Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88562 | Cal Marinyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marinyac | En estat ruïnós | Casa de pagès en estat avançat de ruïna. Queden restes d'estructures actualment tallades pel camí que va a cal Jona. En l'estat actual no es pot apreciar ni la planta ni la tipologia de la casa. | 08178-69 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7416500,1.6840700 | 390577 | 4621929 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A finals del segle XX encara s'emportaven material d'aquesta casa per aprofitar-lo en una altra construcció.Es situa a 100 m.abans d'arribar a Cal Jona (fitxa 68), en un entorn muntanyòs, amb boscos de pins.A l'any 2020 no ha estat localitzada (com tampoc cal Jona), El camí que pel barranc del Prim hi anava, en direcció N, entre S. Amanç i cal Peric, avui es impracticable. La descripció i la foto correspon al PEP 1993. Les coordenades UTM i la ref. cadastral corresponen a Can Jona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88577 | Mas el Rauric, tines del Rauric i capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-rauric-tines-del-rauric-i-capella-de-santa-margarida | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. GAVIN, Josep Maria (1979) Inventari d'Esglésies. Num. 5. Bages. Artestudi Edicions Novembre 1979. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39. BENET I CLARÀ, Albert (1986) Precisions sobre la història d'algunes esglésies d'època romànica al Bages. Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 22. Juliol-Agost 1986 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2000) Santa Margarida. La desapareguda capella de can Servitge (avui can Batlle). Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 122. Pp. 103-106. Octubre-desembre 2000 | En ruïna. La vegetació dificulta força el reconeixement de l'immoble. Casa quasi desapareguda. Tines millor conservades | Conjunt corresponent a un antic mas, avui en ruïnes, de les que només s'identifiquen actualment diversos grups de tines. Subsisteixen alguns murs, sobretot al sector NE, que podrien correspondre al mas i/o a la capella de Santa Margarida, que coneixem per cites documentals. La ubicació exacte i la descripció tant del mas com de la capella que hi tenia al costat, per tant, és impossible, ja que pràcticament no en queden restes. Possiblement s'utilitzessin altres parts del conjunt com a habitatge, tal com sembla indicar l'existència de revoltons en una de les tines. Els immobles destinats a tines, en canvi, s'han conservat millor i són més fàcilment identificables. D'acord amb la descripció detallada feta per Piñero (PEP 1993; la visita efectuada el 2020 en dificulta la validació, degut a la frondosa vegetació), es poden identificar tres grans grups de tines prototípics i dos de més petits, en un estat més degradat. En total es conserven 24 tines que són identificables, però podria haver-ne més, actualment ocultes. Un primer grup està situat al costat de tramuntana del camí. Es tracta d'una construcció típica allargada formada per diferents cossos adossats. Hi ha sis tines: cinc de cilíndriques, de 2,40 metres de diàmetre, i una quadrada, de 2 x 2 metres. Un segon grup de tines és situat al sector est, entre els dos camins que segueixen en aquesta direcció. Aquesta construcció és la més ferma i ben conservada. Segueix el mateix model típic, amb barracons a la part de les boixes. Consta de 9 tines: una quadrada de 3 x 3 metres; 5 de cilíndriques, de 2 metres de diàmetre, i tres de molt petites (tinois), que mesuren entre 1'5 i 1'7 metres de diàmetre . Un tercer grup és situat al sector SO en una posició elevada respecte del camí. La construcció es troba força deteriorada i consta de 5 tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. A prop s'aixeca una altra construcció, petita, amb coberta a una vessant. Podria correspondre a tines o bé tenir altres funcions de treball o d'habitatge. És inaccessible a causa de la vegetació. Finalment, hi ha dues construccions més amb dues tines cadascuna, situades al costat de migdia del camí. Prop d'aquí s'observa un element interessant. Es tracta d'una petita construcció amb volta, molt ben feta, que devia servir per emmagatzemar l'aigua que naixia en aquest punt. | 08178-84 | Vallformosa. Solella del Rouric. SE del terme. | El Rauric apareix citat el 1280. El mas pertanyia a la parròquia de Sant Salvador de Vallformosa. Durant les crisis dels segles XIV i XV fou un dels pocs masos que no s'abandona. Almenys el 1553, en fer recompte de les famílies de les parròquies de Sant Salvador de Vallformosa i de Monistrolet, s'esmenta Valentí Campserver, que ocupava el mas Raurich. Segons Ernest Molins, Capserver era de Fals. El cadastre de 1786 cita Salvador Raurich com habitant de la parròquia de la Vallformosa. El mas va ser habitat per masovers fins els anys 60 del segle XX. Quan va ser adquirit per can Massana en aquestes dates, el procés de deteriorament s'accelerà i es procedí a un enderroc exprés de la casa, que es conservava sencera, per tal d'alleugerir l'impost de contribució. Gavin (1979:148) publica una fotografia antiga (dels anys 70 del segle XX?) de les ruïnes de Santa Margarida del Rauric, i afirma que avui (anys 70) ja no en queda res. Es veu a la dreta estructures que identifica com de la capella, i a l'esquerra hi ha la façana d'una masia molt gran. Segons la Catalunya Romànica (Benet, 1984:39), la capella de Santa Margarida del Rauric (Rajadell) estava situada dins l'antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric. El Rauric està a la partió entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola i tal vegada el mas, o potser només la capella, estigué en terme de Guardiola. Efectivament, l'antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell. No degué passar mai de capella rural. L'església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola (per tant podria tenir origen romànic). Dos anys més tard, Benet (1986) sembla rectificar quan és informat d'una possible capella dedicada a Santa Margarida localitzada dins el terme de Sant Salvador de Guardiola. L'any 2000 Capdevila (2000: 103-106) dona notícia d'una desapareguda capella de Santa Margarida de Guardiola relacionada amb can Servitge (es tracta d'un Can Servitge, avui Can Batlle, situat a Guardiola; res a veure amb Can Servitge de Vallformosa, Rajadell). Hi ha referències documentals de deixes de veïns de Guardiola a aquesta església als segles XIV, XV, XVI i XVII. Tot i que subsisteixen dubtes sobre si es tracta d'una sola església, nosaltres ens inclinem per l'existència de dues capelles dedicades a santa Margarida, la del Rauric i la de Guardiola. | 41.7022700,1.7387200 | 395057 | 4617489 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 87) com Rauric (Al PEP 1993, citat com cal Rouric). També denominat Tines de Santa Margarita.Antic mas totalment abandonat. L'indret és inhòspit, amb vegetació abundant per tot arreu. Les tines, de gran interès, es conserven millor, en un estat diferent en cada cas.El conjunt es troba a la falda del serrat que s'aixeca al costat de migdia de la riera de l'Infern o Riu Formós. Cal seguir el camí de Castellfollit a can Servitge, pel costat sud de la riera de l'Infern; passats uns 1500 m del mas Barquets en direcció oest i abans d'arribar a cal Claret s'ha de prendre un desviament que travessa la riera, i després continuar uns metres en la direcció oposada, cap a llevant. Uns xipresos molt grans al camí identifiquen el lloc. La vall on es troba Cal Rauric és un indret tradicionalment poc habitat i boscós, i fou molt afectat per l'incendi de 1980.Segons Piñero (PEP 1993), a prop hi ha una altra casa en ruïnes, Santa Margarida, i una capella sota l'advocació de santa Margarida. Entenem que tot forma part d'un mateix conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88582 | Forn de Can Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-tatje | El forn es conserva en mal estat. La terra havia cobert els buits i les pedres de les estructures es mantenien precàriament el 1993. Actualemt, cobert per la vegetació. | Forn d'obra per a producció de totxos. El forn no està construït sobre terreny pla sinó excavat en un desnivell. Té una estructura de forma piramidal, amb les parets de terra rubifactades degut a les altes temperatures. A un nivell inferior hi ha dues boques (corresponents a la fogaina), fetes amb dos arcs de pedra. El sostre de la fogaina s'aguanta mitjançant una sèrie d'arcs successius. La cambra superior del forn actualment és plena de terra . Davant del forn hi ha una petita bassa (descripció PEP 1993). | 08178-89 | Monistrolet. NO del terme. | 41.7324200,1.7500900 | 396052 | 4620823 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88582-foto-08178-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88582-foto-08178-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es situa a pocs metres de la sínia de Can Tatjé (fitxa 110), en una terrassa amb horts, al costat de la carretera (antic camí ral) de Rajadell a Manresa, entre la Cantina i una riera, i a 19 m. a l'O. d'aquesta riera. La casa de Can Tatxé o Tatxé es situa uns 70 metres al NE.A l'any 2020 pràcticament no es veu res del que es podia percebre el 1993. Està ple de vegetació. Les fotos 1 i 2 corresponen a 2020. La foto 3, al PEP 1993. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88601 | Roca Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-sentinella | Informació oral: Joan Vidal | Bloc de pedra col·locat artificialment a l'extrem rocós d'un replà del turó, en un lloc estratègic, per la qual cosa podria haver estat utilitzat com talaia. La roca, apuntalada artificialment per un cantó amb una altra de més petita, presenta l'aspecte d'una torxa. Es tracta d'un bloc de conglomerat, de forma més o menys cúbica, que amida 1,60 x 1,70 metres, i 0,70 de gruix. A la superfície superior semblen apreciar-se restes de cendra. | 08178-108 | Obaga del Forn | Segons la tradició oral, la roca s'anomenava Sentinella i la gent dels rodals l'utilitzava per enviar-se senyals de fum en cas de perill. No sembla que es tracti d'un element medieval, ja que les guàrdies medievals formaven una xarxa relacionada amb el castell i es comunicaven més aviat amb senyals acústics (toc de corneta). El nom de Sentinella s'acosta més a la tradició carlina. | 41.7265700,1.7090600 | 392630 | 4620223 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada a uns 300 metres de Rajadell, en direcció est, a la falda del turó que s'aixeca a l'altra banda del torrent de l'Enfitat. La situació de la roca és estratègica. Domina la vall de la riera de Rajadell. De la banda de llevant s'avista la punta de Sabata, Collbaix i les terres del pla de Bages. De la banda de ponent la visibilitat és més reduida. Segons Joan Vidal, aquest punt es comunicava d'una banda amb una torre a Collbaix i de l'altra amb una torre prop de cal Quius, per la banda de ponent.La foto 2 correspon al PEP 1993. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88603 | Sínia de Can Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-tatje | En estat d'abandó | Sínia definida per un pou circular fet de pedra, amb la boca de forma oval. A la part superior es conserva l'engranatge i tot el mecanisme complet, excepte el pal que anava lligat a l'animal. També es conserva un tub, que arriba al fons del pou. Actualment hi ha una petita construcció cúbica adossada al pou i una bomba mecànica. | 08178-110 | Monistrolet. NO del terme. | 41.7325000,1.7508500 | 396115 | 4620831 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88603-foto-08178-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88603-foto-08178-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A pocs metres del forn de Can Tatjé (fitxa 89), en una terrassa amb horts, al costat de la carretera (camí ral) de Rajadell a Manresa, entre una riera i l'Hostal, a 30 m a l'E. de la esmentada riera, | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88611 | Pedrera de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-centelles | AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura). PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa | Abandonada | Pedrera de pedra sorrenca definida per un sol front d'extracció, d'una cinquantena de metres de llarg, que retalla el cingle. La beta aprofitable (entre 0,50 i 0,75 metres de potencia) es troba sota uns estrats més irregulars. La pedra sorrenca és d'un color beix clar en alguns punts amb tendència al vermellós. Al replà que s'ha format per l'activitat de la pedrera s'hi poden veure restes de blocs tallats, alguns amb tasconeres (marques dels tascons que s'utilitzaven per petar la roca). Així mateix, el replà esta reforçat per un mur de contenció format per grossos carreus. | 08178-118 | Centelles.NO del terme. | És possible que aquesta pedrera fos utilitzada per extreure i tallar els carreus per a la vil·la romana de Sant Amanç (carreus que posteriorment s'aprofitaren al molí de can Viladés). Es tracta de carreus de grans dimensions (blocs paral·lelepípedes anomenats opus quadratum). El material i el color de la pedra coincideixen. D'altra banda, segons noticies orals, la pedra d'aquesta pedrera s'utilitzà més recentment en destí a unes obres realitzades al casal de Sant Amanç o Can Viladés. | 41.7421600,1.6705800 | 389456 | 4622003 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-3.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Única pedrera identificada al terme de Rajadell, en el sector de Centelles. La pedrera, de petites dimensions, no es pot datar de forma fiable, però es podria relacionar amb la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i ser atribuïda, per tant, al període romà. Per ara s'ha pogut observar que el material i el color de la pedra coincideixen amb els utilitzats a la vil·la romana i amb el molí de Can Vilades. Ha estat utilitzada fins fa poc temps.La comunicació amb el pla de Centelles és bona mentre que amb Sant Amanç és difícil. Per tant, com que aquesta pedrera es troba en una posició elevada, a uns 1000 metres de Sant Amanç, podria ser que els carreus haguessin estat transportats cingle avall en direcció Sant Amanç.S'ubica a la part més meridional de l'altiplà de Centelles, al capdamunt d'un cingle, en una zona erma amb vegetació de bosc de pi, i orientada vers el sud amb una gran vista sobre Sant Amanç i sobre la vall de la riera de Rajadell en aquest sector. És millor anar-hi pel mas Centelles (per Fonollosa). En el trencall que hi ha al davant del mas cal agafar un desviament en direcció SE per una pista de terra que en 900 m ens acosta al mas Reguer de Centelles (Can Tàssies). Des d'aquí cal continuar a peu 300 m en direcció sud-est, creuant un bosc i un camp de conreu, fins arribar al cingle on es localitza el jaciment. La pedrera és just sota la carena que mira cap a Sant Amanç. Actualment hi passa una línia d'alta tensió (accés segons PEP 1993).Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va localitzar l'indret, molt erosionat per les inclemències meteorològiques que fan despendre grans blocs. En canvi no es van poder observar marques de tascons.El 2020, a l'elaborar el present mapa, no ha estat possible localitzar aquest element. La descripció correspon a J. Piñero, PEP 1993. Les fotografies corresponen a la Revisió de la Carta Arqueològica (IPAC) de la Generalitat feta el 2010 (fotos: Xavier Esteve). Les coordenades UTM són aproximatives. | 80 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88623 | Balma de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-bosc | Notícies orals d'Antoni Daura (1993) IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Carlús, X.; Piñero, J.: Memòria de l'actuació a la balma de Can Bosc (Rajadell, Bages), 1994. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1421. Parcerisas, J.: Memòria d'excavació del conjunt arqueològic de Can Bosc, 1995. Parcerisas. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1580. Pedro Pascual, M., (juliol, setembre, octubre 2002), Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular), Mem.núm. 4903 | Erosionat. | Balma sepulcral de petites dimensions que forma una cavitat de poc més d'un metre d'alçada màxima i d'uns 30 metres de llargària . A l'interior de la cavitat aparegueren als anys 70 o 80 del segle XX restes òssies humanes. El 1993, en el marc del PEP, es varen observar ossos enterrats al sól. Aproximadament un metre davant de la balma hi ha una paret de pedra seca. Es tracta d'una obra moderna, possiblement de cara a aprofitar la balma per a usos agropecuaris. Les excavacions realitzades el 1994 i 1995 permeteren detectar dos sectors a la balma: Can Bosc I, situat sota la pròpia balma i corresponent a un enterrament de cronologia calcolítica, i Can Bosc II, situat en un petit replà a l'extrem on s'acaba la balma. CAN BOSC I: Es tracta d'una balma sepulcral amb ritual funerari d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera. En el decurs de l'excavació de 1995 aparegueren un total de 10 cranis dins un conjunt de 500 ossos humans, amuntegats en una estreta franja a la part central de la balma. Com a material aparegué una dena de collaret. Pel tipus de jaciment, el ritual funerari i els materials arqueològics, es pot ubicar cronoculturalment en el Calcolític. CAN BOSC II: L'excavació realitzada el 1995 va aportar 400 peces d'indústria lítica a base de micròlits, entre els que predominen els gratadors i alguna punta de fletxa. L'anàlisi tipològica de les peces sembla indicar una cronologia epipaleolítica per aquest sector. Pot tractar-se d'un assentament de curta durada on es tractaven les pells. | 08178-130 | Monistrolet. NE del terme. | Es tracta d'una balma sepulcral corresponent com a mínim a dos moments: l'epipaleolític i el calcolític. Cal remarcar que es troba al costat del camí de Rajadell a Manresa. Per tant, anteriorment al camí ral i a la via romana que seguien aquest itinerari per la riera de Rajadell, és probable que ja existís un camí més antic, de tradició prehistòrica. | 41.7330600,1.7427700 | 395444 | 4620903 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es tracta d'una balma de petites dimensions situada en una terrassa de la riera de Rajadell i a tocar del camí que discorre per la vall de la riera.El jaciment es situa al peu mateix del camí de Rajadell a Manresa, prop de la riera de Rajadell, en una corba del camí, a uns 650 metres de la Cantina en direcció O., cap a Rajadell, i a 250 m. al N. del Mas Bosch (a l'altre costat de l'Eix Transversal, C-25). Des de Rajadell, cal entomar la carretera a Monistrolet. Passant per sota el pont de la via del tren, cal seguir la carretera deixant el Mas Bosch a la dreta i La Caseta del Puig a l'esquerra i travessar per sota del pont de l'eix transversal. A l'altre costa, seguint el camí, desseguida es troba la balma, a l'esquerra..Les primeres notícies d'aquest jaciment es deuen a un grup d'excursionistes manresans que l'any 1989 advertiren les nombroses restes òssies disperses en superfície en una de les baumes que es troben a peu de camí entre Sant Joan i RajadellL'any 1994, arran de les obres de l'eix transversal -que discorre a tocar de la balma- el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya encarregà al Servei d'Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona la realització de sondeigs d'urgència, detectant dos sectors d'interès arqueològic al voltant de la balma: can Bosc I, sota la balma pròpiament dita, corresponent al Calcolític; i can Bosc II de l'Epipaleolític, uns metres més a l'est. L'any 1995 es realitzà una altra campanya d'urgència que completà l'excavació dels sectors d'interès de la balma, afectada pel traçat de l'Eix Transversal.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va comprovar que a la cornisa on hi ha la balma encara es podien observar les evidències de les cales i excavacions realitzats els anys 1994 i 1995. A l'any 2020 també es van observar. Junt amb la Balma dels Moros, es el jaciment més antic de Rajadell. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88624 | Sepultures del Mas Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-mas-forn | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA 1 A; GALOBART 1 J (1984). 'Cementiri de Santa Llúcia'. Catalunya Romànica. Vol. X II. El Bages. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 359 . GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) DAURA A, GALOBART J (1983). 'L 'Arqueologia al Bages (II )' . Les Fonts . Núm. 6. Manresa .p 89. | El jaciment es troba colgat sota terra. | Necròpolis de sepultures medievals (tot i que només s'ha excavat una) cobertes amb lloses, que consistien en fosses allargades excavades al terreny i protegides únicament per lloses de coberta. L'orientació de la tomba exhumada és la típica: d'est a oest. Durant l'excavació (feta amb motiu de les obres d'instal·lació d'un pou mort al Mas Forn) va aparèixer un esquelet masculí, en decúbit supí, amb el cap girat a l'esquerra, i els braços estirats, perfectament conservat i sense aixovar. La fossa, allargada i de 1,65 m de longitud, estava excavada al subsòl natural argilós i estava coberta per lloses de pedra. | 08178-131 | El Forn de Santa Lúcia. | Tot i que l'esquelet esmentat és masculí, podria formar part de l'antiga necròpolis corresponent al monestir (femení) de Santa Llúcia,. La capella de santa Llúcia és el que ens resta de l'antic monestir de deodonades o canongesses de Sant Agustí, un petit cenobi establert a la segona meitat del segle XIII al lloc i documentat el 1275, que depenia del terme del Castell de Rajadell.. El 1304 la comunitat de santa Llúcia fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. Els monestir fou abandonat a rel la inestabilitat provocada per la Guerra Civil catalana (1460-1470). L'església conserva una part romànica, l'actual capçalera, ampliada amb una nau gòtica, molt més gran i alta, del segle XIV. | 41.7289400,1.7127400 | 392940 | 4620482 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 57 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). A les cartes Arqueològiques de la Generalitat el jaciment apareix citat com Santa Llúcia. Sepultures del mas Forn / Cementiri de santa Llúcia, a rel de la troballa efectuada als horts del mas Forn. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va documentar el bon estat de conservació de l'església però no es va anotar cap indici que es pugues relacionar amb la necròpolis.El jaciment es troba situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell, a una terrassa baixa on es localitza el mas el Forn (fitxa 66) i la capella de santa Llúcia (fitxa 8), rodejats de camps conreats, al costat de la carretera de Rajadell a Fals. La troballa es va efectuar a l'hort just al costat del mur que sosté la terrassa del Mas, al seu SO, al fer una excavació per instal·lar una canonada de la casa a un pou mort, a poc més d'1 m de fondària. Francesc Rafat, historiador afeccionat i propietari del mas, va excavar i documentar la troballa. Les restes arqueològiques es van tornar a tapar. Aquesta excavació està referenciada com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, XI,1984 :359). Aquesta forma de sepultura -de coberta de llosa- és poc usual en els cementiris medievals de la comarca del Bages. El tipus més freqüent és el de cista, amb lloses per totes bandes.Tot i que es podria pensar que pel voltant hagin d'haver més tombes, constituint una necròpolis de certa importància de cronologia baixmedieval i relacionable amb el monestir, en realitat no podem assegurar que per una sola tomba, la necròpolis del monestir estigués en aquest terreny situat al SO de l'església, ja que hi ha notícies antigues de troballes d'altres restes òssies al sector de llevant, davant mateix de la façana principal de la capella. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets femenins. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi varen aparèixer ossamentes humanes. La foto 3 correspon a l'excavació (Foto: J. Galobart Catalunya Romànica, XI,1984 :359). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88626 | Jaciment romà de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-monistrolet | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. RAFAT 1 F (1985); (1986). 'Festa de Sant Sebastià'. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. Martí Castelló, R.; COLOMER i Salomó, J., (setembre-novembre 2002), Memòria del projecte arqueològic: 'Prospeccions als Monistrols del Bages', Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia Mem.núm. 5028 | No excavat | Jaciment romà detectat per troballes superficials de materials arqueològics. J. Piñero ja donar a conèixer les troballes al PEP (1993) i a la revisió de la carta Arqueològica (1994). Per una banda, eren visibles diversos fragments de tegula i de dolium identificats com a material de reble a la façana nord de la rectoria. D'altra banda, es van recollir diversos fragments de dolium i quatre fragments de ceràmica sigil·lata al camp d'ametllers situat al costat de llevant del camí d'accés a Monistrolet, a uns 100 metres al nord de l'església de Santa Maria de Monistrol (fitxa 13) L'any 2002 es va realitzar una campanya de prospeccions a diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb motiu d'esclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar els seu origen. Durant la prospecció es va poder obtenir a Monistrolet una mostra selectiva d'una desena de fragments ceràmics entre els quals hi havia un fragment de tègula romana, encara que la majoria eren produccions altmedievals i la resta eren de factura moderna. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va corroborar que encara es podien observar materials romans a les parets de ponent de la rectoria però no es van poder realitzar noves prospeccions superficials als camps adjacents. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 22 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa) | 08178-133 | Nucli de Monistrolet. E. del terme | El topònim de Monistrolet podria indicar un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Podria tractar-se d'una àrea de culte, relacionada amb el pas de la via romana, ja fos un temple, una basílica paleocristiana (com la que aparegué a Artés) o un monestir. El material arqueològic recollit prop de l'església i a les mateixes parets de la rectoria confirmen l'existència del jaciment. Els orígens de l'església medieval de Santa Maria de Monistrol es remunten al segle XI. Des del primer moment Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, En aquesta època part de les terres de Monistrol pertanyien al terme de Manresa. La jurisdicció de les terres de la parròquia era en mans de la família Eimeric i de la Seu de Manresa. A partir del segle XVII l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren l'obra de l'antiga església romànica. El 1813, amb l'establiment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, Monistrol i Sant Salvador de Vallformosa s'integraren en el municipi de Rajadell. | 41.7300200,1.7606100 | 396923 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-3.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017--21 | S'ubica al nord de l'església (fitxa 13) i la rectoria (fitxa 91) de Santa Maria de Monistrol o Monistrolet de Rajadell, en un petita esplanada sobre la riera de Rajadell. L' indret on van aparèixer el 1993 les restes ceràmiques està plantat actualment d'ametllers i està tancat amb una tanca metàl·lica.El jaciment es troba en l'itinerari del Camí Ral - Via Romana (fitxa 143). L'itinerari més recent del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quants metres al nord de Monistrolet, però el 1993 es va documentar vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigia directament a Monistrolet. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat de l'antic camí romà i medieval.La troballa de restes arqueològiques en superfície a Monistrolet ha estat fruït de diverses prospeccions. El material romà identificat és escàs però suficient per confirmar el jaciment. El 2020 no s'ha pogut accedir al lloc.Les fotos corresponen a l'IPAC (Carta Arqueològica de la Generalitat) 1. Vista General 2. Camp on hi restes en superfície. 3. Restes romanes a la paret de la Rectoria. Fotos: Xavier Esteve 2010. | 85|87|83|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88627 | Jaciment romà de cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-cal-balart | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) | No excavat | Possible jaciment romà o iberoromà detectat el 1993 per troballes superficials de materials arqueològics, en el marc dels treballs del PEP 1993. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num.21 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). En aquest indret es van recollir materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna), i més recentment, altres restes superficials escasses, com ara algun fragment de ceràmica comuna i de dolium. | 08178-134 | El Racó. | Aquest jaciment fou descobert per un grup d'excursionistes l'any 1993. Uns mesos després de la troballa comunicaren la notícia a l'Ajuntament i cediren el material. Cal situar cal Balart en relació amb la resta de jaciments romans descoberts als anys 90 del segle XX a Rajadell: Sant Amanç, Monistrolet i el pas de la via romana. Podria ser un petit assentament ibèric romanitzat. | 41.7114000,1.7019100 | 392010 | 4618548 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A vegades escrit Can Balard. El jaciment es troba situat en un petit altiplà, al costat d'un turonet rocós. El lloc presenta diverses feixes d'antigues vinyes fetes amb pedra abundant, alguna formant un mur d'un gruix considerable i una barraca. És un terreny força alt, envoltat de petites planes conreables, des del qual es dominen les terres situades cap a tramuntana. S'albira perfectament cal Balart i el barri dels Molins. És a dir, es dominava l'àrea propera a l'itinerari de la via romana que discorria per la riera de Rajadell. Segons el PEP 1993, per anar al jaciment (situat a 1300m al sud del poble de Rajadell) cal prendre el camí que surt de Rajadell en direcció SE cap a cal Balart, que cal resseguir 1'2 km, passant de llarg el mas, fins a un trencall situat al sud de la Quintana del Pujolar. Des d'aquest punt cal seguir uns 400 m en direcció sud per una pista que es troba en pitjors condicions, fins arribar als camps de l'Enveja, on cal continuar a peu entre els camps 200 m fins arribar a l'indret on es localitza el jaciment, a la banda sud del camí, a uns 75 metres d'aquest.El 1993 un grup d'excursionistes recollí materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna) que es trobaven a uns centímetres de profunditat i que en aquell moment havien aflorat a causa de l'obertura del terreny feta per un tractor. Segons els excursionistes, en aquest nivell del subsòl el material era abundant. També van donar notícia d'unes sepultures molt a prop d'aquest lloc. Les prospeccions fetes en el marc del PEP de 1993 només van proporcionar restes superficials escasses, com algun fragment de ceràmica comuna i de dolium.Es tracta d'un jaciment d'època romana i potser també ibèrica. Amb les poques dades de què es disposa no és possible fer una valoració més concreta, més enllà de proposar la possibilitat de que sigui un assentament rural. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, les restes superficials localitzades van ser escasses. Es van identificar alguns fragments de ceràmica comuna oxidada, dolia i àmfora romana, sense identificar estructures associables.El lloc no s'ha localitzat en el moment de fer el present inventari (Mapa). La descripció i la foto 1 corresponen al PEP 1993. Les fotos 2 i 3 corresponen a la carta Arqueològica de la Generalitat (2010) (Fotos: Xavier Esteva). | 83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88628 | Tomba del Casalot d'en Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-casalot-den-joan-mestre | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA, A; GALOBART, J (1984). 'Tomba del Casalot d'en Joan Mestre'. Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 361 (amb foto) | Cista funerària infantil d'època medieval. Media 1,20 metres de llargada per 0,35 d'amplada i 0,40 de profunditat, i presentava una forma lleugerament trapezoidal. L'enterrament ja havia estat espoliat amb anterioritat a la seva descoberta. Per la seva tipologia s'ha associat aquesta tomba a un enterrament medieval. Les mostres superficials que han anat apareixent durant les tasques agrícoles fan pensar en la presència d'una necròpolis. | 08178-135 | El Racó | 41.7229200,1.7048300 | 392272 | 4619824 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Aquest jaciment fou donat a conèixer per Francesc Rafat, que el va excavar de forma no oficial, i se'n va publicar una ressenya a la Catalunya Romànica (1984).Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 55 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).Es troba situat a la part superior d'una carena, envoltada per camps conreats, al SO de cal Balart. Cal anar-hi pel camí que surt de Rajadell en direcció a cal Balart. Un cop deixat enrere aquest mas, cal seguir en direcció sud fins arribar a una carena. Allà hi ha una petita construcció en ruïna (el Casalot d'en Joan Mestre). La cista es troba a prop, al costat d'una fita que parteix les finques d'un camp d'ordi i uns ametllers. Es té noticia d'altres restes humanes i/o cistes en aquests rodals. Concretament en un camp de cereal menat per cal Balart, que es troba uns 500 m al sud del mas, en diverses vegades han aparegut restes en el moment de llaurar amb el tractor.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, no es va poder localitzar cap tomba.En el moment de confeccionar l'esmentat inventari (mapa) (2020) no hem pogut localitzar el jaciment, com tampoc les ruïnes esmentades del Casalot de can Mestre. Per tant, les coordenades UTM són aproximades. Les fotos 1 i 2 corresponen a la carta Arqueològica (IPAC Revisió 2010) (Fotos: Oscar Varas). La Foto 3 correspon a la foto publicada al Volum IX de la Catalunya Romànica, pag. 361 (Foto: Francesc Rafat). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88634 | Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell | Piñero PEP 1993 | El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central. | 08178-141 | Tot el terme | A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer) | 41.7294400,1.7082700 | 392569 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20 | La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88641 | Fita (fites) de terme 2 entre Rajadell i Fonollosa. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-fites-de-terme-2-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) Valdenebro Manrique, Raquel (Arqueociència). Mapa del patrimoni Cultural de Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa/ Diputació de Barcelona. 2005 (Fitxa 104). | L'estat de conservació de les fites és bo; han estar redreçades i restaurades. | Conjunt format per dues fites de terme, de pedra sorrenca, que marcaven els límits entre el terme de Rajadell i el de Fals (a l'actual municipi de Fonollosa), pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos pedres de forma prismàtica, de base rectangular, enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Tots dos presenten gravats en relleu l'escut de la flor de card dels Cardona al cantó nord (tres cards a la part superior, les fulles a la part central i unes arrels a la part inferior) i l'escut dels rajos divergents de Rajadell a l'altra cara. Les dues pedres marcaven l'angle que feia el termenal més amunt de cal Xaupes. La pedra éstà molt ben treballada. | 08178-148 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites d'època moderna (medievals, dels segles XII-XIII, segons Valdenebro) que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents als antics termes senyorials dels Rajadell, titulars del Castell de Rajadell, i dels Cardona, que senyorejaven Fonollosa. En la documentació són citades com a 'termes' o 'termes altes'. Sobresortien un metre, al menys, del sól. | 41.7432300,1.7580200 | 396729 | 4622013 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88641-foto-08178-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88641-foto-08178-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | S'hi accedeix pel camí que ve de Fals per la Grabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac. Cal seguir cap a Can Manel i una mica abans, al costat d'un gran dipòsit circular i del camí que porta a Cal Magdalena, cal prendre un camí poc fresat a l'esquerra, cap a l'O., cap una arbreda amb alzines, i sota el filat elèctric. Les pedres estan en un pla, a 220 m. en dir. O des de l'inici del camí poc fresat, en el límit de dos camps, els camps d'en Lleirac (Fals) i els Camps d'en Xaupes (Rajadell). L'actual límit del terme entre Rajadell i Fonollosa passa pel punt on hi ha les dues fites i segueix el camí esmentat i el límit dels dos camps. Les fites marquen un canvi d'orientació del terme, al nord de les cases de Can Lleirac, La Balma i Can Xaupes.Aquestes dues espectaculars fites estan incloses al PEP 1993, al Mapa del Patrimoni Cultural de Fonollosa de 2005 i als treballs de delimitació de la Generalitat de 2016 (veure bibliografia) . Per les fotos de les fonts, es veu com al menys una de les fites es trobava pràcticament desclavada i tombada a terra, i l'altra, una mica torta. Actualment (2020) les dues fites lluexen redreçades i en posició vertical. Es veu que han estat tractades i netejades; les cares amb els escuts dels Cardona semblen haver estat restaurades a fons, més que les de Rajadell. Entenem, per tant, que aquests treballs de restauració (l'autoria dels quals desconeixem) són posteriors a 2016. El fet de que hi hagi dues pedres de terme bessones al mateix lloc podria indicar canvis de direcció en el termenat. En el punt on es troben les termes, la partió fa angle obert. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88652 | Pi de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-teixidor | Al Catàleg municipal de bens protegits 2014 es cita la següent font: F. Xavier Santiago Ponsa, Agent Forestal, juny 2000. | Pi (Pinus Halepensis) de 26, 50 m. d'alçaria total (aprox.). Presenta un canó de 16 m., recte i sense branques, amb un port imponent. El volt de canó amida 2,66 m. i el de la soca, 3,05 m. (dades de 2001). La forma de la capçada és irregular. | 08178-159 | Nucli Antic, prop del barri dels Molins | 41.7288600,1.7072400 | 392482 | 4620480 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Declarat arbre d'Interès Local per la Generalitat : AL; 2002.07.01 (2005) Decret 47/1988.Es situa prop de la casa Teixidor (coneguda també per can Selga), al marge dret del Torrent de l'Enfilat (afluent de la Riera de Rajadell), a l'E. del nucli antic de Rajadell, i al costat de la Font de l'Enfitat. S'hi accedeix a través del camí de la Font de l'Enfitat, ple d'esbarcers i actualment inaccessible (Al 2020 no hem pogut accedir; hem foto de lluny, des de Can Selga) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88655 | Alzina de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-junyent | Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d'alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989). La forma de la capçada és rodona. | 08178-162 | Pla del Junyent | 41.7181000,1.7192900 | 393467 | 4619270 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Prop de la casa de Cal Junyent (fitxa 76), situada a 100 m. de la casa, sobre la bassa | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88657 | Font del Marc o de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marc-o-de-lhostal | La vegetació dificulta l'entrada a la font. | Font al costat de la Riera de Rajadell. La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser. El lloc està envoltar de vegetació de ribera. | 08178-164 | Monistrolet.. E. del terme | Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s'hi solia anar a buscar aigua potable. | 41.7314200,1.7521100 | 396218 | 4620709 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | També anomenada Font pública de l'Hostal, de Monistrolet o d'en Manel .S'hi accedeix per un curt caminet que s'inicia a una pista que discorre paral·lela a l'Eix Transversal (C-25), al sud d'aquesta, que indica la font. També s'hi pot accedir des del N. de l'Eix, des de l'Hostal, passant per sota el viaducte de l'Eix.Molt afectat per la construcció de l'Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix. Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l'aigua, no potable, no raja.La foto 3 està obtinguda d'Internet (Wikiloc). S'hi veu la font sense vegetacioó, fa pocs anys. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88658 | Roures de la Font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-forn | Catàleg bens protegits 2014 | Arbreda de tres roures martinecs (quercus pubescens) de 20 m. d'alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d'alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament. El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lobuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps | 08178-165 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7295900,1.7154000 | 393162 | 4620551 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III. Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s'hi arriba amb 4x4).El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s'hi actuà tallant-ne una porció del troc de l'enfiladissa (2008). | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88659 | Roure de la Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-vella | Roure martinenc o pubescenc (quercus pubescens) de 17 m. d'alçària. La capçada amida 14,70 m., i el volt de canó, 3 m. Presenta dues besses a 1,3 m. d'alçada. La majoria de les fulles tenen agalles al revers.(Mides i informació de 2009) | 08178-166 | Obaga del Forn | 41.7283700,1.7081500 | 392557 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest exemplar de roure martinenc és una mostra dels tipus de boscos que dominaven aquestes muntanyes abans que no es tallessin per obtenir carbó, fusta i guanyar terreny de conreu. Posteriorment, en aquests espais es van plantar pins. D'aquesta manera, ara els roures esquitxen les pinedes i es fan més forts en obagues i llocs on mai s'hi va intervenir. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 88673 | Casa enrunada prop de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enrunada-prop-de-can-bacardit | Es conserven alguns murs amb força alçada, sense cobertes. Molt emboscat. | Casa de pagés enrunada de petites dimensions, composta de dos cossos, i d'almenys dos pisos. | 08178-180 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7457300,1.6760700 | 389919 | 4622392 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88686 | Antics fogons de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-fogons-de-pedra | Tres fogons realitzats en un únic bloc de pedra corresponents a una antiga cuina domèstica. Es posaven horitzontals amb la boca ampla cap amunt. | 08178-193 | Nucli Antic. Pujada del Castell | 41.7286100,1.7061200 | 392389 | 4620454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Actualment s'han colocat a la via publica com a element decoratiu | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88690 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-6 | El reig d'aigua surt per una canonada encastada a la roca i cau a una estructura rectangular obrada de pedra, amb una pica més petita quadrada oberta a l'interior. | 08178-197 | Obaga del Forn | Antigament hi havia un safareig | 41.7272800,1.7070000 | 392460 | 4620305 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88690-foto-08178-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88690-foto-08178-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Tambe denominada Font del Poble. Senyalitzada per l'ajuntament.Es troba a prop del nucli antic. S'hi accedeix des del poble baixant pel carrer de la Font, en direcció al Torrent de l'Enfilat. A 100m de la Roca Sentinella. L'espai presenta una taula i dos bancs de pedra, de picnic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88691 | Font de Clot del Perich. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-del-perich | Molt emboscada | Surgència de la roca que està emmarcada amb una estructura feta de maçoneria. | 08178-198 | Plans del Perich. NO del terme. | 41.7371900,1.6888100 | 390964 | 4621428 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88691-foto-08178-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88691-foto-08178-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Citada també com Font de Cal Perich.Senyalitzada per l'ajuntament.S'ubica al costat de la Riera de Rajadell entre l'Eix Transversal i el Camí Ral, just a sota de l'Eix, envoltada de plataners. Molt aprop del camí ral (i de la lapida del Camí Ral ) i vinculada ae la Sínia de Cal Pèrich (fitxa 129). S'hi va per la carretera que va de la Sínia a les Casetes, primer per dins el túnel i després per sobre el pont. En arribar a la rotonda, a ma dreta, surt el camí, per sota, i paral·lel al camí, fins quasi arribar a la Riera de Rajadell.La font pertany al Mas del Perich, un dels masos més antics de Rajadell (segle XVIII). Al mas hi havia un molií al segle XIII. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88692 | Font de can Junyent. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-junyent | La font no raja i el pas no està permès | La font té una estructura de maçonaria complexa. L'aixeta (que no raja) es troba dins una fornícula de pedra amb brancals de maó i amb arc de maó de mig punt. Al costat hi ha una estructura sorerrada, sota el camí, amb una porta tancada amb una cleda de ferro. Entre ambdues obertures hi ha una gran maneta circular de ferro. | 08178-199 | Pla del Junyent. | 41.7168700,1.7178100 | 393342 | 4619136 | 08178 | Rajadell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88692-foto-08178-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88692-foto-08178-199-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a prop de la Casa Can Junyent. S'hi accedeix pel camí que baixa a la riera a llevant de la casa. Actualment (2019) es prohibit el pas: els de Can Junyent han barrat l'accés. A l'entorn hi ha una petita bassa i una taula i bancs de pedra.Senyalitzada per l'Ajuntament | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88694 | Caos de la Solana de Can Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caos-de-la-solana-de-can-miralles | Formació geològica (que en geologia es denominen caos) composta de grans blocs de pedra de gres i conglomerat,. Es forma degut a l'erosió de les capes argiloses que tenen a sota, que es trenquen i llisquen avall i originen aquests conjunts monumentals, que destaquen en el paisatge. | 08178-201 | Solella de can Miralles | 41.7313400,1.7147100 | 393108 | 4620746 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88694-foto-08178-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es troba al punt més alt de la Solella de Can Miralles, a ponent de la casa de Can Mirallles, a l'altre costat del camí de Rajadell a Fals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88696 | Alzina del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-coll | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) i molt frondosa. La forma de la capçada és ovalada. | 08178-202 | Massana. Pla del Coll | 41.7169300,1.7368700 | 394927 | 4619119 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a la banda dreta del camí venint de Can Massana, pocs metres abans d'arribar a la Casa del Coll. El Coll ha estat rehabilitat i s'utilitza com a casa de colònies, amb el nom de 'L'Alzina'. Aquest nom de ben segur que es degut a la gran alzina | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 88703 | Festa Major de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-massana | AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona | Desapareguda | Festa desapareguda que es celebrava a la Masia de la Massana, al lloc de Cirera. Era la festa major de Cirera, i es celebrava el 25 d'abril. Es beneïen panets, que es distribuïen entre als fidels, que els hi atribuïen poders guaridors. S'hi feien balls, entre ells, una variant de la Bolanguera. | 08178-209 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | La menció textual d'Amades és la següent (1985; Vol. III, 312): 'A la Maçana de Rajadell feien la festa major. Beneïen panets, els quals repartien als fidels que assistien a la funció religiosa. Hom els atribuïa la gràcia de guarir de dolor de febres, de quartanes, i d'afavorir els parts. Acudia gran gentada de tota la rodalia, per tal de poder obtenir un panet beneït. A fi d'evitar que hi hagués qui n'agafés més d'un, els pabordes feien un gran clos amb cordes, l'obrien per un punt, on posaven els sacs dels panets, feien passar tota la gentada, d'un a un, per aquella petita bretxa, i donaven un panet a cada ú. Tal com la gent anava sortint, estrenyien el clos de manera que sempre fos just per la gent que restava, amb l'intent d'evitar que hi hagués qui tornés a entrar-hi per poder rebre un altre panet. Hom feia balles, en les quals era dansada una curiosa variant de la Bolanguera'. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Només coneixem aquesta festa per Amades (1985; Vol. III, 312) Fa una descripció, pel que fa al lliurament del panet, molt semblant a la que fa el mateix autor al Vol. 1: 653 quan descriu la Festa de Sant Sebastià de Rajadell i el Ball de la Coca (20 de Gener), per la qual cosa no descartem una confusió | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88705 | Festa Major de Sant Amanç o de Can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-amanc-o-de-can-vilades | Festa major de l'antiga parròquia de Sant Amanç o de Viadès o Aplec de sant Amanç, caracteritzat pel joc del Conill Porquí. Es celebra el 15 d'agost (festivitat de la Mare de deu). A la capella de Sant Amanç s'hi fa al migdia una cerimònia religiosa amb eucaristia a la que esta convidada tota la gent de la rodalia. Hi acudeixen els habitants de les cases de Centelles, Broqueses, Quius, Jona, Bacardit, etc, Son les cases que tenien com a referent la capella de sant Amanç i el seu cementiri. Després els amos tradicionalment convidaven a un petit vermut. Al vespre, a l'era de Sant Amanç, hi ha ball, coca i cava, el tradicional joc del Conill porquí i un sorteig del pernil de festa major. El joc del conill porquí consisteix en deixar lliure l'animal sobre una taula doble de fusta circular amb 12 caselles. L'animal decideix el guanyador quan es col·loca lliurement dins d'una de les caselles, numerades de l'1 i el 12. dins la carcassa de fusta. El joc es repeteix tantes vegades com cal, en funció de que s'hi apuntin, cada cop, 12 apostants, que paguen un tant. El guanyador s'endu un petit regal, com un fuet, etc. A les 10 del mati hi sol haver una pedalada infantil, a Can Viladés. | 08178-211 | Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El conill sempre es el mateix (el cuiden any rera any). El conill porquí (Cavia porcellus) és el conillet d'Índies, cobai o conill de rata, una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids, que no és ni un conill, ni un porc, ni ve de les Índies.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.L'any 2019 encara es va celebrar la festa amb uns 70 assistents. El 2020 està en qüestió a causa delcovid 19.. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88706 | Festa Major de Monistrolet de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrolet-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | Festa major del barri de Monistrolet, l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es celebra el segon diumenge de maig, Hi ha missa i a la tarda, festa cívica amb la celebració del ball de tarda, botifarrada i sarau. | 08178-212 | Monistrolet. E. del terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquesta celebració esdevé una trobada entre veïns i amics de Rajadell i altres municipis del territori. Es la única activitat social de Monistrolet. En els darrers anys ha anat baixant en assistència. Actualment només s'hi fa missa i butifarrada. Es desenvolupa a l'esplanada de davant la rectoria, en front l'església de Santa Maria de Monistrolet. L'any 2020 no es celebrà a causa de la Covid 19.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88707 | Festa Major de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | Festa Major del nucli antic de Rajadell (i de tot el municipi) dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, patrons del poble i titulars de la parròquia. Es la festa principal, i es celebra a l'entorn del 3 de novembre (la festa es celebra en diversos dies de novembre, normalment el segon i tercer caps de setmana). Es programen balls, concerts, teatre, conferències.. | 08178-213 | Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88709 | Tradició de matar jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-matar-jueus | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Per setmana santa tenia lloc la tradició coneguda com matar jueus, que consistia en que els nens sortien al carrer amb unes matraques i feien soroll durant tot el dia. (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Desapareguda | 08178-215 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88710 | Processó de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-isidre | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Processó en honor a sant Isidre, patró dels pagesos. Al c/ Major es plantava un pi pelat, excepte a la capçada. Acabada la missa se sortia en processó i s'anava a donar la volta a aquest arbre (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Els trabucaires de Rajadell (els morterets) galejaven a la processó. Desapareguda | 08178-216 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 88711 | Festa de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-llucia | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Festa que se celebrava cada 13 de desembre en honor a Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia, a la casa del Forn. Era molt popular. Congregava veïns de Rajadell i d'altres pobles com Fals (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23) . La festa tenia lloc al pati davant la capçalera de l temple romànic. S'hi cantaven els goigs de santa Llúcia (fitxa 205). Festa desapareguda. Actualment només s'hi fa missa, aquest dia. Ve el mossen de Rajadell - Sant Joan de Vilatorrada a celebrar-la | 08178-217 | Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La propietat manifesta el 2020 la voluntat de recuperar la festa, més enllà de la missa anual | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88872 | Carassa reaprofitada a la paret posterior de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-reaprofitada-a-la-paret-posterior-de-lesglesia-parroquial | <p>Piñero PEP 1993</p> | <p>A la façana posterior (capçalera) de l'església parroquial de sant Iscle i Santa Victòria , per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa la cara d'un home cobert amb caputxa. Podria ser un monjo o un cavaller. La figura queda tallada a l'altura del pit, però sembla que originàriament continuava. La part conservada és de força qualitat i sembla antiga . Possiblement es tracta d'una escultura reaprofitada al parament de la església.</p> | 08178-378 | Nucli Antic de Rajadell. Cementiri parroquial. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88872-foto-08178-378-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És visible des del carrer i des del cementiri parroquial (municipal), que està adossat al paret posterior de l'església. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88883 | Col·lecció parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-1 | <p>Tresor parroquial amb objectes religiosos, alguns de plata (calzes, creu, relicari, caixa, figures religioses, i altres),</p> | 08178-389 | Nucli antic. Rectoria de l'església parroquial de Rajadell | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88883-foto-08178-389-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | A la Col·lecció etnogràfica (fitxa 191) que estava exposada a la Rectoria (edifici annex a l'església, fitxa 16),, hi havia una vitrina que incloia part del tresor parroquial. Es tractava d'un dipòsit de la parròquia dins del museu-pinacoteca de Rajadell, que existia a la Rectoria fins cap l'any 2014. El 2019 encara hi era. El 2020 tot el fons de la Rectoria va ser emmagatzemat en altres llocs, atès les obres de remodelació de l'immoble, El fons parroquial va ser traslladat a la rectoria (de l'interior de l'església parroquial, fitxa 12). | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88888 | Fita de terme prop de cal Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-prop-de-cal-magdalena | MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa. Pag. 43-44 | Fita de terme, de pedra, de forma prismàtica. Al costat que dona al camí, s'hi adivina un escut en relleu que podria ser el dels Cardona, senyors de Fonollosa. Al costat oposat, el que dona a Rajadell, es veu clarament l'escut dels Rajadell amb els rajos divergents. | 08178-394 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Antiga fita, almenys d'època moderna, que marcava el límit dels antics territoris pertanyents als antics termes senyorials dels Rajadell, titulars del Castell de Rajadell, i dels Cardona, que senyorejaven Fonollosa. En la documentació són citades com a 'termes' o 'termes altes'. Sobresortien un metre, al menys, del sól. | 41.7425800,1.7621000 | 397067 | 4621936 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88888-foto-08178-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88888-foto-08178-394-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix pel camí que ve de Fals per la Grabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac. Cal seguir cap a Can Manel i una mica abans, al costat d'un gran dipòsit circular, agafar el camí que porta a Cal Magdalena des de la Granja Medina (Fonollosa). La fita es troba a la banda dreta del camí en direcció E, a pocs metres de la Granja Medina. Es un camí antic i estret i es troba rebaixat, al costat dret, respecte al camp de conreu, per la qual cosa la fita es troba encastada al marge del camp, estant mig soterrada la cara que dona a Rajadell. L'actual límit municipal corre paral·lel al camí a uns 13 m. al S. (de fet la fita esta en terme de Fonollosa). Aquesta fita no apareix a la RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) ni a la MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016. Si que apareix esmentada a MOLINS (2016: 43-44) com a 'fita prop de Cal Magdalena de Monistrolet' | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88892 | Font de la Regata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-regata | Font obrada. L'aigua surt d'una canonada dins d'una construcció feta de pedra i totxo, coberta amb volta, oberta. L'interior està arrebosant. La part inferior està composta per una pica poc fonda. Aquesta construcció està integrada en una paret de pedra seca que continua a l'esquerra. A l'exterior, davant la font, hi discorre un estret corriol d'aigua i a l'esquerra, hi ha bassals d'aigua. | 08178-398 | El Racó | 41.7223700,1.6967600 | 391600 | 4619773 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La font està senyalitzada a la carretera que va del Nucli antic al Racó i també compta amb un plafó de l'ajuntament al lloc. Per accedir-hi cal dirigir-se per la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre); a 250 m. del nucli, a la dreta, hi ha un sender senyalitzat per l'ajuntament. La font es troba a uns 700 m., prop del Torrent del Daurell, caminant per un camí en direcció oest, molt planer i agradable, caracteritzat, en quasi tot el recorregut, per un gran mur de pedra seca, sovint de gran alçada i de bona factura, que limita el camí per l'esquerra.Tot i que a l'estiu s'asseca amb facilitat, al juliol de 2020 la font rajava.La font, que recull aigua del Torrent del Daurell, pertany a la finca del Pujolar | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88893 | Balma i petita casa del Pont de la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-petita-casa-del-pont-de-la-toia | Balma natural que en el seu costat dret (a migdia) s'hi va encastar una petita casa de planta quadrada, avui enrunada. La casa, o barraca, és de pedra seca i presenta una gran porta, a la que es veuen encara restes dels montants de formigó. A l'interior hi ha una banqueta de treball. La barraca aprofita la bauma i els murs s'adapten a les roques, aprofitant aquestes com a parets. | 08178-399 | El Racó | 41.7222200,1.7029000 | 392110 | 4619748 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la bifurcació entre la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre) i un sender senyalitzat que porta les Casetes. Aquest punt es troba a 170 m. al SO de Cal Balart en línia recte, i a 100 m. al S. del trencall que duu a Can Balart. Es troba a la cara de ponent del Pla anomenat Pont de la Toia. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88895 | Barraca de Cal Sarrió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sarrio | Envoltat de vegetació | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Està coberta per la vegetació, de tal manera que no s'aprecia la porta ni les característiques de la falsa cúpula. | 08178-401 | Valldória, tocant a Les Casetes | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7296400,1.6947300 | 391443 | 4620582 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquesta barraca no està a la Wiquipedra.S'ubica a 70 m. a l'O de Can Sarrió, una casa moderna, al mig d'un camp, prop del camí que va de les Casetes a Barquets, en un punt entre aquests dos llocs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88896 | Fons arqueològics de Rajadell al Museu de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-rajadell-al-museu-de-manresa | <p>Conjunt de fons arqueològics dipositats al <span><span>Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya</span></span> per la Generalitat, procedents de diverses excavacions i prospeccions efectuades a Rajadell: MCM 410. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 al probable jaciment romà de Monistrolet de Rajadell, 1993 (només 2 o 3 fragments de ceràmica) (correspon al jaciment fitxa 133) MCM 409. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 a la vil·la romana de Sant Amanç, (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 420. Lot de materials de l'excavació de la vil·la romana de Sant Amanç, 1994 - 98 (dirigida per Albert Martín, Arqueociència) (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 402. Lot de materials de l'excavació de l'església romànica de Sant Simeó de Centelles. Campanya 1988-89 (dirigida per Eduard Sànchez i Marc Torras) (correspon al jaciment fitxa 5). D'aquesta campanya i jaciment, el museu té fitxada específicament una llàntia medieval sencera (MCM 452). Es tracta d'una llàntia circular, de base plana i un gran bec modelat, d'argila a torn vidrada (amb vernís blanc estannífer), de 3 x 7 cm., datada de finals del segle XIV o inicis del segle XV, ingressada al museu el 1991. El mosaic de la vil·la romana de Sant Amanç (MCM 421) disposa de fitxa apart en aquest inventari (fitxa 177). També un conjunt de quatre taules barroques del Museu, procedents de l'església parroquial de Rajadell (fitxa 137) D'altra banda, el Museu de Manresa també conserva, al seu magatzem de la plaça de la Reforma, elements arquitectònics que inclouen relleus en pedra dels escuts dels Cardona i dels Rajadell. La seva procedència més probable són les esglésies enderrocades del Carme i de Sant Domènec de Manresa. En tot cas, son peces de Manresa, no de Rajadell.</p> | 08178-402 | Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | 2024-12-20 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La Foto 1 correspon a la llàntia medieval de Sant Simeó de Centelles (cedida pel Museu de Manresa). La Foto 2 correspon a un escut de pedra dels Rajadell del magatzem del Museu de Manresa (obtinguda a El Pou de la Gallina.cat, revista manresana digital, 2.4.2019; foto: Josep Llobet) | 85|94|83 | 53 | 2.3 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88900 | Alzina de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-masia | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) amb diverses branques. La forma de la capçada és elíptica. | 08178-406 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | 41.7117100,1.7097400 | 392662 | 4618573 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Situada a 13 m al SE de la façana de la casa La Masia (fitxa 78), al costat del camí d'arribada | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88901 | Cabana a la Quintana del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-a-la-quintana-del-pujolar | Petita cabana enrunada, de planta rectangular, tal vegada una pallissa, de la que es conserven tres parets perimetrals i part del sostre de bigues de fusta i teules, d'una sola vessant. | 08178-407 | La Quintana del Pujolar. El Racó | 41.7187900,1.6998600 | 391852 | 4619371 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88901-foto-08178-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88901-foto-08178-407-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica prop del camí que ve de can Massana a El Pujolar, a 500 m a l'E d'aquesta, al marge d'un camp llaurat, i en front d'una granja construïda recentment. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88902 | Cabana prop de la Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-prop-de-la-fabriqueta | Cabana força gran de planta rectangular, sencera, amb coberta d'una sola vessant amb teules, descendent sobre la porta. Aquesta, centrada i rectangular, presenta llinda de fusta. A la paret posterior hi ha una petita finestra quadrada. . | 08178-408 | Valldòria | 41.7182600,1.6910000 | 391114 | 4619324 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica en un pujolet prop de la carretera que va de les Casetes a can Torra, prop del trencall que ve del Pujolar, a 140 m al NO de la fabriqueta, a 50 m a l'O de la barraca inventariada a la wiquipedra 12301 (fitxa 315) i no lluny de la barraca 12302 (fitxa 316). | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88903 | Cabana al Pla de Vaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-pla-de-vaques | Enrunada. Sostre esfondrat | Cabana força gran de planta quadrada d'usos agropecuaris. Es conserven les quatre parets perimetrals (excepte la de la façana de l'entrada) i part de l'estructura de fusta de la coberta, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. No es conserva la coberta de teules. La porta es troba a la façana de llevant i es situa, descentrada, al costat dret del mur. El costat esquerra del mur ha desaparegut. La porta és rectangular i presenta brancals de grans pedres i llinda de fusta. A la paret posterior hi ha una petita finestra rectangular tapiada amb lloses de pedra. | 08178-409 | Pla de Cirera | 41.7008800,1.7174800 | 393288 | 4617361 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta construcció està sobre un petit turó no conreat i orienta la porta a un camp de conreu. Es situa al costat dret del cami de can Massana que ve del Cami de can Torre, entre Fontfiguera i Can Massana, a 400m al NE de Can Fontfiguera. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88905 | Barraca de Vallldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallldoria | Barraca circular, de pedra seca | 08178-411 | Valldòria. SO del terme. | 41.7225300,1.6762400 | 389893 | 4619816 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88905-foto-08178-411-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Barraca localitzada a través de mapa i ortofoto ICGC i SITMUN. No visitada. No està inclosa a la Wiquipedra | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88916 | Estructures de pedra seca prop de la font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-de-pedra-seca-prop-de-la-font-del-forn | El bassa del pou està enrunada. Els horts estan ben conservats | Conjunt d'estructures de pedra seca , Hi ha dues plataformes per a horts, aixecades amb marges de pedra seca, i amb escales de pedra. Uns metres abans, venint de Els Molins, hi ha un pou, cobert, amb porta (actiualment tancada), amb una pertita bassa adossada. Uns metres després, sota la Font del Forn, a la dreta del cami que hi puja, hi ha una estructura de pedra seca. Coberta amb volta, encastada al terreny, i amb porta. | 08178-422 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7279600,1.7134900 | 393001 | 4620372 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88916-foto-08178-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88916-foto-08178-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquestes tres estructures es troben a la pista que mena des del pont del Ferrer a la font del Forn (fitxa 174), des dels Molins (Camí dels Molins), per sota del Mas El Forn (fitxa 66) i de la carretera, i també per sota de la riera de Rajadell (el camí es paral·lel a la riera, pel costat sud). Es una mostra representativa de construccions en pedra seca que sovintegen a Rajadell. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88632 | Làpida romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romana-de-sant-amanc | <p>FABRE, G; MAYER, M; RODa, I (1981). Epigrafia romana de la comarca del Bages. P. 233-234. Corpus Inscriptiones Latinarum. II 4484 + Add . P. XLVII. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. GUDIOL, J (1922 ). Memoria entradas Museu Vic . Vic . ALMAGRO; SERRA RAFOLS; COLOMINA S (1945 ). Carta Arqueològica de España. Barcelona, Mad r id . P . 172. DAURA, A; GALOBART, J (1981). CORBELLA , R . Gazeta de Vich, 12/9/1931 , núm. 3930 AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | II-IIIdC | <p>Placa funerària, de marbre blanc de gra gruixut, no motllurada, de 24 x 36,3 x 2,9 cms., amb inscripció. El num. d'inventari del Museu es MEV 6243. Està exposada. La inscripció diu el següent: D(is) M(anibus) HEVRESIDI MELODIAE ED OPSEQ (uentissimae) Segons Mayer i Roda, la traducció del text presenta problemes, de manera que ells proposen tres interpretacions: - Als Déus Manes, a Heuresis Melodia, lliberta molt obseqüent. (en el sentit d'obedient) - Als Déus Manes, a Heuresis i a Melodia, llibertes molt obseqüents. - Als Déus Manes. A Heuresis, lliberta molt obseqüent de Melodia. La primera és la més plausible. L'onomàstica és molt interessant. El nom de Heuresis, que cal relacionar amb el culte a la deesa Isis, només apareix una altra vegada a la Península (a la Bética). D'altra banda, el segon nom (Melodia) és desconegut fins i tot fora d'Hispania. Es tracta d'un nom format sobre un terme tècnic, que no apareix abans del segle IV, i que possiblement es refereix a les qualitats del personatge homenatjat. La peça podria formar part d'una pilastra d'un monument funerari (ja que es va trobar amb altres elements arquitectònics) ubicat a una necròpolis situada al camí romà i no lluny de la vil·la de cal Amanç. Cronologia: finals del segle II o dins el segle III (darrer quart S. II - primer quart S. III segons la fitxa del MEV)</p> | 08178-139 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | <p>Aquesta làpida és procedent del molí de can Viladés (fitxa 115), construït amb carreus originaris de la vil·la romana de Sant Amanç. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç. En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica la peça. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll; (vol. 4, dels en foli, doc. 8. ). La carta de Masdéu explica que Isidre Viladés, pagés de Can Amanç, volia construir un molí, i diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasión se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Posteriorment, el 1920 (1919 segons la fitxa MEV) , va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Segons Josep Gudiol (al Diari Pla de Bages, 1929), el propietari la va donar al Museu de Vic. Les altres dos 'piedras labradas' que van aparèixer, actualment desaparegudes, eren una mena de pedestal amb encaix, una columna de nou pams d'alçada amb un encaix on s'hi inseria la làpida de marbre, i un capìtell amb un encaix per a la columna. Segons Mirambell, totes les peces encaixaven. Piñero (1994) va ser qui primer va relacionar la lápida amb el jaciment de la vil·la de can Amanç, especulant en que la excavació per treure pedra fos a la vil·la romana, situada a uns 250 m. al NE del molí.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic). És una de les vuit inscripcions romanes trobades a la comarca de Bages. Cal remarcar la originalitat de l'onomàstica i el fet que no es tracta d'una troballa aïllada (com les altres set), sinó que es pot relacionar directament amb un jaciment arqueològic, la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i va apareixer l'any 1794 en el marc de la construcció del Molí de Can Viladés (fitxa 115). Es BCIN per que el Museu Episcopal de Vic està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons. La foto 1 ha estat cedida pel MEV. | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88670 | Mosaic romà de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-roma-de-sant-amanc | <p>AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | IV-V | Restaurat 2001 | <p>Fragment de mosaic romà (opus musivum), policrom, de gran qualitat, de forma rectangular, incomplert (se'n conserva més de la meitat), que amida 4,50 x 2,13 m. Sense emblema central, el mosaic està decorat amb figures geomètriques, florístiques i faunístiques col·locades dins hexàgons definits per llaçades que s'entrecreuen. Procedent d'una habitació pavimentada amb aquest mosaic del sector nord de la vil·la romana de sant Amanç (veure fixa 136). El mosaic esta format per tessel·les de diferents grandàries. Destaquen les quadrades i també triangulars d'uns 8mm de costat que constituïen els fons i les bandes del mosaic. Les tessel·les de les figures amidaven uns 3 mm de costat. Aquestes figures fetes amb tessel·les petites són d'alta qualitat. Destaquen un paó amb les plomes drets i un cavall estàtic. Els colors son el blanc, el negre, el vermell fosc, el granat, el blau, el marró verdós i el verd groc. La composició del mosaic es el següent: està formada per dues sanefes perimetrals, una representant fusos i l'altra més ampla amb una ona de fulles de vinya. Als dos laterals del mosaic hi ha una tercera banda, també policroma com les anteriors, que representa espirals geomètriques alternadament invertides. A la part central del camp del mosaic hi ha les representacions figurades de paons, ocells, un cavall amb muntura, vinyes i motius molt estilitzats. Totes aquestes representacions es troben inscrites als espais delimitats per la superposició de dues trames diferents de bandes enllaçades, una amb la composició de trena de tres caps i l'altra vermella amb un estès de fulles blanques (AAVV 2002: 36).</p> | 08178-177 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la segona meitat del segle IV o a principis del segle V. El mosaic correspon a aquest moment. El jaciment presenta fases anteriors d'època romana i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El mosaic va ser descobert el mes d'abril de 1996, en el decurs de les excavacions desenvolupades a la Vil·la Romana de cal Amanç (fitxa 136) per l'empresa Arqueociència scp i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez, en el marc de la construcció de l'autovia C-25. Els treballs van implicar les següents institucions: servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell; Ajuntament de Manresa; Institut Català del Sòl (que va finançar els treballa a càrrec de l'1% cultural). L'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL va fer els primers treballs de consolidació i neteja in situ, i després, va realitzar un calc 1/1 i un escaneig digital de la superfície. Posteriorment, el mosaic va ser arrencat -en 9 parts o panells- per tècnics del Museu d'Arqueologia de Catalunya i dipositat provisionalment al MAC. El 2001 s'adjudica la restauració del mosaic a l'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL, treballs dirigits per Agustín Gamarra i Maria José Garcia, que es realitzen al MAC. El finançament fou a càrrec de l'INCASOL. Es va dotar el mosaic d'un nou suport lleuger per permetre'n la manipulació i exposició, i desmuntable per facilitar el trasllat. Es van reinterpretar les llacunes (eren poques) gràcies a la regularitat de la composició, i es van eliminar les restes de morter del revers així com les esquerdes originals. Les llacunes es van reomplir amb tessel·les originals recuperades a l'excavació. El mosaic es va reinstal·lar sobre una base de planxa de niu d'abella d'alumini i fibra de vidre emmarcada amb una estructura de acer que permetia la seva fàcil mobilitat (A AAVV 2002: 38-44 s'explica el procés de restauració). El juny de 2001la Generalitat diposità el mosaic al Museu Comarcal de Manresa (Num. Inv. MCM 421), que fou instal·lat a l'exposició permanent (actualment, 2020, està a la reserva atès que el Museu es troba tancat per obres de reforma). Les fotos 1 i 2 han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. La foto 3 es de la reproducció que hi ha a l'ajuntament de Rajadell. Es BCIN per que el Museu Comarcal de Manresa està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons L'assentament romà, descobert el 1993, s'ubica a banda i banda (a sud i a nord) de la carretera de Rajadell a Calaf, i posteriorment, a banda i banda d'un dels ramals de l'Eix Transversal C-25 | 83|80 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.