API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88498	Església de Sant Simeó de Centelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles	AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic	XI-XV	Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació.	Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics.	08178-5	Centelles. NO del terme.	Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc.	41.7483200,1.6649700	389000	4622694		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021		Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació.	92\|85	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88501	Capella de Santa Llúcia del Mas Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn	VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol. VII.p. 49. SS.AA. (1917) Boletín Oficial del Obispado de Vic. P. 45. SARRET I ARBÓS, J (1924). 'El monestir de Santa Llúcia de Rajadell'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 21. Manresa PLADEVALL , A (1969). 'Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera' . Hoja Diocesana. 21-9-69. Vic. RAFAT, F (1981). 'Materials per a la historia religiosa de Rajadell' Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Núm. 1. Manresa. pp. 177-191. RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell' Dovella, núm. 34. Manresa. RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 203-220 RAFAT, F (1979). Monestir de Santa Llúcia. Rajadell. Fulls de la Festa de Sant Sebastià. RAFAT, F (1986). Capella de Sta. Llúcia 1886-1986 . Fulls de la Festa de Sant Sebastià . RAFAT, Francesc (1991). Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell Full de la Festa Major. Rajadell novembre de 1991 RAFAT, F. (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa VILLEGAS, F (1975). Santa Llúcia del mas Forn. Periódico Manresa . 12-6-75 . Manresa AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Rajadell (pp.984-986) està signat per RCJ. Inclou planta. GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) Goigs de Santa Llúcia. 1973 (escrit al revers)	XIII-XIV	Restaurat interiorment i exteriorment	Capella del Mas Forn (segle XVII), construïda aprofitant part de l'església romànica de l'antic monestir de Santa Llúcia. És l'únic vestigi que ha quedat del mateix. Es troba adossat a una ampliació del Mas del Forn (fitxa 66). La capella original, romànica, fou ampliada a ponent amb una nau gòtica, que duplica en amplada i alçada el temple primitiu. La capella, d'una sola nau, està formada per dos cossos ben diferenciats que corresponen a les dues fases de construcció. La part més moderna, a ponent, gòtica, de mitjan segle XIV, és molt més alta i ampla. La primitiva, considerada romànica, del segle XIII, a llevant, és de dimensions considerablement més reduïdes. Les restes conservades del primitiu temple corresponen al cos més baix i estret, que s'adossa al mas. És de planta rectangular, amb un parament menys uniforme que el de la fase posterior, i coberta interiorment amb volta de canó apuntada. De l'absis que tancava a llevant (és a dir, amb una orientació inversa a l'actual de la capella) no en queda res. S'ha dit que les primeres filades de la façana de migdia, en forma més o menys circular, podrien correspondre a l'antic absis. En tot cas es tractaria d'un absis eixamplat pel presbiteri. El cos de llevant suposava una ampliació força ambiciosa, que es devia quedar a mig fer, de manera que la capella ha acabat tenint una forma arquitectònica estranya, composta de dos trossos apedaçats. Les parts d'aquest nou cos de mitjan segle XIV són més fermes , amb un aparell fet amb carreus de mida més grossa que els de l'altre cos, ben disposats en fileres. Les façanes presenten poques obertures: una espitllera molt estreta, una finestra més ampla a la façana principal i diversos forats molt petits de forma quadrada. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior és cobert amb volta apuntada, potser menys marcada que la del cos primitiu. El 1636 es produí una reforma lleugera. Es tapià l'antiga porta que donava a migdia (interpretada com la porta original romànica) i que enllaçava amb el monestir i s'obrí l'actual, a la façana de llevant. Es tracta d'un gran portal amb una gran llinda, que du gravada la data 1636, i que reposa sobre muntants de gran aparell petri. Per sobre seu hi ha una finestra cega de doble esqueixada. També s'observa una esquerda que va del portal a la finestra. Hom suposa que el monestir era situat a l'actual pati. El campanar d'espadanya, a la façana oposada, és un afegit posterior.	08178-8	Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia.	En origen podria haver estat una capella rural amb donats. Un nou document de 1271 localitzat per Rafat (1991; 1993:252) parla d'un donat, el monjo Pere Alegre o Alegret, de la Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. Potser l'origen era antic, un eremitori rupestre (sota balma). Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic Ramon d'Anglesola atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades o canongeses que ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell, liderades per la priora Na Cirera. El 1278 sabem que era seu d'una comunitat femenina. Com que la documentació parla de Sant Miquel de Rajadell i de Santa Llúcia. F. Rafat (1990) arriba al convenciment que durant els primers temps la capella compartia les dues advocacions, i que finalment s'acaba imposant la segona. Per tant, descarta la seva teoria inicial de que a Sant Miquel de Cirera hi hagués hagut un primer priorat, traslladat posteriorment a Santa Llúcia, i que Na Cirera -que procedia de Sant Miquel de Cirera- fos, el 1292, la priora dels dos llocs. El Sant Miquel de Rajadell no seria el Sant Miquel de Cirera. El 1278 Santa Llúcia (la prioressa Cirera junt amb el monjo Alegret abans citat) comprava una campana a l'església de Sant Miquel (que podria ser la de Castellar). La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a obres a Santa Llúcia. El 1287 la prioressa Cirera o Cicerona denuncia al veguer de Manresa un robatori que ha patit. Aquesta prioressa es la que segurament està enterrada a la paret de migdia de la part vella de l'església, d'acord amb un document (veure text a observacions). L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. L'església primitiva era petita, amb l'absis cap a llevant, les parets de carreu bast i una porta lateral a migdia. A principis del segle XIV, s'inicien possiblement unes obres d'ampliació i reforma que queden a mig fer. Desapareix l'absis i es refà la volta de l'església vella, ara amb arc apuntat. La part nova és més ample, més alta i d'aparell regular amb carreus treballats. Després de la Prioressa Cicerona, la succeeix, a partir de 1293, Bertomeua de Cirera (tot i que podria ser la mateixa). El 1304 el monestir funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. A Bartomeua la succeeix Sibil·la de Rajadell (1317-1345). El monestir creix amb censos i donacions. Coneixem de 1345 a 1460 8 prioresses més (vegeu memòria del Mapa, apartat història) La decadència del monestir s'inicia a finals del segle XIV i sobretot a partir del XV. El 1419 els consellers de Manresa donen llicència a la prioressa Maria Devesa per que pugui recaptar a les esglésies de la ciutat. El 1440 la succeeix Gabriela Pujol. El 1448 tenia només dues comunitàries. El 1457 la prioressa era Francesca Borràs. Amb ella, les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. De l'església desapareixen la porta, l'altar i les imatges. El senyor de Rajadell, Joan Berenguer, havia abandonat el castell i s‘havia refugiat a Manresa. Llavors el Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. Sembla que el 1480 el veguer de Manresa li reclama la restitució dels béns incautats, cosa que no prospera. El plet és entre el senyor, Francesc de Rajadell, i el Prior de frares agustins de Cervera. El 1486, Lluís de Rajadell, fill de Francesc, encarrega unes obres de reparació al monestir, però no consta que les monges hi tornessin. L'any 1573 el senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier ,'lo casal de Santa Llúcia', per instal·lar-hi un forn de vidre a l'antic monestir, amb l'obligació de fer obres de reparació. El forn de vidre (que dona nom al mas) només va funcionar del 1573 al 1600-1602. Noves reformes es van fer el 1636, d'acord amb la data de la llinda de la façana principal. En aquest moment es sega l'antiga porta que donava a migdia i s'obre una porta nova a l'est. També s'hi instal·la el retaule. Les parets interiors foren enguixades i allisades amagant en petits forats restes d'imatges (braç de fusta pintada i imatge decapitada d'alabastre), procedents probablement d'èpoques anteriors. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1830 el Bisbe, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no hi hagi un nou frontal d'altar. El 1886, el Bisbe Morgades va ordenar que fos retirada la santa; a la consueta es llegeix: 'la capella de Sta. Llúcia; en la qual capella feia molts anys que no si celebraba per estar suspesa, però en la Sta. Visita Pastoral de 22 de Maig de 1886 girada pel Sr. Bisbe Morgades se deixa un decret per que se arreglés (...) y en lo mateix dia 13 del referit any 1886 se torna a comensar a celebrar en la dita capella'. El retaule i la imatge de fusta de la Santa foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). L'any 1972 es van netejar les parets deixant la pedra al descobert i es va retornar al seu lloc original el que quedava del retaule, adaptant l'altar a la nova litúrgia.	41.7291000,1.7129700	392959	4620500		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-3.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		També coneguda com a Església o Convent de Santa Llúcia de Rajadell. Es troba al marge esquerra de la Riera de Rajadell.És la construcció íntegrament medieval millor conservada de Rajadell, sense elements decoratius destacats però de bona qualitat. Correspon a la capella de l'antic monestir femení , que va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. A mitjans del S. XIV s'hi efectuaren reformes. Quan el monestir s'abandona, la seva capella esdevindrà sufragània de la parroquial de Rajadell i es convertirà en capella del Mas del Forn (fitxa 66).La llinda del portal de la façana principal de la capella mostra la data 1636 gravada. Al costat de l'antiga porta que donava a migdia, hi havia la tomba de Madona Cirera, primera prioressa del monestir. En un pergamí manifesta que li plauria ésser enterrada prop de la porta de l'església on els seus ossos hauran d'ésser 'posats e encastats en la part a les portes de l'esgleya'. El text és el següent: 'Aquesta es la ossa de madona Cirera/ qui fo la primera monya d'aquest monestir/ e per ela hic ha dones, quar com ela hic/ vench qui era donzela de perayre lavons/ no ych avia si no donats. Ela feu/ aci molt de be, per que placía a la prio/ ressa e a les altres dones que quan la egleya nova los faça que la dita/ ossa e la pera del seyall seu de/ cirera se sien posats e encastats/ en la paret a les portes de la / egleya'. La tomba podria estar indicada per un escut de pedra encastat al parament exterior (de la part romànica) que té gravada una creu i quatre escuts a cada un dels costats. Els escuts porten gravats uns símbols difícils d'interpretar. Piñero (PEP 1993) els identifica amb l'estrella dels Rajadell. Més aviat semblen 4 cireres esculpides, que podrien indicar precisament la tomba de la prioressa Cirera.A l'angle exterior de l'actual façana (NE), sobretot a l'esquerra, s'hi observen en alguns carreus diverses marques de picapedrer, com els de la Seu de Manresa: angle, doble angle, fletxa, creu i altres. Davant la façana hi ha un petit pati, tancat. A migdia, hi ha una porta que comunica aquest pati amb el tancat interior del mas.A l'interior de la capella es conserva parcialment un retaule en fusta policromada, del segle XVII, del qual resten 7 taules (3 de la predel·la) (fitxa 138). No és clar a qui està dedicat, però segons Sitges (2019), estaria dedicat a santa Llúcia i podria ser fruit d'un encàrrec fet el 1630 als artistes bagencs Jeroni Soler (pare i fill). A la capella també hi havia una imatge de Santa Llúcia, de fusta policromada. Actualment es conserva una figura esculpida de fusta, de 84 cm. d'alçada, sense color, molt malmesa. Li falten els braços i la meitat de la cara. Sitges (2019) la identifica com de santa Llúcia.Al sector de llevant, davant mateix de la façana principal, hi havia el cementiri del monestir. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi apereixeren ossamentes humanes. Al sector on hi ha l'hort (al SO del mas) aparegué, durant unes obres, un enterrament masculí excavat al terra i cobert amb lloses (referenciat com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, (XI,1984 :359). L'excavació fou realitzada per l'historiador afeccionat Francesc Rafat, propietari de l'immoble (fitxa 131). Aquest també va emprendre algunes excavacions a l'església, a la recerca de l'absis romànic, sense resultats. Cada 13 de desembre es celebrava la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia i a la casa del Forn (fitxa 217). La seva devoció abastava Rajadell i Fals. Sembla que s'hi havien depositat exvots.A través de documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa i a l'Arxiu de la Seu de Manresa es pot resseguir la historia del Monestir, així com de les deu prioresses que va tenir el convent i d'alguns dels seus avatars.	93\|85\|92	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88515	Ca l'Alegre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalegre	RAFAT, F (1986 ). Festa de Sant Sebastià	XVIII-XX	Acurada restauració a finals del segle XX	Masia de planta gairebé quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té sèries de finestres amb llindes distribuïdes regularment als dos pisos. A la façana principal (costat de migdia) les finestres s'han adaptat com a balcons i presenten llindes i brancals de pedra de bona factura. El portal, adovellat, es acabat amb arc escarser. A la segona planta, sota teulada, hi ha una finestra centrada amb arc de mig punt. Les parets són bastides amb carreus de tamany mitjà força regulars, actualment de pedra vista. La seva distribució interior és molt regular i uniforme, fet que demostra que la casa va reedificar-se d'una manera planificada i bàsicament d'un sol cop. Té una estructura tripartita, amb tres naus que a la planta baixa estan cobertes amb tres voltes. El primer pis segueix el mateix esquema: una gran sala central distribueix l'accés a les cambres (tres a cada banda espaiades regularment). La part posterior, que actualment s'utilitza com a entrada principal de la casa, ha estat modificada. Aquí hi havia les tines i la premsa. A finals dels anys 80 van enderrocar el cobert (que allotjava les tines i la premsa) adossat a la façana posterior, a tramuntana. Aquesta façana posterior està definida per un gran portal amb una llinda gravada amb una llegenda religiosa. Un cop enderrocat el cobert, van construir un porxo amb una terrassa a sobre, que enmascara l'esmentada façana, com abans. Al costat de ponent del porxo llueix una finestra enmarcada amb quatre lloses de pedra. La llinda superior presenta un rosetó en relleu. Aquesta finestra es reaprofitada (prové d'un altre indret de la casa) i la van incloure en aquesta obra nova. La construcció del porxo va comportar el soterrament de les tres tines, que es conserven al subsol. La central, si mes no en el moment del soterrament, ja no estava acaironada com les altres, sino que estava arrebossada (tal vegada per a aigua). La premsa de gàvia ha sobreviscut exactament al mateix lloc on era originalment (actualment a la vista, a l'aire lliure) Al sector de llevant hi havia els estables, la cort, etc.	08178-22	Monistrolet. E. del terme	Ca l'Alegre apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi dels segles XIV i XV el mas fou abandonat. El 1595 torna a ésser habitat. Els Coma, propietaris del mas Bosc, van adquirir ca l'Alegre el 1722. Per aquest motiu en dues llindes del primer pis es troben referencies a aquesta família, la propietària del mas. Al cadastre de l'any 1786 apareix citada la casa. La casa més antiga només tenia dues plantes. A planta baixa hi vivien els masovers i al primer pis els propietaris. La nova edificació devia fer-se a la dècada dels 70 del segle XVIII, d'acord amb les dates de les llindes (1 de 1776, 2 de 1780). Posteriorment Josep Coma hi va afegir el segon pis i una escala, ja que primer els dos pisos tenien entrades independents. Segons notícies orals, la casa va ser cremada en el transcurs d'una carlinada (juntament amb d'altres d'aquest sector) i va romandre un temps sense teulada. Segons la tradició oral, a la casa enrunada, als baixos, hi vivia una dona. L'actual propietat va comprat la finca (juntament amb Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell) el 1959, als Portabella de la Morera (Manresa), que l'havien comprat als Coma. Posteriorment els de Ca l'Alegre es va vendre Cal Serdà i El Taradell.	41.7311900,1.7681100	397549	4620664		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 1). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.La casa és d'origen medieval. S'ubica en una zona envoltada de camps.És un clar exemple representatiu del tipus de masia de planta basilical, d'un notable valor arquitectònicActualment hi ha una granja moderna en funcionament.Encara es conserven les tines i un exemplar molt interessant de premsa amb la rosca de fusta original.Cal destacar una llinda amb inscripció a la finestra central de la façana sud amb la data 1776 (amb els sets invertits).En una llinda de la façana nord (actualment interior) hi ha la inscripció: PErA SEMPrA SEA ALABADO EL SANTISIMO SACrAMIENTO DEL ALTAr I LA INMACULADA CONSEPSION DE M S riA SANTISSIMA 1780 .En una llinda interior del primer pis es llegeix : JOSEPHA COMA 17 IHS 80. Josep Coma era l'amo de la casa.I en una llinda interior del primer pis es llegeix: FRANCO COMA IHS. Ara conforma la porta d'una escala interior.A la façana sud, entre la finestra de la la segona planta i el balcó de la primera, hi ha un rellotge de sol. Sobre la porta llueix el numero 84.La casa tenia un trull d'oli. A l'entorn hi ha una mola, piques i altres elements de pedra.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88516	Les Caranyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caranyes	RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià'	XVIII-XX	Rehabilitada modernament.	Masia amb un clos tancat davant la façana. Davant del clos hi ha un ampli pati que engloba la pallissa, com a construcció aïllada, i altres dependències. El cos original de la casa és el que actualment queda situat a l'angle NE. Aquest edifici ha sofert un gran nombre d'ampliacions i modificacions, i ha estat rehabilitat modernament.. Actualment la casa presenta una planta més o menys quadrada, amb una lliça encarada davant la façana principal, a tramontana. Té planta baixa més un pis i golfes. No hem pogut observar la façana, darrera el clos tancat. La zona residencial és totalment envoltada per dependències de treball adossades. L'aparell de les parets és molt divers i hi ha una gran barreja de tècniques i de fases constructives. La major part és feta de maçoneria i amb arrebossat, però també hi ha fragments de reble i dependències fetes amb tovot. Els cossos més interessants són el grup de grans tines adossades al costat de ponent. Es tracta d'almenys cinc tines, dues de secció rectangulars i tres de cilíndriques. S'hi veu, externament, al menys una de es boixes. La pallissa és una construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i ha estat restaurada. Esta feta de pedra, amb carreus ben tallats a les cantoneres i en l'arc de la gran entrada de la façana, a migdia.	08178-23	Monistrolet. E. del terme	D'aquesta masia procedeixen les famílies que van fundar les cases dels encontorns: l'Hostal, cal Xico, la Cantina, can Pere Coix ,cal Manel Ensorrat . etc. Segons la memòria popular, hi havia altres cases, avui desaparegudes, com El Bergai o can Cadell. En un principi el mas era anomenat mas Prat i Vilatorrada, i de sobrenom les Caranyes. Al cadastre de 1786 apareix citat Ramon Prat, adscrit a la parròquia de Monistrol. Hi havia masover. El cos més antic de la casa, segons una llinda , es correspon amb aquest moment: 1788. Des d'aquesta època la masia va sofrir importants modificacions, sobretot al segle XIX, moment de gran puixança en relació amb l'expansió de la vinya.	41.7339800,1.7490600	395969	4620997		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Al lloc indicat com Les Caranyes del Pilón. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 15).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic, representativa del segle XVIII i del posterior creixement del segle XIX.Situada a l'extrem d'un turó, des d'on es domina bona part de la vall de Rajadell, especialment el sector de Monistrolet i el pas del camí ral.L'interior presenta una distribució gens homogènia.La llinda d'una finestra de la façana de ponent presenta gravada ,la data1788, amb una creu al mig (entre 17 i 88). Una altra llinda de la construcció de tova enfront de la façana principal presenta la data gravada 1850.El balcó de la façana principal també te una inscripció: JUAN 1875 PRATSA la casa es conserven estris i material del camp. A l'entorn es conserven corrons i grans piques de pedra.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88522	Cal Planell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planell-0		XIX-XX	En procés de restauració. Entorn descurat.	Masia formada per la casa principal, la lliça i una nau moderna que tanca el clos per llevant. La casa és un edifici de planta rectangular amb poques dependències afegides, i està composta per una planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les golfes han estat remuntades, convertides en un segon pis. Els cossos afegits són laterals (a migdia i a tramuntana). Algun d'aquests afegits és modern, amb totxo. El material constructiu és la pedra, amb un arrebossat de color ataronjat a la part posterior. La façana principal, a llevant, dóna al barri o lliça (pati interior) que hi ha entre la casa i la nau. La casa presenta una entrada rectangular senzilla, pero amb una gran pedra com a llinda. A la dreta hi ha una altra porta, estreta, amb una reixa metàl·lica que llueix la data 1925. Les obertures (finestres i balcons) són petites, amb poc interès. A la part posterior de la casa s'hi aprecien restes de tines. La nau moderna, a l'E., es molt gran i de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. És construïda en part sobre la base d'antics murs de pedra. Segurament corresponien a la pallissa. A l'era hi ha un pou (fitxa 163) i un parell de construccions en ruïna.	08178-29	Monistrolet. Mas Bosch. E. del terme	Pel seu aspecte general, sembla una masia bastant recent. La construcció actual no sembla més antiga del segle XIX.. Havia pertangut a can Gallifa.	41.7295000,1.7510700	396129	4620497		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		També coneguda com Cal Marquet. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Assentada sobre una terrassa de la riera de Rajadell. A uns 35 metres al N. hi passa la via del ferrocarril Manresa-Lleida. La vegetació de l'entorn és rica i variada gracies al pas de la riera. En el PEP de 1993 figurava com en mal estat i abandonada. Segons el catàleg de masies, la masia està parcialment rehabilitada i actualment destinada a oferir serveis d'esbarjo i restauració. Des del 2001 disposa d'un espai de restauració i esbarjo al SE de la casa, amb 10 graelles exteriors i d'un servei de lloguer de taules així com un bar agroturístic, que actualment no funciona (2020). Era obert durant la temporada de primavera i estiu i tenia una capacitat de fins a 150 persones. Disposava d'una zona d'esbarjo amb parc infantil i espai per a jocs. El 2020 la masia segueix en obres.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88523	Cal Xico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico-0		XIX-XX		Masia de planta quadrada, amb planta baixa, un pis i golfes a la part davantera que es converteixen en un sol pis i golfes a la part posterior, a causa del desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El carener llueix, a la façana, una petita creu de metall. La casa està bastida amb pedra, actualment amb arrebossat de ciment. La casa esta distribuïda interiorment segons el tipus basilical. La façana reflecteix aquest fet amb tres obertures a cada planta, rectangulars, fetes amb brancals de pedra treballada (excepte la de l'esquerra del primer pis, coronada amb un arc escarser de totxo). La porta principal es rectangular, centrada. A la part posterior (a tramuntana) hi ha tines, premses i antigament les corts. Els afegits laterals són més moderns; concretament el de la banda de llevant, que data del 1932.	08178-30	Monistrolet. E. del terme	Els habitants d'aquest mas (com els altres que hi ha en aquest rodal) tenen el seu origen remot al mas Caranyes. Els avantpassats fundadors de cal Xico (abreviació de Francisco) van marxar de cal Joanot de l'Hostal (segons la tradició oral, degut a les molèsties provocades per la proximitat amb el camí ral ) per anar durant un temps al mas Bosc. Després es van construir la casa de cal Xico, a 15 metres d'una altra que ja existia, cal Pere Coix. Això devia coincidir amb la data que indica la llinda de la façana: 1833.	41.7327500,1.7496200	396013	4620860	1833	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88523-foto-08178-30-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Masia del segle XIX que s'adapta a l'estructura tradicional. Està situada a la falda d'un turó, amb un cert desnivell entre la part davantera i la darrera, i a 15 m de cal Pere Coix. Entorn conreat, i cuidat, enjardinat, ple d'oliveres. Usos agrícoles.Presenta a la llinda del balcó de la façana principal la data gravada 1833. En el cos de llevant presenta una altra llinda amb la data 1932.Es conserven dues tines, dues premses i una maquina de xafar raïm. Corrons a l'entorn.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88526	Tines de ca l'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-lhostal		XIX	Les estructures portants exteriors es conserven bé. Els elements de fusta estan força degradats	Conjunt de tines. Construcció de planta rectangular i coberta a una vessant, descendent en direcció a la part posterior. Esta dividida en dues cambres, cadascuna amb una porta davantera. La coberta de la cambra ponentina està formada per un encanyissat, una capa de llates i, al damunt, teules. La cambra de ponent està ocupada per dues tines. A la de llevant només n'hi ha una. A la part posterior hi ha dos cossos afegits, amb coberta a una vesant, on s'hi feien els treballs d'elaboració del vi i que amaben les boixes. S'hi conserven tots els elements característics d'aquest procés (1993).	08178-33	Monistrolet. E. del terme	Aquestes tines per produir i emmagatzemar vi formaven part de l'antic edifici de l'Hostal, que es trobava aquí fins els anys 80 del segle XIX. A partir d'aquest moment es va edificar a l'altra banda del camí, on s'ubica actualment. A uns metres al costat de les tines s'hi podien veure, el 1993, restes de les parets de l'antic hostal i d'alguna altra tina.	41.7320100,1.7523700	396241	4620774		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88526-foto-08178-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88526-foto-08178-33-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Pertanyien a l'antic Hostal (fitxa 20). Es situen a 60 m al SE de l'actual Hostal, al peu del camí ral. Les tines són cilíndriques i encaironades. Les dues de la cambra de ponent amiden 2 metres de diàmetre. La que ocupa la cambra de ponent és més gran. Aquesta té una cabuda de cent carregues (una carrega: 120 litres), mentre que les altres dues són de 70 i 80 càrregues.A la cambra posterior es conserven els següents elements: una premsa, una petita canalització que desemboca en un dipòsit, un torn d'estrenyer la premsa, una bomba de trescolar vi, i altres peces complementàries. També es conserva una bregadora per xafar canem. En aquestes tines es conserven pràcticament tots els elements del procés d'elaboració del vi (la descripció correspon al PEP 1993, però segons la propietat, es conserven, el 2020, bastant igual, però mes deteriorades. Una tina està tapada. Es conserva la premsa de gàbia als coberts de sota.).	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88531	Cal Miralles o Mas Miralles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miralles-o-mas-miralles	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. RAFAT, Francesc (1991). Festa de Sant Sebastià RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa	XVII-XX	Rehabilitada recentment	Masia a la que s'adossen les tines, els actuals garatges (que abans havien estat la pallissa) i altres dependències de treball modernes. Abans també hi havia hagut la casa del masover, on ara hi ha l'estable. Tota la casa esta assentada sobre la roca, que fa una mica de balma a la planta baixa. La casa primitiva tenia el celler més un pis i golfes, amb una estructura de masia basilical. Aquesta fase es pot datar, per diverses llindes, al 1682; tot i que possiblement algunes parts del mas, com ara el celler, siguin anteriors. Posteriorment s'hi va afegir un pis i es va allargar l'ala de llevant. Més recentment (a finals de segle XIX i als anys trenta de segle XX) la masia va viure reformes importants que n'han modificat el perfil. A conseqüència d'això mig cos (just des del punt on parteix el carener de la teulada) ha estat transformat en un edifici modern, amb una galeria, una terrassa per coberta i una torre de planta quadrada al centre, molt visible des de lluny. Només la meitat de llevant, doncs, conserva la tipologia d'una masia tradicional (planta rectangular, coberta a doble vessant), amb alguns elements constructius destacats, com són diverses finestres i portes emmarcades amb carreus molt ben escairats i la entrada principal amb arcada adovellada de mig punt. Actualment totes les façanes estan pintades de ocre. El celler és una de les parts més interessants de la casa. Les tines constitueixen un element força espectacular i de grans dimensions. Es tracta d'una construcció de planta rectangular adossada a la casa, amb coberta a doble vessant. Les tines estaven en cambres separades i comunicades per una porta mitgera. De les aproximadament dotze tines que hi havia només en queden quatre, totes cilíndriques. Dues són de grans dimensions. A la part posterior de les tines, adossades a una paret molt alta, es conserven una sèrie de barracons de treball on hi ha les boixes de les tines.	08178-38	Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme	Aquest era un dels masos antics (juntament amb el mas Puig i el de Torregassa, avui desaparegut) del sector de les Planes o Vall de Rajadell que, des del segle XIII, es coneixia amb el nom de Riavall. El primer nom de Cal Miralles és El Soler de Riavall. Es situava al nord de la Riera de Rajadell, mentre que el Puig de Riavall es situava a l'altra riba.. Durant els anys de la crisi del segle XIV va quedar abandonat. L'any 1406 el propietari, Francesc Jaffa, ciutadà de Manresa, arrenda el mas a l'abadessa de Santa Llúcia del Mas Forn, per 6 anys. A canvi aquesta li pagarà cada any 2 quarteres d'ordi, 1 d'espelta, 16 sous en diner i un parell de gallines. El mas es documentat l'any 1557 juntament amb el seu propietari Francesc Miralles. És la primera vegada que s'esmenta el cognom Miralles, tot i que era present a les parròquies de Monistrolet i Fals. Al 1568 es cita Francesc Miralles casat amb Joana, filla del Mas Puig. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. Francesc Miralles fa testament l'any 1572 i consta com a propietari del dit mas. En morir Francesc Miralles es feu un inventari dels seus béns que s'ha conservat. La seva vídua, Joana, i el seu fill gran, Lluís, de només 14 anys, cedeixen un tros, el Pla de Dalt, a un parcer, Jaume Baralla. El 1577 Joana es casa amb Domengo Martí. Tant Baralla com Martí formen part de l'allau d'immigrants occitants del segle XVI. L'any 1586 hi vivien 4 persones i l'any 1599 nou estadants. La casa va ser objecte d'una important reforma i ampliació al segle XVII (tenim gravada la data de 1682 en tres llindes diferents). L'inventari del testament esmentat (1572) també demostra que 100 anys abans Francesc Miralles havia rehabilitat el mas. Segons noticies orals, el mas va ser incendiat com altres de la zona a resultes d'una guerra carlina. Durant el segle XIX can Miralles va ser un dels masos importants del terme, beneficiat de l'apogeu de la vinya. Era el propietari de moltes cases de pagés de la contrada. Estructuralment, la casa fou reformada a finals del XIX o principis del XX. Ja més recentment, bona part de la producció de vi es venia a les bodegues Roqueta de Manresa. Durant la Guerra Civil. dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell de Rajadell. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes.	41.7316600,1.7172400	393319	4620778		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 47) com a Cal Miralles. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 10, Can Miralles) i com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 40, Cal Miralles).La foto 3 correspon a 1993 (PEP, Piñero 1993) (Tines a un costat de la casa)Mas molt antic i de gran valor històric, amb estructures datables del segle XVII en endavant, però que deu tenir ben segur un origen medieval. Es situa prop del Mas del Forn.L'entorn immediat del mas està enjardinat amb plantes, heura, etc . Hi ha zones de treball (pallisses, garatges, etc ). El camí que passa per davant la casa és l'antic que anava cap a Fals. Al costat de l'antiga pallissa hi havia una barraca on es donava acollida als pobres, que avui no es conserva.Hi ha tres inscripcions gravades amb l'any 1682 en portes i finestres conservades a les parets de llevant de la casa.El Dr. Rafat va fer un estudi històric i genealògic de la família i el mas a partir de la documentació medieval i moderna que conserven els propietaris.Com a elements destacats es conserven dues premses (una del 1882 i l'altra més moderna), plats de ceràmica catalana decorada en blau i una taula de noguer de més de 3 metres de llarg, d'una sola peça, amb la següent inscripció en un capçal: FRANco MYRALLAS AN Y1863 . Així mateix, és molt interessant l'enrajolat d'una sala, en forma de dues sanefes diferents.Tot el conjunt està dedicat a usos residencials i productius.A l'entorn i a l'entrada de la casa hi ha un pou, una mola, una premsa de gabia, una guardabarrera, una gran base de mola, una pica i una placa de pedra amb la inscripció 'Camino vedado E_ _ _'	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88533	El Peric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peric	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1982). 'Masies del terme de Rajadell' RAFAT (1984) RAFAT (1987) Informació oral : Josep Puig Munt Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=2278&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=	XVIII-XX	Abandonat i en ruïnes. Alguns sostres enfonsats. Les parets amenacen ruïna.	Gran masia formada per un cos residencial i diverses dependències agrupades a l'entorn de dos patis, més dues construccions aïllades (tines i barracó de premsa i molí). L'edifici residencial és de planta rectangular i en origen presentava coberta a doble vessant amb el carener perpendicular. Al sector de migdia presenta planta baixa més dos pisos, i al sector oposat només dues plantes. Els murs són fets amb carreus en general força ben escairats, d'un aparell regular. Totes les façanes estaven pintades de blanc. Les finestres i les portes estan emmarcades amb llindes i carreus de pedra treballada . El cos residencial té un petit pati en forma de lliça a la banda de migdia. La casa té cossos adossats afegits a llevant, a migdia (estables) i a ponent (tines). Actualment encara es veu una tina rodona, vidrada, plena de runa. A la façana de migdia hi ha una galeria. Probablement al segle XIX es va afegir una construcció en forma de torre al centre de la casa, que puja dos pisos més. És de planta quadrada, feta de maó i amb finestres en forma d'arcs apuntats. A l'últim pis la torre forma una sala ventilada amb grans obertures. Interiorment, la planta baixa conserva encara les estructures originaries: diverses cambres amb voltes i arcades (entre les quals el celler, amb algunes botes), un contrafort, etc. La cambra contigua al celler, coberta amb una volta de grans dimensions, té un forn molt interessant (del 1784). El forn conserva íntegrament la seva estructura i esta construït al costat d'un altre forn anterior, del qual en queda la boca. El primer pis està més reformat però conserva els elements principals d'una casa de pagès: llars de foc, enllosat, etc . Els pisos superiors han estat més modificats darrerament. A ponent hi ha una construcció aïllada, actualment enrunada, que acullia una premsa de vi i un molí d'oli. Una altra construcció a llevant esta formada per dos cossos amb coberta a una vessant. El cos superior conté dues tines de forma quadrada. El sector SE està ocupat per dos grans barracons amb corrals. Les construccions modernes d'una granja es sobreposen a les estructures més antigues de la planta baixa, amb un tram de volta interessant. En aquest sector, dedicat a bestiar, hi havia hagut la pallissa .	08178-40	Plans del Perich. NO del terme.	Aquest és un dels masos antics del terme de Rajadell, documentat al segle XIII. Juntament amb Sant Amanç, estava al camí Ral Manresa-Calaf. Aleshores el mas era conegut com lo Carcoler. Un atestat de 1294 fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell, dona notícia de la crema de camps del Carcoler. El 1396 el mas pertanyia a un propietari de Manresa, Pere Ricolf. En aquest moment, el pagès del Mas Carcoler es vell i no conrea la terra. Ricolf, al no poder cobrar les rendes, es posa d'acord amb Arnau de Riavall, de El Puig, per que les treballi durant dotze anys. Però al cap de 4 anys Arnau ho deixa. Sabem que al 1440 encara està habitat, però ja no tenim més noticies fins el 1559, quan es documenta que un tal Joan Braquet del Carcoler reconeix un deute a Joan Rigal. Es de suposar que el mas fou un dels que van restar abandonats en ell trànsit del segle XV al XVI, durant la crisi de finals del XV. Després hi viu un fill de Joan Braquet, Simeó, que fa testament el 1577. Els Braquet (antigament Brequets) són una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars). Provenien de Cabanac, del bisbat de Comege. Es van establir també a les Malloles (actualment Braquets), i també coneixem Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. El Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler es distingia del Joan Braquet- casat amb Beneta- de les Malloles per que a un li deien el Xic i a l'altre el Llarg. L'any 1623 la masia tenia 5 habitants. Es seguirà dient Carcoler (i no Braquet) fins que a la primera meitat del segle XVII, la pubilla, Eulàlia Braquet, es casa amb Francesc Peric, que no viurà gaire temps i que només va tenir filles. Tot i això ha prevalgut el nom El Peric per denominar la casa. En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler, que estava a la sufragània de sant Amanç. Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Estava sota el control del senyor. No sabem quan s'abandona, però ja no devia existir al segle XVI, per que en aquest moment en funciona un altre sota mateix el Castell. També desconeixem el seu emplaçament, però podria haver estat on avui hi ha la sínia del mas Peric (fitxa 129) Per la casa també passava un camí ramader que anava a Fals i a Monistrolet, un camí freqüentat per bandolers durant el segle XVII, i en general, per gent armada. Era una desviació del camí ral que naixia a l'oratori del Peric i que anava cap a Fals, Sant Joan i Santpedor. Això provocà episodis anecdòtics, com el de l'any 1637, quan el veguer de Manresa va fer escorcollar el mas Carcoler per buscar uns malfactors que havien robat al Coll de Davi. La construcció que es pot veure actualment és feta a la segona meitat del segle XVIII, com explica molt bé una de les llindes: Casa Peric, feta per Peric fill i son pare entre lo any 1755 i lo any 1800 (també diu que tota estava feta de maó?). Al segle XIX s'hi van fer modificacions importants, com ara la torre. A partir del 1959/60 es construí la gran arcada amb corrals del sector SE, sobre el que havia estat la pallissa. Es criaven porcs i vedells.	41.7371700,1.6912000	391162	4621423		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		També grafiada com el Perich. Antigament, Mas Carcoler. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 58) (El Peric). Masia d'elevat interès històric bastida els segles XVIII i XIX, tot i estar documentat el seu origen medieval.Es situa en un indret elevat sobre la riera de Rajadell que domina el pas de la carretera N-141 (l'actual Eix Transversal C-25 i antigament el camí ral) en el tram que va des de L'Estació a Sant Amanç. Actualment, la via del tren passa a tocar, per la banda de tramuntana. Presenta les següents inscripcions gravades:- Llinda en una finestra de la façana de ponent: CASA PR (?) AN 1770 CbALL .Y. AT . ST . SI- Llinda a la porta de la façana de llevant: 17 IHS 55 i a sota el número 67. Sobre la inscripció IHS hi ha una creu gravada.- Llinda d'una finestra a la galeria de migdia: AVE MARIA CASA PARICH FETA TOTA PER MA (?)O PARIC FIL I SON PARA ENTRE LO ANY 1755 I LO ANY 1800- Carreu reutilitzat en la construcció de les tines i col·locat al revés: 1769- Inscripció del forn: 1784També es conserva una premsa molt gran amb dues dates: 1784 i 1905; el torn d'estrenyer i un molí d'oli incomplet. Hi ha algun corró a l'exterior.La descripció de l'interior correspon principalment sl seu estat el 1993 (PEP 1993; Jordi Piñero). Les fotos del PEP 1993 no presentava un estat tan ruïnós com l'actual. Aquelles fotos corroboren que la degradació que ha sofert l'immoble en els darrers 25 anys ha estat molt intens. El Mas està abandonat i en ruïna pero la finca està en explotació, concretament ramadera. Per això tota la finca està tancada. Al SE hi ha unes naus modernes pel bestiar.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 2278). Es circular, orientat al sud, fet de ciment i presenta les xifres esborrades	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88536	Cal Favó o Fabó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-favo-o-fabo		XVIII-XXI	Ha estat totalment restaurada	Casa de pagès absolutament reformada. El cos central de la casa conserva la seva estructura de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana, amb un voladís o ràfec molt sortint en relació a tot el perímetre de la casa. Presenta planta baixa més un pis i golfes. El parament està fet de pedra vista (plaques allosades, de factura industrial) i les obertures, molt nombroses, presenten una mena de llinda de formigó.	08178-43	El Dalmau. Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	La construcció de la casa deu correspondre al segle XVIII, tal com indica la inscripció i la data de 1762 de la llinda. Va ser reformada al segle XIX, Fou restaurada totalment a principis del segle XXI.	41.7430800,1.6914400	391192	4622079		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 27)La casa es situa en una petita esplanada, sota un serrat, al costat de migdia del camí. Està encarada a una vall que desemboca a la riera de Rajadell. Abans s'hi accedia pel camí que passa per cal Peric, seguint en direcció nord, però el camí ara és impracticable.La casa no ha estat localitzada el 2020; per tant no ha estat visitada. La descripció correspon a les fotos del Catàleg de masies.Disposem de la descripció del PEP 1993. Llavors, la casa estava abandonada i parcialment en estat de ruïna. La fesomia de la casa original té poc a veure amb l'actual construcció. D'acord amb la descripció del PEP 1993, la casa presentava planta baixa més un pis i golfes, amb un greu esfondrament de l'edifici, a l'angle SO. Les parets eren fetes de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. Algunes de les parets interiors eren de tova. A la paret de tramuntana es conservava força bé l'arrebossat de color beix. Primerament, la façana principal era a la banda de migdia. Hi destacava un portal quadrangular, amb una gran llinda gravada, i una finestra amb carreus molt ben tallats i un ampit decorat. Aquestes obertures estaven afectades per l'enderroc parcial esmentat. Segons sembla, el camí discorria per aquest costat de la casa. Després, l'entrada és traslladà a la façana oposada, que té un portal més discret, també quadrangular i amb llinda de pedra. Aquesta façana només presentava una finestra sota teulada, en un costat. A l'interior de la planta baixa s'hi veia un interessant enllosat i un sostre de llates en molt males condicions. La casa tenia cossos adossats al costat de ponent (una construcció amb volta que devia ser l'estable), a llevant (cos on hi havia les tines, amb coberta a una vessant i una interessant arcada a plec de llibre) i a migdia. A l'altra banda del camí hi havia una altra estructura amb dues cambres. En una hi devia d'haver la premsa. Aquesta construcció estava feta amb grans blocs de pedra, de mida gairebé ciclopia. A l'altra banda del camí, a tramuntana, hi havia dos barracons més.Segons el PEP 1993, la llinda del portal de la façana sud presenta la següent inscripció gravada: a la línia superior, la data 1762 (entre 17 i 62 hi ha l'anagrama de crist IHS amb una creu al mig) i a la línia inferior la llegenda IO( ?) ECHS AGPITAMONORPer les fotos del catàleg de masies, es dedueix que s'han fet nombroses obertures no originals.Les fotos corresponen a l'estat de la casa el 1993 (PEP 1993)	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88540	Can Viladés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilades-0	RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 Rafat i Selga, Francesc (1993) . Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987 RAFAT (1988). Historia del Bages. RAFAT (1984) RAFAT (1987)	XVIII-XX	Cal Jan està totalment restaurada. Cal Vilà es troba abandonada i en mal estat.	Can Viladés o Sant Amanç de Viladés o de Viladers constitueix una agrupació o barriada de diverses edificacions separades que formen un petit nucli, compost principalment per tres cases, l'església de Sant Amanç i diverses estructures productives, la majoria de les quals estan a l'entorn d'una mena de plaça. Els edificis són els següents: - Cal Viladés, la casa principal. Antigament la casa de l'amo. Actualment està compartida pels propietaris, i des de 1941, pels masovers. - Cal Vilà. Casa adossada a migdia a cal Viladés. Actualment abandonada i en mal estat. - Cal Jan. L'antiga casa del masover. Recentment restaurada i de caire residencial (actualment hi viuen els propietaris). Es troba al migdia de Cal Vila. - Dues pallisses, una a migdia, al sud de Can Jan, i una altra al nord de can Viladés. Aquesta presenta una era al davant. - Una gran nau per usos agropecuaris, al sud del conjunt - Un edifici amb unes 18 tines corregudes, al nord del conjunt. - Una bassa, al sud del conjunt. - Un edifici davant cal Vilà on hi havia l'antiga premsa - L'església de Sant Amanç (de fet les dues esglésies, la moderna i la romànica), amb un petit cementiri (té fitxa pròpia, fitxa 4) - Un conjunt separat compost per un safareig i una font, ubicat tramuntana de l'església (té fitxa pròpia, fitxa 365) La casa principal, Can Viladés, és de grans dimensions. Presenta una planta rectangular força homogènia (encara que interiorment s'hi observen diverses fases), amb coberta a doble vessant (destaquen les motllures del ràfec), amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Té balcons i finestres emmarcades amb carreus escairats i llindes de pedra. El primer pis presenta 2 balcons, dos finestres grans i una de petita. Les golfes presenten un balcó i 5 finestres petites. El portal està a la façana que dona a la placeta, es petit i presenta brancals i un arc escarser fet de maons. Les parets de la casa són de pedra i les façanes estan arrebossades d'un color beix.. Només té dependències adossades al costat de llevant, sobretot per bestiar de corral. En un dels cossos afegits, que suporta un pati elevat connectat amb la primera planta, s'observa una gran portalada cegada amb arc de mig punt i amb enormes dovelles de pedra, que va ser posteriorment empetitida amb un nou accés rectangular. Adossada parcialment a Can Viladés es troba una casa més petita, Cal Vilà, de planta rectangular força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Hi destaca el portal adovellat en arc de mig punt, al costat dret, que dona a la plaça, a ponent. A tramuntana es dreça un edifici que el comunica amb can Viladés a través d'un pis superior, sustentat per una gran arcada. A aquest pis s'hi accedeix des de can Viladés. Pel costat de ponent, sembla que aquest petit edifici havia estat un petit habitatge independent, amb un portal propi (amb la data 1853), que presenta arc escarser amb brancals i dovelles de pedra. Pel costat de migdia, a Cal Vilà se li adossa un altre edifici de dos pisos, obert, que sembla un galliner. L'antiga casa del masover, Cal Jan, és una construcció isolada totalment restaurada (al PEP 1993 hi ha fotos anteriors a la rehabilitació) Té una planta força irregular, amb diversos cossos afegits. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis. La façana, encarada també a la placeta, té un gran portal adovellat en arc de mig punt i un balcó, amb trencaaigües a la llinda. La pallissa de migdia també està totalment restaurada (al PEP 1993 hi ha fotos anteriors a la rehabilitació). Es un edifici petit, rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, i amb un ràfec o voladís que sobresurt molt, sustentat amb bigues. El portal, rectangular, presenta brancals de pedra i una llinda amb la datat 1792. La pallissa de tramuntana és la típica pallissa de planta rectangular amb una enorme obertura d'arc de mig punt feta d'obra. A dins hi ha dues cambres, amb portes i finestres interiors. Està bastida amb parets de maçoneria irregular arrebossades de color beix i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Davant es troba l'era, empedrada amb blocs del tipus llamborda i per grans lloses de pedra. Està creuada per dues tires de grans lloses, en forma de creu. La gran nau de migdia, feta amb maçoneria irregular, recorda un edifici fabril. Presenta una planta perfectament rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té tres plantes. Les façanes exteriors presenten grans finestres als dos pisos disposades regularment, amb arcs de descarrega de totxo. L'entrada principal, a la façana, és oberta i de grans dimensions, i està rematada per un arc escarser de totxo. L'interior està distribuït en tres naus, separades per pilars i arcades. El sostre és de volta catalana. L'últim pis s'utilitzava com a pallissa; al pis del mig hi havia bestiar i a la plant a baixa el femer. Fou construïda el 1904, segons consta en una placa sobre la porta. . L'edifici que hostatja les tines, al NE del conjunt, és la típica construcció de tines arrenglerades. En total hi ha 12 cambres amb divuit tines, totes vidrades, 10 de rodones, 7 de quadrades i una d'indeterminada (no accessible), i de diverses mides. A la part de les boixes hi ha barracons adossats, a llevant, i altres estructures ramaderes i magatzems adossats a l'estructura original. . La bassa que es troba al sud del conjunt és de planta rectangular i està feta amb uns carreus molt grans i perfectament escairats (ens referim als de les filades inferiors; les superiors són blocs de ciment). Molt probablement es tracta de carreus romans reaprofitats procedents del proper jaciment de Sant Amanç (fitxa 136), iguals als que presentava el molí de can Viladés, situat al a 250 m. al SE de l'església (fitxa 115).. El petit edifici de planta rectangular ubicat davant de Cal Vila, a l'altre costat de la placeta, albergava l'antiga premsa. Te coberta a doble vessant i conserva l'arrebossat sobre les parets de maçoneria irregular.	08178-47	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	L'origen del poblament al sector de Sant Amanç cal cercar-lo en l'època romana, en el jaciment situat a pocs metres de l'actual nucli. Més endavant, la primera noticia documental (1027) és de l'església de 'Sant Emanz'. L'any 1113 es fa la donació testamentària del 'mansum de Fonte Amanz' al monestir de Sant Cugat de diverses terres, vinyes i possessions. Es tracta, doncs, d'un nucli important. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII. S'hi podien comptar les següents cases: Seniós, Pujades, Portoles, Planell, Oromir, Cabanal, Cort Mítjana i Ubach. També hi havia el molí del Carcoler (El Peric). Durant la primera meitat del segle XV un parell de masos canvien el nom: desapareixen els masos Portoles-Pujades i el Seniós, i apareixen el Soler i el Mestre. Cap al 1500 el nombre d'habitants disminueix i només resten dos masos: Planell i Mestre. Més tard s'hi afegirà la família Bessols. Un atestat de 1294 fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell, dona notícia de la crema de camps de Pere Bertran i Romeu Soler de Sant Amanç La família Mestre està documentada a la Sagrera de Sant Amanç des del segle XIII. El 1447 Caterina Pujol fa testament i nomena marmessor al seu nebot Andreu Mestre, del lloc Sant Amanç i terme del Castell de Rajadell. El 1494 es signen els capítols patrimonials de Bertomeua, filla d'un Pere Mestre de Sant Amanç. Al fogatge de 1553 hi figura un tal Pere Mestre a Sant Amanç. L'any 1610 es produeix l'assassinat del pagès Pau Mestre per tret de pedrenyal, prop del Forn, a mans d'un estrangers (occitans). El batlle i el sotsveguer obren diligències i acusen dos occitants. La majoria dels testimonis també ho són. També declara Valentí Mestre, hereu del mas Mestre de Sant Amanç, pare del difunt. Pel que fa als Planell, ja trobem un Jaume Planell el 1279, El cognom persisteix junt amb el topònim del mas. El 1480, Francesc de Rajadell, el senyor del terme, reconeix els drets de Pere Planell al Mas Planet, a Sant Amanç. Al fogatge de 1553 hi figura un tal Jaume Planell. A mitjans del segle XVI s'acaba el cognom Planell per casar-se la pubilla, Eulàlia, amb Melcior Sentelles (enterrat a la capella de sant Amanç), procedent del Mas Centelles. El mas Planell passarà a la filla d'aquest matrimoni, Joana, que es casa amb Pere Vallès de Jorba. I aquests venen la finca a Joan Viladés el 1598. Aquest cognom s'imposarà a partir d'aquest moment com a topònim, tot i que els cognoms dels propietaris seran uns altres (Satorra, Perramon...). Per tant, el nom de Viladés es de 1598 però l'actual família propietària (Pich) l'ha perdut. El topònim Viladés no té cap relació amb la vil·la romana propera. Al fogatge de 1553 hi figura també, a Sant Amanç, un tal Eloi Bassols. Era fill d'un Gili Bassols que viu a Sant Amanç, documentat el 1529 i el 1543, en sengles convocatòries de pagesos fetes pel senyor del terme. No hi ha notícies anteriors d'aquest cognom, per la qual cosa es de suposar que es tracta d'una família nova que ocupa un mas abandonat. A finals del segle XVI el mas canvia de nom. S'hi estableix un inmigrant occità, Pere Mas, del bisbat de Llamotges,casat amb Maria Montcunill. Ara el mas es dirà la casa d'en Mas. Però al casar-se la seva filla i hereva Joana, per segona vegada, amb Valentí Vilar, la casa es denominarà d'en Vilar, que és una de les actuals cases de Sant Amanç. També coneixem un Joan Pujades de Sant Amanç que fa testament el 1571. Respecte al nom d'una de les masies de Sant Amanç, el Cabanal, podria tenir reminiscències ramaderes i relació amb el proper camí ral. Les dades i dates exposades de la segona meitat del XV i primera meitat del XVI indicarien que Sant Amanç, amb els masos dels Mestre i dels Planell, no s'hauria abandonat del tot a finals del segle XV, quan hi ha un despoblament massiu al terme. En canvi, els Bassols si que haurien ocupat un mas buit. En qualsevol cas no podem relacionar directament les actuals cases de can Viladès amb els antics masos Planell i Mestre, Al segle XVI hi passava el camí ral cap a Calaf. El 1632 es va acabar la nova església de sant Amanç. Pel que fa a les cases actuals, són obra dels segles XVIII i XIX. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. Can Viladés també va participar de l'apogeu de la vinya de finals del segle XIX, com ho demostra l'impressionant conjunt de tines.	41.7344600,1.6775400	390022	4621139		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Can Viladés està al Catàleg de bens protegits de 2014 com a BCIL (amb el nom de Mas de Sant Amanç de Vilada), amb el num. 3. També està catalogat com a Àrea de Protecció Arqueològica amb les fitxes 26, 27, 37 i 51. Entenc que la fitxa 3 correspon només a la casa de l'amo, Can Viladés. Entenem que la resta del conjunt està contemplat a la fitxa 26. (En l'index consten dos fitxes: 26 Can Viladés I i 27 Can Viladés II, però la fitxa 27 no existeix).Les cases són dels segles XVIII i XIX però tenen un origen medieval anterior, doncs coneixem cites d'un mas al costat de l'església romànica, del segle XII. Can Viladés es troba situat en un punt força estratègic: allà on acaba el pla de Rajadell. Es un lloc de pas obligat per l'antic camí ral, just on s'ajuntava amb el curs de la riera de Rajadell. Actualment el camí ral ha estat substituït per la carretera i posteriorment per l'eix transversal. Can Viladés es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu.Presenta les següents inscripcions gravades, corresponents a anys:- Cal Vilà. Façana oest (posterior). En una finestra,1745. Al portal, 1853 (amb una creu al mig).- Llinda de la font: 1798.- Llinda interior al vestíbul de Can Viladès: 1844.- Llinda de la pallissa de migdia: 1792- Placa sobre la porta de la gran nau rectangular: 1904A l'entorn del conjunt, i sobretot a la placeta, es poden veure elements agropecuaris com un gran contrapés de pedra d'una premsa de biga de vi, dues grans moles de molí (que pertanyien al Molí de Can Viladés, fitxa 115), o una pica de pedraLes fotos corresponen: foto 1: Cal Viladés. Foto 2: Cal Vilà. Foto 3: Cal Jan.	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88548	Casa Vella d'en Parcerisses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-den-parcerisses	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 222-23	XVIII-XX	La casa (la part SE i l'antic femer al NO) han estat rehabilitats a finals del segle XX. Les tines estan en mal estat.	Casa de pagès que consta d'un cos residencial original bastant petit, amb un cos adossat, un grup de tines adossades, una construcció separada que devia ser el femer i, a uns 150 m, una bassa. La casa és de tipologia simple, de planta rectangular, amb un cos adossat al SO i les tines adossades al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes i presenta coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana NE es mes alta, ja que es situa en una cota més baixa que la part posterior. Dona una sensació de gran alçada, amb planta baixa i dos pisos. No ha sofert gaires canvis: les parets són fetes amb carreus força ben escairats i estan arrebossades d'un color blanc cru. Té una petita i senzilla porta d'accés, rectangular, a la que s'accedeix per una petita rampa amb escales. Te brancals de carreus i llinda de fusta. Les finestres, petites, estan emmarcades amb carreus. Destaca, enmig de la façana, una gàrgola o canal per expulsar l'aigua. Tota la part de la façana SO i el cos adossat ha estat remodelat, reformat i ampliat en èpoques recents (en una finestra hi consta la data gravada 1997). També la façana NO (en el PEP 1993 s'hi observava un gran portal rectangular amb lloses). Segons el PEP 1993, al cos adossat s'hi duien a terme els treballs del vi: es conservava la instal·lació de la premsa amb un canal, un dipòsit, etc Actualment és la part residencial i on hi ha l'accés principal a l'habitatge. Hi ha diversos cossos petits afegits. Un d'ells era un forn (de pa, segurament): s'hi veu exteriorment la boca, però aquesta ha estat traslladada de costat. Tot el parament es de pedra vista. Actualment es conserven les tines. Tenen un gran interès ja que configuren la construcció prototípica de les tines de Rajadell. Es tracta d'una construcció del segle XIX amb coberta a una vessant, amb obertures sense portes i sense mitgeres entre tina i tina. Consta de quatre tines cilíndriques; una és més gran que les altres. Interiorment, les tines es conserven en bon estat. Encara aguanta la coberta de fusta i teules. Pero l'edifici presenta un estat descurat i d'abandó. A la part posterior, en una cota més baixa, s'hi poden veure les boixes. Pel que fa a la construcció aïllada, al NE de l'edifici principal, és de dues plantes, amb diverses portes i finestres fetes de totxo i de pedra. Segurament és del segle XIX o de començaments del XX, i devia ésser, almenys una part, el femer. Modernament ha estat reformada. A la part meridional, presenta dues plantes, i a la part septentrional, una. Actualment a la planta baixa hi ha corrals. La planta superior es habitatge. La bassa es troba a uns 150 m. en direcció SO. És força gran. La construcció aprofita un racó que serveix de paret natural i tanca amb dos murs que fan angle. Actualment es troba envaïda per la vegetació. Per la part que es pot observar, és una obra de bona qualitat. Destaca un carreu amb inscripció. Es troba més enllà d'un antics camps de conreu (Horts d'en Piteu), atalussats amb marges, en l'extrem més allunyat i en un punt més alt.	08178-55	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisas El Racó. SO del terme.	Aquesta casa era una masoveria pertanyent al Mas Parcerisses (fitxa 53), força antiga. El mas va pertànyer als propietaris del Mas Parcerisses fins a finals del segle XX, quan va canviar de mans. L'edifici actual és del segle XVIII, com demostraria la llinda de la finestra amb la data 1780. Segons Molins (2020:222-23), la primera notícia de la Caseta potser és de 1595, quan l'occità Domingo Casentras i la seva família habitaven 'la casa nova nomenada lo corral, en la vall de Torra del Noguer'. Podria correspondre a la Caseta de Fransitorra citada el 1623. En el contracte de masoveria de Parcerisses de 1668, l'amo es va reservar l'estada i l'hort de l'anomenada Mesia, que correspon a la Caseta. En arrendaments i inventaris posteriors gairebé sempre s'esmenta la masoveria. El 1692 la pubilla Victòria Francitorra i el seu consort arrenden 'la masia dita la caseta de Francitorra' a Cristòfol Torras, fadrí de Rajadell, per quatre anys. La següent notícia es de 1787, que ens informa de la mort de Josep Servitja masover de la Caseta de Parcerisses. El va succeir un altre Josep Servitja, i a aquest, Salvador Servitja Sallés (1794-1831), conegut com el Masiets (perquè era masover de la Masia), i casat el 1821 amb Mònica Portella Vilanova. L'hereu és Josep Servitja Portella. Llavors la família va canviar de casa i van entrar a la masoveria de Valldòria. El 1852 va entrar una nova família de masovers, formada pel Domingo Serra, la segona muller Francesca i una colla de fills de la primera muller Agnès Prat. Venien de Castellfollit. Son els que més tard van construir la Casa Nova del Forn o Cal Pinyot, en uns terrenys establerts per l'amo de la Torre del Forn. Mentre la construïen, van seguir vivint a la Caseta, on s'hi documenten fins 1860. Llavors tenien uns rellogats o estadants, Anton Garriga i la dona Magdalena. El 1858 els masovers eren Isidre Santasusanna i la seva muller Paula. Cap el 1880 va arribar el jove Josep Braup Orrit de Llobera, casat amb Antònia Serra Calvet. No van tenir fills. El 1913 Josep Braup va comprar cal Xic, amb la intenció de llogar-la. La caseta passa en herència a la neboda Montserrat Braup Rius, que es va casar amb Josep Mas Vendrell. El matrimoni va viure a la caseta, que se solia anomenar en aquell temps casa Vella de Parcerisses. Van tenir 7 fills. La família va anar-se'n a cal Xic i poc després de la guerra van arribar els que serien els darrers estadants de la Caseta, els Arnau. Emili Arnau Serra, casat el 1915, era el pastor de Parcerisses i l'amo li va cedir la Caseta per a viure. En aquell temps la casa s'anomenava de vegades cal Pastor o també cal Piteus. Segons l'actual propietari, la casa s'havia dit de can Piteu per que, qui hi vivia, sempre portava roba de piteu, una peça de roba de drap que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys (el gentilici de Sant Llorenç de Morunys es els piteus). El fill d'Emili, Pere Arnau, també era pastor i hi vivia a la masoveria amb la seva dona i dos fills, sense electricitat ni aigua corrent, en unes condicions impròpies del segle XX. El Pere tenia un ramat a mitges amb l'amo de Parcerisses, però amb prou feines en treia per a viure. Finalment, els amos de Parcerisses segreguen el 1997 la Caseta i un terreny al voltant i la venen als seus actuals propietaris, que han reformat la casa, que estava en molt mal estat després de dècades d'abandonament, sense modificar-ne gaire l'estructura original, tret de l'addició d'un porxo de pedra per a resguardar la porta d'entrada. La finestra de la part sud dona testimoni de les darreres obres amb una llinda gravada amb l'any 1997. La bassa, datada per una altra inscripció (1863), revela el nom dels propietaris de llavors, que eren els del mas Parcerisses: Francesc Parcerisses i Josepa Fontanellas.	41.7009800,1.6873900	390784	4617410	1780	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Actualment, denominada Casa Vella. Antigament, Can Piteu. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 18) amb el nom de La Casa Vella de Parcerisses (Antiga Cal Piteu i Ca l'Arnau). En canvi, al PEP de 1993 consta com a Can Piteu o Casa Nova de Parcerisses (Pel PEP es Casa Nova i pel Catàleg de masies es Casa Vella). Per Molins (2020:222) es la Caseta d¡en Parcerisses. Aixó es per que com que realment era una casa depenent de Parcerisses i posterior a aquesta, era primerament la Casa Nova de Parcerisses. Posteriorment, fou la Casa Vella d'en Parcerisses. I un cop Parcerisses la va vendre, ara es, simplement, la casa Vella (així ho volen els actuals propietaris). També se li va dir can Piteu per que el seu morador vestia aquesta roba (vegeu història). Pero tot i que un tal Arnau, que era pastor, hi vivia, la casa mai ha estat denominada Ca'l Arnau. Es situa en un petit replà, a la falda del serrat de la banda de ponent del torrent de can Torra. El paisatge és força àrid i rocallós, amb matolls i alguns pins alts a l'obaga. S'ubica al camí de can Torra, que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets. La casa es situa a l'esquerra del camí, entre Parcerisses i Cal Torre del Forn (a A 700 m. de Parcerisses).Una llinda d'una finestra de la façana NO presenta un any gravat: 1780. Aquesta finestra, per la part de dins, té dos seients o festejadors, un element més propi d'una casa de propietaris que de parcers. També es conserva la pica de pedra de l'aigüera amb el desguàs a l'exterior. En una finestra de la façana SE -la part reformada modernament- s'hi llegeix gravat l'any 1997.La bassa presenta la següent inscripció: ME FESYT FER FRANCYSCO PARSERYSAS Y JOSEPA FONTANELLAS EN LO AÑ 1863. La visita el 2021 no ha permès localitzar la bassa, malgrat els intents. Però la propietat constata la seva actual existència, així com la de la inscripció. També constaten l'existència del forn de calç (fitxa 116), que es troba al costat de la bassa, i que tampoc ha estat localitzat.A l'entorn de la casa hi ha un parell de piques de pedra i una premsa de gàbia. Aquesta, davant les tines (traslladada del seu lloc original), conserva la gran base de premsa inferior (cassola) i el cargol. Prop de la bassa hi ha un forn de calç .	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88554	Cal Rossimort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossimort		XIX	En estat ruïnós. Ple de vegetació	Mas totalment en ruïna del qual queden restes molt escasses d'algunes parets. Actualment es veu una petita construcció rodona, una altra de quadrada, i una tina. Altres restes constructives es troben uns metres al sud de la tina i, en un altre sector, a llevant, però estan cobertes d'esbarzers i pràcticament no són visibles. El pràcticament únic vestigi conservat i certament visible des de lluny és la tina. És una construcció aïllada de planta semicircular amb una sola tina, que conserva l'encaironat a la paret interior.	08178-61	Centelles. NO del terme.	Era una antiga casa de pagès que pertanyia a Bruqueses	41.7441500,1.6679800	389243	4622227		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88554-foto-08178-61-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88554-foto-08178-61-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.88). En els mapes generals (ICGC) està mal ubicat (Cal Rossimort està rotulat com Can Gregori)El lloc es situa a l'altiplà de Sant Simeó de Centelles, envoltat de zones de conreu. S'hi accedeix, des de Fonollosa, entrant en terme de Rajadell pel Pinyer i arribant al Mas Centelles. Des d'aquest mas cal prendre una pista al SE, i a 950m del Mas Centelles s'arriba al lloc. També es pot anar des de Sant Amanç passant per Can Quius i Bruquesses. Les ruïnes es troben a 35 m. al S de cal Tàssies.