Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88494 | Castell de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rajadell | Piñero, Jordi; Perarnau, Jaume. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell (1993) P. C. (1976). Els Castells catalans, vol V SARRET I ARBÓS (1925). Monumenta històrica . Vol. V. PP. 254-262; AA VV (1984) Catalunya Romànica. Vol IX. El Bages. Barcelona. AA VV (1931) Geografia comarcana. Rajadell . Butlletí de CECB RAFAT Francesc. (1988): Historia del Bages , vol. II. Edicions Parcir. Pag. 219 SOLERNOU, Lluís (1983) . 'El castell de Rajadell'.Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell Informació oral de Francesc Pons Gasulla, Oriol (2017) 'Història i projecte de museïtzació del castell de Rajadell' Treball final de Grau. Història de l'Art. UAB PARCERISAS, Roser (2016). El castell de Rajadell. Dovella 118 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Zenobita Edicions. Ajuntament de Rajadell. Pp: 13-32. | XIII-XVII | El castell constitueix un edifici massís, més aviat una casa forta, de planta rectangular, i d'una alçada considerable, erigit al cim del turó on s'assenta el nucli antic de Rajadell. Està constituït per tres cossos, disposats en forma de U, que delimiten un pati central. El costat de llevant està tancat per una muralla. El cos principal i més gran és el de migdia, que és on es conserven les estructures més antigues. La construcció presenta una coberta a doble vessant (abans era amb quatre aiguavessos). Consta de dues plantes (amb sostres molt alts) més golfes. A la planta baixa, la més antiga, hi ha el típic pati d'armes amb un pou al mig, que comunica amb les altres dependències laterals, com les estances del senyor i la casa dels masovers. També es comunica amb una gran sala de recepció anomenada 'el Porxo', coberta amb un interessant enteixinat de fusta. A l'angle SO d'aquesta cambra s'accedeix, mitjançant una trapa, a una petita cambra soterrània coberta amb volta, que era una masmorra. Un dels punts arquitectònicament més complexos i interessants el trobem en una sala contigua al porxo, al costat de migdia. Aquesta es pot considerar la part més antiga conservada del castell. El mur que constitueix la façana de migdia de l'edifici conserva a la cara interior part d'una construcció gòtica que podria datar-se als segles XIII o XIV. Es tracta d'un parament fet amb carreus ben escairats amb dos arcs ogivals. Aquest parament gòtic inutilitza una estructura anterior de la qual es pot identificar prou clarament l'inici d'un arc de ferradura. D'altra banda, la construcció gòtica amb arcades també presenta interrogants sobre la seva funcionalitat, ja que no és normal l'existència d'un mur amb aquestes obertures a la paret exterior d'un castell, que se suposa que ha d'ésser un edifici sòlid. Els arcs foren tapiats en una fase posterior i la paret, fou reforçada exteriorment durant alguna de les reconstruccions, de manera que actualment el mur té una amplada de més d'un metre i en alguns trams es pot parlar fins i tot d'un doble mur. La planta superior -d'aquest cos de migdia- està caracteritzada per una gran cambra, la sala d'armes (de proporcions semblants a la que hi ha al pis de sota), que distribueix l'accés a les cambres i a l'ala de ponent. Cal destacar els enteixinats dels sostres de les cambres, fets a principis del segle XX poc després de que Francesc Pons adquirís el castell. Es tracta d'enteixinats amb cassetons quadrats en els quals hi ha representats diferents motius: l'escut de Solsona (ja que Mercedes de Solsona, la dona del nou propietari, Francesc Pons, tenia aquest origen), una creu i una rotllana amb gallons. Les parets són decorades amb una pintura mural senzilla que representa motius inspirats en l'ofici farmacèutic, que exercia l'esmentat Francesc Pons. Els dos pisos superiors de l'edifici, que són els que han sofert més modificacions. Pel que fa al cos de ponent, consta de tres plantes (de sostre més baix que el cos principal). Durant l'última etapa del castell a la planta baixa hi havia el celler (a migdia ) i l'estable (a tramuntana). És possible que anteriorment el que ara és el celler hagués estat una masmorra. L'obertura que dóna accés a aquesta cambra presenta senyals d'haver tingut una porta de ferro forjat, actualment desapareguda. Els dos pisos superiors eren ocupats darrerament pel menjador, la cuina i diverses habitacions. La cuina conserva un conjunt d'elements interessants (de primers de segle XX): una gran llar de foc, un forn, cuina econòmica i enrajolat a les parets. Una altra habitació especialment singular és l'anomenada 'Presó dels Homes', al primer pis, coberta amb volta, que té una finestra exterior dotada amb doble reixa de ferro. El cos de tramuntana és identificat com la casa del masover. La construcció és adossada a l'ala de ponent. Té planta baixa, un pis i golfes. La planta baixa, que presenta força complexitat constructiva, devia utilitzar-se com a magatzem o espai de treball. Els paraments de les façanes mostren algunes discontinuïtats. Això no obstant, el tipus d'aparell és bastant homogeni: carreus escairats de mida mitjana ja més o menys disposats en fileres. Les obertures demostren una disposició bastant aleatòria, potser més regular al cos de migdia. A totes les façanes s'observa una mena d'espitlleres de forma quadrada, sobretot a la de ponent, on també hi ha una finestreta amb arc de mig punt. Un element destacat és la torrella enclavada a l'angle NO. | 08178-1 | Nucli de Rajadell | La primera noticia coneguda del castell de Rajadell és del 1063, quan Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i fa constar que limita a orient amb el de Rigadel. El 1113 un document encara més clar situa un terreny 'in terminio castri Regedel'. Es tractava, doncs, d'un castell termenat. Tal vegada la primera fortificació consistia simplement en una torre de fusta, suficient per poder controlar el terme i comunicar-se amb els altres castells. És possible que durant aquests primers temps (segles XI-XII) el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins el segle XIII tant sols es coneixen dades disperses d'individus anomenats 'Rajadell'. La majoria participen en expedicions militars: Montornès (1099-1173), Balears (1114), Provença (1175), Muret (1213). Tanmateix, cap fa referència directament a cap mena de jurisdicció al terme del castell de Rajadell. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la historia del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l'any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. En aquest període, les relacions entre els Rajadell (sota l'empara dels Cardona) i la corona passen per moments de conflicte i moments de bona col·laboració. Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres empreses per Pere II i Alfons II, amb qui s'embarca a Mallorca. Participa també al setge d'Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de Veguer d'Ausona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès . Pel que fa a les etapes constructives del castell, la documentació no és prou clara. Gràcies a un inventari de Joan Berenguer de Rajadell, del 1406, sabem que aleshores era habitat de manera permanent, i que tenia una biblioteca. Durant la Guerra Civil de Catalunya contra Joan II (1462-1472), Joan Berenguer de Rajadell es refugia a Manresa pel perill que suposava viure a les seves possessions. El castell, la majoria dels masos i l'església de Rajadell van ésser destruïts per les tropes de Joan II l'any 1471. Els Rajadell traslladen permanentment la seva residència a Manresa. A primers del segle XVI el llinatge dels Rajadell s'extingeix. L'any 1515 Bernat Joan de Cruïlles, senyor d'Aiguafreda, de la Massana i Sesgueioles, compra el senyoriu de Rajadell. A finals del S. XVI el castell passa, per matrimoni de Guiomar de Cruïlles (la besneta de Bernat Joan) amb Eimeric de Manresa, a la famíla Eimeric, que eren senyors de Monistrolet, Vallformosa i Vallhonesta. Sabem poc sobre la reconstrucció del castell, però aquest tal vegada fou reconstruït el 1638, quan Pere Eimeric de Cruïlles requereix a gent del poble per fer obres al castell que 'com sta aquell amenassant ruyna y endarroc en los murs y parts foranas de son edifici y així tenent necessitat de redificarse y repararsa ...' . En un dels finestrals hi ha gravada la data 1647, que podria fer referència a l'esmentada reforma. Els Cruïlles mantenen la propietat i els drets senyorials sobre el terme fins a finals del segle XVII, quan l'hereva dels Eimeric-Cruïlles perd el nom en casar-se amb un noble italià: Domenico Pignatelli , Anna d'Eimeric i Cruïlles. Durant el període dels Pignatelli (S. XVIII), aquests van habitar molt poc al castell. El 1895 o 1897 Francesca Paulina de Pignatelli es va vendre les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrol i Vallformosa. El castell va ser adquirit pel farmacèutic d'Olot Francesc Pons i Genescà, casat amb Mercedes de Solsona. Es trobava en pèssimes condicions. No conservava la documentació ni el mobiliari original. Els nous propietaris -la Família Pons- van rehabilitar-lo com a segona residència; hi feren obres -entre altres l'enteixinat de les habitacions- i el moblaren amb elements decoratius de la seva col·lecció particular. Durant la Guerra Civil va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari. La pràctica totalitat dels objectes de valor es van perdre o desaparegueren. Entre d'altres objectes de valor van desaparèixer uns incunables de la col·lecció Pons. Bona part del mobiliari que es conserva actualment al castell fou portat pels propietaris després de la guerra. Dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell, durant la Guerra Civil. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. Molins (2020:13-32) ofereix mes dades sobre la història del castell i de les famílies propietàries. | 41.7286600,1.7058900 | 392370 | 4620459 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval|Pre-romànic|Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | El castell està assentat sobre un turó que controla el pas de la riera de Rajadell, pas de comunicació natural entre el pla de Bages i la Segarra.És sens dubte el bé patrimonial més important i emblemàtic de Rajadell, un castell o casa forta residencial corresponent bàsicament al gòtic i al segle XVII (tot i que presenta reformes de moltes èpoques), que es troba a mig camí entre el casal senyorial i la fortalesa. És un dels castells més grans i ben conservats de la comarca, juntament amb els de Castellbell i Balsareny (el de Cardona a part).A la sala del Porxo, durant el transcurs de les obres realitzades a principis dels anys 90 del segle XX, aparegueren sota el parament gòtic els fonaments d'un mur que tancava en angle recte aproximadament al centre de l'actual sala. Es tracta d'estructures anteriors en les que s'identifica clarament l'inici d'un arc de ferradura. La projecció d'aquest angle coincidia, cap a llevant, amb la planta de la masmorra del soterrani, i cap a migdia, amb la paret que suposadament iniciava l'arc de ferradura. La presència d'aquest arc és un fet bastant extraordinari: és poc freqüent l'existència de vestigis preromànics -tot i que en aquest cas molt escadussers- en un castell. És probable que aquest arc de ferradura formés part d'una antiga església, ja que durant unes obres aparegueren nombrosos restes d'esquelets humans prop d'aquesta zona, i que podrien correspondre a la seva necròpolis. L'existència d'aquest arc ultrapassat o de ferradura (que documentaria la fase més antiga, així com una primitiva capella i una necròpolis) ha estat confirmat per Gasulla (2016) i també per Sitges i Molins i l'arquitecte Esquius.Pel que fa als elements decoratius, podríem parlar de tres grups. Primerament els elements gòtics típics (dels segles XIII o XIV): arcs ogivals de la planta baixa, una llinda d'una finestra amb la típica forma trilobulada, que ha quedat tapiada a la façana de ponent, i dos carreus més de forma semblant, reutilitzats en posició invertida a la façana de llevant de la casa del masover, que també podrien correspondre a finestrals gòtics. En segon lloc, elements que es poden atribuir a un gòtic més tardà (l'estil florit del segle XV): una porta de la sala d'armes que havia estat tapiada i que en el transcurs d'unes obres va sortir a la llum, amb la decoració típica a la base dels muntants. Finalment, la resta de finestres, rectangulars i emmarcades amb carreus escairats, corresponen a la fase de reconstrucció del segle XVII. En aquest sentit, la façana est del cos de ponent presenta una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data 1647.El castell ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, de manera que és difícil determinar amb nitidesa quines parts corresponen a cada moment. D'altra banda, al castell s'hi ha realitzat nombroses reformes, sobretot en la distribució interior. Un element afegit no fa gaires anys és el portal exterior adovellat que dóna accés al recinte. Abans només existia un accés a la muralla de llevant. Emtre els anys 1995 i 2000 la propietat va fer obres de consoliació de la estructura. L'any 2017 es van fer obres de reparació de la teulada, amb una inversió important a càrrec de la propietat (Contractista: Obrellar 2000 SL). Afectà la nau principal, el cos de migdia i l'edifici de la masoveria. L'ajuntament havia impulsat la redacció d'un projecte, uns anys abans, i havia requerit a la propietat fer obres de reparació. Els 2012 s'havien fet altres obres de millora.En conclusió, les grans fases constructives son dues. Una part de l'obra del castell és gòtica (anterior al 1471, any en que el castell fou destruït). Conserva elements (pocs, però significatius) d'aquesta època. L'altra fase constructiva important és al segle XVII, quan es porta a terme la reconstrucció del castell.Al castell es conserven diversos elements mobles i fons documentals d'interès (Col·lecció Pons). Actualment, la propietat està repartida i segmentada entre 7-9 propietaris diferents, hereus de la família Bosch. El principal (Fam. Portabella) viu a Madrid. L'ajuntament hi té tractes per tal d'estudiar una possible una cessió i/o obrir el monument a les visites. En ocasions es fan jornades de portes obertes.Un treball de recerca final de màster (TFM ) sobre el castell, d'Oriol Gasulla (Gasulla, 2016) conté un projecte de museïtzació del castell, tant a nivell interior (museugrafia, audiovisual, sobre el castell en si) com a nivell exterior (plafons per contextualitzar el castell al nucli antic, accessibilitat, recursos tàctils, visites guiades i visites-taller, QR...) | 92|85|91|94|93 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88503 | Capella de Sant Miquel de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-cirera | BENET, A (1984). Esglésies anteriors al 1300. La Catalunya Romànica. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell'. Dovella, núm. 34. Manresa. | XVII | Edifici en bones condicions. La teulada es va refer a finals del segle XX. | Capella rural de planta rectangular i coberta a doble vessant, bastida amb carreus ben escairats i disposats en fileres. Té dos contraforts a la façana de llevant. A ponent hi ha un cos adossat. La façana principal, mirant cap a Montserrat, té un portal rectangular, un rosetó de ciment (obra del 1926) i, al capdamunt, un gran campanar d'espadanya coronat amb frontó partit. Al mig del frontó s'hi erigeix una creu de pedra treballada. Aquest campanar podria tractar-se d'un afegitó posterior, ja que els carreus de la seva base semblen sobreposats. És un tipus de campanar, d'estil barroc, no gens habitual en una capella rural. L'interior de la capella esta cobert amb volta de canó. | 08178-10 | Massana. Pla de Cirera. Sud del Terme | Ja des dels primers temps coneguts, es coneix l'existència, junt a la fortificació de Cirera, d'una capella dedicada a Sant Miquel, citada ja a finals del segle XIII (de la que no queda cap vestigi). Podria haver acollit un primer priorat femení de deodonades, al segle XIII, i ser l'origen del monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn, i que en un principi compartia advocació amb Sant Miguel. El fet es que la primera priora de Santa Llúcia era de la familia Cirera. Però Rafat (1990), finalment, descarta que hi hagués un primer monestir a Cirera i identifica l'equívoc per una confusió entre les dues capelles, la de Sant Miquel de Cirera i la de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miguel per la família Massana, propietària de la capella en aquell moment. En aquest moment can Massana s'havia convertit en un dels grans masos del terme. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no estigui blanquejada l'església.. | 41.7114400,1.7247500 | 393910 | 4618524 | 1632 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Capella del segle XVII, amb alguns afegitons posteriors, molt ben conservada, successora d'una església anterior de la que no en queden vestigis. Actualment es la capella del Mas Can Massana (fitxa 77). Obra ben proporcionada, d'evident interès històric i arquitectònic. La capella esta situada fora del recinte de la masia de Can Massana. L'espai davant l'entrada forma un petit clos enjardinat, amb gran abundància de plantes, una palmera, etc. La llinda del portal principal presenta una data gravada: 1632. També el rosetó presenta una data que dona cronologia la seva reforma: la llegenda diu 'Reformado 1926'.El retaule de l'altar, obrat a la paret, té pintures que, segons Francesc Rafat, podrien ser del mateix artista que pinta els retaules de Santa Llúcia de Rajadell i Santa Maria del Grauet de Fals. El que singularitza Sant Miquel són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica. No ha estat possible visitar la capella durant la realització de Mapa. La descripció correspon a Piñero PEP 1993. La foto 3 també.Segons la propietat, a la Capella no s'hi practica culte ni s'hi fan aplecs. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88593 | Plaça de l'Església i Pujada del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-i-pujada-del-castell | RAFAT, F (1988). MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp. 34-48 | XVIII-XIX | En general els edificis estan cuidats i presenten un aspecte endreçat. La façana posterior de les cases, com a conjunt, es troba en més mal estat. | Conjunt de cases del nucli antic de Rajadell (veure fitxa 99) que s'agrupen a l'entorn de la plaça de l'Església o Plaça Major, sota el Castell. En aquest sector es dreça l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria (fitxa 3), i al seu costat, la rectoria (fitxa 4). Ambdós edificis s'ubiquen al nord i est de la Plaça de l'Església. En aquest sector es troben els habitatges més antics del nucli de Rajadell, que s'edificaren al voltant de la plaça on hi havia l'església i la rectoria. El conjunt conserva a primera vista l'aspecte original i primitiu, tot i que abunden reformes parcials modernes: arrebossats de ciment, sobrealçats, finestres modernes, etc. La tipologia de les cases és diversa, amb pocs trets comuns, sobretot en els acabats: llindes de pedra, de fusta, de maó, etc. Els habitatges, alguns entre mitgeres, segueixen una distribució alineada. La distribució urbanística de tot el conjunt és força heterogènia. Al sud de la plaça crida l'atenció el portal que dona entrada a la plaça des del carrer Mestre Ramon Planes (carrer de la Volta). Es tracta d'un pas que forada la casa de cal Sord. Entrant per la banda del carrer, l'obertura (que després de la guerra hagué d'eixamplar-se per tal que pogués passar el cotxe del metge) es recolza sobre una gran llinda de pedra. Interiorment, el túnel té dos arcs el·líptics amb doble filera de dovelles de maó, que suporten el pes de la casa. Aquest és un dels sectors més arcaics del poble, amb alguns murs que semblen gairebé muralles. El portal de la plaça comparteix estructura amb les dues cases més antigues del poble: cal Sastre de Baix (Plaça de l'Església, 6) i cal Sord (Plaça de l'Església, 1). Aquesta rep la denominació de >cal Miralles de la Volta , segons Molins (2020). Les dues cases i el portal formen un grup arquitectònic d'estructura complexa pel que fa a la distribució interior de les cases, especialment a cal Sord, que té habitacions corresponents a diferents propietaris. Les cases de cal Sastre de Baix, de cal Sord, ca la Remei i Ca l'Amàlia (Can Fusteret, segons Molins, 2020:40-46) formen una mena de bloc perpendicular al castell. Possiblement aquesta disposició constituïa un clos que tancava la plaça. D'aquí l'existència del portal. La façana principal de Cal Sastre de Baix dona a la plaça de l'Església i presenta planta baixa i dues plantes més, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La porta d'entrada es rectangular, petita, amb llinda i brancals de pedra. La primera planta presenta dues finestres rectangulars petites centrades. La de l'esquerra està definida per brancals de pedra i ampit. La segona planta presenta una galeria amb tres grans arcs de mig punt definits per maons. La casa presenta una façana lateral que dona al Carrer Mestre Ramon Planes. La casa està fonamentada sobre una volta i pel soterrani té una sortida que mira al torrent de l'Enfitat. Adossada a la casa principal, i amb accés independent des del carrer de la Volta, hi ha una estança amb dues tines antigues. El sostre és de bigajunt. A l'interior hi ha una porta tapiada que comunicava amb la casa del costat. A l'altra banda del portal hi ha can Sord, que ocupa com hem dit part de l'edificació que hi ha sobre el portal, notablement elevada, amb dues plantes més sobre l'arc. La façana que dona a la plaça es molt petita i senzilla, amb una porta rectangular estreta definida per bancals de pedra i una llinda gravada. Per accedir cal pujar tres graons des del carrer. A l'esquerra de l'entrada hi ha una pica de pedra encastada a mode de decoració. L'edifici presenta dues plantes. A la primera hi ha un senzill i estret balcó. Tot l'edifici està arrebossat, amb les obertures acabades amb plaques de pedra. A continuació, adossada a cal Sord en direcció nord, trobem una altra casa, la num. 1 de la plaça. Els darreres d'ambdues cases donen al carrer o pujada del Castell. La num. 1 també té entrada per darrera (Pujada del Castell, 4), i la porta d'entrada presenta com a llinda un cargol de premsa de gàbia encastat al parament (Casa Ca l'Amàlia). El carrer del Castell presenta altres cases en aquest sector, entre el castell i la plaça. Seguint aquest carrer, entre aquest i la Plaça, s'aixeca cal Xico Campaner (Cal Xico, per Molins 2020:47-48), la casa num. 2 de la Plaça, amb la façana principal donant a la plaça i davant la rectoria. Va pertànyer, segons la llinda de la porta, a Francisco Puig (1882). Es tracta d'una casa aïllada, que presenta planta baixa i dos pisos, amb una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan emmarcades en pedra (planta baixa i primer pis) i amb maó (segon pis). A l'altra banda de la plaça, al costat de llevant, entre la Rectoria i cal Sastre de Baix, trobem una altra casa aïllada, Cal Mingo (Plaça de l'església, 5) (Cal Ticó, per Molins 2020:34-36). Presenta planta baixa, pis i golfes, amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures estan emmarcades amb maó Darrera aquesta casa i la Rectoria, hi ha un carreró, el camí del Torrent de l'Enfilat que duu a altres cases i al barri dels Molins. La primera es can Selga o Can Teixidor (fitxa 379), que va pertànyer al introductor de la electricitat al poble. | 08178-100 | Nucli de Rajadell | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Existia des del segle XVI una plaça (segurament l'actual plaça de l'Església ) on era costum que es reunís una mena de consell convocat pel batlle -per ordre del senyor- i format pels jurats i la gent del poble. Aquesta assemblea tractava els afers general i assistia a les cerimònies que es celebraven quan el nou senyor prenia possessió del terme. Si hem de fer cas de les inscripcions de les llindes, és a l'entorn de la plaça que s'aixequen les primeres cases del poble: cal Sastre de Baix (1713 ) i Cal Sord (1728). La casa amb la data gravada més antiga de tot el nucli és aquesta de 1713. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell, per tal d'estimular el conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar els nous habitatges, però aquestes mesures van tenir un efecte escàs en un primer moment, al segle XVIII, i es degueren limitar a l'entorn de la Plaça de l'Església. Passada la Guerra del Francès, i al llarg del segle XIX, el nucli s'anà urbanitzant en direcció sud. A la plaça de l'Església hi va haver una de les primeres fonts públiques de Rajadell (1922), juntament amb la de la Plaça de l'Era. A l'estiu l'aigua solia estar racionada. Molins fa un estudi detallat de les següents cases: Cal Ticó (Molins 2020:34-36), Can Fusteret (Molins, 2020:40-46), Cal Xico (Molins 2020:47-48), Cal Sastre de Baix (Molins 2020:36-40) i Cal Miralles de la Volta (Molins, 2020: 56-59). Cal Sastre de Baix, com hem dit, es una de les cases més antigues. Esta documentada, als inicis, com a casa Claret, per que hi habitaven els Claret. A finals del segle XVII va arribar al poble el sastre Anton Garriga. El 1699 Anton Garriga va arrendar al Claret una part de la casa de la plaça de l'Església. Aquell mateix any el senyor del terme va establir al Claret una caseta a la plaça, que podia ser la mateixa que ja ocupava ell i el llogater Garriga. El 1722 el sastre va comprar la casa a Francesc Claret. La descendència dels Garriga no van ser sastres, sinó pagesos. No obstant això, la casa va quedar batejada per sempre més com cal Sastre, nom al qual més endavant s'hi va afegir 'de Baix', per distingir-la de la casa del sastre de l'Era, situada més amunt i, per això, dita Sastre 'de Dalt'. La pubilla de l'Anton Garriga es va casar amb un fill pubill de Parcerisses. Aixi fou com els següents titulars de la casa foren uns Parcerisses, i després, diversos propietaris mes. El 1891, una part de la casa la va llogar l'ajuntament com a seu. Cal Fusteret te el seu origen en l'establiment en emfiteusi que fa Bernat d'Eimeric Cruïlles i Santa Pau, habitant a Manresa, el 1699, a Francesc Claret, de Castellfollit. Posteriorment la casa es dividí en dues: cal Fusteret i cal Miralles de la Volta. A cal Fusteret hi vivía Francesc Puig, un fadristern del mas Puig de Riavall, que era fuster i boter. El 1754 havia comprat la casa. El 1864 el metge lloga una part de la casa. El 1868 la família Puig de Cal Fusteret es muda a la masoveria del Forn de Santa Llúcia. En els següents anys els Puig i els seus hereus van seguir a la casa fins principis dels anys 70 del segle XX. El 1936 l'estada de dalt s'anomenava ca la Remei (també Ca l'Antònia). Cal Xico deu el seu nom per Francesc Puig Parcerisas, Xico, de cal Fusteret. El 1879 la senyora del Castell, la princesa de Belmonte, va establir a Francesc Puig un solar de 44 x 44 pams per edificar casa, més un hort. El Xico va trigar tres anys a estrenar la casa, com ho evidencia el text gravat a la llinda del portal (Francisco Puig 1882). El Xico era l'encarregat de fer sonar les campanes de l'església; per aixó la casa del Xico també s'anomenava cal Campaner. El 1971 els Puig es van vendre la casa. El fundador de cal Ticó (o Ticot) va ser Francesc Junyent Pelfort, un xicot de cal Valentines, que era Ferrer. L'establiment va tenir lloc el 24 de juny de 1857 i els seus hereus van continuar-hi vivint. Va ser restaurada als anys 80 del segle XX per uns nous propietaris. A l'interior hi ha una interessant i curiosa columna de pedra, reaprofitada segurament d'un altre edifici. Cal Miralles de la Volta té l'origen en l'ampliació de cal Sastre de Baix cap a l'oest, en direcció al Castell. L'ampliació va haver de respectar el pas de les persones que anaven a missa procedents del Racó i del pla de Cirera . Aquest és l'origen de la volta que hi ha actualment a l'entrada de la plaça. La nova casa es superposà a la volta i anà més enllà. Un fill del sastre Anton Garriga va heretar la casa vella (FrancescI i un altre, la casa nova, a sobre i a l'altra banda del carrer (Bonaventura), que era pagès i ramader. La casa estava gravada pels deutes i va passar a ser propietat, el 1801, de l'hereu del Mas Miralles, Joan. Els francesos la van cremar el 1811. Els Miralles la van fer servir com a garantía de prèstecs, hipotecant-la varies vegades. Mentre, es llogava a tercers. La família Miralles va retenir la casa fins 2005. Sota la volta i a l'altra banda del carrer hi ha un magatzem que pertany a cal Sastre. Antigament havia estat una tina. Abans de la guerra (1934-36) hi va tenir la fusteria Andreu Claret, el fuster, i durant uns anys s'hi va guardar el carro dels morts. | 41.7286500,1.7063600 | 392409 | 4620458 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88593-foto-08178-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88593-foto-08178-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | El poble s'assenta sobre un altiplà allargassat que va des de la plaça de l'Església en direcció al carrer Major, vers el sud. El turó està flanquejat per tres rieres: el torrent de Daurell, la riera de Rajadell i el torrent de l'Enfitat. La part superior, més al nord, està definit per un pujol arrodonit, que és on s'emplaça, al cim, el castell, i a sota, a llevant, l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Al mig es troba la plaça de l'Església, amb un conjunt de cases que són les més antigues del nucli (segle XVIII). El conjunt definit per les cases de la plaça, situat al peu del turó del castell, s'ubiquen entre la Pujada al Castell, a ponent, i el pendís que dona al torrent de l'Enfitat, a llevant. En aquesta zona posterior, les façanes de les cases s'integren amb la roca natural i la vegetació de riera formant un paisatge atractiu. La façana posterior de les cases, que dona al torrent de l'Enfilat, és la part més interessant del conjunt. Les cases, assentades a l'extrem del pendís, formen una espècie de muralla arquitectònica i natural. En aquesta part els habitatges tenen una alçada de tres o fins i tot de quatre plantes. És a dir, s'afegeixen nivells de soterrani, que solen conservar l'estructura amb volta de pedra. Eren els llocs destinats a estable o corral. El desnivell del terreny és reforçat amb murs de contenció que possibiliten el pas d'un camí estret al peu de les façanes.A la plaça de l'Església, relacionades amb el portal descrit, es troben les cases més antigues del Nucli Antic, en relació de proximitat amb l'església i el castell: cal Sastre de Baix (Plaça de l'Església, 6 -abans 5- ) (de 1713 segons la inscripció de la llinda de la porta, amb una creu sobre una muntanya al mig) i cal Sord (Plaça de l'Església, 1) (de 1728, segons la inscripció de la llinda de la porta, que està emmarcada amb una sanefa coronada amb una creu). La finestra central de la façana principal de Cal Sastre de Baix també mostra la data gravada de 1811.Cal Xico (Placa de l'església 2) presenta una inscripció gravada a la llinda de la porta, emmarcada amb una figura arquitectònica, amb la llegenda FRANCISCO PUIG 1882.El carrer i la plaça estan empedrats amb lloses. A finals del segle XX, es feren intervencions de condicionament urbanística a la plaça i a la pujada cap al castell. A les façanes sovintegen les faroles antigues d'imitació. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88594 | Barri de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-0 | <p>GASOL J. M. (1981). RAFAT, F (1988). Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XX | Les cases noves, habitades, es troben en bon estat. | <p>Conjunt urbà heterogeni format al voltant de l'estació del ferrocarril a inicis del segle XX.. Es tracta d'un barri modern en comparació a la resta del poblament de Rajadell, que és de caràcter eminentment rural. La tipologia constructiva respon a la varietat d'usos dels edificis: residencials, de restauració, fabrils, així com l'edifici de l'Estació i una capella moderna. Cal destacar els següents edificis: - Dues fondes o restaurants, a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Un es can Miliu, l'antiga fonda. L'altre es Ca l'Isclet, l'antiga botiga i residència dels Serra (aquesta darrera te fitxa pròpia, 127) - Tres magatzems o naus fabrils. També a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Una es l'actual farmàcia i l'altre, la antiga cooperativa agrària de Rajadell i Fals (fitxa 126) - Can Closa. Casa residencial notable, també a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren (fitxa 167) - La mateixa estació de ferrocarril (fitxa 2), que actualment hostatja l'oficina de turisme i altres dependències municipals - La capella de Sant Jaume, una capella actualment abandoada, construida amb ciment a la segona meitat del segle XX, que mai va arribar a funcionar (fitxa 14).. També formava part d'aquest espai el lledoner de l'Estació, un arbre emblemàtic que estava catalogat i que ser eliminat el 2018. A banda d'això, hi ha algunes cases de tipus tradicional d'un cert interès. L'element més destacat del conjunt era l'antiga fabrica de galetes, situada darrera l'Isclet (Can Serra), enderrocada a principis del segle XXI. L'immoble està totalment desaparegut; en el seu emplaçament hi ha un edifici allargat de diversos habitatges. Pertanyia a la Casa Serra, actual L'Isclet (fitxa 127). També hi pertanyien les tres naus de tipus fabril esmentades més amunt. Els eixos centrals que marquen l'urbanisme del barri són la via del tren i, sobretot darrerament, la carretera. Les construccions existents són bàsicament edificis aïllats i es troben disposades al nord de la via fèrria i la carretera, en un territori força ampli. Pràcticament no es pot parlar de carrers, sinó de simples agrupacions de cases, amb una perifèria de xalets amb jardins i horts que ha prosperat en els últims anys.</p> | 08178-101 | Barri de l'Estació | <p>El 1859 el ferrocarril (de Barcelona a Saragossa passant per Terrassa) va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell cal situar-lo, per tant, entre aquestes dues dates, als volts de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (Ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'Estació del ferrocarril a Rajadell comporta una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX.. Al voltant de l'estació sorgí un nucli de cases i de petites indústries. La primera construcció fou pels volts de 1910: un magatzem de brisa situat darrera l'estació. Era propietat del senyor Voldu, de Bordeus, que enviava la mercaderia en vagons especials cap a França. Una mica més tard s'instal·la la botiga (actualment ca l'Isclet). Poc després es basteix la nau del sindicat agrari i, progressivament, la resta de construccions. L'arribada de l'electricitat a Rajadell, l'any 1923, suposa un estímul molt important, sobretot per al sorgiment de petites indústries en aquest nou barri. El 1926 o 1927 s'hi bastí una important fabrica de galetes (a l'antic magatzem de Voldu). El nom de la fàbrica de galetes era 'Atlàntida i Montserratina'. Després va pertanyer als Serra, des de principis dels 40 del segle XX fins que va tancar.el 1966 (Galletas Serra).També hi hagué una fabrica de gasoses i una fabrica de gènere de punt a les altres naus de l'Estació (fitxa 126). També hi havia una serradora de fusta i un forn de pa. La serradora de Ton Comallonga serraba llistons de pins que arribaven dels boscos propers, però tambe era ebenista i fabricava mobles. Va durar fins els anys 60. L'amo de la fabrica de Galetes, Sr, Serra, també va fabricar, als anys 50 o 60, màquines recreatives del 'millón' i de pinball. La principal botiga era a la mateixa casa dels Serra (avui Cal'Isclet), que venia carn i altres productes no alimentaris. També havia fet de bar de l'Estació. Als anys 40 i 50 del segle XX Cal Closa feia les funcions de botiga de queviures i forn de pa. En un altre edifici hi havia haut el barber de l'Estació. Cal Miliu (avui restaurant) havia estat també un café i un restaurant des de que obrir als anys 50 (Café Nou). A cal Miliu s'havia celebrat el que en podriem considerar la festa major de l'Estació, que era la Revetlla de l'Estació, per Sant Jaume. El parquing actual de l'estació era la plataforma on s'emagatzemaven els productes fabricats al lloc que anaven a Barcelona en tren: fusta, galetes, gasoses... El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. Darrerament, la barriada ha acusat un cert creixement degut a les segones residencies de famílies procedents majoritàriament de Manresa.</p> | 41.7322800,1.6988500 | 391790 | 4620870 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es tracta d'un barri heterogeni amb edificis de construcció relativament recents, que no tenen un interès històric ni arquitectònic excepte alguns elements concrets. Moltes de les cases noves compten amb jardins, piscina o horts. El barri es troba en una posició estratègica, entre la riera de Rajadel l i el pla de Fals. La barriada de l'Estació s'ha desenvolupat gràcies a les bones comunicacions: primer el ferrocarril i més endavant la carretera. És per això que reuneix alguns dels serveis del municipi, com tres restaurants. | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88595 | Barri de les Casetes- sector Camí del Daurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-casetes-sector-cami-del-daurell | RAFAT, F (1988). MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 284-304 | XIX-XX | En general, les cases es troben en bon estat | Barri o conjunt urbà que consta d'un grup de cases disperses, en un altiplà no lluny del nucli antic (el Veïnat) i davant del barri de l'Estació (a l'altra banda de la riera de Rajadell i de la C-25), disposades al costat de dos camins: el camí de Valldòria (actual camí de can Torre), que passant per Braquets du a Valldòria i a Can Torre (El Racó- Muntalar), i el camí del Daurell, que mena al congle del Torrent del Daurell. Hem dividit el conjunt en dos fitxes: les cases disposades a l'entorn del Camí de can Torra (fitxa 421) (principalment 3) i les disposades més amunt, al punt on trenca el camí que va a cal Daurell, més agrupades i alineades (fitxa 102) Al sector del camí del Daurell les cases solen ser entre mitgeres, més o menys alineades. La disposició urbanística del barri nio és coherent. Les cases formen una agrupació més o menys fortuïta, disposades a l'entorn d'uns eixos, que són el camí de Valldoria i el camí que va a cal Daurell, desdoblat en dos passatges, el camí del Daurell i el carrer dels Magraners, a banda i banda de l'illa de cases, que solen tenir porta pels dos costats. El camí de Valldoria en aquest tram és pavimentat. La tipologia, les dimensions i les altures de les construccions són desiguals. En general són edificis moderns, alguns dels quals han patit reformes substancials, amb solucions arquitectòniques diferents, cosa que dóna un aire miscel·lani al conjunt, i a on també s'ha edificat alguna casa de nova planta. Les construccions són de pedra, majoritàriament de pedra vista, com a la resta del terme. En el seu estudi, Molins (2020:284-304) descriu de forma individualitzada 7 cases, que tenen més de 100 anys: Cal Ton, Cal Salles, Cal Jan Teuler, Ca l'Isidre, Cal Maginet, Cal Trilla i Cal Mariano. El PEP 1993 destaca de tot el conjunt les cases següents: cal Trilla, cal Teuler i cal Roig. | 08178-102 | Barri de les Casetes | El barri de les Casetes és originari del segle XIX. Segons les inscripcions de les llindes, força nombroses, la casa més antiga és cal Roig, al camí de Valldoria (1855) i la segona, cal Teuler, al sector més oriental (1858). Les altres inscripcions situen la resta en la segona meitat del XIX. Però per fonts documentals sabem que les més antigues són Cal Maginet i Cal Trilla (1803). Des de principis del segle XIX, els propietaris dels terrenys, i en aquest cas l'amo del Daurell van iniciar un procés de reconversió urbanística, que consistia a vendre solars a parcers que volien fer-se la casa. Jaume Sallés Bacardit, el propietari del Daurell i el seu successor i hereu, Isidre Sallés Viladés, foren els venedors i això fou l'origen de cases com Cal Comallonga i Ca La Camil·la i l'actual barri de les Casetes, que inicialment es va dir Casetes del Daurell. Les principals cases són Cal Ton, Cal Salles, Cal Jan Teuler, Ca l'Isidre, Cal Maginet, Cal Trilla i Cal Mariano (Molins, 2020). Segons Molins (2020,284-85), Can Ton era la casa que es va construir Antoni Garriga, que va comprar la parcel·la (i un hort) el 1854 a l'Isidre Sallés, l'amo del Daurell. Era un fadrí del mas El Prim. Per això la casa es deia Cal Ton del Prim, o després, ca l'Anton o Cal Ton. Es casa tres cops: el 1857 amb Magdalena Serra, de la casa nova de Can Torre; el 1865 amb Mònica Puigdellívol, una filla de cal Martri; i el 1873, amb Rosa Rojas. L'hereu, fill del primer matrimoni, Pere, feia de sastre a Sabadell i es desentén de la casa. L'amo Ton Garriga mor el 1902 i la casa reverteix a la mestressa del Daurell. El 1910 la casa està llogada a Pere Bacardit Fitó. Aquell mateix any Josep Masfred Devant compra la casa al Daurell, pagant els drets que encara tenien els Garriga. El Masfred tenia dos fills i va comprar la casa per donar-la al fill petit, el Josep, mentre que el fill gran Francesc es quedava la casa familiar. La casa original de cal Ton era molt petita i el Josep la va engrandir fent-la pràcticament nova. Josep Masfred Guilella es va casar amb Lola Circuns. En aquell temps el nom de la casa oscil·lava entre cal Ton, ca la Lola (el nom de la mestressa) i cal Masfred Xic. El seu hereu, Josep Masfred Circuns, ha estat l'impulsor de la Granja Masfred, una enorme granja avícola de diversos pisos construïda ben aprop, el 1969. La casa ha passat a una germana seva. D'acord amb Molins (2020,286-88), Can Sallés és la casa d'un fill cabaler de l'amo dels terrenys, el Jaume Sallés, del Daurell. Aquest va deixar l'heretat al seu hereu Isidre, el 1836, però va segregar una parcel·la (cosa poc freqüent) per un altre fill, Pere, per a que s'hi fes una casa. La terra que li va deixar estava al costat de les cases ja edificades de Magí Calvet (Maginet) i Joan Font (actual Isidre). El vell Daurell va morir, però la construcció de la casa del fadrí es retardava. El 2 de novembre de 1854 el Pere va reclamar al germà que li delimités el solar per edificar. En aquell moment la casa estava a mig fer i el Pere no la podia ampliar, i temia que l'edificació de les altres cases li taparien el sol. A l'interior de cal Teuler hi ha una porta tapiada amb una llinda datada '1851', que formava part originalment de cal Sallés i que va passar a la casa veïna quan es va dividir la casa. També a la paret de migdia de cal Tauler hi ha una inscripció 1858, que també hi correspondria. En tot cas, el 1852 Can Sallès ja estava completada. La casa va rebre al principi el nom de Casa Nova del Daurell, o també cal Pere. Pere Sallés es va casar amb Francesca Raurich. La parella va tenir quatre fills. Pere mor el 1872. L'hereu, Jaume, era fuster i es casa amb Maria Viladés aquell mateix any. Mor el 1877 sense testament, i també mor la filla del matrimoni. La mare es torna a casar, amb Joan Plans, el Teuler. El 1878 decideixen partir-se la casa entre Josep, germà del Jaume, i la mare amb el nou marit. Es van aixecar parets i embans i per això hi ha les portes datades dins l'actual Cal Teuler, actual casa veïna de Cal Sallés. A Josep Sallés el succeeix com a propietari el seu fill Joan Sallés Moliné el 1925, i posteriorment a la filla d'aquest, Antònia Sallés Plaixats. Aquesta ven la casa a Joan Portella Quius, el Masiets, el 1965, que la revén el 1967 a Graciano Sánchez. La filla d'aquest va heretar la casa. D'acord amb Molins (2020,288-89), Cal Jan Tauler te l'origen en la divisió de la casa de Can Sallés en dos, quan Joan Plans Iglesias, fill del teuler Joan Plans, es casa amb Maria Viladés, tal com hem explicat més amunt. La meitat de la casa corresponent a la Maria i el Joan va adoptar el nom de cal Jan (Joan) Teuler, com era conegut popularment. El teuler mor el 1909. L'hereu, Joan Plans Viladés, seguia la professió del avi i pare: també era teuler. No tenien forn propi: treballaven en els forns que hi havia a les cases. Però sembla que explotava principalment el forn que hi havia al Pèric. També era pagès. Es va casar el 1903 amb Elisa Font. La casa passa a la pubilla, Ángela Plans Font, que es casa amb Miquel Costa. L'hereu es el seu fill Joan Costa. La casa va romandre en desús fins que aquest es reinstal·la a la casa el 1990, fent-hi obres d'ampliació i modernització. Joan Costa ha estat alcalde de Rajadell entre 1992 i 2019 D'acord amb Molins (2020,290-92), Ca l'Isidre es la casa que basteix Joan Font, que compra la parcel·la de 40x40 pams (i també un hot) a Jaume Sallés, l'amo del Daurell, el 1803, per edificar, al costat del solar on Magí Calvet estava aixecant la seva casa. Joan Font va fer la casa i hi va viure amb la seva dona Maria Camprubí. L'única filla que tenien, la Rosa, es va casar el 1823 amb Pere Rovira Quius. Quan Joan Font va morir la casa va quedar per a la filla i el gendre. Pere Rovira se'n va de Rajadell i ven la casa, el 1845, a Isidre Quius Francitorra. El 1867 compra una altra casa, Cal Francesc (avui Cal Quius). Isidre Quius posa la casa a lloguer. El 1884 l'Isidre ven la casa a Isidre Calvet Jubert. Era un fadrí de Cal Maginet, una altra casa de Les Casetes. Primerament la seva casa va ser coneguda com ca l'Isidre del Maginet, nom que amb el pas del temps es va convertir en el nom actual. Desconeixem el nom anterior, però podria ser Cal Pixafont. L'Isidre va casar-se el 1880 amb Maria Planell. Mor el 1918 i hereta la casa el seu primogènit Josep Calvet Planell. Aquest mor el 1961. Hereta el segon fill Salvador, que va treballar a Manresa. El 1970 rehabilita la casa. A la seva mort, la casa va passar als fills. Entre 1992 i 1993 van ensorrar gairebé completament l'edifici i van construir la casa actual. L'entrada antiga era al carrer de baix i després de les reformes l'entrada principal és al nivell del carrer de dalt. És de notar que al davant de la casa hi havia hagut l'era de les Casetes, un espai compartit per les tres cases del voltant. Els veïns també s'havien posat d'acord per fer un forn de pa comunitari, situat dins d'un cobert al costat de l'era. D'acord amb Molins (2020,292-94), Cal Maginet és la casa que aixeca Magí Calvet, fill del masover de El Coll, quan compra la parcel·la, el 1803, a l'amo del Daurell, Jaume Sallés. El solar amidava 8x8 canes, a part l'hort. El Maginet, tal com se'l coneixia, va hipotecar la casa a Maurici Ribas, el 1824. Segurament va continuar vivint a casa seva pagant un lloguer al Ribas. Maginet mor el 1832. El seu fill i hereu Ramon recupera el 1835 la casa. Es casa amb Teresa Jubert. Llavors la casa es denomina Cal Ramonet. En aquesta època s'amplia la casa. Un testimoni de la reforma i de la seva cronologia es la llinda del portal, que resa 'Ramon Calvet 1860'. Ramon mor el 1860. L'hereu és el seu primogènit Josep Calvet Jubert, nat el 1843. Un germà seu, l'Isidre, va comprar la casa del costat, ca l'Isidre. Josep es casa el 1872 amb Josepa Vilella. L'hereu es l'Isidre, que es casa primer amb Teresa Plans i després amb Josepa Casas (1903). L'isidre tenia feina fixa al ferrocarril i no depenia dels atzars de la terra. Mor el 1947. L'hereu Salvador Calvet Casas es casa el 1947 amb Irene Puig. El seu fill Valentí hereta la casa. Tot i que la família vivia habitualment a Manresa, es mantenia la casa de Rajadell i el 1985 es va fer una nova teulada. D'acord amb Molins (2020,295-97), Cal Trilla es la casa que va edificar Francesc Junyent Font en una parcel·la de 80x80 pams que havia comprat el 1843 a Isidre Sallés, amo del Daurell. El tros afrontava per l'est amb la casa de Magí Calvet, cal Maginet. Francesc Junyent era fill de Josep Junyent, masover del mas Mestre de sant Amanç. No es va apressar en aixecar la casa, ja que la llinda de la porta principal te gravat l'any 1849. Creiem que el primer nom que va tenir la casa va ser cal Francisco Nou o també Casa Nova del Daurell. Mort Francesc, la casa va passar al fill Josep Junyent Torras, dit el Nino, el qual es va casar el 1854 amb Teresa Font Riera. El 1857 es van fer una casa a la plaça de l'Era i posen a lloguer la casa de Les Casetes. L'hereu Josep Junyent Font de Cal Nina ven la casa, però com que era prou gran, la divideix en dos habitatges separats. La part de llevant la va vendre a Jaume Roca i la part de ponent a Francesc Malagarriga, àlies Mariano, la qual cosa va donar lloc a les cases actuals cal Trilla i cal Mariano. Ens ocuparem ara de la part que va comprar el 1880 Jaume Roca Claret (que ja n'era el llogater), casa coneguda amb el sobrenom de Trilla, el sobrenom del Jaume Roca. Aquest mor el 1904. El seu hereu és Paulí Roca Raich, mort el 1892. El següent propietari de la casa és Antoni Roca Font. A partir de 1943 habiten la casa llogaters. La casa estava molt deteriorada. El darrer llogater. Enric Font, va comprar la casa a Antoni Roca el 1977 D'acord amb Molins (2020,297-98), Cal Mariano, com hem dit més amunt, es la meitat de l'antiga casa que va vendre Josep Junyent (l'altra meitat era can Trilla) a Francesc Malagarriga Soler, alies Mariano, el 1882. Era fill cabaler de l'amo de la casa cal Mariano de Fals. S'havia casat el 1881 amb Dolors Massana. Va morir a la casa el 1924. Va partir l'herència entre les tres filles. La casa va quedar buida uns anys, i uns altres, llogada. La hereva, Ramona Malagarriga Massana mor el 1970 i deixa els bens als nou fills a parts iguals, una mesura poc pràctica per una casa. Acorden transferir la casa a una de les germanes, Dolors Junyent Malagarriga. El 1973, el fill del llogater d'aquell moment, Santiago Pujol Ventolrà, li compra la casa. El 1981 aquest la revén a Pere Subirana Casas, i el 1991, aquest darrer la torna a vendre. | 41.7304500,1.6981100 | 391726 | 4620668 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88595-foto-08178-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88595-foto-08178-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Barriada formada per habitatges rurals del segle XIX. És un conjunt poc unitari, amb alguns exemples d'interès. Moltes cases són habitades de manera fixa i d'altres temporalment. El barri es troba enclavat entre la carretera que ve de l'Estació, el camí a Valldòria, i, per la banda de tramuntana, el pendís que baixa cap a la riera de Rajadell, i el que per la banda de ponent baixa cap a la Riera de Daurell.Algunes cases presenten inscripcions a les llindes de les façanes: - Cal Roig (núm. 1): 1855- Cal Trilla: 1879- (Núm . 20): RAMON CALVET 1860- Cal Teuler: 1858La foto 3 (esquerra) correspon a can Ton | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88596 | Barri dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-dels-molins | RAFAT (1988) Informació oral: Iscle Font . | XVIII-XIX | Les cases antigues han estat habilitades com a segones residències | Conjunt urbà format per un grup de cases, la majoria de caire residencial i d'altres que van esdevenir de caire preindustrial i industrial, com els antics molins, i que constitueixen un barri amb personalitat pròpia. La imatge més representativa de la barriada, a ponent, la conformen les cases adossades i arrenglerades al peu de la carretera, També hi ha d'altres cases antigues més o menys disperses i, recentment, edificacions, xalets i instal·lacions esportives que han anat proliferant cap a la banda de llevant, juntament amb les escoles, conformant una urbanització (carrer de les escoles). Urbanísticament, llevat de les cases adossades al peu de la carretera, el barri es presenta desordenat. Les cases adossades, obra de finals del segle XIX, segueixen totes una tipologia pràcticament idèntica i tenen totes una mateixa alçada. La casa prototípica és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Tenen façana (i accesos) des de la carretera i des del darrera. Per la banda davantera, que dóna a la carretera, tenen planta baixa més un pis i golfes, A la part posterior, que dona al carrer de la Fassina, només té dues plantes (ja que el terra està a una cota més alta, a l'açada del primer pis). Les parets són de maçoneria amb pedres de tamany molt divers, i majoritàriament a pedra vista. Les façanes davanteres presenten una porta emmarcada amb carreus; al primer pis, balcons emmarcats amb maó; i a les golfes finestres més petites o balconets. En els darrers anys s'hi ha fet algunes reformes, com obrir portes de garatge o balcons nous. Les façanes posteriors encara són més regulars: portes i finestres senzilles, emmarcades amb pedra o totxo. Algunes conserven l'arrebossat de color ocre. La resta de cases disperses que tenen una certa antiguitat tenen fitxa pròpia. Són les següents: Cal Ferrer o Molí de Baix (fitxa 125), fariner; Molí de Dalt (fitxa 93), d'oli; el molí d'oli de la Cooperativa (fitxa 124), La Fábrica (fitxa 94) i la Casa Nova (fitxa 172). També cal esmentar les escoles Velles, al carrer de les Escoles 10-12. Actualment l'ajuntament destina el local a tallers i casal d'avis. Les cases que es situen a continuació, en direcció ponent, també tenen un cert interès (C/ Escoles 2 -3). Son les cases dels mestes, que s'estaven rehabilitant el 2020. A continuació, es troba el local dels bastonets, en uns coberts que formen part, pel darrera,.de la Fábrica (fitxa 94). La Fábrica (fitxa 94) era una antiga casa reconvertida en fàbrica. Al seu costat oest, encara hi ha restes d'una paret d'un antic edifici que correspon a la Fassina, una altra antiga fábrica, Actualment (2018) s'hi està edificant una nova casa. Davant de la Fábrica hi ha un pou (fitxa 173). | 08178-103 | Barri dels Molins | Aquest nucli esta situat a redós de l'antic camí ral. Històricament havia estat una zona agrícola sobretot de vinya o d'horta, organitzada al voltant de tres molins que donen nom al barri. La construcció més antiga és el molí actualment anomenat Molí de Baix o Can Ferrer. Les terres pertanyien al senyor de Rajadell que tenia drets sobre el molí. El 1772 Ramon Font el moliner legalitzà la compra dels terrenys del Molí de Dalt (aleshores anomenat molí del Terrer, un molí d'oli) i de la Fassina. Més endavant es construïren la Casa Nova i la Fassina. L'aparició d'un nucli urbà pròpiament dit va tenir lloc a finals del segle X IX (a l'entorn del 1890), amb l'edificació d'un rengle de cases menestrals, a ponent. Aquestes cases eren habitades principalment per parcers i jornalers, així com ferroviaris. El barri dels Molins, junt amb el de l'Estació, ha estat tradicionalment artesanal i industrial. Hi havia el molí fariner, un moli d'oli privat, el molí d'oli comunitari, la fassina, (on fabricaven esperit de vi), el ferrer, un fabricant de carros, un fuster ... Més endavant s'hi instal·là una fàbrica tèxtil, a la Fàbrica, i una fàbrica de pasta de sopa, a La Fassina, que funcionà del 1945 al 1950 aproximadament. S'hi elaboraven fideus, macarrons, etc.. A finals dels 50 es construeixen les escoles i als volts de 1960 s'hi traslladen. Fins llavors estaven al nucli antic. Amb els anys els parcers que habitaven les cases hagueren de convertir les ocupacions agràries en secundàries. Entre els anys 50 i 60 del segle XX les famílies van anar abandonant les seves residències. Les cases canviaren de propietaris i actualment són de segona residencia. | 41.7298700,1.7093700 | 392661 | 4620589 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88596-foto-08178-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88596-foto-08178-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Situat molt a prop del nucli antic de Rajadell, a l'altre costat de la riera, al peu mateix de la carretera que es dirigeix a Rajadell. És una barriada de caire agrícola , menestral, i, en cert grau, industrial, important per la historia de Rajadell. Arquitectònicament tenen interès les cases menestrals del segle XIX i els molins. El barri s'estén entre el pendís que baixa del Pla de Fals, la carretera i la riera de Rajadell. La part antiga forma un barri ben integrat en el paisatge de riera. Prop del Molí de Baix un pont travessa la riera, el Pont d'en Ferrer. Es conserven traces d'un antic pont de ferro que va malmetre una riuada. La situació del barri és estratègica. Antigament el camí ral, de Manresa a Cervera, travessava el barri. En aquest punt partia el camí que travessava la riera per anar cap a Rajadell.En els darrers anys (i en relació al PEP, 1993) han desaparegut alguns elements, com la Fassina, que s'adossava a la Fábrica. A l'edifici de la Fassina es conservaven un parell de màquines de l'antiga fabrica de pasta de sopa que aixoplugava. Un altre casa d'interès era cal Serra. També ha desaparegut un cobert allargat que devia servir de pallissa i que es trobava enfront de les cases adossades, però a l'altra banda de la carretera. Era una construcció que tenia dues plantes i que se sostenen amb pilars, i que estava en molt mal estat. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88597 | Oratori del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-perich | RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià PIÑERO, J (en procés de publicació). Dovella. | XVIII | Els carreus presenten la superfície escamada. La pedra sorrenca s'erosiona fàcilment, sobretot pels efectes del vent i la pluja. Les inscripcions sud i nord estan més deteriorades que la resta. | Columna que tenia la doble funció de fer fita de camí i d'oratori, al Camí Ral. Consta d'una pilastra de més de 2 m. d'alçada composta per quatre blocs de pedra sorrenca paralel·lipípeds de secció quadrada i coronada amb un gran bloc que té un frontó triangular a cada una de les quatre cares. En aquest bloc, a sota de cada frontó, hi ha una inscripció. A la cara sud la inscripció és a un nivell inferior perquè en el seu lloc hi ha una fornícula on actualment si ha instal·lat una imatge (en dos dimensions) de Sant Antoni. L'imatge ens indica el costat per on passava el camí ral. El material constructiu està definit, en cada bloc, per grans carreus de pedra sorrenca escairats i de diferents mides, lligats amb calç. Les mides del monument són les següents: alçada total: 2,65 metres. Mida de la pilastra 0,5 x 0,5 metres. El monument s'assenta actualment sobre una roca plana. Les inscripcions són les següents: - Frontons S i E: 17/87 - Llinda nord: SANTPADO - Llinda est: MADO MATIFOL I PARICH - Llinda sud: SA [?] TO [ ? ] PRQ - Llinda oest: MANRESA | 08178-104 | Plans del Perich. NO del terme. | Aquest oratori assenyala una cruïlla del camí ral. D'una banda indica la ruta a Santpedor, passant pel Peric i Fals. I d'altra indica el camí Ral que, procedent de Cervera, i seguint la riera de Rajadell, duia a Manresa passant pel Molí de Baix i Monistrolet. La llegenda que indica Mado, Matifoll, Paric sembla referir-se al nom complet del propietari del mas Peric que, segons una inscripció del mateix mas, es deia Mado Peric. El monument porta inscrit l'any en que va ser erigit: 1787. | 41.7353800,1.6900700 | 391065 | 4621225 | 1787 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88597-foto-08178-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88597-foto-08178-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Aquest monument es situava a l'antic camí ral, antecedent de la posterior carretera Manresa-Calaf (N-141). L'oratori es trobava en un punt proper a la carretera esmentada, a meitat de camí entre Les Casetes i Sant Amanç, en una cruïlla de camins. Degut a les obres de construcció el nou eix tranversal C-25 (actualment a 10 metres de la carretera), aquest element es restaurà i es traslladà uns metres (entre 30 i 100) al seu emplaçament actual, en una rotonda de la carretera N-141g que discorre paral·lelament a la C-25 pel costat nord, no lluny d'on es trobava abans del seu trasllat, i a prop del desviament que mena a Cal Perich (Fitxa 40). Es tracta d'un element de gran interès per ser testimoni del pas del camí ral i pel seu interès específic com a element de senyalització viaria i d'advocació religiosa. La fita s'ubicava en una zona de pas obligat de la vall de Rajadell. Provenint de Sant Amanç aquí la plana s'eixampla. Es per això que en aquest punt hi havia la possibilitat de desdoblar la ruta en dues. El camí ral, que procedia de Cervera, continuava pel costat de la riera de Rajadell, direcció a Manresa, passant pel Molí de Baix i per Monistrolet. L'itinerari estava testimoniat també per una làpida del 1879 ubicada al costat del camí, prop de Les Casetes (fitxa 109). I d'altra banda des de l'oratori partia un desviament que passava pel Peric, per Dalmau i per Fals i seguia el torrent de la Vall en direcció a Sant Joan i Santpedor.A les fotos del PEP 1993 (J. Piñero), fetes en el seu emplaçament original, l'ornacina estava buida i no presentava cap imatge. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88598 | Font de can Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torra | XIX | L'arquitectura es conserva bé. L'entorn, abandonat. | Font obrada emmarcada per dues pilastres amb capitells llisos i una arcada. L'estructura no és exactament rectangular sinó amb tendència a la forma trapezoidal. Està construïda amb pedra de superfície irregular, cosa que dóna un efecte fantasiós al conjunt. La font està coronada amb un escut de ferro que representa les quatre barres i altres signes heràldics. El conjunt està complementat amb una taula i bancs de pedra (descripció PEP 1993). | 08178-105 | Can Torra. Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra Parcerisses. SE del terme. | Segons indica l'escut, aquesta construcció data del 1898. Desprén un cert aire modernista, | 41.6963000,1.6919300 | 391154 | 4616884 | 1898 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88598-foto-08178-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O de can Torre. Element arquitectònic d'influències modernistes amb el que s'aconsegueix una bona relació entre el llenguatge arquitectònic i l'entorn natural, d'ambient romàntic. S'ubica a 75m del Mas al NE de can Torra del Forn (fitxa 54), en una raconada discretament apartada i enclotada, prop de la conca per on baixa el naixent torrent de can Torra. L'entorn està definit per un paisatge frondós, amb roures i heura. El 2021 no ha estat possible localitzar la font, tot i les batudes realitzades. La descripció correspon al PEP 1993. Les fotos, també. Les coordenades UTM són aproximades. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88599 | Pou de can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-servitge | Informació oral: Melitó de cal Font Figuera (1993) | XIX-XX | La coberta i les estructures portants encara es conserven però el conjunt sembla abandonat i esta envaït per la bardissa. Al febrer de 2021 s'hi desenvolupen treballs de rehabilitació. | Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat. El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant. Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües. El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L'estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement. En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d'accés lateral | 08178-106 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme. | Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara; per tant, deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX. Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes i balls. | 41.7150300,1.7626900 | 397072 | 4618877 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88599-foto-08178-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88599-foto-08178-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. .A la banda est s'obre un espai cimentat, sobre l'esplanada, que s'utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d'abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació. Ara sembla abandonat. S'ubica a uns 90 m al NO del Mas Servitge (fitxa 82) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88600 | Font i pont del Rauric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-pont-del-rauric | XX | L'indret de la font i l'entorn es conserven en un estat acceptable però el paratge i els camins dels marges de la riera es troben en estat d'abandó. La vegetació envaeix tot l'entorn. | Font caracteritzada per una petita balma on neixia l'aigua i, per un salt d'aigua, a prop. Els elements aportats per l'home són diversos murs obrats a la balma i unes escales, que condicionen la font i el seu accés, així com un pont que travessa la riera. L'aigua neixia sota la balma i quedava estancada en una cavitat, actualment tancada mitjançant parets de pedra seca que formen una mena de barraca. Actualment hi ha una reixa (el 2018 no hi era) El pont és a pocs metres de la font i té relació amb l'antic camí de Rouric per travessar la riera. Actualment, el camí, més ample, travessa més amunt. Es tracta d'un pont simple, fet de pedra, i amb una arcada. | 08178-107 | Vallformosa. Massana. Solella del Rauric. SE del terme. | Segurament l'obra de condicionament va fer-se el 1949, tal com indica la inscripció del pont. | 41.6998100,1.7323700 | 394525 | 4617224 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La font del Rauric o del Rouric esta situada en una petita esplanada que queda enfonsada al costat de la riera de l'Infern. S'hi pot anar pel camí de can Servitge a Castellfollit. Després del mas Barquets i abans de cal Claret, cal prendre un trencall que travessa la riera, i que du a les ruïnes de cal Rauric, situades a uns 570 m. al NE de la font.. La font esta al costat mateix de la riera. Es tractava d'un paratge d'una gran bellesa, exhuberància i cert exotisme, a causa de l'acció de l'aigua i l'abundància de molses, i amb una vegetació típica de riera, molt abundant i variada. Pero actualment el lloc es troba abandonat i deixat. El sortidor de la font pròpiament dita es troba actualment fora de servei, al costat de la cambra o cavitat esmentada. Hi ha una inscripció en una pedra de la barana del pont, amb la data 1949. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88601 | Roca Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-sentinella | Informació oral: Joan Vidal | Bloc de pedra col·locat artificialment a l'extrem rocós d'un replà del turó, en un lloc estratègic, per la qual cosa podria haver estat utilitzat com talaia. La roca, apuntalada artificialment per un cantó amb una altra de més petita, presenta l'aspecte d'una torxa. Es tracta d'un bloc de conglomerat, de forma més o menys cúbica, que amida 1,60 x 1,70 metres, i 0,70 de gruix. A la superfície superior semblen apreciar-se restes de cendra. | 08178-108 | Obaga del Forn | Segons la tradició oral, la roca s'anomenava Sentinella i la gent dels rodals l'utilitzava per enviar-se senyals de fum en cas de perill. No sembla que es tracti d'un element medieval, ja que les guàrdies medievals formaven una xarxa relacionada amb el castell i es comunicaven més aviat amb senyals acústics (toc de corneta). El nom de Sentinella s'acosta més a la tradició carlina. | 41.7265700,1.7090600 | 392630 | 4620223 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada a uns 300 metres de Rajadell, en direcció est, a la falda del turó que s'aixeca a l'altra banda del torrent de l'Enfitat. La situació de la roca és estratègica. Domina la vall de la riera de Rajadell. De la banda de llevant s'avista la punta de Sabata, Collbaix i les terres del pla de Bages. De la banda de ponent la visibilitat és més reduida. Segons Joan Vidal, aquest punt es comunicava d'una banda amb una torre a Collbaix i de l'altra amb una torre prop de cal Quius, per la banda de ponent.La foto 2 correspon al PEP 1993. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88602 | Làpida del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-cami-ral | XIX | Monòlit amb una làpida funerària, de pedra sorrenca, fet d'una sola peça, que recorda la forma d'un obelisc, de forma prismàtica (rectangular) amb un pinacle en forma de frontó a l'extrem superior, i amb una base més ampla on es fonamenta. Les mides són: 0,67 metres d'amplada per 0,29 de gruix a la base i 2,30 metres d'alçada. La cara que dóna al camí té esculpida una creu llatina a la part superior, dins una fornícula rebaixada, i, al centre, la inscripció següent: EN ESTE LUGAR A 15 Sbre DE 1879 FALLECIÓ RAMON CARRERAS DE UNA CAIDA DE CABALLO ERA NATURAL DE CASTELLFOLLIT SE DIRIGIA A MANRESA. A la part inferior, hi ha gravat un rectangle amb una creu de santa eulàlia (en forma d'X). | 08178-109 | Plans del Perich. NO del terme. | El text de la inscripció és prou explícit:: documenta l'accident mortal de cavall que sofrí el 15 de setembre de 1879 un tal Ramon Carreras de Castellfollit, quan es dirigia pel Camí ral a Manresa. L'existència d'aquesta làpida demostra que, almenys al segle XIX, el Camí ral seguia aquest itinerari. | 41.7373100,1.6884500 | 390934 | 4621442 | 1879 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88602-foto-08178-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88602-foto-08178-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | El monument es troba a uns 300 metres de la carretera, en un promontori, en el mateix Camí Ral (de qui documenta perfectament el pas al segle XIX), en el tram que surt en direcció oest de la carretera, just abans d'entrar al pujant que condueix al barri de les Casetes. A un nivellinferior passa la riera, i molt a propo, hi ha la Font de Clot del Perich.. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88504 | Església de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-vallformosa | <p>GASOL, J. M. (1981). RAFAT, F (1985). Festa de Sant Sebastià. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVIII-XIX | Entorn descurat | <p>Església de planta rectangular i coberta a doble vessant, d'una gran alçada. El temple actual està situat a la planta superior. Curiosament, la planta baixa de la construcció no és accessible per cap indret; en tot cas l'accès no es troba fàcilment. Exteriorment, la construcció segueix un estil historicista. Un portal d'inspiració neorromànica (és l'únic accés) es situa a la façana lateral de migdia, a la planta superior . Consta d'un timpà adovellat, amb arquivolta. La imatge central ha estat arrencada. A la part davantera hi ha un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets acabats en forma triangular i un campanar d'espadanya. Les parets són arrebossades parcialment amb una capa de color groc. L'interior, d'un neoclàssic força interessant, consta d'una sola nau , amb un cor. La decoració (pintada en ocre, gris i daurat i motllurada amb guix) simula una sèrie de pilars i un fris (amb palmes i rosetons). A sobre, diverses voltes de canó compostes.</p> | 08178-11 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | <p>La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, vatenir en algun moment el rang de parròquial, pero alguns autors la consideren una capella sufragània de Manresa.. Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.. Sembla ser que el paborde de la Seu (de qui durant molts anys Vallformosa va ser filial), el Veguer de Manresa, el Monestir de Sant Pere de la Portella (que n'execia el patronat el 1311) i altres particulars també exerciren drets senyorials a la quadra de Vallformosa. Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l'església) eren propietat de Ramon d'Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare. La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n'exercirà els drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix, l'església ha sofert molts canvis i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat. Va ser reedificat el 1896.</p> | 41.7142200,1.7629200 | 397090 | 4618786 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-27 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Ubicada a la part enjardinada de la masia de can Servitge. Església d'estil historicista i neoclàssic molt interessant, d'origen medieval (tot i que no queden vestigis d'aquesta època). Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, tenen interès. Ara bé, la pintura mural de darrera l'altar és molt menys interessant, d'un il·lusionisme ingenu i poc consistent, a base de colors vius. Representa un mantell purpurí, que devia emmarcar un retaule, avui desaparegut però que ha deixat un buit a la pintura. Al damunt, una imatge al·legòrica de la il·luminació divina. La façana de tramuntana de la capella esta flanquejada per un petit estany, segurament obra del segle XIX, que recrea un ambient romàntic, en relació amb l'estil historicista de l'exterior. Algunes rajoles del terra tenen unes inscripcions curioses: Del mas nat de [?] 1772 Marc de Deu del Roser = 1772 [?] Rouric l'amo 1772. L'immoble pertany a l'Associació de Propietaris de can Servitge, que la va adquirir quan van decidir comprar l'antic Mas de Can Servitge (fitxa 82). La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993 | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88603 | Sínia de Can Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-tatje | En estat d'abandó | Sínia definida per un pou circular fet de pedra, amb la boca de forma oval. A la part superior es conserva l'engranatge i tot el mecanisme complet, excepte el pal que anava lligat a l'animal. També es conserva un tub, que arriba al fons del pou. Actualment hi ha una petita construcció cúbica adossada al pou i una bomba mecànica. | 08178-110 | Monistrolet. NO del terme. | 41.7325000,1.7508500 | 396115 | 4620831 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88603-foto-08178-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88603-foto-08178-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A pocs metres del forn de Can Tatjé (fitxa 89), en una terrassa amb horts, al costat de la carretera (camí ral) de Rajadell a Manresa, entre una riera i l'Hostal, a 30 m a l'E. de la esmentada riera, | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88604 | Forn del mas Braquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-mas-braquets | Informació oral de Sebastià Ingla (de cal Pau) (1993) | XIX-XX | En estat d'abandó, cobert de vegetació. | Forn d'obra de producció de teules, de planta més o menys quadrada (3'5 x 4 metres a la part més alta). Les parets tenen una lleugera tendència a la forma piramidal. La cara exterior és feta amb pedres de tamany divers (algunes força grosses i ben escairades a les cantoneres). La cara interior és de maó. El gruix és d'un mig metre excepte la paret davantera, que amida 1'3 metres. L'estructura del forn es conserva perfectament. A la part inferior hi ha la fogaina (pel que es pot apreciar sembla que és composta per una sola cambra bastant profunda). Té una boca que dóna a la paret davantera (amb un arc escarser de pedra). El sostre sembla sostingut amb arcades de pedra o de maó. La cambra de cocció, a la part superior, és quadrada i té una porta a la paret de darrera. | 08178-111 | Cal Braquets o Braquests. Valldòria, prop del barri de Les Casetes | Segons notícies orals, sabem que a començaments del segle XX regentava el forn Joan Planas, que vivia al barri de l'Estació. El forn abastia de teula a moltes masies de l'entorn. | 41.7271400,1.6933600 | 391325 | 4620306 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88604-foto-08178-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88604-foto-08178-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Ubicat a prop de la façana SE del Mas Braquets o Braquests (fitxa 41). El forn està assentat aprofitant un desnivell del terreny: la paret davantera, que dóna a l'actual camí, és més alta. Abans el camí travessava el mas Braquets i baixava pel costat mateix del forn. Bastant ben conservat, manté totes les estructures originals excepte la teulada.Aquesta descripció correspon al PEP 1993. Actualment (2018) el forn està totalment emboscat i enrunat i no es pot descriure (foto 1). Les fotos 2 i 3 corresponen al PEP 1993. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88605 | Cal Pep de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-de-la-costa | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 49-51 | XIX-XX | Gran casa que presenta planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos més, amb una gran façana de pedra vista molt remodelada modernament, ampliada i eixamplada pels costats (a la part posterior), però no en alt (originàriament ja era de PB + 3). La coberta del cos principal es a doble vessant, amb la carena perpendicular a la façana. La façana està composada per finestres amb grans brancals de pedra polida, igual que la porta principal, de forma rectangular. | 08178-112 | Nucli antic de Rajadell | La inscripció de la llinda de la porta d'entrada, Pera Muncunyll 1862, ens indica l'any en que va fer la casa. Era un paleta d'Aguilar. Cal emmarcar-la en la urbanització de l'entorn del castell que va impulsar el senyor del castell al segle XIX, en la seva darrera etapa. L'any 1857 el senyor va establir una parcel·la de 40x60 pams a la Costa Vella, mes un hort, a Pere Moncunill, a canvi d'un cens anual. Possiblement el mateix Moncunill va construir la casa. El 1863 (estan encara la casa en construcció) l'ajuntament va llogar el segon i tercer pis de la casa per allotjar-hi l'escola de nens i l'habitatge del mestre, Joan Tort. El 1864 Moncunill s'endeutà per acabar la casa. Moncunill mor el 1865 i hereta la seva filla Maria Josepa. El 1890 el Dr. Ramon Vendrell Casas, molts anys metge del poble, compra la casa i hi instal·la la consulta. Se li deia la Casa del Metge (Antigua casa medico). El 1892 aconsegueix desllogar l'escola, que es trasllada a cal Mingo, al carrer Major. En aquests anys tant la hereva Moncunill com el Dr. Vendrell havien litigat amb l'ajuntament reclamant lloguers endarrerits. Vendrell va morir el 1913 i va heretar la casa la seva vídua..Aquesta va morir el 1934, i va heretar la minyona, Adela Bernades, que va declarar que era neboda seva. Posteriorment, el 1956, el Sr. Josep Calvet Font, pagés (que era llogater de la casa des de 1921) la va comprar. Hi ha una versió que diu que la va comprar a la minyona del Dr. Vendrell. Es pel sr. Josep Calvet que la casa te el sobrenom de cal Pep de la Costa. Per a mes informació sobre la familia propietària, vegeu Molins (2020: 49-51) | 41.7290800,1.7071000 | 392471 | 4620505 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88605-foto-08178-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88605-foto-08178-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es situa a llevant del Nucli Antic, sota la plaça de l'Església, i a continuació de cal Selga (fitxa 379), a la vessant del turó abans d'arribar al torrent de l'Enfitat. S'hi accedeix per un trencall a l'esquerra pujant per la carretera que procedeix del Barri dels Molins que mena al nucli antic per la part del cementiri. La porta principal presenta, a la llinda, la inscripció Pera Muncunyll 1862 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88606 | Forn de calç de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-valldoria | XIX | La forma del forn es conserva bé. L'interior és ple de matolls i material de desfeta | Forn de calç, no molt gran, en forma de cavitat més o menys cilíndrica excavada al sól natural. L'estructura amida 3 metres de diàmetre aproximat i (en l'estat actual) uns 3 metres de profunditat a la part més alta. A l'interior s'hi troben restes de calç barrejada amb terra. A l'altre costat del camí encara hi ha material de rebuig del forn, amb força restes de material calcari. | 08178-113 | Valldòria. SO del terme. | 41.7186800,1.6716600 | 389506 | 4619395 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88606-foto-08178-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa al camí de dalt que surt de Valldòria, cap a l'oest, al costat del camí, a uns 300 metres de Valldòria, en un terreny que fa la pendent d'un serrat. La vegetació de l'entorn és a base d'arbust i matolls. Hi ha abundància de roca calcaria a l'entorn.Descripció corresponent al PEP 1993. A l'any 2020 no s'ha localitzat. Ubicació UTM aproximada. Les fotos corresponen al PEP 1993. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88607 | Forn de Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ca-loliver | http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX | Estructuralment ben conservat. La part més deteriorada és el revestiment de maó interior. A l'interior hi ha crescut un pi enorme. Hi manca la teulada. Afectat per la vegetació. | Forn d'obra o de teuleria de grans dimensions: amida 5 x 5 metres de planta. La forma de les parets és lleugerament piramidal. Exteriorment són fetes amb grans blocs de pedra que tenen teula i pedra menuda a les juntures, parcialment arrebossades. Per la banda interior s'aprecia un revestiment de maó, que en sectors importants s'ha rebentat. Es tracta de murs d'un metre de gruix aproximadament, farcits de terra i pedra. El forn segueix l'estructura típica: al nivell superior hi ha la cambra de cocció, de planta quadrada i amb una porta lateral. Al nivell inferior hi ha la fogaina. La paret davantera presenta una gran boca, composta per una arcada exterior (de pedra) i una altra d'interior (de maó). Actualment la boca esta tapiada amb un muret de pedra. | 08178-114 | El Racó. SO del terme. | 41.7127000,1.6930400 | 391274 | 4618704 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88607-foto-08178-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88607-foto-08178-114-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Construcció isolada a uns 70 m. al S. de la masia de ca l'Oliver (fitxa 51). Es troba encarada alcamí (a l'esquerra d'aquest venint de La Masia), aprofitant un desnivell de terreny, en una petita elevació. Possiblement es tracta del forn d'obra més ben conservat de Rajadell.Està recollit a la wiquipedra (Codi 419; fitxa feta per Anna Monistrol 17.11.19).Entenem que està protegit en el marc de la inclusió en el Catàleg de Bens Protegits del Mas Ca l'Oliver | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88608 | Molí de can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-vilades | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA/GALOBART (1983). L'Arqueologia al Bages (II). P. 31 PLAU RAFECAS, S (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc . P.112. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa BUSQUETS, F.: Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de desdoblament de la carretera C-25. Tram: Les Olugues - Manresa. Gener 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5574 SUAU, L.: Memòria arqueològica de la intervenció a la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell, El Bages). Desdoblament de l'Eix Transversal Ctra. C-25 tram Les Olugues-Manresa, 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5631 | XVIII-XIX | La bassa es conserva íntegrament, però a l'entremig dels murs hi creixen arbres que infiltren les arrels entre els carreus. La vegetació ocupa l'interior i l'exterior de la bassa. L'edifici del molí esta en ruïna. | Molí fariner que consta d'una gran bassa, les restes de la construcció (adossada) on estava ubicat el molí pròpiament dit i part del rec. La bassa és una obra de dimensions monumentals. Té una planta més o menys triangular amb les següents mesures aproximades: 25 x 47 metres. Està construïda amb dos murs que tanquen en angle recte i la tercera paret és un mur de contenció al marge d'un pendís. Els murs són fets amb carreus procedents de l'antiga vil·la romana de Sant Amanç, perfectament escairats i d'unes mides constants: 48,5 cms exactes d'alçada i una llargada que oscil·la entre 62 i 80 cms. Aquests carreus, col·locats en filades perfectament horitzontals, vesteixen la part interior i exterior dels murs. L'amplada dels murs varia en funció de la pressió d'aigua que han de suportar. A la zona més profunda de la bassa l'amplada és de 2 metres; l'amplada mínima és d'1,30 metres. En els punts de màxima pressió els murs tenen base més ampla i contraforts. L'alçada màxima és d'uns 8 metres . L'aigua entrava per la part posterior de la bassa, més estreta, mitjançant un canal que recollia el cabal de la riera de Rajadell. Abans d'entrar a la bassa el canal travessa el camí ral, que transcorria al costat mateix del molí, per un pas subterrani, que s'ha conservat molt bé. El molí és adossat al mur est de la bassa. És una construcció de planta quadrada, feta, almenys parcialment, amb carreus romans, que actualment està gairebé ensorrada. Al mur de la bassa s'hi observen els forats de la teulada (a doble vessant) i encara restes d'una possible teulada posterior més alta. A l'interior de l'edifici es conserva el forat del carcabà i la mola sencera, instal·lada in situ, sobre bigues de fusta i amb l'eix. Al sector nord queden restes d'algunes estructures adossades a l'angle de la bassa. L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de caire preventiu en la fase prèvia a la realització del projecte de desdoblament de l'Eix Transversal en el tram de Les Olugues-Manresa. Durant aquesta intervenció es va procedir a desbrossar tant la part de la bassa del molí com el lloc on s'ubicava la sala de molta, el canal de desguàs i altres àmbits annexats al molí. Un cop desbrossat es va comprovar que tot el conjunt es conserva relativament en bon estat. Les parets de l'enclusa estan realitzades amb carreus de gres de gran tamany lligats amb morter de calç, mentre que el mur que tanca la bassa pel sector de muntanya està construït amb la tècnica de pedra seca, bàsicament per evitar l'erosió del subsòl. La sala de mòlta, el canal de desguàs i altres habitacions adjacents, tot i estar enderrocades, conserven els nivells de pavimentació; en concret, s'ha localitzat el paviment interior de la sala de mòlta, fet amb grans lloses de pedra. A més, es va poder recuperar la pràctica totalitat de la planta del molí, les dues moles conservades in situ i diferents pedres amb motllures descobertes entre l'enderroc. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va observar que gràcies a la gran solidesa de l'obra, la bassa es troba en un gran estat de conservació, amb tots els seus elements. Això no obstant, i encara que es va desbrossar l'any 2005, la vegetació ha tornat a créixer, cobrint molts dels elements identificats amb anterioritat. La vegetació ocupa tant l'interior com l'exterior de la bassa, i han crescut arbres que infiltren les arrels entre els carreus i a la llarga faran malbé les estructures. | 08178-115 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Aquest molí va ser construït l'any 1794 per Isidre Viladés 'labrador de S. Amans'. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç (fitxa 139). En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica l'epígraf. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll (vol. 4, dels en foli, doc . 8). La carta de Masdeu diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasIón se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Queda clara, per tant, la procedència dels carreus del molí. El molí va funcionar fins l'any 1920, aproximadament. En els darrers temps el moliner es deia Segarra i vivia, amb la seva família, a l'habitatge que hi havia sobre la sala de moldre. Era una família amb molts fills que hagué d'abandonar el molí perquè no els rendia prou. | 41.7331200,1.6789900 | 390140 | 4620989 | 1794 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Segons l'IPAC (Generalitat), també denominat Molí de Santemans. L'IPAC publica una planta.La obra es pot considerar un veritable monument protoindustrial, d'una gran perfecció i solidesa, un bon exemple de molí fariner. A més té un gran interès en relació a la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), ja que els murs són fets amb carreus procedents de l'antiga vil·la (segons ho esmenta clarament una carta de Mn. Mirambell de l 'any 1794), la qual cosa permet fer-se una idea de la magnitud i les característiques de la vil·la romana.Es situa al costat de la riera de Rajadell, en un meandre, a uns 250 metres al SE de l'església de Sant Amanç de Viladés, sota un espès bosc i bardissar. Per anarhi cal prendre el camí que surt del costat sud de la carretera, abans del pont que travessa la riera davant de can Viladés. Des de Viladés cal anar en direcció est i girar cap al sud fins arribar a l'antiga carretera (N-141g). Està davant la tanca que dona accés, des de la carretera N-141g, a la pìsta que duu a can Viladés, i a l'alta banda de la carretera. L'antic camí ral, del qual queden restes d'empedrat, passava ben al costat del molí.Al mas de Can Viladés (Sant Amanç), a la plaça central, hi ha dues moles molt gruixudes que pertanyien al molí.La foto 1 correspon a l'any 2010, després de la intervenció arqueològica (vista general) Foto: IPAC Xavier Esteve Des. 2010) | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88609 | Forn de calç de cal Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-piteu | XIX-XX | La forma del forn es conserva, peròcreixen arbres i plantes tant al seu interior com a l'exterior. | Forn de calç consistent en un forat de forma cilíndrica excavat al sol natural, en un terreny amb pendent. La boca del forat és de 2 metres de diàmetre, aproximadament. Té força profunditat, però actualment no es pot precisar a causa de la vegetació que omple l'interior del forn. Al nivell superior es conserva una filada molt feble de pedres (descripció PEP 1993) | 08178-116 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | 41.6999600,1.6858100 | 390651 | 4617298 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88609-foto-08178-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Situat prop de can Piteu (fitxa 55) (o casa vella de Parcerisses), en un pendent del terreny amb vegetació a base de matolls, prop dels horts de can Piteu i de la bassa de cal Piteu. La bassa està uns 150 metres al SO de la casa. El forn és a uns 10 metres en direcció SO del lloc on hi ha la làpida amb inscripció i el sortidor de la bassa. Costa una mica de localitzar perquè es troba envoltat de vegetació. El 2021 no ha estat possible localitzar el forn (ni tampoc la bassa), pero els propietaris de la Casa Vella d'en Parcerisses ens confirmen la seva existència. La descripció i les fotos corresponen al PEP 1993. Les coordenades UTM són aproximades. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88610 | Forn de cal Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-prim | XIX | Perímetre ben conservat. Entorn farcit de vegetació. Interior envait de vegetació. Hi falta la teulada. | Forn d'obra de 4 x 5 metres de planta. La forma de les parets és lleugerament piramidal. Exteriorment són fetes amb grans blocs de pedra que presenten teula i pedra menuda a les juntures. Per la banda interior hi ha parts dels murs revestides de maó. Es tracta de murs de més d'un metre de gruix, farcits de terra i pedra . El forn segueix l'estructura típica: al nivell superior hi ha la cambra de cocció, de planta quadrada, i amb una porta lateral. Al nivell inferior hi ha la fogaina. A la paret davantera, que dona al camí, la boca del forn és diferent al que és normal. En aquest cas fa una bastida exterior de forma rectangular i possiblement el forat estigui més avall, on sembla insinuar-se una arcada que no és visible a causa del cobriment de terra. A diferencia d'altres forns, en aquest encara es conserva la cambra de cocció. Des d'aquí s'adivinen els pilars i les arcades que sustenien el sostre entre la fogaina i el pis superior. | 08178-117 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7468900,1.6843800 | 390612 | 4622511 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88610-foto-08178-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88610-foto-08178-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Situat a uns 75 metres al NE de cal Prim (fitxa 70), a l'altre costat del camí i al marge d'aquest, aprofitant el desnivell del terreny. És un dels forns d'obra que es troba en un millor estat de conservació d'entre els que hi ha a Rajadell. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88611 | Pedrera de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-centelles | AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura). PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa | Abandonada | Pedrera de pedra sorrenca definida per un sol front d'extracció, d'una cinquantena de metres de llarg, que retalla el cingle. La beta aprofitable (entre 0,50 i 0,75 metres de potencia) es troba sota uns estrats més irregulars. La pedra sorrenca és d'un color beix clar en alguns punts amb tendència al vermellós. Al replà que s'ha format per l'activitat de la pedrera s'hi poden veure restes de blocs tallats, alguns amb tasconeres (marques dels tascons que s'utilitzaven per petar la roca). Així mateix, el replà esta reforçat per un mur de contenció format per grossos carreus. | 08178-118 | Centelles.NO del terme. | És possible que aquesta pedrera fos utilitzada per extreure i tallar els carreus per a la vil·la romana de Sant Amanç (carreus que posteriorment s'aprofitaren al molí de can Viladés). Es tracta de carreus de grans dimensions (blocs paral·lelepípedes anomenats opus quadratum). El material i el color de la pedra coincideixen. D'altra banda, segons noticies orals, la pedra d'aquesta pedrera s'utilitzà més recentment en destí a unes obres realitzades al casal de Sant Amanç o Can Viladés. | 41.7421600,1.6705800 | 389456 | 4622003 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-3.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Única pedrera identificada al terme de Rajadell, en el sector de Centelles. La pedrera, de petites dimensions, no es pot datar de forma fiable, però es podria relacionar amb la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i ser atribuïda, per tant, al període romà. Per ara s'ha pogut observar que el material i el color de la pedra coincideixen amb els utilitzats a la vil·la romana i amb el molí de Can Vilades. Ha estat utilitzada fins fa poc temps.La comunicació amb el pla de Centelles és bona mentre que amb Sant Amanç és difícil. Per tant, com que aquesta pedrera es troba en una posició elevada, a uns 1000 metres de Sant Amanç, podria ser que els carreus haguessin estat transportats cingle avall en direcció Sant Amanç.S'ubica a la part més meridional de l'altiplà de Centelles, al capdamunt d'un cingle, en una zona erma amb vegetació de bosc de pi, i orientada vers el sud amb una gran vista sobre Sant Amanç i sobre la vall de la riera de Rajadell en aquest sector. És millor anar-hi pel mas Centelles (per Fonollosa). En el trencall que hi ha al davant del mas cal agafar un desviament en direcció SE per una pista de terra que en 900 m ens acosta al mas Reguer de Centelles (Can Tàssies). Des d'aquí cal continuar a peu 300 m en direcció sud-est, creuant un bosc i un camp de conreu, fins arribar al cingle on es localitza el jaciment. La pedrera és just sota la carena que mira cap a Sant Amanç. Actualment hi passa una línia d'alta tensió (accés segons PEP 1993).Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va localitzar l'indret, molt erosionat per les inclemències meteorològiques que fan despendre grans blocs. En canvi no es van poder observar marques de tascons.El 2020, a l'elaborar el present mapa, no ha estat possible localitzar aquest element. La descripció correspon a J. Piñero, PEP 1993. Les fotografies corresponen a la Revisió de la Carta Arqueològica (IPAC) de la Generalitat feta el 2010 (fotos: Xavier Esteve). Les coordenades UTM són aproximatives. | 80 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88612 | Casa Torras Aymeric (i Cal Carter) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torras-aymeric-i-cal-carter | PEP 1993 (Jordi Piñero) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 71-75 | XIX-XX | Edifici residencial que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, orientat a ponent, amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es senzilla i no està centrada, amb un balcó just a sobre. Te brancals de pedra i una llinda en forma d'arc rebaixat. Algunes finestres llueixen grans brancals de pedra. Adossada a llevant d'aquest edifici, hi ha altre habitatge (la num. 1 de la Pujada del Castell) que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. El parament es més irregular. Estructuralment, es tracta del mateix edifici que la Torras Aymeric. Aquesta façana exhibeix una petita porta amb una inscripció | 08178-119 | Nucli antic. Plaça de l'Era, 2 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es va urbanitzar l'actual Plaça de l'Era i el carrer major, ocupant la resta de l'estret altiplà definit entre les rieres del Daurell i l'Enfitat. La Casa Eimeric o Torras Aymeric és una gran casa que havia estat propietat, segons Ernest Molins, d'un Torres de Barcelona (Can Gai), relacionat amb uns Aymeric que no serien els Aymeric de Manresa. Per tant, la casa no tindria relació amb l'antiga família nobiliària manresana Aymerich, que senyorejava Monistrolet, Vallhonesta i Vallformosa, i després Rajadell (com s'havia cregut). Els Eimeric de Manresa van ser senyors de Rajadell i propietaris del castell quan a finals del segle XVI Eimeric de Manresa es casa amb Guiomar de Cruïlles, hereva dels Rajadell i del Castell. Estructuralment, la Casa Torres Aymerich (Can Josepó) està molt imbricada amb la casa del costat, can Seranell. Tenen l'origen en una sola casa i en un sol establiment. Molins (2020:73-75) descriu la casa Torras Aymerich sota la denominació Can Josepó. El seu origen rau el l'establiment que la senyora del castell va fer el 1825 a Isidre Parcerisses Garriga, d'una parcel·la de 12 x 12 canes, al costat de la casa de Jaume Sabater (Cal Valentines). Amb un nou establiment fet el 1830 va ampliar la casa i va fer una tina. Isidre mor el 1854 i el seu hereu fou Josep Parcerisas Serra. La casa es deia ca l'Isidre del Postilló, i al 1867 cal Postilló i també Ca la Coixa. Però s'imposà el nom de Josepó, el nom de l'amo, Josep Parcerissas. Va fer hereu a la seva pubilla Narcisa, casada el 1907 amb Antoni Ribalta. No van tenir descendència. Ribalta va morir el 1935, i després de la guerra trobem a la casa la segona dona de Ribalta Teresa Calvet, alies la Josepona. Aquesta mor el 1955, sense descendència viva. No sabem qui es va quedar la casa però als anys 60 la va comprar Joan Aymerich Baratau, de Barcelona, conjuntament amb la seva filla Núria i el gendre Joaquim Torras Queralt, que la van heretar el 1968 a la mort de Joan Aymerich. Els nous propietaris hi van fer obres, que eren molt necessàries després d'anys d'abandonament, i van posar a la façana el rètol que es pot veure ara: can Torras Aymerich. Durant un temps els baixos els va tenir el veí de cal Valentines, on va obrir una botigueta, l'única que hi havia en aquell temps al nucli, en què es venia de tot. Molins (2020:71-73) descriu la casa Cal Saranell (o Sarahuell o Saravell). Es el nom de la casa que correspon a la parcel·la de 38x47 pams comprada per l'Isidre Parcerisas Garriga, amb el seu germà Josep, segons l'establiment fet per la senyora del castell el 1825. Es deu tractar del mateix establiment amb el que el mateix any l'Isidre comprà cal Josepó. El fet es que Isidre i Josep es van barallar i es van partir la casa per la meitat. La partició es va fer davant notari el 1828. L'Isidre es quedaria la part de ponent (desprès Cal Seranell) i el Josep la de llevant (després cal Josepó). La partició de la casa ja era un fet des d'un temps abans, perquè la porta que dona a la pujada del castell té la llinda gravada amb la inscripció CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826. Aquest Parcerisses era el germà de l'Isidre. Josep Parcerisas Garriga estava casat amb Maria Anna Selga Torras, filla del teixidor Josep Selga. L'hereu Josep Parcerisas Selga va empenyorar part de la casa (1854). El 1857 amplia la casa comprant un nou terreny contigu al senyor. Mor el 1880. El seu hereu es Josep Parcerisas Figuera, però no sabem perquè, la casa passa a mans de Joan Carné. El 1936 hi vivía Anton Barbra, llogater, que era el carter del poble (ara la cas es diu Cal carter però també cal Ton i Ca l'Esperançona). A l'entorn de 1970 compra la casa Pere Escarrà, que va fer obres de millora. Com podem veure, les dues cases, Cal Josepó i Cal Seranell, eren en origen propietats de dos germans Parcerisses. Una inscripció que fa referència a Josep Parcerisses (1826), com ja hem dit, ens ho confirma (a Cal Seranell). Molt a prop, una llinda de la porta la casa num. 4 (Cal Gili) del carrer Mestre Ramon Planes també presenta una altra inscripció relacionada amb uns Parcerisses: any 1830 casa de Pere Parsarisas. Hi ha un mas Parcerisses a Rajadell, al Racó, al SE del terme. | 41.7295900,1.7067800 | 392445 | 4620562 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88612-foto-08178-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88612-foto-08178-119-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F..Xavier Menéndez | Cal Josepó, segons Molins (2020). Adossada a Cal Josepó, hi ha Cal Seranell o Cal Carter, que en origen les dues eren una sola casa, que després es van segregar. Aquí descriurem les dues cases. Casa ubicada al nord de la plaça de l'Era, disposada, junta amb la num. 1 (Cal Seranel o Cal Carter), a prop del mur de migdia del castell. La casa num. 2, la Casa Eimeric o Torras Aymeric, és un edifici de dimensions una mica més àmplies que la resta. L'habitage repeteix el model de les masies, però adaptada a un entorn urbà. Es l'exemple d'una vivenda d'un estatus social superior a la resta d'habitatges del nucli antic. Aquesta vivenda està descrita a la fitxa de conjunt Cases de la Plaça de l'Era (fitxa 184), però en el Catàleg municipal de bens a protegir (2014) gaudeix de fitxa pròpia (num. 18) i protecció com a BCIL.i amb AEA (Area d'Expectativa Arqueològica), amb el nom Torras Aymerich. Per aixó li hem et fitxa apart.La façana lateral de l'immoble (que correspon a la Pujada del castell num 1) (i que correspon a l'altra casa, Cal Carter o cal Seranell) presenta una porta amb una llinda amb la següents inscripció gravada dins una sanefa: 'CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826'Davant de la casa, al carrer, hi ha una gran pica cúbica de pedra arranjada com a jardineraLa plaça de l'Era és l'espai que fa de baga i de contacte entre els dos sectors del nucli antic: el situat al nord, el més antic, definit per la plaça de l'Església, entre el Castell i l'Església parroquial, i el situat al sud, en l'estret altiplà definit pel carrer Major i més enllà pel carrer del Pla. La Plaça de l'Era està limitada pel sud per l'entrada al carrer Major i al nord pel carrer Mestre Ramon Planes, que mena a la plaça de l'Església. La gent del poble portava la seva collita de blat i ordi a aquesta plaça per treure'n el gra (per això se'n diu de l'Era). A la plaça de l'Era hi va haver una de les primeres fonts públiques de Rajadell (1922). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88505 | Església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-rajadell | GASOL, J. M. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). La Catalunya Romànica. Vol IX. RAFAT (1979), (1981), (1985). 'Festa de St. Sebastià'. RAFAT, Francesc (1981). 'Restauració de la capella de sant Isidre'. Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1984). 'El campanar' Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1979). Restauració de la capella del Roser. Rajadell Full de la festa Major. Rajadell (18 de novembre de 1979) RAFAT (1988) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 (1918/19) La Veu del Poble. Rajadell. (Dóna noticia de l'ampliació de l'església). Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=5006&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= | XIV-XX | L'església va ser restaurada a finals dels anys 70 del segle XX,. Es va eliminar la capa de guix de la paret interior i es deixà la pedra vista. | L'església està constituïda per un cos de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i el campanar, adossat a l'angle SO. A la part posterior (tramuntana) hi ha adossat el clos del cementiri, i a NE, l'edifici de la rectoria (fitxa 16). De l'exterior de l'església només té interès la façana principal. Aquesta presenta un aspecte poc homogeni, en part per la diversitat d'elements que la componen (elements gòtics, relleu romànic reaprofitat al campanar, portal modern), en part perquè les fileres de carreus del campanar i de la façana s'acoblen d'una manera poc ordenada. La façana pròpiament dita és un vestigi de la primitiva construcció gòtica. El parament és fet amb carreus ben escairats i presenta un rosetó (amb traceria en forma d'estrella amb el nucli quadrifoliat) i un finestral amb ogiva i trepat trilobulat. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit còncau. El campanar, construït pel mestre cases francès Joan Traginer i acabat el 1678, consta d'una base o sòcol molt baix (actualment gairebé tapat per les jardineres). La resta és un cos de parts llises, coronat amb una arquitectura simple amb quatre arcs de punt rodó. A dalt de tot, a banda i banda, podem veure l'antic escut de Rajadell. També llueix 4 gàrgoles en forma d'animals als quatre angles, prop de la coberta. D'altra banda, al voltant de la finestra inferior del campanar s'hi ha encabit, reaprofitat, parts d'un timpà romànic (fitxa 187). Interiorment, l'església està constituïda per una nau central (segle XIV) i quatre capelles laterals, amb un cor al pis superior, de finals del segle XVI (capella del Roser) i del segle XVII (la resta, juntament amb el campanar). El cor presenta una balustrada de terrissa. L'estructura de la nau central és pràcticament la de l'església gòtica, del segle XIV. D'ella es conserva part dels paraments (de migdia) i laterals, així com bona part de la volta apuntada que cobreix d'un cap a l'altre el temple. L'eliminació de la capa de guix que va tenir lloc a finals dels anys 70 del segle XX va fer visible el parament interior, en el que s'aprecia com les fileres originals de carreus, ben escairats i de mida mitjana, es van trencar parcialment en construir les capelles. Les capelles laterals són les següents: a la banda de ponent (de sud a nord), la del Sant Crist, la del Roser i la del Santíssim; a la banda de llevant només hi ha la de Sant Isidre (també hi ha una gran fornícula, més moderna). Totes les capelles segueixen una tipologia pràcticament idèntica. S'obren a la nau mitjançant un arc de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria, amb un relleu a la clau de volta al·lusiu a l'advocació de la capella. La capella del Roser va ser la primera reforma de finals del segle XVI i comportà el sacrifici de part del mur que donava a ponent, de manera que la capella sortís cap a fora. Uns anys després es repetí la operació a la banda oriental, amb la capella de sant Isidre. A la capella del Roser hi ha representada la Verge del Roser amb el nen Jesús en braços; a la de Sant Isidre, el sant amb una rella i una arada i els dos patrons al fons; la del Sant Crist presenta una imatge de sant Sebastià i un escut. Originalment les capelles eren enguixades i pintades, fins i tot la clau de volta. La de Sant Isidre conserva clarament restes de policromia. La capella del Santíssim (com la sagristia) és de finals del segle XIX. És una mica més gran que la resta de capelles i esta coberta amb diverses voltes d'aresta. | 08178-12 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | L'església de Sant Iscle i Santa Victoria és la parroquial del terme des del principi. Apareix documentada el 1154. De l'obra romànica no en queda res, excepte, molt possiblement, els fragments del timpà reaprofitats al campanar, que segurament pertanyien al portal de l'anterior temple romànic. L' església gòtica va ser construïda a primers del segle XIV. L'any 1471, en el transcurs de la guerra civil catalana, les tropes de Joan II van destruir l'església i el castell. La destrucció devia ésser força important fins al punt de que va quedar totalment inhabilitada per a cerimònies. Fins i tot el senyor del terme, que en aquell moment era Joan Berenguer de Rajadell, i que es refugià amb el senyor de Manresa, va donar les campanes, retaules i ornaments a la Seu de Manresa, ja al 1471 (Segons diu Sarret i Arbós, Joan Berenguer de Rajadell 'dóna a la Seu (de Manresa) les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...'). Al cap d'uns anys es devia fer una reconstrucció provisional, però les obres importants no es començaren fins a finals del segle XVI i va durar fins a finals del XVII. El resultat fou la reconstrucció de la façana, la construcció de les 4 capelles laterals i el bastiment del campanar, aprofitant les mateixes pedres de l'antiga església gòtica, i també les de de la vila romana de Can Viladés. A l'Arxiu parroquial aquestes obres es troben molt ben documentades. Són les següents: - 1594: el matrimoni Bernat d'Aimeric i Guialmar (senyors de Rajadell), junt amb el batlle i jurats, signen la contracta amb Joan Puig, paleta de Moià, per a la construcció de la capella del Roser. Es començà a construir la capella. Abans (com a mínim des del 1580) ja existia una confraria de la verge del Roser. - 1598: s'enllosa l'església i s'encarrega a Msn. Antoni Maymó un retaule nou per la capella del Roser, que el 1601 pintarà Joan Morer. - 1615: Joan Centellas sol·licita permís del vicari general de Vic per a reedificar la capella de sant Simeó i el rector de Rajadell, Pere Torra, també obté de Vic el permís per construir un pont per anar de la rectoria a l'església. També es reforma l'antic campanar i es construeix un comunidor. - 1626: construcció de la capella de Sant Isidre. - 1648: s'encarrega el retaule de l'altar major i la imatge del Sant Crist a Joan Grau - 1651: es daura el retaule de Sant Isidre i el 1690 el del Sant Crist. - 1678: construcció del nou campanar. També es fa un nou cor i, per omplir el buit entre el campanar i la capella del Roser, s'edifica la capella del Sant Crist. Les obres del campanar es van encarregar a Joan Traginer, mestre de cases francès. La descripció de les obres que se li encarreguen coincideix amb el resultat que avui es pot observar. - 1682: les obres ja estaven acabades i Joan Traginer cobra el que encara li devien. Cada capella tenia la seva confraria, que recaptava diners, que estaven formades per 4 administradors que vetllaven per la seva conservació. A finals del segle XIX s'engrandí l'església, allargant-la i afegint-hi un nova capella, en un costat de l'altar major, i una sagristia a la banda oposada. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit concau, que substituí l'anterior, que presentava un arc apuntat (del qual se'n conserven encara fotografies). | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-11-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Església parroquial, la més important de Rajadell. Es troba situada al sector nord-llevantí del turó del castell, a un nivell inferior a aquest. A llevant, l'església i la rectoria estan limitats pel desnivell del turó, on hi havia l'hort del rector. Darrera la capçalera, a tramuntana, es troba el cementiri parroquial.L'església està dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria, els dos patrons del poble, dos germans cordovesos defensors del cristianisme, que va ser martiritzats i decapitats el 313.És una construcció gòtica del segle XIV amb reformes importants del XVI i XVII, amb vestigis d'un anterior temple romànic. Al segle XIX la església fou engrandida i allargada, i la façana, reformada (portal). Es el resultat d'una barreja d'estils arquitectònics. El parament exterior del campanar conserva part d'un timpà romànic amb representació de la crucifixió (fitxa 187). Al paviment de la nau es conserven dues làpides funeràries (fitxa 190). A l'escala del campanar hi ha dos carreus reaprofitats amb inscripcions gòtiques. També es conserven carreus d'un portal gòtic, pràcticament idèntics al que va aparèixer al castell. A la façana posterior, per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa un home amb caputxa (fitxa 378).A la paret contigua al cor de l'Església existia un fragment d'una inscripció romana reaprofitada, amb una frase fragmentària dedicada a un tal Gai Vibi, avui no localitzada. La coneixem per una nota apareguda al diari Gazeta de Vich el 1931. La inscripció fou regravada en funció de la seva nova posició: CVIDADO EL CAP. El text era el següent: C (aio) VI [BIO---]. La traducció : 'A Gai Vibi ...'. Aquesta família està documentada a l'epigrafia romana de Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra), connectada amb Rajadell per la via romana.L'altar major tenia un retaule que constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca (segle XVII) amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra Civil de 1936-39 va quedar parcialment cremat. Es conserven algunes parts al Museu de Manresa (fitxa 137) i en una col·lecció particular. D'altre banda, durant la guerra, es va amagar la imatge de la Mare de Deu al paller de can Ferrer i es va salvar.A la llinda de la porta de la capella del Santíssim apareix gravada la data 1894.A la clau de volta que sosté el cor hi ha la següent Inscripció : FRANCESCH MASSANA.IAVME. PUIX . OBRES . LO ANY. 1680També hi ha una inscripció sobreposada al timpà que hi ha a la finestra del campanar amb la data 1679A la capella del Santíssim hi ha instal·lats quatre diorames sobre la passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms (fitxa 189). En un altre capella hi ha instal·lada una maqueta del nucli antic de Rajadell, feta pels pessebristes de Manresa, de 2017 o 2018 (fitxa 188). Als anys 70 del segle XX es va eliminar l'arrebossat interior; a finals del segle XX (1994) s'instal·là la il·luminació del campanar i l'electrificació de les campanes; el 1998 es realitzà l'enllosat nou; el 2000, la calefacció; i el 2002, els nous vitralls, obra de Carme Manubens.Així mateix, a partir de 1993 l'església ha acollit concerts musicals de gran qualitat en el marc, principalment, de la Festa Major.Recentment l'ajuntament ha finançat treballs de restauració de la coberta, subvencionades per la Diputació.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 5506). Orientat al SE. Consisteix en una vareta semicircular collada directament sobre els carreus de la façana, on s'hi han soldat les línies horàries i els números IX, XII i III. Gnòmon de vareta.El 2019 es va incorporar a l'altar de la capella dedicat als dos patrons, a ma dreta, un estoig de pell amb un relicari amb dos ossets corresponents als màrtirs, oferts pel amo del castell el 1939, Sr. Pons, que es trobaven a la rectoria. | 94|98|85|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88613 | Pou del Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-bosc | Informació oral: Enric Mª Coma (1993) | XIX-XX | Construcció en ruïnes. El mecanisme de la bomba es conserva en estat precari. Totalment emboscat. | Restes d'un antic pou, del que només queda una paret, feta de pedra i de maó, on és instal·lat el mecanisme de la bomba mecànica. Aquesta paret integra la boca del pou (tancada amb una reixa de ferro) i la bomba, que és de tipus mecànic amb dos cilindres. Al costat esquerre hi ha una pica de pedra feta d'una sola peça, amb un eixidor. A terra s'observen altres peces de l'engranatge de la bomba i altres estris metàl·lics. | 08178-120 | Monistrolet. NE. del terme | 41.7309900,1.7446100 | 395594 | 4620670 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88613-foto-08178-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88613-foto-08178-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Pou de finals del segle XIX o de començaments del XX.. S'ubica a uns 80 metres en direcció SO del mas Bosc (fitxa 20), en una terrassa on hi havia horts, a uns 15 metres de la riba de la riera de Rajadell. L'aigua que recollia la sínia s'utilitzava per regar els horts. A més més, hi havia el safareig. Actualment (2020) es troba totalment emboscat. La foto 3 correspon al PEP 1993 (J. Piñero), quan encara es veia sense emboscarAntigament existia un edifici a l'interior del qual hi havia el pou amb una bomba. A finals del segle XX el propietari va enderrocar el que quedava d'aquesta barraca, de manera que ara queda només una paret. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88614 | Molí d'Oli del Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-mas-bosc | XIX-XX | Molí d'oli sencer, molt ben conservat, que es troba a un celler del Mas Bosc (fitxa 19). Aquests trull, que funcionava per tracció animal, conserva la pica o base de pedra, el rotlló (la mola rotatòria), l'arbre i la perxa. | 08178-121 | Mas Bosch. Monistrolet. NE. del terme | A la posguerra havia funcionat | 41.7305000,1.7439500 | 395538 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica a un celler de la casa, al costat esquerra de la façana principal, al mig de l'estança. Hi ha diveres tines i bocois de vi al lloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88615 | Transformador d'electricitat de Cal Selga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-delectricitat-de-cal-selga | Informació oral: Francesc Rafat CAMPRUBí, Josep (1993). L'adveniment de la llum elèctrica a Manresa. Circular del Centre d'Estudis del Bages, núm. 66. | XX | Es veuen les marques dels edificis antigament adosats | Torre que aixopluga un transformador elèctric. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant, Consta de tres cossos separats per cornises de maó. Excepte una base de pedra, la resta del parament és de maó, arrebossat de color crema (menys l'últim cos, de color blanc). La façana davantera té dues obertures acabades en forma de triangle. Com a element decoratiu, d'aire vagament modernista, destaquen les cornises de maó, que formen sèries de sanefes simples. La cornisa inferior és partida per una porta metàl·lica moderna. | 08178-122 | Nucli Antic. Carretera dels Molins | La torre fou construïda el 1923, any que Francisco Selga Miralles arriba a un acord amb la Companyia Anónima Manresana d'Electricitat. Francisco Selga va fer-se càrrec de la construcció de la línia de Manresa a Calaf a canvi d'aconseguir la distribució en els pobles intermedis: Fonollosa, Rajadell, Castellfollit, Aguilar de Segarra i Sant Pere Sallavinera. Els Selga eren revenedors, tal com aleshores se'ls anomenava; és a dir, compraven electricitat a la companyia i la distribuïen. L'electrificació de Rajadell va fer possible el sorgiment de noves indústries als barris dels Molins i de l'Estació. Actualment, Eléctrica Selga continua distribuint l' energia a tots els pobles abans esmentats, excepte Aguilar i Sant Pere. La torre del transformador, amb les pertinents modificacions tècniques, continua en actiu. | 41.7292900,1.7074800 | 392503 | 4620527 | 1923 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88615-foto-08178-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88615-foto-08178-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | S'ubica al costat de la carretera que puja al Nucli Antic de Rajadell des del barri dels Molins, poc després d'haver atravessat la Riera de Rajadell pel pont d'en Ferrer, al costat del Molí de Baix. Aquesta carretera rodeja el castell per ponent per acedir al nucli. Antigament el camí cap a Rajadell passava per la banda de llevant del turó. La torre és a prop del pont d'en Ferrer, que travessa la riera. Es situa a llevant a pocs metres de Cal Selga, la casa residencial del promotor de la torre transformador i de l'electrificació del poble.De la torre en surten conduccions elèctriques cap a Fals, Fonollosa, Castellfollit i Rajadell .En el PEP 1993 es describien uns cossos menors adossats a les façanes lateral i posterior, que actualment ja no existeixen. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88616 | Molí de can Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-gallifa | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | Construcció molt ferma. Estructuralment es conserva bé. | <p>Molí de vent turriforme d'uns 12 metres d'alçada, de planta hexagonal. Està construït amb pedra i totxo, amb elements decoratius de maó d'estil modernista, a base de merlets i finestres allargassades al 'tronc' de la torre. La torre consta d'una base també hexagonal una mica més ampla, i un cos central. A la part superior presenta una sèrie de cornises de maó sobreposades i, al damunt, un terrat. La porta d'entrada és al costat de ponent. El cos central té sis finestres llargues i estretes amb un arc rodó al capdamunt, repartides a diferents alçades (segons va pujant l'escala interior) i en cares oposades de la torre. La torre és coronada amb una estructura de ferro que sosté la roda del molí de vent i un penell. Aquest tipus de roda s'anomena de model americà. A la part inferior, la torre anava connectada a una bomba, que actualment funciona amb motor.</p> | 08178-123 | Monistrolet. NE del terme. | <p>El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910 tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua d'un pou a uns dipòsits i d'aquests, s'enviava a la torre (residencial) de can Gallifa, construïda aproximadament per aquests mateixos anys. Actualment el subministrament d'aigua a can Gallifa funciona amb motor. Tenim dues hipòtesis sobre qui va ser el seu constructor: Alexandre Soler i March, l'arquitecte manresà que inicià la reforma de Can Gallifa, o l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que fou el que va projectar l'obra modernista de Can Gallifa. Fins fa ben poc, el molí encara bombava l'aigua cap als diposits (ffitxa 391) i, des d'aquests, per efecte dels vasos comunicants, es cobria el suministrament de Cal Gallifa.</p> | 41.7255400,1.7570900 | 396623 | 4620050 | 1910 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88616-foto-08178-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88616-foto-08178-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Ignasi Oms i Ponsa o Alexandre Soler i March | La finca figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera Al Catàleg de bens protegits, que inclou diversos immobles, entre ells el Molí de Can Gallifa, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, es BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica. Pero resulta que el Moli es troba a 1 km. de distància per la qual cosa dificilment pot estar protegit per la fitxa 14. D'altra banda, la fitxa no descriu el molí. S'ubica a 850 m a l'O. de la Torre de Can Gallifa o La Noguera, a l'altra banda de la riera de Rajadell, en una posició elevada sobre el marge sud de la riera, S'hi pot anar pels camins que surten de can Gallifa, de Monistrolet o de l'Hostal. Presenta una inscripció gravada sobre la porta amb l'any 1910. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||
| 88617 | Molí d'Oli de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-la-cooperativa | El de Rajadell: un dels pocs molins menestrals que queden. Regió 7. 5/03/1981 | XX | Molí d'oli tradicional o trull. L'edifici és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Té planta baixa i golfes. Les parets són de maçoneria de pedra irregular, molt senzilles. L'edifici té obertures només a la façana davantera, emmarcades amb maó: una porta amb arc rebaixat i cinc finestres. L'edifici acull les instal·lacions d'un trull tradicional, amb els elements següents: - Un molí o trull amb dues moles. L'original era d'una sola mola, mogut mitjançant una mula. L'any 1952 s'hi van fer reformes i aleshores segurament s'hi acoblà la segona mola i s'hi instal·là un motor. El funcionament del molí, però, és el mateix. - Una batedora aproximadament dels anys 50 del segle XX. - Una premsa. Originàriament funcionava amb una bomba de pistons. Posteriorment s'hi adaptà una bomba hidràulica d'oli, que funciona amb un èmbol o pistó. - Dues fosses on es filtra l'oli i l'infern (dipòsit on es guarda l'oli de menor qualitat, de la segona premsada). - Filtre. Màquina moderna que filtra mitjançant paper . A mitjans dels anys 10 del segle XXI es renovà la maquinària. | 08178-124 | Barri dels Molins. Carrer Escoles Velles, 3 | L'origen del molí es deu a una agrupació dels pagesos. Primer construïren un magatzem, al barri de l'Estació (la nau de llevant, que fou farmácia fins 2019; veure fitxa 126), a la dècada de 1910. Més tard, els anys 1922-23, aixecaren el molí d'oli. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a altres llocs, van comprar una premsa de corró, que primer funcionava amb força animal. Posteriorment va ser substituïda per una premsa hidràulica, Amb el temps s'hi introduiren dos corrons de tracció elèctrica per poder moldre més ràpid. Aproximadament s'obtenia el 20% del pes de les olives en oli (per tant, de 100 kg d'olives s'obtenien 20 litres d'oli). Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d'un jornal als treballadors. Després de la guerra les propietats del sindicat de pagesos van passar a les Hermandades Sindicales i posteriorment a les Cambres Agràries. A meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX els interessats (els mateixos socis de les Cambres Agràries) optaren per formar una cooperativa amb l'objectiu de salvaguardar el seu patrimoni i poder continuar explotant el molí. L'any 1956 una forta glaçada va matar les oliveres i és des de llavors que el molí compra olives fora del municipi per poder donar servei als seus clients. | 41.7302000,1.7080500 | 392552 | 4620628 | 1923 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88617-foto-08178-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica al costat del molí de Dalt (fitxa 93).Actualment, el molí funciona amb tota normalitat durant els mesos d'elaboració de l'oli (gener i febrer), ja que la collita d'olives té lloc al desembre. El tipus d'oli que es produeix és oli d'oliva verge extra i el mateix amb extracció en fred. El molí ofereix visites guiades per grups on s'explica el seu funcionament (visites concertades)..Els dissabtes de gener i febrer s'obre el molí al públic per vendre l'oli d'oliva verge de la primera premsada en fred. La producció mitjana anual, a finals del segle XX, era d'unes 20 tones d'olives. Les olives procedeixen de Rajadell i dels pobles veïns (Castellfollit, Fals, Fonollosa, Sant Joan, etc) i també se'n compren a fora.Hi ha un seguit d'inscripcions o llegendes a les instal·lacions:- A la batedora: JOSE BLANCO (de Reus).- A la premsa: RICARDO SEGARRA (de Borges).El procés de treball del molí és pràcticament el tradicional. Aquest procés és el següent: les olives s'aboquen al molí des de les golfes mitjançant una tramuja (de fusta; element també anomenat gronsa o tolva). La pasta resultant s'introdueix a la batedora, que la remena. La finalitat de la batedora és escalfar la pasta, que ha d'adquirir una temperatura ideal entre 40 i 45 graus per tal que, en ser premsada, rendeixi al màxim. La pasta, quasi líquida, s'encabeix en cabassos d'espart (que aquí s'anomenen cofins i en altres indrets esportins). Els cofins es sobreposen l'un a l'altre tot formant un paller que, arrossegat per unes vagonetes sobre carrils, va a la premsa. L'oli que surt de la premsa es condueix mitjançant un canal cap a les fosses. La pasta que queda es torna a premsar i dóna lloc a un oli més àcid, que es diposita a l'infern. L'oli de les fosses es filtra a la manera tradicional: s'hi aboca aigua calenta, que arrossega les partícules al fons del dipòsit. Llavors es transfereix als bidons. L'última pel·lícula d'oli ha de ser retirada pacientment amb un embut. A les botes, l'oli es deixa reposar quatre o cinc dies perquè sedimenti, amb la qual cosa, segons el sistema tradicional, el procés es dóna per acabat. Actualment, per tal d'oferir un oli totalment net, es bomba a un dipòsit de les golfes i es filtra amb una màquina moderna.És un dels pocs molins d'oli tradicional que continua treballant a Catalunya. El procés de treball pràcticament no ha variat i es pot veure en viu, fet de gran interès. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88618 | Cal Ferrer o Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-moli-de-baix | Informació oral: Iscle Font PALAU RAFECAS, S (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. P. 112. | XVII-XVIII | Estructuralment es conserva bé. Molt restaurada. La planta baixa es troba ben condicionada. La bassa és plena de bardissa. | Antic molí fariner que consta de l'edifici del molí, la bassa i vestigis del rec. L'edifici és de planta quadrada (amb un cos menor adossat a ponent), amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, actualment a pedra vista, reforçades a les cantoneres amb grans carreus. La construcció és sòbria i funcional. Té diverses obertures, emmarcades amb carreus o amb maó, i un contrafort important a la façana de llevant. Segons l'estructura interior, l'immoble és fet en dues etapes. La part de migdia possiblement és la més antiga, segons la inscripció d'una llinda. La planta baixa, coberta per voltes, té instal·lada la mola i és on tenia lloc les tasca principal del molí. La mola es conserva in situ pràcticament íntegra. A un nivell inferior hi ha el carcabà (on l'aigua feia córrer el rodet). L'aigua entrava des de la bassa per la banda de tramuntana i sortia per migdia. S'observen dues fases constructives al carcabà. La més exterior, amb volta de canó, està adossada a una altra cavitat més baixa i més estreta, de la qual s'endevina la boca, feta amb arc apuntat. Una acumulació de terra, conseqüència de les pluges, cobreix bona part del carcabà, però sembla que es conserva també íntegrament. El rec del molí prenia les aigües de la riera de Rajadell uns centenars de metres més amunt. Fins no fa gaire, eren perfectament visibles les restes del rec, que era revestit amb cairons, almenys a la seva part final. A la part del principi es conserven restes de l'esvoranc del rec. La bassa és situada darrera el molí. Té una forma més o menys trapezoidal i unes dimensions mitjanes. La part de llevant està formada per un mur sòlid, amb carreus ben escairats. | 08178-125 | Barri dels Molins. Carretera dels Molins, 2 | El Molí de Baix ja existia al segle XVII. Era una possessió del senyor de Rajadell i el regentava la família Font (avantpassats directes d'Iscle Font, els quals, a principis del segle XX, encara eren anomenats popularment moliners i que encara són els titulars del Molí de Dalt). Per tant, era segurament el molí senyorial del Castell, citat en alguns documents. El molí era inicialment l'únic edifici de l'actual barriada dels molins. El 1772 Ramon Font regentava el Molí de Baix i escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Molí de Dalt i de la Fassina. Quan els Pignatelli van vendre les últimes terres i drets que tenien a Rajadell, pels volts de 1895, el molí fou adquirit per la família Selga, actual propietària. Va funcionar com a molí fariner fins els anys 1945 o 50. Tambe va ser ferreria (d'aquí el nom). L'obrador estava a l'altre banda de la carretera i del pont,, davant la Fábrica. | 41.7297600,1.7080200 | 392549 | 4620579 | 1699 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica entre la riera de Rajadell i l'antic camí ral, al barri dels Molins. Davant del molí hi ha el pont de Can Ferrer, que travessa la riera i l'actual carretera que porta al nucli principal de Rajadell. La vegetació de l'entorn és abundant. L'entorn immediat està embellit amb flors i plantes.La planta baixa (amb la mola) i el carcabà es conserven gairebé íntegrament i són d'un gran interès. La llinda de la finestra de la façana sud presenta la següent data gravada: 1699.Es conserven peces d'una maquina per batre el blat, que estava instal·lada a la mateixa cambra que la mola. A l'exterior de la casa, recolzada una i escastada l'altre a la paret, hi ha dues grans moles de pedra.Iscle Font conserva alguns documents relacionats amb el molí.El de Baix és un dels dos molins fariners més antics que es conserven actualment a Rajadell. (juntament amb el Molí de can Viladés, a Sant Amanç). En època medieval n'existien d'altres. Al mas Bosc hem trobat indicis clars d'un altre molí, al costat de la riera. És possible que també n'hi hagués un altre a la Cantina. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88619 | Naus industrials del barri de l'EstacióNaus industrials del barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-industrials-del-barri-de-lestacio-naus-industrials-del-barri-de-lestacio | Informació oral: Iscle Font Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XX | La num. 31 i 27 estan restaurades. La 29 presenta estat d'abandó. | Conjunt de tres naus industrials, de tipologia pràcticament idèntica. La tipologia de les naus és la següent: planta rectangular; coberta a doble vessant; i d'una sola planta excepte la més ponentina, que també té golfes. Les parets són de pedres de diferents mides, cimentades, antigament arrebossades i ara de pedra vista. Les dues naus adossades de ponent presenten a la façana davantera dues grans portes cadascuna. La més ponentina presenta una gran finestra, a les golfes. Estàn emmarcades amb maó. Aquestes dues naus juntes tenen adossada al darrera una construcció de dues plantes que era un corral. El pis superior era residencial. La nau situada a llevant (la farmàcia fins 2019), separada de les altres dues pel carrer del Roure, presenta a la façana de davant una porta centrada amb dues finestres a banda i banda, enmarcades amb dovelles de maó. A darrera hi ha un edifici adosat. Pel lateral s'accedeix a la cooperativa. | 08178-126 | Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació 27-31 | La nau del sindicat de pagesos va construir-se a començaments del segle XX (pels volts de l'any 1910). El 1922/ 23 el mateix sindicat construïa el molí d'oli, al barri dels Molins (fitxa 124). En un principi la nau era compartida entre el sindicat de Rajadell i el de Fals. Posteriorment Fals construí el seu propi edifici, al costat de la carretera, i el sindicat de Rajadell comprà la part corresponent a Fals i tirà a terra l'envà que separava els dos locals. Sembla que els jornalers i pagesos tenien ja una tradició associativa. Posteriorment es van afiliar a la Unió de Rabassaires . Pel que fa a les altres dues naus, després de l'electrificació del poble, l'any 1923, van acollir una fabrica de gasoses (propietat d'un tal Angelet, de Rajadell) i també una fàbrica de gènere de punt (propietat de Josep Davant Miralles). Més endavant s'hi instal·là un cafè, ja que al barri hi havia molt moviment. També va fer servei a la botiga i a la botifarreria que regentà l'Isclet a la Casa dels Serra (avui Ca l'Isclet) | 41.7322700,1.6991800 | 391818 | 4620869 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88619-foto-08178-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88619-foto-08178-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Naus ubicades a la carretera, davant l'Estació de tren, entre l'antiga botiga (avui Restaurant Ca l'Isclet) i l'antiga fonda (avui restaurant cal Miliu). Daten de començaments de segle XX. La que es troba a llevant (num. 31) pertany a l'antic sindicat o cooperativa de pagesos. La major part va ser venguda com a farmàcia, i tenia aquest us fins 2019. Darrera encara queden dependències de l'antic sindicat. Actualment s'usa com a ampliació del restaurant Cal Miliu. Les dues que estan adossades (num. 27, 29), a la banda més ponentina, han acollit diverses activitats industrials (de fet pertanyien al complex industrial dels Serra, que explotaven la fàbrica de galetes) i posteriorment s'han utilitzat com a magatzem i garatge. El 2019, la farmácia es va traslladar a la nau central. La nau que hi ha més a ponent ha estat llogada el 2019 per l'ajuntament per a magatzem per a guardar la col·lecció etnogràfica de l'antic museu (fitxa 191). | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88620 | Ca l'Isclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisclet | Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La façana, encarada a migdia, presenta a la planta baixa dues portes d'entrada i tres finestres, distribuides simètricament. El primer pis està definit per un balcó corregut central amb dues sortides, amb dues finestres que sobresurten de la façana a banda i banda. La façana està rematada amb un frontó semicircular que amaga la coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal. Al costat oest s'hi adossa una mena de torre, amb coberta a quatre vessants. Presenta dos pisos, amb una porta independent a nivell de carrer, i una terrassa en forma de galeria coberta. La paret més ponetina de la torre llueix un interessant plafó de trencadís amb vidriat blau, de caire decoratiu. A la façana oest de l'edifici una galeria de finestres enllaça la torre amb la balconada de la planta primera. | 08178-127 | Barri de l'Estació. C/ L'Estació, 25 | La casa -com l'antiga fàbrica de galetes, al costat de la casa, enderrocada a principis del segle XXI, i les naus industrials del carrer de l'Estació (fitxa 126)- pertanyien a la família Serra. La casa, llavors coneguda com Can Serra. hostatjava la botiga del poble. S'hi venia carn pero també estris diversos . Posteriorment la botiga fou llogada per fer-ne una botaferreria, que regentava un tal Isclet, diminutiu que ha donat nom a l'actual restaurant. La botiga també va ser coneguda com el Tilano, pel nom d'un altres dels propietaris que va tenir, Atilano Älvarez. Ca l'Isclet era una botiga amb ramat propi, que pasturava a la riera, i també tenien porcs, que mataven ells mateixos. A part de la carn, a la botiga es venien estris diversos, com pinsos, porrons, setrills, cassoles o espardenyes. També havia fet una mica les funcions de bar de l'Estació. El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. L'arbre es va eliminar el 2018. | 41.7323400,1.6989500 | 391799 | 4620877 | 1927 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-21 | També es pot denominar Can Serra o Ca la Seca. L'actual restaurant es denomina l'Isclet per que l'anterior llogater, que regentava una botaferria, es deia Isclet. La casa s'ubica just davant l'Estació (Fitxa 2) i la carretera. Es l'antiga residència dels Serra, els propietaris de la fàbrica de galetes, que estava en aquesta finca, darrera la casa, i que va ser enderrocada a principis del segle XXI. Actualment l'edifici està llogat, i funciona com a bar restaurant. L'interior del restaurant (planta baixa) presenta pilastres de totxo i sostre de bigues de fusta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88621 | Forn de cal Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-pujolar | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 185-90 | XIX | Murs parcialment enrunats. Esquerdes interiors i exteriors. Li manca la teulada. La boca del forn i la fogaina sembla que es conserven en molt bon estat. Molt emboscat. | Forn d'obra de 4 x 5 metres de planta per fabricar teules i rajoles. La forma de les parets és lleugerament piramidal. Exteriorment són fetes amb grans blocs de pedra que tenen teula i pedra menuda a les juntures. Per la banda interior la part superior dels murs és revestida de maó. Crida l'atenció el gruix dels murs davanter i posterior (de 1,50 metres). Sobre el mur davanter es conserven restes de la teulada. El forn segueix l'estructura típica: al nivell superior hi ha la cambra de cocció, de planta quadrada i amb una porta lateral. Al nivell inferior hi ha la fogaina. Té una sola boca, amb arc de punt rodó, que es conserva perfectament (actualment està colgat). La gran gruixària de la paret fa que el con de la boca sigui molt llarg fins arribar a l'arc interior, més petit. Sembla que la cambra de la fogaina és conserva perfectament . | 08178-128 | El Racó | 41.7195500,1.6946200 | 391417 | 4619462 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88621-foto-08178-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88621-foto-08178-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Ubicat a 70 metres a l'est de cal Pujolar (fitxa 42), al costat del camí i de camps. La vegetació, atapeïda, envolta l'exterior del forn. Junt al forn, s'hi observa una petita construcció en ruïnes. Segons Molins (2020:190) són les restes de la caseta on s'hi allotjaven els teulers mentre preparaven la fornada.MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 185-90 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88622 | Sínia del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-perich | RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1988). Informació oral: Josep Puig Munt (antic masover de cal Peric) | XIII/XVIII | Restaurat recentment | Sinia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa. També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d'una resclosa. L'edifici és de planta rectangular, és d'una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits. Era l'espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia. Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L'aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d'aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig. La resclosa es troba a un nivell aproximadament d'un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia. Dintre de l'edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols. La cadena i els catùfols es submergien a l'aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l'aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que surtia de la caseta de la sínia cap el dipòsit. | 08178-129 | Plans del Perich. NO del terme. | En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s'anomenava el mas Peric). Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l'emplaçament de l'antic molí del 'Carcoler', documentat al segle XIII, però no es pot demostrar. De la sínia com a tal, se'n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX. Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l'actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars. En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX. Inicialment funcionava amb tracció animal o de 'sang'. Però a principis del segle XX s'hi instalà una bomba a motor. A finals del segle XX el lloc era anomenat la 'bomba vella', i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts. | 41.7363200,1.6912000 | 391161 | 4621328 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L'element compta amb un plafó descriptiu. A l'interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l'ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d'accés (desavinences entre l'ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l'oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d'aquí es distribuïa per regar els horts.L'existència en el mateix lloc de l'antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l'antic molí medieval. Podria tractar -se d'un aprofitament del carcabà de l'antic molí. | 94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88506 | Església de Santa Maria de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrolet | <p>BENET, A (1984). 'Esglésies del Bages anteriors al 1300' . La Catalunya Romànica RAFAT, F (1985), (1986). 'Festa de St. Sebastià' RAFAT, F (1988) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVII-XIX | <p>L'església, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana i amb el ràfec motllurat, consta d'una sola nau. Pel costat de tramuntana està adossada a l'edifici de la rectoria (fitxa 91). Exteriorment, les façanes són austeres, sense decoració. A ponent es troba el portal d'entrada, adovellat, i més amunt, un petit rosetó. La façana de migdia, amb dos contraforts, presenta dues fases de construcció. La més antiga és la part de ponent, amb un aparell més regular, fet amb carreus escairats. L'ampliació de llevant, una obra de menys qualitat, suposa un allargament de l'església i, potser, un sobrealçament. A la part alta d'aquesta façana hi ha dues obertures en forma ovoïdal. Una d'elles és posterior i imita la primera. A l'angle NE hi ha adossat el campanar, una torre de planta quadrada formada per una base i tres cossos successius, sense elements ornamentals. Culmina amb una coberta piramidal (a 4 vessants) L'interior de l'església és cobert amb voltes de canó compostes (característiques de l'estil neoclàssic) i té un cor. Les parets laterals són configurades amb sèries d'arcs de mig punt i pilars que formen una mena de pòrtic cec, cobert d'una capa de guix.</p> | 08178-13 | Monistrolet. E. del terme | <p>El topònim de Monistrol moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Això té moltes probabilitats d'èsser cert en aquest cas, ja que hem pogut localitzar indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana en aquest indret. Es tractaria, doncs, d'un lloc relacionat amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica, monestir o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Monistrolet és un lloc documentat ja a l'any 978 (en la descripció del terme de Manresa). Els orígens coneguts de l'església es remunten al segle XI (documentada l'any 1023). Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, igual que, possiblement, Sant Salvador de Vallformosa. L'any 1280 estan documentats els masos de Monistrolet.. El 1292 són esmentats els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de les terres de Monistrol corresponia a la família Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. Als segles XIV i XV la zona pateix un fort despoblament. Al 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de Santa Maria. El 1576 la filla hereva dels Cruïlles (senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció (criminal, principalment) d'una sola família: els Cruïlles Eimeric. A partir del segle XVII (i sobretot del XIX) l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren les restes romàniques de l'antiga església. El 1813, amb l'adveniment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part administrativament del municipi de Rajadell. Durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada.</p> | 41.7296194,1.7601862 | 396887 | 4620500 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-25 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Tot i ser d'origen romànic, l'església de Monistrolet no conserva cap vestigi d'aquesta època. La construcció actual és obra de les reformes fetes entre els segles XVII i XIX. L'església i la rectoria formen un conjunt antic que podria tenir precedents d'època romana i que es situa a prop de l'antic camí ral; per tant, l'església té un valor històric destacat com a nucli d'una parròquia. El seu interès arquitectònic és limitat. L'interior conserva traces d'un neoclàssic discret. Quatre dels arcs de les parets laterals interiors acullen retaules de fusta tallada i policromada. Són retaules d'imitació, principalment de l'estil renaixentista i gòtic. Semblen obres molt recents, possiblement de després de la guerra civil. La làpida funerària situada a l'interior de l'església presenta el següent text: HIC JACET Rn dvs FRANcvs REGVES PbtET RECTO SANCTAE MARIAE D MONISTTOL DE REJADELL OBI IT DIE VIII AVGVSTI ANNI 1779. L'itinerari més nou del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quant metres al nord de Monistrolet, però hi ha vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigeix directament a Monistrolett (no localitzats el 2020). Es tracta de l'antic camí ral i possiblement també d'una via romana. Així mateix s'ha identificat material d'època romana a la les parts de la rectoria i en un camp proper. Al segle XX hi havia hagut un petit cementiri al costat de l'església del qual avui no en queda cap rastre. Va desapareixer als anys 20 del segle XX quan es va construir el nou cementiri, situat més amunt de l'Eix Transversal. Forma un conjunt amb la rectoria de Monistrolet (fitxa 91) | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88623 | Balma de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-bosc | Notícies orals d'Antoni Daura (1993) IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Carlús, X.; Piñero, J.: Memòria de l'actuació a la balma de Can Bosc (Rajadell, Bages), 1994. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1421. Parcerisas, J.: Memòria d'excavació del conjunt arqueològic de Can Bosc, 1995. Parcerisas. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1580. Pedro Pascual, M., (juliol, setembre, octubre 2002), Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular), Mem.núm. 4903 | Erosionat. | Balma sepulcral de petites dimensions que forma una cavitat de poc més d'un metre d'alçada màxima i d'uns 30 metres de llargària . A l'interior de la cavitat aparegueren als anys 70 o 80 del segle XX restes òssies humanes. El 1993, en el marc del PEP, es varen observar ossos enterrats al sól. Aproximadament un metre davant de la balma hi ha una paret de pedra seca. Es tracta d'una obra moderna, possiblement de cara a aprofitar la balma per a usos agropecuaris. Les excavacions realitzades el 1994 i 1995 permeteren detectar dos sectors a la balma: Can Bosc I, situat sota la pròpia balma i corresponent a un enterrament de cronologia calcolítica, i Can Bosc II, situat en un petit replà a l'extrem on s'acaba la balma. CAN BOSC I: Es tracta d'una balma sepulcral amb ritual funerari d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera. En el decurs de l'excavació de 1995 aparegueren un total de 10 cranis dins un conjunt de 500 ossos humans, amuntegats en una estreta franja a la part central de la balma. Com a material aparegué una dena de collaret. Pel tipus de jaciment, el ritual funerari i els materials arqueològics, es pot ubicar cronoculturalment en el Calcolític. CAN BOSC II: L'excavació realitzada el 1995 va aportar 400 peces d'indústria lítica a base de micròlits, entre els que predominen els gratadors i alguna punta de fletxa. L'anàlisi tipològica de les peces sembla indicar una cronologia epipaleolítica per aquest sector. Pot tractar-se d'un assentament de curta durada on es tractaven les pells. | 08178-130 | Monistrolet. NE del terme. | Es tracta d'una balma sepulcral corresponent com a mínim a dos moments: l'epipaleolític i el calcolític. Cal remarcar que es troba al costat del camí de Rajadell a Manresa. Per tant, anteriorment al camí ral i a la via romana que seguien aquest itinerari per la riera de Rajadell, és probable que ja existís un camí més antic, de tradició prehistòrica. | 41.7330600,1.7427700 | 395444 | 4620903 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es tracta d'una balma de petites dimensions situada en una terrassa de la riera de Rajadell i a tocar del camí que discorre per la vall de la riera.El jaciment es situa al peu mateix del camí de Rajadell a Manresa, prop de la riera de Rajadell, en una corba del camí, a uns 650 metres de la Cantina en direcció O., cap a Rajadell, i a 250 m. al N. del Mas Bosch (a l'altre costat de l'Eix Transversal, C-25). Des de Rajadell, cal entomar la carretera a Monistrolet. Passant per sota el pont de la via del tren, cal seguir la carretera deixant el Mas Bosch a la dreta i La Caseta del Puig a l'esquerra i travessar per sota del pont de l'eix transversal. A l'altre costa, seguint el camí, desseguida es troba la balma, a l'esquerra..Les primeres notícies d'aquest jaciment es deuen a un grup d'excursionistes manresans que l'any 1989 advertiren les nombroses restes òssies disperses en superfície en una de les baumes que es troben a peu de camí entre Sant Joan i RajadellL'any 1994, arran de les obres de l'eix transversal -que discorre a tocar de la balma- el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya encarregà al Servei d'Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona la realització de sondeigs d'urgència, detectant dos sectors d'interès arqueològic al voltant de la balma: can Bosc I, sota la balma pròpiament dita, corresponent al Calcolític; i can Bosc II de l'Epipaleolític, uns metres més a l'est. L'any 1995 es realitzà una altra campanya d'urgència que completà l'excavació dels sectors d'interès de la balma, afectada pel traçat de l'Eix Transversal.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va comprovar que a la cornisa on hi ha la balma encara es podien observar les evidències de les cales i excavacions realitzats els anys 1994 i 1995. A l'any 2020 també es van observar. Junt amb la Balma dels Moros, es el jaciment més antic de Rajadell. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88624 | Sepultures del Mas Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-mas-forn | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA 1 A; GALOBART 1 J (1984). 'Cementiri de Santa Llúcia'. Catalunya Romànica. Vol. X II. El Bages. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 359 . GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) DAURA A, GALOBART J (1983). 'L 'Arqueologia al Bages (II )' . Les Fonts . Núm. 6. Manresa .p 89. | El jaciment es troba colgat sota terra. | Necròpolis de sepultures medievals (tot i que només s'ha excavat una) cobertes amb lloses, que consistien en fosses allargades excavades al terreny i protegides únicament per lloses de coberta. L'orientació de la tomba exhumada és la típica: d'est a oest. Durant l'excavació (feta amb motiu de les obres d'instal·lació d'un pou mort al Mas Forn) va aparèixer un esquelet masculí, en decúbit supí, amb el cap girat a l'esquerra, i els braços estirats, perfectament conservat i sense aixovar. La fossa, allargada i de 1,65 m de longitud, estava excavada al subsòl natural argilós i estava coberta per lloses de pedra. | 08178-131 | El Forn de Santa Lúcia. | Tot i que l'esquelet esmentat és masculí, podria formar part de l'antiga necròpolis corresponent al monestir (femení) de Santa Llúcia,. La capella de santa Llúcia és el que ens resta de l'antic monestir de deodonades o canongesses de Sant Agustí, un petit cenobi establert a la segona meitat del segle XIII al lloc i documentat el 1275, que depenia del terme del Castell de Rajadell.. El 1304 la comunitat de santa Llúcia fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. Els monestir fou abandonat a rel la inestabilitat provocada per la Guerra Civil catalana (1460-1470). L'església conserva una part romànica, l'actual capçalera, ampliada amb una nau gòtica, molt més gran i alta, del segle XIV. | 41.7289400,1.7127400 | 392940 | 4620482 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 57 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). A les cartes Arqueològiques de la Generalitat el jaciment apareix citat com Santa Llúcia. Sepultures del mas Forn / Cementiri de santa Llúcia, a rel de la troballa efectuada als horts del mas Forn. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va documentar el bon estat de conservació de l'església però no es va anotar cap indici que es pugues relacionar amb la necròpolis.El jaciment es troba situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell, a una terrassa baixa on es localitza el mas el Forn (fitxa 66) i la capella de santa Llúcia (fitxa 8), rodejats de camps conreats, al costat de la carretera de Rajadell a Fals. La troballa es va efectuar a l'hort just al costat del mur que sosté la terrassa del Mas, al seu SO, al fer una excavació per instal·lar una canonada de la casa a un pou mort, a poc més d'1 m de fondària. Francesc Rafat, historiador afeccionat i propietari del mas, va excavar i documentar la troballa. Les restes arqueològiques es van tornar a tapar. Aquesta excavació està referenciada com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, XI,1984 :359). Aquesta forma de sepultura -de coberta de llosa- és poc usual en els cementiris medievals de la comarca del Bages. El tipus més freqüent és el de cista, amb lloses per totes bandes.Tot i que es podria pensar que pel voltant hagin d'haver més tombes, constituint una necròpolis de certa importància de cronologia baixmedieval i relacionable amb el monestir, en realitat no podem assegurar que per una sola tomba, la necròpolis del monestir estigués en aquest terreny situat al SO de l'església, ja que hi ha notícies antigues de troballes d'altres restes òssies al sector de llevant, davant mateix de la façana principal de la capella. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets femenins. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi varen aparèixer ossamentes humanes. La foto 3 correspon a l'excavació (Foto: J. Galobart Catalunya Romànica, XI,1984 :359). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88626 | Jaciment romà de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-monistrolet | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. RAFAT 1 F (1985); (1986). 'Festa de Sant Sebastià'. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. Martí Castelló, R.; COLOMER i Salomó, J., (setembre-novembre 2002), Memòria del projecte arqueològic: 'Prospeccions als Monistrols del Bages', Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia Mem.núm. 5028 | No excavat | Jaciment romà detectat per troballes superficials de materials arqueològics. J. Piñero ja donar a conèixer les troballes al PEP (1993) i a la revisió de la carta Arqueològica (1994). Per una banda, eren visibles diversos fragments de tegula i de dolium identificats com a material de reble a la façana nord de la rectoria. D'altra banda, es van recollir diversos fragments de dolium i quatre fragments de ceràmica sigil·lata al camp d'ametllers situat al costat de llevant del camí d'accés a Monistrolet, a uns 100 metres al nord de l'església de Santa Maria de Monistrol (fitxa 13) L'any 2002 es va realitzar una campanya de prospeccions a diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb motiu d'esclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar els seu origen. Durant la prospecció es va poder obtenir a Monistrolet una mostra selectiva d'una desena de fragments ceràmics entre els quals hi havia un fragment de tègula romana, encara que la majoria eren produccions altmedievals i la resta eren de factura moderna. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va corroborar que encara es podien observar materials romans a les parets de ponent de la rectoria però no es van poder realitzar noves prospeccions superficials als camps adjacents. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 22 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa) | 08178-133 | Nucli de Monistrolet. E. del terme | El topònim de Monistrolet podria indicar un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Podria tractar-se d'una àrea de culte, relacionada amb el pas de la via romana, ja fos un temple, una basílica paleocristiana (com la que aparegué a Artés) o un monestir. El material arqueològic recollit prop de l'església i a les mateixes parets de la rectoria confirmen l'existència del jaciment. Els orígens de l'església medieval de Santa Maria de Monistrol es remunten al segle XI. Des del primer moment Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, En aquesta època part de les terres de Monistrol pertanyien al terme de Manresa. La jurisdicció de les terres de la parròquia era en mans de la família Eimeric i de la Seu de Manresa. A partir del segle XVII l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren l'obra de l'antiga església romànica. El 1813, amb l'establiment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, Monistrol i Sant Salvador de Vallformosa s'integraren en el municipi de Rajadell. | 41.7300200,1.7606100 | 396923 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-3.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017--21 | S'ubica al nord de l'església (fitxa 13) i la rectoria (fitxa 91) de Santa Maria de Monistrol o Monistrolet de Rajadell, en un petita esplanada sobre la riera de Rajadell. L' indret on van aparèixer el 1993 les restes ceràmiques està plantat actualment d'ametllers i està tancat amb una tanca metàl·lica.El jaciment es troba en l'itinerari del Camí Ral - Via Romana (fitxa 143). L'itinerari més recent del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quants metres al nord de Monistrolet, però el 1993 es va documentar vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigia directament a Monistrolet. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat de l'antic camí romà i medieval.La troballa de restes arqueològiques en superfície a Monistrolet ha estat fruït de diverses prospeccions. El material romà identificat és escàs però suficient per confirmar el jaciment. El 2020 no s'ha pogut accedir al lloc.Les fotos corresponen a l'IPAC (Carta Arqueològica de la Generalitat) 1. Vista General 2. Camp on hi restes en superfície. 3. Restes romanes a la paret de la Rectoria. Fotos: Xavier Esteve 2010. | 85|87|83|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88627 | Jaciment romà de cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-cal-balart | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) | No excavat | Possible jaciment romà o iberoromà detectat el 1993 per troballes superficials de materials arqueològics, en el marc dels treballs del PEP 1993. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num.21 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). En aquest indret es van recollir materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna), i més recentment, altres restes superficials escasses, com ara algun fragment de ceràmica comuna i de dolium. | 08178-134 | El Racó. | Aquest jaciment fou descobert per un grup d'excursionistes l'any 1993. Uns mesos després de la troballa comunicaren la notícia a l'Ajuntament i cediren el material. Cal situar cal Balart en relació amb la resta de jaciments romans descoberts als anys 90 del segle XX a Rajadell: Sant Amanç, Monistrolet i el pas de la via romana. Podria ser un petit assentament ibèric romanitzat. | 41.7114000,1.7019100 | 392010 | 4618548 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A vegades escrit Can Balard. El jaciment es troba situat en un petit altiplà, al costat d'un turonet rocós. El lloc presenta diverses feixes d'antigues vinyes fetes amb pedra abundant, alguna formant un mur d'un gruix considerable i una barraca. És un terreny força alt, envoltat de petites planes conreables, des del qual es dominen les terres situades cap a tramuntana. S'albira perfectament cal Balart i el barri dels Molins. És a dir, es dominava l'àrea propera a l'itinerari de la via romana que discorria per la riera de Rajadell. Segons el PEP 1993, per anar al jaciment (situat a 1300m al sud del poble de Rajadell) cal prendre el camí que surt de Rajadell en direcció SE cap a cal Balart, que cal resseguir 1'2 km, passant de llarg el mas, fins a un trencall situat al sud de la Quintana del Pujolar. Des d'aquest punt cal seguir uns 400 m en direcció sud per una pista que es troba en pitjors condicions, fins arribar als camps de l'Enveja, on cal continuar a peu entre els camps 200 m fins arribar a l'indret on es localitza el jaciment, a la banda sud del camí, a uns 75 metres d'aquest.El 1993 un grup d'excursionistes recollí materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna) que es trobaven a uns centímetres de profunditat i que en aquell moment havien aflorat a causa de l'obertura del terreny feta per un tractor. Segons els excursionistes, en aquest nivell del subsòl el material era abundant. També van donar notícia d'unes sepultures molt a prop d'aquest lloc. Les prospeccions fetes en el marc del PEP de 1993 només van proporcionar restes superficials escasses, com algun fragment de ceràmica comuna i de dolium.Es tracta d'un jaciment d'època romana i potser també ibèrica. Amb les poques dades de què es disposa no és possible fer una valoració més concreta, més enllà de proposar la possibilitat de que sigui un assentament rural. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, les restes superficials localitzades van ser escasses. Es van identificar alguns fragments de ceràmica comuna oxidada, dolia i àmfora romana, sense identificar estructures associables.El lloc no s'ha localitzat en el moment de fer el present inventari (Mapa). La descripció i la foto 1 corresponen al PEP 1993. Les fotos 2 i 3 corresponen a la carta Arqueològica de la Generalitat (2010) (Fotos: Xavier Esteva). | 83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88628 | Tomba del Casalot d'en Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-casalot-den-joan-mestre | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA, A; GALOBART, J (1984). 'Tomba del Casalot d'en Joan Mestre'. Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 361 (amb foto) | Cista funerària infantil d'època medieval. Media 1,20 metres de llargada per 0,35 d'amplada i 0,40 de profunditat, i presentava una forma lleugerament trapezoidal. L'enterrament ja havia estat espoliat amb anterioritat a la seva descoberta. Per la seva tipologia s'ha associat aquesta tomba a un enterrament medieval. Les mostres superficials que han anat apareixent durant les tasques agrícoles fan pensar en la presència d'una necròpolis. | 08178-135 | El Racó | 41.7229200,1.7048300 | 392272 | 4619824 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Aquest jaciment fou donat a conèixer per Francesc Rafat, que el va excavar de forma no oficial, i se'n va publicar una ressenya a la Catalunya Romànica (1984).Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 55 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).Es troba situat a la part superior d'una carena, envoltada per camps conreats, al SO de cal Balart. Cal anar-hi pel camí que surt de Rajadell en direcció a cal Balart. Un cop deixat enrere aquest mas, cal seguir en direcció sud fins arribar a una carena. Allà hi ha una petita construcció en ruïna (el Casalot d'en Joan Mestre). La cista es troba a prop, al costat d'una fita que parteix les finques d'un camp d'ordi i uns ametllers. Es té noticia d'altres restes humanes i/o cistes en aquests rodals. Concretament en un camp de cereal menat per cal Balart, que es troba uns 500 m al sud del mas, en diverses vegades han aparegut restes en el moment de llaurar amb el tractor.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, no es va poder localitzar cap tomba.En el moment de confeccionar l'esmentat inventari (mapa) (2020) no hem pogut localitzar el jaciment, com tampoc les ruïnes esmentades del Casalot de can Mestre. Per tant, les coordenades UTM són aproximades. Les fotos 1 i 2 corresponen a la carta Arqueològica (IPAC Revisió 2010) (Fotos: Oscar Varas). La Foto 3 correspon a la foto publicada al Volum IX de la Catalunya Romànica, pag. 361 (Foto: Francesc Rafat). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88630 | Fons de retaules de l'Església Parroquial al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-retaules-de-lesglesia-parroquial-al-museu-comarcal-de-manresa | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. PP. 186-188. RAFAT, F (1981). Materials per la historia religiosa de Rajadell. Miscel·lania d'Estudis Bagencs. Núm. 1. Manresa . CEB. PP. 177-191. Web Museu Comarcal de Manresa on apareix el plafó ovalat http://museudemanresa.cat/barroc</p> | XVII-XVIII | <p>Quatre fragments o taules procedents de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, d'estil barroc, pertanyents a la Col·lecció de la Fundació Ars - Garriga Mir i dipositades al Museu Comarcal de Manresa. Tres pertanyen al retaule major que estava situat darrera l'altar de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, obra de l'escultor Joan Grau (Segle XVII; cap el 1646), on s'hi representa el martiri dels sants cordovesos Iscle i Victòria. MCM 4418 . Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada Mides: 147 x 82,5 x 5,1 cm. L'escena és formada per sis figures. Sant Iscle ocupa la posició central crucificat en una creu en forma d'aspa essent flagel·lat per quatre personatges. A la part inferior dreta hi ha Sta. Victòria. MCM 4419. Una peça de la predel·la dels mateix retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 44 x 88,5 x 4 cm. Representació de l'escena en que Sant Iscle i Santa Victòria es troben davant el jutge Dió. Els personatges són sis: el jutge assegut al tron, els dos sants i quatre personatges més. MCM 4420. Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 13,5 x 90,9 x 5,1 cm. Escena del martiri de Sta. Victòria on pateix mutilacions, mentre Sant Iscle és a la presó. L'escena està composta per diversos personatges i en la posició central hi apareix santa Victòria. En les peces 4418 i 4420 l'autor juga amb la policromia per tal de ressaltar els dos màrtirs. La 4418 estava craquel·lada a la part inferior i tenia despreniments de la capa pictòrica. La 4420 també estava craquel·lada. Ambdues estaven afectades per corcs. Les dues peces van ser restaurades pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat el 2003 La quarta peça, pertanyent a un altre retaule posterior, del segle XVIII, i atribuïble a Josep Sunyer Raurell, devia pertànyer al retaule del Roser de l'església parroquial de Rajadell. MCM 4456. Plafó ovalat de fusta daurada, de talla policromada, que representa l'Adoració dels Reis Les mides són 86 x 64,5 x 15 cm. A l'escena hi ha nou personatges: la Verge Maria, l'Infant Jesús, Sant Josep i els patges dels reis. També hi tenen presència el bou i la mula a l'esquerra. A la part superior hi la representació de l'estel. La peça presenta un domini notable de la perspectiva. El retaule va ser destruït parcialment durant la guerra Civil. En podem fer una descripció global gràcies a les fotografies conservades (J. Piñero PEP 1993). Constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. L'esquema de distribució del retaule era el següent: tres cossos centrals (d'esquerra a dreta, mirant de front: evangeli, carrer central i epístola) i dos cossos més, un a cada costat. De baix a dalt, el retaule es dividia en la predel·la, dos pisos centrals i l'àtic. La imatgeria del retaule combina episodis del martiri dels patrons (a la predel·la i als carrers centrals) amb altres motius religiosos. A la fornícula central hi havia representats els dos patrons: Sant Iscle i Santa Victòria. La duplicació de la fornícula és una solució original de l'autor, forçada per la doble advocació del retaule. A sobre hi havia una crucifixió amb sant Joan i la Verge. Als cossos extrems hi havia escultures exemptes de Sant Francesc i Sant Benet. La vida dels màrtirs era representada seguint un ordre de lectura d'avall cap amunt, a l'evangeli, i que continua de dalt cap a baix a l'epístola. La primera escena, doncs, era a la predel·la de l'evangeli, on els dos germans (Iscle i Victòria) són conduits davant el jutge acusats de no voler adorar els déus (MCM 4419). Al segon registre es representava la flagel·lació de Victòria mentre li turmenten els peus, alhora que el seu germà és assotat (MCM 4418). Al següent registre s'ordenava llençar els dos germans al riu Guadalquivir lligats amb una pedra de molí que miraculosament acaba surant (Col. Particular). En el següent registre Iscle i Victòria són lligats en una roda ardent, però la intervenció divina fa girar les flames contra els botxins (Col. Particular). A la següent escena es representava el tancament d'Iscle a la presó i la mutilació dels pits i la llengua a Victòria (MCM 4420). L'últim registre (a la predel·la de l'epístola) mostrava el desenllaç del martiri: Iscle espera de genolls que el botxí li talli el cap mentre Victoria mor per les sagetes que li llancen els soldats romans. El tallista hagué d'adaptar-se a les limitacions de l'espai (l'altar major de l'església), una mica estret. La composició segueix l'esquema definit en anteriors treballs del mateix autor, el manresà Joan Grau (com el retaule del Roser de Sant Pere Màrtir, de Manresa, o el de Sant Benet de Bages, però amb dimensions una mica més estretes i un cos menys).</p> | 08178-137 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>Obra de gran valor artístic del manresà Joan Grau. Joan Grau fou un dels millors tallistes catalans de la seva època (barroc català). Va treballar en el retaule de Rajadell entre 1646 i 1649, per 230 lliures. El present retaule, tot i que era un encàrrec menor, presenta trets originals, com ara la duplicitat de la fornícula central i d'alguns registres de sants. Es pot considerar un treball amb un cert grau d'inèrcia per part de l'autor, però amb un alt nivell d'ofici. Abans d'aquest retaule, l'església parroquial de Rajadell ja n'havia tingut un altre. Amb motiu de la destrucció de l'església al segle XV el senyor de Rajadell dóna a la Seu de Manresa 'les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...' A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser' 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades de l'encàrrec del retaule a Joan Grau el 1648 i dels treballs de confecció del mateix a l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. Segons el Carreras Candi (Gomis, 1916), a l'alta major de la parròquia s'hi veien les senyals de les bales que hi van entrar durant la celebració de l'ofici a la diada de Corpus de 1875, quan hi va haver un tiroteig entre els carlins i les tropes del Govern dins de Rajadell. En el marc de l'esclat antireligiós que va tenir lloc a l'inici de la guerra Civil, el 1936, l'obra va ésser desmuntada i, en part, cremada. Sortosament, disposem d'una fotografia feta uns minuts abans de la destrossa, i alguna altra d'anterior. Als anys seixanta del segle XX el rector del poble, Mossèn Cols, es vengué les parts que encara es conservaven del retaule per sufragar les obres de construcció d'una nova església a Rajadell. Segons Francesc Vilà, Director del Museu Comarcal de Manresa, del retaule i altres elements de l'església de Rajadell que encara es conservaven, se'n van fer dos lots anàlegs que van anar a mans de dos col·leccionistes manresans. Tres de les taules (i una altra d'un altre retaule posterior) van anar a parar a un col·leccionista de Manresa, Gabriel Garriga i Mir. Segons A. Clarena, cap els anys 90, G. Garriga va voler dipositar i exposar a la parroquial de Rajadell els seus fragments del retaule, comprats a Mossèn Cols als anys 60. El col·leccionista els va deixar en dipòsit a l'església parroquial però quan va veure que romanien a la Rectoria sense ser exposats, els reclamà i se'ls endugué. A l'any 2002, Garriga, mitjançant la seva Fundació Ars - Garriga Mir, els va dipositar provisionalment al Museu Comarcal de Manresa, juntament amb altres peces barroques, dipòsit que continua al Museu, pendent de formalització definitiva. El Museu exhibia aquestes peces (si mes no les dues més grans) a l'exposició permanent. Actualment (2020) romanen a les reserves del museu, atès que el centre està en obres. Respecte del segon lot de taules, també es tractava de 4 fragments del retaule i són propietat d'una altre col·leccionista de Manresa, que ha estat en converses amb el museu per a la seva venda, sense acord. El Museu disposa de fotografies. Es tracta de dos plafons grans, un plafó petit de la predel·la i un plafó ovalat (com el que té el museu, però en aquest cas es conserva amb tot el fustam que l'emmarcava, i que acaba donant la presència d'un plafó rectangular gran). Els fragments conservats del retaule, en les dues col·leccions, són les quatre escenes principals de l'evangeli i l'epístola, que representen el martiri dels sants.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Joan Grau i Josep Sunyer | Es tracta d'una col·lecció de titularitat privada d'accés públic, dipositada en un museu públic. Les fotos han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. Foto 1: Les taules MCM 4418 i 4420, exposades. Foto 2. La predel·la MCM 4419. Foto 3. El plafó ovalat MCM 4456 Hi ha un altre lot de taules del retaule major en mans d'un altre col·leccionista privat (vegeu història) | 96|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88632 | Làpida romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romana-de-sant-amanc | <p>FABRE, G; MAYER, M; RODa, I (1981). Epigrafia romana de la comarca del Bages. P. 233-234. Corpus Inscriptiones Latinarum. II 4484 + Add . P. XLVII. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. GUDIOL, J (1922 ). Memoria entradas Museu Vic . Vic . ALMAGRO; SERRA RAFOLS; COLOMINA S (1945 ). Carta Arqueològica de España. Barcelona, Mad r id . P . 172. DAURA, A; GALOBART, J (1981). CORBELLA , R . Gazeta de Vich, 12/9/1931 , núm. 3930 AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | II-IIIdC | <p>Placa funerària, de marbre blanc de gra gruixut, no motllurada, de 24 x 36,3 x 2,9 cms., amb inscripció. El num. d'inventari del Museu es MEV 6243. Està exposada. La inscripció diu el següent: D(is) M(anibus) HEVRESIDI MELODIAE ED OPSEQ (uentissimae) Segons Mayer i Roda, la traducció del text presenta problemes, de manera que ells proposen tres interpretacions: - Als Déus Manes, a Heuresis Melodia, lliberta molt obseqüent. (en el sentit d'obedient) - Als Déus Manes, a Heuresis i a Melodia, llibertes molt obseqüents. - Als Déus Manes. A Heuresis, lliberta molt obseqüent de Melodia. La primera és la més plausible. L'onomàstica és molt interessant. El nom de Heuresis, que cal relacionar amb el culte a la deesa Isis, només apareix una altra vegada a la Península (a la Bética). D'altra banda, el segon nom (Melodia) és desconegut fins i tot fora d'Hispania. Es tracta d'un nom format sobre un terme tècnic, que no apareix abans del segle IV, i que possiblement es refereix a les qualitats del personatge homenatjat. La peça podria formar part d'una pilastra d'un monument funerari (ja que es va trobar amb altres elements arquitectònics) ubicat a una necròpolis situada al camí romà i no lluny de la vil·la de cal Amanç. Cronologia: finals del segle II o dins el segle III (darrer quart S. II - primer quart S. III segons la fitxa del MEV)</p> | 08178-139 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | <p>Aquesta làpida és procedent del molí de can Viladés (fitxa 115), construït amb carreus originaris de la vil·la romana de Sant Amanç. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç. En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica la peça. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll; (vol. 4, dels en foli, doc. 8. ). La carta de Masdéu explica que Isidre Viladés, pagés de Can Amanç, volia construir un molí, i diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasión se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Posteriorment, el 1920 (1919 segons la fitxa MEV) , va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Segons Josep Gudiol (al Diari Pla de Bages, 1929), el propietari la va donar al Museu de Vic. Les altres dos 'piedras labradas' que van aparèixer, actualment desaparegudes, eren una mena de pedestal amb encaix, una columna de nou pams d'alçada amb un encaix on s'hi inseria la làpida de marbre, i un capìtell amb un encaix per a la columna. Segons Mirambell, totes les peces encaixaven. Piñero (1994) va ser qui primer va relacionar la lápida amb el jaciment de la vil·la de can Amanç, especulant en que la excavació per treure pedra fos a la vil·la romana, situada a uns 250 m. al NE del molí.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic). És una de les vuit inscripcions romanes trobades a la comarca de Bages. Cal remarcar la originalitat de l'onomàstica i el fet que no es tracta d'una troballa aïllada (com les altres set), sinó que es pot relacionar directament amb un jaciment arqueològic, la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i va apareixer l'any 1794 en el marc de la construcció del Molí de Can Viladés (fitxa 115). Es BCIN per que el Museu Episcopal de Vic està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons. La foto 1 ha estat cedida pel MEV. | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88507 | Capella de la Mare de Déu de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-fatima | RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell | XX | Edifici i entorn abandonat | Capella molt simple de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb l'entrada lateral, protegida per un porxo de maó. El material constructiu és totxo de ciment. Les façanes tenen finestres allargades, acabades amb punt rodó. Al costat llarg, el de la porta, en té dos. Els costat curts presenten dues i tres finestres, respectivament. L'interior no presenta cap mena de decoració. | 08178-14 | Barri de l'Estació | Aquesta capella, dicada a la Verge de Fátima, va construir-se a finals dels 50 o inicis dels anys 60 del segle XX.. Ens algunes fonts consta com de Sant Jaume. Nomes s'hi va fer missa un parell d'anys. Mossen Cols la va tancar (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23), cap el 1968. Segons Rafat (1988, 1985, 1993), la capella de l'Estació està dedicada a la Verge de Fátima. | 41.7324500,1.7002000 | 391903 | 4620887 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada en un replà envoltat per horts amb arbres fruiters, darrera el nucli de cases de l'Estació. Arquitectònicament no té cap interès. Avui dia està abandonada, plena de runa i de mobiliari trencat a l'interior. Segons Rafat (1988), està dedicada a la Verge de Fátima. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88633 | Pinacoteca de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-de-rajadell | XX-XXI | Col·lecció de 154 pintures que s'ha anat formant amb els tres primers premis del concurs de pintura ràpida que cada any s'organitzava a Rajadell. Els quadres, de diferents estils, representen imatges del poble. Entre els autors més coneguts hi ha representada obra de Besora, Vila Arimany, Sallent, Vila Closes, Rozas i Font Sellabona. | 08178-140 | Estació del Ferrocarril. Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació, num. 2 | La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i el museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». Es van anar exposant al museu les teles premiades en el tradicional Concurs de Pintura Ràpida que tenia lloc cada any per la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria (Festa Major de Rajadell), concurs que es celebrava des de l'any 1974, el segon cap de setmana del mes de novembre (Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou' i 'Concurs de Pintura Ràpida Infantil Venanci Vers'). Aquest concurs aplegava centenars de pintors (alguns dels quals molt reconeguts) que durant el matí de dissabte i diumenge pintaven imatges d'arreu del poble i del seu entorn, amb estils molt diversos. Els tres primers premis del concurs eren compensats econòmicament i els quadres eren exposats a la Pinacoteca, que s'anaven renovant annualment. Els concursos, que convocava cada dos any l'Asssociació Cultural Recreativa, es van celebrar de 1970 fins 2014. L'any 2014 l'ACR va convocar el darrer concurs, la 45 edició. | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Actualment les pintures estan dipositades en un magatzem de la primera planta de l'Estació. Algunes es troben penjades a dependències municipals (casa consistorial, dispensari, oficina de turisme ..). Fins als voltants de 2014 s'exposaven a la Rectoria, seu de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat) que va tancar portes als voltants de 2014 degut al mal estat de la Rectoria de Rajadell, ubicada a la Pça, església s/n. S'exposaven a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb les peces de l'altre fons de col·lecció que oferia el museu, la col·lecció etnogràfica (fitxa 191). Qui tenia i té cura de la gestió del fons era l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també te en projecte reobrir el museu a la Rectoria un cop rehabilitada (obres 2019-20).Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. La col·lecció comptava amb un nombre força elevat de pintures, la majoria exposades a les parets; d'altres estaven emmagatzemades en un armari degut a la falta d'espai.Fotos: 1. Magatzem Estació. 2. Quadro penjat a l'oficina de turisme a l'Estació (J. Vila Arimany 1er premi 1977). 3 Quadro penjat al Dispensari, al c/Major, 10. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88634 | Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell | Piñero PEP 1993 | El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central. | 08178-141 | Tot el terme | A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer) | 41.7294400,1.7082700 | 392569 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20 | La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88636 | Camí Ral i Via Romana de Manresa a Prats de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-i-via-romana-de-manresa-a-prats-de-rei | PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. BENET, A (1985). Historia de Manresa dels orígens al S. XI. Cap. V. Les vies de comunicació. Manresa . RAFAT (1988). P. 204. RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià DAURA, A; GALOBART, J (1983). V. II. P. 11 BACH, A, PIÑERO, J (1988). El territori de Manresa a l'Antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. P. 16. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) Notícies orals : Iscle Font i Joan Vial. JUAN i GONZALEZ, Lluís (2014). La Vinya d'en Masses (Manresa, Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 145-150) OLIVARES, D.; PIÑERO, J.: Memòria de la prospecció arqueològica realitzada en l´eix transversal, 1995. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SUAU, L.: Memòria arqueològica de la intervenció a la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell, El Bages). Desdoblament de l'Eix Transversal Ctra. C-25 tram Les Olugues-Manresa, 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5631 ESPEJO, J.M., Memòria de la intervenció arqueològica preventiva del dsdoblament de l'Eix Transversal. Carretera C-25, PK 117+095 al 132+380. Tram: Aguilar de Segarra-Manresa (Rajadell, Bages). nº reg. 8538 | IaC- XVII | Els pocs trams identificats es troben en mal estat i en perill, sobretot el de Monistrolet i el del molí de can Viladés | Antic cami ral (medieval), que seguia una vía romana anterior, que travessa el terme de Rajadell pel nord, d'est a oest. La via romana venia de la zona de Manresa (a l'est), on possiblement travessava el Cardener pel pont Vell (més aviat per un pont anterior no localitzat) i es dirigia, per la Suanya i seguint el pas de la riera de Rajadell, cap a Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra) i Cervera, per seguir després a Lleida (Ilerda) passant per Guissona (Iesso). Aquesta via devia fer, segurament, un itinerari més llarg, enllaçant per l'eix del Llobregat amb la coneguda via Augusta, a Martorell, cap el mar, seguint el Cardener cap a Cardona; i potser també amb la ciutat d'Ausa (Vic) (Strata franciscana) i, de l'altra banda, amb les terres de Lleida. Per tant, constituïa un primitiu eix transversal. El traçat és bastant similar al de la carretera C-25, l'actual eix transversal. La major part d'aquesta via és avui encara utilitzada com a pista o camí, si bé alguns trams transcorren en paral·lel als vials actuals. El paisatge de l'entorn del camí és majoritàriament agrícola o forestal Per reconstruir l'itinerari de l'antiga via ens hem de basar en les notícies referents al posterior camí ral i en la ubicació dels jaciment arqueològics coneguts. Els jaciments que gairebé segur coincidien amb el pas de la via són els de Sant Amanç (fitxes 136 i 115) i el de Monistrolet (fitxa 133). A Sant Amanç cal esmentar l'existència d'un possible mausoleu funerari, tal com suggereix la troballa de la làpida funerària (fitxa 139). En època romana les necròpolis es situaven al costat dels camins. A través de fonts diverses, creiem que hem arribat a una reconstrucció força detallada i fiable del recorregut del camí ral (que no devia variar gaire de l'anterior via romana) en el seu pas pel terme de Rajadell. Aquestes fonts són: els documents que esmenten el camí ral, els elements materials indicadors del pas del camí (oratori del Peric, fitxa 104), i làpida funerària de 1789 (fitxa 109), els hostals de camí -com l'Hostal (fitxa 20) i la Cantina (fitxa 28)- , i noticies orals de gent gran. Francesc Rafat, basant-se en documentació dels segles XVI o XVII, proposa l'itinerari següent: venint de Calaf, el camí entraria al terme del castell per Sant Amanç, seguiria cap al Carcoler (cal Peric), el Preseguer (cal Dalmau), Fals i Monistrolet. Segons aquest itinerari, a la part central del terme de Rajadell el camí es desviaria de la part baixa de la vall i seguiria per la carena. És a dir, es desviava cap a cal Dalmau i Fals i tornava al costat de la riera a l'altura de Monistrolet. Al nostre parer, hi ha motius suficients per creure que no es tractava d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Peric, que es troba al costat del camí, reforcen clarament aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari de Manresa és confirmat més avall per la làpida funerària del 1879, que es troba prop del barri de les Casetes. Fer tant, el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Del barri dels Molins -sota el Castell- seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona. Els autors de la intervenció del 2005 defensen que no es tractaria d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Perich reforçarien aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari vers Manresa es confirmaria més avall per la làpida funerària del 1879. D'aquesta manera, tot apunta a que el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Dels Molins seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, Cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, Can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona. S'han documentat parts de la via romana a Rajadell, amb quatre petits trams a Monistrolet, les Casetes, Molí de Can Viladés/Sant Amanç i Camí Vell de can Viladés, en el marc dels treballs arqueològics relacionats amb el traçat de la C-25 i el seu posterior desdoblament (treballs de prospecció i intervencions 1995, 2005 i 2008). En el tram de Monistrolet s'observen roderes de carro sobre la roca natural en un camí abandonat que es dirigeix directament a Monistrolet. Aquest tram a pocs metres de Monistrolet es desvia de la pista actual de Rajadell a Manresa uns 500 m a l'est de l'Hostal i es pot seguir perfectament fins a Monistrolet, en un total uns 250 m de recorregut conservat. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat. El tram de les Casetes es pot seguir a partir de l'oratori del Pèrich (fitxa 104). Hi ha un tram del camí (pista) que es manté des de la rotonda del que parteixen la carretera dels Molins i el camí de can Torra. En aquest tram hi ha la làpida funerària del 1879 (fitxa 109). El camí fa un itinerari més o menys paral·lel a l'actual carretera, en direcció oest. Més endavant devia seguir el mateix recorregut de la carretera fins a Sant Amanç. En diversos sectors, el camí és format per una base de pedra que reforça el lateral, amb murs de contenció fets amb carreus ben treballats. Arreu es troben carreus, alguns de dimensions considerables, que ben segur formaven part de l'obra del camí. El tram de sant Amanç va ser estudiat l'any 2005 amb motiu del projecte de construcció de la carretera C-25. Just davant del Molí de Can Viladés i a prop de la vil·la romana de Sant Amanç es va localitzar en direcció oest (tallat per la carretera asfaltada), en un sector de pujada, un empedrat de 10 m de llarg i 4,5 d'amplada, seguint el camí que passa per davant del molí. Aquest tros era conegut popularment com el pujador de can Viladés. En aquest punt s'hi va localitzar al segle XVIII la làpida funerària (fitxa 139). Després de la pujada el camí tornava a baixar prop de la riera, ja que es conserven traces d'un camí que segueix a una altura mitjana entre la carena i la vall de la riera de Rajadell, paral·lel a la carretera. També s'observen nombrosos carreus als marges del camí i alguns trams amb restes d'empedrat i alguna pedra al costat del camí a manera de fita o guardabarreres. El tram anomenat Camí Vell de can Viladés, també empedrat, està actualment tallat per la carretera asfaltada. | 08178-143 | Centre del terme, eix d'est a oest, en diversos trams | La vall de la riera de Rajadell ha estat un lloc de pas des de molt antic. Coneixem jaciments al lloc des d'època prehistòrica. Segons Albert Benet, en documents del segle X s'esmenta el pas d'un camí pel pont Vell de Manresa en direcció a Rajadell, que apareix citat com a antiga strata. Aquest terme indica bastant clarament que es tractava d'un camí empedrat d'origen romà. Més endavant, es coneixen referències més concretes del camí ral, que anava de Manresa a Cervera, passant per Prats de Rei i Calaf. El 1569 Guiomar Ximénez d'Urrea i Ferrandiz d'Hijar, vídua de Francesc de Cruïlles (senyor de Rajadell) i el seu fill Pere proclamen un ban en el què es diu, entre altres coses, que no es pot passar bestiar gros ni menut '... per lo camí real que passa a Sant Amans y que allí aya a demanar que pren lo passatge y pagar allí lo yust ...'. També adverteix que és perillós el trànsit pel camí ral des del Presseguer (cal Dalmau) fins al Carcoler (cal Peric) i que per això és obligatori 'lliurar la pedra del martinet ...' en passar per aquest tros de camí. El 1603 fou trobat mort al 'camí ral de Calaf', prop del torrent de Miralles, Gaspar Daurell. Les cases conegudes com l'Hostal i la Cantina constitueixen un testimoni viu del pas del camí ral per Rajadell. Segons Iscle Font, els traginers de l'Urgell utilitzaven aquesta ruta per dirigir-se a Barcelona . | 41.7324900,1.6950400 | 391474 | 4620898 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014, amb dos fitxes, Camí Ral i Camí Vell de Can Viladés (amb els num. 58 i 24, respectivament) però les dues fitxes no han estat publicades (protecció dubtosa). Nosaltres hem unificat tot el camí.Es tracta del camí antic que comunica el Pla del Bages amb les planes de la Segarra seguint el pas que facilita la vall de la riera de Rajadell, bastit en època romana i continuat posteriorment en època medieval i moderna. En alguns trams es coneix localment com a Camí Vell. A la carta arqueològica de la Generalitat consta com Camí Vell. Camí Ral Manresa-Cervera/Antic camí. Com a camí ral té una significació important en la historia de Rajadell i és ben present encara en la memòria popular.De les possibles camins romans que passaven per la comarca, aquest és el més segur i ben documentat, que es relaciona amb diversos jaciments arqueològics (principalment el de Sant Amanç). Com la resta de camins romans de la comarca, es tractava d'un camí estret, d'un cami de bast, que no permetia el pas de carruatges (per tant no era una via pròpiament dita). El primer camí carreter que comunicava Manresa no es construí fins el segle XVIII. Tanmateix era un camí empedrat, segons documentació del segle X, que cita una 'antiga strata' pel Pont Vell de Manresa i el Suanya en direcció Rajadell. Posteriorment, aquest camí es convertí en el camí ral de Manresa a Cervera.No podem assegurar la coincidència total entre els dos camins (el romà i el medieval) però creiem que han variat poc al llarg dels anys (si mes no fins la construcció de l'actual Eix Transversal). Així ho certifica Mn . Francesc Mirambell en una carta del 1796 amb motiu de la descoberta de la làpida romana de Sant Amanç: 'a frente de un considerable edificio derruido, donde hay vestigios, de que por allí pasaba en otro tiempo el referido camino público'.L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de caire preventiu en la fase prèvia a la realització del projecte de desdoblament de l'Eix Transversal en el tram de Les Olugues-Manresa, en dos dels trams coneguts del camí. En el tram comprès entre la rotonda d'entrada al poble de Rajadell i la connexió amb la carretera de Cervera a Girona N-141b, es va procedir al desbrossament dels trams de murs conservats, i a la neteja dels trams d'empedrat/enllosat amb marques de roderes de carro sobre d'elles. Es va realitzar un aixecament topogràfic de tot aquest tram, i es van situar tots els trams de mur, interior i exterior, així com les zones amb empedrats, tant si es conservaven en elles marques de roderes com si no.En el tram que es localitza al costat del Molí de Viladés (Fitxa 115) es va topografiar el traçat conservat en aquest punt, així com un petit tram d'empedrat, que un cop netejat, es va comprovar que es conserva en bon estat al costat de la bassa del molí.L'any 2008 es va realitzar una nova intervenció preventiva al sector es va buscar la prolongació cap a l'est del tram empedrat, amb resultats negatius.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va resseguir bona part del camí històric recollit en aquesta fitxa.També es van documentar trams de la via romana a Manresa, en el marc dels estudis d'impacte ambiental realitzats l'any 2005 i les intervencions realitzades el 2011 amb motiu dels projectes de la C-25 i la C-37 entre Igualada i Manresa.UTM. Correspon a l'inici del tram que s'inicia a la rotonda de les casetes.Foto 1. Tram de les casetes, al costat de la làpida del camí ral. Foto 2: Camí del Pujador de can Viladès. Foto 3: Enllosat i roderes tram entre les Casetes i sant Amanç (Foto 2 i 3. IPAC. Oscar Varas. Desembre 2010) | 83|80|85|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88637 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-367 | Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/ | XXI | Barraca de vinya de pedra seca, construida ex novo, de planta circular, Presenta una gran obertura d'acces, molt alta, amb brancals de grans pedres i una llida composta per una única llosa. La coberta es la típica de lloses, terra i vegetació, acabada amb falsa cúpula. Al costat esquerra presenta una petita finestra quadrada. A l'interior s'hi ha recreat una petita fornícula, en front l'entrada.. | 08178-144 | Nucli Antic. Pujada del Castell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7286400,1.7061300 | 392390 | 4620457 | 2017 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Francisco Puig Vila | Recreada el novembre de 2017, per iniciativa de l'ajuntament, al nucli antic sota el castell. La va construir Francisco Puig Vila, paleta, de la Casa Nova de Rajadel | 98|119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc