API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88496	La Sala o el Casino	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-o-el-casino	Informació oral de Joan Vidal i de Ricard Cucurella. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell Web e l'ajuntament de Rajadell MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 113-114	XX		Nau construïda segons el model fabril amb la finalitat de servir com a seu per activitats recreatives, principalment ball. És una construcció de dimensions grans pel que és poble (20 x 10 metres aproximadament). És de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant, amb frontó a la façana davantera i un rosetó a cada cap de la nau. Té una sola planta. Les quatre façanes presenten un parament molt senzill, de maçoneria, que consisteix gairebé en un amuntegament de pedra de diferents mides, amb un arrebossat molt lleuger de calç. A la façana lateral de ponent hi ha una sèrie de cinc finestrals rectangulars, de tipus fabril. La façana de llevant és molt baixa, degut a l'elevació del nivell del terreny, i per aquest motiu completament llisa. La façana davantera té un gran portal emmarcat amb ornamentacions de maó. La decoració adopta la forma de dos pilars amb un arc de punt rodó. A cada costat de la porta hi ha una farola de ferro forjat. Sobre l'arc del portal hi ha una inscripció en relleu enmarcada en un rectangle, molt recent, amb les lletres ACR, corresponents a l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell. Interiorment la nau comptava amb una sèrie de pilars cecs, coronats amb carasses a manera de capitell, a l'estil d'una sala de ball. Unes reformes de finals del segle XX van eliminar aquesta decoració -excepte una o dues de les carasses- i van modificar l'escenari. S'habilità un entresolat i diverses habitacions a l'entrada.	08178-3	Nucli de Rajadell. c/ Major, 14.	Entre els anys 1850 i 1888, el municipi de Rajadell estava dividit en dos grups: Els Xanguets i els Bunyols, que corresponien més o menys als parcers i als propietaris, tot i que hi havia molta barreja (i molta rivalitat). Els noms provenien dels insults que es deien uns als altres. Una de les entitats estava al Castell i l'altra a Cal Fin, al carrer Major, 9, al Salon (davant la sala, dos portes baixant pel carrer Major). Disposaven de locals d'us social polivalent. Es disputaven l'èxit dels balls i festes, i es gastaven molts diners en reconegudes orquestres. Aquesta rivalitat comportava que es fessin festes cada vegada més lluïdes. També organitzaven fontades. L'any 1888, els Xanguets i els Bunyols es van unir i amb donacions del poble van construir l'edifici de La Sala. Van redactar uns estatuts per constituir una nova sala de ball i van constituir l'associació del Casino de La Unión (el nom es deu a la unió dels dos grups). L'edifici, però, no va ser aixecat fins ben entrat el segle XX. Es va inscriure al Registre com propietat de Can Massana. Desseguida es va convertir en els organitzadors de tot tipus de celebracions. El 1916 es constitueix la Societat Casino Unión de Rajadell com a resultat de la fusió de les entitats precedents. La nova associació redactà un reglament, aprovat el mateix any 1916, i repartí títols entre els seus socis. El Casino de La Unión es coneixia com La Sala. En aquest centre s'hi feien (i encara s'hi fan) les típiques activitats de teatre, concerts, ball, cafè, etc. Degut que les dues festes majors són a l'hivern (al gener la de Sant Sebastià, i al novembre, la Festa Major), la Sala acullí els principals esdeveniments d'ambdues festes (a més dels que organitzava l'entitat al llarg de l'any). Hi acudia gent de tota la contrada, més enllà de Rajadell. A rel dels fets d'octubre de 1934, l'autoritat militar va clausurar l'entitat. El 1935 va reobrir. Els socis eren 31. Els 1936 el comitè revolucionari local es va incautar de l'immoble, però poc després va retornar les claus a la Comissió del Casino La Unión. Després de la guerra l'entitat va desaparèixer. En Massana reaprofità l'immoble com a magatzem i al 1975 el va vendre a Josep Prat Rial. A la dècada dels 70 una colla de joves actius, catalitzats pel rector Solernou, va crear l'ACR (Associació Recreativa Cultural), una associació que va revitalitzar la vida cultural del poble. Josep Prat cedia la Sala a l'entitat per a fer activitats socials (caramelles, teatre, festa major...). El 7 d'abril de 1980 Josep Prat es va vendre el local a l'ACR per 1.900.000 pessetes. L'actual Associació Cultural i Recreativa de Rajadell, legalitzada es 1981, es hereva directe de la comissió gestora que es va crear per donar continuïtat a l'antiga Societat. L'entitat ha estat propietària de l'immoble fins el 16 de maig de 2019. En aquesta data va traspassar la titularitat a l'ajuntament. Mitjançant un conveni, l'ajuntament es fa càrrec de l'immoble i l'ACR assumeix la gestió i la programació. L'entitat també tenia cura del Museu-Pinacoteca.	41.7273000,1.7058400	392363	4620309	1888	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC2017-2021		Es tracta d'un edifici d'estil fabril i rural construït a finals del segle XIX que ha tingut una gran importància com a equipament cultural. L'edifici esta situat a l'extrem ponentí de l'altiplà de Rajadell, de manera que la façana de ponent s'assenta plenament sobre el pendís que baixa cap al torrent del Daurell. En aquesta part la vegetació és abundant.Es conserven alguns documents de la Societat Casino Unión de Rajadell (el reglament de la societat de 1916, un títol de soci dels anys 30, un títol d'una acció per la compra d 'una gramola) (Col·lecció Joan Vidal)	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88500	Capella de Sant Simeó (Mas Centelles)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-simeo-mas-centelles	RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell . RAFAT i SELGA, Francesc (1982) SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120	XVII		Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó. La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior. L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa. La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos).	08178-7	Centelles. NO del terme	Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc.	41.7506100,1.6602300	388610	4622955	1615	08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021		Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5). A la llinda de porta es llegeix la inscripció 'De M 23 1615'. A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó. Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada)	94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88501	Capella de Santa Llúcia del Mas Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn	VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol. VII.p. 49. SS.AA. (1917) Boletín Oficial del Obispado de Vic. P. 45. SARRET I ARBÓS, J (1924). 'El monestir de Santa Llúcia de Rajadell'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 21. Manresa PLADEVALL , A (1969). 'Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera' . Hoja Diocesana. 21-9-69. Vic. RAFAT, F (1981). 'Materials per a la historia religiosa de Rajadell' Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Núm. 1. Manresa. pp. 177-191. RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell' Dovella, núm. 34. Manresa. RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 203-220 RAFAT, F (1979). Monestir de Santa Llúcia. Rajadell. Fulls de la Festa de Sant Sebastià. RAFAT, F (1986). Capella de Sta. Llúcia 1886-1986 . Fulls de la Festa de Sant Sebastià . RAFAT, Francesc (1991). Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell Full de la Festa Major. Rajadell novembre de 1991 RAFAT, F. (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa VILLEGAS, F (1975). Santa Llúcia del mas Forn. Periódico Manresa . 12-6-75 . Manresa AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Rajadell (pp.984-986) està signat per RCJ. Inclou planta. GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) Goigs de Santa Llúcia. 1973 (escrit al revers)	XIII-XIV	Restaurat interiorment i exteriorment	Capella del Mas Forn (segle XVII), construïda aprofitant part de l'església romànica de l'antic monestir de Santa Llúcia. És l'únic vestigi que ha quedat del mateix. Es troba adossat a una ampliació del Mas del Forn (fitxa 66). La capella original, romànica, fou ampliada a ponent amb una nau gòtica, que duplica en amplada i alçada el temple primitiu. La capella, d'una sola nau, està formada per dos cossos ben diferenciats que corresponen a les dues fases de construcció. La part més moderna, a ponent, gòtica, de mitjan segle XIV, és molt més alta i ampla. La primitiva, considerada romànica, del segle XIII, a llevant, és de dimensions considerablement més reduïdes. Les restes conservades del primitiu temple corresponen al cos més baix i estret, que s'adossa al mas. És de planta rectangular, amb un parament menys uniforme que el de la fase posterior, i coberta interiorment amb volta de canó apuntada. De l'absis que tancava a llevant (és a dir, amb una orientació inversa a l'actual de la capella) no en queda res. S'ha dit que les primeres filades de la façana de migdia, en forma més o menys circular, podrien correspondre a l'antic absis. En tot cas es tractaria d'un absis eixamplat pel presbiteri. El cos de llevant suposava una ampliació força ambiciosa, que es devia quedar a mig fer, de manera que la capella ha acabat tenint una forma arquitectònica estranya, composta de dos trossos apedaçats. Les parts d'aquest nou cos de mitjan segle XIV són més fermes , amb un aparell fet amb carreus de mida més grossa que els de l'altre cos, ben disposats en fileres. Les façanes presenten poques obertures: una espitllera molt estreta, una finestra més ampla a la façana principal i diversos forats molt petits de forma quadrada. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior és cobert amb volta apuntada, potser menys marcada que la del cos primitiu. El 1636 es produí una reforma lleugera. Es tapià l'antiga porta que donava a migdia (interpretada com la porta original romànica) i que enllaçava amb el monestir i s'obrí l'actual, a la façana de llevant. Es tracta d'un gran portal amb una gran llinda, que du gravada la data 1636, i que reposa sobre muntants de gran aparell petri. Per sobre seu hi ha una finestra cega de doble esqueixada. També s'observa una esquerda que va del portal a la finestra. Hom suposa que el monestir era situat a l'actual pati. El campanar d'espadanya, a la façana oposada, és un afegit posterior.	08178-8	Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia.	En origen podria haver estat una capella rural amb donats. Un nou document de 1271 localitzat per Rafat (1991; 1993:252) parla d'un donat, el monjo Pere Alegre o Alegret, de la Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. Potser l'origen era antic, un eremitori rupestre (sota balma). Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic Ramon d'Anglesola atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades o canongeses que ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell, liderades per la priora Na Cirera. El 1278 sabem que era seu d'una comunitat femenina. Com que la documentació parla de Sant Miquel de Rajadell i de Santa Llúcia. F. Rafat (1990) arriba al convenciment que durant els primers temps la capella compartia les dues advocacions, i que finalment s'acaba imposant la segona. Per tant, descarta la seva teoria inicial de que a Sant Miquel de Cirera hi hagués hagut un primer priorat, traslladat posteriorment a Santa Llúcia, i que Na Cirera -que procedia de Sant Miquel de Cirera- fos, el 1292, la priora dels dos llocs. El Sant Miquel de Rajadell no seria el Sant Miquel de Cirera. El 1278 Santa Llúcia (la prioressa Cirera junt amb el monjo Alegret abans citat) comprava una campana a l'església de Sant Miquel (que podria ser la de Castellar). La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a obres a Santa Llúcia. El 1287 la prioressa Cirera o Cicerona denuncia al veguer de Manresa un robatori que ha patit. Aquesta prioressa es la que segurament està enterrada a la paret de migdia de la part vella de l'església, d'acord amb un document (veure text a observacions). L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. L'església primitiva era petita, amb l'absis cap a llevant, les parets de carreu bast i una porta lateral a migdia. A principis del segle XIV, s'inicien possiblement unes obres d'ampliació i reforma que queden a mig fer. Desapareix l'absis i es refà la volta de l'església vella, ara amb arc apuntat. La part nova és més ample, més alta i d'aparell regular amb carreus treballats. Després de la Prioressa Cicerona, la succeeix, a partir de 1293, Bertomeua de Cirera (tot i que podria ser la mateixa). El 1304 el monestir funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. A Bartomeua la succeeix Sibil·la de Rajadell (1317-1345). El monestir creix amb censos i donacions. Coneixem de 1345 a 1460 8 prioresses més (vegeu memòria del Mapa, apartat història) La decadència del monestir s'inicia a finals del segle XIV i sobretot a partir del XV. El 1419 els consellers de Manresa donen llicència a la prioressa Maria Devesa per que pugui recaptar a les esglésies de la ciutat. El 1440 la succeeix Gabriela Pujol. El 1448 tenia només dues comunitàries. El 1457 la prioressa era Francesca Borràs. Amb ella, les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. De l'església desapareixen la porta, l'altar i les imatges. El senyor de Rajadell, Joan Berenguer, havia abandonat el castell i s‘havia refugiat a Manresa. Llavors el Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. Sembla que el 1480 el veguer de Manresa li reclama la restitució dels béns incautats, cosa que no prospera. El plet és entre el senyor, Francesc de Rajadell, i el Prior de frares agustins de Cervera. El 1486, Lluís de Rajadell, fill de Francesc, encarrega unes obres de reparació al monestir, però no consta que les monges hi tornessin. L'any 1573 el senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier ,'lo casal de Santa Llúcia', per instal·lar-hi un forn de vidre a l'antic monestir, amb l'obligació de fer obres de reparació. El forn de vidre (que dona nom al mas) només va funcionar del 1573 al 1600-1602. Noves reformes es van fer el 1636, d'acord amb la data de la llinda de la façana principal. En aquest moment es sega l'antiga porta que donava a migdia i s'obre una porta nova a l'est. També s'hi instal·la el retaule. Les parets interiors foren enguixades i allisades amagant en petits forats restes d'imatges (braç de fusta pintada i imatge decapitada d'alabastre), procedents probablement d'èpoques anteriors. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1830 el Bisbe, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no hi hagi un nou frontal d'altar. El 1886, el Bisbe Morgades va ordenar que fos retirada la santa; a la consueta es llegeix: 'la capella de Sta. Llúcia; en la qual capella feia molts anys que no si celebraba per estar suspesa, però en la Sta. Visita Pastoral de 22 de Maig de 1886 girada pel Sr. Bisbe Morgades se deixa un decret per que se arreglés (...) y en lo mateix dia 13 del referit any 1886 se torna a comensar a celebrar en la dita capella'. El retaule i la imatge de fusta de la Santa foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). L'any 1972 es van netejar les parets deixant la pedra al descobert i es va retornar al seu lloc original el que quedava del retaule, adaptant l'altar a la nova litúrgia.	41.7291000,1.7129700	392959	4620500		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-3.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		També coneguda com a Església o Convent de Santa Llúcia de Rajadell. Es troba al marge esquerra de la Riera de Rajadell.És la construcció íntegrament medieval millor conservada de Rajadell, sense elements decoratius destacats però de bona qualitat. Correspon a la capella de l'antic monestir femení , que va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. A mitjans del S. XIV s'hi efectuaren reformes. Quan el monestir s'abandona, la seva capella esdevindrà sufragània de la parroquial de Rajadell i es convertirà en capella del Mas del Forn (fitxa 66).La llinda del portal de la façana principal de la capella mostra la data 1636 gravada. Al costat de l'antiga porta que donava a migdia, hi havia la tomba de Madona Cirera, primera prioressa del monestir. En un pergamí manifesta que li plauria ésser enterrada prop de la porta de l'església on els seus ossos hauran d'ésser 'posats e encastats en la part a les portes de l'esgleya'. El text és el següent: 'Aquesta es la ossa de madona Cirera/ qui fo la primera monya d'aquest monestir/ e per ela hic ha dones, quar com ela hic/ vench qui era donzela de perayre lavons/ no ych avia si no donats. Ela feu/ aci molt de be, per que placía a la prio/ ressa e a les altres dones que quan la egleya nova los faça que la dita/ ossa e la pera del seyall seu de/ cirera se sien posats e encastats/ en la paret a les portes de la / egleya'. La tomba podria estar indicada per un escut de pedra encastat al parament exterior (de la part romànica) que té gravada una creu i quatre escuts a cada un dels costats. Els escuts porten gravats uns símbols difícils d'interpretar. Piñero (PEP 1993) els identifica amb l'estrella dels Rajadell. Més aviat semblen 4 cireres esculpides, que podrien indicar precisament la tomba de la prioressa Cirera.A l'angle exterior de l'actual façana (NE), sobretot a l'esquerra, s'hi observen en alguns carreus diverses marques de picapedrer, com els de la Seu de Manresa: angle, doble angle, fletxa, creu i altres. Davant la façana hi ha un petit pati, tancat. A migdia, hi ha una porta que comunica aquest pati amb el tancat interior del mas.A l'interior de la capella es conserva parcialment un retaule en fusta policromada, del segle XVII, del qual resten 7 taules (3 de la predel·la) (fitxa 138). No és clar a qui està dedicat, però segons Sitges (2019), estaria dedicat a santa Llúcia i podria ser fruit d'un encàrrec fet el 1630 als artistes bagencs Jeroni Soler (pare i fill). A la capella també hi havia una imatge de Santa Llúcia, de fusta policromada. Actualment es conserva una figura esculpida de fusta, de 84 cm. d'alçada, sense color, molt malmesa. Li falten els braços i la meitat de la cara. Sitges (2019) la identifica com de santa Llúcia.Al sector de llevant, davant mateix de la façana principal, hi havia el cementiri del monestir. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi apereixeren ossamentes humanes. Al sector on hi ha l'hort (al SO del mas) aparegué, durant unes obres, un enterrament masculí excavat al terra i cobert amb lloses (referenciat com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, (XI,1984 :359). L'excavació fou realitzada per l'historiador afeccionat Francesc Rafat, propietari de l'immoble (fitxa 131). Aquest també va emprendre algunes excavacions a l'església, a la recerca de l'absis romànic, sense resultats. Cada 13 de desembre es celebrava la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia i a la casa del Forn (fitxa 217). La seva devoció abastava Rajadell i Fals. Sembla que s'hi havien depositat exvots.A través de documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa i a l'Arxiu de la Seu de Manresa es pot resseguir la historia del Monestir, així com de les deu prioresses que va tenir el convent i d'alguns dels seus avatars.	93\|85\|92	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88502	Capella de Sant Salvador de Valldòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria	RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220	XVII-XX	Reconstruïda integrament el 1992	Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior.	08178-9	Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme.	Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original.	41.7213400,1.6768000	389938	4619684	1682	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Barroc	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993	98\|94\|96	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88503	Capella de Sant Miquel de Cirera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-cirera	BENET, A (1984). Esglésies anteriors al 1300. La Catalunya Romànica. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell'. Dovella, núm. 34. Manresa.	XVII	Edifici en bones condicions. La teulada es va refer a finals del segle XX.	Capella rural de planta rectangular i coberta a doble vessant, bastida amb carreus ben escairats i disposats en fileres. Té dos contraforts a la façana de llevant. A ponent hi ha un cos adossat. La façana principal, mirant cap a Montserrat, té un portal rectangular, un rosetó de ciment (obra del 1926) i, al capdamunt, un gran campanar d'espadanya coronat amb frontó partit. Al mig del frontó s'hi erigeix una creu de pedra treballada. Aquest campanar podria tractar-se d'un afegitó posterior, ja que els carreus de la seva base semblen sobreposats. És un tipus de campanar, d'estil barroc, no gens habitual en una capella rural. L'interior de la capella esta cobert amb volta de canó.	08178-10	Massana. Pla de Cirera. Sud del Terme	Ja des dels primers temps coneguts, es coneix l'existència, junt a la fortificació de Cirera, d'una capella dedicada a Sant Miquel, citada ja a finals del segle XIII (de la que no queda cap vestigi). Podria haver acollit un primer priorat femení de deodonades, al segle XIII, i ser l'origen del monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn, i que en un principi compartia advocació amb Sant Miguel. El fet es que la primera priora de Santa Llúcia era de la familia Cirera. Però Rafat (1990), finalment, descarta que hi hagués un primer monestir a Cirera i identifica l'equívoc per una confusió entre les dues capelles, la de Sant Miquel de Cirera i la de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miguel per la família Massana, propietària de la capella en aquell moment. En aquest moment can Massana s'havia convertit en un dels grans masos del terme. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no estigui blanquejada l'església..	41.7114400,1.7247500	393910	4618524	1632	08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-3.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Capella del segle XVII, amb alguns afegitons posteriors, molt ben conservada, successora d'una església anterior de la que no en queden vestigis. Actualment es la capella del Mas Can Massana (fitxa 77). Obra ben proporcionada, d'evident interès històric i arquitectònic. La capella esta situada fora del recinte de la masia de Can Massana. L'espai davant l'entrada forma un petit clos enjardinat, amb gran abundància de plantes, una palmera, etc. La llinda del portal principal presenta una data gravada: 1632. També el rosetó presenta una data que dona cronologia la seva reforma: la llegenda diu 'Reformado 1926'.El retaule de l'altar, obrat a la paret, té pintures que, segons Francesc Rafat, podrien ser del mateix artista que pinta els retaules de Santa Llúcia de Rajadell i Santa Maria del Grauet de Fals. El que singularitza Sant Miquel són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica. No ha estat possible visitar la capella durant la realització de Mapa. La descripció correspon a Piñero PEP 1993. La foto 3 també.Segons la propietat, a la Capella no s'hi practica culte ni s'hi fan aplecs.	96\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88505	Església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-rajadell	GASOL, J. M. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). La Catalunya Romànica. Vol IX. RAFAT (1979), (1981), (1985). 'Festa de St. Sebastià'. RAFAT, Francesc (1981). 'Restauració de la capella de sant Isidre'. Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1984). 'El campanar' Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1979). Restauració de la capella del Roser. Rajadell Full de la festa Major. Rajadell (18 de novembre de 1979) RAFAT (1988) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 (1918/19) La Veu del Poble. Rajadell. (Dóna noticia de l'ampliació de l'església). Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=5006&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=	XIV-XX	L'església va ser restaurada a finals dels anys 70 del segle XX,. Es va eliminar la capa de guix de la paret interior i es deixà la pedra vista.	L'església està constituïda per un cos de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i el campanar, adossat a l'angle SO. A la part posterior (tramuntana) hi ha adossat el clos del cementiri, i a NE, l'edifici de la rectoria (fitxa 16). De l'exterior de l'església només té interès la façana principal. Aquesta presenta un aspecte poc homogeni, en part per la diversitat d'elements que la componen (elements gòtics, relleu romànic reaprofitat al campanar, portal modern), en part perquè les fileres de carreus del campanar i de la façana s'acoblen d'una manera poc ordenada. La façana pròpiament dita és un vestigi de la primitiva construcció gòtica. El parament és fet amb carreus ben escairats i presenta un rosetó (amb traceria en forma d'estrella amb el nucli quadrifoliat) i un finestral amb ogiva i trepat trilobulat. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit còncau. El campanar, construït pel mestre cases francès Joan Traginer i acabat el 1678, consta d'una base o sòcol molt baix (actualment gairebé tapat per les jardineres). La resta és un cos de parts llises, coronat amb una arquitectura simple amb quatre arcs de punt rodó. A dalt de tot, a banda i banda, podem veure l'antic escut de Rajadell. També llueix 4 gàrgoles en forma d'animals als quatre angles, prop de la coberta. D'altra banda, al voltant de la finestra inferior del campanar s'hi ha encabit, reaprofitat, parts d'un timpà romànic (fitxa 187). Interiorment, l'església està constituïda per una nau central (segle XIV) i quatre capelles laterals, amb un cor al pis superior, de finals del segle XVI (capella del Roser) i del segle XVII (la resta, juntament amb el campanar). El cor presenta una balustrada de terrissa. L'estructura de la nau central és pràcticament la de l'església gòtica, del segle XIV. D'ella es conserva part dels paraments (de migdia) i laterals, així com bona part de la volta apuntada que cobreix d'un cap a l'altre el temple. L'eliminació de la capa de guix que va tenir lloc a finals dels anys 70 del segle XX va fer visible el parament interior, en el que s'aprecia com les fileres originals de carreus, ben escairats i de mida mitjana, es van trencar parcialment en construir les capelles. Les capelles laterals són les següents: a la banda de ponent (de sud a nord), la del Sant Crist, la del Roser i la del Santíssim; a la banda de llevant només hi ha la de Sant Isidre (també hi ha una gran fornícula, més moderna). Totes les capelles segueixen una tipologia pràcticament idèntica. S'obren a la nau mitjançant un arc de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria, amb un relleu a la clau de volta al·lusiu a l'advocació de la capella. La capella del Roser va ser la primera reforma de finals del segle XVI i comportà el sacrifici de part del mur que donava a ponent, de manera que la capella sortís cap a fora. Uns anys després es repetí la operació a la banda oriental, amb la capella de sant Isidre. A la capella del Roser hi ha representada la Verge del Roser amb el nen Jesús en braços; a la de Sant Isidre, el sant amb una rella i una arada i els dos patrons al fons; la del Sant Crist presenta una imatge de sant Sebastià i un escut. Originalment les capelles eren enguixades i pintades, fins i tot la clau de volta. La de Sant Isidre conserva clarament restes de policromia. La capella del Santíssim (com la sagristia) és de finals del segle XIX. És una mica més gran que la resta de capelles i esta coberta amb diverses voltes d'aresta.	08178-12	Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3.	L'església de Sant Iscle i Santa Victoria és la parroquial del terme des del principi. Apareix documentada el 1154. De l'obra romànica no en queda res, excepte, molt possiblement, els fragments del timpà reaprofitats al campanar, que segurament pertanyien al portal de l'anterior temple romànic. L' església gòtica va ser construïda a primers del segle XIV. L'any 1471, en el transcurs de la guerra civil catalana, les tropes de Joan II van destruir l'església i el castell. La destrucció devia ésser força important fins al punt de que va quedar totalment inhabilitada per a cerimònies. Fins i tot el senyor del terme, que en aquell moment era Joan Berenguer de Rajadell, i que es refugià amb el senyor de Manresa, va donar les campanes, retaules i ornaments a la Seu de Manresa, ja al 1471 (Segons diu Sarret i Arbós, Joan Berenguer de Rajadell 'dóna a la Seu (de Manresa) les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...'). Al cap d'uns anys es devia fer una reconstrucció provisional, però les obres importants no es començaren fins a finals del segle XVI i va durar fins a finals del XVII. El resultat fou la reconstrucció de la façana, la construcció de les 4 capelles laterals i el bastiment del campanar, aprofitant les mateixes pedres de l'antiga església gòtica, i també les de de la vila romana de Can Viladés. A l'Arxiu parroquial aquestes obres es troben molt ben documentades. Són les següents: - 1594: el matrimoni Bernat d'Aimeric i Guialmar (senyors de Rajadell), junt amb el batlle i jurats, signen la contracta amb Joan Puig, paleta de Moià, per a la construcció de la capella del Roser. Es començà a construir la capella. Abans (com a mínim des del 1580) ja existia una confraria de la verge del Roser. - 1598: s'enllosa l'església i s'encarrega a Msn. Antoni Maymó un retaule nou per la capella del Roser, que el 1601 pintarà Joan Morer. - 1615: Joan Centellas sol·licita permís del vicari general de Vic per a reedificar la capella de sant Simeó i el rector de Rajadell, Pere Torra, també obté de Vic el permís per construir un pont per anar de la rectoria a l'església. També es reforma l'antic campanar i es construeix un comunidor. - 1626: construcció de la capella de Sant Isidre. - 1648: s'encarrega el retaule de l'altar major i la imatge del Sant Crist a Joan Grau - 1651: es daura el retaule de Sant Isidre i el 1690 el del Sant Crist. - 1678: construcció del nou campanar. També es fa un nou cor i, per omplir el buit entre el campanar i la capella del Roser, s'edifica la capella del Sant Crist. Les obres del campanar es van encarregar a Joan Traginer, mestre de cases francès. La descripció de les obres que se li encarreguen coincideix amb el resultat que avui es pot observar. - 1682: les obres ja estaven acabades i Joan Traginer cobra el que encara li devien. Cada capella tenia la seva confraria, que recaptava diners, que estaven formades per 4 administradors que vetllaven per la seva conservació. A finals del segle XIX s'engrandí l'església, allargant-la i afegint-hi un nova capella, en un costat de l'altar major, i una sagristia a la banda oposada. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit concau, que substituí l'anterior, que presentava un arc apuntat (del qual se'n conserven encara fotografies).	41.7288800,1.7063200	392406	4620483		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2021-11-19 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Església parroquial, la més important de Rajadell. Es troba situada al sector nord-llevantí del turó del castell, a un nivell inferior a aquest. A llevant, l'església i la rectoria estan limitats pel desnivell del turó, on hi havia l'hort del rector. Darrera la capçalera, a tramuntana, es troba el cementiri parroquial.L'església està dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria, els dos patrons del poble, dos germans cordovesos defensors del cristianisme, que va ser martiritzats i decapitats el 313.