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88555	Cal Gregori	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gregori		XIX	En estat ruïnós. Cobert de vegetació. Cami d'accés impracticable.	Casa de pagès en estat ruïnós. Constava només de l'edifici residencial, que pel que es pot veure, era bastant ferm. Constaca de planta baixa més un pis i golfes. La construcció sembla de planta rectangular, però en l'estat actual és difícil d'apreciar-ho. Queden només algunes parets exteriors i interiors, sense cap tram de teulada. Les parets són fetes de maçoneria, amb restes d'arrebossat blanc cru. Les finestres són petites i emmarcades amb carreus de bona factura.	08178-62	Centelles. NO del terme.	Pertany al Mas Bruqueses	41.7445900,1.6682700	389268	4622276		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88555-foto-08178-62-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88555-foto-08178-62-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.86). En els mapes generals (ICGC) està mal ubicat (l'identifiquen amb Cal Rossimort)La casa es situa a l'altiplà de Sant Simeó de Centelles. S'hi accedeix, des de Fonollosa, entrant en terme de Rajadell pel Pinyer i arribant al Mas Centelles. Des d'aquest mas cal prendre una pista al SE, i a 900m del Mas Centelles s'arriba al lloc. També es pot anar des de Sant Amanç passant per Can Quius i Bruquesses. S'ubica a 15m. a l'E de Cal Tàssies, en un petit replà. Actualment la casa, que esta encarada cap a un torrent que desemboca a la riera de Rajadell, esta envoltada per matolls, arbres joves i camps de conreu (abans de blat). La visita efectuada el 2020 constata l'inaccessibilitat de les ruïnes, a causa de la frondosa vegetació, i la comprovació de la descripció anterior (PEP 1993).Presenta una llinda amb inscripció a la finestra de la façana sud . Es conserva força bé (PEP 1993), però està escrita en cursiva i és difícil de llegir. Transcripció aproximada: [?] Mitat de [?]18 [Se sovers de] 54[ ? ]Isidro [?]	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88558	La Balma del Daurell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-del-daurell	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 274-80 Informació oral: Albert Cisteró (PEP 1993)	XVI-XVII	En ruïna i ple de vegetació	Antiga casa obrada dins la balma d'una roca. Dos grans blocs de roca de conglomerat formen la coberta de dues balmes. A la balma sud hi ha la casa. La balma nord, que devia servir per guardar-hi bestiar, no presenta vestigis constructius. La casa té una forma allargada i és d'una sola planta. Una paret exterior tanca la cavitat. És feta de maçoneria, amb dues finestres petites emmarcades amb carreus i restes de teules amb funció de desguàs. A l'interior de l'habitacle hi ha restes d'un mur que compartimentava l'espai en dues cambres. A l'angle meridional hi ha un forn molt ben conservat. També queden restes d'una aigüera i d'una taula de pedra. El sostre és negre per l'acció del fum. A la banda meridional hi ha una altra cambra més petita, també coberta per la roca i amb vestigis de foc.	08178-65	El Daurell	Sens dubte aquesta casa enrunada constitueix l'origen i l'antecedent del mas Daurell (fitxa 64), també abandonada. Aquest tipus d'habitatge en balma és característic de l'alta edat mitjana, i en cada cas la perduració és diferent. Un fet remarcable és la proximitat i la bona comunicació de la balma amb el castell. Probablement els habitants de la Balma del Daurell van traslladar-se al mas Daurell cercant unes condicions millors d'habitabilitat, entre d'altre raons perquè la balma no permetia una expansió en cap direcció. Tot i això, la balma va ser habitada com a mínim fins a finals del segle XIX. Molins (2020:274-80) fa un relat pormenoritzat de les diferents famílies que van posseir els dos masos (per que era la mateixa propietat), la casa obrada de la Balma, i la casa construïda a pocs metres, a sobre de la balma, El Daurell (fitxa 64). Curiosament, les dues cases tenen un forn de pa. Segons Molins (2020:274-80), el primer habitant conegut d'aquesta casa és Montserrat Vendrell. El Senyor del terme li havia establert la casa a canvi d'un cens. El 1577 ven els seus drets a Jaume Taradell, un emigrant occità dels molts que havien recalat a Rajadell. Fins llavors havia viscut al Carcoler (El Pèrich). La casa, que era coneguda com mas Vendrell, va canviar de nom i es va dir Taradell de la Balma. El seu germà Joan també es va establir a Rajadell, a Monistrolet, donant-li el seu nom a un mas (Mas Taradell). En aquests moments, com hem dit, la casa estava dins la balma esmentada, mirant cap al castell. En un moment donat els amos van abandonar la balma i es van fer la casa a sobre del turó (cap el 1619, segons la llinda del portal). No obstant això, la balma va continuar essent habitada, de manera més o menys continuada, fins ben entrat el segle XX. El Jaume Taradell es va casar el 1581 amb Beneta, una de les filles de Miquel Junyent de Valldòria. Hereta la casa el seu fill Ramon Guillem i poc després el seu germà Jaume. El 1611 Jaume Taradell es va vendre la casa a Arnau Daurell, un altre emigrant occità que vivia a Valldòria, que és el que dona el nom a la casa. La compravenda no implicava la possessió, perquè el 1614 l'Arnau Daurell encara constava com a masover de Valldòria. El 1615 Jaume Taradell vivia a Manresa i el Daurell s'havia instal·lat al mas. Arnau Daurell va ser un dels pagesos que va declarar en el capbreu del 1624; l'Arnau constava com a hereu del mas Vendrell, 'sive Taradell dela Balma'. Estava casat amb Joana i el seu fill Galzeran hereta la casa. Aquest es casa amb Margarida Muntada el 1634. Va estar un temps pres al castell, possiblement per deutes. El seu germà petit, Gaspar, va aparèixer mort, assassinat, al camí ral, el 1639. L'amo següent va ser Francesc Daurell, germà de l'anterior, casat el 1645 amb Maria Miralles. El 1654 denuncia al Joan Llarg del Braquets i a altres, al veguer de Manresa, per agressió. D'altra banda, segons el PEP (1993, que segueix Rafat), a La Balma (es com es coneixia el mas) hi vivia el 1565 Montserrat Graell (deu ser Montserrat Vendrell). El 1600 era de Joan Taradell. A principis del segle XVII hi viu un tal Arnau Daurell, que fa que el mas es conegui des de llavors com de la Balma del Daurell. Seguint novament Molins, i després d'un buit documental, trobem que els nous amos són Francesc Daurell, casat amb Agnès. El 1683 es trobava pres a la presó reial de Manresa. Llavors lloguen les terres; el baix preu dona idea de la pobresa de les terres del mas. El seu fill Joan (1677-1725) és el següent hereu, casat el 1707 amb Rosa Pons. L'heretat estava mig arruïnada i el 1725 els tutors de l'hereu, Francesc, nat el 1710, i per tant menor d'edat, la van empenyorar a Valentí Braquet, i així es van poder pagar els deutes més urgents. L'hereu Francesc Daurell, a l'arribar a la majoria d'edat, va acomiadar els tutors i es va disposar a recuperar el mas. Un cop recuperat, el torna a empenyorar a Joan Sallés, de El Prim. Aquest, nou possessor de la casa, tot i vendre els drets de conreu a Valentí Braquet, acaba fent-se amb la propietat de la casa. El seu fill, Joan Sallés Alzina, és el nou hereu. Es casa el 1749 amb Paula Bacardit. L'hereu és el primogènit Jaume, casat el 1777 amb Maria Rosa Viladés, que infanta 12 criatures. El Jaume Sallés Bacardit va iniciar un procés de reconversió urbanística, que consistia a vendre solars a parcers que volien fer-se la casa. Aquestes vendes les va continuar el seu successor i hereu, Isidre Sallés Viladés, i donaran lloc a l'actual barri de les Casetes. El principal immoble sempre es el Mas Daurell, però la propietat inclou la balma. En el testament de Jaume (1836) es constata que la casa de la balma encara era habitable. En ell també dona un dels solars al seu altre fill Pere, per fer-se una casa. Isidre Salles Viladés s'havia casat el 1830 amb Rosa Miralles. Va tenir nombrosos litigis per deutes. Mor el 1858 i queda com hereu el primogènit Josep, casat el 1875 amb Paula Dalmau. Però s'instal·len a Terrassa. A la casa queda la mare, que mor el 1883, i altres de família i masovers. Els hereus no tenen descendència i la propietat va a parar a la germana, Maria Sallés Miralles. Aquesta arrenda el 1885 les terres a Francesc Masfred. La seva filla gran, Josepa Font Sallés, és la següent propietària (1904), casada amb Narcís Vilaseca. La casa estava habitada per masovers, no per la família. La darrera hereva va ser Josepa Vilaseca Font. Era soltera i va traspassar l'heretat a la seva mort, el 1931, a Francesc Masfred Guilella, en agraïment a que l'havien acollit a casa en la seva malaltia. El 1931 el nou amo del Daurell va exigir el desnonament del masover Pere Bacardit, per manca de pagament del lloguer. El 1939 Pere Bacardit va marxar i la casa no va ser mai més habitada. Tal com recull la memòria oral, a la balma, al llarg dels segles XIX i XX, hi feien estada treballadors, famílies humils, pastors amb el seu ramat i passavolants. Es diu també que a les ruïnes de la casa, i abans a la balma, hi malvivien en Catxo i la Toia, una parella que vivia de la caritat. Era un lloc sinistre: a la canalla que no menjava se'ls amenaçava dient-los que els portarien vuit dies a la Balma del Daurell També s'explica que després de la guerra civil, un home que es presentà a Rajadell per tal de fer-se una partida de naixement va manifestar que encara havia nascut i viscut de petit a la Balma del Daurell.	41.7289700,1.7035800	392178	4620497		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88558-foto-08178-65-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88558-foto-08178-65-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88558-foto-08178-65-3.jpg	Inexistent	Medieval\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Es situa dins la balma del Daurell en front del castell, sobre la Riera del Daurell. La situació estratègica del lloc és molt bona ja que des d'aqui es controla el territori. Les vistes del castell (que es troba només a 200m. en línia recte, a l'alta banda de la riera) són espendides. A sobre de la balma hi ha el mas que el va succeir, El Daurell, fitxa 64.Per anar-hi cal agafar el camí que des de Les Casetes va a Can Camil·la i Can Camallonga. En una corva a 100m, abans de les esmentades a cases, cal agafar un camí a l'esquerra. El Daurell es troba a 175 m, a l'E. La balma es situa enmig d'un coster amb força pendent, sota la casa de El Daurell, cap a l'E. L'accés és difícil, ja que el camí s'ha perdut i la vegetació és salvatge. Cal baixar uns 50 metres per un terreny pràcticament sense camí. En els treballs de redacció del present inventari (2020) ha esta impossible trobar el camí i baixar, des del Mas Daurell, a la Balma. La vegetació n'impideix el descens. La descripció correspon al PEP 1993. Les fotos corresponen al PEP 1993 (J. Piñero).Tot i que les estructures visibles poden no ser anteriors al segle XVIII, el primitiu hàbitat del lloc es pot remetre a l'època medieval. És un interessant exemple de casa obrada a la roca d'origen medieval, l'exemple més genuí d'aquest tipus constructiu a Rajadell (un cas semblant és el mas de la Balma, prop de cal Lleirac).Ambdues cases, Cal Daurell i la Balma del Daurell, tenen forns de pa.	85\|94	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88565	Cal Quius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quius		XIX	Restaurada	Casa de pagès de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, amb el caraner perpendicular a la façana, amb cossos adossats a llevant i a ponent. El cos central consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal -que mira al SE- presenta una porta rectanglar descentrada (està al costat est) amb brancals i linda de pedra. Les dues plantes superiors presenten també dues finestres a cada planta, enmarcades en brancals i llindes de pedra, i amb ampits motllurats. El cos de llevant té planta baixa i un pis, i al damunt una galeria amb arcades i al soterrani una cambra coberta amb volta. Aquesta cambra té uns recs la funció dels quals no és possible de determinar. El cos de ponent hostatja espais de treball, i llueix un ample porxo amb encavellades de fusta i coberta de teula. Te dues portes. Les parets de la casa són de maçoneria, arrebossades en part amb ciment i en part amb calç, de color beix.	08178-72	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Per les llindes de les finestres disposem de dues dates: 29 de setembre de 1866 i 1888. No podem assegurar que la data del 29 de setembre de 1866 correspongui a la 'inauguració' de la casa. En qualsevol cas, aquestes inscripcions ens situen la construcció de l'immoble dins de la segona meitat del segle XIX.	41.7415000,1.6775900	390038	4621921		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.66).La casa es troba situada en una posició elevada respecte la vall del torrent de cal Prim, a tocar del cami que mena a Can Bruqueses i al Mas Centelles.L'entorn immediat esta ben cuidat.A la llinda de la porta principal s'hi observa una creu gravada. A la llinda de la porta del balcó del cos de llevant hi apareix la data gravada 1888, dins una senefa, i a sota d'una mena de creu inscrita. A la llinda d'una de les finestres de la planta primera de la façana principal es troba una espectacular inscripció gravada amb la següent llegenda enmarcada en una senefa: ' Any 1866 29 de setembre'. La llinda també presenta tres figures gravades, que podrien correspondre a oficis.A l'exterior hi ha un enorme tambor cilíndric, un possible corró, amb la data gravada: 1948. A la paret posterior exterior del cos de ponent també hi ha un corró, al terra.A cal Quius tenien arnes i s'hi feia mel.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88568	El Cortès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-1	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 PEP (Piñero, 1993) RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1984) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI'a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, F (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 165-170	XVII-XIX	Les estructures portants de la casa són sólides, però presenta esquerdes a les façánes. Les dependències annexes, en mal estat.	Masia definida per la casa amb algunes dependències adossades, uns coberts i una tina. La casa és de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. El cos principal, però, s'ha anat fent a través de fases successives, fet que queda palès a les façanes (sobretot a les de llevant i de ponent), on són visibles rastres del perfil d'antigues teulades i cantoneres de parets actualment perllongades. Els carreus són de diferents característiques en funció de la fase constructiva a la qual corresponen. Hi ha fragments de façana fins i tot de maó i de reble. L'arrebossat és parcial, en alguns trams de color ocre i en d'altres blanc cru. Les finestres i balcons (principalment a les façanes de llevant i de ponent) no segueixen tampoc cap disposició regular. A la façana principal (a llevant) hi ha dues arcades tapiades i un contrafort. A la banda de migdia, un interessant porxo. Les dependències adossades estan sobretot a la banda de tramuntana. Bona part són galliners; alguns són moderns, fets de totxo. La tina constitueix un edific apart. És una construcció típica, de planta quadrada i amb coberta a una vessant (desapareguda), amb un sol dipòsit cilíndric i un barracó posterior. El diàmetre de la tina és de 2'30 metres. Els coberts formen un grup constructiu a l'entorn d'un cos primitiu de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, amb una arcada al davant d'un punt rodó una mica rebaixat. Les construccions que s'hi han adossat ocupen una superfície considerable, sobretot a la banda de tramuntana.	08178-75	Cirera o Massana. Pla de Cirera. Sud del terme	El recinte fortificat de can Massana, juntament amb els masos actualment coneguts com la Masia, part de can Torra i cal Cortès, eren coneguts al segle XIII amb el nom de 'Lloc de Cirera'. El 1369 els Bernat (la família manresana propietària) es va vendre als Rajadell totes les terres i drets que tenien al Lloc de Cirera. A causa de la crisi de finals de segle XV, aquests masos van quedar deserts, però al final del segle XV o a principis del XVI es tornaren a repoblar. El Cortès, que aleshores era anomenat mas Asbert o Arbert de Cirera, era un mas que ja existia al menys al segle XIII. Al 1280 hi vivien un Guillem i un Bernat (pare i fill o germans), que encara eren vius el 1308. El tal Bernat, el 1305, compra una babtitzata (una esclava cristianitzada) de nom Maria per 20 lliures barceloneses. Coneixem els capítols matrimonials del 1448 de Miquela, filla de Jaume Asbert i d'Antònia, llavors ja difunts. Porta el mas com a dot i es casa amb Pere Abadals de Sant Pere de Boixadors. Es possible que el mas quedes buit en algun moment de la segona meitat del segle XV, doncs no tenim més noticies fins el 1543. En aquest moment al mas s'hi hostatjà la família de Joan Cortès, tal com ens documenta la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, i en el que es cita el tal Joan Cortès hereu del mas Asbert. El 1546 es cita en Cortés del mas Vert; el 1567 en Rovira del Cortès; el 1568 en Joan Amat del mas Cortès; el 1572 el Joan Mestre habitant al mas Cortès, i encara al 1592, Gaspar Casas, àlies Cortès, hereu del Mas Cortès, àlies Sbert. A partir del segle XVII es consolida el topònim El Cortès. El cognom familiar s'aferma ja que el 1800 el mas era possessió, encara, d'un Joan Cortès, segons indica la inscripció d'una llinda. MOLINS (2020; 165-170) ofereix una llarga narració de la nissaga dels Cortés a partir de 1543, amb Joan Cortès, i tots els seus successors. Als volts de 1680 un Cortés, l'Antoni, morí assassinat. Durant el segle XVII el Cortes va pledejar amb el Junyent i el Massana pels drets de rec d'uns horts prop de la Font del Junyent, un plet que es va revifar el 1806. Josep Biosca, àlies Cortès Rabassola, es va trobar amb greus dificultats econòmiques derivades de la guerra del Francès. Sembla que el Cortés fou una de les cases cremades per l'expedició francesa de Macdonald quan la seva columna va travessar la Riera de Rajadell de Calaf a Manresa en aquell any. El 1815 va empenyorar diverses terres, que va recuperar en part el 1849 i el 1854. El darrer amo de la família Cortés, Josep Biosca Fontanet, vell, cec i endeutat, va vendre la finca a Quirino Vila Massana, el 1890. A partir de llavors, masovers d'en Massana tingueren cura de la casa.	41.7153000,1.7275200	394147	4618949		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88568-foto-08178-75-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88568-foto-08178-75-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88568-foto-08178-75-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 23) com El Cortès. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 44). Cal Cortès al PEP i Mas Cortès (antic Mas Asbert) per a Molins (2020:165).Tot i que constructivament està documentat a partir del segle XVII, el mas té un clar origen medieval.La masia està assentada en una petita esplanada, actualment envoltada de conreus propietat de Can Massana. Des de cal Cortès és visible can Massana.A les llindes hi ha dues inscripcions:- Llinda del balcó de la façana est: JUAN CORTES ME FEU FER LO ANY 1800- Llinda d'una porta al sector del porxo: 1650	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88576	Cal Claret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claret-2	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 179-180	XIX	Estat ruïnós. Part de la casa ensorrada. Tines sense coberta, amb esquerdes. Vegetació invasiva.	Casa de pagès amb un grup de tines, enrunada. És de planta quadrada, amb parets de maçoneria i carreus a les cantoneres. A la façana de migdia queden restes d'una porta emmarcada amb maó i l'inici d'un arc de pedra. Interiorment, una quarta part de l'espai (a l'angle NO) és ocupat per una tina de dos metres de diàmetre. L'accés a la tina es feia per la part posterior de la casa, que encara conserva una escala. La boixa donava a l'interior. Al parament exterior s'observa una diferencia entre la construcció corresponent a la tina i la resta de la casa. Possiblement una de les dues construccions és més antiga que l'altra, a la qual s'hi afegí com un cos adossat. A uns 20 metres en direcció est de la casa s'aixeca una construcció amb tres tines. La seva planta és atípica. Es tracta de diferents cossos adossats (de planta quadrada excepte un que és circular) que estan disposats en forma d'una S amb angles rectes. A la part més alta hi ha una tina i una cambra buida. A la part baixa, dues tines. La paret de migdia esta reforçada amb un contrafort. Les tines són de 2 metres de diàmetre excepte una que és una mica menor. A la part SE, a un nivell inferior, s'hi troba una cambra coberta amb volta catalana, actualment semisoterrada i inaccessible. Aquesta cambra possiblement comunicava amb la boixa de la tina superior, per la qual cosa era la sala on s'hi recollia el vi.	08178-83	Pla de Vaques. La Massana. Sud del terme	Segons Molins (2020:179-180) es documenten a Rajadell persones cognominades Claret a partir de finals del segle XVII, però aquests primers Claret no vivien a la casa que ens interessa, sinó en una casa a la plaça de l'Església del Nucli Antic, que correspondria a l'actual Sastre de Baix. Haurem d'esperar fins a finals del segle XVIII per a trobar un primer indici de la casa. El 8 de juliol de 1784 van enterrar una dona dita Margarida, que era la muller de Josep Claret, i que s'estava 'en una barraca del mas Massana'. Suposarem que aquests són els orígens d'una casa, que va néixer i va continuar sent al llarg de la seva història una masoveria de la propietat Massana. En els llibres sagramentals trobem dades sobre la família (vegeu Molins 2020:179-180). L'hereu Valentí Claret Prat va casar-se amb Maria Àngela Prat. Tant ell com el seu pare devien diners als Massana. El 1806 Joan Piñot era masover de la casa Claret (per compte de can Massana?). Piñot va morir el 1825 i la vídua i els cinc fills es mantenen a la casa al menys fins 1848. En relació a la casa Claret tenim una notícia sobre un parcer del Massana que el 1855 va omplir la tina gran de Claret amb 53 càrregues de verema. Preveia que sortirien 24 càrregues de vi de les quals 18 eren per a ell i la resta per a l'amo. Com que només en va rebre 9, va presentar una reclamació al jutge de pau. Tornant als Pinyot, el 1868 quedaven a la casa quatre germans concos, que van morir solters. El darrer, Pere Pinyot, va reclamar a l‘amo Massana el 1869 el pagament d'una partida de vi. El Pere va acabar vivint sol a cal Claret fins que va morir el gener de 1900. No sabem si la casa va quedar deshabitada, però el 1907 s'hi va instal·lar la família de Domingo Torras Torras, de Santpedor i Rosa Torras Torras, de Manresa. A la llista del racionament de 1945 hi surten Salvador Cugat Carles i Anita Carles Domènech, els dos de Tortosa, i els seus fills. Devien ser masovers o jornalers. La darrera persona que ens consta que va viure a cal Claret va ser Francesca Puig, de Viladordis, qui va morir-hi el 1952. Llavors, o poc després, la casa va quedar abandonada i es va enrunar. Els conjunt de tres tines aïllades potser no eren del Claret, sinó de parcers del Massana que tenien vinyes a la zona.	41.6990500,1.7278700	394149	4617145		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88576-foto-08178-83-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88576-foto-08178-83-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 84)S'ubica a la falda del serrat que s'aixeca a la banda N de la riera de l'Infern, a la capçalera de la Vall Formosa, en una zona afectada per l'incendi de la decada de 1980, amb poca vegetació, i al límit meridional del terme.A l'any 2020 el lloc no ha estat localitzat i visitat. La descripció i les fotografies 1 i 2 corresponen al PEP 1993. La foto 3 es de Molins (2020:179)	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88579	Cal Comallonga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-comallonga	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 280-82 Informació oral: Salvador Comallonga (PEP 1993)	XIX	Ha estat restaurada (2018)	El cos principal és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. La porta principal, orientada a SE, sota el balcó, es rectangular i presenta una sola llinda, molt gran. Algunes obertures, sobretot a la façana principal, són emmarcades amb carreus ben escairats, i d'altres són emmarcades amb maó. Presenta també un cos gran adossat a ponent, ara de pedra, amb dues plantes en la part mes llevantina i una a la part més ponentina, coberta amb una sola vessant, i un conjunt de dependències a la banda de llevant.	08178-86	El Daurell	Les dues cases (Cal Comallonga i Cal Camil·la o Vilaseca) foren construïdes a mitjan segle XIX, amb pocs anys de diferencia, en plena expansió del conreu de la vinya. Les famílies eren de procedència diferent, però amb els anys es van emparentar. Cal Vilaseca està assentada sobre terres que pertanyien al mas Braquets; cal Comallonga, sobre terres de cal Daurell. Els pagesos conreaven principalment vinyes del mas Braquets. Segons la documentació conservada a Can Comallonga, els contractes de la terra els obligaven a utilitzar les tines del mas Braquets, tot i que en molts casos les vinyes eren molt més a prop de casa dels parcers que no de la casa l'amo. D'aquesta manera l'amo s'assegurava el control de la collita i de la part que li corresponia, que solia ésser un terç. Segons Molins (2020:280-82), la casa fou aixecada per Josep Comallonga Soler, un fill cabaler de Jaume Comallonga de Sant Mateu de Bages, amb les diners de l'herència. El 1857, el propietari dels terrenys, Isidre Sallés del Daurell, li va vendre una parcel·la edificable de set canes de costat tocant a la casa de cal Vilaseca, i un hort de 14 x 14 canes. L'any de construcció ens la revel·la la inscripció de la llinda del portal: 'Casa de Josep Comallonga 1859' (es devia començar abans per que una de les teules de la teulada està gravada amb l'any 1857 en xifres romanes) Josep Comallonga es va casar amb Josepa Gras Ferrer d'Aguilar i va tenir abundant descendència. Tenia al mas Oliver una tina a mitges amb el Dot. A la seva mort, el 1882, el succeeix l'hereu, Francesc. Sa mare Josepa va perdre un plet per alliberar el seu fill Salvador del servei militar. El 1868 la casa s'anomenava cal Josep i el 1897 cal Jepet Mestre; que pel que sembla indica l'existència d'un mestre d'obres, però l'amo era pagès i no paleta. També se li havia donat el mal nom de Renistre. El successor Francesc Comallonga Gras va casar-se el 1896 amb Filomena Jubert de Fals, que motí jove, i en segones núpcies, amb Agnès Serra de Vallmanya. L'hereu serà Salvador Comallonga Serra. Es va casar amb Maria Calvet de cal Maginet però el matrimoni no va tenir canalla. Un germà, Damià, emigrà a Argentina i retornà a Rajadell, i amb els estalvis, es construí Cal Damià, la casa nova qui hi ha al costat de Can Comallonga. Després de la guerra, un altre germà, l'Isidre, també va emigrar a l'Argentina. El germà petit, Josep, va ser mobilitzat amb la quinta del biberó i va sobreviure a la guerra. Salvador Comallonga, com que es va significar durant el temps de la República, va ser inclòs en la Causa General i va estar un temps a la presó. El 1945, a mitges amb el seu germà Damià, van muntar una bomba elèctrica per fer arribar l'aigua a les dues cases des d'una font situada prop de la riera. Com que el Salvador no tenia fills, l'herència es va desplaçar cap als descendents del segon germà, el Damià.	41.7273400,1.7019000	392036	4620318	1859	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88579-foto-08178-86-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88579-foto-08178-86-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 22 Comallonga) (Al PEP 1993, citat com Cal Comallonga i Cal Vilaseca, en una sola fitxa amb Cal Camila). Forma part d'un conjunt format per dues cases de pagès, que no tenen continuïtat arquitectònica, anomenades Cal Comallonga, a llevant, i Cal Camila (abans Cal Vilaseca), a ponent (fitxa 176), una pallissa i d'altres construccions modernes, entre les quals un casa, del segle XX (1947), anomenada Can Demià o Damià (Catàleg de Masies 2014 num. 25), i altres dependències relacionades amb la cria de bestiar .Les dues cases de pagès (situades a pocs metres l'una de l'altra ) són típiques del segle XIX i segueixen una tipologia i unes proporcions molt semblants. A cal Comallonga es guarden encara les escriptures del moment fundacional de la casa i els contractes de la terra. En aquest indret coexisteixen diferents tipus de construccions amb horts, arbres fruiters, granja. .. Les cases estan situades a l'extrem meridional del pla de Daurell. Cal Comallonga es trobasituada a prop del cingle i gaudeix d'una gran panoràmica sobre la vall del Daurell. Davant mateix de les cases començà el pendís, amb nombroses balmes. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE.Hi ha una inscripció gravada a la llinda de la porta principal: CASA DE JOSEPH COMALLONGA 1859. Una de les teules de la teulada està gravada amb l'any 1857 en xifres romanes.L'escala interior arrenca de la part del mig de la casa i a mitja escala hi ha l'accés a una comuna adossada a la casa per la part nord. A la part de ponent hi ha un dipòsit o cisternaper a recollir les aigües pluvials. En algun moment de la seva història la casa va ser també coneguda amb el malnom, avui oblidat, de cal Renistre. L'hort de la casa és a baix, al vessantesquerre del torrent del Daurell.En el 2018 la casa estava sent objecte de rehabilitació. El 2020 hem constatat que la casa ha estat rehabilitada. Les parets son de pedra vista, sense rastre de l'arrebossat parcial que encara describia el PEP 1993. El cobert de ponent també ha estat refet amb pedra, sense el totxo precedent. Les parets externes del mas i de l'esmentat cobert adossat han estat decorats amb eines de pages, enclavades. A la façana posterior s'ha col·locat la llegenda Cal Comallonga mitjançant ferradures de cavall.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88580	Tina de Cal Sussanna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-sussanna	Informació oral: Indaleci Centelles. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 69-70)	XIX-XX	Abandonat. L'estructura es conserva pràcticament íntegre (amb part de la teulada) però en condicions molt deficients.	Construcció de planta més o menys rectangular, amb coberta a una vessant, que engloga una tina. Segons noticies orals, es tracta d'un cobert que no va arribar a esdevenir casa. Segons Molins (2020), podria haver estat una casa, Ca La Molinera. La construcció, de tipologia incerta, consta de diverses plantes. Pel fet d'ésser situat en un desnivell, les plantes no són regulars. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat. Pràcticament no té obertures, i aquestes són molt senzilles, amb llindes de fusta. A la part NE hi ha una tina cilíndrica . En les condicions actuals, no es pot observar gaire més, ja que l'edifici no és gens accessible.	08178-87	Nucli de Rajadell.	Segons noticies orals, el propietari tenia intenció de fer-s'hi una casa, però no va reeixir-hi. Almenys des dels anys trenta del segle XX la construcció resta abandonada, en l'estat actual. Segons Molins (2020:69-70), tenim dos possibles cases (les que ens ocupa i una altre que hi havia sota Can Gili Vell, que devia engolir els Pisos d'en Massana), dos establiments de dues parcel·les en aquesta zona, una del 1881 i una altre de 1884, feta pel senyor del Castell a Isidre Santasusanna Vilanova, i una referencia del padró municipal de 1897 que diu que al carrer de la Font hi figurava una casa dita Molinera, on vivía Isidre Santasusanna i la seva família, força pobre per cert. No sabem d'on venia el nom de la casa i si es la que ens ocupa. L'hereu, l'Isidre, va entrar a treballar al ferrocarril de carrilaire,. El 1910 se'ls troba vivint de lloguer a l'Estació, i després a Monistralet, més aprop de la feina. A la casa hi quedaven als pares, i al morir aquests, ca la Molinera no va ser mai més habitada. En tot cas, la construcció a la que fem referencia mantenia la teulada a la dècada de 1960 i la utilitzava Pere Enrich de cal Sastre de Baix per a guardar-hi les gallines. L'existència d'una tina al costat de la casa, també enrunada, ens inclina a identificar les ruïnes amb una casa i no amb un simple corral.	41.7278600,1.7065200	392421	4620370		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88580-foto-08178-87-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88580-foto-08178-87-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Podria cprrespondre a Ca La Molinera (Molins, 2020). S'ubica al nucli de Rajadell, enmig del pendís, en una zona pròxima al torrent de l'Enfilat, amb vegetació molt densa. La construcció es troba assentada sobre el pla inclinat que va de Rajadell cap al torrent.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88586	Molí de Dalt o Molí de l'Oli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-moli-de-loli	Informació oral: Iscle Font (1999)	XVIII-XX		Gran casa de pagès amb l'entorn enjardinat. Es tracta d'una construcció de grans dimensions, en comparació a la resta de cases del barri. Consta de planta baixa més tres pisos. És de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carerer perpendicular a la façana, orientada a migdia. El ràfec sobresurt notablement. Les parets són a pedra vista, irregular. De la construcció del segle XVIII no se'n conserva gairebé res; només algun tram de paret a la part posterior de la casa. La resta és obra del segle XIX, amb reformes interiors importants. Les façanes presenten finestres i balcons abundants, completament moderns. L'entrada a la casa es senzilla, amb brancals i dovelles de pedra, amb un arc rebaixat. Està centrada a la façana, però lleugerament situada a ponent. La planta primera presenta un balcó sobre l'entrada. La planta baixa i pis presenten finestres rectangulars a banda i banda de diversa mida. La segona planta està definida a la façana per un balcó-galeria amb tres finestres, que conecta amb una galeria coberta a la façana de llevant amb arc de mig punt i sostre a una sola vessant, que de fet constitueix un cos adossat. La tercera planta presenta una gran obertura amb balcó, amb dues fenestres estretes a cada costat.	08178-93	Barri dels Molins. Plaça del Molí, 2 (o Carrer escoles, 2)	El 1772 Ramon Font, que aleshores regentava el Molí de Baix, escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Moli de Dalt i de la Fassina. És possible que l'escriptura fos un reconeixement d'una situació de fet que ja venia d'alguns anys enrere. Aleshores, i durant força temps, la casa s'anomenava molí del Terrer. Hi havia una premsa i un molí d'oli. Diverses inscripcions en piques d'oli indiquen dates de finals del segle XVIII, època en que es devia bastir bona part de l'edifici. El 1851 (segons la llinda de la porta) es dugué a terme una ampliació molt important, sobretot cap a la banda de la façana principal, que va deixar la casa gairebé en les dimensions actuals. El 1975 s'hi afegí un últim pis. El Molí de Dalt va ser la segona casa de Rajadell i de les rodalies (després de l'actual botiga de l'Estació) que va tenir aigua corrent. La família tenia el dret reconegut de prendre aigua de la bassa del Molí de Baix. L'immoble segueix pertanyent a la família Font, una família arribada d'Occitània al segle XVI	41.7302300,1.7077900	392530	4620631		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		També fou coneguda com Can Serra, i actualment, can Fuster. Casa alineada al peu del camí ral, d'important significació històrica en el barrí dels Molins. Hi aixoplugava una premsa i un molí d'oli. El molí es conserva de forma molt fragmentària. La premsa, de gran valor, es conserva en molt bon estat a la part posterior de la casa, amb tots els elements, instal·lada a la mateixa roca. Es conserven quatre fragments de la pedra del trull, així com un gran cup de pedra. També hi ha inscripcions gravades en piques de molí amb les següents dates: 1788, 1778 i 17[?], i una altra a la llinda de la porta principal: PERA FONT 1851.Al darrera de la casa, on hi ha la premsa, hi ha diversos cobers adossats i altres dependències sota la roca. A la façana principal hi ha adossada una font moderna.A la casa es conserva documentació antiga de la família Font: un pergamí del segle XVII o XVIII referent a una finca de Castellfollit; una àpoca del 1709 en nom de Ramon Font, moliner de Rajadell; i un testament de Valentí Casajuana de 1818, entre d'altres .	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88587	La Fàbrica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-7	Informació oral: Iscle Font (1993)	XIX-XX		Casa de pagès de planta trapezoïdal, Presenta coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de pedra, amb façanes arrebossades i pintades de groc a la façana davantera i verd clar a la resta. La façana principal (amb el ràfec paral·lel al carener de la coberta) consta d'un gran portal amb arc escarser, una porta petita i un balcó. La façana lateral, a llevant, presenta moltes obertures, totes rectangulars. A la planta baixa s'hi han obert típics finestrals de fàbrica protegits amb reixes de ferro .La primera planta consta de tres balcons estrets. Es tracta d'una casa força gran, amb una planta baixa de dimensions amples que ha acollit diverses activitats industrials. A l'interior, la planta baixa consisteix en un gran espai diàfan, sostingut amb pilars i bigues de fusta.	08178-94	Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21	El 1772 Ramon Font, moliner, legalitzava la compra dels terrenys de la Fassina i del Molí de Dalt. Segurament la construcció de l'edifici conegut posteriorment com 'la Fàbrica', adossat a la Fassina, és una mica posterior. La instal·lació de la Fassina va passar del seu emplaçament original a l'edifici de la Fabrica. Posteriorment s'abandona la fassina i s'obrí una fàbrica tèxtil. Aixó succeí poc després de l'arribada de l'electricitat al poble, l'any 1923. La fàbrica s'instal·la als baixos de la casa -que per aixì es coneix com La Fàbrica- per a la qual cosa s'hi obren grans finestrals. Hi treballaven 20 telers i, a la part posterior, la secció de filatura. Es fabricaven peces de cotó. El propietari era Lluís Vila Busquets, originari de Balsareny, un home molt religiós, que es casa amb Carmen Giuci, cubana. El 1936, uns mesos abans d'esclatar la Guerra civil, el matrimoni va marxar a Puerto Rico. En aquell moment la fàbrica deixa de funcionar i no se'n conserven vestigis materials.	41.7299900,1.7082200	392566	4620604		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		L'edifici es troba situat entre la carretera, un camí i uns horts, prop de la riera de Rajadell. També coneguda com la Fabriqueta. El primer pis és residencial.. La nau de la planta baixa s'ha fet servir de magatzem i garatge. La part de darrera és utilitzada com a seu dels bastoners, amb entrada per la part posterior, que dona al carrer de les escoles. Aquest edifici estava adossat per la banda de ponent a un altre edifici industrial, la Fassina, de la que queden poques restes.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88589	Tina de cal Martri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-martri		XIX	Enrunat	Tina isolada, amb l'edifici que l'encabeix, construïda enmig del pendís, de manera que aprofita el desnivell. L'edifici és de planta quadrada, amb coberta a una vessant (que es conserva), i una porta d'accés a la part alta. Les parets són de maçoneria. L'interior conté una sola tina.	08178-96	Serra de Palomes. SO del terme.		41.7007200,1.6697400	389315	4617403		08178	Rajadell	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		S'ubica a la serra de Palomes, al costat de ponent del torrent de Valldòria. Per anar-hi cal prendre el camí de dalt que surt de Valldòria en direcció al mas Palomes (Castellfollit del Boix). Passat el mas de Palaci, en ruïnes, cal seguir uns 500 metres. La tina es troba a un nivell inferior, gairebé tocant al torrent.L'entorn està definit per un paisatge, actualment erm, on hi creix la vegetació espontania però que havia estat vinya. Segurament en aquest indret l'abandó dels conreus fou a causa de la fil·loxera.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i la fotografia corresponen a Piñero PEP 1993VALORACIÓ: Aquesta i la tina de cal Xaupes són les dues construccions emplaçadesfora d' un m as amb una sola tina. Es tracta d' un cas interessant de tenir en compte.		45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88590	Cal Pau de Bruqueses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-bruqueses		XVIII-XX	Rehabilitada els anys 2004-2007	Casa de pagès de planta rectangular, molt ben definida, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. És una casa certament gran, que consta de planta baixa més un pis i un segon pis que eren les antigues golfes. El material constructiu és la pedra, disposada de manera bastant regular. Actualment l'accés principal es a la façana NO, amb obertures simples, però sembla que la façana original es troba a la façana SO, mirant a Bruqueses. En aquesta façana es troba un portal amb un arc escarser adovellat de totxo, quasi pla, amb una inscripció a sobre. La finestra del primer pis té el mateix emmarcament. Però en realitat l'entrada original antiga es troba uns metres dins la casa (també es un portal molt simple), per la qual cosa cal suposar que l'actual façana es va superposar a l'antiga. A la meitat esquerra de la façana se li adossa un cos afegit, antigament un galliner, que ara s'ha convertit en una ampliació de l'habitatge, a una sola vessant, i de dos pisos. A la façana oposada se li adossa una tina (la boixa està a l'interior e la casa), i a la seva dreta, adossada a la tina, una construcció semicircular, oberta, amb un porxo que aguanta la coberta de teula, que antigament era per guardar el carro. La casa va ser totalment rehabilitada a mitjans dels anys 2000 (amb posterioritat al PEP 1993). La casa es va remuntar (les golfes ara són un segon pis) i també el cobert al SO. També es van modificar les obertures i els acabats. La casa manté la planta original i llueix pedra vista a totes les façanes, de gran qualitat. Davant la casa, a la seva façana SE, hi ha una gran plataforma d'obra i a sota s'hi ha construït cinc grans magatzems que tenen entrada (amb arc de mig punt) per aquesta banda SE.	08178-97	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Es sap per notícies orals (Bruqueses i Cal Pau de Bruqueses) que aquesta casa de Cal Pau la va fer un familiar (un cabaler) de la casa de Bruqueses per independitzar-se d'aquesta (de nom Pau?), o be un parcer de Bruqueses, a finals del segle XVIII o al segle XIX.. Tal vegada era el Joan Cots de la Inscripció (Bruqueses era de la família Cots), tot i que aquesta podria correspondre a una ampliació de la casa feta al segle XIX.. La casa va pertànyer a Bruqueses fins a l'entorn de 2004, quan se la van vendre.	41.7509700,1.6729000	389664	4622978		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 55)Casa rural de bona factura, possiblement, de finals del segle XVIII o del segle XIX, totalment rehabilitada al segle XXI.. S'ubica sota un pendís, en una petita esplanada, prop d'un torrent, amb camps conreats a l'entorn. Es pot anar per dos camins. Des de Fonollosa prendre el camí cap a Can Biel des del Pinyer. Després de cal Biel, es troba cal Pau, en una posició enclotada. Des de Rajadell cal arribar a la casa de Bruqueses per la vil·la romana de sant Amanç i Cal Quius. Des de Bruqueses el cami fins a Cal Pau amida uns 800m.Sobre el portal de la façana SO hi ha una inscripció que posa FC i una data il·legible gravada, però que seria del s.XIX (18...). Segons l'actual propietat, FC correspon a Francisco Cots. Els Cots eren la família de Bruqueses.Actualment a Bruqueses s'hi va per carretera, però existeix un camí directe a Bruqueses, a ponent. A l'entorn la casa hi ha una petita bassa, i una pica per la mula.A l'interior de la casa hi ha una pica d'oli i un dipòsit d'oli.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88598	Font de can Torra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torra		XIX	L'arquitectura es conserva bé. L'entorn, abandonat.	Font obrada emmarcada per dues pilastres amb capitells llisos i una arcada. L'estructura no és exactament rectangular sinó amb tendència a la forma trapezoidal. Està construïda amb pedra de superfície irregular, cosa que dóna un efecte fantasiós al conjunt. La font està coronada amb un escut de ferro que representa les quatre barres i altres signes heràldics. El conjunt està complementat amb una taula i bancs de pedra (descripció PEP 1993).	08178-105	Can Torra. Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra Parcerisses. SE del terme.	Segons indica l'escut, aquesta construcció data del 1898. Desprén un cert aire modernista,	41.6963000,1.6919300	391154	4616884	1898	08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88598-foto-08178-105-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		O de can Torre. Element arquitectònic d'influències modernistes amb el que s'aconsegueix una bona relació entre el llenguatge arquitectònic i l'entorn natural, d'ambient romàntic. S'ubica a 75m del Mas al NE de can Torra del Forn (fitxa 54), en una raconada discretament apartada i enclotada, prop de la conca per on baixa el naixent torrent de can Torra. L'entorn està definit per un paisatge frondós, amb roures i heura. El 2021 no ha estat possible localitzar la font, tot i les batudes realitzades. La descripció correspon al PEP 1993. Les fotos, també. Les coordenades UTM són aproximades.	98	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88600	Font i pont del Rauric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-pont-del-rauric		XX	L'indret de la font i l'entorn es conserven en un estat acceptable però el paratge i els camins dels marges de la riera es troben en estat d'abandó. La vegetació envaeix tot l'entorn.	Font caracteritzada per una petita balma on neixia l'aigua i, per un salt d'aigua, a prop. Els elements aportats per l'home són diversos murs obrats a la balma i unes escales, que condicionen la font i el seu accés, així com un pont que travessa la riera. L'aigua neixia sota la balma i quedava estancada en una cavitat, actualment tancada mitjançant parets de pedra seca que formen una mena de barraca. Actualment hi ha una reixa (el 2018 no hi era) El pont és a pocs metres de la font i té relació amb l'antic camí de Rouric per travessar la riera. Actualment, el camí, més ample, travessa més amunt. Es tracta d'un pont simple, fet de pedra, i amb una arcada.	08178-107	Vallformosa. Massana. Solella del Rauric. SE del terme.	Segurament l'obra de condicionament va fer-se el 1949, tal com indica la inscripció del pont.	41.6998100,1.7323700	394525	4617224		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		La font del Rauric o del Rouric esta situada en una petita esplanada que queda enfonsada al costat de la riera de l'Infern. S'hi pot anar pel camí de can Servitge a Castellfollit. Després del mas Barquets i abans de cal Claret, cal prendre un trencall que travessa la riera, i que du a les ruïnes de cal Rauric, situades a uns 570 m. al NE de la font.. La font esta al costat mateix de la riera. Es tractava d'un paratge d'una gran bellesa, exhuberància i cert exotisme, a causa de l'acció de l'aigua i l'abundància de molses, i amb una vegetació típica de riera, molt abundant i variada. Pero actualment el lloc es troba abandonat i deixat. El sortidor de la font pròpiament dita es troba actualment fora de servei, al costat de la cambra o cavitat esmentada. Hi ha una inscripció en una pedra de la barana del pont, amb la data 1949.	98	2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88601	Roca Sentinella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-sentinella	Informació oral: Joan Vidal			Bloc de pedra col·locat artificialment a l'extrem rocós d'un replà del turó, en un lloc estratègic, per la qual cosa podria haver estat utilitzat com talaia. La roca, apuntalada artificialment per un cantó amb una altra de més petita, presenta l'aspecte d'una torxa. Es tracta d'un bloc de conglomerat, de forma més o menys cúbica, que amida 1,60 x 1,70 metres, i 0,70 de gruix. A la superfície superior semblen apreciar-se restes de cendra.	08178-108	Obaga del Forn	Segons la tradició oral, la roca s'anomenava Sentinella i la gent dels rodals l'utilitzava per enviar-se senyals de fum en cas de perill. No sembla que es tracti d'un element medieval, ja que les guàrdies medievals formaven una xarxa relacionada amb el castell i es comunicaven més aviat amb senyals acústics (toc de corneta). El nom de Sentinella s'acosta més a la tradició carlina.	41.7265700,1.7090600	392630	4620223		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Simbòlic	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Situada a uns 300 metres de Rajadell, en direcció est, a la falda del turó que s'aixeca a l'altra banda del torrent de l'Enfitat. La situació de la roca és estratègica. Domina la vall de la riera de Rajadell. De la banda de llevant s'avista la punta de Sabata, Collbaix i les terres del pla de Bages. De la banda de ponent la visibilitat és més reduida. Segons Joan Vidal, aquest punt es comunicava d'una banda amb una torre a Collbaix i de l'altra amb una torre prop de cal Quius, per la banda de ponent.La foto 2 correspon al PEP 1993.		2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88608	Molí de can Viladés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-vilades	IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA/GALOBART (1983). L'Arqueologia al Bages (II). P. 31 PLAU RAFECAS, S (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc . P.112. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa BUSQUETS, F.: Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de desdoblament de la carretera C-25. Tram: Les Olugues - Manresa. Gener 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5574 SUAU, L.: Memòria arqueològica de la intervenció a la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell, El Bages). Desdoblament de l'Eix Transversal Ctra. C-25 tram Les Olugues-Manresa, 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5631	XVIII-XIX	La bassa es conserva íntegrament, però a l'entremig dels murs hi creixen arbres que infiltren les arrels entre els carreus. La vegetació ocupa l'interior i l'exterior de la bassa. L'edifici del molí esta en ruïna.	Molí fariner que consta d'una gran bassa, les restes de la construcció (adossada) on estava ubicat el molí pròpiament dit i part del rec. La bassa és una obra de dimensions monumentals. Té una planta més o menys triangular amb les següents mesures aproximades: 25 x 47 metres. Està construïda amb dos murs que tanquen en angle recte i la tercera paret és un mur de contenció al marge d'un pendís. Els murs són fets amb carreus procedents de l'antiga vil·la romana de Sant Amanç, perfectament escairats i d'unes mides constants: 48,5 cms exactes d'alçada i una llargada que oscil·la entre 62 i 80 cms. Aquests carreus, col·locats en filades perfectament horitzontals, vesteixen la part interior i exterior dels murs. L'amplada dels murs varia en funció de la pressió d'aigua que han de suportar. A la zona més profunda de la bassa l'amplada és de 2 metres; l'amplada mínima és d'1,30 metres. En els punts de màxima pressió els murs tenen base més ampla i contraforts. L'alçada màxima és d'uns 8 metres . L'aigua entrava per la part posterior de la bassa, més estreta, mitjançant un canal que recollia el cabal de la riera de Rajadell. Abans d'entrar a la bassa el canal travessa el camí ral, que transcorria al costat mateix del molí, per un pas subterrani, que s'ha conservat molt bé. El molí és adossat al mur est de la bassa. És una construcció de planta quadrada, feta, almenys parcialment, amb carreus romans, que actualment està gairebé ensorrada. Al mur de la bassa s'hi observen els forats de la teulada (a doble vessant) i encara restes d'una possible teulada posterior més alta. A l'interior de l'edifici es conserva el forat del carcabà i la mola sencera, instal·lada in situ, sobre bigues de fusta i amb l'eix. Al sector nord queden restes d'algunes estructures adossades a l'angle de la bassa. L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de caire preventiu en la fase prèvia a la realització del projecte de desdoblament de l'Eix Transversal en el tram de Les Olugues-Manresa. Durant aquesta intervenció es va procedir a desbrossar tant la part de la bassa del molí com el lloc on s'ubicava la sala de molta, el canal de desguàs i altres àmbits annexats al molí. Un cop desbrossat es va comprovar que tot el conjunt es conserva relativament en bon estat. Les parets de l'enclusa estan realitzades amb carreus de gres de gran tamany lligats amb morter de calç, mentre que el mur que tanca la bassa pel sector de muntanya està construït amb la tècnica de pedra seca, bàsicament per evitar l'erosió del subsòl. La sala de mòlta, el canal de desguàs i altres habitacions adjacents, tot i estar enderrocades, conserven els nivells de pavimentació; en concret, s'ha localitzat el paviment interior de la sala de mòlta, fet amb grans lloses de pedra. A més, es va poder recuperar la pràctica totalitat de la planta del molí, les dues moles conservades in situ i diferents pedres amb motllures descobertes entre l'enderroc. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va observar que gràcies a la gran solidesa de l'obra, la bassa es troba en un gran estat de conservació, amb tots els seus elements. Això no obstant, i encara que es va desbrossar l'any 2005, la vegetació ha tornat a créixer, cobrint molts dels elements identificats amb anterioritat. La vegetació ocupa tant l'interior com l'exterior de la bassa, i han crescut arbres que infiltren les arrels entre els carreus i a la llarga faran malbé les estructures.	08178-115	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Aquest molí va ser construït l'any 1794 per Isidre Viladés 'labrador de S. Amans'. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç (fitxa 139). En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica l'epígraf. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll (vol. 4, dels en foli, doc . 8). La carta de Masdeu diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasIón se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Queda clara, per tant, la procedència dels carreus del molí. El molí va funcionar fins l'any 1920, aproximadament. En els darrers temps el moliner es deia Segarra i vivia, amb la seva família, a l'habitatge que hi havia sobre la sala de moldre. Era una família amb molts fills que hagué d'abandonar el molí perquè no els rendia prou.	41.7331200,1.6789900	390140	4620989	1794	08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Segons l'IPAC (Generalitat), també denominat Molí de Santemans. L'IPAC publica una planta.La obra es pot considerar un veritable monument protoindustrial, d'una gran perfecció i solidesa, un bon exemple de molí fariner. A més té un gran interès en relació a la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), ja que els murs són fets amb carreus procedents de l'antiga vil·la (segons ho esmenta clarament una carta de Mn. Mirambell de l 'any 1794), la qual cosa permet fer-se una idea de la magnitud i les característiques de la vil·la romana.Es situa al costat de la riera de Rajadell, en un meandre, a uns 250 metres al SE de l'església de Sant Amanç de Viladés, sota un espès bosc i bardissar. Per anarhi cal prendre el camí que surt del costat sud de la carretera, abans del pont que travessa la riera davant de can Viladés. Des de Viladés cal anar en direcció est i girar cap al sud fins arribar a l'antiga carretera (N-141g). Està davant la tanca que dona accés, des de la carretera N-141g, a la pìsta que duu a can Viladés, i a l'alta banda de la carretera. L'antic camí ral, del qual queden restes d'empedrat, passava ben al costat del molí.Al mas de Can Viladés (Sant Amanç), a la plaça central, hi ha dues moles molt gruixudes que pertanyien al molí.La foto 1 correspon a l'any 2010, després de la intervenció arqueològica (vista general) Foto: IPAC Xavier Esteve Des. 2010)	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88609	Forn de calç de cal Piteu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-piteu		XIX-XX	La forma del forn es conserva, peròcreixen arbres i plantes tant al seu interior com a l'exterior.	Forn de calç consistent en un forat de forma cilíndrica excavat al sol natural, en un terreny amb pendent. La boca del forat és de 2 metres de diàmetre, aproximadament. Té força profunditat, però actualment no es pot precisar a causa de la vegetació que omple l'interior del forn. Al nivell superior es conserva una filada molt feble de pedres (descripció PEP 1993)	08178-116	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme.		41.6999600,1.6858100	390651	4617298		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88609-foto-08178-116-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Situat prop de can Piteu (fitxa 55) (o casa vella de Parcerisses), en un pendent del terreny amb vegetació a base de matolls, prop dels horts de can Piteu i de la bassa de cal Piteu. La bassa està uns 150 metres al SO de la casa. El forn és a uns 10 metres en direcció SO del lloc on hi ha la làpida amb inscripció i el sortidor de la bassa. Costa una mica de localitzar perquè es troba envoltat de vegetació. El 2021 no ha estat possible localitzar el forn (ni tampoc la bassa), pero els propietaris de la Casa Vella d'en Parcerisses ens confirmen la seva existència. La descripció i les fotos corresponen al PEP 1993. Les coordenades UTM són aproximades.	98	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88612	Casa Torras Aymeric (i Cal Carter)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torras-aymeric-i-cal-carter	PEP 1993 (Jordi Piñero) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 71-75	XIX-XX		Edifici residencial que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, orientat a ponent, amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es senzilla i no està centrada, amb un balcó just a sobre. Te brancals de pedra i una llinda en forma d'arc rebaixat. Algunes finestres llueixen grans brancals de pedra. Adossada a llevant d'aquest edifici, hi ha altre habitatge (la num. 1 de la Pujada del Castell) que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. El parament es més irregular. Estructuralment, es tracta del mateix edifici que la Torras Aymeric. Aquesta façana exhibeix una petita porta amb una inscripció	08178-119	Nucli antic. Plaça de l'Era, 2	Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es va urbanitzar l'actual Plaça de l'Era i el carrer major, ocupant la resta de l'estret altiplà definit entre les rieres del Daurell i l'Enfitat. La Casa Eimeric o Torras Aymeric és una gran casa que havia estat propietat, segons Ernest Molins, d'un Torres de Barcelona (Can Gai), relacionat amb uns Aymeric que no serien els Aymeric de Manresa. Per tant, la casa no tindria relació amb l'antiga família nobiliària manresana Aymerich, que senyorejava Monistrolet, Vallhonesta i Vallformosa, i després Rajadell (com s'havia cregut). Els Eimeric de Manresa van ser senyors de Rajadell i propietaris del castell quan a finals del segle XVI Eimeric de Manresa es casa amb Guiomar de Cruïlles, hereva dels Rajadell i del Castell. Estructuralment, la Casa Torres Aymerich (Can Josepó) està molt imbricada amb la casa del costat, can Seranell. Tenen l'origen en una sola casa i en un sol establiment. Molins (2020:73-75) descriu la casa Torras Aymerich sota la denominació Can Josepó. El seu origen rau el l'establiment que la senyora del castell va fer el 1825 a Isidre Parcerisses Garriga, d'una parcel·la de 12 x 12 canes, al costat de la casa de Jaume Sabater (Cal Valentines). Amb un nou establiment fet el 1830 va ampliar la casa i va fer una tina. Isidre mor el 1854 i el seu hereu fou Josep Parcerisas Serra. La casa es deia ca l'Isidre del Postilló, i al 1867 cal Postilló i també Ca la Coixa. Però s'imposà el nom de Josepó, el nom de l'amo, Josep Parcerissas. Va fer hereu a la seva pubilla Narcisa, casada el 1907 amb Antoni Ribalta. No van tenir descendència. Ribalta va morir el 1935, i després de la guerra trobem a la casa la segona dona de Ribalta Teresa Calvet, alies la Josepona. Aquesta mor el 1955, sense descendència viva. No sabem qui es va quedar la casa però als anys 60 la va comprar Joan Aymerich Baratau, de Barcelona, conjuntament amb la seva filla Núria i el gendre Joaquim Torras Queralt, que la van heretar el 1968 a la mort de Joan Aymerich. Els nous propietaris hi van fer obres, que eren molt necessàries després d'anys d'abandonament, i van posar a la façana el rètol que es pot veure ara: can Torras Aymerich. Durant un temps els baixos els va tenir el veí de cal Valentines, on va obrir una botigueta, l'única que hi havia en aquell temps al nucli, en què es venia de tot. Molins (2020:71-73) descriu la casa Cal Saranell (o Sarahuell o Saravell). Es el nom de la casa que correspon a la parcel·la de 38x47 pams comprada per l'Isidre Parcerisas Garriga, amb el seu germà Josep, segons l'establiment fet per la senyora del castell el 1825. Es deu tractar del mateix establiment amb el que el mateix any l'Isidre comprà cal Josepó. El fet es que Isidre i Josep es van barallar i es van partir la casa per la meitat. La partició es va fer davant notari el 1828. L'Isidre es quedaria la part de ponent (desprès Cal Seranell) i el Josep la de llevant (després cal Josepó). La partició de la casa ja era un fet des d'un temps abans, perquè la porta que dona a la pujada del castell té la llinda gravada amb la inscripció CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826. Aquest Parcerisses era el germà de l'Isidre. Josep Parcerisas Garriga estava casat amb Maria Anna Selga Torras, filla del teixidor Josep Selga. L'hereu Josep Parcerisas Selga va empenyorar part de la casa (1854). El 1857 amplia la casa comprant un nou terreny contigu al senyor. Mor el 1880. El seu hereu es Josep Parcerisas Figuera, però no sabem perquè, la casa passa a mans de Joan Carné. El 1936 hi vivía Anton Barbra, llogater, que era el carter del poble (ara la cas es diu Cal carter però també cal Ton i Ca l'Esperançona). A l'entorn de 1970 compra la casa Pere Escarrà, que va fer obres de millora. Com podem veure, les dues cases, Cal Josepó i Cal Seranell, eren en origen propietats de dos germans Parcerisses. Una inscripció que fa referència a Josep Parcerisses (1826), com ja hem dit, ens ho confirma (a Cal Seranell). Molt a prop, una llinda de la porta la casa num. 4 (Cal Gili) del carrer Mestre Ramon Planes també presenta una altra inscripció relacionada amb uns Parcerisses: any 1830 casa de Pere Parsarisas. Hi ha un mas Parcerisses a Rajadell, al Racó, al SE del terme.	41.7295900,1.7067800	392445	4620562		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88612-foto-08178-119-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88612-foto-08178-119-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	OPC 2017-2021 F..Xavier Menéndez		Cal Josepó, segons Molins (2020). Adossada a Cal Josepó, hi ha Cal Seranell o Cal Carter, que en origen les dues eren una sola casa, que després es van segregar. Aquí descriurem les dues cases. Casa ubicada al nord de la plaça de l'Era, disposada, junta amb la num. 1 (Cal Seranel o Cal Carter), a prop del mur de migdia del castell. La casa num. 2, la Casa Eimeric o Torras Aymeric, és un edifici de dimensions una mica més àmplies que la resta. L'habitage repeteix el model de les masies, però adaptada a un entorn urbà. Es l'exemple d'una vivenda d'un estatus social superior a la resta d'habitatges del nucli antic. Aquesta vivenda està descrita a la fitxa de conjunt Cases de la Plaça de l'Era (fitxa 184), però en el Catàleg municipal de bens a protegir (2014) gaudeix de fitxa pròpia (num. 18) i protecció com a BCIL.i amb AEA (Area d'Expectativa Arqueològica), amb el nom Torras Aymerich. Per aixó li hem et fitxa apart.La façana lateral de l'immoble (que correspon a la Pujada del castell num 1) (i que correspon a l'altra casa, Cal Carter o cal Seranell) presenta una porta amb una llinda amb la següents inscripció gravada dins una sanefa: 'CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826'Davant de la casa, al carrer, hi ha una gran pica cúbica de pedra arranjada com a jardineraLa plaça de l'Era és l'espai que fa de baga i de contacte entre els dos sectors del nucli antic: el situat al nord, el més antic, definit per la plaça de l'Església, entre el Castell i l'Església parroquial, i el situat al sud, en l'estret altiplà definit pel carrer Major i més enllà pel carrer del Pla. La Plaça de l'Era està limitada pel sud per l'entrada al carrer Major i al nord pel carrer Mestre Ramon Planes, que mena a la plaça de l'Església. La gent del poble portava la seva collita de blat i ordi a aquesta plaça per treure'n el gra (per això se'n diu de l'Era). A la plaça de l'Era hi va haver una de les primeres fonts públiques de Rajadell (1922).	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88618	Cal Ferrer o Molí de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-moli-de-baix	Informació oral: Iscle Font PALAU RAFECAS, S (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. P. 112.	XVII-XVIII	Estructuralment es conserva bé. Molt restaurada. La planta baixa es troba ben condicionada. La bassa és plena de bardissa.	Antic molí fariner que consta de l'edifici del molí, la bassa i vestigis del rec. L'edifici és de planta quadrada (amb un cos menor adossat a ponent), amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, actualment a pedra vista, reforçades a les cantoneres amb grans carreus. La construcció és sòbria i funcional. Té diverses obertures, emmarcades amb carreus o amb maó, i un contrafort important a la façana de llevant. Segons l'estructura interior, l'immoble és fet en dues etapes. La part de migdia possiblement és la més antiga, segons la inscripció d'una llinda. La planta baixa, coberta per voltes, té instal·lada la mola i és on tenia lloc les tasca principal del molí. La mola es conserva in situ pràcticament íntegra. A un nivell inferior hi ha el carcabà (on l'aigua feia córrer el rodet). L'aigua entrava des de la bassa per la banda de tramuntana i sortia per migdia. S'observen dues fases constructives al carcabà. La més exterior, amb volta de canó, està adossada a una altra cavitat més baixa i més estreta, de la qual s'endevina la boca, feta amb arc apuntat. Una acumulació de terra, conseqüència de les pluges, cobreix bona part del carcabà, però sembla que es conserva també íntegrament. El rec del molí prenia les aigües de la riera de Rajadell uns centenars de metres més amunt. Fins no fa gaire, eren perfectament visibles les restes del rec, que era revestit amb cairons, almenys a la seva part final. A la part del principi es conserven restes de l'esvoranc del rec. La bassa és situada darrera el molí. Té una forma més o menys trapezoidal i unes dimensions mitjanes. La part de llevant està formada per un mur sòlid, amb carreus ben escairats.	08178-125	Barri dels Molins. Carretera dels Molins, 2	El Molí de Baix ja existia al segle XVII. Era una possessió del senyor de Rajadell i el regentava la família Font (avantpassats directes d'Iscle Font, els quals, a principis del segle XX, encara eren anomenats popularment moliners i que encara són els titulars del Molí de Dalt). Per tant, era segurament el molí senyorial del Castell, citat en alguns documents. El molí era inicialment l'únic edifici de l'actual barriada dels molins. El 1772 Ramon Font regentava el Molí de Baix i escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Molí de Dalt i de la Fassina. Quan els Pignatelli van vendre les últimes terres i drets que tenien a Rajadell, pels volts de 1895, el molí fou adquirit per la família Selga, actual propietària. Va funcionar com a molí fariner fins els anys 1945 o 50. Tambe va ser ferreria (d'aquí el nom). L'obrador estava a l'altre banda de la carretera i del pont,, davant la Fábrica.	41.7297600,1.7080200	392549	4620579	1699	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		S'ubica entre la riera de Rajadell i l'antic camí ral, al barri dels Molins. Davant del molí hi ha el pont de Can Ferrer, que travessa la riera i l'actual carretera que porta al nucli principal de Rajadell. La vegetació de l'entorn és abundant. L'entorn immediat està embellit amb flors i plantes.La planta baixa (amb la mola) i el carcabà es conserven gairebé íntegrament i són d'un gran interès. La llinda de la finestra de la façana sud presenta la següent data gravada: 1699.Es conserven peces d'una maquina per batre el blat, que estava instal·lada a la mateixa cambra que la mola. A l'exterior de la casa, recolzada una i escastada l'altre a la paret, hi ha dues grans moles de pedra.Iscle Font conserva alguns documents relacionats amb el molí.El de Baix és un dels dos molins fariners més antics que es conserven actualment a Rajadell. (juntament amb el Molí de can Viladés, a Sant Amanç). En època medieval n'existien d'altres. Al mas Bosc hem trobat indicis clars d'un altre molí, al costat de la riera. És possible que també n'hi hagués un altre a la Cantina.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88622	Sínia del Perich	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-perich	RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1988). Informació oral: Josep Puig Munt (antic masover de cal Peric)	XIII/XVIII	Restaurat recentment	Sinia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa. També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d'una resclosa. L'edifici és de planta rectangular, és d'una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits. Era l'espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia. Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L'aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d'aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig. La resclosa es troba a un nivell aproximadament d'un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia. Dintre de l'edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols. La cadena i els catùfols es submergien a l'aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l'aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que surtia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.	08178-129	Plans del Perich. NO del terme.	En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s'anomenava el mas Peric). Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l'emplaçament de l'antic molí del 'Carcoler', documentat al segle XIII, però no es pot demostrar. De la sínia com a tal, se'n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX. Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l'actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars. En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX. Inicialment funcionava amb tracció animal o de 'sang'. Però a principis del segle XX s'hi instalà una bomba a motor. A finals del segle XX el lloc era anomenat la 'bomba vella', i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.	41.7363200,1.6912000	391161	4621328		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L'element compta amb un plafó descriptiu. A l'interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l'ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d'accés (desavinences entre l'ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l'oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d'aquí es distribuïa per regar els horts.L'existència en el mateix lloc de l'antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l'antic molí medieval. Podria tractar -se d'un aprofitament del carcabà de l'antic molí.	94\|85\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88623	Balma de can Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-bosc	Notícies orals d'Antoni Daura (1993) IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Carlús, X.; Piñero, J.: Memòria de l'actuació a la balma de Can Bosc (Rajadell, Bages), 1994. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1421. Parcerisas, J.: Memòria d'excavació del conjunt arqueològic de Can Bosc, 1995. Parcerisas. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1580. Pedro Pascual, M., (juliol, setembre, octubre 2002), Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular), Mem.núm. 4903		Erosionat.	Balma sepulcral de petites dimensions que forma una cavitat de poc més d'un metre d'alçada màxima i d'uns 30 metres de llargària . A l'interior de la cavitat aparegueren als anys 70 o 80 del segle XX restes òssies humanes. El 1993, en el marc del PEP, es varen observar ossos enterrats al sól. Aproximadament un metre davant de la balma hi ha una paret de pedra seca. Es tracta d'una obra moderna, possiblement de cara a aprofitar la balma per a usos agropecuaris. Les excavacions realitzades el 1994 i 1995 permeteren detectar dos sectors a la balma: Can Bosc I, situat sota la pròpia balma i corresponent a un enterrament de cronologia calcolítica, i Can Bosc II, situat en un petit replà a l'extrem on s'acaba la balma. CAN BOSC I: Es tracta d'una balma sepulcral amb ritual funerari d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera. En el decurs de l'excavació de 1995 aparegueren un total de 10 cranis dins un conjunt de 500 ossos humans, amuntegats en una estreta franja a la part central de la balma. Com a material aparegué una dena de collaret. Pel tipus de jaciment, el ritual funerari i els materials arqueològics, es pot ubicar cronoculturalment en el Calcolític. CAN BOSC II: L'excavació realitzada el 1995 va aportar 400 peces d'indústria lítica a base de micròlits, entre els que predominen els gratadors i alguna punta de fletxa. L'anàlisi tipològica de les peces sembla indicar una cronologia epipaleolítica per aquest sector. Pot tractar-se d'un assentament de curta durada on es tractaven les pells.	08178-130	Monistrolet. NE del terme.	Es tracta d'una balma sepulcral corresponent com a mínim a dos moments: l'epipaleolític i el calcolític. Cal remarcar que es troba al costat del camí de Rajadell a Manresa. Per tant, anteriorment al camí ral i a la via romana que seguien aquest itinerari per la riera de Rajadell, és probable que ja existís un camí més antic, de tradició prehistòrica.	41.7330600,1.7427700	395444	4620903		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-3.jpg	Legal	Prehistòric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Es tracta d'una balma de petites dimensions situada en una terrassa de la riera de Rajadell i a tocar del camí que discorre per la vall de la riera.El jaciment es situa al peu mateix del camí de Rajadell a Manresa, prop de la riera de Rajadell, en una corba del camí, a uns 650 metres de la Cantina en direcció O., cap a Rajadell, i a 250 m. al N. del Mas Bosch (a l'altre costat de l'Eix Transversal, C-25). Des de Rajadell, cal entomar la carretera a Monistrolet. Passant per sota el pont de la via del tren, cal seguir la carretera deixant el Mas Bosch a la dreta i La Caseta del Puig a l'esquerra i travessar per sota del pont de l'eix transversal. A l'altre costa, seguint el camí, desseguida es troba la balma, a l'esquerra..Les primeres notícies d'aquest jaciment es deuen a un grup d'excursionistes manresans que l'any 1989 advertiren les nombroses restes òssies disperses en superfície en una de les baumes que es troben a peu de camí entre Sant Joan i RajadellL'any 1994, arran de les obres de l'eix transversal -que discorre a tocar de la balma- el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya encarregà al Servei d'Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona la realització de sondeigs d'urgència, detectant dos sectors d'interès arqueològic al voltant de la balma: can Bosc I, sota la balma pròpiament dita, corresponent al Calcolític; i can Bosc II de l'Epipaleolític, uns metres més a l'est. L'any 1995 es realitzà una altra campanya d'urgència que completà l'excavació dels sectors d'interès de la balma, afectada pel traçat de l'Eix Transversal.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va comprovar que a la cornisa on hi ha la balma encara es podien observar les evidències de les cales i excavacions realitzats els anys 1994 i 1995. A l'any 2020 també es van observar. Junt amb la Balma dels Moros, es el jaciment més antic de Rajadell.	76\|79	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88624	Sepultures del Mas Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-mas-forn	IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA 1 A; GALOBART 1 J (1984). 'Cementiri de Santa Llúcia'. Catalunya Romànica. Vol. X II. El Bages. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 359 . GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) DAURA A, GALOBART J (1983). 'L 'Arqueologia al Bages (II )' . Les Fonts . Núm. 6. Manresa .p 89.		El jaciment es troba colgat sota terra.	Necròpolis de sepultures medievals (tot i que només s'ha excavat una) cobertes amb lloses, que consistien en fosses allargades excavades al terreny i protegides únicament per lloses de coberta. L'orientació de la tomba exhumada és la típica: d'est a oest. Durant l'excavació (feta amb motiu de les obres d'instal·lació d'un pou mort al Mas Forn) va aparèixer un esquelet masculí, en decúbit supí, amb el cap girat a l'esquerra, i els braços estirats, perfectament conservat i sense aixovar. La fossa, allargada i de 1,65 m de longitud, estava excavada al subsòl natural argilós i estava coberta per lloses de pedra.	08178-131	El Forn de Santa Lúcia.	Tot i que l'esquelet esmentat és masculí, podria formar part de l'antiga necròpolis corresponent al monestir (femení) de Santa Llúcia,. La capella de santa Llúcia és el que ens resta de l'antic monestir de deodonades o canongesses de Sant Agustí, un petit cenobi establert a la segona meitat del segle XIII al lloc i documentat el 1275, que depenia del terme del Castell de Rajadell.. El 1304 la comunitat de santa Llúcia fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. Els monestir fou abandonat a rel la inestabilitat provocada per la Guerra Civil catalana (1460-1470). L'església conserva una part romànica, l'actual capçalera, ampliada amb una nau gòtica, molt més gran i alta, del segle XIV.	41.7289400,1.7127400	392940	4620482		08178	Rajadell	Sense accés	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-3.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 57 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). A les cartes Arqueològiques de la Generalitat el jaciment apareix citat com Santa Llúcia. Sepultures del mas Forn / Cementiri de santa Llúcia, a rel de la troballa efectuada als horts del mas Forn. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va documentar el bon estat de conservació de l'església però no es va anotar cap indici que es pugues relacionar amb la necròpolis.El jaciment es troba situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell, a una terrassa baixa on es localitza el mas el Forn (fitxa 66) i la capella de santa Llúcia (fitxa 8), rodejats de camps conreats, al costat de la carretera de Rajadell a Fals. La troballa es va efectuar a l'hort just al costat del mur que sosté la terrassa del Mas, al seu SO, al fer una excavació per instal·lar una canonada de la casa a un pou mort, a poc més d'1 m de fondària. Francesc Rafat, historiador afeccionat i propietari del mas, va excavar i documentar la troballa. Les restes arqueològiques es van tornar a tapar. Aquesta excavació està referenciada com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, XI,1984 :359). Aquesta forma de sepultura -de coberta de llosa- és poc usual en els cementiris medievals de la comarca del Bages. El tipus més freqüent és el de cista, amb lloses per totes bandes.Tot i que es podria pensar que pel voltant hagin d'haver més tombes, constituint una necròpolis de certa importància de cronologia baixmedieval i relacionable amb el monestir, en realitat no podem assegurar que per una sola tomba, la necròpolis del monestir estigués en aquest terreny situat al SO de l'església, ja que hi ha notícies antigues de troballes d'altres restes òssies al sector de llevant, davant mateix de la façana principal de la capella. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets femenins. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi varen aparèixer ossamentes humanes. La foto 3 correspon a l'excavació (Foto: J. Galobart Catalunya Romànica, XI,1984 :359).	85	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88625	Balma dels Moros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros	Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.		Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993).	Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes.	08178-132	El Daurell	Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més.	41.7267600,1.7013500	391989	4620254		08178	Rajadell	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg	Legal	Prehistòric\|Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses.	76\|79\|78	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88626	Jaciment romà de Monistrolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-monistrolet	IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. RAFAT 1 F (1985); (1986). 'Festa de Sant Sebastià'. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. Martí Castelló, R.; COLOMER i Salomó, J., (setembre-novembre 2002), Memòria del projecte arqueològic: 'Prospeccions als Monistrols del Bages', Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia Mem.núm. 5028		No excavat	Jaciment romà detectat per troballes superficials de materials arqueològics. J. Piñero ja donar a conèixer les troballes al PEP (1993) i a la revisió de la carta Arqueològica (1994). Per una banda, eren visibles diversos fragments de tegula i de dolium identificats com a material de reble a la façana nord de la rectoria. D'altra banda, es van recollir diversos fragments de dolium i quatre fragments de ceràmica sigil·lata al camp d'ametllers situat al costat de llevant del camí d'accés a Monistrolet, a uns 100 metres al nord de l'església de Santa Maria de Monistrol (fitxa 13) L'any 2002 es va realitzar una campanya de prospeccions a diversos municipis del Bages dins el projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages' amb motiu d'esclarir l'origen del topònim Monistrol i verificar els seu origen. Durant la prospecció es va poder obtenir a Monistrolet una mostra selectiva d'una desena de fragments ceràmics entre els quals hi havia un fragment de tègula romana, encara que la majoria eren produccions altmedievals i la resta eren de factura moderna. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va corroborar que encara es podien observar materials romans a les parets de ponent de la rectoria però no es van poder realitzar noves prospeccions superficials als camps adjacents. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 22 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa)	08178-133	Nucli de Monistrolet. E. del terme	El topònim de Monistrolet podria indicar un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Podria tractar-se d'una àrea de culte, relacionada amb el pas de la via romana, ja fos un temple, una basílica paleocristiana (com la que aparegué a Artés) o un monestir. El material arqueològic recollit prop de l'església i a les mateixes parets de la rectoria confirmen l'existència del jaciment. Els orígens de l'església medieval de Santa Maria de Monistrol es remunten al segle XI. Des del primer moment Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, En aquesta època part de les terres de Monistrol pertanyien al terme de Manresa. La jurisdicció de les terres de la parròquia era en mans de la família Eimeric i de la Seu de Manresa. A partir del segle XVII l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren l'obra de l'antiga església romànica. El 1813, amb l'establiment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, Monistrol i Sant Salvador de Vallformosa s'integraren en el municipi de Rajadell.	41.7300200,1.7606100	396923	4620543		08178	Rajadell	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88626-foto-08178-133-3.jpg	Legal	Medieval\|Visigot\|Romà\|Paleocristià	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017--21		S'ubica al nord de l'església (fitxa 13) i la rectoria (fitxa 91) de Santa Maria de Monistrol o Monistrolet de Rajadell, en un petita esplanada sobre la riera de Rajadell. L' indret on van aparèixer el 1993 les restes ceràmiques està plantat actualment d'ametllers i està tancat amb una tanca metàl·lica.El jaciment es troba en l'itinerari del Camí Ral - Via Romana (fitxa 143). L'itinerari més recent del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quants metres al nord de Monistrolet, però el 1993 es va documentar vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigia directament a Monistrolet. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat de l'antic camí romà i medieval.La troballa de restes arqueològiques en superfície a Monistrolet ha estat fruït de diverses prospeccions. El material romà identificat és escàs però suficient per confirmar el jaciment. El 2020 no s'ha pogut accedir al lloc.Les fotos corresponen a l'IPAC (Carta Arqueològica de la Generalitat) 1. Vista General 2. Camp on hi restes en superfície. 3. Restes romanes a la paret de la Rectoria. Fotos: Xavier Esteve 2010.	85\|87\|83\|84	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88627	Jaciment romà de cal Balart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-cal-balart	IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura)		No excavat	Possible jaciment romà o iberoromà detectat el 1993 per troballes superficials de materials arqueològics, en el marc dels treballs del PEP 1993. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num.21 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). En aquest indret es van recollir materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna), i més recentment, altres restes superficials escasses, com ara algun fragment de ceràmica comuna i de dolium.	08178-134	El Racó.	Aquest jaciment fou descobert per un grup d'excursionistes l'any 1993. Uns mesos després de la troballa comunicaren la notícia a l'Ajuntament i cediren el material. Cal situar cal Balart en relació amb la resta de jaciments romans descoberts als anys 90 del segle XX a Rajadell: Sant Amanç, Monistrolet i el pas de la via romana. Podria ser un petit assentament ibèric romanitzat.	41.7114000,1.7019100	392010	4618548		08178	Rajadell	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-3.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		A vegades escrit Can Balard. El jaciment es troba situat en un petit altiplà, al costat d'un turonet rocós. El lloc presenta diverses feixes d'antigues vinyes fetes amb pedra abundant, alguna formant un mur d'un gruix considerable i una barraca. És un terreny força alt, envoltat de petites planes conreables, des del qual es dominen les terres situades cap a tramuntana. S'albira perfectament cal Balart i el barri dels Molins. És a dir, es dominava l'àrea propera a l'itinerari de la via romana que discorria per la riera de Rajadell. Segons el PEP 1993, per anar al jaciment (situat a 1300m al sud del poble de Rajadell) cal prendre el camí que surt de Rajadell en direcció SE cap a cal Balart, que cal resseguir 1'2 km, passant de llarg el mas, fins a un trencall situat al sud de la Quintana del Pujolar. Des d'aquest punt cal seguir uns 400 m en direcció sud per una pista que es troba en pitjors condicions, fins arribar als camps de l'Enveja, on cal continuar a peu entre els camps 200 m fins arribar a l'indret on es localitza el jaciment, a la banda sud del camí, a uns 75 metres d'aquest.El 1993 un grup d'excursionistes recollí materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna) que es trobaven a uns centímetres de profunditat i que en aquell moment havien aflorat a causa de l'obertura del terreny feta per un tractor. Segons els excursionistes, en aquest nivell del subsòl el material era abundant. També van donar notícia d'unes sepultures molt a prop d'aquest lloc. Les prospeccions fetes en el marc del PEP de 1993 només van proporcionar restes superficials escasses, com algun fragment de ceràmica comuna i de dolium.Es tracta d'un jaciment d'època romana i potser també ibèrica. Amb les poques dades de què es disposa no és possible fer una valoració més concreta, més enllà de proposar la possibilitat de que sigui un assentament rural. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, les restes superficials localitzades van ser escasses. Es van identificar alguns fragments de ceràmica comuna oxidada, dolia i àmfora romana, sense identificar estructures associables.El lloc no s'ha localitzat en el moment de fer el present inventari (Mapa). La descripció i la foto 1 corresponen al PEP 1993. Les fotos 2 i 3 corresponen a la carta Arqueològica de la Generalitat (2010) (Fotos: Xavier Esteva).	83	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88628	Tomba del Casalot d'en Joan Mestre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-casalot-den-joan-mestre	IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA, A; GALOBART, J (1984). 'Tomba del Casalot d'en Joan Mestre'. Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 361 (amb foto)			Cista funerària infantil d'època medieval. Media 1,20 metres de llargada per 0,35 d'amplada i 0,40 de profunditat, i presentava una forma lleugerament trapezoidal. L'enterrament ja havia estat espoliat amb anterioritat a la seva descoberta. Per la seva tipologia s'ha associat aquesta tomba a un enterrament medieval. Les mostres superficials que han anat apareixent durant les tasques agrícoles fan pensar en la presència d'una necròpolis.	08178-135	El Racó		41.7229200,1.7048300	392272	4619824		08178	Rajadell	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-3.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Aquest jaciment fou donat a conèixer per Francesc Rafat, que el va excavar de forma no oficial, i se'n va publicar una ressenya a la Catalunya Romànica (1984).Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 55 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).Es troba situat a la part superior d'una carena, envoltada per camps conreats, al SO de cal Balart. Cal anar-hi pel camí que surt de Rajadell en direcció a cal Balart. Un cop deixat enrere aquest mas, cal seguir en direcció sud fins arribar a una carena. Allà hi ha una petita construcció en ruïna (el Casalot d'en Joan Mestre). La cista es troba a prop, al costat d'una fita que parteix les finques d'un camp d'ordi i uns ametllers. Es té noticia d'altres restes humanes i/o cistes en aquests rodals. Concretament en un camp de cereal menat per cal Balart, que es troba uns 500 m al sud del mas, en diverses vegades han aparegut restes en el moment de llaurar amb el tractor.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, no es va poder localitzar cap tomba.En el moment de confeccionar l'esmentat inventari (mapa) (2020) no hem pogut localitzar el jaciment, com tampoc les ruïnes esmentades del Casalot de can Mestre. Per tant, les coordenades UTM són aproximades. Les fotos 1 i 2 corresponen a la carta Arqueològica (IPAC Revisió 2010) (Fotos: Oscar Varas). La Foto 3 correspon a la foto publicada al Volum IX de la Catalunya Romànica, pag. 361 (Foto: Francesc Rafat).	85	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88634	Riera de Rajadell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell	Piñero PEP 1993			El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central.	08178-141	Tot el terme	A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer)	41.7294400,1.7082700	392569	4620543		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20		La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic.		2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88638	Balma de Palaci	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci	Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70			Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable.	08178-145	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme.	Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra	41.7042700,1.6687800	389241	4617799		08178	Rajadell	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci.		2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88639	Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-2	https://ca.wikipedia.org/wiki/Iscle_(sant_cordov%C3%A8s Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. Full editat pels Amics dels Goigs (revers del Goig Fitxa 206).	XX		Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria Patrons del Poble de Rajadell (Bisbat de Vic i Comarca del Bages). Dedicat a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria. La lletra és: Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats Sant Iscle i Santa Victòria sigueu nostres advocats. Les vides tot just descloses bell esplet dels primers anys, recollir místiques roses ompliren vostres afanys. Senyera de nostra història, sou del Senyor estimats, Sant Iscle i Santa Victòria... La fe, guia lluminosa fins al jutge us ha portat davant dion vostra veu gosa enaltir el déu increat per gesta tant meritòria a la presó us han portat Sant Iscle i Santa Victòria... Dins la presó esgarrifosa els àngels us fan costat i una força lluminosa fon la nostra soledat. Perquè vostre cos no mòria, vostra fam han saciat. Sant Iscle i Santa Victòria... Més tard, Iscle, us assotaren I sufriu serenament; a vós victòria us cremaren els peus dolorosament. Teniu Déu en la memòria per Ell sou aconhortats Sant Iscle i Santa Victòria... Dels àngels altra vegada la mà tutora sentiu quan amb pedra al coll lligada us enfonsen en el riu. I llavors per vostra glòria sou damunt l'aigua guardats. Sant Iscle i Santa Victòria... Encara un turment mancava: a una roda us han lligat, mentre la roda girava el foc us han turmentat. Fugint els ulls de l'escòria. al cel els teniu alçats. Sant Iscle i Santa Victòria... Us prenien vostra vida: Iscle sant, sent degollat, vós Victòria, flor exquisida vostre cos han enfilat. Els botxins fan gran cridòria mentre al cel sou enlairats Sant Iscle i Santa Victòria... I del cel que us és estada prop del déu omnipotent, vers el món vostra mirada gireu amorosament. Rajadell us fa memòria per patrons us ha exalçat Sant Iscle i Santa Victòria... Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats. Sant Iscle i Santa Victòria, sigueu nostres advocats PREGUEM Concediu-nos, Senyor, un augment d'aquella fe que els germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria conservaren fins a l'efusió de la sang, que va ser la seva glòria, feu que la mateixa fe ens faci justos, per haver-la seguit amb integritat. Per N-S-J. A continuació hi ha la partitura	08178-146	Nucli Antic	Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.	41.7278100,1.7061100	392387	4620365	1998	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88639-foto-08178-146-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21	Mn. Màrius Masoliver. Ignasi Torras.	S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Exemplar de l'arxiu dels Amics dels Goigs d'un goig de l'any 1998. A la part final hi ha la partitura i al revers una breu història de la parròquia. Lletra popular revisada per Mn. Màrius Masoliver. Música: Ignasi Torras. Manresa, 1998.Uns anys més tard (2008) els amics dels goigs van descobrir i editar una versió manuscrita amb un text diferent (Fitxa 206)	98	62	4.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88641	Fita (fites) de terme 2 entre Rajadell i Fonollosa.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-fites-de-terme-2-entre-rajadell-i-fonollosa	RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) Valdenebro Manrique, Raquel (Arqueociència). Mapa del patrimoni Cultural de Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa/ Diputació de Barcelona. 2005 (Fitxa 104).		L'estat de conservació de les fites és bo; han estar redreçades i restaurades.	Conjunt format per dues fites de terme, de pedra sorrenca, que marcaven els límits entre el terme de Rajadell i el de Fals (a l'actual municipi de Fonollosa), pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos pedres de forma prismàtica, de base rectangular, enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Tots dos presenten gravats en relleu l'escut de la flor de card dels Cardona al cantó nord (tres cards a la part superior, les fulles a la part central i unes arrels a la part inferior) i l'escut dels rajos divergents de Rajadell a l'altra cara. Les dues pedres marcaven l'angle que feia el termenal més amunt de cal Xaupes. La pedra éstà molt ben treballada.	08178-148	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites d'època moderna (medievals, dels segles XII-XIII, segons Valdenebro) que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents als antics termes senyorials dels Rajadell, titulars del Castell de Rajadell, i dels Cardona, que senyorejaven Fonollosa. En la documentació són citades com a 'termes' o 'termes altes'. Sobresortien un metre, al menys, del sól.	41.7432300,1.7580200	396729	4622013		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88641-foto-08178-148-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88641-foto-08178-148-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Administratiu	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		S'hi accedeix pel camí que ve de Fals per la Grabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac. Cal seguir cap a Can Manel i una mica abans, al costat d'un gran dipòsit circular i del camí que porta a Cal Magdalena, cal prendre un camí poc fresat a l'esquerra, cap a l'O., cap una arbreda amb alzines, i sota el filat elèctric. Les pedres estan en un pla, a 220 m. en dir. O des de l'inici del camí poc fresat, en el límit de dos camps, els camps d'en Lleirac (Fals) i els Camps d'en Xaupes (Rajadell). L'actual límit del terme entre Rajadell i Fonollosa passa pel punt on hi ha les dues fites i segueix el camí esmentat i el límit dels dos camps. Les fites marquen un canvi d'orientació del terme, al nord de les cases de Can Lleirac, La Balma i Can Xaupes.Aquestes dues espectaculars fites estan incloses al PEP 1993, al Mapa del Patrimoni Cultural de Fonollosa de 2005 i als treballs de delimitació de la Generalitat de 2016 (veure bibliografia) . Per les fotos de les fonts, es veu com al menys una de les fites es trobava pràcticament desclavada i tombada a terra, i l'altra, una mica torta. Actualment (2020) les dues fites lluexen redreçades i en posició vertical. Es veu que han estat tractades i netejades; les cares amb els escuts dels Cardona semblen haver estat restaurades a fons, més que les de Rajadell. Entenem, per tant, que aquests treballs de restauració (l'autoria dels quals desconeixem) són posteriors a 2016. El fet de que hi hagi dues pedres de terme bessones al mateix lloc podria indicar canvis de direcció en el termenat. En el punt on es troben les termes, la partió fa angle obert.	94	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88651	Fita de terme 8 entre Rajadell i Fonollosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-i-fonollosa	RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa	XIX		Fita de pedra sorrenca en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 20 cm. de costat a la base i 1 m. d'alçària. Presenta uns escuts gravats: al costat S. l'escut de Rajadell, amb els característics rajos divergents, i al costat N. el corresponent a Fonollosa, força esborrat, pero que amb tota seguretat devia ser l'escut dels Cardona, amb el típic card coronat de fulles.	08178-158	Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal	Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria de les d'aquesta zona, tot i que hi ha autors que les daten en dates més reculades. Segons Molins (2016), aquesta fita està lleugerament desplaçada, i no es coneix el lloc original exacte. El propietari diu que la va trobar allí, pero Molins sosté que no és possible, per que antigament, l'antic terme de Fals no anava més a l'oest del Pi Gros. En qualsevol cas, segons Molins, la fita està confirmada en aquest lloc per documentació dels anys 20 del segle XX, ja que Soler i Arboç descriu, en la seva visita a Fonollosa, una 'pedra alta' (com li deien) en aquest sector.	41.7541800,1.6698300	389414	4623339		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Administratiu	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21		Es situa al marge est del camí de Centelles, sota una alzina i altres arbres, a l'encreuament de camins de davant la Torre del Pinyer (terme de Fonollosa), a uns 20 m. al sud-oest d'aquesta casa. El camí al sud mena a Rajadell per sant Amanç. La fita es troba just en l'actual delimitació termenal, que en aquest punt gira en angle.	98	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88657	Font del Marc o de l'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marc-o-de-lhostal			La vegetació dificulta l'entrada a la font.	Font al costat de la Riera de Rajadell. La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser. El lloc està envoltar de vegetació de ribera.	08178-164	Monistrolet.. E. del terme	Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s'hi solia anar a buscar aigua potable.	41.7314200,1.7521100	396218	4620709		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21		També anomenada Font pública de l'Hostal, de Monistrolet o d'en Manel .S'hi accedeix per un curt caminet que s'inicia a una pista que discorre paral·lela a l'Eix Transversal (C-25), al sud d'aquesta, que indica la font. També s'hi pot accedir des del N. de l'Eix, des de l'Hostal, passant per sota el viaducte de l'Eix.Molt afectat per la construcció de l'Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix. Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l'aigua, no potable, no raja.La foto 3 està obtinguda d'Internet (Wikiloc). S'hi veu la font sense vegetacioó, fa pocs anys.		2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88661	Barraca del barri de l'Estació (Codi: 11441)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-lestacio-codi-11441	- VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11441. http://wikipedra.catpaisatge.net/	XX		Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta, que té una amplada de 60cm, presenta una gran llosa com a llinda. Sobre la llinda ja s'aixeca directament la falsa cúpula coberta de terra. La barraca presenta a l'exterior un mur perpendicular adossat al costat esquerra.Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades a la coberta	08178-168	Barri de l'Estació	Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines.	41.7329700,1.7006800	391944	4620945		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21		Es troba isolada prop d'un camp de conreu, darrera del barri de l'Estació.Fitxada a la wiquipedra (Autor fitxa: Drac Verd de Sitges; Data registre: 4/7/2015; Codi: 11441)	119\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88665	La Casa Nova (Barri dels Molins)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-barri-dels-molins		XIX-XX		Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb una coberta a doble vessant amb el carrener perpendicular a la façana, que dona a migdia. La construcció és amb maçoneria de pedra irregular, vista. Al costat de llevant presenta un cos adossat modern fet de rajoles. Aquest cos implica allargar la coberta cap l'est, desfent la simetria de la façana. Ara bé, la porta no està centrada respecte l'edifici original, i es troba desplaçada a l'est respecte el carener de la teulada. Aquesta es de forma rectangular, amb brancals de pedra grans, de bona factura, i una llinda recte plana feta amb un sol bloc. A sobre l'entrada, hi ha un balcó amb una sortida rectangular. Just a sobre, a la segona planta, hi ha una gran obertura rematada amb un arc circular amb dovelles de rajola, i a l'interior, un balcó amb una sortida rectangular. A ponent d'aquestes tres obertures, hi ha tres finestres rectangulars, una per pis, i disposades verticalment a la mateixa alçada. Totes les obertures estan enmarcades amb blocs de pedra polits de bona factura (brancals i llinda), excepte la finestra superior, que ho està en totxo. La façana posterior presenta una porta elevada enmarcada amb brancals i llinda de pedra; el parament està recobert d'un arrebossat recent.	08178-172	Barri del Molins	Per la inscripció de la llinda de la porta (1865) cal pensar que la casa és de la segona meitat del segle XIX	41.7296500,1.7090100	392631	4620566		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88665-foto-08178-172-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88665-foto-08178-172-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21		Es una casa aillada del barri dels Molins. Està a la ruta del camí ral, però la façana de la casa no dona al camí, sino al costat invers.La porta de la façana principal presenta un any inscrit a la llinda: 1865. A la part posterior de la casa, al cos adossat a llevant, s'observa una premsa de vi de gàbia. A ponent de l'edifici, existeix una petita construcció aïllada, feta amb pedra, que correspon a un pou o a una tina. A l'espai de davant de la façana hi ha també dos corrons.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88672	Escala de marge de can Bacardit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-marge-de-can-bacardit		XIX-XX		Cos d'escala al mig d'un marge de pedra seca al darrera la casa de can Bacardit (fitxa 74), que duu al camp superior. Es composa de tres graons en direcció sud i d'uns altres cinc en direcció nord, connectats per angle recte per fer el revolt.	08178-179	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi		41.7452300,1.6761900	389928	4622337		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88672-foto-08178-179-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21			98	47	1.3	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88679	Cases del carrer de la Font i Baixada de la Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-font-i-baixada-de-la-riera	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp. 64-70	XIX-XX	Una de les cases presenta símptomes d'abandó	Entre el carrer de La Font, la Baixada de la Riera i la torrentera que limita el nucli a llevant, hi ha una illa de cases de la que destaca la casa que fa cantonada entre ambdós carrers, al nord, la num. 15 (la num. 1 del carrer de la Font). Es tracta d'una gran casa (de fet, un bloc de pisos) que presenta planta baixa i dos plantes al carrer de la Font i tres plantes al costat oposat, el que dona al torrent. Son els Pisos del Massana (Cal Ferrer, segons Molins, 2020).La façana principal dona a la Baixada de la Riera, i està definida per una gran baixada (amb escales que permeten baixar el carrer) i que explica la existència d'una nova planta (o d'un soterrani) amb façana al costat de llevant. En l'esmentada façana es troba l'entrada principal de l'immoble, centrada, rectangular i de petites dimensions. Llueix una petita finestra a la dreta. Les dues plantes superiors presenten tres finestres, la central una mica més gran. Totes elles son rectangulars amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten, a les plantes, nombroses finestres rectangulars verticals. La coberta es a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, i amb una terrassa practicable. Tot l'edifici es mostra arrebossat amb cantoneres de carreus de pedra de bona factura. En direcció sud s'adossen dos habitatges més, un rera l'altra. Presenten la façana principal al carrer de la Font (num. 3 i 5). La num. 3 es troba en mal estat o abandonada. Es tracta del Corral de Can Gili (Cal Gili Vell, segons Molins, 2020). La 5 ha estat restaurada (Ca La Llucieta, segons Molins, 2020). Actualment ha estat rotulada com 'La Pastora'. Les portes d'accés són centrades; la de la num. 3 és rectangular amb brancals de pedra de bona factura, i la de la num. 5 està rematada per un arc escarser de maons. Al carrer presenten planta baixa i un sol pis, però al darrera s'observa una alçada molt potent amb almenys una planta més i accessos independents. Més avall, entre els darreres de les cases i el torrent, s'observa una casa en ruïnes: és la Tina de Cal Sussanna (fitxa 87). Segons Molins (2020: 69-70), podria ser Ca La Molinera.	08178-186	Nucli antic. Carrer de la Font i Baixada de la Riera	Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es van urbanitzar el carrer Església (Mestre Ramon Planes), el carrer Major i molt probablement també aquest carrer de la Font, paral·lel al carrer Major, entre aquest i el Torrent de l'Enfilat, en un sector força perifèric, i en una etapa més tardana. Destaca un gran edifici de pisos, aixecat al segle XX. (antigament Cal Ferrer). Molins fa un estudi detallat de les cases: Cal Ferrer (Molins, 2020: 64-66), Cal Gili Vell (Molins, 2020: 67-68 i Ca la Llucieta (Molins, 2020: 68-69) Cal Ferrer es va dir primer així perquè la va construir un Ferrer i als baixos de la casa hi va haver durant tres generacions una de les ferreries del poble. Després es va denominar Pisos del Massana, ja que al segle XX l'amo del mas Massana va comprar l'edifici, que consistia originalment de baixos i un pis, el va engrandir en amplada i alçada, i hi va redistribuir l'espai per encabir-hi els vuit habitatges o apartaments que té actualment. El 1857, els senyors del Castell van establir a Anton Vilà, ferrer de Sant Amanç (Can Viladès), un solar edificable de 80 x 60 pams, més un hort. La casa ja devia estat feta el 1859, d'acord amb la llinda de la porta, que resa 'Anton Vila ma fesit 1859'. L'hereu va ser el seu fill Josep Vilà Piquer. Entre 1860 i 1870 Jossep s'ocupava del molí fariner del senyor i probablement de la ferreria annexa. Llavors, la casa del carrer de la Font la tenia llogada a quatre famílies. Josep Vilà mor el 1881 i la casa passa en herència al ferrer de la tercera generació familiar, Melitó Vilà Torra, nascut el 1864. El Melitó era una persona instruïda i el 1889 exercia de secretari interí a l'Ajuntament, a més de fer de ferrer. El 1889 i després el 1891 el Melitó hipoteca la casa (que llavors s'anomenava cal Meliton). En aquell instant la casa es descrivia com un edifici compost de baixos i dos pisos. El 1899 trobem el Melitó a Barcelona fent de jornaler. Ofegat pels deutes, Melitó perd la casa i dos creditors se la queden, el metge Ramón Vendrell i Ignasi Casanovas. No sabem quan ni com, però la casa va passar a ser una propietat del mas Massana. El terreny establert inicialment mesurava 60 x 80 pams (uns 16m), i a més havia incorporat dos patis. Hi construí a tota la parcel·la, adossant-se a Can Gili Vell, i va alçar l'edifici. Totes aquestes reformes van tenir lloc en diverses fases durant el segle XX. La majoria dels pisos que va fer eren per lloguer. Cal Gili Vell és la primera casa que va tenir Gil Grifé Santasusanna, el fuster que més tard , el 1884, va comprar el que després va ser can Gili. El 1857 la senyora del castell estableix a Gil un solar edificable quadrat de 44 pams de costat, i un hort al torrent de l'Enfitat. En aquest terreny el Gili s'hi va fer una casa de dos pisos, de parcer. Se li deia la Casa d'en Gil. Els Guifré no hi vivien, i hi tenien llogaters. El 1905 l'ignasi Gil hipoteca la casa. Durant anys els de cal Gili hi tancaven el ramat i hi mataven els bens per vendre'n la carn a la botiga. Popularment se l'anomenava la casa dels Bens. La casa roman actualment abandonada i deshabitada. El solar de Ca La Llucieta, possiblement, també el va comprar Gil Gifré a la senyora del Castell, el 1876. No sabem qui ocupà inicialment la casa, que es deia Gili Nou. El 1898 la casa figura com a deshabitada i el 1910 també. El 1920 hi habiten Quirino Puig Munt i la dona Llúcia Grifé. Aquesta (Llucieta) ha donat el nom a la casa.. Mes tard la casa era coneguda com ca la Cuqui. Tots eren llogaters. El 1966 Ignasi Grifé, l'amo de cal Gili, es va vendre la casa a Imma Pedrals Costa i Óscar Alonso Rojas. La casa estava en força mal estat i la van reformar per fer-la habitable. El 1999 va canviar de propietaris. Aquests han rebatejat la casa com La Pastora, el nom d'un restaurant de Rellinars on hi treballaven.	41.7280000,1.7062000	392394	4620386		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88679-foto-08178-186-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88679-foto-08178-186-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21		La casa gran descrita (Baixada de la Riera, 4) presenta una inscripció gravada dins d'una orla ovalada en relleu, amb la llegenda: ANTON VILA FESIT LO AÑY 1859. A banda i banda de la inscripció, dins l'orla, hi ha dos figures que reperesenten ferradures de cavall, i que fan referència a cal Ferrer, ja que la casa era inicialment una ferreria. Pel carrer de la Font s'accedeix a la Font Vella i a la Roca Sentinella	98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88690	Font Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-6				El reig d'aigua surt per una canonada encastada a la roca i cau a una estructura rectangular obrada de pedra, amb una pica més petita quadrada oberta a l'interior.	08178-197	Obaga del Forn	Antigament hi havia un safareig	41.7272800,1.7070000	392460	4620305		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88690-foto-08178-197-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88690-foto-08178-197-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020		Tambe denominada Font del Poble. Senyalitzada per l'ajuntament.Es troba a prop del nucli antic. S'hi accedeix des del poble baixant pel carrer de la Font, en direcció al Torrent de l'Enfilat. A 100m de la Roca Sentinella. L'espai presenta una taula i dos bancs de pedra, de picnic.		2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88691	Font de Clot del Perich.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-clot-del-perich			Molt emboscada	Surgència de la roca que està emmarcada amb una estructura feta de maçoneria.	08178-198	Plans del Perich. NO del terme.		41.7371900,1.6888100	390964	4621428		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88691-foto-08178-198-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88691-foto-08178-198-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020		Citada també com Font de Cal Perich.Senyalitzada per l'ajuntament.S'ubica al costat de la Riera de Rajadell entre l'Eix Transversal i el Camí Ral, just a sota de l'Eix, envoltada de plataners. Molt aprop del camí ral (i de la lapida del Camí Ral ) i vinculada ae la Sínia de Cal Pèrich (fitxa 129). S'hi va per la carretera que va de la Sínia a les Casetes, primer per dins el túnel i després per sobre el pont. En arribar a la rotonda, a ma dreta, surt el camí, per sota, i paral·lel al camí, fins quasi arribar a la Riera de Rajadell.La font pertany al Mas del Perich, un dels masos més antics de Rajadell (segle XVIII). Al mas hi havia un molií al segle XIII.		2153	5.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús