Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88562 | Cal Marinyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marinyac | En estat ruïnós | Casa de pagès en estat avançat de ruïna. Queden restes d'estructures actualment tallades pel camí que va a cal Jona. En l'estat actual no es pot apreciar ni la planta ni la tipologia de la casa. | 08178-69 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7416500,1.6840700 | 390577 | 4621929 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A finals del segle XX encara s'emportaven material d'aquesta casa per aprofitar-lo en una altra construcció.Es situa a 100 m.abans d'arribar a Cal Jona (fitxa 68), en un entorn muntanyòs, amb boscos de pins.A l'any 2020 no ha estat localitzada (com tampoc cal Jona), El camí que pel barranc del Prim hi anava, en direcció N, entre S. Amanç i cal Peric, avui es impracticable. La descripció i la foto correspon al PEP 1993. Les coordenades UTM i la ref. cadastral corresponen a Can Jona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88589 | Tina de cal Martri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-martri | XIX | Enrunat | Tina isolada, amb l'edifici que l'encabeix, construïda enmig del pendís, de manera que aprofita el desnivell. L'edifici és de planta quadrada, amb coberta a una vessant (que es conserva), i una porta d'accés a la part alta. Les parets són de maçoneria. L'interior conté una sola tina. | 08178-96 | Serra de Palomes. SO del terme. | 41.7007200,1.6697400 | 389315 | 4617403 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica a la serra de Palomes, al costat de ponent del torrent de Valldòria. Per anar-hi cal prendre el camí de dalt que surt de Valldòria en direcció al mas Palomes (Castellfollit del Boix). Passat el mas de Palaci, en ruïnes, cal seguir uns 500 metres. La tina es troba a un nivell inferior, gairebé tocant al torrent.L'entorn està definit per un paisatge, actualment erm, on hi creix la vegetació espontania però que havia estat vinya. Segurament en aquest indret l'abandó dels conreus fou a causa de la fil·loxera.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i la fotografia corresponen a Piñero PEP 1993VALORACIÓ: Aquesta i la tina de cal Xaupes són les dues construccions emplaçadesfora d' un m as amb una sola tina. Es tracta d' un cas interessant de tenir en compte. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88594 | Barri de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-0 | <p>GASOL J. M. (1981). RAFAT, F (1988). Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XX | Les cases noves, habitades, es troben en bon estat. | <p>Conjunt urbà heterogeni format al voltant de l'estació del ferrocarril a inicis del segle XX.. Es tracta d'un barri modern en comparació a la resta del poblament de Rajadell, que és de caràcter eminentment rural. La tipologia constructiva respon a la varietat d'usos dels edificis: residencials, de restauració, fabrils, així com l'edifici de l'Estació i una capella moderna. Cal destacar els següents edificis: - Dues fondes o restaurants, a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Un es can Miliu, l'antiga fonda. L'altre es Ca l'Isclet, l'antiga botiga i residència dels Serra (aquesta darrera te fitxa pròpia, 127) - Tres magatzems o naus fabrils. També a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Una es l'actual farmàcia i l'altre, la antiga cooperativa agrària de Rajadell i Fals (fitxa 126) - Can Closa. Casa residencial notable, també a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren (fitxa 167) - La mateixa estació de ferrocarril (fitxa 2), que actualment hostatja l'oficina de turisme i altres dependències municipals - La capella de Sant Jaume, una capella actualment abandoada, construida amb ciment a la segona meitat del segle XX, que mai va arribar a funcionar (fitxa 14).. També formava part d'aquest espai el lledoner de l'Estació, un arbre emblemàtic que estava catalogat i que ser eliminat el 2018. A banda d'això, hi ha algunes cases de tipus tradicional d'un cert interès. L'element més destacat del conjunt era l'antiga fabrica de galetes, situada darrera l'Isclet (Can Serra), enderrocada a principis del segle XXI. L'immoble està totalment desaparegut; en el seu emplaçament hi ha un edifici allargat de diversos habitatges. Pertanyia a la Casa Serra, actual L'Isclet (fitxa 127). També hi pertanyien les tres naus de tipus fabril esmentades més amunt. Els eixos centrals que marquen l'urbanisme del barri són la via del tren i, sobretot darrerament, la carretera. Les construccions existents són bàsicament edificis aïllats i es troben disposades al nord de la via fèrria i la carretera, en un territori força ampli. Pràcticament no es pot parlar de carrers, sinó de simples agrupacions de cases, amb una perifèria de xalets amb jardins i horts que ha prosperat en els últims anys.</p> | 08178-101 | Barri de l'Estació | <p>El 1859 el ferrocarril (de Barcelona a Saragossa passant per Terrassa) va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell cal situar-lo, per tant, entre aquestes dues dates, als volts de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (Ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'Estació del ferrocarril a Rajadell comporta una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX.. Al voltant de l'estació sorgí un nucli de cases i de petites indústries. La primera construcció fou pels volts de 1910: un magatzem de brisa situat darrera l'estació. Era propietat del senyor Voldu, de Bordeus, que enviava la mercaderia en vagons especials cap a França. Una mica més tard s'instal·la la botiga (actualment ca l'Isclet). Poc després es basteix la nau del sindicat agrari i, progressivament, la resta de construccions. L'arribada de l'electricitat a Rajadell, l'any 1923, suposa un estímul molt important, sobretot per al sorgiment de petites indústries en aquest nou barri. El 1926 o 1927 s'hi bastí una important fabrica de galetes (a l'antic magatzem de Voldu). El nom de la fàbrica de galetes era 'Atlàntida i Montserratina'. Després va pertanyer als Serra, des de principis dels 40 del segle XX fins que va tancar.el 1966 (Galletas Serra).També hi hagué una fabrica de gasoses i una fabrica de gènere de punt a les altres naus de l'Estació (fitxa 126). També hi havia una serradora de fusta i un forn de pa. La serradora de Ton Comallonga serraba llistons de pins que arribaven dels boscos propers, però tambe era ebenista i fabricava mobles. Va durar fins els anys 60. L'amo de la fabrica de Galetes, Sr, Serra, també va fabricar, als anys 50 o 60, màquines recreatives del 'millón' i de pinball. La principal botiga era a la mateixa casa dels Serra (avui Cal'Isclet), que venia carn i altres productes no alimentaris. També havia fet de bar de l'Estació. Als anys 40 i 50 del segle XX Cal Closa feia les funcions de botiga de queviures i forn de pa. En un altre edifici hi havia haut el barber de l'Estació. Cal Miliu (avui restaurant) havia estat també un café i un restaurant des de que obrir als anys 50 (Café Nou). A cal Miliu s'havia celebrat el que en podriem considerar la festa major de l'Estació, que era la Revetlla de l'Estació, per Sant Jaume. El parquing actual de l'estació era la plataforma on s'emagatzemaven els productes fabricats al lloc que anaven a Barcelona en tren: fusta, galetes, gasoses... El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. Darrerament, la barriada ha acusat un cert creixement degut a les segones residencies de famílies procedents majoritàriament de Manresa.</p> | 41.7322800,1.6988500 | 391790 | 4620870 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es tracta d'un barri heterogeni amb edificis de construcció relativament recents, que no tenen un interès històric ni arquitectònic excepte alguns elements concrets. Moltes de les cases noves compten amb jardins, piscina o horts. El barri es troba en una posició estratègica, entre la riera de Rajadel l i el pla de Fals. La barriada de l'Estació s'ha desenvolupat gràcies a les bones comunicacions: primer el ferrocarril i més endavant la carretera. És per això que reuneix alguns dels serveis del municipi, com tres restaurants. | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88601 | Roca Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-sentinella | Informació oral: Joan Vidal | Bloc de pedra col·locat artificialment a l'extrem rocós d'un replà del turó, en un lloc estratègic, per la qual cosa podria haver estat utilitzat com talaia. La roca, apuntalada artificialment per un cantó amb una altra de més petita, presenta l'aspecte d'una torxa. Es tracta d'un bloc de conglomerat, de forma més o menys cúbica, que amida 1,60 x 1,70 metres, i 0,70 de gruix. A la superfície superior semblen apreciar-se restes de cendra. | 08178-108 | Obaga del Forn | Segons la tradició oral, la roca s'anomenava Sentinella i la gent dels rodals l'utilitzava per enviar-se senyals de fum en cas de perill. No sembla que es tracti d'un element medieval, ja que les guàrdies medievals formaven una xarxa relacionada amb el castell i es comunicaven més aviat amb senyals acústics (toc de corneta). El nom de Sentinella s'acosta més a la tradició carlina. | 41.7265700,1.7090600 | 392630 | 4620223 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada a uns 300 metres de Rajadell, en direcció est, a la falda del turó que s'aixeca a l'altra banda del torrent de l'Enfitat. La situació de la roca és estratègica. Domina la vall de la riera de Rajadell. De la banda de llevant s'avista la punta de Sabata, Collbaix i les terres del pla de Bages. De la banda de ponent la visibilitat és més reduida. Segons Joan Vidal, aquest punt es comunicava d'una banda amb una torre a Collbaix i de l'altra amb una torre prop de cal Quius, per la banda de ponent.La foto 2 correspon al PEP 1993. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88634 | Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell | Piñero PEP 1993 | El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central. | 08178-141 | Tot el terme | A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer) | 41.7294400,1.7082700 | 392569 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20 | La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88648 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015). MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Rajadell i Manresa, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Rajadell i Manresa com a número 2. Se situa a la zona de Vallformosa. Es tracta d'una pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 38 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció R25 en una de les cares. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la recta compresa entre totes dues | 08178-155 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7136300,1.7741200 | 398021 | 4618708 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88649 | Fita de terme 4 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 45 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció 124 en una cara i R21 a la cara oposada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és la recta compresa entre totes dues. Se situa a la zona de Vallformosa, a uns 50 m.del marge nord del camí de Castellfollit del Boix | 08178-156 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7160300,1.7764800 | 398221 | 4618971 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88650 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016 | XVIII-XIX | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de trenta-tres centímetres per vint centímetres de costats a la base i noranta-cinc centímetres d'alçària. La fita està tombada. S'observa clarament en un dels costats l'escut de Rajadell amb els raigs característics. | 08178-157 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques dels gravats, podria ser una fita del segle XVIII o XIX | 41.7517700,1.6961800 | 391601 | 4623038 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Se situa a uns seixanta metres a l'est de la casa de Cal Xamal (Fonollosa), al límit N. del terme.La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Fonollosa. ICGC 2016 (veure bibliografia).Barcelona, 13 de desembre de 2016 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88652 | Pi de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-teixidor | Al Catàleg municipal de bens protegits 2014 es cita la següent font: F. Xavier Santiago Ponsa, Agent Forestal, juny 2000. | Pi (Pinus Halepensis) de 26, 50 m. d'alçaria total (aprox.). Presenta un canó de 16 m., recte i sense branques, amb un port imponent. El volt de canó amida 2,66 m. i el de la soca, 3,05 m. (dades de 2001). La forma de la capçada és irregular. | 08178-159 | Nucli Antic, prop del barri dels Molins | 41.7288600,1.7072400 | 392482 | 4620480 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Declarat arbre d'Interès Local per la Generalitat : AL; 2002.07.01 (2005) Decret 47/1988.Es situa prop de la casa Teixidor (coneguda també per can Selga), al marge dret del Torrent de l'Enfilat (afluent de la Riera de Rajadell), a l'E. del nucli antic de Rajadell, i al costat de la Font de l'Enfitat. S'hi accedeix a través del camí de la Font de l'Enfitat, ple d'esbarcers i actualment inaccessible (Al 2020 no hem pogut accedir; hem foto de lluny, des de Can Selga) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88655 | Alzina de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-junyent | Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d'alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989). La forma de la capçada és rodona. | 08178-162 | Pla del Junyent | 41.7181000,1.7192900 | 393467 | 4619270 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Prop de la casa de Cal Junyent (fitxa 76), situada a 100 m. de la casa, sobre la bassa | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88657 | Font del Marc o de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marc-o-de-lhostal | La vegetació dificulta l'entrada a la font. | Font al costat de la Riera de Rajadell. La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser. El lloc està envoltar de vegetació de ribera. | 08178-164 | Monistrolet.. E. del terme | Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s'hi solia anar a buscar aigua potable. | 41.7314200,1.7521100 | 396218 | 4620709 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | També anomenada Font pública de l'Hostal, de Monistrolet o d'en Manel .S'hi accedeix per un curt caminet que s'inicia a una pista que discorre paral·lela a l'Eix Transversal (C-25), al sud d'aquesta, que indica la font. També s'hi pot accedir des del N. de l'Eix, des de l'Hostal, passant per sota el viaducte de l'Eix.Molt afectat per la construcció de l'Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix. Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l'aigua, no potable, no raja.La foto 3 està obtinguda d'Internet (Wikiloc). S'hi veu la font sense vegetacioó, fa pocs anys. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88658 | Roures de la Font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-forn | Catàleg bens protegits 2014 | Arbreda de tres roures martinecs (quercus pubescens) de 20 m. d'alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d'alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament. El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lobuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps | 08178-165 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7295900,1.7154000 | 393162 | 4620551 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III. Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s'hi arriba amb 4x4).El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s'hi actuà tallant-ne una porció del troc de l'enfiladissa (2008). | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88659 | Roure de la Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-vella | Roure martinenc o pubescenc (quercus pubescens) de 17 m. d'alçària. La capçada amida 14,70 m., i el volt de canó, 3 m. Presenta dues besses a 1,3 m. d'alçada. La majoria de les fulles tenen agalles al revers.(Mides i informació de 2009) | 08178-166 | Obaga del Forn | 41.7283700,1.7081500 | 392557 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest exemplar de roure martinenc és una mostra dels tipus de boscos que dominaven aquestes muntanyes abans que no es tallessin per obtenir carbó, fusta i guanyar terreny de conreu. Posteriorment, en aquests espais es van plantar pins. D'aquesta manera, ara els roures esquitxen les pinedes i es fan més forts en obagues i llocs on mai s'hi va intervenir. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 88663 | Bomba del Molí d'Oli de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-del-moli-doli-de-la-cooperativa | XX | Està rovellat degut a que està a l'aire lliure, per efectes del clima. | <p>Una de les primeres bombes del Molí d'Oli de la Cooperativa Agrícola de Rajadell. La peça, de ferro, es troba instal·lada sobre una peanya d'obra.</p> | 08178-170 | Barri del Molins. Carrer de les Escoles Velles. | <p>L'origen del molí es deu a una agrupació dels pagesos. Primer construïren un magatzem, al barri de l'Estació (ara es l'actual farmàcia, veure fitxa 126), i el 1922/23, aixecaren el molí d'oli. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a altres llocs, van comprar una premsa, que primer funcionava amb força animal. Posteriorment va ser substituïda per una premsa hidràulica. Amb el temps s'hi introduiren dos corrons per poder moldre més ràpid. Aproximadament s'obtenia el 20% del pes de les olives en oli (per tant, de 100 kg d'olives s'obtenien 20 litres d'oli). Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d'un jornal als treballadors. Després de la guerra les propietats del sindicat de pagesos van passar a les Hermandades Sindicales i posteriorment a les Cambres Agràries. A meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX els interessats (els mateixos socis de les Cambres Agràries) optaren per formar una cooperativa amb l'objectiu de salvaguardar el seu patrimoni i poder continuar explotant el molí.</p> | 41.7301000,1.7081600 | 392561 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica just davant l'edifici del Molí d'Oli de la Cooperativa Agrícola de Rajadell (fitxa 124), al carrer. Segons una placa que acompanya la peça, és dels anys 40 del segle XX. En aquesta mateixa placa, hi ha la llegenda 'Rajadell novembre 2008' que ens data l'erecció del monument a la via pública. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88685 | Font dels Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-bastoners | Web de l'Ajuntament de Rajadell | XX | Font amb pica i frontal elevat de pedra. Al centre, amb lletres de ferro en forma de cercle 'Font dels bastoners', que encerclen dos bastons de colla bastonera, i a sota, escut de Rajadell, tot tambe en ferro. | 08178-192 | Nucli Antic. Plaça de l'Església. | El 1982, coincidint amb la Festa Major de Sant Sebastià, es va inaugurar la Font dels Bastoners, Els Bastoners de Rajadell van ser un dels grups impulsors de la I Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, celebrada a Santa Maria d'Oló el 6 de juny de 1976. És un dels pocs grups que han participat en totes les trobades que s'han fet des de la primera. L'any 1983 van ser els encarregats d'organitzar la vuitena edició de la trobada, que es va fer a Rajadell i va ser una de les més nombroses fins ara, amb més de 1.200 participants. Hi ha indicis no confirmats que ens remunten l'origen del Ball de Bastons a Rajadell als segles XVI i XVII. La primera dada fidedigna és del 1858-59, tot i que es creu que des de la segona meitat del segle XVII el Ball de Bastons era constant a Rajadell, al menys fins al 1908-09. Per motius que es desconeixen, en aquesta data el ball va desaparèixer, L'any 1949 un grup de joves el va voler recuperar, però es va trobar que les músiques havien desaparegut durant la guerra civil. Van haver de tornar-les a escriure seguint l'entonació dels que les recordaven. D'aquesta manera es va recuperar del Ball de Bastons a Rajadell. Després d'un breu període inactiu, el 1969 es reprèn l'activitat del Ball de Bastons, però amb l'inconvenient que hi ha pocs nois i no tots volen ballar. Així, doncs, les noies passen a formar part dels Bastoners de Rajadell. Es crea d'aquesta manera el primer grup mixt de bastoners a Catalunya. Des del 1969 ja no s'ha deixat de ballar el Ball de Bastons a Rajadell, i la bona situació del grup va provocar que tres anys més tard es formés una segona colla. Aquest mateix any es va començar la tasca d'ensenyament a la mainada per tal de mantenir viva la tradició bastonera al poble. | 41.7294200,1.7062700 | 392403 | 4620543 | 1982 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | S'ubica a la Plaça de l'Església, adossada a la Pujada del Castell.Construïda en homenatge als bastoners, que tenen molts anys de tradició i renom. En moltes ocasions, les actuacions dels bastoners estan acompanyades de la dels Morterets, els trabucaires de Rajadell, que es van recuperar el 2003.. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88690 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-6 | El reig d'aigua surt per una canonada encastada a la roca i cau a una estructura rectangular obrada de pedra, amb una pica més petita quadrada oberta a l'interior. | 08178-197 | Obaga del Forn | Antigament hi havia un safareig | 41.7272800,1.7070000 | 392460 | 4620305 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88690-foto-08178-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88690-foto-08178-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Tambe denominada Font del Poble. Senyalitzada per l'ajuntament.Es troba a prop del nucli antic. S'hi accedeix des del poble baixant pel carrer de la Font, en direcció al Torrent de l'Enfilat. A 100m de la Roca Sentinella. L'espai presenta una taula i dos bancs de pedra, de picnic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88691 | Font de Clot del Perich. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-del-perich | Molt emboscada | Surgència de la roca que està emmarcada amb una estructura feta de maçoneria. | 08178-198 | Plans del Perich. NO del terme. | 41.7371900,1.6888100 | 390964 | 4621428 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88691-foto-08178-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88691-foto-08178-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Citada també com Font de Cal Perich.Senyalitzada per l'ajuntament.S'ubica al costat de la Riera de Rajadell entre l'Eix Transversal i el Camí Ral, just a sota de l'Eix, envoltada de plataners. Molt aprop del camí ral (i de la lapida del Camí Ral ) i vinculada ae la Sínia de Cal Pèrich (fitxa 129). S'hi va per la carretera que va de la Sínia a les Casetes, primer per dins el túnel i després per sobre el pont. En arribar a la rotonda, a ma dreta, surt el camí, per sota, i paral·lel al camí, fins quasi arribar a la Riera de Rajadell.La font pertany al Mas del Perich, un dels masos més antics de Rajadell (segle XVIII). Al mas hi havia un molií al segle XIII. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88692 | Font de can Junyent. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-junyent | La font no raja i el pas no està permès | La font té una estructura de maçonaria complexa. L'aixeta (que no raja) es troba dins una fornícula de pedra amb brancals de maó i amb arc de maó de mig punt. Al costat hi ha una estructura sorerrada, sota el camí, amb una porta tancada amb una cleda de ferro. Entre ambdues obertures hi ha una gran maneta circular de ferro. | 08178-199 | Pla del Junyent. | 41.7168700,1.7178100 | 393342 | 4619136 | 08178 | Rajadell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88692-foto-08178-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88692-foto-08178-199-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a prop de la Casa Can Junyent. S'hi accedeix pel camí que baixa a la riera a llevant de la casa. Actualment (2019) es prohibit el pas: els de Can Junyent han barrat l'accés. A l'entorn hi ha una petita bassa i una taula i bancs de pedra.Senyalitzada per l'Ajuntament | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88694 | Caos de la Solana de Can Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caos-de-la-solana-de-can-miralles | Formació geològica (que en geologia es denominen caos) composta de grans blocs de pedra de gres i conglomerat,. Es forma degut a l'erosió de les capes argiloses que tenen a sota, que es trenquen i llisquen avall i originen aquests conjunts monumentals, que destaquen en el paisatge. | 08178-201 | Solella de can Miralles | 41.7313400,1.7147100 | 393108 | 4620746 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88694-foto-08178-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es troba al punt més alt de la Solella de Can Miralles, a ponent de la casa de Can Mirallles, a l'altre costat del camí de Rajadell a Fals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88696 | Alzina del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-coll | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) i molt frondosa. La forma de la capçada és ovalada. | 08178-202 | Massana. Pla del Coll | 41.7169300,1.7368700 | 394927 | 4619119 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a la banda dreta del camí venint de Can Massana, pocs metres abans d'arribar a la Casa del Coll. El Coll ha estat rehabilitat i s'utilitza com a casa de colònies, amb el nom de 'L'Alzina'. Aquest nom de ben segur que es degut a la gran alzina | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 88698 | Fita de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-carretera | XX | Fita de pedra sorrenca amb forma prismàtica amb la part superior arrodonida , encastada al sól, amb la llegenda 'Caretera particular vedada' | 08178-204 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7416700,1.6742100 | 389757 | 4621944 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Al costat de la pista que va de Sant Amanç a Bruqueses, després de can Quius i uns metres després de deixar a la dreta el desviament per anar a cal Bacardit, a l'esquerra de la calçada. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88701 | Festa Major de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sebastia-1 | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell | XVI-XXI | Es la festa major petita, però es la més tradicional i antiga, i està dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment l'acte inclou la missa i la benedicció del pa, i després de missa, i per aquest ordre, es desenvolupa el ball de bastons, el Ball de la Coca i finalitza amb l'actuació dels Morterets, els trabucaires de Rajadell. Després es sorteja la coca i s'anuncia l'elecció dels balladors del Ball de la Coca de l'any següent., Finalment té lloc l'acte de caritat amb la distribució dels panets beneïts per part dels dos balladors del Ball de la Coca i del full de Sant Sebastià. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa i la que reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos Des de 1978 també es reparteixen uns fulls impresos sobre història local.. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (fitxa 208) | 08178-207 | Nucli Antic | Aquest culte a Sant Sebastià comença a Rajadell durant la primera meitat del segle XVI, i la festa tingué un augment significatiu de participació al poble l'any 1854 quan després d'un brot de pesta, o colera, van morir mes de 30 persones. Al segle XIX es va incorporar el ball de la coca dins la celebració La festa és en honor a Sant Sebastià, protector de la pesta, com a conseqüència dels vots del poble fets en temps d'epidèmia al Sant. Els vots de poble eren formulats pels hereus de les masies, i per complir-los, cada any, i per torns, una masia passava a recollir el blat a la resta de masies, els pastava i en feia pa per a repartir-lo entre els mes pobres, com a acte de caritat, el dia de la festa. Inicialment, els encarregats de portar a bon terme la festa i de recollir el blat per elaborar els panets eren els hereus dels masos del terme. Ja no és així per que la major part dels masos estan deshabitats. Segons Rafart, 1987: 219, es conserva el Llibre de sant Sebastià on s'apuntava el nom dels dos administradors anuals de la Festa Major de San Sebastià (gener), que a vegades s'esmentaven com a fadrins, així com els comptes i despeses. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Anomenada la festa major petita de Rajadell A la festa hi participen, modernament, els morterets. Els morterets són els trabucaires de Rajadell que a l'any 2002 es van incorporar com a secció al grup de Bastoners de Rajadell. Tot i la seva incorporació recent, els trabucaires sempre havien estat molt vinculats al folklore local del poble de Rajadell i actuaven sobretot per Pasqua (despertaven el veïnat i acompanyaven els caramellaires) i en les processons de Sant Isidre (patró dels pagesos) i de Corpus.Els bastoners tenen una tradició més arrelada. Van néixer el 1858 i van desaparèixer el 1908. El 1949 es van reconstituir. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88702 | Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-la-festa-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell</p> | XIX-XXI | <p>Ball que es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener . L'acte central es el diumenge al migdia. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (que es va es va incorporar a la festa al segle XIX), que es fa després de la missa i el ball de bastons i abans de l'actuació dels Morterets (trabucaires) i de la benedicció i distribució dels panets beneïts. En el ball només hi participen dos persones, un noi i una noia joves, vestits amb vestits tradicionals (ell amb barret de copa). Ballen, davant la façana de l'església, amb la coca a les mans d'ella, i amb una tonada característica (que sempre es la mateixa). Després es fa el sorteig de la coca i s'anuncia els balladors del ball de la Coca de l'any següent. Finalment, els balladors distribueixen els panets beneïts. Antigament, la masia que pastava el pa i oferia la coca aportava la balladora, i els administradors de la confraria triaven el ballador.</p> | 08178-208 | Nucli Antic | <p>Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. Segons Rafart 1987: 219 la transcripció musical del ball de la coca es deguda al mestre Joan Tomàs. Ho recull el Costumari de Joan Amades (1952) (Vol. III, 311), però les referències són confuses. En aquesta pagina hi ha una partitura i el dibuix d'una parella de dansaires amb el peu de imatge: 'Ballet de Rajadell recollit per l'autor. Transcripció musical del mestre Joan Tomàs'. Però l'apartat està dedicat al 25 d'abril. I en el text de la pàgina següent, la 312, hi ha una referència a la Festa del panet de La Massana, de Rajadell (fitxa 209). D'altra banda, segons Amades (1958, Vol. I, 210), a l'apartat dedicat al 26 de desembre, afirma 'La fadrinalla de Rajadell feia un ball típic, durant el qual rifaven una coca; el qui l'adquiria tenia uns drets dins el conjunt de la dansa'. Amades (1958, Vol. I. 563), a l'apartat dedicat al 20 de gener (Sant Sebastià), diu: 'A Rajadell celebraven una festa molt solemne. A la sortida feien un gran clos amb una corda. Els fidels que volien rebre un pa beneït, al qual s'atribuïen grans propietats, havien d'entrar dins del clos. Feien una ballada del ballet de Déu, dansada només per una sola parella. Molts anys el ballaven dos vellets que a penes si s'aguantaven. Finit el ball, els pabordes obrien el clos de corda per un extrem, i al peu de la sortida posaven dos grans sacs plens de panets. Els fidels anaven passant i, a mesura que sortien, rebien un panet. Hom anava estrenyent el clos per tal d'evitar que algú tornés a entrar-hi passant per sota la corda i arreplegués més d'un panet beneït'. Potser els vellets als que es refereix Amades eren els confrares de Sant Sebastià, que organitzaven la festa.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment és la colla dels bastoners la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Des de 1993, els vestits dels dos balladors sempre es el mateix. La colla de bastoners els va encarregar, i des de llavors, el conserva i el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora (fitxa 385). La festa petita de Rajadell o de Sant Sebastià i el ball de la Coca estan recollits al Catàleg (Inventari) del Patrimoni Festiu de Catalunya, però no està declarada com a Patrimoni Festiu per la Generalitat de Catalunya. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88703 | Festa Major de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-massana | AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona | Desapareguda | Festa desapareguda que es celebrava a la Masia de la Massana, al lloc de Cirera. Era la festa major de Cirera, i es celebrava el 25 d'abril. Es beneïen panets, que es distribuïen entre als fidels, que els hi atribuïen poders guaridors. S'hi feien balls, entre ells, una variant de la Bolanguera. | 08178-209 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | La menció textual d'Amades és la següent (1985; Vol. III, 312): 'A la Maçana de Rajadell feien la festa major. Beneïen panets, els quals repartien als fidels que assistien a la funció religiosa. Hom els atribuïa la gràcia de guarir de dolor de febres, de quartanes, i d'afavorir els parts. Acudia gran gentada de tota la rodalia, per tal de poder obtenir un panet beneït. A fi d'evitar que hi hagués qui n'agafés més d'un, els pabordes feien un gran clos amb cordes, l'obrien per un punt, on posaven els sacs dels panets, feien passar tota la gentada, d'un a un, per aquella petita bretxa, i donaven un panet a cada ú. Tal com la gent anava sortint, estrenyien el clos de manera que sempre fos just per la gent que restava, amb l'intent d'evitar que hi hagués qui tornés a entrar-hi per poder rebre un altre panet. Hom feia balles, en les quals era dansada una curiosa variant de la Bolanguera'. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Només coneixem aquesta festa per Amades (1985; Vol. III, 312) Fa una descripció, pel que fa al lliurament del panet, molt semblant a la que fa el mateix autor al Vol. 1: 653 quan descriu la Festa de Sant Sebastià de Rajadell i el Ball de la Coca (20 de Gener), per la qual cosa no descartem una confusió | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88704 | Caramelles de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | XIX-XXI | Quan arriba Pasqua (abril), els caramellaires de Rajadell s'engalanen per anar a cantar caramelles per les cases i masies al poble durant tot el cap de setmana (dissabte i diumenge de Pasqua). Quan s'arriba a les cases, es saluda els residents, i tot seguit, es canten les cançons i es fa un ball, i a l'hora de marxar es feliciten les festes i es passa la panera. Actualment el recorregut passa per Les Casetes, per l'Estació i acaba al Nucli Antic, i fins i tot han arribat a can Servitge. | 08178-210 | Les Casetes - L'Estació - Nucli Antic | Antigament les caramelles només eren cantades per homes i eren premiats a les masies amb ous o diners. Amb els diners feien una festa passada la pasqua. Els trabucaires de Rajadell, anomenats Morterets, també hi participaven. Mes tard s'hi afegiren les dones. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment la colla de caramellaires de Rajadell és d'uns 80 membres de totes les edats. També participen els Morterets (trabucaires). Coincideix amb la Mostra de Productes de la Terra que s'organitza cada any. El segon diumenge després de Pasqua es celebra una trobada de caramellaires amb cantarires de Rajadell, Massana, Fonollosa, Aguilar de Sagarra i Castellfollit del Boix.Incloses a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88705 | Festa Major de Sant Amanç o de Can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-amanc-o-de-can-vilades | Festa major de l'antiga parròquia de Sant Amanç o de Viadès o Aplec de sant Amanç, caracteritzat pel joc del Conill Porquí. Es celebra el 15 d'agost (festivitat de la Mare de deu). A la capella de Sant Amanç s'hi fa al migdia una cerimònia religiosa amb eucaristia a la que esta convidada tota la gent de la rodalia. Hi acudeixen els habitants de les cases de Centelles, Broqueses, Quius, Jona, Bacardit, etc, Son les cases que tenien com a referent la capella de sant Amanç i el seu cementiri. Després els amos tradicionalment convidaven a un petit vermut. Al vespre, a l'era de Sant Amanç, hi ha ball, coca i cava, el tradicional joc del Conill porquí i un sorteig del pernil de festa major. El joc del conill porquí consisteix en deixar lliure l'animal sobre una taula doble de fusta circular amb 12 caselles. L'animal decideix el guanyador quan es col·loca lliurement dins d'una de les caselles, numerades de l'1 i el 12. dins la carcassa de fusta. El joc es repeteix tantes vegades com cal, en funció de que s'hi apuntin, cada cop, 12 apostants, que paguen un tant. El guanyador s'endu un petit regal, com un fuet, etc. A les 10 del mati hi sol haver una pedalada infantil, a Can Viladés. | 08178-211 | Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El conill sempre es el mateix (el cuiden any rera any). El conill porquí (Cavia porcellus) és el conillet d'Índies, cobai o conill de rata, una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids, que no és ni un conill, ni un porc, ni ve de les Índies.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya.L'any 2019 encara es va celebrar la festa amb uns 70 assistents. El 2020 està en qüestió a causa delcovid 19.. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88706 | Festa Major de Monistrolet de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrolet-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | Festa major del barri de Monistrolet, l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es celebra el segon diumenge de maig, Hi ha missa i a la tarda, festa cívica amb la celebració del ball de tarda, botifarrada i sarau. | 08178-212 | Monistrolet. E. del terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquesta celebració esdevé una trobada entre veïns i amics de Rajadell i altres municipis del territori. Es la única activitat social de Monistrolet. En els darrers anys ha anat baixant en assistència. Actualment només s'hi fa missa i butifarrada. Es desenvolupa a l'esplanada de davant la rectoria, en front l'església de Santa Maria de Monistrolet. L'any 2020 no es celebrà a causa de la Covid 19.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88707 | Festa Major de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | Festa Major del nucli antic de Rajadell (i de tot el municipi) dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, patrons del poble i titulars de la parròquia. Es la festa principal, i es celebra a l'entorn del 3 de novembre (la festa es celebra en diversos dies de novembre, normalment el segon i tercer caps de setmana). Es programen balls, concerts, teatre, conferències.. | 08178-213 | Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88708 | Festa Major de Sant Salvador de Vallformosa o de Can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-salvador-de-vallformosa-o-de-can-servitge | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social | XX-XXI | Festa major del barri de can Servitge, de caràcter laica, no religiosa, que es celebra el 24 de juny, instituïda pels veïns de la Urbanització de Can Servitge. Els actes es celebren al terreny del Campillo i inclouen un ball de nit, un sopar popular, jocs populars, etc | 08178-214 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquesta festa ha estat creada recentment pels veïns del nucli, molt cohesionats per la lluita per la legalització de la seva urbanització, que es va crear al darrer terç del segle XX al voltant de la masia de can Servitge i de l'antiga parròquia Sant Salvador de Vallformosa. Els veïns van comprar la masia i allí i al terreny del Campillo hi fan la festa. A la festa no hi té presència la religió (és per Sant Joan, no per Sant Salvador). A la capella de sant Salvador només s'hi fa de tant en tant alguna missa o casament.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88871 | Bomba d'aigua de Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-de-can-gili | XX | <p>Bomba d'aigua: mecanisme d'extracció (segurament d'un pou) amb la roda o volant.</p> | 08178-377 | carrer Mestre Ramon Planes, 4. Nucli Antic. | 41.7282500,1.7062600 | 392400 | 4620413 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la part de darrera de can Gili (carrer Mestre Ramon Planes, 4 (Nucli Antic), en un passatge o carreró d'accés públic.. La propietat han posat un rètol amb la llegenda: bomba d'aigua. Principis segle XX. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88892 | Font de la Regata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-regata | Font obrada. L'aigua surt d'una canonada dins d'una construcció feta de pedra i totxo, coberta amb volta, oberta. L'interior està arrebosant. La part inferior està composta per una pica poc fonda. Aquesta construcció està integrada en una paret de pedra seca que continua a l'esquerra. A l'exterior, davant la font, hi discorre un estret corriol d'aigua i a l'esquerra, hi ha bassals d'aigua. | 08178-398 | El Racó | 41.7223700,1.6967600 | 391600 | 4619773 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La font està senyalitzada a la carretera que va del Nucli antic al Racó i també compta amb un plafó de l'ajuntament al lloc. Per accedir-hi cal dirigir-se per la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre); a 250 m. del nucli, a la dreta, hi ha un sender senyalitzat per l'ajuntament. La font es troba a uns 700 m., prop del Torrent del Daurell, caminant per un camí en direcció oest, molt planer i agradable, caracteritzat, en quasi tot el recorregut, per un gran mur de pedra seca, sovint de gran alçada i de bona factura, que limita el camí per l'esquerra.Tot i que a l'estiu s'asseca amb facilitat, al juliol de 2020 la font rajava.La font, que recull aigua del Torrent del Daurell, pertany a la finca del Pujolar | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88900 | Alzina de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-masia | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) amb diverses branques. La forma de la capçada és elíptica. | 08178-406 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | 41.7117100,1.7097400 | 392662 | 4618573 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Situada a 13 m al SE de la façana de la casa La Masia (fitxa 78), al costat del camí d'arribada | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88913 | Cal Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magdalena | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX-XX | Restaurada als anys 70 del segle XX. . | Casa de pagés, senzilla, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa i pis i coberta a doble vessant. Els murs de de pedra irregular, arrebossats de blanc. Reconstruida modernament excepte el sector de migdia. Te diversos cossos afegits. | 08178-419 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | 41.7420400,1.7635200 | 397184 | 4621875 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 43). No recollida al PEP 1993. Casa del S. XIX molt restaurada. No visitada. Informació i fotos extreta del Catàleg de Masies. Està al límit del terme, al final del Pla de Fals, quan comença el pronunciat desnivell vers la vall de Rajadell. S'hi accedeix des del terme de Fonollosa (impossible des de Rajadell). A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. i passat Cal Xaupes, seguir per una pista (que torna a passar pel terme de Fonollosa) uns 350 m més a l'E. fins a Cal Magdalena.A l'entorn hi ha pedres de molí i altres restes i estris tradicionals. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 90148 | Campus Gospel Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-gospel-rajadell | <p>Informació aportada des de l'Ajuntament de Rajadell</p> | XXI | <p><span><span>Es tracta d’una proposta de referència de la música Gospel. Consisteix en un<em> stage</em> de tres dies amb tallers i concerts que es duen a terme durant el mes de juliol. Es pot participar com a membre del campus (inscrit) i com a públic. </span></span></p> <p><span><span>L’organització ofereix allotjament als inscrits. Els concerts és fan a la plaça del poble. </span></span></p> | 08178-424 | Els actes es celebren en diferents llocs dels municipi, els concerts a la zona propera del castell. | <p>L’entitat Esclat Gospel Singers va sorgir fa setze anys a partir de l’escola de música Esclat de Manresa i sempre ha estat treballant per difondre i promoure el gènere gospel al nostre país.</p> <p>L’entitat va néixer de la mà de Ramon Escalé i Jaume Badrenas en un moment en el qual a Catalunya se’n sabia ben poc del Gospel.</p> <p> <br /> En aquest context fa ja dotze anys va néixer el Campus Gospel a Rajadell organitzat des dels inicis per Esclat Gospel Singers i l’Ajuntament de Rajadell, amb la voluntat d’oferir un espai allunyat de les presses de cada dia per tal de descobrir, experimentar, compartir i gaudir amb la música gospel durant uns dies amb tota aquella gent a la que li agrada aquest tipus de música vinguda d’arreu. </p> | 41.7307000,1.7074400 | 392502 | 4620684 | 2005 | 08178 | Rajadell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-11-29 00:00:00 | P. Barbado | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88640 | Escultura La Noia de la Plaça. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-noia-de-la-placa | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | <p>Escultura de bronze que representa una dona jove, dreta, exempta, realista, amb una cadira tipus tonet. Porta un vestit senzill i típic de les noies de pagès, va descalça i es repenja al mur de pedra que té al seu darrere. Posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta., i l'ofereix als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. Reflecteix el caràcter hospitalari de Rajadell: la dona dona la benvinguda als visitants, s'aixeca i cedeix la cadira. Obra de l'escultor manresà Ramon Oms, El mateix autor afirma: 'Amb l'obra, principalment, volia reivindicar la costum de sortir al carrer amb les cadires, asseure's i fer petar la xerrada. Això als pobles era una costum molt bonica (...) i crec s'està perdent ...'.</p> | 08178-147 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església | <p>Es va instal·lar a finals dels anys 90 del segle XX per encàrrec de l'ajuntament a l'arquitecte i escultor Ramon Oms, nascut a Manresa el 1951</p> | 41.7286402,1.7065506 | 392425 | 4620456 | 1995 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88640-foto-08178-147-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-01-12 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ramon Oms | Fou un encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell. El lloc està envoltat de jardí i s'ubica al costat d'una balconada on es veu una magnifica vista cap el torrent de l'Enfilat. Ramon Oms també és l'autor dels quatre diorames que representen escenes de la Passió de Crist instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, construïts el 1988. D'ell és l'estructura escenogràfica), pero les figures són obra del seu pare, un gran mestre pessebrista. | 103 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 88591 | Can Gallifa o La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa-o-la-noguera | <p>GASOL, J. M. (1974). Caja de Ahorros de Manresa (1863-1973). Historia de una institución centenaria. Manresa . Pp . 279. Catàleg de Msies i Cases Rurals de Rajadell. 2014 Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XIX-XX | <p>Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu.</p> | 08178-98 | Monistrolet.. E. del terme. | <p>La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista 'Manso Noguera'). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic.</p> | 41.7252400,1.7668800 | 397437 | 4620005 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-20 | Ignasi Oms, Alexandre Soler i March i Marcel·lí Coquillat. | També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista. | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88713 | Barraca Codi 12610 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12610 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12610 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Cúpula enfonsada. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La cúpula està enfonsada. | 08178-219 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7224500,1.6676700 | 389180 | 4619819 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88713-foto-08178-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 12610. Autor: Francesc Brunet. Data registre: 8/3/2016 | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88737 | Barraca Codi 15750. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15750 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15750 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La cúpula està feta amb lloses. | 08178-243 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7172500,1.7566000 | 396569 | 4619130 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88737-foto-08178-243-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15750. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 8/7/2017. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88800 | Barraca Codi 12323 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12323 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12323 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre desaparegut | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació N. No es conserva ni la porta ni la coberta. Aquesta es composava de bigues de fusta i lloses de pedra. | 08178-306 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7094800,1.6979400 | 391676 | 4618340 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88800-foto-08178-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12323 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88549 | Cal Montfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfort | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 236-37 | XIX | El propietari actual ha fet obres a la casa, tot respectant l'estructura i els materials originals | Casa de pagès amb dependències adossades al costat de migdia. La casa, d'estructura molt simple, és de planta qusi quadrada i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És força alta: consta de planta baixa més dos pisos. Està basada en dues voltes de rajola. El sostre del primer pis és de bigues de fusta amb cairons o corbes de terrissa. Les parets són de maçoneria, amb grans carreus a les cantoneres, i estan arrebossades de color beix clar. A la façana principal, que mira a l'est, l'arrebossat, fet amb calç, és més uniforme. Té el portal a planta baixa i un balcó a cada pis (amb persianes verdes), totes tres obertures al costat esquerra. Al costat dret hi ha una petita espitllera a la planta baixa i dues finestres rectangulars, una a cada planta. El portal, coronat amb un arc escarser, està emmarcat amb rajoles. La resta de façanes presenten poques obertures. Les dependències de treball, situades al costat de migdia, estan formades per diverses estructures irregulars. En destaca un cobert, un galliner i altres estructures. Modernament, a sud, s'ha construït un passatge cobert amb teula (a una vessant) que dona a unes antigues estructures, enrunades, a la part del darrera. A pocs metres de la casa, en direcció sud, hi ha una construcció curiosa feta sota una petita bauma natural aprofitant blocs de roques esllavissades i amb un tancament de paret d'obra. També hi ha altres cabanes a l'entorn. | 08178-56 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Molt probablement aquesta casa és contemporània de cal Xic; per tant, de finals del segle XIX. Les tres cases, Cal Xic, Can Monfort i Cal Caseta (molt pròximes entre si) s'assentaren en terrenys de Cal Parcerisses, vora del torrent de Can Torra, que partia les propietats entre el Mas Parcerisses i Ca l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. La casa ja existia al menys el 1880, ja que el propietari (PEP 1993) conserva documentació d'aquesta època. Segons Molins (2020:236-37), el primer Montfort conegut és Josep Monfort Puig, àlies Fèlix, Alies l'Escabellat, de Sant Pere Sallavinera. Sabem que al 1875 ja s'estava a Rajadell. Va contraure matrimoni el 1875 amb Antònia Font Pujolar, una filla del Molí de Dalt. El 18 de març de 1883 Joan Parcerisas va establir a Josep Montfort un tros erm de forma irregular que mesurava 510 pams de llarg i 406 d'ample en un extrem i 298 a l'altre, en el que podia fer una casa de 50 per 100 pams, un hort, l'era i la resta, dedicar-lo a conreu. Havia de donar el quart de la collita a l'amo. El va autoritzar a recollir l'aigua d'una font, dita del Sabellà, per poder regar l'hort, de forma compartida amb els veïns. Com a material de construcció podia agafar la pedra que necessités d'un cingle que hi havia a prop. L'entrada de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar gravada perpètuament amb un cens de dos rals o mitja pesseta. La casa nova va ser anomenada amb el sobrenom de l'amo, ca l'Escabellat. Aquesta denominació es mantindrà fins ben entrat el segle XX. El matrimoni de l'Escabellat i l'Antònia va engendrar set fills. L'hereu, l'Antoni, va néixer el 1878. Però aquest als 20 anys es va embarcar cap a Cuba, després va passar a Algèria i va acabar a Beziers, on feia de pagès. Allà el 1911 es va casar amb Rosa Costa, una altra expatriada. Les noies van anar marxant de Casa. A Rajadell s'hi va quedar un altre dels fills, el Francesc. El 1890 Josep Montfort va hipotecar la casa. Josep Montfort va morir el 1923 als 72 anys. A la casa continua en Francesc Montfort Font, casat el 1920 amb Catarina Casanovas Sunyer, i sa mare vídua Antònia Font. Per desavinences familiars, aquesta se'n va a viure a Manresa a casa d'una altra filla i el 1924, a través d'un procurador, va demanar al fill que abandonés la casa i la tina i li lliurés les claus. El Francesc va estar una anys vivint de lloguer a cal Teixidor de la Magalla, però després va tornar a cal Monfort. Va morir el 1964, i la seva dona, el 1977. Un dels fills, Ramon Montfort Casanovas es va quedar a casa ajudant els pares. Va morir el 2013, sense fills. La propietat ha passat a mans dels descendents de la seva germana Ramona. | 41.7084000,1.6878600 | 390836 | 4618233 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Antigament, Ca l'Escabellat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 91)Ubicada en uns camps aterrassats fins el torrent de can Torra, amb domini dels ametllers.A la descripció PEP 1993 es descrivia que en un cobert s'hi conservava un carro en molt bones condicions i estris típics del tragí: sàrries, estri per arrossegar, eines, etc.Segons Molins (2020:236-37), els cairons o corbes de terrissa del primer pis, d'acord amb les informacions trameses oralment de pares a fills, es van coure a la teuleria de Parcerisses (itxa 416). Un dels cairons du la inscripció 'Año 1885 JP', inicials que podrien ser del rajoler o de l'amo Joan Parcerisas. El cobert o pallissa, actualment descobert, està adossat a la roca pinyolenca del cingle. Un altre cobert petit està fet amb carreus perfectament tallats, procedents sens dubte de les ruïnes d'un mas rònec que hi havia en un turó proper. La casa no té tines, perquè els Monfort portaven la verema a dues tines que tenien a Parcerisses, una de les quals té una inscripció amb el seu nom. Utilitzaven la premsa de la masia i les parts les feien a 'raig de tina'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88550 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-4 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 238-40 | XIX-XX | Restaurat modernament | Casa de pagès senzilla amb cossos adossats a nord i sud i amb una construcció aïllada a ponent. Presenta planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual dona a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes (de fet, un segon pis). El portal (com Can Montfort i Can Caseta) s'ubica, descentrat, al costat esquerra. Està emmarcat amb rajola i presenta un arc escarser. A sobre, es situa una balconada, i a la part esquerra, una finestra rectangular. Al segon pis hi ha dues finestres simètriques rectangulars. Per la part posterior, la casa té una planta menys (la planta baixa aquí està soterrada). Aquesta façana (oest) presenta també un portal d'accés, semblant al de la façana principal, però més estret, protegit per un petit sostre de teules. A sobre hi ha un gran finestral. El material constructiu és pedra, actualment vista. Les dependències de tramuntana tenen coberta a una sola vessant. Son dos cossos amb grans portals d'accés. L'últim cos, més baix, és la pallissa. Les de la banda de migdia són més modernes, de totxo i arrebossades, amb una petita galeria. | 08178-57 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Totes les tres cases (cal Xic, Montfort i la Caseta, molt pròximes entre si), i construïdes de forma anàloga, s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. D'acord amb el relat de Molins (2020:238-40), el 18 de març de 1883 l'amo Joan Parcerisas va establir a Pere Serra Prat un terreny per edificar, de forma trapezoïdal, que mesurava 600 X 320 x 582 pams (unes 1,234 ha.) Incloïa un hort que es podia regar amb l'aigua de la font del Sabellà, de forma compartida amb la resta de veïns del raval. L'amo va permetre que s'arranqués pedra d'un cingle proper per edificar la casa. El preu de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar sotmesa a un cens perpetu de mitja pesseta a l'any. Pere Serra era de Castellfollit i era un de la colla de cinc germans que es van establir a Rajadell. Un d'ells, l'Antoni, és el Serra que va construir la Casa Nova de can Torre (Pinyot). Com que el Pere era el germà petit, era anomenat el Xic de la Fàbrica, que va ser el nom que va rebre la seva casa. Posteriorment el nom es va escurçar i va quedar en cal Xic. El Xic es va casar el 1863 amb Josepa Lladó Argerich, d'Orpí. Fins que no va aconseguir fer-se la casa, el Pere i la família s'estaven a casa del seu germà Jaume al raval de la Fàbrica. Van tenir 7 fills. El primogènit, l'Antoni va néixer el 1864. Es casa amb Maria Casals Sorribas el 1893. Hereta la casa el 1894 al morir el pare, Pere. El 1902 mor Maria. L'amo, sense fills, es casa en segones núpcies amb Francesca Vilà Alberch, de Sant Feliu Sasserra, i amb ella van tenir el fill Emili. El 1887 l'Antoni va ser multat per una baralla. A la seva mort el 1911, la casa passa al fill Emili, però no vivia a casa amb els pares, sinó que treballava en una fàbrica tèxtil a Puig-reig. Allà s'havia casat amb Maria Peraire Puigmartí i tenia dos fills. Finalment, la casa va quedar a mitges entre l'Emili i la tieta Teresa Serra Lladó, que vivia a Balsareny amb el seu marit i fills, i que mantenia els drets, perquè no devia haver rebut la legítima que li pertocava. Cap dels dos tenia interès a ocupar la casa, doncs ja tenien la seva vida muntada fora. El 1913 es van reunir a cal notari, l'Emili, la tieta i el marit d'aquesta per procedir a la venda de la casa. El comprador va ser Josep Braup Orrit, de Llobera o Vallferosa, i el preu de la compravenda 1.500 pessetes. Quan va comprar cal Xic, el Josep Braup s'estava a la Casa Vella de Parcerisses i de moment no va canviar de domicili, sinó que va posar Can Xic a lloguer. Els llogaters que van entrar van ser Josep Clavé Mas i la seva família, de Massoteres, i posteriorment, el 1921, Ramon Garriga Closa, de Fonollosa, i la seva família. Abans de la guerra a cal Xic s'hi estaven els llogaters Ramon Ribalta Vila, de Pinós i la seva família. Josep Braup i Antònia Serra no van tenir fills i va quedar com a hereva la neboda Montserrat Braup Rius. Aquesta es va casar el 1922 amb Josep Mas Vendrell, de Llanera i veí de Claret de Figuerola. El matrimoni va viure amb els oncles a la Casa Vella de Parcerisses. Cap el 1946 la família va anar a viure a cal Xic. El pare i els nois van arreplegar pedres d'un casalot i van construir quatre coberts adossats a la casa, que eren per guardar el carro, per als porcs d'engreix, per magatzem i per tenir les conilleres i l'aviram. Un dels fills, Francesc Mas Braup va heretar cal Xic, que de vegades li deien cal Mas, però la nova denominació no va desplaçar el nom original, que s'ha mantingut fins avui. El Francesc no podia treballar la terra per raons físiques i se'n va a viure a Manresa. A cal Xic s'hi van quedar els pares amb un altre fill, el Josep, que també se'n va anar a la ciutat quan els vells van morir. Durant uns anys la casa va romandre buida, però després la va ocupar un altre germà, el Joan. Una filla de Francesc Mas Braup va heretar la casa, la qual, amb el seu marit, ha impulsat les darreres obres de millora realitzades a la casa. | 41.7089700,1.6885800 | 390897 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 82)Ubicada en una zona de conreus amb camps aterrassats fins el torrent, amb abundància d'ametllersA la descripció PEP 1993 s'informava de que es conservava un carro en relatiu bon estat.Hi ha una inscripció gravada sobre un panot arrebossat a la primera de les dependències nord: YN 1946 JM.En les fotos del PEP 1993 es veu com les façanes estaven arrebossades amb color beix fosc, de ciment. Tot el conjunt ha estat restaurant modernament, amb pedra vista a tots els paraments, sense arrebossats.A l'entorn hi ha una pica i un corró.Abans d'arribar a la casa, al costat del camí, a 60m a l'est, s'ha construit molt recentment un cobert de planta circular fet de pedra amb coberta metàl·lica, força gran, que recorda una barraca de vinya. S'hi guarda utillatge agrícola.Segons el PEP (1993), la propietat de la casa conserva documentació que dona fe de la construcció de la casa als anys 80 del segle XIX.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88551 | Cal Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caseta | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 234-35 | XIX-XX | Mas relativament en bon estat i dependències annexes en mal estat | Casa de pagès que consta d'un cos original residencial més diverses dependències adossades a tots els costats menys a l'est, on hi ha la façana principal. El cos residencial sobresurt, per alçada, de les dependències que l'envolten. És una construcció de planta rectangular i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són construïdes amb maçoneria, amb cantoneres de carreus. Antigament eren arrebossades. La façana principal té un portal rectangular, emmarcat amb carreus, descentrat, al costat esquerra. A la dreta presenta una petita espitllera. A la primera planta hi ha dos balcons simètrics. A la planta golfes, dues finestres rectangulars, també simètriques. Les quatre obertures presenten llinda de pedra i brancals de totxo. La façana posterior (oest) també llueix porta i obertures emmarcades amb carreus. Està restaurada recentment amb ciments a les juntures de les pedres. Les dependències estan configurades per construccions amb coberta a una vessant que envolten la casa pel nord i oest (amb un espai de corredor entre aquesta i els barracons de treball, al llarg de la façana posterior, a l'oest). A la part de darrera, més elevada, s'hi situen els corrals i d'altres dependències de treball. Els corrals són de pedra i totxo, amb pilars de pedra. Al nord hi ha el femer (els fems eren llençats directament des de dalt per un forat) i més al nord, la pallissa. Al sud hi ha una cos elevat modern, adossat a la casa, arrebossat de ciment. | 08178-58 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisses. SO del terme. | La Caseta és contemporània de Can Montfort i cal Xic (es dues cases que s'ubiquen a pocs metres al nord); és a dir, de finals del segle XIX. Les tres cases s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. Segons Molins (2020:234-35), cal Caseta va ser la primera de les tres en construir-se. Per això s'anomenava la Caseta de Parcerisses, amb el risc de confondre-la amb la masoveria de Parcerisses (Casa Vella d'en Parcerisses, fitxa 55), que tenia el mateix nom. Després es va dir Isidre de la Caseta, perquè l'amo se'n deia, però amb el pas del temps es va simplificar i va quedar com cal Caseta. Isidre Calvet Torras, nascut el 1850, va ser qui va fer la casa. Era fill de Ramon Calvet Estany, de Castellfollit, i de Francesca Torras Fontanet. L'Isidre es va casar el 1882 amb Ignàsia Munt Pujolar. L'Isidre fou denunciat el 1895 pels germans Àngela i Joan Casanovas de cal Vador per injúries. Després d'algunes discussions al jutjat, l'Isidre va retirar els insults i els germans van oblidar l'ofensa. L'hereu, Francesc Calvet Munt va enllaçar el 1911 amb Enrica Piñot Serra, de la Casa Nova d'en Torre. Un dels fills, el Fortunat, conegut com Fortuny, que va quedar solter. va protagonitzar un greu incident. El Divendres Sant de 1947 ell i l'Agustí Soler de Parcerisses preparaven els cartutxos per als galejadors de les caramelles amb un munt de pólvora sobre la taula del menjador. Uns xicots van tirar un tret a baix a l'era i una volva encesa va entrar pel balcó i va inflamar la pólvora. Per sort, l'incendi va poder ser extingit abans que cremés tota la casa. El Fortuny i l'Agustí van patir cremades greus. A resultes de l'accident es va deixar de galejar i no va ser fins el 2002 que es van recuperar els trabucaires. A qui li tocava ser hereu era al noi gran, Miquel Calvet Piñot. Aquest va casar-se amb Maria Barturó Roig de Camps. Ell morí el 1979 i la seva muller, el 2005. La filla gran ha heretat la casa. Però davant de les poques expectatives per guanyar-se la vida fent de pagès, el 1972 havien tancat la casa i tota la família va marxar a Castellgalí. | 41.7075900,1.6878500 | 390834 | 4618143 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 90) La casa s'assenta parcialment sobre una roca, a les terrasses del torrent de can Torra.En algunes dependències de treball es conservaven màquines per fer embotit i altres estris (1993). A l'entorn hi ha un pou i una pica de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88614 | Molí d'Oli del Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-mas-bosc | XIX-XX | Molí d'oli sencer, molt ben conservat, que es troba a un celler del Mas Bosc (fitxa 19). Aquests trull, que funcionava per tracció animal, conserva la pica o base de pedra, el rotlló (la mola rotatòria), l'arbre i la perxa. | 08178-121 | Mas Bosch. Monistrolet. NE. del terme | A la posguerra havia funcionat | 41.7305000,1.7439500 | 395538 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica a un celler de la casa, al costat esquerra de la façana principal, al mig de l'estança. Hi ha diveres tines i bocois de vi al lloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88661 | Barraca del barri de l'Estació (Codi: 11441) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-lestacio-codi-11441 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11441. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta, que té una amplada de 60cm, presenta una gran llosa com a llinda. Sobre la llinda ja s'aixeca directament la falsa cúpula coberta de terra. La barraca presenta a l'exterior un mur perpendicular adossat al costat esquerra.Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades a la coberta | 08178-168 | Barri de l'Estació | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7329700,1.7006800 | 391944 | 4620945 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba isolada prop d'un camp de conreu, darrera del barri de l'Estació.Fitxada a la wiquipedra (Autor fitxa: Drac Verd de Sitges; Data registre: 4/7/2015; Codi: 11441) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88681 | Maqueta del nucli antic de Rajadell de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maqueta-del-nucli-antic-de-rajadell-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | XXI | <p>Maqueta del nucli antic de Rajadell, realitzada pels pessebristes de Manresa el 2017. Inclou la part més enlairada del lloc, que inclou el castell, la pujada del castell i la plaça de l'església amb l'església i la resta d'edifici. Te llums a l'interior.</p> | 08178-188 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | <p>Va ser construïda pel Grup Pessebristic de Manresa, entitat presidida per Francesc Villegas. Com ja es tradicional, aquesta entitat, durant el cicle de Nadal, ofereix cada nadal a l'Espai 7 del Casino de Manresa, l'exposició d'un Pessebre Monumental. Al 2017 fou dedicat al nucli antic medieval del poble de Rajadell. La mostra s'inaugurà el 16 de desembre de 2017 i s'hi s'exposà durant les festes de Nadal. Aquest muntatge fou el dinovè pessebre monumental al Casino. El grup hi va treballar durant tot el 2017, sota la dirección artístia de Vidal Orive i Josep Maria Cots (aquest darrer traspassat l'agost d'aquell any, quan el pessebre estava en una fase ben avançada de construcció). L'ajuntament de Rajadell el va adquirir al Grup Pessebristic de Manresa per exposar-lo permanentment a l'església.</p> | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 2017 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88681-foto-08178-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88681-foto-08178-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88681-foto-08178-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica a una de les capelles de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88682 | Diorames de la passió de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorames-de-la-passio-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | <p>Quatre diorames que representen els goigs de la passió. En ells es poden veure quatre escenes de la Passió de Crist: la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Crucifixió i la Resurecció. Van ser construïts el 1988 (pel que fa a l'estructura escenogràfica) per l'arquitecte i escultor manresà Ramon Oms (nascut el 1951), amb la col·laboració del mestre fuster Fernando Carvajal. Les figures són obre del seu pare, un gran mestre pessebrista (de fa uns 20 o 30 anys enrere).</p> | 08178-189 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 1988 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ramon Oms | (De propietat privada però d'accés públic) Estan instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. El mossèn de llavors, Lluis Solernou, va cedir l'espai i va patrocinar l'obra. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88684 | Col·lecció etnogràfica de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-de-lantic-museu-pinacoteca-de-rajadell | Piñero, Jordi. PEP 1993 Informació oral de R. Cucurulla | XIX-XX | L'estat del fons, tal com estava a la Rectoria el 2019, era deficient | Col·lecció de mobles i eines tradicionals de caire agrícola i domèstic. Aquest fons principalment etnogràfic compta amb un nombre força elevat d'objectes de procedència i característiques diverses, tot i que predominen els objectes relacionats amb el camp i la vinya, Entre altres objectes. Els fons disposa de: - Objectes del camp: portadores, botes de fusta amb aixetes, cisalla per tallar el blat, màquina d'ensulfatar, falç, volant, falçó, esclopets, podalls, forques i altres eines típiques. - Eines i objectes de treball diversos: una col·lecció molt complerta d'eines de fuster, pots per portar llet, garrafes, gran massa o mall, pastera i elements relacionats amb el forn de pa, balances romanes, esquelles, màquina de triturar carn, màquina relacionada amb l'elaboració d'embotit, bitlles, diverses planxes antigues. - Elements de transport: sàrries, junta de bous, carretons tradicionals amb rodes de fusta. - Mobiliari: armari antic, bressols, burro (braser per escalfar el llit), brasers d'aram, capelleta de fusta i imatges de sants. - Altres objectes: nines, aparell radiofònic antic, vaixella catalana (plats, tasses i càntirs dels segles XIX i XX), olles, petita col·lecció de monedes antigues. Aquestes monedes, de coure, van aparèixer quan es va adaptar la rectoria com a museu-pinacoteca, amagades en el forat d'una paret. Estaven embolicades amb un paper que era l'esborrany de l'informe fet el 1838 pel rector sobre els possibles candidats a regidors municipals. | 08178-191 | Nau de l'Estació. C/ de l'Estació, num. 27. Barri de l'Estació. | La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i la recol·lecció d'estris del pagés que es demanaven als veïns per al futur museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». ). Als voltants del 2014 el museu tanca, degut als problemes estructurals de la Rectoria. Els 2019 el fons es trasllada a una nau llogada al barri de l'Estació | 41.7287600,1.7065000 | 392421 | 4620470 | 08178 | Rajadell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Part del fons es trobava encara, el 2019, a La rectoria (fitxa 16), ubicada a la Pça, església s/n, que va ser la seu del Museu-Pinacoteca de Rajadell fins que va tancar portes, al voltant de 2014, degut al mal estat de l'edifici (forjats i cobertes). Llavors encara es podien veure la col·lecció semiexposat a la Rectoria en condicions deficients. Actualment, i degut a les obres de rehabilitació de la Rectoria iniciades el 2019, el fons es troba emmagatzemat a la nau que es troba més a ponent de les tres naus del Barri de l'Estació (fitxa 126), al carrer de l'Estació, num. 27, que ha estat llogada el 2019 per l'ajuntament per a per a guardar la col·lecció.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat). El fons s'exposava a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb els quadros de la pinacoteca (fitxa 140), que estaven penjats a les parets entre els objectes etnogràfics. Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. El museu estava basat únicament en l'exposició dels objectes, sense relat museogràfic, que es combinaven amb els quadres, a les parets. Era una exposició ordenada, d'una manera no sistemàtica, seguint un criteri bàsicament decoratiu i d'aprofitament de l'espai disponible.A la planta baixa hi ha dues tines cilíndriques. A la gran hi romania, el 2019, un pessebre de l'antic museu. Els soterranis són la part més interessant de l'edifici, ja que les cambres dels dos nivells inferiors són obrades sobre la roca, que forma una paret natural. En aquestes cambres es conserven vestigis de menjadores i un forn de pa molt interessant. El 2019 també vam observar una de les vitrines que incloia part del tresor parroquial, que entenem que és un dipòsit de la parròquia (fitxa 389).Qui tenia i té cura de la gestió i conservació del fons es l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, propietari del fons, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també preveu reistal·lar novament el museu a la Rectoria.La ACR disposa d'una documentació bàsica (fitxes a mà) del fons.Les fotografies corresponen a les peces que romanien encara a la Rectoria el 2019. | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88693 | Barraca del camí de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-junyent | XX | En ruïnes | Barraca o caseta de planta rectangular. El sostre està enfonsat. Era de coberta a doble vessant. Presenta un accès molt gran a la part esquerra de la façana que dona a la carretera. A la part oposada, a la paret posterior, s'observa una petita obertura.. | 08178-200 | Pla del Junyent | 41.7181300,1.7135000 | 392985 | 4619281 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88693-foto-08178-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88693-foto-08178-200-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a la carretera asfaltada que va del nucli antic a Can Junyent,, al marge esquerra, .a uns 350m. d'aquest mas, | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.