Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88591 | Can Gallifa o La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa-o-la-noguera | <p>GASOL, J. M. (1974). Caja de Ahorros de Manresa (1863-1973). Historia de una institución centenaria. Manresa . Pp . 279. Catàleg de Msies i Cases Rurals de Rajadell. 2014 Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XIX-XX | <p>Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu.</p> | 08178-98 | Monistrolet.. E. del terme. | <p>La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista 'Manso Noguera'). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic.</p> | 41.7252400,1.7668800 | 397437 | 4620005 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-20 | Ignasi Oms, Alexandre Soler i March i Marcel·lí Coquillat. | També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista. | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88620 | Ca l'Isclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisclet | Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La façana, encarada a migdia, presenta a la planta baixa dues portes d'entrada i tres finestres, distribuides simètricament. El primer pis està definit per un balcó corregut central amb dues sortides, amb dues finestres que sobresurten de la façana a banda i banda. La façana està rematada amb un frontó semicircular que amaga la coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal. Al costat oest s'hi adossa una mena de torre, amb coberta a quatre vessants. Presenta dos pisos, amb una porta independent a nivell de carrer, i una terrassa en forma de galeria coberta. La paret més ponetina de la torre llueix un interessant plafó de trencadís amb vidriat blau, de caire decoratiu. A la façana oest de l'edifici una galeria de finestres enllaça la torre amb la balconada de la planta primera. | 08178-127 | Barri de l'Estació. C/ L'Estació, 25 | La casa -com l'antiga fàbrica de galetes, al costat de la casa, enderrocada a principis del segle XXI, i les naus industrials del carrer de l'Estació (fitxa 126)- pertanyien a la família Serra. La casa, llavors coneguda com Can Serra. hostatjava la botiga del poble. S'hi venia carn pero també estris diversos . Posteriorment la botiga fou llogada per fer-ne una botaferreria, que regentava un tal Isclet, diminutiu que ha donat nom a l'actual restaurant. La botiga també va ser coneguda com el Tilano, pel nom d'un altres dels propietaris que va tenir, Atilano Älvarez. Ca l'Isclet era una botiga amb ramat propi, que pasturava a la riera, i també tenien porcs, que mataven ells mateixos. A part de la carn, a la botiga es venien estris diversos, com pinsos, porrons, setrills, cassoles o espardenyes. També havia fet una mica les funcions de bar de l'Estació. El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. L'arbre es va eliminar el 2018. | 41.7323400,1.6989500 | 391799 | 4620877 | 1927 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-21 | També es pot denominar Can Serra o Ca la Seca. L'actual restaurant es denomina l'Isclet per que l'anterior llogater, que regentava una botaferria, es deia Isclet. La casa s'ubica just davant l'Estació (Fitxa 2) i la carretera. Es l'antiga residència dels Serra, els propietaris de la fàbrica de galetes, que estava en aquesta finca, darrera la casa, i que va ser enderrocada a principis del segle XXI. Actualment l'edifici està llogat, i funciona com a bar restaurant. L'interior del restaurant (planta baixa) presenta pilastres de totxo i sostre de bigues de fusta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88637 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-367 | Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/ | XXI | Barraca de vinya de pedra seca, construida ex novo, de planta circular, Presenta una gran obertura d'acces, molt alta, amb brancals de grans pedres i una llida composta per una única llosa. La coberta es la típica de lloses, terra i vegetació, acabada amb falsa cúpula. Al costat esquerra presenta una petita finestra quadrada. A l'interior s'hi ha recreat una petita fornícula, en front l'entrada.. | 08178-144 | Nucli Antic. Pujada del Castell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7286400,1.7061300 | 392390 | 4620457 | 2017 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Francisco Puig Vila | Recreada el novembre de 2017, per iniciativa de l'ajuntament, al nucli antic sota el castell. La va construir Francisco Puig Vila, paleta, de la Casa Nova de Rajadel | 98|119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88639 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-2 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Iscle_(sant_cordov%C3%A8s Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. Full editat pels Amics dels Goigs (revers del Goig Fitxa 206). | XX | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria Patrons del Poble de Rajadell (Bisbat de Vic i Comarca del Bages). Dedicat a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria. La lletra és: Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats Sant Iscle i Santa Victòria sigueu nostres advocats. Les vides tot just descloses bell esplet dels primers anys, recollir místiques roses ompliren vostres afanys. Senyera de nostra història, sou del Senyor estimats, Sant Iscle i Santa Victòria... La fe, guia lluminosa fins al jutge us ha portat davant dion vostra veu gosa enaltir el déu increat per gesta tant meritòria a la presó us han portat Sant Iscle i Santa Victòria... Dins la presó esgarrifosa els àngels us fan costat i una força lluminosa fon la nostra soledat. Perquè vostre cos no mòria, vostra fam han saciat. Sant Iscle i Santa Victòria... Més tard, Iscle, us assotaren I sufriu serenament; a vós victòria us cremaren els peus dolorosament. Teniu Déu en la memòria per Ell sou aconhortats Sant Iscle i Santa Victòria... Dels àngels altra vegada la mà tutora sentiu quan amb pedra al coll lligada us enfonsen en el riu. I llavors per vostra glòria sou damunt l'aigua guardats. Sant Iscle i Santa Victòria... Encara un turment mancava: a una roda us han lligat, mentre la roda girava el foc us han turmentat. Fugint els ulls de l'escòria. al cel els teniu alçats. Sant Iscle i Santa Victòria... Us prenien vostra vida: Iscle sant, sent degollat, vós Victòria, flor exquisida vostre cos han enfilat. Els botxins fan gran cridòria mentre al cel sou enlairats Sant Iscle i Santa Victòria... I del cel que us és estada prop del déu omnipotent, vers el món vostra mirada gireu amorosament. Rajadell us fa memòria per patrons us ha exalçat Sant Iscle i Santa Victòria... Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats. Sant Iscle i Santa Victòria, sigueu nostres advocats PREGUEM Concediu-nos, Senyor, un augment d'aquella fe que els germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria conservaren fins a l'efusió de la sang, que va ser la seva glòria, feu que la mateixa fe ens faci justos, per haver-la seguit amb integritat. Per N-S-J. A continuació hi ha la partitura | 08178-146 | Nucli Antic | Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88639-foto-08178-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Mn. Màrius Masoliver. Ignasi Torras. | S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Exemplar de l'arxiu dels Amics dels Goigs d'un goig de l'any 1998. A la part final hi ha la partitura i al revers una breu història de la parròquia. Lletra popular revisada per Mn. Màrius Masoliver. Música: Ignasi Torras. Manresa, 1998.Uns anys més tard (2008) els amics dels goigs van descobrir i editar una versió manuscrita amb un text diferent (Fitxa 206) | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88640 | Escultura La Noia de la Plaça. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-noia-de-la-placa | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | <p>Escultura de bronze que representa una dona jove, dreta, exempta, realista, amb una cadira tipus tonet. Porta un vestit senzill i típic de les noies de pagès, va descalça i es repenja al mur de pedra que té al seu darrere. Posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta., i l'ofereix als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. Reflecteix el caràcter hospitalari de Rajadell: la dona dona la benvinguda als visitants, s'aixeca i cedeix la cadira. Obra de l'escultor manresà Ramon Oms, El mateix autor afirma: 'Amb l'obra, principalment, volia reivindicar la costum de sortir al carrer amb les cadires, asseure's i fer petar la xerrada. Això als pobles era una costum molt bonica (...) i crec s'està perdent ...'.</p> | 08178-147 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església | <p>Es va instal·lar a finals dels anys 90 del segle XX per encàrrec de l'ajuntament a l'arquitecte i escultor Ramon Oms, nascut a Manresa el 1951</p> | 41.7286402,1.7065506 | 392425 | 4620456 | 1995 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88640-foto-08178-147-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-01-12 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ramon Oms | Fou un encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell. El lloc està envoltat de jardí i s'ubica al costat d'una balconada on es veu una magnifica vista cap el torrent de l'Enfilat. Ramon Oms també és l'autor dels quatre diorames que representen escenes de la Passió de Crist instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, construïts el 1988. D'ell és l'estructura escenogràfica), pero les figures són obra del seu pare, un gran mestre pessebrista. | 103 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 88642 | Fita de terme 1 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 380) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Rajadell, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació dels termes de Manresa i Guardiola com a fita número 23 i en el projecte equivalent entre els termes de Rajadell i Guardiola com a fita número 1. Es situa al cim d'un turó, entre les partides Bosc de l'Argullol (al sud-oest) i Vallformosa (al nord-oest), uns dos metres al nord-oest del corriol que ressegueix el termenal. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte amb base de triangle equilàter. Mesura 60 cms. d'alçada i 25 per cada costat. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 130; en una altra cara té gravat 'VALLFORMOSA' (territori que antigament constituïa una demarcació, actualment integrada dins el municipi de Rajadell); en l'altra cara té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de les línies dels termenals. | 08178-149 | Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. En aquest moment també la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7110900,1.7774200 | 398291 | 4618422 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 380) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88643 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 381). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 2. Està situada dalt d'un turonet, a la partida de l'obaga de Vallformosa. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, de contorns lleugerament irregulars. Mesures: 26 x 19 cms.de costat a la base i 39 d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R i en l'altra G., corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-150 | Obaga de Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita és del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7098400,1.7668800 | 397412 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 381) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88644 | Fita de terme 3 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 382). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 3. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera. Consisteix en un bloc de pedra de forma irregular. Mesures: 26 cm. de costat a la base, i 60 cms. d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R (molt erosionada) i en l'altra G, corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-151 | Serra de Melera. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7061700,1.7579900 | 396667 | 4617899 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 382) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88645 | Fita de terme 6 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 383). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVII | Inscripció en una roca que en el projecte de replantejament de la demarcació entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell es reconeix com a fita de terme, identificada com la número 6. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera, en el punt on passa a dir-se serra de Gallcanta, a uns 130 metres al sud-oest del portell del Rauric. Consisteix en una inscripció gravada, feta en una gran afloració rocosa que forma una petita cinglera, que diu: 'SERA/GALL/CANTA 1691' L'any es llegeix amb dificultat. La línia de terme reconeguda entre les fites cinquena i sisena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-152 | Serra de Gallcanta. Límit sud del terme municipal | Segons la mateixa inscripció, aquesta fita pot datar-se a l'any 1691. El 2008 es va reconèixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7007800,1.7455500 | 395623 | 4617315 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 383) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88646 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 384) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Erosionada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 7. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, lleugerament vers el sud respecte de la divisòria d'aigües. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. Mesures: 41 cm. x 20 cm. de costat a la base i 46 cm. d'alçària. En una cara té gravada la inscripció G i en l'altra el gravat s'ha perdut. La línia de terme reconeguda entre les fites sisena i setena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-153 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte, on consta com a fita 6, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 7. | 41.6979800,1.7412400 | 395260 | 4617010 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88646-foto-08178-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88646-foto-08178-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 384) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88647 | Fita de terme 8 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-castellfollit-del-boix | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 385) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2543/2015, de 28 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellfollit del Boix i de Rajadell. DOGC núm. 6995 (11/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Castellfollit com a número 1 i en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Rajadell com a número 8. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, a la zona de Fontanelles, lleugerament vers el sud. Es reconeix com a fita una roca nativa tabular, de dues cares, de formes arrodonides, de 120 cm per 80 cm. de costat i 30 cm. d'alçària. A la cara superior presenta gravades les inicials G R i C, corresponents als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Rajadell i Castellfollit del Boix, respectivament, separades mitjançant unes línies que mostren les direccions de les línies de terme respectives. La línia de terme reconeguda entre les fites setena i vuitena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-154 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament dels termenals de Guardiola i Rajadell, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte de delimitació dels termes de Guardiola i Rajadell, on consta com a fita 7, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 8. | 41.6942300,1.7343700 | 394682 | 4616602 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 385) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88648 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015). MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Rajadell i Manresa, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Rajadell i Manresa com a número 2. Se situa a la zona de Vallformosa. Es tracta d'una pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 38 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció R25 en una de les cares. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la recta compresa entre totes dues | 08178-155 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7136300,1.7741200 | 398021 | 4618708 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88649 | Fita de terme 4 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 45 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció 124 en una cara i R21 a la cara oposada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és la recta compresa entre totes dues. Se situa a la zona de Vallformosa, a uns 50 m.del marge nord del camí de Castellfollit del Boix | 08178-156 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7160300,1.7764800 | 398221 | 4618971 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88650 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016 | XVIII-XIX | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de trenta-tres centímetres per vint centímetres de costats a la base i noranta-cinc centímetres d'alçària. La fita està tombada. S'observa clarament en un dels costats l'escut de Rajadell amb els raigs característics. | 08178-157 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques dels gravats, podria ser una fita del segle XVIII o XIX | 41.7517700,1.6961800 | 391601 | 4623038 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Se situa a uns seixanta metres a l'est de la casa de Cal Xamal (Fonollosa), al límit N. del terme.La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Fonollosa. ICGC 2016 (veure bibliografia).Barcelona, 13 de desembre de 2016 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88651 | Fita de terme 8 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XIX | Fita de pedra sorrenca en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 20 cm. de costat a la base i 1 m. d'alçària. Presenta uns escuts gravats: al costat S. l'escut de Rajadell, amb els característics rajos divergents, i al costat N. el corresponent a Fonollosa, força esborrat, pero que amb tota seguretat devia ser l'escut dels Cardona, amb el típic card coronat de fulles. | 08178-158 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria de les d'aquesta zona, tot i que hi ha autors que les daten en dates més reculades. Segons Molins (2016), aquesta fita està lleugerament desplaçada, i no es coneix el lloc original exacte. El propietari diu que la va trobar allí, pero Molins sosté que no és possible, per que antigament, l'antic terme de Fals no anava més a l'oest del Pi Gros. En qualsevol cas, segons Molins, la fita està confirmada en aquest lloc per documentació dels anys 20 del segle XX, ja que Soler i Arboç descriu, en la seva visita a Fonollosa, una 'pedra alta' (com li deien) en aquest sector. | 41.7541800,1.6698300 | 389414 | 4623339 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa al marge est del camí de Centelles, sota una alzina i altres arbres, a l'encreuament de camins de davant la Torre del Pinyer (terme de Fonollosa), a uns 20 m. al sud-oest d'aquesta casa. El camí al sud mena a Rajadell per sant Amanç. La fita es troba just en l'actual delimitació termenal, que en aquest punt gira en angle. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88652 | Pi de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-teixidor | Al Catàleg municipal de bens protegits 2014 es cita la següent font: F. Xavier Santiago Ponsa, Agent Forestal, juny 2000. | Pi (Pinus Halepensis) de 26, 50 m. d'alçaria total (aprox.). Presenta un canó de 16 m., recte i sense branques, amb un port imponent. El volt de canó amida 2,66 m. i el de la soca, 3,05 m. (dades de 2001). La forma de la capçada és irregular. | 08178-159 | Nucli Antic, prop del barri dels Molins | 41.7288600,1.7072400 | 392482 | 4620480 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Declarat arbre d'Interès Local per la Generalitat : AL; 2002.07.01 (2005) Decret 47/1988.Es situa prop de la casa Teixidor (coneguda també per can Selga), al marge dret del Torrent de l'Enfilat (afluent de la Riera de Rajadell), a l'E. del nucli antic de Rajadell, i al costat de la Font de l'Enfitat. S'hi accedeix a través del camí de la Font de l'Enfitat, ple d'esbarcers i actualment inaccessible (Al 2020 no hem pogut accedir; hem foto de lluny, des de Can Selga) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88653 | Pou i sínia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-sinia-de-la-casa-nova | XX | Pou i sínia de plana ovalada que conserva a sobre els pinyons i tot el mecanisme de ferro íntegre. Només li manca el pal que es lligava a la mula. Posteriorment s'excava un sòtan a sota per posar-hi una bomba. | 08178-160 | La Casa Nova. Monistrolet. Can Bosc. E. del terme | 41.7283900,1.7503000 | 396063 | 4620375 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88653-foto-08178-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88653-foto-08178-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Situada a uns 25 metres a l'E. de la Casa Nova (fitxa 37). | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88654 | Pont de vianants de can Bosc. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-vianants-de-can-bosc | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. P.132 | XIX | Pont de vianants d'un sol ull, fet amb un arc de mig punt. L'arc presenta dovelles de rajoles ceràmiques. El parament es de maçoneria de pedra irregular amb morter. La paret presenta una tira horitzontal de rajoles ceràmiques entre l'arc i la varana. La varana superior també es de totxo. A la riba que dona a la casa, donant pas a la passera pels vianants, hi ha una pilastra prismàtica, de planta quadrada, de totxo. | 08178-161 | Monistrolet,. NO del terme | Construït als volts de 1850 El 12 d'abril de 1894 es va produir una desgràcia: l'Isidre Canudas Morros, hereu de la Casa Cal Serni del carrer del Pla del nucli vell de Rajadell, va morir a causa d'una caiguda a la via des del pont del mas Bosc. | 41.7302200,1.7429100 | 395451 | 4620587 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88654-foto-08178-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | També conegut com el Pont d'en Coma. A 70 m a l'oest del Mas Bosc. El ferrocarril (construït a l'entorn de 1850, quan es va bastir el tram de la via del tren de Manresa a Rajadell, en el marc de la linia que anava a Lleida), el va edificar, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88655 | Alzina de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-junyent | Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d'alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989). La forma de la capçada és rodona. | 08178-162 | Pla del Junyent | 41.7181000,1.7192900 | 393467 | 4619270 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Prop de la casa de Cal Junyent (fitxa 76), situada a 100 m. de la casa, sobre la bassa | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88656 | Pou de Cal Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-planell | XIX-XX | Amb pedres, runa i vegetació a l'entotrn | Pou d'obra, amb safareig. El parament es de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig. | 08178-163 | Cal Planell. Monistrolet. Mas Bosch. E. del terme | Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el 'tren de l'aigua' que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via. | 41.7298300,1.7513300 | 396151 | 4620534 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88656-foto-08178-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88656-foto-08178-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ubicada a tramuntana de la Masia de Cal Planell a uns 30 m. del pati, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88657 | Font del Marc o de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marc-o-de-lhostal | La vegetació dificulta l'entrada a la font. | Font al costat de la Riera de Rajadell. La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser. El lloc està envoltar de vegetació de ribera. | 08178-164 | Monistrolet.. E. del terme | Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s'hi solia anar a buscar aigua potable. | 41.7314200,1.7521100 | 396218 | 4620709 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | També anomenada Font pública de l'Hostal, de Monistrolet o d'en Manel .S'hi accedeix per un curt caminet que s'inicia a una pista que discorre paral·lela a l'Eix Transversal (C-25), al sud d'aquesta, que indica la font. També s'hi pot accedir des del N. de l'Eix, des de l'Hostal, passant per sota el viaducte de l'Eix.Molt afectat per la construcció de l'Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix. Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l'aigua, no potable, no raja.La foto 3 està obtinguda d'Internet (Wikiloc). S'hi veu la font sense vegetacioó, fa pocs anys. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88658 | Roures de la Font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-forn | Catàleg bens protegits 2014 | Arbreda de tres roures martinecs (quercus pubescens) de 20 m. d'alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d'alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament. El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lobuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps | 08178-165 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7295900,1.7154000 | 393162 | 4620551 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III. Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s'hi arriba amb 4x4).El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s'hi actuà tallant-ne una porció del troc de l'enfiladissa (2008). | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88659 | Roure de la Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-vella | Roure martinenc o pubescenc (quercus pubescens) de 17 m. d'alçària. La capçada amida 14,70 m., i el volt de canó, 3 m. Presenta dues besses a 1,3 m. d'alçada. La majoria de les fulles tenen agalles al revers.(Mides i informació de 2009) | 08178-166 | Obaga del Forn | 41.7283700,1.7081500 | 392557 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest exemplar de roure martinenc és una mostra dels tipus de boscos que dominaven aquestes muntanyes abans que no es tallessin per obtenir carbó, fusta i guanyar terreny de conreu. Posteriorment, en aquests espais es van plantar pins. D'aquesta manera, ara els roures esquitxen les pinedes i es fan més forts en obagues i llocs on mai s'hi va intervenir. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 88660 | Cal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-closa-0 | Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant centrada sobre la façana principal, i perpendicular a aquesta. La façana principal, que dona a la carretera, presenta dues portes de llinda rectangular a banda i banda (que podrien correspondre a dos habitatges). Les entrades es situen sobre un podi corregut que recorre la façana. S'hi accedeix per unes escales a ponent. A l'extrem ponentí de la façana hi ha una finestra. A la planta pis, de forma simètrica sobre les dues portes d'entrada, es situen dues sortides amb balcó rectangulars. Les golfes presenten quatre petites obertures rectangulars diposades simètricament respecte a les obertures de les plantes inferiors. Totes les obertures estan enmarcades amb maó. El parament de la casa està bastit amb pedruscall petit vist. El cos central, del que hem descrit la façana -orientada a migdia- presenta dos cossos adossats a llevant i ponent. | 08178-167 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 9 | Als anys 40 i 50 del segle XX Cal Closa feia les funcions de botiga de queviures i forn de pa. També va ser restaurant als volts dels anys 80. | 41.7328600,1.6982800 | 391744 | 4620935 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88660-foto-08178-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88660-foto-08178-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ubicada a la carretera de l'estació davant l'estació de tren. A l'entorn de la casa, a la part enjardinada que es troba a ponent, hi ha una antiga amasadora de ferro, instal·lada amb funcions decoratives i com a jardinera. Té una placa amb la següent llegenda: 'Amasadora La Económica. Patente num. 50042. Talleres Balart Sabadell. Tipo ... Nº....' | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88661 | Barraca del barri de l'Estació (Codi: 11441) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-lestacio-codi-11441 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11441. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta, que té una amplada de 60cm, presenta una gran llosa com a llinda. Sobre la llinda ja s'aixeca directament la falsa cúpula coberta de terra. La barraca presenta a l'exterior un mur perpendicular adossat al costat esquerra.Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades a la coberta | 08178-168 | Barri de l'Estació | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7329700,1.7006800 | 391944 | 4620945 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba isolada prop d'un camp de conreu, darrera del barri de l'Estació.Fitxada a la wiquipedra (Autor fitxa: Drac Verd de Sitges; Data registre: 4/7/2015; Codi: 11441) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88662 | Barraca de Sant Amanç (codi 5491) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-amanc-codi-5491 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5491. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Es troba enfonsada, sense sostre, i plena de vegetació. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Es troba totalment enfonsada; no conserva la cúpula ni s'aprecia la porta. Està adossada a un marge corregut força llarg. | 08178-169 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7340700,1.6810100 | 390310 | 4621092 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba isolada al sector meridional de la Vil·la romana de sant Amanç, aprop d'un marge que delimita el sector excavat pel sud. Es troba entre els dos ramals de l'Eix Transversal C-25. S'hi accedeix pel mateix cami que mena al jaciment.Fitxada a la wiquipedra amb el num. de codi 5491 (Autor fitxa: Jaume Plans Maestra; Data registre: 1/1/2004). Llavors estava sencera. També hi diu 'Datable finals del segle XIX'. A la mateixa fitxa consta 'El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha ensorrat tota la part frontal'. La foto 3 correspon a la fitxa de 2004 de la wiquipedra, quan estava sencera | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88663 | Bomba del Molí d'Oli de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-del-moli-doli-de-la-cooperativa | XX | Està rovellat degut a que està a l'aire lliure, per efectes del clima. | <p>Una de les primeres bombes del Molí d'Oli de la Cooperativa Agrícola de Rajadell. La peça, de ferro, es troba instal·lada sobre una peanya d'obra.</p> | 08178-170 | Barri del Molins. Carrer de les Escoles Velles. | <p>L'origen del molí es deu a una agrupació dels pagesos. Primer construïren un magatzem, al barri de l'Estació (ara es l'actual farmàcia, veure fitxa 126), i el 1922/23, aixecaren el molí d'oli. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a altres llocs, van comprar una premsa, que primer funcionava amb força animal. Posteriorment va ser substituïda per una premsa hidràulica. Amb el temps s'hi introduiren dos corrons per poder moldre més ràpid. Aproximadament s'obtenia el 20% del pes de les olives en oli (per tant, de 100 kg d'olives s'obtenien 20 litres d'oli). Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d'un jornal als treballadors. Després de la guerra les propietats del sindicat de pagesos van passar a les Hermandades Sindicales i posteriorment a les Cambres Agràries. A meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX els interessats (els mateixos socis de les Cambres Agràries) optaren per formar una cooperativa amb l'objectiu de salvaguardar el seu patrimoni i poder continuar explotant el molí.</p> | 41.7301000,1.7081600 | 392561 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica just davant l'edifici del Molí d'Oli de la Cooperativa Agrícola de Rajadell (fitxa 124), al carrer. Segons una placa que acompanya la peça, és dels anys 40 del segle XX. En aquesta mateixa placa, hi ha la llegenda 'Rajadell novembre 2008' que ens data l'erecció del monument a la via pública. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88664 | Monument als trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-trabucaires | Web de l'Ajuntament de Rajadell | XXI | Escultura de ferro que representa -en dues dimensions, en una placa- un trabucaire en posició de disparar un tret. Està instal·lat sobre una gran roca cilíndrica. Monument commemoratiu de la XXIVa. Trobada Nacional de Trabucaires que es va celebrar a Rajadell el 17 de setembre de 2006, segons indica una placa clavada a la peanya. Aquesta placa, de metall brillant, té la forma del terme muncipal de Rajadell, amb indicació dels principals nuclis. | 08178-171 | Barri del Molins. Carrer de les Escoles Velles | La trobada de trabuicaires i el seu monument corresponen a l'arrelada tradició dels trabucaires que es va recuperar a Rajadell el 2002. n aquest any es va incorporar al grup de Bastoners de Rajadell una nova secció: la dels trabucaires, amb el nom de Morterets. Tot i la seva incorporació recent, els trabucaires sempre havien estat molt vinculats al folklore local del poble de Rajadell i actuaven sobretot per Pasqua (despertaven el veïnat i acompanyaven els caramellaires) i en les processons de Sant Isidre (patró dels pagesos) i de Corpus. Els programes de la Festa Major de Rajadell del 1904-1905 ja anunciaven actuacions dels Morterets. L'origen del nom el trobem en les armes que portaven els trabucaires antigament, molt similars a un trabuc i anomenades morterets. Els anys quaranta, els trabucaires de Rajadell van tenir un accident quan manipulaven la pólvora, i a causa d'aquest fet es va deixar de trabucar. Recentment, els 16 membres dels Morterets han recuperat la tradició tot reprenent el costum de galejar per les festes del poble. Sant Sebastià és el patró dels trabucaires. | 41.7301300,1.7083800 | 392579 | 4620620 | 2006 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88664-foto-08178-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88665 | La Casa Nova (Barri dels Molins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-barri-dels-molins | XIX-XX | Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb una coberta a doble vessant amb el carrener perpendicular a la façana, que dona a migdia. La construcció és amb maçoneria de pedra irregular, vista. Al costat de llevant presenta un cos adossat modern fet de rajoles. Aquest cos implica allargar la coberta cap l'est, desfent la simetria de la façana. Ara bé, la porta no està centrada respecte l'edifici original, i es troba desplaçada a l'est respecte el carener de la teulada. Aquesta es de forma rectangular, amb brancals de pedra grans, de bona factura, i una llinda recte plana feta amb un sol bloc. A sobre l'entrada, hi ha un balcó amb una sortida rectangular. Just a sobre, a la segona planta, hi ha una gran obertura rematada amb un arc circular amb dovelles de rajola, i a l'interior, un balcó amb una sortida rectangular. A ponent d'aquestes tres obertures, hi ha tres finestres rectangulars, una per pis, i disposades verticalment a la mateixa alçada. Totes les obertures estan enmarcades amb blocs de pedra polits de bona factura (brancals i llinda), excepte la finestra superior, que ho està en totxo. La façana posterior presenta una porta elevada enmarcada amb brancals i llinda de pedra; el parament està recobert d'un arrebossat recent. | 08178-172 | Barri del Molins | Per la inscripció de la llinda de la porta (1865) cal pensar que la casa és de la segona meitat del segle XIX | 41.7296500,1.7090100 | 392631 | 4620566 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88665-foto-08178-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88665-foto-08178-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es una casa aillada del barri dels Molins. Està a la ruta del camí ral, però la façana de la casa no dona al camí, sino al costat invers.La porta de la façana principal presenta un any inscrit a la llinda: 1865. A la part posterior de la casa, al cos adossat a llevant, s'observa una premsa de vi de gàbia. A ponent de l'edifici, existeix una petita construcció aïllada, feta amb pedra, que correspon a un pou o a una tina. A l'espai de davant de la façana hi ha també dos corrons. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88666 | Pou davant la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-davant-la-fabrica | XIX | Ha estat restaurada | Pou de forma semicilíndrica rematat amb una cúpula. L'estructura presenta una planta irregular de mig cercle, amb una façana plana (on hi ha la boca del pou) i la resta (la part posterior) en forma semicircular o d'absis. La boca del pou consisteix en una obertura quadrada a mitja alçada, amb una llinda superior composta per una llosa. L'entrada està tancada amb una reixa metàl·lica. Sobre la boca, la coberta te forma triangular. | 08178-173 | Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21 | 41.7298200,1.7082000 | 392564 | 4620585 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88666-foto-08178-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment l'entorn es un solar. Es troba davant la casa coneguda com la Fàbrica (fitxa 94). Devia pertanyer a aquesta casa o a la veïna Fassina, avui desapareguda. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88667 | Font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-forn | XX | <p>Forn obrada. Amb diverses estructures de pedra i murs de contenció, incloent una mena de taula-banc, amb una gran llosa. També hi ha una petita bassa, que s'omple en èpoques de l'any. Actualment (hivern 2018) es filtra un petit rajolí d'aigua en una obertura de la roca, que desemboca en una petita pica. Al costat dret de la surgència, hi ha una petita bauma.</p> | 08178-174 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7295800,1.7154800 | 393169 | 4620550 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88667-foto-08178-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88667-foto-08178-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88667-foto-08178-174-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88667-font-del-forn-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88667-font-del-forn-3.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Senyalitzada per l'ajuntament. L'entorn es boscós. S'accedeix per un sender indicat des dels roures de la Font del Forn (fitxa 165). El nom prové del Mas del Forn i del fet que aquesta font formava part d'aquesta finca. El mas del Forn es troba a uns 300m sortint del barri dels Molins en direcció a Manresa. El topónim es deu a que al Mas hi va haver, a finals del segle XVI, i durant 25 anys, un forn de vidre. Hi van arribar a treballar una vintena de persones, entre idriers, llenyataires, traginers i altres. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88668 | Barraca de Cal Braquets (Codi: 12325) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-braquets-codi-12325 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12325. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Presenta un esfondrament parcial al costat dret ( a la dreta de la porta) | Barraca de planta circular, petita, força sencera (conserva la coberta), amb una porta orientada a l'E. Està adossada a un marge. L'entrada presenta una gran llosa de pedra com a llinda. La coberta de la falsa cúpula esta en perill de caure. L'aparell es irregular. | 08178-175 | Feixes de Barquets. Barri de les Casetes | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7267400,1.6941300 | 391388 | 4620261 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88668-foto-08178-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88668-foto-08178-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica en un marge al mig d'un camp situat davant de la casa de Cal Braquets (fitxa 41), a uns 90 m. d'aquesta en direcció sud, i a l'altra banda de la carretera.Està fitxada a la wiquipedra . Autor fitxa: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. •Codi: 12325 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88670 | Mosaic romà de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-roma-de-sant-amanc | <p>AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | IV-V | Restaurat 2001 | <p>Fragment de mosaic romà (opus musivum), policrom, de gran qualitat, de forma rectangular, incomplert (se'n conserva més de la meitat), que amida 4,50 x 2,13 m. Sense emblema central, el mosaic està decorat amb figures geomètriques, florístiques i faunístiques col·locades dins hexàgons definits per llaçades que s'entrecreuen. Procedent d'una habitació pavimentada amb aquest mosaic del sector nord de la vil·la romana de sant Amanç (veure fixa 136). El mosaic esta format per tessel·les de diferents grandàries. Destaquen les quadrades i també triangulars d'uns 8mm de costat que constituïen els fons i les bandes del mosaic. Les tessel·les de les figures amidaven uns 3 mm de costat. Aquestes figures fetes amb tessel·les petites són d'alta qualitat. Destaquen un paó amb les plomes drets i un cavall estàtic. Els colors son el blanc, el negre, el vermell fosc, el granat, el blau, el marró verdós i el verd groc. La composició del mosaic es el següent: està formada per dues sanefes perimetrals, una representant fusos i l'altra més ampla amb una ona de fulles de vinya. Als dos laterals del mosaic hi ha una tercera banda, també policroma com les anteriors, que representa espirals geomètriques alternadament invertides. A la part central del camp del mosaic hi ha les representacions figurades de paons, ocells, un cavall amb muntura, vinyes i motius molt estilitzats. Totes aquestes representacions es troben inscrites als espais delimitats per la superposició de dues trames diferents de bandes enllaçades, una amb la composició de trena de tres caps i l'altra vermella amb un estès de fulles blanques (AAVV 2002: 36).</p> | 08178-177 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la segona meitat del segle IV o a principis del segle V. El mosaic correspon a aquest moment. El jaciment presenta fases anteriors d'època romana i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El mosaic va ser descobert el mes d'abril de 1996, en el decurs de les excavacions desenvolupades a la Vil·la Romana de cal Amanç (fitxa 136) per l'empresa Arqueociència scp i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez, en el marc de la construcció de l'autovia C-25. Els treballs van implicar les següents institucions: servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell; Ajuntament de Manresa; Institut Català del Sòl (que va finançar els treballa a càrrec de l'1% cultural). L'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL va fer els primers treballs de consolidació i neteja in situ, i després, va realitzar un calc 1/1 i un escaneig digital de la superfície. Posteriorment, el mosaic va ser arrencat -en 9 parts o panells- per tècnics del Museu d'Arqueologia de Catalunya i dipositat provisionalment al MAC. El 2001 s'adjudica la restauració del mosaic a l'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL, treballs dirigits per Agustín Gamarra i Maria José Garcia, que es realitzen al MAC. El finançament fou a càrrec de l'INCASOL. Es va dotar el mosaic d'un nou suport lleuger per permetre'n la manipulació i exposició, i desmuntable per facilitar el trasllat. Es van reinterpretar les llacunes (eren poques) gràcies a la regularitat de la composició, i es van eliminar les restes de morter del revers així com les esquerdes originals. Les llacunes es van reomplir amb tessel·les originals recuperades a l'excavació. El mosaic es va reinstal·lar sobre una base de planxa de niu d'abella d'alumini i fibra de vidre emmarcada amb una estructura de acer que permetia la seva fàcil mobilitat (A AAVV 2002: 38-44 s'explica el procés de restauració). El juny de 2001la Generalitat diposità el mosaic al Museu Comarcal de Manresa (Num. Inv. MCM 421), que fou instal·lat a l'exposició permanent (actualment, 2020, està a la reserva atès que el Museu es troba tancat per obres de reforma). Les fotos 1 i 2 han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. La foto 3 es de la reproducció que hi ha a l'ajuntament de Rajadell. Es BCIN per que el Museu Comarcal de Manresa està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons L'assentament romà, descobert el 1993, s'ubica a banda i banda (a sud i a nord) de la carretera de Rajadell a Calaf, i posteriorment, a banda i banda d'un dels ramals de l'Eix Transversal C-25 | 83|80 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88671 | Oratori del Pinyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinyer | Valdenebro, Raquel (2005). Mapa del patrimoni Cultural de Fonollosa. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Fonollosa (Fitxa 88, Oratori del Pinyé) | XVIII | Oratori de pedra sorrenca ubicat a un costat del camí de Rajadell a Centelles, en forma de pilastra quadrada, que tenia la doble funció de fer fita de camí i d'oratori, al camí. Consta d'una pilastra de 164 cm d'alçada i 58 d'amplada, composta per quatre cossos de pedra sorrenca paral·lelepípedes de secció quadrada. El cos inferior es el basament. A sobre hi ha un fust compost de cinc filades de carreus regulars. El tercer es un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, on s'ha excavat una fornícula amb arc de mig punt, encarada al camí, on hi havia la imatge del sant a venerar. El quart és una petita protuberància que corona el monument, en forma de cup, de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. No hi ha cap inscripció. El conjunt es troba encarat al S.E | 08178-178 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme amb Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori (Valdenebro, 2005). | 41.7540100,1.6696400 | 389398 | 4623320 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88671-foto-08178-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88671-foto-08178-178-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba a un costat del camí de Rajadell que menva a Centelles i a Fonollosa, molt a prop de la partió termenal entre Rajadell i Fonollosa, i a pocs metres de la fita de terme que separa aquests dos municipis (fitxa 158). Dins la fornícula hi ha una petita imatge d'un Sagrat Cor de metall, posada modernament. Es diu del Pinyer o del Pinyé per la proximirtat amb la casa del mateiux nom (al terme de Fonollosa). | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88672 | Escala de marge de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-marge-de-can-bacardit | XIX-XX | Cos d'escala al mig d'un marge de pedra seca al darrera la casa de can Bacardit (fitxa 74), que duu al camp superior. Es composa de tres graons en direcció sud i d'uns altres cinc en direcció nord, connectats per angle recte per fer el revolt. | 08178-179 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7452300,1.6761900 | 389928 | 4622337 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88672-foto-08178-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88673 | Casa enrunada prop de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enrunada-prop-de-can-bacardit | Es conserven alguns murs amb força alçada, sense cobertes. Molt emboscat. | Casa de pagés enrunada de petites dimensions, composta de dos cossos, i d'almenys dos pisos. | 08178-180 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7457300,1.6760700 | 389919 | 4622392 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88674 | Cases del Carrer del Pla 6-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-pla-6-16 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 115-135 | XIX-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | Conjunt de cases bastides amb certa coherència formal, al costat de ponent del carrer de El Pla (del Pla de Cirera) (baixant en direcció al nucli a ma esquerra). Els noms de les cases són: num. 6 (per Molins, 2020, cal Boladeres; en algunes fonts consta, erròniament, com a Cal Pastoret; num. 8: Ca l'Elisa Cal Botó (per Molins, 2020, Cal Botó); num. 10: Cal Petronill; num. 12 Cal Joan Mestre; num: 14 Cal Serni La Casa Verda (per Molins, 2020, Cal Serni); num. 16 Cap del Carrer (o ca la Rita) (per Molins, 2020, Can Ramon Mestres) Presenten coberta amb el carener paral·lel a la façana. Els paraments són de pedra irregular, de bona factura, sense arrebossar. Solen tenir baixos i dos pisos. Nums. 6-8-10 Tres cases amb planta