Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
88640 Escultura La Noia de la Plaça. https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-noia-de-la-placa <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> XX <p>Escultura de bronze que representa una dona jove, dreta, exempta, realista, amb una cadira tipus tonet. Porta un vestit senzill i típic de les noies de pagès, va descalça i es repenja al mur de pedra que té al seu darrere. Posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta., i l'ofereix als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. Reflecteix el caràcter hospitalari de Rajadell: la dona dona la benvinguda als visitants, s'aixeca i cedeix la cadira. Obra de l'escultor manresà Ramon Oms, El mateix autor afirma: 'Amb l'obra, principalment, volia reivindicar la costum de sortir al carrer amb les cadires, asseure's i fer petar la xerrada. Això als pobles era una costum molt bonica (...) i crec s'està perdent ...'.</p> 08178-147 Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església <p>Es va instal·lar a finals dels anys 90 del segle XX per encàrrec de l'ajuntament a l'arquitecte i escultor Ramon Oms, nascut a Manresa el 1951</p> 41.7286402,1.7065506 392425 4620456 1995 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88640-foto-08178-147-1.jpg Inexistent Realisme Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-01-12 00:00:00 F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 Ramon Oms Fou un encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell. El lloc està envoltat de jardí i s'ubica al costat d'una balconada on es veu una magnifica vista cap el torrent de l'Enfilat. Ramon Oms també és l'autor dels quatre diorames que representen escenes de la Passió de Crist instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, construïts el 1988. D'ell és l'estructura escenogràfica), pero les figures són obra del seu pare, un gran mestre pessebrista. 103 51 2.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88682 Diorames de la passió de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorames-de-la-passio-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> XX <p>Quatre diorames que representen els goigs de la passió. En ells es poden veure quatre escenes de la Passió de Crist: la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Crucifixió i la Resurecció. Van ser construïts el 1988 (pel que fa a l'estructura escenogràfica) per l'arquitecte i escultor manresà Ramon Oms (nascut el 1951), amb la col·laboració del mestre fuster Fernando Carvajal. Les figures són obre del seu pare, un gran mestre pessebrista (de fa uns 20 o 30 anys enrere).</p> 08178-189 Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. 41.7288800,1.7063200 392406 4620483 1988 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2022-01-19 00:00:00 F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 Ramon Oms (De propietat privada però d'accés públic) Estan instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. El mossèn de llavors, Lluis Solernou, va cedir l'espai i va patrocinar l'obra. 119|98 52 2.2 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88639 Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-2 https://ca.wikipedia.org/wiki/Iscle_(sant_cordov%C3%A8s Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. Full editat pels Amics dels Goigs (revers del Goig Fitxa 206). XX Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria Patrons del Poble de Rajadell (Bisbat de Vic i Comarca del Bages). Dedicat a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria. La lletra és: Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats Sant Iscle i Santa Victòria sigueu nostres advocats. Les vides tot just descloses bell esplet dels primers anys, recollir místiques roses ompliren vostres afanys. Senyera de nostra història, sou del Senyor estimats, Sant Iscle i Santa Victòria... La fe, guia lluminosa fins al jutge us ha portat davant dion vostra veu gosa enaltir el déu increat per gesta tant meritòria a la presó us han portat Sant Iscle i Santa Victòria... Dins la presó esgarrifosa els àngels us fan costat i una força lluminosa fon la nostra soledat. Perquè vostre cos no mòria, vostra fam han saciat. Sant Iscle i Santa Victòria... Més tard, Iscle, us assotaren I sufriu serenament; a vós victòria us cremaren els peus dolorosament. Teniu Déu en la memòria per Ell sou aconhortats Sant Iscle i Santa Victòria... Dels àngels altra vegada la mà tutora sentiu quan amb pedra al coll lligada us enfonsen en el riu. I llavors per vostra glòria sou damunt l'aigua guardats. Sant Iscle i Santa Victòria... Encara un turment mancava: a una roda us han lligat, mentre la roda girava el foc us han turmentat. Fugint els ulls de l'escòria. al cel els teniu alçats. Sant Iscle i Santa Victòria... Us prenien vostra vida: Iscle sant, sent degollat, vós Victòria, flor exquisida vostre cos han enfilat. Els botxins fan gran cridòria mentre al cel sou enlairats Sant Iscle i Santa Victòria... I del cel que us és estada prop del déu omnipotent, vers el món vostra mirada gireu amorosament. Rajadell us fa memòria per patrons us ha exalçat Sant Iscle i Santa Victòria... Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats. Sant Iscle i Santa Victòria, sigueu nostres advocats PREGUEM Concediu-nos, Senyor, un augment d'aquella fe que els germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria conservaren fins a l'efusió de la sang, que va ser la seva glòria, feu que la mateixa fe ens faci justos, per haver-la seguit amb integritat. Per N-S-J. A continuació hi ha la partitura 08178-146 Nucli Antic Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. 41.7278100,1.7061100 392387 4620365 1998 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88639-foto-08178-146-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2021-04-08 00:00:00 F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 Mn. Màrius Masoliver. Ignasi Torras. S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Exemplar de l'arxiu dels Amics dels Goigs d'un goig de l'any 1998. A la part final hi ha la partitura i al revers una breu història de la parròquia. Lletra popular revisada per Mn. Màrius Masoliver. Música: Ignasi Torras. Manresa, 1998.Uns anys més tard (2008) els amics dels goigs van descobrir i editar una versió manuscrita amb un text diferent (Fitxa 206) 98 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88879 Vestuari del Ball de la Coca https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-la-coca XX <p>Vestit del ballador (hereu) i vestit de la balladora (pubilla) del Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià (fitxa 208). El vestit masculí inclou la capa, el barret de copa i espardenyes de veta, i el femení, vestit, mantilla, còfia i calçat,</p> 08178-385 Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. <p>El Ball de la Coca (fitxa 208) es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. D'altra banda, els Bastoners de Rajadell es van refundar el 1969 pero el ball de bastons a Rajadell es remunta al menys fins el segle XVIII.</p> 41.7299900,1.7082200 392566 4620604 1992 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural Inexistent 2022-01-19 00:00:00 OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez Maria Carbonell Des de 1993 els balladors porten sempre els mateixos vestits i no se'ls han de procurar ells. Les va fer la modista Maria Carbonell (la modista de l'Esbart de Rubí) el 1992, amb molt rigor històric, i es van estrenar a la festa del 1993. El d'home es prou ample però el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora. Es guarden al local dels bastoners (darrera la Fàbrica o Fabriqueta). En el futur hom pensa conservar-los i exposar-los en vitrina, tal vegada al futur museu. 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88508 Capella de la Mare de Deu dels Àngels o de Can Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-angels-o-de-can-gallifa RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219 Blog Relatsencatala.cat, de Antonio Mora Vergés http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-verge-dels-angels-de-la-torre-de-cal-gallifa-monistrolet-rajadell-bages/1048447 XX Capella de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l'exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada. 08178-15 Can Gallifa. Monistrolet, NO del terme. Construida als anys 20 del XX per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx, novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ). Fou consagrada l' any 1922, essent bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo, 41.7248800,1.7659000 397355 4619966 1922 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez Marcel·lià Coquillat i Llofriu La capella constitueix una construcció independent que s'aixeca a pocs metres del gran casal modernista de la Noguera o de can Gallifa, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat de la casaEstà nominalment inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014, num. 14, que correspon al Mas de la Noguera o Torre de Can Gallifa, classificada BCIL, però la fitxa no inclou la descripció de la capella, nomes la cita, i no queda clara la protecció.Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon a diverses fonts bibliogràfiques i bogs d'internet..La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 del Blog Mora Vergés. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88884 Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-cal-gallifa XX <p>Construcció semisoterrada destinada a emmagatzemari l'aigua potable bombejada de des del molí de can Gallifa (fitxa 123), situat a 300 m. al sud, per ser utilitzada al Mas Noguera o Can Gallifa (fitxa 98). Es un edifici rectangular fet de maçoneria regular i de bona factura, amb coberta plana. La seva construcció ha comportat rebaixar, per la part posterior de l'edifici, el marge en el que s'integra. Conté dos dipòsits, una cada costat. Al mig, a la façana del davant, se li ha adossat un cos amb dues portes laterals, amb una coberta ondulada que té un cert aire modernista. A la paret davantera, a esquerra i dreta de l'esmentat cos, hi ha sengles obertures, enlairades i enreixades, de forma rectangular. A sobre, presenten cadascuna una placa de formigó blanc on hi ha gravades en relleu, i en semicercle, una sèrie de ratlles i les xifres 0, 1, 2, 3 i 4. Del centre de la obertura rectangular, emergeix una gran tija de ferro en forma de sageta que es superposa a la placa blanca per tal d'indicar la xifra corresponent. Sens dubte, es tracta d'indicadors del cabal d'ambdós dipòsits.</p> 08178-390 Monistrolet. NE del terme. <p>Aquests dipòsits van ser edificats entre 1919 i 1929, a càrrec del mestre d'obres Josep Blanc, El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910 tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua d'un pou a uns dipòsits i d'aquests, s'enviava a la torre (residencial) de can Gallifa, construïda aproximadament per aquests mateixos anys. Actualment el subministrament d'aigua a can Gallifa funciona amb motor. Tenim dues hipòtesis sobre qui va ser el seu constructor: Alexandre Soler i March, l'arquitecte manresà que inicià la reforma de Can Gallifa, o l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que fou el que va projectar l'obra modernista de Can Gallifa. Fins fa ben poc, el molí encara bombava l'aigua cap als diposits (ffitxa 391) i, des d'aquests, per efecte dels vasos comunicants, es cobria el suministrament de Cal Gallifa.</p> 41.7229700,1.7558300 396514 4619766 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2025-05-09 00:00:00 OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez Josep Blanc En els mapes està indicat com 'Cisternes de Monistrolet' En un altre sector dles terrenys, hi ha uns altres dipòsits, que hem batejat com a Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa b (fitxa 391). Es situa a 300m. Al S. del Molí de Can Gallifa. S'hi pot accedir des del Molí de can Gallifa i des de Can Gallifa, o bé des de can Servitge. A mig trajecte de la carretera de Monistrolet a Can Servitge hi ha un trencall, a l'esquerra, que mena a can Gallifa. A pocs metres, per un caminet a l'esquerra, s'accedeix als dipòsits. 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88630 Fons de retaules de l'Església Parroquial al Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-retaules-de-lesglesia-parroquial-al-museu-comarcal-de-manresa <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. PP. 186-188. RAFAT, F (1981). Materials per la historia religiosa de Rajadell. Miscel·lania d'Estudis Bagencs. Núm. 1. Manresa . CEB. PP. 177-191. Web Museu Comarcal de Manresa on apareix el plafó ovalat http://museudemanresa.cat/barroc</p> XVII-XVIII <p>Quatre fragments o taules procedents de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, d'estil barroc, pertanyents a la Col·lecció de la Fundació Ars - Garriga Mir i dipositades al Museu Comarcal de Manresa. Tres pertanyen al retaule major que estava situat darrera l'altar de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, obra de l'escultor Joan Grau (Segle XVII; cap el 1646), on s'hi representa el martiri dels sants cordovesos Iscle i Victòria. MCM 4418 . Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada Mides: 147 x 82,5 x 5,1 cm. L'escena és formada per sis figures. Sant Iscle ocupa la posició central crucificat en una creu en forma d'aspa essent flagel·lat per quatre personatges. A la part inferior dreta hi ha Sta. Victòria. MCM 4419. Una peça de la predel·la dels mateix retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 44 x 88,5 x 4 cm. Representació de l'escena en que Sant Iscle i Santa Victòria es troben davant el jutge Dió. Els personatges són sis: el jutge assegut al tron, els dos sants i quatre personatges més. MCM 4420. Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 13,5 x 90,9 x 5,1 cm. Escena del martiri de Sta. Victòria on pateix mutilacions, mentre Sant Iscle és a la presó. L'escena està composta per diversos personatges i en la posició central hi apareix santa Victòria. En les peces 4418 i 4420 l'autor juga amb la policromia per tal de ressaltar els dos màrtirs. La 4418 estava craquel·lada a la part inferior i tenia despreniments de la capa pictòrica. La 4420 també estava craquel·lada. Ambdues estaven afectades per corcs. Les dues peces van ser restaurades pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat el 2003 La quarta peça, pertanyent a un altre retaule posterior, del segle XVIII, i atribuïble a Josep Sunyer Raurell, devia pertànyer al retaule del Roser de l'església parroquial de Rajadell. MCM 4456. Plafó ovalat de fusta daurada, de talla policromada, que representa l'Adoració dels Reis Les mides són 86 x 64,5 x 15 cm. A l'escena hi ha nou personatges: la Verge Maria, l'Infant Jesús, Sant Josep i els patges dels reis. També hi tenen presència el bou i la mula a l'esquerra. A la part superior hi la representació de l'estel. La peça presenta un domini notable de la perspectiva. El retaule va ser destruït parcialment durant la guerra Civil. En podem fer una descripció global gràcies a les fotografies conservades (J. Piñero PEP 1993). Constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. L'esquema de distribució del retaule era el següent: tres cossos centrals (d'esquerra a dreta, mirant de front: evangeli, carrer central i epístola) i dos cossos més, un a cada costat. De baix a dalt, el retaule es dividia en la predel·la, dos pisos centrals i l'àtic. La imatgeria del retaule combina episodis del martiri dels patrons (a la predel·la i als carrers centrals) amb altres motius religiosos. A la fornícula central hi havia representats els dos patrons: Sant Iscle i Santa Victòria. La duplicació de la fornícula és una solució original de l'autor, forçada per la doble advocació del retaule. A sobre hi havia una crucifixió amb sant Joan i la Verge. Als cossos extrems hi havia escultures exemptes de Sant Francesc i Sant Benet. La vida dels màrtirs era representada seguint un ordre de lectura d'avall cap amunt, a l'evangeli, i que continua de dalt cap a baix a l'epístola. La primera escena, doncs, era a la predel·la de l'evangeli, on els dos germans (Iscle i Victòria) són conduits davant el jutge acusats de no voler adorar els déus (MCM 4419). Al segon registre es representava la flagel·lació de Victòria mentre li turmenten els peus, alhora que el seu germà és assotat (MCM 4418). Al següent registre s'ordenava llençar els dos germans al riu Guadalquivir lligats amb una pedra de molí que miraculosament acaba surant (Col. Particular). En el següent registre Iscle i Victòria són lligats en una roda ardent, però la intervenció divina fa girar les flames contra els botxins (Col. Particular). A la següent escena es representava el tancament d'Iscle a la presó i la mutilació dels pits i la llengua a Victòria (MCM 4420). L'últim registre (a la predel·la de l'epístola) mostrava el desenllaç del martiri: Iscle espera de genolls que el botxí li talli el cap mentre Victoria mor per les sagetes que li llancen els soldats romans. El tallista hagué d'adaptar-se a les limitacions de l'espai (l'altar major de l'església), una mica estret. La composició segueix l'esquema definit en anteriors treballs del mateix autor, el manresà Joan Grau (com el retaule del Roser de Sant Pere Màrtir, de Manresa, o el de Sant Benet de Bages, però amb dimensions una mica més estretes i un cos menys).</p> 08178-137 Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa <p>Obra de gran valor artístic del manresà Joan Grau. Joan Grau fou un dels millors tallistes catalans de la seva època (barroc català). Va treballar en el retaule de Rajadell entre 1646 i 1649, per 230 lliures. El present retaule, tot i que era un encàrrec menor, presenta trets originals, com ara la duplicitat de la fornícula central i d'alguns registres de sants. Es pot considerar un treball amb un cert grau d'inèrcia per part de l'autor, però amb un alt nivell d'ofici. Abans d'aquest retaule, l'església parroquial de Rajadell ja n'havia tingut un altre. Amb motiu de la destrucció de l'església al segle XV el senyor de Rajadell dóna a la Seu de Manresa 'les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...' A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser' 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades de l'encàrrec del retaule a Joan Grau el 1648 i dels treballs de confecció del mateix a l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. Segons el Carreras Candi (Gomis, 1916), a l'alta major de la parròquia s'hi veien les senyals de les bales que hi van entrar durant la celebració de l'ofici a la diada de Corpus de 1875, quan hi va haver un tiroteig entre els carlins i les tropes del Govern dins de Rajadell. En el marc de l'esclat antireligiós que va tenir lloc a l'inici de la guerra Civil, el 1936, l'obra va ésser desmuntada i, en part, cremada. Sortosament, disposem d'una fotografia feta uns minuts abans de la destrossa, i alguna altra d'anterior. Als anys seixanta del segle XX el rector del poble, Mossèn Cols, es vengué les parts que encara es conservaven del retaule per sufragar les obres de construcció d'una nova església a Rajadell. Segons Francesc Vilà, Director del Museu Comarcal de Manresa, del retaule i altres elements de l'església de Rajadell que encara es conservaven, se'n van fer dos lots anàlegs que van anar a mans de dos col·leccionistes manresans. Tres de les taules (i una altra d'un altre retaule posterior) van anar a parar a un col·leccionista de Manresa, Gabriel Garriga i Mir. Segons A. Clarena, cap els anys 90, G. Garriga va voler dipositar i exposar a la parroquial de Rajadell els seus fragments del retaule, comprats a Mossèn Cols als anys 60. El col·leccionista els va deixar en dipòsit a l'església parroquial però quan va veure que romanien a la Rectoria sense ser exposats, els reclamà i se'ls endugué. A l'any 2002, Garriga, mitjançant la seva Fundació Ars - Garriga Mir, els va dipositar provisionalment al Museu Comarcal de Manresa, juntament amb altres peces barroques, dipòsit que continua al Museu, pendent de formalització definitiva. El Museu exhibia aquestes peces (si mes no les dues més grans) a l'exposició permanent. Actualment (2020) romanen a les reserves del museu, atès que el centre està en obres. Respecte del segon lot de taules, també es tractava de 4 fragments del retaule i són propietat d'una altre col·leccionista de Manresa, que ha estat en converses amb el museu per a la seva venda, sense acord. El Museu disposa de fotografies. Es tracta de dos plafons grans, un plafó petit de la predel·la i un plafó ovalat (com el que té el museu, però en aquest cas es conserva amb tot el fustam que l'emmarcava, i que acaba donant la presència d'un plafó rectangular gran). Els fragments conservats del retaule, en les dues col·leccions, són les quatre escenes principals de l'evangeli i l'epístola, que representen el martiri dels sants.</p> 41.7278100,1.7061100 392387 4620365 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Cultural Inexistent 2022-01-19 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Joan Grau i Josep Sunyer Es tracta d'una col·lecció de titularitat privada d'accés públic, dipositada en un museu públic. Les fotos han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. Foto 1: Les taules MCM 4418 i 4420, exposades. Foto 2. La predel·la MCM 4419. Foto 3. El plafó ovalat MCM 4456 Hi ha un altre lot de taules del retaule major en mans d'un altre col·leccionista privat (vegeu història) 96|94 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88591 Can Gallifa o La Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa-o-la-noguera <p>GASOL, J. M. (1974). Caja de Ahorros de Manresa (1863-1973). Historia de una institución centenaria. Manresa . Pp . 279. Catàleg de Msies i Cases Rurals de Rajadell. 2014 Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> XIX-XX <p>Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu.</p> 08178-98 Monistrolet.. E. del terme. <p>La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista 'Manso Noguera'). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic.</p> 41.7252400,1.7668800 397437 4620005 08178 Rajadell Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2025-05-09 00:00:00 F. Xavier Menéndez OPC 2017-20 Ignasi Oms, Alexandre Soler i March i Marcel·lí Coquillat. També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista. 105|98 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88616 Molí de can Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-gallifa <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> XX Construcció molt ferma. Estructuralment es conserva bé. <p>Molí de vent turriforme d'uns 12 metres d'alçada, de planta hexagonal. Està construït amb pedra i totxo, amb elements decoratius de maó d'estil modernista, a base de merlets i finestres allargassades al 'tronc' de la torre. La torre consta d'una base també hexagonal una mica més ampla, i un cos central. A la part superior presenta una sèrie de cornises de maó sobreposades i, al damunt, un terrat. La porta d'entrada és al costat de ponent. El cos central té sis finestres llargues i estretes amb un arc rodó al capdamunt, repartides a diferents alçades (segons va pujant l'escala interior) i en cares oposades de la torre. La torre és coronada amb una estructura de ferro que sosté la roda del molí de vent i un penell. Aquest tipus de roda s'anomena de model americà. A la part inferior, la torre anava connectada a una bomba, que actualment funciona amb motor.</p> 08178-123 Monistrolet. NE del terme. <p>El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910 tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua d'un pou a uns dipòsits i d'aquests, s'enviava a la torre (residencial) de can Gallifa, construïda aproximadament per aquests mateixos anys. Actualment el subministrament d'aigua a can Gallifa funciona amb motor. Tenim dues hipòtesis sobre qui va ser el seu constructor: Alexandre Soler i March, l'arquitecte manresà que inicià la reforma de Can Gallifa, o l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que fou el que va projectar l'obra modernista de Can Gallifa. Fins fa ben poc, el molí encara bombava l'aigua cap als diposits (ffitxa 391) i, des d'aquests, per efecte dels vasos comunicants, es cobria el suministrament de Cal Gallifa.</p> 41.7255400,1.7570900 396623 4620050 1910 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88616-foto-08178-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88616-foto-08178-123-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu Inexistent 2025-05-09 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Ignasi Oms i Ponsa o Alexandre Soler i March La finca figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera Al Catàleg de bens protegits, que inclou diversos immobles, entre ells el Molí de Can Gallifa, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, es BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica. Pero resulta que el Moli es troba a 1 km. de distància per la qual cosa dificilment pot estar protegit per la fitxa 14. D'altra banda, la fitxa no descriu el molí. S'ubica a 850 m a l'O. de la Torre de Can Gallifa o La Noguera, a l'altra banda de la riera de Rajadell, en una posició elevada sobre el marge sud de la riera, S'hi pot anar pels camins que surten de can Gallifa, de Monistrolet o de l'Hostal. Presenta una inscripció gravada sobre la porta amb l'any 1910. 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88637 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-367 Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/ XXI Barraca de vinya de pedra seca, construida ex novo, de planta circular, Presenta una gran obertura d'acces, molt alta, amb brancals de grans pedres i una llida composta per una única llosa. La coberta es la típica de lloses, terra i vegetació, acabada amb falsa cúpula. Al costat esquerra presenta una petita finestra quadrada. A l'interior s'hi ha recreat una petita fornícula, en front l'entrada.. 08178-144 Nucli Antic. Pujada del Castell Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. 41.7286400,1.7061300 392390 4620457 2017 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 Francisco Puig Vila Recreada el novembre de 2017, per iniciativa de l'ajuntament, al nucli antic sota el castell. La va construir Francisco Puig Vila, paleta, de la Casa Nova de Rajadel 98|119 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88494 Castell de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rajadell Piñero, Jordi; Perarnau, Jaume. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell (1993) P. C. (1976). Els Castells catalans, vol V SARRET I ARBÓS (1925). Monumenta històrica . Vol. V. PP. 254-262; AA VV (1984) Catalunya Romànica. Vol IX. El Bages. Barcelona. AA VV (1931) Geografia comarcana. Rajadell . Butlletí de CECB RAFAT Francesc. (1988): Historia del Bages , vol. II. Edicions Parcir. Pag. 219 SOLERNOU, Lluís (1983) . 'El castell de Rajadell'.Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell Informació oral de Francesc Pons Gasulla, Oriol (2017) 'Història i projecte de museïtzació del castell de Rajadell' Treball final de Grau. Història de l'Art. UAB PARCERISAS, Roser (2016). El castell de Rajadell. Dovella 118 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Zenobita Edicions. Ajuntament de Rajadell. Pp: 13-32. XIII-XVII El castell constitueix un edifici massís, més aviat una casa forta, de planta rectangular, i d'una alçada considerable, erigit al cim del turó on s'assenta el nucli antic de Rajadell. Està constituït per tres cossos, disposats en forma de U, que delimiten un pati central. El costat de llevant està tancat per una muralla. El cos principal i més gran és el de migdia, que és on es conserven les estructures més antigues. La construcció presenta una coberta a doble vessant (abans era amb quatre aiguavessos). Consta de dues plantes (amb sostres molt alts) més golfes. A la planta baixa, la més antiga, hi ha el típic pati d'armes amb un pou al mig, que comunica amb les altres dependències laterals, com les estances del senyor i la casa dels masovers. També es comunica amb una gran sala de recepció anomenada 'el Porxo', coberta amb un interessant enteixinat de fusta. A l'angle SO d'aquesta cambra s'accedeix, mitjançant una trapa, a una petita cambra soterrània coberta amb volta, que era una masmorra. Un dels punts arquitectònicament més complexos i interessants el trobem en una sala contigua al porxo, al costat de migdia. Aquesta es pot considerar la part més antiga conservada del castell. El mur que constitueix la façana de migdia de l'edifici conserva a la cara interior part d'una construcció gòtica que podria datar-se als segles XIII o XIV. Es tracta d'un parament fet amb carreus ben escairats amb dos arcs ogivals. Aquest parament gòtic inutilitza una estructura anterior de la qual es pot identificar prou clarament l'inici d'un arc de ferradura. D'altra banda, la construcció gòtica amb arcades també presenta interrogants sobre la seva funcionalitat, ja que no és normal l'existència d'un mur amb aquestes obertures a la paret exterior d'un castell, que se suposa que ha d'ésser un edifici sòlid. Els arcs foren tapiats en una fase posterior i la paret, fou reforçada exteriorment durant alguna de les reconstruccions, de manera que actualment el mur té una amplada de més d'un metre i en alguns trams es pot parlar fins i tot d'un doble mur. La planta superior -d'aquest cos de migdia- està caracteritzada per una gran cambra, la sala d'armes (de proporcions semblants a la que hi ha al pis de sota), que distribueix l'accés a les cambres i a l'ala de ponent. Cal destacar els enteixinats dels sostres de les cambres, fets a principis del segle XX poc després de que Francesc Pons adquirís el castell. Es tracta d'enteixinats amb cassetons quadrats en els quals hi ha representats diferents motius: l'escut de Solsona (ja que Mercedes de Solsona, la dona del nou propietari, Francesc Pons, tenia aquest origen), una creu i una rotllana amb gallons. Les parets són decorades amb una pintura mural senzilla que representa motius inspirats en l'ofici farmacèutic, que exercia l'esmentat Francesc Pons. Els dos pisos superiors de l'edifici, que són els que han sofert més modificacions. Pel que fa al cos de ponent, consta de tres plantes (de sostre més baix que el cos principal). Durant l'última etapa del castell a la planta baixa hi havia el celler (a migdia ) i l'estable (a tramuntana). És possible que anteriorment el que ara és el celler hagués estat una masmorra. L'obertura que dóna accés a aquesta cambra presenta senyals d'haver tingut una porta de ferro forjat, actualment desapareguda. Els dos pisos superiors eren ocupats darrerament pel menjador, la cuina i diverses habitacions. La cuina conserva un conjunt d'elements interessants (de primers de segle XX): una gran llar de foc, un forn, cuina econòmica i enrajolat a les parets. Una altra habitació especialment singular és l'anomenada 'Presó dels Homes', al primer pis, coberta amb volta, que té una finestra exterior dotada amb doble reixa de ferro. El cos de tramuntana és identificat com la casa del masover. La construcció és adossada a l'ala de ponent. Té planta baixa, un pis i golfes. La planta baixa, que presenta força complexitat constructiva, devia utilitzar-se com a magatzem o espai de treball. Els paraments de les façanes mostren algunes discontinuïtats. Això no obstant, el tipus d'aparell és bastant homogeni: carreus escairats de mida mitjana ja més o menys disposats en fileres. Les obertures demostren una disposició bastant aleatòria, potser més regular al cos de migdia. A totes les façanes s'observa una mena d'espitlleres de forma quadrada, sobretot a la de ponent, on també hi ha una finestreta amb arc de mig punt. Un element destacat és la torrella enclavada a l'angle NO. 08178-1 Nucli de Rajadell La primera noticia coneguda del castell de Rajadell és del 1063, quan Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i fa constar que limita a orient amb el de Rigadel. El 1113 un document encara més clar situa un terreny 'in terminio castri Regedel'. Es tractava, doncs, d'un castell termenat. Tal vegada la primera fortificació consistia simplement en una torre de fusta, suficient per poder controlar el terme i comunicar-se amb els altres castells. És possible que durant aquests primers temps (segles XI-XII) el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins el segle XIII tant sols es coneixen dades disperses d'individus anomenats 'Rajadell'. La majoria participen en expedicions militars: Montornès (1099-1173), Balears (1114), Provença (1175), Muret (1213). Tanmateix, cap fa referència directament a cap mena de jurisdicció al terme del castell de Rajadell. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la historia del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l'any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. En aquest període, les relacions entre els Rajadell (sota l'empara dels Cardona) i la corona passen per moments de conflicte i moments de bona col·laboració. Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres empreses per Pere II i Alfons II, amb qui s'embarca a Mallorca. Participa també al setge d'Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de Veguer d'Ausona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès . Pel que fa a les etapes constructives del castell, la documentació no és prou clara. Gràcies a un inventari de Joan Berenguer de Rajadell, del 1406, sabem que aleshores era habitat de manera permanent, i que tenia una biblioteca. Durant la Guerra Civil de Catalunya contra Joan II (1462-1472), Joan Berenguer de Rajadell es refugia a Manresa pel perill que suposava viure a les seves possessions. El castell, la majoria dels masos i l'església de Rajadell van ésser destruïts per les tropes de Joan II l'any 1471. Els Rajadell traslladen permanentment la seva residència a Manresa. A primers del segle XVI el llinatge dels Rajadell s'extingeix. L'any 1515 Bernat Joan de Cruïlles, senyor d'Aiguafreda, de la Massana i Sesgueioles, compra el senyoriu de Rajadell. A finals del S. XVI el castell passa, per matrimoni de Guiomar de Cruïlles (la besneta de Bernat Joan) amb Eimeric de Manresa, a la famíla Eimeric, que eren senyors de Monistrolet, Vallformosa i Vallhonesta. Sabem poc sobre la reconstrucció del castell, però aquest tal vegada fou reconstruït el 1638, quan Pere Eimeric de Cruïlles requereix a gent del poble per fer obres al castell que 'com sta aquell amenassant ruyna y endarroc en los murs y parts foranas de son edifici y així tenent necessitat de redificarse y repararsa ...' . En un dels finestrals hi ha gravada la data 1647, que podria fer referència a l'esmentada reforma. Els Cruïlles mantenen la propietat i els drets senyorials sobre el terme fins a finals del segle XVII, quan l'hereva dels Eimeric-Cruïlles perd el nom en casar-se amb un noble italià: Domenico Pignatelli , Anna d'Eimeric i Cruïlles. Durant el període dels Pignatelli (S. XVIII), aquests van habitar molt poc al castell. El 1895 o 1897 Francesca Paulina de Pignatelli es va vendre les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrol i Vallformosa. El castell va ser adquirit pel farmacèutic d'Olot Francesc Pons i Genescà, casat amb Mercedes de Solsona. Es trobava en pèssimes condicions. No conservava la documentació ni el mobiliari original. Els nous propietaris -la Família Pons- van rehabilitar-lo com a segona residència; hi feren obres -entre altres l'enteixinat de les habitacions- i el moblaren amb elements decoratius de la seva col·lecció particular. Durant la Guerra Civil va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari. La pràctica totalitat dels objectes de valor es van perdre o desaparegueren. Entre d'altres objectes de valor van desaparèixer uns incunables de la col·lecció Pons. Bona part del mobiliari que es conserva actualment al castell fou portat pels propietaris després de la guerra. Dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell, durant la Guerra Civil. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. Molins (2020:13-32) ofereix mes dades sobre la història del castell i de les famílies propietàries. 41.7286600,1.7058900 392370 4620459 08178 Rajadell Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-3.jpg Legal Romànic|Medieval|Pre-romànic|Modern|Gòtic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 El castell està assentat sobre un turó que controla el pas de la riera de Rajadell, pas de comunicació natural entre el pla de Bages i la Segarra.És sens dubte el bé patrimonial més important i emblemàtic de Rajadell, un castell o casa forta residencial corresponent bàsicament al gòtic i al segle XVII (tot i que presenta reformes de moltes èpoques), que es troba a mig camí entre el casal senyorial i la fortalesa. És un dels castells més grans i ben conservats de la comarca, juntament amb els de Castellbell i Balsareny (el de Cardona a part).A la sala del Porxo, durant el transcurs de les obres realitzades a principis dels anys 90 del segle XX, aparegueren sota el parament gòtic els fonaments d'un mur que tancava en angle recte aproximadament al centre de l'actual sala. Es tracta d'estructures anteriors en les que s'identifica clarament l'inici d'un arc de ferradura. La projecció d'aquest angle coincidia, cap a llevant, amb la planta de la masmorra del soterrani, i cap a migdia, amb la paret que suposadament iniciava l'arc de ferradura. La presència d'aquest arc és un fet bastant extraordinari: és poc freqüent l'existència de vestigis preromànics -tot i que en aquest cas molt escadussers- en un castell. És probable que aquest arc de ferradura formés part d'una antiga església, ja que durant unes obres aparegueren nombrosos restes d'esquelets humans prop d'aquesta zona, i que podrien correspondre a la seva necròpolis. L'existència d'aquest arc ultrapassat o de ferradura (que documentaria la fase més antiga, així com una primitiva capella i una necròpolis) ha estat confirmat per Gasulla (2016) i també per Sitges i Molins i l'arquitecte Esquius.Pel que fa als elements decoratius, podríem parlar de tres grups. Primerament els elements gòtics típics (dels segles XIII o XIV): arcs ogivals de la planta baixa, una llinda d'una finestra amb la típica forma trilobulada, que ha quedat tapiada a la façana de ponent, i dos carreus més de forma semblant, reutilitzats en posició invertida a la façana de llevant de la casa del masover, que també podrien correspondre a finestrals gòtics. En segon lloc, elements que es poden atribuir a un gòtic més tardà (l'estil florit del segle XV): una porta de la sala d'armes que havia estat tapiada i que en el transcurs d'unes obres va sortir a la llum, amb la decoració típica a la base dels muntants. Finalment, la resta de finestres, rectangulars i emmarcades amb carreus escairats, corresponen a la fase de reconstrucció del segle XVII. En aquest sentit, la façana est del cos de ponent presenta una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data 1647.El castell ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, de manera que és difícil determinar amb nitidesa quines parts corresponen a cada moment. D'altra banda, al castell s'hi ha realitzat nombroses reformes, sobretot en la distribució interior. Un element afegit no fa gaires anys és el portal exterior adovellat que dóna accés al recinte. Abans només existia un accés a la muralla de llevant. Emtre els anys 1995 i 2000 la propietat va fer obres de consoliació de la estructura. L'any 2017 es van fer obres de reparació de la teulada, amb una inversió important a càrrec de la propietat (Contractista: Obrellar 2000 SL). Afectà la nau principal, el cos de migdia i l'edifici de la masoveria. L'ajuntament havia impulsat la redacció d'un projecte, uns anys abans, i havia requerit a la propietat fer obres de reparació. Els 2012 s'havien fet altres obres de millora.En conclusió, les grans fases constructives son dues. Una part de l'obra del castell és gòtica (anterior al 1471, any en que el castell fou destruït). Conserva elements (pocs, però significatius) d'aquesta època. L'altra fase constructiva important és al segle XVII, quan es porta a terme la reconstrucció del castell.Al castell es conserven diversos elements mobles i fons documentals d'interès (Col·lecció Pons). Actualment, la propietat està repartida i segmentada entre 7-9 propietaris diferents, hereus de la família Bosch. El principal (Fam. Portabella) viu a Madrid. L'ajuntament hi té tractes per tal d'estudiar una possible una cessió i/o obrir el monument a les visites. En ocasions es fan jornades de portes obertes.Un treball de recerca final de màster (TFM ) sobre el castell, d'Oriol Gasulla (Gasulla, 2016) conté un projecte de museïtzació del castell, tant a nivell interior (museugrafia, audiovisual, sobre el castell en si) com a nivell exterior (plafons per contextualitzar el castell al nucli antic, accessibilitat, recursos tàctils, visites guiades i visites-taller, QR...) 92|85|91|94|93 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88495 Estació de ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-1 <p>PERARNAU, J (1991). «Els ferrocarrils». Historia de la ciutat de Manresa (1900-1950). Vol. I. Caixa d'Estalvis de Manresa. Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular, amb coberta a quatre aiguavessos. Té planta baixa més un pis. El material constructiu és el maó, d'un color vermellós. Posteriorment les façanes han estat pintades de color crema. Totes les façanes presenten obertures disposades regularment. Son finestres amb un emmarcament de ciment. La façana principal presenta a la planta baixa una porta d'entrada centrada amb dues finestres a banda i banda. La planta superior presenta tres finestres idèntiques disposades simètricament, al costat llarg, i una sola finestra al costat curt. L'interior de l'edifici és modern. En una construcció separada hi ha els lavabos</p> 08178-2 Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 <p>El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'estació del ferrocarril a Rajadell comportà una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i el sorgiment d'una barriada de nova planta al seu entorn, el barri de l'Estació, amb diverses indústries. D'altra banda, l'estació i el ferrocarril proporcionaven ocupació a molts habitants de Rajadell. La circulació de trens era elevada. I facilitava la comunicació de Rajadell amb Manresa, que per carretera era molt dolenta. Quan el trens eren a vapor, a Rajadell havia de pujar el Tren de l'Aigua, per tal d'abastir d'aigua l'estació i poder avituallar els combois. Durant una època, el pis superior de l'Estació va hostatjar la seu de l'Ajuntament (després d'estar-s'hi a la casa del carrer Major on hi ha avui el dispensari o ambulatori i abans de construir-se l'actual casa consistorial).</p> 41.7323788,1.6986444 391773 4620882 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2025-05-16 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 Actualment l'immoble està llogat per l'ajuntament a ADIF (cessió a 50 anys a canvi d'un lloguer). S'utilitza com a magatzem municipal . A la planta baixa hi ha l'oficina municipal de turisme (que obre els caps de setmana), que també acull l'oficina de correus. A la primera planta es troba el dipòsit de l'Arxiu Municipal. També hi ha una habitació on l'ajuntament conserva el fons de la pinacoteca municipal. L'estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l'estació del nord de Manresa. L'estació es troba en relació amb el pas de la via, la carretera moderna i el barri de l'Estació. Per motius orogràfics, el traçat de la via no pogué fer-se passar per Rajadell mateix i l'estació es construí a l'altra banda de la riera, donant lloc al naixement del barri del seu nom. La façana de l'Estació presenta un gran retol amb el nom 'Rajadell', vidriat, fet sobre rajola blanca. El 2.1.2018 aquest rètol va ser donat d'alta a l'inventari 'Museu al Carrer. Paisatge i patrimoni de la Societat Industrial', un inventari col·laboratiu de vestigis industrials a l'espai públic que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC). 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88496 La Sala o el Casino https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-o-el-casino Informació oral de Joan Vidal i de Ricard Cucurella. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell Web e l'ajuntament de Rajadell MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 113-114 XX Nau construïda segons el model fabril amb la finalitat de servir com a seu per activitats recreatives, principalment ball. És una construcció de dimensions grans pel que és poble (20 x 10 metres aproximadament). És de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant, amb frontó a la façana davantera i un rosetó a cada cap de la nau. Té una sola planta. Les quatre façanes presenten un parament molt senzill, de maçoneria, que consisteix gairebé en un amuntegament de pedra de diferents mides, amb un arrebossat molt lleuger de calç. A la façana lateral de ponent hi ha una sèrie de cinc finestrals rectangulars, de tipus fabril. La façana de llevant és molt baixa, degut a l'elevació del nivell del terreny, i per aquest motiu completament llisa. La façana davantera té un gran portal emmarcat amb ornamentacions de maó. La decoració adopta la forma de dos pilars amb un arc de punt rodó. A cada costat de la porta hi ha una farola de ferro forjat. Sobre l'arc del portal hi ha una inscripció en relleu enmarcada en un rectangle, molt recent, amb les lletres ACR, corresponents a l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell. Interiorment la nau comptava amb una sèrie de pilars cecs, coronats amb carasses a manera de capitell, a l'estil d'una sala de ball. Unes reformes de finals del segle XX van eliminar aquesta decoració -excepte una o dues de les carasses- i van modificar l'escenari. S'habilità un entresolat i diverses habitacions a l'entrada. 08178-3 Nucli de Rajadell. c/ Major, 14. Entre els anys 1850 i 1888, el municipi de Rajadell estava dividit en dos grups: Els Xanguets i els Bunyols, que corresponien més o menys als parcers i als propietaris, tot i que hi havia molta barreja (i molta rivalitat). Els noms provenien dels insults que es deien uns als altres. Una de les entitats estava al Castell i l'altra a Cal Fin, al carrer Major, 9, al Salon (davant la sala, dos portes baixant pel carrer Major). Disposaven de locals d'us social polivalent. Es disputaven l'èxit dels balls i festes, i es gastaven molts diners en reconegudes orquestres. Aquesta rivalitat comportava que es fessin festes cada vegada més lluïdes. També organitzaven fontades. L'any 1888, els Xanguets i els Bunyols es van unir i amb donacions del poble van construir l'edifici de La Sala. Van redactar uns estatuts per constituir una nova sala de ball i van constituir l'associació del Casino de La Unión (el nom es deu a la unió dels dos grups). L'edifici, però, no va ser aixecat fins ben entrat el segle XX. Es va inscriure al Registre com propietat de Can Massana. Desseguida es va convertir en els organitzadors de tot tipus de celebracions. El 1916 es constitueix la Societat Casino Unión de Rajadell com a resultat de la fusió de les entitats precedents. La nova associació redactà un reglament, aprovat el mateix any 1916, i repartí títols entre els seus socis. El Casino de La Unión es coneixia com La Sala. En aquest centre s'hi feien (i encara s'hi fan) les típiques activitats de teatre, concerts, ball, cafè, etc. Degut que les dues festes majors són a l'hivern (al gener la de Sant Sebastià, i al novembre, la Festa Major), la Sala acullí els principals esdeveniments d'ambdues festes (a més dels que organitzava l'entitat al llarg de l'any). Hi acudia gent de tota la contrada, més enllà de Rajadell. A rel dels fets d'octubre de 1934, l'autoritat militar va clausurar l'entitat. El 1935 va reobrir. Els socis eren 31. Els 1936 el comitè revolucionari local es va incautar de l'immoble, però poc després va retornar les claus a la Comissió del Casino La Unión. Després de la guerra l'entitat va desaparèixer. En Massana reaprofità l'immoble com a magatzem i al 1975 el va vendre a Josep Prat Rial. A la dècada dels 70 una colla de joves actius, catalitzats pel rector Solernou, va crear l'ACR (Associació Recreativa Cultural), una associació que va revitalitzar la vida cultural del poble. Josep Prat cedia la Sala a l'entitat per a fer activitats socials (caramelles, teatre, festa major...). El 7 d'abril de 1980 Josep Prat es va vendre el local a l'ACR per 1.900.000 pessetes. L'actual Associació Cultural i Recreativa de Rajadell, legalitzada es 1981, es hereva directe de la comissió gestora que es va crear per donar continuïtat a l'antiga Societat. L'entitat ha estat propietària de l'immoble fins el 16 de maig de 2019. En aquesta data va traspassar la titularitat a l'ajuntament. Mitjançant un conveni, l'ajuntament es fa càrrec de l'immoble i l'ACR assumeix la gestió i la programació. L'entitat també tenia cura del Museu-Pinacoteca. 41.7273000,1.7058400 392363 4620309 1888 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC2017-2021 Es tracta d'un edifici d'estil fabril i rural construït a finals del segle XIX que ha tingut una gran importància com a equipament cultural. L'edifici esta situat a l'extrem ponentí de l'altiplà de Rajadell, de manera que la façana de ponent s'assenta plenament sobre el pendís que baixa cap al torrent del Daurell. En aquesta part la vegetació és abundant.Es conserven alguns documents de la Societat Casino Unión de Rajadell (el reglament de la societat de 1916, un títol de soci dels anys 30, un títol d'una acció per la compra d 'una gramola) (Col·lecció Joan Vidal) 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88497 Capella de Sant Amanç de Viladés https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-amanc-de-vilades Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987) AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. Rajadell (pp.984-986) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 JUNYENT/ MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 360-361 BENET, A (1984) XII-XVIII L'esglesia nova està en bon estat però la capella romànica està en una situació d'abandó, amb dificil acccés, i plena de vegetació i mals endreços L'església de Sant Amanç està composada per l'antiga església vella (d'estil romànic) i l'església nova, construïda al segle XVII, que s'adossa a la primitiva capella. De l'església romànica se'n conserva l'absis i una part de la nau. Es tracta d'una església petita i d'una sola nau (orientada cap a llevant), que en fer-se les remodelacions posteriors, va quedar tallada aproximadament per la meitat i adossada a la nova església. L'absis és de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau . El parament de les façanes és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars, de pedra local (vermelles i grises). Per la banda exterior, l'absis té una base d'uns 40 cm. d'alçada. Més amunt hi ha una finestrella molt estreta situada en posició excèntrica; és a dir, desplaçada cap a un costat. Té un aspecte molt arcaic i està feta amb dos blocs de pedra laterals i un de superior rebaixat en forma de mig punt. Podria ser de mitjans del segle XII. Actualment hi ha dues portes (una d'elles tapiada) que donaven accés a la nau quan s'utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia encara es pot veure el buidat d'un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat . A l'interior destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada. El sostre és amb volta de canó lleugerament apuntada. Actualment les parets interiors estan cobertes amb guix. Pel que fa a l'església nova, es va construir al segle XVII al sector occidental de la romànica. Aquest va passar a ser la sagristia de l'església moderna. És una construcció de planta rectangular, orientada perpendicularment respecte a l'antiga (és a dir cap el nord) amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. La coberta és a doble vessant (amb el ràfec motllurat) amb el carener perpendicular a la façana Les façanes són de pedra arrebossada de color beix . Queden restes de policromia: una faixa amb un motiu geomètric que recorre tot el perímetre de la façana sota el ràfec. La façana principal té un portal rectangular amb llindes i és coronat amb campanar d'espadanya per a dues campanes (actualment n'existeix una). L'interior és d'una sola nau, austera i coberta amb volta. Presenta un cor sobre l'entrada. L'absis és rectangular (el presbiteri es data el 1719 i el cor el 1789). Les parets interiors són completament emblanquinades. Es conserva la pintura mural, del segle XIX, de poc interès. 08178-4 Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi La primera notícia documental del temple és del 1027, quan és citat com a 'Sant Emanz'. Es tracta, però, d'un topònim afegit posteriorment al document. L'any 1113 es fa la donació del 'mansum Font e Amanz' al monestir de Sant Cugat. Es tracta, doncs, d'un nucli important. L'any 1284 l'església es coneix com Santa Maria de Sant Amanç (Maria era l'advocació i Amanç el lloc?), però els documents posteriors només citen l'advocació de sant Amanç. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII, tot i que mai va tenir categoria parroquial. El 1558 Joana Sentelles, del Mas Centelles, fa testament i deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç. El 1632 es va acabar la nova església, tal com ho indica la llinda de la porta. Quatre anys més tard s'hi enterra Melcior Sentelles, casat amb la pubilla Planell. L'any 1676 es va fer un contracte amb Pere Casals per fer una sagristia. Del document es desprèn que en aquest moment quedaven restes de l'antiga església que es van destruir en fer la sagristia. Un document de 1685 es refereix al temple com a sufragani de Sant Iscle de Rajadell. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. L'antic edifici romànic va subsistir sense culte, tal vegada com a magatzem del mas, que és l'ús que actualment té, en estat de total abandó. L'església es va saquejar durant la Guerra Civil i es destruí un retaule. Des d'aleshores ja no s'ha recuperat. Tot i que fins el moment no tenim cap evidencia arqueològica, és probable que la primitiva església romànica s'assenti sobre un temple anterior d'època romana (ja fos pagà o paleocristià). La importància de l'establiment romà que hi havia a prop (fitxa 136) el pas d'una estrada antiga donen força crèdit a aquesta hipòtesi. 41.7342000,1.6778000 390043 4621110 08178 Rajadell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 També coneguda com a Sant Amanç de Rajadell. El temple, d'aspecte rústic i senzill, es troba al costat del Mas Viladés (a ponent) i ben aprop de la riera de Rajadell. L'interior de la nau moderna, actualment austera, tenia un retaule que es va destruir durant la guerra civil. A la capella lateral es conserven tres talles d'escàs valor. A l'interior de l'església nova també es conserven dues lloses grans corresponents a tombes. Una porta la següent inscripció: 'Setelles 1636'. A la llinda del portal de l'església nova hi ha inscrita la data '1632'. A la façana principal hi ha una pedra en forma de marc on antigament es penjaven els edictes de l'Ajuntament perquè fossin coneguts per tots els habitants del barri de Sant Amanç. Actualment a l'església s'hi diu missa dues vegades l'any: per Sant Amanç i per tots Sants. Cada 15 d'agost s'hi fa una cerimònia religiosa a la que esta convidada tota la gent del poble; els amos conviden a un petit vermut i al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí (fitxa 211). A la banda de llevant de l'església hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants, amb nínxols. Davant dels nínxols es troba una creu de ferro encastada en una peanya paral·lelepípede de pedra col·locada al centre d'una gran pedra circular de molí. Junt amb les ruïnes de Sant Simeó de Centelles i, possiblement, Santa Llúcia, l'església de sant Amanç és l'únic exemple d'arquitectura romànica al terme de Rajadell. L'absis de l'església antiga es va separar de la nau mitjançant un mur i es destinà a sagristia i després a magatzem d'eines pel Mas Viladés. 92|94|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88498 Església de Sant Simeó de Centelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic XI-XV Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació. Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics. 08178-5 Centelles. NO del terme. Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. 41.7483200,1.6649700 389000 4622694 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació. 92|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88499 Capella de Santa Magdalena (ca l 'Oliver) https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-ca-l-oliver RAFAT, Francesc (1986) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 199-208 XVI Presenta algunes esquerdes i un aspecte descurat Capella d'una sola nau, de petites dimensions. Presenta planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dues sèries de motllures sota el ràfec). Les parets laterals tenen tres contraforts (dos a tramuntana i un a migdia) que li donen una forma peculiar. El material constructiu és pedra amb un arrebossat que no sembla gaire antic, de color beix clar. La façana principal és a llevant. Té un portal rematat amb un arc de quart de cercle, un petit rosetó i un campanar d'espadanya, amb una campana que encara conserva el mecanisme per ser accionada exteriorment. 08178-6 Mas Ca l'Oliver. El Racó. SO del terme. El 18 d'octubre de 1546 Gabriel Torrallardona (o Torra) demanà permís del Senyor de Rajadell per edificar prop del seu mas de l'Oliver una capella sota l'advocació de Santa Maria Magdalena, amb la condició de no fer-hi 'campanar fort ab torra', sinó que ho fes com a les capelles de Santa Llúcia i Sant Miquel i altres del terme de Rajadell (amb un campanar que no fós una torra quadrada, i col·locant la campana sobre la paret de la façana). Aquesta és la transcripció d'una part del document de sol·licitud: 'Lo senyer en Guabriel Torrelardona, ereu del mas del Oliver, demana lisensia y grasia al senyor don Francesc de Cruyselles, senyor del terme y castell de Ragadel que li leys fer una cappella ho església sub invocació de Sancta Maria Magdalena prop de la sua casa ...' No s'observen modificacions importants des del moment original de la construcció, el 1546. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no 'se haya recubierto la ara con un lienzo, limpiada la patena, y el Alba guarnecida con blondas'. 41.7136100,1.6933600 391302 4618804 1546 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88499-foto-08178-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88499-foto-08178-6-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 Es tracta de la capella particular del Mas L'Oliver, construïda el 1546. Segons Gavin (1979: 147-51) identificada amb la Sagrada Família. La capella, situada a la part nord de la masia (entgre aquesta i les tines del mas), s'integra harmoniosament en el conjunt gràcies al color i la textura de l'arrebossat. 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88500 Capella de Sant Simeó (Mas Centelles) https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-simeo-mas-centelles RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell . RAFAT i SELGA, Francesc (1982) SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120 XVII Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó. La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior. L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa. La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos). 08178-7 Centelles. NO del terme Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. 41.7506100,1.6602300 388610 4622955 1615 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5). A la llinda de porta es llegeix la inscripció 'De M 23 1615'. A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó. Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada) 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88501 Capella de Santa Llúcia del Mas Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol. VII.p. 49. SS.AA. (1917) Boletín Oficial del Obispado de Vic. P. 45. SARRET I ARBÓS, J (1924). 'El monestir de Santa Llúcia de Rajadell'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 21. Manresa PLADEVALL , A (1969). 'Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera' . Hoja Diocesana. 21-9-69. Vic. RAFAT, F (1981). 'Materials per a la historia religiosa de Rajadell' Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Núm. 1. Manresa. pp. 177-191. RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell' Dovella, núm. 34. Manresa. RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 203-220 RAFAT, F (1979). Monestir de Santa Llúcia. Rajadell. Fulls de la Festa de Sant Sebastià. RAFAT, F (1986). Capella de Sta. Llúcia 1886-1986 . Fulls de la Festa de Sant Sebastià . RAFAT, Francesc (1991). Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell Full de la Festa Major. Rajadell novembre de 1991 RAFAT, F. (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa VILLEGAS, F (1975). Santa Llúcia del mas Forn. Periódico Manresa . 12-6-75 . Manresa AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Rajadell (pp.984-986) està signat per RCJ. Inclou planta. GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) Goigs de Santa Llúcia. 1973 (escrit al revers) XIII-XIV Restaurat interiorment i exteriorment Capella del Mas Forn (segle XVII), construïda aprofitant part de l'església romànica de l'antic monestir de Santa Llúcia. És l'únic vestigi que ha quedat del mateix. Es troba adossat a una ampliació del Mas del Forn (fitxa 66). La capella original, romànica, fou ampliada a ponent amb una nau gòtica, que duplica en amplada i alçada el temple primitiu. La capella, d'una sola nau, està formada per dos cossos ben diferenciats que corresponen a les dues fases de construcció. La part més moderna, a ponent, gòtica, de mitjan segle XIV, és molt més alta i ampla. La primitiva, considerada romànica, del segle XIII, a llevant, és de dimensions considerablement més reduïdes. Les restes conservades del primitiu temple corresponen al cos més baix i estret, que s'adossa al mas. És de planta rectangular, amb un parament menys uniforme que el de la fase posterior, i coberta interiorment amb volta de canó apuntada. De l'absis que tancava a llevant (és a dir, amb una orientació inversa a l'actual de la capella) no en queda res. S'ha dit que les primeres filades de la façana de migdia, en forma més o menys circular, podrien correspondre a l'antic absis. En tot cas es tractaria d'un absis eixamplat pel presbiteri. El cos de llevant suposava una ampliació força ambiciosa, que es devia quedar a mig fer, de manera que la capella ha acabat tenint una forma arquitectònica estranya, composta de dos trossos apedaçats. Les parts d'aquest nou cos de mitjan segle XIV són més fermes , amb un aparell fet amb carreus de mida més grossa que els de l'altre cos, ben disposats en fileres. Les façanes presenten poques obertures: una espitllera molt estreta, una finestra més ampla a la façana principal i diversos forats molt petits de forma quadrada. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior és cobert amb volta apuntada, potser menys marcada que la del cos primitiu. El 1636 es produí una reforma lleugera. Es tapià l'antiga porta que donava a migdia (interpretada com la porta original romànica) i que enllaçava amb el monestir i s'obrí l'actual, a la façana de llevant. Es tracta d'un gran portal amb una gran llinda, que du gravada la data 1636, i que reposa sobre muntants de gran aparell petri. Per sobre seu hi ha una finestra cega de doble esqueixada. També s'observa una esquerda que va del portal a la finestra. Hom suposa que el monestir era situat a l'actual pati. El campanar d'espadanya, a la façana oposada, és un afegit posterior. 08178-8 Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia. En origen podria haver estat una capella rural amb donats. Un nou document de 1271 localitzat per Rafat (1991; 1993:252) parla d'un donat, el monjo Pere Alegre o Alegret, de la Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. Potser l'origen era antic, un eremitori rupestre (sota balma). Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic Ramon d'Anglesola atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades o canongeses que ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell, liderades per la priora Na Cirera. El 1278 sabem que era seu d'una comunitat femenina. Com que la documentació parla de Sant Miquel de Rajadell i de Santa Llúcia. F. Rafat (1990) arriba al convenciment que durant els primers temps la capella compartia les dues advocacions, i que finalment s'acaba imposant la segona. Per tant, descarta la seva teoria inicial de que a Sant Miquel de Cirera hi hagués hagut un primer priorat, traslladat posteriorment a Santa Llúcia, i que Na Cirera -que procedia de Sant Miquel de Cirera- fos, el 1292, la priora dels dos llocs. El Sant Miquel de Rajadell no seria el Sant Miquel de Cirera. El 1278 Santa Llúcia (la prioressa Cirera junt amb el monjo Alegret abans citat) comprava una campana a l'església de Sant Miquel (que podria ser la de Castellar). La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a obres a Santa Llúcia. El 1287 la prioressa Cirera o Cicerona denuncia al veguer de Manresa un robatori que ha patit. Aquesta prioressa es la que segurament està enterrada a la paret de migdia de la part vella de l'església, d'acord amb un document (veure text a observacions). L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. L'església primitiva era petita, amb l'absis cap a llevant, les parets de carreu bast i una porta lateral a migdia. A principis del segle XIV, s'inicien possiblement unes obres d'ampliació i reforma que queden a mig fer. Desapareix l'absis i es refà la volta de l'església vella, ara amb arc apuntat. La part nova és més ample, més alta i d'aparell regular amb carreus treballats. Després de la Prioressa Cicerona, la succeeix, a partir de 1293, Bertomeua de Cirera (tot i que podria ser la mateixa). El 1304 el monestir funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. A Bartomeua la succeeix Sibil·la de Rajadell (1317-1345). El monestir creix amb censos i donacions. Coneixem de 1345 a 1460 8 prioresses més (vegeu memòria del Mapa, apartat història) La decadència del monestir s'inicia a finals del segle XIV i sobretot a partir del XV. El 1419 els consellers de Manresa donen llicència a la prioressa Maria Devesa per que pugui recaptar a les esglésies de la ciutat. El 1440 la succeeix Gabriela Pujol. El 1448 tenia només dues comunitàries. El 1457 la prioressa era Francesca Borràs. Amb ella, les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. De l'església desapareixen la porta, l'altar i les imatges. El senyor de Rajadell, Joan Berenguer, havia abandonat el castell i s‘havia refugiat a Manresa. Llavors el Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. Sembla que el 1480 el veguer de Manresa li reclama la restitució dels béns incautats, cosa que no prospera. El plet és entre el senyor, Francesc de Rajadell, i el Prior de frares agustins de Cervera. El 1486, Lluís de Rajadell, fill de Francesc, encarrega unes obres de reparació al monestir, però no consta que les monges hi tornessin. L'any 1573 el senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier ,'lo casal de Santa Llúcia', per instal·lar-hi un forn de vidre a l'antic monestir, amb l'obligació de fer obres de reparació. El forn de vidre (que dona nom al mas) només va funcionar del 1573 al 1600-1602. Noves reformes es van fer el 1636, d'acord amb la data de la llinda de la façana principal. En aquest moment es sega l'antiga porta que donava a migdia i s'obre una porta nova a l'est. També s'hi instal·la el retaule. Les parets interiors foren enguixades i allisades amagant en petits forats restes d'imatges (braç de fusta pintada i imatge decapitada d'alabastre), procedents probablement d'èpoques anteriors. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1830 el Bisbe, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no hi hagi un nou frontal d'altar. El 1886, el Bisbe Morgades va ordenar que fos retirada la santa; a la consueta es llegeix: 'la capella de Sta. Llúcia; en la qual capella feia molts anys que no si celebraba per estar suspesa, però en la Sta. Visita Pastoral de 22 de Maig de 1886 girada pel Sr. Bisbe Morgades se deixa un decret per que se arreglés (...) y en lo mateix dia 13 del referit any 1886 se torna a comensar a celebrar en la dita capella'. El retaule i la imatge de fusta de la Santa foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). L'any 1972 es van netejar les parets deixant la pedra al descobert i es va retornar al seu lloc original el que quedava del retaule, adaptant l'altar a la nova litúrgia. 41.7291000,1.7129700 392959 4620500 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-3.jpg Legal Gòtic|Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 També coneguda com a Església o Convent de Santa Llúcia de Rajadell. Es troba al marge esquerra de la Riera de Rajadell.És la construcció íntegrament medieval millor conservada de Rajadell, sense elements decoratius destacats però de bona qualitat. Correspon a la capella de l'antic monestir femení , que va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. A mitjans del S. XIV s'hi efectuaren reformes. Quan el monestir s'abandona, la seva capella esdevindrà sufragània de la parroquial de Rajadell i es convertirà en capella del Mas del Forn (fitxa 66).La llinda del portal de la façana principal de la capella mostra la data 1636 gravada. Al costat de l'antiga porta que donava a migdia, hi havia la tomba de Madona Cirera, primera prioressa del monestir. En un pergamí manifesta que li plauria ésser enterrada prop de la porta de l'església on els seus ossos hauran d'ésser 'posats e encastats en la part a les portes de l'esgleya'. El text és el següent: 'Aquesta es la ossa de madona Cirera/ qui fo la primera monya d'aquest monestir/ e per ela hic ha dones, quar com ela hic/ vench qui era donzela de perayre lavons/ no ych avia si no donats. Ela feu/ aci molt de be, per que placía a la prio/ ressa e a les altres dones que quan la egleya nova los faça que la dita/ ossa e la pera del seyall seu de/ cirera se sien posats e encastats/ en la paret a les portes de la / egleya'. La tomba podria estar indicada per un escut de pedra encastat al parament exterior (de la part romànica) que té gravada una creu i quatre escuts a cada un dels costats. Els escuts porten gravats uns símbols difícils d'interpretar. Piñero (PEP 1993) els identifica amb l'estrella dels Rajadell. Més aviat semblen 4 cireres esculpides, que podrien indicar precisament la tomba de la prioressa Cirera.A l'angle exterior de l'actual façana (NE), sobretot a l'esquerra, s'hi observen en alguns carreus diverses marques de picapedrer, com els de la Seu de Manresa: angle, doble angle, fletxa, creu i altres. Davant la façana hi ha un petit pati, tancat. A migdia, hi ha una porta que comunica aquest pati amb el tancat interior del mas.A l'interior de la capella es conserva parcialment un retaule en fusta policromada, del segle XVII, del qual resten 7 taules (3 de la predel·la) (fitxa 138). No és clar a qui està dedicat, però segons Sitges (2019), estaria dedicat a santa Llúcia i podria ser fruit d'un encàrrec fet el 1630 als artistes bagencs Jeroni Soler (pare i fill). A la capella també hi havia una imatge de Santa Llúcia, de fusta policromada. Actualment es conserva una figura esculpida de fusta, de 84 cm. d'alçada, sense color, molt malmesa. Li falten els braços i la meitat de la cara. Sitges (2019) la identifica com de santa Llúcia.Al sector de llevant, davant mateix de la façana principal, hi havia el cementiri del monestir. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi apereixeren ossamentes humanes. Al sector on hi ha l'hort (al SO del mas) aparegué, durant unes obres, un enterrament masculí excavat al terra i cobert amb lloses (referenciat com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, (XI,1984 :359). L'excavació fou realitzada per l'historiador afeccionat Francesc Rafat, propietari de l'immoble (fitxa 131). Aquest també va emprendre algunes excavacions a l'església, a la recerca de l'absis romànic, sense resultats. Cada 13 de desembre es celebrava la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia i a la casa del Forn (fitxa 217). La seva devoció abastava Rajadell i Fals. Sembla que s'hi havien depositat exvots.A través de documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa i a l'Arxiu de la Seu de Manresa es pot resseguir la historia del Monestir, així com de les deu prioresses que va tenir el convent i d'alguns dels seus avatars. 93|85|92 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88502 Capella de Sant Salvador de Valldòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 XVII-XX Reconstruïda integrament el 1992 Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior. 08178-9 Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme. Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original. 41.7213400,1.6768000 389938 4619684 1682 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Barroc Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993 98|94|96 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88503 Capella de Sant Miquel de Cirera https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-cirera BENET, A (1984). Esglésies anteriors al 1300. La Catalunya Romànica. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell'. Dovella, núm. 34. Manresa. XVII Edifici en bones condicions. La teulada es va refer a finals del segle XX. Capella rural de planta rectangular i coberta a doble vessant, bastida amb carreus ben escairats i disposats en fileres. Té dos contraforts a la façana de llevant. A ponent hi ha un cos adossat. La façana principal, mirant cap a Montserrat, té un portal rectangular, un rosetó de ciment (obra del 1926) i, al capdamunt, un gran campanar d'espadanya coronat amb frontó partit. Al mig del frontó s'hi erigeix una creu de pedra treballada. Aquest campanar podria tractar-se d'un afegitó posterior, ja que els carreus de la seva base semblen sobreposats. És un tipus de campanar, d'estil barroc, no gens habitual en una capella rural. L'interior de la capella esta cobert amb volta de canó. 08178-10 Massana. Pla de Cirera. Sud del Terme Ja des dels primers temps coneguts, es coneix l'existència, junt a la fortificació de Cirera, d'una capella dedicada a Sant Miquel, citada ja a finals del segle XIII (de la que no queda cap vestigi). Podria haver acollit un primer priorat femení de deodonades, al segle XIII, i ser l'origen del monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn, i que en un principi compartia advocació amb Sant Miguel. El fet es que la primera priora de Santa Llúcia era de la familia Cirera. Però Rafat (1990), finalment, descarta que hi hagués un primer monestir a Cirera i identifica l'equívoc per una confusió entre les dues capelles, la de Sant Miquel de Cirera i la de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miguel per la família Massana, propietària de la capella en aquell moment. En aquest moment can Massana s'havia convertit en un dels grans masos del terme. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no estigui blanquejada l'església.. 41.7114400,1.7247500 393910 4618524 1632 08178 Rajadell Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 Capella del segle XVII, amb alguns afegitons posteriors, molt ben conservada, successora d'una església anterior de la que no en queden vestigis. Actualment es la capella del Mas Can Massana (fitxa 77). Obra ben proporcionada, d'evident interès històric i arquitectònic. La capella esta situada fora del recinte de la masia de Can Massana. L'espai davant l'entrada forma un petit clos enjardinat, amb gran abundància de plantes, una palmera, etc. La llinda del portal principal presenta una data gravada: 1632. També el rosetó presenta una data que dona cronologia la seva reforma: la llegenda diu 'Reformado 1926'.El retaule de l'altar, obrat a la paret, té pintures que, segons Francesc Rafat, podrien ser del mateix artista que pinta els retaules de Santa Llúcia de Rajadell i Santa Maria del Grauet de Fals. El que singularitza Sant Miquel són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica. No ha estat possible visitar la capella durant la realització de Mapa. La descripció correspon a Piñero PEP 1993. La foto 3 també.Segons la propietat, a la Capella no s'hi practica culte ni s'hi fan aplecs. 96|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88504 Església de Sant Salvador de Vallformosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-vallformosa <p>GASOL, J. M. (1981). RAFAT, F (1985). Festa de Sant Sebastià. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> XVIII-XIX Entorn descurat <p>Església de planta rectangular i coberta a doble vessant, d'una gran alçada. El temple actual està situat a la planta superior. Curiosament, la planta baixa de la construcció no és accessible per cap indret; en tot cas l'accès no es troba fàcilment. Exteriorment, la construcció segueix un estil historicista. Un portal d'inspiració neorromànica (és l'únic accés) es situa a la façana lateral de migdia, a la planta superior . Consta d'un timpà adovellat, amb arquivolta. La imatge central ha estat arrencada. A la part davantera hi ha un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets acabats en forma triangular i un campanar d'espadanya. Les parets són arrebossades parcialment amb una capa de color groc. L'interior, d'un neoclàssic força interessant, consta d'una sola nau , amb un cor. La decoració (pintada en ocre, gris i daurat i motllurada amb guix) simula una sèrie de pilars i un fris (amb palmes i rosetons). A sobre, diverses voltes de canó compostes.</p> 08178-11 Can Servitge o Vallformosa. SE del terme <p>La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, vatenir en algun moment el rang de parròquial, pero alguns autors la consideren una capella sufragània de Manresa.. Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.. Sembla ser que el paborde de la Seu (de qui durant molts anys Vallformosa va ser filial), el Veguer de Manresa, el Monestir de Sant Pere de la Portella (que n'execia el patronat el 1311) i altres particulars també exerciren drets senyorials a la quadra de Vallformosa. Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l'església) eren propietat de Ramon d'Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare. La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n'exercirà els drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix, l'església ha sofert molts canvis i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat. Va ser reedificat el 1896.</p> 41.7142200,1.7629200 397090 4618786 08178 Rajadell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-3.jpg Legal Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-03-27 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Ubicada a la part enjardinada de la masia de can Servitge. Església d'estil historicista i neoclàssic molt interessant, d'origen medieval (tot i que no queden vestigis d'aquesta època). Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, tenen interès. Ara bé, la pintura mural de darrera l'altar és molt menys interessant, d'un il·lusionisme ingenu i poc consistent, a base de colors vius. Representa un mantell purpurí, que devia emmarcar un retaule, avui desaparegut però que ha deixat un buit a la pintura. Al damunt, una imatge al·legòrica de la il·luminació divina. La façana de tramuntana de la capella esta flanquejada per un petit estany, segurament obra del segle XIX, que recrea un ambient romàntic, en relació amb l'estil historicista de l'exterior. Algunes rajoles del terra tenen unes inscripcions curioses: Del mas nat de [?] 1772 Marc de Deu del Roser = 1772 [?] Rouric l'amo 1772. L'immoble pertany a l'Associació de Propietaris de can Servitge, que la va adquirir quan van decidir comprar l'antic Mas de Can Servitge (fitxa 82). La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993 99|94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88505 Església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-rajadell GASOL, J. M. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). La Catalunya Romànica. Vol IX. RAFAT (1979), (1981), (1985). 'Festa de St. Sebastià'. RAFAT, Francesc (1981). 'Restauració de la capella de sant Isidre'. Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1984). 'El campanar' Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1979). Restauració de la capella del Roser. Rajadell Full de la festa Major. Rajadell (18 de novembre de 1979) RAFAT (1988) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 (1918/19) La Veu del Poble. Rajadell. (Dóna noticia de l'ampliació de l'església). Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=5006&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= XIV-XX L'església va ser restaurada a finals dels anys 70 del segle XX,. Es va eliminar la capa de guix de la paret interior i es deixà la pedra vista. L'església està constituïda per un cos de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i el campanar, adossat a l'angle SO. A la part posterior (tramuntana) hi ha adossat el clos del cementiri, i a NE, l'edifici de la rectoria (fitxa 16). De l'exterior de l'església només té interès la façana principal. Aquesta presenta un aspecte poc homogeni, en part per la diversitat d'elements que la componen (elements gòtics, relleu romànic reaprofitat al campanar, portal modern), en part perquè les fileres de carreus del campanar i de la façana s'acoblen d'una manera poc ordenada. La façana pròpiament dita és un vestigi de la primitiva construcció gòtica. El parament és fet amb carreus ben escairats i presenta un rosetó (amb traceria en forma d'estrella amb el nucli quadrifoliat) i un finestral amb ogiva i trepat trilobulat. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit còncau. El campanar, construït pel mestre cases francès Joan Traginer i acabat el 1678, consta d'una base o sòcol molt baix (actualment gairebé tapat per les jardineres). La resta és un cos de parts llises, coronat amb una arquitectura simple amb quatre arcs de punt rodó. A dalt de tot, a banda i banda, podem veure l'antic escut de Rajadell. També llueix 4 gàrgoles en forma d'animals als quatre angles, prop de la coberta. D'altra banda, al voltant de la finestra inferior del campanar s'hi ha encabit, reaprofitat, parts d'un timpà romànic (fitxa 187). Interiorment, l'església està constituïda per una nau central (segle XIV) i quatre capelles laterals, amb un cor al pis superior, de finals del segle XVI (capella del Roser) i del segle XVII (la resta, juntament amb el campanar). El cor presenta una balustrada de terrissa. L'estructura de la nau central és pràcticament la de l'església gòtica, del segle XIV. D'ella es conserva part dels paraments (de migdia) i laterals, així com bona part de la volta apuntada que cobreix d'un cap a l'altre el temple. L'eliminació de la capa de guix que va tenir lloc a finals dels anys 70 del segle XX va fer visible el parament interior, en el que s'aprecia com les fileres originals de carreus, ben escairats i de mida mitjana, es van trencar parcialment en construir les capelles. Les capelles laterals són les següents: a la banda de ponent (de sud a nord), la del Sant Crist, la del Roser i la del Santíssim; a la banda de llevant només hi ha la de Sant Isidre (també hi ha una gran fornícula, més moderna). Totes les capelles segueixen una tipologia pràcticament idèntica. S'obren a la nau mitjançant un arc de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria, amb un relleu a la clau de volta al·lusiu a l'advocació de la capella. La capella del Roser va ser la primera reforma de finals del segle XVI i comportà el sacrifici de part del mur que donava a ponent, de manera que la capella sortís cap a fora. Uns anys després es repetí la operació a la banda oriental, amb la capella de sant Isidre. A la capella del Roser hi ha representada la Verge del Roser amb el nen Jesús en braços; a la de Sant Isidre, el sant amb una rella i una arada i els dos patrons al fons; la del Sant Crist presenta una imatge de sant Sebastià i un escut. Originalment les capelles eren enguixades i pintades, fins i tot la clau de volta. La de Sant Isidre conserva clarament restes de policromia. La capella del Santíssim (com la sagristia) és de finals del segle XIX. És una mica més gran que la resta de capelles i esta coberta amb diverses voltes d'aresta. 08178-12 Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. L'església de Sant Iscle i Santa Victoria és la parroquial del terme des del principi. Apareix documentada el 1154. De l'obra romànica no en queda res, excepte, molt possiblement, els fragments del timpà reaprofitats al campanar, que segurament pertanyien al portal de l'anterior temple romànic. L' església gòtica va ser construïda a primers del segle XIV. L'any 1471, en el transcurs de la guerra civil catalana, les tropes de Joan II van destruir l'església i el castell. La destrucció devia ésser força important fins al punt de que va quedar totalment inhabilitada per a cerimònies. Fins i tot el senyor del terme, que en aquell moment era Joan Berenguer de Rajadell, i que es refugià amb el senyor de Manresa, va donar les campanes, retaules i ornaments a la Seu de Manresa, ja al 1471 (Segons diu Sarret i Arbós, Joan Berenguer de Rajadell 'dóna a la Seu (de Manresa) les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...'). Al cap d'uns anys es devia fer una reconstrucció provisional, però les obres importants no es començaren fins a finals del segle XVI i va durar fins a finals del XVII. El resultat fou la reconstrucció de la façana, la construcció de les 4 capelles laterals i el bastiment del campanar, aprofitant les mateixes pedres de l'antiga església gòtica, i també les de de la vila romana de Can Viladés. A l'Arxiu parroquial aquestes obres es troben molt ben documentades. Són les següents: - 1594: el matrimoni Bernat d'Aimeric i Guialmar (senyors de Rajadell), junt amb el batlle i jurats, signen la contracta amb Joan Puig, paleta de Moià, per a la construcció de la capella del Roser. Es començà a construir la capella. Abans (com a mínim des del 1580) ja existia una confraria de la verge del Roser. - 1598: s'enllosa l'església i s'encarrega a Msn. Antoni Maymó un retaule nou per la capella del Roser, que el 1601 pintarà Joan Morer. - 1615: Joan Centellas sol·licita permís del vicari general de Vic per a reedificar la capella de sant Simeó i el rector de Rajadell, Pere Torra, també obté de Vic el permís per construir un pont per anar de la rectoria a l'església. També es reforma l'antic campanar i es construeix un comunidor. - 1626: construcció de la capella de Sant Isidre. - 1648: s'encarrega el retaule de l'altar major i la imatge del Sant Crist a Joan Grau - 1651: es daura el retaule de Sant Isidre i el 1690 el del Sant Crist. - 1678: construcció del nou campanar. També es fa un nou cor i, per omplir el buit entre el campanar i la capella del Roser, s'edifica la capella del Sant Crist. Les obres del campanar es van encarregar a Joan Traginer, mestre de cases francès. La descripció de les obres que se li encarreguen coincideix amb el resultat que avui es pot observar. - 1682: les obres ja estaven acabades i Joan Traginer cobra el que encara li devien. Cada capella tenia la seva confraria, que recaptava diners, que estaven formades per 4 administradors que vetllaven per la seva conservació. A finals del segle XIX s'engrandí l'església, allargant-la i afegint-hi un nova capella, en un costat de l'altar major, i una sagristia a la banda oposada. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit concau, que substituí l'anterior, que presentava un arc apuntat (del qual se'n conserven encara fotografies). 41.7288800,1.7063200 392406 4620483 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-11-19 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Església parroquial, la més important de Rajadell. Es troba situada al sector nord-llevantí del turó del castell, a un nivell inferior a aquest. A llevant, l'església i la rectoria estan limitats pel desnivell del turó, on hi havia l'hort del rector. Darrera la capçalera, a tramuntana, es troba el cementiri parroquial.L'església està dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria, els dos patrons del poble, dos germans cordovesos defensors del cristianisme, que va ser martiritzats i decapitats el 313.És una construcció gòtica del segle XIV amb reformes importants del XVI i XVII, amb vestigis d'un anterior temple romànic. Al segle XIX la església fou engrandida i allargada, i la façana, reformada (portal). Es el resultat d'una barreja d'estils arquitectònics. El parament exterior del campanar conserva part d'un timpà romànic amb representació de la crucifixió (fitxa 187). Al paviment de la nau es conserven dues làpides funeràries (fitxa 190). A l'escala del campanar hi ha dos carreus reaprofitats amb inscripcions gòtiques. També es conserven carreus d'un portal gòtic, pràcticament idèntics al que va aparèixer al castell. A la façana posterior, per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa un home amb caputxa (fitxa 378).A la paret contigua al cor de l'Església existia un fragment d'una inscripció romana reaprofitada, amb una frase fragmentària dedicada a un tal Gai Vibi, avui no localitzada. La coneixem per una nota apareguda al diari Gazeta de Vich el 1931. La inscripció fou regravada en funció de la seva nova posició: CVIDADO EL CAP. El text era el següent: C (aio) VI [BIO---]. La traducció : 'A Gai Vibi ...'. Aquesta família està documentada a l'epigrafia romana de Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra), connectada amb Rajadell per la via romana.L'altar major tenia un retaule que constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca (segle XVII) amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra Civil de 1936-39 va quedar parcialment cremat. Es conserven algunes parts al Museu de Manresa (fitxa 137) i en una col·lecció particular. D'altre banda, durant la guerra, es va amagar la imatge de la Mare de Deu al paller de can Ferrer i es va salvar.A la llinda de la porta de la capella del Santíssim apareix gravada la data 1894.A la clau de volta que sosté el cor hi ha la següent Inscripció : FRANCESCH MASSANA.IAVME. PUIX . OBRES . LO ANY. 1680També hi ha una inscripció sobreposada al timpà que hi ha a la finestra del campanar amb la data 1679A la capella del Santíssim hi ha instal·lats quatre diorames sobre la passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms (fitxa 189). En un altre capella hi ha instal·lada una maqueta del nucli antic de Rajadell, feta pels pessebristes de Manresa, de 2017 o 2018 (fitxa 188). Als anys 70 del segle XX es va eliminar l'arrebossat interior; a finals del segle XX (1994) s'instal·là la il·luminació del campanar i l'electrificació de les campanes; el 1998 es realitzà l'enllosat nou; el 2000, la calefacció; i el 2002, els nous vitralls, obra de Carme Manubens.Així mateix, a partir de 1993 l'església ha acollit concerts musicals de gran qualitat en el marc, principalment, de la Festa Major.Recentment l'ajuntament ha finançat treballs de restauració de la coberta, subvencionades per la Diputació.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 5506). Orientat al SE. Consisteix en una vareta semicircular collada directament sobre els carreus de la façana, on s'hi han soldat les línies horàries i els números IX, XII i III. Gnòmon de vareta.El 2019 es va incorporar a l'altar de la capella dedicat als dos patrons, a ma dreta, un estoig de pell amb un relicari amb dos ossets corresponents als màrtirs, oferts pel amo del castell el 1939, Sr. Pons, que es trobaven a la rectoria. 94|98|85|93 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88506 Església de Santa Maria de Monistrolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrolet <p>BENET, A (1984). 'Esglésies del Bages anteriors al 1300' . La Catalunya Romànica RAFAT, F (1985), (1986). 'Festa de St. Sebastià' RAFAT, F (1988) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> XVII-XIX <p>L'església, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana i amb el ràfec motllurat, consta d'una sola nau. Pel costat de tramuntana està adossada a l'edifici de la rectoria (fitxa 91). Exteriorment, les façanes són austeres, sense decoració. A ponent es troba el portal d'entrada, adovellat, i més amunt, un petit rosetó. La façana de migdia, amb dos contraforts, presenta dues fases de construcció. La més antiga és la part de ponent, amb un aparell més regular, fet amb carreus escairats. L'ampliació de llevant, una obra de menys qualitat, suposa un allargament de l'església i, potser, un sobrealçament. A la part alta d'aquesta façana hi ha dues obertures en forma ovoïdal. Una d'elles és posterior i imita la primera. A l'angle NE hi ha adossat el campanar, una torre de planta quadrada formada per una base i tres cossos successius, sense elements ornamentals. Culmina amb una coberta piramidal (a 4 vessants) L'interior de l'església és cobert amb voltes de canó compostes (característiques de l'estil neoclàssic) i té un cor. Les parets laterals són configurades amb sèries d'arcs de mig punt i pilars que formen una mena de pòrtic cec, cobert d'una capa de guix.</p> 08178-13 Monistrolet. E. del terme <p>El topònim de Monistrol moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Això té moltes probabilitats d'èsser cert en aquest cas, ja que hem pogut localitzar indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana en aquest indret. Es tractaria, doncs, d'un lloc relacionat amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica, monestir o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Monistrolet és un lloc documentat ja a l'any 978 (en la descripció del terme de Manresa). Els orígens coneguts de l'església es remunten al segle XI (documentada l'any 1023). Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, igual que, possiblement, Sant Salvador de Vallformosa. L'any 1280 estan documentats els masos de Monistrolet.. El 1292 són esmentats els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de les terres de Monistrol corresponia a la família Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. Als segles XIV i XV la zona pateix un fort despoblament. Al 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de Santa Maria. El 1576 la filla hereva dels Cruïlles (senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció (criminal, principalment) d'una sola família: els Cruïlles Eimeric. A partir del segle XVII (i sobretot del XIX) l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren les restes romàniques de l'antiga església. El 1813, amb l'adveniment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part administrativament del municipi de Rajadell. Durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada.</p> 41.7296194,1.7601862 396887 4620500 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-3.jpg Legal Contemporani|Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2025-03-25 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Tot i ser d'origen romànic, l'església de Monistrolet no conserva cap vestigi d'aquesta època. La construcció actual és obra de les reformes fetes entre els segles XVII i XIX. L'església i la rectoria formen un conjunt antic que podria tenir precedents d'època romana i que es situa a prop de l'antic camí ral; per tant, l'església té un valor històric destacat com a nucli d'una parròquia. El seu interès arquitectònic és limitat. L'interior conserva traces d'un neoclàssic discret. Quatre dels arcs de les parets laterals interiors acullen retaules de fusta tallada i policromada. Són retaules d'imitació, principalment de l'estil renaixentista i gòtic. Semblen obres molt recents, possiblement de després de la guerra civil. La làpida funerària situada a l'interior de l'església presenta el següent text: HIC JACET Rn dvs FRANcvs REGVES PbtET RECTO SANCTAE MARIAE D MONISTTOL DE REJADELL OBI IT DIE VIII AVGVSTI ANNI 1779. L'itinerari més nou del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quant metres al nord de Monistrolet, però hi ha vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigeix directament a Monistrolett (no localitzats el 2020). Es tracta de l'antic camí ral i possiblement també d'una via romana. Així mateix s'ha identificat material d'època romana a la les parts de la rectoria i en un camp proper. Al segle XX hi havia hagut un petit cementiri al costat de l'església del qual avui no en queda cap rastre. Va desapareixer als anys 20 del segle XX quan es va construir el nou cementiri, situat més amunt de l'Eix Transversal. Forma un conjunt amb la rectoria de Monistrolet (fitxa 91) 98|99|94 45 1.1 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88507 Capella de la Mare de Déu de Fàtima https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-fatima RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell XX Edifici i entorn abandonat Capella molt simple de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb l'entrada lateral, protegida per un porxo de maó. El material constructiu és totxo de ciment. Les façanes tenen finestres allargades, acabades amb punt rodó. Al costat llarg, el de la porta, en té dos. Els costat curts presenten dues i tres finestres, respectivament. L'interior no presenta cap mena de decoració. 08178-14 Barri de l'Estació Aquesta capella, dicada a la Verge de Fátima, va construir-se a finals dels 50 o inicis dels anys 60 del segle XX.. Ens algunes fonts consta com de Sant Jaume. Nomes s'hi va fer missa un parell d'anys. Mossen Cols la va tancar (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23), cap el 1968. Segons Rafat (1988, 1985, 1993), la capella de l'Estació està dedicada a la Verge de Fátima. 41.7324500,1.7002000 391903 4620887 08178 Rajadell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Situada en un replà envoltat per horts amb arbres fruiters, darrera el nucli de cases de l'Estació. Arquitectònicament no té cap interès. Avui dia està abandonada, plena de runa i de mobiliari trencat a l'interior. Segons Rafat (1988), està dedicada a la Verge de Fátima. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88509 Rectoria de Rajadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-rajadell <p>RAFAT (1981). Festa de Sant Sebastià</p> XVII L'edifici està en procés de rehabilitació <p>Edifici adossat a la part dreta de la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. Presenta planta més o menys rectangular (amb una lleugera torsió) i coberta a doble vessant. Des de la part davantera té planta baixa més un pis i golfes. La part posterior s'allarga dues plantes més sota la planta baixa. La façana davantera, que dóna a la plaça, es molt allargada però no es recte; al mig presenta un angle. És construïda amb un aparell força regular, amb carreus de dimensions petites ben escairats. Té un portal adovellat de mig punt, dos balcons (un d'ells sobre el portal) i dos finestres més als extrems, rectangulars i emmarcades amb carreus. La façana posterior és tal vegada més interessant, ja que s'assenta sobre la roca d'un cingle amb fort desnivell. En aquesta façana l'edifici presenta l'aspecte d'un gran casal. El mur, de gran alçaria, té una base molt consistent, quasi com una muralla. A l'angle SE s'obre una galeria que originàriament sembla que era de dues plantes, posteriorment tapiada en el nivell superior. Les obertures en aquesta part són petites i escasses. La façana lateral que uneix les dues façanes esmentades presenta també quatre finestres. La de la planta pis presenta grans brancals de pedra i ampit.</p> 08178-16 Nucli Antic. Plaça de l'Església. <p>L'església de Sant Iscle i Santa Victoria, que fou parròquia des del principi, apareix documentada el 1154. La construcció existent de l'església és del segle XIV i reconstruïda a finals del XVI i durant tot el XVII. El 1615 es té noticia que, juntament amb la reforma de l'antic campanar i la construcció d'un comunidor, s'obrí un pas per comunicar l'església i la rectoria. Això vol dir que l'edifici de la rectoria, que en un principi estava separat de l'església i per això fou necessària la construcció del pas, ja existia. Deu ésser probablement l'edifici residencial més antic del poble (excepció feta del castell). Posteriorment s'allarga i s'adossa a la façana de l'església. A finals del segle XX s'hi van fer obres interiors per adequar l'habitabilitat de l'edifici.</p> 41.7287600,1.7065000 392421 4620470 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88509-foto-08178-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88509-foto-08178-16-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Altres BCIL 2024-01-16 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 L'edifici està situat entre la plaça de l'església i l'església, i el cingle que dóna al torrent de l'Enfilat, una zona abrupta i plena de vegetació. Es del segle XVII (amb fases posteriors i possiblement també anteriors) i esdevé l'edifici més antic del poble (tret del castell). La rectoria va ser la seu del Museu-Pinacoteca fins que va tancar portes, als voltants de 2014, degut al mal estat de l'edifici (forjats i cobertes). S'exposaven les dues col·leccions combinades, la etnogràfica (fitxa 191) i la pinacoteca (fitxa 140), que conserva i gestiona l'Associació Cultural Recretativa de Rajadell (ACR). A partir de 2014, en una primera fase, part del pis superior (les dependències del rector) va ser rehabilitat per l'ajuntament.. En aquesta planta el rector ja no hi vivia, i ja s'havia estat traslladat l'arxiu parroquial. El 2019 l'ajuntament compra al bisbat l'edifici. Amb una subvenció de 150.000€ de la Diputació, l'ajuntament hi fa obres de rehabilitació els anys 2019-2020. El consistori preten dedicar l'immoble a oficina turística i a usos culturals. Concretament, vol recuperar l'antic museu amb criteris moderns. També vol reinstal·lar-hi el museu el propietari de les dues col·leccions esmentades, l'ACR. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa hi ha dues tines cilíndriques. A la gran hi romania, el 2019, un pessebre de l'antic museu. Els soterranis són la part més interessant de l'edifici, ja que les cambres dels dos nivells inferiors són obrades sobre la roca, que forma una paret natural. En aquestes cambres es conserven vestigis de menjadores i un forn de pa molt interessant. Els sostres són de fusta. Els quadros de la pinacoteca van ser traslladats per l'Ajuntament a un magatzem de l'estació, on romanen. La major part de la col·lecció etnogràfica es va mantenir fins 2019 a la planta baixa i plantes inferiors de la Rectoria. En aquest any es van traslladar a la nau del carrer Estació num. 27, al barri de l'Estació. Des de la rectoria s'accedeix a una jardins, l'antic hort del rector, que es troben entre l'església i la rectoria i el torrent. Hi ha una bassa de rec adossada a la paret de l'església. Des de l'hort s'aprecia una finestra amb la llinda decorada amb tres creus sobre cims, gravades. Considerem que no està inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014 corresponent a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, (num. 17) (BCIL), ni té cap fitxa pròpia. 94 45 1.1 1761 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88510 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-19 RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 XVII-XIX Les tines estan en mal estat i cobertes per la vegetació. El conjunt està compost principalment per dues edificacions separades: la casa del masover (que es la casa original, la més antiga) , amb un seguit de dependències de treball, i la casa del propietari, mes moderna. Entre les dues cases hi ha un pati . A més es conserva un conjunt de tines separades, sota la casa dels masovers. El complex de l'antic mas (actual casa del masover) té com a nucli un cos residencial al qual s'han anat adossant múltiples dependències de treball als costats de ponent, de tramontana i de llevant. La casa més antiga, de tradició medieval, és una petita construcció feta amb tova, que ara figura annexa a la casa gran. L'actual casa del masover (edifici central ) és de planta més o menys quadrada . Presenta planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Esta feta de pedra i totxo (amb arrebossat de color beix) i té finestres emmarcades amb carreus escairats. El portal, centrat, presenta arc de mig punt amb dovelles de pedra de bona factura. Al costat de llevant hi ha el pati tancat, des d'on s'accedeix a l'entrada principal i a la construcció medieval. Les construccions annexes de treball ocupen un espai considerable i corresponen a diverses fases d'ampliació del mas. La pallissa es situa al SO de la casa,i s'hi connecta per un extrem. Presenta una gran arcada de molt bona factura, amb carreus cantoners, i pot ser de la mateixa època que la casa. Les dependències del sector de tramuntana i de ponent, adossades al mas, contenen diverses tines. La tècnica d'aquestes construccions és més senzilla, amb una gran barreja de tipus de paraments: des de grans pedres poligonals fins a maçoneria amb pedra més menuda, en tots els casos amb molta teula o pedra d'encaix a les juntures. La casa dels propietaris, construida al segle XIX,, és una edificació molt uniforme de planta rectangular. Té dues plantes més golfes i coberta a doble vessant. amb el carener paral·lel a la façana. El material constructiu és la pedra i el totxo, amb arrebossat de color cru. És un exemple típic d'arquitectura residencial del segle XIX: no es una casa de pagés, sino una casa tipus 'de ciutat', amb les comoditats del moment. Presenta finestrals regulars a les dues plantes (els de la planta baixa estab protegits amb reixat de ferro forjat). La façana principal està encarada al sud, davant d'un pou i un petit estany. A l'angle SO de la segona planta hi ha una típica galeria amb arcades. Separades del mas antic (casa dels masovers) per un corredor, a tramuntana, es conserva un conjunt de 9 tines aixoplugades sota una típica construcció. La seva estructura és simple: l'edifici està format per un seguit de petites cambres adossades de planta quadrada amb una porta frontal. La coberta és a una vessant. Les parets són de pedra i en algun punt de tovot (en especial les mitgeres de les dues tines de l'extrem de migdia ). Cal dir que les construccions de les tines centrals estan molt derruïdes. Les tines aprofiten un desnivell del terreny, de manera que la paret posterior de la construcció, on hi ha les boixes, té més metres d'alçada. A l'interior de cada cambra hi ha una tina. Les tines són de forma cilíndrica (excepte una, que és de secció oval), tenen un diàmetre 2 metres i una profunditat variable que va des de 3,50 fins a 2,20 metres. La tina oval és força més gran (3'50 x 3 metres aproximadament). Totes les tines són encaironades. La descripció de les tines correspoon al PEP 1993. Actualment són inaccessibles per la vegetació. Adossades al mas hi ha unes 13 tines més. És a dir, en total el Mas del Puig té une 22 tines. La majoria són cilíndriques, de 2 metres de diàmetre. També n'hi ha de quadrades, d'uns 3,30 metres per costat. 08178-17 Miralles o Riavall. NE. del terme Al segle XIII ja es té notícia del mas Puig del Riavall amb aquest mateix nom, juntament amb dues cases mes (El Soler de Riavall, actualment can Miralles, fitxa 38, i Torregassa, desapareguda). Riavall era la part de la riera de Rajadell que va de Can Miralles en avall. El 1291 està documentat un tal Francesc de Podio de Riavallo (Puig de Riavall) i pocs anys més tard un Guillem de Puig. D'aquí en endavant les notícies es diversifiquen i a partir de 1687 ja es pot resseguir la línia genealògica, que va estudiar el Dr. Rafat. El Puig no era propietat del senyor del terme, sinó que pertanyia a un ciutadà de Manresa. El 1396, Pere Ricolf de Manresa va acordar amb Arnau de Riavall que es cuidaria de les seves terres del Peric (El Carcoler), però nomes ho va fer durant 12 anys. El 1454 un Miquel de Montesquiu, Alies Puig, i la seva muller Caterina, compren un matxo per 31 florins d'or. A partir del segle XVI les coses milloren i arriba nova gent. En la convocatòria de pagesos que fa el senyor de Rajadell l'any 1529 hi figura un Joan Puig que en realitat es Joan Andreu, Alies Puig, fill de Bernat Trull del Mas Bosch de Dues Cabres, que procedia del mas Bosch (ja a Monistrolet), no lluny de El Puig, i casat amb la pubilla del mas Puig, Agnés. Però el topònim s'imposa i els descendents mantindran el cognom Puig. En el fogatge de 1553 trobem un Franci Puig de Riavall. Potser és fill de l'esmentat Joan Andreu, Alies Puig, que hauria heretat el mas, però el 1560 ja figura com a hereu Montserrat Andreu Puig, fill de Joan Andreu. La confusió de noms perdura. El 1572 fa testament Agnès Puig, àlies Trull, i hi figura com a marmessor el seu marit Montserrat Puig, àlies Andreu. Al 1568 es cita Joana, filla del Mas Puig , que es casa amb Francesc Miralles, del Mas can Miralles. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. El 1587 Pere Puig és assassinat, prop del Mas Guiu. Com que l'hereu tenia només 13 anys, es nomenaren curadors seu i dels seus germans Joan Puig, oncle patern i Lluis Miralles, cosí dels nois. De fet, sembla que a finals del segle XVI hi convivien dues famílies, en dos masos separats, Riavall i el Puig de Riavall. El primer queda buit abans d'acabar-se el segle mentre que el Puig rep com a dot la pubilla Guillermoneta en casar-se amb Pere Gilbert, alies del Puig, i persisteix habitat fins i tot en el difícil període del pas dels segle XV al XVI. El 1568 apareix a la documentació, en relació a El Puig, un Francesc Miralles. És a dir, que les famílies dels masos Puig i Miralles es van emparentar, com encara ho són ara. Quan la pubilla de El Puig es va casar amb l'hereu de Miralles, se'n va anar a viure a Miralles i la casa pairal de El Puig es va destinar a masovers de Miralles. Pels volts de 1850, o en tot cas a la segona meirtat del segle XIX, un hereu ric de la família Puig Miralles edifica la casa nova al costrat de la vella com a nova residència, mentre que l'antic mas seguia habitat per masovers de Can Miralles (Família Canals). Les dues cases segueixen pertanyent a can Miralles. 41.7272500,1.7280100 394207 4620276 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Correspon a les fitxes 62 (Casa de l'Amo) i 63 (Casa del Masover) d'El Puig, al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014. Actualment hi viuen dues famílies (de lloguer). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.El mas esta situat en una plataforma una mica elevada, prop de la riera del Puig, en un entorn de bosc de pi amb alzines i conreus. La casa del masover té origen medieval però les estructures són del S. XVII en endavant.La casa del masover presenta una llinda de porta amb data gravada (era una antiga finestra ),a la façana de migdia: 1680. També conté una inscripció en un carreu de la cantonera SO , actualment visible des de l'interior de la pallissa, amb la data 1680, amb una sanefa circular.La reixa interior de la porta de la casa dels propietaris porta una data entorn el 1850.En algunes dependències i a la pallissa es conserven estris del camp així com dues premses de vi de gàbia, piques i peces de la premsa , botes de vi, motllos per fer totxos, etc.A l'arrebossat de les tines es llegeix una data: 1815 o 1875.La foto 1 correspon a la Casa Vella del Puig (casa del masover) i la 2 i la 3, a la Casa Nova (casa de l'amo). 94|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88511 El Castell de Monistrolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-monistrolet RAFAT, F (1986}. 'Festa de Sant Sebastià'. GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 XVIII-XIX Restaurada recentment Mas format per un cos residencial, un clos amb dependències de treball adossat a la casa i dos grups de tines. El cos residencial és de planta rectangular perfectament uniforme, amb un cobert adossat a migdia i petits cossos a tramuntana i ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de tamany mitjà, en general ben escairats. Crida l'atenció el desgast d'alguns carreus, amb patologies pròpies de la pedra que s'ha utilitzat des de molt antic. És possible que alguns d'aquest carreus fossin reaprofitats d'alguna antiga construcció romana que sens dubte existia a Monistrolet. Un altre aspecte que cal remarcar és la fermesa dels murs, en part assentats sobre roca. L'amplia base dels murs recorda el tipus de parament d'una muralla. La tipologia de la construcció és austera. La façana principal, a llevant, té un portal adovellat . La planta pis presenta un balcó centrat i dues finestres grans quadrades a banda i banda, amb ampit i brancals de pedra ben escairats. Davant del portal es forma un petit pati tancat. La resta de façanes tenen poques finestres, emmarcades amb carreus escairats i disposades amb una certa regularitat. Les dependències de treball formen un clos unit al conjunt de la masia, a la part de migdia. Hi ha un pati central i diversos coberts. Alguns d'ells devien correspondre a corrals. La construcció que es troba situada a la part de migdia, amb coberta a una vessant, es conserva més íntegrament. Segurament era la pallissa, que encara conserva una estructura de fusta a l'interior per emmagatzemar les bales de palla. El mas té dos grups de tines. El primer consisteix en una construcció, situada al costat de l'entrada del mas, que és força més acurada del que solen ésser els coberts de les tines. El tipus de la construcció és l'habitual: coberta a una vessant i barracons a la part de les boixes. Té un gran portal a la façana davantera. Una mica més amunt, formant una construcció separada, hi ha tres tines més (o dipòsits ). Són de forma cilíndrica, sense coberta i amiden cada una 2 metres de diàmetre. 08178-18 Monistrolet. E. del terme El lloc de Monistrolet té una tradició d'hàbitat més o menys continuat des de l'època romana. Per tant, el mas del Castell podria haver tingut una ocupació molt continuada al llarg del temps. El Castell apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi del segles XIV i XV és un dels pocs masos que no fou abandonat. Si més no en el recompte de famílies de la parròquia del 1553 s'esmenta 'Jaume Luçia que està al Castell'. Tanmateix, tot i que algunes de les parts del mas puguin ésser antigues, la construcció actual no ho sembla gaire i podria correspondre al segle XIX o a finals del XVIII. Surt citada al cadastre de Monistrolet del 1786. Tenien masovars i cambrers. Segons Gasol i Almendros (1994), el Castell havia estat domini del castell de Rajadell, dels Cruïlles Eimeric i després dels Pignatelli, que la vengueren als Gallifa de Manresa a finals del segle XIX. Al segle XX els Galliga es van vendre la casa. Per tant, el Castell fou durant un temps l'estatge de la família senyorial que dominava Monistrolet, els Eymerich de Manresa (tot i que no sembla que hi vivissin gaire), pero desconeixem l'origen anterior de la casa. Els Aymerich hi tenien masovers, a la casa. 41.7295200,1.7593800 396820 4620489 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 Amb el nom de Castell de Monistrolet figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 48) i Al Catàleg de bens protegits (num. 41). En aquest darrer està fitxat, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. En el PEP 1993 estava com Mas el Castell.La descripció correspon a la del PEP 1993, reproduïda al Cataleg de Masies 2014. Al 2020 no s'ha pogut accedir a l'immoble. De fet, no hi ha ni camí que hi porti. S'accedeix per un camp, a la dreta de l'església, que està tancat amb un filat . L'edifici està just darrera la rectoria (fitxa 91) i l'església de Santa Maria de Monistrolet (fitxa 13), però no hi ha cap accés des dels esmentats immobles. L'edifici actual, modern, podria tenir un origen antic, medieval. El nom de castell no només prové de la imatge de casa forta o de fortificació que presenta la masia, conseqüència de les característiques que ja hem descrit, en relació als granss murs que, en part, s'assenten sobre roca i sobre una balma. El nom prové de que la casa fou l'habitatge dels Eymerich, senyors del terme de Monistrolet. La casa és situada en una zona rocosa. S'assenta sobre roca i, per la banda de migdia, sobre una petita balma, fet que li dóna l'aspecte de fortalesa. El mas està relacionat amb l'església de Monistrolet i amb el pas del camí ral i té un interès arquitectònic notable i una relació especial amb l'entorn natural.L'interior de la casa és d'un gran interès. La planta baixa és una de les més ben conservades d'entre totes les masies de Rajadell. La distribució és la típica . S'entra pel portal a una sala-rebedor, amb una escala que dóna accés al primer pis i amb una sèrie d'habitacions al voltant. D'aquestes en destaquen dues: una habitació que devia correspondre al celler, amb una gran volta, i una altra més gran que presenta tres magnífics arcs apuntats, amb sostre de fusta. El primer pis té una ambientació característica d'una masia més moderna, amb llars de foc , etc. menys interessant.La foto 3 correspon al PEP 1993 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88512 Mas Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-1 RAFAT, F (1986). Festa de Sant Sebastià. GASOL, J. M. (18-12-1962). Un picnic regio, en Monistrolet. Diario de Manresa . ( 1-10-1871) El Manresano. RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 XVII-XIX Tines i pallissa rehabilitades recentmentt Masia composta pel clos de la masia més la construcció de la pallissa. La masia té un cos originari amb molts afegits posteriors que han ampliat considerablement l'estructura de la casa. El cos original és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. La façana que antigament devia ser la principal, encarada a llevant, conserva alguns finestrals amb llindes de pedra i un ampit i un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra, al costa esquerra de la façana. Es conserva part de l'arrebossat. La resta de parets tenen un parament poc uniforme (de pedra amb teula i totxos i, en algun sector, tapia) i amb obertures poc remarcables i irregulars. Les ampliacions posteriors han acabat formant un clos tancat, davant l'antiga façana, amb un petit pati i una galeria amb arcades a la banda de llevant, amb balustres de terrissa. Antigament la casa es perllongava cap a la banda de migdia, però la construcció de la via del ferrocarril va escapçar-la. Els cossos adossats a la banda de ponent corresponen a tines. Són 2 edificacions amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, modernament rehabilitats. En total hi havia 9 tines. Encara existeixen però actualment estan soterrades i l'espai s'utilitza com a habitatge i connecta interiorment amb la casa original. També s'aixeca un cos, a l'angle SO en forma de doble torre, més modern, arrebossat. Esta coronada amb petits merlets amb coronament piramidal. La pallissa, situada a tramuntana de la casa, és una construcció de pedra i arrebossada, de planta rectangular allargada, amb coberta a una vessant, actualment rehabilitada com a habitatge. 08178-19 Monistrolet. E. del terme El mas Bosc apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. El 1705 fou adquirit per Josep Coma Fontanellas, davant el notari manresà Félix Dalmau (document conservat a la casa). En aquesta època el mas era anomenat Mas Bosch de les Dues Cabres, i estava censat pel Senyor Bernat d'Aymerich i Cruilles amb cinc lliures, un parell de gallines per nadal i una quartera d'ordi el dia de Nostra Senyora d'Agost. Durant el segle XVIII la finca s'amplia amb terres que pertanyien al mas Caranyes. El 1722 els Coma també adquiriren el mas de ca l'Alegre. Una nota anecdòtica relacionada amb el mas és la protagonitzada per Amadeu I de Saboia. El 24 de setembre de 1871, en el viatge de retorn per ferrocarril de la seva estada a Manresa, el rei, atret per la bellesa del paisatge, va fer parar el tren en passar per la finca del mas Bosc i allà va menjar-se l'esmorzar que li havien preparat els manresans. La masovera del mas va obsequiar el rei amb fruita i va ser recompensada amb dos cents rals. La cita exacte del diari 'El Manresano' (1.10.1871)de l'època és la següent: El almuerzo que se tenía preparado fue llevado a uno de los coches, y en vez de almorzar en la estación, se hizo parar el tren cuando pasaba por delante de la heredad llamada Mas Bosch, que esta una legua distante de esta Ciudad (Manresa), y allí acampado en el suelo y bajo las sombra de algunos árboles, la regla comitiva despachó el almuerzo. Una muger de la casa del manso, que ofreció a D. Amadeo una cestita de uvas, recibió 200 reales. S'observen dues èpoques molt diferenciades en el conjunt del mas. D'una banda el cos originari de la masia i possiblement la pallissa, que corresponen segurament als segles XVII o XVIII; de l'altra, la resta de construccions adossades, que sembla que pertanyen al segle XIX. Cal inscriure aquesta segona fase en l'apogeu experimentat pel poble basat en l'explotació de la vinya . 41.7305000,1.7439500 395538 4620617 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 10). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. Masia d'origen medieval, assentada en una posició lleugerament elevada. Al nord discorre la riera de Rajadell i al sud la via del ferrocarril, que passa a pocs metres de la masia .Interiorment, la part més destacada de la casa és la cambra amb volta, on es conserva íntegrament un celler amb un molí d'oli (fitxa 121) i una premsa de vi catalana, de gàvia. La cambra, amb fusta, conserva els elements típics d'aquestes activitats: portadores, bocois, dipòsits, canals al terra, etc. A l'interior de la casa es troba una llinda en una porta amb la data gravada 1728 amb un a creu al mig (el num. 2 es dubtós).A l'entorn, al NO de la casa, hi ha un antic pou d'obra, en desús, molt emboscat per esbarzers.Al turó situat a la part de migdia del mas Bosc es troben les obres de canalització de l'aigua que es recollia per al mas. A principis de segle s'hi construí una capelleta dedicada a Sant Isidre. En direcció a la riera de Rajadell, a uns 80m. al NE, es troba el pou i la sínia del Mas Bosch (fitxa 120) i més enllà, les restes d'un antic molí a tocar la riera. A 70 m a l'oest del Mas Bosch hi ha el Pont del Mas Bosch (fitxa 161) , que el ferrocarril va construir a l'entorn de 1850, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés.Al Mas Bosc s'hi va habilitar una instal·lació de Turisme Rural, a la pallissa, que actualment (2020) no funciona com a tal.Els propietaris de la casa conserven interessants col·leccions, sobre tot un fons documental relacionat amb la casa i un fons bibliogràfic. 94|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88513 L'Hostal https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-5 XIX Restaurat a finals del S. XX. En rehabilitació el cos annex a llevant (2020) Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat a llevant. A ponent, hi ha un porxo amb terrassa adossat sobre un garatge. Les façanes són actualment de pedra vista (abans arrebossades). Hi ha finestres amb llindes. A la façana, hi ha la porta principal descentrada i situada a la dreta, amb un arc escarsser amb llindres i brancals de pedra. A la primera planta llueix un balcó amb dues obertures rectangulars. A la segona, sota teulat, dues finestres quadrades petites. 08178-20 Monistrolet. E. del terme Aquest és l'indret on hi havia l'hostal que hostatjava els viatgers del camí ral (procedents de Manresa i en direcció Calaf i Cervera). Sembla que durant la Guerra del Francés, fou cremat per les tropes franceses, de pas pel camí ral. Als anys 80 del segle XIX, coincidint amb l'establiment de la torre de can Gallifa, l'hostal va ser enderrocat i es construí l'edifici actual. L'antic hostal s'aixecava just a l'altre costat del camí. Als primers temps els viatgers continuaven fent parada a la nova casa, però ja no s'hi feia posada. 41.7324500,1.7517500 396190 4620824 1888 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 36). Es tracta d'una casa simple, de dimensions petites en comparació amb una masia.S'ubica al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf (avui carretera asfaltada ) i de la riera de Rajadell, prop del viaducte de la C-25.A la llinda de la finestra de la façana de ponent hi ha gravada la data de 1888.A l'altre costat del camí, a uns metres en direcció est, es trobava l'antic hostal fins que es construí l'edici actual, construit als anys 80 del segle XIX. El 1993 (PEP) encara s'hi podien veure restes de les parets. Actualment, ja no. Se li havia dit Hostal del Joanot.. A continuació, a uns pocs metres, es localitzen les tines de l'Hostal (fitxa 33). 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88514 El Taradell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-taradell RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià ' GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 XVIII-XIX Masia de planta més o menys rectangular amb dependències adossades, i amb coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria amb freqüents afegits de teula a les juntures. Els elements més destacats són les grans tines adossades al cos de la casa per la banda NO. N'hi ha quatre de cilíndriques i dues de quadrades, que queden a l'interior de la casa. 08178-21 Monistrolet. E. del terme Segons Gasol i Guerrero (1994), correspon a l'antiga casa del Mas de les Valls o Mas Alabern. Al cadastre de l 'any 1786 apareix la casa amb un Isidre Taradell, empadronat a la parròquia de Monistrol. Segons el llibre d'obits de Monistrolet (1793-1856) (Gasol i Guerrero, 1994), la casa tenia masover i quartaires. Per la data gravada de la llinda d'una finestra (1824), al segle XIX el mas fou ampliat. L'actual propietat de Ca l'Alegre va comprar Ca l'Alegre, Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell el 1959, als Portabella. Posteriorment es va vendre Cal Serdà i El Taradell. Cap els anys 70 El Taradell va patir un greu incendi. 41.7322700,1.7700400 397711 4620782 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 En algunes fonts, denominada Teradell (per exemple, al PEP). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 71).A la llinda d'una finestra hi ha una inscripció gravada: 1824.Situada en un petit altiplà elevat amb camps de conreu a l'entorn.La foto 2 correspon al PEP 1993. 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88515 Ca l'Alegre https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalegre RAFAT, F (1986 ). Festa de Sant Sebastià XVIII-XX Acurada restauració a finals del segle XX Masia de planta gairebé quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té sèries de finestres amb llindes distribuïdes regularment als dos pisos. A la façana principal (costat de migdia) les finestres s'han adaptat com a balcons i presenten llindes i brancals de pedra de bona factura. El portal, adovellat, es acabat amb arc escarser. A la segona planta, sota teulada, hi ha una finestra centrada amb arc de mig punt. Les parets són bastides amb carreus de tamany mitjà força regulars, actualment de pedra vista. La seva distribució interior és molt regular i uniforme, fet que demostra que la casa va reedificar-se d'una manera planificada i bàsicament d'un sol cop. Té una estructura tripartita, amb tres naus que a la planta baixa estan cobertes amb tres voltes. El primer pis segueix el mateix esquema: una gran sala central distribueix l'accés a les cambres (tres a cada banda espaiades regularment). La part posterior, que actualment s'utilitza com a entrada principal de la casa, ha estat modificada. Aquí hi havia les tines i la premsa. A finals dels anys 80 van enderrocar el cobert (que allotjava les tines i la premsa) adossat a la façana posterior, a tramuntana. Aquesta façana posterior està definida per un gran portal amb una llinda gravada amb una llegenda religiosa. Un cop enderrocat el cobert, van construir un porxo amb una terrassa a sobre, que enmascara l'esmentada façana, com abans. Al costat de ponent del porxo llueix una finestra enmarcada amb quatre lloses de pedra. La llinda superior presenta un rosetó en relleu. Aquesta finestra es reaprofitada (prové d'un altre indret de la casa) i la van incloure en aquesta obra nova. La construcció del porxo va comportar el soterrament de les tres tines, que es conserven al subsol. La central, si mes no en el moment del soterrament, ja no estava acaironada com les altres, sino que estava arrebossada (tal vegada per a aigua). La premsa de gàvia ha sobreviscut exactament al mateix lloc on era originalment (actualment a la vista, a l'aire lliure) Al sector de llevant hi havia els estables, la cort, etc. 08178-22 Monistrolet. E. del terme Ca l'Alegre apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi dels segles XIV i XV el mas fou abandonat. El 1595 torna a ésser habitat. Els Coma, propietaris del mas Bosc, van adquirir ca l'Alegre el 1722. Per aquest motiu en dues llindes del primer pis es troben referencies a aquesta família, la propietària del mas. Al cadastre de l'any 1786 apareix citada la casa. La casa més antiga només tenia dues plantes. A planta baixa hi vivien els masovers i al primer pis els propietaris. La nova edificació devia fer-se a la dècada dels 70 del segle XVIII, d'acord amb les dates de les llindes (1 de 1776, 2 de 1780). Posteriorment Josep Coma hi va afegir el segon pis i una escala, ja que primer els dos pisos tenien entrades independents. Segons notícies orals, la casa va ser cremada en el transcurs d'una carlinada (juntament amb d'altres d'aquest sector) i va romandre un temps sense teulada. Segons la tradició oral, a la casa enrunada, als baixos, hi vivia una dona. L'actual propietat va comprat la finca (juntament amb Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell) el 1959, als Portabella de la Morera (Manresa), que l'havien comprat als Coma. Posteriorment els de Ca l'Alegre es va vendre Cal Serdà i El Taradell. 41.7311900,1.7681100 397549 4620664 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 1). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.La casa és d'origen medieval. S'ubica en una zona envoltada de camps.És un clar exemple representatiu del tipus de masia de planta basilical, d'un notable valor arquitectònicActualment hi ha una granja moderna en funcionament.Encara es conserven les tines i un exemplar molt interessant de premsa amb la rosca de fusta original.Cal destacar una llinda amb inscripció a la finestra central de la façana sud amb la data 1776 (amb els sets invertits).En una llinda de la façana nord (actualment interior) hi ha la inscripció: PErA SEMPrA SEA ALABADO EL SANTISIMO SACrAMIENTO DEL ALTAr I LA INMACULADA CONSEPSION DE M S riA SANTISSIMA 1780 .En una llinda interior del primer pis es llegeix : JOSEPHA COMA 17 IHS 80. Josep Coma era l'amo de la casa.I en una llinda interior del primer pis es llegeix: FRANCO COMA IHS. Ara conforma la porta d'una escala interior.A la façana sud, entre la finestra de la la segona planta i el balcó de la primera, hi ha un rellotge de sol. Sobre la porta llueix el numero 84.La casa tenia un trull d'oli. A l'entorn hi ha una mola, piques i altres elements de pedra. 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88516 Les Caranyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caranyes RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià' XVIII-XX Rehabilitada modernament. Masia amb un clos tancat davant la façana. Davant del clos hi ha un ampli pati que engloba la pallissa, com a construcció aïllada, i altres dependències. El cos original de la casa és el que actualment queda situat a l'angle NE. Aquest edifici ha sofert un gran nombre d'ampliacions i modificacions, i ha estat rehabilitat modernament.. Actualment la casa presenta una planta més o menys quadrada, amb una lliça encarada davant la façana principal, a tramontana. Té planta baixa més un pis i golfes. No hem pogut observar la façana, darrera el clos tancat. La zona residencial és totalment envoltada per dependències de treball adossades. L'aparell de les parets és molt divers i hi ha una gran barreja de tècniques i de fases constructives. La major part és feta de maçoneria i amb arrebossat, però també hi ha fragments de reble i dependències fetes amb tovot. Els cossos més interessants són el grup de grans tines adossades al costat de ponent. Es tracta d'almenys cinc tines, dues de secció rectangulars i tres de cilíndriques. S'hi veu, externament, al menys una de es boixes. La pallissa és una construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i ha estat restaurada. Esta feta de pedra, amb carreus ben tallats a les cantoneres i en l'arc de la gran entrada de la façana, a migdia. 08178-23 Monistrolet. E. del terme D'aquesta masia procedeixen les famílies que van fundar les cases dels encontorns: l'Hostal, cal Xico, la Cantina, can Pere Coix ,cal Manel Ensorrat . etc. Segons la memòria popular, hi havia altres cases, avui desaparegudes, com El Bergai o can Cadell. En un principi el mas era anomenat mas Prat i Vilatorrada, i de sobrenom les Caranyes. Al cadastre de 1786 apareix citat Ramon Prat, adscrit a la parròquia de Monistrol. Hi havia masover. El cos més antic de la casa, segons una llinda , es correspon amb aquest moment: 1788. Des d'aquesta època la masia va sofrir importants modificacions, sobretot al segle XIX, moment de gran puixança en relació amb l'expansió de la vinya. 41.7339800,1.7490600 395969 4620997 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Al lloc indicat com Les Caranyes del Pilón. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 15).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic, representativa del segle XVIII i del posterior creixement del segle XIX.Situada a l'extrem d'un turó, des d'on es domina bona part de la vall de Rajadell, especialment el sector de Monistrolet i el pas del camí ral.L'interior presenta una distribució gens homogènia.La llinda d'una finestra de la façana de ponent presenta gravada ,la data1788, amb una creu al mig (entre 17 i 88). Una altra llinda de la construcció de tova enfront de la façana principal presenta la data gravada 1850.El balcó de la façana principal també te una inscripció: JUAN 1875 PRATSA la casa es conserven estris i material del camp. A l'entorn es conserven corrons i grans piques de pedra. 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88517 Tina de cal Xaupes https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xaupes XIX Tina aïllada. Construcció de planta quadrada amb parets de maçoneria arrebossades, amb coberta a una vessant, actualment desapareguda. Té una porta ampla (1,65 metres) a la banda que dóna al camí. L'alçada de la paret posterior és més gran (4 metres aproximadament ) que la davantera. Hi ha una barraca a la part posterior. La tina és cilíndrica, amb cairons esmaltats, de 2 metres de diàmetre. Hi ha crescut un roure a l'interior. 08178-24 Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del termedesprés, al peu del camí. Aquesta tina era propietat del mas Xaupes. 41.7418600,1.7600000 396891 4621859 08178 Rajadell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88517-foto-08178-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88517-foto-08178-24-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Està inclosa a la fitxa del Mas Cal Xaupes (num. 81) del Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014.Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La tina es troba a 125 m. al NE del Mas Cal Xaupes, en un terreny pla, rodejat de conreus, al costat de la carretera.Està a la wikipedra (Fitxa feta per Jordi Griera-Cors. Data: 29.5.2019. Codi: 484) 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88518 Cal Xaupes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaupes XVIII-XX Masia estructurada en dos construccions separades per un espai semblant a un carreró. A la banda de migdia hi ha la casa, de petites dimensions, més algunes dependències i la lliça; a la banda de tramuntana, una construcció allargada que és la pallissa. La casa és de planta rectangular, i presenta coberta a doble vessantamb el carener paral·lel a la façana (sota les teules conserva encara una filada de lloses). Originàriament tenia planta baixa i golfes. Després es va ampliar pels costats de llevant i de ponent i s'hi va afegir un altre pis, de manera que actualment la teulada és asimètrica (una ala és més llarga que l'altra). Més endavant s'hi afegiren d'altres dependències (per exemple una tina cilíndrica) i es tancà la lliça. A llevant de la façana es manté un cobert amb una entrada amb arc escarser i amb brancals de totxo. La façana actual, que dona a tramuntana, presenta una entrada molt senzilla, rectangular. El material constructiu és la pedra excepte en una dependència, que esta construïda amb tovot. Actualment tot l'edifici està arrebossat amb una mena de ciment gris. Tipològicament, el mas conserva una fesomia de tradició més medieval que moderna: façanes sòbries amb poques obertures i de tamany reduït sense balcons ni galeries. La pallissa és una construcció allargada de planta rectangular i coberta a una vessant. A la paret encarada al carreró (a migdia), hi ha dues portes amb arcs escarsers de dimensions considerables. L'espai interior esta dividit en dues plantes mitjançant una estructura de fusta que es recolza sobre pilars. La paret posterior (que dona a nord) presenta diverses portes rectangulars amb brancals de pedra; d'aquest costat sembla un edifici (de tines?) adossat a la pallissa per la part posterior. 08178-25 Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme Correspon al segle XVIII, però podria tenir un origen anterior 41.7409300,1.7590200 396808 4621757 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 81).Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La casa es troba a 300 m. a l'E de cal Lleirac.Una de les portes de la pallissa, per la banda posterior i exterior (a nord), duu gravada a la llinda la data 1932.Per la part exterior a llevant, hi ha una entrada petita que dona al pati interior, i que porta gravada la data 1945.Per la banda de migdia hi ha una canalització per les aigües del torrent feta amb pedra seca; es tracta d'una obra força espectacular. A 100 metres cap a migdia hi ha una bassa i un moli de vent (actualment caigut i inutilitzat), així com un pou. La força del molí servia per fer arribar l'aigua fins al mas. Aquest és un indret amb forts vents . 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88519 La Balma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-0 XIX-XX Casa de pagés que té el seu origen en una construcció adossada a la balma. Posteriorment es va ampliar amb un nou edifici a tres vents. La casa, més moderna, és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana presenta un portal rectangular amb llinda plana plana i brancals de pedra treballada. Hi ha dues finestres petites quadrades i centrades a cada planta: les del primer pis també tenen brancals de pedra, amb ampit de totxo, i les de la segona planta sota teulada tenen llindal de fusta. Els murs de càrrega són de pedra, amb arrebossat. A la part de ponent s'aixeca un altre cos adossat al primer, molt més gran, amb un pis modern fet de totxo, que té coberta a una sola vessant. El material constructiu és pedra amb arrebossat. La primitiva construcció, que estava dins la balma i sota la roca (a llevant de la casa), es troba actualment tapiada, Segons la descripció del PEP 1993, només constava d'una planta, ja que l'alçada de la balma no permet més pisos. Consistia en un corredor adaptat a la forma del sostre de la balma que donava accés (i encara ho fa ara) a diverses habitacions interiors. En els últims temps aquestes habitacions feien funcions de corral, celler, etc. En la casa primitiva es devia compartir, com succeeix en altres casos, l'ús per persones i per animals. A l'extrem de ponent hi ha més construccions adossades a la roca (galliner). El sostre de roca és totalment negre a conseqüència de la dificultat que devia suposar expulsar el fum per les xemeneies. A sobre de la balma, hi ha una construcció agropecuària moderna, de planta rectangular, molt allargada. A la finca hi ha diverses granges i edifics moderns d'ús agropecuari. 08178-26 Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme A la casa no es conserva documentació antiga. Això no obstant, l'origen d'aquest tipus de construcció en balmes sol donar-se en èpoques molt reculades (segles VIII i IX). Com a exemple es pot citar el Puig de la Balma (a Mura) i altres construccions semblants de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Generalment aquests habitacles són abandonats si no es poden adaptar (com en el cas present) a l'evolució normal dels masos. A Rajadell cal esmentar també el cas de cal Daurell. 41.7413500,1.7558200 396543 4621807 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 4). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.És un exemple singular de casa obrada a la roca que ha evolucionat fins convertir-se en mas. Té un gran interès tipològic i possiblement un origen molt antic, possiblement altmedieval, atès la seva ubicació en balma. Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fonsA la casa es conserven algunes eines tradicionals del camp, com ara forques, bocois, etc. A l'entorn hi ha corrons i una bassa ovalada, actualment dessecada i plena de vegetació, al costat de petits camps aterrassats. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88520 Cal Lleirac https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleirac XIX Excepte la part de migdia, la majoria de l'edifici ha estat reconstruït modernament. Casa de pagès petita i senzilla. De planta més o menys quadrada, presenta planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Actualment les parets són a pedra vista, amb un tipus de parament molt irregular. La façana de migdia (paral·lela a la carretera) presenta 3 finestres quadrades a la planta primera i dues a la superior. Presenta dos cossos afegits moderns, un a tramuntana, on hi ha l'actual entrada, que mira a ponent, i un altre a llevant. A ponent té una construcció independent que segurament havia estat la pallissa. És una construcció simple d'una planta amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Entre la pallissa i la casa hi ha un pou, adossat a la façana de ponent de la casa. 08178-27 Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme Construida al segle XIX, tal com testimonia la inscripció del pou, però podria tenir un origen anterior. 41.7418100,1.7548500 396463 4621859 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88520-foto-08178-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88520-foto-08178-27-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 42). No es conserva pràcticament cap part antiga de la casa. Hi ha una inscripció al pou amb la data 1887.El terme municipal que separa Rajadell i Fonollosa passa fregant la casa, per ponent. De fet el pou i la pallissa estan en terme de FonollosaDes de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fons.En els camps que hi ha sobre la casa hi ha un parell de fites de terme (segons Ernest Molins), que no hem localitzat. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88521 La Cantina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-0 XIX-XX Casa de pagès de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Està construïda amb pedra, arrebossada. Actualment, la base d'algunes parets esta reforçada amb formigó. A les façanes hi ha finestres i balcons de poc interès. Antigament, la façana principal era a migdia, encarada al camí, però per problemes d'entrada d'aigües es va haver de traslladar a la façana contraria . Més endavant va fer-se una ampliació de la casa en aquesta part de migdia, de manera que l'antiga façana amb el portal han quedat tancada dins el rebedor. La façana de migdia (antiga entrada a migdia), paral·lela al camí, està coberta per la vegetació. A la primera planta hi ha tres finestres rectangulars amb arc escarcer de totxo. 08178-28 Monistrolet. E. del terme Construida al segle XIX, però podria haver estat aixecada al segle anterior. Aquesta casa era la cantina per als viatgers del camí ral, així corn l'Hostal del Joanot - a uns 100 m. - era la posada. A la cantina s'hi feia parada però no s'hi quedaven a dormir. Segons noticies orals, antigament aquesta casa havia estat un molí, però no es conserva cap resta material. Els únics vestigis serien una antiga canalització, que últimament servia per regar horts, i unes possibles arcades que podrien correspondre a l'entrada i sortida del carcabà. 41.7319400,1.7495800 396009 4620770 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 14). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. L'entorn immediat de la casa està ocupat per un jardí o pati, amb arbres. L'entorn pròxim corresponia a un paisatge típic de ribera: pollancres, canyes i vegetació típica, molt alterada per la construcció de l'Eix Transversal (C-25) . L'edifici té interès històric i testimonial en relació amb l'antic camí ral, doncs era un lloc de parada i refrigeri.Al costat de la casa s'aixecava un freixe molt alt, un arbre singular d'un interès notable, que va ser talat fa alguns anys per que afectava perillosament la coberta de la casa. Encara es veu la soca, a la cantonada SE de l'immoble, a tocar la carretera.Durant molts anys va oferir un servei de restaurant, recuperant així el seu antic ús, però actualment només te ús residencial.La Cantina s'inunda de tant en tant atès que l'ACA no gestiona correctament la Riera de Rajadell. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88522 Cal Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planell-0 XIX-XX En procés de restauració. Entorn descurat. Masia formada per la casa principal, la lliça i una nau moderna que tanca el clos per llevant. La casa és un edifici de planta rectangular amb poques dependències afegides, i està composta per una planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les golfes han estat remuntades, convertides en un segon pis. Els cossos afegits són laterals (a migdia i a tramuntana). Algun d'aquests afegits és modern, amb totxo. El material constructiu és la pedra, amb un arrebossat de color ataronjat a la part posterior. La façana principal, a llevant, dóna al barri o lliça (pati interior) que hi ha entre la casa i la nau. La casa presenta una entrada rectangular senzilla, pero amb una gran pedra com a llinda. A la dreta hi ha una altra porta, estreta, amb una reixa metàl·lica que llueix la data 1925. Les obertures (finestres i balcons) són petites, amb poc interès. A la part posterior de la casa s'hi aprecien restes de tines. La nau moderna, a l'E., es molt gran i de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. És construïda en part sobre la base d'antics murs de pedra. Segurament corresponien a la pallissa. A l'era hi ha un pou (fitxa 163) i un parell de construccions en ruïna. 08178-29 Monistrolet. Mas Bosch. E. del terme Pel seu aspecte general, sembla una masia bastant recent. La construcció actual no sembla més antiga del segle XIX.. Havia pertangut a can Gallifa. 41.7295000,1.7510700 396129 4620497 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 També coneguda com Cal Marquet. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Assentada sobre una terrassa de la riera de Rajadell. A uns 35 metres al N. hi passa la via del ferrocarril Manresa-Lleida. La vegetació de l'entorn és rica i variada gracies al pas de la riera. En el PEP de 1993 figurava com en mal estat i abandonada. Segons el catàleg de masies, la masia està parcialment rehabilitada i actualment destinada a oferir serveis d'esbarjo i restauració. Des del 2001 disposa d'un espai de restauració i esbarjo al SE de la casa, amb 10 graelles exteriors i d'un servei de lloguer de taules així com un bar agroturístic, que actualment no funciona (2020). Era obert durant la temporada de primavera i estiu i tenia una capacitat de fins a 150 persones. Disposava d'una zona d'esbarjo amb parc infantil i espai per a jocs. El 2020 la masia segueix en obres. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88523 Cal Xico https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico-0 XIX-XX Masia de planta quadrada, amb planta baixa, un pis i golfes a la part davantera que es converteixen en un sol pis i golfes a la part posterior, a causa del desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El carener llueix, a la façana, una petita creu de metall. La casa està bastida amb pedra, actualment amb arrebossat de ciment. La casa esta distribuïda interiorment segons el tipus basilical. La façana reflecteix aquest fet amb tres obertures a cada planta, rectangulars, fetes amb brancals de pedra treballada (excepte la de l'esquerra del primer pis, coronada amb un arc escarser de totxo). La porta principal es rectangular, centrada. A la part posterior (a tramuntana) hi ha tines, premses i antigament les corts. Els afegits laterals són més moderns; concretament el de la banda de llevant, que data del 1932. 08178-30 Monistrolet. E. del terme Els habitants d'aquest mas (com els altres que hi ha en aquest rodal) tenen el seu origen remot al mas Caranyes. Els avantpassats fundadors de cal Xico (abreviació de Francisco) van marxar de cal Joanot de l'Hostal (segons la tradició oral, degut a les molèsties provocades per la proximitat amb el camí ral ) per anar durant un temps al mas Bosc. Després es van construir la casa de cal Xico, a 15 metres d'una altra que ja existia, cal Pere Coix. Això devia coincidir amb la data que indica la llinda de la façana: 1833. 41.7327500,1.7496200 396013 4620860 1833 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88523-foto-08178-30-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Masia del segle XIX que s'adapta a l'estructura tradicional. Està situada a la falda d'un turó, amb un cert desnivell entre la part davantera i la darrera, i a 15 m de cal Pere Coix. Entorn conreat, i cuidat, enjardinat, ple d'oliveres. Usos agrícoles.Presenta a la llinda del balcó de la façana principal la data gravada 1833. En el cos de llevant presenta una altra llinda amb la data 1932.Es conserven dues tines, dues premses i una maquina de xafar raïm. Corrons a l'entorn. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88524 Cal Pere Coix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coix XIX-XX Rehabilitada modernament Casa de pagès petita i senzilla. Al 2020 no s'ha pogut accedir. Segons la descripció del PEP 1993 (que la descripció del Catàleg de Masies de 2014 reproduiex íntegrament), la casa consta de dues parts ben diferenciades: un cos residencial i unes dependències de treball adossades a llevant. La casa és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant. L'interior conserva més o menys la distribució original. Els cossos adossats tenen un aspecte més rústic. Es tracta d'una tina cilíndrica i dues dependències més, amb cobertes d'un sol aiguavés. Estan fetes de pedra amb alguna part arrebossada. 08178-31 Monistrolet. E. del terme Correspon al segle XIX, però no es pot descartar que fós construïda al segle anterior. Segons fonts orals, cal Pere Coix és de les cases més antigues d'aquest sector, anterior a cal Xico. Durant la guerra del francés o durant una carlinada la casa va ser cremada, juntament amb d'altres dels encontorns. 41.7327400,1.7490700 395968 4620859 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 57).Es situa en una petita esplanada a la falda d'un turó . Al voltant de la casa s'hi han plantat avets i plantes exotiques i s'ha realitzat un enjardinament que s'aparta bastant del paisatge rural tradicional.La foto num. 3 correspon al PEP (Piñero, 1993). 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88525 Tines de l'Obaga https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-lobaga XIX La construcció esta parcialment enderrocada. Hi falta la coberta. La vegetació envaeix tot el conjunt i creixen arbres a l'interior de les tines. Tines aïllades. Construcció allargada de planta rectangular i coberta (que no es conserva) a una vessant. Les parets són de maçoneria, amb pedres de molt diverses mides i carreus ben tallats a les cantoneres. La construcció aprofita un lleu desnivell del terreny, de manera que la paret davantera, on hi ha les portes (a migdia), no és tan alta com la posterior. La construcció consta de tres cambres adossades de planta quadrada, amb una porta davantera i un tina cadascuna, més una altra cambra a l'extrem de ponent, que conté dues tines. Aquesta última té una recambra a la part posterior i una rampa d'accés a la part davantera. La coberta d'aquest cos ponentí és a un aiguavés, però inclinat en direcció contraria a la resta de la construcció. La cambra posterior, que es devia utilitzar per a diversos treballs relacionats amb el vi, té restes de forats de bigues, la qual cosa indica que tenia dues plantes. Les sis tines segueixen totes el mateix model típic: cilíndriques, amb un diàmetre de 2 metres i una profunditat que ronda els 3 metres. Totes estan obrades amb cairons excepte un parell. 08178-32 Monistrolet. E. del terme Aquestes tines per produir i emmagatzemar vi pertanyien al mas de la Noguera (Can Gallifa), propietaris de gran part dels terrenys d'aquest lloc. Segons noticies orals, les dues tines que no estan encaironades és perquè l'arribada de la fil·loxera va deixar l'obra a mig fer. 41.7258900,1.7492600 395972 4620099 08178 Rajadell Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88525-foto-08178-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88525-foto-08178-32-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 S'ubiquen a l'extrem d'un planell a 425 m. de Cal Planell en línia recta, al SO d'aquest casa. Es va pel camí que va cap al sud des de Cal Planell cap a l'actual casa Tines. En època recent s'ha construït un gran habitage residencial, Casa Tines, al costat de les tines, que aparentment no han estat afectades. Tot el recinte de la finca esta tancat i les tines es veuen des de la tanca (el 2020 no s'han pogut observar: la descripció es de 1993 -PEP Piñero 1993- ), 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88526 Tines de ca l'Hostal https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-lhostal XIX Les estructures portants exteriors es conserven bé. Els elements de fusta estan força degradats Conjunt de tines. Construcció de planta rectangular i coberta a una vessant, descendent en direcció a la part posterior. Esta dividida en dues cambres, cadascuna amb una porta davantera. La coberta de la cambra ponentina està formada per un encanyissat, una capa de llates i, al damunt, teules. La cambra de ponent està ocupada per dues tines. A la de llevant només n'hi ha una. A la part posterior hi ha dos cossos afegits, amb coberta a una vesant, on s'hi feien els treballs d'elaboració del vi i que amaben les boixes. S'hi conserven tots els elements característics d'aquest procés (1993). 08178-33 Monistrolet. E. del terme Aquestes tines per produir i emmagatzemar vi formaven part de l'antic edifici de l'Hostal, que es trobava aquí fins els anys 80 del segle XIX. A partir d'aquest moment es va edificar a l'altra banda del camí, on s'ubica actualment. A uns metres al costat de les tines s'hi podien veure, el 1993, restes de les parets de l'antic hostal i d'alguna altra tina. 41.7320100,1.7523700 396241 4620774 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88526-foto-08178-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88526-foto-08178-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Pertanyien a l'antic Hostal (fitxa 20). Es situen a 60 m al SE de l'actual Hostal, al peu del camí ral. Les tines són cilíndriques i encaironades. Les dues de la cambra de ponent amiden 2 metres de diàmetre. La que ocupa la cambra de ponent és més gran. Aquesta té una cabuda de cent carregues (una carrega: 120 litres), mentre que les altres dues són de 70 i 80 càrregues.A la cambra posterior es conserven els següents elements: una premsa, una petita canalització que desemboca en un dipòsit, un torn d'estrenyer la premsa, una bomba de trescolar vi, i altres peces complementàries. També es conserva una bregadora per xafar canem. En aquestes tines es conserven pràcticament tots els elements del procés d'elaboració del vi (la descripció correspon al PEP 1993, però segons la propietat, es conserven, el 2020, bastant igual, però mes deteriorades. Una tina està tapada. Es conserva la premsa de gàbia als coberts de sota.). 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88527 Cal Morros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morros-0 <p>RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis Bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1980). 'Can Morros'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1981) RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 248-55</p> XVII-XX Cal Morros 1, abandonada. Esquerda a l'edifici residencial posterior. Moltes parts -especialment els corrals- estan abandonades. Tot el conjunt està deshabitat <p>Conjunt d'edificacions adossades que formen un gran casal. Formen part del conjunt dues cases de pagès principals adossades, a més d'un gran edifici de planta rectangular a la part posterior, un petit pati, algunes dependències, un galliner, un grup de tines isolades, un pou (molt mal conservat), la pallissa i, a uns pocs metres, un canal i una bassa circular (fitxa 404) Les dues cases adossades són de tipologia semblant però no idèntica. Es tracta de dos cossos de planta rectangular i cobertes a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenten planta baixa més un pis i golfes i estan bastides amb pedra amb un arrebossat d'un color torrat. Les façanes principals d'ambdues cases són a la banda NE. La de llevant, una mica més gran, té portal adovellat, amb arc de mig punt. Es troba descentrat, al costat esquerra. El primer pis presenta quatre obertures, una d'elles, un balcó. Les finestres estan emmarcades amb pedra. A la seva esquerra, més a llevant, presenta un cos modern adossat amb galeria. La casa de llevant (Cal Morros 2) sembla ser -juntament amb la pallissa- la construcció més antiga del conjunt. L'habitatge de ponent (Cal Morros 1) és més petita i simple i actualment es troba abandonat. Té diverses obertures emmarcades amb maó. Al costat esquerra s'hi practicà modernament una gran porta per a vehicles. L'edifici rectangular posterior és una gran construcció adossada transversalment per la part de darrera a les dues anteriors. Es tracta d'un edifici molt ferm fet amb grans carreus ben tallats i les cantoneres perfectament escairades. La paret de migdia esta reforçada amb tres contraforts. L'edifici està compost de planta baixa més dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant. Les obertures són força regulars: a la façana posterior, més llarga, hi ha 4 balcons al segons pis i finestres més petites al primer pis, totes emmarcades amb pedra. A l'extrem SE s'hi observa una gran esquera. A la façana més estreta, que dona al SE, hi ha bastantes obertures, tores emmarcades en totxo, entre les que destaquen un parell d'arcades en forma de galeria. Al costat NO hi ha adossada una estructura singular de planta quadrangular amb els angles arrodonits. La pallissa és una construcció també molt ferma i de planta rectangular i coberta a doble vessant. Es situa a 37 m. al NE de la casa. Pel que fa a les tines, formen una construcció típica amb dues cambres que contenen tines cilíndriques. A la part posterior hi ha les restes dels barracons amb les boixes i una premsa. També presenta una esquerda notable. A uns 170 m. al NO es troba la bassa (veure fitxa 404)</p> 08178-34 Valldòria. SO del terme. <p>Aquest és un dels masos antics de Rajadell. Primerament era conegut com a mas Pujol. Al segle XIII ja es coneixen notícies de la família dels Pujol. El 8 de febrer de 1549, la senyora Guiomar, vidua de Francesc de Cruïlles, senyora del terme, va cedir els masos del Pujol i de la Guàrdia a Miquel Aguileres, àlies Picalqués, un cabaler de Fals. Sens dubte, es tracta de dos masos rònecs que estaven abandonats i despoblats a causa de la crisi del segle XV. En el mateix moment, Aguileres compra a gràcia el Mas Valloriola a Antoni Xuriguera. Molins (2020:248-55) explica amb tot detall els successius propietaris del mas. Després de la mort de Miquel Aguileres (1557), i en espera de la majoria d'edat de l'hereu, Joan, administra els bens el segons marit de sa mare. Es casa amb Violant Torra, filla de Joan Torra de l'Oliver el 1574. El 1575 Joan Aguileres lloga el Coll del Gem al Massana durant tres anys. Va ser batlle de Rajadell. També trobem citat Joan Aguileras del Pujol, àlies el Campaner, a la crida que va fer als seus súbdits el senyor del Castell el 1585. El mateix any, consta com a detingut a la presó reial de Manresa. Va sortir-ne avalat pel mateix Senyor. En desconeixem l'acusació. Mor el 1591. La seva filla, Paula Anguileres, dita la Pujola, es converteix en hereva i mestressa. La casa estava plena de germans, amb gendres, joves, la mare, i força treballadors. La pubilla es casa amb Gili Morros, del terme del castell de Boixadors, el 1593, fent de testimoni el mateix senyor de Rajadell, Joan d'Eimeric. A partir de llavors, te lloc el canvi de nom a Mas Morros. El Gili va engrandir la casa, ja que va tenir 12 fills. Molts, amb les seves famílies, es van quedar a la casa. A mes, cal afegir uns quants mossos occitans. El Gil o Gili participava en els afers de la comunitat local i el 1611 era uns dels administradors de l'obra de l'església parroquial. A la seva mort, el 1611, deixa la finca a l'hereu Gaspar, que al 1624 es casa amb Paula Cortès, una filla del propietari del Cortès. En el capbreu de 1624, es confirma que posseeix el mas Pujol (habitat) i els masos rònecs de la Guàrdia i Valleriola. El 1680 el cap de casa ja era l'Isidre, fill de Gili. Mor en aquest any. S'havia casat el 1648 amb Teresa, filla d'Antic Tornamira, propietari d'Oristà. El següent amo és Isidre, fill de l'anterior, que es casa amb Magdalena Serra d'Oristà, que mor jove. El següent hereu es Alexandre, oncle de l'anterior. El següent hereu és l'Agustí, fill d'Alexandre, casat el 1716 amb Rosa Puig. Al no tenir fills traspassa l'heretat al seu germà Magí, nascut el 1690 i casat amb una filla del Junyent, Maria Àngela. El seu primogènit es l'Isidre Morros Junyent, casat el 1764 amb Maria Puigdellívol. Durant l'etapa de l'Isidre Morros es van fer reformes a la casa, com n'és testimoni una llinda amb la inscripció AVE MARIA 1817. L'amo següent del mas Morros va ser Josep Morros Puigdellívol, fill de l'anterior. Es casa en segones núpcies amb Rosa Casajoana. El seu fill i hereu Francesc Morros Casajuana es casa el 1819 amb Rosa Aloy. Francesc Morros va ser alcalde, possiblement el primer, del recent creat municipi de Rajadell el 1846. No devien portar gaire bé els comptes, per que la superioritat va denunciar a l'Ajuntament i li va reclamar a Morros el pagament de 2.322 rals. El mas va prosperar durant aquesta època i es nota en les obres (ho testimonien les llindes gravades amb els anys 1831 i 1850). L'any 1857 hi consta que al mas Morros tenien en funcionament un molí d'oli. Al costat de la masia dels amos hi havia una dependència que anomenaven la Premsa, on s'hi estava una família de masovers. Francesc Morros mor el 1866. El seu fill hereu, Joan Morros Aloy , esdevé cap de casa. S'havia casat el 1852 amb Maria Teresa Fontanellas Parcerisas, filla dels amos de Parcerisses. N'és l'hereu el fill gran, Francesc Morros Fontanellas, casat el 1882 amb Lluïsa Playà, que es va beneficiar dels preus alts del vi i va guanyar molts diners, que va invertir en béns immobles. El 1895 va fer-se amb la propietat del mas Braquets (que incloïa la Censada), adjudicada pel jutge, perquè l'amo Marcelino Braquets no va ser capaç de suportar els deutes. També va adquirir cases a Manresa. Es en aquest període quan te lloc la gran transformació del mas en un gran casal (entre 1905 i 1910, segons indiquen les dates gravades a les llindes). S'amplia la casa amb un nou cos, que es diferencia de l'estil constructiu anterior per ser de maons, en comptes de pedra picada. Aquest edifici podria haver estat destinat a allotjar parcers. Per aquesta època cal Morros constituïa un dels masos més forts de Rajadell, amb quatre mossos que hi treballaven durant tot l'any. El següent hereu és Joan Morros Playà, casat amb Agnés Piqué el 1914 i van tenir tres filles. Joan mor el 1950 i Agnès el 1970. La propietat (Can Morros i Can Braquets) passa a una societat agrícola, la SAT Morros, participada per la pubilla.</p> 41.7216300,1.6893600 390983 4619700 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2025-05-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Antigament Mas Pujol. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (amb dues fitxes, 49, Cal Morros 1, i 50, Cal Morros 2). Mas Morros per Molins (2020:248). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sinó com a Àrea d'expectativa arqueològica, però només una de les dues cases, Cal Morros 2. Situada en un petit altiplà envoltat de conreus . Per la vall hi passa el torrent de Valldòria. D'origen medieval, l'actual casa de Can Morros 2 podria datar del segle XVII. Fou ampliada en els segles XVIII, XIX i XX. Primer, amb una casa bessona a ponent, i despès amb el gran edifici rectangular posterior. Per tant, es tracta d'un antic mas convertit a finals del segle XIX en un gran casal. D'una arquitectura planificada, sòbria i molt ferma, Cal Morros s'allunya de la masia tradicional, i s'ha conservat pràcticament sense afegits posteriors. Recorda arquitectònicament cal Dalmau, de manera que l'edifici posterior podria ser una ampliació destinada a una colònia de parcers. La bassa també guarda paral·lels amb Cal Dalmau. Els edificis presenten les següents inscripcions gravades en diferents llindes de porta o finestra - Llinda en una pilastra de la pallissa: 1760 - Llinda situada al costat d'un banc, fora de context: 1788 - Façana de Cal Morros 2 (façana NE) : 4 inscripcions. Dovella central del portal: AVE MARIA 1817, que s'emmarca amb una sanefa coronada amb una creu; llinda d'una finestra 1850, dins una sanefa; llinda d'una finestra 1819, amb una creu entre 18 i 19; llinda d'una finestra 1906. - Llindes de les finestres de la façana SO (edifici rectangular) 1905 i JM 1910 També es conserven corrons per batre i una premsa. Usos: Cal Morros 2: residencial; Cal Morros 1: sense ús (abandonat) 98|94 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88528 Cal Vallet i Cal Benido https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vallet-i-cal-benido XIX L'estructura dels murs s'aguanta bé, però tot el conjunt es troba abandonat. Cal Jep, però, es troba en millor estat, doncs s'hi ha realitzat obres de rehabilitació que han quedat inacabades. Molt emboscat. Grup de dues cases de pagès, quasi iguales, adossades, amb una paret entremitgera. El conjunt està format per una casa a ponent, Cal Vallet (o Ballet), i per una altra a llevant, cal Jep o cal Perramon (Cal Benido segons el Catàleg de Masies 2014, els mapes municipals i els mapes ICGC)), més una construcció corresponent a la pallissa, al SO. Les dues cases segueixen una tipologia pràcticament idèntica. Són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Cal Jep és d'un sol cos uniforme amb planta baixa més un pis i golfes. Presenta un galliner addossat a llevant. Cal Ballet té dos cossos. El davanter, mes petit, té també tres plantes i el posterior només dues. Presenta un cobert de dos plantes afegit a ponent. Les façanes de les dues cases són semblants: una porta centrada rectangular amb llinda, balcó i finestra petita al primer pis, i dues finestres petites a les golfes, totes enmarcades amb brancals de carreus escairats. El material constructiu de les cases és la pedra. Cal Jep presenta actualment pedra vista (fruit d'una remodelació no conclosa) i cal Ballet l'arrebossat original. La distribució interior de les dues cases també segueix un mateix model: a la planta baixa hi ha un vestíbul, amb volta, i una escala per accedir al primer pis, on hi ha diverses habitacions. A la planta superior hi ha les golfes. La pallissa és una construcció de dues plantes. Al nivell superior hi havia la pallissa pròpiament dita i un galliner, i a sota, el celler. A l'entorn hi ha dos coberts mes d'usos agrícoles. 08178-35 Mirallles (antic lloc de Riavall). Nord del terme La primera casa en construir-se fou cal Ballet. Tal com indica la llinda, el fundador fou Francesc Balanres, que la va acabar el 1875. Cal Jep o cal Benido seria un xic posterior (de 1881, segons la llinda de la porta, que també ens informa del seu fundador: Joan Parramon). Ambdós provenien de Fals, segons Piñero (PEP 1993). Segons E. Molins, el de Can Ballet venia de sant Vicenç de Castellet. Las casa de Cal Peo es va dir Benido per que el seu morador es deia Benvingut (Bienvenido). Cal indicar que a uns quants centenars de metres més amunt, ja en terme de Fonollosa, hi ha cases agrupades d'una tipologia molt semblant. Els habitants conreaven les vinyes dels voltants, fins que al llarg de la segona meitat del segle XX les cases s'han anat abandonant. Eren cases que els propietaris de les terres deixaven construir als parcers que llogaven per treballar les seves terres, i que els hi permetien construir als limits a de les seves propietats. 41.7371400,1.7200100 393558 4621383 08178 Rajadell Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88528-foto-08178-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88528-foto-08178-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 També escrit Vellet o Ballet. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 amb els num. 5 (Cal Ballet) i num. 7 (Cal Benido).Es situen prop del torrent de la Fassina o del Grau. El camí d'acces a través del torrent es estret i difícil de trobar. S'ha de seguir des de les cases de Cal Mosquit i Can Mongia (Fals, Fonollosa) i travessar dos cops la riera. A pocs metres s'hi construí l'eix transversal (C-25). A l'entorn destaca l'obra dels marges, canalitzacions i barraques fetes amb pedra seca, en especial un gran dipòsit d'aigua excavat al terra, actualment eixut, en el camí d'accés..A finals del segle XX encara era una zona de vinya. Les dues cases es van construir rebaixant un marge, de manera que la part posterior s'integra en el marge.El conjunt és un exemple interessant d'arquitectura popular del segle XIX destinada a parcers. Els edificis segueixen la tipologia d'una casa popular urbana traslladada al camp.A la llinda rectangular de la porta de cal Ballet hi figura la inscripció gravada, enmarcada en una senefa, FRANCISCO BALANRES AÑO 1875. El número set presenta una irregularitat, ja que primer es va gravar un sis i posteriorment es rectifica al damunt . També hi ha el numero de casa 62.A la llinda rectangular de la porta de cal Jep hi figura la inscripció JOSE PERRAMON AÑO 1881, també enmarcada en una senefa.Les dues llindes van ser llegides i interpretades per Piñero (PEP 1993). Actualment (2020) són difícilment llegibles i els esbarzers impideixen apropar-se. 98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88529 Cal Mingo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-3 XIX Tot i estar deshabitadat i presentar alguna esquerda, l'estat general sembla correcte Casa de pagès simple i de característiques atípiques, sobretot pel que fa a les proporcions. Forma un bloc més ample que llarg i relativament molt alt. La planta és rectangular i presenta planta baixa més dos pisos, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets estan fetes amb uns carreus molt grossos a la part inferior i a les cantoneres, i més reduïts a la part alta. Actualment les juntures estan cimentades. La façana principal, encarada a llevant, és simple: presenta un portal rectangular amb grans lloses (llinda i brancals) a la planta baixa i finestres emmarcades amb carreus escairats als dos pisos. A la banda de migdia hi ha una dependència moderna feta de totxo. 08178-36 Camí de Rajadell a Fals. Miralles. Límit nord del terme La casa, segons indica la llinda de la porta, es va fer el 1880 per un tal Domingo Grau. Pel que sembla, es construí tota d'una vegada. Ha sofert pocs canvis des de llavors. 41.7393300,1.7156600 393200 4621632 1880 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 46).La casa esta envoltada d'un espai amb plantes i arbres. A la vora hi ha horts no conreats.La llinda del portal presenta, dins una senefa, la inscripció gravada DOMINGO GRAU 1880 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88530 La Casa Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-5 GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 XIX-XX La casa es conserva bé. El femer i la cort es troben en un estat més degradat. Casa de pagès completada amb una construcció que havia estat la cort i una sínia, més avall. La casa és de planta baixa més un pis i golfes. Presenta planta rectangular, amb petites dependències laterals, a ponent i a llevant, i a la part posterior, i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és estreta i austera. A la primerra planta hi ha un balcó corregut que engloba tres obertures. El material constructiu és la pedra, amb un arrebossat. La façana té un aspecte força modern. La construcció de la cort, situada a llevant, presenta planta rectangular i coberta a una vessant. Té dues plantes. La inferior, amb una gran volta que va de cap a cap, era el femer. A la planta superior, que ha patit reformes més recents, hi havia la cort. Un altre element interessant, que es conserva pràcticament sencer, és la sínia, situada a uns vint metres darrera aquesta construcció (fitxa 160). Al nord de la casa s'hi ha construït modernament una gran nau agropecuària. A l'entorn hi ha corrons i un pou de planta ovalada amb una porta lateral de fusta. Un volant de premsa de vi llueix a la façana de la casa.. 08178-37 Monistrolet. Can Bosc. E. del terme Segons Gasol i Almendros (1994), la Casanova del Castell podria haver estat l'Hostal dels Pins. Segons noticies dels residents i també per la seva tipologia, la casa ha de datar-se dins del segle XIX. Els actuals propietaris encara paguen un cens (de mínim valor econòmic) al mas Bosc (si mes no al 1993). 41.7281800,1.7498800 396028 4620352 08178 Rajadell Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88530-foto-08178-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88530-foto-08178-37-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 16)S'ubica en una terreny planer situat en un meandre de la riera de Rajadell. A l'altra banda de la riera s'aixeca un cingle.L'interior de la casa també ha estat reformat i no presenta pràcticament elements d'interès. Al conjunt es conserva una premsa i dues tines de forma rectangular. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88531 Cal Miralles o Mas Miralles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miralles-o-mas-miralles RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. RAFAT, Francesc (1991). Festa de Sant Sebastià RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa XVII-XX Rehabilitada recentment Masia a la que s'adossen les tines, els actuals garatges (que abans havien estat la pallissa) i altres dependències de treball modernes. Abans també hi havia hagut la casa del masover, on ara hi ha l'estable. Tota la casa esta assentada sobre la roca, que fa una mica de balma a la planta baixa. La casa primitiva tenia el celler més un pis i golfes, amb una estructura de masia basilical. Aquesta fase es pot datar, per diverses llindes, al 1682; tot i que possiblement algunes parts del mas, com ara el celler, siguin anteriors. Posteriorment s'hi va afegir un pis i es va allargar l'ala de llevant. Més recentment (a finals de segle XIX i als anys trenta de segle XX) la masia va viure reformes importants que n'han modificat el perfil. A conseqüència d'això mig cos (just des del punt on parteix el carener de la teulada) ha estat transformat en un edifici modern, amb una galeria, una terrassa per coberta i una torre de planta quadrada al centre, molt visible des de lluny. Només la meitat de llevant, doncs, conserva la tipologia d'una masia tradicional (planta rectangular, coberta a doble vessant), amb alguns elements constructius destacats, com són diverses finestres i portes emmarcades amb carreus molt ben escairats i la entrada principal amb arcada adovellada de mig punt. Actualment totes les façanes estan pintades de ocre. El celler és una de les parts més interessants de la casa. Les tines constitueixen un element força espectacular i de grans dimensions. Es tracta d'una construcció de planta rectangular adossada a la casa, amb coberta a doble vessant. Les tines estaven en cambres separades i comunicades per una porta mitgera. De les aproximadament dotze tines que hi havia només en queden quatre, totes cilíndriques. Dues són de grans dimensions. A la part posterior de les tines, adossades a una paret molt alta, es conserven una sèrie de barracons de treball on hi ha les boixes de les tines. 08178-38 Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme Aquest era un dels masos antics (juntament amb el mas Puig i el de Torregassa, avui desaparegut) del sector de les Planes o Vall de Rajadell que, des del segle XIII, es coneixia amb el nom de Riavall. El primer nom de Cal Miralles és El Soler de Riavall. Es situava al nord de la Riera de Rajadell, mentre que el Puig de Riavall es situava a l'altra riba.. Durant els anys de la crisi del segle XIV va quedar abandonat. L'any 1406 el propietari, Francesc Jaffa, ciutadà de Manresa, arrenda el mas a l'abadessa de Santa Llúcia del Mas Forn, per 6 anys. A canvi aquesta li pagarà cada any 2 quarteres d'ordi, 1 d'espelta, 16 sous en diner i un parell de gallines. El mas es documentat l'any 1557 juntament amb el seu propietari Francesc Miralles. És la primera vegada que s'esmenta el cognom Miralles, tot i que era present a les parròquies de Monistrolet i Fals. Al 1568 es cita Francesc Miralles casat amb Joana, filla del Mas Puig. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. Francesc Miralles fa testament l'any 1572 i consta com a propietari del dit mas. En morir Francesc Miralles es feu un inventari dels seus béns que s'ha conservat. La seva vídua, Joana, i el seu fill gran, Lluís, de només 14 anys, cedeixen un tros, el Pla de Dalt, a un parcer, Jaume Baralla. El 1577 Joana es casa amb Domengo Martí. Tant Baralla com Martí formen part de l'allau d'immigrants occitants del segle XVI. L'any 1586 hi vivien 4 persones i l'any 1599 nou estadants. La casa va ser objecte d'una important reforma i ampliació al segle XVII (tenim gravada la data de 1682 en tres llindes diferents). L'inventari del testament esmentat (1572) també demostra que 100 anys abans Francesc Miralles havia rehabilitat el mas. Segons noticies orals, el mas va ser incendiat com altres de la zona a resultes d'una guerra carlina. Durant el segle XIX can Miralles va ser un dels masos importants del terme, beneficiat de l'apogeu de la vinya. Era el propietari de moltes cases de pagés de la contrada. Estructuralment, la casa fou reformada a finals del XIX o principis del XX. Ja més recentment, bona part de la producció de vi es venia a les bodegues Roqueta de Manresa. Durant la Guerra Civil. dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell de Rajadell. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. 41.7316600,1.7172400 393319 4620778 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 47) com a Cal Miralles. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 10, Can Miralles) i com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 40, Cal Miralles).La foto 3 correspon a 1993 (PEP, Piñero 1993) (Tines a un costat de la casa)Mas molt antic i de gran valor històric, amb estructures datables del segle XVII en endavant, però que deu tenir ben segur un origen medieval. Es situa prop del Mas del Forn.L'entorn immediat del mas està enjardinat amb plantes, heura, etc . Hi ha zones de treball (pallisses, garatges, etc ). El camí que passa per davant la casa és l'antic que anava cap a Fals. Al costat de l'antiga pallissa hi havia una barraca on es donava acollida als pobres, que avui no es conserva.Hi ha tres inscripcions gravades amb l'any 1682 en portes i finestres conservades a les parets de llevant de la casa.El Dr. Rafat va fer un estudi històric i genealògic de la família i el mas a partir de la documentació medieval i moderna que conserven els propietaris.Com a elements destacats es conserven dues premses (una del 1882 i l'altra més moderna), plats de ceràmica catalana decorada en blau i una taula de noguer de més de 3 metres de llarg, d'una sola peça, amb la següent inscripció en un capçal: FRANco MYRALLAS AN Y1863 . Així mateix, és molt interessant l'enrajolat d'una sala, en forma de dues sanefes diferents.Tot el conjunt està dedicat a usos residencials i productius.A l'entorn i a l'entrada de la casa hi ha un pou, una mola, una premsa de gabia, una guardabarrera, una gran base de mola, una pica i una placa de pedra amb la inscripció 'Camino vedado E_ _ _' 94|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88532 Semsada de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/semsada-de-baix Piñero (PEP 1993) XIX Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa més dos pisos. A la banda de llevant i de tramontana s'ha ampliat la construcció original. A llevant s'hi ha fet un porxo amb poberta a una vessant amb l'actual entrasa. La part posterior oposada a la façana original (ampliació a tramuntana) també presenta una porta moderna que dóna al carrer. .El material constructiu és maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres i les parets arrebossades d'ocre. La façana principal està encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i dos pisos. L'entrada es rectangular, amb llinda i brancals de pedra, i es situa descentrada al costat esquerra. Al primer pis té una finestra i un balcó. Al segon pis hi ha una galeria amb arcada, perpendicular a la façana, i dos finestrons. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus escairats (també les de la façana oest). 08178-39 Barri de l'Estació. Carrer de la Semsada de Baix, 2 L'avi Braquets, avantpassat de la família que encara habita la casa, va ser qui construí l'edifici el 1862 tal i com queda reflectit a la inscripció de la llinda de la porta (JUSEP BRAQUETS 1862). Era fill de Marcel·lí Braquets, del Mas Braquets. També hi havia Braquets a El Coll. Les terres que conreaven els Braquets de la Semsada de Baix pertanyien a can Morros. 41.7315400,1.7032900 392158 4620782 1862 08178 Rajadell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 En alguns mapes, Censada de Baix. Actualment,, es la primera casa d'un carrer -Semsada d'abaix- amb tres habitatges i xalets de construcció recent.Hi ha una inscripció a la llinda de la porta: JUSEP BRAQUETS 1862.L'interior té voltes a tota la planta baixa, que està composta per un vestíbul i el celler. Darrera l'enllosat -amb grans lloses- hi havia l'estable. Hi havia una tina a l'interior; actualment està colgada sota l'actual cuina.. A la part del celler es conserva un forn de pa complet..A l'altre banda del carrer, a pocs metres de la façana posterior de la casa (a tramuntana), es troba un pou cilíndric cobert amb cupula, restaurat. A l'exterior de la casa hi ha un parell de corrons, i al costat de l'edifici, una antiga premsa de gàbia.A l'altre banda de la carretera, a pocs metres, es troba la casa La Semsada de Dalt. Aquesta era la Casa Vella de la Semsada, mentre que la de baix era la casa nova.Semsada ve de Censada, de cens: per tant era una casa censada o sotmesa al pagament d'un cens. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88533 El Peric https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peric RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1982). 'Masies del terme de Rajadell' RAFAT (1984) RAFAT (1987) Informació oral : Josep Puig Munt Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=2278&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= XVIII-XX Abandonat i en ruïnes. Alguns sostres enfonsats. Les parets amenacen ruïna. Gran masia formada per un cos residencial i diverses dependències agrupades a l'entorn de dos patis, més dues construccions aïllades (tines i barracó de premsa i molí). L'edifici residencial és de planta rectangular i en origen presentava coberta a doble vessant amb el carener perpendicular. Al sector de migdia presenta planta baixa més dos pisos, i al sector oposat només dues plantes. Els murs són fets amb carreus en general força ben escairats, d'un aparell regular. Totes les façanes estaven pintades de blanc. Les finestres i les portes estan emmarcades amb llindes i carreus de pedra treballada . El cos residencial té un petit pati en forma de lliça a la banda de migdia. La casa té cossos adossats afegits a llevant, a migdia (estables) i a ponent (tines). Actualment encara es veu una tina rodona, vidrada, plena de runa. A la façana de migdia hi ha una galeria. Probablement al segle XIX es va afegir una construcció en forma de torre al centre de la casa, que puja dos pisos més. És de planta quadrada, feta de maó i amb finestres en forma d'arcs apuntats. A l'últim pis la torre forma una sala ventilada amb grans obertures. Interiorment, la planta baixa conserva encara les estructures originaries: diverses cambres amb voltes i arcades (entre les quals el celler, amb algunes botes), un contrafort, etc. La cambra contigua al celler, coberta amb una volta de grans dimensions, té un forn molt interessant (del 1784). El forn conserva íntegrament la seva estructura i esta construït al costat d'un altre forn anterior, del qual en queda la boca. El primer pis està més reformat però conserva els elements principals d'una casa de pagès: llars de foc, enllosat, etc . Els pisos superiors han estat més modificats darrerament. A ponent hi ha una construcció aïllada, actualment enrunada, que acullia una premsa de vi i un molí d'oli. Una altra construcció a llevant esta formada per dos cossos amb coberta a una vessant. El cos superior conté dues tines de forma quadrada. El sector SE està ocupat per dos grans barracons amb corrals. Les construccions modernes d'una granja es sobreposen a les estructures més antigues de la planta baixa, amb un tram de volta interessant. En aquest sector, dedicat a bestiar, hi havia hagut la pallissa . 08178-40 Plans del Perich. NO del terme. Aquest és un dels masos antics del terme de Rajadell, documentat al segle XIII. Juntament amb Sant Amanç, estava al camí Ral Manresa-Calaf. Aleshores el mas era conegut com lo Carcoler. Un atestat de 1294 fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell, dona notícia de la crema de camps del Carcoler. El 1396 el mas pertanyia a un propietari de Manresa, Pere Ricolf. En aquest moment, el pagès del Mas Carcoler es vell i no conrea la terra. Ricolf, al no poder cobrar les rendes, es posa d'acord amb Arnau de Riavall, de El Puig, per que les treballi durant dotze anys. Però al cap de 4 anys Arnau ho deixa. Sabem que al 1440 encara està habitat, però ja no tenim més noticies fins el 1559, quan es documenta que un tal Joan Braquet del Carcoler reconeix un deute a Joan Rigal. Es de suposar que el mas fou un dels que van restar abandonats en ell trànsit del segle XV al XVI, durant la crisi de finals del XV. Després hi viu un fill de Joan Braquet, Simeó, que fa testament el 1577. Els Braquet (antigament Brequets) són una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars). Provenien de Cabanac, del bisbat de Comege. Es van establir també a les Malloles (actualment Braquets), i també coneixem Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. El Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler es distingia del Joan Braquet- casat amb Beneta- de les Malloles per que a un li deien el Xic i a l'altre el Llarg. L'any 1623 la masia tenia 5 habitants. Es seguirà dient Carcoler (i no Braquet) fins que a la primera meitat del segle XVII, la pubilla, Eulàlia Braquet, es casa amb Francesc Peric, que no viurà gaire temps i que només va tenir filles. Tot i això ha prevalgut el nom El Peric per denominar la casa. En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler, que estava a la sufragània de sant Amanç. Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Estava sota el control del senyor. No sabem quan s'abandona, però ja no devia existir al segle XVI, per que en aquest moment en funciona un altre sota mateix el Castell. També desconeixem el seu emplaçament, però podria haver estat on avui hi ha la sínia del mas Peric (fitxa 129) Per la casa també passava un camí ramader que anava a Fals i a Monistrolet, un camí freqüentat per bandolers durant el segle XVII, i en general, per gent armada. Era una desviació del camí ral que naixia a l'oratori del Peric i que anava cap a Fals, Sant Joan i Santpedor. Això provocà episodis anecdòtics, com el de l'any 1637, quan el veguer de Manresa va fer escorcollar el mas Carcoler per buscar uns malfactors que havien robat al Coll de Davi. La construcció que es pot veure actualment és feta a la segona meitat del segle XVIII, com explica molt bé una de les llindes: Casa Peric, feta per Peric fill i son pare entre lo any 1755 i lo any 1800 (també diu que tota estava feta de maó?). Al segle XIX s'hi van fer modificacions importants, com ara la torre. A partir del 1959/60 es construí la gran arcada amb corrals del sector SE, sobre el que havia estat la pallissa. Es criaven porcs i vedells. 41.7371700,1.6912000 391162 4621423 08178 Rajadell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-04-08 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 També grafiada com el Perich. Antigament, Mas Carcoler. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 58) (El Peric). Masia d'elevat interès històric bastida els segles XVIII i XIX, tot i estar documentat el seu origen medieval.Es situa en un indret elevat sobre la riera de Rajadell que domina el pas de la carretera N-141 (l'actual Eix Transversal C-25 i antigament el camí ral) en el tram que va des de L'Estació a Sant Amanç. Actualment, la via del tren passa a tocar, per la banda de tramuntana. Presenta les següents inscripcions gravades:- Llinda en una finestra de la façana de ponent: CASA PR (?) AN 1770 CbALL .Y. AT . ST . SI- Llinda a la porta de la façana de llevant: 17 IHS 55 i a sota el número 67. Sobre la inscripció IHS hi ha una creu gravada.- Llinda d'una finestra a la galeria de migdia: AVE MARIA CASA PARICH FETA TOTA PER MA (?)O PARIC FIL I SON PARA ENTRE LO ANY 1755 I LO ANY 1800- Carreu reutilitzat en la construcció de les tines i col·locat al revés: 1769- Inscripció del forn: 1784També es conserva una premsa molt gran amb dues dates: 1784 i 1905; el torn d'estrenyer i un molí d'oli incomplet. Hi ha algun corró a l'exterior.La descripció de l'interior correspon principalment sl seu estat el 1993 (PEP 1993; Jordi Piñero). Les fotos del PEP 1993 no presentava un estat tan ruïnós com l'actual. Aquelles fotos corroboren que la degradació que ha sofert l'immoble en els darrers 25 anys ha estat molt intens. El Mas està abandonat i en ruïna pero la finca està en explotació, concretament ramadera. Per això tota la finca està tancada. Al SE hi ha unes naus modernes pel bestiar.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 2278). Es circular, orientat al sud, fet de ciment i presenta les xifres esborrades 94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
88534 Cal Braquets o Braquests https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-braquets-o-braquests RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1982). 'Masies del terme de Rajadell' MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 242-47 XVII-XIX Esquerdes a les parets i una part de la casa està esfondrada. Entorn abandonat i en desús. Masia formada pel cos residencial, amb diversos edificis a banda i banda. El conjunt forma un clos tancat, amb un pati interior de dimensions molt petites. La part residencial està formada per un edifici rectangular allargat amb façana al SE i un altre edifici al NE. El primer presenta planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'aparell es de pedra irregular. Presenta una porta gran recentment construïda per a vehicles, de forma quadrada, que substitueix una porta anterior amb brancals de totxo i arc escarser de totxo, que encara era visible a les fotografies del PEP 1993. El segon edifici presenta façana a NE i està bastida en pedra, amb carreus molt ben escairats a finestres, portes i arcades. Les parets estan parcialment arrebossades de color ocre. Presenta planta baixa, pis i golfes, i una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada principal de la casa seria a l'extrem est del conjunt, on coincideixen els dos edificis (potser donava al pati interior?). Aquesta part està parcialment enderrocada i es difícil d'interpretar. Actualment subsisteix un gran portal adovellat amb brancals de pedra de bona factura, parcialment enderrocat (amb brancals i dovelles per terra). La porta de fusta encara subsisteix tancada. A la part del conjunt que dona al NO hi ha una altre sector enderrocat. La resta de dependències de treball són de dimensions força grans. Destaca la pallissa, adossada al conjunt per la part SO. Presenta una gran arcada amb grans dovelles de pedra, centrada a la meitat septentrional de la façana. La coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, està sustentada per una encavallada de fusta i pilastres de pedra de molt bona factura. Com a construccions aïllades hi ha una cambra amb la premsa, un conjunt de tines, una bassa, un safareig, corrals i un forn d'obra (fitxa 111). . La casa, les tines i la pallissa envolten un gran pati o era. Abans hi havia en total setze tines. Actualment se'n conserven catorze. Dues estan en una dependència adossada al costat de ponent de la casa. Les altres dotze formen una construcció típica de planta rectangular allargada amb cambres quadrades que contenen una tina cilíndrica (de 2 metres de diàmetre, unes 80 carregues). A uns 100m. al N. hi ha les runes d'un petit edifici de planta quadrada, que ha perdut el sostre. Presenta una sola obertura i cap finestra, i estava cobert per una teulada a una sola vessant. 08178-41 Feixes de Barquets. Valldòria, prop del barri de les Casetes. El topònim amb el que era coneguda la casa -Mas les Malloles- no és anterior al segle XVI. El mas ja existia quan el 1565 o 1575, i novament el 1579, la senyora del terme, Guiomar de Cruïlles, el cedeix a Joan Braquet amb la condició que l'ha de reedificar i viure en ell. Per tant, devia ser un dels masos abandonats i recolonitzats de nou al segle XVI. Es així com el mas se'n dirà el Braquet o Barquet o Braguet, tot i que una cita documental del mas de l'any 1623, encara duu el nom de lo mas Malloles. A partir de la segona meitat del segle XVIII, la casa es diu Braquets, amb una s final (popularment, també se li deia Barquets)  Segons Molins (2020: 242) el primer Braquet que trobem a Rajadell es Pere Braquet, un occità provinent de Cabanach, del bisbat de Comenja (Comenge). El 1560 es casa amb Antiga, filla dels amos de can Cortés. Els següent que ens apareix es Joan Braquet (no sabem la relació), en Joan Llarg, també occità i fill d'un Francesc Braquet, pagès, també de Cabanach. Es a aquest Joan a qui la Senyora del terme li estableix, com hem dit, el Mas Malloles. Els Braquet (antigament Brequets) eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. L'esmentat Joan Braquet de les Malloles - casat amb Beneta- es distingia del Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler (Mas Peric) per que a un li deien el Llarg i a l'altre el Xic (eren germans). El seu cosí Pere Braquet era habitant del Noguer. La casa anomenada Barquet (fitxa 79) (antigament el mas Molmell o Mulmell, Mulmello a la documentació), situada a Vallformosa, al SE del terme de Rajadell, al costat del Torrent de l'Infern o Riu Formós, també pertany a la mateixa nissaga. Tindria l'origen en un pubill del Mas Barquets. Els Braquets també es van establir al Carcoler (El Peric) i coneixem altres Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. Altres Braquets es van instal·lar a la Semsada de Baix i al Coll. El 1573 l'esmentat Joan Braquet, el primer a instal·lar.se al mas, es casa amb Beneta Vall. A partir d'aquí Molins (2020:242-47) ens detalla tota la seva descendència així com els censos que pagaven al castell, els inventaris dels seus béns, els seus negocis, els seus deutes i altres detalls. Els següents hereus són: Benet, fill (no primogènit) de Joan (mort el 1641); Valentí, fill de l'anterior; Manuel, germà de l'anterior (mort el 1668); Isidre, fill de l'anterior (mort el 1700); Valentí fill, de l'anterior; Valentí fill, de l'anterior (mort el 1772); Joan Pau, fill de l'anterior (mort el 1801); Isidre, fill de l'anterior (mort el 1846); i Isidre, fill de l'anterior. Aquest, Isidre Braquets Muntaner, va veure com es revaloritzaven els seus terrenys de l'actual barri de l'Estació, quan es va contruir l'Estació de tren (vers el 1856) i ells va vendre a la companyia els terrenys de l'estació i les vies. El va succeir el seu primogènit Marcel·lí, que es va casar, primer, amb Francesca Servitja de Vallformosa, i després amb una filla de Parcerissas. Aquesta va ser una bona època per a l'economia de Braquets, que, igual que la resta de propietaris del poble, es va beneficiar dels alts preus del vi. La producció de les vinyes del mas era important, com en dona testimoni la filera de dotze tines dels parcers que hi ha a l'era, a més de les dues que són dins de la masia. La prosperitat econòmica fomenta les obres i millores a mitjans i a finals del segle XVIII al mas, com demostren les dates gravades en llindes i finestres. La prova més visible és la llinda de la finestra de la cara nord que du inscrita el nom de l'amo Marcelino Braquets i la data 1881, poc abans de la crisi de la fil·loxera. Una altra mostra del benestar de la casa és el fet que el 1868 tenien a Braquets tres minyones per fer la feina domèstica. A conseqüència de la crisi de la fil·loxera, l'economia del mas i de la família va entrar en fallida, que les vendes de terrenys que va fer en Marcel·lí al barri de l'Estació no ca aturar. Ofegat pels deutes, el cas del Marcel·lí va arribar al jutjat, que va decretar l'embargament de totes les propietats del Braquets i va forçar la venda judicial a favor de l'amo de Can Morros, el principal dels creditors. El 27 de desembre de 1895 les finques Braquets i la Censada van ser adjudicades al Morros. A partir d'aquest moment, la casa és habitada per masovers del Morros (família Boladeras fins 1971). Uns nous masovers (família Garrigasait) van ocupar la casa als anys 70. I després va quedar deshabitada, fet que explica l'estat de ruïna actual. 41.7271400,1.6933600 391325 4620306 08178 Rajadell Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2018-2020 Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 11) (Cal Braquets). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 31, Can Braquests). Mas Braquets, per Molins (2020:242). En alguns mapes (ICGC), Can Barquets, com la casa Barquets que es troba a Vallformosa, també a Rajadell.La masia esta assentada sobre un petit promontori, en una zona de conreus. Anteriorment el camí, que ara transcorre al peu del pujol, passava pel costat de la casa i travessava l'era.Es conserven les següents inscripcions gravades:- Llinda de la finestra a la façana NE. En una sanefa emmarcada, hi ha una data, 17 a un costat, 5... a l'altra, i al mig l'anagrama IHS. -Llinda del balcó a la façana NE. Es tracta d'una llegenda emmarcada en 4 línies: MAR/CELINO /BRAQETS /1881Segons el PEP 1993 també hi havia a la llinda de la porta de ponent la data gravada 1796. Actualment les dovelles de la porta estan caigudes, Desconeixem si la dovella amb la data es per terra.Es conserva a l'entorn un corró de batreCal no confondre aquesta casa (Can Braquets o Braquests) amb una altra de nom semblant (Mas Barquets, fitxa 79). Però es dona la circumstància que hi ha davant la casa un senyal amb el nom 'can Barquets', possiblement per error. En qualsevol cas, el cognom es el mateix i l'origen de les dues cases es comú.Al camp de davant hi ha una barraca (fitxa 175) 98|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/