És una construcció gòtica del segle XIV amb reformes importants del XVI i XVII, amb vestigis d'un anterior temple romànic. Al segle XIX la església fou engrandida i allargada, i la façana, reformada (portal). Es el resultat d'una barreja d'estils arquitectònics. El parament exterior del campanar conserva part d'un timpà romànic amb representació de la crucifixió (fitxa 187). Al paviment de la nau es conserven dues làpides funeràries (fitxa 190). A l'escala del campanar hi ha dos carreus reaprofitats amb inscripcions gòtiques. També es conserven carreus d'un portal gòtic, pràcticament idèntics al que va aparèixer al castell. A la façana posterior, per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa un home amb caputxa (fitxa 378).A la paret contigua al cor de l'Església existia un fragment d'una inscripció romana reaprofitada, amb una frase fragmentària dedicada a un tal Gai Vibi, avui no localitzada. La coneixem per una nota apareguda al diari Gazeta de Vich el 1931. La inscripció fou regravada en funció de la seva nova posició: CVIDADO EL CAP. El text era el següent: C (aio) VI [BIO---]. La traducció : 'A Gai Vibi ...'. Aquesta família està documentada a l'epigrafia romana de Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra), connectada amb Rajadell per la via romana.L'altar major tenia un retaule que constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca (segle XVII) amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra Civil de 1936-39 va quedar parcialment cremat. Es conserven algunes parts al Museu de Manresa (fitxa 137) i en una col·lecció particular. D'altre banda, durant la guerra, es va amagar la imatge de la Mare de Deu al paller de can Ferrer i es va salvar.A la llinda de la porta de la capella del Santíssim apareix gravada la data 1894.A la clau de volta que sosté el cor hi ha la següent Inscripció : FRANCESCH MASSANA.IAVME. PUIX . OBRES . LO ANY. 1680També hi ha una inscripció sobreposada al timpà que hi ha a la finestra del campanar amb la data 1679A la capella del Santíssim hi ha instal·lats quatre diorames sobre la passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms (fitxa 189). En un altre capella hi ha instal·lada una maqueta del nucli antic de Rajadell, feta pels pessebristes de Manresa, de 2017 o 2018 (fitxa 188). Als anys 70 del segle XX es va eliminar l'arrebossat interior; a finals del segle XX (1994) s'instal·là la il·luminació del campanar i l'electrificació de les campanes; el 1998 es realitzà l'enllosat nou; el 2000, la calefacció; i el 2002, els nous vitralls, obra de Carme Manubens.Així mateix, a partir de 1993 l'església ha acollit concerts musicals de gran qualitat en el marc, principalment, de la Festa Major.Recentment l'ajuntament ha finançat treballs de restauració de la coberta, subvencionades per la Diputació.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 5506). Orientat al SE. Consisteix en una vareta semicircular collada directament sobre els carreus de la façana, on s'hi han soldat les línies horàries i els números IX, XII i III. Gnòmon de vareta.El 2019 es va incorporar a l'altar de la capella dedicat als dos patrons, a ma dreta, un estoig de pell amb un relicari amb dos ossets corresponents als màrtirs, oferts pel amo del castell el 1939, Sr. Pons, que es trobaven a la rectoria.	94\|98\|85\|93	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88506	Església de Santa Maria de Monistrolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrolet	<p>BENET, A (1984). 'Esglésies del Bages anteriors al 1300' . La Catalunya Romànica RAFAT, F (1985), (1986). 'Festa de St. Sebastià' RAFAT, F (1988) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p>	XVII-XIX		<p>L'església, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana i amb el ràfec motllurat, consta d'una sola nau. Pel costat de tramuntana està adossada a l'edifici de la rectoria (fitxa 91). Exteriorment, les façanes són austeres, sense decoració. A ponent es troba el portal d'entrada, adovellat, i més amunt, un petit rosetó. La façana de migdia, amb dos contraforts, presenta dues fases de construcció. La més antiga és la part de ponent, amb un aparell més regular, fet amb carreus escairats. L'ampliació de llevant, una obra de menys qualitat, suposa un allargament de l'església i, potser, un sobrealçament. A la part alta d'aquesta façana hi ha dues obertures en forma ovoïdal. Una d'elles és posterior i imita la primera. A l'angle NE hi ha adossat el campanar, una torre de planta quadrada formada per una base i tres cossos successius, sense elements ornamentals. Culmina amb una coberta piramidal (a 4 vessants) L'interior de l'església és cobert amb voltes de canó compostes (característiques de l'estil neoclàssic) i té un cor. Les parets laterals són configurades amb sèries d'arcs de mig punt i pilars que formen una mena de pòrtic cec, cobert d'una capa de guix.</p>	08178-13	Monistrolet. E. del terme	<p>El topònim de Monistrol moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Això té moltes probabilitats d'èsser cert en aquest cas, ja que hem pogut localitzar indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana en aquest indret. Es tractaria, doncs, d'un lloc relacionat amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica, monestir o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Monistrolet és un lloc documentat ja a l'any 978 (en la descripció del terme de Manresa). Els orígens coneguts de l'església es remunten al segle XI (documentada l'any 1023). Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, igual que, possiblement, Sant Salvador de Vallformosa. L'any 1280 estan documentats els masos de Monistrolet.. El 1292 són esmentats els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de les terres de Monistrol corresponia a la família Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. Als segles XIV i XV la zona pateix un fort despoblament. Al 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de Santa Maria. El 1576 la filla hereva dels Cruïlles (senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció (criminal, principalment) d'una sola família: els Cruïlles Eimeric. A partir del segle XVII (i sobretot del XIX) l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren les restes romàniques de l'antiga església. El 1813, amb l'adveniment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part administrativament del municipi de Rajadell. Durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada.</p>	41.7296194,1.7601862	396887	4620500		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-3.jpg	Legal	Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2025-03-25 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Tot i ser d'origen romànic, l'església de Monistrolet no conserva cap vestigi d'aquesta època. La construcció actual és obra de les reformes fetes entre els segles XVII i XIX. L'església i la rectoria formen un conjunt antic que podria tenir precedents d'època romana i que es situa a prop de l'antic camí ral; per tant, l'església té un valor històric destacat com a nucli d'una parròquia. El seu interès arquitectònic és limitat. L'interior conserva traces d'un neoclàssic discret. Quatre dels arcs de les parets laterals interiors acullen retaules de fusta tallada i policromada. Són retaules d'imitació, principalment de l'estil renaixentista i gòtic. Semblen obres molt recents, possiblement de després de la guerra civil. La làpida funerària situada a l'interior de l'església presenta el següent text: HIC JACET Rn dvs FRANcvs REGVES PbtET RECTO SANCTAE MARIAE D MONISTTOL DE REJADELL OBI IT DIE VIII AVGVSTI ANNI 1779. L'itinerari més nou del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quant metres al nord de Monistrolet, però hi ha vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigeix directament a Monistrolett (no localitzats el 2020). Es tracta de l'antic camí ral i possiblement també d'una via romana. Així mateix s'ha identificat material d'època romana a la les parts de la rectoria i en un camp proper. Al segle XX hi havia hagut un petit cementiri al costat de l'església del qual avui no en queda cap rastre. Va desapareixer als anys 20 del segle XX quan es va construir el nou cementiri, situat més amunt de l'Eix Transversal. Forma un conjunt amb la rectoria de Monistrolet (fitxa 91)	98\|99\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88508	Capella de la Mare de Deu dels Àngels o de Can Gallifa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-angels-o-de-can-gallifa	RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219 Blog Relatsencatala.cat, de Antonio Mora Vergés http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-verge-dels-angels-de-la-torre-de-cal-gallifa-monistrolet-rajadell-bages/1048447	XX		Capella de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l'exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada.	08178-15	Can Gallifa. Monistrolet, NO del terme.	Construida als anys 20 del XX per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx, novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ). Fou consagrada l' any 1922, essent bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo,	41.7248800,1.7659000	397355	4619966	1922	08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2023-08-02 00:00:00	OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez	Marcel·lià Coquillat i Llofriu	La capella constitueix una construcció independent que s'aixeca a pocs metres del gran casal modernista de la Noguera o de can Gallifa, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat de la casaEstà nominalment inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014, num. 14, que correspon al Mas de la Noguera o Torre de Can Gallifa, classificada BCIL, però la fitxa no inclou la descripció de la capella, nomes la cita, i no queda clara la protecció.Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon a diverses fonts bibliogràfiques i bogs d'internet..La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 del Blog Mora Vergés.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88511	El Castell de Monistrolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-monistrolet	RAFAT, F (1986}. 'Festa de Sant Sebastià'. GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150	XVIII-XIX	Restaurada recentment	Mas format per un cos residencial, un clos amb dependències de treball adossat a la casa i dos grups de tines. El cos residencial és de planta rectangular perfectament uniforme, amb un cobert adossat a migdia i petits cossos a tramuntana i ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de tamany mitjà, en general ben escairats. Crida l'atenció el desgast d'alguns carreus, amb patologies pròpies de la pedra que s'ha utilitzat des de molt antic. És possible que alguns d'aquest carreus fossin reaprofitats d'alguna antiga construcció romana que sens dubte existia a Monistrolet. Un altre aspecte que cal remarcar és la fermesa dels murs, en part assentats sobre roca. L'amplia base dels murs recorda el tipus de parament d'una muralla. La tipologia de la construcció és austera. La façana principal, a llevant, té un portal adovellat . La planta pis presenta un balcó centrat i dues finestres grans quadrades a banda i banda, amb ampit i brancals de pedra ben escairats. Davant del portal es forma un petit pati tancat. La resta de façanes tenen poques finestres, emmarcades amb carreus escairats i disposades amb una certa regularitat. Les dependències de treball formen un clos unit al conjunt de la masia, a la part de migdia. Hi ha un pati central i diversos coberts. Alguns d'ells devien correspondre a corrals. La construcció que es troba situada a la part de migdia, amb coberta a una vessant, es conserva més íntegrament. Segurament era la pallissa, que encara conserva una estructura de fusta a l'interior per emmagatzemar les bales de palla. El mas té dos grups de tines. El primer consisteix en una construcció, situada al costat de l'entrada del mas, que és força més acurada del que solen ésser els coberts de les tines. El tipus de la construcció és l'habitual: coberta a una vessant i barracons a la part de les boixes. Té un gran portal a la façana davantera. Una mica més amunt, formant una construcció separada, hi ha tres tines més (o dipòsits ). Són de forma cilíndrica, sense coberta i amiden cada una 2 metres de diàmetre.	08178-18	Monistrolet. E. del terme	El lloc de Monistrolet té una tradició d'hàbitat més o menys continuat des de l'època romana. Per tant, el mas del Castell podria haver tingut una ocupació molt continuada al llarg del temps. El Castell apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi del segles XIV i XV és un dels pocs masos que no fou abandonat. Si més no en el recompte de famílies de la parròquia del 1553 s'esmenta 'Jaume Luçia que està al Castell'. Tanmateix, tot i que algunes de les parts del mas puguin ésser antigues, la construcció actual no ho sembla gaire i podria correspondre al segle XIX o a finals del XVIII. Surt citada al cadastre de Monistrolet del 1786. Tenien masovars i cambrers. Segons Gasol i Almendros (1994), el Castell havia estat domini del castell de Rajadell, dels Cruïlles Eimeric i després dels Pignatelli, que la vengueren als Gallifa de Manresa a finals del segle XIX. Al segle XX els Galliga es van vendre la casa. Per tant, el Castell fou durant un temps l'estatge de la família senyorial que dominava Monistrolet, els Eymerich de Manresa (tot i que no sembla que hi vivissin gaire), pero desconeixem l'origen anterior de la casa. Els Aymerich hi tenien masovers, a la casa.	41.7295200,1.7593800	396820	4620489		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Amb el nom de Castell de Monistrolet figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 48) i Al Catàleg de bens protegits (num. 41). En aquest darrer està fitxat, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. En el PEP 1993 estava com Mas el Castell.La descripció correspon a la del PEP 1993, reproduïda al Cataleg de Masies 2014. Al 2020 no s'ha pogut accedir a l'immoble. De fet, no hi ha ni camí que hi porti. S'accedeix per un camp, a la dreta de l'església, que està tancat amb un filat . L'edifici està just darrera la rectoria (fitxa 91) i l'església de Santa Maria de Monistrolet (fitxa 13), però no hi ha cap accés des dels esmentats immobles. L'edifici actual, modern, podria tenir un origen antic, medieval. El nom de castell no només prové de la imatge de casa forta o de fortificació que presenta la masia, conseqüència de les característiques que ja hem descrit, en relació als granss murs que, en part, s'assenten sobre roca i sobre una balma. El nom prové de que la casa fou l'habitatge dels Eymerich, senyors del terme de Monistrolet. La casa és situada en una zona rocosa. S'assenta sobre roca i, per la banda de migdia, sobre una petita balma, fet que li dóna l'aspecte de fortalesa. El mas està relacionat amb l'església de Monistrolet i amb el pas del camí ral i té un interès arquitectònic notable i una relació especial amb l'entorn natural.L'interior de la casa és d'un gran interès. La planta baixa és una de les més ben conservades d'entre totes les masies de Rajadell. La distribució és la típica . S'entra pel portal a una sala-rebedor, amb una escala que dóna accés al primer pis i amb una sèrie d'habitacions al voltant. D'aquestes en destaquen dues: una habitació que devia correspondre al celler, amb una gran volta, i una altra més gran que presenta tres magnífics arcs apuntats, amb sostre de fusta. El primer pis té una ambientació característica d'una masia més moderna, amb llars de foc , etc. menys interessant.La foto 3 correspon al PEP 1993	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88512	Mas Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-1	RAFAT, F (1986). Festa de Sant Sebastià. GASOL, J. M. (18-12-1962). Un picnic regio, en Monistrolet. Diario de Manresa . ( 1-10-1871) El Manresano. RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993	XVII-XIX	Tines i pallissa rehabilitades recentmentt	Masia composta pel clos de la masia més la construcció de la pallissa. La masia té un cos originari amb molts afegits posteriors que han ampliat considerablement l'estructura de la casa. El cos original és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. La façana que antigament devia ser la principal, encarada a llevant, conserva alguns finestrals amb llindes de pedra i un ampit i un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra, al costa esquerra de la façana. Es conserva part de l'arrebossat. La resta de parets tenen un parament poc uniforme (de pedra amb teula i totxos i, en algun sector, tapia) i amb obertures poc remarcables i irregulars. Les ampliacions posteriors han acabat formant un clos tancat, davant l'antiga façana, amb un petit pati i una galeria amb arcades a la banda de llevant, amb balustres de terrissa. Antigament la casa es perllongava cap a la banda de migdia, però la construcció de la via del ferrocarril va escapçar-la. Els cossos adossats a la banda de ponent corresponen a tines. Són 2 edificacions amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, modernament rehabilitats. En total hi havia 9 tines. Encara existeixen però actualment estan soterrades i l'espai s'utilitza com a habitatge i connecta interiorment amb la casa original. També s'aixeca un cos, a l'angle SO en forma de doble torre, més modern, arrebossat. Esta coronada amb petits merlets amb coronament piramidal. La pallissa, situada a tramuntana de la casa, és una construcció de pedra i arrebossada, de planta rectangular allargada, amb coberta a una vessant, actualment rehabilitada com a habitatge.	08178-19	Monistrolet. E. del terme	El mas Bosc apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. El 1705 fou adquirit per Josep Coma Fontanellas, davant el notari manresà Félix Dalmau (document conservat a la casa). En aquesta època el mas era anomenat Mas Bosch de les Dues Cabres, i estava censat pel Senyor Bernat d'Aymerich i Cruilles amb cinc lliures, un parell de gallines per nadal i una quartera d'ordi el dia de Nostra Senyora d'Agost. Durant el segle XVIII la finca s'amplia amb terres que pertanyien al mas Caranyes. El 1722 els Coma també adquiriren el mas de ca l'Alegre. Una nota anecdòtica relacionada amb el mas és la protagonitzada per Amadeu I de Saboia. El 24 de setembre de 1871, en el viatge de retorn per ferrocarril de la seva estada a Manresa, el rei, atret per la bellesa del paisatge, va fer parar el tren en passar per la finca del mas Bosc i allà va menjar-se l'esmorzar que li havien preparat els manresans. La masovera del mas va obsequiar el rei amb fruita i va ser recompensada amb dos cents rals. La cita exacte del diari 'El Manresano' (1.10.1871)de l'època és la següent: El almuerzo que se tenía preparado fue llevado a uno de los coches, y en vez de almorzar en la estación, se hizo parar el tren cuando pasaba por delante de la heredad llamada Mas Bosch, que esta una legua distante de esta Ciudad (Manresa), y allí acampado en el suelo y bajo las sombra de algunos árboles, la regla comitiva despachó el almuerzo. Una muger de la casa del manso, que ofreció a D. Amadeo una cestita de uvas, recibió 200 reales. S'observen dues èpoques molt diferenciades en el conjunt del mas. D'una banda el cos originari de la masia i possiblement la pallissa, que corresponen segurament als segles XVII o XVIII; de l'altra, la resta de construccions adossades, que sembla que pertanyen al segle XIX. Cal inscriure aquesta segona fase en l'apogeu experimentat pel poble basat en l'explotació de la vinya .	41.7305000,1.7439500	395538	4620617		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 10). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. Masia d'origen medieval, assentada en una posició lleugerament elevada. Al nord discorre la riera de Rajadell i al sud la via del ferrocarril, que passa a pocs metres de la masia .Interiorment, la part més destacada de la casa és la cambra amb volta, on es conserva íntegrament un celler amb un molí d'oli (fitxa 121) i una premsa de vi catalana, de gàvia. La cambra, amb fusta, conserva els elements típics d'aquestes activitats: portadores, bocois, dipòsits, canals al terra, etc. A l'interior de la casa es troba una llinda en una porta amb la data gravada 1728 amb un a creu al mig (el num. 2 es dubtós).A l'entorn, al NO de la casa, hi ha un antic pou d'obra, en desús, molt emboscat per esbarzers.Al turó situat a la part de migdia del mas Bosc es troben les obres de canalització de l'aigua que es recollia per al mas. A principis de segle s'hi construí una capelleta dedicada a Sant Isidre. En direcció a la riera de Rajadell, a uns 80m. al NE, es troba el pou i la sínia del Mas Bosch (fitxa 120) i més enllà, les restes d'un antic molí a tocar la riera. A 70 m a l'oest del Mas Bosch hi ha el Pont del Mas Bosch (fitxa 161) , que el ferrocarril va construir a l'entorn de 1850, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés.Al Mas Bosc s'hi va habilitar una instal·lació de Turisme Rural, a la pallissa, que actualment (2020) no funciona com a tal.Els propietaris de la casa conserven interessants col·leccions, sobre tot un fons documental relacionat amb la casa i un fons bibliogràfic.	94\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88513	L'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-5		XIX	Restaurat a finals del S. XX. En rehabilitació el cos annex a llevant (2020)	Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat a llevant. A ponent, hi ha un porxo amb terrassa adossat sobre un garatge. Les façanes són actualment de pedra vista (abans arrebossades). Hi ha finestres amb llindes. A la façana, hi ha la porta principal descentrada i situada a la dreta, amb un arc escarsser amb llindres i brancals de pedra. A la primera planta llueix un balcó amb dues obertures rectangulars. A la segona, sota teulat, dues finestres quadrades petites.	08178-20	Monistrolet. E. del terme	Aquest és l'indret on hi havia l'hostal que hostatjava els viatgers del camí ral (procedents de Manresa i en direcció Calaf i Cervera). Sembla que durant la Guerra del Francés, fou cremat per les tropes franceses, de pas pel camí ral. Als anys 80 del segle XIX, coincidint amb l'establiment de la torre de can Gallifa, l'hostal va ser enderrocat i es construí l'edifici actual. L'antic hostal s'aixecava just a l'altre costat del camí. Als primers temps els viatgers continuaven fent parada a la nova casa, però ja no s'hi feia posada.	41.7324500,1.7517500	396190	4620824	1888	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 36). Es tracta d'una casa simple, de dimensions petites en comparació amb una masia.S'ubica al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf (avui carretera asfaltada ) i de la riera de Rajadell, prop del viaducte de la C-25.A la llinda de la finestra de la façana de ponent hi ha gravada la data de 1888.A l'altre costat del camí, a uns metres en direcció est, es trobava l'antic hostal fins que es construí l'edici actual, construit als anys 80 del segle XIX. El 1993 (PEP) encara s'hi podien veure restes de les parets. Actualment, ja no. Se li havia dit Hostal del Joanot.. A continuació, a uns pocs metres, es localitzen les tines de l'Hostal (fitxa 33).	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88514	El Taradell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-taradell	RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià ' GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150	XVIII-XIX		Masia de planta més o menys rectangular amb dependències adossades, i amb coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria amb freqüents afegits de teula a les juntures. Els elements més destacats són les grans tines adossades al cos de la casa per la banda NO. N'hi ha quatre de cilíndriques i dues de quadrades, que queden a l'interior de la casa.	08178-21	Monistrolet. E. del terme	Segons Gasol i Guerrero (1994), correspon a l'antiga casa del Mas de les Valls o Mas Alabern. Al cadastre de l 'any 1786 apareix la casa amb un Isidre Taradell, empadronat a la parròquia de Monistrol. Segons el llibre d'obits de Monistrolet (1793-1856) (Gasol i Guerrero, 1994), la casa tenia masover i quartaires. Per la data gravada de la llinda d'una finestra (1824), al segle XIX el mas fou ampliat. L'actual propietat de Ca l'Alegre va comprar Ca l'Alegre, Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell el 1959, als Portabella. Posteriorment es va vendre Cal Serdà i El Taradell. Cap els anys 70 El Taradell va patir un greu incendi.	41.7322700,1.7700400	397711	4620782		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-2.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		En algunes fonts, denominada Teradell (per exemple, al PEP). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 71).A la llinda d'una finestra hi ha una inscripció gravada: 1824.Situada en un petit altiplà elevat amb camps de conreu a l'entorn.La foto 2 correspon al PEP 1993.	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88515	Ca l'Alegre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalegre	RAFAT, F (1986 ). Festa de Sant Sebastià	XVIII-XX	Acurada restauració a finals del segle XX	Masia de planta gairebé quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té sèries de finestres amb llindes distribuïdes regularment als dos pisos. A la façana principal (costat de migdia) les finestres s'han adaptat com a balcons i presenten llindes i brancals de pedra de bona factura. El portal, adovellat, es acabat amb arc escarser. A la segona planta, sota teulada, hi ha una finestra centrada amb arc de mig punt. Les parets són bastides amb carreus de tamany mitjà força regulars, actualment de pedra vista. La seva distribució interior és molt regular i uniforme, fet que demostra que la casa va reedificar-se d'una manera planificada i bàsicament d'un sol cop. Té una estructura tripartita, amb tres naus que a la planta baixa estan cobertes amb tres voltes. El primer pis segueix el mateix esquema: una gran sala central distribueix l'accés a les cambres (tres a cada banda espaiades regularment). La part posterior, que actualment s'utilitza com a entrada principal de la casa, ha estat modificada. Aquí hi havia les tines i la premsa. A finals dels anys 80 van enderrocar el cobert (que allotjava les tines i la premsa) adossat a la façana posterior, a tramuntana. Aquesta façana posterior està definida per un gran portal amb una llinda gravada amb una llegenda religiosa. Un cop enderrocat el cobert, van construir un porxo amb una terrassa a sobre, que enmascara l'esmentada façana, com abans. Al costat de ponent del porxo llueix una finestra enmarcada amb quatre lloses de pedra. La llinda superior presenta un rosetó en relleu. Aquesta finestra es reaprofitada (prové d'un altre indret de la casa) i la van incloure en aquesta obra nova. La construcció del porxo va comportar el soterrament de les tres tines, que es conserven al subsol. La central, si mes no en el moment del soterrament, ja no estava acaironada com les altres, sino que estava arrebossada (tal vegada per a aigua). La premsa de gàvia ha sobreviscut exactament al mateix lloc on era originalment (actualment a la vista, a l'aire lliure) Al sector de llevant hi havia els estables, la cort, etc.	08178-22	Monistrolet. E. del terme	Ca l'Alegre apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi dels segles XIV i XV el mas fou abandonat. El 1595 torna a ésser habitat. Els Coma, propietaris del mas Bosc, van adquirir ca l'Alegre el 1722. Per aquest motiu en dues llindes del primer pis es troben referencies a aquesta família, la propietària del mas. Al cadastre de l'any 1786 apareix citada la casa. La casa més antiga només tenia dues plantes. A planta baixa hi vivien els masovers i al primer pis els propietaris. La nova edificació devia fer-se a la dècada dels 70 del segle XVIII, d'acord amb les dates de les llindes (1 de 1776, 2 de 1780). Posteriorment Josep Coma hi va afegir el segon pis i una escala, ja que primer els dos pisos tenien entrades independents. Segons notícies orals, la casa va ser cremada en el transcurs d'una carlinada (juntament amb d'altres d'aquest sector) i va romandre un temps sense teulada. Segons la tradició oral, a la casa enrunada, als baixos, hi vivia una dona. L'actual propietat va comprat la finca (juntament amb Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell) el 1959, als Portabella de la Morera (Manresa), que l'havien comprat als Coma. Posteriorment els de Ca l'Alegre es va vendre Cal Serdà i El Taradell.	41.7311900,1.7681100	397549	4620664		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 1). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.La casa és d'origen medieval. S'ubica en una zona envoltada de camps.És un clar exemple representatiu del tipus de masia de planta basilical, d'un notable valor arquitectònicActualment hi ha una granja moderna en funcionament.Encara es conserven les tines i un exemplar molt interessant de premsa amb la rosca de fusta original.Cal destacar una llinda amb inscripció a la finestra central de la façana sud amb la data 1776 (amb els sets invertits).En una llinda de la façana nord (actualment interior) hi ha la inscripció: PErA SEMPrA SEA ALABADO EL SANTISIMO SACrAMIENTO DEL ALTAr I LA INMACULADA CONSEPSION DE M S riA SANTISSIMA 1780 .En una llinda interior del primer pis es llegeix : JOSEPHA COMA 17 IHS 80. Josep Coma era l'amo de la casa.I en una llinda interior del primer pis es llegeix: FRANCO COMA IHS. Ara conforma la porta d'una escala interior.A la façana sud, entre la finestra de la la segona planta i el balcó de la primera, hi ha un rellotge de sol. Sobre la porta llueix el numero 84.La casa tenia un trull d'oli. A l'entorn hi ha una mola, piques i altres elements de pedra.	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88516	Les Caranyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caranyes	RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià'	XVIII-XX	Rehabilitada modernament.	Masia amb un clos tancat davant la façana. Davant del clos hi ha un ampli pati que engloba la pallissa, com a construcció aïllada, i altres dependències. El cos original de la casa és el que actualment queda situat a l'angle NE. Aquest edifici ha sofert un gran nombre d'ampliacions i modificacions, i ha estat rehabilitat modernament.. Actualment la casa presenta una planta més o menys quadrada, amb una lliça encarada davant la façana principal, a tramontana. Té planta baixa més un pis i golfes. No hem pogut observar la façana, darrera el clos tancat. La zona residencial és totalment envoltada per dependències de treball adossades. L'aparell de les parets és molt divers i hi ha una gran barreja de tècniques i de fases constructives. La major part és feta de maçoneria i amb arrebossat, però també hi ha fragments de reble i dependències fetes amb tovot. Els cossos més interessants són el grup de grans tines adossades al costat de ponent. Es tracta d'almenys cinc tines, dues de secció rectangulars i tres de cilíndriques. S'hi veu, externament, al menys una de es boixes. La pallissa és una construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i ha estat restaurada. Esta feta de pedra, amb carreus ben tallats a les cantoneres i en l'arc de la gran entrada de la façana, a migdia.	08178-23	Monistrolet. E. del terme	D'aquesta masia procedeixen les famílies que van fundar les cases dels encontorns: l'Hostal, cal Xico, la Cantina, can Pere Coix ,cal Manel Ensorrat . etc. Segons la memòria popular, hi havia altres cases, avui desaparegudes, com El Bergai o can Cadell. En un principi el mas era anomenat mas Prat i Vilatorrada, i de sobrenom les Caranyes. Al cadastre de 1786 apareix citat Ramon Prat, adscrit a la parròquia de Monistrol. Hi havia masover. El cos més antic de la casa, segons una llinda , es correspon amb aquest moment: 1788. Des d'aquesta època la masia va sofrir importants modificacions, sobretot al segle XIX, moment de gran puixança en relació amb l'expansió de la vinya.	41.7339800,1.7490600	395969	4620997		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Al lloc indicat com Les Caranyes del Pilón. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 15).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic, representativa del segle XVIII i del posterior creixement del segle XIX.Situada a l'extrem d'un turó, des d'on es domina bona part de la vall de Rajadell, especialment el sector de Monistrolet i el pas del camí ral.L'interior presenta una distribució gens homogènia.La llinda d'una finestra de la façana de ponent presenta gravada ,la data1788, amb una creu al mig (entre 17 i 88). Una altra llinda de la construcció de tova enfront de la façana principal presenta la data gravada 1850.El balcó de la façana principal també te una inscripció: JUAN 1875 PRATSA la casa es conserven estris i material del camp. A l'entorn es conserven corrons i grans piques de pedra.	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88518	Cal Xaupes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaupes		XVIII-XX		Masia estructurada en dos construccions separades per un espai semblant a un carreró. A la banda de migdia hi ha la casa, de petites dimensions, més algunes dependències i la lliça; a la banda de tramuntana, una construcció allargada que és la pallissa. La casa és de planta rectangular, i presenta coberta a doble vessantamb el carener paral·lel a la façana (sota les teules conserva encara una filada de lloses). Originàriament tenia planta baixa i golfes. Després es va ampliar pels costats de llevant i de ponent i s'hi va afegir un altre pis, de manera que actualment la teulada és asimètrica (una ala és més llarga que l'altra). Més endavant s'hi afegiren d'altres dependències (per exemple una tina cilíndrica) i es tancà la lliça. A llevant de la façana es manté un cobert amb una entrada amb arc escarser i amb brancals de totxo. La façana actual, que dona a tramuntana, presenta una entrada molt senzilla, rectangular. El material constructiu és la pedra excepte en una dependència, que esta construïda amb tovot. Actualment tot l'edifici està arrebossat amb una mena de ciment gris. Tipològicament, el mas conserva una fesomia de tradició més medieval que moderna: façanes sòbries amb poques obertures i de tamany reduït sense balcons ni galeries. La pallissa és una construcció allargada de planta rectangular i coberta a una vessant. A la paret encarada al carreró (a migdia), hi ha dues portes amb arcs escarsers de dimensions considerables. L'espai interior esta dividit en dues plantes mitjançant una estructura de fusta que es recolza sobre pilars. La paret posterior (que dona a nord) presenta diverses portes rectangulars amb brancals de pedra; d'aquest costat sembla un edifici (de tines?) adossat a la pallissa per la part posterior.	08178-25	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	Correspon al segle XVIII, però podria tenir un origen anterior	41.7409300,1.7590200	396808	4621757		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 81).Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La casa es troba a 300 m. a l'E de cal Lleirac.Una de les portes de la pallissa, per la banda posterior i exterior (a nord), duu gravada a la llinda la data 1932.Per la part exterior a llevant, hi ha una entrada petita que dona al pati interior, i que porta gravada la data 1945.Per la banda de migdia hi ha una canalització per les aigües del torrent feta amb pedra seca; es tracta d'una obra força espectacular. A 100 metres cap a migdia hi ha una bassa i un moli de vent (actualment caigut i inutilitzat), així com un pou. La força del molí servia per fer arribar l'aigua fins al mas. Aquest és un indret amb forts vents .	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88519	La Balma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-0		XIX-XX		Casa de pagés que té el seu origen en una construcció adossada a la balma. Posteriorment es va ampliar amb un nou edifici a tres vents. La casa, més moderna, és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana presenta un portal rectangular amb llinda plana plana i brancals de pedra treballada. Hi ha dues finestres petites quadrades i centrades a cada planta: les del primer pis també tenen brancals de pedra, amb ampit de totxo, i les de la segona planta sota teulada tenen llindal de fusta. Els murs de càrrega són de pedra, amb arrebossat. A la part de ponent s'aixeca un altre cos adossat al primer, molt més gran, amb un pis modern fet de totxo, que té coberta a una sola vessant. El material constructiu és pedra amb arrebossat. La primitiva construcció, que estava dins la balma i sota la roca (a llevant de la casa), es troba actualment tapiada, Segons la descripció del PEP 1993, només constava d'una planta, ja que l'alçada de la balma no permet més pisos. Consistia en un corredor adaptat a la forma del sostre de la balma que donava accés (i encara ho fa ara) a diverses habitacions interiors. En els últims temps aquestes habitacions feien funcions de corral, celler, etc. En la casa primitiva es devia compartir, com succeeix en altres casos, l'ús per persones i per animals. A l'extrem de ponent hi ha més construccions adossades a la roca (galliner). El sostre de roca és totalment negre a conseqüència de la dificultat que devia suposar expulsar el fum per les xemeneies. A sobre de la balma, hi ha una construcció agropecuària moderna, de planta rectangular, molt allargada. A la finca hi ha diverses granges i edifics moderns d'ús agropecuari.	08178-26	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	A la casa no es conserva documentació antiga. Això no obstant, l'origen d'aquest tipus de construcció en balmes sol donar-se en èpoques molt reculades (segles VIII i IX). Com a exemple es pot citar el Puig de la Balma (a Mura) i altres construccions semblants de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Generalment aquests habitacles són abandonats si no es poden adaptar (com en el cas present) a l'evolució normal dels masos. A Rajadell cal esmentar també el cas de cal Daurell.	41.7413500,1.7558200	396543	4621807		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 4). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.És un exemple singular de casa obrada a la roca que ha evolucionat fins convertir-se en mas. Té un gran interès tipològic i possiblement un origen molt antic, possiblement altmedieval, atès la seva ubicació en balma. Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fonsA la casa es conserven algunes eines tradicionals del camp, com ara forques, bocois, etc. A l'entorn hi ha corrons i una bassa ovalada, actualment dessecada i plena de vegetació, al costat de petits camps aterrassats.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88520	Cal Lleirac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleirac		XIX	Excepte la part de migdia, la majoria de l'edifici ha estat reconstruït modernament.	Casa de pagès petita i senzilla. De planta més o menys quadrada, presenta planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Actualment les parets són a pedra vista, amb un tipus de parament molt irregular. La façana de migdia (paral·lela a la carretera) presenta 3 finestres quadrades a la planta primera i dues a la superior. Presenta dos cossos afegits moderns, un a tramuntana, on hi ha l'actual entrada, que mira a ponent, i un altre a llevant. A ponent té una construcció independent que segurament havia estat la pallissa. És una construcció simple d'una planta amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Entre la pallissa i la casa hi ha un pou, adossat a la façana de ponent de la casa.	08178-27	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	Construida al segle XIX, tal com testimonia la inscripció del pou, però podria tenir un origen anterior.	41.7418100,1.7548500	396463	4621859		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88520-foto-08178-27-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88520-foto-08178-27-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 42). No es conserva pràcticament cap part antiga de la casa. Hi ha una inscripció al pou amb la data 1887.El terme municipal que separa Rajadell i Fonollosa passa fregant la casa, per ponent. De fet el pou i la pallissa estan en terme de FonollosaDes de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fons.En els camps que hi ha sobre la casa hi ha un parell de fites de terme (segons Ernest Molins), que no hem localitzat.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88521	La Cantina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-0		XIX-XX		Casa de pagès de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Està construïda amb pedra, arrebossada. Actualment, la base d'algunes parets esta reforçada amb formigó. A les façanes hi ha finestres i balcons de poc interès. Antigament, la façana principal era a migdia, encarada al camí, però per problemes d'entrada d'aigües es va haver de traslladar a la façana contraria . Més endavant va fer-se una ampliació de la casa en aquesta part de migdia, de manera que l'antiga façana amb el portal han quedat tancada dins el rebedor. La façana de migdia (antiga entrada a migdia), paral·lela al camí, està coberta per la vegetació. A la primera planta hi ha tres finestres rectangulars amb arc escarcer de totxo.	08178-28	Monistrolet. E. del terme	Construida al segle XIX, però podria haver estat aixecada al segle anterior. Aquesta casa era la cantina per als viatgers del camí ral, així corn l'Hostal del Joanot - a uns 100 m. - era la posada. A la cantina s'hi feia parada però no s'hi quedaven a dormir. Segons noticies orals, antigament aquesta casa havia estat un molí, però no es conserva cap resta material. Els únics vestigis serien una antiga canalització, que últimament servia per regar horts, i unes possibles arcades que podrien correspondre a l'entrada i sortida del carcabà.	41.7319400,1.7495800	396009	4620770		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 14). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. L'entorn immediat de la casa està ocupat per un jardí o pati, amb arbres. L'entorn pròxim corresponia a un paisatge típic de ribera: pollancres, canyes i vegetació típica, molt alterada per la construcció de l'Eix Transversal (C-25) . L'edifici té interès històric i testimonial en relació amb l'antic camí ral, doncs era un lloc de parada i refrigeri.Al costat de la casa s'aixecava un freixe molt alt, un arbre singular d'un interès notable, que va ser talat fa alguns anys per que afectava perillosament la coberta de la casa. Encara es veu la soca, a la cantonada SE de l'immoble, a tocar la carretera.Durant molts anys va oferir un servei de restaurant, recuperant així el seu antic ús, però actualment només te ús residencial.La Cantina s'inunda de tant en tant atès que l'ACA no gestiona correctament la Riera de Rajadell.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88523	Cal Xico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico-0		XIX-XX		Masia de planta quadrada, amb planta baixa, un pis i golfes a la part davantera que es converteixen en un sol pis i golfes a la part posterior, a causa del desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El carener llueix, a la façana, una petita creu de metall. La casa està bastida amb pedra, actualment amb arrebossat de ciment. La casa esta distribuïda interiorment segons el tipus basilical. La façana reflecteix aquest fet amb tres obertures a cada planta, rectangulars, fetes amb brancals de pedra treballada (excepte la de l'esquerra del primer pis, coronada amb un arc escarser de totxo). La porta principal es rectangular, centrada. A la part posterior (a tramuntana) hi ha tines, premses i antigament les corts. Els afegits laterals són més moderns; concretament el de la banda de llevant, que data del 1932.	08178-30	Monistrolet. E. del terme	Els habitants d'aquest mas (com els altres que hi ha en aquest rodal) tenen el seu origen remot al mas Caranyes. Els avantpassats fundadors de cal Xico (abreviació de Francisco) van marxar de cal Joanot de l'Hostal (segons la tradició oral, degut a les molèsties provocades per la proximitat amb el camí ral ) per anar durant un temps al mas Bosc. Després es van construir la casa de cal Xico, a 15 metres d'una altra que ja existia, cal Pere Coix. Això devia coincidir amb la data que indica la llinda de la façana: 1833.	41.7327500,1.7496200	396013	4620860	1833	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88523-foto-08178-30-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Masia del segle XIX que s'adapta a l'estructura tradicional. Està situada a la falda d'un turó, amb un cert desnivell entre la part davantera i la darrera, i a 15 m de cal Pere Coix. Entorn conreat, i cuidat, enjardinat, ple d'oliveres. Usos agrícoles.Presenta a la llinda del balcó de la façana principal la data gravada 1833. En el cos de llevant presenta una altra llinda amb la data 1932.Es conserven dues tines, dues premses i una maquina de xafar raïm. Corrons a l'entorn.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88524	Cal Pere Coix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coix		XIX-XX	Rehabilitada modernament	Casa de pagès petita i senzilla. Al 2020 no s'ha pogut accedir. Segons la descripció del PEP 1993 (que la descripció del Catàleg de Masies de 2014 reproduiex íntegrament), la casa consta de dues parts ben diferenciades: un cos residencial i unes dependències de treball adossades a llevant. La casa és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant. L'interior conserva més o menys la distribució original. Els cossos adossats tenen un aspecte més rústic. Es tracta d'una tina cilíndrica i dues dependències més, amb cobertes d'un sol aiguavés. Estan fetes de pedra amb alguna part arrebossada.	08178-31	Monistrolet. E. del terme	Correspon al segle XIX, però no es pot descartar que fós construïda al segle anterior. Segons fonts orals, cal Pere Coix és de les cases més antigues d'aquest sector, anterior a cal Xico. Durant la guerra del francés o durant una carlinada la casa va ser cremada, juntament amb d'altres dels encontorns.	41.7327400,1.7490700	395968	4620859		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 57).Es situa en una petita esplanada a la falda d'un turó . Al voltant de la casa s'hi han plantat avets i plantes exotiques i s'ha realitzat un enjardinament que s'aparta bastant del paisatge rural tradicional.La foto num. 3 correspon al PEP (Piñero, 1993).	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88529	Cal Mingo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-3		XIX	Tot i estar deshabitadat i presentar alguna esquerda, l'estat general sembla correcte	Casa de pagès simple i de característiques atípiques, sobretot pel que fa a les proporcions. Forma un bloc més ample que llarg i relativament molt alt. La planta és rectangular i presenta planta baixa més dos pisos, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets estan fetes amb uns carreus molt grossos a la part inferior i a les cantoneres, i més reduïts a la part alta. Actualment les juntures estan cimentades. La façana principal, encarada a llevant, és simple: presenta un portal rectangular amb grans lloses (llinda i brancals) a la planta baixa i finestres emmarcades amb carreus escairats als dos pisos. A la banda de migdia hi ha una dependència moderna feta de totxo.	08178-36	Camí de Rajadell a Fals. Miralles. Límit nord del terme	La casa, segons indica la llinda de la porta, es va fer el 1880 per un tal Domingo Grau. Pel que sembla, es construí tota d'una vegada. Ha sofert pocs canvis des de llavors.	41.7393300,1.7156600	393200	4621632	1880	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 46).La casa esta envoltada d'un espai amb plantes i arbres. A la vora hi ha horts no conreats.La llinda del portal presenta, dins una senefa, la inscripció gravada DOMINGO GRAU 1880	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88531	Cal Miralles o Mas Miralles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miralles-o-mas-miralles	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. RAFAT, Francesc (1991). Festa de Sant Sebastià RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa	XVII-XX	Rehabilitada recentment	Masia a la que s'adossen les tines, els actuals garatges (que abans havien estat la pallissa) i altres dependències de treball modernes. Abans també hi havia hagut la casa del masover, on ara hi ha l'estable. Tota la casa esta assentada sobre la roca, que fa una mica de balma a la planta baixa. La casa primitiva tenia el celler més un pis i golfes, amb una estructura de masia basilical. Aquesta fase es pot datar, per diverses llindes, al 1682; tot i que possiblement algunes parts del mas, com ara el celler, siguin anteriors. Posteriorment s'hi va afegir un pis i es va allargar l'ala de llevant. Més recentment (a finals de segle XIX i als anys trenta de segle XX) la masia va viure reformes importants que n'han modificat el perfil. A conseqüència d'això mig cos (just des del punt on parteix el carener de la teulada) ha estat transformat en un edifici modern, amb una galeria, una terrassa per coberta i una torre de planta quadrada al centre, molt visible des de lluny. Només la meitat de llevant, doncs, conserva la tipologia d'una masia tradicional (planta rectangular, coberta a doble vessant), amb alguns elements constructius destacats, com són diverses finestres i portes emmarcades amb carreus molt ben escairats i la entrada principal amb arcada adovellada de mig punt. Actualment totes les façanes estan pintades de ocre. El celler és una de les parts més interessants de la casa. Les tines constitueixen un element força espectacular i de grans dimensions. Es tracta d'una construcció de planta rectangular adossada a la casa, amb coberta a doble vessant. Les tines estaven en cambres separades i comunicades per una porta mitgera. De les aproximadament dotze tines que hi havia només en queden quatre, totes cilíndriques. Dues són de grans dimensions. A la part posterior de les tines, adossades a una paret molt alta, es conserven una sèrie de barracons de treball on hi ha les boixes de les tines.	08178-38	Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme	Aquest era un dels masos antics (juntament amb el mas Puig i el de Torregassa, avui desaparegut) del sector de les Planes o Vall de Rajadell que, des del segle XIII, es coneixia amb el nom de Riavall. El primer nom de Cal Miralles és El Soler de Riavall. Es situava al nord de la Riera de Rajadell, mentre que el Puig de Riavall es situava a l'altra riba.. Durant els anys de la crisi del segle XIV va quedar abandonat. L'any 1406 el propietari, Francesc Jaffa, ciutadà de Manresa, arrenda el mas a l'abadessa de Santa Llúcia del Mas Forn, per 6 anys. A canvi aquesta li pagarà cada any 2 quarteres d'ordi, 1 d'espelta, 16 sous en diner i un parell de gallines. El mas es documentat l'any 1557 juntament amb el seu propietari Francesc Miralles. És la primera vegada que s'esmenta el cognom Miralles, tot i que era present a les parròquies de Monistrolet i Fals. Al 1568 es cita Francesc Miralles casat amb Joana, filla del Mas Puig. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. Francesc Miralles fa testament l'any 1572 i consta com a propietari del dit mas. En morir Francesc Miralles es feu un inventari dels seus béns que s'ha conservat. La seva vídua, Joana, i el seu fill gran, Lluís, de només 14 anys, cedeixen un tros, el Pla de Dalt, a un parcer, Jaume Baralla. El 1577 Joana es casa amb Domengo Martí. Tant Baralla com Martí formen part de l'allau d'immigrants occitants del segle XVI. L'any 1586 hi vivien 4 persones i l'any 1599 nou estadants. La casa va ser objecte d'una important reforma i ampliació al segle XVII (tenim gravada la data de 1682 en tres llindes diferents). L'inventari del testament esmentat (1572) també demostra que 100 anys abans Francesc Miralles havia rehabilitat el mas. Segons noticies orals, el mas va ser incendiat com altres de la zona a resultes d'una guerra carlina. Durant el segle XIX can Miralles va ser un dels masos importants del terme, beneficiat de l'apogeu de la vinya. Era el propietari de moltes cases de pagés de la contrada. Estructuralment, la casa fou reformada a finals del XIX o principis del XX. Ja més recentment, bona part de la producció de vi es venia a les bodegues Roqueta de Manresa. Durant la Guerra Civil. dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell de Rajadell. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes.	41.7316600,1.7172400	393319	4620778		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 47) com a Cal Miralles. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 10, Can Miralles) i com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 40, Cal Miralles).La foto 3 correspon a 1993 (PEP, Piñero 1993) (Tines a un costat de la casa)Mas molt antic i de gran valor històric, amb estructures datables del segle XVII en endavant, però que deu tenir ben segur un origen medieval. Es situa prop del Mas del Forn.L'entorn immediat del mas està enjardinat amb plantes, heura, etc . Hi ha zones de treball (pallisses, garatges, etc ). El camí que passa per davant la casa és l'antic que anava cap a Fals. Al costat de l'antiga pallissa hi havia una barraca on es donava acollida als pobres, que avui no es conserva.Hi ha tres inscripcions gravades amb l'any 1682 en portes i finestres conservades a les parets de llevant de la casa.El Dr. Rafat va fer un estudi històric i genealògic de la família i el mas a partir de la documentació medieval i moderna que conserven els propietaris.Com a elements destacats es conserven dues premses (una del 1882 i l'altra més moderna), plats de ceràmica catalana decorada en blau i una taula de noguer de més de 3 metres de llarg, d'una sola peça, amb la següent inscripció en un capçal: FRANco MYRALLAS AN Y1863 . Així mateix, és molt interessant l'enrajolat d'una sala, en forma de dues sanefes diferents.Tot el conjunt està dedicat a usos residencials i productius.A l'entorn i a l'entrada de la casa hi ha un pou, una mola, una premsa de gabia, una guardabarrera, una gran base de mola, una pica i una placa de pedra amb la inscripció 'Camino vedado E_ _ _'	94\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88532	Semsada de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/semsada-de-baix	Piñero (PEP 1993)	XIX		Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa més dos pisos. A la banda de llevant i de tramontana s'ha ampliat la construcció original. A llevant s'hi ha fet un porxo amb poberta a una vessant amb l'actual entrasa. La part posterior oposada a la façana original (ampliació a tramuntana) també presenta una porta moderna que dóna al carrer. .El material constructiu és maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres i les parets arrebossades d'ocre. La façana principal està encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i dos pisos. L'entrada es rectangular, amb llinda i brancals de pedra, i es situa descentrada al costat esquerra. Al primer pis té una finestra i un balcó. Al segon pis hi ha una galeria amb arcada, perpendicular a la façana, i dos finestrons. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus escairats (també les de la façana oest).	08178-39	Barri de l'Estació. Carrer de la Semsada de Baix, 2	L'avi Braquets, avantpassat de la família que encara habita la casa, va ser qui construí l'edifici el 1862 tal i com queda reflectit a la inscripció de la llinda de la porta (JUSEP BRAQUETS 1862). Era fill de Marcel·lí Braquets, del Mas Braquets. També hi havia Braquets a El Coll. Les terres que conreaven els Braquets de la Semsada de Baix pertanyien a can Morros.	41.7315400,1.7032900	392158	4620782	1862	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		En alguns mapes, Censada de Baix. Actualment,, es la primera casa d'un carrer -Semsada d'abaix- amb tres habitatges i xalets de construcció recent.Hi ha una inscripció a la llinda de la porta: JUSEP BRAQUETS 1862.L'interior té voltes a tota la planta baixa, que està composta per un vestíbul i el celler. Darrera l'enllosat -amb grans lloses- hi havia l'estable. Hi havia una tina a l'interior; actualment està colgada sota l'actual cuina.. A la part del celler es conserva un forn de pa complet..A l'altre banda del carrer, a pocs metres de la façana posterior de la casa (a tramuntana), es troba un pou cilíndric cobert amb cupula, restaurat. A l'exterior de la casa hi ha un parell de corrons, i al costat de l'edifici, una antiga premsa de gàbia.A l'altre banda de la carretera, a pocs metres, es troba la casa La Semsada de Dalt. Aquesta era la Casa Vella de la Semsada, mentre que la de baix era la casa nova.Semsada ve de Censada, de cens: per tant era una casa censada o sotmesa al pagament d'un cens.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88536	Cal Favó o Fabó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-favo-o-fabo		XVIII-XXI	Ha estat totalment restaurada	Casa de pagès absolutament reformada. El cos central de la casa conserva la seva estructura de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana, amb un voladís o ràfec molt sortint en relació a tot el perímetre de la casa. Presenta planta baixa més un pis i golfes. El parament està fet de pedra vista (plaques allosades, de factura industrial) i les obertures, molt nombroses, presenten una mena de llinda de formigó.	08178-43	El Dalmau. Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	La construcció de la casa deu correspondre al segle XVIII, tal com indica la inscripció i la data de 1762 de la llinda. Va ser reformada al segle XIX, Fou restaurada totalment a principis del segle XXI.	41.7430800,1.6914400	391192	4622079		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 27)La casa es situa en una petita esplanada, sota un serrat, al costat de migdia del camí. Està encarada a una vall que desemboca a la riera de Rajadell. Abans s'hi accedia pel camí que passa per cal Peric, seguint en direcció nord, però el camí ara és impracticable.La casa no ha estat localitzada el 2020; per tant no ha estat visitada. La descripció correspon a les fotos del Catàleg de masies.Disposem de la descripció del PEP 1993. Llavors, la casa estava abandonada i parcialment en estat de ruïna. La fesomia de la casa original té poc a veure amb l'actual construcció. D'acord amb la descripció del PEP 1993, la casa presentava planta baixa més un pis i golfes, amb un greu esfondrament de l'edifici, a l'angle SO. Les parets eren fetes de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. Algunes de les parets interiors eren de tova. A la paret de tramuntana es conservava força bé l'arrebossat de color beix. Primerament, la façana principal era a la banda de migdia. Hi destacava un portal quadrangular, amb una gran llinda gravada, i una finestra amb carreus molt ben tallats i un ampit decorat. Aquestes obertures estaven afectades per l'enderroc parcial esmentat. Segons sembla, el camí discorria per aquest costat de la casa. Després, l'entrada és traslladà a la façana oposada, que té un portal més discret, també quadrangular i amb llinda de pedra. Aquesta façana només presentava una finestra sota teulada, en un costat. A l'interior de la planta baixa s'hi veia un interessant enllosat i un sostre de llates en molt males condicions. La casa tenia cossos adossats al costat de ponent (una construcció amb volta que devia ser l'estable), a llevant (cos on hi havia les tines, amb coberta a una vessant i una interessant arcada a plec de llibre) i a migdia. A l'altra banda del camí hi havia una altra estructura amb dues cambres. En una hi devia d'haver la premsa. Aquesta construcció estava feta amb grans blocs de pedra, de mida gairebé ciclopia. A l'altra banda del camí, a tramuntana, hi havia dos barracons més.Segons el PEP 1993, la llinda del portal de la façana sud presenta la següent inscripció gravada: a la línia superior, la data 1762 (entre 17 i 62 hi ha l'anagrama de crist IHS amb una creu al mig) i a la línia inferior la llegenda IO( ?) ECHS AGPITAMONORPer les fotos del catàleg de masies, es dedueix que s'han fet nombroses obertures no originals.Les fotos corresponen a l'estat de la casa el 1993 (PEP 1993)	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88539	Valldòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoria	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 260-69 Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=3182&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=	XVII-XIX	Casa dels masovers (la casa antiga), restaurada. La casa dels cuidants, també. La casa dels propietaris (la casa nova) presenta un aspecte descuidat.	Conjunt format per diferents construccions separades: la casa dels masovers i la casa dels propietaris (que configuren tres cossos adossats), la casa del cuidant, aïllada (actualment denominada Cal Til·ler), i la capella de sant Salvador, també aïllada (que te fitxa apart, num. 9), reconstruida el 1992. La casa dels masovers és l'edifici més antic (segons les llindes, del segle XVII). Es situa a migdia del conjunt. Té una planta força homogènia (tot i que interiorment s'hi poden detectar diferents fases): planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i superposició de planta baixa més un pis i golfes. L'aparell de les parets és regular, amb carreus de mida mitjana (actualment a pedra vista) i grans blocs a les cantoneres. La façana principal està encarada al SO. Consta d'un gran portal adovellat, centrat, i a sobre un finestral amb l'ampit decorat. A dos metres d'aquesta façana hi ha la capella. La resta de façanes tenen finestres més petites, emmarcades amb carreus escairats. La façana lateral NO presenta tres obertures petites a ran de terra i quatre finestres petites, dues a la planta primera i dues a les golfes. La casa dels propietaris està adossada a la del masover, pel seu costat NE. Es tracta d'una edificació posterior a la primera que hem descrit, que es va reformar a finals del segle XVIII i al segle XIX. Pel que sembla, es reconstruí la façana principal . Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana (d'un color blanc cru) té dos portals (decorats amb relleus en pedra), finestres, balcons i una petita galeria a la cantonera, amb baranes de ferro forjat. En total son quatre balcons, dos a la façana principal, un a la cantonera (la galeria) i un a la façana lateral, combinats amb finestres grans i petites. A la part posterior, al NO del conjunt, hi ha un tercer cos amb dependències de treball. Hi ha catorze tines (5 quadrades i la resta cilíndriques) i una premsa. Estan totalment integrades dins l'edifici; s'hi accedeix per un corredor que té entrada per la façana del costat de tramuntana. La tina més remarcable és una tina de cairons, de forma gairebé cúbica, que mesura 4x4,5 m de costat i 3,40 m d'alçada, amb una capacitat màxima de 61,2 m3, és a dir, 61.200 litres, unes 500 càrregues de vi. És una tina de les més grans del país. S'accedia a la part superior de la tina per una rampa sostinguda amb una arcada molt ampla. Les llates del brescat es recolzaven en dues bigues travesseres. En un cert moment la tina va ser anul·lada i convertida en un espai habitable. S'hi van practicar dues portes, es van arrencar els cairons i fins i tot es va habilitar una comuna en un petit cubicle. La casa del cuidant, anomenada cal Til·ler, aïllada, és més petita i més austera que les dues anteriors. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes presenten un arrebossat de color beix, que deixa veure les cantoneres de pedra. La porta, amb arc escarser, te brancals de pedra. També emmarcades en pedra són les dos finestres de la planta pis i les dues més petites de la segona planta, sota teulada. L'aparell de pedra es visible a la resta de façanes L'interior conserva alguns elements tradicionals com ara voltes i arcades.	08178-46	Valldòria. SO del terme.	Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi (del propietari). Llavors hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. F. Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas, mentre que Valldòria superior correspondria a una construcció en ruïna que es troba a uns 500 metres (Fitxa 49). L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia i les fonts. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns 200 anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. La primera noticia documental data d'agost de 1282: Margarida de Rajadell, tia de Guillem, senyor de Rajadell, i que es feia monja, ven a Raimon Eimerich de Manresa una part del mas Valòria inferior, per 5 anys i 500 sous (100 a l'any). El novembre del mateix any, Guillem de Rajadell i el seu fill Berenguer venen el Mas Valòria inferior a A. de Grevalosa com a alou franc. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb d'altres, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers). En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior) i de Margarida. Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. A partir del segle XVI, Molins (2020: 260-68) ens informa amb gran detall de tots els habitants del mas fins el segle XXI. El primer estadant del que es te notícia es deia Joan Vallòria, que ocupava la casa ja al 1519, però no es probable que es digués Vallòria ni que fos descendent dels antics propietaris, sinó que devia ser un nou vingut que adoptà el nom del lloc com a cognom o renom. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que mor el 1556, i que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel Junyent, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor (segons Rafat. 1993; segons Molins 2020:260, l'hereu es Antoni Junyent). L'Antoni es casa amb Joana Casanova i se'n van a viure a Manresa. El seu fill Baltasar Junyent es el que es casa amb la Publilla de Cases Ferreres, que per aquest motiu es passa a denominar El Junyent. Llavors apareix com a propietari Miquel Junyent, d'origen dubtós segons Molins (Rafat mantenia que era fill de Bartomeu per un document de l'ACA). Estava casat des de 1552 amb Montserrada Anglanill. Es un personatge del qual tenim 16 cites documentals entre 1554 i 1578 sobre els seus negocis. Segons Rafat (1993), Miquel Junyent, home de confiança del senyor, va ser batlle del terme molts anys. També sabem que va ser víctima d'un robatori de cinc quarteres i mitja de blat el 1567, per part de Joan Xoriguera, del Mas del Coll del Gem (l'actual La Masia). Miquel Junyent, morta Montserrada, va quedar vidu i es casa de nou amb Francina. En Miquel, com que l'hereu, Francesc, no havia tingut fills, fa hereva la pubilla Joana, casada amb Valentí Morera. Miquel Junyent i el seu gendre Valentí Morera signen una concòrdia el 1568 en el que es comprometen a sembrar blat amb determinades condicions, entre altres coses. Si en un any, Valentí Morera no treballa 'com un bon fill de casa', els pactes es trencaran. Seguint novament a Molins, la següent hereva es la filla única de Joana i Valentí, Caterina. El pubill Valentí va morir el 1575 quan la nena era menor. Els tutors i l'avi Miquel Junyent, per tal d'assegurar el futur de l'heretat, objectiu màxim dels pagesos, el 1577 van comprometre la pubilleta Caterina, de nou anys, amb Valentí Pla de Sant Mateu. Finalment es casà amb Galzeran Fontanet, també de sant Mateu. El 1595 el Galzeran és el cap de casa i va acordar amb el senyor de Rajadell la compra d'unes terres pertanyents a dos masos rònecs annexos al seu. Un era l'antic Valldoriola. Sembla que viu a Sant Mateu -on hi devia tenir interessos- i deixa el Mas Valldòria a cura de masovers. El 1612 el masover de Valldòria era el seu pare Valentí Fontanet i el 1614 n'era Arnau Daurell. El 1612 Galzeran Fontanet va pledejar per la possessió del mas, que li disputava una parenta de no sabem quina branca. En Galzeran va guanyar el plet. Caterina, en el capbreu de 1624, consta com a propietària del Mas Vallòria (afocat, és a dir, habitat) i de dos masos rònecs, Costoit i Valloriola. Caterina mor el 1651. El mas passa al fill hereu de Caterina i Galzeran, Miquel, que s'havia casat amb Caterina. El 1650 fa testament, amb una deixa per reconstruir l'ermita annexa al mas. El matrimoni té tres filles, i el mas passa a la pubilla, Elisabet, la qual es casa amb Maurici Tatger de Salelles. Ja som al 1645. En aquest temps Vallòria inferior s'ha reformat i ampliat i s'ha refet la capella. En Maurici, el 1682 va construir adossada a la casa una capella dedicada a sant Salvador i el 1678 va crear un censal de 14 lliures per pagar el capellà que hi digués la missa. El següent hereu, Josep Tatger, àlies Vallòria, fill del Maurici i l'Elisabet, es casa el 1673 amb Maria Torra de Sant Pere Sallavinera. El fill gran del matrimoni i hereu, Jaume, va morir abans que el Josep, així que hereta el mas Josep, net de Josep i fill del Jaume. Josep es casa amb Maria Anna Vall el 1727. Com que no te fills, fa hereu el seu oncle Joan. Mentrestant, l'heretat de Valldòria es trobava molt endeutada i el 1746 Josep Tatger va hipotecar una part de la finca. A la mort de Josep el 1759, Jaume Tatger, fill de Joan, reclama i obté la propietat. Aquest es el Jaume Tatger que consta en una de les llindes, amb l'any 1783, que ens palesa que va empendre obres de reforma a la casa. Estava casat des de 1752 amb Antònia Grau i després, ja vidu, el 1787, amb Ramona Puig. S'havien casat, és clar, a la capella de Sant Salvador del mas. Jaume mor el 1788. L'hereu es Joan Tatger Grau, amo del mas Tatger o Vallòria, casat el 1790 amb Francesca Llussà. Havia començat la febre del vi i els propietaris cedien terres als parcers per que convertissin el bosc en vinya. El 1800 la Francesca era vídua del Joan i el batlle li va manar que marxés de la casa, no sabem per quin motiu. El 1816 la vídua Francesca, Josep Canyellas de Castellfollit i la seva dona Maria Tatger, filla del Joan i la Francesca, van passar comptes amb Ignasi Llussà, que havia estat tutor i administrador dels béns de la pubilla. El 1815 els amos Maria Tatger i Josep Canyellas recuperen el mas de Valentí Viladés per recuperar el mas, que havia estat empenyorat el 1813. El 1826 la vella mestressa Francesca encara patia les conseqüències de diversos plets per deutes. El 1845 la mestressa Antònia, vídua de Ramon Canyellas, va empenyorar la propietat a Francesc Font. El 1870 consten Antònia Jaumeandreu Sagristà, com a usufructuària, i el seu fill Agustí Canyellas Jaumendreu de Castellfollit, com a propietari. Estableixen diverses parcel·les a parcers i construeixen la casa nova (testimoniada per la llinda amb la data gravada 1872 que diu 'lo hizo Agustín Cañellas Jaumandreu'). És l'época daurada de la vinya, abans de la fil·loxera. La propietat va passar als seus fills. D'altra banda, segons Rafat (1993), a partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies de Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. Per exemple, el citat Antoni Fontanet (1647). Mes tard apareixen membres de la família Tatger com a administradors (Jaume, 1679; Miquel, 1692; Isidre, 1701) i altres famílies de Valldòria (fins 1887). El 1926 Francesc Vacarisas Font compra la casa. Declara una casa amb dos pisos i una altra casa d'un pis. Era un empresari de Terrassa que passa la guerra refugiat al mas. A la casa pairal hi havia una part per als amos i una altra per als masovers, a més d'altres cambres i dependències. Durant la guerra, s'hi van acollir diverses persones, com uns cosins de l'amo, el conegut pintor Santiago Padrós (Terrassa 1918) i la família Armengol de Terrassa. El dia abans d'entrar els Nacionals van passar per Valldòria uns soldats republicans afamats i la masovera els va fer una olla de cigrons. Un dels soldats estava ferit, i van poder-li extreure la bala i embenar-lo. Jaume Armengol va pujar al darrer tren abans de la voladura dels ponts, però no va arribar mai a Rajadell i s'ignora on va morir. Després de la guerra, hi figuren empadronats al mas (1947) la família formada pel Francesc Vacarisas, la seva dona Dolors Brugueras Fontanals i cinc persones més. El 1948 va morir a Valldòria l'amo Francesc Vacarisas. El seu fill gran Pere Vacarisas va heretar la propietat, que posteriorment va passar a mans d'Àngel Vilanova. Aquesta la revèn el 1966 a Francesc Aura. El gran incendi de 1980 va afectar especialment els boscos de Valldòria. El 1985 la propietat rehabilita el conjunt: s'enderroquen els coberts que s'adossaven a la casa a llevant i es restaura la capella. El 1989 es construeix un embassament al barranc de Valldòria, que permet regar els camps. L'actual casa dels masovers es la més antiga (amb llindes de 1646, 1661 i 1697) però en algun moment (segle XVIII) els amos s'hi feren la nova casa adossada a l'antiga (actualment la dels propietaris), passant l'antiga a masoveria. Segons les inscripcions ja esmentades, a la nova casa han fet reformes Jaume Tatgé el 1793 (porta de la façana SE) i Agustín Cañameras y Jaumandreu el 1872. A inicis del segle XX hi vivien a tots els edificis set famílies, inclosos els masovers i pastors (Molins, 2020: 267-69 relaciona els masovers del mas). També hi vivien a la anomenada Caseta de Valldòria (que no he sabut ubicar). Més recentment, la masoveria (es a dir, la casa antiga, restaurada a fons) ha estat llogada, durant temporades més o menys llargues, a diverses persones de confiança dels propietaris.	41.7198100,1.6758800	389859	4619515		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Antigament Vallòria. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 75-77) amb els noms 75 Valldòria (casa dels cuidants o del cuidant), 76 Valldòria (casa dels masovers) i 77 Valldòria (casa dels propietaris). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 50 Cases de Valldòria). Mas Valldòria, per Molins (2020:260).Fins el 1992 existia una altra edificació residencial que es va enderrocar. Era una edificació considerable que tenia cabuda per a dues famílies. Estava situada davant la façana de llevant de la casa del masover formant amb aquesta un carreró i tenia una gran arcada de la qual se'n conservaven, el 1993, les pedres desmuntades.Es tracta d'un conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, especialment la casa del masover (edifici de molt bona factura) i les façanes de la casa dels propietaris. Valldòria sempre ha estat un mas important del terme. En els últims segles es va reforçar la seva prosperitat com ho demostra el volum dels edificis.La casa nova té les característiques d'una casa urbana del seu temps, amb habitacions i alcoves àmplies i ben il·luminades. Ja al segle XX els propietaris que hi venien a estiuejarvan modernitzar-la i van dotar-la d'una cuina moderna, quarto de bany, calefacció d'aigua calenta i parets pintades amb motius florals. L'element extern que crida més l'atenció de la casa dels amos és un balconet situat en una aresta, amb una barana de ferro forjat de forma corba. A la casa vella hi han els espais habituals de les cases de pagès: quadra, celler, llar de foc, forn de pa, i altres dependències d'us residencial i agrícola. S'aprecia en els paramentsexteriors com la casa va ser ampliada en més d'una ocasió.El mas s'ubica en una petita esplanada a la falda d'un serrat, antigament conreuat de vinya i ara caracteritzat per una vegetació d'arbusts i matolls.S'observen les següents inscripcions gravades a la Casa del Masover. - Finestra del primer pis de la façana NO: 1646. - Finestra del primer pis de la façana SO: 1697 (amb l'ampit decorat)- Finestra del segon pis de la façana SE: 1661.- Finestra del segon pis de la façana SE: IHS, amb una creu al mig.Al costat dret de la façana NO hi ha una banqueta adossada amb una creu gravada.A la casa del propietari hi ha les inscripcions següents:- Porta de la façana SE: IAUMA TATGE 1783. Hi ha la inscripció IHS entre 17 i 83.- Porta de la façana SE: Lo hizo Agustín Cañellas y Jaumandreu en 1872. El text es troba flanquejat, a banda i banda, per una destral, una rella i una fanga de tres pues.Segons Rafat (1979 i 1993:208) hi ha una altra data gravada en una llinda de finestra, 1545. El masover Lluís Hervas conserva gravacions en vídeo de Valldòria d'abans que s'ensorrés un dels blocs residencials (PEP 1993).A la cantonera de les façanes SO i SE de la casa del masover hi ha l'imprompta d'un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num.31828). Es quadrat, i no s'aprecien marques horàries ni inscripcions. Avui en dia es un simple quadrat blanc, amb el gnòmon de vareta deteriorat.L'interior de la casa dels masovers conserva l'estructura tradicional i l'embigat de fusta i diversos elements tradicionals: restes d'un forn, menjadora, etc.Als anys 90 les cases del masover i del amo estaven en mal estat, deshabitades i abandonades. Les parets i les cobertes patien, tot i tenir poques esquerdes, i les finestres estaven tapiades Actualment la casa del cuidant (Cal Til·ler) és l'única actualment habitada i es troba en bon estat, i des d'aquesta casa, es fan treballs de manteniment de la resta. La casa del masover esta rehabilitada. La casa del propietari està força deteriorada.	94\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88543	Cal Biel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-2		XVIII	Restaurada, La pallissa esta en estat ruinós.	Casa de pagès amb una construcció isolada com a pallissa. La casa és simple i de petites dimensions: de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent, friont el camí. Presenta planta baixa més un pis i unes golfes molt petites sota teulada. La casa només té un cos adossat, de forma cilíndrica, corresponent a una gran tina. La façana principal nomes presenta dues finestres quadrades i una porta rectangular amb dintell i brancals de pedra. El parament es de pedra vista amb cantoneres de carreus ben esquadrats. La pallissa, a l'altre costat del camí, a una certa distància de la casa, és una construcció de planta rectangular i coberta a doble vessant, feta amb pedra. A la part davantera tenia un porxo, i una finestra sobre la porta. Darrera la casa hi ha una era pavimentada de pedra, recent. No lluny hi ha un pou en forma de barraca de planta cilíndrica, amb volta.	08178-50	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	No tenim dades més enllà de la inscripció de la llinda sobre la porta de la façana oest, que ens dona el nom del possible propietari i la data de construcció: Gabriel Ollé i 1794.	41.7507100,1.6743000	389780	4622948		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 9)L'entorn proper és ocupat per horts aterrassats molt ben cuidats. Hi passa un torrent que està canalitzat amb parets de pedra seca. La tina ja forma part de l'habitatge.La casa es troba molt a prop de la partió amb el terme de Fonollosa.Segons el PEP 1993, la llinda sobre la porta de la façana oest presenta la següent inscripció: Creu gravada GRABIEL OLLE 1794, pero la visita de 2018 no l'ha detectat.	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88544	Ca l'Oliver o L'Oliver	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-o-loliver	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 199-208	XVI-XIX		Masia que està definida per un conjunt edificat de grans dimensions. Són part del conjunt el cos residencial, un grup de dependències que formen un clos, i un seguit d'elements aïllats com la capella (fitxa 6), un grup de tines, un forn d'obra (fitxa 114) i una font i infraestructura hidràulica amb dues basses (fitxa 410). La casa consisteix en un cos de planta rectangular força uniforme, amb coberta a doble vessant (amb el ràfec motllurat). Té un cos adossat a llevant i un altre que prolonga la casa cap al nord. El material constructiu és heterogeni (diferents tipus de carreus, parts fetes amb maó, etc), amb un arrebossat de color beix fosc. Les obertures són senzilles. Les que donen a migdia estan emmarcades amb pedra i alguna té ampit. Les que donen a tramuntana presenten balcons. Al NE hi ha un cos afegit, amb coberta a doble vessant, amb una gran arcada que dóna a un espai interior obert on hi ha un altre entrada a la casa. Les dependències de treball estan conformades per un bon nombre de diferents cossos adossats (alguns de grans dimensions) que s'agrupen al voltant de la casa, deixant espais interiors com a pati. Es tracta de tines. Al sector de migdia el clos fa una tapia amb un portal principal d'accés al recinte, al SE, deixant a l'exterior l'era. Aquest accés presenta una coberta de teules. A l'exterior, al costat de la porta, a la dreta, s'hi ha construït un petit pati. A ponent hi ha una altra entrada al clos, també amb coberta de teules. A l'extrem SO del recinte, adossat a aquest per l'exterior, hi ha una pallissa amb doble arcada i pilar central, molt ben conservada. Al sector nord hi ha una construcció aïllada, amb diversos cossos, i sobre una plataforma o podi de pedra, amb quatre tines. Es troba al costat de la capella (aquesta queda entre la casa i les tines). Es tracta d'una construcció allargada típica, amb coberta a una vessant. Les tines són força grosses. A la part posterior hi ha un petit barracó adossat amb coberta a doble vessant. El barracó no cobreix tota la paret posterior; a la resta del mur s'aprecien les boixes, i algun dipòsit acaironat més. El conjunt és un exemple modèlic i ben conservat. Finalment, cal esmentar un sistema hidràulic amb dos grans dipòsits que distribuïa aigua als horts situats al sud i est de la casa, i una font (fitxa 410). Es tracta d'un espai coherent i planificat que posa en relació els horts aterrossats i la infraestructura hidràulica.	08178-51	El Racó. Parcerisas. SO del terme.	La conca del torrent de can Torra, fins a començaments del segle XVI, era conegut com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), el Guas (Parcerisses segons Rafat 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja (no identificats). També Roig de l'Oliver, Dega, i Torredegana (no identificats) i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). La resta de masos restaran abandonats després de l'abandó de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la al Noguer. Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà, nebot o oncle, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El senyor del Castell Bernat-Joan de Cruïlles cedeix el 1516 a Gabriel Torrallardona el mas del Camp de l'Oliver (amb un contracte confirmat per Guiomar de Cruïlles el 1559) amb unes condicions certament avantatjoses, segons Rafat (1993). Molins (2020: 199), però, documenta la presència de Gabriel Torrallardona a l'Oliver el 1494, quan el senyor li reclamà els censos pendents de quatre anys abans. Estava casat amb Joana Camp, filla de l'amo d'una de les cases del lloc. El 1546 Gabriel Torrallardona (o Torra) obté del Senyor de Rajadell permís per edificar prop del seu mas de l'Oliver una capella sota l'advocació de Santa Maria Magdalena (fitxa 6). El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Francesc era anomenat popularment el Torra del Noguer, mentre que Joan era el Torra o Torres de Ca l'Oliver. Finalment es perd el cognom Torra però no el topònim Oliver. Primer la casa es diu Torre del 'Oliver i després, l'Oliver El conreu principal de l'Oliver eren els cereals (mixtures de blat, ordi, civada, sègol, espelta) amb una mica de vinya, olivera, horta, i segurament cànem, lli i safrà. Hi havia ramats de moltons, ovelles i cabres, de vegades, pertanyents a ciutadans de Manresa. A l'Oliver, el 1586, tenien un ramat format per 79 ovelles, 2 moltons, 53 anyells i 63 cabres. El 1648 colliren 84 quarteres de forment (blat), 30 de sègol, 22 i mig de civada, 13 d'ordi, 2 i mig d'espelta i 32 de blat segolós. I el 1688 al celler hi havia una bóta de 24 càrregues, una de 16, una de 12, una de 8, dues d'1 i 4 carretells de mitja càrrega. Molins (2020: 199-208) descriu amb molt de detall tota la nissaga posterior de Gabriel Torrallardona, amb tots els hereus i familiars, això com molts inventaris de béns. Els següents hereus són Joan Torra i el seu fill Gaspar Torra. En una concòrdia entre Joan Torras de l'Oliver i el seu fill Gaspar, al segle XVI, el pare, malalt, obliga al seu fill a pagar amb les gallines que calgui els serveis d'un metge o barber i les corresponents medecines per a ell i a la seva muller i fills (Rafat, 1993). El 1571 Gaspar Torra denuncia, davant el senyor, una partida d'homes liderats pels Xuriguera de Castellfollit que el van atacar, per que de nit Gaspar es colava a ca seu per visitar la seva filla. Els Xuriguera exigien que s'hi casés, però finalment es casà amb una Massana del Mas Cirera. Gaspar mor el 1579 i Eulàlia Massana passa a administrar el mas, mitjançant masovers. El fill i hereu, Gaspar, havia nascut el 1580, ja mort el pare. Al morir el 1648 Gaspar Torrellardona de l'Oliver, el mas passa a la seva neta Francesca (el seu fill Joan morí jove). Segons Rafat (1993), estava casada amb Josep Casanovas. Llavors la casa passarà a denominar-se Casanovas de l'Oliver. Després la pubilla es casarà amb Josep Casajoana. Molins (2020:205) nomes reporta el casament de Francesca amb el pubill Josep Casajoana, el 1647. El seu fill Bonaventura hereta el mas, fins la seva mort el 1709. El nom Torra desapareix a l'Oliver i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre. La casa es denomina Ca l'Oliver i el Noguer passa a denominar-se Can Torra. El següent hereu es l'Isidre Casajoana. L'hereu d'aquest, també Isidre, no es casa i deixa els béns als nebots. El següent hereu es Marià Casajoana, que mor el 1815. Un seguit de plets sobre l'herència enfrontaren la família, així com diversos litigis amb veïns per deutes i límits de terres. Jaume Casanovas Modolell, mort el 1862, va deixar el mas al seu fill i hereu Jaume Casanovas Puig, al que succeí el seu fill Pere Casanovas Figueras. El Pere va comprar al seu germà Miquel una casa al carrer Major que tenia adossada la sala de ball. El 1897 va ser ferit i el seu agressor va ser engarjolat deu dies. Mor el 1898. L'hereu es Ignasi Casanovas Dalmau, que amplia el patrimoni de la família. Quan aquest mor el 1938, les propietats es reparteixen entre els nebots. Genaro Melcior Casanovas es queda el mas l'Oliver. La propietat s'ha dividit en quatre finques a principis del segle XXI. Durant el segle XX han tingut cura de la casa i de les terres un seguit de masovers. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX . Quan la masia va ser adquirida per l'avi del propietari del mas de finals del segle XX, després de la crisi de la fil·loxera, ja es trobava en l'estat actual.	41.7133400,1.6933500	391301	4618774		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 53). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 43). A l'interior de les tines es conserva una premsa.No gaire lluny de la masia hi ha un molí d'oli a l'aire lliure. També hi ha noticia d'una necròpolis de cistes al lloc.A l'entorn immediat hi ha un avet i d'altres arbres, així com una horta prop del torrent que alguns anomenen de la font de Puda, afluent al torrent de can Torra. És un entorn d'una gran bellesa, a prop de les estructures hidràuliques esmentades , amb una perfecta integració entre arquitectura i paisatge.Per anar al Mas cal seguir pel camí de les Casetes en direcció Braquets i prendre el camí de l'esquerra, que segueix el torrent de Valldòria pel marge dret. Més avall de la Fabriqueta, cal prendre una pista a l'esquerra, en direcció E. cap a La Masia i can Massana. Des del Nucli antic cal prendre el camí de can Torra fins el Pujolar i la Fabriqueta.	94\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88545	Mas Centelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-centelles	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) RAFAT, Francesc (1982). 'Centelles'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1984) RAFAT , F (1987 RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134	XVIII-XIX	Restaurat.	Masia constituïda per un conjunt d'edificis que formen un clos tancat, que són la Casa Vella, la més antiga, la capella de Sant Simeó (fitxa 7), diverses dependències a llevant i ponent, i un habitatge modern a la banda sud, la Casa Nova. Fora del clos, a una banda de l'era, a ponent, hi ha l'antiga pallissa transformada en garatge, i altres construccions agropecuàries a ponent i a migdia. La Casa Vella segueix una tipologia molt propera a la masia basilical clàssica. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a llevant, que és modern) i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, de pedra vista i encarada a migdia, té un portal amb enormes dovelles de pedra. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb carreus escairats: una finestra quadrada i centrada amb ampit i un balcó a la dreta. Entre les dues obertures hi ha un rellotge de sol. Les golfes estan airejades per dues petites finestretes típiques, en arc de mig punt, amb funció d'assecador. La paret de la façana té, a la dreta, sota el balcó, un contrafort adossat modernament per reforçar la estructura, malmesa per un llamp, que va esberlar la façana. La paret que dona a llevant presenta una tronera en planta baixa, dues finestres emmarcades amb lloses i amb ampit a la primera planta, i una petita finestra en arc de mig punt a les golfes. També una petita terrassa moderna sustentada per columnes de formigó. La casa està dotada de dependències adossades a tramuntana i a ponent, entre elles tres tines (posteriorment transformades en dipòsits; actualment hi ha una tina). L'edifici a ponent, allargat, amb coberta a doble vessant, s'adossa en part a la banda esquerra de la façana principal: era un estable i menjadora, amb 10 o 12 mules. S'hi accedia per l'interior del mas original. A l'altre costat del pati, a la dreta, a llevant, hi ha un altre gran edifici exempt, un corral, pel ramat, amb coberta a doble vessant. Fou construït cap als anys quaranta del segle XX, i és més o menys contemporani de l'edifici, actual habitatge que tanca el clos per la banda de migdia. Al mig del pati hi ha un gran dipòsit circular. La Casa Nova es situa a migdia. L'edifici ha de correspondre als anys 30, ja que a la cara sud, la que dona a l'exterior, hi ha un gran portal amb la data 1936. Devia tenir funcions agropecuàries (al menys la part de darrera era la vaqueria), però als anys 60 (cap el 1965) es va convertir en la casa residencial de la família, convertint-la en un habitatge més petit, còmode i funcional que la Casa Vella. Es tracta d'una construcció rectangular allargada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, atès que actualment l'entrada a la casa es fa pel seu costat nord, encarada al pati interior. Les obertures són simples i l'edifici està totalment arrebossat.	08178-52	Centelles. NO del terme.	Centelles és un dels masos més antics del terme, relacionat en la primera època amb l'església de Sant Simeó (Fitxa 5). A l'Arxiu Històric de Manresa es conserva un pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas 'Cintillis' feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell, senyors del terme, a Ximeno Bernat de Manresa, per la quantitat de 56 morabatins. La venda inclou un altre mas, el mas de Pinós, i tot una sèrie de drets i jurisdiccions, i es fa com a alou lliure i franc, és a dir, exempt de càrregues i drets senyorials. Des dels primers temps coneguts la família que viu al mas té el cognom de Morera però el mas conserva el topònim Centelles o Sentelles Al 1280 hi ha un establiment fet per A. Nerell de Manresa a Bernat Morera de Centelles i al seu fill Ramon, sobre un tros de terra al Pla de Sant Simeó. Nerell diu que té el tros de terra per a Berenguer de Rajadell. Pere Morera de Centelles ven, el 1323, una esclava grega, Agnès, i el seu fill Nicolau, per 20 lliures. El mas passa a Raimon el qual tindrà al menys 4 fills: Guillermona, que el 1327 es casa amb Bernat Servitge de Guardiola i aporta 1000 sous com a dot i llegítimes de pare i mare; Pere, que serà l'hereu; Raimon; i Bernat. Possiblement sigui l'hereu, Pere Morera, o el seu pare, els que van comprar l'alou, ja que al 1320 tenim documentat un Arnau de Sant Simeó que viu al mas i considera Pere Morera com a amo seu. Al fogatge de 1365 hi figura Bonanat Morera de Centelles com a alouer esparç, o sigui, propietari de la terra. En aquest moment només hi ha dos pagesos al terme de Rajadell amb aquesta condició; ell i en Domingo de Cirera. La resta de masos són del senyor de Rajadell o bé de ciutadans de Manresa. No tenim notícies del Mas fins el 1545, amb el testament de Constança, muller de Joan Centelles, que sembla que viu al mas fa anys. Sabem que al 1517 vivia al Mas un Joan Sentelles casat amb Constança i que tenia tres fills: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però no consta aquesta família en les convocatòries fetes als pagesos del terme pel senyor de Rajadell, Francesc de Cruïlles, els anys 1529 i 1543. Potser estava inclòs en una jurisdicció civil que no era la del senyor de Rajadell. Per tant, no podem assegurar la continuïtat del mas durant la crisi de finals del segle XV, tot i que es possible que fos un dels pocs masos no abandonats en aquest moment a Rajadell. D'altra banda sembla que el topònim s'ha convertit en el cognom de la família. En el fogatge de 1553 hi consta un Pere Sentelles. Però en realitat aquest Pere Sentelles es deia Pere Santpere i era filla de Camps. S'havia casat amb Joana, neta del Joan Sentelles esmentat més amunt i que era l'hereva del mas per la mort del seu pare Gaspar. Novament, el topònim de la casa s'imposa i els fills de Pere i Joana portaran el cognom Centelles. El 1558 Joana Sentelles fa testament i nomena hereu el seu fill Joan. Deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç i un ducat a la capella de Nostra Senyora del Roser de l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles demana al Vicari general de Vic permís per edificar una capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), dedicada a Sant Simeó, atès que l'antiga església de Sant Simeó (fitxa 5), que va funcionar entre els segles XI i XV, i que havia tingut categoria parroquial, estava en ruïnes. Degut a les condicions especials que ja hem apuntat d'aquest mas, en tant que alou, durant els segles XVI i XVII sorgiren conflictes entre el senyor de Rajadell i el veguer de Manresa en disputa per la seva jurisdicció. A finals del segle XVI els senyors del terme (Guiomar de Cruïlles, muller de Bernat Eimeric de Manresa) reclama la jurisdicció del mas (no devia ser la primera vegada). El Consell de Manresa envia un memorial de greuges al Capità General a Barcelona contra Bernat Eimeric, al·legant que la jurisdicció pertany al Veguer de Manresa. El litigi torna a fer-se palès el 1630: en una concòrdia entre el rector de la parròquia de Rajadell i Jaume Centelles, aquest rebutja la reclamació del rector de que li pagui el delme al·legant que no l'ha de pagar en virtut l'acte de venda per Guillem i Ramon de Rajadell a Ximeo Bernat i als seus 'perpètuament' dels Masos Centelles i Pinós el 1248, explicat més amunt. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva la 'Causa de Jaume Grau i Pere Grau, pare i fil,, contra Josep Centelles, agricultor del terme de Sant Amanç i Rajadell', del 1689. (Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598). La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. El 1757, en els capítols matrimonials de Francesc Centelles amb Rosa Oller, el seu pare, Aleix Centelles, el fa hereu universal de totes les cases, terres bens i drets. No hi ha Centelles a la confraria de Sant Sebastià, però els Centelles han estat presents a la de sant Amanç, des del Joan Sentelles, que és el tercer administrador conegut fins al Joan Centelles, que en serà el darrer. La continuïtat de la família Centelles arriba al segle XX i XXI. Ramon Centelles va ampliar la casa amb noves edificacions, i el 1936 va bastir l'edifici conegut per la Casa Nova. El 1969 el seu fill Ramon la va rehabilitar com a habitatge principal de la família.	41.7505800,1.6604000	388624	4622951		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Mas Centelles o Sentelles. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 20), amb el nom de Centelles (Casa Vella). La Casa Nova no està inclosa. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 34), amb el mateix nom.Tot i que les actuals estructures corresponen als segles XVIII i XIX, el mas té un origen clarament medieval.Es situa al sector sud de l'altiplà de Fonollosa, en un terreny elevat sobre la vall de la riera de Rajadell, en una zona de conreus (actualment cereals i farratge). S'hi accedeix des de Fals (pel Pinyer), des d'Aguilar de Segarra o des de Can Amanç de Rajadell, passant per Can Tàssies.A l'era i a l'entorn es conserven, al descobert, pedres de molí fariner, una gran base de premsa d'oli, elements de premsa de vi (una base de premsa, premses de gàbia amb arbre,....), 4 piques d'oli, corrons, arades, etc.A la façana de migdia de la Casa Nova, sobre la gran porta d'entrada, hi ha la inscripció Ramon Centelles 1936, amb uns rajos o centelles gravats a sobre el nom. Sota l'angle de la coberta de la paret de ponent de la Masia Nova hi ha gravat l'any 1965, any de la construcció de la nova residència.A la façana principal de la Casa Vella hi ha un rellotge de sol amb la data 8 d'abril de 1948 i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'.Cada 15 d'agost baixen a Sant Amanç per la festa Major.	98\|94	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88546	Parcerisses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses	<p>RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34</p>	XVI-XXI	Totalment restaurat al segle XXI	<p>Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416).</p>	08178-53	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme.	<p>El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural).</p>	41.7084500,1.6834300	390467	4618244		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom. Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta. Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli. Presenta diverses inscripcions gravades: - Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794 - Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802 - Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria) - Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913. - Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857 Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'. Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/ A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra.	98\|94	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88547	Can Torra del Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torra-del-forn	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984 ) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 214-20	XVII-XIX	La casa està en bon estat. La façana de migdia ha estat reformada recentment. Estany abandonat.	Masia definida per un conjunt de construccions, encapçalat per un cos residencial, perfectament diferenciat i format també per dos grups de tines (al nord i al sud ), una gran bassa, viver o estany, un pou, dues construccions separades (una al costat de llevant de la casa i l'altra enfront del pati), un forn d'obra i, a uns 75 m. de la masia, una font (Font de can Torra, fitxa 105; no localitzada). La casa segueix una tipologia que s'allunya de la resta de masies de l'entorn. En realitat sembla que es tracta d'un mas típic que al segle XIX va ésser ampliat amb la construcció d'una façana amb porxo, a la part de migdia, amb dues galeries, a planta baixa i planta pis. La part nord de la casa segueix els canons tradicionals: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Te un petit cos afegit amb coberta a una vessant. Aquest cos s'amplia per la banda de migdia, allargant la mateixa planta rectangular de la casa, amb la construcció d'una nova façana principal, configurant tot l'edifici una coberta a tres vessants. Tota la façana constitueix una galeria de dues plantes: la de la planta baixa conforma un porxo, ample, sostingut amb cinc pilars. La del primer pis està constituïda per una balconada que segueix el mateix estil i proporcions, amb els cinc pilars. En planta baixa hi ha tres portals disposats a distàncies regulars: dos amb arc escarser i un altre, més petit, que dóna accés a la sala de la premsa. Tota la construcció està bastida amb pedra. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana porxada, que té una tonalitat groga-ocre. L'edifici s'aixeca a l'esquerra del camí de Can Torra. La façana oest del gran edifici limita el propi camí, proporcionant una impressionant perspectiva en alçada i una imatge de construcció sòlida i massissa, una mica atalussada. El parament presenta 4 grans finestres rectangulars a la planta superior, i 4 més petites a sota. Hi ha dos grups de tines (descripció PEP 1993). Les de migdia formen una construcció típica amb coberta a una vessant que conté dues tines circulars i restes d'un barracó a la part de les boixes. Les del sector nord, més interessants, estan constituïdes per cinc tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. Les tines estan construïdes en un lloc amb fort desnivell del terreny, de manera que a la part posterior només ha calgut aixecar una paret de pocs centímetres. Actualment no tenen coberta. Amb aquest exemple es pot veure la tendència, en la construcció de tines, a la màxima economia. Això permetia donar solidesa a les construccions i en aquest cas estalviar-se una paret . De les dues construccions separades, la més interessant és la que s'aixeca al costat de llevant, paral·lela a la casa. Té dues plantes i coberta a una vessant. El sostre entre planta i planta és fet amb volta catalana, de grans dimensions (descripció PEP 1993). Te una porta amb arc escarser i una obertura a sobre amb una gelosia de rajola. Es un femer, segons Molins (2020:219). Un element destacat a l'entorn de la masia és la bassa, força gran, i el pou, que recullen l'aigua abundant que neix en aquest indret procedent de la conca de recepció del torrent. Aquests elements hidràulics aporten un to volgudament romàntic a la masia. La bassa és quadrada i no es de rec, sinó que recorda un estany romàntic i de lleure típic de les torres benestants. Al centre sobresurt una petita illa, on devien créixer espècies vegetals d'ambient aquàtic. Actualment, l'estanc és buit. Els propietaris del mas tenien una barca de rems que navegava per l'estanc. El pou presenta coberta troncocònica, porta de fusta i una pica de pedra En un lloc més amagat, entre dos til·lers, hi ha un forn d'obra. A uns metres de la casa, a migdia, hi ha dues construccions modernes. Una te l'estructura que recorda les tines (podrien ser dos tines modernes)	08178-54	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme.	El torrent de can Torra era conegut fins a primers del segle XVI com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja. També Roig de l'Oliver, Dega, Torredegana i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). Les altres no superaran l'abandó produït per la crisi de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la a Can Torra, l'actual Torre del Forn (segons Rafat 1993, era l'antiga casa El Noguer però Molins 2020 ho descarta). Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà o nebot, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Segons Rafat (1993), en un moment determinat, Francesc és anomenat popularment el Torra del Noguer. Més tard, quan els Torrellardona perden el nom al mas de l'Oliver (que era anomenat el Torra de l'Oliver) i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre, la casa passa a dir-se, simplement, can Torra, oblidant el Noguer. Per la seva banda, Molins (2020:214-20) no creu que tingui un origen medieval ni que sigui el Mas Noguer medieval. Creu que la Torre del Forn va originar-se a partir d'una segregació de la Torre del Noguer (Parcerisses) en un moment indeterminat. Molins fa un llarg relat de la família Torra, posseïdora del Mas, des del segle XVI. El primer que esmenta es Josep Torras (1643-1726), casat el 1666 amb Jerònima Lladó. Era fill de Miquel Torras i net de Cristòfol Torra, masovers del Mas del Forn de Santa Llúcia (es per aquest fet que Molins suggereix que el sobrenom del Forn de cal Torre tindria aquest origen). A Josep el succeeix el seu hereu Simeó (1684-1752), i a aquest, el seu primogènit Valentí, que mor el 1781. Fa hereu al seu fill Simeó Torras Ferrer, casat el 1778 amb Maria Parcerisas. Aquest mor el 1792. Hereta el mas Joan Torra Parcerisas, que a la seva mort el 1837 traspassa la propietat al seu fill gran Josep Torra Portella. El 1862 l'amo de la Torre del Forn i l'amo de Parcerisses van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un capellà dit Joan Guitart. La despesa anual era de 100 ducats i per tal de garantir-ne el pagament van hipotecar els masos respectius. Josep Torra va anar acumulant deutes i va ser embargat en un parell d'ocasions. El seu fill Antoni Torra Prat va heretar el mas. Aclaparat pels deutes, va perdre el mas; en compliment d'una sentència judicial, va anar a subhasta el 1895 i va ser adjudicat a l'únic postor. Andreu Pons Santacreu. L'antic amo, l'Antoni, va haver de treballar de peó de mantenimemnt de carreteres per l'Estat. Pero per això era un home molt envejat a Rajadell, perquè guanyava un jornal diari, petit però segur, i perquè plogués o fes sol ell tenia el jornal, mentre que els pagesos vivien en la incertesa, sempre mirant el cel, pendents d'una pluja que no arribava, del vent seré o d'una pedregada. L'Antoni morí el 1919. El nou propietari, Andreu Pons, era un comerciant que al morir solter el 1913, va transferí la propietat al seu germà Ignasi. Com que aquest era militar, tenia cura de la finca el seu nebot Francesc Costa Pons. El 1918 la propietat es traspassa a Antoni Altisent Feliu de Barcelona. El 1922 aquest la ven a Magí Baqués Cots de Ripollet, comerciant de vins i licors. Baqués recollia vi de tot Rajadell en carros i el carregava al tren a l'Estació de Rajadell. Estava casat amb Maria Samaranch. Durant la Guerra Civil, Maria Samaranch va donar refugi a la casa a una monja que donava classes a un grup de nens de la zona. A l'entrar els nacionals a Rajadell, un militar d'alta graduació s'hostatjà una nit a la Torre del Forn. Els següents hereus van ser el fill de Magí Baqués, Pere Baqués Samaranch i el fill d'aquest Magí Baqués Miró, que morí el 2014. Aquest darrer va fer importants reformes a la casa. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana de migdia. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX. La Torre del Forn es protagonista d'una anècdota històrica datada el 1906 o 1907. Segons la Revista 'La Actualidad', una partida carlina liderada pel General Guillermo Moore Arenas es va lliurar a la Guàrdia Civil a la Torre del Forn de Rajadell. Sota l'epígraf 'Agitación carlista en Cataluña', es publiquen 4 fotografies. Dos son de la casa i les altres dos són 'posados': en una es veuen 10 integrants de la partida carlina i l'amo de la casa, i en l'altra, l'escamot de la guàrdia civil, amb 11 homes, amb el tinent Emilio Maíllo al front. Es tracta d'una de les moltes insurreccions carlines que hi havia a l'època. El 20 de desembre de 1906, Guillermo Moore, encapçalant una partida de 22 voluntaris, va dinamitar un tram de via a prop de Gelida. Perseguit per la guàrdia civil, va fugir amb els seus homes cap a Rajadell, on esperava comptar amb l'ajuda de l'amo de la Torre del Forn, que simpatitzava amb la causa (molts propietaris rurals de la comarca eren carlins però no podem saber qui era l'amo que va acollir els carlins). Tal vegada hi va haver una delació per que la Guàrdia Civil, el dia 22, va encerclar la masia. Els revoltats es van rendir sense que es disparés un tret.	41.6956800,1.6911700	391090	4616816		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		O can Torra o Can Torra del Noguer, o el Noguer (nom antic). També Can Torre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 74), amb el nom Can Torre del Forn (Can Torre)Es tracta d'un mas de clar origen medieval, tot i que les actuals estructures conservades no es poden remuntar més enllà del segle XVII o XVIII.El mas es troba situat a l'extrem de la vall del torrent del mateix nom. La conca de captació del torrent de Can Torra s'eleva davant mateix de la masia. El torrent, en algun punt canalitzat , neix en aquest indret. L'estany constitueix una transició cap als horts. A prop hi ha bosc de pi.De la masia en destaca l'interessant façana porticada, molt singular. El conjunt (amb les tines i l'estany) es conserva sense intrusions modernes i manté una bona relació amb l'entorn.Les llindes de pedra contenen les següents inscripcions gravades:- Llinda de l'arcada principal de la façana sud : 1896- Llinda d'una finestra de la banda nord: Joan Torra 1806- Llinda de l'arc del portal lateral: 1619 (Aquesta data deu fer referencia a alguna inscripció anterior del mas, ja que aquest portal és, amb tota seguretat, contemporani al de 1896).La visita efectuada el 2021 no ha permès visualitzar les tines i el forn d'obra. Si que s'han pogut veure, de lluny, l'edifici separat de llevant, l'estany i el pou. Les descripcions estan extretes del PEP (1993).Es conserva una premsa molt antiga. Sota el porxo de migdia, en planta baixa, hi ha un carro. Al camí hi ha una mola de molí, de pedra.	98\|94	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88548	Casa Vella d'en Parcerisses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-den-parcerisses	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 222-23	XVIII-XX	La casa (la part SE i l'antic femer al NO) han estat rehabilitats a finals del segle XX. Les tines estan en mal estat.	Casa de pagès que consta d'un cos residencial original bastant petit, amb un cos adossat, un grup de tines adossades, una construcció separada que devia ser el femer i, a uns 150 m, una bassa. La casa és de tipologia simple, de planta rectangular, amb un cos adossat al SO i les tines adossades al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes i presenta coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana NE es mes alta, ja que es situa en una cota més baixa que la part posterior. Dona una sensació de gran alçada, amb planta baixa i dos pisos. No ha sofert gaires canvis: les parets són fetes amb carreus força ben escairats i estan arrebossades d'un color blanc cru. Té una petita i senzilla porta d'accés, rectangular, a la que s'accedeix per una petita rampa amb escales. Te brancals de carreus i llinda de fusta. Les finestres, petites, estan emmarcades amb carreus. Destaca, enmig de la façana, una gàrgola o canal per expulsar l'aigua. Tota la part de la façana SO i el cos adossat ha estat remodelat, reformat i ampliat en èpoques recents (en una finestra hi consta la data gravada 1997). També la façana NO (en el PEP 1993 s'hi observava un gran portal rectangular amb lloses). Segons el PEP 1993, al cos adossat s'hi duien a terme els treballs del vi: es conservava la instal·lació de la premsa amb un canal, un dipòsit, etc Actualment és la part residencial i on hi ha l'accés principal a l'habitatge. Hi ha diversos cossos petits afegits. Un d'ells era un forn (de pa, segurament): s'hi veu exteriorment la boca, però aquesta ha estat traslladada de costat. Tot el parament es de pedra vista. Actualment es conserven les tines. Tenen un gran interès ja que configuren la construcció prototípica de les tines de Rajadell. Es tracta d'una construcció del segle XIX amb coberta a una vessant, amb obertures sense portes i sense mitgeres entre tina i tina. Consta de quatre tines cilíndriques; una és més gran que les altres. Interiorment, les tines es conserven en bon estat. Encara aguanta la coberta de fusta i teules. Pero l'edifici presenta un estat descurat i d'abandó. A la part posterior, en una cota més baixa, s'hi poden veure les boixes. Pel que fa a la construcció aïllada, al NE de l'edifici principal, és de dues plantes, amb diverses portes i finestres fetes de totxo i de pedra. Segurament és del segle XIX o de començaments del XX, i devia ésser, almenys una part, el femer. Modernament ha estat reformada. A la part meridional, presenta dues plantes, i a la part septentrional, una. Actualment a la planta baixa hi ha corrals. La planta superior es habitatge. La bassa es troba a uns 150 m. en direcció SO. És força gran. La construcció aprofita un racó que serveix de paret natural i tanca amb dos murs que fan angle. Actualment es troba envaïda per la vegetació. Per la part que es pot observar, és una obra de bona qualitat. Destaca un carreu amb inscripció. Es troba més enllà d'un antics camps de conreu (Horts d'en Piteu), atalussats amb marges, en l'extrem més allunyat i en un punt més alt.	08178-55	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisas El Racó. SO del terme.	Aquesta casa era una masoveria pertanyent al Mas Parcerisses (fitxa 53), força antiga. El mas va pertànyer als propietaris del Mas Parcerisses fins a finals del segle XX, quan va canviar de mans. L'edifici actual és del segle XVIII, com demostraria la llinda de la finestra amb la data 1780. Segons Molins (2020:222-23), la primera notícia de la Caseta potser és de 1595, quan l'occità Domingo Casentras i la seva família habitaven 'la casa nova nomenada lo corral, en la vall de Torra del Noguer'. Podria correspondre a la Caseta de Fransitorra citada el 1623. En el contracte de masoveria de Parcerisses de 1668, l'amo es va reservar l'estada i l'hort de l'anomenada Mesia, que correspon a la Caseta. En arrendaments i inventaris posteriors gairebé sempre s'esmenta la masoveria. El 1692 la pubilla Victòria Francitorra i el seu consort arrenden 'la masia dita la caseta de Francitorra' a Cristòfol Torras, fadrí de Rajadell, per quatre anys. La següent notícia es de 1787, que ens informa de la mort de Josep Servitja masover de la Caseta de Parcerisses. El va succeir un altre Josep Servitja, i a aquest, Salvador Servitja Sallés (1794-1831), conegut com el Masiets (perquè era masover de la Masia), i casat el 1821 amb Mònica Portella Vilanova. L'hereu és Josep Servitja Portella. Llavors la família va canviar de casa i van entrar a la masoveria de Valldòria. El 1852 va entrar una nova família de masovers, formada pel Domingo Serra, la segona muller Francesca i una colla de fills de la primera muller Agnès Prat. Venien de Castellfollit. Son els que més tard van construir la Casa Nova del Forn o Cal Pinyot, en uns terrenys establerts per l'amo de la Torre del Forn. Mentre la construïen, van seguir vivint a la Caseta, on s'hi documenten fins 1860. Llavors tenien uns rellogats o estadants, Anton Garriga i la dona Magdalena. El 1858 els masovers eren Isidre Santasusanna i la seva muller Paula. Cap el 1880 va arribar el jove Josep Braup Orrit de Llobera, casat amb Antònia Serra Calvet. No van tenir fills. El 1913 Josep Braup va comprar cal Xic, amb la intenció de llogar-la. La caseta passa en herència a la neboda Montserrat Braup Rius, que es va casar amb Josep Mas Vendrell. El matrimoni va viure a la caseta, que se solia anomenar en aquell temps casa Vella de Parcerisses. Van tenir 7 fills. La família va anar-se'n a cal Xic i poc després de la guerra van arribar els que serien els darrers estadants de la Caseta, els Arnau. Emili Arnau Serra, casat el 1915, era el pastor de Parcerisses i l'amo li va cedir la Caseta per a viure. En aquell temps la casa s'anomenava de vegades cal Pastor o també cal Piteus. Segons l'actual propietari, la casa s'havia dit de can Piteu per que, qui hi vivia, sempre portava roba de piteu, una peça de roba de drap que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys (el gentilici de Sant Llorenç de Morunys es els piteus). El fill d'Emili, Pere Arnau, també era pastor i hi vivia a la masoveria amb la seva dona i dos fills, sense electricitat ni aigua corrent, en unes condicions impròpies del segle XX. El Pere tenia un ramat a mitges amb l'amo de Parcerisses, però amb prou feines en treia per a viure. Finalment, els amos de Parcerisses segreguen el 1997 la Caseta i un terreny al voltant i la venen als seus actuals propietaris, que han reformat la casa, que estava en molt mal estat després de dècades d'abandonament, sense modificar-ne gaire l'estructura original, tret de l'addició d'un porxo de pedra per a resguardar la porta d'entrada. La finestra de la part sud dona testimoni de les darreres obres amb una llinda gravada amb l'any 1997. La bassa, datada per una altra inscripció (1863), revela el nom dels propietaris de llavors, que eren els del mas Parcerisses: Francesc Parcerisses i Josepa Fontanellas.	41.7009800,1.6873900	390784	4617410	1780	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Actualment, denominada Casa Vella. Antigament, Can Piteu. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 18) amb el nom de La Casa Vella de Parcerisses (Antiga Cal Piteu i Ca l'Arnau). En canvi, al PEP de 1993 consta com a Can Piteu o Casa Nova de Parcerisses (Pel PEP es Casa Nova i pel Catàleg de masies es Casa Vella). Per Molins (2020:222) es la Caseta d¡en Parcerisses. Aixó es per que com que realment era una casa depenent de Parcerisses i posterior a aquesta, era primerament la Casa Nova de Parcerisses. Posteriorment, fou la Casa Vella d'en Parcerisses. I un cop Parcerisses la va vendre, ara es, simplement, la casa Vella (així ho volen els actuals propietaris). També se li va dir can Piteu per que el seu morador vestia aquesta roba (vegeu història). Pero tot i que un tal Arnau, que era pastor, hi vivia, la casa mai ha estat denominada Ca'l Arnau. Es situa en un petit replà, a la falda del serrat de la banda de ponent del torrent de can Torra. El paisatge és força àrid i rocallós, amb matolls i alguns pins alts a l'obaga. S'ubica al camí de can Torra, que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets. La casa es situa a l'esquerra del camí, entre Parcerisses i Cal Torre del Forn (a A 700 m. de Parcerisses).Una llinda d'una finestra de la façana NO presenta un any gravat: 1780. Aquesta finestra, per la part de dins, té dos seients o festejadors, un element més propi d'una casa de propietaris que de parcers. També es conserva la pica de pedra de l'aigüera amb el desguàs a l'exterior. En una finestra de la façana SE -la part reformada modernament- s'hi llegeix gravat l'any 1997.La bassa presenta la següent inscripció: ME FESYT FER FRANCYSCO PARSERYSAS Y JOSEPA FONTANELLAS EN LO AÑ 1863. La visita el 2021 no ha permès localitzar la bassa, malgrat els intents. Però la propietat constata la seva actual existència, així com la de la inscripció. També constaten l'existència del forn de calç (fitxa 116), que es troba al costat de la bassa, i que tampoc ha estat localitzat.A l'entorn de la casa hi ha un parell de piques de pedra i una premsa de gàbia. Aquesta, davant les tines (traslladada del seu lloc original), conserva la gran base de premsa inferior (cassola) i el cargol. Prop de la bassa hi ha un forn de calç .	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88549	Cal Montfort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfort	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 236-37	XIX	El propietari actual ha fet obres a la casa, tot respectant l'estructura i els materials originals	Casa de pagès amb dependències adossades al costat de migdia. La casa, d'estructura molt simple, és de planta qusi quadrada i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És força alta: consta de planta baixa més dos pisos. Està basada en dues voltes de rajola. El sostre del primer pis és de bigues de fusta amb cairons o corbes de terrissa. Les parets són de maçoneria, amb grans carreus a les cantoneres, i estan arrebossades de color beix clar. A la façana principal, que mira a l'est, l'arrebossat, fet amb calç, és més uniforme. Té el portal a planta baixa i un balcó a cada pis (amb persianes verdes), totes tres obertures al costat esquerra. Al costat dret hi ha una petita espitllera a la planta baixa i dues finestres rectangulars, una a cada planta. El portal, coronat amb un arc escarser, està emmarcat amb rajoles. La resta de façanes presenten poques obertures. Les dependències de treball, situades al costat de migdia, estan formades per diverses estructures irregulars. En destaca un cobert, un galliner i altres estructures. Modernament, a sud, s'ha construït un passatge cobert amb teula (a una vessant) que dona a unes antigues estructures, enrunades, a la part del darrera. A pocs metres de la casa, en direcció sud, hi ha una construcció curiosa feta sota una petita bauma natural aprofitant blocs de roques esllavissades i amb un tancament de paret d'obra. També hi ha altres cabanes a l'entorn.	08178-56	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme.	Molt probablement aquesta casa és contemporània de cal Xic; per tant, de finals del segle XIX. Les tres cases, Cal Xic, Can Monfort i Cal Caseta (molt pròximes entre si) s'assentaren en terrenys de Cal Parcerisses, vora del torrent de Can Torra, que partia les propietats entre el Mas Parcerisses i Ca l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. La casa ja existia al menys el 1880, ja que el propietari (PEP 1993) conserva documentació d'aquesta època. Segons Molins (2020:236-37), el primer Montfort conegut és Josep Monfort Puig, àlies Fèlix, Alies l'Escabellat, de Sant Pere Sallavinera. Sabem que al 1875 ja s'estava a Rajadell. Va contraure matrimoni el 1875 amb Antònia Font Pujolar, una filla del Molí de Dalt. El 18 de març de 1883 Joan Parcerisas va establir a Josep Montfort un tros erm de forma irregular que mesurava 510 pams de llarg i 406 d'ample en un extrem i 298 a l'altre, en el que podia fer una casa de 50 per 100 pams, un hort, l'era i la resta, dedicar-lo a conreu. Havia de donar el quart de la collita a l'amo. El va autoritzar a recollir l'aigua d'una font, dita del Sabellà, per poder regar l'hort, de forma compartida amb els veïns. Com a material de construcció podia agafar la pedra que necessités d'un cingle que hi havia a prop. L'entrada de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar gravada perpètuament amb un cens de dos rals o mitja pesseta. La casa nova va ser anomenada amb el sobrenom de l'amo, ca l'Escabellat. Aquesta denominació es mantindrà fins ben entrat el segle XX. El matrimoni de l'Escabellat i l'Antònia va engendrar set fills. L'hereu, l'Antoni, va néixer el 1878. Però aquest als 20 anys es va embarcar cap a Cuba, després va passar a Algèria i va acabar a Beziers, on feia de pagès. Allà el 1911 es va casar amb Rosa Costa, una altra expatriada. Les noies van anar marxant de Casa. A Rajadell s'hi va quedar un altre dels fills, el Francesc. El 1890 Josep Montfort va hipotecar la casa. Josep Montfort va morir el 1923 als 72 anys. A la casa continua en Francesc Montfort Font, casat el 1920 amb Catarina Casanovas Sunyer, i sa mare vídua Antònia Font. Per desavinences familiars, aquesta se'n va a viure a Manresa a casa d'una altra filla i el 1924, a través d'un procurador, va demanar al fill que abandonés la casa i la tina i li lliurés les claus. El Francesc va estar una anys vivint de lloguer a cal Teixidor de la Magalla, però després va tornar a cal Monfort. Va morir el 1964, i la seva dona, el 1977. Un dels fills, Ramon Montfort Casanovas es va quedar a casa ajudant els pares. Va morir el 2013, sense fills. La propietat ha passat a mans dels descendents de la seva germana Ramona.	41.7084000,1.6878600	390836	4618233		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Antigament, Ca l'Escabellat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 91)Ubicada en uns camps aterrassats fins el torrent de can Torra, amb domini dels ametllers.A la descripció PEP 1993 es descrivia que en un cobert s'hi conservava un carro en molt bones condicions i estris típics del tragí: sàrries, estri per arrossegar, eines, etc.Segons Molins (2020:236-37), els cairons o corbes de terrissa del primer pis, d'acord amb les informacions trameses oralment de pares a fills, es van coure a la teuleria de Parcerisses (itxa 416). Un dels cairons du la inscripció 'Año 1885 JP', inicials que podrien ser del rajoler o de l'amo Joan Parcerisas. El cobert o pallissa, actualment descobert, està adossat a la roca pinyolenca del cingle. Un altre cobert petit està fet amb carreus perfectament tallats, procedents sens dubte de les ruïnes d'un mas rònec que hi havia en un turó proper. La casa no té tines, perquè els Monfort portaven la verema a dues tines que tenien a Parcerisses, una de les quals té una inscripció amb el seu nom. Utilitzaven la premsa de la masia i les parts les feien a 'raig de tina'.	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88550	Cal Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-4	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 238-40	XIX-XX	Restaurat modernament	Casa de pagès senzilla amb cossos adossats a nord i sud i amb una construcció aïllada a ponent. Presenta planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual dona a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes (de fet, un segon pis). El portal (com Can Montfort i Can Caseta) s'ubica, descentrat, al costat esquerra. Està emmarcat amb rajola i presenta un arc escarser. A sobre, es situa una balconada, i a la part esquerra, una finestra rectangular. Al segon pis hi ha dues finestres simètriques rectangulars. Per la part posterior, la casa té una planta menys (la planta baixa aquí està soterrada). Aquesta façana (oest) presenta també un portal d'accés, semblant al de la façana principal, però més estret, protegit per un petit sostre de teules. A sobre hi ha un gran finestral. El material constructiu és pedra, actualment vista. Les dependències de tramuntana tenen coberta a una sola vessant. Son dos cossos amb grans portals d'accés. L'últim cos, més baix, és la pallissa. Les de la banda de migdia són més modernes, de totxo i arrebossades, amb una petita galeria.	08178-57	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme.	Totes les tres cases (cal Xic, Montfort i la Caseta, molt pròximes entre si), i construïdes de forma anàloga, s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. D'acord amb el relat de Molins (2020:238-40), el 18 de març de 1883 l'amo Joan Parcerisas va establir a Pere Serra Prat un terreny per edificar, de forma trapezoïdal, que mesurava 600 X 320 x 582 pams (unes 1,234 ha.) Incloïa un hort que es podia regar amb l'aigua de la font del Sabellà, de forma compartida amb la resta de veïns del raval. L'amo va permetre que s'arranqués pedra d'un cingle proper per edificar la casa. El preu de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar sotmesa a un cens perpetu de mitja pesseta a l'any. Pere Serra era de Castellfollit i era un de la colla de cinc germans que es van establir a Rajadell. Un d'ells, l'Antoni, és el Serra que va construir la Casa Nova de can Torre (Pinyot). Com que el Pere era el germà petit, era anomenat el Xic de la Fàbrica, que va ser el nom que va rebre la seva casa. Posteriorment el nom es va escurçar i va quedar en cal Xic. El Xic es va casar el 1863 amb Josepa Lladó Argerich, d'Orpí. Fins que no va aconseguir fer-se la casa, el Pere i la família s'estaven a casa del seu germà Jaume al raval de la Fàbrica. Van tenir 7 fills. El primogènit, l'Antoni va néixer el 1864. Es casa amb Maria Casals Sorribas el 1893. Hereta la casa el 1894 al morir el pare, Pere. El 1902 mor Maria. L'amo, sense fills, es casa en segones núpcies amb Francesca Vilà Alberch, de Sant Feliu Sasserra, i amb ella van tenir el fill Emili. El 1887 l'Antoni va ser multat per una baralla. A la seva mort el 1911, la casa passa al fill Emili, però no vivia a casa amb els pares, sinó que treballava en una fàbrica tèxtil a Puig-reig. Allà s'havia casat amb Maria Peraire Puigmartí i tenia dos fills. Finalment, la casa va quedar a mitges entre l'Emili i la tieta Teresa Serra Lladó, que vivia a Balsareny amb el seu marit i fills, i que mantenia els drets, perquè no devia haver rebut la legítima que li pertocava. Cap dels dos tenia interès a ocupar la casa, doncs ja tenien la seva vida muntada fora. El 1913 es van reunir a cal notari, l'Emili, la tieta i el marit d'aquesta per procedir a la venda de la casa. El comprador va ser Josep Braup Orrit, de Llobera o Vallferosa, i el preu de la compravenda 1.500 pessetes. Quan va comprar cal Xic, el Josep Braup s'estava a la Casa Vella de Parcerisses i de moment no va canviar de domicili, sinó que va posar Can Xic a lloguer. Els llogaters que van entrar van ser Josep Clavé Mas i la seva família, de Massoteres, i posteriorment, el 1921, Ramon Garriga Closa, de Fonollosa, i la seva família. Abans de la guerra a cal Xic s'hi estaven els llogaters Ramon Ribalta Vila, de Pinós i la seva família. Josep Braup i Antònia Serra no van tenir fills i va quedar com a hereva la neboda Montserrat Braup Rius. Aquesta es va casar el 1922 amb Josep Mas Vendrell, de Llanera i veí de Claret de Figuerola. El matrimoni va viure amb els oncles a la Casa Vella de Parcerisses. Cap el 1946 la família va anar a viure a cal Xic. El pare i els nois van arreplegar pedres d'un casalot i van construir quatre coberts adossats a la casa, que eren per guardar el carro, per als porcs d'engreix, per magatzem i per tenir les conilleres i l'aviram. Un dels fills, Francesc Mas Braup va heretar cal Xic, que de vegades li deien cal Mas, però la nova denominació no va desplaçar el nom original, que s'ha mantingut fins avui. El Francesc no podia treballar la terra per raons físiques i se'n va a viure a Manresa. A cal Xic s'hi van quedar els pares amb un altre fill, el Josep, que també se'n va anar a la ciutat quan els vells van morir. Durant uns anys la casa va romandre buida, però després la va ocupar un altre germà, el Joan. Una filla de Francesc Mas Braup va heretar la casa, la qual, amb el seu marit, ha impulsat les darreres obres de millora realitzades a la casa.	41.7089700,1.6885800	390897	4618295		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 82)Ubicada en una zona de conreus amb camps aterrassats fins el torrent, amb abundància d'ametllersA la descripció PEP 1993 s'informava de que es conservava un carro en relatiu bon estat.Hi ha una inscripció gravada sobre un panot arrebossat a la primera de les dependències nord: YN 1946 JM.En les fotos del PEP 1993 es veu com les façanes estaven arrebossades amb color beix fosc, de ciment. Tot el conjunt ha estat restaurant modernament, amb pedra vista a tots els paraments, sense arrebossats.A l'entorn hi ha una pica i un corró.Abans d'arribar a la casa, al costat del camí, a 60m a l'est, s'ha construit molt recentment un cobert de planta circular fet de pedra amb coberta metàl·lica, força gran, que recorda una barraca de vinya. S'hi guarda utillatge agrícola.Segons el PEP (1993), la propietat de la casa conserva documentació que dona fe de la construcció de la casa als anys 80 del segle XIX..	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88553	La Casa Nova de Cal Torra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-cal-torra	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 212-14	XIX-XX	Rehabilitada a finals del segle XX; si més no la façana nord amb juntures de ciment	Casa de pagès, composta de la casa i un cos aïllat o pallissa. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. No té cossos adossats, excepte un petit cobert a llevant. La façana principal dona a migdia, i presenta una planta mes que no la façana oposada. La porta principal, descentrada, rectangular, es troba a la crugia dreta. A sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro. A l'esquerra, hi ha una finestra. La planta superior (golfes) presenta dues finestres més petites El balcó i les tres finestres estan caracteritzades per brancals de pedra. La façana oposada, a nord, presenta una planta menys (la planta baixa de la casa aquí estaria sota cota) i fou remodelada a finals del segle XX de manera que es van cimentar les juntures de les pedres (amb uns resultats estètics molt discutibles). El material constructiu és la pedra, amb restes d'arrebossat blanc cru. La construcció aïllada (segurament la pallissa), situada al NO, és feta amb pedra i presenta coberta a una vessant. Actualment es un garatge. A finals del segle XX s'hi construí una piscina de formigó	08178-60	Serra de Palomes-Vall del Torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme.	Citada a finals del segle XVI. Hi viuen Joan Tutuaix i la seva muller, probablement un immigrat occità (Rafat, 1993). Tal com indica el nom, és una construcció derivada o depenent de can Torra (fitxa 54). L'actual casa es molt més tardana, del segle XIX. El nom s'alterna amb el de cal Pinyot, degut al fet que durant molts anys la família que hi vivia portava aquest cognom. Segons Molins (2012:212-14), la caseta, de nova construcció, va ser aixecada dins de l'heretat de la Torre del Forn. Per l'acta notarial que es conserva, sabem que el 1855 Josep Torra Portella i la seva mare vídua Antònia van establir a Domingo Serra i al seu fill Antoni Serra un tros de 60 per 42 pams per a construir una casa, i també un hort. Són el Domingo i Antoni Serra que figuren a la inscripció gravada del balcó. Domingo Serra era de Castellfollit i havia arribat a Rajadell el 1846 per establir-se a la Caseta de Valldòria. Allí va tenir problemes amb l'estadant anterior, que van acabar al jutjat. Va tenir dues dones. Amb la primera Agnès Prat va tenir cinc xicots i dues mosses. Dos dels nois, el Jaume i el Valentí van fer les dues primeres cases del raval de la Fabriqueta, i el Pere, cal Xic. Domingo Serra es va estar a Valldòria fins 1852 i llavors va passar a la Caseta de Parcerisses. Mentre construïen la casa nova van seguir vivint a la Caseta. L'Antoni, casat el 1859 amb Teresa Garriga, es l'hereu de la casa. L'hereta el 1861 al morir Domingo. El 1893 mor Antoni. En la llista del compliment pasqual de 1867 la casa s'anomena Betsuca d'en Torre. El nou hereu, Antoni Serra Garriga. va morir solter. L'herència va passar a la noia més gran, la Rosa, que ja era una dona casada i afillada. S'havia casat amb Isidre Piñot Soler, una branca de cal Claret, el 1882. Quan es van casar segurament van anar a viure a la Masia del Coll de Gem, on l'Isidre Piñot hi estava de masover. Durant un temps la casa es va posar a lloguer. El 1897 l'habitaven Titus Parcerisas, i la seva família. Després s'hi instal·len la pubilla amb la seva família. Rosa Serra va hipotecar la casa, al menys fins 1908. El 1898 van cridar. Maria Rosa Serra va traspassar el 1925 i Isidre Piñot el 1929. El primogènit Pere Piñot Serra hereta la casa. S'havia casat el 1919 amb Enrica Calvet Munt, una filla de la Caseta. A cal Pinyot, com se solia anomenar la casa, no van tenir descendència masculina. Després de la defunció del Pere, el1952, i de l'Enriqueta, el 1968, la casa va quedar per a una de les filles, l'Ignàsia i el seu marit. El 1973 van marxar cap a Castellgalí i la casa va quedar un temps desocupada. L'octubre de 1980 va passar una desgràcia. Dos joves de 16 anys, Sergi Garzón i Carles Villafranca, que havien passat la nit a cal Pinyot, van ser víctimes d'un paorós incendi. Van fugir de la casa pel bosc, on el foc els va atrapar. Son les dues víctimes del cèlebre incendi forestal de 1980. Ignàsia Piñot va vendre la casa el 1983 al propietari actual.	41.6981300,1.6918700	391152	4617087		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		O la Caseta Nova de cal Torra. Actualment es denomina can Vila (en la senyalització del camí). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 17) com a Casa Nova de cal Torre. Antigament, Cal Pinyot (Molins, 2020: 212).La casa es troba al Camí de can Torra (que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets), seguint el torrent de can Torra cap el sud. Passat Parcerisses i la Casa Vella de Parcerisses (i abans de cal Torre del Forn) i a 335 m al SE de la Casa Vella de Parcerisses, a mà esquerra hi ha un trencall. Després de 300 m. de camí s'arriba a la casa. La casa es troba assentada a la falda d'un serrat amb poca vegetació. L'entorn immediat està definit per la piscina i algunes plantes de procedència exòtica. Piques a l'entorn.Existeix una inscripció a la llinda del balcó de la façana sud però que no dóna cap data. La inscripció diu: [FETA FE] CASA NOBA DOM IVïSERA I ANTON SERA (s'entén que la casa, dita casa nova, la construiren Domingo Serra i Anton Serra).	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88559	Mas el Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-forn	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1984). El Forn de Santa Llúcia. Butlletí de la Festa Major de Sant Sebastià. Rajadell Rafat (1988)	XVII-XX		Masia que forma part d'un conjunt definit per la casa, amb un annex, diversos coberts i la capella de santa Llúcia, que té fitxa apart (fitxa 8), tot tancat per un clos o pati rectangular. La casa és de planta basilical, rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, i orientada a ponent. Presenta planta baixa més dos pisos i golfes (l'últim pis va ser aixecat els anys trenta del segle XX). En el material constructiu dominen els carreus força ben escairats. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures de portes, balcons i finestres es reparteixen equilibradament pels murs de l'edifici, amb llindes de pedra. La porta principal és molt simple, rematada per un arc escarser. L'estructura de la casa es conserva bastant uniforme, amb alguns afegits de l'etapa dels anys trenta del segle XX i amb algun detall noucentista (decoració de finestres i balcons). Interiorment, la casa també va ser reformada durant aquest període. Al costat dret de la façana, a tramuntana, just a tocar a la porta principal (antigament centrada) se li adossa un cos rectangular que connecta amb la capella. Presenta planta baixa i dos pisos. El pis superior esta definit per una galeria amb balustres. A la planta baixa es conserva un celler, amb algunes botes. En una paret llueix el volant d'una premsa de vi. A la part de tramuntana hi ha tres tines de mida més gran del normal. Les dependències annexes a la masia són graners i corts que donen al pati. Hi destaca un pou circular (cilíndric) amb coberta cònica.	08178-66	El Forn de Santa Llúcia.	El mas del Forn es troba on va existir el monestir de Santa Llúcia (fitxa 8). Les noticies més antigues del monestir són de finals del segle XIII. El 1460, a causa de les guerres civils, va ser abandonat. L'any 1573 Pere de Cruïlles y de Urrea, senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier del terme de Vilassar 'lo casal de Santa Llúcia', per cinc anys i seixanta lliures cada any, per instal·lar-hi un forn de vidre. El document de 1573 li permet muntar a Bassa botiga i forn de vidre i una 'premsa de cèrcols' (com la que té en Graells de Salelles) i l'obliga a fer obres de reparació al casal. També li cedeix un tros de terra per conrear i la llenya que necessiti pel forn. El forn de vidre només va funcionar del 1573 al 1600-02. Durant el temps que va funcionar es tractava d'una indústria molt important. Hi van arribar a treballar una vintena d'homes, entre vidriers, llenyataires, bricolers, traginers i altres treballadors. A la llista de Confessions de 1586 es censen 14 persones al Forn, i a la de 1599, 23 persones, corresponents sens dubte als treballadors del forn. L'arrendament del forn es va anar renovant durant uns vint-i-cinc anys fins que, en desaparèixer Joan Bassa, el forn no continuà. Joan Bassa tenia 25 anys quan va signar el contracte. Amb la seva muller Montserrat tingueren una filla, Eleonor, però enviudà aviat i Bassa es casà de nou amb Jerónima Salvador, occitana. El 1595 es administrador de la confraria del Roser i el 1599 figura com a testimoni en l'inventari de bens d'un tal Antoni Campserver. El 1602 el seu fill Joan Bassa, fadrí, es administrador de la confraria. No sabem que va passar, si van morir, o van marxar, però en aquestes dates el forn plega. El 1605 la família Bassa ja havia abandonat el mas, ja que consta com a masover de la Casa de santa Llúcia Joan Prat, provinent de Vallòria (Valldòria), amb la seva muller, Agnès. Al la segona meitat del segle XIX, la família Selga va adquirir la finca al senyor del Castell, els Pignatelli (era la branca de Manresa; l'altra branca, de Rajadell, el de la llum, havia comprat molts immobles de Els Molins). Als anys trenta del segle XX la família Rafat de Manresa va comprar el mas a la família Selga. Els Rafat i els Selga estaven emparentats. El Selga que va comprar el mas als Pignatelli era el besavi de Francesc Rafat, il·lustre metge i historiador local. Els Rafat van ampliar la casa, als anys 30 del segle XX, amb un nou pis superior. F. Rafat (1993: 164 i ss) fa un estudi de la seva família Rafat o Refart amb tots els antecedents a Catalunya i al Bages.	41.7289800,1.7126600	392933	4620487		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88559-foto-08178-66-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88559-foto-08178-66-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88559-foto-08178-66-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 35), amb el nom del Forn de Santa Llúcia. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL però la fitxa també l'inclou com a Area d'Expectativa Arqueològica (num.8), amb el mateix nom.El mas es troba situat al costat del camí de Rajadell a Manresa, a prop de la riera de Rajadell i relativament a prop del castellEl mas va integrar la capella un cop desaparegut l'antic monestir de santa Llúcia. Cal inferir un origen baixmedieval al mas tot i que les estructures actuals no es remunten més enllà del segle XVII o XVIII.En els pati es pot reconèixer alguna pica de pedra i un pou cilíndric. A ponent es troba una gran bassa circular. Fa alguns anys van excavar-se una sepultura a la part dels horts de la casa, al SO (fitxa 131).Al recinte s'hi desenvolupava la festa de santa Llúcia, cada 13 sde desembre (fitxa 217)El mas deu al nom a un antic forn de vidre en funcionament el darrer quart del segle XVI del que no n'ha quedat cap rastre constructiu.L'ús actual de la casa es residencial, si be és esporàdic.	94\|98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88560	Bruqueses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruqueses	RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 PEP 1993 RAFAT (1988). P . 206 RAFAT (1984) RAFAT (1987)	XVIII-XIX	Rehabilitada	Masia definida per la casa, una pallissa i una àrea força extensa de dependències de treball. A finals del segle XX s'hi construí una nau adossada parcialment a la casa. La casa presenta un cos molt definit, de planta quadrada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana de migdia (principal) i la façana de tramuntana tenen finestres amb pedra ben treballada i un portal adovellat. En etapes recents s'hi ha afegit a la façana principal, a migdia, una gran terrassa correguda que dona acces a la planta pis i que està sustentada per un pòrtic davant lel portal d'entrada. La pallissa és una construcció aïllada aixecada a la banda de ponent, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Les parets són de pedra vista irregular. Interiorment està compartimentada amb dues cambres. Les dependències de treball formen un complex a part, al sector SE. Consisteixen en diferents cossos, amb cobertes a una vessant, que s'han anat adossant en progressives ampliacions. Hi ha restes de tines i d'una premsa de vi .	08178-67	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Broqueses és un dels masos que ja apareix documentat al segle XIII amb aquest mateix nom. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Pere Morera (del mas de Broquès i Qualsines, que corresponen a les actuals cases de Broqueses i El Prim). Els dos masos pertanyien per tant a un sol pagès. A finals del segle XIX es documenta una ampliació, d'acord amb una data gravada a una llinda (1878).	41.7488500,1.6711100	389512	4622745		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88560-foto-08178-67-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88560-foto-08178-67-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Mas les Broqueses o Broquesses. En els mapes, el lloc també s'anomena Bruguesses.Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 12) com a Bruqueses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 32). Al PEP 1993 constava com Mas les Broqueses.Situada en una zona muntanyosa. Prop de la casa hi ha un bosc de pins joves i sotabosc de matolls, en un sector que abans havia estat destinat al conreu de la vinya.Possiblement tingui un origen medieval.Una llinda de les dependències de treball (façana sud) presenta la següent data gravada: 1878. Segons el catàleg de masies, hi ha una llinda fora de context amb la llegenda 1785 amb una creu al mig de les xifres (a la visita efectuada el 2018 nos'han detectat)La finca conserva elemens etnogràfics com eines de l'elaboració de vi i oli. Sota un cobert s'hi exposa una premsa , in situ, incompleta, amb la pedra inferior en el paviment, l'estructura de torsió de ferro i els arbora de fusta. A l'exterior es troba una enorme mola de pedra de molí.La casa ha estat objecte d'una profonda remodelació recent de manera que totes les façanes estan fetes amb maçonerai de pedra vista. Han desaparegut les diferents fases dels paraments i els arrebossats que es describien al PEP 1993.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88565	Cal Quius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quius		XIX	Restaurada	Casa de pagès de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, amb el caraner perpendicular a la façana, amb cossos adossats a llevant i a ponent. El cos central consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal -que mira al SE- presenta una porta rectanglar descentrada (està al costat est) amb brancals i linda de pedra. Les dues plantes superiors presenten també dues finestres a cada planta, enmarcades en brancals i llindes de pedra, i amb ampits motllurats. El cos de llevant té planta baixa i un pis, i al damunt una galeria amb arcades i al soterrani una cambra coberta amb volta. Aquesta cambra té uns recs la funció dels quals no és possible de determinar. El cos de ponent hostatja espais de treball, i llueix un ample porxo amb encavellades de fusta i coberta de teula. Te dues portes. Les parets de la casa són de maçoneria, arrebossades en part amb ciment i en part amb calç, de color beix.	08178-72	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Per les llindes de les finestres disposem de dues dates: 29 de setembre de 1866 i 1888. No podem assegurar que la data del 29 de setembre de 1866 correspongui a la 'inauguració' de la casa. En qualsevol cas, aquestes inscripcions ens situen la construcció de l'immoble dins de la segona meitat del segle XIX.	41.7415000,1.6775900	390038	4621921		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.66).La casa es troba situada en una posició elevada respecte la vall del torrent de cal Prim, a tocar del cami que mena a Can Bruqueses i al Mas Centelles.L'entorn immediat esta ben cuidat.A la llinda de la porta principal s'hi observa una creu gravada. A la llinda de la porta del balcó del cos de llevant hi apareix la data gravada 1888, dins una senefa, i a sota d'una mena de creu inscrita. A la llinda d'una de les finestres de la planta primera de la façana principal es troba una espectacular inscripció gravada amb la següent llegenda enmarcada en una senefa: ' Any 1866 29 de setembre'. La llinda també presenta tres figures gravades, que podrien correspondre a oficis.A l'exterior hi ha un enorme tambor cilíndric, un possible corró, amb la data gravada: 1948. A la paret posterior exterior del cos de ponent també hi ha un corró, al terra.A cal Quius tenien arnes i s'hi feia mel.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88567	Cal Bacardit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit-0		XVIII-XX	Rehabilitada a finals segle XX	Casa de pagés molt modificada per una contundent rehabilitació que va afegir trams de paret i transformar els volums. La construcció original era de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, que mira al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes. El cos meridional, amb coberta descendent sobre la façana, presenta la façana principal amb doble entrada, una a la planta baixa, i una altra a la planta pis a la que s'accedeix per una terrassa mitjançant una escala de pedra. La façana llueix un arc escarcer o de descàrrega cec. El cos septentrional presenta també la coberta descendent sobre la façana, una mica arrodonida. A l'extrem NO presenta una terrassa elevada sobre la planta pis. Actualment a les parets s'ha deixat la pedra vista. Es conserven les finestres emmarcades amb brancals de carreus. Adossada al SE, hi ha un cos adossat amb la coberta a una vessant. A la part SO, sense contacte amb la casa, hi ha un cobert de factura moderna.	08178-74	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Per les dates de les llindes, es tracta d'una casa del segle XVIII reformada al XIX A finals del segle XX ha estat rehabilitada.	41.7450900,1.6763500	389941	4622321	1762	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.2). Al cadastre figura com construida el 1950.La casa s'assenta sobre un banc de pedra. A l'interior de la casa es conserva encara una tina. A l'entorn del cobert hi ha rastres de canalitzacions excavades a la roca, sobretot a la part O., la part que dona a un torrent força profund. Fou rehabilitada sense respectar la seva tipologia tradicional i original. S'hi ha fet un empedrat modern i una piscina. Entorn boscòs, amb pins joves. Hi ha alguns corrons a les immediacions.Conserva tres inscripcions gravades:- Llinda de la porta superior de la façana sud amb la inscripció 1762. Entre 17 i 62 hi ha una creu gravada- Llinda de la porta inferior de la façana sud amb la inscripció [BA]CAR[DIT]. Actualment molt borrada- Llinda de la finestra de la façana nord: TON BACARDID AÑO 1873	98\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88569	El Junyent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-1	Piñero, Jordi. PEP 1993 RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 Informació oral: Montserrat Barrera MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 138-145	XVIII-XX		Masia tancada per un clos a l'interior del qual hi ha la casa, un pati, coberts i la pallissa. Separadament hi ha un conjunt de tines i una nau moderna. La casa té una estructura complexa, ja que degut a les diverses ampliacions s'ha canviat l'orientació i la porta d'accés. Actualment està composta pel cos primitiu (orientat de nord a sud) i un cos adossat (segons una llinda, del 1745), d'orientació inversa. Ambdós cossos són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Sobre aquesta estructura s'hi han agregat dependències a llevant i a tramuntana. Les parts més antigues de la casa són a la planta baixa, on es conserva un volta de pedra i unes cambres amb enllosat. El primer pis es realitza al segle XVIII, segons les inscripcions de les llindes. Les parets de la casa són fetes majoritàriament de maçoneria, amb restes d'arrebossat de color ocre. Hi ha diverses finestres emmarcades amb carreus. L'actual façana principal (a llevant ) té una porta adovellada i unes escales d'accés. L'entrada està protegida per un espai clos o baluard i el portal exterior té com a llinda una biga de fusta inscrita amb un llarg text, molt difícil de llegir. En una fase més moderna s'hi ha afegit un cos amb una galeria, balcons i una terrassa. El conjunt, però, manté el caire tradicional. Els coberts i les dependències de treball són a la banda de migdia, i la construcció principal havia estat la pallissa. Les tines, a la banda de tramuntana i fora del clos, formen un conjunt admirablement conservat, ja que la propietat van fer arreglar el sostre i les portes. Es tracta de la típica construcció allargada amb vuit tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. Adossada hi ha una torre-transformador d'electricitat.	08178-76	Pla del Junyent.	Al segle XIII el mas ja existia i era conegut com Cases Ferreras. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Joan Vals (Valls), alies Ferreres, del mas Quasferreras. La família Valls procedia segurament de la parròquia de Monistrolet. Joan Valls estava casat amb una pubilla Farreras, de la casa Ferreres, i el cognom Farreras s'imposa sobre el cognom Valls: el 1557 tenim documentat un Joan Valls de Cas Ferreras, i el 1571, un tal Francesc Farreres, fill de l'anterior. Al final de segle, l'hereu era Franci Valls àlies Ferreres, però per una sèrie de circumstàncies, el mas passa a la seva germana Joana, primer, i a la seva germana després, la pubilla Beneta, casada amb Joan Braquet. Joana, filla de la pubilla Beneta Valls, es casa el 1584 amb Baltasar Junyent, un fadrí que havia treballat al mas. Així ho documenta la genealogia feta per l'actual família des del segle XVII. Junyent era probablement un inmigrant occità (tot i que Molins, 2020: 139, ho desmenteix, afirmant que era del Mas Vallòria de Rajadell i que vivia a Manresa). El fet es que al casar-se amb la hereva de la casa, Junyent pren el control i acaba comprant la casa a la seva sogra Beneta, carregada de deutes. Els germans Valls van intentar recuperar la titularitat, i van mantenir alguns litigis amb en Junyent, pero finalment en Baltasar Junyent va poder reafirmar la seva propietat, sobretot gràcies a les inversions fetes del seu peculi a la casa. A partir d'aquest moment, es denominà la casa amb el cognom Junyent. Al 1606 van continuar els litigis entre els hereus Farreres i Baltasar Junyent. Aquest mor el 1608. L'hereu es Maurici Junyent, i l'hereu d'aquest, Maurici Junyent (II), que mor el 1692. És succeit pel seu primogènit Jaume, que mor dos anys després. El control passa als tutors dels fills. Es conserven inventaris de 1703 i de 1712, i d'altres de posteriors. El nou hereu Josep Junyent es casa el 1713, i el seu fill Josep heredarà la casa. Aquest casà amb els Junyent de Camps. El nou hereu, Joan Junyent Junyent mor el 1832. La casa passa al nebot, Sebastià Junyent, casat amb una filla de l'amo de can Dalmau. D'altra banda, el 1853 Esperança Junyent es casa amb Urbici Selga Miralles. El fill de Sebastià, Francesc Junyent Dalmau hereta la finca. A finals del segle XIX la casa passa per un moment crític; els Junyent estaven endeutats i empenyoren la finca. Tot i està a punt de perdre-la, Francesc torna el prèstec i no perd la heretat. Francesc mor el 1917 i nomena hereu al seu promogènit Indaleci. A un altre fill, Francesc, li deixa la casa on vivia, Cal Per Força o Cal Nel·lo (fitxa 73), ubicada a la mateixa finca. Indaleci aixeca la hipoteca i el seu fill Francesc el successeix com a propietari i hereu. Francesc va fer la guerra amb el bàndol republicà i retornà a la finca, pero obligat a fer el servei militar a posteriori, les seves germanes s'enfontaren a una posguerra amb moltes dificultats. Morí el 1957. Els seus hereus mantenen la propietat de la finca. Actualment s'ha reconvertit en allotjament rural. Les tines van funcionar fins els anys seixanta del segle XX, aproximadament. Cada tina corresponia a un parcer. Per a més informació de les famílies que han habitat el mas, vegeu MOLINS (2020: 138-145).	41.7167100,1.7175900	393323	4619118		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		No hem pogut accedir dins el clos (la descripció es la del PEP 1993).Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 40), amb el nom de El Junyent. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 38), amb el mateix nom.Tot i que les estructures actuals de la casa es remunten al segle XVIII, l'origen del mas es medieval. A l'entorn immediat s'hi observen uns grans blocs de roca de conglomerat i una immensa alzina centenària (fitxa 162), elements que donen empremta a l'indret. La casa s'assenta sobre una codina elevada i la roca aflora en algun costat. També hi ha una bassa. L'entorn proper és força planer, amb diversos conreus.Va ser una masia important, ampliada en diverses etapes, sobretot a partir del segle XVIII. Destaca el conjunt de tines, admirablement conservades. Les de la part dreta son més altes i tenen la inscripció FJ 1945 al frontó.A l'entorn hi ha diversos corrons.La casa presenta un seguit de llindes amb inscripcions i dates gravades:- Llinda de la porta de migdia del cos adossat: L745 (les dues primeres xifres estan escrites d'una manera estranya, però interpretem que cal llegir 1745)- Llinda de la façana de migdia (avui interior ) del cos principal: 1728. Formava part de l'antiga façana exterior.- Llindes interiors del primer pis: 1787 i SEBASTIÀN JUÑEN AÑO 1856- Llinda interior a la planta baixa: 1859- Inscripció sobre una biga de fusta que fa de llinda al portal d'entrada de la lliça (es un llarg text molt difícil de llegir): [...J 18[?]A la casa es conserva una premsa, un dipòsit per guardar l'oli i documentació històrica. També un arbre genealògic dels Junyent.El mas te un ús residencial, i a més, de turisme rural, ja que una part està adaptada com a residència-casa de pagès des de 1994, amb capacitat per a 7 persones (caps de setmana i estius, amb degustació gastronòmica). A l'any 2018 o 2019 van obrir un nou espai de lleure, l'Espai Era.La foto 1 es de 1993 (correspon a PEP 1993)	98\|94	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88570	Can Massana o Maçana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-o-macana	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 RAFAT, Francesc (1985). 'Can Massana'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1985). 'El lloc de Cirera, de Rajadell'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs num. 4. Manresa pp. 997-101.XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981) 2n Vol. Manresa . Pp. 97-101.citat RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 153-164	XIII-XIX	Rehabilitada. Amb alguna esquerda i taques d'humitat en façana	Extens conjunt arquitectònic definit per un gran casal amb diversos cossos residencials i agropecuaris i una capella. El casal està tancat per un clos, travessat de banda a banda per un carrer central. Els cossos residencials (de grans dimensions) ocupen el costat nord, mentre que les dependències de treball són a la banda de migdia. El casal forma un complex constructiu que presenta una planta allargada (fruit d'una multitud d'ampliacions). El sector principal està comunicat, mitjançant un pas aeri (una galeria) a una segona construcció ('l'obra nova') situada a l'altre costat del carrer. Tots els cossos són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant (amb una doble sèrie de motllures al ràfec). Consten de planta baixa més un pis i golfes, excepte el cos més modern, adossat a llevant, que és una mica més alt, i que té planta baixa i dos pisos (amb galeria d'arcades en ambdós nivells). Majoritàriament, les façanes són arrebossades d'un color blanc cru. Tot i la grandiositat del casal actual, aquest és fruit, com ja s'ha dit, d'una evolució constructiva que es pot deduir amb força precisió gracies a alguns indicis. Exposarem d'una manera esquemàtica les diferents fases constructives, ja que algunes parts de la casa són molt antigues i d'un gran interès: - Restes de la fortificació del segle XIII. Al segle XIII hi ha documentat al lloc un recinte fortificat, Cirera, que després es coneixerà com can Massana. És possible que una de les façanes exteriors de la casa, al sector NO, correspongui a un mur de la fortificació. Es tracta del mur més antic de la construcció, sobre el qual es sobreposen tots els altres, i esta fonamentat sobre la roca. El mur és compost per carreus de mida petita, amb tendència a la forma quadrada, i disposats en filades. - Reconstrucció del mas a finals del segle XV o principis del XV. Es tracta d'una edificació que formava un petit cos a l'angle NO de l'actual casal. L'orientació era inversa a l'actual, és a dir, de nord a sud, tal com encara indica la disposició de la teulada en aquest tram. Aquesta fase seria anterior al 1590 (moment en què esta datada la següent ampliació). D'aquest cos primitiu en quedaria un tram de volta a la planta baixa (construïda sobre l'hipotètic mur de l'antiga fortificació) i segurament un finestral gòtic tardà molt interessant, decorat amb un trencaaigües en forma semblant a l'arc conopial. - Ampliació de finals del segle XVI. S'amplia el cos anterior cap a la banda de migdia. Segurament es va fer en dues fases, fins arribar a la façana actual. Es canvia l'orientació primitiva de la casa per l'actual, d'est a oest. Aquesta ampliació estaria datada per un llinda interior del primer pis (1590). Hi ha tres finestres petites decorades amb arc conopial amb un floró al centre. - L''Obra Nova' (1613). Així és anomenada la casa construïda isoladament a pocs metres de l'anterior. Es tracta d'una edificació considerable, de tres plantes, datada el 1613 per una llinda del primer pis. Actualment l'Obra Nova esta unida al cos principal mitjançant una galeria. - Ampliació del segle XVII. Posteriorment les ampliacions han anat allargant la casa cap a la banda de llevant del cos primitiu, seguint sempre la mateixa disposició de les teulades. Una llinda d'aquest sector dataria l'obra a l'entorn del 1640. A la planta baixa resta una interessant volta. - Ampliació de mitjan segle XIX. L'última fase, que afegí un cos quadrat en forma de torre a l'extrem de llevant, es pot datar de mitjan segle XIX. Entre d'altres, hi ha una prova molt explícita que ho demostra: es tracta d'un dibuix molt curiós de 1857, on es representa tota la masia tal com era en el moment. Aquest cos hi apareix en fase de construcció. Cal afegir que pels volts de 1880 el procés es devia rematar amb una remodelació general de la casa. S'obriren alguns portals i finestres grans. Segurament també és d'aquest moment la decoració interior del rebedor de l'entrada i algunes sales amb pintura mural d'estil pairal. Pel que fa d'altres parts del conjunt, cal esmentar les tines. N'hi ha quatre que formen la típica construcció allargada, amb coberta a doble vessant, adossada a una cambra gran que servia de magatzem. Més endavant s'hi construí una torre d'electricitat. Hi havia dues tines més, de grans dimensions, integrades al sector NO de la casa. La resta d'àmbits de treballs estan al sud del clos. Consisteixen en una gran àrea amb coberts, bastant modificada per les necessitats actuals. La pallissa, fora del recinte i adossada a un nau moderna, també presenta les mateixes característiques. Davant la pallissa s'estén l'era, enrajolada. A l'entorn del conjunt hi ha diverses naus d'us agropecuari, de construcció recent. La capella, del segle XVII, està descrita a la fitxa 10.	08178-77	Massana. Pla de Cirera. Sud del terme	Des del segle XIII can Massana apareix documentat com el nucli d'un territori conegut com Lloc de Cirera (Ciraria). Els masos d'aquestes terres constituïen un alou lliure i franc, propietat del manresà Ferrer Bernat. El nucli principal d'aquest territori és l'actual can Massana, on esta documentada l'existència d'un recinte fortificat a finals del segle XIII (tot i que ja existia abans). Dins el recinte hi vivien tres famílies: els Vidal de Cirera, els Vilardell de Cirera i els Ferrer de Cirera, al menys fins a mitjans del segle XV. Fora del recinte i dispersos hi havia els següents 7 masos: Albert de Cirera (actual mas El Cortès), dos masos anomenats del Coll de Cirera (després Coll del Gem i actualment la Masia), l'Enveja de Cirera (desaparegut; habitat encara al segle XVI) i els masos Domingo de Cirera, Prat de Cirera i el Noguer de Cirera (no localitzats). Tots plegats, els de dintre i els de fora del recinte, formaven un conjunt de deu cases i famílies. Cirera afronta amb Vallformosa i el Coll de Novelles (a l'est), amb el Junyent (al nord) i amb el Camp de l'Oliver i el Muntalar (a l'oest). Els Cirera era una família del lloc fortificat de Cirera, homes d'armes, alguns al servei del senyor de Rajadell i fiadors d'ell. Dalmau de Cirera (procedent del Mas l'Enveja) fou castlà del Castell de Castellar, dels Gravolosa, al segle XIII. La seva filla Cicerona fou abadessa del monestir de santa Llúcia (1278). El 1286, Berenguer de Cirera d'Enveja (fill de Dalmau) rescindeix el contracte amb el Senyor de Rajadell, Berenguer, de defensa del castell de Rajadell. L'habitant més antic que coneixem és Raimon Vidal, fill de Pere Vidal de Valldòria. El 1292 estava casat amb Maria, filla d'un pagès de Cirera, però queda vidu i sense fills. Gràcies a aquest document sabem que el propietari és un ciutadà de Manresa Ferrer Bernat, ja que Raimon Vidal, sense hereus, està obligat a pagar els drets d'eixorquia, (un dels mals usos abolits el 1486), que li permetia al senyor percebre la legítima de la herència dels pagesos sense descendència. El 1326 tornem a trobar Raimon Vidal casat de nou. El primer dels Vilardell es deia Guillem, i el 1300 i el 1313 apareix a la documentació amb la seva muller Maria i el seu fill Bernat, que és el que es queda al mas. Els Ferrer eren una família nombrosa. Potser són dues famílies, els Ferrer i els de Guillem Ferrer. Els trobem del 1280 al 1407. Del 1285 coneixem el testament de Jaume Ferrer, pagès del lloc de Cirera. Del 1407 coneixem el testament de Guillermoneta, vídua de Guillem Ferrer. Del mas d'en Prat (no localitzat) coneixem un Ferrer Prat de Cirera, documentat el 1280 i el 1310. La seva família es pot seguir fins 1369. Del mas de Domingo (tampoc identificat) coneixem uns capítols matrimonials de 1329 de Guillem, fill i hereu de Pere Domingo de Cirera, en el que aporta al matrimoni el mas com alou lliure i franc. Del mas de l'Enveja (no localitzat) coneixem un Romeu d'Enveja del 1280, ja mort el 1320. El seu fill Jaume està casat amb Maria, filla del mas veí de Bernat de Coll. El mas torna a aparèixer el 1450, amb Margarida, filla de Joan d'Enveja, que es casa amb Bernat del Guas. De la família Cirera procedia la primera priora del Monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn. La teoria de que hi havia inicialment una altre petit monestir a sant Miquel de Cirera ha estat recentment descartada.. Fins 1369 els masos del lloc de Cirera pertanyen com alou lliure i franc al ciutadà de Manresa Ferrer Bernat, excepte el Mas d'en Domingo, en que l'aloer és, com hem vist, el pagès, i el d'Enveja, que el té com a alou lliure Berenguer de Cirera, cavaller, el qual el 1296 el cedeix a la seva filla Sibil·la com a dot en casar-se amb Jaume d'Olzinelles. El 1301, Guillermona, filla de Ferrer Bernat, casat amb Gerard d'Argensola, aporta la meitat de Cirera com a dot. Aquesta es casa en segones núpcies amb Romeu Ricolf, de Manresa, i també aporta al matrimoni els seus drets sobre Cirera. L'altre meitat del lloc de Cirera passa a Pere Bernat, fill de Ferrer Bernat. Mort el 1347, la seva vídua deixa l'administració dels seus bens de Rajadell a un procurador. El 1369 Sibília, filla i hereva de Pere Bernat de Manresa, ven a Elisenda, muller de Joan Berenguer, senyor de Rajadell, totes les terres i drets que tenien al lloc de Cirera, com a alou lliure i franc, i per 17.000 sous. A la venda hi consten els masos Albert; de Guillem Ferrer; del Vidal; del Noguer; del noi del Prat; del noi Vilardell; i de Pere del Coll, tots ells habitats. Aquesta informació de 1369 concorda amb el fogatge de 1365-70 que ens parla de 8 focs a la Quadra de Cirera, corresponents a ciutadans de Manresa, més un altre foc a Cirera, corresponent a Jacme Dompuig, aloer espars. El Mas de l'Enveja ja la hauria comprat anteriorment el senyor de Rajadell. A causa de la crisi del segle XV aquests masos van quedar abandonats, però a finals del mateix segle es tornaren a repoblar, sota la jurisdicció del Senyor del castell de Rajadell. A l'indret on hi havia hagut la fortificació s'hi instal·là al 1494 la família Oller, originaria del mas Oller, de Manresa. Es tracta del matrimoni Gabriel Oller Canaleta i la seva dona Eulàlia Escuder. L'establiment abastava els masos Cirera Noguer i Prat. El matrimoni Oller no tingué descendència masculina i l'hereva fou la seva filla Joana, que es casa amb Gili Massana (segons Rafat, procedent de la Molsosa; segons Molins, 2020:153), de Sant Martí de Cellers, terme de Llanera). Per casar-se amb la pubilla li va caldre aportar un dot de 30 lliures. Gili Massana figura al fogatge de 1553 com a cap de casa. Un cop mort el sogre, la posició del Gili, el nou pubill del mas, es va afermar i es va convertir en un dels homes importants de Rajadell. El 1531 Gili Massana és nomenat batlle de Rajadell pel senyor del terme, fet que es repeteix sovint en els seus successors. Al llarg de l'època moderna els Massana no són només batlles de Rajadell sinó que també ocuparen càrrecs a la confraria de Sant Sebastià. Com a batlle Gili Massana va intervenir en diversos conflictes entre pagesos com a àrbitre o com a representant de l'autoritat. El 1543 i el 1551 va encapçalar l'assemblea d'homes del poble convocats pel senyor del castell. Durant el seu temps el nom del mas va passar de Cirera a Massana. Amb el temps, can Massana incorpora nous masos i es fa més gran. Molins (2020:153-164) proporciona molta informació sobre els negocis i els testaments dels Massana. Joana, al quedar vídua de Gili Massana, fa testament el 1573 nomenant hereu el seu fill Francesc Massana, que va viure fins el 1592. Francesc també va ser batlle i va tenir 15 fills, dos d'ells mossens. El 1570 Francesc Massana havia comprat el Mas del Coll del Gem o Coll de Cirera (l'actual La Masia) a Joan Xoriguera (o Soriguera, segons la convocatòria del senyor de 1543). Un altre Xoriguera, Antoni, consta com a habitant de l'Enveja, un dels masos de l'entorn de Cirera desapareguts, al fogatge de 1553. Era fill de Gracià Xoriguera, que al 1529 figura com hereu. Antoni surt citat també en documents de 1537, 1543 (com a Soriguera) i 1575. Sembla que no tenia gaire cura del mas 'Nanveja', per que al 1568 l'havia arrendat a Joanot Puig i al 1583 a Jaume Grau i Jaume Rovira. El 1591 Joan Xoriguera, hereu del mas de l'Enveja, vivia a Sant Salvador de Guardiola. L'hereu de Francesc Massana, també, Francesc, es casa el 1590 amb Joana Ubach de Vacarisses i després amb Paula March. En el capbreu de 1624 (ordenat per Guiomar, senyora del terme), Massana declara com a afocats el Mas Cirera i el Coll del Gem, i com rònecs i deshabitats, Noguera, Prat, i una part de les terres del mas Enveja. Mor el 1627. El succeeix el primogènit del segon matrimoni, Francesc Massana (1598-1649), casat amb Elisabet Feixas. Massana amplia el patrimoni amb nous immobles. Està enterrat en el vas funerari de l'església parroquial de Rajadell, conjuntament amb d'altres massanes (fitxa 190). El seu hereu es Jaume (1623-1668). El següent hereu, el fill d'aquest, Francesc es casa amb Victòria Font. Infanten un hereu, Francesc, que mor de petit i la propietat passa a la pubilla Francesca (1681-1717). Als volts de 1695, la pubilla Francesca Massana es casa amb Josep Viladevall, de Sora. En conseqüència el cognom adopta una forma mixta Vila-Massana que és el que encara perdura en els actuals propietaris de Can Massana. El següent amo Joan Pau o Pau Vila-Massana (1696-1771). Des de llavors s'han succeït els Vila Massana fins avui com a propietaris de can Massana (la genealogia dels Massana es pot resseguir fins el segle XVI; tot el detall de l'evolució de la família està a Molins, 2020:153-164). Un dels hereus mes destacables fou Quirino Vila-Massana, mort el 1931. Va ser un dels propietaris més rics i influents del municipi. Va ser molts anys secretari de l'Ajuntament, alcalde i cap del sometent. S'enfrontà als rabassaires. Com que tenia capital, va comprar molts immobles, incloent el mas Cortès el 1890 i el Coll el 1915. El seu patrimoni incloïa també la Masia, o mas Coll del Gem, i Fontfiguera.. També va intervenir activament en la construcció de la Sala. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella de Sant Miquel de Cirera fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miquel per la família Massana.	41.7112400,1.7243300	393875	4618503		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-3.jpg	Legal	Medieval\|Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Antiga casa Cirera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 45) com Can Massana. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 12), amb el mateix nom (segons el Catàleg de Masies, també es AEA, Area d'expectativa Arqueològica). Mas Massana, segons Molins (2020:153)Aquest conjunt no ha pogut ser visitat durant la realització del Mapa. La descripció del conjunt, així com la evolució històrico-arquitectònica, corresponen a Piñero PEP 1993 i a Molins (2020: 153-164). El conjunt es situa en un serrat elevat, des d'on es controla la vall de la riera de Rajadell i la plana de Fals. Es veu Montserrat. L'antiga fortificació queda enclotada. Les terres de l'entorn estan conreades.Es tracta sens dubte d'un conjunt d'un gran interès històric ja que era un important nucli medieval comparable a Sant Amanç. Les restes arquitectòniques, dels segles XV i XVI, i segurament una part del XIII, són de les més antigues de Rajadell i constitueixen un dels conjunts històrics de més valor, a part del castell.Consten a les façanes les següents llindes gravades:- Llinda interior del cos de ponent, primer pis: 1590- Llinda de la façana nord de l'Obra Nova, primer pis: 1613- Llinda d'una porta de la façana sud de l'ampliació cap a llevant: 164[?]- Diverses inscripcions en portals de l'última remodelació sobre el 1880.A la masia es conserva documentació diversa d'interès històric i d'entre d'altres elements, un curiós dibuix del conjunt, amb tots els edificis, del 1857.Combina l'ús residencial amb el productiu (agropecuari), amb una activitat molt intensa.L'entrada al conjunt, a la tanca exterior, està rematada per corrons col·locats com a columnes.	85\|98\|94	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88571	La Masia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-5	RAFAT (1985) RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 149-152	XVII-XX	La casa, rehabilitada modernament, està en bon estat. Les tines estan en estat de ruïna	Masia amb un grup de tines. La masia forma un cos perfectament definit, sense que s'hi observin modificacions importants. És de planta rectangular i està dotada de coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una construcció gairebé prototípica. Destaca la uniformitat dels carreus de les façanes, la major part de pedra vista. Són de mida mitjana, amb tendència a ésser quadrats. A les juntures hi ha pedres més petites. L'edifici és auster i amb poques obertures. La façana principal, al SE, té un portal de punt rodó adovellat, una mica rebaixat, amb brancals de pedra, desplaçat a la dreta, i dos finestres quadrades petites emmarcades amb brancals de pedra. A la banda NE hi ha diverses cossos adossats a la casa, amb coberta a una vessant. La construcció més gran correspon a un estable, que comunica amb un porxo sustentat amb dues arcades. A 50 m al SE de la casa hi ha les ruïnes de l'antic edifici de les tines, totalment exempt, actualment en ruïnes. En total aixopluga vuit tines, agrupades formant una construcció típica allargada, molt alta, de planta rectangular. L'extrem SE de l'edifici està acabat de forma absidal. Les tines estan disposades a la banda de tramuntana d'un camí. Al costat NE, les tines (7 de circulars, i una vuitena adossada més petita) presentaven els corresponents barracons, amb les boixes, adossats els uns als altres i coberts a una vessant. Les parets estaven reforçades amb tensors de ferro. En un extrem hi havia el cobert amb la premsa. Les dimensions de les tines són variades: n'hi ha dues de dos metres de diàmetre, quatre de tres metres i dues més d'1'75 metres de diàmetre i quatre metres de profunditat.	08178-78	Massana. Pla de Cirera. Sud del terme	Aquest indret en època medieval (segle XIII) era ocupat per dos masos que s'anomenaven Coll de Cirera i, més endavant, el Coll del Gem. Formaven part de l'anomenat Lloc de Cirera. Coneixem, per un document de 1280, que a una de les cases hi havia un tal Arnau, mort el 1297. També hi ha notícies dels seu fill Bernat, a partir d'aquest any, casat amb Saura. Van tenir 7 fills; l'hereu, Bernat, es queda la casa. A l'altre mas del Coll hi vivia Cardona del Coll, casat amb Maimona Alarigues , procedent del lloc veí de Novelles. El 1369 els propietaris (família Bernat de Manresa) es van vendre als senyors de Rajadell totes les terres i drets que tenien al Lloc de Cirera. A causa de la crisi del segle XV aquests masos van quedar abandonats, però a les darreries del segle es tornaren a repoblar. El Coll del Gem va ésser reocupat per la família Xuriguera. Sabem que al 1531 Joan Xuriguera és hereu del mas Coll del Gem. Podria ser fill de Bartomeu i Isabel, els amos del mas Enveja. El seu germà Antoni es queda el Mas Enveja i el primogènit Joan assumeix el nou establiment del Coll del Gem. El 1546 el Joan te un litigi amb el batlle Gil Massana i el senyor de Rajadell Francesc de Cruïlles, i el 1547 es constata que el Xurigeura deu diners al Senyor. El fogatge de 1553 es indica que el titular del mas es Josep Xoriguera, ja que l'hereu del mas, Joan Xoriguera, està pres al castell. No s'expressa el motiu, però el més probable és que fos per deutes. Després queda lliure quan Cristòfol Montconill i Alfons (Toni segons Molins) Xoriguera paguen una fiança de 100 lliures a Guimar vídua de Francesc de Cruïlles, senyora del terme. Segons Rafat, Joan Xoriguera era fill de Josep Xoriguera, un dels 9 pagesos que convoca el 1529 el senyor del terme Francesc de Cruïlles per tal de tractar d'un cens. Però segons Molins (2020: 150), Joan es fill de Bartomeu i no parla de cap Josep. Joan Xuriguera es va casar amb Àngela del mas Soler de Camps i van tenir molts fills. Joan Xuriguera, el fill i hereu, es va vendre a gràcia Coll del Gem al seu oncle Antoni Xuriguera, hereu del mas Enveja, per 40 lliures. Antoni queda com possessor. El 1565 Joan Xuriguera va voler recuperar el mas que usufructuava l'oncle. A més de les 40 lliures de l'empenyorament, devia diverses quantitats als seus germans Magí i Pere i cinc lliures que havia bestret l'oncle Antoni per als funerals de la seva àvia. Tot sumat feien 90 lliures. Va vendre's a gràcia el mas a Magí Casanovas per 150 lliures, 90 de les quals van servir per cancel·lar els dèbits anteriors. El 1567 Joan Xoriguera va tornar a tenir problemes amb la justícia i es novament empresonat acusat de robar cinc quarteres i mitja de blat a Miquel Junyent de Vallòria. Per retornar el valor del robatori, Magí Casanovas, que habita el Mas del Coll del Gem i que li porta les terres a Xoriguera, es obligat a pagar un ducat (11 ducats?) com a part del deute. Casanovas s'ha d'empenyorar i deixa un tros de terra a Pere Mas (del Bisbat de Llemotges, per tant, un immigrant occità), amb un contracte de boïga. En altres fonts hem vist un altre occità, Domengo Montràs, vinculat a la casa. Mentrestant, Joan Xoriguera ha fugit del poble. Segons Molins (2020: 149-153), Joan Xoriguera, que residia a prop de Cardona, va cedir el 1582 els drets del mas Soler de Camps (la casa de la seva dona) a Magí Rovira a canvi de 300 monedes d'or (360 lliures). El 1581 un tal Joan Rovira havia fet testament mentre residia al mas Coll del Gem. Pero qui tenia el mas Coll del Gem, com hem vist, tot i que en penyora, era Magí Casanovas, que s'hi va instal·lar el 1565 i que actuava com si en fos l'amo. Segons Rafat, el 1570 Joan Xoriguera es ven al mas a Francesc Massana, veí seu, que estava recuperant i engrandint el Mas Cirera i les cases de l'antiga quadra de Cirera. Segons Molins (2020: 149-153), El Coll del Gem s'incorpora al patrimoni de Francesc Massana, però desconeix el com i el quan. El 1592 Francesc Massana demanda el seu veí del Mas d'Enveja per un litigi de terres davant el seu Senyor, Bernat Eimeric. En Massana va explotar el mas mitjançant masovers. El 1575 Massana va arrendar el mas tres anys a Joan Aguileres del mas Pujol. Es coneixen els noms d'altres masovers, mossos i estadants del Coll del Gem, posteriors. El 1589-90 s'hi estava Antoni Bonet, el 1592-93 Joan Martí, el 1602-05 Joan Braquet, àlies el Joan Xic i el 1608 Joan Vilaró. Francesc Massana va arrendar el 1614 la casa i les terres del Coll del Gem a Joan Bertran i Joan Alsina, àlies Clavell, per tres anys, pero van morir abans del termini. El 1628 l'estadant o masover era Andreu Alias i trobem per primer cop la casa anomenada la Masia d'en Massana, denominació que acabaria substituint el nom antic. El 1679 el masover era Toni Gener de Monistrolet. El 1713 Isidre Oller, el pubill del mas Massana, va signar un contracte de masoveria amb Jaume Genovès. Després d'ell per la casa hi han passat innumerables masovers, la majoria dels quals romanen en l'anonimat. Bonaventura Font, nat el 1689 i mort el 1769, va ser un d'ells. Entre 1726 i 1736 va estar de masover al Forn de Santa Llúcia i a partir de 1750 el trobem al Coll del Gem, on el seu fill gran, Joan, era masover. El seu fill Francesc, casat el 1785 a la capella de Sant Miquel del mas Massana, va ser el següent masover de la Masia. A finals del segle XVIII va arribar a La Masia la família Portella, coneguts amb el sobrenom de Masiets. Un fill cabaler d'Isidre Portella, mort el 1803, anomenat Agustí, va ocupar la plaça de masover de la Masia. L'hereu Francesc es va casar el 1826. Un bon dia els masovers es van acomiadar de l'amo del mas Massana i van anar-se'n a una altra masoveria, primer a Braquets i després al Peric. Llavors Joan Pinyot Sallés, de cal Claret, i la seva dona van entrar de masovers a la Masia del Massana abans de 1868. El 1943 Francesc Roca Cots, de Manresa, entra de masover a la Masia, substituint el masover anterior que es deia Moncunill. El tracte amb l'amo Joan Vila-Massana era a la sisena. El 1962 la família va deixar la masoveria per anar-se'n a la del mas Calvet de Guardiola, que oferia millors condicions d'habitabilitat, ja que a la Masia no hi havia ni llum ni aigua corrent. Posteriorment, el Massana va decidir menar ell mateix la terra. Posteriorment hi va fer obres i els darrers temps la casa, que segueix formant part de la propietat Massana, ha estat ocupada per diverses famílies d'estiuejants.	41.7118600,1.7094300	392636	4618590		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88571-foto-08178-78-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88571-foto-08178-78-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88571-foto-08178-78-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 44). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 39), amb el mateix nom: La Masia. Molins (2020:149) empra el nom antic: Coll del Gem. .Actualment es diu la Masia, però la casa correspon a una antic mas denominat Coll del Gem. El topònim s'ha conservat en una font situada al barranc que baixa de la casa: la font del GemTot i que els estructures semblen dels segles XVII-XVIII, el mas te un origen medieval.La dovella central del portal presenta un panot de ciment amb la següent llegenda gravada: R.F. 1944. Hi ha corrons a l'exterior.El mas es situa a la banda de ponent d'una terrassa, amb excel·lents vistes. S'hi albira perfectament el pla de Fals i la vall per on transcorre la riera de Rajadell, fins el pla de Bages: Sallent , etc. L'entorn proper està definit per una vegetació típica d'alzines i matolls.Destaca una gran alzina situada a 13 m al SE de la façana de la casa (fitxa 405).Les fotos de les tines del PEP 1993 constata el grau de deteriorament que han assolit un quart de segle després. En aquelles fotos es veuen clarament les estructures. Actualment l'edifici està molt més malmès.	98\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88573	Casa dels masovers de can Servitge	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers-de-can-servitge		XIX		Casa de pagès de grans dimensions de planta rectangular i amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa més dos pisos. A la part posterior té dos cossos petits adossats, d'una sola planta, a cada costat, i un garatge més modern a la banda de llevant. A la banda de ponent també hi ha cossos afegits. L'edifici esta concebut per ésser vist frontalment. La façana principal segueix un estil decoratiu, d'inspiració 'atlàntica', diferent del tradicional en construccions rurals. Segueix un esquema simètric en la disposició de finestres i balcons. Sobre la façana blanca, els elements decoratius juguen amb el maó vermell, la fusta i les baranes de ferro. A la planta baixa hi ha dos portals emmarcats en maó, amb una doble porta de fusta i vidre. Estan emplaçats a migdia (una mica al SE). Al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres (amb els ampits de maó vermell) i al segon pis quatre grans obertures amb arcada. Pel que fa a la façana posterior, només hi ha dues petites obertures rectangulars, simètriques, per planta (2 a la primera i 2 a la segona), 3 d'elles emmarcades amb maó. Aquí la planta baixa està sota terra. Les parets són fetes de maçoneria i les tres principals estan arrebossades de blanc, deixant a la vista els carreus de les cantoneres.	08178-80	Can Servitge o Vallformosa. SE del terme.	Aquesta era la casa on vivien els masovers de can Servitge	41.7144000,1.7617600	396994	4618808		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88573-foto-08178-80-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88573-foto-08178-80-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 52). Casa de Pagès adaptada com a segona residencia. La casa s' aixeca a pocs metres al NO de can Servitge, a l'altra banda de l'antic camí, que passava per la banda nord de can Servitge. A la part central de la façana hi ha un Sant Crist gravat en llautó i, a sota, un carreu amb la inscripció d'un any: 1882 (PEP 1993).	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88578	Cal Fontfiguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontfiguera	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 177-178	XVIII-XX		Masia de petites dimensions formada per la casa, un cobert i una nau moderna adossada a la casa. La casa ha estat bastant reformada externament. Gairebé s'hi han adossat dependències a tots els costats. El nucli central és de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana (partida per un mínim desnivell del sostre). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. A l'angle NO hi ha situada la nau corresponent a una granja, construïda amb totxo, que ocupa tot el sector posterior de la casa. La resta de dependències són cossos menors. A la dreta hi ha un cos afegit d'una planta i a una sola vessant, amb us de garatge. Fins i tot a la façana principal, a migdia, s'hi ha adossat un cos baix amb una terrat, que constitueix un porxo que aixopluga l'actual porta d'entrada, a l'esquerra, al capdamunt de 8 graons de totxo, i un altre espai obert a la seva dreta. Aquest cos adossat a la façana ocupa la crugia esquerra de la mateixa. A la crugia dreta hi ha un antic portal (la porta principal antiga, tal vegada), rectangular, amb una llinda (amb la data 1794) i brancals de pedra. Actualment la façana és arrebossada amb ciment, d'un color ocre. Les finestres són disposades força regularment. Només alguna conserva un ampit de pedra. A la part de migdia, a l'altre banda del camí d'accés a la casa, s'aixeca un cobert modern construït sobre la base de l'antiga pallissa. Al NE de la casa encara s'observen les restes d'un edifici rectangular que aixoplugava una tirada de set tines, i que estava separat de la casa per un estret corredor. Es conserva la paret exterior de l'antic edifici, que dona als camps. La construcció estava formada per diversos cossos adossats que s'allargaven a l'extrem de llevant del mas. Separada d'aquestes, hi havia la tina de l'amo, que era la més gran, que es conserva adossada a la façana posterior de la casa. Presenta una interessant rampa per accedir a la part superior.	08178-85	Massana. Camps de Fontfiguera. Sud del terme.	Font Figuera ha estat sempre una masoveria del mas Massana, a càrrec de masovers, construïda modernament. La data de 1794 gravada indica que la casa fou construïda a finals del segle XVIII. Però la casa va tenir un precedent: Can Gener, una casa propera, no localitzada. Els homes del mas Gener de Novelles de vegades s'anomenaven de Font Figuera, el que ens porta a pensar que aquell mas es podria trobar a la zona on ara s'aixeca la casa de Font Figuera. Molins (2020: 177-178) ens documenta els ocupants de can Gener, al segle XIV. L'esment més antic es de 1318, quan Pere Gener de Font Figuera va avalar un deute. El 1343 es documenten Mateu de Font Figuera i la seva muller Guilleuma. El 1463 el mas Gener encara estava habitat, però després el territori es despobla i no tenim més notícies de la casa ni dels seus habitants, però el topònim es manté viu i el 1575 l'amo del mas Enveja va cedir un bosc que limitava amb Font Figuera. Els primers masovers coneguts de Font Figuera són Joan Brunet i Rosa Tomàs, que hi eren el 1801. Posteriorment, coneixem els noms dels masovers posteriors (vegeu Molins, 2021: 177-178). A finals de desembre de 1909 l'amo Quirino Vila Massana va donar l'avís de comiat de la masoveria a Salvador Pujol i li va donar un any per desocupar la casa i la terra. Amb els diners que tenia estalviats el Salvador va comprar una casa a Manresa i un hort a la vora del riu, un terreny que després va ocupar l'empresa Pirelli. El 1910 hi havia nous masovers, Josep Torras Servitja i Mercè Sallés, de Castellfollit. El 1927 ocupava la masoveria la parella Joan Oliva i Josefa Oliva. El seu fill i hereu va ser el Melitó, nat el 1931. El Melitó i la Josepa van morir a Font Figuera i la vídua va marxar cap el 2014. Els Oliva van ser els darrers masovers i llavors els Massana va fer algunes obres a la casa (ensorrant la tirada de 7 tines adossades) i hi va posar llogaters. Els actuals van entrar el 2019. Les tines del mas s'utilitzaren fins els anys setanta del segle XX. Cada parcer tenia la seva tina. També hi havia la tina de l'amo, que havia de fer-se ell mateix el vi de la part que li corresponia de la collita. Cada tina era coneguda amb el nom que la identificava més clarament: tina xica, tina gran, tina de l'amo, i les tines dels parcers.	41.6994500,1.7129200	392906	4617208	1794	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 34), amb el nom de Fontfiguera. Segons Molins (2020:177), Mas Font Figuera. Al PEP 1993, citat com Cal Font Figueres.Masoveria del segle XVIII, amb significatives modificacions modernes que han alterat la morfologia original. Conserva una inscripció gravada en una llinda de la porta de la façana sud amb l'any 1794, sota una creu gravada. La casa ha estat molt modificada de dintre i de fora i el sol vestigi antic és el portal esmentat amb la data 1794 a la llinda. Adossades a la casa hi havia hagut un regle de set tines, actualment ensorrades, i una tina més gran, segurament per les parts de l'amo, adossada a la casa. Aquest conjunt de tines i tinois tenien especial interès. Les tines foren enderrocades per la propietat a mitjans de la dècada de 2010. El PEP 1993 incloïa una descripció de les tines, que es conservaven íntegres però que ja estaven llavors en un estat precari. La construcció estava formada per cossos adossats de diferents dimensions, la major part amb coberta a una vessant. Dues de les cobertes s'ajuntaven formant una doble vessant. En total eren set tines adossades. Una altra tina es trobava en el cobert de migdia. També existeixen tinois. Antigament hi havia una altra tina on ara hi ha la pallissa. La casa s'ubica al costat del camí de Rajadell a Castellfollit, en una zona força muntanyosa. Per arribar-hi cal sortir de Rajadell en direcció a Castellfollit del Boix i Can Junyent i arribar a can Massana. El mas està a uns 2 Km al SO de can Massana. Actualment té us residencial i també funciona com a granja. Conreus a prop.La font de Cal Fontfiguera, que es trobava prop de la casa , al camí de Servitge a Castellfullit, al costat del Torrent de l'Infern, prop del trencall que puja en direcció can Massana, va desapareixer fa pocs anys. Aquest font abastava d'aigua la casa, fins que va ser colgada i inutilitzada quan es va fer el nou camí d'accés en direcció a can Massana des del camí de Castellfollit, i que passa per Cal Fontfiguera.	98\|94	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88579	Cal Comallonga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-comallonga	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 280-82 Informació oral: Salvador Comallonga (PEP 1993)	XIX	Ha estat restaurada (2018)	El cos principal és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. La porta principal, orientada a SE, sota el balcó, es rectangular i presenta una sola llinda, molt gran. Algunes obertures, sobretot a la façana principal, són emmarcades amb carreus ben escairats, i d'altres són emmarcades amb maó. Presenta també un cos gran adossat a ponent, ara de pedra, amb dues plantes en la part mes llevantina i una a la part més ponentina, coberta amb una sola vessant, i un conjunt de dependències a la banda de llevant.	08178-86	El Daurell	Les dues cases (Cal Comallonga i Cal Camil·la o Vilaseca) foren construïdes a mitjan segle XIX, amb pocs anys de diferencia, en plena expansió del conreu de la vinya. Les famílies eren de procedència diferent, però amb els anys es van emparentar. Cal Vilaseca està assentada sobre terres que pertanyien al mas Braquets; cal Comallonga, sobre terres de cal Daurell. Els pagesos conreaven principalment vinyes del mas Braquets. Segons la documentació conservada a Can Comallonga, els contractes de la terra els obligaven a utilitzar les tines del mas Braquets, tot i que en molts casos les vinyes eren molt més a prop de casa dels parcers que no de la casa l'amo. D'aquesta manera l'amo s'assegurava el control de la collita i de la part que li corresponia, que solia ésser un terç. Segons Molins (2020:280-82), la casa fou aixecada per Josep Comallonga Soler, un fill cabaler de Jaume Comallonga de Sant Mateu de Bages, amb les diners de l'herència. El 1857, el propietari dels terrenys, Isidre Sallés del Daurell, li va vendre una parcel·la edificable de set canes de costat tocant a la casa de cal Vilaseca, i un hort de 14 x 14 canes. L'any de construcció ens la revel·la la inscripció de la llinda del portal: 'Casa de Josep Comallonga 1859' (es devia començar abans per que una de les teules de la teulada està gravada amb l'any 1857 en xifres romanes) Josep Comallonga es va casar amb Josepa Gras Ferrer d'Aguilar i va tenir abundant descendència. Tenia al mas Oliver una tina a mitges amb el Dot. A la seva mort, el 1882, el succeeix l'hereu, Francesc. Sa mare Josepa va perdre un plet per alliberar el seu fill Salvador del servei militar. El 1868 la casa s'anomenava cal Josep i el 1897 cal Jepet Mestre; que pel que sembla indica l'existència d'un mestre d'obres, però l'amo era pagès i no paleta. També se li havia donat el mal nom de Renistre. El successor Francesc Comallonga Gras va casar-se el 1896 amb Filomena Jubert de Fals, que motí jove, i en segones núpcies, amb Agnès Serra de Vallmanya. L'hereu serà Salvador Comallonga Serra. Es va casar amb Maria Calvet de cal Maginet però el matrimoni no va tenir canalla. Un germà, Damià, emigrà a Argentina i retornà a Rajadell, i amb els estalvis, es construí Cal Damià, la casa nova qui hi ha al costat de Can Comallonga. Després de la guerra, un altre germà, l'Isidre, també va emigrar a l'Argentina. El germà petit, Josep, va ser mobilitzat amb la quinta del biberó i va sobreviure a la guerra. Salvador Comallonga, com que es va significar durant el temps de la República, va ser inclòs en la Causa General i va estar un temps a la presó. El 1945, a mitges amb el seu germà Damià, van muntar una bomba elèctrica per fer arribar l'aigua a les dues cases des d'una font situada prop de la riera. Com que el Salvador no tenia fills, l'herència es va desplaçar cap als descendents del segon germà, el Damià.	41.7273400,1.7019000	392036	4620318	1859	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88579-foto-08178-86-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88579-foto-08178-86-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 22 Comallonga) (Al PEP 1993, citat com Cal Comallonga i Cal Vilaseca, en una sola fitxa amb Cal Camila). Forma part d'un conjunt format per dues cases de pagès, que no tenen continuïtat arquitectònica, anomenades Cal Comallonga, a llevant, i Cal Camila (abans Cal Vilaseca), a ponent (fitxa 176), una pallissa i d'altres construccions modernes, entre les quals un casa, del segle XX (1947), anomenada Can Demià o Damià (Catàleg de Masies 2014 num. 25), i altres dependències relacionades amb la cria de bestiar .Les dues cases de pagès (situades a pocs metres l'una de l'altra ) són típiques del segle XIX i segueixen una tipologia i unes proporcions molt semblants. A cal Comallonga es guarden encara les escriptures del moment fundacional de la casa i els contractes de la terra. En aquest indret coexisteixen diferents tipus de construccions amb horts, arbres fruiters, granja. .. Les cases estan situades a l'extrem meridional del pla de Daurell. Cal Comallonga es trobasituada a prop del cingle i gaudeix d'una gran panoràmica sobre la vall del Daurell. Davant mateix de les cases començà el pendís, amb nombroses balmes. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE.Hi ha una inscripció gravada a la llinda de la porta principal: CASA DE JOSEPH COMALLONGA 1859. Una de les teules de la teulada està gravada amb l'any 1857 en xifres romanes.L'escala interior arrenca de la part del mig de la casa i a mitja escala hi ha l'accés a una comuna adossada a la casa per la part nord. A la part de ponent hi ha un dipòsit o cisternaper a recollir les aigües pluvials. En algun moment de la seva història la casa va ser també coneguda amb el malnom, avui oblidat, de cal Renistre. L'hort de la casa és a baix, al vessantesquerre del torrent del Daurell.En el 2018 la casa estava sent objecte de rehabilitació. El 2020 hem constatat que la casa ha estat rehabilitada. Les parets son de pedra vista, sense rastre de l'arrebossat parcial que encara describia el PEP 1993. El cobert de ponent també ha estat refet amb pedra, sense el totxo precedent. Les parets externes del mas i de l'esmentat cobert adossat han estat decorats amb eines de pages, enclavades. A la façana posterior s'ha col·locat la llegenda Cal Comallonga mitjançant ferradures de cavall.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88581	Arada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada		XX		Arada complerta, amb el mànec i la rella, instal·lada amb caràcter ornamental sota la porta o arc cobert que dona a la plaça de l'església desde el carrer del Mestre Ramon Planes, a mà dreta, en una gran ornacina definida per un arc adovellat. La instal·lació està presidida per un escut de rajadell, de metall. A la part baixa, tocant el paviment del carrer, s'hi ha col·locat una tanca vella de fusta.	08178-88	Carrer Mestre Ramon Planes. Nucli de Rajadell.		41.7284600,1.7062700	392401	4620437		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88581-foto-08178-88-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020			98	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88584	Rectoria de Monistrolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-monistrolet	RAFAT, F (1985); (1986). 'Festa de Sant Sebastià' RAFAT, F (1988).	XVII-XIX	Les estructures portants són molt solides	Edifici adossat a l'església de Santa Maria de Monistrol (fitxa 13) destinat a l'antiga rectoria, formant ambdós un únic conjunt arquitectònic. L'edifici de la rectoria està compost per diversos cossos corresponents a fases d'ampliació successives. El cos més antic és el central, adossat perpendicularment a l'església i orientat en sentit nord-sud. És de planta quadrada i actualment consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a doble vessant (amb té el ràfec motllurat). Es tracta, doncs, d'una construcció de poca superfície i força alta, en consonància amb l'altura de l'església i del campanar. Els murs són molt ferms i mostren (sobretot a la façana de tramuntana) l'existència de diverses fases constructives. Crida l'atenció la varietat de carreus que composen aquesta façana: alguns de gran mida i d'altres amb desgast i patologies pròpies de la pedra molt antiga. Fora molt possible que aquests carreus pertanyessin a una anterior construcció romana, ja que hem pogut identificar material de reble d'època romana en el parament d'aquest mur. La rectoria fou l'esmentada construcció quadrada durant bastants anys. L'antiga entrada, que encara és visible interiorment, era per la banda de llevant; però queda inutilitzada en construir-se la torre del campanar. A les façanes posteriors hi ha obertures força grans emmarcades amb carreus. Posteriorment s'aixeca el campanar de l'església, adossat a l'angle NE. A la segona meitat del segle XVIII es construí una ampliació de la rectoria cap a la banda de ponent, molt estreta. Es la que presenta la porta principal de la Rectoria, amb brancals de pedra treballada i un arc escarser adovellat. Presenta dos pisos: el primer amb una petita finestra i un petit balcó, també amb brancals de pedra, i el segon, amb una gran galeria oberta. Més recentment encara se li adossà a aquest, a ponent, un altre cos, de totxo i ciment, que serveix com a garatge i magatzem. L'interior de l'edifici respon a una distribució força complexa i gens típica, en la qual es combina l'antiga estructura del cos antic amb la posterior ampliació. A dintre la casa hi ha una tina i un dipòsit d'aigua.	08178-91	Nucli de Monistrolet. E. del terme	El topònim de Monistrolet moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Aquesta antiguitat és molt possible en aquest cas, ja que hi ha indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana a Monistrolet. Es tractaria, doncs, d'una àrea relacionada amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Els orígens de l'església de Santa Maria de Monistrol es remunten al segle XI. Des del primer moment l'església va ser, igual que la de Sant Salvador de Vallformosa, parròquia. En aquesta època part de les terres de Monistrol pertanyien al terme de Manresa. La jurisdicció de les terres de la parròquia era en mans de la família Eimeric i de la Seu de Manresa. El 1576 la filla hereva dels Cruïlla (senyors de Rajadell) es casa Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció d'una sola família: els Cruilles Eimeric. El 1813, amb l'establiment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, Monistrol i Sant Salvador de Vallformosa s'integraren al municipi de Rajadell. La rectoria està composada d'un cos antic amb diverses ampliacions a llevant i ponent. Tenim datada l'ampliació de ponent: el 1760, gràcies a la inscripció de la llinda de la finestra, que també ens indica que fou obra del rector de la parròquia, Francesc Regués. Aquest rector, mort el 1779, està enterrat a la nau de l'església, segons la inscripció del vas..	41.7295400,1.7600800	396878	4620491		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88584-foto-08178-91-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88584-foto-08178-91-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88584-foto-08178-91-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 18), però també està classificada com AEA (Àrea d'expectativa Arqueològica).A la façana de llevant de la Rectoria hi ha una inscripció a una llinda de finestra (no documentada al PEP 1993). Una lectura aproximada seria: Fran (cvs?) (escut) Regu/ es Rector ce M L (?) / Fecit Anno r 60. Aquesta inscripció ens informa de que aquesta ampliació de la rectoria fou construïda el 1760 pel rector de Monistrolet Francesc Regués. Aquest rector seria el mateix que està enterrat a l'interior de la nau, atesa la inscripció del vas, que diu 'Aqui reposa el Reverend Francesc Regués Rector de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, mort el 8 d'agost de 1779'A la part exterior de la façana nord hem identificat entre el material de reble fragments de teula romana i dolium. Així mateix, hem trobat restes de ceràmica romana en un camp proper (fitxa 133)Enfront mateix de l'església i la rectoria hi ha el mas el Castell (fitxa 18). L'antic camí ral era possiblement una via romana que passava per Monistrolet. Actualment, el conjunt es troba encerclat per una reixa metàl·lica. L'església i la rectoria formen un conjunt de notable interès arquitectònic, amb precedents romans, que nucleava l'antiga parròquia de Monistrol.Tot i que les estructures actuals no són anteriors al segle XVII, l'edifici -com l'església- són d'origen medieval.Davant la rectoria se celebra anualment, el segon diumenge de maig, la festa major de Monistrolet (fitxa 212)	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88586	Molí de Dalt o Molí de l'Oli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-moli-de-loli	Informació oral: Iscle Font (1999)	XVIII-XX		Gran casa de pagès amb l'entorn enjardinat. Es tracta d'una construcció de grans dimensions, en comparació a la resta de cases del barri. Consta de planta baixa més tres pisos. És de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carerer perpendicular a la façana, orientada a migdia. El ràfec sobresurt notablement. Les parets són a pedra vista, irregular. De la construcció del segle XVIII no se'n conserva gairebé res; només algun tram de paret a la part posterior de la casa. La resta és obra del segle XIX, amb reformes interiors importants. Les façanes presenten finestres i balcons abundants, completament moderns. L'entrada a la casa es senzilla, amb brancals i dovelles de pedra, amb un arc rebaixat. Està centrada a la façana, però lleugerament situada a ponent. La planta primera presenta un balcó sobre l'entrada. La planta baixa i pis presenten finestres rectangulars a banda i banda de diversa mida. La segona planta està definida a la façana per un balcó-galeria amb tres finestres, que conecta amb una galeria coberta a la façana de llevant amb arc de mig punt i sostre a una sola vessant, que de fet constitueix un cos adossat. La tercera planta presenta una gran obertura amb balcó, amb dues fenestres estretes a cada costat.	08178-93	Barri dels Molins. Plaça del Molí, 2 (o Carrer escoles, 2)	El 1772 Ramon Font, que aleshores regentava el Molí de Baix, escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Moli de Dalt i de la Fassina. És possible que l'escriptura fos un reconeixement d'una situació de fet que ja venia d'alguns anys enrere. Aleshores, i durant força temps, la casa s'anomenava molí del Terrer. Hi havia una premsa i un molí d'oli. Diverses inscripcions en piques d'oli indiquen dates de finals del segle XVIII, època en que es devia bastir bona part de l'edifici. El 1851 (segons la llinda de la porta) es dugué a terme una ampliació molt important, sobretot cap a la banda de la façana principal, que va deixar la casa gairebé en les dimensions actuals. El 1975 s'hi afegí un últim pis. El Molí de Dalt va ser la segona casa de Rajadell i de les rodalies (després de l'actual botiga de l'Estació) que va tenir aigua corrent. La família tenia el dret reconegut de prendre aigua de la bassa del Molí de Baix. L'immoble segueix pertanyent a la família Font, una família arribada d'Occitània al segle XVI	41.7302300,1.7077900	392530	4620631		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		També fou coneguda com Can Serra, i actualment, can Fuster. Casa alineada al peu del camí ral, d'important significació històrica en el barrí dels Molins. Hi aixoplugava una premsa i un molí d'oli. El molí es conserva de forma molt fragmentària. La premsa, de gran valor, es conserva en molt bon estat a la part posterior de la casa, amb tots els elements, instal·lada a la mateixa roca. Es conserven quatre fragments de la pedra del trull, així com un gran cup de pedra. També hi ha inscripcions gravades en piques de molí amb les següents dates: 1788, 1778 i 17[?], i una altra a la llinda de la porta principal: PERA FONT 1851.Al darrera de la casa, on hi ha la premsa, hi ha diversos cobers adossats i altres dependències sota la roca. A la façana principal hi ha adossada una font moderna.A la casa es conserva documentació antiga de la família Font: un pergamí del segle XVII o XVIII referent a una finca de Castellfollit; una àpoca del 1709 en nom de Ramon Font, moliner de Rajadell; i un testament de Valentí Casajuana de 1818, entre d'altres .	94\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88590	Cal Pau de Bruqueses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-bruqueses		XVIII-XX	Rehabilitada els anys 2004-2007	Casa de pagès de planta rectangular, molt ben definida, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. És una casa certament gran, que consta de planta baixa més un pis i un segon pis que eren les antigues golfes. El material constructiu és la pedra, disposada de manera bastant regular. Actualment l'accés principal es a la façana NO, amb obertures simples, però sembla que la façana original es troba a la façana SO, mirant a Bruqueses. En aquesta façana es troba un portal amb un arc escarser adovellat de totxo, quasi pla, amb una inscripció a sobre. La finestra del primer pis té el mateix emmarcament. Però en realitat l'entrada original antiga es troba uns metres dins la casa (també es un portal molt simple), per la qual cosa cal suposar que l'actual façana es va superposar a l'antiga. A la meitat esquerra de la façana se li adossa un cos afegit, antigament un galliner, que ara s'ha convertit en una ampliació de l'habitatge, a una sola vessant, i de dos pisos. A la façana oposada se li adossa una tina (la boixa està a l'interior e la casa), i a la seva dreta, adossada a la tina, una construcció semicircular, oberta, amb un porxo que aguanta la coberta de teula, que antigament era per guardar el carro. La casa va ser totalment rehabilitada a mitjans dels anys 2000 (amb posterioritat al PEP 1993). La casa es va remuntar (les golfes ara són un segon pis) i també el cobert al SO. També es van modificar les obertures i els acabats. La casa manté la planta original i llueix pedra vista a totes les façanes, de gran qualitat. Davant la casa, a la seva façana SE, hi ha una gran plataforma d'obra i a sota s'hi ha construït cinc grans magatzems que tenen entrada (amb arc de mig punt) per aquesta banda SE.	08178-97	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	Es sap per notícies orals (Bruqueses i Cal Pau de Bruqueses) que aquesta casa de Cal Pau la va fer un familiar (un cabaler) de la casa de Bruqueses per independitzar-se d'aquesta (de nom Pau?), o be un parcer de Bruqueses, a finals del segle XVIII o al segle XIX.. Tal vegada era el Joan Cots de la Inscripció (Bruqueses era de la família Cots), tot i que aquesta podria correspondre a una ampliació de la casa feta al segle XIX.. La casa va pertànyer a Bruqueses fins a l'entorn de 2004, quan se la van vendre.	41.7509700,1.6729000	389664	4622978		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 55)Casa rural de bona factura, possiblement, de finals del segle XVIII o del segle XIX, totalment rehabilitada al segle XXI.. S'ubica sota un pendís, en una petita esplanada, prop d'un torrent, amb camps conreats a l'entorn. Es pot anar per dos camins. Des de Fonollosa prendre el camí cap a Can Biel des del Pinyer. Després de cal Biel, es troba cal Pau, en una posició enclotada. Des de Rajadell cal arribar a la casa de Bruqueses per la vil·la romana de sant Amanç i Cal Quius. Des de Bruqueses el cami fins a Cal Pau amida uns 800m.Sobre el portal de la façana SO hi ha una inscripció que posa FC i una data il·legible gravada, però que seria del s.XIX (18...). Segons l'actual propietat, FC correspon a Francisco Cots. Els Cots eren la família de Bruqueses.Actualment a Bruqueses s'hi va per carretera, però existeix un camí directe a Bruqueses, a ponent. A l'entorn la casa hi ha una petita bassa, i una pica per la mula.A l'interior de la casa hi ha una pica d'oli i un dipòsit d'oli.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88591	Can Gallifa o La Noguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa-o-la-noguera	<p>GASOL, J. M. (1974). Caja de Ahorros de Manresa (1863-1973). Historia de una institución centenaria. Manresa . Pp . 279. Catàleg de Msies i Cases Rurals de Rajadell. 2014 Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p>	XIX-XX		<p>Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu.</p>	08178-98	Monistrolet.. E. del terme.	<p>La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista 'Manso Noguera'). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic.</p>	41.7252400,1.7668800	397437	4620005		08178	Rajadell	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-3.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-09 00:00:00	F. Xavier Menéndez OPC 2017-20	Ignasi Oms, Alexandre Soler i March i Marcel·lí Coquillat.	També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista.	105\|98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88592	Nucli antic de Rajadell o el Veïnat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-rajadell-o-el-veinat	RAFAT, F (1988). RAFAT, F (1989). 'Festa de Sant Sebastià' MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 33-135.	XVIII-XX	Les cases presenten un aspecte cuidat i unes estructures ben conservades, amb restauracions respectuoses	Conjunt de carrers i cases que s'agrupen a l'entorn del castell i de l'església parroquial de Rajadell i que conjuntament amb l'eixample que es conformà posteriorment cap a migdia, conformen el nucli urbà antic de Rajadell i el principal del municipi. Podem dividir el nucli en dos sectors: el desenvolupat a l'entorn de la plaça de l'església, davant l'església i al peu del Castell, fins la plaça de l'Era, i el desenvolupat des de la Plaça de l'Era cap el sud, seguint el carrer Major. El primer sector està definit per un pujol arrodonit, definit entre el Torrent del Daurell, a ponent, i el Torrent de l'Enfilat, a llevant, abans de desguassar els dos a la Riera de Rajadell, que limita el puig pel nord. Al cim s'hi emplaça el castell, i a sota, a llevant, l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Al mig es troba la plaça de l'Església, amb un conjunt de cases que són les més antigues del nucli (segle XVIII). De la plaça surt un carrer, el carrer Mestre Ramon Planes, en direcció sud, fins la Plaça de l'Era. A ponent també hi ha el carrer o pujada del Castell. A mesura que avancem en direcció sud, les cases són més modernes. El segon sector està definit, a partir de la Plaça de l'Era en direcció sud, sobre un esperó estret i allargat també entre els dos torrents, de manera que presenta forts desnivells a cada costat. Al mig de l'esperó es situa el carrer Major, de nord a sud, amb cases a cada banda. Els darreres de les cases estan definides, a ponent, pel camí del Torrent de Daurell, i a llevant, pel passatge de l'Ajuntament, i més a llevant encara, pel carrer de la Font. Al final, el carrer Major es bifurca, i a llevant, a través del carrer del Pla, mena al Pla del Junyent, i a ponent, segueix una carretera cap els Plans de cal Balard. Quan més avancem cap al sud, més modernes són les cases. En aquest sector són del segle XIX. En diverses fitxes es detallarà la descripció dels diversos sectors, carrers i places del nucli antic, de forma específica. Les cases segueixen un model rural popular, amb pocs trets compartits i forces variacions individuals. No es pot parlar d'un model definit o comú de casa. L'alçada dels edificis és potser el tret més uniforme. La majoria de les cases són unifamiliars. En general els habitatges són entre mitgeres, de planta baixa més un pis. Els darreres de les cases d'ambdós sectors presenten diversos nivells, de manera que les façanes que donen al carrer principal i a les places presenten planta baixa i una o dues plantes, però en realitat algunes aprofiten els pendents del terreny i presenten més plantes soterrades, que s'aprecien a les façanes posteriors, que cobreixen i aprofiten el pendís. El material dominant és la pedra. Tanmateix, es tracta de pedra sense treballar i de tipus divers (conglomerat i sorrenca indistintament) . En conseqüència, els paraments són força irregulars. També hi ha algunes parets (sobretot posteriors) fetes de tova i de tàpia. La diversitat arquitectònica és nota més en els acabats: obertures amb llindes de pedra, amb llindes de fusta, i d'altres emmarcades amb maó. En general s'observa una abundància de balcons i galeries, tant davant com darrera les cases. La majoria de les cases són entre mitgeres i estan alineades formant carrers. L'urbanisme, però, no és estricte. El carrer Major està definit per cases unifamiliars entre mitgeres que formen un carrer força estret que té una amplada d'uns 5 m. Les cases es repeteixen uniformement i tenen un pis i planta baixa a manera de botiga i magatzem, i estan cobertes amb teulada a doble vessant. Però al nucli també s'aixequen algunes cases aïllades a la placa de l'Era i a la pujada cap al castell. L'urbanisme de Rajadell segueix les línies marcades per l'orografia, sense seguir cap esquema predeterminat. En general, els carrers tenen un traçat pla. El casc urbà es situa en un pla molt limitat, ja que ocupa una franja estreta vorejada per terrenys amb pendent cap a les rieres.	08178-99	Nucli de Rajadell	La formació del nucli urbà de Rajadell és molt tardana: és del segle XIX. L'any 1641 la gent de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria encara vivien tots en masos isolats. A l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església parroquial. Des del segle XVI hi havia una plaça, segurament l'actual plaça Major, davant de l'església, on era costum que es reunís una mena de consell convocat pel batlle i format pels jurats i la gent del poble. L'assemblea tractava els afers generals i assistia a les cerimònies que es celebraven quan un nou senyor prenia possessió del terme .Si hem de fer cas de les inscripcions de llindes, és a l'entorn d'aquesta plaça que s'aixequen les primeres cases: Cal Sastre de Baix (1713) i Cal Sord (1728). Cap a finals del segle XVIII els senyors del castell i del terme (els Pignatelli) iniciaren una nova política que afavoria l'establiment de famílies a la zona propera al castell, potser per estimular el conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra d'uns 60 per 40 pams de la seva propietat 'para edificar casa', situat on avui s'aixeca l'actual poble, i un altre tros més petit per fer-hi un hort, a prop d'una riera. Com a contrapartida l'arrendatari pagava al castell un cens gairebé simbòlic. Aquestes mesures van tenir un efecte escàs en un primer moment (comptem només tres llindes amb data de finals del segle XVIII) i queda aturada durant la guerra del Francès. A mitjan segle XIX, l'activitat constructiva es revifa, sobretot entre 1857 i 1881.De 1852 a 1857 es passa de 12 a unes 30 cases. Al 1857 es té notícia de 9 cases noves (els propietaris són dos pagesos, dos fusters, dos paletes, un traginer, un ferrer i un rajoler). Aquestes cases constitueixen la base de l'estructura del poble. Durant el període de 1876 -1881 (els anys precedents a la fil·loxera), l'activitat constructiva es dispara. Es van aixecar un total de 22 cases. Els oficis dels propietaris eren: pagesos (10), ferrers (3), propietaris (2), un botiguer, un estanquer, un traginer, un fuster, un sastre i un resident d'ofici desconegut. A finals del segle XIX, per tant, l'estructura bàsica del nucli urbà de Rajadell queda pràcticament fixada. Al anys setanta del segle XX l'Ajuntament va promoure un canvi d' imatge del poble amb l'eliminació dels arrebossats a favor de les façanes a pedra vista, per tal d'aconseguir un aire més 'rústic'. Molins fa un estudi detallat de cadascuna de les cases del nucli antic, que ell denomina El Veïnat, (Molins, 2020:33-135)	41.7286500,1.7063600	392409	4620458		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88592-foto-08178-99-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88592-foto-08178-99-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		El nucli antic també s'anomena el Veïnat. El poble s'assenta sobre un altiplà allargassat que va des de la plaça de l'Església en direcció al carrer Major, flanquejat per tres rieres: el torrent de Daurell, la riera de Rajadell i el torrent de l'Enfitat. Entre el poble i les rieres el terreny acusa desnivells pronunciats, amb vegetació abundant. Aquest aïllament constituïa la defensa natural del castell, que presideix el nucli de Rajadell.Al nucli de Rajadell no s'hi ha construït de nova planta. Totes les cases són originàries dels segles XVIII (al nord) i XIX (al centre i al sud) i exteriorment conserven un aspecte tradicional. Als anys setanta del segle XX l'Ajuntament va adoptar el criteri (discutible) de fer eliminar els arrebossats i avui la pràctica totalitat de les façanes són de pedra vista. D'altra banda, les cases, durant el segle XX, han patit reformes, com alguns sobrealçats i d'altres modificacions de les façanes. Exteriorment, les reformes intenten imitar l'estil tradicional, amb un encert desigual. Les façanes posteriors són les que s'han conservat més intactes. Els interiors han patit reformes més dràstiques. Algunes cases conserven encara voltes a la planta baixa, però en general són pocs els elements tradicionals que han sobreviscut. No hi ha grans edificis que sobresurtin del conjunt general, excepte la Casa Torres Aymerich (fitxa 119). Les cases es descriuen a les fitxes específiques de places i carrers (100, 181-186). Tambe s'ha fitxat apart la Tina de cal Sussanna (fitxa 87) i la de Cal Negre (fitxa 88).El nucli urbà de Rajadell conserva pràcticament l'estructura i les cases originaries del segle XIX. El poble presenta un ambient molt endreçat, amb una arquitectura de tipus popular. Pràcticament la totalitat de les cases són habitades. Antigament al nucli de Rajadell hi havia, igual que als masos, un bon nombre de tines. Les que estaven integrades a les cases s'han destruït en la seva majoria o bé s'han aprofitat per fer-hi dipòsits. També n'hi havia que formaven barracons a part, separades de les cases per un passatge. Per exemple al passatge de darrera el carrer Major. Actualment, només queda una d'aquestes tines, al cobert de cal Negre (fitxa 88).Moltes cases presenten a les pedres de les llindes de portes i finestres inscripcions gravades amb anys de construcció i noms dels antics propietaris.Els carrers llueixen faroles tradicionals d'imitació fixades a les façanes com a enllumenat públic.Les coordenades corresponen a la Plaça de l'Església	98	46	1.2		7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús