Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88504 | Església de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-vallformosa | <p>GASOL, J. M. (1981). RAFAT, F (1985). Festa de Sant Sebastià. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVIII-XIX | Entorn descurat | <p>Església de planta rectangular i coberta a doble vessant, d'una gran alçada. El temple actual està situat a la planta superior. Curiosament, la planta baixa de la construcció no és accessible per cap indret; en tot cas l'accès no es troba fàcilment. Exteriorment, la construcció segueix un estil historicista. Un portal d'inspiració neorromànica (és l'únic accés) es situa a la façana lateral de migdia, a la planta superior . Consta d'un timpà adovellat, amb arquivolta. La imatge central ha estat arrencada. A la part davantera hi ha un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets acabats en forma triangular i un campanar d'espadanya. Les parets són arrebossades parcialment amb una capa de color groc. L'interior, d'un neoclàssic força interessant, consta d'una sola nau , amb un cor. La decoració (pintada en ocre, gris i daurat i motllurada amb guix) simula una sèrie de pilars i un fris (amb palmes i rosetons). A sobre, diverses voltes de canó compostes.</p> | 08178-11 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | <p>La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, vatenir en algun moment el rang de parròquial, pero alguns autors la consideren una capella sufragània de Manresa.. Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.. Sembla ser que el paborde de la Seu (de qui durant molts anys Vallformosa va ser filial), el Veguer de Manresa, el Monestir de Sant Pere de la Portella (que n'execia el patronat el 1311) i altres particulars també exerciren drets senyorials a la quadra de Vallformosa. Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l'església) eren propietat de Ramon d'Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare. La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n'exercirà els drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix, l'església ha sofert molts canvis i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat. Va ser reedificat el 1896.</p> | 41.7142200,1.7629200 | 397090 | 4618786 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-27 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Ubicada a la part enjardinada de la masia de can Servitge. Església d'estil historicista i neoclàssic molt interessant, d'origen medieval (tot i que no queden vestigis d'aquesta època). Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, tenen interès. Ara bé, la pintura mural de darrera l'altar és molt menys interessant, d'un il·lusionisme ingenu i poc consistent, a base de colors vius. Representa un mantell purpurí, que devia emmarcar un retaule, avui desaparegut però que ha deixat un buit a la pintura. Al damunt, una imatge al·legòrica de la il·luminació divina. La façana de tramuntana de la capella esta flanquejada per un petit estany, segurament obra del segle XIX, que recrea un ambient romàntic, en relació amb l'estil historicista de l'exterior. Algunes rajoles del terra tenen unes inscripcions curioses: Del mas nat de [?] 1772 Marc de Deu del Roser = 1772 [?] Rouric l'amo 1772. L'immoble pertany a l'Associació de Propietaris de can Servitge, que la va adquirir quan van decidir comprar l'antic Mas de Can Servitge (fitxa 82). La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993 | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88506 | Església de Santa Maria de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrolet | <p>BENET, A (1984). 'Esglésies del Bages anteriors al 1300' . La Catalunya Romànica RAFAT, F (1985), (1986). 'Festa de St. Sebastià' RAFAT, F (1988) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVII-XIX | <p>L'església, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana i amb el ràfec motllurat, consta d'una sola nau. Pel costat de tramuntana està adossada a l'edifici de la rectoria (fitxa 91). Exteriorment, les façanes són austeres, sense decoració. A ponent es troba el portal d'entrada, adovellat, i més amunt, un petit rosetó. La façana de migdia, amb dos contraforts, presenta dues fases de construcció. La més antiga és la part de ponent, amb un aparell més regular, fet amb carreus escairats. L'ampliació de llevant, una obra de menys qualitat, suposa un allargament de l'església i, potser, un sobrealçament. A la part alta d'aquesta façana hi ha dues obertures en forma ovoïdal. Una d'elles és posterior i imita la primera. A l'angle NE hi ha adossat el campanar, una torre de planta quadrada formada per una base i tres cossos successius, sense elements ornamentals. Culmina amb una coberta piramidal (a 4 vessants) L'interior de l'església és cobert amb voltes de canó compostes (característiques de l'estil neoclàssic) i té un cor. Les parets laterals són configurades amb sèries d'arcs de mig punt i pilars que formen una mena de pòrtic cec, cobert d'una capa de guix.</p> | 08178-13 | Monistrolet. E. del terme | <p>El topònim de Monistrol moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Això té moltes probabilitats d'èsser cert en aquest cas, ja que hem pogut localitzar indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana en aquest indret. Es tractaria, doncs, d'un lloc relacionat amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica, monestir o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Monistrolet és un lloc documentat ja a l'any 978 (en la descripció del terme de Manresa). Els orígens coneguts de l'església es remunten al segle XI (documentada l'any 1023). Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, igual que, possiblement, Sant Salvador de Vallformosa. L'any 1280 estan documentats els masos de Monistrolet.. El 1292 són esmentats els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de les terres de Monistrol corresponia a la família Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. Als segles XIV i XV la zona pateix un fort despoblament. Al 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de Santa Maria. El 1576 la filla hereva dels Cruïlles (senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció (criminal, principalment) d'una sola família: els Cruïlles Eimeric. A partir del segle XVII (i sobretot del XIX) l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren les restes romàniques de l'antiga església. El 1813, amb l'adveniment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part administrativament del municipi de Rajadell. Durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada.</p> | 41.7296194,1.7601862 | 396887 | 4620500 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-25 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Tot i ser d'origen romànic, l'església de Monistrolet no conserva cap vestigi d'aquesta època. La construcció actual és obra de les reformes fetes entre els segles XVII i XIX. L'església i la rectoria formen un conjunt antic que podria tenir precedents d'època romana i que es situa a prop de l'antic camí ral; per tant, l'església té un valor històric destacat com a nucli d'una parròquia. El seu interès arquitectònic és limitat. L'interior conserva traces d'un neoclàssic discret. Quatre dels arcs de les parets laterals interiors acullen retaules de fusta tallada i policromada. Són retaules d'imitació, principalment de l'estil renaixentista i gòtic. Semblen obres molt recents, possiblement de després de la guerra civil. La làpida funerària situada a l'interior de l'església presenta el següent text: HIC JACET Rn dvs FRANcvs REGVES PbtET RECTO SANCTAE MARIAE D MONISTTOL DE REJADELL OBI IT DIE VIII AVGVSTI ANNI 1779. L'itinerari més nou del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quant metres al nord de Monistrolet, però hi ha vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigeix directament a Monistrolett (no localitzats el 2020). Es tracta de l'antic camí ral i possiblement també d'una via romana. Així mateix s'ha identificat material d'època romana a la les parts de la rectoria i en un camp proper. Al segle XX hi havia hagut un petit cementiri al costat de l'església del qual avui no en queda cap rastre. Va desapareixer als anys 20 del segle XX quan es va construir el nou cementiri, situat més amunt de l'Eix Transversal. Forma un conjunt amb la rectoria de Monistrolet (fitxa 91) | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88502 | Capella de Sant Salvador de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 | XVII-XX | Reconstruïda integrament el 1992 | Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior. | 08178-9 | Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme. | Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original. | 41.7213400,1.6768000 | 389938 | 4619684 | 1682 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993 | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88527 | Cal Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morros-0 | <p>RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis Bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1980). 'Can Morros'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1981) RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 248-55</p> | XVII-XX | Cal Morros 1, abandonada. Esquerda a l'edifici residencial posterior. Moltes parts -especialment els corrals- estan abandonades. Tot el conjunt està deshabitat | <p>Conjunt d'edificacions adossades que formen un gran casal. Formen part del conjunt dues cases de pagès principals adossades, a més d'un gran edifici de planta rectangular a la part posterior, un petit pati, algunes dependències, un galliner, un grup de tines isolades, un pou (molt mal conservat), la pallissa i, a uns pocs metres, un canal i una bassa circular (fitxa 404) Les dues cases adossades són de tipologia semblant però no idèntica. Es tracta de dos cossos de planta rectangular i cobertes a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenten planta baixa més un pis i golfes i estan bastides amb pedra amb un arrebossat d'un color torrat. Les façanes principals d'ambdues cases són a la banda NE. La de llevant, una mica més gran, té portal adovellat, amb arc de mig punt. Es troba descentrat, al costat esquerra. El primer pis presenta quatre obertures, una d'elles, un balcó. Les finestres estan emmarcades amb pedra. A la seva esquerra, més a llevant, presenta un cos modern adossat amb galeria. La casa de llevant (Cal Morros 2) sembla ser -juntament amb la pallissa- la construcció més antiga del conjunt. L'habitatge de ponent (Cal Morros 1) és més petita i simple i actualment es troba abandonat. Té diverses obertures emmarcades amb maó. Al costat esquerra s'hi practicà modernament una gran porta per a vehicles. L'edifici rectangular posterior és una gran construcció adossada transversalment per la part de darrera a les dues anteriors. Es tracta d'un edifici molt ferm fet amb grans carreus ben tallats i les cantoneres perfectament escairades. La paret de migdia esta reforçada amb tres contraforts. L'edifici està compost de planta baixa més dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant. Les obertures són força regulars: a la façana posterior, més llarga, hi ha 4 balcons al segons pis i finestres més petites al primer pis, totes emmarcades amb pedra. A l'extrem SE s'hi observa una gran esquera. A la façana més estreta, que dona al SE, hi ha bastantes obertures, tores emmarcades en totxo, entre les que destaquen un parell d'arcades en forma de galeria. Al costat NO hi ha adossada una estructura singular de planta quadrangular amb els angles arrodonits. La pallissa és una construcció també molt ferma i de planta rectangular i coberta a doble vessant. Es situa a 37 m. al NE de la casa. Pel que fa a les tines, formen una construcció típica amb dues cambres que contenen tines cilíndriques. A la part posterior hi ha les restes dels barracons amb les boixes i una premsa. També presenta una esquerda notable. A uns 170 m. al NO es troba la bassa (veure fitxa 404)</p> | 08178-34 | Valldòria. SO del terme. | <p>Aquest és un dels masos antics de Rajadell. Primerament era conegut com a mas Pujol. Al segle XIII ja es coneixen notícies de la família dels Pujol. El 8 de febrer de 1549, la senyora Guiomar, vidua de Francesc de Cruïlles, senyora del terme, va cedir els masos del Pujol i de la Guàrdia a Miquel Aguileres, àlies Picalqués, un cabaler de Fals. Sens dubte, es tracta de dos masos rònecs que estaven abandonats i despoblats a causa de la crisi del segle XV. En el mateix moment, Aguileres compra a gràcia el Mas Valloriola a Antoni Xuriguera. Molins (2020:248-55) explica amb tot detall els successius propietaris del mas. Després de la mort de Miquel Aguileres (1557), i en espera de la majoria d'edat de l'hereu, Joan, administra els bens el segons marit de sa mare. Es casa amb Violant Torra, filla de Joan Torra de l'Oliver el 1574. El 1575 Joan Aguileres lloga el Coll del Gem al Massana durant tres anys. Va ser batlle de Rajadell. També trobem citat Joan Aguileras del Pujol, àlies el Campaner, a la crida que va fer als seus súbdits el senyor del Castell el 1585. El mateix any, consta com a detingut a la presó reial de Manresa. Va sortir-ne avalat pel mateix Senyor. En desconeixem l'acusació. Mor el 1591. La seva filla, Paula Anguileres, dita la Pujola, es converteix en hereva i mestressa. La casa estava plena de germans, amb gendres, joves, la mare, i força treballadors. La pubilla es casa amb Gili Morros, del terme del castell de Boixadors, el 1593, fent de testimoni el mateix senyor de Rajadell, Joan d'Eimeric. A partir de llavors, te lloc el canvi de nom a Mas Morros. El Gili va engrandir la casa, ja que va tenir 12 fills. Molts, amb les seves famílies, es van quedar a la casa. A mes, cal afegir uns quants mossos occitans. El Gil o Gili participava en els afers de la comunitat local i el 1611 era uns dels administradors de l'obra de l'església parroquial. A la seva mort, el 1611, deixa la finca a l'hereu Gaspar, que al 1624 es casa amb Paula Cortès, una filla del propietari del Cortès. En el capbreu de 1624, es confirma que posseeix el mas Pujol (habitat) i els masos rònecs de la Guàrdia i Valleriola. El 1680 el cap de casa ja era l'Isidre, fill de Gili. Mor en aquest any. S'havia casat el 1648 amb Teresa, filla d'Antic Tornamira, propietari d'Oristà. El següent amo és Isidre, fill de l'anterior, que es casa amb Magdalena Serra d'Oristà, que mor jove. El següent hereu es Alexandre, oncle de l'anterior. El següent hereu és l'Agustí, fill d'Alexandre, casat el 1716 amb Rosa Puig. Al no tenir fills traspassa l'heretat al seu germà Magí, nascut el 1690 i casat amb una filla del Junyent, Maria Àngela. El seu primogènit es l'Isidre Morros Junyent, casat el 1764 amb Maria Puigdellívol. Durant l'etapa de l'Isidre Morros es van fer reformes a la casa, com n'és testimoni una llinda amb la inscripció AVE MARIA 1817. L'amo següent del mas Morros va ser Josep Morros Puigdellívol, fill de l'anterior. Es casa en segones núpcies amb Rosa Casajoana. El seu fill i hereu Francesc Morros Casajuana es casa el 1819 amb Rosa Aloy. Francesc Morros va ser alcalde, possiblement el primer, del recent creat municipi de Rajadell el 1846. No devien portar gaire bé els comptes, per que la superioritat va denunciar a l'Ajuntament i li va reclamar a Morros el pagament de 2.322 rals. El mas va prosperar durant aquesta època i es nota en les obres (ho testimonien les llindes gravades amb els anys 1831 i 1850). L'any 1857 hi consta que al mas Morros tenien en funcionament un molí d'oli. Al costat de la masia dels amos hi havia una dependència que anomenaven la Premsa, on s'hi estava una família de masovers. Francesc Morros mor el 1866. El seu fill hereu, Joan Morros Aloy , esdevé cap de casa. S'havia casat el 1852 amb Maria Teresa Fontanellas Parcerisas, filla dels amos de Parcerisses. N'és l'hereu el fill gran, Francesc Morros Fontanellas, casat el 1882 amb Lluïsa Playà, que es va beneficiar dels preus alts del vi i va guanyar molts diners, que va invertir en béns immobles. El 1895 va fer-se amb la propietat del mas Braquets (que incloïa la Censada), adjudicada pel jutge, perquè l'amo Marcelino Braquets no va ser capaç de suportar els deutes. També va adquirir cases a Manresa. Es en aquest període quan te lloc la gran transformació del mas en un gran casal (entre 1905 i 1910, segons indiquen les dates gravades a les llindes). S'amplia la casa amb un nou cos, que es diferencia de l'estil constructiu anterior per ser de maons, en comptes de pedra picada. Aquest edifici podria haver estat destinat a allotjar parcers. Per aquesta època cal Morros constituïa un dels masos més forts de Rajadell, amb quatre mossos que hi treballaven durant tot l'any. El següent hereu és Joan Morros Playà, casat amb Agnés Piqué el 1914 i van tenir tres filles. Joan mor el 1950 i Agnès el 1970. La propietat (Can Morros i Can Braquets) passa a una societat agrícola, la SAT Morros, participada per la pubilla.</p> | 41.7216300,1.6893600 | 390983 | 4619700 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Mas Pujol. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (amb dues fitxes, 49, Cal Morros 1, i 50, Cal Morros 2). Mas Morros per Molins (2020:248). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sinó com a Àrea d'expectativa arqueològica, però només una de les dues cases, Cal Morros 2. Situada en un petit altiplà envoltat de conreus . Per la vall hi passa el torrent de Valldòria. D'origen medieval, l'actual casa de Can Morros 2 podria datar del segle XVII. Fou ampliada en els segles XVIII, XIX i XX. Primer, amb una casa bessona a ponent, i despès amb el gran edifici rectangular posterior. Per tant, es tracta d'un antic mas convertit a finals del segle XIX en un gran casal. D'una arquitectura planificada, sòbria i molt ferma, Cal Morros s'allunya de la masia tradicional, i s'ha conservat pràcticament sense afegits posteriors. Recorda arquitectònicament cal Dalmau, de manera que l'edifici posterior podria ser una ampliació destinada a una colònia de parcers. La bassa també guarda paral·lels amb Cal Dalmau. Els edificis presenten les següents inscripcions gravades en diferents llindes de porta o finestra - Llinda en una pilastra de la pallissa: 1760 - Llinda situada al costat d'un banc, fora de context: 1788 - Façana de Cal Morros 2 (façana NE) : 4 inscripcions. Dovella central del portal: AVE MARIA 1817, que s'emmarca amb una sanefa coronada amb una creu; llinda d'una finestra 1850, dins una sanefa; llinda d'una finestra 1819, amb una creu entre 18 i 19; llinda d'una finestra 1906. - Llindes de les finestres de la façana SO (edifici rectangular) 1905 i JM 1910 També es conserven corrons per batre i una premsa. Usos: Cal Morros 2: residencial; Cal Morros 1: sense ús (abandonat) | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88534 | Cal Braquets o Braquests | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-braquets-o-braquests | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1982). 'Masies del terme de Rajadell' MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 242-47 | XVII-XIX | Esquerdes a les parets i una part de la casa està esfondrada. Entorn abandonat i en desús. | Masia formada pel cos residencial, amb diversos edificis a banda i banda. El conjunt forma un clos tancat, amb un pati interior de dimensions molt petites. La part residencial està formada per un edifici rectangular allargat amb façana al SE i un altre edifici al NE. El primer presenta planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'aparell es de pedra irregular. Presenta una porta gran recentment construïda per a vehicles, de forma quadrada, que substitueix una porta anterior amb brancals de totxo i arc escarser de totxo, que encara era visible a les fotografies del PEP 1993. El segon edifici presenta façana a NE i està bastida en pedra, amb carreus molt ben escairats a finestres, portes i arcades. Les parets estan parcialment arrebossades de color ocre. Presenta planta baixa, pis i golfes, i una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada principal de la casa seria a l'extrem est del conjunt, on coincideixen els dos edificis (potser donava al pati interior?). Aquesta part està parcialment enderrocada i es difícil d'interpretar. Actualment subsisteix un gran portal adovellat amb brancals de pedra de bona factura, parcialment enderrocat (amb brancals i dovelles per terra). La porta de fusta encara subsisteix tancada. A la part del conjunt que dona al NO hi ha una altre sector enderrocat. La resta de dependències de treball són de dimensions força grans. Destaca la pallissa, adossada al conjunt per la part SO. Presenta una gran arcada amb grans dovelles de pedra, centrada a la meitat septentrional de la façana. La coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, està sustentada per una encavallada de fusta i pilastres de pedra de molt bona factura. Com a construccions aïllades hi ha una cambra amb la premsa, un conjunt de tines, una bassa, un safareig, corrals i un forn d'obra (fitxa 111). . La casa, les tines i la pallissa envolten un gran pati o era. Abans hi havia en total setze tines. Actualment se'n conserven catorze. Dues estan en una dependència adossada al costat de ponent de la casa. Les altres dotze formen una construcció típica de planta rectangular allargada amb cambres quadrades que contenen una tina cilíndrica (de 2 metres de diàmetre, unes 80 carregues). A uns 100m. al N. hi ha les runes d'un petit edifici de planta quadrada, que ha perdut el sostre. Presenta una sola obertura i cap finestra, i estava cobert per una teulada a una sola vessant. | 08178-41 | Feixes de Barquets. Valldòria, prop del barri de les Casetes. | El topònim amb el que era coneguda la casa -Mas les Malloles- no és anterior al segle XVI. El mas ja existia quan el 1565 o 1575, i novament el 1579, la senyora del terme, Guiomar de Cruïlles, el cedeix a Joan Braquet amb la condició que l'ha de reedificar i viure en ell. Per tant, devia ser un dels masos abandonats i recolonitzats de nou al segle XVI. Es així com el mas se'n dirà el Braquet o Barquet o Braguet, tot i que una cita documental del mas de l'any 1623, encara duu el nom de lo mas Malloles. A partir de la segona meitat del segle XVIII, la casa es diu Braquets, amb una s final (popularment, també se li deia Barquets) Segons Molins (2020: 242) el primer Braquet que trobem a Rajadell es Pere Braquet, un occità provinent de Cabanach, del bisbat de Comenja (Comenge). El 1560 es casa amb Antiga, filla dels amos de can Cortés. Els següent que ens apareix es Joan Braquet (no sabem la relació), en Joan Llarg, també occità i fill d'un Francesc Braquet, pagès, també de Cabanach. Es a aquest Joan a qui la Senyora del terme li estableix, com hem dit, el Mas Malloles. Els Braquet (antigament Brequets) eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. L'esmentat Joan Braquet de les Malloles - casat amb Beneta- es distingia del Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler (Mas Peric) per que a un li deien el Llarg i a l'altre el Xic (eren germans). El seu cosí Pere Braquet era habitant del Noguer. La casa anomenada Barquet (fitxa 79) (antigament el mas Molmell o Mulmell, Mulmello a la documentació), situada a Vallformosa, al SE del terme de Rajadell, al costat del Torrent de l'Infern o Riu Formós, també pertany a la mateixa nissaga. Tindria l'origen en un pubill del Mas Barquets. Els Braquets també es van establir al Carcoler (El Peric) i coneixem altres Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. Altres Braquets es van instal·lar a la Semsada de Baix i al Coll. El 1573 l'esmentat Joan Braquet, el primer a instal·lar.se al mas, es casa amb Beneta Vall. A partir d'aquí Molins (2020:242-47) ens detalla tota la seva descendència així com els censos que pagaven al castell, els inventaris dels seus béns, els seus negocis, els seus deutes i altres detalls. Els següents hereus són: Benet, fill (no primogènit) de Joan (mort el 1641); Valentí, fill de l'anterior; Manuel, germà de l'anterior (mort el 1668); Isidre, fill de l'anterior (mort el 1700); Valentí fill, de l'anterior; Valentí fill, de l'anterior (mort el 1772); Joan Pau, fill de l'anterior (mort el 1801); Isidre, fill de l'anterior (mort el 1846); i Isidre, fill de l'anterior. Aquest, Isidre Braquets Muntaner, va veure com es revaloritzaven els seus terrenys de l'actual barri de l'Estació, quan es va contruir l'Estació de tren (vers el 1856) i ells va vendre a la companyia els terrenys de l'estació i les vies. El va succeir el seu primogènit Marcel·lí, que es va casar, primer, amb Francesca Servitja de Vallformosa, i després amb una filla de Parcerissas. Aquesta va ser una bona època per a l'economia de Braquets, que, igual que la resta de propietaris del poble, es va beneficiar dels alts preus del vi. La producció de les vinyes del mas era important, com en dona testimoni la filera de dotze tines dels parcers que hi ha a l'era, a més de les dues que són dins de la masia. La prosperitat econòmica fomenta les obres i millores a mitjans i a finals del segle XVIII al mas, com demostren les dates gravades en llindes i finestres. La prova més visible és la llinda de la finestra de la cara nord que du inscrita el nom de l'amo Marcelino Braquets i la data 1881, poc abans de la crisi de la fil·loxera. Una altra mostra del benestar de la casa és el fet que el 1868 tenien a Braquets tres minyones per fer la feina domèstica. A conseqüència de la crisi de la fil·loxera, l'economia del mas i de la família va entrar en fallida, que les vendes de terrenys que va fer en Marcel·lí al barri de l'Estació no ca aturar. Ofegat pels deutes, el cas del Marcel·lí va arribar al jutjat, que va decretar l'embargament de totes les propietats del Braquets i va forçar la venda judicial a favor de l'amo de Can Morros, el principal dels creditors. El 27 de desembre de 1895 les finques Braquets i la Censada van ser adjudicades al Morros. A partir d'aquest moment, la casa és habitada per masovers del Morros (família Boladeras fins 1971). Uns nous masovers (família Garrigasait) van ocupar la casa als anys 70. I després va quedar deshabitada, fet que explica l'estat de ruïna actual. | 41.7271400,1.6933600 | 391325 | 4620306 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2018-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 11) (Cal Braquets). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 31, Can Braquests). Mas Braquets, per Molins (2020:242). En alguns mapes (ICGC), Can Barquets, com la casa Barquets que es troba a Vallformosa, també a Rajadell.La masia esta assentada sobre un petit promontori, en una zona de conreus. Anteriorment el camí, que ara transcorre al peu del pujol, passava pel costat de la casa i travessava l'era.Es conserven les següents inscripcions gravades:- Llinda de la finestra a la façana NE. En una sanefa emmarcada, hi ha una data, 17 a un costat, 5... a l'altra, i al mig l'anagrama IHS. -Llinda del balcó a la façana NE. Es tracta d'una llegenda emmarcada en 4 línies: MAR/CELINO /BRAQETS /1881Segons el PEP 1993 també hi havia a la llinda de la porta de ponent la data gravada 1796. Actualment les dovelles de la porta estan caigudes, Desconeixem si la dovella amb la data es per terra.Es conserva a l'entorn un corró de batreCal no confondre aquesta casa (Can Braquets o Braquests) amb una altra de nom semblant (Mas Barquets, fitxa 79). Però es dona la circumstància que hi ha davant la casa un senyal amb el nom 'can Barquets', possiblement per error. En qualsevol cas, el cognom es el mateix i l'origen de les dues cases es comú.Al camp de davant hi ha una barraca (fitxa 175) | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88541 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau-1 | <p>RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1988). RAFAT (1982). Festa de Sant Sebastià. Informació oral: Jaume Anglarill i esposa (masovers durant 30 anys a partir de 1934) i Josep Maria Raventós (Vilanova i la Geltrú) .</p> | XVIII-XIX | Parts dels edificis estan abandonats | <p>Conjunt de masia i colònia agrària que formen un complex residencial definit per un recinte tancat amb un corredor interior lliure. A tramontana hi ha l'edifici dels habitatges dels parcers; a migdia, la casa de l'amo i a ponent dependències de treball. Fora del recinte hi ha una pallissa, enrunada i altres dependències, a migdia, així com una gran bassa circular (fitxa 395) a llevant, una font amb escalinata (fitxa 396) a llevant, un pou amb molí de vent (fitxa 397) al nord, a més d'altres elements d'una explotació agropecuària moderna. La casa de l'amo consta de dos cossos adossats perpendicularment. El més antic és el que està orientat de nord a sud, i té una tipologia força clàssica: planta rectangular, coberta a doble vessant, i planta baixa més un pis i golfes. Presenta finestres emmarcades amb carreus. L'altre cos és lleugerament més alt. Presenta també finestres emmarcades amb brancals de pedra, i al centre, presenta un rellotge de sol pintat de blanc emmarcat amb brancals de pedra. Al capdamunt i al centre s'hi ha aixecat una torre de talaia de planta rectangular, amb dues finestres centrades apuntades. Al soterrani hi ha un celler i, segons noticies orals, també hi havia una gran quantitat d'amagatalls (escales, forats, etc). La casa té dos cossos adossats que ja corresponen clarament a l'ampliació feta arran de l'intent d'instal·lació d'una colònia agrària: l'un a ponent, amb tines, i un altre a migdia, que consisteix en una nau força gran que devia servir com a magatzem i que presenta una galeria de finestres apuntades. L'edifici projectat per a habitatges dels parcers és força impressionant (d'uns 38 m. de llargària). Es tracta d'una construcció perfectament planificada, que presenta unes característiques ben diferenciades: planta rectangular, coberta a doble vessant, i planta baixa més tres pisos i soterrani. Les dues façanes exteriors al recinte tenen un parament de gran qualitat, amb carreus perfectament escairats i col·locats en fileres regulars. Hi ha sèries de balcons als tres pisos, situats a distancies perfectament regulars. Els balcons (en total trenta-vuit) gairebé no sobresurten de la façana. Les dues façanes restants són fetes amb pedra més senzilla . A la façana de llevant hi ha el portal d'entrada al recinte, d'estil neo-romànic, amb un arc de punt rodó, però rebaixat, decorat a l'intradós. Els brancals de la porta presenten dues cares i es separen de l'arc per dues impostes. L'espai interior de l'edifici està subdividit per una paret transversal que el parteix en dues meitats. A la planta baixa hi ha tines i habitacions de treball. Les tines estan numerades i cada parcer tenia la seva; en total a cal Dalmau hi ha unes 36 tines. A un nivell inferior hi ha el celler: una cambra molt llarga amb grans botes. Els tres pisos havien d'anar destinats a habitatges per als parcers, però l'obra va quedar interrompuda i els habitatges no es van acabar mai. Els dos cossos adossats a la casa pairal esmentats anteriorment així com el clos exterior (gairebé una muralla, atalussada) corresponen a aquesta fase de transformacions motivades per l'intent d'instal·lar-hi una colónia de parcers. A l'extrem SO del recinte hi ha un edifici semblant a una pallissa amb una porta que dona accés al recinte interior. A migdia també hi ha un gran edifici adossat rectangular, amb parets atalussades. Fora del recinte, a més de la pallissa i els altres elements esmentats, també hi ha a migia i a llevant, un petit dipòsit d'aigua, rectangular, amb un sortidor amb reixa, i un gran dipòsit rectangular fet amb pedra de gran qualitat.</p> | 08178-48 | El Dalmau. NO del terme | <p>El nom originari del mas fou cal Presseguer. Per cal Presseguer hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Joan Grau, del Mas Presseguer. No sabem si la casa existia d'abans, i si existia, amb quin nom (no tenim cites anteriors). En un altre document notarial de 1543, Joan Grau figura com a hereu de El Presseguer. El 1546 Joan Grau arrenda el mas a Joan Mestre, però al 1559 ja hi viurà Pere Braquet, el 1563 Joan Torra i el 1590 Antoni Campserver n'és l'hereu. El mas passarà a Eulàlia, filla d'aquest darrer, casada amb Pere Dalmau, cosa que motivarà el canvi de topònim. El 1623 el mas ja apareix com casa del Dalmau; hi vivien 9 persones adultes. La construcció de l'edifici que havia d'allotjar els parcers podria ser obra del 1876, segons una inscripció. Són els anys anteriors a l'arribada de la fil·loxera. Els motius i les intencions exactes del seu impulsor no resten del tot aclarits. Segons noticies orals, el propietari tenia intenció de fer-hi una espècie de colònia agrària per allotjar els parcers (cadascun amb una casa i una tina). Dalmau es va arruïnar i va marxar a Amèrica deixant la construcció inacabada. Segons es diu, quan va tornar fou assassinat a Castellnou, on tenia una propietat que li era pervinguda per part de la seva esposa. Els responsables de la mort haurien estat els beneficiaris de les propietats, que no comptaven amb la tornada de l'amo. Altres versions indiquen que fou assassinat a Amèrica. Els habitatges dels parcers no foren mai habitats però sembla que algunes de les tines sí que s'utilitzaren, almenys a començaments del segle XX. Algun any, la part corresponent a l'amo de les collites dels parcers havia ascendit a 400 càrregues. Sigui com sigui, el mas de cal Dalmau fou una hisenda problemàtica, que durant anys va estar en venda i no trobava comprador. El posterior propietari, un enginyer de Vilanova i la Geltrú, també arrossega una llegenda negra, aquesta més fiable i referida per persones que havien tractat amb els protagonistes dels fets. El vilanoví es casà amb una artista i comprà el mas per recloure la dona, ja que no es fiava de la vida que portava. Un dia l'home arriba al mas i la troba amb un fadrí de cal Fontanet. L'home expulsà la seva muller de casa, vestida amb camisa de dormir, i no la va veure mai més. El fadrí també va marxar a fer les amèriques. Durant la Guerra Civil el mas allotjà uns setanta refugiats procedents d 'Andalusia. Durant un temps també acollí capellans i bisbes com a presoners .</p> | 41.7410900,1.7044200 | 392268 | 4621841 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88541-foto-08178-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88541-foto-08178-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88541-foto-08178-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 24) com Cal Dalmau. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 36). El mas està molt a prop de l'Eix Transversal (C-25). S'hi accedeix per un camí a mà esquerra que surt de la carretera que va de Rajadell a Fals, pocs metres més amunt de la C-25 (aquest trencall és en terme de Fonollosa). El conjunt es situa ja en el pla de Fals, a un nivell més elevat que la vall de Rajadell. Anteriorment hi passava el camí ral, procedent de Sant Amanç i el Peric i en direcció a Fals. Les terres dels encontorns, que eren feixes, han estat aplanades a finals del segle XX. Actualment hi ha una explotació forestal a l'entorn. Cal Dalmau forma un conjunt d'un gran interès ja que el fenomen de les colònies agràries (del qual n'existeixen exemples escassos) és poc conegut. Cal Dalmau constitueix un intent interessant per implantar un model arquitectònic (i social) inèdit al món rural. Pero no només va restar inacabat l'edifici dels parcers (almenys no es va ocupar), sino que també segurament no es varen posar en funcionament la font amb l'escalinata que havia de conduir a un espai de lleure i el pou-torre que havia d'acollir un molí de vent per impulsar l'aigua. Segons Ernest Molins, també hi havia hagut una fassina. L'interior de la casa de l'amo conserva elements interessants, com ara reixes de ferro forjat, pintura mural i mobiliari antic, tanmateix en males condicions (descripció 1993) Les inscripicions gravades a les llindes, corresponents a anys, són: - Llinda del porxo de l'entrada principal: 1876 - Llinda d'un edifici annex a la pallissa: 1914 - Portal d'entrada al recinte al SO: 1908 (amb dos escuts romboidals amb les 4 barres) - Rellotge de sol, amb la inscripció JD 1854 M (la data presenta dubtes) Recentment han aparegut notícies de l'existència d'un projecte per habilitar l'edifici com a hotel, conservant totes les parets exteriors amb la pedra original. El projecte contemplaria 60 habitacions i una gran sala de convencions per unes 250 persones. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88545 | Mas Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-centelles | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) RAFAT, Francesc (1982). 'Centelles'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1984) RAFAT , F (1987 RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 | XVIII-XIX | Restaurat. | Masia constituïda per un conjunt d'edificis que formen un clos tancat, que són la Casa Vella, la més antiga, la capella de Sant Simeó (fitxa 7), diverses dependències a llevant i ponent, i un habitatge modern a la banda sud, la Casa Nova. Fora del clos, a una banda de l'era, a ponent, hi ha l'antiga pallissa transformada en garatge, i altres construccions agropecuàries a ponent i a migdia. La Casa Vella segueix una tipologia molt propera a la masia basilical clàssica. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a llevant, que és modern) i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, de pedra vista i encarada a migdia, té un portal amb enormes dovelles de pedra. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb carreus escairats: una finestra quadrada i centrada amb ampit i un balcó a la dreta. Entre les dues obertures hi ha un rellotge de sol. Les golfes estan airejades per dues petites finestretes típiques, en arc de mig punt, amb funció d'assecador. La paret de la façana té, a la dreta, sota el balcó, un contrafort adossat modernament per reforçar la estructura, malmesa per un llamp, que va esberlar la façana. La paret que dona a llevant presenta una tronera en planta baixa, dues finestres emmarcades amb lloses i amb ampit a la primera planta, i una petita finestra en arc de mig punt a les golfes. També una petita terrassa moderna sustentada per columnes de formigó. La casa està dotada de dependències adossades a tramuntana i a ponent, entre elles tres tines (posteriorment transformades en dipòsits; actualment hi ha una tina). L'edifici a ponent, allargat, amb coberta a doble vessant, s'adossa en part a la banda esquerra de la façana principal: era un estable i menjadora, amb 10 o 12 mules. S'hi accedia per l'interior del mas original. A l'altre costat del pati, a la dreta, a llevant, hi ha un altre gran edifici exempt, un corral, pel ramat, amb coberta a doble vessant. Fou construït cap als anys quaranta del segle XX, i és més o menys contemporani de l'edifici, actual habitatge que tanca el clos per la banda de migdia. Al mig del pati hi ha un gran dipòsit circular. La Casa Nova es situa a migdia. L'edifici ha de correspondre als anys 30, ja que a la cara sud, la que dona a l'exterior, hi ha un gran portal amb la data 1936. Devia tenir funcions agropecuàries (al menys la part de darrera era la vaqueria), però als anys 60 (cap el 1965) es va convertir en la casa residencial de la família, convertint-la en un habitatge més petit, còmode i funcional que la Casa Vella. Es tracta d'una construcció rectangular allargada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, atès que actualment l'entrada a la casa es fa pel seu costat nord, encarada al pati interior. Les obertures són simples i l'edifici està totalment arrebossat. | 08178-52 | Centelles. NO del terme. | Centelles és un dels masos més antics del terme, relacionat en la primera època amb l'església de Sant Simeó (Fitxa 5). A l'Arxiu Històric de Manresa es conserva un pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas 'Cintillis' feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell, senyors del terme, a Ximeno Bernat de Manresa, per la quantitat de 56 morabatins. La venda inclou un altre mas, el mas de Pinós, i tot una sèrie de drets i jurisdiccions, i es fa com a alou lliure i franc, és a dir, exempt de càrregues i drets senyorials. Des dels primers temps coneguts la família que viu al mas té el cognom de Morera però el mas conserva el topònim Centelles o Sentelles Al 1280 hi ha un establiment fet per A. Nerell de Manresa a Bernat Morera de Centelles i al seu fill Ramon, sobre un tros de terra al Pla de Sant Simeó. Nerell diu que té el tros de terra per a Berenguer de Rajadell. Pere Morera de Centelles ven, el 1323, una esclava grega, Agnès, i el seu fill Nicolau, per 20 lliures. El mas passa a Raimon el qual tindrà al menys 4 fills: Guillermona, que el 1327 es casa amb Bernat Servitge de Guardiola i aporta 1000 sous com a dot i llegítimes de pare i mare; Pere, que serà l'hereu; Raimon; i Bernat. Possiblement sigui l'hereu, Pere Morera, o el seu pare, els que van comprar l'alou, ja que al 1320 tenim documentat un Arnau de Sant Simeó que viu al mas i considera Pere Morera com a amo seu. Al fogatge de 1365 hi figura Bonanat Morera de Centelles com a alouer esparç, o sigui, propietari de la terra. En aquest moment només hi ha dos pagesos al terme de Rajadell amb aquesta condició; ell i en Domingo de Cirera. La resta de masos són del senyor de Rajadell o bé de ciutadans de Manresa. No tenim notícies del Mas fins el 1545, amb el testament de Constança, muller de Joan Centelles, que sembla que viu al mas fa anys. Sabem que al 1517 vivia al Mas un Joan Sentelles casat amb Constança i que tenia tres fills: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però no consta aquesta família en les convocatòries fetes als pagesos del terme pel senyor de Rajadell, Francesc de Cruïlles, els anys 1529 i 1543. Potser estava inclòs en una jurisdicció civil que no era la del senyor de Rajadell. Per tant, no podem assegurar la continuïtat del mas durant la crisi de finals del segle XV, tot i que es possible que fos un dels pocs masos no abandonats en aquest moment a Rajadell. D'altra banda sembla que el topònim s'ha convertit en el cognom de la família. En el fogatge de 1553 hi consta un Pere Sentelles. Però en realitat aquest Pere Sentelles es deia Pere Santpere i era filla de Camps. S'havia casat amb Joana, neta del Joan Sentelles esmentat més amunt i que era l'hereva del mas per la mort del seu pare Gaspar. Novament, el topònim de la casa s'imposa i els fills de Pere i Joana portaran el cognom Centelles. El 1558 Joana Sentelles fa testament i nomena hereu el seu fill Joan. Deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç i un ducat a la capella de Nostra Senyora del Roser de l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles demana al Vicari general de Vic permís per edificar una capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), dedicada a Sant Simeó, atès que l'antiga església de Sant Simeó (fitxa 5), que va funcionar entre els segles XI i XV, i que havia tingut categoria parroquial, estava en ruïnes. Degut a les condicions especials que ja hem apuntat d'aquest mas, en tant que alou, durant els segles XVI i XVII sorgiren conflictes entre el senyor de Rajadell i el veguer de Manresa en disputa per la seva jurisdicció. A finals del segle XVI els senyors del terme (Guiomar de Cruïlles, muller de Bernat Eimeric de Manresa) reclama la jurisdicció del mas (no devia ser la primera vegada). El Consell de Manresa envia un memorial de greuges al Capità General a Barcelona contra Bernat Eimeric, al·legant que la jurisdicció pertany al Veguer de Manresa. El litigi torna a fer-se palès el 1630: en una concòrdia entre el rector de la parròquia de Rajadell i Jaume Centelles, aquest rebutja la reclamació del rector de que li pagui el delme al·legant que no l'ha de pagar en virtut l'acte de venda per Guillem i Ramon de Rajadell a Ximeo Bernat i als seus 'perpètuament' dels Masos Centelles i Pinós el 1248, explicat més amunt. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva la 'Causa de Jaume Grau i Pere Grau, pare i fil,, contra Josep Centelles, agricultor del terme de Sant Amanç i Rajadell', del 1689. (Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598). La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. El 1757, en els capítols matrimonials de Francesc Centelles amb Rosa Oller, el seu pare, Aleix Centelles, el fa hereu universal de totes les cases, terres bens i drets. No hi ha Centelles a la confraria de Sant Sebastià, però els Centelles han estat presents a la de sant Amanç, des del Joan Sentelles, que és el tercer administrador conegut fins al Joan Centelles, que en serà el darrer. La continuïtat de la família Centelles arriba al segle XX i XXI. Ramon Centelles va ampliar la casa amb noves edificacions, i el 1936 va bastir l'edifici conegut per la Casa Nova. El 1969 el seu fill Ramon la va rehabilitar com a habitatge principal de la família. | 41.7505800,1.6604000 | 388624 | 4622951 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Mas Centelles o Sentelles. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 20), amb el nom de Centelles (Casa Vella). La Casa Nova no està inclosa. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 34), amb el mateix nom.Tot i que les actuals estructures corresponen als segles XVIII i XIX, el mas té un origen clarament medieval.Es situa al sector sud de l'altiplà de Fonollosa, en un terreny elevat sobre la vall de la riera de Rajadell, en una zona de conreus (actualment cereals i farratge). S'hi accedeix des de Fals (pel Pinyer), des d'Aguilar de Segarra o des de Can Amanç de Rajadell, passant per Can Tàssies.A l'era i a l'entorn es conserven, al descobert, pedres de molí fariner, una gran base de premsa d'oli, elements de premsa de vi (una base de premsa, premses de gàbia amb arbre,....), 4 piques d'oli, corrons, arades, etc.A la façana de migdia de la Casa Nova, sobre la gran porta d'entrada, hi ha la inscripció Ramon Centelles 1936, amb uns rajos o centelles gravats a sobre el nom. Sota l'angle de la coberta de la paret de ponent de la Masia Nova hi ha gravat l'any 1965, any de la construcció de la nova residència.A la façana principal de la Casa Vella hi ha un rellotge de sol amb la data 8 d'abril de 1948 i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'.Cada 15 d'agost baixen a Sant Amanç per la festa Major. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88546 | Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses | <p>RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34</p> | XVI-XXI | Totalment restaurat al segle XXI | <p>Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416).</p> | 08178-53 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural).</p> | 41.7084500,1.6834300 | 390467 | 4618244 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom. Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta. Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli. Presenta diverses inscripcions gravades: - Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794 - Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802 - Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria) - Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913. - Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857 Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'. Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/ A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88547 | Can Torra del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torra-del-forn | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984 ) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 214-20 | XVII-XIX | La casa està en bon estat. La façana de migdia ha estat reformada recentment. Estany abandonat. | Masia definida per un conjunt de construccions, encapçalat per un cos residencial, perfectament diferenciat i format també per dos grups de tines (al nord i al sud ), una gran bassa, viver o estany, un pou, dues construccions separades (una al costat de llevant de la casa i l'altra enfront del pati), un forn d'obra i, a uns 75 m. de la masia, una font (Font de can Torra, fitxa 105; no localitzada). La casa segueix una tipologia que s'allunya de la resta de masies de l'entorn. En realitat sembla que es tracta d'un mas típic que al segle XIX va ésser ampliat amb la construcció d'una façana amb porxo, a la part de migdia, amb dues galeries, a planta baixa i planta pis. La part nord de la casa segueix els canons tradicionals: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Te un petit cos afegit amb coberta a una vessant. Aquest cos s'amplia per la banda de migdia, allargant la mateixa planta rectangular de la casa, amb la construcció d'una nova façana principal, configurant tot l'edifici una coberta a tres vessants. Tota la façana constitueix una galeria de dues plantes: la de la planta baixa conforma un porxo, ample, sostingut amb cinc pilars. La del primer pis està constituïda per una balconada que segueix el mateix estil i proporcions, amb els cinc pilars. En planta baixa hi ha tres portals disposats a distàncies regulars: dos amb arc escarser i un altre, més petit, que dóna accés a la sala de la premsa. Tota la construcció està bastida amb pedra. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana porxada, que té una tonalitat groga-ocre. L'edifici s'aixeca a l'esquerra del camí de Can Torra. La façana oest del gran edifici limita el propi camí, proporcionant una impressionant perspectiva en alçada i una imatge de construcció sòlida i massissa, una mica atalussada. El parament presenta 4 grans finestres rectangulars a la planta superior, i 4 més petites a sota. Hi ha dos grups de tines (descripció PEP 1993). Les de migdia formen una construcció típica amb coberta a una vessant que conté dues tines circulars i restes d'un barracó a la part de les boixes. Les del sector nord, més interessants, estan constituïdes per cinc tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. Les tines estan construïdes en un lloc amb fort desnivell del terreny, de manera que a la part posterior només ha calgut aixecar una paret de pocs centímetres. Actualment no tenen coberta. Amb aquest exemple es pot veure la tendència, en la construcció de tines, a la màxima economia. Això permetia donar solidesa a les construccions i en aquest cas estalviar-se una paret . De les dues construccions separades, la més interessant és la que s'aixeca al costat de llevant, paral·lela a la casa. Té dues plantes i coberta a una vessant. El sostre entre planta i planta és fet amb volta catalana, de grans dimensions (descripció PEP 1993). Te una porta amb arc escarser i una obertura a sobre amb una gelosia de rajola. Es un femer, segons Molins (2020:219). Un element destacat a l'entorn de la masia és la bassa, força gran, i el pou, que recullen l'aigua abundant que neix en aquest indret procedent de la conca de recepció del torrent. Aquests elements hidràulics aporten un to volgudament romàntic a la masia. La bassa és quadrada i no es de rec, sinó que recorda un estany romàntic i de lleure típic de les torres benestants. Al centre sobresurt una petita illa, on devien créixer espècies vegetals d'ambient aquàtic. Actualment, l'estanc és buit. Els propietaris del mas tenien una barca de rems que navegava per l'estanc. El pou presenta coberta troncocònica, porta de fusta i una pica de pedra En un lloc més amagat, entre dos til·lers, hi ha un forn d'obra. A uns metres de la casa, a migdia, hi ha dues construccions modernes. Una te l'estructura que recorda les tines (podrien ser dos tines modernes) | 08178-54 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme. | El torrent de can Torra era conegut fins a primers del segle XVI com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja. També Roig de l'Oliver, Dega, Torredegana i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). Les altres no superaran l'abandó produït per la crisi de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la a Can Torra, l'actual Torre del Forn (segons Rafat 1993, era l'antiga casa El Noguer però Molins 2020 ho descarta). Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà o nebot, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Segons Rafat (1993), en un moment determinat, Francesc és anomenat popularment el Torra del Noguer. Més tard, quan els Torrellardona perden el nom al mas de l'Oliver (que era anomenat el Torra de l'Oliver) i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre, la casa passa a dir-se, simplement, can Torra, oblidant el Noguer. Per la seva banda, Molins (2020:214-20) no creu que tingui un origen medieval ni que sigui el Mas Noguer medieval. Creu que la Torre del Forn va originar-se a partir d'una segregació de la Torre del Noguer (Parcerisses) en un moment indeterminat. Molins fa un llarg relat de la família Torra, posseïdora del Mas, des del segle XVI. El primer que esmenta es Josep Torras (1643-1726), casat el 1666 amb Jerònima Lladó. Era fill de Miquel Torras i net de Cristòfol Torra, masovers del Mas del Forn de Santa Llúcia (es per aquest fet que Molins suggereix que el sobrenom del Forn de cal Torre tindria aquest origen). A Josep el succeeix el seu hereu Simeó (1684-1752), i a aquest, el seu primogènit Valentí, que mor el 1781. Fa hereu al seu fill Simeó Torras Ferrer, casat el 1778 amb Maria Parcerisas. Aquest mor el 1792. Hereta el mas Joan Torra Parcerisas, que a la seva mort el 1837 traspassa la propietat al seu fill gran Josep Torra Portella. El 1862 l'amo de la Torre del Forn i l'amo de Parcerisses van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un capellà dit Joan Guitart. La despesa anual era de 100 ducats i per tal de garantir-ne el pagament van hipotecar els masos respectius. Josep Torra va anar acumulant deutes i va ser embargat en un parell d'ocasions. El seu fill Antoni Torra Prat va heretar el mas. Aclaparat pels deutes, va perdre el mas; en compliment d'una sentència judicial, va anar a subhasta el 1895 i va ser adjudicat a l'únic postor. Andreu Pons Santacreu. L'antic amo, l'Antoni, va haver de treballar de peó de mantenimemnt de carreteres per l'Estat. Pero per això era un home molt envejat a Rajadell, perquè guanyava un jornal diari, petit però segur, i perquè plogués o fes sol ell tenia el jornal, mentre que els pagesos vivien en la incertesa, sempre mirant el cel, pendents d'una pluja que no arribava, del vent seré o d'una pedregada. L'Antoni morí el 1919. El nou propietari, Andreu Pons, era un comerciant que al morir solter el 1913, va transferí la propietat al seu germà Ignasi. Com que aquest era militar, tenia cura de la finca el seu nebot Francesc Costa Pons. El 1918 la propietat es traspassa a Antoni Altisent Feliu de Barcelona. El 1922 aquest la ven a Magí Baqués Cots de Ripollet, comerciant de vins i licors. Baqués recollia vi de tot Rajadell en carros i el carregava al tren a l'Estació de Rajadell. Estava casat amb Maria Samaranch. Durant la Guerra Civil, Maria Samaranch va donar refugi a la casa a una monja que donava classes a un grup de nens de la zona. A l'entrar els nacionals a Rajadell, un militar d'alta graduació s'hostatjà una nit a la Torre del Forn. Els següents hereus van ser el fill de Magí Baqués, Pere Baqués Samaranch i el fill d'aquest Magí Baqués Miró, que morí el 2014. Aquest darrer va fer importants reformes a la casa. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana de migdia. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX. La Torre del Forn es protagonista d'una anècdota històrica datada el 1906 o 1907. Segons la Revista 'La Actualidad', una partida carlina liderada pel General Guillermo Moore Arenas es va lliurar a la Guàrdia Civil a la Torre del Forn de Rajadell. Sota l'epígraf 'Agitación carlista en Cataluña', es publiquen 4 fotografies. Dos son de la casa i les altres dos són 'posados': en una es veuen 10 integrants de la partida carlina i l'amo de la casa, i en l'altra, l'escamot de la guàrdia civil, amb 11 homes, amb el tinent Emilio Maíllo al front. Es tracta d'una de les moltes insurreccions carlines que hi havia a l'època. El 20 de desembre de 1906, Guillermo Moore, encapçalant una partida de 22 voluntaris, va dinamitar un tram de via a prop de Gelida. Perseguit per la guàrdia civil, va fugir amb els seus homes cap a Rajadell, on esperava comptar amb l'ajuda de l'amo de la Torre del Forn, que simpatitzava amb la causa (molts propietaris rurals de la comarca eren carlins però no podem saber qui era l'amo que va acollir els carlins). Tal vegada hi va haver una delació per que la Guàrdia Civil, el dia 22, va encerclar la masia. Els revoltats es van rendir sense que es disparés un tret. | 41.6956800,1.6911700 | 391090 | 4616816 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O can Torra o Can Torra del Noguer, o el Noguer (nom antic). També Can Torre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 74), amb el nom Can Torre del Forn (Can Torre)Es tracta d'un mas de clar origen medieval, tot i que les actuals estructures conservades no es poden remuntar més enllà del segle XVII o XVIII.El mas es troba situat a l'extrem de la vall del torrent del mateix nom. La conca de captació del torrent de Can Torra s'eleva davant mateix de la masia. El torrent, en algun punt canalitzat , neix en aquest indret. L'estany constitueix una transició cap als horts. A prop hi ha bosc de pi.De la masia en destaca l'interessant façana porticada, molt singular. El conjunt (amb les tines i l'estany) es conserva sense intrusions modernes i manté una bona relació amb l'entorn.Les llindes de pedra contenen les següents inscripcions gravades:- Llinda de l'arcada principal de la façana sud : 1896- Llinda d'una finestra de la banda nord: Joan Torra 1806- Llinda de l'arc del portal lateral: 1619 (Aquesta data deu fer referencia a alguna inscripció anterior del mas, ja que aquest portal és, amb tota seguretat, contemporani al de 1896).La visita efectuada el 2021 no ha permès visualitzar les tines i el forn d'obra. Si que s'han pogut veure, de lluny, l'edifici separat de llevant, l'estany i el pou. Les descripcions estan extretes del PEP (1993).Es conserva una premsa molt antiga. Sota el porxo de migdia, en planta baixa, hi ha un carro. Al camí hi ha una mola de molí, de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88567 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit-0 | XVIII-XX | Rehabilitada a finals segle XX | Casa de pagés molt modificada per una contundent rehabilitació que va afegir trams de paret i transformar els volums. La construcció original era de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, que mira al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes. El cos meridional, amb coberta descendent sobre la façana, presenta la façana principal amb doble entrada, una a la planta baixa, i una altra a la planta pis a la que s'accedeix per una terrassa mitjançant una escala de pedra. La façana llueix un arc escarcer o de descàrrega cec. El cos septentrional presenta també la coberta descendent sobre la façana, una mica arrodonida. A l'extrem NO presenta una terrassa elevada sobre la planta pis. Actualment a les parets s'ha deixat la pedra vista. Es conserven les finestres emmarcades amb brancals de carreus. Adossada al SE, hi ha un cos adossat amb la coberta a una vessant. A la part SO, sense contacte amb la casa, hi ha un cobert de factura moderna. | 08178-74 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Per les dates de les llindes, es tracta d'una casa del segle XVIII reformada al XIX A finals del segle XX ha estat rehabilitada. | 41.7450900,1.6763500 | 389941 | 4622321 | 1762 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.2). Al cadastre figura com construida el 1950.La casa s'assenta sobre un banc de pedra. A l'interior de la casa es conserva encara una tina. A l'entorn del cobert hi ha rastres de canalitzacions excavades a la roca, sobretot a la part O., la part que dona a un torrent força profund. Fou rehabilitada sense respectar la seva tipologia tradicional i original. S'hi ha fet un empedrat modern i una piscina. Entorn boscòs, amb pins joves. Hi ha alguns corrons a les immediacions.Conserva tres inscripcions gravades:- Llinda de la porta superior de la façana sud amb la inscripció 1762. Entre 17 i 62 hi ha una creu gravada- Llinda de la porta inferior de la façana sud amb la inscripció [BA]CAR[DIT]. Actualment molt borrada- Llinda de la finestra de la façana nord: TON BACARDID AÑO 1873 | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88569 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-1 | Piñero, Jordi. PEP 1993 RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 Informació oral: Montserrat Barrera MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 138-145 | XVIII-XX | Masia tancada per un clos a l'interior del qual hi ha la casa, un pati, coberts i la pallissa. Separadament hi ha un conjunt de tines i una nau moderna. La casa té una estructura complexa, ja que degut a les diverses ampliacions s'ha canviat l'orientació i la porta d'accés. Actualment està composta pel cos primitiu (orientat de nord a sud) i un cos adossat (segons una llinda, del 1745), d'orientació inversa. Ambdós cossos són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Sobre aquesta estructura s'hi han agregat dependències a llevant i a tramuntana. Les parts més antigues de la casa són a la planta baixa, on es conserva un volta de pedra i unes cambres amb enllosat. El primer pis es realitza al segle XVIII, segons les inscripcions de les llindes. Les parets de la casa són fetes majoritàriament de maçoneria, amb restes d'arrebossat de color ocre. Hi ha diverses finestres emmarcades amb carreus. L'actual façana principal (a llevant ) té una porta adovellada i unes escales d'accés. L'entrada està protegida per un espai clos o baluard i el portal exterior té com a llinda una biga de fusta inscrita amb un llarg text, molt difícil de llegir. En una fase més moderna s'hi ha afegit un cos amb una galeria, balcons i una terrassa. El conjunt, però, manté el caire tradicional. Els coberts i les dependències de treball són a la banda de migdia, i la construcció principal havia estat la pallissa. Les tines, a la banda de tramuntana i fora del clos, formen un conjunt admirablement conservat, ja que la propietat van fer arreglar el sostre i les portes. Es tracta de la típica construcció allargada amb vuit tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. Adossada hi ha una torre-transformador d'electricitat. | 08178-76 | Pla del Junyent. | Al segle XIII el mas ja existia i era conegut com Cases Ferreras. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Joan Vals (Valls), alies Ferreres, del mas Quasferreras. La família Valls procedia segurament de la parròquia de Monistrolet. Joan Valls estava casat amb una pubilla Farreras, de la casa Ferreres, i el cognom Farreras s'imposa sobre el cognom Valls: el 1557 tenim documentat un Joan Valls de Cas Ferreras, i el 1571, un tal Francesc Farreres, fill de l'anterior. Al final de segle, l'hereu era Franci Valls àlies Ferreres, però per una sèrie de circumstàncies, el mas passa a la seva germana Joana, primer, i a la seva germana després, la pubilla Beneta, casada amb Joan Braquet. Joana, filla de la pubilla Beneta Valls, es casa el 1584 amb Baltasar Junyent, un fadrí que havia treballat al mas. Així ho documenta la genealogia feta per l'actual família des del segle XVII. Junyent era probablement un inmigrant occità (tot i que Molins, 2020: 139, ho desmenteix, afirmant que era del Mas Vallòria de Rajadell i que vivia a Manresa). El fet es que al casar-se amb la hereva de la casa, Junyent pren el control i acaba comprant la casa a la seva sogra Beneta, carregada de deutes. Els germans Valls van intentar recuperar la titularitat, i van mantenir alguns litigis amb en Junyent, pero finalment en Baltasar Junyent va poder reafirmar la seva propietat, sobretot gràcies a les inversions fetes del seu peculi a la casa. A partir d'aquest moment, es denominà la casa amb el cognom Junyent. Al 1606 van continuar els litigis entre els hereus Farreres i Baltasar Junyent. Aquest mor el 1608. L'hereu es Maurici Junyent, i l'hereu d'aquest, Maurici Junyent (II), que mor el 1692. És succeit pel seu primogènit Jaume, que mor dos anys després. El control passa als tutors dels fills. Es conserven inventaris de 1703 i de 1712, i d'altres de posteriors. El nou hereu Josep Junyent es casa el 1713, i el seu fill Josep heredarà la casa. Aquest casà amb els Junyent de Camps. El nou hereu, Joan Junyent Junyent mor el 1832. La casa passa al nebot, Sebastià Junyent, casat amb una filla de l'amo de can Dalmau. D'altra banda, el 1853 Esperança Junyent es casa amb Urbici Selga Miralles. El fill de Sebastià, Francesc Junyent Dalmau hereta la finca. A finals del segle XIX la casa passa per un moment crític; els Junyent estaven endeutats i empenyoren la finca. Tot i està a punt de perdre-la, Francesc torna el prèstec i no perd la heretat. Francesc mor el 1917 i nomena hereu al seu promogènit Indaleci. A un altre fill, Francesc, li deixa la casa on vivia, Cal Per Força o Cal Nel·lo (fitxa 73), ubicada a la mateixa finca. Indaleci aixeca la hipoteca i el seu fill Francesc el successeix com a propietari i hereu. Francesc va fer la guerra amb el bàndol republicà i retornà a la finca, pero obligat a fer el servei militar a posteriori, les seves germanes s'enfontaren a una posguerra amb moltes dificultats. Morí el 1957. Els seus hereus mantenen la propietat de la finca. Actualment s'ha reconvertit en allotjament rural. Les tines van funcionar fins els anys seixanta del segle XX, aproximadament. Cada tina corresponia a un parcer. Per a més informació de les famílies que han habitat el mas, vegeu MOLINS (2020: 138-145). | 41.7167100,1.7175900 | 393323 | 4619118 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | No hem pogut accedir dins el clos (la descripció es la del PEP 1993).Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 40), amb el nom de El Junyent. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 38), amb el mateix nom.Tot i que les estructures actuals de la casa es remunten al segle XVIII, l'origen del mas es medieval. A l'entorn immediat s'hi observen uns grans blocs de roca de conglomerat i una immensa alzina centenària (fitxa 162), elements que donen empremta a l'indret. La casa s'assenta sobre una codina elevada i la roca aflora en algun costat. També hi ha una bassa. L'entorn proper és força planer, amb diversos conreus.Va ser una masia important, ampliada en diverses etapes, sobretot a partir del segle XVIII. Destaca el conjunt de tines, admirablement conservades. Les de la part dreta son més altes i tenen la inscripció FJ 1945 al frontó.A l'entorn hi ha diversos corrons.La casa presenta un seguit de llindes amb inscripcions i dates gravades:- Llinda de la porta de migdia del cos adossat: L745 (les dues primeres xifres estan escrites d'una manera estranya, però interpretem que cal llegir 1745)- Llinda de la façana de migdia (avui interior ) del cos principal: 1728. Formava part de l'antiga façana exterior.- Llindes interiors del primer pis: 1787 i SEBASTIÀN JUÑEN AÑO 1856- Llinda interior a la planta baixa: 1859- Inscripció sobre una biga de fusta que fa de llinda al portal d'entrada de la lliça (es un llarg text molt difícil de llegir): [...J 18[?]A la casa es conserva una premsa, un dipòsit per guardar l'oli i documentació històrica. També un arbre genealògic dels Junyent.El mas te un ús residencial, i a més, de turisme rural, ja que una part està adaptada com a residència-casa de pagès des de 1994, amb capacitat per a 7 persones (caps de setmana i estius, amb degustació gastronòmica). A l'any 2018 o 2019 van obrir un nou espai de lleure, l'Espai Era.La foto 1 es de 1993 (correspon a PEP 1993) | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88571 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-5 | RAFAT (1985) RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 149-152 | XVII-XX | La casa, rehabilitada modernament, està en bon estat. Les tines estan en estat de ruïna | Masia amb un grup de tines. La masia forma un cos perfectament definit, sense que s'hi observin modificacions importants. És de planta rectangular i està dotada de coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció gairebé prototípica. Destaca la uniformitat dels carreus de les façanes, la major part de pedra vista. Són de mida mitjana, amb tendència a ésser quadrats. A les juntures hi ha pedres més petites. L'edifici és auster i amb poques obertures. La façana principal, al SE, té un portal de punt rodó adovellat, una mica rebaixat, amb brancals de pedra, desplaçat a la dreta, i dos finestres quadrades petites emmarcades amb brancals de pedra. A la banda NE hi ha diverses cossos adossats a la casa, amb coberta a una vessant. La construcció més gran correspon a un estable, que comunica amb un porxo sustentat amb dues arcades. A 50 m al SE de la casa hi ha les ruïnes de l'antic edifici de les tines, totalment exempt, actualment en ruïnes. En total aixopluga vuit tines, agrupades formant una construcció típica allargada, molt alta, de planta rectangular. L'extrem SE de l'edifici està acabat de forma absidal. Les tines estan disposades a la banda de tramuntana d'un camí. Al costat NE, les tines (7 de circulars, i una vuitena adossada més petita) presentaven els corresponents barracons, amb les boixes, adossats els uns als altres i coberts a una vessant. Les parets estaven reforçades amb tensors de ferro. En un extrem hi havia el cobert amb la premsa. Les dimensions de les tines són variades: n'hi ha dues de dos metres de diàmetre, quatre de tres metres i dues més d'1'75 metres de diàmetre i quatre metres de profunditat. | 08178-78 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | Aquest indret en època medieval (segle XIII) era ocupat per dos masos que s'anomenaven Coll de Cirera i, més endavant, el Coll del Gem. Formaven part de l'anomenat Lloc de Cirera. Coneixem, per un document de 1280, que a una de les cases hi havia un tal Arnau, mort el 1297. També hi ha notícies dels seu fill Bernat, a partir d'aquest any, casat amb Saura. Van tenir 7 fills; l'hereu, Bernat, es queda la casa. A l'altre mas del Coll hi vivia Cardona del Coll, casat amb Maimona Alarigues , procedent del lloc veí de Novelles. El 1369 els propietaris (família Bernat de Manresa) es van vendre als senyors de Rajadell totes les terres i drets que tenien al Lloc de Cirera. A causa de la crisi del segle XV aquests masos van quedar abandonats, però a les darreries del segle es tornaren a repoblar. El Coll del Gem va ésser reocupat per la família Xuriguera. Sabem que al 1531 Joan Xuriguera és hereu del mas Coll del Gem. Podria ser fill de Bartomeu i Isabel, els amos del mas Enveja. El seu germà Antoni es queda el Mas Enveja i el primogènit Joan assumeix el nou establiment del Coll del Gem. El 1546 el Joan te un litigi amb el batlle Gil Massana i el senyor de Rajadell Francesc de Cruïlles, i el 1547 es constata que el Xurigeura deu diners al Senyor. El fogatge de 1553 es indica que el titular del mas es Josep Xoriguera, ja que l'hereu del mas, Joan Xoriguera, està pres al castell. No s'expressa el motiu, però el més probable és que fos per deutes. Després queda lliure quan Cristòfol Montconill i Alfons (Toni segons Molins) Xoriguera paguen una fiança de 100 lliures a Guimar vídua de Francesc de Cruïlles, senyora del terme. Segons Rafat, Joan Xoriguera era fill de Josep Xoriguera, un dels 9 pagesos que convoca el 1529 el senyor del terme Francesc de Cruïlles per tal de tractar d'un cens. Però segons Molins (2020: 150), Joan es fill de Bartomeu i no parla de cap Josep. Joan Xuriguera es va casar amb Àngela del mas Soler de Camps i van tenir molts fills. Joan Xuriguera, el fill i hereu, es va vendre a gràcia Coll del Gem al seu oncle Antoni Xuriguera, hereu del mas Enveja, per 40 lliures. Antoni queda com possessor. El 1565 Joan Xuriguera va voler recuperar el mas que usufructuava l'oncle. A més de les 40 lliures de l'empenyorament, devia diverses quantitats als seus germans Magí i Pere i cinc lliures que havia bestret l'oncle Antoni per als funerals de la seva àvia. Tot sumat feien 90 lliures. Va vendre's a gràcia el mas a Magí Casanovas per 150 lliures, 90 de les quals van servir per cancel·lar els dèbits anteriors. El 1567 Joan Xoriguera va tornar a tenir problemes amb la justícia i es novament empresonat acusat de robar cinc quarteres i mitja de blat a Miquel Junyent de Vallòria. Per retornar el valor del robatori, Magí Casanovas, que habita el Mas del Coll del Gem i que li porta les terres a Xoriguera, es obligat a pagar un ducat (11 ducats?) com a part del deute. Casanovas s'ha d'empenyorar i deixa un tros de terra a Pere Mas (del Bisbat de Llemotges, per tant, un immigrant occità), amb un contracte de boïga. En altres fonts hem vist un altre occità, Domengo Montràs, vinculat a la casa. Mentrestant, Joan Xoriguera ha fugit del poble. Segons Molins (2020: 149-153), Joan Xoriguera, que residia a prop de Cardona, va cedir el 1582 els drets del mas Soler de Camps (la casa de la seva dona) a Magí Rovira a canvi de 300 monedes d'or (360 lliures). El 1581 un tal Joan Rovira havia fet testament mentre residia al mas Coll del Gem. Pero qui tenia el mas Coll del Gem, com hem vist, tot i que en penyora, era Magí Casanovas, que s'hi va instal·lar el 1565 i que actuava com si en fos l'amo. Segons Rafat, el 1570 Joan Xoriguera es ven al mas a Francesc Massana, veí seu, que estava recuperant i engrandint el Mas Cirera i les cases de l'antiga quadra de Cirera. Segons Molins (2020: 149-153), El Coll del Gem s'incorpora al patrimoni de Francesc Massana, però desconeix el com i el quan. El 1592 Francesc Massana demanda el seu veí del Mas d'Enveja per un litigi de terres davant el seu Senyor, Bernat Eimeric. En Massana va explotar el mas mitjançant masovers. El 1575 Massana va arrendar el mas tres anys a Joan Aguileres del mas Pujol. Es coneixen els noms d'altres masovers, mossos i estadants del Coll del Gem, posteriors. El 1589-90 s'hi estava Antoni Bonet, el 1592-93 Joan Martí, el 1602-05 Joan Braquet, àlies el Joan Xic i el 1608 Joan Vilaró. Francesc Massana va arrendar el 1614 la casa i les terres del Coll del Gem a Joan Bertran i Joan Alsina, àlies Clavell, per tres anys, pero van morir abans del termini. El 1628 l'estadant o masover era Andreu Alias i trobem per primer cop la casa anomenada la Masia d'en Massana, denominació que acabaria substituint el nom antic. El 1679 el masover era Toni Gener de Monistrolet. El 1713 Isidre Oller, el pubill del mas Massana, va signar un contracte de masoveria amb Jaume Genovès. Després d'ell per la casa hi han passat innumerables masovers, la majoria dels quals romanen en l'anonimat. Bonaventura Font, nat el 1689 i mort el 1769, va ser un d'ells. Entre 1726 i 1736 va estar de masover al Forn de Santa Llúcia i a partir de 1750 el trobem al Coll del Gem, on el seu fill gran, Joan, era masover. El seu fill Francesc, casat el 1785 a la capella de Sant Miquel del mas Massana, va ser el següent masover de la Masia. A finals del segle XVIII va arribar a La Masia la família Portella, coneguts amb el sobrenom de Masiets. Un fill cabaler d'Isidre Portella, mort el 1803, anomenat Agustí, va ocupar la plaça de masover de la Masia. L'hereu Francesc es va casar el 1826. Un bon dia els masovers es van acomiadar de l'amo del mas Massana i van anar-se'n a una altra masoveria, primer a Braquets i després al Peric. Llavors Joan Pinyot Sallés, de cal Claret, i la seva dona van entrar de masovers a la Masia del Massana abans de 1868. El 1943 Francesc Roca Cots, de Manresa, entra de masover a la Masia, substituint el masover anterior que es deia Moncunill. El tracte amb l'amo Joan Vila-Massana era a la sisena. El 1962 la família va deixar la masoveria per anar-se'n a la del mas Calvet de Guardiola, que oferia millors condicions d'habitabilitat, ja que a la Masia no hi havia ni llum ni aigua corrent. Posteriorment, el Massana va decidir menar ell mateix la terra. Posteriorment hi va fer obres i els darrers temps la casa, que segueix formant part de la propietat Massana, ha estat ocupada per diverses famílies d'estiuejants. | 41.7118600,1.7094300 | 392636 | 4618590 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88571-foto-08178-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88571-foto-08178-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88571-foto-08178-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 44). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 39), amb el mateix nom: La Masia. Molins (2020:149) empra el nom antic: Coll del Gem. .Actualment es diu la Masia, però la casa correspon a una antic mas denominat Coll del Gem. El topònim s'ha conservat en una font situada al barranc que baixa de la casa: la font del GemTot i que els estructures semblen dels segles XVII-XVIII, el mas te un origen medieval.La dovella central del portal presenta un panot de ciment amb la següent llegenda gravada: R.F. 1944. Hi ha corrons a l'exterior.El mas es situa a la banda de ponent d'una terrassa, amb excel·lents vistes. S'hi albira perfectament el pla de Fals i la vall per on transcorre la riera de Rajadell, fins el pla de Bages: Sallent , etc. L'entorn proper està definit per una vegetació típica d'alzines i matolls.Destaca una gran alzina situada a 13 m al SE de la façana de la casa (fitxa 405).Les fotos de les tines del PEP 1993 constata el grau de deteriorament que han assolit un quart de segle després. En aquelles fotos es veuen clarament les estructures. Actualment l'edifici està molt més malmès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88575 | Can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-servitge | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià Ajuntament de Rajadell (2017:29-33) Domínguez Ferrer. Alba; Solera Gil, Eva (2009). Diagnosi i proposta d'actuació de la casa pairal de can Servitge. Treball d'Arquitectura Tècnica (EPSEB) | XVII-XIX | Força deteriorada i abandonada | Masia que conforma un gran recinte tancat que inclou diversos cossos residencials i dependències de treball adossades al costat oest, un cobert al costat est,, dos grups de tines i una capella, l'església de Sant Salvador de Vallformosa (fitxa 11). L'àrea interior del recinte estava enjardinada i tenia una piscina. A l'àrea residencial s'hi distingeix un cos central originari ampliat amb un cos per tramuntana i dos cossos bessons a migdia. El cos central respon a les característiques d'una masia clàssica setcentista. Es tracta d'una gran construcció de planta més o menys quadrada (la part de migdia queda en part solapada per la construcció dels cossos posteriors) amb coberta a doble vessant, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Una inscripció data la construcció d'aquest gran cos al 1756. Tanmateix segurament devia fer - se sobre una construcció anterior més petita. El material constructiu de les parets correspon a maçoneria amb arrebossat que llueix una capa de pintura de color groc. Les finestres que es conserven de la construcció del 1756 són les típiques emmarcades amb carreus. El primer cos ampliat sembla ser el de tramuntana. Aquest,, molt més estret, queda poc definit, ja que en una fase posterior la façana de llevant va ser unificada. Tot i això és força antic segons indica una llinda del 1680. Al sector contrari, a migdia, la casa ha estat allargada amb dos cossos bessons amb sengles cobertes a doble vessant que junts fan l'amplada del cos principal. El del costat oest és més antic. Segons una llinda del 1790, el del costat est sembla un simple afegit amb una galeria al primer pis que anivella la façana de migdia. Segurament a finals del segle XIX tota aquesta façana va ésser remodelada i convertida en façana principal. S'hi construí una escalinata i s'uniformaren els marcs de les obertures, en relació a les pilastres i les balustrades de les galeries noves. Aquesta obra podria coincidir amb la documentada al 1883, quan també es construí un portal secundari, a la façana lateral. Les dependències de treball consten de diversos cossos, comunicats per la façana de ponent de la casa. Coexisteixen construccions força antigues amb d'altres del segle XX. Una llinda data un dels cossos al 1787. Així mateix, la construcció situada a l'angle SE sembla tenir la forma d'una casa, però acullen algunes tines de grans dimensions. El 1945 es construí una torre elèctrica, també adossada. A la banda oposada (llevant) s'aixeca una altra construcció de treball separada del mas. La façana esta coronada amb uns remats triangulars que lliguen amb la decoració historicista de l'església. A l'exterior hi ha dues construccions independents del mas que contenen tines. La principal és a la banda de ponent. És una construcció típica allargada, amb els consegüents barracons a la part de les boixes. Consta de set tines. La construcció es troba totalment coberta de vegetació, però pel que es pot observar sembla que totes les tines eren quadrades (2 x 2,5 metres ). A l'altra construcció només hi consten dues tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. A part, ja ho hem dit, hi ha les tines que es troben al mas o a les seves dependències: unes cinc o sis. Segurament aquestes eren per a ús del mas, mentre que les exteriors eren dels parcers. | 08178-82 | Vallformosa o Can Servitge. SE del terme. | La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII de l'any 978. L'església de Sant Salvador de Vallformosa (a can Servitge) apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, tenia el rang de parròquia; és a dir que constituïa el nucli central de tota la vall. Al segle XI les terres de la parròquia formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme. La senyoria sobre les terres de Vallformosa corresponia a la família dels Eimeric. També hi exerciren drets senyorials el paborde de la Seu de Manresa -l'esglèsia de Vallformosa hi depenia- i el veguer de Manresa, El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Pel que fa als masos, el 1280 apareixen citats el següents a la parròquia de Sant Salvador: El Rouric, el Soler, El Mulnell (actual Barquet), Sagristà i Servitja . Durant els segle XIV i XV el mas queda desocupat. Només el Sagristà i el Rouric eren habitats. Al cens de 1719 a la Vallformosa es comptaven només 3 cases (entre elles cal Servitge) amb un total de 19 habitants. El cadastre de 1786 cita Josep Servitja com habitant de la parròquia de la Vallformosa. La inscripció de les llindes més antiga és del 1680. L'actual mas es per tant del segle XVII, tot i que l'obra principal de masia cal datar-la al segle XVIII. Durant el segle XIX can Servitge degué gaudir de gran prosperitat econòmica lligada a l'explotació de la vinya (indiscutiblement era la masia més important de la Vallformosa). Durant el segle XX la casa ha accelerat el seu procès de decadència. Als anys vuitanta del segle XX la masia canvia de propietaris i es transforma en una mena de granja o alberg per a joves. L'experiència no resultà gaire exitosa i el recinte fou clausurat per la guàrdia civil. El negoci entrà en bancarrota i el mas quedà embargat en mans d'una entitat d'estalvi. D'altra banda, a partir dels anys seixanta del segle XX, la finca al voltant de can Servítge, propietat de Miquel Rovira Perramon, fou venuda en parcel·les i s'inicà una urbanització rural coneguda amb el nom de can Servitge. Els nous propietaris venien majoritàriament de Terrassa, i els menys d'altres indrets de l'àrea Metropolitana de Barcelona, amb la intenció de fer-s'hi una segona residència. Els nous propietaris van tenir molts problemes per edificar i posteriorment legalitzar els habitages, ja que legalment, si tots edificaven una casa a les parcel·les, llavors el lloc es convertia en una urbanització, la qual cosa era il·legal. Així, la Generalitat va prohibir la construcció de les cases, i els veïns no podiem edificar ni signar les escrpitures. Llavors va començar un llarg periple veïnal i judicial. D'altra banda, els veins (una quarentena de famíles) es van autoorganitzar, i a través del treball comunitari, van instal·lar la electricitat a l'urbanització i van intentar portar-hi l'aigua corrent, amb grans dificultats, per la manca de pous. Hi va haver-hi moltes tensions i plets judicials. Amb el temps, les relacions amb l'ajuntament s'han anat normalitzant i finalment es va asfaltar la carretera que mena del poble a Can Servitge. Actualment, moltes de les cases estan habitades tot l'any. Respecte a la masia, que havia quedat abandonada, els veïns van fer un fons comú i van comprar l'edifici, inclosa la església. Actualment hi fa les funcions de local social, seu de l'associació de veïns i la de propietaris. S'hi fan actes públic i la festa major del barri (24 de juny). També la Castanyada, la festa de reis... i hi pugen les caramelles del poble. | 41.7140500,1.7632500 | 397117 | 4618767 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88575-foto-08178-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88575-foto-08178-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88575-foto-08178-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 70). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num.49).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic i una de les més importants de Rajadell. Data del segle XVII, a nivell constructiu, però que té origen medieval (habitada al segle XIII i abandonada al XIV), i convertida al segle XIX, amb l'apogeu de la vinya, en gran casal.S'ubica al costat del camí que segueix el torrent de l'Infern, al centre de l'urbanització de Can Servitge. Des de Rajadell s'hi pot anar pel camí de Can Massana i cal Font Figuera i des de Manresa i Monistrolet pel camí que surt del bosc del Suanya en direcció O. Pel que fa a l'interior de la Masia, el sector sud de la planta baixa ha estat molt modificat per la utilització de la casa com a alberg. El sector nord és el que conserva millor l'estructura antiga. Entrant pel portal secundari, a la façana de llevant, s'accedeix a una sala distribuïdora, típica del segle XIX. Des d'aquí es pot accedir a l'estable i al celler (que conservaba, al menys el 1993, botes i boixes, indicadores de l'existència de tines a l'interior de la casa) i a l'escala que condueix als diferents pisos. Hi ha una cambra especialment interessant amb una arcada de maó que sosté el sostre de fusta. Al primer pis s'hi troba la part pròpiament residencial de la casa. Presenta una decoració bàsicament del segle XIX, amb motllures als sostres, llars de foc decorades, alguna vidriera de colors, etc. Els elements més destacats són unes portes fetes amb fusta, tallada i decorada amb motius clàssics o d'inspiració gòtica.A l'interior del recinte on s'ubica el mas de la masia hi ha diversos espais lliures. El sector NE estava enjardinat amb una gran diversitat d'espècies vegetals, que actualment creixen espontàniament. Fins i tot hi ha un estanc petit, al costat de l'església, que ofereix un ambient decimonònic. Contrariament al camí actual, l'antic passava pel costat nord de la casa. A l'entorn del mas es troba la urbanització de can Servitge, que compta amb camp de futbol, piscina, etcEl mas presenta algunes inscripcions gravades en diverses llindes: - Llinda d'una finestra a la façana nord del cos principal: 1756- Llinda del balcó de la façana est: Miq[ue l] Servitja Any 1680- Llinda de la façana nord de la dependència adossada a l'oest: Any 1787 PAVLA SERVITJA .- Façana principal: PAULA SERVITGE 1790.- Portal de la façana est: 1883.La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993.El 2009 unes alumnes d'arquitectura van elaborar un projecte que tenia com a principal objectiu la realització d'una diagnosi de les lesions i deficiències observades en l'edifici, a més de la realització d'una proposta d'intervenció garantint la conservació dels seus valors històrics,culturals i estètics També realitzaren l'aixecament gràfic. Van constatar un procés de degradació accelerat.Existeixen unes normes urbanístiques subsidiàries de la zona de Can Servitge aprovades per la DG d'urbanisme en sessió del 15.11.2000. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88577 | Mas el Rauric, tines del Rauric i capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-rauric-tines-del-rauric-i-capella-de-santa-margarida | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. GAVIN, Josep Maria (1979) Inventari d'Esglésies. Num. 5. Bages. Artestudi Edicions Novembre 1979. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39. BENET I CLARÀ, Albert (1986) Precisions sobre la història d'algunes esglésies d'època romànica al Bages. Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 22. Juliol-Agost 1986 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2000) Santa Margarida. La desapareguda capella de can Servitge (avui can Batlle). Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 122. Pp. 103-106. Octubre-desembre 2000 | En ruïna. La vegetació dificulta força el reconeixement de l'immoble. Casa quasi desapareguda. Tines millor conservades | Conjunt corresponent a un antic mas, avui en ruïnes, de les que només s'identifiquen actualment diversos grups de tines. Subsisteixen alguns murs, sobretot al sector NE, que podrien correspondre al mas i/o a la capella de Santa Margarida, que coneixem per cites documentals. La ubicació exacte i la descripció tant del mas com de la capella que hi tenia al costat, per tant, és impossible, ja que pràcticament no en queden restes. Possiblement s'utilitzessin altres parts del conjunt com a habitatge, tal com sembla indicar l'existència de revoltons en una de les tines. Els immobles destinats a tines, en canvi, s'han conservat millor i són més fàcilment identificables. D'acord amb la descripció detallada feta per Piñero (PEP 1993; la visita efectuada el 2020 en dificulta la validació, degut a la frondosa vegetació), es poden identificar tres grans grups de tines prototípics i dos de més petits, en un estat més degradat. En total es conserven 24 tines que són identificables, però podria haver-ne més, actualment ocultes. Un primer grup està situat al costat de tramuntana del camí. Es tracta d'una construcció típica allargada formada per diferents cossos adossats. Hi ha sis tines: cinc de cilíndriques, de 2,40 metres de diàmetre, i una quadrada, de 2 x 2 metres. Un segon grup de tines és situat al sector est, entre els dos camins que segueixen en aquesta direcció. Aquesta construcció és la més ferma i ben conservada. Segueix el mateix model típic, amb barracons a la part de les boixes. Consta de 9 tines: una quadrada de 3 x 3 metres; 5 de cilíndriques, de 2 metres de diàmetre, i tres de molt petites (tinois), que mesuren entre 1'5 i 1'7 metres de diàmetre . Un tercer grup és situat al sector SO en una posició elevada respecte del camí. La construcció es troba força deteriorada i consta de 5 tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. A prop s'aixeca una altra construcció, petita, amb coberta a una vessant. Podria correspondre a tines o bé tenir altres funcions de treball o d'habitatge. És inaccessible a causa de la vegetació. Finalment, hi ha dues construccions més amb dues tines cadascuna, situades al costat de migdia del camí. Prop d'aquí s'observa un element interessant. Es tracta d'una petita construcció amb volta, molt ben feta, que devia servir per emmagatzemar l'aigua que naixia en aquest punt. | 08178-84 | Vallformosa. Solella del Rouric. SE del terme. | El Rauric apareix citat el 1280. El mas pertanyia a la parròquia de Sant Salvador de Vallformosa. Durant les crisis dels segles XIV i XV fou un dels pocs masos que no s'abandona. Almenys el 1553, en fer recompte de les famílies de les parròquies de Sant Salvador de Vallformosa i de Monistrolet, s'esmenta Valentí Campserver, que ocupava el mas Raurich. Segons Ernest Molins, Capserver era de Fals. El cadastre de 1786 cita Salvador Raurich com habitant de la parròquia de la Vallformosa. El mas va ser habitat per masovers fins els anys 60 del segle XX. Quan va ser adquirit per can Massana en aquestes dates, el procés de deteriorament s'accelerà i es procedí a un enderroc exprés de la casa, que es conservava sencera, per tal d'alleugerir l'impost de contribució. Gavin (1979:148) publica una fotografia antiga (dels anys 70 del segle XX?) de les ruïnes de Santa Margarida del Rauric, i afirma que avui (anys 70) ja no en queda res. Es veu a la dreta estructures que identifica com de la capella, i a l'esquerra hi ha la façana d'una masia molt gran. Segons la Catalunya Romànica (Benet, 1984:39), la capella de Santa Margarida del Rauric (Rajadell) estava situada dins l'antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric. El Rauric està a la partió entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola i tal vegada el mas, o potser només la capella, estigué en terme de Guardiola. Efectivament, l'antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell. No degué passar mai de capella rural. L'església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola (per tant podria tenir origen romànic). Dos anys més tard, Benet (1986) sembla rectificar quan és informat d'una possible capella dedicada a Santa Margarida localitzada dins el terme de Sant Salvador de Guardiola. L'any 2000 Capdevila (2000: 103-106) dona notícia d'una desapareguda capella de Santa Margarida de Guardiola relacionada amb can Servitge (es tracta d'un Can Servitge, avui Can Batlle, situat a Guardiola; res a veure amb Can Servitge de Vallformosa, Rajadell). Hi ha referències documentals de deixes de veïns de Guardiola a aquesta església als segles XIV, XV, XVI i XVII. Tot i que subsisteixen dubtes sobre si es tracta d'una sola església, nosaltres ens inclinem per l'existència de dues capelles dedicades a santa Margarida, la del Rauric i la de Guardiola. | 41.7022700,1.7387200 | 395057 | 4617489 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 87) com Rauric (Al PEP 1993, citat com cal Rouric). També denominat Tines de Santa Margarita.Antic mas totalment abandonat. L'indret és inhòspit, amb vegetació abundant per tot arreu. Les tines, de gran interès, es conserven millor, en un estat diferent en cada cas.El conjunt es troba a la falda del serrat que s'aixeca al costat de migdia de la riera de l'Infern o Riu Formós. Cal seguir el camí de Castellfollit a can Servitge, pel costat sud de la riera de l'Infern; passats uns 1500 m del mas Barquets en direcció oest i abans d'arribar a cal Claret s'ha de prendre un desviament que travessa la riera, i després continuar uns metres en la direcció oposada, cap a llevant. Uns xipresos molt grans al camí identifiquen el lloc. La vall on es troba Cal Rauric és un indret tradicionalment poc habitat i boscós, i fou molt afectat per l'incendi de 1980.Segons Piñero (PEP 1993), a prop hi ha una altra casa en ruïnes, Santa Margarida, i una capella sota l'advocació de santa Margarida. Entenem que tot forma part d'un mateix conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88578 | Cal Fontfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontfiguera | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 177-178 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per la casa, un cobert i una nau moderna adossada a la casa. La casa ha estat bastant reformada externament. Gairebé s'hi han adossat dependències a tots els costats. El nucli central és de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana (partida per un mínim desnivell del sostre). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. A l'angle NO hi ha situada la nau corresponent a una granja, construïda amb totxo, que ocupa tot el sector posterior de la casa. La resta de dependències són cossos menors. A la dreta hi ha un cos afegit d'una planta i a una sola vessant, amb us de garatge. Fins i tot a la façana principal, a migdia, s'hi ha adossat un cos baix amb una terrat, que constitueix un porxo que aixopluga l'actual porta d'entrada, a l'esquerra, al capdamunt de 8 graons de totxo, i un altre espai obert a la seva dreta. Aquest cos adossat a la façana ocupa la crugia esquerra de la mateixa. A la crugia dreta hi ha un antic portal (la porta principal antiga, tal vegada), rectangular, amb una llinda (amb la data 1794) i brancals de pedra. Actualment la façana és arrebossada amb ciment, d'un color ocre. Les finestres són disposades força regularment. Només alguna conserva un ampit de pedra. A la part de migdia, a l'altre banda del camí d'accés a la casa, s'aixeca un cobert modern construït sobre la base de l'antiga pallissa. Al NE de la casa encara s'observen les restes d'un edifici rectangular que aixoplugava una tirada de set tines, i que estava separat de la casa per un estret corredor. Es conserva la paret exterior de l'antic edifici, que dona als camps. La construcció estava formada per diversos cossos adossats que s'allargaven a l'extrem de llevant del mas. Separada d'aquestes, hi havia la tina de l'amo, que era la més gran, que es conserva adossada a la façana posterior de la casa. Presenta una interessant rampa per accedir a la part superior. | 08178-85 | Massana. Camps de Fontfiguera. Sud del terme. | Font Figuera ha estat sempre una masoveria del mas Massana, a càrrec de masovers, construïda modernament. La data de 1794 gravada indica que la casa fou construïda a finals del segle XVIII. Però la casa va tenir un precedent: Can Gener, una casa propera, no localitzada. Els homes del mas Gener de Novelles de vegades s'anomenaven de Font Figuera, el que ens porta a pensar que aquell mas es podria trobar a la zona on ara s'aixeca la casa de Font Figuera. Molins (2020: 177-178) ens documenta els ocupants de can Gener, al segle XIV. L'esment més antic es de 1318, quan Pere Gener de Font Figuera va avalar un deute. El 1343 es documenten Mateu de Font Figuera i la seva muller Guilleuma. El 1463 el mas Gener encara estava habitat, però després el territori es despobla i no tenim més notícies de la casa ni dels seus habitants, però el topònim es manté viu i el 1575 l'amo del mas Enveja va cedir un bosc que limitava amb Font Figuera. Els primers masovers coneguts de Font Figuera són Joan Brunet i Rosa Tomàs, que hi eren el 1801. Posteriorment, coneixem els noms dels masovers posteriors (vegeu Molins, 2021: 177-178). A finals de desembre de 1909 l'amo Quirino Vila Massana va donar l'avís de comiat de la masoveria a Salvador Pujol i li va donar un any per desocupar la casa i la terra. Amb els diners que tenia estalviats el Salvador va comprar una casa a Manresa i un hort a la vora del riu, un terreny que després va ocupar l'empresa Pirelli. El 1910 hi havia nous masovers, Josep Torras Servitja i Mercè Sallés, de Castellfollit. El 1927 ocupava la masoveria la parella Joan Oliva i Josefa Oliva. El seu fill i hereu va ser el Melitó, nat el 1931. El Melitó i la Josepa van morir a Font Figuera i la vídua va marxar cap el 2014. Els Oliva van ser els darrers masovers i llavors els Massana va fer algunes obres a la casa (ensorrant la tirada de 7 tines adossades) i hi va posar llogaters. Els actuals van entrar el 2019. Les tines del mas s'utilitzaren fins els anys setanta del segle XX. Cada parcer tenia la seva tina. També hi havia la tina de l'amo, que havia de fer-se ell mateix el vi de la part que li corresponia de la collita. Cada tina era coneguda amb el nom que la identificava més clarament: tina xica, tina gran, tina de l'amo, i les tines dels parcers. | 41.6994500,1.7129200 | 392906 | 4617208 | 1794 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 34), amb el nom de Fontfiguera. Segons Molins (2020:177), Mas Font Figuera. Al PEP 1993, citat com Cal Font Figueres.Masoveria del segle XVIII, amb significatives modificacions modernes que han alterat la morfologia original. Conserva una inscripció gravada en una llinda de la porta de la façana sud amb l'any 1794, sota una creu gravada. La casa ha estat molt modificada de dintre i de fora i el sol vestigi antic és el portal esmentat amb la data 1794 a la llinda. Adossades a la casa hi havia hagut un regle de set tines, actualment ensorrades, i una tina més gran, segurament per les parts de l'amo, adossada a la casa. Aquest conjunt de tines i tinois tenien especial interès. Les tines foren enderrocades per la propietat a mitjans de la dècada de 2010. El PEP 1993 incloïa una descripció de les tines, que es conservaven íntegres però que ja estaven llavors en un estat precari. La construcció estava formada per cossos adossats de diferents dimensions, la major part amb coberta a una vessant. Dues de les cobertes s'ajuntaven formant una doble vessant. En total eren set tines adossades. Una altra tina es trobava en el cobert de migdia. També existeixen tinois. Antigament hi havia una altra tina on ara hi ha la pallissa. La casa s'ubica al costat del camí de Rajadell a Castellfollit, en una zona força muntanyosa. Per arribar-hi cal sortir de Rajadell en direcció a Castellfollit del Boix i Can Junyent i arribar a can Massana. El mas està a uns 2 Km al SO de can Massana. Actualment té us residencial i també funciona com a granja. Conreus a prop.La font de Cal Fontfiguera, que es trobava prop de la casa , al camí de Servitge a Castellfullit, al costat del Torrent de l'Infern, prop del trencall que puja en direcció can Massana, va desapareixer fa pocs anys. Aquest font abastava d'aigua la casa, fins que va ser colgada i inutilitzada quan es va fer el nou camí d'accés en direcció a can Massana des del camí de Castellfollit, i que passa per Cal Fontfiguera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88637 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-367 | Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/ | XXI | Barraca de vinya de pedra seca, construida ex novo, de planta circular, Presenta una gran obertura d'acces, molt alta, amb brancals de grans pedres i una llida composta per una única llosa. La coberta es la típica de lloses, terra i vegetació, acabada amb falsa cúpula. Al costat esquerra presenta una petita finestra quadrada. A l'interior s'hi ha recreat una petita fornícula, en front l'entrada.. | 08178-144 | Nucli Antic. Pujada del Castell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7286400,1.7061300 | 392390 | 4620457 | 2017 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Francisco Puig Vila | Recreada el novembre de 2017, per iniciativa de l'ajuntament, al nucli antic sota el castell. La va construir Francisco Puig Vila, paleta, de la Casa Nova de Rajadel | 98|119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88662 | Barraca de Sant Amanç (codi 5491) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-amanc-codi-5491 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5491. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Es troba enfonsada, sense sostre, i plena de vegetació. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Es troba totalment enfonsada; no conserva la cúpula ni s'aprecia la porta. Està adossada a un marge corregut força llarg. | 08178-169 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7340700,1.6810100 | 390310 | 4621092 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba isolada al sector meridional de la Vil·la romana de sant Amanç, aprop d'un marge que delimita el sector excavat pel sud. Es troba entre els dos ramals de l'Eix Transversal C-25. S'hi accedeix pel mateix cami que mena al jaciment.Fitxada a la wiquipedra amb el num. de codi 5491 (Autor fitxa: Jaume Plans Maestra; Data registre: 1/1/2004). Llavors estava sencera. També hi diu 'Datable finals del segle XIX'. A la mateixa fitxa consta 'El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha ensorrat tota la part frontal'. La foto 3 correspon a la fitxa de 2004 de la wiquipedra, quan estava sencera | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88721 | Barraca Codi 7983 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7983 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7983 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Cúpula parcialment ensorrada (forat al sostre). | Barraca de vinya de planta semicircular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està parcialment enderrocada. Te una fornícula i dues espitlleres. La paret interior (a la dreta de l'entrada) està allisada i adossada al terreny. | 08178-227 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7004800,1.7312000 | 394429 | 4617299 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7983. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012, La Foto 1 es de viquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88723 | Barraca Codi 13008 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13008 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13008 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Restaurada | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està coberta de terra. Les dimensions aproximades són: diàmetre exterior 4,50 m, portal de 1,40x0,70 m i gruix de parets 0,70 m. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. Restaurada. Pedres exteriors rejuntades amb ciment. | 08178-229 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7192100,1.7737200 | 397996 | 4619328 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Situada dins d'una finca particular, envoltada per una tanca metàl·lica que la fa inaccessible. Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 13008. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88726 | Barraca Codi 19626. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19626 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 19626 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Té una paret adossada a l'angle frontal esquerre i un voladís de pedres planes a la coberta. | 08178-232 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7258700,1.7738200 | 398015 | 4620067 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88726-foto-08178-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88726-foto-08178-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 19626. Autor: Jordi Riera Plana. Data registre: 11/5/2019 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88728 | Barraca Codi 17367 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17367 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17367 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació S. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està sencera. | 08178-234 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7198500,1.7708900 | 397762 | 4619402 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88728-foto-08178-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88728-foto-08178-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88728-foto-08178-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 17367. Autor: Jordi Riera Plana. Data registre: 12/3/2018 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88731 | Barraca Codi 15448 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15448 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15448 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderrocs parcials. | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació N. La porta presenta una llosa com a llinda. La falsa cúpula, coberta de terra, està en perill d'esfondrament. | 08178-237 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7196800,1.7674400 | 397475 | 4619387 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88731-foto-08178-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88731-foto-08178-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88731-foto-08178-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 15448. Autor: Abel Voliac. Data registre: 9/5/2017 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88732 | Barraca Codi 15464 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15464 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15464 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Parcialment enderrocada | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Encastada al vessant terrer. Orientació O. La porta presenta una llosa com a llinda. La falsa cúpula està en perill d'esfondrament. | 08178-238 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7204800,1.7671900 | 397455 | 4619476 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88732-foto-08178-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88732-foto-08178-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88732-foto-08178-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 15464. Autor: Abel Voliac. Data registre: 16/5/2017 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88733 | Barraca Codi 5416 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5416 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5416 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XX | Parcialment enderrocada | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa com a llinda. Es conserva part del ràfec sobre la entrada. La falsa cúpula està en perill d'esfondrament. | 08178-239 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7206200,1.7638700 | 397179 | 4619496 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88733-foto-08178-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88733-foto-08178-239-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 5416. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2011 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88734 | Barraca Codi 15465 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15465 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15465 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva el ràfec de lloses sota la falsa cúpula. | 08178-240 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7206900,1.7607500 | 396920 | 4619507 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88734-foto-08178-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88734-foto-08178-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88734-foto-08178-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 15465. Autor: Abel Voliac. Data registre: 16/5/2017. Fou habitatge d'un rodamón. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88738 | Barraca Codi 15707 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15707 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15707 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Molt emboscat | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La cúpula està feta amb lloses. Té una finestra petita. | 08178-244 | Can Servitge o Vallformosa. Puig del Coll. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7177400,1.7523600 | 396217 | 4619190 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88738-foto-08178-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88738-foto-08178-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88738-foto-08178-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15707. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 2/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88743 | Barraca Codi 14124 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14124 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 14124 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació 170º S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Falsa cúpula ben conservada. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08178-249 | Can Servitge o Vallformosa. C/ Canigó núm. 7. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7150400,1.7547100 | 396408 | 4618887 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88743-foto-08178-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88743-foto-08178-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88743-foto-08178-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 14124. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016. Situada a la entrada d'una finca privada. Com es pot veure a la foto 3 es fa servir com a part del mur de separació de finques: hi té adossades dues parets de formigó a la part posterior. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88746 | Barraca Codi 14125 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14125 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 14125 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat i desaparegut | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació S-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula ha desaparegut. | 08178-252 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7133500,1.7590300 | 396765 | 4618695 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88746-foto-08178-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88746-foto-08178-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88746-foto-08178-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 14125. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88750 | Barraca Codi 11544 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11544 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11544 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està invisibilitzada per la vegetació. | 08178-256 | Plans del Bergall. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7237600,1.7557800 | 396511 | 4619854 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88750-foto-08178-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88750-foto-08178-256-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra.. Barraca Codi 11544. Autor: Pau Tena. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88751 | Barraca Codi 5988 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5988 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5988 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Presenta un enderroc petit | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SO. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està acabada amb terra. Presenta un contrafort de pedra , a l'esquerra de l'entrada, per reforçar-lo, ja que està situada en un pendent | 08178-257 | Plans del Bergall. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7247200,1.7564300 | 396567 | 4619960 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88751-foto-08178-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88751-foto-08178-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88751-foto-08178-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies 1 i 2 extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5988. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2005. Prop del Molí de Can Gallifa. La Foto 3 es actual (2020) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88753 | Barraca Codi 11236 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11236 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11236 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E- SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està en bon estat. Té un banc al lateral dret del portal i tot seguit un contrafort a la paret nord. | 08178-259 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7265800,1.7522700 | 396224 | 4620172 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88753-foto-08178-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88753-foto-08178-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88753-foto-08178-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta. Barraca Codi 11236. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 30/5/2005. Pertany a la masia de Cal Planell. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88754 | Barraca Codi 11078 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11078 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11078 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Molt emboscada. | Barraca de vinya de planta el·líptica, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana treballada en forma d'arc escarser o de pont com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està en bon estat. | 08178-260 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7264200,1.7511300 | 396129 | 4620155 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88754-foto-08178-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88754-foto-08178-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88754-foto-08178-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies 1 i 2 extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11078. Autor: Martí Puig i Cabeza. Data registre: 9/5/2005 Està situada al costat d'un gran bloc de pedra que li dóna personalitat. Prop de l'entrada de la tanca que envolta Casa Tines. La foto 3 corespon a 2020. Està molt emboscada. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88755 | Barraca Codi 11079 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11079 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11079 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta el·líptica, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està en bon estat. | 08178-261 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7262500,1.7503300 | 396062 | 4620137 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88755-foto-08178-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88755-foto-08178-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88755-foto-08178-261-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 11079. Autor: Martí Puig i Cabeza. Data registre: 9/5/2005. No s'hi pot accedir, atès que es troba dins d'una finca amb un tancat perimetral. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88757 | Barraca Codi 15986 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15986 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15986 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La coberta de la falsa cúpula està enfonsada. | 08178-263 | El Bosc de la Font. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7243200,1.7424700 | 395405 | 4619933 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88757-foto-08178-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88757-foto-08178-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15986. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 21/8/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88758 | Barraca Codi 15985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15985 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15985 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana treballada en forma d'arc escarser o de pont com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està enfonsada. | 08178-264 | El Bosc de la Font. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7233400,1.7429800 | 395446 | 4619823 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88758-foto-08178-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88758-foto-08178-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88758-foto-08178-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15985. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 21/8/2017 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88759 | Barraca Codi 15757 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15757 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15757 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat. | Barraca de vinya de planta rectangular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. | 08178-265 | Pla de Cirera | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7218100,1.7411100 | 395288 | 4619656 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88759-foto-08178-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88759-foto-08178-265-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15757. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 8/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88761 | Barraca Codi 5370 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5370 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5370. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderrocs parcials. Perill d'enfonsament | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en perill d'enfonsament. | 08178-267 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7221200,1.6920700 | 391209 | 4619751 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88761-foto-08178-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88761-foto-08178-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88761-foto-08178-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia 1 i 2 extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5370 Autor: Jaume Plans Maestra Data registre: 29/6/2004.. Foto 3: 2020 (es veu més deteriordada) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88762 | Barraca Codi 15773 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15773 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15773 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula s'assenta sobre un ràfec de pedres planes volades. | 08178-268 | Bosc de la Font. Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7241900,1.7327700 | 394598 | 4619930 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88762-foto-08178-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88762-foto-08178-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15773. Autor: Ignasi Sivillà Llobet.Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88763 | Barraca Codi 15772 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15772 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15772 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula s'assenta sobre un ràfec de pedres planes volades. | 08178-269 | Bosc de la Font. Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7254100,1.7262800 | 394060 | 4620073 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88763-foto-08178-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88763-foto-08178-269-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15772. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88764 | Barraca Codi 15771 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15771 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15771 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. Petita. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. | 08178-270 | Obaga de Cal Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7266800,1.7230800 | 393796 | 4620218 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88764-foto-08178-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88764-foto-08178-270-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15771. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88765 | Barraca Codi 15768 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15768 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15768 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Vegetació a la coberta | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. | 08178-271 | Obaga de Cal Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7291000,1.7240800 | 393883 | 4620486 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88765-foto-08178-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88765-foto-08178-271-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15768. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88766 | Barraca Codi 15769. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15769 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15769 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Emboscat | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Un dels costats aprofita un gran roc inclinat. La porta també aprofita aquest roc. La planta és circular excepte aquest costat. | 08178-272 | Obaga de Cal Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7290800,1.7236000 | 393843 | 4620484 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88766-foto-08178-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88766-foto-08178-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88766-foto-08178-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15769. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88767 | Barraca Codi 15767 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15767 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15767 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Emboscat i cobert per la vegetació | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació N. La porta esta totalment amagada per la vegetació. La falsa cúpula està en bon estat. | 08178-273 | Obaga de Cal Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7302400,1.7232800 | 393819 | 4620613 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88767-foto-08178-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88767-foto-08178-273-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15767. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. Prop de la Riera de Rajadell | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88769 | Barraca Codi 12638 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12638 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12638 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc petit. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Es conserva la porta de fusta a l'entrada, oberta. Adossada a una pedra molt gran. | 08178-275 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7130200,1.7183100 | 393377 | 4618708 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88769-foto-08178-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88769-foto-08178-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88769-foto-08178-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12638. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 12/3/2016 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88770 | Barraca Codi 12639 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12639 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12639 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petita esllavissada a la paret posterior | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació 170º S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Té un conjunt vertical d'un cocó i dues fornícules. Exteriorment té una paret adossada al frontal esquerre, una petita esllavissada a la paret exterior pel darrera i un ràfec de pedres planes volades. | 08178-276 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7133500,1.7164500 | 393223 | 4618747 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88770-foto-08178-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88770-foto-08178-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88770-foto-08178-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12639 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 12/3/2016. Sobre un promontori. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88772 | Barraca Codi 12697 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12697 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12697 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Presenta un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08178-278 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7157900,1.7154200 | 393141 | 4619019 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88772-foto-08178-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88772-foto-08178-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88772-foto-08178-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12697 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/3/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88773 | Barraca Codi 12696 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12696 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12696 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Té tot el sostre enderrocat i la pedra de la llinda trencada i caiguda al peu del portal. Conserva les parets perfectes, on hi podem veure un cocó, una fornícula i un ràfec de pedres volades. | 08178-279 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7163800,1.7143000 | 393049 | 4619086 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88773-foto-08178-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88773-foto-08178-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88773-foto-08178-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12696 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/3/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88776 | Barraca Codi 13193 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13193 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13193 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc important. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. Sostre enfonsat. Diametre interior aproximat 2,40 m. Té la pedra de la llinda caiguda al peu del portal i encara conserva una fornícula. | 08178-282 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7218600,1.7106600 | 392755 | 4619699 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88776-foto-08178-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88776-foto-08178-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88776-foto-08178-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 13193. Autor: Joan Trius Data registre: 19/3/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88777 | Barraca Codi 12646 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12646 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12646 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Dotat d'un ràfec de pedres planes volades | 08178-283 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7223300,1.7096000 | 392668 | 4619752 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88777-foto-08178-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88777-foto-08178-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88777-foto-08178-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Te planta (croquis). Barraca Codi 12646. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 12/3/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88778 | Barraca Codi 12644 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12644 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12644 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Coberta amb falsa cúpula molt plana. Restes d'un ráfec de pedres volades.. | 08178-284 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7234600,1.7094100 | 392654 | 4619878 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88778-foto-08178-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88778-foto-08178-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88778-foto-08178-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Te planta (croquis). Barraca Codi 12644. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 12/3/2016. Situada a les Escaletes | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/