Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88647 | Fita de terme 8 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-castellfollit-del-boix | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 385) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2543/2015, de 28 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellfollit del Boix i de Rajadell. DOGC núm. 6995 (11/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Castellfollit com a número 1 i en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Rajadell com a número 8. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, a la zona de Fontanelles, lleugerament vers el sud. Es reconeix com a fita una roca nativa tabular, de dues cares, de formes arrodonides, de 120 cm per 80 cm. de costat i 30 cm. d'alçària. A la cara superior presenta gravades les inicials G R i C, corresponents als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Rajadell i Castellfollit del Boix, respectivament, separades mitjançant unes línies que mostren les direccions de les línies de terme respectives. La línia de terme reconeguda entre les fites setena i vuitena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-154 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament dels termenals de Guardiola i Rajadell, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte de delimitació dels termes de Guardiola i Rajadell, on consta com a fita 7, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 8. | 41.6942300,1.7343700 | 394682 | 4616602 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 385) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88552 | Cal Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seuva | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 220-21 | XIX | En ruina. Coberta ensulsiada | Casa de pagès en ruïna. Consta d'un edifici principal més una altra construcció aïllada. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Constava de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat de color blanc cru. És una construcció de tipologia típica, amb poques finestres i petites, emmarcades amb carreus. Com a tret destacable cal esmentar l'existència de tres contraforts molt potents a l'angle NO. És de suposar que són per reforçar la construcció del vent, ja que aquesta és una zona de forts vents. L'interior de la casa tenia la part davantera dedicada a habitatge. A la part posterior hi ha una tina cilíndrica i un forn de pa. Segons el PEP 1993, al sector nord, davant la façana principal, hi ha una construcció aïllada allargada amb diverses cambres. Podria tractar-se d'un edifici destinat a tines. Segons el PEP 1993, va quedar a mig fer (no observat el 2021). A la banda sud hi ha un edifici aïllat a pocs metres de la casa, del que nomes queden les parets. Podria ser la pallissa. | 08178-59 | Serra de Palomes-Vall del Torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme | Cal Seuva es una casa de pagès molt propera a la Torre del Forn construïda al segle XIX. Es desconeix l'origen del nom de la casa. Molins (2020: 220-21) descriu com va ser fundada i habitada. El 1868 Josep Torra del Forn va establir a Salvador Pujol Torras, nascut a Castellfollit cap el 1844, i fill dels masovers de Font Figuera, un tros de bosc (d'1'25 Ha) per edificar una casa de 50 per 60 pams, i amb prou espai per a l'era, la pallissa i una tina. Per fer la verdura hi podia destinar una feixa de 12 per 12 canes. La resta del bosc s'havia de convertir en una vinya amb una cabuda de 25.000 ceps, que s'havien de plantar abans de cinc anys. L'amo rebria el quart de la verema del parcer. El preu de l'establiment va ser de 100 escuts i la casa va quedar afectada amb un cens anual de 1.200 escuts. El Salvador es va posar a la feina i aviat va tenir la casa acabada.La data de la llinda del portal principal es documenta arqueològicament que Salvador Pujol construí la casa el 1870. El 1872 es va casar amb Maria Oliveras Soldevila, de Guardiola. Per garantir el dot, el Salvador va hipotecar a nom de la dona la casa nova. Van tenir 11 fills. Un d'ells, Esteve Pujol Oliveres, hereta la casa. Es casa el 1905 amb Dolors Vilalta Guilella, una filla del mas Prim. Van tenir 5 fills. Però al 1936 tota la família vivia a la masoveria del mas Peric, que llavors era del manresà Antoni Planas. El 1940 l'amo va allargar el contracte del masover Pujol un any més. El dia abans d'entrar els Nacionals els de cal Masfred, amb qui estaven emparentats, van amagar a cal Seuva la mula blanca que tenien, per por que els soldats els la requisessin. Els Pujol no van tornar més a cal Seuva i se'n van anar a Manresa. Quan va morir l'hereu del Prim sense successor, la propietat va passar a Dolors Vilalta i aquesta, junt amb el fill Eugeni, se la van vendre cap el 1962. Segons un testimoni oral, al voltant de la casa hi havia molts cirerers, ara perduts, i al temps de les cireres venia gent de tot arreu a menjar-ne. Cal Seuva no va ser mai més habitada i va passar novament al propietari del mas de la Torre del Forn, tal vegada a canvi d'una petita compensació econòmica. Pere Baqués Samaranch, amo de la Torre el Forn, va cedir el solar amb les restes de Can Seuva a una de les seves filles, la Maria, després de la guerra. Posteriorment, va passar a un nou propietari. | 41.6946700,1.6895300 | 390952 | 4616706 | 1870 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88552-foto-08178-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88552-foto-08178-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O Seuvà o Seuvàs. La casa esta situada en la posició més meridional de la vall del torrent de can Torra, gairebé al final del terme de Rajadell. És un terreny inhòspit i actualment abandonat però conserva restes de les feixes de vinya. Es troba molt a prop del gran Casal de Can Torre del Forn, a uns 150 m. al SO.A la llinda del portal principal hi ha la inscripció gravada: SALVADO PUJOL 1870, dins una senefa i amb una creu a la part superior (descripció i foto PEP 1993; no trobat el 2021). L'edifici ha patit un enrunament intens en relació a les fotos del PEP 1993. La descripció es del PEP 1993. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88583 | Cal Carlos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlos | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 270-71 Informació oral: Juli Llorens (mas Palomas) (PEP 1993) | XIX | Abandonada. Es conserven les parets força bé. Manca la teulada a tots els cossos. Matolls i arbusts dins i fora la casa. | Casa amb un cobert i una construcció amb dues tines.Per les dimensions, correpon més aviat a un mas i no a una casa de parcer. En les fotos s'aprecia una superfície construïda de 224 m2, dels quals 118 corresponen a coberts i edificis auxiliars. L'immoble, que es troba en estat d'abandó, és de tipologia simple. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a la banda de migdia) i coberta a doble vessant (que actualment li manca ). Consta de planta baixa i golfes. Les parets són de maçoneria. La casa té poques obertures, emmarcades amb pedra treballada. El portal, a la façana de migdia, consta d'un arc carpanell fet amb dos blocs de pedra. Al costat i a sobre de la porta hi ha part d'una finestra petita, amb l'ampit amb motllura. Algunes parets de la casa i els coberts arriben fins al nivell de l'arrencada de la teulada; altres estan més ensorrades. Quant a l'edifici de les tines, es pot observar una estructura complexa, actualment coberta de vegetació, on hi ha dues tines. Una té de 2 metres de diàmetre i l'altra, més petita, té de 1,5 metres aproximadament. | 08178-90 | Valldòria. Serra de Palomes. Extrem SO del terme. | Segons Molins (2020:269-70), la primera notícia del mas Cos (el nom antic de Cal Carlos) és del 1440, quan Joana, filla de Pere Cos, va reconèixer haver rebut uns diners de Bernat Queralt, mercader d'Igualada, a casa del qual havia fet de criada. El senyor Joan Berenguer de Rajadell va fer constar que el mercader li havia tornat la seva 'femina', la qual cosa ens indica que per marxar del terme i anar a servir a Igualada havia necessitat l'autorització del senyor. No sabem res més dels Cos, ni si tenien a veure amb el mas Cos. Possiblement, a la segona meitat del segle XV, el mas quedà abandonat, com la majoria de masos del terme. El senyor del terme, Pere de Cruïles, fomentà la colonització dels masos rònecs per posar remei al seu abandonament i així recuperar les rendes, amb condicions atractives per a noves famílies de pagesos. En aquest cas, el 1559, el Senyor va establir el mas Cos, no a un nouvingut, sinó a Bernat Palomas de Grevalosa. L'enfitèuta havia de viure al mas, podia agafar llenya del bosc per al foc, conrear la terra i pagar el corresponent cens. L'entrada de l'establiment va ser de 10 ducats. En el capbreu general de gener de 1624, manat per la vídua Guimar d'Eimeric i Cruïlles, senyora del terme, Bernat Palomas va declarar el mas Cos, deshabitat, també anomenat la Censada de Palomes. La contribució del mas era el delme de carnalatge, la qual cosa indica que les terres devien servir de pastura. No es coneixen noves cites documentals del mas (val a dir que estava molt apartat de Rajadell; el Mas Palomas es de Castellfollit). A finals del segle XIX apareix en aquella zona una casa dita cal Carles, que identifiquem amb l'antic mas Cos. Figura per primera vegada en el padró municipal de 1897 i en aquell moment s'hi estava Josep Sabrià Colell, també anomenat Carles, que era de Llobera i havia arribat a Rajadell 24 anys abans. Estava aparellat amb Ramona Colell Torras, de Vallferosa. L'hereu es en Josep, casat cap el 1903 amb Rosa Prat Grau de Castellar. Pertanyien a la parròquia de Rajadell, però la casa era tan allunyada del nucli de Rajadell que tenien tendència a relacionar- se més amb el terme veí de Grevalosa (Castellfollit del Boix). La darrera notícia dels Sabrià és de 1925, quan encara pagaven la contribució urbana. Segons el PEP (1993), fins a principis del segle XX, la casa, que pertanyia al mas Palomes (terme de Castellfollit del Boix), fou habitada. En els últims anys hi vivien nou germans, que conreaven la vall del torrent de Valldòria, que era tot vinya. En conjunt, la vall era treballada per dotze parcers, molts de Rajadell. Malgrat la llinda de la porta, que mostra la data del 1890, la casa ja devia existir anteriorment: l'arribada de la fil·loxera a les terres del Bages és precisament l'any 1890. | 41.6949300,1.6774200 | 389944 | 4616751 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88583-foto-08178-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88583-foto-08178-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O cal Carles (Carlos als mapes). Mas Cos, segons Molins (2020:269). S'ubica a l'extrem meridional de la vall del torrent de Valldòria, sobre el coster de llevant. Les restes són al capdamunt del torrent. El lloc, actualment, és del tot deshabitat. Antigament tota la vall eren vinyes. Les ruïnes de la casa són visibles des de l'aire, però l'accés és molt complicat, perquè després de l'incendi de 1980 la zona s'ha poblat d'una vegetació densa i impenetrable i els camins s'han esborrat. El millor itinerari per anar-hi és per Castellfollit del Boix. Allà cal prendre un camí en direcció nord que porta al mas Palomes (Castellfollit). Del mas Palomes cal baixar a peu cap a la vall de llevant. També s'hi pot anar a peu des de Valldòria. Els terrenys del mas Cos, que sobre el paper tenen una superfície de 17 hectàrees, es troben dins del terme municipal de Rajadell, en la confluència de les propietats Valldòria de Rajadell i Palomes de Grevalosa (terme municipal de Castellfollit del Boix), i hi ha certa confusió sobre els límits de les propietats respectives.A l'interior de la casa no hi queda gran cosa. Es pot veure, al costat de la porta d'entrada, l'escala que donava accés a les golfes i, en una paret, les restes d'un forn de pa.A la llinda de la porta consta la següent data gravada: 1890 (PEP 1993). Segons Molins (2020:270) al centre hi ha inscrita una creu patent, a l'esquerra de la qual s'hi entreveuen les xifres1 i 8. La resta és il·legible. Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP (fotos 1 i 2) i a Molins (2020:269-70) (foto 3). Ernest Molins constata que fa pocs anys hi va ser i que les ruïnes existeixen. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88547 | Can Torra del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torra-del-forn | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984 ) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 214-20 | XVII-XIX | La casa està en bon estat. La façana de migdia ha estat reformada recentment. Estany abandonat. | Masia definida per un conjunt de construccions, encapçalat per un cos residencial, perfectament diferenciat i format també per dos grups de tines (al nord i al sud ), una gran bassa, viver o estany, un pou, dues construccions separades (una al costat de llevant de la casa i l'altra enfront del pati), un forn d'obra i, a uns 75 m. de la masia, una font (Font de can Torra, fitxa 105; no localitzada). La casa segueix una tipologia que s'allunya de la resta de masies de l'entorn. En realitat sembla que es tracta d'un mas típic que al segle XIX va ésser ampliat amb la construcció d'una façana amb porxo, a la part de migdia, amb dues galeries, a planta baixa i planta pis. La part nord de la casa segueix els canons tradicionals: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Te un petit cos afegit amb coberta a una vessant. Aquest cos s'amplia per la banda de migdia, allargant la mateixa planta rectangular de la casa, amb la construcció d'una nova façana principal, configurant tot l'edifici una coberta a tres vessants. Tota la façana constitueix una galeria de dues plantes: la de la planta baixa conforma un porxo, ample, sostingut amb cinc pilars. La del primer pis està constituïda per una balconada que segueix el mateix estil i proporcions, amb els cinc pilars. En planta baixa hi ha tres portals disposats a distàncies regulars: dos amb arc escarser i un altre, més petit, que dóna accés a la sala de la premsa. Tota la construcció està bastida amb pedra. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana porxada, que té una tonalitat groga-ocre. L'edifici s'aixeca a l'esquerra del camí de Can Torra. La façana oest del gran edifici limita el propi camí, proporcionant una impressionant perspectiva en alçada i una imatge de construcció sòlida i massissa, una mica atalussada. El parament presenta 4 grans finestres rectangulars a la planta superior, i 4 més petites a sota. Hi ha dos grups de tines (descripció PEP 1993). Les de migdia formen una construcció típica amb coberta a una vessant que conté dues tines circulars i restes d'un barracó a la part de les boixes. Les del sector nord, més interessants, estan constituïdes per cinc tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. Les tines estan construïdes en un lloc amb fort desnivell del terreny, de manera que a la part posterior només ha calgut aixecar una paret de pocs centímetres. Actualment no tenen coberta. Amb aquest exemple es pot veure la tendència, en la construcció de tines, a la màxima economia. Això permetia donar solidesa a les construccions i en aquest cas estalviar-se una paret . De les dues construccions separades, la més interessant és la que s'aixeca al costat de llevant, paral·lela a la casa. Té dues plantes i coberta a una vessant. El sostre entre planta i planta és fet amb volta catalana, de grans dimensions (descripció PEP 1993). Te una porta amb arc escarser i una obertura a sobre amb una gelosia de rajola. Es un femer, segons Molins (2020:219). Un element destacat a l'entorn de la masia és la bassa, força gran, i el pou, que recullen l'aigua abundant que neix en aquest indret procedent de la conca de recepció del torrent. Aquests elements hidràulics aporten un to volgudament romàntic a la masia. La bassa és quadrada i no es de rec, sinó que recorda un estany romàntic i de lleure típic de les torres benestants. Al centre sobresurt una petita illa, on devien créixer espècies vegetals d'ambient aquàtic. Actualment, l'estanc és buit. Els propietaris del mas tenien una barca de rems que navegava per l'estanc. El pou presenta coberta troncocònica, porta de fusta i una pica de pedra En un lloc més amagat, entre dos til·lers, hi ha un forn d'obra. A uns metres de la casa, a migdia, hi ha dues construccions modernes. Una te l'estructura que recorda les tines (podrien ser dos tines modernes) | 08178-54 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme. | El torrent de can Torra era conegut fins a primers del segle XVI com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja. També Roig de l'Oliver, Dega, Torredegana i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). Les altres no superaran l'abandó produït per la crisi de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la a Can Torra, l'actual Torre del Forn (segons Rafat 1993, era l'antiga casa El Noguer però Molins 2020 ho descarta). Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà o nebot, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Segons Rafat (1993), en un moment determinat, Francesc és anomenat popularment el Torra del Noguer. Més tard, quan els Torrellardona perden el nom al mas de l'Oliver (que era anomenat el Torra de l'Oliver) i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre, la casa passa a dir-se, simplement, can Torra, oblidant el Noguer. Per la seva banda, Molins (2020:214-20) no creu que tingui un origen medieval ni que sigui el Mas Noguer medieval. Creu que la Torre del Forn va originar-se a partir d'una segregació de la Torre del Noguer (Parcerisses) en un moment indeterminat. Molins fa un llarg relat de la família Torra, posseïdora del Mas, des del segle XVI. El primer que esmenta es Josep Torras (1643-1726), casat el 1666 amb Jerònima Lladó. Era fill de Miquel Torras i net de Cristòfol Torra, masovers del Mas del Forn de Santa Llúcia (es per aquest fet que Molins suggereix que el sobrenom del Forn de cal Torre tindria aquest origen). A Josep el succeeix el seu hereu Simeó (1684-1752), i a aquest, el seu primogènit Valentí, que mor el 1781. Fa hereu al seu fill Simeó Torras Ferrer, casat el 1778 amb Maria Parcerisas. Aquest mor el 1792. Hereta el mas Joan Torra Parcerisas, que a la seva mort el 1837 traspassa la propietat al seu fill gran Josep Torra Portella. El 1862 l'amo de la Torre del Forn i l'amo de Parcerisses van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un capellà dit Joan Guitart. La despesa anual era de 100 ducats i per tal de garantir-ne el pagament van hipotecar els masos respectius. Josep Torra va anar acumulant deutes i va ser embargat en un parell d'ocasions. El seu fill Antoni Torra Prat va heretar el mas. Aclaparat pels deutes, va perdre el mas; en compliment d'una sentència judicial, va anar a subhasta el 1895 i va ser adjudicat a l'únic postor. Andreu Pons Santacreu. L'antic amo, l'Antoni, va haver de treballar de peó de mantenimemnt de carreteres per l'Estat. Pero per això era un home molt envejat a Rajadell, perquè guanyava un jornal diari, petit però segur, i perquè plogués o fes sol ell tenia el jornal, mentre que els pagesos vivien en la incertesa, sempre mirant el cel, pendents d'una pluja que no arribava, del vent seré o d'una pedregada. L'Antoni morí el 1919. El nou propietari, Andreu Pons, era un comerciant que al morir solter el 1913, va transferí la propietat al seu germà Ignasi. Com que aquest era militar, tenia cura de la finca el seu nebot Francesc Costa Pons. El 1918 la propietat es traspassa a Antoni Altisent Feliu de Barcelona. El 1922 aquest la ven a Magí Baqués Cots de Ripollet, comerciant de vins i licors. Baqués recollia vi de tot Rajadell en carros i el carregava al tren a l'Estació de Rajadell. Estava casat amb Maria Samaranch. Durant la Guerra Civil, Maria Samaranch va donar refugi a la casa a una monja que donava classes a un grup de nens de la zona. A l'entrar els nacionals a Rajadell, un militar d'alta graduació s'hostatjà una nit a la Torre del Forn. Els següents hereus van ser el fill de Magí Baqués, Pere Baqués Samaranch i el fill d'aquest Magí Baqués Miró, que morí el 2014. Aquest darrer va fer importants reformes a la casa. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana de migdia. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX. La Torre del Forn es protagonista d'una anècdota històrica datada el 1906 o 1907. Segons la Revista 'La Actualidad', una partida carlina liderada pel General Guillermo Moore Arenas es va lliurar a la Guàrdia Civil a la Torre del Forn de Rajadell. Sota l'epígraf 'Agitación carlista en Cataluña', es publiquen 4 fotografies. Dos son de la casa i les altres dos són 'posados': en una es veuen 10 integrants de la partida carlina i l'amo de la casa, i en l'altra, l'escamot de la guàrdia civil, amb 11 homes, amb el tinent Emilio Maíllo al front. Es tracta d'una de les moltes insurreccions carlines que hi havia a l'època. El 20 de desembre de 1906, Guillermo Moore, encapçalant una partida de 22 voluntaris, va dinamitar un tram de via a prop de Gelida. Perseguit per la guàrdia civil, va fugir amb els seus homes cap a Rajadell, on esperava comptar amb l'ajuda de l'amo de la Torre del Forn, que simpatitzava amb la causa (molts propietaris rurals de la comarca eren carlins però no podem saber qui era l'amo que va acollir els carlins). Tal vegada hi va haver una delació per que la Guàrdia Civil, el dia 22, va encerclar la masia. Els revoltats es van rendir sense que es disparés un tret. | 41.6956800,1.6911700 | 391090 | 4616816 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O can Torra o Can Torra del Noguer, o el Noguer (nom antic). També Can Torre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 74), amb el nom Can Torre del Forn (Can Torre)Es tracta d'un mas de clar origen medieval, tot i que les actuals estructures conservades no es poden remuntar més enllà del segle XVII o XVIII.El mas es troba situat a l'extrem de la vall del torrent del mateix nom. La conca de captació del torrent de Can Torra s'eleva davant mateix de la masia. El torrent, en algun punt canalitzat , neix en aquest indret. L'estany constitueix una transició cap als horts. A prop hi ha bosc de pi.De la masia en destaca l'interessant façana porticada, molt singular. El conjunt (amb les tines i l'estany) es conserva sense intrusions modernes i manté una bona relació amb l'entorn.Les llindes de pedra contenen les següents inscripcions gravades:- Llinda de l'arcada principal de la façana sud : 1896- Llinda d'una finestra de la banda nord: Joan Torra 1806- Llinda de l'arc del portal lateral: 1619 (Aquesta data deu fer referencia a alguna inscripció anterior del mas, ja que aquest portal és, amb tota seguretat, contemporani al de 1896).La visita efectuada el 2021 no ha permès visualitzar les tines i el forn d'obra. Si que s'han pogut veure, de lluny, l'edifici separat de llevant, l'estany i el pou. Les descripcions estan extretes del PEP (1993).Es conserva una premsa molt antiga. Sota el porxo de migdia, en planta baixa, hi ha un carro. Al camí hi ha una mola de molí, de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88715 | Barraca Codi 21369 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-21369 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 21369 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enrunada. Nomes queda una paret de la cantonada | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Enderrocada. | 08178-221 | La Serra. La Massana. Sud del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6961900,1.7102700 | 392680 | 4616849 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88715-foto-08178-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88715-foto-08178-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88715-foto-08178-221-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 21369. Autor: Pere Trapé Pujol Data registre: 31/1/2020 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88598 | Font de can Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torra | XIX | L'arquitectura es conserva bé. L'entorn, abandonat. | Font obrada emmarcada per dues pilastres amb capitells llisos i una arcada. L'estructura no és exactament rectangular sinó amb tendència a la forma trapezoidal. Està construïda amb pedra de superfície irregular, cosa que dóna un efecte fantasiós al conjunt. La font està coronada amb un escut de ferro que representa les quatre barres i altres signes heràldics. El conjunt està complementat amb una taula i bancs de pedra (descripció PEP 1993). | 08178-105 | Can Torra. Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra Parcerisses. SE del terme. | Segons indica l'escut, aquesta construcció data del 1898. Desprén un cert aire modernista, | 41.6963000,1.6919300 | 391154 | 4616884 | 1898 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88598-foto-08178-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O de can Torre. Element arquitectònic d'influències modernistes amb el que s'aconsegueix una bona relació entre el llenguatge arquitectònic i l'entorn natural, d'ambient romàntic. S'ubica a 75m del Mas al NE de can Torra del Forn (fitxa 54), en una raconada discretament apartada i enclotada, prop de la conca per on baixa el naixent torrent de can Torra. L'entorn està definit per un paisatge frondós, amb roures i heura. El 2021 no ha estat possible localitzar la font, tot i les batudes realitzades. La descripció correspon al PEP 1993. Les fotos, també. Les coordenades UTM són aproximades. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88714 | Barraca Codi 12782 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12782 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12782 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada, adossada a un marge. Petita. Orientació Est. La porta presenta una gran llosa com a llinda. Els brancals, i en general tota l'estructura, estan fetes amb grans pedres. Sobre la llinda i sobre una nova filada de pedres s'aixeca la falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades | 08178-220 | La Serra. La Massana. Sud del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6969200,1.7052800 | 392266 | 4616936 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88714-foto-08178-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88714-foto-08178-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88714-foto-08178-220-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Situada al peu del camí que puja al Collet de les Tres Alzines, al Solell de Fontfiguera.Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12782. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 2/4/2016 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88717 | Barraca Codi 7986 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7986 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7986 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Est –NE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està coberta de terra. Té una espitllera. Presenta un ràfec de pedres planes coronant la coberta. | 08178-223 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6974200,1.7288400 | 394227 | 4616963 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88717-foto-08178-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88717-foto-08178-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88717-foto-08178-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7986. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88646 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 384) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Erosionada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 7. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, lleugerament vers el sud respecte de la divisòria d'aigües. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. Mesures: 41 cm. x 20 cm. de costat a la base i 46 cm. d'alçària. En una cara té gravada la inscripció G i en l'altra el gravat s'ha perdut. La línia de terme reconeguda entre les fites sisena i setena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-153 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte, on consta com a fita 6, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 7. | 41.6979800,1.7412400 | 395260 | 4617010 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88646-foto-08178-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88646-foto-08178-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 384) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88553 | La Casa Nova de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-cal-torra | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 212-14 | XIX-XX | Rehabilitada a finals del segle XX; si més no la façana nord amb juntures de ciment | Casa de pagès, composta de la casa i un cos aïllat o pallissa. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. No té cossos adossats, excepte un petit cobert a llevant. La façana principal dona a migdia, i presenta una planta mes que no la façana oposada. La porta principal, descentrada, rectangular, es troba a la crugia dreta. A sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro. A l'esquerra, hi ha una finestra. La planta superior (golfes) presenta dues finestres més petites El balcó i les tres finestres estan caracteritzades per brancals de pedra. La façana oposada, a nord, presenta una planta menys (la planta baixa de la casa aquí estaria sota cota) i fou remodelada a finals del segle XX de manera que es van cimentar les juntures de les pedres (amb uns resultats estètics molt discutibles). El material constructiu és la pedra, amb restes d'arrebossat blanc cru. La construcció aïllada (segurament la pallissa), situada al NO, és feta amb pedra i presenta coberta a una vessant. Actualment es un garatge. A finals del segle XX s'hi construí una piscina de formigó | 08178-60 | Serra de Palomes-Vall del Torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme. | Citada a finals del segle XVI. Hi viuen Joan Tutuaix i la seva muller, probablement un immigrat occità (Rafat, 1993). Tal com indica el nom, és una construcció derivada o depenent de can Torra (fitxa 54). L'actual casa es molt més tardana, del segle XIX. El nom s'alterna amb el de cal Pinyot, degut al fet que durant molts anys la família que hi vivia portava aquest cognom. Segons Molins (2012:212-14), la caseta, de nova construcció, va ser aixecada dins de l'heretat de la Torre del Forn. Per l'acta notarial que es conserva, sabem que el 1855 Josep Torra Portella i la seva mare vídua Antònia van establir a Domingo Serra i al seu fill Antoni Serra un tros de 60 per 42 pams per a construir una casa, i també un hort. Són el Domingo i Antoni Serra que figuren a la inscripció gravada del balcó. Domingo Serra era de Castellfollit i havia arribat a Rajadell el 1846 per establir-se a la Caseta de Valldòria. Allí va tenir problemes amb l'estadant anterior, que van acabar al jutjat. Va tenir dues dones. Amb la primera Agnès Prat va tenir cinc xicots i dues mosses. Dos dels nois, el Jaume i el Valentí van fer les dues primeres cases del raval de la Fabriqueta, i el Pere, cal Xic. Domingo Serra es va estar a Valldòria fins 1852 i llavors va passar a la Caseta de Parcerisses. Mentre construïen la casa nova van seguir vivint a la Caseta. L'Antoni, casat el 1859 amb Teresa Garriga, es l'hereu de la casa. L'hereta el 1861 al morir Domingo. El 1893 mor Antoni. En la llista del compliment pasqual de 1867 la casa s'anomena Betsuca d'en Torre. El nou hereu, Antoni Serra Garriga. va morir solter. L'herència va passar a la noia més gran, la Rosa, que ja era una dona casada i afillada. S'havia casat amb Isidre Piñot Soler, una branca de cal Claret, el 1882. Quan es van casar segurament van anar a viure a la Masia del Coll de Gem, on l'Isidre Piñot hi estava de masover. Durant un temps la casa es va posar a lloguer. El 1897 l'habitaven Titus Parcerisas, i la seva família. Després s'hi instal·len la pubilla amb la seva família. Rosa Serra va hipotecar la casa, al menys fins 1908. El 1898 van cridar. Maria Rosa Serra va traspassar el 1925 i Isidre Piñot el 1929. El primogènit Pere Piñot Serra hereta la casa. S'havia casat el 1919 amb Enrica Calvet Munt, una filla de la Caseta. A cal Pinyot, com se solia anomenar la casa, no van tenir descendència masculina. Després de la defunció del Pere, el1952, i de l'Enriqueta, el 1968, la casa va quedar per a una de les filles, l'Ignàsia i el seu marit. El 1973 van marxar cap a Castellgalí i la casa va quedar un temps desocupada. L'octubre de 1980 va passar una desgràcia. Dos joves de 16 anys, Sergi Garzón i Carles Villafranca, que havien passat la nit a cal Pinyot, van ser víctimes d'un paorós incendi. Van fugir de la casa pel bosc, on el foc els va atrapar. Son les dues víctimes del cèlebre incendi forestal de 1980. Ignàsia Piñot va vendre la casa el 1983 al propietari actual. | 41.6981300,1.6918700 | 391152 | 4617087 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O la Caseta Nova de cal Torra. Actualment es denomina can Vila (en la senyalització del camí). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 17) com a Casa Nova de cal Torre. Antigament, Cal Pinyot (Molins, 2020: 212).La casa es troba al Camí de can Torra (que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets), seguint el torrent de can Torra cap el sud. Passat Parcerisses i la Casa Vella de Parcerisses (i abans de cal Torre del Forn) i a 335 m al SE de la Casa Vella de Parcerisses, a mà esquerra hi ha un trencall. Després de 300 m. de camí s'arriba a la casa. La casa es troba assentada a la falda d'un serrat amb poca vegetació. L'entorn immediat està definit per la piscina i algunes plantes de procedència exòtica. Piques a l'entorn.Existeix una inscripció a la llinda del balcó de la façana sud però que no dóna cap data. La inscripció diu: [FETA FE] CASA NOBA DOM IVïSERA I ANTON SERA (s'entén que la casa, dita casa nova, la construiren Domingo Serra i Anton Serra). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88718 | Barraca Codi 7985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7985 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7985 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Est –NE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula es conserva en bon estat. Té una espitllera. Presenta un ràfec de pedres planes rematant la coberta. | 08178-224 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6982700,1.7296000 | 394292 | 4617056 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88718-foto-08178-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88718-foto-08178-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88718-foto-08178-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 7985. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88716 | Barraca Codi 12783 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12783 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12783 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Est –SE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. Els brancals, i en general tota l'estructura, estan fetes amb grans pedres. Sobre la llinda ja s'aixeca la falsa cúpula. Té una espitllera. | 08178-222 | La Serra. La Massana. Sud del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6985500,1.7083000 | 392520 | 4617113 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88716-foto-08178-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88716-foto-08178-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88716-foto-08178-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Situada al costat d'un sembrat al Solell de Fontfiguera. Vista panoràmica d'alt valor paisatgístic.Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 12783. Autor: Drac verd de Sitges Data registre: 2/4/2016 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88576 | Cal Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claret-2 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 179-180 | XIX | Estat ruïnós. Part de la casa ensorrada. Tines sense coberta, amb esquerdes. Vegetació invasiva. | Casa de pagès amb un grup de tines, enrunada. És de planta quadrada, amb parets de maçoneria i carreus a les cantoneres. A la façana de migdia queden restes d'una porta emmarcada amb maó i l'inici d'un arc de pedra. Interiorment, una quarta part de l'espai (a l'angle NO) és ocupat per una tina de dos metres de diàmetre. L'accés a la tina es feia per la part posterior de la casa, que encara conserva una escala. La boixa donava a l'interior. Al parament exterior s'observa una diferencia entre la construcció corresponent a la tina i la resta de la casa. Possiblement una de les dues construccions és més antiga que l'altra, a la qual s'hi afegí com un cos adossat. A uns 20 metres en direcció est de la casa s'aixeca una construcció amb tres tines. La seva planta és atípica. Es tracta de diferents cossos adossats (de planta quadrada excepte un que és circular) que estan disposats en forma d'una S amb angles rectes. A la part més alta hi ha una tina i una cambra buida. A la part baixa, dues tines. La paret de migdia esta reforçada amb un contrafort. Les tines són de 2 metres de diàmetre excepte una que és una mica menor. A la part SE, a un nivell inferior, s'hi troba una cambra coberta amb volta catalana, actualment semisoterrada i inaccessible. Aquesta cambra possiblement comunicava amb la boixa de la tina superior, per la qual cosa era la sala on s'hi recollia el vi. | 08178-83 | Pla de Vaques. La Massana. Sud del terme | Segons Molins (2020:179-180) es documenten a Rajadell persones cognominades Claret a partir de finals del segle XVII, però aquests primers Claret no vivien a la casa que ens interessa, sinó en una casa a la plaça de l'Església del Nucli Antic, que correspondria a l'actual Sastre de Baix. Haurem d'esperar fins a finals del segle XVIII per a trobar un primer indici de la casa. El 8 de juliol de 1784 van enterrar una dona dita Margarida, que era la muller de Josep Claret, i que s'estava 'en una barraca del mas Massana'. Suposarem que aquests són els orígens d'una casa, que va néixer i va continuar sent al llarg de la seva història una masoveria de la propietat Massana. En els llibres sagramentals trobem dades sobre la família (vegeu Molins 2020:179-180). L'hereu Valentí Claret Prat va casar-se amb Maria Àngela Prat. Tant ell com el seu pare devien diners als Massana. El 1806 Joan Piñot era masover de la casa Claret (per compte de can Massana?). Piñot va morir el 1825 i la vídua i els cinc fills es mantenen a la casa al menys fins 1848. En relació a la casa Claret tenim una notícia sobre un parcer del Massana que el 1855 va omplir la tina gran de Claret amb 53 càrregues de verema. Preveia que sortirien 24 càrregues de vi de les quals 18 eren per a ell i la resta per a l'amo. Com que només en va rebre 9, va presentar una reclamació al jutge de pau. Tornant als Pinyot, el 1868 quedaven a la casa quatre germans concos, que van morir solters. El darrer, Pere Pinyot, va reclamar a l‘amo Massana el 1869 el pagament d'una partida de vi. El Pere va acabar vivint sol a cal Claret fins que va morir el gener de 1900. No sabem si la casa va quedar deshabitada, però el 1907 s'hi va instal·lar la família de Domingo Torras Torras, de Santpedor i Rosa Torras Torras, de Manresa. A la llista del racionament de 1945 hi surten Salvador Cugat Carles i Anita Carles Domènech, els dos de Tortosa, i els seus fills. Devien ser masovers o jornalers. La darrera persona que ens consta que va viure a cal Claret va ser Francesca Puig, de Viladordis, qui va morir-hi el 1952. Llavors, o poc després, la casa va quedar abandonada i es va enrunar. Els conjunt de tres tines aïllades potser no eren del Claret, sinó de parcers del Massana que tenien vinyes a la zona. | 41.6990500,1.7278700 | 394149 | 4617145 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88576-foto-08178-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88576-foto-08178-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 84)S'ubica a la falda del serrat que s'aixeca a la banda N de la riera de l'Infern, a la capçalera de la Vall Formosa, en una zona afectada per l'incendi de la decada de 1980, amb poca vegetació, i al límit meridional del terme.A l'any 2020 el lloc no ha estat localitzat i visitat. La descripció i les fotografies 1 i 2 corresponen al PEP 1993. La foto 3 es de Molins (2020:179) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88719 | Barraca Codi 7987 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7987 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7987 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Sud. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula es conserva en bon estat. Presenta un ràfec de pedres planes coronant la coberta. Té un cocó i dues fornícules. Cal destacar la important pedra del dintell que fa 125x45 cms. | 08178-225 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6992900,1.7313500 | 394439 | 4617167 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88719-foto-08178-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88719-foto-08178-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88719-foto-08178-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7987. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88578 | Cal Fontfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontfiguera | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 177-178 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per la casa, un cobert i una nau moderna adossada a la casa. La casa ha estat bastant reformada externament. Gairebé s'hi han adossat dependències a tots els costats. El nucli central és de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana (partida per un mínim desnivell del sostre). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. A l'angle NO hi ha situada la nau corresponent a una granja, construïda amb totxo, que ocupa tot el sector posterior de la casa. La resta de dependències són cossos menors. A la dreta hi ha un cos afegit d'una planta i a una sola vessant, amb us de garatge. Fins i tot a la façana principal, a migdia, s'hi ha adossat un cos baix amb una terrat, que constitueix un porxo que aixopluga l'actual porta d'entrada, a l'esquerra, al capdamunt de 8 graons de totxo, i un altre espai obert a la seva dreta. Aquest cos adossat a la façana ocupa la crugia esquerra de la mateixa. A la crugia dreta hi ha un antic portal (la porta principal antiga, tal vegada), rectangular, amb una llinda (amb la data 1794) i brancals de pedra. Actualment la façana és arrebossada amb ciment, d'un color ocre. Les finestres són disposades força regularment. Només alguna conserva un ampit de pedra. A la part de migdia, a l'altre banda del camí d'accés a la casa, s'aixeca un cobert modern construït sobre la base de l'antiga pallissa. Al NE de la casa encara s'observen les restes d'un edifici rectangular que aixoplugava una tirada de set tines, i que estava separat de la casa per un estret corredor. Es conserva la paret exterior de l'antic edifici, que dona als camps. La construcció estava formada per diversos cossos adossats que s'allargaven a l'extrem de llevant del mas. Separada d'aquestes, hi havia la tina de l'amo, que era la més gran, que es conserva adossada a la façana posterior de la casa. Presenta una interessant rampa per accedir a la part superior. | 08178-85 | Massana. Camps de Fontfiguera. Sud del terme. | Font Figuera ha estat sempre una masoveria del mas Massana, a càrrec de masovers, construïda modernament. La data de 1794 gravada indica que la casa fou construïda a finals del segle XVIII. Però la casa va tenir un precedent: Can Gener, una casa propera, no localitzada. Els homes del mas Gener de Novelles de vegades s'anomenaven de Font Figuera, el que ens porta a pensar que aquell mas es podria trobar a la zona on ara s'aixeca la casa de Font Figuera. Molins (2020: 177-178) ens documenta els ocupants de can Gener, al segle XIV. L'esment més antic es de 1318, quan Pere Gener de Font Figuera va avalar un deute. El 1343 es documenten Mateu de Font Figuera i la seva muller Guilleuma. El 1463 el mas Gener encara estava habitat, però després el territori es despobla i no tenim més notícies de la casa ni dels seus habitants, però el topònim es manté viu i el 1575 l'amo del mas Enveja va cedir un bosc que limitava amb Font Figuera. Els primers masovers coneguts de Font Figuera són Joan Brunet i Rosa Tomàs, que hi eren el 1801. Posteriorment, coneixem els noms dels masovers posteriors (vegeu Molins, 2021: 177-178). A finals de desembre de 1909 l'amo Quirino Vila Massana va donar l'avís de comiat de la masoveria a Salvador Pujol i li va donar un any per desocupar la casa i la terra. Amb els diners que tenia estalviats el Salvador va comprar una casa a Manresa i un hort a la vora del riu, un terreny que després va ocupar l'empresa Pirelli. El 1910 hi havia nous masovers, Josep Torras Servitja i Mercè Sallés, de Castellfollit. El 1927 ocupava la masoveria la parella Joan Oliva i Josefa Oliva. El seu fill i hereu va ser el Melitó, nat el 1931. El Melitó i la Josepa van morir a Font Figuera i la vídua va marxar cap el 2014. Els Oliva van ser els darrers masovers i llavors els Massana va fer algunes obres a la casa (ensorrant la tirada de 7 tines adossades) i hi va posar llogaters. Els actuals van entrar el 2019. Les tines del mas s'utilitzaren fins els anys setanta del segle XX. Cada parcer tenia la seva tina. També hi havia la tina de l'amo, que havia de fer-se ell mateix el vi de la part que li corresponia de la collita. Cada tina era coneguda amb el nom que la identificava més clarament: tina xica, tina gran, tina de l'amo, i les tines dels parcers. | 41.6994500,1.7129200 | 392906 | 4617208 | 1794 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 34), amb el nom de Fontfiguera. Segons Molins (2020:177), Mas Font Figuera. Al PEP 1993, citat com Cal Font Figueres.Masoveria del segle XVIII, amb significatives modificacions modernes que han alterat la morfologia original. Conserva una inscripció gravada en una llinda de la porta de la façana sud amb l'any 1794, sota una creu gravada. La casa ha estat molt modificada de dintre i de fora i el sol vestigi antic és el portal esmentat amb la data 1794 a la llinda. Adossades a la casa hi havia hagut un regle de set tines, actualment ensorrades, i una tina més gran, segurament per les parts de l'amo, adossada a la casa. Aquest conjunt de tines i tinois tenien especial interès. Les tines foren enderrocades per la propietat a mitjans de la dècada de 2010. El PEP 1993 incloïa una descripció de les tines, que es conservaven íntegres però que ja estaven llavors en un estat precari. La construcció estava formada per cossos adossats de diferents dimensions, la major part amb coberta a una vessant. Dues de les cobertes s'ajuntaven formant una doble vessant. En total eren set tines adossades. Una altra tina es trobava en el cobert de migdia. També existeixen tinois. Antigament hi havia una altra tina on ara hi ha la pallissa. La casa s'ubica al costat del camí de Rajadell a Castellfollit, en una zona força muntanyosa. Per arribar-hi cal sortir de Rajadell en direcció a Castellfollit del Boix i Can Junyent i arribar a can Massana. El mas està a uns 2 Km al SO de can Massana. Actualment té us residencial i també funciona com a granja. Conreus a prop.La font de Cal Fontfiguera, que es trobava prop de la casa , al camí de Servitge a Castellfullit, al costat del Torrent de l'Infern, prop del trencall que puja en direcció can Massana, va desapareixer fa pocs anys. Aquest font abastava d'aigua la casa, fins que va ser colgada i inutilitzada quan es va fer el nou camí d'accés en direcció a can Massana des del camí de Castellfollit, i que passa per Cal Fontfiguera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88600 | Font i pont del Rauric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-pont-del-rauric | XX | L'indret de la font i l'entorn es conserven en un estat acceptable però el paratge i els camins dels marges de la riera es troben en estat d'abandó. La vegetació envaeix tot l'entorn. | Font caracteritzada per una petita balma on neixia l'aigua i, per un salt d'aigua, a prop. Els elements aportats per l'home són diversos murs obrats a la balma i unes escales, que condicionen la font i el seu accés, així com un pont que travessa la riera. L'aigua neixia sota la balma i quedava estancada en una cavitat, actualment tancada mitjançant parets de pedra seca que formen una mena de barraca. Actualment hi ha una reixa (el 2018 no hi era) El pont és a pocs metres de la font i té relació amb l'antic camí de Rouric per travessar la riera. Actualment, el camí, més ample, travessa més amunt. Es tracta d'un pont simple, fet de pedra, i amb una arcada. | 08178-107 | Vallformosa. Massana. Solella del Rauric. SE del terme. | Segurament l'obra de condicionament va fer-se el 1949, tal com indica la inscripció del pont. | 41.6998100,1.7323700 | 394525 | 4617224 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La font del Rauric o del Rouric esta situada en una petita esplanada que queda enfonsada al costat de la riera de l'Infern. S'hi pot anar pel camí de can Servitge a Castellfollit. Després del mas Barquets i abans de cal Claret, cal prendre un trencall que travessa la riera, i que du a les ruïnes de cal Rauric, situades a uns 570 m. al NE de la font.. La font esta al costat mateix de la riera. Es tractava d'un paratge d'una gran bellesa, exhuberància i cert exotisme, a causa de l'acció de l'aigua i l'abundància de molses, i amb una vegetació típica de riera, molt abundant i variada. Pero actualment el lloc es troba abandonat i deixat. El sortidor de la font pròpiament dita es troba actualment fora de servei, al costat de la cambra o cavitat esmentada. Hi ha una inscripció en una pedra de la barana del pont, amb la data 1949. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88609 | Forn de calç de cal Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-piteu | XIX-XX | La forma del forn es conserva, peròcreixen arbres i plantes tant al seu interior com a l'exterior. | Forn de calç consistent en un forat de forma cilíndrica excavat al sol natural, en un terreny amb pendent. La boca del forat és de 2 metres de diàmetre, aproximadament. Té força profunditat, però actualment no es pot precisar a causa de la vegetació que omple l'interior del forn. Al nivell superior es conserva una filada molt feble de pedres (descripció PEP 1993) | 08178-116 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | 41.6999600,1.6858100 | 390651 | 4617298 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88609-foto-08178-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Situat prop de can Piteu (fitxa 55) (o casa vella de Parcerisses), en un pendent del terreny amb vegetació a base de matolls, prop dels horts de can Piteu i de la bassa de cal Piteu. La bassa està uns 150 metres al SO de la casa. El forn és a uns 10 metres en direcció SO del lloc on hi ha la làpida amb inscripció i el sortidor de la bassa. Costa una mica de localitzar perquè es troba envoltat de vegetació. El 2021 no ha estat possible localitzar el forn (ni tampoc la bassa), pero els propietaris de la Casa Vella d'en Parcerisses ens confirmen la seva existència. La descripció i les fotos corresponen al PEP 1993. Les coordenades UTM són aproximades. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88720 | Barraca Codi 7984 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7984 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7984 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NO. La porta és d'arc de mig punt, amb dovelles irregulars. Presenta un ràfec de pedres planes coronant la coberta. | 08178-226 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7001600,1.7298300 | 394314 | 4617266 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88720-foto-08178-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88720-foto-08178-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88720-foto-08178-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7984. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88721 | Barraca Codi 7983 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7983 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7983 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Cúpula parcialment ensorrada (forat al sostre). | Barraca de vinya de planta semicircular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està parcialment enderrocada. Te una fornícula i dues espitlleres. La paret interior (a la dreta de l'entrada) està allisada i adossada al terreny. | 08178-227 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7004800,1.7312000 | 394429 | 4617299 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7983. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012, La Foto 1 es de viquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88589 | Tina de cal Martri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-martri | XIX | Enrunat | Tina isolada, amb l'edifici que l'encabeix, construïda enmig del pendís, de manera que aprofita el desnivell. L'edifici és de planta quadrada, amb coberta a una vessant (que es conserva), i una porta d'accés a la part alta. Les parets són de maçoneria. L'interior conté una sola tina. | 08178-96 | Serra de Palomes. SO del terme. | 41.7007200,1.6697400 | 389315 | 4617403 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica a la serra de Palomes, al costat de ponent del torrent de Valldòria. Per anar-hi cal prendre el camí de dalt que surt de Valldòria en direcció al mas Palomes (Castellfollit del Boix). Passat el mas de Palaci, en ruïnes, cal seguir uns 500 metres. La tina es troba a un nivell inferior, gairebé tocant al torrent.L'entorn està definit per un paisatge, actualment erm, on hi creix la vegetació espontania però que havia estat vinya. Segurament en aquest indret l'abandó dels conreus fou a causa de la fil·loxera.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i la fotografia corresponen a Piñero PEP 1993VALORACIÓ: Aquesta i la tina de cal Xaupes són les dues construccions emplaçadesfora d' un m as amb una sola tina. Es tracta d' un cas interessant de tenir en compte. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88645 | Fita de terme 6 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 383). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVII | Inscripció en una roca que en el projecte de replantejament de la demarcació entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell es reconeix com a fita de terme, identificada com la número 6. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera, en el punt on passa a dir-se serra de Gallcanta, a uns 130 metres al sud-oest del portell del Rauric. Consisteix en una inscripció gravada, feta en una gran afloració rocosa que forma una petita cinglera, que diu: 'SERA/GALL/CANTA 1691' L'any es llegeix amb dificultat. La línia de terme reconeguda entre les fites cinquena i sisena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-152 | Serra de Gallcanta. Límit sud del terme municipal | Segons la mateixa inscripció, aquesta fita pot datar-se a l'any 1691. El 2008 es va reconèixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7007800,1.7455500 | 395623 | 4617315 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 383) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88903 | Cabana al Pla de Vaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-pla-de-vaques | Enrunada. Sostre esfondrat | Cabana força gran de planta quadrada d'usos agropecuaris. Es conserven les quatre parets perimetrals (excepte la de la façana de l'entrada) i part de l'estructura de fusta de la coberta, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. No es conserva la coberta de teules. La porta es troba a la façana de llevant i es situa, descentrada, al costat dret del mur. El costat esquerra del mur ha desaparegut. La porta és rectangular i presenta brancals de grans pedres i llinda de fusta. A la paret posterior hi ha una petita finestra rectangular tapiada amb lloses de pedra. | 08178-409 | Pla de Cirera | 41.7008800,1.7174800 | 393288 | 4617361 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta construcció està sobre un petit turó no conreat i orienta la porta a un camp de conreu. Es situa al costat dret del cami de can Massana que ve del Cami de can Torre, entre Fontfiguera i Can Massana, a 400m al NE de Can Fontfiguera. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88548 | Casa Vella d'en Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-den-parcerisses | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 222-23 | XVIII-XX | La casa (la part SE i l'antic femer al NO) han estat rehabilitats a finals del segle XX. Les tines estan en mal estat. | Casa de pagès que consta d'un cos residencial original bastant petit, amb un cos adossat, un grup de tines adossades, una construcció separada que devia ser el femer i, a uns 150 m, una bassa. La casa és de tipologia simple, de planta rectangular, amb un cos adossat al SO i les tines adossades al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes i presenta coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana NE es mes alta, ja que es situa en una cota més baixa que la part posterior. Dona una sensació de gran alçada, amb planta baixa i dos pisos. No ha sofert gaires canvis: les parets són fetes amb carreus força ben escairats i estan arrebossades d'un color blanc cru. Té una petita i senzilla porta d'accés, rectangular, a la que s'accedeix per una petita rampa amb escales. Te brancals de carreus i llinda de fusta. Les finestres, petites, estan emmarcades amb carreus. Destaca, enmig de la façana, una gàrgola o canal per expulsar l'aigua. Tota la part de la façana SO i el cos adossat ha estat remodelat, reformat i ampliat en èpoques recents (en una finestra hi consta la data gravada 1997). També la façana NO (en el PEP 1993 s'hi observava un gran portal rectangular amb lloses). Segons el PEP 1993, al cos adossat s'hi duien a terme els treballs del vi: es conservava la instal·lació de la premsa amb un canal, un dipòsit, etc Actualment és la part residencial i on hi ha l'accés principal a l'habitatge. Hi ha diversos cossos petits afegits. Un d'ells era un forn (de pa, segurament): s'hi veu exteriorment la boca, però aquesta ha estat traslladada de costat. Tot el parament es de pedra vista. Actualment es conserven les tines. Tenen un gran interès ja que configuren la construcció prototípica de les tines de Rajadell. Es tracta d'una construcció del segle XIX amb coberta a una vessant, amb obertures sense portes i sense mitgeres entre tina i tina. Consta de quatre tines cilíndriques; una és més gran que les altres. Interiorment, les tines es conserven en bon estat. Encara aguanta la coberta de fusta i teules. Pero l'edifici presenta un estat descurat i d'abandó. A la part posterior, en una cota més baixa, s'hi poden veure les boixes. Pel que fa a la construcció aïllada, al NE de l'edifici principal, és de dues plantes, amb diverses portes i finestres fetes de totxo i de pedra. Segurament és del segle XIX o de començaments del XX, i devia ésser, almenys una part, el femer. Modernament ha estat reformada. A la part meridional, presenta dues plantes, i a la part septentrional, una. Actualment a la planta baixa hi ha corrals. La planta superior es habitatge. La bassa es troba a uns 150 m. en direcció SO. És força gran. La construcció aprofita un racó que serveix de paret natural i tanca amb dos murs que fan angle. Actualment es troba envaïda per la vegetació. Per la part que es pot observar, és una obra de bona qualitat. Destaca un carreu amb inscripció. Es troba més enllà d'un antics camps de conreu (Horts d'en Piteu), atalussats amb marges, en l'extrem més allunyat i en un punt més alt. | 08178-55 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisas El Racó. SO del terme. | Aquesta casa era una masoveria pertanyent al Mas Parcerisses (fitxa 53), força antiga. El mas va pertànyer als propietaris del Mas Parcerisses fins a finals del segle XX, quan va canviar de mans. L'edifici actual és del segle XVIII, com demostraria la llinda de la finestra amb la data 1780. Segons Molins (2020:222-23), la primera notícia de la Caseta potser és de 1595, quan l'occità Domingo Casentras i la seva família habitaven 'la casa nova nomenada lo corral, en la vall de Torra del Noguer'. Podria correspondre a la Caseta de Fransitorra citada el 1623. En el contracte de masoveria de Parcerisses de 1668, l'amo es va reservar l'estada i l'hort de l'anomenada Mesia, que correspon a la Caseta. En arrendaments i inventaris posteriors gairebé sempre s'esmenta la masoveria. El 1692 la pubilla Victòria Francitorra i el seu consort arrenden 'la masia dita la caseta de Francitorra' a Cristòfol Torras, fadrí de Rajadell, per quatre anys. La següent notícia es de 1787, que ens informa de la mort de Josep Servitja masover de la Caseta de Parcerisses. El va succeir un altre Josep Servitja, i a aquest, Salvador Servitja Sallés (1794-1831), conegut com el Masiets (perquè era masover de la Masia), i casat el 1821 amb Mònica Portella Vilanova. L'hereu és Josep Servitja Portella. Llavors la família va canviar de casa i van entrar a la masoveria de Valldòria. El 1852 va entrar una nova família de masovers, formada pel Domingo Serra, la segona muller Francesca i una colla de fills de la primera muller Agnès Prat. Venien de Castellfollit. Son els que més tard van construir la Casa Nova del Forn o Cal Pinyot, en uns terrenys establerts per l'amo de la Torre del Forn. Mentre la construïen, van seguir vivint a la Caseta, on s'hi documenten fins 1860. Llavors tenien uns rellogats o estadants, Anton Garriga i la dona Magdalena. El 1858 els masovers eren Isidre Santasusanna i la seva muller Paula. Cap el 1880 va arribar el jove Josep Braup Orrit de Llobera, casat amb Antònia Serra Calvet. No van tenir fills. El 1913 Josep Braup va comprar cal Xic, amb la intenció de llogar-la. La caseta passa en herència a la neboda Montserrat Braup Rius, que es va casar amb Josep Mas Vendrell. El matrimoni va viure a la caseta, que se solia anomenar en aquell temps casa Vella de Parcerisses. Van tenir 7 fills. La família va anar-se'n a cal Xic i poc després de la guerra van arribar els que serien els darrers estadants de la Caseta, els Arnau. Emili Arnau Serra, casat el 1915, era el pastor de Parcerisses i l'amo li va cedir la Caseta per a viure. En aquell temps la casa s'anomenava de vegades cal Pastor o també cal Piteus. Segons l'actual propietari, la casa s'havia dit de can Piteu per que, qui hi vivia, sempre portava roba de piteu, una peça de roba de drap que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys (el gentilici de Sant Llorenç de Morunys es els piteus). El fill d'Emili, Pere Arnau, també era pastor i hi vivia a la masoveria amb la seva dona i dos fills, sense electricitat ni aigua corrent, en unes condicions impròpies del segle XX. El Pere tenia un ramat a mitges amb l'amo de Parcerisses, però amb prou feines en treia per a viure. Finalment, els amos de Parcerisses segreguen el 1997 la Caseta i un terreny al voltant i la venen als seus actuals propietaris, que han reformat la casa, que estava en molt mal estat després de dècades d'abandonament, sense modificar-ne gaire l'estructura original, tret de l'addició d'un porxo de pedra per a resguardar la porta d'entrada. La finestra de la part sud dona testimoni de les darreres obres amb una llinda gravada amb l'any 1997. La bassa, datada per una altra inscripció (1863), revela el nom dels propietaris de llavors, que eren els del mas Parcerisses: Francesc Parcerisses i Josepa Fontanellas. | 41.7009800,1.6873900 | 390784 | 4617410 | 1780 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment, denominada Casa Vella. Antigament, Can Piteu. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 18) amb el nom de La Casa Vella de Parcerisses (Antiga Cal Piteu i Ca l'Arnau). En canvi, al PEP de 1993 consta com a Can Piteu o Casa Nova de Parcerisses (Pel PEP es Casa Nova i pel Catàleg de masies es Casa Vella). Per Molins (2020:222) es la Caseta d¡en Parcerisses. Aixó es per que com que realment era una casa depenent de Parcerisses i posterior a aquesta, era primerament la Casa Nova de Parcerisses. Posteriorment, fou la Casa Vella d'en Parcerisses. I un cop Parcerisses la va vendre, ara es, simplement, la casa Vella (així ho volen els actuals propietaris). També se li va dir can Piteu per que el seu morador vestia aquesta roba (vegeu història). Pero tot i que un tal Arnau, que era pastor, hi vivia, la casa mai ha estat denominada Ca'l Arnau. Es situa en un petit replà, a la falda del serrat de la banda de ponent del torrent de can Torra. El paisatge és força àrid i rocallós, amb matolls i alguns pins alts a l'obaga. S'ubica al camí de can Torra, que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets. La casa es situa a l'esquerra del camí, entre Parcerisses i Cal Torre del Forn (a A 700 m. de Parcerisses).Una llinda d'una finestra de la façana NO presenta un any gravat: 1780. Aquesta finestra, per la part de dins, té dos seients o festejadors, un element més propi d'una casa de propietaris que de parcers. També es conserva la pica de pedra de l'aigüera amb el desguàs a l'exterior. En una finestra de la façana SE -la part reformada modernament- s'hi llegeix gravat l'any 1997.La bassa presenta la següent inscripció: ME FESYT FER FRANCYSCO PARSERYSAS Y JOSEPA FONTANELLAS EN LO AÑ 1863. La visita el 2021 no ha permès localitzar la bassa, malgrat els intents. Però la propietat constata la seva actual existència, així com la de la inscripció. També constaten l'existència del forn de calç (fitxa 116), que es troba al costat de la bassa, i que tampoc ha estat localitzat.A l'entorn de la casa hi ha un parell de piques de pedra i una premsa de gàbia. Aquesta, davant les tines (traslladada del seu lloc original), conserva la gran base de premsa inferior (cassola) i el cargol. Prop de la bassa hi ha un forn de calç . | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88911 | Barraca prop de can Senen 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-1 | XIX-XX | Sembla que recentment (2021) s'ha netejat l'entorn de bardissa. | Barraca de vinya de planta circular. Construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada a un marge. La porta presenta una gran llosa plana com a llinda,. De fet, frega el marge, a la dreta. La coberta de falsa cúpula està en bon estat. Dotat d'un ràfec de pedres planes volades. | 08178-417 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7016000,1.6865900 | 390719 | 4617479 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està en el marge d'un camp de conreu, a 80m. al sud del Senen i a 90 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88912 | Barraca prop de can Senen 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-2 | XIX-XX | Enfonsada | Petita barraca de planta circular totalment enfonsada | 08178-418 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7017700,1.6870300 | 390756 | 4617498 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88912-foto-08178-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88912-foto-08178-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està al costat del camí de cant Torra, a 70m. al sud del Senen i a 85 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88577 | Mas el Rauric, tines del Rauric i capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-rauric-tines-del-rauric-i-capella-de-santa-margarida | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. GAVIN, Josep Maria (1979) Inventari d'Esglésies. Num. 5. Bages. Artestudi Edicions Novembre 1979. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39. BENET I CLARÀ, Albert (1986) Precisions sobre la història d'algunes esglésies d'època romànica al Bages. Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 22. Juliol-Agost 1986 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2000) Santa Margarida. La desapareguda capella de can Servitge (avui can Batlle). Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 122. Pp. 103-106. Octubre-desembre 2000 | En ruïna. La vegetació dificulta força el reconeixement de l'immoble. Casa quasi desapareguda. Tines millor conservades | Conjunt corresponent a un antic mas, avui en ruïnes, de les que només s'identifiquen actualment diversos grups de tines. Subsisteixen alguns murs, sobretot al sector NE, que podrien correspondre al mas i/o a la capella de Santa Margarida, que coneixem per cites documentals. La ubicació exacte i la descripció tant del mas com de la capella que hi tenia al costat, per tant, és impossible, ja que pràcticament no en queden restes. Possiblement s'utilitzessin altres parts del conjunt com a habitatge, tal com sembla indicar l'existència de revoltons en una de les tines. Els immobles destinats a tines, en canvi, s'han conservat millor i són més fàcilment identificables. D'acord amb la descripció detallada feta per Piñero (PEP 1993; la visita efectuada el 2020 en dificulta la validació, degut a la frondosa vegetació), es poden identificar tres grans grups de tines prototípics i dos de més petits, en un estat més degradat. En total es conserven 24 tines que són identificables, però podria haver-ne més, actualment ocultes. Un primer grup està situat al costat de tramuntana del camí. Es tracta d'una construcció típica allargada formada per diferents cossos adossats. Hi ha sis tines: cinc de cilíndriques, de 2,40 metres de diàmetre, i una quadrada, de 2 x 2 metres. Un segon grup de tines és situat al sector est, entre els dos camins que segueixen en aquesta direcció. Aquesta construcció és la més ferma i ben conservada. Segueix el mateix model típic, amb barracons a la part de les boixes. Consta de 9 tines: una quadrada de 3 x 3 metres; 5 de cilíndriques, de 2 metres de diàmetre, i tres de molt petites (tinois), que mesuren entre 1'5 i 1'7 metres de diàmetre . Un tercer grup és situat al sector SO en una posició elevada respecte del camí. La construcció es troba força deteriorada i consta de 5 tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. A prop s'aixeca una altra construcció, petita, amb coberta a una vessant. Podria correspondre a tines o bé tenir altres funcions de treball o d'habitatge. És inaccessible a causa de la vegetació. Finalment, hi ha dues construccions més amb dues tines cadascuna, situades al costat de migdia del camí. Prop d'aquí s'observa un element interessant. Es tracta d'una petita construcció amb volta, molt ben feta, que devia servir per emmagatzemar l'aigua que naixia en aquest punt. | 08178-84 | Vallformosa. Solella del Rouric. SE del terme. | El Rauric apareix citat el 1280. El mas pertanyia a la parròquia de Sant Salvador de Vallformosa. Durant les crisis dels segles XIV i XV fou un dels pocs masos que no s'abandona. Almenys el 1553, en fer recompte de les famílies de les parròquies de Sant Salvador de Vallformosa i de Monistrolet, s'esmenta Valentí Campserver, que ocupava el mas Raurich. Segons Ernest Molins, Capserver era de Fals. El cadastre de 1786 cita Salvador Raurich com habitant de la parròquia de la Vallformosa. El mas va ser habitat per masovers fins els anys 60 del segle XX. Quan va ser adquirit per can Massana en aquestes dates, el procés de deteriorament s'accelerà i es procedí a un enderroc exprés de la casa, que es conservava sencera, per tal d'alleugerir l'impost de contribució. Gavin (1979:148) publica una fotografia antiga (dels anys 70 del segle XX?) de les ruïnes de Santa Margarida del Rauric, i afirma que avui (anys 70) ja no en queda res. Es veu a la dreta estructures que identifica com de la capella, i a l'esquerra hi ha la façana d'una masia molt gran. Segons la Catalunya Romànica (Benet, 1984:39), la capella de Santa Margarida del Rauric (Rajadell) estava situada dins l'antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric. El Rauric està a la partió entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola i tal vegada el mas, o potser només la capella, estigué en terme de Guardiola. Efectivament, l'antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell. No degué passar mai de capella rural. L'església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola (per tant podria tenir origen romànic). Dos anys més tard, Benet (1986) sembla rectificar quan és informat d'una possible capella dedicada a Santa Margarida localitzada dins el terme de Sant Salvador de Guardiola. L'any 2000 Capdevila (2000: 103-106) dona notícia d'una desapareguda capella de Santa Margarida de Guardiola relacionada amb can Servitge (es tracta d'un Can Servitge, avui Can Batlle, situat a Guardiola; res a veure amb Can Servitge de Vallformosa, Rajadell). Hi ha referències documentals de deixes de veïns de Guardiola a aquesta església als segles XIV, XV, XVI i XVII. Tot i que subsisteixen dubtes sobre si es tracta d'una sola església, nosaltres ens inclinem per l'existència de dues capelles dedicades a santa Margarida, la del Rauric i la de Guardiola. | 41.7022700,1.7387200 | 395057 | 4617489 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 87) com Rauric (Al PEP 1993, citat com cal Rouric). També denominat Tines de Santa Margarita.Antic mas totalment abandonat. L'indret és inhòspit, amb vegetació abundant per tot arreu. Les tines, de gran interès, es conserven millor, en un estat diferent en cada cas.El conjunt es troba a la falda del serrat que s'aixeca al costat de migdia de la riera de l'Infern o Riu Formós. Cal seguir el camí de Castellfollit a can Servitge, pel costat sud de la riera de l'Infern; passats uns 1500 m del mas Barquets en direcció oest i abans d'arribar a cal Claret s'ha de prendre un desviament que travessa la riera, i després continuar uns metres en la direcció oposada, cap a llevant. Uns xipresos molt grans al camí identifiquen el lloc. La vall on es troba Cal Rauric és un indret tradicionalment poc habitat i boscós, i fou molt afectat per l'incendi de 1980.Segons Piñero (PEP 1993), a prop hi ha una altra casa en ruïnes, Santa Margarida, i una capella sota l'advocació de santa Margarida. Entenem que tot forma part d'un mateix conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88588 | Mas o Corral de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-o-corral-de-palaci | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XIX | En ruïnes | Corral en ruïnes, per a guardar el ramat, que podria ser l'única resta d'un antic mas, documentat com a Mas Palasi. al. De la casa, situada en una posició més elevada, només en queden algunes parets semi-derruïdes i carreus escampats per terra en una bona àrea. El corral, separat de la casa, es conserva més sencer, amb totes les façanes dempeus i sense la teulada, que era de dues aigües. És una construcció de planta rectangular d'una sola planta. Tenia el portal mirant a llevant i una altra porta, tapiada, orientada al sud. A la part de baix de totes les parets s'obren finestretes d'una sola esqueixada o espitlleres. | 08178-95 | Serra de Palomes. SO del terme | Per la llinda a la porta del corral de la façana nord (que té gravades les dates 1864/1897), podríem datar l'edifici a la segona meitat del segle XIX. Però el corral pertanyia a una casa, que s'aixecava molt a prop, que tenim documentada des del segle XVII. Segons Molins (2020:269-70), el 1699 Bernat d'Eimeric i Cruïlles, senyor del terme, va donar permís a Josep Tatger, l'amo de Vallòria, per edificar una casa en una peça gran de terra coneguda com el Pla de la Balma. Es podria tractar del Mas Palaci. El 1741 Josep Tatger Casajuana, net de l'anterior, per tal de satisfer un deute, va vendre a gràcia a Jeroni Fontanet de Sant Mateu 'la masia dita Palasi de la serra de Vallòria'. Els tractes eren que el comprador podia fer tres collites de cereal a les quintanes pagant la cinquena a l'amo. Els raïms eren tots per al comprador, així com els aglans recollits a la pineda, des del pla fins al termenal de Palomes (Castellfollit). També podia treure del bosc de llenya i vendre-la. Al final del testament que Josep Tatger va fer el 1741, va reconèixer un deute a Jeroni Fontanet de Sant Mateu a compte de les despeses que aquest s'havia gastat en obres i millores a la 'masia Palasi de la serra de Vallòria'. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un document de 1742 amb el títol 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742; Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641). Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' Tornant a Molins (2020:269-70), la següent notícia de la masia es de 1805, quan es cita Melció Grau, masover de Palaci. A les llistes de compliment pasqual entre 1837 i 1842 hi surten les persones que hi habitaven, que eren Miquel Casals i la seva muller Maria. Segons la mateixa font, el 1844 el masover era Martí Gamisans, mentre que una rectificació del padró de 1864 esmenta que de la casa n'han marxat cinc persones amb destinació a Grevalosa i ha entrat Joan Pons Reixach i la seva família, de Castellfollit. En les llistes posteriors Palaci no figura entre les cases habitades. Les restes de la casa Palaci encara eren visibles el 1919, perquè quan es va cartografiar la zona la hi van fer constar. | 41.7037900,1.6703200 | 389369 | 4617743 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Als mapes, Corral de Palaci. Cal Palaci o Palasi per Molins (2020:269). Ubicada a la serra de Palomes,al costat de ponent del torrent de Valldória, i al camí de Valldòria en direcció al mas Palomes. El mas Palaci és a uns 2,5 Km de Valldòria, junt a una gran balma. El paisatge de l'entorn és erm, on creix la vegetació espontàniaEl corral es va cremar en el gran incendi de 1980 i ara queden les quatre parets i les bigues carbonitzades a l'interior.Molt a prop del mas hi ha la balma de Palaci, que segurament degué aprofitar-se en tasques del mas: guardar bestiar, etc. A la llinda a la porta del corral de la façana nord es llegeixen unes dates gravades: 1864/1897.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 (foto 1 i 2) i a Molins (2020: 269-70) (fotos 3) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88894 | Cabana prop de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-prop-de-parcerisses | XIX-XX | Falta la coberta. Les parets estan en bon estat estructural. Recentment netejada. | Caseta de planta rectangular, d'uns 3 x 4 metres aprox , orientada a SE. Es conserven les 4 parets perimetrals, bastides amb pedra irregular i morter, que encara conserven part de l'arrebossat. Ha desaparegut la coberta, que era a una sola vessant, cap el NE. La porta es situa a la façana SE i està dotada d'una gran llinda de pedra. Les tres altres parets tenen cadascuna una petita finestra centrada, en forma d'espitllera. A l'interior hi ha també una petita repisa, sobre la finestra. | 08178-400 | El Restoble. Camps d'en Parcerisses. El Racó. SO del terme. | 41.7049900,1.6858500 | 390663 | 4617857 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica prop del camí de Can Torra que ve de Parcerisses en direcció a la Casa Vella d'en Parcerisses (s'ubica entre les dues cases, a 50 m del camí, a l'est). L'entorn està parcialment limitat per un marge de pedra. A prop hi ha una bassa circular feta de pedra. Molt recentment (2021) l'entorn i l'interior han estat objecte de neteja. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88644 | Fita de terme 3 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 382). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 3. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera. Consisteix en un bloc de pedra de forma irregular. Mesures: 26 cm. de costat a la base, i 60 cms. d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R (molt erosionada) i en l'altra G, corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-151 | Serra de Melera. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7061700,1.7579900 | 396667 | 4617899 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 382) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88807 | Barraca Codi 12321 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12321 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12321 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta enfonsada. | 08178-313 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7064500,1.7022300 | 392028 | 4617998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88807-foto-08178-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88807-foto-08178-313-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12321 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88910 | Forn o teuleria de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-o-teuleria-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 230-31</p> | XIX | L'estructura està perfecte. Entorn descurat i alguna vegetació a l'interior | <p>Antic forn de teules conformat per un edifici de planta quadrada fet amb parament de pedra seca a l'exterior i amb una gran cambra a l'interior folrada amb rajola. Les pedres cantoneres son de mida molt gran. Els paraments, gruixuts, conserven a sobre part de la coberta de teules, a una vessant. L'entrada es situa al parament NO. Es molt ample i actualment está barrada per una tanca de reixa. No hi ha cap altra obertura a l'edifici, excepte la boca del forn, que s'adivina a la paret NE, a una cota molt baixa, per sota la cota de l'entrada al forn.</p> | 08178-416 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:230-31), Francesc Parcerisas Marsinyach, amo del Mas Parcerisses, va construir o reformar la teuleria el 1809. En una cantonada del pati de la masia hi ha una pedra datada amb aquell any que havia estat a la teuleria. Aquest forn d'obra va funcionar fins a principis del segle XX (tal com documenta una fotografía publicada a Molins 2020:231)</p> | 41.7067900,1.6820500 | 390350 | 4618061 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Es troba a uns 190 m al SO de la casa Parcerisses, al costat d'un camí. Pocs metres a sota, hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88806 | Barraca Codi 12322 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12322 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12322 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular (irregular) construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre. Cantoneres amb pedres grans | 08178-312 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7070000,1.7043800 | 392208 | 4618057 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88806-foto-08178-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88806-foto-08178-312-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12322 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88908 | Font de la Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batzuca | XX | En estat d'abandó i força emboscat | Font i petita bassa o resclosa per entollar aigua, feta de pedra, sota una petita bauma, que estava folrada per un mur de contenció (es conserva una part). La font era al peu de la bassa (de fet, la deu era una petita cascada que plorava per la bauma). Hi ha restes d'una canalització en direcció al torrent (amb estructures conservades de la coberta de lloses). | 08178-414 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | 41.7070200,1.6888300 | 390914 | 4618078 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Està al Torrent de can Xic (mes endavant Torrent de can Torra). Es troba més aprop de Cal Caseta, a l'altra banda del torrent (està a 85m al NO, comunicada per un cami) que no de la Batzuca, que es troba a 190m al NE.Segons informacions orals, hi hauria una altra font aprop, que raja de tant en tant.Molins (2020) explica que les cases de Can Xic, Can Montfort i La Caseta regaven els horts, amb permís del Parcerisses, amb les aigues de la Font del Sabellà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88909 | Font de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 232</p> | XX | No funciona com a font. Entorn descurat. | <p>Antiga font en desús composta per unes estructures que folren la roca amb un gran mur o marge. Aquest presenta dues obertures que donen accès a dos espais sota el rocam, separades per un muret interior. La de la esquerra, quadrada, està barrada per una reixa. La de la dreta és una obertura en forma d'arc escarser. Davant hi ha una gran mola de molí que fa les funcions de taula. A la dreta es veuen unes escales de pedra que duen a un camí i a un forn de teules (fitxa 416)</p> | 08178-415 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:232), Josep Playà Moncunill, el nou amo del Mas Parcerisses des de 1896, i que exercia de metge a Manresa, va fer excavar el 1911 una mina a la font i va arranjar l'entorn convertint-lo en un lloc molt adient per a fer-hi fontades.</p> | 41.7072800,1.6819500 | 390342 | 4618116 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta font no raja des de fa més de 15 anys. Es situa a 180 m.al SO de la casa de Parcerisses, a 30m del camí (a la dreta) que connecta amb el camí de can Torra. La gran mola de molí que fa les funcions de taula va ser instal,lada com espai d'esbarjo pels amos de Parcerisses. Antigament s'hi feien fontades. A la foto del PEP 1993 s'hi veu una tercera obertura en el mur, a l'extrem dret. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88551 | Cal Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caseta | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 234-35 | XIX-XX | Mas relativament en bon estat i dependències annexes en mal estat | Casa de pagès que consta d'un cos original residencial més diverses dependències adossades a tots els costats menys a l'est, on hi ha la façana principal. El cos residencial sobresurt, per alçada, de les dependències que l'envolten. És una construcció de planta rectangular i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són construïdes amb maçoneria, amb cantoneres de carreus. Antigament eren arrebossades. La façana principal té un portal rectangular, emmarcat amb carreus, descentrat, al costat esquerra. A la dreta presenta una petita espitllera. A la primera planta hi ha dos balcons simètrics. A la planta golfes, dues finestres rectangulars, també simètriques. Les quatre obertures presenten llinda de pedra i brancals de totxo. La façana posterior (oest) també llueix porta i obertures emmarcades amb carreus. Està restaurada recentment amb ciments a les juntures de les pedres. Les dependències estan configurades per construccions amb coberta a una vessant que envolten la casa pel nord i oest (amb un espai de corredor entre aquesta i els barracons de treball, al llarg de la façana posterior, a l'oest). A la part de darrera, més elevada, s'hi situen els corrals i d'altres dependències de treball. Els corrals són de pedra i totxo, amb pilars de pedra. Al nord hi ha el femer (els fems eren llençats directament des de dalt per un forat) i més al nord, la pallissa. Al sud hi ha una cos elevat modern, adossat a la casa, arrebossat de ciment. | 08178-58 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisses. SO del terme. | La Caseta és contemporània de Can Montfort i cal Xic (es dues cases que s'ubiquen a pocs metres al nord); és a dir, de finals del segle XIX. Les tres cases s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. Segons Molins (2020:234-35), cal Caseta va ser la primera de les tres en construir-se. Per això s'anomenava la Caseta de Parcerisses, amb el risc de confondre-la amb la masoveria de Parcerisses (Casa Vella d'en Parcerisses, fitxa 55), que tenia el mateix nom. Després es va dir Isidre de la Caseta, perquè l'amo se'n deia, però amb el pas del temps es va simplificar i va quedar com cal Caseta. Isidre Calvet Torras, nascut el 1850, va ser qui va fer la casa. Era fill de Ramon Calvet Estany, de Castellfollit, i de Francesca Torras Fontanet. L'Isidre es va casar el 1882 amb Ignàsia Munt Pujolar. L'Isidre fou denunciat el 1895 pels germans Àngela i Joan Casanovas de cal Vador per injúries. Després d'algunes discussions al jutjat, l'Isidre va retirar els insults i els germans van oblidar l'ofensa. L'hereu, Francesc Calvet Munt va enllaçar el 1911 amb Enrica Piñot Serra, de la Casa Nova d'en Torre. Un dels fills, el Fortunat, conegut com Fortuny, que va quedar solter. va protagonitzar un greu incident. El Divendres Sant de 1947 ell i l'Agustí Soler de Parcerisses preparaven els cartutxos per als galejadors de les caramelles amb un munt de pólvora sobre la taula del menjador. Uns xicots van tirar un tret a baix a l'era i una volva encesa va entrar pel balcó i va inflamar la pólvora. Per sort, l'incendi va poder ser extingit abans que cremés tota la casa. El Fortuny i l'Agustí van patir cremades greus. A resultes de l'accident es va deixar de galejar i no va ser fins el 2002 que es van recuperar els trabucaires. A qui li tocava ser hereu era al noi gran, Miquel Calvet Piñot. Aquest va casar-se amb Maria Barturó Roig de Camps. Ell morí el 1979 i la seva muller, el 2005. La filla gran ha heretat la casa. Però davant de les poques expectatives per guanyar-se la vida fent de pagès, el 1972 havien tancat la casa i tota la família va marxar a Castellgalí. | 41.7075900,1.6878500 | 390834 | 4618143 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 90) La casa s'assenta parcialment sobre una roca, a les terrasses del torrent de can Torra.En algunes dependències de treball es conservaven màquines per fer embotit i altres estris (1993). A l'entorn hi ha un pou i una pica de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88907 | La Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batzuca | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 209-210 Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs de càrrega són de pedra de bona qualitat (especialment a les cantonades) i estan arrebossats, amb alguns afegits de ciment. Les obertures estan enreixades. Actualment, la casa presenta dos accessos, un a migdia i un a tramuntana. l'edifici mostra dues parts diferenciades. La part antiga és la de migdia. La façana combina arrebossat i pedra vista, amb carreuons de bona factura, i presenta una porta rectangular amb una llinda de llosa i brancals arrebossats. A sobre llueix una balconada i finestres amb muntants i llindes de rajola. Potser corresponen a les reformes que va fer en Casajoana de l'Oliver el 1934. Al costat de l'actual porta, més recent, s'endevina l'antic portal, actualment tapiat amb la llinda gravada amb l'any 1851. La façana nord està arrebossada i presenta un portal centrat rectangular estret amb brancals de rajola i amb un balcó a sobre. Als baixos de la part moderna hi havia hagut la quadra i s'hi pot veure la menjadora restaurada. El primer pis estava dedicat a habitatge i en un extrem del balcó de la part nord s'ha conservat la caseta de l'antiga comuna. Hi ha alguns coberts moderns adossats als costats (a llevant i ponent; el de llevant, un gran taller i garatge, es molt gran i fou construït fa uns 10 anys). | 08178-413 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | Casa del segle XIX, a la que els afegits moderns desvirtuen la fesomia original. La denominació més antiga de la casa és la Caseta de l'Oliver, però en un document de 1852 ja se l'anomena Vetsuca de l'Oliver, un nom ben estrany que no surt en cap diccionari però que apareix a Rajadell en altres cases a mitjan del segle XIX. El 1860 la Caseta de Parcerisses s'anomenava també Betsuca de Parcerisas i la Casa Nova de can Torre era la Betsuca de can Torre. Pot ser que betzuca signifiqués una caseta de nova construcció vinculada a una masia principal (Molins, 2020:209). La casa pertanyia als amos del mas Oliver i estava ocupada per llogaters. Com que està al costat llevantí del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, és clar que pertany als dominis de Ca l'Oliver. Potser la van fer construir els amos, o tal vegada fos la casa d'un parcer i que passés a poder de l'amo en abandonar aquest la terra. Segons Molins (2020:209-10), els primers habitants coneguts de la Caseta de l'Oliver són Josep Calvet, la seva dona, els seus fills i altres persones (notícies de 1837 i de 1842). Entre 1848 i 1850 s'estava a la Caseta el matrimoni Jaume Braquets i Maria, i entre 1852 i 1863 els ocupants eren Salvador Casanovas, un fadristern de l'Oliver i la seva muller Maria Anna, entre d'altres. El 1868 hi vivien, aparentment, dues famílies: la de Salvador Serra Prat i la de la vídua Maria Puig. A l'entorn de 1870 s'hi instal·là Francesc d'Assís Centelles Vila amb la seva família, procedent de dels molins de Querol de Camps. Pertanyia a una branca lateral dels hereus Centelles de Sant Amanç. El 14 de maig de 1885 es va casar a l'església parroquial amb Maria Mas, de Claret de Figuerola. La seva llar va ser la Betzuca. El més gran dels fills i hereu, Joan Centellas Mas, es va quedar la casa. Es va casar el 1913 amb Mercè Casajuana Servitja, filla dels masovers del Cortès. Van tenir molts fills. L'hereu, Joan, nat el 1914, es va emboscar durant la guerra civil i va morir de malaltia. Les noies de la Betzuca tenien fama de ser dones de caràcter i tres d'elles van entrar de joves en diferents cases de Fals. El 1923 la Betzuca acollia dues famílies, una a cada pis. Una d'elles era la família Centellas i l'altra estava formada pels germans Gabriel, Margarida i Isidre Masferrer Munt i el jove Antoni Casanovas Torra, un fill de l'Oliver. El 1931 l'amo de la casa, Ignasi Casanovas de l'Oliver, va demanar a Joan Centellas que abandonés la casa, però s'hi va negar. Es diu que el 1934 l'amo va ensorrar part de la casa, que estava molt malament, i la va refer. Llavors va canviar els tractes amb els llogaters i els va exigir un lloguer més alt. Mercè Casajoana, ja vídua, va seguir a la casa fins la seva mort. La casa va quedar uns anys buida i després fou comprada per Francisco Rico Escobar i Maria Jesús Laborda Heredia. Aquests, el 1987, se la van revendre a dos matrimonis, que pujaven a la casa els caps de setmana, i aquests la van vendre, el 1994, a l'actual propietari. La inscripció que proporciona una llinda reaprofitada que du la data 1851 es difícil d'interpretar, per que sembla que mostra un cognom, Lomas, que no concorda amb els ocupants de la casa. | 41.7081100,1.6908400 | 391083 | 4618197 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | El nom és La Betzuca en els mapes i Catàleg de mases. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 8). No recollida al PEP 1993.S'hi accedeix des de Les Casetes en direcció sud. A Cal Braquets agafar la carretera o camí de Can Torra: creuat el Torrent de Valldòria, cal seguir vers el sud, direcció Cal Torre del Forn i/o direcció Parcerisses, amb el Torrent de Parcerisses a la dreta. Es troba prop del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, al camí de can Torra, un cop passat Ca l'Oliver i en front de Parcerisses, en un trencall a ma esquerra, a pocs metres del camí.Inscripció al costat de la porta d'entrada de la façana sud amb la data 1851. Es troba en una gran llosa encastada a la façana, a la dreta de la porta. Es tractaria, segurament, de la llinda in situ de l'antiga porta, ara tapiada (es veu la meitat esquerra de la porta). La llegenda està emmarcada per una sanefa ovalada. Hi diu al centre 'Any 1851 Lomas', però als costat hi ha uns signes de mal llegir: una S i un Q(?) a l'esquerra i GAS (?) a la dreta-Hi ha una pica de pedra a l'entorn, localitzada al fer les obres del cobert.A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una casa nova, aixecada ex novo a la darrera dècada del segle XX, anomenada La Bazuca Nova. Era on hi havia hagut la pallissa de la Betzuca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88805 | Barraca Codi 12628 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12628 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12628 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre. | 08178-311 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7083300,1.7070100 | 392429 | 4618201 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88805-foto-08178-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88805-foto-08178-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88805-foto-08178-311-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12628 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 5/3/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88549 | Cal Montfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfort | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 236-37 | XIX | El propietari actual ha fet obres a la casa, tot respectant l'estructura i els materials originals | Casa de pagès amb dependències adossades al costat de migdia. La casa, d'estructura molt simple, és de planta qusi quadrada i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És força alta: consta de planta baixa més dos pisos. Està basada en dues voltes de rajola. El sostre del primer pis és de bigues de fusta amb cairons o corbes de terrissa. Les parets són de maçoneria, amb grans carreus a les cantoneres, i estan arrebossades de color beix clar. A la façana principal, que mira a l'est, l'arrebossat, fet amb calç, és més uniforme. Té el portal a planta baixa i un balcó a cada pis (amb persianes verdes), totes tres obertures al costat esquerra. Al costat dret hi ha una petita espitllera a la planta baixa i dues finestres rectangulars, una a cada planta. El portal, coronat amb un arc escarser, està emmarcat amb rajoles. La resta de façanes presenten poques obertures. Les dependències de treball, situades al costat de migdia, estan formades per diverses estructures irregulars. En destaca un cobert, un galliner i altres estructures. Modernament, a sud, s'ha construït un passatge cobert amb teula (a una vessant) que dona a unes antigues estructures, enrunades, a la part del darrera. A pocs metres de la casa, en direcció sud, hi ha una construcció curiosa feta sota una petita bauma natural aprofitant blocs de roques esllavissades i amb un tancament de paret d'obra. També hi ha altres cabanes a l'entorn. | 08178-56 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Molt probablement aquesta casa és contemporània de cal Xic; per tant, de finals del segle XIX. Les tres cases, Cal Xic, Can Monfort i Cal Caseta (molt pròximes entre si) s'assentaren en terrenys de Cal Parcerisses, vora del torrent de Can Torra, que partia les propietats entre el Mas Parcerisses i Ca l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. La casa ja existia al menys el 1880, ja que el propietari (PEP 1993) conserva documentació d'aquesta època. Segons Molins (2020:236-37), el primer Montfort conegut és Josep Monfort Puig, àlies Fèlix, Alies l'Escabellat, de Sant Pere Sallavinera. Sabem que al 1875 ja s'estava a Rajadell. Va contraure matrimoni el 1875 amb Antònia Font Pujolar, una filla del Molí de Dalt. El 18 de març de 1883 Joan Parcerisas va establir a Josep Montfort un tros erm de forma irregular que mesurava 510 pams de llarg i 406 d'ample en un extrem i 298 a l'altre, en el que podia fer una casa de 50 per 100 pams, un hort, l'era i la resta, dedicar-lo a conreu. Havia de donar el quart de la collita a l'amo. El va autoritzar a recollir l'aigua d'una font, dita del Sabellà, per poder regar l'hort, de forma compartida amb els veïns. Com a material de construcció podia agafar la pedra que necessités d'un cingle que hi havia a prop. L'entrada de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar gravada perpètuament amb un cens de dos rals o mitja pesseta. La casa nova va ser anomenada amb el sobrenom de l'amo, ca l'Escabellat. Aquesta denominació es mantindrà fins ben entrat el segle XX. El matrimoni de l'Escabellat i l'Antònia va engendrar set fills. L'hereu, l'Antoni, va néixer el 1878. Però aquest als 20 anys es va embarcar cap a Cuba, després va passar a Algèria i va acabar a Beziers, on feia de pagès. Allà el 1911 es va casar amb Rosa Costa, una altra expatriada. Les noies van anar marxant de Casa. A Rajadell s'hi va quedar un altre dels fills, el Francesc. El 1890 Josep Montfort va hipotecar la casa. Josep Montfort va morir el 1923 als 72 anys. A la casa continua en Francesc Montfort Font, casat el 1920 amb Catarina Casanovas Sunyer, i sa mare vídua Antònia Font. Per desavinences familiars, aquesta se'n va a viure a Manresa a casa d'una altra filla i el 1924, a través d'un procurador, va demanar al fill que abandonés la casa i la tina i li lliurés les claus. El Francesc va estar una anys vivint de lloguer a cal Teixidor de la Magalla, però després va tornar a cal Monfort. Va morir el 1964, i la seva dona, el 1977. Un dels fills, Ramon Montfort Casanovas es va quedar a casa ajudant els pares. Va morir el 2013, sense fills. La propietat ha passat a mans dels descendents de la seva germana Ramona. | 41.7084000,1.6878600 | 390836 | 4618233 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Antigament, Ca l'Escabellat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 91)Ubicada en uns camps aterrassats fins el torrent de can Torra, amb domini dels ametllers.A la descripció PEP 1993 es descrivia que en un cobert s'hi conservava un carro en molt bones condicions i estris típics del tragí: sàrries, estri per arrossegar, eines, etc.Segons Molins (2020:236-37), els cairons o corbes de terrissa del primer pis, d'acord amb les informacions trameses oralment de pares a fills, es van coure a la teuleria de Parcerisses (itxa 416). Un dels cairons du la inscripció 'Año 1885 JP', inicials que podrien ser del rajoler o de l'amo Joan Parcerisas. El cobert o pallissa, actualment descobert, està adossat a la roca pinyolenca del cingle. Un altre cobert petit està fet amb carreus perfectament tallats, procedents sens dubte de les ruïnes d'un mas rònec que hi havia en un turó proper. La casa no té tines, perquè els Monfort portaven la verema a dues tines que tenien a Parcerisses, una de les quals té una inscripció amb el seu nom. Utilitzaven la premsa de la masia i les parts les feien a 'raig de tina'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88546 | Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses | <p>RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34</p> | XVI-XXI | Totalment restaurat al segle XXI | <p>Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416).</p> | 08178-53 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural).</p> | 41.7084500,1.6834300 | 390467 | 4618244 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom. Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta. Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli. Presenta diverses inscripcions gravades: - Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794 - Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802 - Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria) - Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913. - Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857 Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'. Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/ A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88804 | Barraca Codi 12627 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12627 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12627 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre.Té un ràfec de pedres volades. | 08178-310 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7089200,1.7054600 | 392301 | 4618268 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88804-foto-08178-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88804-foto-08178-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88804-foto-08178-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12627 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 5/3/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88550 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-4 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 238-40 | XIX-XX | Restaurat modernament | Casa de pagès senzilla amb cossos adossats a nord i sud i amb una construcció aïllada a ponent. Presenta planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual dona a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes (de fet, un segon pis). El portal (com Can Montfort i Can Caseta) s'ubica, descentrat, al costat esquerra. Està emmarcat amb rajola i presenta un arc escarser. A sobre, es situa una balconada, i a la part esquerra, una finestra rectangular. Al segon pis hi ha dues finestres simètriques rectangulars. Per la part posterior, la casa té una planta menys (la planta baixa aquí està soterrada). Aquesta façana (oest) presenta també un portal d'accés, semblant al de la façana principal, però més estret, protegit per un petit sostre de teules. A sobre hi ha un gran finestral. El material constructiu és pedra, actualment vista. Les dependències de tramuntana tenen coberta a una sola vessant. Son dos cossos amb grans portals d'accés. L'últim cos, més baix, és la pallissa. Les de la banda de migdia són més modernes, de totxo i arrebossades, amb una petita galeria. | 08178-57 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Totes les tres cases (cal Xic, Montfort i la Caseta, molt pròximes entre si), i construïdes de forma anàloga, s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. D'acord amb el relat de Molins (2020:238-40), el 18 de març de 1883 l'amo Joan Parcerisas va establir a Pere Serra Prat un terreny per edificar, de forma trapezoïdal, que mesurava 600 X 320 x 582 pams (unes 1,234 ha.) Incloïa un hort que es podia regar amb l'aigua de la font del Sabellà, de forma compartida amb la resta de veïns del raval. L'amo va permetre que s'arranqués pedra d'un cingle proper per edificar la casa. El preu de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar sotmesa a un cens perpetu de mitja pesseta a l'any. Pere Serra era de Castellfollit i era un de la colla de cinc germans que es van establir a Rajadell. Un d'ells, l'Antoni, és el Serra que va construir la Casa Nova de can Torre (Pinyot). Com que el Pere era el germà petit, era anomenat el Xic de la Fàbrica, que va ser el nom que va rebre la seva casa. Posteriorment el nom es va escurçar i va quedar en cal Xic. El Xic es va casar el 1863 amb Josepa Lladó Argerich, d'Orpí. Fins que no va aconseguir fer-se la casa, el Pere i la família s'estaven a casa del seu germà Jaume al raval de la Fàbrica. Van tenir 7 fills. El primogènit, l'Antoni va néixer el 1864. Es casa amb Maria Casals Sorribas el 1893. Hereta la casa el 1894 al morir el pare, Pere. El 1902 mor Maria. L'amo, sense fills, es casa en segones núpcies amb Francesca Vilà Alberch, de Sant Feliu Sasserra, i amb ella van tenir el fill Emili. El 1887 l'Antoni va ser multat per una baralla. A la seva mort el 1911, la casa passa al fill Emili, però no vivia a casa amb els pares, sinó que treballava en una fàbrica tèxtil a Puig-reig. Allà s'havia casat amb Maria Peraire Puigmartí i tenia dos fills. Finalment, la casa va quedar a mitges entre l'Emili i la tieta Teresa Serra Lladó, que vivia a Balsareny amb el seu marit i fills, i que mantenia els drets, perquè no devia haver rebut la legítima que li pertocava. Cap dels dos tenia interès a ocupar la casa, doncs ja tenien la seva vida muntada fora. El 1913 es van reunir a cal notari, l'Emili, la tieta i el marit d'aquesta per procedir a la venda de la casa. El comprador va ser Josep Braup Orrit, de Llobera o Vallferosa, i el preu de la compravenda 1.500 pessetes. Quan va comprar cal Xic, el Josep Braup s'estava a la Casa Vella de Parcerisses i de moment no va canviar de domicili, sinó que va posar Can Xic a lloguer. Els llogaters que van entrar van ser Josep Clavé Mas i la seva família, de Massoteres, i posteriorment, el 1921, Ramon Garriga Closa, de Fonollosa, i la seva família. Abans de la guerra a cal Xic s'hi estaven els llogaters Ramon Ribalta Vila, de Pinós i la seva família. Josep Braup i Antònia Serra no van tenir fills i va quedar com a hereva la neboda Montserrat Braup Rius. Aquesta es va casar el 1922 amb Josep Mas Vendrell, de Llanera i veí de Claret de Figuerola. El matrimoni va viure amb els oncles a la Casa Vella de Parcerisses. Cap el 1946 la família va anar a viure a cal Xic. El pare i els nois van arreplegar pedres d'un casalot i van construir quatre coberts adossats a la casa, que eren per guardar el carro, per als porcs d'engreix, per magatzem i per tenir les conilleres i l'aviram. Un dels fills, Francesc Mas Braup va heretar cal Xic, que de vegades li deien cal Mas, però la nova denominació no va desplaçar el nom original, que s'ha mantingut fins avui. El Francesc no podia treballar la terra per raons físiques i se'n va a viure a Manresa. A cal Xic s'hi van quedar els pares amb un altre fill, el Josep, que també se'n va anar a la ciutat quan els vells van morir. Durant uns anys la casa va romandre buida, però després la va ocupar un altre germà, el Joan. Una filla de Francesc Mas Braup va heretar la casa, la qual, amb el seu marit, ha impulsat les darreres obres de millora realitzades a la casa. | 41.7089700,1.6885800 | 390897 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 82)Ubicada en una zona de conreus amb camps aterrassats fins el torrent, amb abundància d'ametllersA la descripció PEP 1993 s'informava de que es conservava un carro en relatiu bon estat.Hi ha una inscripció gravada sobre un panot arrebossat a la primera de les dependències nord: YN 1946 JM.En les fotos del PEP 1993 es veu com les façanes estaven arrebossades amb color beix fosc, de ciment. Tot el conjunt ha estat restaurant modernament, amb pedra vista a tots els paraments, sense arrebossats.A l'entorn hi ha una pica i un corró.Abans d'arribar a la casa, al costat del camí, a 60m a l'est, s'ha construit molt recentment un cobert de planta circular fet de pedra amb coberta metàl·lica, força gran, que recorda una barraca de vinya. S'hi guarda utillatge agrícola.Segons el PEP (1993), la propietat de la casa conserva documentació que dona fe de la construcció de la casa als anys 80 del segle XIX.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88799 | Barraca Codi 12324 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12324 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12324 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc incipient a la part posterior | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre. Te un ràfec de pedres planes volades. Te un tancat adossat a l'esquerra de l'entrada. | 08178-305 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7089800,1.6974800 | 391637 | 4618285 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88799-foto-08178-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88799-foto-08178-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88799-foto-08178-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12324 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88803 | Barraca Codi 12300 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12300 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12300 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Regular. Petit enderroc. Tot i que aparentment es veu en molt bon estat, té una de les lloses de la falsa cúpula trencada, no tardarà a cedir (2016) | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E-SE. De grans dimensions. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, en bon estat. Te un ràfec de pedres planes volades. En el seu interior hi ha una petita menjadora. | 08178-309 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7091200,1.7023300 | 392041 | 4618294 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia 3 (menjadora) extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12300 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. Les fotos 1 i 2 son de 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88574 | Tines de Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-barquets | Informació oral de Melitó de cal Font Figuera (1993) | XIX-XX | Presenta deterioraments parcials. | Conjunt de tines amb una casa de pagès adossada a la part posterior. També hi ha una habitació dedicada a granja, construïda recentment i, a pocs metres, una gran bassa. La construcció de les tines és d'una tipologia semblant a les tradicionals dels masos. Consta de quatre cambres adossades que formen una construcció de planta rectangular, allargada, alineada amb el camí, amb les portes abocades al camí, i amb coberta a una vessant. A la part de les boixes hi ha els típics barracons. Les parets són de maçoneria amb restes d'arrebossat. La part alta del cos més ponentí és fet amb tova. Respecte a l'interior, referim la descripció del PEP 1993. El conjunt consta de 7 tines que són visibles. A la part central, no accessible, n'hi havia segurament 3 més. És a dir, en total 10 tines. La tipologia de les tines és diversa. N'hi ha cinc de cilíndriques: tres que mesuren tres metres de diàmetre i tres de profunditat;i dues de dos metres de diàmetre. Dues són rectangulars: la més gran mesura 3 x 4,5 metres per 5 de profunditat, i l'altra 3 x 3 metres i 4 de profunditat. Possiblement, les tines s'hauran tapat posteriorment per poder aprofitar l'edifici per a ús residencial. La casa s'adossà posteriorment a la part posterior de les tines. L'accés és per la porta central de les tines, que constitueixen la façana principal del conjunt, al costat del camí. Es tracta d'un cos de planta quadrada, amb coberta a doble vessant, que enllaça amb la teulada de les tines. És de planta baixa més un pis. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru. Algunes de les obertures, senzilles, són amb llindes de fusta i d'altres estan emmarcades amb carreus. A la planta baixa s'observa una arcada. Darrera hi ha un clos i un cobert, totalment envaïts per la vegetació. La bassa és al costat ponentí de l'edifici. Està tancat per una resclosa d'on surt un canal estret cap a la part posterior de la casa . | 08178-81 | Vallformosa. Massana. SE del terme | Les tines eren anomenades de cal Barquets; per tant tenien relació amb aquest mas. Fa uns quants anys a les tines hi vivien uns avis, pràcticament sense casa. Posteriorment s'hi construí t la casa. La bassa també és de construcció recent, dels anys cinquanta del segle XX, aproximadament. | 41.7092600,1.7486200 | 395892 | 4618253 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88574-foto-08178-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88574-foto-08178-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 89). Actualment denominada 'Las Tinas'Conjunt de tines singular. Situada al costat del camí i de la riera de l'Infern. Paratge molt agradable amb vegetació rica i abundant, típica de riera i fauna també típica de zona humida. Conreus a llevant...Ubicada al costat del camí que va de Castellfollit a Manresa, camí de can Servitge en direcció O. Es troba a mà dreta a 1 km. de can Servitge i a 100 metres de Can Barquetts en línias recta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88800 | Barraca Codi 12323 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12323 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12323 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre desaparegut | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació N. No es conserva ni la porta ni la coberta. Aquesta es composava de bigues de fusta i lloses de pedra. | 08178-306 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7094800,1.6979400 | 391676 | 4618340 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88800-foto-08178-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12323 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88643 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 381). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 2. Està situada dalt d'un turonet, a la partida de l'obaga de Vallformosa. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, de contorns lleugerament irregulars. Mesures: 26 x 19 cms.de costat a la base i 39 d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R i en l'altra G., corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-150 | Obaga de Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita és del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7098400,1.7668800 | 397412 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 381) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88802 | Barraca Codi 12299 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12299 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12299 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc parcial posterior | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb un caramull al vèrtex. Te un ràfec de pedres planes volades. | 08178-308 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7100100,1.7029900 | 392097 | 4618392 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88802-foto-08178-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88802-foto-08178-308-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12299 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88572 | Els Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-barquets | XVIII-XIX | Una part de la casa (on s'hi viu) està en bon estat. La pallissa,està en mal estat. | Masia amb dos cossos adossats a ponent, un corresponent a una gran pallissa. La masia és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru a la part posterior. La façana principal (que dona a migdia, amb un cert esbiaix al SE) té un portal adovellat amb arc de mig punt, no centrat, ubicat al costat dret. L'edifici principal presenta una ampliació a llevant. La planta primera presenta dos balcons a cada extrem. Les finestres, rectangulars, són senzilles, algunes amb llindes de fusta i emmarcades amb rajola i també amb ciment. Podria ser que les obertures més treballades hagin quedat a l'interior de la casa, ja que es constata que en aquesta façana s'han realitzat diverses reformes i que podria haver estat força modificada a finals del segle XIX, atès que algunes obertures guarden poca relació entre si. N'hi ha una d'espitllera a la planta baixa. La façana posterior, a tramuntana, presenta només una planta, que correspon a la darrera planta de la façana principal (la resta està sota terra). Tot aquest sector ha estat totalment remodelat modernament, amb la construcció d'un accés nou a l'edifici, centrat, sota un porxo d'obra. A la part de ponent s'aixeca, primer, un habitatge modern amb dues plantes útils sobre un porxo, i més a ponent, es dreça, adossada, una construcció considerable, que és la pallissa. Per tant, antigament, la masia i la pallissa eren dos edificis exempts. La pallissa és una construcció de grans dimensions molt interessant, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Consta de dues plantes. A la planta baixa s'observen quatre voltes (volta catalana de quatre punts) sustentades sobre un pilar central. Aquesta part estava oberta i formava un porxo (avui parcialment tapiat). La planta superior consistia en una gran espai o galeria amb moltes obertures exteriors, quadrades (actualment en part tapiades). Al costat dret, a llevant, hi ha un cos que presenta en planta baixa un túnel, cobert amb volta escarsera, que constitueix un pas per qui ve de fora i vol travessar la casa. Segurament hi passava un camí antic. Davant de la pallissa hi ha un recinte o barri tancat amb una tanca de maçoneria. | 08178-79 | Barquets. La Massana. SE del Terme | Els Barquets correspon a l'antic mas Molmell o Mulmell (Mulmello a la documentació). Tindria l'origen en un pubill del Mas Braquets (fitxa 41), masia ubicada també a Rajadell, a les Feixes de Barquets, prop del barri de les Casetes, i a l'inici de la Valldòria, i que en origen era conegut com el Mas les Malloles. Les dues cases ja existien abans del segle XVI, quan apareixen els Braquet (antigament Brequets) a Rajadell. Eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. Provenien de Cabanac, del bisbat de Comenge. Els Braquets també es van establir al Carcoler (El Peric) i coneixem altres Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. El Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler es distingia del Joan Braquet- casat amb Beneta- de les Malloles per que a un li deien el Xic i a l'altre el Llarg. Altres Braquets es van instal·lar a la Semsada de Baix i al Coll. Tot i que la casa es diu actualment Barquets, es clar que corresponia a la família Braquet o Braquets. | 41.7102500,1.7494600 | 395964 | 4618362 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.6)Masia interessant i força prototípica, de la que destaca la pallissa, que té un especial valor arquitectònic, però que està en estat precari.La masia esta situada en un petit replà, sobre la vall de la riera de l'Infern (el camí principal passa uns metres més avall), d'on s'obtenen bones vistes sobre tota la vall: es veuen can Servitge i Manresa al fons. Hi ha diversitat d'espècies vegetals a l'entorn immediat. A l'interior del mas es conserva un forn, amb una gran campana. A l'exterior, hi ha corrons.A la façana posterior, a la porta d'accés hi ha una data col·locada modernament amb rajoles vidriades modernes: 1731. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/