb representació de la crucifixió (fitxa 187). Al paviment de la nau es conserven dues làpides funeràries (fitxa 190). A l'escala del campanar hi ha dos carreus reaprofitats amb inscripcions gòtiques. També es conserven carreus d'un portal gòtic, pràcticament idèntics al que va aparèixer al castell. A la façana posterior, per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa un home amb caputxa (fitxa 378).A la paret contigua al cor de l'Església existia un fragment d'una inscripció romana reaprofitada, amb una frase fragmentària dedicada a un tal Gai Vibi, avui no localitzada. La coneixem per una nota apareguda al diari Gazeta de Vich el 1931. La inscripció fou regravada en funció de la seva nova posició: CVIDADO EL CAP. El text era el següent: C (aio) VI [BIO---]. La traducció : 'A Gai Vibi ...'. Aquesta família està documentada a l'epigrafia romana de Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra), connectada amb Rajadell per la via romana.L'altar major tenia un retaule que constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca (segle XVII) amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra Civil de 1936-39 va quedar parcialment cremat. Es conserven algunes parts al Museu de Manresa (fitxa 137) i en una col·lecció particular. D'altre banda, durant la guerra, es va amagar la imatge de la Mare de Deu al paller de can Ferrer i es va salvar.A la llinda de la porta de la capella del Santíssim apareix gravada la data 1894.A la clau de volta que sosté el cor hi ha la següent Inscripció : FRANCESCH MASSANA.IAVME. PUIX . OBRES . LO ANY. 1680També hi ha una inscripció sobreposada al timpà que hi ha a la finestra del campanar amb la data 1679A la capella del Santíssim hi ha instal·lats quatre diorames sobre la passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms (fitxa 189). En un altre capella hi ha instal·lada una maqueta del nucli antic de Rajadell, feta pels pessebristes de Manresa, de 2017 o 2018 (fitxa 188). Als anys 70 del segle XX es va eliminar l'arrebossat interior; a finals del segle XX (1994) s'instal·là la il·luminació del campanar i l'electrificació de les campanes; el 1998 es realitzà l'enllosat nou; el 2000, la calefacció; i el 2002, els nous vitralls, obra de Carme Manubens.Així mateix, a partir de 1993 l'església ha acollit concerts musicals de gran qualitat en el marc, principalment, de la Festa Major.Recentment l'ajuntament ha finançat treballs de restauració de la coberta, subvencionades per la Diputació.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 5506). Orientat al SE. Consisteix en una vareta semicircular collada directament sobre els carreus de la façana, on s'hi han soldat les línies horàries i els números IX, XII i III. Gnòmon de vareta.El 2019 es va incorporar a l'altar de la capella dedicat als dos patrons, a ma dreta, un estoig de pell amb un relicari amb dos ossets corresponents als màrtirs, oferts pel amo del castell el 1939, Sr. Pons, que es trobaven a la rectoria. | 94|98|85|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88506 | Església de Santa Maria de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrolet | <p>BENET, A (1984). 'Esglésies del Bages anteriors al 1300' . La Catalunya Romànica RAFAT, F (1985), (1986). 'Festa de St. Sebastià' RAFAT, F (1988) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVII-XIX | <p>L'església, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana i amb el ràfec motllurat, consta d'una sola nau. Pel costat de tramuntana està adossada a l'edifici de la rectoria (fitxa 91). Exteriorment, les façanes són austeres, sense decoració. A ponent es troba el portal d'entrada, adovellat, i més amunt, un petit rosetó. La façana de migdia, amb dos contraforts, presenta dues fases de construcció. La més antiga és la part de ponent, amb un aparell més regular, fet amb carreus escairats. L'ampliació de llevant, una obra de menys qualitat, suposa un allargament de l'església i, potser, un sobrealçament. A la part alta d'aquesta façana hi ha dues obertures en forma ovoïdal. Una d'elles és posterior i imita la primera. A l'angle NE hi ha adossat el campanar, una torre de planta quadrada formada per una base i tres cossos successius, sense elements ornamentals. Culmina amb una coberta piramidal (a 4 vessants) L'interior de l'església és cobert amb voltes de canó compostes (característiques de l'estil neoclàssic) i té un cor. Les parets laterals són configurades amb sèries d'arcs de mig punt i pilars que formen una mena de pòrtic cec, cobert d'una capa de guix.</p> | 08178-13 | Monistrolet. E. del terme | <p>El topònim de Monistrol moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Això té moltes probabilitats d'èsser cert en aquest cas, ja que hem pogut localitzar indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana en aquest indret. Es tractaria, doncs, d'un lloc relacionat amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica, monestir o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Monistrolet és un lloc documentat ja a l'any 978 (en la descripció del terme de Manresa). Els orígens coneguts de l'església es remunten al segle XI (documentada l'any 1023). Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, igual que, possiblement, Sant Salvador de Vallformosa. L'any 1280 estan documentats els masos de Monistrolet.. El 1292 són esmentats els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de les terres de Monistrol corresponia a la família Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. Als segles XIV i XV la zona pateix un fort despoblament. Al 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de Santa Maria. El 1576 la filla hereva dels Cruïlles (senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció (criminal, principalment) d'una sola família: els Cruïlles Eimeric. A partir del segle XVII (i sobretot del XIX) l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren les restes romàniques de l'antiga església. El 1813, amb l'adveniment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part administrativament del municipi de Rajadell. Durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada.</p> | 41.7296194,1.7601862 | 396887 | 4620500 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-25 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Tot i ser d'origen romànic, l'església de Monistrolet no conserva cap vestigi d'aquesta època. La construcció actual és obra de les reformes fetes entre els segles XVII i XIX. L'església i la rectoria formen un conjunt antic que podria tenir precedents d'època romana i que es situa a prop de l'antic camí ral; per tant, l'església té un valor històric destacat com a nucli d'una parròquia. El seu interès arquitectònic és limitat. L'interior conserva traces d'un neoclàssic discret. Quatre dels arcs de les parets laterals interiors acullen retaules de fusta tallada i policromada. Són retaules d'imitació, principalment de l'estil renaixentista i gòtic. Semblen obres molt recents, possiblement de després de la guerra civil. La làpida funerària situada a l'interior de l'església presenta el següent text: HIC JACET Rn dvs FRANcvs REGVES PbtET RECTO SANCTAE MARIAE D MONISTTOL DE REJADELL OBI IT DIE VIII AVGVSTI ANNI 1779. L'itinerari més nou del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quant metres al nord de Monistrolet, però hi ha vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigeix directament a Monistrolett (no localitzats el 2020). Es tracta de l'antic camí ral i possiblement també d'una via romana. Així mateix s'ha identificat material d'època romana a la les parts de la rectoria i en un camp proper. Al segle XX hi havia hagut un petit cementiri al costat de l'església del qual avui no en queda cap rastre. Va desapareixer als anys 20 del segle XX quan es va construir el nou cementiri, situat més amunt de l'Eix Transversal. Forma un conjunt amb la rectoria de Monistrolet (fitxa 91) | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88507 | Capella de la Mare de Déu de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-fatima | RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell | XX | Edifici i entorn abandonat | Capella molt simple de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb l'entrada lateral, protegida per un porxo de maó. El material constructiu és totxo de ciment. Les façanes tenen finestres allargades, acabades amb punt rodó. Al costat llarg, el de la porta, en té dos. Els costat curts presenten dues i tres finestres, respectivament. L'interior no presenta cap mena de decoració. | 08178-14 | Barri de l'Estació | Aquesta capella, dicada a la Verge de Fátima, va construir-se a finals dels 50 o inicis dels anys 60 del segle XX.. Ens algunes fonts consta com de Sant Jaume. Nomes s'hi va fer missa un parell d'anys. Mossen Cols la va tancar (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23), cap el 1968. Segons Rafat (1988, 1985, 1993), la capella de l'Estació està dedicada a la Verge de Fátima. | 41.7324500,1.7002000 | 391903 | 4620887 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada en un replà envoltat per horts amb arbres fruiters, darrera el nucli de cases de l'Estació. Arquitectònicament no té cap interès. Avui dia està abandonada, plena de runa i de mobiliari trencat a l'interior. Segons Rafat (1988), està dedicada a la Verge de Fátima. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88508 | Capella de la Mare de Deu dels Àngels o de Can Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-angels-o-de-can-gallifa | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219 Blog Relatsencatala.cat, de Antonio Mora Vergés http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-verge-dels-angels-de-la-torre-de-cal-gallifa-monistrolet-rajadell-bages/1048447 | XX | Capella de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l'exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada. | 08178-15 | Can Gallifa. Monistrolet, NO del terme. | Construida als anys 20 del XX per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx, novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ). Fou consagrada l' any 1922, essent bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo, | 41.7248800,1.7659000 | 397355 | 4619966 | 1922 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Marcel·lià Coquillat i Llofriu | La capella constitueix una construcció independent que s'aixeca a pocs metres del gran casal modernista de la Noguera o de can Gallifa, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat de la casaEstà nominalment inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014, num. 14, que correspon al Mas de la Noguera o Torre de Can Gallifa, classificada BCIL, però la fitxa no inclou la descripció de la capella, nomes la cita, i no queda clara la protecció.Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon a diverses fonts bibliogràfiques i bogs d'internet..La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 del Blog Mora Vergés. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88509 | Rectoria de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-rajadell | <p>RAFAT (1981). Festa de Sant Sebastià</p> | XVII | L'edifici està en procés de rehabilitació | <p>Edifici adossat a la part dreta de la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. Presenta planta més o menys rectangular (amb una lleugera torsió) i coberta a doble vessant. Des de la part davantera té planta baixa més un pis i golfes. La part posterior s'allarga dues plantes més sota la planta baixa. La façana davantera, que dóna a la plaça, es molt allargada però no es recte; al mig presenta un angle. És construïda amb un aparell força regular, amb carreus de dimensions petites ben escairats. Té un portal adovellat de mig punt, dos balcons (un d'ells sobre el portal) i dos finestres més als extrems, rectangulars i emmarcades amb carreus. La façana posterior és tal vegada més interessant, ja que s'assenta sobre la roca d'un cingle amb fort desnivell. En aquesta façana l'edifici presenta l'aspecte d'un gran casal. El mur, de gran alçaria, té una base molt consistent, quasi com una muralla. A l'angle SE s'obre una galeria que originàriament sembla que era de dues plantes, posteriorment tapiada en el nivell superior. Les obertures en aquesta part són petites i escasses. La façana lateral que uneix les dues façanes esmentades presenta també quatre finestres. La de la planta pis presenta grans brancals de pedra i ampit.</p> | 08178-16 | Nucli Antic. Plaça de l'Església. | <p>L'església de Sant Iscle i Santa Victoria, que fou parròquia des del principi, apareix documentada el 1154. La construcció existent de l'església és del segle XIV i reconstruïda a finals del XVI i durant tot el XVII. El 1615 es té noticia que, juntament amb la reforma de l'antic campanar i la construcció d'un comunidor, s'obrí un pas per comunicar l'església i la rectoria. Això vol dir que l'edifici de la rectoria, que en un principi estava separat de l'església i per això fou necessària la construcció del pas, ja existia. Deu ésser probablement l'edifici residencial més antic del poble (excepció feta del castell). Posteriorment s'allarga i s'adossa a la façana de l'església. A finals del segle XX s'hi van fer obres interiors per adequar l'habitabilitat de l'edifici.</p> | 41.7287600,1.7065000 | 392421 | 4620470 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88509-foto-08178-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88509-foto-08178-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | L'edifici està situat entre la plaça de l'església i l'església, i el cingle que dóna al torrent de l'Enfilat, una zona abrupta i plena de vegetació. Es del segle XVII (amb fases posteriors i possiblement també anteriors) i esdevé l'edifici més antic del poble (tret del castell). La rectoria va ser la seu del Museu-Pinacoteca fins que va tancar portes, als voltants de 2014, degut al mal estat de l'edifici (forjats i cobertes). S'exposaven les dues col·leccions combinades, la etnogràfica (fitxa 191) i la pinacoteca (fitxa 140), que conserva i gestiona l'Associació Cultural Recretativa de Rajadell (ACR). A partir de 2014, en una primera fase, part del pis superior (les dependències del rector) va ser rehabilitat per l'ajuntament.. En aquesta planta el rector ja no hi vivia, i ja s'havia estat traslladat l'arxiu parroquial. El 2019 l'ajuntament compra al bisbat l'edifici. Amb una subvenció de 150.000€ de la Diputació, l'ajuntament hi fa obres de rehabilitació els anys 2019-2020. El consistori preten dedicar l'immoble a oficina turística i a usos culturals. Concretament, vol recuperar l'antic museu amb criteris moderns. També vol reinstal·lar-hi el museu el propietari de les dues col·leccions esmentades, l'ACR. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa hi ha dues tines cilíndriques. A la gran hi romania, el 2019, un pessebre de l'antic museu. Els soterranis són la part més interessant de l'edifici, ja que les cambres dels dos nivells inferiors són obrades sobre la roca, que forma una paret natural. En aquestes cambres es conserven vestigis de menjadores i un forn de pa molt interessant. Els sostres són de fusta. Els quadros de la pinacoteca van ser traslladats per l'Ajuntament a un magatzem de l'estació, on romanen. La major part de la col·lecció etnogràfica es va mantenir fins 2019 a la planta baixa i plantes inferiors de la Rectoria. En aquest any es van traslladar a la nau del carrer Estació num. 27, al barri de l'Estació. Des de la rectoria s'accedeix a una jardins, l'antic hort del rector, que es troben entre l'església i la rectoria i el torrent. Hi ha una bassa de rec adossada a la paret de l'església. Des de l'hort s'aprecia una finestra amb la llinda decorada amb tres creus sobre cims, gravades. Considerem que no està inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014 corresponent a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, (num. 17) (BCIL), ni té cap fitxa pròpia. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88510 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-19 | RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 | XVII-XIX | Les tines estan en mal estat i cobertes per la vegetació. | El conjunt està compost principalment per dues edificacions separades: la casa del masover (que es la casa original, la més antiga) , amb un seguit de dependències de treball, i la casa del propietari, mes moderna. Entre les dues cases hi ha un pati . A més es conserva un conjunt de tines separades, sota la casa dels masovers. El complex de l'antic mas (actual casa del masover) té com a nucli un cos residencial al qual s'han anat adossant múltiples dependències de treball als costats de ponent, de tramontana i de llevant. La casa més antiga, de tradició medieval, és una petita construcció feta amb tova, que ara figura annexa a la casa gran. L'actual casa del masover (edifici central ) és de planta més o menys quadrada . Presenta planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Esta feta de pedra i totxo (amb arrebossat de color beix) i té finestres emmarcades amb carreus escairats. El portal, centrat, presenta arc de mig punt amb dovelles de pedra de bona factura. Al costat de llevant hi ha el pati tancat, des d'on s'accedeix a l'entrada principal i a la construcció medieval. Les construccions annexes de treball ocupen un espai considerable i corresponen a diverses fases d'ampliació del mas. La pallissa es situa al SO de la casa,i s'hi connecta per un extrem. Presenta una gran arcada de molt bona factura, amb carreus cantoners, i pot ser de la mateixa època que la casa. Les dependències del sector de tramuntana i de ponent, adossades al mas, contenen diverses tines. La tècnica d'aquestes construccions és més senzilla, amb una gran barreja de tipus de paraments: des de grans pedres poligonals fins a maçoneria amb pedra més menuda, en tots els casos amb molta teula o pedra d'encaix a les juntures. La casa dels propietaris, construida al segle XIX,, és una edificació molt uniforme de planta rectangular. Té dues plantes més golfes i coberta a doble vessant. amb el carener paral·lel a la façana. El material constructiu és la pedra i el totxo, amb arrebossat de color cru. És un exemple típic d'arquitectura residencial del segle XIX: no es una casa de pagés, sino una casa tipus 'de ciutat', amb les comoditats del moment. Presenta finestrals regulars a les dues plantes (els de la planta baixa estab protegits amb reixat de ferro forjat). La façana principal està encarada al sud, davant d'un pou i un petit estany. A l'angle SO de la segona planta hi ha una típica galeria amb arcades. Separades del mas antic (casa dels masovers) per un corredor, a tramuntana, es conserva un conjunt de 9 tines aixoplugades sota una típica construcció. La seva estructura és simple: l'edifici està format per un seguit de petites cambres adossades de planta quadrada amb una porta frontal. La coberta és a una vessant. Les parets són de pedra i en algun punt de tovot (en especial les mitgeres de les dues tines de l'extrem de migdia ). Cal dir que les construccions de les tines centrals estan molt derruïdes. Les tines aprofiten un desnivell del terreny, de manera que la paret posterior de la construcció, on hi ha les boixes, té més metres d'alçada. A l'interior de cada cambra hi ha una tina. Les tines són de forma cilíndrica (excepte una, que és de secció oval), tenen un diàmetre 2 metres i una profunditat variable que va des de 3,50 fins a 2,20 metres. La tina oval és força més gran (3'50 x 3 metres aproximadament). Totes les tines són encaironades. La descripció de les tines correspoon al PEP 1993. Actualment són inaccessibles per la vegetació. Adossades al mas hi ha unes 13 tines més. És a dir, en total el Mas del Puig té une 22 tines. La majoria són cilíndriques, de 2 metres de diàmetre. També n'hi ha de quadrades, d'uns 3,30 metres per costat. | 08178-17 | Miralles o Riavall. NE. del terme | Al segle XIII ja es té notícia del mas Puig del Riavall amb aquest mateix nom, juntament amb dues cases mes (El Soler de Riavall, actualment can Miralles, fitxa 38, i Torregassa, desapareguda). Riavall era la part de la riera de Rajadell que va de Can Miralles en avall. El 1291 està documentat un tal Francesc de Podio de Riavallo (Puig de Riavall) i pocs anys més tard un Guillem de Puig. D'aquí en endavant les notícies es diversifiquen i a partir de 1687 ja es pot resseguir la línia genealògica, que va estudiar el Dr. Rafat. El Puig no era propietat del senyor del terme, sinó que pertanyia a un ciutadà de Manresa. El 1396, Pere Ricolf de Manresa va acordar amb Arnau de Riavall que es cuidaria de les seves terres del Peric (El Carcoler), però nomes ho va fer durant 12 anys. El 1454 un Miquel de Montesquiu, Alies Puig, i la seva muller Caterina, compren un matxo per 31 florins d'or. A partir del segle XVI les coses milloren i arriba nova gent. En la convocatòria de pagesos que fa el senyor de Rajadell l'any 1529 hi figura un Joan Puig que en realitat es Joan Andreu, Alies Puig, fill de Bernat Trull del Mas Bosch de Dues Cabres, que procedia del mas Bosch (ja a Monistrolet), no lluny de El Puig, i casat amb la pubilla del mas Puig, Agnés. Però el topònim s'imposa i els descendents mantindran el cognom Puig. En el fogatge de 1553 trobem un Franci Puig de Riavall. Potser és fill de l'esmentat Joan Andreu, Alies Puig, que hauria heretat el mas, però el 1560 ja figura com a hereu Montserrat Andreu Puig, fill de Joan Andreu. La confusió de noms perdura. El 1572 fa testament Agnès Puig, àlies Trull, i hi figura com a marmessor el seu marit Montserrat Puig, àlies Andreu. Al 1568 es cita Joana, filla del Mas Puig , que es casa amb Francesc Miralles, del Mas can Miralles. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. El 1587 Pere Puig és assassinat, prop del Mas Guiu. Com que l'hereu tenia només 13 anys, es nomenaren curadors seu i dels seus germans Joan Puig, oncle patern i Lluis Miralles, cosí dels nois. De fet, sembla que a finals del segle XVI hi convivien dues famílies, en dos masos separats, Riavall i el Puig de Riavall. El primer queda buit abans d'acabar-se el segle mentre que el Puig rep com a dot la pubilla Guillermoneta en casar-se amb Pere Gilbert, alies del Puig, i persisteix habitat fins i tot en el difícil període del pas dels segle XV al XVI. El 1568 apareix a la documentació, en relació a El Puig, un Francesc Miralles. És a dir, que les famílies dels masos Puig i Miralles es van emparentar, com encara ho són ara. Quan la pubilla de El Puig es va casar amb l'hereu de Miralles, se'n va anar a viure a Miralles i la casa pairal de El Puig es va destinar a masovers de Miralles. Pels volts de 1850, o en tot cas a la segona meirtat del segle XIX, un hereu ric de la família Puig Miralles edifica la casa nova al costrat de la vella com a nova residència, mentre que l'antic mas seguia habitat per masovers de Can Miralles (Família Canals). Les dues cases segueixen pertanyent a can Miralles. | 41.7272500,1.7280100 | 394207 | 4620276 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Correspon a les fitxes 62 (Casa de l'Amo) i 63 (Casa del Masover) d'El Puig, al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014. Actualment hi viuen dues famílies (de lloguer). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.El mas esta situat en una plataforma una mica elevada, prop de la riera del Puig, en un entorn de bosc de pi amb alzines i conreus. La casa del masover té origen medieval però les estructures són del S. XVII en endavant.La casa del masover presenta una llinda de porta amb data gravada (era una antiga finestra ),a la façana de migdia: 1680. També conté una inscripció en un carreu de la cantonera SO , actualment visible des de l'interior de la pallissa, amb la data 1680, amb una sanefa circular.La reixa interior de la porta de la casa dels propietaris porta una data entorn el 1850.En algunes dependències i a la pallissa es conserven estris del camp així com dues premses de vi de gàbia, piques i peces de la premsa , botes de vi, motllos per fer totxos, etc.A l'arrebossat de les tines es llegeix una data: 1815 o 1875.La foto 1 correspon a la Casa Vella del Puig (casa del masover) i la 2 i la 3, a la Casa Nova (casa de l'amo). | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88511 | El Castell de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-monistrolet | RAFAT, F (1986}. 'Festa de Sant Sebastià'. GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 | XVIII-XIX | Restaurada recentment | Mas format per un cos residencial, un clos amb dependències de treball adossat a la casa i dos grups de tines. El cos residencial és de planta rectangular perfectament uniforme, amb un cobert adossat a migdia i petits cossos a tramuntana i ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de tamany mitjà, en general ben escairats. Crida l'atenció el desgast d'alguns carreus, amb patologies pròpies de la pedra que s'ha utilitzat des de molt antic. És possible que alguns d'aquest carreus fossin reaprofitats d'alguna antiga construcció romana que sens dubte existia a Monistrolet. Un altre aspecte que cal remarcar és la fermesa dels murs, en part assentats sobre roca. L'amplia base dels murs recorda el tipus de parament d'una muralla. La tipologia de la construcció és austera. La façana principal, a llevant, té un portal adovellat . La planta pis presenta un balcó centrat i dues finestres grans quadrades a banda i banda, amb ampit i brancals de pedra ben escairats. Davant del portal es forma un petit pati tancat. La resta de façanes tenen poques finestres, emmarcades amb carreus escairats i disposades amb una certa regularitat. Les dependències de treball formen un clos unit al conjunt de la masia, a la part de migdia. Hi ha un pati central i diversos coberts. Alguns d'ells devien correspondre a corrals. La construcció que es troba situada a la part de migdia, amb coberta a una vessant, es conserva més íntegrament. Segurament era la pallissa, que encara conserva una estructura de fusta a l'interior per emmagatzemar les bales de palla. El mas té dos grups de tines. El primer consisteix en una construcció, situada al costat de l'entrada del mas, que és força més acurada del que solen ésser els coberts de les tines. El tipus de la construcció és l'habitual: coberta a una vessant i barracons a la part de les boixes. Té un gran portal a la façana davantera. Una mica més amunt, formant una construcció separada, hi ha tres tines més (o dipòsits ). Són de forma cilíndrica, sense coberta i amiden cada una 2 metres de diàmetre. | 08178-18 | Monistrolet. E. del terme | El lloc de Monistrolet té una tradició d'hàbitat més o menys continuat des de l'època romana. Per tant, el mas del Castell podria haver tingut una ocupació molt continuada al llarg del temps. El Castell apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi del segles XIV i XV és un dels pocs masos que no fou abandonat. Si més no en el recompte de famílies de la parròquia del 1553 s'esmenta 'Jaume Luçia que està al Castell'. Tanmateix, tot i que algunes de les parts del mas puguin ésser antigues, la construcció actual no ho sembla gaire i podria correspondre al segle XIX o a finals del XVIII. Surt citada al cadastre de Monistrolet del 1786. Tenien masovars i cambrers. Segons Gasol i Almendros (1994), el Castell havia estat domini del castell de Rajadell, dels Cruïlles Eimeric i després dels Pignatelli, que la vengueren als Gallifa de Manresa a finals del segle XIX. Al segle XX els Galliga es van vendre la casa. Per tant, el Castell fou durant un temps l'estatge de la família senyorial que dominava Monistrolet, els Eymerich de Manresa (tot i que no sembla que hi vivissin gaire), pero desconeixem l'origen anterior de la casa. Els Aymerich hi tenien masovers, a la casa. | 41.7295200,1.7593800 | 396820 | 4620489 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Amb el nom de Castell de Monistrolet figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 48) i Al Catàleg de bens protegits (num. 41). En aquest darrer està fitxat, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. En el PEP 1993 estava com Mas el Castell.La descripció correspon a la del PEP 1993, reproduïda al Cataleg de Masies 2014. Al 2020 no s'ha pogut accedir a l'immoble. De fet, no hi ha ni camí que hi porti. S'accedeix per un camp, a la dreta de l'església, que està tancat amb un filat . L'edifici està just darrera la rectoria (fitxa 91) i l'església de Santa Maria de Monistrolet (fitxa 13), però no hi ha cap accés des dels esmentats immobles. L'edifici actual, modern, podria tenir un origen antic, medieval. El nom de castell no només prové de la imatge de casa forta o de fortificació que presenta la masia, conseqüència de les característiques que ja hem descrit, en relació als granss murs que, en part, s'assenten sobre roca i sobre una balma. El nom prové de que la casa fou l'habitatge dels Eymerich, senyors del terme de Monistrolet. La casa és situada en una zona rocosa. S'assenta sobre roca i, per la banda de migdia, sobre una petita balma, fet que li dóna l'aspecte de fortalesa. El mas està relacionat amb l'església de Monistrolet i amb el pas del camí ral i té un interès arquitectònic notable i una relació especial amb l'entorn natural.L'interior de la casa és d'un gran interès. La planta baixa és una de les més ben conservades d'entre totes les masies de Rajadell. La distribució és la típica . S'entra pel portal a una sala-rebedor, amb una escala que dóna accés al primer pis i amb una sèrie d'habitacions al voltant. D'aquestes en destaquen dues: una habitació que devia correspondre al celler, amb una gran volta, i una altra més gran que presenta tres magnífics arcs apuntats, amb sostre de fusta. El primer pis té una ambientació característica d'una masia més moderna, amb llars de foc , etc. menys interessant.La foto 3 correspon al PEP 1993 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88512 | Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-1 | RAFAT, F (1986). Festa de Sant Sebastià. GASOL, J. M. (18-12-1962). Un picnic regio, en Monistrolet. Diario de Manresa . ( 1-10-1871) El Manresano. RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 | XVII-XIX | Tines i pallissa rehabilitades recentmentt | Masia composta pel clos de la masia més la construcció de la pallissa. La masia té un cos originari amb molts afegits posteriors que han ampliat considerablement l'estructura de la casa. El cos original és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. La façana que antigament devia ser la principal, encarada a llevant, conserva alguns finestrals amb llindes de pedra i un ampit i un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra, al costa esquerra de la façana. Es conserva part de l'arrebossat. La resta de parets tenen un parament poc uniforme (de pedra amb teula i totxos i, en algun sector, tapia) i amb obertures poc remarcables i irregulars. Les ampliacions posteriors han acabat formant un clos tancat, davant l'antiga façana, amb un petit pati i una galeria amb arcades a la banda de llevant, amb balustres de terrissa. Antigament la casa es perllongava cap a la banda de migdia, però la construcció de la via del ferrocarril va escapçar-la. Els cossos adossats a la banda de ponent corresponen a tines. Són 2 edificacions amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, modernament rehabilitats. En total hi havia 9 tines. Encara existeixen però actualment estan soterrades i l'espai s'utilitza com a habitatge i connecta interiorment amb la casa original. També s'aixeca un cos, a l'angle SO en forma de doble torre, més modern, arrebossat. Esta coronada amb petits merlets amb coronament piramidal. La pallissa, situada a tramuntana de la casa, és una construcció de pedra i arrebossada, de planta rectangular allargada, amb coberta a una vessant, actualment rehabilitada com a habitatge. | 08178-19 | Monistrolet. E. del terme | El mas Bosc apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. El 1705 fou adquirit per Josep Coma Fontanellas, davant el notari manresà Félix Dalmau (document conservat a la casa). En aquesta època el mas era anomenat Mas Bosch de les Dues Cabres, i estava censat pel Senyor Bernat d'Aymerich i Cruilles amb cinc lliures, un parell de gallines per nadal i una quartera d'ordi el dia de Nostra Senyora d'Agost. Durant el segle XVIII la finca s'amplia amb terres que pertanyien al mas Caranyes. El 1722 els Coma també adquiriren el mas de ca l'Alegre. Una nota anecdòtica relacionada amb el mas és la protagonitzada per Amadeu I de Saboia. El 24 de setembre de 1871, en el viatge de retorn per ferrocarril de la seva estada a Manresa, el rei, atret per la bellesa del paisatge, va fer parar el tren en passar per la finca del mas Bosc i allà va menjar-se l'esmorzar que li havien preparat els manresans. La masovera del mas va obsequiar el rei amb fruita i va ser recompensada amb dos cents rals. La cita exacte del diari 'El Manresano' (1.10.1871)de l'època és la següent: El almuerzo que se tenía preparado fue llevado a uno de los coches, y en vez de almorzar en la estación, se hizo parar el tren cuando pasaba por delante de la heredad llamada Mas Bosch, que esta una legua distante de esta Ciudad (Manresa), y allí acampado en el suelo y bajo las sombra de algunos árboles, la regla comitiva despachó el almuerzo. Una muger de la casa del manso, que ofreció a D. Amadeo una cestita de uvas, recibió 200 reales. S'observen dues èpoques molt diferenciades en el conjunt del mas. D'una banda el cos originari de la masia i possiblement la pallissa, que corresponen segurament als segles XVII o XVIII; de l'altra, la resta de construccions adossades, que sembla que pertanyen al segle XIX. Cal inscriure aquesta segona fase en l'apogeu experimentat pel poble basat en l'explotació de la vinya . | 41.7305000,1.7439500 | 395538 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 10). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. Masia d'origen medieval, assentada en una posició lleugerament elevada. Al nord discorre la riera de Rajadell i al sud la via del ferrocarril, que passa a pocs metres de la masia .Interiorment, la part més destacada de la casa és la cambra amb volta, on es conserva íntegrament un celler amb un molí d'oli (fitxa 121) i una premsa de vi catalana, de gàvia. La cambra, amb fusta, conserva els elements típics d'aquestes activitats: portadores, bocois, dipòsits, canals al terra, etc. A l'interior de la casa es troba una llinda en una porta amb la data gravada 1728 amb un a creu al mig (el num. 2 es dubtós).A l'entorn, al NO de la casa, hi ha un antic pou d'obra, en desús, molt emboscat per esbarzers.Al turó situat a la part de migdia del mas Bosc es troben les obres de canalització de l'aigua que es recollia per al mas. A principis de segle s'hi construí una capelleta dedicada a Sant Isidre. En direcció a la riera de Rajadell, a uns 80m. al NE, es troba el pou i la sínia del Mas Bosch (fitxa 120) i més enllà, les restes d'un antic molí a tocar la riera. A 70 m a l'oest del Mas Bosch hi ha el Pont del Mas Bosch (fitxa 161) , que el ferrocarril va construir a l'entorn de 1850, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés.Al Mas Bosc s'hi va habilitar una instal·lació de Turisme Rural, a la pallissa, que actualment (2020) no funciona com a tal.Els propietaris de la casa conserven interessants col·leccions, sobre tot un fons documental relacionat amb la casa i un fons bibliogràfic. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88513 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-5 | XIX | Restaurat a finals del S. XX. En rehabilitació el cos annex a llevant (2020) | Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat a llevant. A ponent, hi ha un porxo amb terrassa adossat sobre un garatge. Les façanes són actualment de pedra vista (abans arrebossades). Hi ha finestres amb llindes. A la façana, hi ha la porta principal descentrada i situada a la dreta, amb un arc escarsser amb llindres i brancals de pedra. A la primera planta llueix un balcó amb dues obertures rectangulars. A la segona, sota teulat, dues finestres quadrades petites. | 08178-20 | Monistrolet. E. del terme | Aquest és l'indret on hi havia l'hostal que hostatjava els viatgers del camí ral (procedents de Manresa i en direcció Calaf i Cervera). Sembla que durant la Guerra del Francés, fou cremat per les tropes franceses, de pas pel camí ral. Als anys 80 del segle XIX, coincidint amb l'establiment de la torre de can Gallifa, l'hostal va ser enderrocat i es construí l'edifici actual. L'antic hostal s'aixecava just a l'altre costat del camí. Als primers temps els viatgers continuaven fent parada a la nova casa, però ja no s'hi feia posada. | 41.7324500,1.7517500 | 396190 | 4620824 | 1888 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 36). Es tracta d'una casa simple, de dimensions petites en comparació amb una masia.S'ubica al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf (avui carretera asfaltada ) i de la riera de Rajadell, prop del viaducte de la C-25.A la llinda de la finestra de la façana de ponent hi ha gravada la data de 1888.A l'altre costat del camí, a uns metres en direcció est, es trobava l'antic hostal fins que es construí l'edici actual, construit als anys 80 del segle XIX. El 1993 (PEP) encara s'hi podien veure restes de les parets. Actualment, ja no. Se li havia dit Hostal del Joanot.. A continuació, a uns pocs metres, es localitzen les tines de l'Hostal (fitxa 33). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88514 | El Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-taradell | RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià ' GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 | XVIII-XIX | Masia de planta més o menys rectangular amb dependències adossades, i amb coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria amb freqüents afegits de teula a les juntures. Els elements més destacats són les grans tines adossades al cos de la casa per la banda NO. N'hi ha quatre de cilíndriques i dues de quadrades, que queden a l'interior de la casa. | 08178-21 | Monistrolet. E. del terme | Segons Gasol i Guerrero (1994), correspon a l'antiga casa del Mas de les Valls o Mas Alabern. Al cadastre de l 'any 1786 apareix la casa amb un Isidre Taradell, empadronat a la parròquia de Monistrol. Segons el llibre d'obits de Monistrolet (1793-1856) (Gasol i Guerrero, 1994), la casa tenia masover i quartaires. Per la data gravada de la llinda d'una finestra (1824), al segle XIX el mas fou ampliat. L'actual propietat de Ca l'Alegre va comprar Ca l'Alegre, Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell el 1959, als Portabella. Posteriorment es va vendre Cal Serdà i El Taradell. Cap els anys 70 El Taradell va patir un greu incendi. | 41.7322700,1.7700400 | 397711 | 4620782 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | En algunes fonts, denominada Teradell (per exemple, al PEP). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 71).A la llinda d'una finestra hi ha una inscripció gravada: 1824.Situada en un petit altiplà elevat amb camps de conreu a l'entorn.La foto 2 correspon al PEP 1993. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88515 | Ca l'Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalegre | RAFAT, F (1986 ). Festa de Sant Sebastià | XVIII-XX | Acurada restauració a finals del segle XX | Masia de planta gairebé quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té sèries de finestres amb llindes distribuïdes regularment als dos pisos. A la façana principal (costat de migdia) les finestres s'han adaptat com a balcons i presenten llindes i brancals de pedra de bona factura. El portal, adovellat, es acabat amb arc escarser. A la segona planta, sota teulada, hi ha una finestra centrada amb arc de mig punt. Les parets són bastides amb carreus de tamany mitjà força regulars, actualment de pedra vista. La seva distribució interior és molt regular i uniforme, fet que demostra que la casa va reedificar-se d'una manera planificada i bàsicament d'un sol cop. Té una estructura tripartita, amb tres naus que a la planta baixa estan cobertes amb tres voltes. El primer pis segueix el mateix esquema: una gran sala central distribueix l'accés a les cambres (tres a cada banda espaiades regularment). La part posterior, que actualment s'utilitza com a entrada principal de la casa, ha estat modificada. Aquí hi havia les tines i la premsa. A finals dels anys 80 van enderrocar el cobert (que allotjava les tines i la premsa) adossat a la façana posterior, a tramuntana. Aquesta façana posterior està definida per un gran portal amb una llinda gravada amb una llegenda religiosa. Un cop enderrocat el cobert, van construir un porxo amb una terrassa a sobre, que enmascara l'esmentada façana, com abans. Al costat de ponent del porxo llueix una finestra enmarcada amb quatre lloses de pedra. La llinda superior presenta un rosetó en relleu. Aquesta finestra es reaprofitada (prové d'un altre indret de la casa) i la van incloure en aquesta obra nova. La construcció del porxo va comportar el soterrament de les tres tines, que es conserven al subsol. La central, si mes no en el moment del soterrament, ja no estava acaironada com les altres, sino que estava arrebossada (tal vegada per a aigua). La premsa de gàvia ha sobreviscut exactament al mateix lloc on era originalment (actualment a la vista, a l'aire lliure) Al sector de llevant hi havia els estables, la cort, etc. | 08178-22 | Monistrolet. E. del terme | Ca l'Alegre apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi dels segles XIV i XV el mas fou abandonat. El 1595 torna a ésser habitat. Els Coma, propietaris del mas Bosc, van adquirir ca l'Alegre el 1722. Per aquest motiu en dues llindes del primer pis es troben referencies a aquesta família, la propietària del mas. Al cadastre de l'any 1786 apareix citada la casa. La casa més antiga només tenia dues plantes. A planta baixa hi vivien els masovers i al primer pis els propietaris. La nova edificació devia fer-se a la dècada dels 70 del segle XVIII, d'acord amb les dates de les llindes (1 de 1776, 2 de 1780). Posteriorment Josep Coma hi va afegir el segon pis i una escala, ja que primer els dos pisos tenien entrades independents. Segons notícies orals, la casa va ser cremada en el transcurs d'una carlinada (juntament amb d'altres d'aquest sector) i va romandre un temps sense teulada. Segons la tradició oral, a la casa enrunada, als baixos, hi vivia una dona. L'actual propietat va comprat la finca (juntament amb Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell) el 1959, als Portabella de la Morera (Manresa), que l'havien comprat als Coma. Posteriorment els de Ca l'Alegre es va vendre Cal Serdà i El Taradell. | 41.7311900,1.7681100 | 397549 | 4620664 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 1). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.La casa és d'origen medieval. S'ubica en una zona envoltada de camps.És un clar exemple representatiu del tipus de masia de planta basilical, d'un notable valor arquitectònicActualment hi ha una granja moderna en funcionament.Encara es conserven les tines i un exemplar molt interessant de premsa amb la rosca de fusta original.Cal destacar una llinda amb inscripció a la finestra central de la façana sud amb la data 1776 (amb els sets invertits).En una llinda de la façana nord (actualment interior) hi ha la inscripció: PErA SEMPrA SEA ALABADO EL SANTISIMO SACrAMIENTO DEL ALTAr I LA INMACULADA CONSEPSION DE M S riA SANTISSIMA 1780 .En una llinda interior del primer pis es llegeix : JOSEPHA COMA 17 IHS 80. Josep Coma era l'amo de la casa.I en una llinda interior del primer pis es llegeix: FRANCO COMA IHS. Ara conforma la porta d'una escala interior.A la façana sud, entre la finestra de la la segona planta i el balcó de la primera, hi ha un rellotge de sol. Sobre la porta llueix el numero 84.La casa tenia un trull d'oli. A l'entorn hi ha una mola, piques i altres elements de pedra. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/