baixa, planta pis i segon pis sota terrat. Les tres presenten porta centrada (rectangular els nums. 8 i 10) o amb arc escarser (num. 6). Les primeres plantes presenten balcons (2 al num. 6; un de corregut amb tres obertures al num. 8 i un al num. 10). La segona planta està definida per finestres petites. La planta baixa presenta també troneres. Num. 12 Casa de planta baixa, primera planta, segona planta i golfes. La planta baixa presenta porta rectangular amb brancals i llinda de pedra. La planta primera està presidida per un balcó flanquejat per dues finestres petites amb ampit i brancals de pedra. La segona planta també. El parament d'aquesta segona planta i de les golfes està arrebossat i les obertures estan emmarcades amb plaques. Sobre la porta principal, a la planta baixa, s'observa una sanefa decorada i sobre la llinda del balcó de la primera planta, hi ha una inscripció. Num. 14. Casa de planta baixa, primera planta i segona planta. La planta baixa presenta dues obertures, una amb arc de mig punt i l'entrada principal, de forma rectangular. Sobre aquesta s'observa una llinda de pedra amb la data 1856. La planta primera presenta una balconada sobre l'entrada principal, amb una altra finestra al costat. La segona està definida per dues finestres. Num. 16. Planta baixa, planta pis i galeria superior amb balustres. La porta està centrada i presenta brancals i arc escarser amb dovelles de rajola. A cada banda presenta una finestra amb brancals de rajola. La planta pis presenta en façana dues balconades simètriques amb una finestra petita central. | 08178-181 | Nucli antic C/del Pla 6-16 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Passada la Guerra del Francès, i al llarg del segle XIX, el nucli s'anà urbanitzant en direcció sud. Les cases del carrer del Pla són les situades més al sud, les més allunyades del centre, i per tant corresponen a les més modernes, dins la segona meitat del segle XIX, com testimonien les inscripcions dels anys gravades a de les llindes de les portes. Molins explica monogràficament la història de les sis cases: Cal Botó (Molins, 2020: 125-126); Cal Petronill (Molins, 2020: 127-128); Cal Joan Mestre (Molins, 2020: 129-130); Cal Serni (Molins, 2020: 131-133); Cal Ramon Mestre Molins, 2020: 133-135) Cal Boladeres fou la casa de Josep Boladeras Camps. El 1881 la senyora del terme li va establir un tros de terra (i un hort) a continuació de cal Botó per poder-s'hi fer la casa. El primogènit Isidre Boladeras Puig hereta la casa. Es fa masover del Mas Braquets, que pertanyia al Morros. Allí s'hi va traslladar amb la seva família, ja que la casa era mes gran (els Boladeres hi van ser durant tres generacions, a Can Braquets). Llavors van posar la casa del carrer del Pla a lloguer. Quan els amos Boladeras van marxar a Santpedor, l'Iscle Corominas. El 1971, compra la casa. L'Iscle va morir el 1997 i va llegar cal Pastoret al fill Jaume i cal Boladeres a la filla Encarnació. Cal Botó fou la casa que es va fer Maties Sampere Pessarrodona després de comprar un solar de 44 pams de costat a la senyora del castell, l'any 1857. Josep Sampere Parcerisas, el fill i hereu, es mudà a Aguilar i posà la casa a lloguer. El 1914 el Josep va vendre la casa i l'hort a Antoni Font Ramon. pagès. Sense fills, mor el 1917 i llega la casa a un afillat, Vicenç Pujol Closa. A partir del dia que el Vicenç va entrar a cal Botó la casa es va dir també cal Vicenç o cal Botines. Hereta la casa el seu fill Antoni o Ton Pujol Segarra, un home republicà i d'esquerres i republicans, que es significà a Rajadell als 30, per la qual cosa va ser represaliat a la postguerra, en ésser catalogat com a roig o desafecte al Règim. L'Anton va enviudar el 1954 i poc després va marxar a Sant Joan. Va posar la casa a lloguer. La casa és comprada per Francesc Manzano Maldonado,qui al 1965 la revén Magí Corrons Palomera. Des del 1984 te nous propietaris. Cal Petronill era la casa de Vicenç Morros Casella, fill de Joan i Petronella. El 1857 firma un contracte amb la senyora del terme per la que li estableix un setial quadrat de 44 pams de costat. El nom de la casa es deu a la mare del nou posseïdor. Sense fills i hereu, el Vicenç i la seva dona Maria acullen a la jove parella Andreu Biosca Escalas, de Fals, i Rosa Riera Bastardas. Finalment, els afillen i els fan hereus a canvi que els cuidessin. La donació entre vius va prendre la forma d'una venda: el 1896 Vicenç Morros va vendre's la casa i l'hort a Andreu Biosca Escalas. Vicenç mor el 1913 i l'Andreu, el 1929. L'hereu fou Joan Biosca Riera. Tenia una vinya al Junyent i traginava vi amb un carro. L'amo actual es net d'una germana de Joan. Cal Joan Mestre es la casa de Joan Riera Gras, un paleta (o mestre d'obres; d'aquí el nom de la casa) de Fals que es va establir a Rajadell. Es va casar amb Rosa Bastardas Santamaria i el 1857 va adquirir un dels solars que el procurador de la senyora del terme va posar a la venda per a la construcció de casetes per als parcers. La parcel·la mesurava 44 x 44 pams. De ben segur que la casa la va construir ell mateix. Li van posar de nom cal Joan. Al darrere de la casa hi havia coberts per al bestiar i a l'altra banda del camí d'anar al pla de Cirera, Joan Mestre hi tenia una pallissa bastant gran, amb dues corts de porcs als baixos. També feia de pagès: tenia una vinya en terres del mas Massana, amb ceps, olivers i ametllers. Va morir el 1908. Al morir sense testament, per llei, la seva herència va quedar repartida a parts iguals entre els set fills. Els germans van acordar cedir llurs parts al primogènit Josep, que els va compensar econòmicament. El següent L'hereu es el seu fill gran Joan Riera Serra. Un altre fill seu, Rossend, va fer fortuna a Iquitos (Perú). El següent hereu fou Josep Riera Torra, fill de Joan. Però encara l'avi Josep va portar les terres, fins el seva mort el 1941, mentre el net era a la presó perquè havia defensat la República. No va aconseguir la llibertat condicional fins l'estiu de 1942. El següent hereu fou el seu fill, Joan Riera Calvet. No va ser paleta com els avantpassats, sinó que va treballar en el sector de les assegurances. Els Riera vivien a Barcelona i al 2013 van fer obres per modernitzar la casa. Cal Serni era la casa de Serni Canudas Sitjas, nascut el 1825 a Montmajor. Va venir a Rajadell i el 1857 la senyora del castell li va establir un terreny de 60 x 40 pams a la vora del camí que anava al pla de Cirera, on s'hi començava a formar una renglera de cases noves. Al cap de pocs mesos va tenir la casa enllestida: la llinda del portal mostra la data 1858. El Serni era rajoler i teuler i en la construcció de la casa es va emprar molt material ceràmic. El seu fill i hereu Isidre Canudas Morros no va continuar l'ofici del pare i es va dedicar a l'agricultura. Va morir jove, el 1894, d'accident (va caure del pont del Mas Bosc), i sense descendència. Pren el control Joan Serena Margineda, casat amb Francesca, filla de l'Isidre. L'hereu es el seu fill, Ramon Serena Duarri, dit encara el Serni, i net del Serni Canudas, que mor el 1911. Va trobar feina a la brigada del ferrocarril com a peó. No va tenir canalla i cap el 1960 va marxar a Sant Joan i va posar la casa a lloguer. S'hi va estar un guàrdia civil i la seva família, entre d'altres llogaters. Gaspar Sala Ruiz compra la casa a Ramon Serena el 1966. La casa era rónega i els nous propietaris hi van fer obres. Llavors la casa es deia Casa Verda. El 1996 es van vendre a la casa a l'actual propietària. Cal Ramon Mestre és el nom de la casa que es va fer Ramon Riera, fadrí de cal Joan Mestre. Igual que el seu pare i els dos germans, era mestre d'obres o paleta. D'aquí ve el nom de la casa. Es casa amb Rita Torra, filla de la Torre del Forn i se'n van a viure de lloguer a la casa vella del Gili del carrer de la Font. Tenien problemes per pagar el lloguer. Es conta que Ramon, treballant al mas Massana, va descobrir un tresor amagat. Agraït, el Massana li va donar els diners necessaris per comprar el terreny i pagar les obres d'una casa pròpia. El 1889 la senyora del Castell li va establir tres trossos a Ramon Riera: dos horts i un solar de 28 x 78 pams per edificar la casa. Els baixos de la casa estan adossats al terrer. Encaixada entre la roca i la paret del celler, hi van fer una tina. La balustrada o barana de la golfa sembla el producte d'una reforma posterior. La casa nova va ser coneguda amb el nom de l'amo i també de la mestressa (Ca la Rita) -el nom més conegut- i també la casa del Cap de Munt, que fa referència a la seva situació, a l'extrem de dalt de tot del rengle de cases del carrer del Pla. El vell mestre Ramon va morir el 1942. Llavors van anar-hi a viure llogaters, un guàrdia civil inclòs. El 1963, la propietària de la casa Margarida Riera, se la va vendre a Marcelino Planas Pujol, sabater. Va fer obres a la casa. El 1995 Planas es va vendre la casa, l'hort i el pati a un nou propietari. | 41.7270300,1.7065300 | 392420 | 4620278 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88674-foto-08178-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88674-foto-08178-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest carrer s'ubica al sector més meridional del nucli antic, ubicat a l'extrem oposat de l'altiplà allargassat en el que es dreça el nucli de Rajadell, entre el torrent de Daurell, a ponent, i el torrent de l'Enfitat, a llevant. La casa num. 12 presenta sobre la llinda de la porta principal una sanefa decorada centrada al mig de la llinda de pedra, i sobre la llinda del balcó de la primera planta, hi ha una inscripció (il·legible a distància). Segons Piñero (1993), la de la porta seria 1866. Segons Molins (2020:129) la inscripció del balcó podria dir 'Joan Riera'. Diu que la del portal és il·legible.La casa num. 14 presenta sobre l'entrada principal una llinda de pedra amb la data 1856 gravada i emmarcada en una orla ovalada.La casa num. 10 estava en procés de rehabilitació l'any 2020. Al num. 14 s'hi conserva un forn de pa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88675 | Cases del Carrer del Pla 1-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-pla-1-4 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 115-135 | XIX-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | Cases situades al carrer del Pla i a l'entrada del carrer Major, definint un petit espai de plaça. A ponent en tenim dues, la num. 2 i la 4, els darreres de les quals donen també al carrer Major. A llevant tenim les cases 1 i 3. Els noms de les cases són: num. 1 Cal Negre (per Molins, 2020, Cal Pastoret); num. 2 Cal Dot; num. 3 Cal Peret de l'Ou (per Molins, 2020, Cal Maurici). El num. 4 eren les escoles velles (per Molins, 2020, Cal Pelut). La num 3 té menys interès. La num. 4 albergà antigament les escoles: pel carrer del Pla s'entrava a l'escola dels nens, i pel carrer Major, davant al Sala, a la de les nenes. Els paraments són de pedra irregular, de bona factura, sense arrebossar. Destaquem dues cases: les num. 1 i 2. La num. 1 és una casa amb planta i pis amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al centre de la façana es troba la porta, rectangular, amb llinda i brancals de pedra. La llinda llueix una inscripció gravada corresponent a un any. Una gran finestra s'obre a l'esquerra de la porta. La segona planta està definida a nivell de façana per tres finestres petites emmarcades en pedra. La num. 2 és Cal Dot. La entrada principal dona al carrer del Pla, amb una porta rectangular, que presenta gravat l'any 1851. Però la façana mes visible dona a tramuntana, en direcció al carrer major. Presenta a la primera planta un gran balcó corregut. A sota, a la plaça, ni ha un petit parterre enjardinat. La façana posterior dona a La Sala. | 08178-182 | Nucli antic C/del Pla 1-4 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Passada la Guerra del Francès, i al llarg del segle XIX, el nucli s'anà urbanitzant en direcció sud. Les cases del carrer del Pla són les situades més al sud, les més allunyades del centre, i per tant corresponen a les més modernes, dins la segona meitat del segle XIX, com testimonien les inscripcions dels anys gravades a les llindes de les portes. El num. 4 del carrer del Pla va acollir les escoles de 1948 (poter abans) fins als volts de 1960, quan l'escola es trasllada als Molins. Tenia entrades independents pels nens i les nenes. Molins explica monogràficament la història de les quatre cases: Cal Maurici (Molins, 2020: 115-117); Cal Pastoret (Molins, 2020: 117-119); Cal Dot (Molins, 2020: 119-120); i Cal Pelut (120-122) Cal Maurici (localment pronunciat murici) deu el nom a la persona que va fer la casa, el manresà Maurici Ribas Canyol. A mitjans del segle, la senyora del Castell li va establir un tros de 54 x 34 pams, a l'extrem del nou raval. Anteriorment, havia viscut de lloguer al castell. El seu net Josep Ribas, per deutes, va perdre la casa. El 1892 és embargada i el 1896 es subhastada. Se l'adjudica Quirino Massana, l'amo del Mas Massana. Massana va llogar la casa a un parcer seu, Pere Vila, que li va comprar el 1915. Vila mor el 1922 i hereta la seva neboda Maria Puigdellívol Font de cal Martri, casada amb Pere Centellas Mas de la Betzuca. Aquest era un pagès instruït i durant un temps fou jutge municipal. Va morir de tisi després de sofrir els rigors del camp de concentració i els treballs forçats. Va heretar la casa el seu fill Indaleci, que es dedicà a l'engreix de porcs, i que encara conserva la casa. Cal Pastoret es va edificar al solar establert el 1846 per la senyora del castell a favor de Josep Corominas i el seu fill Francesc, un tros de 5,5 x 5,5 canes, per edificar una casa a l'extrem del veïnat de cases que s'estava configurant. Corominas era pastor; d'aquí el nom de la casa. Els faltava espai i el 1876 i 1881 el senyor del castell els va establir dos trossets mes, a la part del torrent. Van servir per construir-hi el cobert de la premsa, la tina i el femer (les tines, de les poques separades de la casa que hi ha al nucli vell, van ser fitxades com a Tines de cal Negre el 1993). Francesc Colominas Boladeras, l'hereu, mor el 1894 i hereta el fill Iscle Coromines Tomasa, i després, el fill d'aquest, Joan Corominas Pujol, que treballava al Ferocarril. La familia es va traslladar i van llogar la casa. El llogater fou Josep Clavé Mas de Massoteres, pagès, conegut amb el renom de Negre, així que la casa es va quedar com a cal Negre. L'activisme polític durant la República li va costar molts mesos de presó a la Model. La casa seguia en mans dels Coromines. Iscle, fill de Joan, casat el 1945, també treballà a la RENFE tota la vida laboral com a guardaagulles a l'estació de Rajadell. El seu fill Jaume hereta Cal Pastoret, que l'ha passat a l'actual propietari, Jaume Coromines Parcerisas, que va reformar completament la casa. Cal Dot té l'origen en l'establiment que el 1846 va fer la senyora del Castell a Pere Noguera Vilatorrada, d'un setial de cinc canes i mitja de costat. La casa que es va aixecar llavors era la més allunyada del nucli del veïnat. La porta de la casa presenta una llinda amb l'any 1851 i el nom 'PERA NOGVERA'. El sobrenom del Noguera era Dot, que venia de Viladot, el cognom de la seva dona Maria Viladot (d'aquí el nom de la casa). Hereta la casa el fill Ramon Noguera Viladot, parcer. A la seva mort, el 1916, el succeeix com a propietari el seu fill i hereu Joan Noguera Vila. Aquest, sense descendència, i ja vell, va anar a viure a una residencia de les Germanetes dels Pobres a canvi de la casa. Les monges es van vendre la casa a Quirino Vila-Massana, i aquest se la va revendre als llogaters Paco Villegas i Teresa Gómez. El 2001 va canviar de propietaris, moment en que es van fer obres de rehabilitació. Cal Pelut com a casa neix a partir de l'establiment fet per la senyora del castell, el 1881, a Isidre Junyent Dalmau d'un solar edificable de 52 x 44 pams, tocant per la part nord amb la casa de Pere Noguera, el Dot. L'Isidre, un fill fadrí del mas Junyent , es guanyava la vida com a ferrer i era conegut amb el malnom de Pelut, i d'aquí ve el nom a la casa. Va patir dificultats econòmiques i el 1894 va empenyorar la finca. Va quedar en mans de dos creditors (un era Ramon Vendrell Casas, el metge del poble), i mentrestant, l'Isidre es va quedar pagant un lloguer. Els hereus dels creditors, el 1918, van vendre la casa i l'hort a Quirino Vila-Massana. Uns