Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90147 | Mostra de productes de la terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-productes-de-la-terra | XXI | <p><span><span><span><span><span>Des del 2012 es realitza cada any una mostra de productes de la terra. <span>Inicialment, la mostra anava al voltant de la producció del safrà, un producte que a Rajadell va ser molt important en època medieval i que ara gairebé està desaparegut. La mostra integra diverses activitats dins el nucli urbà. S’hi troben productes local, s’hi fan xerrades tècniques, temàtiques, tallers, actuacions, degustacions, concursos, etc. Actualment la temàtica canvia d'any en any.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08178-423 | Nucli antic | <p>Aquesta mostra té poca antiguitat, des de 2012, però està fortament arrelada. </p> <p><span><span><span><span><span><span>La celebració coincidia amb la Pasqua, però les dates solen variar. No</span>rmalment es fa a la primavera, però hi ha hagut algun any que s'ha fet al setembre per logística municipal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7281700,1.7180100 | 393377 | 4620390 | 2012 | 08178 | Rajadell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/90147-iv-mostra-rajadell16pagina2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | P. Barbado | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88916 | Estructures de pedra seca prop de la font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-de-pedra-seca-prop-de-la-font-del-forn | El bassa del pou està enrunada. Els horts estan ben conservats | Conjunt d'estructures de pedra seca , Hi ha dues plataformes per a horts, aixecades amb marges de pedra seca, i amb escales de pedra. Uns metres abans, venint de Els Molins, hi ha un pou, cobert, amb porta (actiualment tancada), amb una pertita bassa adossada. Uns metres després, sota la Font del Forn, a la dreta del cami que hi puja, hi ha una estructura de pedra seca. Coberta amb volta, encastada al terreny, i amb porta. | 08178-422 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7279600,1.7134900 | 393001 | 4620372 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88916-foto-08178-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88916-foto-08178-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquestes tres estructures es troben a la pista que mena des del pont del Ferrer a la font del Forn (fitxa 174), des dels Molins (Camí dels Molins), per sota del Mas El Forn (fitxa 66) i de la carretera, i també per sota de la riera de Rajadell (el camí es paral·lel a la riera, pel costat sud). Es una mostra representativa de construccions en pedra seca que sovintegen a Rajadell. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88915 | Barri de les Casetes- sector Camí de Can Torrel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-casetes-sector-cami-de-can-torrel | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 284-304 RAFAT, F (1988) | XIX-XX | En general, les cases es troben en bon estat. | Barri o conjunt urbà que consta d'un grup de cases disperses, en un altiplà no lluny del nucli antic (el Veïnat) i davant del barri de l'Estació (a l'altra banda de la riera de Rajadell i de la C-25), disposades al costat de dos camins: el camí de Valldòria (actual camí de can Torre), que passant per Braquets du a Valldòria i a Can Torre (El Racó- Muntalar), i el camí del Daurell, que mena al congle del Torrent del Daurell. Hem dividit el conjunt en dos fitxes: les cases disposades a l'entorn del Camí de can Torra (fitxa 421) (principalment 3) i les disposades més amunt, al punt on trenca el camí que va a cal Daurell, més agrupades i alineades (fitxa 102) Al sector del camí del Daurell les cases solen ser entre mitgeres, més o menys alineades. La disposició urbanística del barri nio és coherent. Les cases formen una agrupació més o menys fortuïta, disposades a l'entorn d'uns eixos, que són el camí de Valldoria i el camí que va a cal Daurell, desdoblat en dos passatges, el camí del Daurell i el carrer dels Magraners, a banda i banda de l'illa de cases, que solen tenir porta pels dos costats. El camí de Valldoria en aquest tram és pavimentat. La tipologia, les dimensions i les altures de les construccions són desiguals. En general són edificis moderns, alguns dels quals han patit reformes substancials, amb solucions arquitectòniques diferents, cosa que dóna un aire miscel·lani al conjunt, i a on també s'ha edificat alguna casa de nova planta. Les construccions són de pedra, majoritàriament de pedra vista, com a la resta del terme. En el seu estudi, Molins (2020:284-304) descriu de forma individualitzada 7 cases, que tenen més de 100 anys: Cal Ton, Cal Salles, Cal Jan Teuler, Ca l'Isidre, Cal Maginet, Cal Trilla i Cal Mariano. El PEP 1993 destaca de tot el conjunt les cases següents: cal Trilla, cal Teuler, cal Roig. | 08178-421 | Barri de les Casetes | Aquest sector del barri (o proper al barri) de Les Casetes és originari de la segona meitat del XIX. Es tracta d'una llenca de terra, propietat del Mas Braquets, que baixava a la riera i limitava, a llevant i ponent, amb les terres del Daurell i del Peric. En aquesta zona a finals del segle XIX s'hi van fer les cases Masiets, Masfred i Quimet. D'acord amb Molins (2020,299-304), l'11 de desembre de 1884, Marcel·lí Braquet va establir quatre parcel·les per edificar cases: a Francesc Masfred (Cal Masfred), a Joan Portella (Cal Masiets), a Joaquim Font (Cal Quimet) i a Pere Sagristà. Les parcel·les anaven des del camí fins a la riera, on s'hi van fer els horts. El tal Sagristà no va edificar i la parcel·la va retornar a Braquets. Segons Molins (2020,299-301), Cal Masfred ja estava construïda abans de l'establiment, per acord verbal amb la propietat. Es conta que en la construcció de la casa hi va treballar tota la família, carretejant rocs sota la supervisió d'un mestre d'obres. L'any de la construcció és l'indicat en la llinda, gravada amb la inscripció FRANCISCO MASfRED ANO 1882. La casa, popularment es va anomenar cal Massa Fred o Masfred. Després el Francesc Masfred va construir un galliner adossat a la casa i una pallissa a l'altra banda de l'era. A l'hort va excavar un pou i més endavant hi va posar un molí de vent per bombar l'aigua fins a dalt de la casa. Francesc Masfred Suñer era de Sant Pere Sallavinera. Estava casat amb Antonia Devant. Al 1853 la família es desplaça a Rajadell i al 1860 vivien a Can Morros, i posteriorment, a la masoveria de Parcerisses. Francesc mor el 1894 i el succeeix Josep Masfred Davant, que s'havia casat amb Cecília Guilella el 1886. Josep compra el 1910 Cal Ton, pel seu fill petit, Josep. El pare mor el 1914 i hereta la casa el seu primogènit Francesc Masfred Guilella, que es casa el 1916 amb Elisa Vilalta Guilella, la seva cosina del Prim. El 1931 rep com a herència de la darrera mestressa del Daurell el Mas Daurell (amb les poques terres que quedaven). No eren família; li va deixar en agraïment a que l'havien atès i acollit quan estava malalta. Una de les filles de Francesc i l'Elisa, la Lurdes, va heretar Cal Masfred el 1953. Aquesta es va casar el 1954 amb Albert Cisteró, família que mantén la casa. Segons Molins (2020,301-03), Cal Masiets es denominava així pel sobrenom de l'avi de Joan Portella, el que es va fer la casa, que fou Agustí Portella, el Masiets, masover de la Massana (després de Braquets i del Peric). Joan era fill cabaler de Francesc Portella, que vivia a Cal Pixafont (segurament Ca l'Isidre), a Les Casetes. El 1876, l'amo de Braquets, abans de vendre-li la parce.la per fer la casa, ja li havia venut un tros de vinya a rabassa. El Joan es casa el 1877 amb Francesca Fossas. Per garantir el dot hipoteca la vinya. El 1893 Joan Portella va donar d'alta a l'Ajuntament la nova casa. Podem deduir la data de la construcció per la inscripció de la llinda del porta (1882). Joan mor el 1896 i la casa passa al fill Ramon Portella Fossas, nat el 1878. Es casa el 1910 amb Marcelina Quius, de cal Quius. Hereta la casa el fill Joan Portella Quius (1918-2006), casat el 1951 amb Montserrat Morros, filla del mas Morros. El Joan va mantenir i reparar la casa. No va tenir fills i la seva herència va ser per a l'únic net, Jordi Soler Quan es van casar van anar a viure a la caseta que Isidre Soler havia construït en el terreny annex a cal Masiets. El 2007 van modernitzar i ampliar la casa. Segons Molins (2020,303-304), Cal Quimet era la casa que va construir-se Joaquim Font, alies Quimet, després de comprar la parcel·la el 1884. La casa va tardar uns anys més a construir-se, com indica la llinda del portal (1889). La casa surt per primera vegada com a can Quimet en el padró de 1897, quan era habitada per Joaquim Font Serra (47 anys), la seva muller Antònia Casas (32) i quatre fills. Van arribar de Fals cal el 1881. La família era pobre. El Quimet mor el 1923 i la casa queda per l'hereu, Joan Font Casas, que es casa el 1919 amb Elvira Junyent. El 1932 la família van marxar a viure a Barcelona, on havien trobat una porteria.. Van posar la casa a lloguer, i va tenir diversos llogaters. La propietat va passar a Enriqueta Font Junyent, no per herència sinó per compra als pares. | 41.7316500,1.6962900 | 391576 | 4620804 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88915-foto-08178-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88915-foto-08178-421-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Barriada formada per habitatges rurals de finals del segle XIX al llarg del costat de tramuntana del camí de can Torra (o camí de Valldòria). És un conjunt poc unitari, que conforma les primeres cases del barri de les Casetes (o cap a les Casetes, si considerem aquest sector com no integrant de les Casetes)Algunes cases presenten inscripcions a les llindes de les portes de les façanes: - Cal Masfred (núm. 15 ): FRANCISCO MASFRET ANO 1882- Cal Quimet: Juaquim Fon 1881 - Cal Massiets: 1882 (amb una creu sobre el calvari ente 18 i 82La foto 2 correspon a can Quimet i la 3, a Can Masfred.La primera casa Can Quimet (que en realitat son dos cases) esta identificada com Can Mateu i Can Roig pel PEP 1993. Actualment una d'elles està retolada com Can Mateu. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88914 | Presa de can Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-can-gallifa | XX | <p>Presa que regula el cabal de la Riera de Rajadell, caracteritzada per un mur d'obra no gaire alt, atalussat. En direcció nord origina un considerable embassament allargat. Vers el sud continua la Riera .Al costat hi ha una caseta de d'on es controla el mecanisme. Es de planta rectangular i està bastida amb carreus polits de bona factura. Presenta, a migdia, una porta rectangular a la que s'accedeix per unes escales.</p> | 08178-420 | Monistrolet. NE del terme. | 41.7270100,1.7596100 | 396835 | 4620211 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88914-foto-08178-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88914-foto-08178-420-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica a 110m. al nord del pont que supera la Riera de Rajadell en el camí que va de Can Gallifa a Can Servitge, travessant al cap de poc la via del tren pel Pont Nou i passant més endavant pel Molí de can Gallifa. S'hi accedeix seguint la riera al nord per la riba dreta. Les fotos 2 i 3 extretes del blog de Vicenç Camperol. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88912 | Barraca prop de can Senen 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-2 | XIX-XX | Enfonsada | Petita barraca de planta circular totalment enfonsada | 08178-418 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7017700,1.6870300 | 390756 | 4617498 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88912-foto-08178-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88912-foto-08178-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està al costat del camí de cant Torra, a 70m. al sud del Senen i a 85 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88911 | Barraca prop de can Senen 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-1 | XIX-XX | Sembla que recentment (2021) s'ha netejat l'entorn de bardissa. | Barraca de vinya de planta circular. Construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada a un marge. La porta presenta una gran llosa plana com a llinda,. De fet, frega el marge, a la dreta. La coberta de falsa cúpula està en bon estat. Dotat d'un ràfec de pedres planes volades. | 08178-417 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7016000,1.6865900 | 390719 | 4617479 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està en el marge d'un camp de conreu, a 80m. al sud del Senen i a 90 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88910 | Forn o teuleria de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-o-teuleria-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 230-31</p> | XIX | L'estructura està perfecte. Entorn descurat i alguna vegetació a l'interior | <p>Antic forn de teules conformat per un edifici de planta quadrada fet amb parament de pedra seca a l'exterior i amb una gran cambra a l'interior folrada amb rajola. Les pedres cantoneres son de mida molt gran. Els paraments, gruixuts, conserven a sobre part de la coberta de teules, a una vessant. L'entrada es situa al parament NO. Es molt ample i actualment está barrada per una tanca de reixa. No hi ha cap altra obertura a l'edifici, excepte la boca del forn, que s'adivina a la paret NE, a una cota molt baixa, per sota la cota de l'entrada al forn.</p> | 08178-416 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:230-31), Francesc Parcerisas Marsinyach, amo del Mas Parcerisses, va construir o reformar la teuleria el 1809. En una cantonada del pati de la masia hi ha una pedra datada amb aquell any que havia estat a la teuleria. Aquest forn d'obra va funcionar fins a principis del segle XX (tal com documenta una fotografía publicada a Molins 2020:231)</p> | 41.7067900,1.6820500 | 390350 | 4618061 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Es troba a uns 190 m al SO de la casa Parcerisses, al costat d'un camí. Pocs metres a sota, hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88909 | Font de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 232</p> | XX | No funciona com a font. Entorn descurat. | <p>Antiga font en desús composta per unes estructures que folren la roca amb un gran mur o marge. Aquest presenta dues obertures que donen accès a dos espais sota el rocam, separades per un muret interior. La de la esquerra, quadrada, està barrada per una reixa. La de la dreta és una obertura en forma d'arc escarser. Davant hi ha una gran mola de molí que fa les funcions de taula. A la dreta es veuen unes escales de pedra que duen a un camí i a un forn de teules (fitxa 416)</p> | 08178-415 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:232), Josep Playà Moncunill, el nou amo del Mas Parcerisses des de 1896, i que exercia de metge a Manresa, va fer excavar el 1911 una mina a la font i va arranjar l'entorn convertint-lo en un lloc molt adient per a fer-hi fontades.</p> | 41.7072800,1.6819500 | 390342 | 4618116 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta font no raja des de fa més de 15 anys. Es situa a 180 m.al SO de la casa de Parcerisses, a 30m del camí (a la dreta) que connecta amb el camí de can Torra. La gran mola de molí que fa les funcions de taula va ser instal,lada com espai d'esbarjo pels amos de Parcerisses. Antigament s'hi feien fontades. A la foto del PEP 1993 s'hi veu una tercera obertura en el mur, a l'extrem dret. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88908 | Font de la Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batzuca | XX | En estat d'abandó i força emboscat | Font i petita bassa o resclosa per entollar aigua, feta de pedra, sota una petita bauma, que estava folrada per un mur de contenció (es conserva una part). La font era al peu de la bassa (de fet, la deu era una petita cascada que plorava per la bauma). Hi ha restes d'una canalització en direcció al torrent (amb estructures conservades de la coberta de lloses). | 08178-414 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | 41.7070200,1.6888300 | 390914 | 4618078 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Està al Torrent de can Xic (mes endavant Torrent de can Torra). Es troba més aprop de Cal Caseta, a l'altra banda del torrent (està a 85m al NO, comunicada per un cami) que no de la Batzuca, que es troba a 190m al NE.Segons informacions orals, hi hauria una altra font aprop, que raja de tant en tant.Molins (2020) explica que les cases de Can Xic, Can Montfort i La Caseta regaven els horts, amb permís del Parcerisses, amb les aigues de la Font del Sabellà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88907 | La Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batzuca | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 209-210 Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs de càrrega són de pedra de bona qualitat (especialment a les cantonades) i estan arrebossats, amb alguns afegits de ciment. Les obertures estan enreixades. Actualment, la casa presenta dos accessos, un a migdia i un a tramuntana. l'edifici mostra dues parts diferenciades. La part antiga és la de migdia. La façana combina arrebossat i pedra vista, amb carreuons de bona factura, i presenta una porta rectangular amb una llinda de llosa i brancals arrebossats. A sobre llueix una balconada i finestres amb muntants i llindes de rajola. Potser corresponen a les reformes que va fer en Casajoana de l'Oliver el 1934. Al costat de l'actual porta, més recent, s'endevina l'antic portal, actualment tapiat amb la llinda gravada amb l'any 1851. La façana nord està arrebossada i presenta un portal centrat rectangular estret amb brancals de rajola i amb un balcó a sobre. Als baixos de la part moderna hi havia hagut la quadra i s'hi pot veure la menjadora restaurada. El primer pis estava dedicat a habitatge i en un extrem del balcó de la part nord s'ha conservat la caseta de l'antiga comuna. Hi ha alguns coberts moderns adossats als costats (a llevant i ponent; el de llevant, un gran taller i garatge, es molt gran i fou construït fa uns 10 anys). | 08178-413 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | Casa del segle XIX, a la que els afegits moderns desvirtuen la fesomia original. La denominació més antiga de la casa és la Caseta de l'Oliver, però en un document de 1852 ja se l'anomena Vetsuca de l'Oliver, un nom ben estrany que no surt en cap diccionari però que apareix a Rajadell en altres cases a mitjan del segle XIX. El 1860 la Caseta de Parcerisses s'anomenava també Betsuca de Parcerisas i la Casa Nova de can Torre era la Betsuca de can Torre. Pot ser que betzuca signifiqués una caseta de nova construcció vinculada a una masia principal (Molins, 2020:209). La casa pertanyia als amos del mas Oliver i estava ocupada per llogaters. Com que està al costat llevantí del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, és clar que pertany als dominis de Ca l'Oliver. Potser la van fer construir els amos, o tal vegada fos la casa d'un parcer i que passés a poder de l'amo en abandonar aquest la terra. Segons Molins (2020:209-10), els primers habitants coneguts de la Caseta de l'Oliver són Josep Calvet, la seva dona, els seus fills i altres persones (notícies de 1837 i de 1842). Entre 1848 i 1850 s'estava a la Caseta el matrimoni Jaume Braquets i Maria, i entre 1852 i 1863 els ocupants eren Salvador Casanovas, un fadristern de l'Oliver i la seva muller Maria Anna, entre d'altres. El 1868 hi vivien, aparentment, dues famílies: la de Salvador Serra Prat i la de la vídua Maria Puig. A l'entorn de 1870 s'hi instal·là Francesc d'Assís Centelles Vila amb la seva família, procedent de dels molins de Querol de Camps. Pertanyia a una branca lateral dels hereus Centelles de Sant Amanç. El 14 de maig de 1885 es va casar a l'església parroquial amb Maria Mas, de Claret de Figuerola. La seva llar va ser la Betzuca. El més gran dels fills i hereu, Joan Centellas Mas, es va quedar la casa. Es va casar el 1913 amb Mercè Casajuana Servitja, filla dels masovers del Cortès. Van tenir molts fills. L'hereu, Joan, nat el 1914, es va emboscar durant la guerra civil i va morir de malaltia. Les noies de la Betzuca tenien fama de ser dones de caràcter i tres d'elles van entrar de joves en diferents cases de Fals. El 1923 la Betzuca acollia dues famílies, una a cada pis. Una d'elles era la família Centellas i l'altra estava formada pels germans Gabriel, Margarida i Isidre Masferrer Munt i el jove Antoni Casanovas Torra, un fill de l'Oliver. El 1931 l'amo de la casa, Ignasi Casanovas de l'Oliver, va demanar a Joan Centellas que abandonés la casa, però s'hi va negar. Es diu que el 1934 l'amo va ensorrar part de la casa, que estava molt malament, i la va refer. Llavors va canviar els tractes amb els llogaters i els va exigir un lloguer més alt. Mercè Casajoana, ja vídua, va seguir a la casa fins la seva mort. La casa va quedar uns anys buida i després fou comprada per Francisco Rico Escobar i Maria Jesús Laborda Heredia. Aquests, el 1987, se la van revendre a dos matrimonis, que pujaven a la casa els caps de setmana, i aquests la van vendre, el 1994, a l'actual propietari. La inscripció que proporciona una llinda reaprofitada que du la data 1851 es difícil d'interpretar, per que sembla que mostra un cognom, Lomas, que no concorda amb els ocupants de la casa. | 41.7081100,1.6908400 | 391083 | 4618197 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | El nom és La Betzuca en els mapes i Catàleg de mases. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 8). No recollida al PEP 1993.S'hi accedeix des de Les Casetes en direcció sud. A Cal Braquets agafar la carretera o camí de Can Torra: creuat el Torrent de Valldòria, cal seguir vers el sud, direcció Cal Torre del Forn i/o direcció Parcerisses, amb el Torrent de Parcerisses a la dreta. Es troba prop del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, al camí de can Torra, un cop passat Ca l'Oliver i en front de Parcerisses, en un trencall a ma esquerra, a pocs metres del camí.Inscripció al costat de la porta d'entrada de la façana sud amb la data 1851. Es troba en una gran llosa encastada a la façana, a la dreta de la porta. Es tractaria, segurament, de la llinda in situ de l'antiga porta, ara tapiada (es veu la meitat esquerra de la porta). La llegenda està emmarcada per una sanefa ovalada. Hi diu al centre 'Any 1851 Lomas', però als costat hi ha uns signes de mal llegir: una S i un Q(?) a l'esquerra i GAS (?) a la dreta-Hi ha una pica de pedra a l'entorn, localitzada al fer les obres del cobert.A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una casa nova, aixecada ex novo a la darrera dècada del segle XX, anomenada La Bazuca Nova. Era on hi havia hagut la pallissa de la Betzuca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88906 | Can Mungia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mungia | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX | Enrunada | Antic mas o casa de pagès actualment enrunada i envoltada de vegetació. En queden restes molt escasses d'algunes parets i una porta. Al cos principal s'hi adossaven construccions annexes, com una tina, que es conserva en bon estat. | 08178-412 | Solana de Can Jona. El Dalmau. NO del terme | Formava part d'una masoveria del mas El Pèric. | 41.7417800,1.6891900 | 391003 | 4621937 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88906-foto-08178-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88906-foto-08178-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88906-foto-08178-412-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 19). No recollida al PEP 1993.Formava part d'una masoveria del mas El Pèric. Es situa al nord de El Pèric, a l'altre costat de la via del tren, a prop de cal Favó, entre Cal Favó i Cal Jona. També es cita el topònim Can Badó. Hi ha un Can Mungia a Fals.Aquesta casa no estava recollida al PEP 1993. No ha estat localitzada i visitada. Hem tret la informació i les fotografies del Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014. La silueta apareix als mapes. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88905 | Barraca de Vallldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallldoria | Barraca circular, de pedra seca | 08178-411 | Valldòria. SO del terme. | 41.7225300,1.6762400 | 389893 | 4619816 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88905-foto-08178-411-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Barraca localitzada a través de mapa i ortofoto ICGC i SITMUN. No visitada. No està inclosa a la Wiquipedra | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88904 | Font de l'Oliver i estructures hidràuliques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliver-i-estructures-hidrauliques | XIX-XX | La font no funciona | Sistema hidràulic que distribuïa aigua als horts situats al sud de la casa. Es tracta d'una canalització amb dues basses a diferents nivells. Es conserva un tram d'una canalera de terrissa entre les dues basses (segons PEP 1993; actualment no visible). Cal destacar la bassa inferior, mes a prop de la casa (a 30 m. al sud de l'edifici). Es tracta d'una construcció impressionant feta amb grans carreus molt ben escairats i disposats en filades regulars. Els murs són d'un gruix totalment homogeni (1,70 metres) i formen una planta rectangular (14 x 10 metres). D'altres elements (murs de contenció o escales) conformen els diferents nivells dels horts. Els dos nivell aterrossats d'horts (amb un marfe recte i molt ben bastit) connecten les dues basses. L'altra bassa és més petita i també presenta una obra de pedra de molta qualitat. Es troba a 60 m. al sud de l'altra. Al costat d'aquesta segona bassa hi ha adossada, a la bassa i al marge que sosté el camí, una estructura amb coberta de volta amb una aixeta. Es tracta de la Font de can Olivé. L'aigua procedeix d'un punt més alt, a l'altre costat del camí. En aquest camí, a uns 70 m abans d'arribar a la casa des del sud, s'observa encara una pica de pedra on s'acumulava l'aigua procedent de la deu (i que feia de font), i que després baixava fins la font d'abaix i a la bassa. Actualment l'aigua no brolla. Es tracta d'un espai coherent i planificat que posa en relació els horts aterrassats i la infraestructura hidràulica. | 08178-410 | El Racó. Parcerisas. SO del terme. | 41.7124600,1.6934800 | 391310 | 4618676 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88904-foto-08178-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88904-foto-08178-410-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | La pica de la font s'observa al camí, a 70 m al sud de la casa de can Oliver (fitxa 51), a la dreta del camí, en direcció La Masia i can Massana, passat el forn de Ca l'Oliver (fitxa 114). Les dues basses es troben a l'esquerra del camí, en una cota inferior, i al sud de la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88903 | Cabana al Pla de Vaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-pla-de-vaques | Enrunada. Sostre esfondrat | Cabana força gran de planta quadrada d'usos agropecuaris. Es conserven les quatre parets perimetrals (excepte la de la façana de l'entrada) i part de l'estructura de fusta de la coberta, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. No es conserva la coberta de teules. La porta es troba a la façana de llevant i es situa, descentrada, al costat dret del mur. El costat esquerra del mur ha desaparegut. La porta és rectangular i presenta brancals de grans pedres i llinda de fusta. A la paret posterior hi ha una petita finestra rectangular tapiada amb lloses de pedra. | 08178-409 | Pla de Cirera | 41.7008800,1.7174800 | 393288 | 4617361 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88903-foto-08178-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta construcció està sobre un petit turó no conreat i orienta la porta a un camp de conreu. Es situa al costat dret del cami de can Massana que ve del Cami de can Torre, entre Fontfiguera i Can Massana, a 400m al NE de Can Fontfiguera. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88902 | Cabana prop de la Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-prop-de-la-fabriqueta | Cabana força gran de planta rectangular, sencera, amb coberta d'una sola vessant amb teules, descendent sobre la porta. Aquesta, centrada i rectangular, presenta llinda de fusta. A la paret posterior hi ha una petita finestra quadrada. . | 08178-408 | Valldòria | 41.7182600,1.6910000 | 391114 | 4619324 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica en un pujolet prop de la carretera que va de les Casetes a can Torra, prop del trencall que ve del Pujolar, a 140 m al NO de la fabriqueta, a 50 m a l'O de la barraca inventariada a la wiquipedra 12301 (fitxa 315) i no lluny de la barraca 12302 (fitxa 316). | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88901 | Cabana a la Quintana del Pujolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-a-la-quintana-del-pujolar | Petita cabana enrunada, de planta rectangular, tal vegada una pallissa, de la que es conserven tres parets perimetrals i part del sostre de bigues de fusta i teules, d'una sola vessant. | 08178-407 | La Quintana del Pujolar. El Racó | 41.7187900,1.6998600 | 391852 | 4619371 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88901-foto-08178-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88901-foto-08178-407-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica prop del camí que ve de can Massana a El Pujolar, a 500 m a l'E d'aquesta, al marge d'un camp llaurat, i en front d'una granja construïda recentment. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88900 | Alzina de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-masia | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) amb diverses branques. La forma de la capçada és elíptica. | 08178-406 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | 41.7117100,1.7097400 | 392662 | 4618573 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Situada a 13 m al SE de la façana de la casa La Masia (fitxa 78), al costat del camí d'arribada | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88899 | Túnel sota la via del tren prop de Cal Peric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-sota-la-via-del-tren-prop-de-cal-peric | XIX | Pas soterrat per sota la via del tren que comunica Cal Pèric amb el camí que mena a Can Favó, transitat principalment per ramats. Es tracta d'una estructura molt consistent, bastida amb grans carreus rectangulars de pedra ben esquadrats i de gran qualitat. La coberta és de volta de canó feta amb rajola. El terra està pavimentat, a voltes amb lloses i pedres ben arrenglerades, combinades amb lletades de formigó. S. XIX | 08178-405 | Plans del Peric. NO del terme. | El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. Per tant la construcció del túnel correspon a aquest moment. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). | 41.7374300,1.6916700 | 391202 | 4621451 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88899-foto-08178-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88899-foto-08178-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Foto 1 i 3: costat de cal Favó; Foto 2: costat de cal Peric | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88898 | Bassa de Can Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-morros | XX | <p>Gran bassa circular que forma part d'un complex d'infraestructura hidràulica d'un gran interès. La bassa recollia l'aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades. Una xarxa de rases recullia les aigües pluvials d'una extensa superfície per confluir a l'entrada de la bassa. Poc abans d'entrar a la bassa l'aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l'aigua fins la casa de Can Dalmau (fitxa 34) per una canalització. La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.</p> | 08178-404 | Can Morros. Valldòria. SO del terme. | <p>Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària. A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau. Com a can Dalmau, s'hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.</p> | 41.7229300,1.6880000 | 390872 | 4619846 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88898-foto-08178-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88898-foto-08178-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica a uns 170 m. al NO de Can Morros, al camí principal que dua a la casa des de la cruïlla que ve de can Barquets. Aquesta bassa és molt semblant a la de can Dalmau. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88897 | Fita de propietat Braquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-propietat-braquets | XIX | En perilll d'espoli | Fita de propietat, de pedra, de forma prismàtica amb coronament semicircular a la part superior, que duu gravada la llegenda 'Braquets Vedado 1865'. | 08178-403 | El Daurell | Cal Braquets és un gran mas ubicat a l'inici de la Valldòria, prop de Les Casetes, que ja existia al menys al segle XVI, quan se'l coneixia com el Mas les Malloles. El 1565 el senyor del terme el cedeix a Joan Braquet amb la condició que l'ha de reedificar i viure en ell. Els Braquet eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars, que van viure en diverses cases del terme) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. Provenien de Cabanac, del bisbat de Comenge. El Mas primigeni, Cal Braquets, va ser reformat i ampliat a la segona meitat del segle XVIII. Una placa del mas ens informa que Marcelino Braquets mantenia la casa el 1881, en plena expansió de la vinya. A conseqüència de la crisi de la fil·loxera el mas va canviar de propietaris. | 41.7269100,1.7021700 | 392057 | 4620270 | 1865 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88897-foto-08178-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88897-foto-08178-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Situat al camí que va de Can Camila al Nucli antic. Es tracta d'un corriol molt estret, molt interessant, a voltes empedrat, que comença darrera de Cal Camila, cap el pendís, i per sota la balma. La fita es situa a uns 130 m. des de cal Camila, el direcció E, en una corba del camí, baixant, al costat dret.Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE.Es tracta d'un antic indicador del límit i de prohibició de pas de la propietat del Mas Braquets, que es troba a 660m a l'O. en línia recte. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88896 | Fons arqueològics de Rajadell al Museu de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-rajadell-al-museu-de-manresa | <p>Conjunt de fons arqueològics dipositats al <span><span>Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya</span></span> per la Generalitat, procedents de diverses excavacions i prospeccions efectuades a Rajadell: MCM 410. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 al probable jaciment romà de Monistrolet de Rajadell, 1993 (només 2 o 3 fragments de ceràmica) (correspon al jaciment fitxa 133) MCM 409. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 a la vil·la romana de Sant Amanç, (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 420. Lot de materials de l'excavació de la vil·la romana de Sant Amanç, 1994 - 98 (dirigida per Albert Martín, Arqueociència) (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 402. Lot de materials de l'excavació de l'església romànica de Sant Simeó de Centelles. Campanya 1988-89 (dirigida per Eduard Sànchez i Marc Torras) (correspon al jaciment fitxa 5). D'aquesta campanya i jaciment, el museu té fitxada específicament una llàntia medieval sencera (MCM 452). Es tracta d'una llàntia circular, de base plana i un gran bec modelat, d'argila a torn vidrada (amb vernís blanc estannífer), de 3 x 7 cm., datada de finals del segle XIV o inicis del segle XV, ingressada al museu el 1991. El mosaic de la vil·la romana de Sant Amanç (MCM 421) disposa de fitxa apart en aquest inventari (fitxa 177). També un conjunt de quatre taules barroques del Museu, procedents de l'església parroquial de Rajadell (fitxa 137) D'altra banda, el Museu de Manresa també conserva, al seu magatzem de la plaça de la Reforma, elements arquitectònics que inclouen relleus en pedra dels escuts dels Cardona i dels Rajadell. La seva procedència més probable són les esglésies enderrocades del Carme i de Sant Domènec de Manresa. En tot cas, son peces de Manresa, no de Rajadell.</p> | 08178-402 | Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | 2024-12-20 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La Foto 1 correspon a la llàntia medieval de Sant Simeó de Centelles (cedida pel Museu de Manresa). La Foto 2 correspon a un escut de pedra dels Rajadell del magatzem del Museu de Manresa (obtinguda a El Pou de la Gallina.cat, revista manresana digital, 2.4.2019; foto: Josep Llobet) | 85|94|83 | 53 | 2.3 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88895 | Barraca de Cal Sarrió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sarrio | Envoltat de vegetació | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Està coberta per la vegetació, de tal manera que no s'aprecia la porta ni les característiques de la falsa cúpula. | 08178-401 | Valldória, tocant a Les Casetes | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7296400,1.6947300 | 391443 | 4620582 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquesta barraca no està a la Wiquipedra.S'ubica a 70 m. a l'O de Can Sarrió, una casa moderna, al mig d'un camp, prop del camí que va de les Casetes a Barquets, en un punt entre aquests dos llocs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88894 | Cabana prop de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-prop-de-parcerisses | XIX-XX | Falta la coberta. Les parets estan en bon estat estructural. Recentment netejada. | Caseta de planta rectangular, d'uns 3 x 4 metres aprox , orientada a SE. Es conserven les 4 parets perimetrals, bastides amb pedra irregular i morter, que encara conserven part de l'arrebossat. Ha desaparegut la coberta, que era a una sola vessant, cap el NE. La porta es situa a la façana SE i està dotada d'una gran llinda de pedra. Les tres altres parets tenen cadascuna una petita finestra centrada, en forma d'espitllera. A l'interior hi ha també una petita repisa, sobre la finestra. | 08178-400 | El Restoble. Camps d'en Parcerisses. El Racó. SO del terme. | 41.7049900,1.6858500 | 390663 | 4617857 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica prop del camí de Can Torra que ve de Parcerisses en direcció a la Casa Vella d'en Parcerisses (s'ubica entre les dues cases, a 50 m del camí, a l'est). L'entorn està parcialment limitat per un marge de pedra. A prop hi ha una bassa circular feta de pedra. Molt recentment (2021) l'entorn i l'interior han estat objecte de neteja. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88893 | Balma i petita casa del Pont de la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-petita-casa-del-pont-de-la-toia | Balma natural que en el seu costat dret (a migdia) s'hi va encastar una petita casa de planta quadrada, avui enrunada. La casa, o barraca, és de pedra seca i presenta una gran porta, a la que es veuen encara restes dels montants de formigó. A l'interior hi ha una banqueta de treball. La barraca aprofita la bauma i els murs s'adapten a les roques, aprofitant aquestes com a parets. | 08178-399 | El Racó | 41.7222200,1.7029000 | 392110 | 4619748 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la bifurcació entre la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre) i un sender senyalitzat que porta les Casetes. Aquest punt es troba a 170 m. al SO de Cal Balart en línia recte, i a 100 m. al S. del trencall que duu a Can Balart. Es troba a la cara de ponent del Pla anomenat Pont de la Toia. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88892 | Font de la Regata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-regata | Font obrada. L'aigua surt d'una canonada dins d'una construcció feta de pedra i totxo, coberta amb volta, oberta. L'interior està arrebosant. La part inferior està composta per una pica poc fonda. Aquesta construcció està integrada en una paret de pedra seca que continua a l'esquerra. A l'exterior, davant la font, hi discorre un estret corriol d'aigua i a l'esquerra, hi ha bassals d'aigua. | 08178-398 | El Racó | 41.7223700,1.6967600 | 391600 | 4619773 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La font està senyalitzada a la carretera que va del Nucli antic al Racó i també compta amb un plafó de l'ajuntament al lloc. Per accedir-hi cal dirigir-se per la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre); a 250 m. del nucli, a la dreta, hi ha un sender senyalitzat per l'ajuntament. La font es troba a uns 700 m., prop del Torrent del Daurell, caminant per un camí en direcció oest, molt planer i agradable, caracteritzat, en quasi tot el recorregut, per un gran mur de pedra seca, sovint de gran alçada i de bona factura, que limita el camí per l'esquerra.Tot i que a l'estiu s'asseca amb facilitat, al juliol de 2020 la font rajava.La font, que recull aigua del Torrent del Daurell, pertany a la finca del Pujolar | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88891 | Pou i molí de Cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-moli-de-cal-dalmau | XIX | <p>Pou format per una torre de forma cilíndrica que havia d'acollir un molí de vent per impulsar el bombeig de l'aigua. Actualment resta la construcció en forma de torre (1,70 m. de diàmetre per 7,5 m, d'alçada aproximadament). Esta feta amb carreus ben escairats i lligats amb calç. L'interior té una escala de cargol per accedir a la plataforma superior. La porta, que mira a la casa, presenta un dintell de pedra pulida.</p> | 08178-397 | El Dalmau. NO del terme | <p>El pou i el molí de vent forma part del gran projecte de la propietat de cal Dalmau de crear una colònia de parcers al costat de la masia precedent, al darrer terç del segle XIX. El projecte, no reeixit, consistia en traslladar el model fabril al camp i fundar una gran explotació agrària dedicada principalment a la viticultura amb un gran edifici d'habitatges on els parcers hi tindrien casa i tina pròpia. Ja fos per l'arribada de la fil·loxera o per altres raons, el cas és que el promotor es va arruïnar i va emigrar a Amèrica (posteriorment fou assassinat) i el projecte quedà aturat. Tenim notícies de la masia des del segle XVI, quan es denominava cal Presseguer. Per la casa hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). La casa passà a mans de Pere Dalmau al casar-se amb la pubilla del mas, Eulàlia Campserver, a principis del segle XVII.</p> | 41.7418300,1.7044300 | 392270 | 4621924 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88891-foto-08178-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88891-foto-08178-397-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba al mig d'un camp, a 65 m al nord de la casa. Sembla que el molí de vent no s'acabà de construir mai. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88890 | Font amb escalinata de Cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-escalinata-de-cal-dalmau | XIX | Amb esquerdes i vegetació, sobretot la part inferior i l'espai de la font | <p>Font amb una doble escalinata que havia de conduir a un espai de lleure i jardí. L'escala comença per un espai entre dos murs, sustentat per un arc de mig punt de pedra, per bifurcar-se en dos escales descendents en forma circular fins a un nivell inferior. Abaix, entre les dues escales, es veuen rastres del que havia de ser el sortidor de la font. El mur de la escala està rematat per una cinta de formigó i per sota, està bastit per balustres de pedra, amb orificis circulars. Els graons són també de pedra.</p> | 08178-396 | El Dalmau. NO del terme | <p>La font i l'àrea de lleure i jardí prevista formava part del gran projecte de la propietat de cal Dalmau de crear una colònia de parcers al costat de la masia precedent, al darrer terç del segle XIX. El projecte, no reeixit, consistia en traslladar el model fabril al camp i fundar una gran explotació agrària dedicada principalment a la viticultura amb un gran edifici d'habitatges on els parcers hi tindrien casa i tina pròpia. Ja fos per l'arribada de la fil·loxera o per altres raons, el cas és que el promotor es va arruïnar i va emigrar a Amèrica (posteriorment fou assassinat) i el projecte quedà aturat. Tenim notícies de la masia des del segle XVI, quan es denominava cal Presseguer. Per la casa hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). La casa passà a mans de Pere Dalmau al casar-se amb la pubilla del mas, Eulàlia Campserver, a principis del segle XVII.</p> | 41.7409200,1.7050700 | 392322 | 4621822 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88890-foto-08178-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88890-foto-08178-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'escalinata es situa a 45 m. a l'E, de la casa. Formava part d'una zona de lleure i jardí que va quedar inacabada. A ponent de la font es poden veure restes del que va ser o havia de ser un porticat, amb pilastres de pedra. També hi ha una taula circular de pedra. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88889 | Bassa de Cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-dalmau | XIX | <p>Gran bassa circular per a rec, bastit per recullir les aïgues pluvials. Construïda amb grans carreus regulars ben escairats i lligats amb calç i rematada per un seguit de columnes cilíndriques de pedra que collen una tanca metàl·lica en tot el perímetre. Sobre l'obertura que ve del canal per portar l'aigua cap l'interior del dipòsit, hi ha una columna cilíndrica de pedra més gruixida que les altres, rematada per una esfera de pedra. Aquesta columna presenta, mirant a la bassa, un medalló circular, amb un estel gravat circular amb 8 rajos.</p> | 08178-395 | El Dalmau. NO del terme | <p>La gran bassa forma part del gran projecte de la propietat de cal Dalmau de crear una colònia de parcers al costat de la masia precedent, al darrer terç del segle XIX. El projecte, no reeixit, consistia en traslladar el model fabril al camp i fundar una gran explotació agrària dedicada principalment a la viticultura amb un gran edifici d'habitatges on els parcers hi tindrien casa i tina pròpia. Ja fos per l'arribada de la fil·loxera o per altres raons, el cas és que el promotor es va arruïnar i va emigrar a Amèrica (posteriorment fou assassinat) i el projecte quedà aturat. Tenim notícies de la masia des del segle XVI, quan es denominava cal Presseguer. Per la casa hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). La casa passà a mans de Pere Dalmau al casar-se amb la pubilla del mas, Eulàlia Campserver, a principis del segle XVII.</p> | 41.7412500,1.7045900 | 392283 | 4621859 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88889-foto-08178-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88889-foto-08178-395-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica just davant la façana de la casa, a llevant. A Cal Morros hi ha un bassa semblant. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88888 | Fita de terme prop de cal Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-prop-de-cal-magdalena | MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa. Pag. 43-44 | Fita de terme, de pedra, de forma prismàtica. Al costat que dona al camí, s'hi adivina un escut en relleu que podria ser el dels Cardona, senyors de Fonollosa. Al costat oposat, el que dona a Rajadell, es veu clarament l'escut dels Rajadell amb els rajos divergents. | 08178-394 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Antiga fita, almenys d'època moderna, que marcava el límit dels antics territoris pertanyents als antics termes senyorials dels Rajadell, titulars del Castell de Rajadell, i dels Cardona, que senyorejaven Fonollosa. En la documentació són citades com a 'termes' o 'termes altes'. Sobresortien un metre, al menys, del sól. | 41.7425800,1.7621000 | 397067 | 4621936 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88888-foto-08178-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88888-foto-08178-394-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix pel camí que ve de Fals per la Grabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac. Cal seguir cap a Can Manel i una mica abans, al costat d'un gran dipòsit circular, agafar el camí que porta a Cal Magdalena des de la Granja Medina (Fonollosa). La fita es troba a la banda dreta del camí en direcció E, a pocs metres de la Granja Medina. Es un camí antic i estret i es troba rebaixat, al costat dret, respecte al camp de conreu, per la qual cosa la fita es troba encastada al marge del camp, estant mig soterrada la cara que dona a Rajadell. L'actual límit municipal corre paral·lel al camí a uns 13 m. al S. (de fet la fita esta en terme de Fonollosa). Aquesta fita no apareix a la RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) ni a la MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016. Si que apareix esmentada a MOLINS (2016: 43-44) com a 'fita prop de Cal Magdalena de Monistrolet' | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88886 | Font de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-girada | Blog los folloneros http://losfolloneros.blogspot.com/2011/11/xii-caminada-popular-joan-vila-de.html | XX | Font obrada constituïda per un cos semi-soterrat emmarcat per un gran arc, que crea un petit absis el·líptic, al punt mig de la qual hi ha la font. L'aigua cau, des de una fornícula rectangular emmarcada en una altra amb arc escarser, sobre una pica circular amb basament. Al lateral de la font hi ha un banc adossat, corregut. El conjunt es completa amb una taula de pedra en el centre de l'espai. Esta bastida amb maçoneria i els carreus són vistos en tota la seva part frontal, i a l'interior, fins a mitja alçada, es va arrebossar la part curvilínia de la capella. Encara hi queda, en el punt més alt de l'arc, la part d'un element de subjecció d'on penja una cadena, i en un punt encara més alt, coronant el conjunt, hi ha una gran peça de pedra amb la inscripció 'Girada 1923'. | 08178-392 | Monistrolet. NE del terme. | La font de la Girada és obra d'un arquitecte o mestre d'obres desconegut i la seva construcció data de 1923, tal com marca la inscripció. Va ser una iniciativa dels amos de Can Gallifa (la família Noguera de Manresa), que la van reformar | 41.7195100,1.7623400 | 397050 | 4619375 | 1923 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88886-foto-08178-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88886-foto-08178-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | La font està situada a Monistrolet, en un eixamplament artificial del camí i en un espai configurat a partir de la mateixa font i de petits murs de pedra que ressegueixen el perfil lateral de l'obra. S'hi pot arribar pel camí que ve de Can Servitge passant pels dipòsits de can Gallifa o Cisternes de Monistrolet (fitxa 390) i la Font del Rector (fitxa 391), travessant la Riera de Rajadell, o bé des de Monistrolet, vorejant Can Gallifa (fitxa 98) pel camí que el rodeja per l'O., i passant pel Camp de la Girada, travessar la Riera de Rajadell per un gual, i des d'allí seguir un corriol en direcció ponent. La font es troba a 700m. en línia recte al SO de Can Gallifa.El nom de la Girada es deu a la corba que fa la Riera de Rajadell en aquest sector.Al lloc s'han celebrat misses de campanya amb la taula de pedra com altar.Es pot comprovar que la bonica volta d'aquesta font té la forma d'una el·lipse. Aquest disseny, a part de tenir un motiu artístic, també li confereix una propietat acústica sorprenent. Si busquem els dos focus d'aquesta el·lipse i situem una persona en la zona aprop de cada un d'ells, sentiran la veu de l'altre persona clarament amplificada i amb un efecte envolvent. Des d'una zona propera al focus, com el començament dels bancs de pedra, l'efecte també el podem sentir.La font no ha estat visitada. Descripció: extreta del Blog los folloneros. La foto 1 són del web del CEBC. La foto 2 es del web wikiloc (foto: Agustí BTT). La foto 3 es del web wikiloc (foto: Nirvan@) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88885 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-8 | XX | La font no raja | Diverses estructures compostes per una caseta i una bassa o dipòsit d'aigua. A més de les feixes dels horts. L'estructura està força soterrada i emboscada i es dificil deduir el perímetre i la forma. Es percep un doble mur que encercla un pujol, al qul s'accedeix per un altre camí més amunt. Al final d'aquest mur corregut, fet de maçoneria, hi ha una porta, sota la roca natural del pujol, amb la inscripció M. Gallifa. A l'altre extrem del mur hi ha una caseta de planta quadrada feta de maçoneria de bona factura amb cantoneres de pedra. Te dos pisos, i presenta dues portes exteriors, amb brancals de pedra, per accedir a cadascuna de les dues plantes, en façanes diferents. La coberta es ondulada. La paret posterior presenta dues petitíssimes obertures. | 08178-391 | Monistrolet. NE del terme. | La mestressa de Cal Casanova li deia la Font del Rector per que servia per regar els horts del rector. La construcció del molí de Can Galllifa afectà al cabal de la font. | 41.7257500,1.7588500 | 396770 | 4620072 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88885-foto-08178-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88885-foto-08178-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquest complex es situa en un camp proper al camí que porta de Can Gallifa al Molí de Can Gallifa, entre un camp conreuat i un suau turó. Es troba a 150 m a l'E. del Moli d'en Gallifa (fitxa 123) en línia recta. Des del molí de can Gallifa, cal deixar el camí i travessar un camp a mà dreta. Des de can Gallifa (fitxa 98), cal agafar el camí al moli i travessar la Riera de Rajadell i la via del tren.Per sobre de la porta del perímetre hi ha una gran llinda i dins d'una senefa rectangular s'hi llegeix 'M. Gallifa'.Aquest dipòsit també subministrava aigua de rec a la finca de can Gallifa (fitxa 98) i als camps propers, com els dipòsits construits per Can Gallifa (fitxa 390) situats més amunt del Molí de can Gallifa (fitxa 123). La construcció del molí de Can Galllifa n'afectà al cabal de la font, de manera que la font només proporcionava un minso regalim fa uns anys, i actualment no raja. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88884 | Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-cal-gallifa | XX | <p>Construcció semisoterrada destinada a emmagatzemari l'aigua potable bombejada de des del molí de can Gallifa (fitxa 123), situat a 300 m. al sud, per ser utilitzada al Mas Noguera o Can Gallifa (fitxa 98). Es un edifici rectangular fet de maçoneria regular i de bona factura, amb coberta plana. La seva construcció ha comportat rebaixar, per la part posterior de l'edifici, el marge en el que s'integra. Conté dos dipòsits, una cada costat. Al mig, a la façana del davant, se li ha adossat un cos amb dues portes laterals, amb una coberta ondulada que té un cert aire modernista. A la paret davantera, a esquerra i dreta de l'esmentat cos, hi ha sengles obertures, enlairades i enreixades, de forma rectangular. A sobre, presenten cadascuna una placa de formigó blanc on hi ha gravades en relleu, i en semicercle, una sèrie de ratlles i les xifres 0, 1, 2, 3 i 4. Del centre de la obertura rectangular, emergeix una gran tija de ferro en forma de sageta que es superposa a la placa blanca per tal d'indicar la xifra corresponent. Sens dubte, es tracta d'indicadors del cabal d'ambdós dipòsits.</p> | 08178-390 | Monistrolet. NE del terme. | <p>Aquests dipòsits van ser edificats entre 1919 i 1929, a càrrec del mestre d'obres Josep Blanc, El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910 tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua d'un pou a uns dipòsits i d'aquests, s'enviava a la torre (residencial) de can Gallifa, construïda aproximadament per aquests mateixos anys. Actualment el subministrament d'aigua a can Gallifa funciona amb motor. Tenim dues hipòtesis sobre qui va ser el seu constructor: Alexandre Soler i March, l'arquitecte manresà que inicià la reforma de Can Gallifa, o l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que fou el que va projectar l'obra modernista de Can Gallifa. Fins fa ben poc, el molí encara bombava l'aigua cap als diposits (ffitxa 391) i, des d'aquests, per efecte dels vasos comunicants, es cobria el suministrament de Cal Gallifa.</p> | 41.7229700,1.7558300 | 396514 | 4619766 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Josep Blanc | En els mapes està indicat com 'Cisternes de Monistrolet' En un altre sector dles terrenys, hi ha uns altres dipòsits, que hem batejat com a Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa b (fitxa 391). Es situa a 300m. Al S. del Molí de Can Gallifa. S'hi pot accedir des del Molí de can Gallifa i des de Can Gallifa, o bé des de can Servitge. A mig trajecte de la carretera de Monistrolet a Can Servitge hi ha un trencall, a l'esquerra, que mena a can Gallifa. A pocs metres, per un caminet a l'esquerra, s'accedeix als dipòsits. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88883 | Col·lecció parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-1 | <p>Tresor parroquial amb objectes religiosos, alguns de plata (calzes, creu, relicari, caixa, figures religioses, i altres),</p> | 08178-389 | Nucli antic. Rectoria de l'església parroquial de Rajadell | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88883-foto-08178-389-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | A la Col·lecció etnogràfica (fitxa 191) que estava exposada a la Rectoria (edifici annex a l'església, fitxa 16),, hi havia una vitrina que incloia part del tresor parroquial. Es tractava d'un dipòsit de la parròquia dins del museu-pinacoteca de Rajadell, que existia a la Rectoria fins cap l'any 2014. El 2019 encara hi era. El 2020 tot el fons de la Rectoria va ser emmagatzemat en altres llocs, atès les obres de remodelació de l'immoble, El fons parroquial va ser traslladat a la rectoria (de l'interior de l'església parroquial, fitxa 12). | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88882 | Barraca prop de la 11422 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-11422 | XIX-XX | Emboscada | Petita barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de formigó. Té un ràfec volat de pedres planes a la coberta. | 08178-388 | Plans de Rajadell. N.del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7389900,1.7162700 | 393250 | 4621593 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88882-foto-08178-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88882-foto-08178-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88882-foto-08178-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Està a pocs metres de la Barraca Codi 11422 de la Wikipedra, però aquesta barraca en qüestió no apareix a la Wikipedra. Situada sota l'entrada de Ca l'Estany, entre Ca L'Esquerrà i Ca L'Estany, darrera Cal Mingo. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88881 | Col·lecció dels Bastoners de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-bastoners-de-rajadell | Web Municipal | XX | Col·lecció de bastons, documents, fotografies i altres elements relacionats amb l'activitat de la Colla Bastonera, exposades en vitrina. Es tracta de bastons i altres elements d'altres colles de tot Catalunya, donades per aquestes. | 08178-387 | Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. | Els Bastoners de Rajadell són entitat molt important a Rajadell. Hi ha indicis no confirmats que ens remunten l'origen del Ball de Bastons a Rajadell als segles XVI i XVII. L'activitat bastonera fou rellevant des de la segona meitat del segle XVII i de ben segur a la segona meitat del segle XIX. Al voltant dels anys 1908-09, per motius que es desconeixen, el ball va desaparèixer, L'any 1949 un grup de joves el va voler recuperar, però es va trobar que les músiques havien desaparegut durant la guerra civil. Van haver de tornar-les a escriure seguint l'entonació dels que les recordaven. D'aquesta manera es va recuperar del Ball de Bastons a Rajadell. Després d'un breu període inactiu, el 1969 es reprèn l'activitat del Ball de Bastons. Gràcies a l'escassedat i a la poca disposició dels nois, les noies passen a formar part dels Bastoners de Rajadell, i així es creà el primer grup mixt de bastoners a Catalunya. Des del 1969 ja no s'ha deixat de ballar el Ball de Bastons a Rajadell, i la bona situació del grup va provocar que tres anys més tard es formés una segona colla. Els Bastoners de Rajadell van ser un dels grups impulsors de la I Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, celebrada a Santa Maria d'Oló el 6 de juny de 1976. És un dels pocs grups que han participat en totes les trobades que s'han fet des de la primera. L'any 1983 van ser els encarregats d'organitzar la vuitena edició de la trobada, que es va fer a Rajadell i va ser una de les més nombroses fins ara, amb més de 1.200 participants. | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic) | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88880 | Fita de terme a la cruïlla entre el Nucli Antic - Els Molins i l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-la-cruilla-entre-el-nucli-antic-els-molins-i-lestacio | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XVIII-XIX | Fita de terme de pedra sorrenca en forma prismàtica i de base rectangular. En un dels costats presenta l'escut de Rajadell amb els raigs característics divergents, i a l'altre, l'escut del Ducat de Cardona, amb el triple card característic coronat amb fulles. | 08178-386 | Barri de l'Estació | Segons Molins (2016), prové de la partió dels termes de Fonollosa i Rajadell, prop del Mas de Cal Saldes (Fals), entre Cal Saldes o La Mallencosa (Fals) i les Caranyes (Rajadell), a la carretera de la Mallencosa. La peça va ser retirada per l'ajuntament de Rajadell del seu emplaçament original cap els anys 1998-99, per que l'havien intentar robar. El terme de Fonollosa pertanyia a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona. | 41.7319900,1.6980300 | 391722 | 4620839 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Actualment està ubicat en una mena de rotonda que hi ha en la cruilla entre la carretera dels Molins/carretera de Rajadell (que mena al Nucli Antic passant per Molins) i la cerretera que ve del barri de l'Estació.Va ser traslladada en aquest lloc per l'ajuntament els anys 90. Amb tota seguretat deu correspondre a la fita de terme 3 entre Rajadell i Fonollosa, d'acord amb la delimitació oficial feta per la Generalitat el 2016 (veure bibliografia). Actualment hi ha una petita fita de pedra de forma irregular de 20 cm x 15 cm de costat a la base i 17 cm. d'alçària, força deteriorada. Se situa a l'extrem SE de la partida de les Vinyes de Can Saldes, a uns 140 m al SE de la casa de Can Saules Nou (Fals), al límit N. del terme. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 395467,8 i Y: 4621060,1 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88879 | Vestuari del Ball de la Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-la-coca | XX | <p>Vestit del ballador (hereu) i vestit de la balladora (pubilla) del Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià (fitxa 208). El vestit masculí inclou la capa, el barret de copa i espardenyes de veta, i el femení, vestit, mantilla, còfia i calçat,</p> | 08178-385 | Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. | <p>El Ball de la Coca (fitxa 208) es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. D'altra banda, els Bastoners de Rajadell es van refundar el 1969 pero el ball de bastons a Rajadell es remunta al menys fins el segle XVIII.</p> | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 1992 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Maria Carbonell | Des de 1993 els balladors porten sempre els mateixos vestits i no se'ls han de procurar ells. Les va fer la modista Maria Carbonell (la modista de l'Esbart de Rubí) el 1992, amb molt rigor històric, i es van estrenar a la festa del 1993. El d'home es prou ample però el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora. Es guarden al local dels bastoners (darrera la Fàbrica o Fabriqueta). En el futur hom pensa conservar-los i exposar-los en vitrina, tal vegada al futur museu. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88878 | El Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-1 | XX | Casa d'estiueig, d'estil modernista. Presenta planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i golfes. Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic (amb el carener perpendicular a la façana principal, però retallat de forma descendent), de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana principal, a ponent, hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa. A la planta primera hi ha tres finestres molt allargades. La central dona a un balcó; està flanquejada per falses obertures a cada costat, de la mateixa mida. A la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs correguts de mig punt. A la planta primera d'una de les façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó. | 08178-384 | Monistrolet. E. del terme | Casa modernista i de prestigi construïda com a casa d'estiueig o segona residència per un pròsper burgés, tal vegada de Manresa, a principis del segle XX. Segons el Catàleg de Masies, podria ser obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec, el 1901, de remodelar la mansió veïna de Can Gallifa, obra que no va acabar en persona. No sabem si el fet d'adjudicar l'autoria del Xalet a Oms és més per la proximitat de can Gallifa que a dades documentals fefaents. | 41.7290700,1.7637500 | 397183 | 4620434 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88878-foto-08178-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88878-foto-08178-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88878-foto-08178-384-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.80) com El Xalet. Es una casa encarregada per un acabalat propietari com a segona residència. L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat amb molta cura.La casa s'ubica a prop de l'antic camí ral i de l'actual C‐25 (l'Eix Transversal). S'hi arriba per la carretera que va de Rajadell a Monistrolet. Cal travessar el pont sobre l'Eix; a la dreta mena a Santa Maria de Monistrolet i a l'esquerra, al Xalet, per un curt camí paral·lel al que porta a can Gallifa. Aquest està envoltat d'arbres, atorgant una atmosfera molt especial a l'indret.Està a uns 290m. en línia recta a l'E. de l'església de Santa Maria de Monistrolet i a 500m. al N. de can Gallifa o La Noguera. | 98|105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88877 | La Caseta del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-puig | XIX-XX | Recentment restaurada | Casa de pagès de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra irregular, vista. La façana principal (orientada al SE) presenta una porta senzilla amb arc escarser de totxo i obertures (finestres i el petit balcó) també emmarcades en maó. La part oposada de la casa està enclotada, degut al pendent del terreny. La casa forma part d'un conjunt de construccions corregudes i arrenglerades de NE a SO. Al centre hi ha la casa; a la dreta (al NE) hi ha una segona casa, adossada, de construcció moderna, i acabada en ciment, i l'altra es l'antiga. Per la part del darrera hi ha construccions de tipus agropecuari, en una cota més alta. La pallissa, feta amb maçoneria, té coberta a una sola vessant, amb dues plantes. | 08178-383 | Miralles o Riavall. NE. del terme | Es deia Cal Sastre per que hi havia viscut un sastre. Es la tipica casa de parcer construïda al segle XIX en el marc de l'expansió de la vinya, i pel seu topònim, la Caseta del Puig, ha de ser una masoveria o casa de pagés pertanyent als Puig Miralles (al Mas el Puig o al Mas Miralles). | 41.7292600,1.7363700 | 394906 | 4620488 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88877-foto-08178-383-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Antigament, es denominava cal Sastre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.64) com la Caseta del Puig. La llinda de la finestra de la façana principal duu gravada la data 1868, que ens situa clarament la casa en el segle XIX. Aquesta llinda o placa es la única pedra treballada de la façana (podria se haver estar recol·locada durant la rehabilitació). La data està dins un cercle gravat.La casa i tot el conjunt ha estat remodelat i rehabilitat molt recentment, atès que el Catàleg de Masies de 2014 informava de que les cases estaven deshabitades. S'ubica entre els masos Bosch i el Puig, a 275 m. a l'O. del trencall que hi mena (a l'esquerra) des de la Carretera de Rajadell a Monistrolet. Es troba en una posició elevada, sobre la vall de Rajadell, connectant amb la vall de Fals. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88876 | Cal Tatjer o Tatxer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatjer-o-tatxer | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de pagés rehabilitada modernament, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Te coberta de doble vessant, amb teules vermelles, amb un dels vessants més llarga que l'altre. Les façanes estan pintades de color gris, amb la base amb pedra vista. Degut al pendent, la casa es més alta al costat O. que a l'E. La casa te dues amplies terrasses laterals. Hi ha diverses finestres i un petit balcó a la planta primera de la façana principal, orientada al S. Com a edificacions independents, hi ha l'antiga pallissa i una gossera molt gran.També disposa de garatge i piscina . A l'exterior hi ha exposada una premsa de vi de gàbia. | 08178-382 | Monistrolet. E. del terme. | Antiga casa de parceria, totalment reformada. Sabem que al segle XIX ja existia i que fou cremada per les tropes franceses de pas pel camí ral durant la Guerra del Francés. | 41.7330300,1.7507500 | 396108 | 4620890 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88876-foto-08178-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88876-foto-08178-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | El topónim correcte es Tatjer. Potser antigament era can Ferrer. Actualment batejada com La Ponderosa (o la Ponde). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.73) com a Cal Tatxer (La Ponderosa) i en alguns mapes com a can FerrerLa casa ha estat remodelada modernament pero sabem que existia al segle XIX (no queden vestigis de l'època fundacional). Es situa sobre el vessant muntanyós que es troba al N. de la riera de Rajadell i del camí Ral de Manresa a Rajadell, sobre l'Hostal.. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88875 | Creu prop de Can Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-prop-de-can-miralles | XIX | Molt emboscat, amb accés impossible | <p>Creu de ferro de forja sobre una pilastra paral·lelepípede o prismàtica feta de maçoneria, coronada amb un petit frontó piramidal. La creu du la data 1870. Esta sobre un marge, inaccessible (no es pot observar la part baixa i el basament).</p> | 08178-381 | Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme | 41.7292699,1.7140446 | 393049 | 4620517 | 1870 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88875-foto-08178-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88875-foto-08178-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88875-foto-08178-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí de Rajadell a Fals, just a la cruïlla amb el camí que porta a Monistrolet, a 150 m. a l'E del Mas Forn, a 150 m al SO del pont de can Miralles (sobre la Via del tren) i a 325 m. al SO de can Miralles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88874 | Matriu i estampa de Berenguer de Rajadell del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matriu-i-estampa-de-berenguer-de-rajadell-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Informació facilitada pel Museu Episcopal de Vic</p> | XIV | <p>Matriu circular (en negatiu) i la corresponent estampa (en positiu) amb un estel de setze raigs envoltat per la llegenda: +S. BERENGER·DE RAGEDEL. Procedeix de Rajadell, segons la fitxa del MEV, num. inventari 6230. Segle XIV. Ingressà al museu l'any 1919. Es BCIN…</p> | 08178-380 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88874-foto-08178-380-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 85 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88873 | Cal Selga o Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-selga-o-cal-teixidor | RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 52-55. | XIX-XX | Casa de planta quadrada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos adossat al davant amb una triple galeria: la d'abaix fa de porxo i d'entrada; la segona està tancada amb finestres, i la tercera, està oberta. L'any 1956 s'hi va afegir aquest cos estret (amb coberta propia i separada) i amb galeries que s'adossava a la façana original. Les obres les va fer el paleta Joan Mestre (a Molins 2020:52 s'hi pot veure una foto amb la façana original) . El cos afegit converteix en quadrada la planta de la casa (originalment era rectangular). En planta baixa es conserva l'entrada original, sota el porxo que defineix la galeria, amb la data 1860 gravada a la llinda. Al costat esquerra, es dreça un cos més alt (planta baixa i tres pisos), amb una finestra per pis. Tot l'edifici presenta un acabat arrebossat modern, amb cantoneres de totxo, amb un cert aire industrial. | 08178-379 | Carretera dels molins al Nucli Antic. Nucli Antic. | La casa fou construïda per Josep Celga, teixidor de lli, casat amb una filla del Mas Miralles, i el seu fill Urbici Selga Miralles en el marc de l'assentament incentivat el 1857 pel senyor de Rajadell per poblar de noves famílies el sota castell i promoure la vinya. Els Selga no tenien casa pròpia (vivien al mateix castell, on eren teixidors, en una part habitada per vilatans) i ara obtenen una parcel·la de 60 x 40 pams per fer-s'hi la casa. Al 1860 la casa ja està acabada. La casa es deia Can Teixidor degut a l'ofici del constructor. Els germans Josep i Francesc Selga Junyent, fills d'Urbici, van prosperar i van passar de teixidors a propietaris de terres. Van comprar als senyors de Rajadell el molí i la ferreria (Barri de Els Molins) i el Mas del Forn. Josep Selga va continuar a la casa i Francesc es va instal·lar al Mas del Forn. El fill de Josep, Francesc Selga Miralles, va ser l'introductor de la electricitat al poble de Rajadell, el 1923, atès que va arribar a un acord amb la Companyia Anónima Manresana d'Electricitat per construir la línia de Manresa a Calaf a canvi de la distribució de la electricitat als pobles intermedis. A pocs metres es troba el Transformador d'electricitat de Cal Selga (fitxa 122), construïda el 1923 per Selga. El seu fill, Josep Selga, fou alcalde de Rajadell durant 19 anys, als anys 50 i 60 del segle XX (també jho va ser el seu pare el 1939). Molins (2020:52-55) ofereix molts altres detalls de la familia que ha habitat la casa. | 41.7289500,1.7069700 | 392460 | 4620490 | 1850 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88873-foto-08178-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88873-foto-08178-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Cal Teixidor segons Molins (2020: 52-55). Era una casa de pages o de parcer, en origen. Es situa a llevant del Nucli Antic, sota la plaça de l'Església, a la vessant del turó entre aquella i el torrent de l'Enfilat abans de desguassar a la Riera de Rajadell. S'hi accedeix per un trencall a l'esquerra pujant per la carretera que procedeix del Barri dels Molins que mena al nucli antic per la part del cementiri.A la llinda de l'entrada hi ha la data gravada 1850 o 1860 (la tercera xifra no es llegeix be), però pel context històric ha de ser 1860.Als voltants de la casa hi ha una mola, piques i altres elements de pedra que decoren el jardí.A l'altre costat de la Riera de l'Enfilat es troba la font de can Selga o can Teixidor. Es pràcticament inaccessible. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88872 | Carassa reaprofitada a la paret posterior de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-reaprofitada-a-la-paret-posterior-de-lesglesia-parroquial | <p>Piñero PEP 1993</p> | <p>A la façana posterior (capçalera) de l'església parroquial de sant Iscle i Santa Victòria , per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa la cara d'un home cobert amb caputxa. Podria ser un monjo o un cavaller. La figura queda tallada a l'altura del pit, però sembla que originàriament continuava. La part conservada és de força qualitat i sembla antiga . Possiblement es tracta d'una escultura reaprofitada al parament de la església.</p> | 08178-378 | Nucli Antic de Rajadell. Cementiri parroquial. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88872-foto-08178-378-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És visible des del carrer i des del cementiri parroquial (municipal), que està adossat al paret posterior de l'església. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88870 | Fortificació de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-sant-amanc | <p>Comas, Francesc; Serra, Jaume (Centre d'Estudis del Bages). Comunicació sobre la fortificació de sant Amanç. Nota enviada a l'ajuntament de Rajadell 13.9.2016. Molins, Ernest. I els carlins que els mati Déu. Quaderns de Fonollosa. Agost 2018</p> | XIX | Molt emboscat | <p>Restes d'una fortificació militar de gran envergadura, efímera, feta amb grans cinturons de pedres sense morter, de molta amplada i de molta llargada. En alguns trams l'alçada supera de llarg els dos metres. El perímetre sembla definir-se per un gran mur corregut, recte, que continua en forma semicircular definint un recinte quasi circular però que en lloc de tancar-se, s'obre dibuixant un altre semicercle en direcció contrària. Al principi del perímetre descrit, en el mur recte, s'observa, ocupant tot el gruix del mur, una garita amb dos troneres a cada costat, orientades al mateix mur (i a sobre d'aquest). En el segon semicercle, s'observa, dins el perímetre i adossat al mur, un petit edifici ensorrat. A continuació, es conserva una cabana de planta ovalada amb coberta de falsa cúpula, parcialment enfonsada, amb una porta d'entrada amb un arc de mig punt, amb dovelles de bona factura. Seguint el perímetre, s'observa una tronera que per la seva forma, obliqua, correspon clarament a fuselleria, i també unes escales encastades al mur (lloses sobresortints). A l'altre costat del mur, en el mateix lloc, també n'hi ha escales. El mur, certament gruixut, esta construït amb lloses planes col·locades en sec, amb gran precisió. No s'observa cap porta ni finestra. Sembla que està construït sobre un retalls de roca fets expressament, amb forma de ziga-zaga o dents de llop, d'on es podrien haver extret els blocs. Aquets retalls s'observen en altres llocs del turó. Tot el jaciment està molt emboscat En un indret del lloc, sembla endevinar-se el traçat d'una antiga barraca circular. Ernest Molins fa una descripció del lloc i parla d'un recinte ovalat de més de 1000 m2 i de dues parets o muralles concèntriques. A l'altra banda del camí, en direcció a Can Quiis, s'ha documentat la continiutat del gran mur de pedra.</p> | 08178-376 | Sant Amanç. NO del terme | <p>Podria correspondre a les guerres carlines. Per les dimensions i qualitat de les estructures, correspondria més aviat a un fort cristí (governamental). El Bages estava sota control liberal i les partides carlines sovintejaven de Castelltallat en amunt. Ernest Molins dona notícia d'un fort cristí a Fonollosa , instal·lat al terme durant la segona carlinada o guerra dels Matiners (1846-49). Se sap que l'alcalde d'Aguilar de Segarra, el 1848, hi portava (per ordre del comandant del destacament) roba (llençols i màrfegues) i queviures. No es d'estranyar que els alcaldes de Rajadell, Fonollosa, etc, també hi contribuissin, pero no ens consta. No es coneix l'emplaçament d'aquest fort a Fonollosa, pero Molins aventura que potser podria ser la fortificació prop de cal Quius (a uns centenars de metres del terme de Fonollosa). Sabem d'aquest fort que els d'Aguilar hi van posar una campana i construir la torre per ubicar-la.</p> | 41.7409900,1.6796300 | 390207 | 4621862 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-22 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a l'entrada de la vall de la Riera de Rajadell en la part que comunica el Bages amb l'antiga Segarra, en un turó que domina l'entrada de la vall, sobre el nucli de sant Amanç. Es controla visualment el sector del camí ral per seu pas per Rajadell. El turó està travessat per un túnel de la via del tren Està esta a prop de Cal Quius, a uns 230 m. a l'E, en el vessant del turó al costat de la carretera, a ma dreta, en direcció Sant Amanç. Entre el jaciment i cal Quius hi ha un camp d'oliveres. A l'est el turó esta limitat pel torrent del Prim. La casa de Can Joma es troba a l'altra banda del barranc del Prim, a uns 350 m. a l'E. del jaciment en línia recta. Es una fortificació espectacular, i totalment inèdita i desconeguda fins que el CEB (Centre d'Estudis del Bages) la va visitar el 2014 i en van donar notícia el 2016. Va proposar a l'ajuntament netejar el lloc, fer-hi excavacions i recerca en arxius militars. J. Piñero també havia visitat el lloc, amb posterioritat al PEP 1993. El 2017, l'ajuntament va demanar al SPAL de la Diputació de Barcelona un estudi arqueològic del jaciment, amb el nom 'Casalot de can Jona de Sant Amanç (fortificació)', com a recurs tècnic, però no va ser concedit. El 2018 E. Molins va publicar una breu nota a una revista local de Fonollosa. En un sector del mur, per la part exterior, es troba, recolzada, una fita de pedra de forma prismàtica amb la part superior semicircular, amb la següent inscripció (en dues línies, la primera parcialment llegible): U I _ _ D E S / B E D A D O | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88869 | Goigs de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-de-vallformosa | Localitzat al portal Todocolección https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goig-gozo-sant-salvador-iglesia-vallformosa-monistrolet-rajadell-ano-1931~x162315958 | XX | Goigs a lloança del gloriós Sant Salvador, Es canten en sa Església de Vallformosa sufragànea de Monistrolet de Rajadell. El text és el següent: Puig que del mon sou la guía I nostre consolador Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador I El pecat d'Adam un dia Pels homes el cel tancà Jesucrist els hi obria quan en la creu va finà aprés de passió sagrada Amb turments i greu dolor II Nom de Jes´ñus us donava El vostre Pare sagrat Quan el món us enviava Per salvar l'Humanitat; Oh! nom de Jesús dolcíssim deu-nos vostre sant amor III Quan viviau a la terra Per destruir el pecat fent al dimoni la guerra redimint l'Humanitat amb tres deixebles pujavem un jorn al cim del Tabor IV Allà dalt d'aquell bell cim us vareu transfigurar, i vostra glòria sublim als deixebles van mostrar a Pere, Jaume i Joan pasmats de tal resplandor V Quan foreu transfigurat Un núvol del cel vingué -Aquest és mon Fill amat- La veu del pare digué VI Tot baixant d'aquell mont sant els manareu que callessin i que a ningú revelessin aquell prodigi tant gran, fins que après resucitat us veguessin triomfador VII Beneiu doncs des de el cel Rei dels Sants glorificat Monistrolet, que amb anhel us té per son advocat siau sempre nit i dia el seu dolç consolador VIII A la gent de Vallformosa que us té tanta devoció feu-la sempre pietosa plena de fe i religió; i que visqui ben unida amb pau i gran germanor - Puig regnau amb alegría Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador | 08178-375 | Vallformosa. SE del Terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1931 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Al revers hi figura una oració en llatí i la data i lloc (en llatí): Vic, 23 de maig de 1931. Imprimeix: Jacubus Serra .Per decret de Miquel Rosselló.Les imatges són del portal Todocolección | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88863 | Documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica referida a Rajadell (G. Civil) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-referida-a-rajadell-g-civil | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XX | Destaquem dos expedients: - Expedient 'Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Bages. Mura-Sant Salvador de Guardiola'. 1936-39 (inclou Rajadell). Codi Ref: ES.37274.CDMH//PS. BARCELONA_GENERALITAT,167,3 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a les incautacions fetes pels ajuntaments lleials el 1936 i 37. Recull un conjunt de documents que inclouen la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937 i l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament, per a destinar-lo a seu de l'ajuntament i per a habitatges pels empleats municipals (veure fotos), entre altres documents relacionats amb Rajadell. - Expedients de 'constitución de ayuntamientos de la comarca de Bagés. Moià-Talamanca'. 1936-39. Codi Ref. ES.37274.CDMH//PS-BARCELONA_GENERALITAT,288,4 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a la constitució, composició i reorganització de diversos ajuntaments, entre ells, Rajadell (72 documents) | 08178-369 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | El Centro Documental de la Memoria Histórica es l'organisme que d'acord amb les lleis de 2005 i 2007 va substituir l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. L'Estat va retornar la documentació original de la Generalitat republicana i d'altres institucions catalanes (partits, associacions, sindicats i particulars) a la Generalitat de Catalunya, que les diposità a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El centre de Salamanca en conserva còpies digitalitzades. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1936-39 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | També hi ha les fitxes de repressaliats de persones que porten el cognom RajadellFotos: la Foto 1 correspon a l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament i la Foto 2 és l'ofici que encapçala la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937, Ambdós corresponen a l'expedient esmentat sobre els incautacions. La Foto 3 correspon a la butlleta de designació dels membres de l'ajuntament de Rajadell el 1936 pertanyent a l'expedient de la constitució dels ajuntaments (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/