anys abans, Massana havia llogat a l'Ajuntament la casa que tenia al carrer Major per acollir l'escola dels nens i suposem que va fer el mateix amb cal Pelut, que es va destinar a escola de les nenes. L'aula de les nenes era a la planta baixa i al primer pis hi residia la mestra. Cap el 1942, s'hi va traslladar l'escola dels nens. La planta es va dividir amb un envà i en una banda s'hi feien les classes dels nens i a l'altra la de les nenes. Se sentien, però no tenien contacte directe, perquè accedien uns per la porta del davant i les altres pel darrere. S'hi van estar fins a la construcció de les escoles noves al raval dels Molins, inaugurades el curs 1960 o poc abans. Després de tancar les escoles, l'amo Massana va fer algunes obres per distribuir la casa en dos habitatges per llogar. El 1972 Joan Vila-Massana es va vendre la casa a Paco Carmona i Amelia Zamora. | 41.7270300,1.7065300 | 392420 | 4620278 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88675-foto-08178-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88675-foto-08178-182-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest conjunt de cases s'ubica al sector meridional del nucli antic, ubicat a l'extrem oposat de l'altiplà allargassat en el que es dreça el nucli de Rajadell, entre el torrent de Daurell, a ponent, i el torrent de l'Enfitat, a llevant. Per la part de darrera de can Negre, (la num.1), i separada per un carreró, hi ha unes de les poques tines corregudes en un edifici apart que es conserven al Nucli Vell (Tina de Cal Negre). A l'any 1993 (PEP) va merèixer fitxa pròpia. Cap a l'any 1996 es va convertir en un garatge. Actualment es un edifici modern, però manté l'antic perímetre. Hi havia una única tina, i a sobre, un femer. La tina es conserva al subsòl, totalment reblat i sense que ara sigui accessible.La casa del Carrer del Pla num. 1, Cal Negre, llueix, a la llinda de la porta, una inscripció gravada corresponent a un any, emmarcada en una el·lipsi. L'interpretem com 1849 (tot i que el tercer signe no és concloent). Al mig de les 4 xifres i ha una creu gravadaLa del carrer del Pla num. 2, Cal Dot, també té una inscripció a la llinda de la porta principal amb la llegenda ANY 1851 PERA NOGVERA, emmarcada en una orla ovalada.Davant les cases num. 1 i 3 (Cal Negre i Cal Peret de l'Ou) s'endivina l'antic traçat del rec que venia de més amunt, de la bassa del comú, i es dirigia a la Plaça de l'Era pel carrer Major. També passava per davant de Cal Fin | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88676 | Cases del Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 84-113</p> | XVIII-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | <p>Aquest carrer defineix un eix flanquejat per cases a banda i banda, entre la Plaça de l'Era i el carrer del Pla. Formen un carrer força estret que té una amplada d'uns 5 m. Són cases unifamiliars separades per parets mitgeres, que repeteixen uniformement un model regular amb planta baixa i planta pis, a manera de botiga i magatzem, bastides amb pedra vista irregular i cobertes amb teulada a doble vessant. Les cases de llevant (impars) es situen entre el carrer major (façanes) i el passatge de l'Ajuntament. Per darrera, que mira al Torrent de l'Enfitat. Les cases de ponent (pars) s'ubiquen entre el carrer major (façanes) i el camí del Torrent del Daurell. Les cases del carrer són: La num.9 (Cal Fin Ca la Dària, també coneguda com el Salón) (Per Molins, 2020, el Salon). Està molt restaurada. Presenta un cos sobreafegit sobre l'antiga coberta a doble vessant. La entrada es molt senzilla, amb arc escarser amb dovelles de maó. A l'angle sud-oest de l'edifici hi ha una tina, actualment omplerta de runa. La porta d'accés a la tina es visible al carreró que separa el Salon de la casa veïna de cal Pastoret. La num 7 és cal Fis, una gran casa la façana principal de la qual no dona al carrer Major sinó que dona a migdia. Molins (2020) hi situa dos cases, Cal Cuixes i Cal Sastre Gros. En aquella façana s'observa l'existència de planta baixa, planta pis i golfes. L'entrada de la planta baixa es senzilla, però la la planta primera s'observa una petita finestra emmarcada amb brancals de pedra amb una data gravada a la llinda (1776). La num. 5 (Ca l'electricista) (per Molins, 2020, can Teixidor de la Magalla) es una petita casa molt transformada amb planta baixa i dos pisos que presenta dues finestres amb dues llindes gravades. La part del darrera, que dona al carreró, també presenta una façana amb dues entrades i finestres, una planta pis i unes golfes amb finestrons. La num. 3 (Cal Titus) correspon a l'ajuntament (per Molins, 2020, Casa del Pujolar). Es un edifici rehabilitat modernament. A l'altra banda del carrer, les cases (les num. 12, 10, 8, 6 i 4 són d'una tipologia semblant, amb planta baixa i pis a la façana del carrer major, i amb més plantes des del darrere. La num. 12 (cal Martri) es una casa senzilla amb una porta rectangular amb llinda de pedra i un sol pis. La num. 10 es una casa senzilla de planta baixa i pis. Per Molins, 2020, és Cal Mingo. També casa del Massana. L'entrada principal està emmarcada amb maó. Actualment és el consultori mèdic i és on havia hagut l'ajuntament vell, les escoles i la caserna de la Guàrdia Civil. Entre la num. 12 i la 10 hi ha una construcció autònoma, que era una tina, que pertanyia al num. 12, a cal Martri. La num. 8 és Ca l'Iscle, segons Molins, 2020. Fou la barberia. La num. 6 es Cal Senen . La Num. 4 es cal Vidu, segons Molins (2020) i era on hi havia el cafè.</p> | 08178-183 | Nucli Antic C/ Major, 1-14 | <p>Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es va urbanitzar el carrer Major, amb cases a banda i banda, en aquest altiplà estret definit entre les rieres del Daurell i l'Enfitat. Les inscripcions dels anys gravades a les llindes de les portes testimonien aquest creixement, de nord a sud (quan més al sud, més modernes), tot i que Cal Fis duu gravat l'any 1776, una data força reculada; tal vegada aquesta casa, que té una disposició diferent (la façana no dona al carrer) és anterior a aquest. Molins, al seu llibre (2020) descriu amb detall les cases del carrer major: El Salon (Molins, 2020: 84-85), Cal Cuixes (Molins, 2020: 86-87), cal Sastre Gros (Molins, 2020:87-91) , Cal Teixidor de la Magalla (Molins, 2020:92-95) , la Casa del Pujolar (Molins, 2020:96-98), cal Vidu (Molins, 2020: 102-105), Cal Senen (Molins, 2020: 105-106), Ca l'Iscle (Molins, 2020: 106-109), Cal Mingo (Molins, 2020:110-111), cal Martri (Molins, 2020: 112-113) On avui hi ha la casa del carrer Major 9 (cal Fin o Ca la Dària), coneguda també com el Salón, hi havia hagut un dels dos antics ateneus locals (d'aquí el nom de El Salón) abans de que es fusionessin en l'actual Sala o Casino (que actualment es troba al davant). El va construir Josep Viladés, l'amo de cal Sastre Gros, la casa del costat. El Salon va tancar i va tenir diversos usos (fins i tot una granja de pollastres) fins que al 1975 es va convertir en habitatge. Un dels usos podria haver estat una perruqueria, fins a finals dels anys 50 o principis dels 60 del segle XX. Cal Cuixes (o Quatre Cuixes o la Caseta del Sastre) estava encaixada entre el pati de cal Sastre Gros i les voltes subterrànies del Salon i va ser una ampliació de Cal Sastre Gros. Respecte a Cal Fin (abans Cal Sastre Gros) és la casa més antiga del carrer, junt amb la de cal Teixidor de la Magalla. La va construir Isidre Viladès, que era sastre, cap el 1776 (d'acord amb la data gravada a una llinda), adossada a la del teixidor Escalas. Les dues cases unides, cal Sastre Gros més gran, i cal Teixidor de la Magalla, més petita, eren les úniques que existien al poble, tret de les de la plaça de l'església. Els seu fill i hereu Valentí Viladés va ser agredit (1824) i ferit i després assassinat (1834) per motius polítics (pels carlins). El succeeix el seu fill Jaume. Seguien sent sastres, pro aquest darrer inicià un negoci d'aiguardent. Tenia la fassina o destil·leria en una dependència adossada a la casa, la Caseta de la Fassina. El seu fill Josep es va arruïnar i va perdre la casa (1891), que va passar a mans del Mas L'Oliver. El 1941 compra la casa Delfí Morros. A partir de llavors es dirà cal Fin. La num. 5 (Ca l'electricista) s'havia denominat prèviament Cal Teixidor de la Magalla. El 1708, la senyora del Castell va establir al teixidor Valentí Escalas dos trossos de terra, un per fer-s'hi una casa, l'altre per a hort. El seu besnét Francesc d'Assís Escalas Soler, al 1855, va fer obres a casa (d'acord amb la data gravada a una llinda i el seu nom gravat, Francesc Escalas). Cap el 1916 la família va marxar del poble i la casa es va llogar. La casa, hipotecada, acaba en mans de Francesc Selga Miralles, el que va crear l'empresa elèctrica a Rajadell (per això la casa es coneix des de llavors com Ca l'Electricista). La num. 3 es deia Cal Pujolar per que quasi sempre fou propietat de l'Amo del Pujolar. El 1773 Josep Viladés va vendre una part de la seva finca (Cal Sastre Gros) a Jaume Pujolar Còdol, fadristern de Cal Pujolar, per fer-s'hi la casa. Va fer hereu de la casa al seu Nebot Francesc d'Assís Pujolar Santasusana, que també va heretar el Pujolar. Llavors, la casa fou destinada a lloguer. Durant un temps la casa fou coneguda per cal Titus, un dels llogaters. El 1972 els amos del Mas Pujolar es va vendre la casa al parent Josep Maria Selga Ferrer, de cal Teixidor. Aquest, el 1992, se la va vendre a l'Ajuntament, I així es com en aquest solar es va convertir en la casa de la vila. La casa vella es va enderrocar fins als fonaments i es va projectar un nou edifici modern. El febrer de 2002 es va inaugurar. El num. 4, Cal Vidu, era una casa que es va fer fer Salvador Calmet Cortés, traginer de Súria, després de l'establiment fet per la senyora del castell el 1857. Era vidu, i per això la casa es diu Cal Vidu. Te la data gravada 1858. Poc després, per deutes, va perdre la casa. Isidre Torra Portella, un fadrí de la Torre del Forn, es el nou propietari, que la va destinar a lloguer (hi havia dos o tres habitatges separats). La planta baixa estava ocupada per Francesc Torra Portella, un germà del propietari, i sembla que tenia una botiga als baixos. Un altre llogater, Marcel·lí, pagès i cisteller va muntar a Cal Vidu un cafè, que va tenir molt d'èxit. A partir de 1910 consta que la seva professió era cafeter i la casa va passar llavors a dir-se el Cafè. El 1934 els dos cafès del poble van ser clausurats, fins que el 31 de desembre de 1934 les autoritats van permetre'n de nou l'obertura, tot advertint-los que als locals no s'hi podien celebrar actes polítics. Després de la guerra el cafeter era Pepet Font Puig. Ell i la seva família tenien les habitacions al primer pis i la cuina als baixos, on també hi havia la barberia i la sala del cafè. Posteriorment, el cafè va estar a càrrec d'un tal Malé uns tres o quatre anys. Els diumenges obria i els homes hi anaven a beure i jugar a cartes. Era el punt de trobada dels homes; després de missa s'hi feia el vermut. Quan el Cafè va tancar, cap el 1958, van obrir el de cal Gili. Tornant a la propietat, Isidre Torra Portella mor el 1905, però ni la dona ni els hereus van reclamar l'herència. La subhasta feta el 1906 va atorgar la casa a Ignasi Casanovas Dalmau, l'amo de l'Oliver. Els seus hereus la van vendre, el 1975, a Enriqueta Barceló Sans (la propietària de Cal Nina). La num. 6 es Cal Senen (es pronuncia Sinen) i es una segregació de la casa de Cal Vidu (establerta per Sebastià Calmet el 1857). Al pati de la casa el nou propietari de Cal Vidu Isidre Torra Portella, que havia comprat la finca el 1866, hi va aixecar una casa amb la intenció de posar-hi llogaters. La casa resultant es força petita i no té parets mestres laterals (està encaixada entre ca l'Iscle i cal Vidu). La mateixa subhasta del 1906 que va atorgar Cal Vidu a Ignasi Casanovas Dalmau, l'amo de l'Oliver, també li va assignar Cal Senen. La casa sempre va tenir llogaters. Un d'ells fou el Senen Clavé Mas; d'aquí el nom de la casa. La num. 8 és Ca l'Iscle. Deu al nom a Iscle Selga Miralles, fuster, un dels fills del teixidor Josep Selga i Maria Miralles. Iscle, el 1879, va adquirí a la senyora del castell la corresponent parcel·la per edificar, de 49 x 46 pams, més un hort. L'hereu fou Francesc Selga Castell, casat el 1906, que era el barber del poble (feina quasi exclusiva dels diumenges; la resta del temps feia de pagés). Sembla que també servia cafès. La casa estava hipotecada. Hereta la casa el seu fill, Pere selga Font. Una part estaba llogada (son dos habitatges amb portes independents). A l'entorn de 1924 el Ramon Vial (fill d'una important família industrial) i l'Encarnació Pons (filla dels nous propietaris del Castell) van llogar ca l'Iscle a Pere Selga. Un fill, Joan Vial Pons, va ser enviat al front de l'Ebre, el 1938, amb la quinta del biberó. Va ser ferit i després va passar un temps a un camp de concentració. La num. 10 del carrer Major es Cal Mingo i és l'actual consultori mèdic. Ha tingut altres noms: casa del Massana, l'Ajuntament Vell o el quarter de la Guàrdia Civil. Havia estat antigament seu de l'ajuntament i caserna de la guàrdia civil. El nom original ve del seu constructor Domingo, o Mingo, Estorch Riu. El 1879 la senyora del Castell va establir al Mingo quatre trossos de terra, dos edificables i dos per hort. El primer tros mesurava 47 per 43 pams i estava situat entre les cases d'Iscle Selga, al nord, la del Martri, al sud, i el rec, a l'est. Suposem que, com que era mestre d'obres, va ser ell mateix qui va construir la seva casa, d'una alçada de dos pisos, i segurament també la casa del costat, ca l'Iscle, ja que les dues presenten moltes similituds arquitectòniques. El 1892 Domingo Estorch es va vendre la casa i l'hort a Quirino Vila-Massana. El Quirino va oferir a l'Ajuntament la casa com a seu de les escoles, i el consistori va acceptar. En l'arrendament, fet el 1892, s'incloïen les escoles, però també la seu de l'ajuntament i del jutjat. Al nivell més baix de la casa, hi havien els estudis, amb la porta al carreró posterior que dona al torrent del Daurell. El pati de l'escola era la plaça de l'Era. A sobre, hi havia l'ajuntament, amb entrada a nivell del carrer Major, i al pis superior la casa del mestre. L'escola es van mantenir a Cal Mingo fins 1942 (1948?). En aquesta data l'estudi dels nens es trasllada a can Pelut, al carrer del Pla, 4, on hi havia el de nenes. Posteriorment, la casa va ser seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Es va situar en una petita dependència dels baixos de cal Mingo. Era de petites dimensions; al pis de dalt hi vivia el caporal que manava el destacament. Els altres guàrdies, solters o amb família, vivien de lloguer en pisos del poble. Hi ha qui recorda que un d'ells havia estat el colpista del 23-F Antonio Tejero. La caserna de la Guardia civil fou bastant activa als anys 50 quan el maquis feia accions de sabotatge al Bages (sobretot Ramon Vila, el Caracremada). Entre aquest edifici i el de l'esquerra (el num. 12, Cal Martri) hi ha un petit edifici, que era la tina de Cal Martri. Sembla que la Guàrdia Civil el feia servir de calabós, ja que els detinguts un cop dins no podien escapar. Als anys 70 la casa va tenir tres funcions: als baixos hi havia les oficines municipals, al soterrani un taller, i el pis, que es llogava als estiuejants. Cap al 1998 les oficines municipals es van traslladar a l'estació, i posteriorment a l'edifici nou. Els propietaris actuals van comprar al Massana la casa sencera, excepte la part dels baixos on hi ha el centre de salut, que el Massana va vendre a l'Ajuntament. La num. 12 és Cal Martri. El nom és una metàtesi del nom Màrtir ja que el pare del primer estadant de la casa es deia Pere Màrtir Puigdellívol Clarena, de Fals. El seu fill Francesc, que havia heretat el sobrenom, va acordar amb el senyor del Castell la cessió d'una parcel·la el 1850, per edificar una casa, davant de la de cal sastre Gros. La casa encara es propietat dels Puigdellívol.</p> | 41.7275600,1.7060537 | 392381 | 4620337 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88676-foto-08178-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88676-foto-08178-183-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-12-21 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | A la casa del carrer Major 9 s'observa al costat de la porta una pedra de llinda reaprofitada en el parament, amb l'any gravat 1785. A la casa del carrer Major 7 (Cal Sastre Gros) s'observa a la finestra de la planta primera una data gravada a la llinda dins una el·lipsi: 1776 A la casa del carrer Major 5 (Cal Teixidor de la Magalla) es detecten dues llindes gravades a les finestres. La de la planta baixa porta la inscripció A N 1855 en una orla ovalada (amb una creu gravada entre la A i la N), i la de la planta pis la llegenda FRANCESCH ESCALAS. Al darrera de la casa del carrer Major num. 12 , donant al torrent, hi ha una pica amb la data gravada 1857. La casa del carrer Major num. 4 presenta una inscripció a la llinda de la porta emmarcada en una el·lipsi amb l'any gravat 1858, amb una creu sobre un gòlgota al mig. Existeix una altra inscripció gravada a la façana posterior del carrer Major: RAMON SOLE SA FET LA PRASEN OBRA PER LO ANY 1791. Altres llindes gravades presenten els anys 1858 (Cal Vidu), 1792 i 1780 Les dues cases de la capçalera del carrer que miren a la Plaça de l'Era, ca la Marieta i Cal Mestre de l'Era, han estat descrites a la fitxa de la Plaça de l'Era (184). Al final del carrer, en direcció sud, i a ponent, hi ha La Sala, el local de l'antic Ateneu (fitxa 14). | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88677 | Cases de la Plaça de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-lera | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 71-81 i 98-102 | XVIII-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | Cases situades al voltant de la plaça de l'Era, que es l'espai que fa de baga i de contacte entre els dos sectors del nucli antic: el situat al nord, el més antic, definit per la plaça de l'Església, entre el Castell i l'Església parroquial, i el situat al sud, en l'estret altiplà definit pel carrer Major i més enllà pel carrer del Pla. La Plaça de l'Era està limitada pel sud per l'entrada al carrer Major i al nord pel carrer Mestre Ramon Planes, que mena a la plaça de l'Església. Al sud de la plaça, flanquejant l'entrada al carrer Major, tenim les cases nums. 4 (a llevant) (Cal Peret de l'Era) (segons Molins, Cal Mestre de l'Era) i 5 (a ponent) (segons Molis, 2020, Ca la Marieta). Ambdues són molt senzilles, amb la façana principal oberta a la plaça i façanes laterals al carrer Major. Presenten planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La num. 4 ha estat sobrealçada i limita pel darrera amb l'ajuntament. La casa num 3 de la Plaça (la num. 2 del carrer Mestre Ramon Planes) està aïllada, i sembla que estigui al mig de la plaça. Es tracta de Can Sastre (Cal Sastre de Dalt, segons Molins, 2020). Presenta una composició molt simple, amb planta baixa i pis, amb una entrada principal que dona a la plaça, emmarcada amb brancals i llinda de pedra. Totes les cases presenten paraments de pedra irregular vista. A l'altra banda de la plaça, a costat de ponent, trobem cal Titot (Plaça de l'Era, 6; abans 1) (Cal Nina, per Molins 2020). Se li adossa la casa cal Barceló. Cal Titot és una gran casa aïllada amb molt de terreny. Presenta planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La entrada, descentrada, mostra una llinda de pedra amb la data 1860. Al nord de la plaça trobem les cases num. 1 i 2, disposades a prop del mur de migdia del castell. Son tres cases (num. 2 Cal Carter, Cal Josepó, i num. 1 Cal Tella) (per Molins 2020, són Saranell, Josepó i Valentines). La num. 1 presenta planta baixa, planta pis i golfes amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un gran cos adossat a la façana, amb un podi i una galeria porticada amb coberta a una vessant. La casa num. 2 era antigament a Casa Eimeric o Torras Aymeric (fitxa 119). És un edifici de dimensions una mica més àmplies que la resta. Presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es senzilla i no està centrada, amb un balcó just a sobre. Davant, al carrer, hi ha una gran pica cúbica de pedra arranjada com a jardinera. Algunes finestres llueixen grans brancals de pedra. Adossada a llevant d'aquest edifici, hi ha una tercera casa (la num. 1 de la Pujada del Castell) que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. El parament es més irregular. Estructuralment, es tracta del mateix edifici que la Torras Aymeric. Aquesta façana exhibeix una petita porta amb una inscripció. | 08178-184 | Nucli Antic. Plaça de l'Era | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es va urbanitzar l'actual Plaça de l'Era i el carrer major, ocupant la resta de l'estret altiplà definit entre les rieres del Daurell i l'Enfitat. La casa num. 2 de la Plaça de l'Era es la Casa Eimeric o Torras Aymeric (fitxa 119), una gran casa que mostra una inscripció referent a un altre propietari, Josep Parcerises (1826). A la plaça de l'Era hi va haver una de les primeres fonts públiques de Rajadell (1922), juntament amb la de la Plaça de l'Església. A l'estiu l'aigua solia estar racionada. Cal Titot (plaça de l'Era, 6) era la botiga de queviures i el forn de pa. Can Sastre era una sastreria de prestigi, i tenia clients de pobles del voltant i fins i tot de Manresa. A cal Carter (Plaça de l'Era, 2) hi vivia el carter. Molins fa un a anàlisi detallada de les cases Cal Saranell (Molins, 2020:71-73), cal Josepó (Molins, 2020:73-75), Cal Valentines (Molins, 2020:76-78). Aquí parlarem de Cal Valentines o Cal Tella, però no de Cal Josepó ni de Cal Saranell o Cal Carter, que en origen era la mateixa casa (en parlem a la fitxa 137, Casa Torras Aymeric). Molins també descriu cal Nina (Molins, 2020:78-81), que es cal Titot. A la plaça de l'Era també inclou Cal Sastre de Dalt, però l'hem inclòs a la fitxa 185. D'altra banda, nosaltres hem inclòs en aquesta fitxa les dues cases del carrer Major que donen a la plaça (Molins les te al carrer Major): Cal Peret de l'Era (segons Molins, Cal Mestre de l'Era: Molins 2020:98-100) i Ca la Marieta (Molins, 2020: 101-02). Cal Valentines es el nom de la casa que es va fer Jaume Sabater Garriga, a rel de l'establiment acordat el 1815 amb el senyor del Castell. El tros amidava 38 per 47 pams, més un hort. Un testimoni de la construcció és una finestra del primer pis, que té gravat l'any 1817. Jaume Sabater va morir solter i la casa va passar per herència a la seva germana Victòria, també soltera. En el testament, va demanar que la casa fos llogada. La casa va passar als nebots. El 1843 els cinc hereus es venen la casa a Joan Junyent Pelfort, conegut com el Valentines, perquè era fill de Valentí Junyent Junyent, un fadristern del mas Junyent. Aquest mor el 1866 i va fer hereu al primogènit Francesc Junyent Font, que era traginer. Quan mor el 1907, esdevé hereu el seu fill Josep, paleta. El 1924 s'instal·la a Barcelona amb la seva família. La casa passa a uns Junyent, possiblement als Font Junyent del Molí de Dalt. Durant molts anys la casa va estar deshabitada i deixada. Un tal Morell la comprà i la rehabilità, però al 1994 va ser embargada i va estar en mans dels bancs uns anys, fins que la compra Jordi Sánchez el 1996. El 1997 ell i la seva dona van obrir-hi un establiment, la Tasca. Servien begudes i àpats. A Cal Josepó, la casa veïna, van obrir també una botigueta on venien de tot. La Tasca va tancar el 2012. Ara la casa te un us residencial. Cal Nina té l'origen en l'establiment fet el 1859 per l'amo del castell a Josep Junyent Torra, nat el 1822, que tenia el sobrenom de Nino o Nina. En el terreny de 70x44 pams s'hi fa la casa. També compra un hort. La casa no va trigar gaire a ser inaugurada, com en dona testimoni la llinda de la porta principal amb el nom 'JOSE JUÑENT', i la llinda d'una finestra amb la data 1860. La dona del Junyent era Teresa Font Riera, una filla dels masovers del Forn. Al padró de 1868 la casa consta com a Cal Josep Junyent Nou, i abans, com a cal Nino. Com que hi havia escassetat d'allotjament, la casa va acollir de seguida un rellogat. El Nina mor el 1901 i el seu hereu es el seu fill Josep Junyent Font. Aquest mor el 1920 i fa hereu al seu fill Jacint. El 1923 la vídua i el fill es van vendre la casa i l'hort a Enriqueta Sans Vila. Aquesta i el seu marit Salvador Barceló Pallarès eren de Barcelona Ell era forner i va obrir un forn de pa. Va ensenyar l'ofici a Francesc Puig Riera, dit el Titot, que venia d'una de les cases noves edificades prop del Molí de Dalt. Titot no va trigar a fer-se càrrec del negoci i el 1929 s'anunciava la pastisseria de Francesc Puig 'Especialitat en coques i carquinyolis de gust exquisit i de merescuda fama'. Enriqueta Sans es va vendre la casa i l'hort a Francesc Puig Riera, el Titot, el 1930. Al morir el 1950, el seu fill Francesc Puig Junyent hereta el negoci i la casa. Cal Nina havia canviat d'aspecte per les obres i les ampliacions que hi havia realitzat el Puig mentre vivia. El Forner Francesc Puig Junyent mor el 1960 i llavors els seus fills van tancar la fleca, la botiga i l'estanc i se'n van a anar a Manresa. L'hereu, el fill Francesc Puig Servitja, resident a Mallorca, es van vendre la casa de Rajadell, el 1969, a Josep Prat Rial, joier de Manresa. Entre 1969 i 1987 Josep Prat es va gastar molts diners fent obres a la casa i a l'entorn. Va comprar diversos horts i altres peces de terra adjacents i va ampliar la finca. Va construir un berenador, una pista esportiva i una piscina. Amb els annexes la casa gairebé va triplicar el volum edificat. A les obres van treballar-hi molts paletes del poble. El forn de pa es va enderrocar, però la porta de ferro del forn es conserva, si bé fora de lloc. El propietari va rebatejar la casa amb el nom de la Teiera. Prat també va comprar la Sala al Massana. Tantes obres i inversions van acabar portant-lo a la ruïna. Entre 1991 i 1994 va hipotecar la propietat, que va anar a subhasta. Actualment uns nous propietaris hi viuen. Cal Peret de l'Era (segons Molins, Cal Mestre de l'Era) deu el nom al mestre de cases Ramon Soler. Ell mateix es va fer la casa al terreny que li va establir el senyor del castell el 1776, un solar de 38 x 47 pams Limitava amb l'esplanada de l'era on tots els parcers del castell hi duien les garbes a batre (d'aquí el nom de la casa i de la plaça). La llinda del portal dona una data més moderna: 1791. La inscripció diu que l'obra la va fer Ramón Solé. Mor el 1797 i el seu fill Pere Joan Soler, paleta, nat el 1767, hereta la casa (Cal Peret de l'Era). La pubilla, Agnès Soler Morera, es va casar el 1823 amb Jaume Comallonga. Aquest mor el 1854. El primogènit Pere hereta la casa, que ara es deia Comallonga. El 1908 la ven a Ramon Ferrer Selga, ferrer d'ofici. El seu fill i hereu va ser Josep Ferrer Pujolar, que també va ser ferrer. Als baixos de la casa tenia el taller de ferreria. Després de 1927 el ferrer va traslladar la ferreria de la plaça de l'Era a la ferreria del Molí Senyorial, que pertanyia a Francesc Selga. Als anys 60 s'hi va allotjar, de lloguer, algun guàrdia civil amb la seva família. Cap el 1967 Adolfo Céspedes compra la casa, un cop abandonada per la Guàrdia Civil, i la reforma. Ca la Marieta, en els inicis, era una construcció senzilla, tal vegada un cobert agrícola, adossada a cal Vidu. Esta feta de rajola. Donava a la plaça de l'Era però tenia l'entrada pel carrer Major. Apareix per primer cop en una llista de 1920 com casa del Sec, i no hi consten habitants. El Sec era el malnom que tenia Josep Serra Clotet, el qual estava de lloguer a la casa del Pujolar del carrer Major i tenia als baixos una botiga de comestibles. La botiga primer era a la casa del Pujolar, però després es va traslladar a aquesta casa del cap del carrer Major, que era de propietat dels Serra. La botiga es deia ca la Marieta (d'aqui el nom). Era molt petita i la Marieta hi venia plats i olles, joguines i altres coses. Els successors de Josep Serra van seguir pagant la contribució, la qual cosa ens confirma que n'eren els amos. Després de la guerra, la casa va ser cedida a la Falange local. S'hi celebraven actes polítics i a ca la Marieta hi guardaven les banderes falangistes (en aquest moment a la casa se li diu, és clar, la Falange). Durant l'etapa en què hi va haver dotació de guàrdies civils a Rajadell, a ca la Marieta, com a moltes altres cases desocupades, s'hi van allotjar guàrdies. El 6 d'abril de 1966 els propietaris Joan Devant i Anna Serra es van vendre la casa a Josep Garriga Millet. La seva dona, Enriqueta Barcelò, el 1975, va comprar la casa veïna del Cafè a l'amo de l'Oliver. El 1980 Josep Garriga es va vendre ca la Marieta a la propietària actual, que va fer obres a l'interior per fer habitable la casa. El nom antic de ca la Marieta coexisteix ara amb el modern de ca l'Amàlia. | 41.7280200,1.7059800 | 392376 | 4620388 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88677-foto-08178-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88677-foto-08178-184-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La gent del poble portava la seva collita de blat i ordi a aquesta plaça per treure'n el gra (per això se'n diu de l'Era). A cal Titot (Plaça de l'Era 6) destaca al portal la llinda de la entrada, que presenta la data esculpida 1860 emmarcada en una sanefa ovalada molt decorada, culminada per una creu. La casa num. 4 (Cal Peret de l'Era) llueix una inscripció a la llinda d'una gran finestra quasi a ras de terra, en la paret lateral que dona al torrent de l'Enfilat: RAMON SOLE SA FET LA PRASEN OBRA PER LO ANY 1791. La casa num. 1 llueix gravada la data 1817, amb una creu. També hi ha la inscripció JOSE J.... JUAN ENT o JOSE JUNENT a Cal Titot, a la porta principal que dona a la plaça. La casa definida per la Pujada del castell num 1 (Cal Saranell) (que estructuralment es la mateixa que la num. 2 de la Plaça de l'Era, la Casa Torras Aymeric) presenta una porta amb una llinda amb la següents inscripció gravada dins una sanefa: CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826 (fitxa 119).Tot el conjunt està protegit pel Catàleg de Bens a protegir. POUM 2014 (num. 20), pero el cataleg protegeix de forma expressa la Casa Torres Aimeric com a BCIL (amb el num. 18). | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88678 | Cases del carrer Mestre Ramon Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-mestre-ramon-planes | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp. 56-63 i 81-83 | XIX-XX | Les cases han estat acuradament restaurades | Conjunt de cases del carrer Mestre Ramon Planes (únicament al costat de llevant), que discorre des de la plaça de l'Era (a sud) a la Plaça de l'Església (a nord). Des de la plaça de l'Era hi ha una primera casa aïllada (de fet, ara son dos habitatges, la num. 2 i la num. 3 de la Plaça de l'Era. Es tracta de Can Villar (Can Saltre o Cal Sastre de Dalt, segons Molins, 2020). És una casa aïllada, que presenta planta baixa i dos pisos. La façana que dona al carrer està caracteritzada per una entrada amb brancals i llinda de pedra, rectangular, que es situa, descentrada, al nord. Presenta a la seva dreta dues finestres, una gran amb brancals i llinda de pedra, i una altra més petita emmarcada amb maçonaria irregular. Tota la planta baixa està afectada per una baixada de nivell descendent de sud a nord (amb escales al carrer). La primera planta està definida exteriorment per tres finestres emmarcades amb blocs de pedra, la central de mida una mica més gran. La segona planta està dotada d'un balcó centrat, amb reixa de ferro, i brancals de lloses de pedra, sense cap altre obertura. La casa presenta maçoneria irregular amb cantoneres de pedra, però les dues plantes presenten un arrebossat modern de ciment. Sota la coberta, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, s'observa un nous pis sobreelevat sense obertures. La següent casa es la num. 4, separada de la 2 i 3 per un carreró (Carrer Riera o Costa Vella). Es tracta de Cal Gili. Presenta planta baixa, planta pis i golfes. Te una entrada centrada amb brancals i llinda de pedra, rectangular, amb dues finestres a banda i banda, quadrades, amb ampit, igualment amb brancals i llinda de pedra. La segona planta presenta quatre finestres quadrades. Les golfes no tenen cap obertura en aquesta façana, però si a la que dona al carreró que la separa de la casa num. 2. La coberta es a doble vessant, amb el carener perpendicular cara el carreró i paral·lel respecte del carrer Mestre Ramon Planes. Les façanes estan fetes de maçoneria irregular vista. La casa num. 6 està separada de la 4 per un angle que defineix un lleu canvi de direcció del carrer. Es situada entre mitgeres entre Can Gili (la num. 4 del carrer) i cal Sastre de Baix, que té façana a la plaça de l'Església. Molins (2020) la denomina la Casa Nova del Sastre. Presenta planta baixa (amb una gran porta rectangular definida per una gran llinda i brancals de pedra) i planta pis, amb diverses obertures. | 08178-185 | Nucli Antic. Carrer Mestre Ramon Planes 2-6 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. A partir de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud pel carrer de l'Església (actualment carrer Mestre Ramon Planes). I posteriorment, pel carrer Major. Les inscripcions dels anys gravades a les llindes de les portes i finestres ens proporcionen, però, dates del segle XIX. A Cal Gili (la num. 4 del carrer) s'ubicava la botiga de queviures: s'hi venia carn i peix. També va ser estanc i fins i tot fonda (de 2 o 3 habitacions). Més endavant, va acollir la primera centraleta telefònica. Com que era fonda, hostatjà al metge del poble a la postguerra. Sota la volta i a l'altra banda del carrer hi ha un magatzem que pertany a cal Sastre. Antigament havia estat una tina, Abans de la guerra hi va tenir la fusteria Andreu Claret, el Fuster, i durant uns anys s'hi va guardar el carro dels morts. Molins fa un estudi detallat de les cases: La Casa Nova del Sastre de Baix (Molins, 2020:59-60), Cal Gili (Molins, 2020:61-63) (Les cases a l'altra banda del carrer estan descrites a la fitxa 100) i també Cal Sastre de Dalt (Molins, 2020:81-83), ja a la plaça de l'Era. La Casa Nova de Cal Sastre de Baix és una ampliació de Cal Sastre de Baix en direcció a migdia (com Cal Miralles de la Volta ho va ser ponent). Cal Sastre de Baix fou la primera casa que es va construir a la plaça, en part sobre la volta. No podem precisar la data. Va començar sent molt petita, però amb el pas dels anys es va anar engrandint. Les notícies que tenim sobre la casa nova són molt tardanes, de finals del segle XIX, quan hi vivien, de lloguer, un espardenyer i després un cisteller. El 1920 la casa estava desocupada. Abans de la guerra s'hi va estar l'Andreu Claret, el qual tenia el taller de fusteria just a l'altra banda del carrer. Com que novament la casa estava desocupada, al temps dels maquis s'hi van hostatjar guàrdies civils. L'amo Francesc Enrich Portella va morir solter el 1967 i va llegar la casa principal a les seves nebodes i a les Germanetes dels Pobres de Manresa. Les monges van vendre la casa el 1968 a Enric Amat Domingo, fabricant tèxtil de Sabadell. Cal Gili és, en opinió de Molins la casa tal vegada més emblemàtica del poble, perquè ha estat contínuament habitada i n'ha estat el centre neuràlgic, en concentrar els serveis de fonda, botiga, estanc i central telefònica. Qui va construir la casa va ser Pere Parcerisas, fill del propietari Joan Parcerisas i la seva primera muller Rosa Canudas, o Marsinyach. El 1830 el senyor del Castell li va establir una parcel·la de 40x60 pams per aixecar-hi una casa, més un espai de 12 pams més al costat per construir-hi el forn del pa. La casa es devia fer ràpid, si hem de fer cas a la llinda conservada (any 1830 casa de Pere Parsarisas). El va succeir el seu fillastre Miquel Vila Sala, que es va fer fuster i se'n va anar a Manresa. Aquest, el 1882, ven la casa a Vicenç Comellas, el qual la revèn el 1884 a Gil Gifré, també fuster (d'aquí el nom de la casa). Tenia esperit emprenedor i va esdevenir botiguer, comerciant i estanquer i va obrir a Can Gili una botiga que va estar oberta més de cent anys. El besnét de Gil, Ignasi, tenia porcs a la cort de sota casa i xais als baixos de cal Gili Vell i a la botiga es venia la carn que matava ell mateix. Els divendres baixava a Manresa amb carro i pujava peix fresc. Els dimecres i divendres es venia a la botiga gra cuit, que tenia molt d'èxit entre la colònia d'estiuejants. Quan el poble es va quedar sense cafè, a cal Gili despatxaven begudes i els homes s'hi reunien per jugar a cartes. Com que la casa és força gran, també llogaven habitacions. Durant un temps va visitar el metge Pons en una cambra de la casa. El 1965 s'hostatjava a la casa el metge Pelayo García i un guàrdia civil. Quan van tancar cal Titot, van quedar-se l'estanc, i quan van marxar els de cal Sastre, es van fer càrrec de la centraleta telefònica. Cal Sastre de Dalt era la casa d'un altre sastre (diferent del que vivia a Cal Sastre de Baix; d'aquí els dos noms). El sastre que va fer la casa era Ramon Vilà o Vilar Golarons, d'Olius. El 1850 els senyors del Castell van establir al Ramon una parcel·la de 56 x 36 pams per a poder construir-hi una casa. El terreny era a un costat de l'era del Castell i el senyor va obligar a deixar un carreró entre la seva casa i la d'en Pere Parcerisas (actual cal Gili) per respectar el camí que pujava al poble des de la riera (la Costa Vella). Dues llindes porten gravades la data 1851 i el nom Ramon Vilar. La primera vegada que s'esmenta la casa, el 1852, se l'anomena Casa Nova del Sastre, però una dècada més tard es diu cal Sastret, tal com era conegut el sastre Ramon Vilà. El 1881 i 1884 el Sastret amplia la casa amb sengles parcel·les contigües a la casa. La pubilla es casa amb el metge Ramón Vendrell i al 1897 lloga la casa al jove sastre Joan Puig Grau. El seu fill també va ser sastre. Cap el 1960 la va comprar Joan Vila-Massana. Quan el darrer llogater sastre va marxar, els Massana van convertir la casa en tres habitatges per llogar. | 41.7283400,1.7061600 | 392392 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88678-foto-08178-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88678-foto-08178-185-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El nom del carrer era anteriorment carrer església. Segons Molins (2020), carrer de la Volta.La façana de la casa num. 2 presenta dues inscripcions, dins d'orles ovalades, en planta baixa. La primera duu la llegenda Ramon Vilar (inscrita), sobre la porta; la segona, la data 1851 (en relleu), en la llinda de la finestra.La llinda de la porta la casa num. 4 (Cal Gili) presenta la següent inscripció: ANY 1830 CASA DE PERE PARSARISAS. Es troba dins una orla ovalada dividida per una creu central. A l'esquerra, dins l'orla, apareix una curiosa figura antropomorfa o de peix. Sobre una de les finestres apareix, a la llinda, la següent data gravada: 1792. Segons la propietat, aquesta llinda no es original de la casa (és d'origen desconegut) (agraïm la informació del propietari Ricard Cucurulla).Can Gili ha instal·lat, a la part posterior, una antiga bomba d'aigua (fitxa 377), visitable des del carreró del darrera. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88679 | Cases del carrer de la Font i Baixada de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-font-i-baixada-de-la-riera | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp. 64-70 | XIX-XX | Una de les cases presenta símptomes d'abandó | Entre el carrer de La Font, la Baixada de la Riera i la torrentera que limita el nucli a llevant, hi ha una illa de cases de la que destaca la casa que fa cantonada entre ambdós carrers, al nord, la num. 15 (la num. 1 del carrer de la Font). Es tracta d'una gran casa (de fet, un bloc de pisos) que presenta planta baixa i dos plantes al carrer de la Font i tres plantes al costat oposat, el que dona al torrent. Son els Pisos del Massana (Cal Ferrer, segons Molins, 2020).La façana principal dona a la Baixada de la Riera, i està definida per una gran baixada (amb escales que permeten baixar el carrer) i que explica la existència d'una nova planta (o d'un soterrani) amb façana al costat de llevant. En l'esmentada façana es troba l'entrada principal de l'immoble, centrada, rectangular i de petites dimensions. Llueix una petita finestra a la dreta. Les dues plantes superiors presenten tres finestres, la central una mica més gran. Totes elles son rectangulars amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten, a les plantes, nombroses finestres rectangulars verticals. La coberta es a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, i amb una terrassa practicable. Tot l'edifici es mostra arrebossat amb cantoneres de carreus de pedra de bona factura. En direcció sud s'adossen dos habitatges més, un rera l'altra. Presenten la façana principal al carrer de la Font (num. 3 i 5). La num. 3 es troba en mal estat o abandonada. Es tracta del Corral de Can Gili (Cal Gili Vell, segons Molins, 2020). La 5 ha estat restaurada (Ca La Llucieta, segons Molins, 2020). Actualment ha estat rotulada com 'La Pastora'. Les portes d'accés són centrades; la de la num. 3 és rectangular amb brancals de pedra de bona factura, i la de la num. 5 està rematada per un arc escarser de maons. Al carrer presenten planta baixa i un sol pis, però al darrera s'observa una alçada molt potent amb almenys una planta més i accessos independents. Més avall, entre els darreres de les cases i el torrent, s'observa una casa en ruïnes: és la Tina de Cal Sussanna (fitxa 87). Segons Molins (2020: 69-70), podria ser Ca La Molinera. | 08178-186 | Nucli antic. Carrer de la Font i Baixada de la Riera | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es van urbanitzar el carrer Església (Mestre Ramon Planes), el carrer Major i molt probablement també aquest carrer de la Font, paral·lel al carrer Major, entre aquest i el Torrent de l'Enfilat, en un sector força perifèric, i en una etapa més tardana. Destaca un gran edifici de pisos, aixecat al segle XX. (antigament Cal Ferrer). Molins fa un estudi detallat de les cases: Cal Ferrer (Molins, 2020: 64-66), Cal Gili Vell (Molins, 2020: 67-68 i Ca la Llucieta (Molins, 2020: 68-69) Cal Ferrer es va dir primer així perquè la va construir un Ferrer i als baixos de la casa hi va haver durant tres generacions una de les ferreries del poble. Després es va denominar Pisos del Massana, ja que al segle XX l'amo del mas Massana va comprar l'edifici, que consistia originalment de baixos i un pis, el va engrandir en amplada i alçada, i hi va redistribuir l'espai per encabir-hi els vuit habitatges o apartaments que té actualment. El 1857, els senyors del Castell van establir a Anton Vilà, ferrer de Sant Amanç (Can Viladès), un solar edificable de 80 x 60 pams, més un hort. La casa ja devia estat feta el 1859, d'acord amb la llinda de la porta, que resa 'Anton Vila ma fesit 1859'. L'hereu va ser el seu fill Josep Vilà Piquer. Entre 1860 i 1870 Jossep s'ocupava del molí fariner del senyor i probablement de la ferreria annexa. Llavors, la casa del carrer de la Font la tenia llogada a quatre famílies. Josep Vilà mor el 1881 i la casa passa en herència al ferrer de la tercera generació familiar, Melitó Vilà Torra, nascut el 1864. El Melitó era una persona instruïda i el 1889 exercia de secretari interí a l'Ajuntament, a més de fer de ferrer. El 1889 i després el 1891 el Melitó hipoteca la casa (que llavors s'anomenava cal Meliton). En aquell instant la casa es descrivia com un edifici compost de baixos i dos pisos. El 1899 trobem el Melitó a Barcelona fent de jornaler. Ofegat pels deutes, Melitó perd la casa i dos creditors se la queden, el metge Ramón Vendrell i Ignasi Casanovas. No sabem quan ni com, però la casa va passar a ser una propietat del mas Massana. El terreny establert inicialment mesurava 60 x 80 pams (uns 16m), i a més havia incorporat dos patis. Hi construí a tota la parcel·la, adossant-se a Can Gili Vell, i va alçar l'edifici. Totes aquestes reformes van tenir lloc en diverses fases durant el segle XX. La majoria dels pisos que va fer eren per lloguer. Cal Gili Vell és la primera casa que va tenir Gil Grifé Santasusanna, el fuster que més tard , el 1884, va comprar el que després va ser can Gili. El 1857 la senyora del castell estableix a Gil un solar edificable quadrat de 44 pams de costat, i un hort al torrent de l'Enfitat. En aquest terreny el Gili s'hi va fer una casa de dos pisos, de parcer. Se li deia la Casa d'en Gil. Els Guifré no hi vivien, i hi tenien llogaters. El 1905 l'ignasi Gil hipoteca la casa. Durant anys els de cal Gili hi tancaven el ramat i hi mataven els bens per vendre'n la carn a la botiga. Popularment se l'anomenava la casa dels Bens. La casa roman actualment abandonada i deshabitada. El solar de Ca La Llucieta, possiblement, també el va comprar Gil Gifré a la senyora del Castell, el 1876. No sabem qui ocupà inicialment la casa, que es deia Gili Nou. El 1898 la casa figura com a deshabitada i el 1910 també. El 1920 hi habiten Quirino Puig Munt i la dona Llúcia Grifé. Aquesta (Llucieta) ha donat el nom a la casa.. Mes tard la casa era coneguda com ca la Cuqui. Tots eren llogaters. El 1966 Ignasi Grifé, l'amo de cal Gili, es va vendre la casa a Imma Pedrals Costa i Óscar Alonso Rojas. La casa estava en força mal estat i la van reformar per fer-la habitable. El 1999 va canviar de propietaris. Aquests han rebatejat la casa com La Pastora, el nom d'un restaurant de Rellinars on hi treballaven. | 41.7280000,1.7062000 | 392394 | 4620386 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88679-foto-08178-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88679-foto-08178-186-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La casa gran descrita (Baixada de la Riera, 4) presenta una inscripció gravada dins d'una orla ovalada en relleu, amb la llegenda: ANTON VILA FESIT LO AÑY 1859. A banda i banda de la inscripció, dins l'orla, hi ha dos figures que reperesenten ferradures de cavall, i que fan referència a cal Ferrer, ja que la casa era inicialment una ferreria. Pel carrer de la Font s'accedeix a la Font Vella i a la Roca Sentinella | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88680 | Timpà romànic del campanar de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timpa-romanic-del-campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Piñero PEP 1993 AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a 'Rajadell' (pp.984-986) està signat per RCJ</p> | XI-XII | <p>Fragments escultòrics en altrelleu d'un antic timpà romànic, que actualment es troben encastats i reaprofitats al parament frontal del campanar de l'església parroquial de sant Iscle i Santa Victòria (fitxa 12). Es troben instal·lats al voltant d'una petita finestra quadrada inferior del campanar. El conjunt es presenta partit en dues meitats, entre les quals hi la finestra i a cada banda un seguit de carreus. La forma de semicercle del timpà, emmarcat per una sanefa decorada amb dents de llop, es pot reconstruir perfectament. L'escena representada, en alt relleu, és la de la crucifixió. La part inferior està composta per tres blocs connectats, amb els tres crucificats. Al bloc central hi ha el Crist amb dues dones que ploren (una agenollada). Als blocs laterals hi ha els dos lladres crucificats, un a cada banda. Les escenes estan delimitades per la sanefa esmentada. La part superior també està composta per tres blocs. En el central hi apareix un àngel. En els dos blocs laterals més petits, s'hi representen figures humanes. La composició de l'escena és d'un geometrisme molt elemental; les figures són petites i d'una anatomia esquemàtica; els cossos són petits i els caps es representen frontalment o de perfil. D'altra banda, hi ha una inscripció sobreposada al timpà inferior amb la data 1679.</p> | 08178-187 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | <p>Aquests fragments del timpà romànic reaprofitats al campanar hi foren encastats probablement al 1679, tal com suggereix la data gravada en el mateix element i la informació extreta de l'arxiu parroquial. El campanar fou construït pel mestre cases francès Joan Traginer i acabat el 1678 (aquesta data consta en una altre pedra gravada), en el marc de les reformes que va experimentar tota l'església al segle XVII (veure fixa 12). Es de suposar que en aquest moment es va decidir incorporar-hi aquests elements, però no sabem si procedien de la façana del temple construït al segle XIV (que potser mantenia l'antiga portalada romànica) o be es conservaven les peces soltes fora de context. En qualsevol cas, es factible considerar que el timpà hauria pertangut a la portalada del primer temple romànic, que sabem que existia per les fonts documentals, però de la que no es conserven restes immobles in situ.</p> | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88680-foto-08178-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88680-foto-08178-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88680-foto-08178-187-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es tracta d'un element de titularitat privada però d'accés públic. | 92|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88681 | Maqueta del nucli antic de Rajadell de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maqueta-del-nucli-antic-de-rajadell-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | XXI | <p>Maqueta del nucli antic de Rajadell, realitzada pels pessebristes de Manresa el 2017. Inclou la part més enlairada del lloc, que inclou el castell, la pujada del castell i la plaça de l'església amb l'església i la resta d'edifici. Te llums a l'interior.</p> | 08178-188 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | <p>Va ser construïda pel Grup Pessebristic de Manresa, entitat presidida per Francesc Villegas. Com ja es tradicional, aquesta entitat, durant el cicle de Nadal, ofereix cada nadal a l'Espai 7 del Casino de Manresa, l'exposició d'un Pessebre Monumental. Al 2017 fou dedicat al nucli antic medieval del poble de Rajadell. La mostra s'inaugurà el 16 de desembre de 2017 i s'hi s'exposà durant les festes de Nadal. Aquest muntatge fou el dinovè pessebre monumental al Casino. El grup hi va treballar durant tot el 2017, sota la dirección artístia de Vidal Orive i Josep Maria Cots (aquest darrer traspassat l'agost d'aquell any, quan el pessebre estava en una fase ben avançada de construcció). L'ajuntament de Rajadell el va adquirir al Grup Pessebristic de Manresa per exposar-lo permanentment a l'església.</p> | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 2017 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88681-foto-08178-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88681-foto-08178-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88681-foto-08178-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica a una de les capelles de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88682 | Diorames de la passió de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorames-de-la-passio-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | <p>Quatre diorames que representen els goigs de la passió. En ells es poden veure quatre escenes de la Passió de Crist: la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Crucifixió i la Resurecció. Van ser construïts el 1988 (pel que fa a l'estructura escenogràfica) per l'arquitecte i escultor manresà Ramon Oms (nascut el 1951), amb la col·laboració del mestre fuster Fernando Carvajal. Les figures són obre del seu pare, un gran mestre pessebrista (de fa uns 20 o 30 anys enrere).</p> | 08178-189 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 1988 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ramon Oms | (De propietat privada però d'accés públic) Estan instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. El mossèn de llavors, Lluis Solernou, va cedir l'espai i va patrocinar l'obra. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88683 | Làpides dels vasos funeraris de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-dels-vasos-funeraris-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Jordi Piñero (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 153-164</p> | XVII-XIX | A sobre hi ha els bancs de l'església | <p>Dues làpides corresponents a dues tombes o vasos funeràries, encastades al paviment de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. Hi estan inhumats els difunts rectors de Rajadell, de Grevolosa i de Boixadors. La primera es del segle XVII i correspon als Massana i a tres mossens. Es troba a la nau central i és de grans dimensions. Té gravats els següents textos: als marges, HIC IACENT CADAVERA BARTHOLOMEI MASANA ET PETRI MASANA RECTORIS DE GRAVALOSA RECTORIS DE BOXADOS; al centre de la llosa: SEI [VLI VRA] FRANSESCH MASANA DEL MAS SIRERA Y ELS SEVS 1648 ET IACOBI MASANA PRESBITERI. A la part superior hi ha representat l'escut de Boixadors i a la part inferior una calavera amb les dues tíbies creuades. Segons Molins (2020:153-164), la làpida mesura 2,62 metres de llarg per 1,36 d'ample, està dividida en tres requadres i envoltada d'una orla amb la inscripció dels dos rectors, Bertomeu i Pere, rectors de Boixadors i Gravolosa. El requadre situat més a prop de l'altar té al mig en relleu l'escut de Cirera, amb un arbre a banda i banda, i la llegenda 'RECTORIS BOXADOS', que es refereix a un dels mossens de l'orla. El requadre del mig té una argolla de ferro al centre i la inscripció de Francesc Massana del Mas Cirera i els seus. En un requadre inferior hi ha la inscripció del tercer dels mossens, Jaume Massana (Jacob). L'altra sepultura es del segle XIX i correspon a un rector de Rajadell. Es troba al sol de la capella del Roser i té la següent inscripció: SAPULTURA DEL RE JOSEPH COMA QVE FOV RECT DE RAJADEL MOR! DIA 18 AGOST DE 1822.</p> | 08178-190 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | <p>La més gran correspon a la fase constructiva de l'església del segle XVII, i l'altre, a la del segle XIX. Palesen com els rectors de la parròquia es feien enterrar dins la mateixa església, i que eren fills dels masos de l'entorn (la primera lapida cita el Mas Cirera, de Rajadell). Així doncs, a la sepultura, a més de l'hereu, hi ha les restes de tres capellans de la família, Jaume, Bartomeu i Pere, els dos darrers rectors de les parròquies de Boixadors i Grevalosa. El vas antic, però, no nomes conté les restes dels rectors de la familia Massana, sino que es el panteó de tota la família. El primer fou Francesc Massana. Molins (2020:153-164) explica amb detall l'enterrament de Francesc Massana. El 27 de setembre de 1649 mor Francesc Massana i va ser enterrat amb tota solemnitat al vas de la família Massana, que era davant de la capella del Roser de l'església parroquial de Rajadell (la làpida, però, porta la data 1648). Hi ha una relació o factura detallada de totes les despeses que va comportar la defunció de l'hereu Massana. En l'enterrament hi van fer acte de presència 20 preveres, que van cobrar 12 sous per cap, més el dinar. L'extremunció de nit va costar 4 sous; el rector va cobrar la tarifa doble, 12 sous; la processó del cos va costar 2 sous; el tocar creu i caldereta, 7 sous i 6 diners; els drets de terratge, 7 sous i 6 diners; el diaca va cobrar 4 sous i el convit dels capellans va sortir per 10 sous. Uns dies més endavant es va fer la novena, on van assistir-hi 40 capellans, a raó de 12 sous. El convit va pujar a 1 lliura i per un trentenari i set misses de repòs, la família va haver de desembutxacar 6 lliures més. Tot plegat, més de 46 lliures, una quantitat que, en aquella època, permetia adquirir un parell de matxos o 30 sacs de blat.</p> | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88683-foto-08178-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88683-foto-08178-190-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto 1 es de Jordi Piñero (PEP 1993) | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88697 | Barraca del Camí de Can Coll (Codi 17464) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-coll-codi-17464 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. - Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17464 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | A la part posterior presenta esquerdes. Força emboscada. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. A tres filades per sobre la llinda s'aixeca la falsa cúpula coberta de terra .Aquesta s'assenta sobre un ràfec de pedres planes volades. A l'interior, just a la part oposada a l'entrada s'observa com es va aprofitar una gran roca ja present en el terreny per fer la base del mur. | 08178-203 | Pla del Coll. Pla de Cirera La Massana. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7138000,1.7341800 | 394698 | 4618775 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88697-foto-08178-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88697-foto-08178-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88697-foto-08178-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba al camí de Can Coll, a ma esquerra, venint de Can Massana, a 400 metres abans d'arribar a El Coll.Barraca Codi 17464 de la wiquipedra (Autor: Jordi Riera Plana Data registre: 6/4/2018) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88699 | Goigs de Santa Llúcia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-3 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Ll%C3%BAcia_de_Rajadell https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/06/goigs-santa-llucia-rajadell-bages.html | XX | Goigs a llaor de Santa Llúcia gloriosa, verge i màrtir venerada en la capella del mas de santa Llúcia de Rajadell, comarca del Bages. El text és el següent: Puig el cel teniu posada, molt amada, o Llúcia de Cristo esposa, ohiunos, Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fonch servida de alt Déu la ommnipotència, a mostrà sa excelencia, y sens mida observant en sa obediència; de tantas virtuts dotada, molt amada, etc. A vostra mare alcansàreu y donàreu millora en sa malaltia, puig Aghata intercedia al qui pregàveu, que us alentàs cada dia fins vostra vida acabada molt amada etc. Aborrireu las riquesas y promesas de las cosa temporals, fugint del mon, tots los mals y sas vilesas amant sols las celestials; imb llum de fe il·luminada molt amada, etc. Sentint Pascacio, que amàsseu y adoràsseu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest lo negàsseu de tot cor y enteniment; mès de ell fóreu ajudada molt amada, etc. Eixint amb palma y victòria !o gran glória! de torpesas vostre cós lo Sant Esperit en Vos, (digna memòria) contra l'dimoni envejós, tinguèreu sempre guardada molt amada, etc. Quan les paraules no bastáren, no faltaren grans assots y grans torments, més de Vos los sants intents may se apartaren de quils preserva contents; persó fóreu degollada, molt amada, etc. Vostra vida tan hermosa y gloriosa acabada en lo món trist, servireu a Jesu-Crist pura y ditxosa, y santa com may se ha vist; en lo cel sóu col·locada, molt amada, etc. En aquesta vida trista, de la vista vos tenim per protectora, a qui favor vos implora dàuli vista, amb llum clara y ben sonora; guiaunos, màrtir sagrada, molt amada, etc. TORNADA Al quius té per advocada molt amada, o Llúcia de Cristo esposa, ohiunos, verge gloriosa. OREMUS (Frases en llatí) Tonada Popular. 1973 | 08178-205 | El Forn de Santa Llúcia. | La capella de Santa Llúcia està adossada a la casa El Forn, anomenada així pel forn de vidre que hi havia al segle XVI. Havia estat un monestir de deodonades del segle XIII. El monestir de Santa Llúcia va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades que Ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell. El 1278 era seu d'una comunitat femenina procedent de Sant Miquel de Cirera. La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1287 la prioressa Cirera es fa enterrar a la mateix església. El 1304 es funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. Les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. El Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. La vida del monestir acaba però no la de la capella. Posteriorment, el temple del monestir s'utilitza corn a capella del mas Forn. S'hi fan noves reformes al voltant del 1636. A aquest moment pertany el que queda del retaule i imatge de la santa, que correspon a inicis del segle XVII. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1886 es fan reparacions i es torna a celebrar missa. El retaule juntament amb la imatge de la santa, de fusta policromada, foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1973 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88699-foto-08178-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Goig impres localitzat a la xarxa, i posteriorment facilitat per la propietat del Mas Forn. L'any 1973 es van editar uns goigs ben il·lustrats de la capella, amb la lletra i tonada populars de Santa Llúcia (al final de l'impres consta la data 1973). Imatge capturada de la xarxa i també lliurada per l'ajuntament, amb un full annex que explica la història del monestir de Santa Llúcia i que podria ser el revers del goig. El goig es va reeditar el 13 de desembre de 2012 pel Mas Forn. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88700 | Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle i Victòria (antics) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs-aciscle-i-victoria-antics | Amics dels Goigs (2008). Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle y Victòria Patrons de Rajadell. 3a etapa. Num. 71. Col·lecció Goigs inèdits i recuperats num. 1. Al revers: Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. | XVIII | Goigs dels Sants Màrtirs Aciscle y Victòria Patrons de Rajadell (Dedicats a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria) La lletra és: Tingam tots en la memòria Ab devoció complida R. De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Essent los dos molt petits Perdéreu pare y mare y vàreu ser recollits per la dina Inciana criant-vos ab gran fervor en la nostra lley divina De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida En Córdoba, ciutat gran estiguéreu alguns anys la lley de Déu publicant llançant fora los enganys avisant a molta gent deixessin la idolatria De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Anà en esta ciutat Un cruel governador, Dion anomenat, arribà com un lleó, y de promte féu menassas los fiels perseguiria De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida En continent va cridar: 'A vos Aciscle i Victòria, mos déus habeu d'adorar y tenir-os en memòria, cuant no, habeu de morir ab desgràcia d'ells y mia' De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida O dichosos, respongueren que un sol déu adoràban y prestamén vos prengueren, a la presó vos portaren, del cel fóreu assistits, donant-vos favor y guia. De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Y fóreu atormentats Ab molt modos diferents, passàreu per aygua y foch, flechas y altres turments, aprés fóreu degollats cridant Jesús y Maria De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Germans fóreu en la terra, Fills d'un pare y mare, y germans en lo martiri puig junts vos atormentaren y germans sou en lo cel gosant la alta gerarquia De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Curau de dolor de pits, O màrtirs sempre excel,lents, a las maras afligidas los feu abundar la llet cuant devotas y postradas vostres favors suplican De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida O Sants Màrtirs gloriosos Teniu-nos en la memòria, que per ésser tan dichosos de pujar dalt en la glòria, y puig sou nostres Patrons guardau-nos de nit y de dia De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Per patrons vos veneram tots los de aquesta parròquia feu que la pedra no hi tòquia ni siam ferits del llam puig de cor vos invocam useu de misericòrdia. De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida TORNADA Tingam tots a la memòria Ab devoció complida De Aciscle y Victoria la sua molt santa vida Al final hi ha un OREMUS amb una oració en llatí | 08178-206 | Nucli Antic | Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88700-foto-08178-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Aquests goigs van ser descoberts i recuperats pels Amics dels Goigs a rel de la conferència 'Els goigs manuscrits' que impartí el Sr. Ramon Millet i Domenech el 6.6.2007 a seu de l'entitat, una matèria força desconeguda. Millet va presentar aquests goigs en concret, escrits a mà, sobre la llegenda de sant Aciscle i Santa Victòria, de Rajadell. Són del segle XVIII. Hom creu que es van perdre al llarg de la història, fins que Millet els descobrí. Aquests goigs van ser editats (600 exemplars) per Amics dels Goigs el febrer de 2008, per a ser distribuïts el 20.2.2008 en la cloenda de la seva assemblea i en record de la conferència. Al revers hi ha un text de A. Vilella i es reprodueix el manuscrit (fotos 2 i 3 d'aquesta fitxa). Aquests goigs no coincideixen amb els que va reelaborar anteriorment, el 1998, el rector Marius Masoliver a partir de la lletra popular i amb musica d'Ignasi Torras, que també van editar Els Amics dels Goigs (fitxa 146). | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml