API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
88494	Castell de Rajadell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rajadell	Piñero, Jordi; Perarnau, Jaume. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell (1993) P. C. (1976). Els Castells catalans, vol V SARRET I ARBÓS (1925). Monumenta històrica . Vol. V. PP. 254-262; AA VV (1984) Catalunya Romànica. Vol IX. El Bages. Barcelona. AA VV (1931) Geografia comarcana. Rajadell . Butlletí de CECB RAFAT Francesc. (1988): Historia del Bages , vol. II. Edicions Parcir. Pag. 219 SOLERNOU, Lluís (1983) . 'El castell de Rajadell'.Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell Informació oral de Francesc Pons Gasulla, Oriol (2017) 'Història i projecte de museïtzació del castell de Rajadell' Treball final de Grau. Història de l'Art. UAB PARCERISAS, Roser (2016). El castell de Rajadell. Dovella 118 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Zenobita Edicions. Ajuntament de Rajadell. Pp: 13-32.	XIII-XVII		El castell constitueix un edifici massís, més aviat una casa forta, de planta rectangular, i d'una alçada considerable, erigit al cim del turó on s'assenta el nucli antic de Rajadell. Està constituït per tres cossos, disposats en forma de U, que delimiten un pati central. El costat de llevant està tancat per una muralla. El cos principal i més gran és el de migdia, que és on es conserven les estructures més antigues. La construcció presenta una coberta a doble vessant (abans era amb quatre aiguavessos). Consta de dues plantes (amb sostres molt alts) més golfes. A la planta baixa, la més antiga, hi ha el típic pati d'armes amb un pou al mig, que comunica amb les altres dependències laterals, com les estances del senyor i la casa dels masovers. També es comunica amb una gran sala de recepció anomenada 'el Porxo', coberta amb un interessant enteixinat de fusta. A l'angle SO d'aquesta cambra s'accedeix, mitjançant una trapa, a una petita cambra soterrània coberta amb volta, que era una masmorra. Un dels punts arquitectònicament més complexos i interessants el trobem en una sala contigua al porxo, al costat de migdia. Aquesta es pot considerar la part més antiga conservada del castell. El mur que constitueix la façana de migdia de l'edifici conserva a la cara interior part d'una construcció gòtica que podria datar-se als segles XIII o XIV. Es tracta d'un parament fet amb carreus ben escairats amb dos arcs ogivals. Aquest parament gòtic inutilitza una estructura anterior de la qual es pot identificar prou clarament l'inici d'un arc de ferradura. D'altra banda, la construcció gòtica amb arcades també presenta interrogants sobre la seva funcionalitat, ja que no és normal l'existència d'un mur amb aquestes obertures a la paret exterior d'un castell, que se suposa que ha d'ésser un edifici sòlid. Els arcs foren tapiats en una fase posterior i la paret, fou reforçada exteriorment durant alguna de les reconstruccions, de manera que actualment el mur té una amplada de més d'un metre i en alguns trams es pot parlar fins i tot d'un doble mur. La planta superior -d'aquest cos de migdia- està caracteritzada per una gran cambra, la sala d'armes (de proporcions semblants a la que hi ha al pis de sota), que distribueix l'accés a les cambres i a l'ala de ponent. Cal destacar els enteixinats dels sostres de les cambres, fets a principis del segle XX poc després de que Francesc Pons adquirís el castell. Es tracta d'enteixinats amb cassetons quadrats en els quals hi ha representats diferents motius: l'escut de Solsona (ja que Mercedes de Solsona, la dona del nou propietari, Francesc Pons, tenia aquest origen), una creu i una rotllana amb gallons. Les parets són decorades amb una pintura mural senzilla que representa motius inspirats en l'ofici farmacèutic, que exercia l'esmentat Francesc Pons. Els dos pisos superiors de l'edifici, que són els que han sofert més modificacions. Pel que fa al cos de ponent, consta de tres plantes (de sostre més baix que el cos principal). Durant l'última etapa del castell a la planta baixa hi havia el celler (a migdia ) i l'estable (a tramuntana). És possible que anteriorment el que ara és el celler hagués estat una masmorra. L'obertura que dóna accés a aquesta cambra presenta senyals d'haver tingut una porta de ferro forjat, actualment desapareguda. Els dos pisos superiors eren ocupats darrerament pel menjador, la cuina i diverses habitacions. La cuina conserva un conjunt d'elements interessants (de primers de segle XX): una gran llar de foc, un forn, cuina econòmica i enrajolat a les parets. Una altra habitació especialment singular és l'anomenada 'Presó dels Homes', al primer pis, coberta amb volta, que té una finestra exterior dotada amb doble reixa de ferro. El cos de tramuntana és identificat com la casa del masover. La construcció és adossada a l'ala de ponent. Té planta baixa, un pis i golfes. La planta baixa, que presenta força complexitat constructiva, devia utilitzar-se com a magatzem o espai de treball. Els paraments de les façanes mostren algunes discontinuïtats. Això no obstant, el tipus d'aparell és bastant homogeni: carreus escairats de mida mitjana ja més o menys disposats en fileres. Les obertures demostren una disposició bastant aleatòria, potser més regular al cos de migdia. A totes les façanes s'observa una mena d'espitlleres de forma quadrada, sobretot a la de ponent, on també hi ha una finestreta amb arc de mig punt. Un element destacat és la torrella enclavada a l'angle NO.	08178-1	Nucli de Rajadell	La primera noticia coneguda del castell de Rajadell és del 1063, quan Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i fa constar que limita a orient amb el de Rigadel. El 1113 un document encara més clar situa un terreny 'in terminio castri Regedel'. Es tractava, doncs, d'un castell termenat. Tal vegada la primera fortificació consistia simplement en una torre de fusta, suficient per poder controlar el terme i comunicar-se amb els altres castells. És possible que durant aquests primers temps (segles XI-XII) el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins el segle XIII tant sols es coneixen dades disperses d'individus anomenats 'Rajadell'. La majoria participen en expedicions militars: Montornès (1099-1173), Balears (1114), Provença (1175), Muret (1213). Tanmateix, cap fa referència directament a cap mena de jurisdicció al terme del castell de Rajadell. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la historia del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l'any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. En aquest període, les relacions entre els Rajadell (sota l'empara dels Cardona) i la corona passen per moments de conflicte i moments de bona col·laboració. Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres empreses per Pere II i Alfons II, amb qui s'embarca a Mallorca. Participa també al setge d'Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de Veguer d'Ausona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès . Pel que fa a les etapes constructives del castell, la documentació no és prou clara. Gràcies a un inventari de Joan Berenguer de Rajadell, del 1406, sabem que aleshores era habitat de manera permanent, i que tenia una biblioteca. Durant la Guerra Civil de Catalunya contra Joan II (1462-1472), Joan Berenguer de Rajadell es refugia a Manresa pel perill que suposava viure a les seves possessions. El castell, la majoria dels masos i l'església de Rajadell van ésser destruïts per les tropes de Joan II l'any 1471. Els Rajadell traslladen permanentment la seva residència a Manresa. A primers del segle XVI el llinatge dels Rajadell s'extingeix. L'any 1515 Bernat Joan de Cruïlles, senyor d'Aiguafreda, de la Massana i Sesgueioles, compra el senyoriu de Rajadell. A finals del S. XVI el castell passa, per matrimoni de Guiomar de Cruïlles (la besneta de Bernat Joan) amb Eimeric de Manresa, a la famíla Eimeric, que eren senyors de Monistrolet, Vallformosa i Vallhonesta. Sabem poc sobre la reconstrucció del castell, però aquest tal vegada fou reconstruït el 1638, quan Pere Eimeric de Cruïlles requereix a gent del poble per fer obres al castell que 'com sta aquell amenassant ruyna y endarroc en los murs y parts foranas de son edifici y així tenent necessitat de redificarse y repararsa ...' . En un dels finestrals hi ha gravada la data 1647, que podria fer referència a l'esmentada reforma. Els Cruïlles mantenen la propietat i els drets senyorials sobre el terme fins a finals del segle XVII, quan l'hereva dels Eimeric-Cruïlles perd el nom en casar-se amb un noble italià: Domenico Pignatelli , Anna d'Eimeric i Cruïlles. Durant el període dels Pignatelli (S. XVIII), aquests van habitar molt poc al castell. El 1895 o 1897 Francesca Paulina de Pignatelli es va vendre les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrol i Vallformosa. El castell va ser adquirit pel farmacèutic d'Olot Francesc Pons i Genescà, casat amb Mercedes de Solsona. Es trobava en pèssimes condicions. No conservava la documentació ni el mobiliari original. Els nous propietaris -la Família Pons- van rehabilitar-lo com a segona residència; hi feren obres -entre altres l'enteixinat de les habitacions- i el moblaren amb elements decoratius de la seva col·lecció particular. Durant la Guerra Civil va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari. La pràctica totalitat dels objectes de valor es van perdre o desaparegueren. Entre d'altres objectes de valor van desaparèixer uns incunables de la col·lecció Pons. Bona part del mobiliari que es conserva actualment al castell fou portat pels propietaris després de la guerra. Dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell, durant la Guerra Civil. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. Molins (2020:13-32) ofereix mes dades sobre la història del castell i de les famílies propietàries.	41.7286600,1.7058900	392370	4620459		08178	Rajadell	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval\|Pre-romànic\|Modern\|Gòtic	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		El castell està assentat sobre un turó que controla el pas de la riera de Rajadell, pas de comunicació natural entre el pla de Bages i la Segarra.És sens dubte el bé patrimonial més important i emblemàtic de Rajadell, un castell o casa forta residencial corresponent bàsicament al gòtic i al segle XVII (tot i que presenta reformes de moltes èpoques), que es troba a mig camí entre el casal senyorial i la fortalesa. És un dels castells més grans i ben conservats de la comarca, juntament amb els de Castellbell i Balsareny (el de Cardona a part).A la sala del Porxo, durant el transcurs de les obres realitzades a principis dels anys 90 del segle XX, aparegueren sota el parament gòtic els fonaments d'un mur que tancava en angle recte aproximadament al centre de l'actual sala. Es tracta d'estructures anteriors en les que s'identifica clarament l'inici d'un arc de ferradura. La projecció d'aquest angle coincidia, cap a llevant, amb la planta de la masmorra del soterrani, i cap a migdia, amb la paret que suposadament iniciava l'arc de ferradura. La presència d'aquest arc és un fet bastant extraordinari: és poc freqüent l'existència de vestigis preromànics -tot i que en aquest cas molt escadussers- en un castell. És probable que aquest arc de ferradura formés part d'una antiga església, ja que durant unes obres aparegueren nombrosos restes d'esquelets humans prop d'aquesta zona, i que podrien correspondre a la seva necròpolis. L'existència d'aquest arc ultrapassat o de ferradura (que documentaria la fase més antiga, així com una primitiva capella i una necròpolis) ha estat confirmat per Gasulla (2016) i també per Sitges i Molins i l'arquitecte Esquius.Pel que fa als elements decoratius, podríem parlar de tres grups. Primerament els elements gòtics típics (dels segles XIII o XIV): arcs ogivals de la planta baixa, una llinda d'una finestra amb la típica forma trilobulada, que ha quedat tapiada a la façana de ponent, i dos carreus més de forma semblant, reutilitzats en posició invertida a la façana de llevant de la casa del masover, que també podrien correspondre a finestrals gòtics. En segon lloc, elements que es poden atribuir a un gòtic més tardà (l'estil florit del segle XV): una porta de la sala d'armes que havia estat tapiada i que en el transcurs d'unes obres va sortir a la llum, amb la decoració típica a la base dels muntants. Finalment, la resta de finestres, rectangulars i emmarcades amb carreus escairats, corresponen a la fase de reconstrucció del segle XVII. En aquest sentit, la façana est del cos de ponent presenta una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data 1647.El castell ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, de manera que és difícil determinar amb nitidesa quines parts corresponen a cada moment. D'altra banda, al castell s'hi ha realitzat nombroses reformes, sobretot en la distribució interior. Un element afegit no fa gaires anys és el portal exterior adovellat que dóna accés al recinte. Abans només existia un accés a la muralla de llevant. Emtre els anys 1995 i 2000 la propietat va fer obres de consoliació de la estructura. L'any 2017 es van fer obres de reparació de la teulada, amb una inversió important a càrrec de la propietat (Contractista: Obrellar 2000 SL). Afectà la nau principal, el cos de migdia i l'edifici de la masoveria. L'ajuntament havia impulsat la redacció d'un projecte, uns anys abans, i havia requerit a la propietat fer obres de reparació. Els 2012 s'havien fet altres obres de millora.En conclusió, les grans fases constructives son dues. Una part de l'obra del castell és gòtica (anterior al 1471, any en que el castell fou destruït). Conserva elements (pocs, però significatius) d'aquesta època. L'altra fase constructiva important és al segle XVII, quan es porta a terme la reconstrucció del castell.Al castell es conserven diversos elements mobles i fons documentals d'interès (Col·lecció Pons). Actualment, la propietat està repartida i segmentada entre 7-9 propietaris diferents, hereus de la família Bosch. El principal (Fam. Portabella) viu a Madrid. L'ajuntament hi té tractes per tal d'estudiar una possible una cessió i/o obrir el monument a les visites. En ocasions es fan jornades de portes obertes.Un treball de recerca final de màster (TFM ) sobre el castell, d'Oriol Gasulla (Gasulla, 2016) conté un projecte de museïtzació del castell, tant a nivell interior (museugrafia, audiovisual, sobre el castell en si) com a nivell exterior (plafons per contextualitzar el castell al nucli antic, accessibilitat, recursos tàctils, visites guiades i visites-taller, QR...)	92\|85\|91\|94\|93	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88496	La Sala o el Casino	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-o-el-casino	Informació oral de Joan Vidal i de Ricard Cucurella. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell Web e l'ajuntament de Rajadell MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 113-114	XX		Nau construïda segons el model fabril amb la finalitat de servir com a seu per activitats recreatives, principalment ball. És una construcció de dimensions grans pel que és poble (20 x 10 metres aproximadament). És de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant, amb frontó a la façana davantera i un rosetó a cada cap de la nau. Té una sola planta. Les quatre façanes presenten un parament molt senzill, de maçoneria, que consisteix gairebé en un amuntegament de pedra de diferents mides, amb un arrebossat molt lleuger de calç. A la façana lateral de ponent hi ha una sèrie de cinc finestrals rectangulars, de tipus fabril. La façana de llevant és molt baixa, degut a l'elevació del nivell del terreny, i per aquest motiu completament llisa. La façana davantera té un gran portal emmarcat amb ornamentacions de maó. La decoració adopta la forma de dos pilars amb un arc de punt rodó. A cada costat de la porta hi ha una farola de ferro forjat. Sobre l'arc del portal hi ha una inscripció en relleu enmarcada en un rectangle, molt recent, amb les lletres ACR, corresponents a l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell. Interiorment la nau comptava amb una sèrie de pilars cecs, coronats amb carasses a manera de capitell, a l'estil d'una sala de ball. Unes reformes de finals del segle XX van eliminar aquesta decoració -excepte una o dues de les carasses- i van modificar l'escenari. S'habilità un entresolat i diverses habitacions a l'entrada.	08178-3	Nucli de Rajadell. c/ Major, 14.	Entre els anys 1850 i 1888, el municipi de Rajadell estava dividit en dos grups: Els Xanguets i els Bunyols, que corresponien més o menys als parcers i als propietaris, tot i que hi havia molta barreja (i molta rivalitat). Els noms provenien dels insults que es deien uns als altres. Una de les entitats estava al Castell i l'altra a Cal Fin, al carrer Major, 9, al Salon (davant la sala, dos portes baixant pel carrer Major). Disposaven de locals d'us social polivalent. Es disputaven l'èxit dels balls i festes, i es gastaven molts diners en reconegudes orquestres. Aquesta rivalitat comportava que es fessin festes cada vegada més lluïdes. També organitzaven fontades. L'any 1888, els Xanguets i els Bunyols es van unir i amb donacions del poble van construir l'edifici de La Sala. Van redactar uns estatuts per constituir una nova sala de ball i van constituir l'associació del Casino de La Unión (el nom es deu a la unió dels dos grups). L'edifici, però, no va ser aixecat fins ben entrat el segle XX. Es va inscriure al Registre com propietat de Can Massana. Desseguida es va convertir en els organitzadors de tot tipus de celebracions. El 1916 es constitueix la Societat Casino Unión de Rajadell com a resultat de la fusió de les entitats precedents. La nova associació redactà un reglament, aprovat el mateix any 1916, i repartí títols entre els seus socis. El Casino de La Unión es coneixia com La Sala. En aquest centre s'hi feien (i encara s'hi fan) les típiques activitats de teatre, concerts, ball, cafè, etc. Degut que les dues festes majors són a l'hivern (al gener la de Sant Sebastià, i al novembre, la Festa Major), la Sala acullí els principals esdeveniments d'ambdues festes (a més dels que organitzava l'entitat al llarg de l'any). Hi acudia gent de tota la contrada, més enllà de Rajadell. A rel dels fets d'octubre de 1934, l'autoritat militar va clausurar l'entitat. El 1935 va reobrir. Els socis eren 31. Els 1936 el comitè revolucionari local es va incautar de l'immoble, però poc després va retornar les claus a la Comissió del Casino La Unión. Després de la guerra l'entitat va desaparèixer. En Massana reaprofità l'immoble com a magatzem i al 1975 el va vendre a Josep Prat Rial. A la dècada dels 70 una colla de joves actius, catalitzats pel rector Solernou, va crear l'ACR (Associació Recreativa Cultural), una associació que va revitalitzar la vida cultural del poble. Josep Prat cedia la Sala a l'entitat per a fer activitats socials (caramelles, teatre, festa major...). El 7 d'abril de 1980 Josep Prat es va vendre el local a l'ACR per 1.900.000 pessetes. L'actual Associació Cultural i Recreativa de Rajadell, legalitzada es 1981, es hereva directe de la comissió gestora que es va crear per donar continuïtat a l'antiga Societat. L'entitat ha estat propietària de l'immoble fins el 16 de maig de 2019. En aquesta data va traspassar la titularitat a l'ajuntament. Mitjançant un conveni, l'ajuntament es fa càrrec de l'immoble i l'ACR assumeix la gestió i la programació. L'entitat també tenia cura del Museu-Pinacoteca.	41.7273000,1.7058400	392363	4620309	1888	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC2017-2021		Es tracta d'un edifici d'estil fabril i rural construït a finals del segle XIX que ha tingut una gran importància com a equipament cultural. L'edifici esta situat a l'extrem ponentí de l'altiplà de Rajadell, de manera que la façana de ponent s'assenta plenament sobre el pendís que baixa cap al torrent del Daurell. En aquesta part la vegetació és abundant.Es conserven alguns documents de la Societat Casino Unión de Rajadell (el reglament de la societat de 1916, un títol de soci dels anys 30, un títol d'una acció per la compra d 'una gramola) (Col·lecció Joan Vidal)	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88497	Capella de Sant Amanç de Viladés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-amanc-de-vilades	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987) AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. Rajadell (pp.984-986) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 JUNYENT/ MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 360-361 BENET, A (1984)	XII-XVIII	L'esglesia nova està en bon estat però la capella romànica està en una situació d'abandó, amb dificil acccés, i plena de vegetació i mals endreços	L'església de Sant Amanç està composada per l'antiga església vella (d'estil romànic) i l'església nova, construïda al segle XVII, que s'adossa a la primitiva capella. De l'església romànica se'n conserva l'absis i una part de la nau. Es tracta d'una església petita i d'una sola nau (orientada cap a llevant), que en fer-se les remodelacions posteriors, va quedar tallada aproximadament per la meitat i adossada a la nova església. L'absis és de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau . El parament de les façanes és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars, de pedra local (vermelles i grises). Per la banda exterior, l'absis té una base d'uns 40 cm. d'alçada. Més amunt hi ha una finestrella molt estreta situada en posició excèntrica; és a dir, desplaçada cap a un costat. Té un aspecte molt arcaic i està feta amb dos blocs de pedra laterals i un de superior rebaixat en forma de mig punt. Podria ser de mitjans del segle XII. Actualment hi ha dues portes (una d'elles tapiada) que donaven accés a la nau quan s'utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia encara es pot veure el buidat d'un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat . A l'interior destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada. El sostre és amb volta de canó lleugerament apuntada. Actualment les parets interiors estan cobertes amb guix. Pel que fa a l'església nova, es va construir al segle XVII al sector occidental de la romànica. Aquest va passar a ser la sagristia de l'església moderna. És una construcció de planta rectangular, orientada perpendicularment respecte a l'antiga (és a dir cap el nord) amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. La coberta és a doble vessant (amb el ràfec motllurat) amb el carener perpendicular a la façana Les façanes són de pedra arrebossada de color beix . Queden restes de policromia: una faixa amb un motiu geomètric que recorre tot el perímetre de la façana sota el ràfec. La façana principal té un portal rectangular amb llindes i és coronat amb campanar d'espadanya per a dues campanes (actualment n'existeix una). L'interior és d'una sola nau, austera i coberta amb volta. Presenta un cor sobre l'entrada. L'absis és rectangular (el presbiteri es data el 1719 i el cor el 1789). Les parets interiors són completament emblanquinades. Es conserva la pintura mural, del segle XIX, de poc interès.	08178-4	Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi	La primera notícia documental del temple és del 1027, quan és citat com a 'Sant Emanz'. Es tracta, però, d'un topònim afegit posteriorment al document. L'any 1113 es fa la donació del 'mansum Font e Amanz' al monestir de Sant Cugat. Es tracta, doncs, d'un nucli important. L'any 1284 l'església es coneix com Santa Maria de Sant Amanç (Maria era l'advocació i Amanç el lloc?), però els documents posteriors només citen l'advocació de sant Amanç. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII, tot i que mai va tenir categoria parroquial. El 1558 Joana Sentelles, del Mas Centelles, fa testament i deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç. El 1632 es va acabar la nova església, tal com ho indica la llinda de la porta. Quatre anys més tard s'hi enterra Melcior Sentelles, casat amb la pubilla Planell. L'any 1676 es va fer un contracte amb Pere Casals per fer una sagristia. Del document es desprèn que en aquest moment quedaven restes de l'antiga església que es van destruir en fer la sagristia. Un document de 1685 es refereix al temple com a sufragani de Sant Iscle de Rajadell. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. L'antic edifici romànic va subsistir sense culte, tal vegada com a magatzem del mas, que és l'ús que actualment té, en estat de total abandó. L'església es va saquejar durant la Guerra Civil i es destruí un retaule. Des d'aleshores ja no s'ha recuperat. Tot i que fins el moment no tenim cap evidencia arqueològica, és probable que la primitiva església romànica s'assenti sobre un temple anterior d'època romana (ja fos pagà o paleocristià). La importància de l'establiment romà que hi havia a prop (fitxa 136) el pas d'una estrada antiga donen força crèdit a aquesta hipòtesi.	41.7342000,1.6778000	390043	4621110		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		També coneguda com a Sant Amanç de Rajadell. El temple, d'aspecte rústic i senzill, es troba al costat del Mas Viladés (a ponent) i ben aprop de la riera de Rajadell. L'interior de la nau moderna, actualment austera, tenia un retaule que es va destruir durant la guerra civil. A la capella lateral es conserven tres talles d'escàs valor. A l'interior de l'església nova també es conserven dues lloses grans corresponents a tombes. Una porta la següent inscripció: 'Setelles 1636'. A la llinda del portal de l'església nova hi ha inscrita la data '1632'. A la façana principal hi ha una pedra en forma de marc on antigament es penjaven els edictes de l'Ajuntament perquè fossin coneguts per tots els habitants del barri de Sant Amanç. Actualment a l'església s'hi diu missa dues vegades l'any: per Sant Amanç i per tots Sants. Cada 15 d'agost s'hi fa una cerimònia religiosa a la que esta convidada tota la gent del poble; els amos conviden a un petit vermut i al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí (fitxa 211). A la banda de llevant de l'església hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants, amb nínxols. Davant dels nínxols es troba una creu de ferro encastada en una peanya paral·lelepípede de pedra col·locada al centre d'una gran pedra circular de molí. Junt amb les ruïnes de Sant Simeó de Centelles i, possiblement, Santa Llúcia, l'església de sant Amanç és l'únic exemple d'arquitectura romànica al terme de Rajadell. L'absis de l'església antiga es va separar de la nau mitjançant un mur i es destinà a sagristia i després a magatzem d'eines pel Mas Viladés.	92\|94\|85	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88498	Església de Sant Simeó de Centelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles	AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic	XI-XV	Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació.	Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics.	08178-5	Centelles. NO del terme.	Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc.	41.7483200,1.6649700	389000	4622694		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021		Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació.	92\|85	1754	1.4	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88499	Capella de Santa Magdalena (ca l 'Oliver)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-magdalena-ca-l-oliver	RAFAT, Francesc (1986) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 199-208	XVI	Presenta algunes esquerdes i un aspecte descurat	Capella d'una sola nau, de petites dimensions. Presenta planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dues sèries de motllures sota el ràfec). Les parets laterals tenen tres contraforts (dos a tramuntana i un a migdia) que li donen una forma peculiar. El material constructiu és pedra amb un arrebossat que no sembla gaire antic, de color beix clar. La façana principal és a llevant. Té un portal rematat amb un arc de quart de cercle, un petit rosetó i un campanar d'espadanya, amb una campana que encara conserva el mecanisme per ser accionada exteriorment.	08178-6	Mas Ca l'Oliver. El Racó. SO del terme.	El 18 d'octubre de 1546 Gabriel Torrallardona (o Torra) demanà permís del Senyor de Rajadell per edificar prop del seu mas de l'Oliver una capella sota l'advocació de Santa Maria Magdalena, amb la condició de no fer-hi 'campanar fort ab torra', sinó que ho fes com a les capelles de Santa Llúcia i Sant Miquel i altres del terme de Rajadell (amb un campanar que no fós una torra quadrada, i col·locant la campana sobre la paret de la façana). Aquesta és la transcripció d'una part del document de sol·licitud: 'Lo senyer en Guabriel Torrelardona, ereu del mas del Oliver, demana lisensia y grasia al senyor don Francesc de Cruyselles, senyor del terme y castell de Ragadel que li leys fer una cappella ho església sub invocació de Sancta Maria Magdalena prop de la sua casa ...' No s'observen modificacions importants des del moment original de la construcció, el 1546. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no 'se haya recubierto la ara con un lienzo, limpiada la patena, y el Alba guarnecida con blondas'.	41.7136100,1.6933600	391302	4618804	1546	08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88499-foto-08178-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88499-foto-08178-6-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Es tracta de la capella particular del Mas L'Oliver, construïda el 1546. Segons Gavin (1979: 147-51) identificada amb la Sagrada Família. La capella, situada a la part nord de la masia (entgre aquesta i les tines del mas), s'integra harmoniosament en el conjunt gràcies al color i la textura de l'arrebossat.	94	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88500	Capella de Sant Simeó (Mas Centelles)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-simeo-mas-centelles	RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell . RAFAT i SELGA, Francesc (1982) SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120	XVII		Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó. La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior. L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa. La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos).	08178-7	Centelles. NO del terme	Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc.	41.7506100,1.6602300	388610	4622955	1615	08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-3.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021		Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5). A la llinda de porta es llegeix la inscripció 'De M 23 1615'. A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó. Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada)	94	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88501	Capella de Santa Llúcia del Mas Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn	VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol. VII.p. 49. SS.AA. (1917) Boletín Oficial del Obispado de Vic. P. 45. SARRET I ARBÓS, J (1924). 'El monestir de Santa Llúcia de Rajadell'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 21. Manresa PLADEVALL , A (1969). 'Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera' . Hoja Diocesana. 21-9-69. Vic. RAFAT, F (1981). 'Materials per a la historia religiosa de Rajadell' Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Núm. 1. Manresa. pp. 177-191. RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell' Dovella, núm. 34. Manresa. RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 203-220 RAFAT, F (1979). Monestir de Santa Llúcia. Rajadell. Fulls de la Festa de Sant Sebastià. RAFAT, F (1986). Capella de Sta. Llúcia 1886-1986 . Fulls de la Festa de Sant Sebastià . RAFAT, Francesc (1991). Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell Full de la Festa Major. Rajadell novembre de 1991 RAFAT, F. (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa VILLEGAS, F (1975). Santa Llúcia del mas Forn. Periódico Manresa . 12-6-75 . Manresa AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Rajadell (pp.984-986) està signat per RCJ. Inclou planta. GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) Goigs de Santa Llúcia. 1973 (escrit al revers)	XIII-XIV	Restaurat interiorment i exteriorment	Capella del Mas Forn (segle XVII), construïda aprofitant part de l'església romànica de l'antic monestir de Santa Llúcia. És l'únic vestigi que ha quedat del mateix. Es troba adossat a una ampliació del Mas del Forn (fitxa 66). La capella original, romànica, fou ampliada a ponent amb una nau gòtica, que duplica en amplada i alçada el temple primitiu. La capella, d'una sola nau, està formada per dos cossos ben diferenciats que corresponen a les dues fases de construcció. La part més moderna, a ponent, gòtica, de mitjan segle XIV, és molt més alta i ampla. La primitiva, considerada romànica, del segle XIII, a llevant, és de dimensions considerablement més reduïdes. Les restes conservades del primitiu temple corresponen al cos més baix i estret, que s'adossa al mas. És de planta rectangular, amb un parament menys uniforme que el de la fase posterior, i coberta interiorment amb volta de canó apuntada. De l'absis que tancava a llevant (és a dir, amb una orientació inversa a l'actual de la capella) no en queda res. S'ha dit que les primeres filades de la façana de migdia, en forma més o menys circular, podrien correspondre a l'antic absis. En tot cas es tractaria d'un absis eixamplat pel presbiteri. El cos de llevant suposava una ampliació força ambiciosa, que es devia quedar a mig fer, de manera que la capella ha acabat tenint una forma arquitectònica estranya, composta de dos trossos apedaçats. Les parts d'aquest nou cos de mitjan segle XIV són més fermes , amb un aparell fet amb carreus de mida més grossa que els de l'altre cos, ben disposats en fileres. Les façanes presenten poques obertures: una espitllera molt estreta, una finestra més ampla a la façana principal i diversos forats molt petits de forma quadrada. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior és cobert amb volta apuntada, potser menys marcada que la del cos primitiu. El 1636 es produí una reforma lleugera. Es tapià l'antiga porta que donava a migdia (interpretada com la porta original romànica) i que enllaçava amb el monestir i s'obrí l'actual, a la façana de llevant. Es tracta d'un gran portal amb una gran llinda, que du gravada la data 1636, i que reposa sobre muntants de gran aparell petri. Per sobre seu hi ha una finestra cega de doble esqueixada. També s'observa una esquerda que va del portal a la finestra. Hom suposa que el monestir era situat a l'actual pati. El campanar d'espadanya, a la façana oposada, és un afegit posterior.	08178-8	Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia.	En origen podria haver estat una capella rural amb donats. Un nou document de 1271 localitzat per Rafat (1991; 1993:252) parla d'un donat, el monjo Pere Alegre o Alegret, de la Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. Potser l'origen era antic, un eremitori rupestre (sota balma). Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic Ramon d'Anglesola atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades o canongeses que ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell, liderades per la priora Na Cirera. El 1278 sabem que era seu d'una comunitat femenina. Com que la documentació parla de Sant Miquel de Rajadell i de Santa Llúcia. F. Rafat (1990) arriba al convenciment que durant els primers temps la capella compartia les dues advocacions, i que finalment s'acaba imposant la segona. Per tant, descarta la seva teoria inicial de que a Sant Miquel de Cirera hi hagués hagut un primer priorat, traslladat posteriorment a Santa Llúcia, i que Na Cirera -que procedia de Sant Miquel de Cirera- fos, el 1292, la priora dels dos llocs. El Sant Miquel de Rajadell no seria el Sant Miquel de Cirera. El 1278 Santa Llúcia (la prioressa Cirera junt amb el monjo Alegret abans citat) comprava una campana a l'església de Sant Miquel (que podria ser la de Castellar). La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a obres a Santa Llúcia. El 1287 la prioressa Cirera o Cicerona denuncia al veguer de Manresa un robatori que ha patit. Aquesta prioressa es la que segurament està enterrada a la paret de migdia de la part vella de l'església, d'acord amb un document (veure text a observacions). L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. L'església primitiva era petita, amb l'absis cap a llevant, les parets de carreu bast i una porta lateral a migdia. A principis del segle XIV, s'inicien possiblement unes obres d'ampliació i reforma que queden a mig fer. Desapareix l'absis i es refà la volta de l'església vella, ara amb arc apuntat. La part nova és més ample, més alta i d'aparell regular amb carreus treballats. Després de la Prioressa Cicerona, la succeeix, a partir de 1293, Bertomeua de Cirera (tot i que podria ser la mateixa). El 1304 el monestir funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. A Bartomeua la succeeix Sibil·la de Rajadell (1317-1345). El monestir creix amb censos i donacions. Coneixem de 1345 a 1460 8 prioresses més (vegeu memòria del Mapa, apartat història) La decadència del monestir s'inicia a finals del segle XIV i sobretot a partir del XV. El 1419 els consellers de Manresa donen llicència a la prioressa Maria Devesa per que pugui recaptar a les esglésies de la ciutat. El 1440 la succeeix Gabriela Pujol. El 1448 tenia només dues comunitàries. El 1457 la prioressa era Francesca Borràs. Amb ella, les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. De l'església desapareixen la porta, l'altar i les imatges. El senyor de Rajadell, Joan Berenguer, havia abandonat el castell i s‘havia refugiat a Manresa. Llavors el Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. Sembla que el 1480 el veguer de Manresa li reclama la restitució dels béns incautats, cosa que no prospera. El plet és entre el senyor, Francesc de Rajadell, i el Prior de frares agustins de Cervera. El 1486, Lluís de Rajadell, fill de Francesc, encarrega unes obres de reparació al monestir, però no consta que les monges hi tornessin. L'any 1573 el senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier ,'lo casal de Santa Llúcia', per instal·lar-hi un forn de vidre a l'antic monestir, amb l'obligació de fer obres de reparació. El forn de vidre (que dona nom al mas) només va funcionar del 1573 al 1600-1602. Noves reformes es van fer el 1636, d'acord amb la data de la llinda de la façana principal. En aquest moment es sega l'antiga porta que donava a migdia i s'obre una porta nova a l'est. També s'hi instal·la el retaule. Les parets interiors foren enguixades i allisades amagant en petits forats restes d'imatges (braç de fusta pintada i imatge decapitada d'alabastre), procedents probablement d'èpoques anteriors. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1830 el Bisbe, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no hi hagi un nou frontal d'altar. El 1886, el Bisbe Morgades va ordenar que fos retirada la santa; a la consueta es llegeix: 'la capella de Sta. Llúcia; en la qual capella feia molts anys que no si celebraba per estar suspesa, però en la Sta. Visita Pastoral de 22 de Maig de 1886 girada pel Sr. Bisbe Morgades se deixa un decret per que se arreglés (...) y en lo mateix dia 13 del referit any 1886 se torna a comensar a celebrar en la dita capella'. El retaule i la imatge de fusta de la Santa foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). L'any 1972 es van netejar les parets deixant la pedra al descobert i es va retornar al seu lloc original el que quedava del retaule, adaptant l'altar a la nova litúrgia.	41.7291000,1.7129700	392959	4620500		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-3.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		També coneguda com a Església o Convent de Santa Llúcia de Rajadell. Es troba al marge esquerra de la Riera de Rajadell.És la construcció íntegrament medieval millor conservada de Rajadell, sense elements decoratius destacats però de bona qualitat. Correspon a la capella de l'antic monestir femení , que va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. A mitjans del S. XIV s'hi efectuaren reformes. Quan el monestir s'abandona, la seva capella esdevindrà sufragània de la parroquial de Rajadell i es convertirà en capella del Mas del Forn (fitxa 66).La llinda del portal de la façana principal de la capella mostra la data 1636 gravada. Al costat de l'antiga porta que donava a migdia, hi havia la tomba de Madona Cirera, primera prioressa del monestir. En un pergamí manifesta que li plauria ésser enterrada prop de la porta de l'església on els seus ossos hauran d'ésser 'posats e encastats en la part a les portes de l'esgleya'. El text és el següent: 'Aquesta es la ossa de madona Cirera/ qui fo la primera monya d'aquest monestir/ e per ela hic ha dones, quar com ela hic/ vench qui era donzela de perayre lavons/ no ych avia si no donats. Ela feu/ aci molt de be, per que placía a la prio/ ressa e a les altres dones que quan la egleya nova los faça que la dita/ ossa e la pera del seyall seu de/ cirera se sien posats e encastats/ en la paret a les portes de la / egleya'. La tomba podria estar indicada per un escut de pedra encastat al parament exterior (de la part romànica) que té gravada una creu i quatre escuts a cada un dels costats. Els escuts porten gravats uns símbols difícils d'interpretar. Piñero (PEP 1993) els identifica amb l'estrella dels Rajadell. Més aviat semblen 4 cireres esculpides, que podrien indicar precisament la tomba de la prioressa Cirera.A l'angle exterior de l'actual façana (NE), sobretot a l'esquerra, s'hi observen en alguns carreus diverses marques de picapedrer, com els de la Seu de Manresa: angle, doble angle, fletxa, creu i altres. Davant la façana hi ha un petit pati, tancat. A migdia, hi ha una porta que comunica aquest pati amb el tancat interior del mas.A l'interior de la capella es conserva parcialment un retaule en fusta policromada, del segle XVII, del qual resten 7 taules (3 de la predel·la) (fitxa 138). No és clar a qui està dedicat, però segons Sitges (2019), estaria dedicat a santa Llúcia i podria ser fruit d'un encàrrec fet el 1630 als artistes bagencs Jeroni Soler (pare i fill). A la capella també hi havia una imatge de Santa Llúcia, de fusta policromada. Actualment es conserva una figura esculpida de fusta, de 84 cm. d'alçada, sense color, molt malmesa. Li falten els braços i la meitat de la cara. Sitges (2019) la identifica com de santa Llúcia.Al sector de llevant, davant mateix de la façana principal, hi havia el cementiri del monestir. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi apereixeren ossamentes humanes. Al sector on hi ha l'hort (al SO del mas) aparegué, durant unes obres, un enterrament masculí excavat al terra i cobert amb lloses (referenciat com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, (XI,1984 :359). L'excavació fou realitzada per l'historiador afeccionat Francesc Rafat, propietari de l'immoble (fitxa 131). Aquest també va emprendre algunes excavacions a l'església, a la recerca de l'absis romànic, sense resultats. Cada 13 de desembre es celebrava la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia i a la casa del Forn (fitxa 217). La seva devoció abastava Rajadell i Fals. Sembla que s'hi havien depositat exvots.A través de documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa i a l'Arxiu de la Seu de Manresa es pot resseguir la historia del Monestir, així com de les deu prioresses que va tenir el convent i d'alguns dels seus avatars.	93\|85\|92	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88502	Capella de Sant Salvador de Valldòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria	RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220	XVII-XX	Reconstruïda integrament el 1992	Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior.	08178-9	Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme.	Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original.	41.7213400,1.6768000	389938	4619684	1682	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern\|Barroc	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993	98\|94\|96	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88503	Capella de Sant Miquel de Cirera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-cirera	BENET, A (1984). Esglésies anteriors al 1300. La Catalunya Romànica. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell'. Dovella, núm. 34. Manresa.	XVII	Edifici en bones condicions. La teulada es va refer a finals del segle XX.	Capella rural de planta rectangular i coberta a doble vessant, bastida amb carreus ben escairats i disposats en fileres. Té dos contraforts a la façana de llevant. A ponent hi ha un cos adossat. La façana principal, mirant cap a Montserrat, té un portal rectangular, un rosetó de ciment (obra del 1926) i, al capdamunt, un gran campanar d'espadanya coronat amb frontó partit. Al mig del frontó s'hi erigeix una creu de pedra treballada. Aquest campanar podria tractar-se d'un afegitó posterior, ja que els carreus de la seva base semblen sobreposats. És un tipus de campanar, d'estil barroc, no gens habitual en una capella rural. L'interior de la capella esta cobert amb volta de canó.	08178-10	Massana. Pla de Cirera. Sud del Terme	Ja des dels primers temps coneguts, es coneix l'existència, junt a la fortificació de Cirera, d'una capella dedicada a Sant Miquel, citada ja a finals del segle XIII (de la que no queda cap vestigi). Podria haver acollit un primer priorat femení de deodonades, al segle XIII, i ser l'origen del monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn, i que en un principi compartia advocació amb Sant Miguel. El fet es que la primera priora de Santa Llúcia era de la familia Cirera. Però Rafat (1990), finalment, descarta que hi hagués un primer monestir a Cirera i identifica l'equívoc per una confusió entre les dues capelles, la de Sant Miquel de Cirera i la de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miguel per la família Massana, propietària de la capella en aquell moment. En aquest moment can Massana s'havia convertit en un dels grans masos del terme. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no estigui blanquejada l'església..	41.7114400,1.7247500	393910	4618524	1632	08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-3.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Capella del segle XVII, amb alguns afegitons posteriors, molt ben conservada, successora d'una església anterior de la que no en queden vestigis. Actualment es la capella del Mas Can Massana (fitxa 77). Obra ben proporcionada, d'evident interès històric i arquitectònic. La capella esta situada fora del recinte de la masia de Can Massana. L'espai davant l'entrada forma un petit clos enjardinat, amb gran abundància de plantes, una palmera, etc. La llinda del portal principal presenta una data gravada: 1632. També el rosetó presenta una data que dona cronologia la seva reforma: la llegenda diu 'Reformado 1926'.El retaule de l'altar, obrat a la paret, té pintures que, segons Francesc Rafat, podrien ser del mateix artista que pinta els retaules de Santa Llúcia de Rajadell i Santa Maria del Grauet de Fals. El que singularitza Sant Miquel són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica. No ha estat possible visitar la capella durant la realització de Mapa. La descripció correspon a Piñero PEP 1993. La foto 3 també.Segons la propietat, a la Capella no s'hi practica culte ni s'hi fan aplecs.	96\|94	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88505	Església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-rajadell	GASOL, J. M. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). La Catalunya Romànica. Vol IX. RAFAT (1979), (1981), (1985). 'Festa de St. Sebastià'. RAFAT, Francesc (1981). 'Restauració de la capella de sant Isidre'. Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1984). 'El campanar' Butlletí de la Festa Major. Rajadell RAFAT, Francesc (1979). Restauració de la capella del Roser. Rajadell Full de la festa Major. Rajadell (18 de novembre de 1979) RAFAT (1988) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 (1918/19) La Veu del Poble. Rajadell. (Dóna noticia de l'ampliació de l'església). Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=5006&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=	XIV-XX	L'església va ser restaurada a finals dels anys 70 del segle XX,. Es va eliminar la capa de guix de la paret interior i es deixà la pedra vista.	L'església està constituïda per un cos de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i el campanar, adossat a l'angle SO. A la part posterior (tramuntana) hi ha adossat el clos del cementiri, i a NE, l'edifici de la rectoria (fitxa 16). De l'exterior de l'església només té interès la façana principal. Aquesta presenta un aspecte poc homogeni, en part per la diversitat d'elements que la componen (elements gòtics, relleu romànic reaprofitat al campanar, portal modern), en part perquè les fileres de carreus del campanar i de la façana s'acoblen d'una manera poc ordenada. La façana pròpiament dita és un vestigi de la primitiva construcció gòtica. El parament és fet amb carreus ben escairats i presenta un rosetó (amb traceria en forma d'estrella amb el nucli quadrifoliat) i un finestral amb ogiva i trepat trilobulat. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit còncau. El campanar, construït pel mestre cases francès Joan Traginer i acabat el 1678, consta d'una base o sòcol molt baix (actualment gairebé tapat per les jardineres). La resta és un cos de parts llises, coronat amb una arquitectura simple amb quatre arcs de punt rodó. A dalt de tot, a banda i banda, podem veure l'antic escut de Rajadell. També llueix 4 gàrgoles en forma d'animals als quatre angles, prop de la coberta. D'altra banda, al voltant de la finestra inferior del campanar s'hi ha encabit, reaprofitat, parts d'un timpà romànic (fitxa 187). Interiorment, l'església està constituïda per una nau central (segle XIV) i quatre capelles laterals, amb un cor al pis superior, de finals del segle XVI (capella del Roser) i del segle XVII (la resta, juntament amb el campanar). El cor presenta una balustrada de terrissa. L'estructura de la nau central és pràcticament la de l'església gòtica, del segle XIV. D'ella es conserva part dels paraments (de migdia) i laterals, així com bona part de la volta apuntada que cobreix d'un cap a l'altre el temple. L'eliminació de la capa de guix que va tenir lloc a finals dels anys 70 del segle XX va fer visible el parament interior, en el que s'aprecia com les fileres originals de carreus, ben escairats i de mida mitjana, es van trencar parcialment en construir les capelles. Les capelles laterals són les següents: a la banda de ponent (de sud a nord), la del Sant Crist, la del Roser i la del Santíssim; a la banda de llevant només hi ha la de Sant Isidre (també hi ha una gran fornícula, més moderna). Totes les capelles segueixen una tipologia pràcticament idèntica. S'obren a la nau mitjançant un arc de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria, amb un relleu a la clau de volta al·lusiu a l'advocació de la capella. La capella del Roser va ser la primera reforma de finals del segle XVI i comportà el sacrifici de part del mur que donava a ponent, de manera que la capella sortís cap a fora. Uns anys després es repetí la operació a la banda oriental, amb la capella de sant Isidre. A la capella del Roser hi ha representada la Verge del Roser amb el nen Jesús en braços; a la de Sant Isidre, el sant amb una rella i una arada i els dos patrons al fons; la del Sant Crist presenta una imatge de sant Sebastià i un escut. Originalment les capelles eren enguixades i pintades, fins i tot la clau de volta. La de Sant Isidre conserva clarament restes de policromia. La capella del Santíssim (com la sagristia) és de finals del segle XIX. És una mica més gran que la resta de capelles i esta coberta amb diverses voltes d'aresta.	08178-12	Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3.	L'església de Sant Iscle i Santa Victoria és la parroquial del terme des del principi. Apareix documentada el 1154. De l'obra romànica no en queda res, excepte, molt possiblement, els fragments del timpà reaprofitats al campanar, que segurament pertanyien al portal de l'anterior temple romànic. L' església gòtica va ser construïda a primers del segle XIV. L'any 1471, en el transcurs de la guerra civil catalana, les tropes de Joan II van destruir l'església i el castell. La destrucció devia ésser força important fins al punt de que va quedar totalment inhabilitada per a cerimònies. Fins i tot el senyor del terme, que en aquell moment era Joan Berenguer de Rajadell, i que es refugià amb el senyor de Manresa, va donar les campanes, retaules i ornaments a la Seu de Manresa, ja al 1471 (Segons diu Sarret i Arbós, Joan Berenguer de Rajadell 'dóna a la Seu (de Manresa) les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...'). Al cap d'uns anys es devia fer una reconstrucció provisional, però les obres importants no es començaren fins a finals del segle XVI i va durar fins a finals del XVII. El resultat fou la reconstrucció de la façana, la construcció de les 4 capelles laterals i el bastiment del campanar, aprofitant les mateixes pedres de l'antiga església gòtica, i també les de de la vila romana de Can Viladés. A l'Arxiu parroquial aquestes obres es troben molt ben documentades. Són les següents: - 1594: el matrimoni Bernat d'Aimeric i Guialmar (senyors de Rajadell), junt amb el batlle i jurats, signen la contracta amb Joan Puig, paleta de Moià, per a la construcció de la capella del Roser. Es començà a construir la capella. Abans (com a mínim des del 1580) ja existia una confraria de la verge del Roser. - 1598: s'enllosa l'església i s'encarrega a Msn. Antoni Maymó un retaule nou per la capella del Roser, que el 1601 pintarà Joan Morer. - 1615: Joan Centellas sol·licita permís del vicari general de Vic per a reedificar la capella de sant Simeó i el rector de Rajadell, Pere Torra, també obté de Vic el permís per construir un pont per anar de la rectoria a l'església. També es reforma l'antic campanar i es construeix un comunidor. - 1626: construcció de la capella de Sant Isidre. - 1648: s'encarrega el retaule de l'altar major i la imatge del Sant Crist a Joan Grau - 1651: es daura el retaule de Sant Isidre i el 1690 el del Sant Crist. - 1678: construcció del nou campanar. També es fa un nou cor i, per omplir el buit entre el campanar i la capella del Roser, s'edifica la capella del Sant Crist. Les obres del campanar es van encarregar a Joan Traginer, mestre de cases francès. La descripció de les obres que se li encarreguen coincideix amb el resultat que avui es pot observar. - 1682: les obres ja estaven acabades i Joan Traginer cobra el que encara li devien. Cada capella tenia la seva confraria, que recaptava diners, que estaven formades per 4 administradors que vetllaven per la seva conservació. A finals del segle XIX s'engrandí l'església, allargant-la i afegint-hi un nova capella, en un costat de l'altar major, i una sagristia a la banda oposada. El 1901 s'hi construí l'actual portal de pedra coronat amb arc deprimit concau, que substituí l'anterior, que presentava un arc apuntat (del qual se'n conserven encara fotografies).	41.7288800,1.7063200	392406	4620483		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88505-foto-08178-12-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2021-11-19 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Església parroquial, la més important de Rajadell. Es troba situada al sector nord-llevantí del turó del castell, a un nivell inferior a aquest. A llevant, l'església i la rectoria estan limitats pel desnivell del turó, on hi havia l'hort del rector. Darrera la capçalera, a tramuntana, es troba el cementiri parroquial.L'església està dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria, els dos patrons del poble, dos germans cordovesos defensors del cristianisme, que va ser martiritzats i decapitats el 313.És una construcció gòtica del segle XIV amb reformes importants del XVI i XVII, amb vestigis d'un anterior temple romànic. Al segle XIX la església fou engrandida i allargada, i la façana, reformada (portal). Es el resultat d'una barreja d'estils arquitectònics. El parament exterior del campanar conserva part d'un timpà romànic amb representació de la crucifixió (fitxa 187). Al paviment de la nau es conserven dues làpides funeràries (fitxa 190). A l'escala del campanar hi ha dos carreus reaprofitats amb inscripcions gòtiques. També es conserven carreus d'un portal gòtic, pràcticament idèntics al que va aparèixer al castell. A la façana posterior, per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa un home amb caputxa (fitxa 378).A la paret contigua al cor de l'Església existia un fragment d'una inscripció romana reaprofitada, amb una frase fragmentària dedicada a un tal Gai Vibi, avui no localitzada. La coneixem per una nota apareguda al diari Gazeta de Vich el 1931. La inscripció fou regravada en funció de la seva nova posició: CVIDADO EL CAP. El text era el següent: C (aio) VI [BIO---]. La traducció : 'A Gai Vibi ...'. Aquesta família està documentada a l'epigrafia romana de Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra), connectada amb Rajadell per la via romana.L'altar major tenia un retaule que constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca (segle XVII) amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra Civil de 1936-39 va quedar parcialment cremat. Es conserven algunes parts al Museu de Manresa (fitxa 137) i en una col·lecció particular. D'altre banda, durant la guerra, es va amagar la imatge de la Mare de Deu al paller de can Ferrer i es va salvar.A la llinda de la porta de la capella del Santíssim apareix gravada la data 1894.A la clau de volta que sosté el cor hi ha la següent Inscripció : FRANCESCH MASSANA.IAVME. PUIX . OBRES . LO ANY. 1680També hi ha una inscripció sobreposada al timpà que hi ha a la finestra del campanar amb la data 1679A la capella del Santíssim hi ha instal·lats quatre diorames sobre la passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms (fitxa 189). En un altre capella hi ha instal·lada una maqueta del nucli antic de Rajadell, feta pels pessebristes de Manresa, de 2017 o 2018 (fitxa 188). Als anys 70 del segle XX es va eliminar l'arrebossat interior; a finals del segle XX (1994) s'instal·là la il·luminació del campanar i l'electrificació de les campanes; el 1998 es realitzà l'enllosat nou; el 2000, la calefacció; i el 2002, els nous vitralls, obra de Carme Manubens.Així mateix, a partir de 1993 l'església ha acollit concerts musicals de gran qualitat en el marc, principalment, de la Festa Major.Recentment l'ajuntament ha finançat treballs de restauració de la coberta, subvencionades per la Diputació.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 5506). Orientat al SE. Consisteix en una vareta semicircular collada directament sobre els carreus de la façana, on s'hi han soldat les línies horàries i els números IX, XII i III. Gnòmon de vareta.El 2019 es va incorporar a l'altar de la capella dedicat als dos patrons, a ma dreta, un estoig de pell amb un relicari amb dos ossets corresponents als màrtirs, oferts pel amo del castell el 1939, Sr. Pons, que es trobaven a la rectoria.	94\|98\|85\|93	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88507	Capella de la Mare de Déu de Fàtima	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-fatima	RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell	XX	Edifici i entorn abandonat	Capella molt simple de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb l'entrada lateral, protegida per un porxo de maó. El material constructiu és totxo de ciment. Les façanes tenen finestres allargades, acabades amb punt rodó. Al costat llarg, el de la porta, en té dos. Els costat curts presenten dues i tres finestres, respectivament. L'interior no presenta cap mena de decoració.	08178-14	Barri de l'Estació	Aquesta capella, dicada a la Verge de Fátima, va construir-se a finals dels 50 o inicis dels anys 60 del segle XX.. Ens algunes fonts consta com de Sant Jaume. Nomes s'hi va fer missa un parell d'anys. Mossen Cols la va tancar (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23), cap el 1968. Segons Rafat (1988, 1985, 1993), la capella de l'Estació està dedicada a la Verge de Fátima.	41.7324500,1.7002000	391903	4620887		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Situada en un replà envoltat per horts amb arbres fruiters, darrera el nucli de cases de l'Estació. Arquitectònicament no té cap interès. Avui dia està abandonada, plena de runa i de mobiliari trencat a l'interior. Segons Rafat (1988), està dedicada a la Verge de Fátima.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88508	Capella de la Mare de Deu dels Àngels o de Can Gallifa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-angels-o-de-can-gallifa	RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219 Blog Relatsencatala.cat, de Antonio Mora Vergés http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-verge-dels-angels-de-la-torre-de-cal-gallifa-monistrolet-rajadell-bages/1048447	XX		Capella de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l'exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada.	08178-15	Can Gallifa. Monistrolet, NO del terme.	Construida als anys 20 del XX per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx, novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ). Fou consagrada l' any 1922, essent bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo,	41.7248800,1.7659000	397355	4619966	1922	08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez	Marcel·lià Coquillat i Llofriu	La capella constitueix una construcció independent que s'aixeca a pocs metres del gran casal modernista de la Noguera o de can Gallifa, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat de la casaEstà nominalment inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014, num. 14, que correspon al Mas de la Noguera o Torre de Can Gallifa, classificada BCIL, però la fitxa no inclou la descripció de la capella, nomes la cita, i no queda clara la protecció.Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon a diverses fonts bibliogràfiques i bogs d'internet..La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 del Blog Mora Vergés.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88510	El Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-19	RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134	XVII-XIX	Les tines estan en mal estat i cobertes per la vegetació.	El conjunt està compost principalment per dues edificacions separades: la casa del masover (que es la casa original, la més antiga) , amb un seguit de dependències de treball, i la casa del propietari, mes moderna. Entre les dues cases hi ha un pati . A més es conserva un conjunt de tines separades, sota la casa dels masovers. El complex de l'antic mas (actual casa del masover) té com a nucli un cos residencial al qual s'han anat adossant múltiples dependències de treball als costats de ponent, de tramontana i de llevant. La casa més antiga, de tradició medieval, és una petita construcció feta amb tova, que ara figura annexa a la casa gran. L'actual casa del masover (edifici central ) és de planta més o menys quadrada . Presenta planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Esta feta de pedra i totxo (amb arrebossat de color beix) i té finestres emmarcades amb carreus escairats. El portal, centrat, presenta arc de mig punt amb dovelles de pedra de bona factura. Al costat de llevant hi ha el pati tancat, des d'on s'accedeix a l'entrada principal i a la construcció medieval. Les construccions annexes de treball ocupen un espai considerable i corresponen a diverses fases d'ampliació del mas. La pallissa es situa al SO de la casa,i s'hi connecta per un extrem. Presenta una gran arcada de molt bona factura, amb carreus cantoners, i pot ser de la mateixa època que la casa. Les dependències del sector de tramuntana i de ponent, adossades al mas, contenen diverses tines. La tècnica d'aquestes construccions és més senzilla, amb una gran barreja de tipus de paraments: des de grans pedres poligonals fins a maçoneria amb pedra més menuda, en tots els casos amb molta teula o pedra d'encaix a les juntures. La casa dels propietaris, construida al segle XIX,, és una edificació molt uniforme de planta rectangular. Té dues plantes més golfes i coberta a doble vessant. amb el carener paral·lel a la façana. El material constructiu és la pedra i el totxo, amb arrebossat de color cru. És un exemple típic d'arquitectura residencial del segle XIX: no es una casa de pagés, sino una casa tipus 'de ciutat', amb les comoditats del moment. Presenta finestrals regulars a les dues plantes (els de la planta baixa estab protegits amb reixat de ferro forjat). La façana principal està encarada al sud, davant d'un pou i un petit estany. A l'angle SO de la segona planta hi ha una típica galeria amb arcades. Separades del mas antic (casa dels masovers) per un corredor, a tramuntana, es conserva un conjunt de 9 tines aixoplugades sota una típica construcció. La seva estructura és simple: l'edifici està format per un seguit de petites cambres adossades de planta quadrada amb una porta frontal. La coberta és a una vessant. Les parets són de pedra i en algun punt de tovot (en especial les mitgeres de les dues tines de l'extrem de migdia ). Cal dir que les construccions de les tines centrals estan molt derruïdes. Les tines aprofiten un desnivell del terreny, de manera que la paret posterior de la construcció, on hi ha les boixes, té més metres d'alçada. A l'interior de cada cambra hi ha una tina. Les tines són de forma cilíndrica (excepte una, que és de secció oval), tenen un diàmetre 2 metres i una profunditat variable que va des de 3,50 fins a 2,20 metres. La tina oval és força més gran (3'50 x 3 metres aproximadament). Totes les tines són encaironades. La descripció de les tines correspoon al PEP 1993. Actualment són inaccessibles per la vegetació. Adossades al mas hi ha unes 13 tines més. És a dir, en total el Mas del Puig té une 22 tines. La majoria són cilíndriques, de 2 metres de diàmetre. També n'hi ha de quadrades, d'uns 3,30 metres per costat.	08178-17	Miralles o Riavall. NE. del terme	Al segle XIII ja es té notícia del mas Puig del Riavall amb aquest mateix nom, juntament amb dues cases mes (El Soler de Riavall, actualment can Miralles, fitxa 38, i Torregassa, desapareguda). Riavall era la part de la riera de Rajadell que va de Can Miralles en avall. El 1291 està documentat un tal Francesc de Podio de Riavallo (Puig de Riavall) i pocs anys més tard un Guillem de Puig. D'aquí en endavant les notícies es diversifiquen i a partir de 1687 ja es pot resseguir la línia genealògica, que va estudiar el Dr. Rafat. El Puig no era propietat del senyor del terme, sinó que pertanyia a un ciutadà de Manresa. El 1396, Pere Ricolf de Manresa va acordar amb Arnau de Riavall que es cuidaria de les seves terres del Peric (El Carcoler), però nomes ho va fer durant 12 anys. El 1454 un Miquel de Montesquiu, Alies Puig, i la seva muller Caterina, compren un matxo per 31 florins d'or. A partir del segle XVI les coses milloren i arriba nova gent. En la convocatòria de pagesos que fa el senyor de Rajadell l'any 1529 hi figura un Joan Puig que en realitat es Joan Andreu, Alies Puig, fill de Bernat Trull del Mas Bosch de Dues Cabres, que procedia del mas Bosch (ja a Monistrolet), no lluny de El Puig, i casat amb la pubilla del mas Puig, Agnés. Però el topònim s'imposa i els descendents mantindran el cognom Puig. En el fogatge de 1553 trobem un Franci Puig de Riavall. Potser és fill de l'esmentat Joan Andreu, Alies Puig, que hauria heretat el mas, però el 1560 ja figura com a hereu Montserrat Andreu Puig, fill de Joan Andreu. La confusió de noms perdura. El 1572 fa testament Agnès Puig, àlies Trull, i hi figura com a marmessor el seu marit Montserrat Puig, àlies Andreu. Al 1568 es cita Joana, filla del Mas Puig , que es casa amb Francesc Miralles, del Mas can Miralles. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. El 1587 Pere Puig és assassinat, prop del Mas Guiu. Com que l'hereu tenia només 13 anys, es nomenaren curadors seu i dels seus germans Joan Puig, oncle patern i Lluis Miralles, cosí dels nois. De fet, sembla que a finals del segle XVI hi convivien dues famílies, en dos masos separats, Riavall i el Puig de Riavall. El primer queda buit abans d'acabar-se el segle mentre que el Puig rep com a dot la pubilla Guillermoneta en casar-se amb Pere Gilbert, alies del Puig, i persisteix habitat fins i tot en el difícil període del pas dels segle XV al XVI. El 1568 apareix a la documentació, en relació a El Puig, un Francesc Miralles. És a dir, que les famílies dels masos Puig i Miralles es van emparentar, com encara ho són ara. Quan la pubilla de El Puig es va casar amb l'hereu de Miralles, se'n va anar a viure a Miralles i la casa pairal de El Puig es va destinar a masovers de Miralles. Pels volts de 1850, o en tot cas a la segona meirtat del segle XIX, un hereu ric de la família Puig Miralles edifica la casa nova al costrat de la vella com a nova residència, mentre que l'antic mas seguia habitat per masovers de Can Miralles (Família Canals). Les dues cases segueixen pertanyent a can Miralles.	41.7272500,1.7280100	394207	4620276		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88510-foto-08178-17-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Correspon a les fitxes 62 (Casa de l'Amo) i 63 (Casa del Masover) d'El Puig, al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014. Actualment hi viuen dues famílies (de lloguer). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.El mas esta situat en una plataforma una mica elevada, prop de la riera del Puig, en un entorn de bosc de pi amb alzines i conreus. La casa del masover té origen medieval però les estructures són del S. XVII en endavant.La casa del masover presenta una llinda de porta amb data gravada (era una antiga finestra ),a la façana de migdia: 1680. També conté una inscripció en un carreu de la cantonera SO , actualment visible des de l'interior de la pallissa, amb la data 1680, amb una sanefa circular.La reixa interior de la porta de la casa dels propietaris porta una data entorn el 1850.En algunes dependències i a la pallissa es conserven estris del camp així com dues premses de vi de gàbia, piques i peces de la premsa , botes de vi, motllos per fer totxos, etc.A l'arrebossat de les tines es llegeix una data: 1815 o 1875.La foto 1 correspon a la Casa Vella del Puig (casa del masover) i la 2 i la 3, a la Casa Nova (casa de l'amo).	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88511	El Castell de Monistrolet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-monistrolet	RAFAT, F (1986}. 'Festa de Sant Sebastià'. GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150	XVIII-XIX	Restaurada recentment	Mas format per un cos residencial, un clos amb dependències de treball adossat a la casa i dos grups de tines. El cos residencial és de planta rectangular perfectament uniforme, amb un cobert adossat a migdia i petits cossos a tramuntana i ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de tamany mitjà, en general ben escairats. Crida l'atenció el desgast d'alguns carreus, amb patologies pròpies de la pedra que s'ha utilitzat des de molt antic. És possible que alguns d'aquest carreus fossin reaprofitats d'alguna antiga construcció romana que sens dubte existia a Monistrolet. Un altre aspecte que cal remarcar és la fermesa dels murs, en part assentats sobre roca. L'amplia base dels murs recorda el tipus de parament d'una muralla. La tipologia de la construcció és austera. La façana principal, a llevant, té un portal adovellat . La planta pis presenta un balcó centrat i dues finestres grans quadrades a banda i banda, amb ampit i brancals de pedra ben escairats. Davant del portal es forma un petit pati tancat. La resta de façanes tenen poques finestres, emmarcades amb carreus escairats i disposades amb una certa regularitat. Les dependències de treball formen un clos unit al conjunt de la masia, a la part de migdia. Hi ha un pati central i diversos coberts. Alguns d'ells devien correspondre a corrals. La construcció que es troba situada a la part de migdia, amb coberta a una vessant, es conserva més íntegrament. Segurament era la pallissa, que encara conserva una estructura de fusta a l'interior per emmagatzemar les bales de palla. El mas té dos grups de tines. El primer consisteix en una construcció, situada al costat de l'entrada del mas, que és força més acurada del que solen ésser els coberts de les tines. El tipus de la construcció és l'habitual: coberta a una vessant i barracons a la part de les boixes. Té un gran portal a la façana davantera. Una mica més amunt, formant una construcció separada, hi ha tres tines més (o dipòsits ). Són de forma cilíndrica, sense coberta i amiden cada una 2 metres de diàmetre.	08178-18	Monistrolet. E. del terme	El lloc de Monistrolet té una tradició d'hàbitat més o menys continuat des de l'època romana. Per tant, el mas del Castell podria haver tingut una ocupació molt continuada al llarg del temps. El Castell apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi del segles XIV i XV és un dels pocs masos que no fou abandonat. Si més no en el recompte de famílies de la parròquia del 1553 s'esmenta 'Jaume Luçia que està al Castell'. Tanmateix, tot i que algunes de les parts del mas puguin ésser antigues, la construcció actual no ho sembla gaire i podria correspondre al segle XIX o a finals del XVIII. Surt citada al cadastre de Monistrolet del 1786. Tenien masovars i cambrers. Segons Gasol i Almendros (1994), el Castell havia estat domini del castell de Rajadell, dels Cruïlles Eimeric i després dels Pignatelli, que la vengueren als Gallifa de Manresa a finals del segle XIX. Al segle XX els Galliga es van vendre la casa. Per tant, el Castell fou durant un temps l'estatge de la família senyorial que dominava Monistrolet, els Eymerich de Manresa (tot i que no sembla que hi vivissin gaire), pero desconeixem l'origen anterior de la casa. Els Aymerich hi tenien masovers, a la casa.	41.7295200,1.7593800	396820	4620489		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Amb el nom de Castell de Monistrolet figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 48) i Al Catàleg de bens protegits (num. 41). En aquest darrer està fitxat, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. En el PEP 1993 estava com Mas el Castell.La descripció correspon a la del PEP 1993, reproduïda al Cataleg de Masies 2014. Al 2020 no s'ha pogut accedir a l'immoble. De fet, no hi ha ni camí que hi porti. S'accedeix per un camp, a la dreta de l'església, que està tancat amb un filat . L'edifici està just darrera la rectoria (fitxa 91) i l'església de Santa Maria de Monistrolet (fitxa 13), però no hi ha cap accés des dels esmentats immobles. L'edifici actual, modern, podria tenir un origen antic, medieval. El nom de castell no només prové de la imatge de casa forta o de fortificació que presenta la masia, conseqüència de les característiques que ja hem descrit, en relació als granss murs que, en part, s'assenten sobre roca i sobre una balma. El nom prové de que la casa fou l'habitatge dels Eymerich, senyors del terme de Monistrolet. La casa és situada en una zona rocosa. S'assenta sobre roca i, per la banda de migdia, sobre una petita balma, fet que li dóna l'aspecte de fortalesa. El mas està relacionat amb l'església de Monistrolet i amb el pas del camí ral i té un interès arquitectònic notable i una relació especial amb l'entorn natural.L'interior de la casa és d'un gran interès. La planta baixa és una de les més ben conservades d'entre totes les masies de Rajadell. La distribució és la típica . S'entra pel portal a una sala-rebedor, amb una escala que dóna accés al primer pis i amb una sèrie d'habitacions al voltant. D'aquestes en destaquen dues: una habitació que devia correspondre al celler, amb una gran volta, i una altra més gran que presenta tres magnífics arcs apuntats, amb sostre de fusta. El primer pis té una ambientació característica d'una masia més moderna, amb llars de foc , etc. menys interessant.La foto 3 correspon al PEP 1993	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88512	Mas Bosc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-1	RAFAT, F (1986). Festa de Sant Sebastià. GASOL, J. M. (18-12-1962). Un picnic regio, en Monistrolet. Diario de Manresa . ( 1-10-1871) El Manresano. RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993	XVII-XIX	Tines i pallissa rehabilitades recentmentt	Masia composta pel clos de la masia més la construcció de la pallissa. La masia té un cos originari amb molts afegits posteriors que han ampliat considerablement l'estructura de la casa. El cos original és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. La façana que antigament devia ser la principal, encarada a llevant, conserva alguns finestrals amb llindes de pedra i un ampit i un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra, al costa esquerra de la façana. Es conserva part de l'arrebossat. La resta de parets tenen un parament poc uniforme (de pedra amb teula i totxos i, en algun sector, tapia) i amb obertures poc remarcables i irregulars. Les ampliacions posteriors han acabat formant un clos tancat, davant l'antiga façana, amb un petit pati i una galeria amb arcades a la banda de llevant, amb balustres de terrissa. Antigament la casa es perllongava cap a la banda de migdia, però la construcció de la via del ferrocarril va escapçar-la. Els cossos adossats a la banda de ponent corresponen a tines. Són 2 edificacions amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, modernament rehabilitats. En total hi havia 9 tines. Encara existeixen però actualment estan soterrades i l'espai s'utilitza com a habitatge i connecta interiorment amb la casa original. També s'aixeca un cos, a l'angle SO en forma de doble torre, més modern, arrebossat. Esta coronada amb petits merlets amb coronament piramidal. La pallissa, situada a tramuntana de la casa, és una construcció de pedra i arrebossada, de planta rectangular allargada, amb coberta a una vessant, actualment rehabilitada com a habitatge.	08178-19	Monistrolet. E. del terme	El mas Bosc apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. El 1705 fou adquirit per Josep Coma Fontanellas, davant el notari manresà Félix Dalmau (document conservat a la casa). En aquesta època el mas era anomenat Mas Bosch de les Dues Cabres, i estava censat pel Senyor Bernat d'Aymerich i Cruilles amb cinc lliures, un parell de gallines per nadal i una quartera d'ordi el dia de Nostra Senyora d'Agost. Durant el segle XVIII la finca s'amplia amb terres que pertanyien al mas Caranyes. El 1722 els Coma també adquiriren el mas de ca l'Alegre. Una nota anecdòtica relacionada amb el mas és la protagonitzada per Amadeu I de Saboia. El 24 de setembre de 1871, en el viatge de retorn per ferrocarril de la seva estada a Manresa, el rei, atret per la bellesa del paisatge, va fer parar el tren en passar per la finca del mas Bosc i allà va menjar-se l'esmorzar que li havien preparat els manresans. La masovera del mas va obsequiar el rei amb fruita i va ser recompensada amb dos cents rals. La cita exacte del diari 'El Manresano' (1.10.1871)de l'època és la següent: El almuerzo que se tenía preparado fue llevado a uno de los coches, y en vez de almorzar en la estación, se hizo parar el tren cuando pasaba por delante de la heredad llamada Mas Bosch, que esta una legua distante de esta Ciudad (Manresa), y allí acampado en el suelo y bajo las sombra de algunos árboles, la regla comitiva despachó el almuerzo. Una muger de la casa del manso, que ofreció a D. Amadeo una cestita de uvas, recibió 200 reales. S'observen dues èpoques molt diferenciades en el conjunt del mas. D'una banda el cos originari de la masia i possiblement la pallissa, que corresponen segurament als segles XVII o XVIII; de l'altra, la resta de construccions adossades, que sembla que pertanyen al segle XIX. Cal inscriure aquesta segona fase en l'apogeu experimentat pel poble basat en l'explotació de la vinya .	41.7305000,1.7439500	395538	4620617		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 10). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. Masia d'origen medieval, assentada en una posició lleugerament elevada. Al nord discorre la riera de Rajadell i al sud la via del ferrocarril, que passa a pocs metres de la masia .Interiorment, la part més destacada de la casa és la cambra amb volta, on es conserva íntegrament un celler amb un molí d'oli (fitxa 121) i una premsa de vi catalana, de gàvia. La cambra, amb fusta, conserva els elements típics d'aquestes activitats: portadores, bocois, dipòsits, canals al terra, etc. A l'interior de la casa es troba una llinda en una porta amb la data gravada 1728 amb un a creu al mig (el num. 2 es dubtós).A l'entorn, al NO de la casa, hi ha un antic pou d'obra, en desús, molt emboscat per esbarzers.Al turó situat a la part de migdia del mas Bosc es troben les obres de canalització de l'aigua que es recollia per al mas. A principis de segle s'hi construí una capelleta dedicada a Sant Isidre. En direcció a la riera de Rajadell, a uns 80m. al NE, es troba el pou i la sínia del Mas Bosch (fitxa 120) i més enllà, les restes d'un antic molí a tocar la riera. A 70 m a l'oest del Mas Bosch hi ha el Pont del Mas Bosch (fitxa 161) , que el ferrocarril va construir a l'entorn de 1850, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés.Al Mas Bosc s'hi va habilitar una instal·lació de Turisme Rural, a la pallissa, que actualment (2020) no funciona com a tal.Els propietaris de la casa conserven interessants col·leccions, sobre tot un fons documental relacionat amb la casa i un fons bibliogràfic.	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88513	L'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-5		XIX	Restaurat a finals del S. XX. En rehabilitació el cos annex a llevant (2020)	Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat a llevant. A ponent, hi ha un porxo amb terrassa adossat sobre un garatge. Les façanes són actualment de pedra vista (abans arrebossades). Hi ha finestres amb llindes. A la façana, hi ha la porta principal descentrada i situada a la dreta, amb un arc escarsser amb llindres i brancals de pedra. A la primera planta llueix un balcó amb dues obertures rectangulars. A la segona, sota teulat, dues finestres quadrades petites.	08178-20	Monistrolet. E. del terme	Aquest és l'indret on hi havia l'hostal que hostatjava els viatgers del camí ral (procedents de Manresa i en direcció Calaf i Cervera). Sembla que durant la Guerra del Francés, fou cremat per les tropes franceses, de pas pel camí ral. Als anys 80 del segle XIX, coincidint amb l'establiment de la torre de can Gallifa, l'hostal va ser enderrocat i es construí l'edifici actual. L'antic hostal s'aixecava just a l'altre costat del camí. Als primers temps els viatgers continuaven fent parada a la nova casa, però ja no s'hi feia posada.	41.7324500,1.7517500	396190	4620824	1888	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 36). Es tracta d'una casa simple, de dimensions petites en comparació amb una masia.S'ubica al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf (avui carretera asfaltada ) i de la riera de Rajadell, prop del viaducte de la C-25.A la llinda de la finestra de la façana de ponent hi ha gravada la data de 1888.A l'altre costat del camí, a uns metres en direcció est, es trobava l'antic hostal fins que es construí l'edici actual, construit als anys 80 del segle XIX. El 1993 (PEP) encara s'hi podien veure restes de les parets. Actualment, ja no. Se li havia dit Hostal del Joanot.. A continuació, a uns pocs metres, es localitzen les tines de l'Hostal (fitxa 33).	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88514	El Taradell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-taradell	RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià ' GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150	XVIII-XIX		Masia de planta més o menys rectangular amb dependències adossades, i amb coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria amb freqüents afegits de teula a les juntures. Els elements més destacats són les grans tines adossades al cos de la casa per la banda NO. N'hi ha quatre de cilíndriques i dues de quadrades, que queden a l'interior de la casa.	08178-21	Monistrolet. E. del terme	Segons Gasol i Guerrero (1994), correspon a l'antiga casa del Mas de les Valls o Mas Alabern. Al cadastre de l 'any 1786 apareix la casa amb un Isidre Taradell, empadronat a la parròquia de Monistrol. Segons el llibre d'obits de Monistrolet (1793-1856) (Gasol i Guerrero, 1994), la casa tenia masover i quartaires. Per la data gravada de la llinda d'una finestra (1824), al segle XIX el mas fou ampliat. L'actual propietat de Ca l'Alegre va comprar Ca l'Alegre, Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell el 1959, als Portabella. Posteriorment es va vendre Cal Serdà i El Taradell. Cap els anys 70 El Taradell va patir un greu incendi.	41.7322700,1.7700400	397711	4620782		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-2.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		En algunes fonts, denominada Teradell (per exemple, al PEP). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 71).A la llinda d'una finestra hi ha una inscripció gravada: 1824.Situada en un petit altiplà elevat amb camps de conreu a l'entorn.La foto 2 correspon al PEP 1993.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88515	Ca l'Alegre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalegre	RAFAT, F (1986 ). Festa de Sant Sebastià	XVIII-XX	Acurada restauració a finals del segle XX	Masia de planta gairebé quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té sèries de finestres amb llindes distribuïdes regularment als dos pisos. A la façana principal (costat de migdia) les finestres s'han adaptat com a balcons i presenten llindes i brancals de pedra de bona factura. El portal, adovellat, es acabat amb arc escarser. A la segona planta, sota teulada, hi ha una finestra centrada amb arc de mig punt. Les parets són bastides amb carreus de tamany mitjà força regulars, actualment de pedra vista. La seva distribució interior és molt regular i uniforme, fet que demostra que la casa va reedificar-se d'una manera planificada i bàsicament d'un sol cop. Té una estructura tripartita, amb tres naus que a la planta baixa estan cobertes amb tres voltes. El primer pis segueix el mateix esquema: una gran sala central distribueix l'accés a les cambres (tres a cada banda espaiades regularment). La part posterior, que actualment s'utilitza com a entrada principal de la casa, ha estat modificada. Aquí hi havia les tines i la premsa. A finals dels anys 80 van enderrocar el cobert (que allotjava les tines i la premsa) adossat a la façana posterior, a tramuntana. Aquesta façana posterior està definida per un gran portal amb una llinda gravada amb una llegenda religiosa. Un cop enderrocat el cobert, van construir un porxo amb una terrassa a sobre, que enmascara l'esmentada façana, com abans. Al costat de ponent del porxo llueix una finestra enmarcada amb quatre lloses de pedra. La llinda superior presenta un rosetó en relleu. Aquesta finestra es reaprofitada (prové d'un altre indret de la casa) i la van incloure en aquesta obra nova. La construcció del porxo va comportar el soterrament de les tres tines, que es conserven al subsol. La central, si mes no en el moment del soterrament, ja no estava acaironada com les altres, sino que estava arrebossada (tal vegada per a aigua). La premsa de gàvia ha sobreviscut exactament al mateix lloc on era originalment (actualment a la vista, a l'aire lliure) Al sector de llevant hi havia els estables, la cort, etc.	08178-22	Monistrolet. E. del terme	Ca l'Alegre apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi dels segles XIV i XV el mas fou abandonat. El 1595 torna a ésser habitat. Els Coma, propietaris del mas Bosc, van adquirir ca l'Alegre el 1722. Per aquest motiu en dues llindes del primer pis es troben referencies a aquesta família, la propietària del mas. Al cadastre de l'any 1786 apareix citada la casa. La casa més antiga només tenia dues plantes. A planta baixa hi vivien els masovers i al primer pis els propietaris. La nova edificació devia fer-se a la dècada dels 70 del segle XVIII, d'acord amb les dates de les llindes (1 de 1776, 2 de 1780). Posteriorment Josep Coma hi va afegir el segon pis i una escala, ja que primer els dos pisos tenien entrades independents. Segons notícies orals, la casa va ser cremada en el transcurs d'una carlinada (juntament amb d'altres d'aquest sector) i va romandre un temps sense teulada. Segons la tradició oral, a la casa enrunada, als baixos, hi vivia una dona. L'actual propietat va comprat la finca (juntament amb Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell) el 1959, als Portabella de la Morera (Manresa), que l'havien comprat als Coma. Posteriorment els de Ca l'Alegre es va vendre Cal Serdà i El Taradell.	41.7311900,1.7681100	397549	4620664		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88515-foto-08178-22-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 1). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.La casa és d'origen medieval. S'ubica en una zona envoltada de camps.És un clar exemple representatiu del tipus de masia de planta basilical, d'un notable valor arquitectònicActualment hi ha una granja moderna en funcionament.Encara es conserven les tines i un exemplar molt interessant de premsa amb la rosca de fusta original.Cal destacar una llinda amb inscripció a la finestra central de la façana sud amb la data 1776 (amb els sets invertits).En una llinda de la façana nord (actualment interior) hi ha la inscripció: PErA SEMPrA SEA ALABADO EL SANTISIMO SACrAMIENTO DEL ALTAr I LA INMACULADA CONSEPSION DE M S riA SANTISSIMA 1780 .En una llinda interior del primer pis es llegeix : JOSEPHA COMA 17 IHS 80. Josep Coma era l'amo de la casa.I en una llinda interior del primer pis es llegeix: FRANCO COMA IHS. Ara conforma la porta d'una escala interior.A la façana sud, entre la finestra de la la segona planta i el balcó de la primera, hi ha un rellotge de sol. Sobre la porta llueix el numero 84.La casa tenia un trull d'oli. A l'entorn hi ha una mola, piques i altres elements de pedra.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88516	Les Caranyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caranyes	RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià'	XVIII-XX	Rehabilitada modernament.	Masia amb un clos tancat davant la façana. Davant del clos hi ha un ampli pati que engloba la pallissa, com a construcció aïllada, i altres dependències. El cos original de la casa és el que actualment queda situat a l'angle NE. Aquest edifici ha sofert un gran nombre d'ampliacions i modificacions, i ha estat rehabilitat modernament.. Actualment la casa presenta una planta més o menys quadrada, amb una lliça encarada davant la façana principal, a tramontana. Té planta baixa més un pis i golfes. No hem pogut observar la façana, darrera el clos tancat. La zona residencial és totalment envoltada per dependències de treball adossades. L'aparell de les parets és molt divers i hi ha una gran barreja de tècniques i de fases constructives. La major part és feta de maçoneria i amb arrebossat, però també hi ha fragments de reble i dependències fetes amb tovot. Els cossos més interessants són el grup de grans tines adossades al costat de ponent. Es tracta d'almenys cinc tines, dues de secció rectangulars i tres de cilíndriques. S'hi veu, externament, al menys una de es boixes. La pallissa és una construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i ha estat restaurada. Esta feta de pedra, amb carreus ben tallats a les cantoneres i en l'arc de la gran entrada de la façana, a migdia.	08178-23	Monistrolet. E. del terme	D'aquesta masia procedeixen les famílies que van fundar les cases dels encontorns: l'Hostal, cal Xico, la Cantina, can Pere Coix ,cal Manel Ensorrat . etc. Segons la memòria popular, hi havia altres cases, avui desaparegudes, com El Bergai o can Cadell. En un principi el mas era anomenat mas Prat i Vilatorrada, i de sobrenom les Caranyes. Al cadastre de 1786 apareix citat Ramon Prat, adscrit a la parròquia de Monistrol. Hi havia masover. El cos més antic de la casa, segons una llinda , es correspon amb aquest moment: 1788. Des d'aquesta època la masia va sofrir importants modificacions, sobretot al segle XIX, moment de gran puixança en relació amb l'expansió de la vinya.	41.7339800,1.7490600	395969	4620997		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Al lloc indicat com Les Caranyes del Pilón. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 15).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic, representativa del segle XVIII i del posterior creixement del segle XIX.Situada a l'extrem d'un turó, des d'on es domina bona part de la vall de Rajadell, especialment el sector de Monistrolet i el pas del camí ral.L'interior presenta una distribució gens homogènia.La llinda d'una finestra de la façana de ponent presenta gravada ,la data1788, amb una creu al mig (entre 17 i 88). Una altra llinda de la construcció de tova enfront de la façana principal presenta la data gravada 1850.El balcó de la façana principal també te una inscripció: JUAN 1875 PRATSA la casa es conserven estris i material del camp. A l'entorn es conserven corrons i grans piques de pedra.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88517	Tina de cal Xaupes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xaupes		XIX		Tina aïllada. Construcció de planta quadrada amb parets de maçoneria arrebossades, amb coberta a una vessant, actualment desapareguda. Té una porta ampla (1,65 metres) a la banda que dóna al camí. L'alçada de la paret posterior és més gran (4 metres aproximadament ) que la davantera. Hi ha una barraca a la part posterior. La tina és cilíndrica, amb cairons esmaltats, de 2 metres de diàmetre. Hi ha crescut un roure a l'interior.	08178-24	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del termedesprés, al peu del camí.	Aquesta tina era propietat del mas Xaupes.	41.7418600,1.7600000	396891	4621859		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88517-foto-08178-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88517-foto-08178-24-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Està inclosa a la fitxa del Mas Cal Xaupes (num. 81) del Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014.Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La tina es troba a 125 m. al NE del Mas Cal Xaupes, en un terreny pla, rodejat de conreus, al costat de la carretera.Està a la wikipedra (Fitxa feta per Jordi Griera-Cors. Data: 29.5.2019. Codi: 484)	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88518	Cal Xaupes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaupes		XVIII-XX		Masia estructurada en dos construccions separades per un espai semblant a un carreró. A la banda de migdia hi ha la casa, de petites dimensions, més algunes dependències i la lliça; a la banda de tramuntana, una construcció allargada que és la pallissa. La casa és de planta rectangular, i presenta coberta a doble vessantamb el carener paral·lel a la façana (sota les teules conserva encara una filada de lloses). Originàriament tenia planta baixa i golfes. Després es va ampliar pels costats de llevant i de ponent i s'hi va afegir un altre pis, de manera que actualment la teulada és asimètrica (una ala és més llarga que l'altra). Més endavant s'hi afegiren d'altres dependències (per exemple una tina cilíndrica) i es tancà la lliça. A llevant de la façana es manté un cobert amb una entrada amb arc escarser i amb brancals de totxo. La façana actual, que dona a tramuntana, presenta una entrada molt senzilla, rectangular. El material constructiu és la pedra excepte en una dependència, que esta construïda amb tovot. Actualment tot l'edifici està arrebossat amb una mena de ciment gris. Tipològicament, el mas conserva una fesomia de tradició més medieval que moderna: façanes sòbries amb poques obertures i de tamany reduït sense balcons ni galeries. La pallissa és una construcció allargada de planta rectangular i coberta a una vessant. A la paret encarada al carreró (a migdia), hi ha dues portes amb arcs escarsers de dimensions considerables. L'espai interior esta dividit en dues plantes mitjançant una estructura de fusta que es recolza sobre pilars. La paret posterior (que dona a nord) presenta diverses portes rectangulars amb brancals de pedra; d'aquest costat sembla un edifici (de tines?) adossat a la pallissa per la part posterior.	08178-25	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	Correspon al segle XVIII, però podria tenir un origen anterior	41.7409300,1.7590200	396808	4621757		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 81).Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La casa es troba a 300 m. a l'E de cal Lleirac.Una de les portes de la pallissa, per la banda posterior i exterior (a nord), duu gravada a la llinda la data 1932.Per la part exterior a llevant, hi ha una entrada petita que dona al pati interior, i que porta gravada la data 1945.Per la banda de migdia hi ha una canalització per les aigües del torrent feta amb pedra seca; es tracta d'una obra força espectacular. A 100 metres cap a migdia hi ha una bassa i un moli de vent (actualment caigut i inutilitzat), així com un pou. La força del molí servia per fer arribar l'aigua fins al mas. Aquest és un indret amb forts vents .	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88519	La Balma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-0		XIX-XX		Casa de pagés que té el seu origen en una construcció adossada a la balma. Posteriorment es va ampliar amb un nou edifici a tres vents. La casa, més moderna, és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana presenta un portal rectangular amb llinda plana plana i brancals de pedra treballada. Hi ha dues finestres petites quadrades i centrades a cada planta: les del primer pis també tenen brancals de pedra, amb ampit de totxo, i les de la segona planta sota teulada tenen llindal de fusta. Els murs de càrrega són de pedra, amb arrebossat. A la part de ponent s'aixeca un altre cos adossat al primer, molt més gran, amb un pis modern fet de totxo, que té coberta a una sola vessant. El material constructiu és pedra amb arrebossat. La primitiva construcció, que estava dins la balma i sota la roca (a llevant de la casa), es troba actualment tapiada, Segons la descripció del PEP 1993, només constava d'una planta, ja que l'alçada de la balma no permet més pisos. Consistia en un corredor adaptat a la forma del sostre de la balma que donava accés (i encara ho fa ara) a diverses habitacions interiors. En els últims temps aquestes habitacions feien funcions de corral, celler, etc. En la casa primitiva es devia compartir, com succeeix en altres casos, l'ús per persones i per animals. A l'extrem de ponent hi ha més construccions adossades a la roca (galliner). El sostre de roca és totalment negre a conseqüència de la dificultat que devia suposar expulsar el fum per les xemeneies. A sobre de la balma, hi ha una construcció agropecuària moderna, de planta rectangular, molt allargada. A la finca hi ha diverses granges i edifics moderns d'ús agropecuari.	08178-26	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	A la casa no es conserva documentació antiga. Això no obstant, l'origen d'aquest tipus de construcció en balmes sol donar-se en èpoques molt reculades (segles VIII i IX). Com a exemple es pot citar el Puig de la Balma (a Mura) i altres construccions semblants de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Generalment aquests habitacles són abandonats si no es poden adaptar (com en el cas present) a l'evolució normal dels masos. A Rajadell cal esmentar també el cas de cal Daurell.	41.7413500,1.7558200	396543	4621807		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 4). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.És un exemple singular de casa obrada a la roca que ha evolucionat fins convertir-se en mas. Té un gran interès tipològic i possiblement un origen molt antic, possiblement altmedieval, atès la seva ubicació en balma. Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fonsA la casa es conserven algunes eines tradicionals del camp, com ara forques, bocois, etc. A l'entorn hi ha corrons i una bassa ovalada, actualment dessecada i plena de vegetació, al costat de petits camps aterrassats.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88520	Cal Lleirac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lleirac		XIX	Excepte la part de migdia, la majoria de l'edifici ha estat reconstruït modernament.	Casa de pagès petita i senzilla. De planta més o menys quadrada, presenta planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Actualment les parets són a pedra vista, amb un tipus de parament molt irregular. La façana de migdia (paral·lela a la carretera) presenta 3 finestres quadrades a la planta primera i dues a la superior. Presenta dos cossos afegits moderns, un a tramuntana, on hi ha l'actual entrada, que mira a ponent, i un altre a llevant. A ponent té una construcció independent que segurament havia estat la pallissa. És una construcció simple d'una planta amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Entre la pallissa i la casa hi ha un pou, adossat a la façana de ponent de la casa.	08178-27	Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme	Construida al segle XIX, tal com testimonia la inscripció del pou, però podria tenir un origen anterior.	41.7418100,1.7548500	396463	4621859		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88520-foto-08178-27-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88520-foto-08178-27-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 42). No es conserva pràcticament cap part antiga de la casa. Hi ha una inscripció al pou amb la data 1887.El terme municipal que separa Rajadell i Fonollosa passa fregant la casa, per ponent. De fet el pou i la pallissa estan en terme de FonollosaDes de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fons.En els camps que hi ha sobre la casa hi ha un parell de fites de terme (segons Ernest Molins), que no hem localitzat.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88521	La Cantina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-0		XIX-XX		Casa de pagès de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Està construïda amb pedra, arrebossada. Actualment, la base d'algunes parets esta reforçada amb formigó. A les façanes hi ha finestres i balcons de poc interès. Antigament, la façana principal era a migdia, encarada al camí, però per problemes d'entrada d'aigües es va haver de traslladar a la façana contraria . Més endavant va fer-se una ampliació de la casa en aquesta part de migdia, de manera que l'antiga façana amb el portal han quedat tancada dins el rebedor. La façana de migdia (antiga entrada a migdia), paral·lela al camí, està coberta per la vegetació. A la primera planta hi ha tres finestres rectangulars amb arc escarcer de totxo.	08178-28	Monistrolet. E. del terme	Construida al segle XIX, però podria haver estat aixecada al segle anterior. Aquesta casa era la cantina per als viatgers del camí ral, així corn l'Hostal del Joanot - a uns 100 m. - era la posada. A la cantina s'hi feia parada però no s'hi quedaven a dormir. Segons noticies orals, antigament aquesta casa havia estat un molí, però no es conserva cap resta material. Els únics vestigis serien una antiga canalització, que últimament servia per regar horts, i unes possibles arcades que podrien correspondre a l'entrada i sortida del carcabà.	41.7319400,1.7495800	396009	4620770		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 14). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. L'entorn immediat de la casa està ocupat per un jardí o pati, amb arbres. L'entorn pròxim corresponia a un paisatge típic de ribera: pollancres, canyes i vegetació típica, molt alterada per la construcció de l'Eix Transversal (C-25) . L'edifici té interès històric i testimonial en relació amb l'antic camí ral, doncs era un lloc de parada i refrigeri.Al costat de la casa s'aixecava un freixe molt alt, un arbre singular d'un interès notable, que va ser talat fa alguns anys per que afectava perillosament la coberta de la casa. Encara es veu la soca, a la cantonada SE de l'immoble, a tocar la carretera.Durant molts anys va oferir un servei de restaurant, recuperant així el seu antic ús, però actualment només te ús residencial.La Cantina s'inunda de tant en tant atès que l'ACA no gestiona correctament la Riera de Rajadell.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88522	Cal Planell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planell-0		XIX-XX	En procés de restauració. Entorn descurat.	Masia formada per la casa principal, la lliça i una nau moderna que tanca el clos per llevant. La casa és un edifici de planta rectangular amb poques dependències afegides, i està composta per una planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les golfes han estat remuntades, convertides en un segon pis. Els cossos afegits són laterals (a migdia i a tramuntana). Algun d'aquests afegits és modern, amb totxo. El material constructiu és la pedra, amb un arrebossat de color ataronjat a la part posterior. La façana principal, a llevant, dóna al barri o lliça (pati interior) que hi ha entre la casa i la nau. La casa presenta una entrada rectangular senzilla, pero amb una gran pedra com a llinda. A la dreta hi ha una altra porta, estreta, amb una reixa metàl·lica que llueix la data 1925. Les obertures (finestres i balcons) són petites, amb poc interès. A la part posterior de la casa s'hi aprecien restes de tines. La nau moderna, a l'E., es molt gran i de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. És construïda en part sobre la base d'antics murs de pedra. Segurament corresponien a la pallissa. A l'era hi ha un pou (fitxa 163) i un parell de construccions en ruïna.	08178-29	Monistrolet. Mas Bosch. E. del terme	Pel seu aspecte general, sembla una masia bastant recent. La construcció actual no sembla més antiga del segle XIX.. Havia pertangut a can Gallifa.	41.7295000,1.7510700	396129	4620497		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		També coneguda com Cal Marquet. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Assentada sobre una terrassa de la riera de Rajadell. A uns 35 metres al N. hi passa la via del ferrocarril Manresa-Lleida. La vegetació de l'entorn és rica i variada gracies al pas de la riera. En el PEP de 1993 figurava com en mal estat i abandonada. Segons el catàleg de masies, la masia està parcialment rehabilitada i actualment destinada a oferir serveis d'esbarjo i restauració. Des del 2001 disposa d'un espai de restauració i esbarjo al SE de la casa, amb 10 graelles exteriors i d'un servei de lloguer de taules així com un bar agroturístic, que actualment no funciona (2020). Era obert durant la temporada de primavera i estiu i tenia una capacitat de fins a 150 persones. Disposava d'una zona d'esbarjo amb parc infantil i espai per a jocs. El 2020 la masia segueix en obres.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88523	Cal Xico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico-0		XIX-XX		Masia de planta quadrada, amb planta baixa, un pis i golfes a la part davantera que es converteixen en un sol pis i golfes a la part posterior, a causa del desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El carener llueix, a la façana, una petita creu de metall. La casa està bastida amb pedra, actualment amb arrebossat de ciment. La casa esta distribuïda interiorment segons el tipus basilical. La façana reflecteix aquest fet amb tres obertures a cada planta, rectangulars, fetes amb brancals de pedra treballada (excepte la de l'esquerra del primer pis, coronada amb un arc escarser de totxo). La porta principal es rectangular, centrada. A la part posterior (a tramuntana) hi ha tines, premses i antigament les corts. Els afegits laterals són més moderns; concretament el de la banda de llevant, que data del 1932.	08178-30	Monistrolet. E. del terme	Els habitants d'aquest mas (com els altres que hi ha en aquest rodal) tenen el seu origen remot al mas Caranyes. Els avantpassats fundadors de cal Xico (abreviació de Francisco) van marxar de cal Joanot de l'Hostal (segons la tradició oral, degut a les molèsties provocades per la proximitat amb el camí ral ) per anar durant un temps al mas Bosc. Després es van construir la casa de cal Xico, a 15 metres d'una altra que ja existia, cal Pere Coix. Això devia coincidir amb la data que indica la llinda de la façana: 1833.	41.7327500,1.7496200	396013	4620860	1833	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88523-foto-08178-30-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Masia del segle XIX que s'adapta a l'estructura tradicional. Està situada a la falda d'un turó, amb un cert desnivell entre la part davantera i la darrera, i a 15 m de cal Pere Coix. Entorn conreat, i cuidat, enjardinat, ple d'oliveres. Usos agrícoles.Presenta a la llinda del balcó de la façana principal la data gravada 1833. En el cos de llevant presenta una altra llinda amb la data 1932.Es conserven dues tines, dues premses i una maquina de xafar raïm. Corrons a l'entorn.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88524	Cal Pere Coix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coix		XIX-XX	Rehabilitada modernament	Casa de pagès petita i senzilla. Al 2020 no s'ha pogut accedir. Segons la descripció del PEP 1993 (que la descripció del Catàleg de Masies de 2014 reproduiex íntegrament), la casa consta de dues parts ben diferenciades: un cos residencial i unes dependències de treball adossades a llevant. La casa és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant. L'interior conserva més o menys la distribució original. Els cossos adossats tenen un aspecte més rústic. Es tracta d'una tina cilíndrica i dues dependències més, amb cobertes d'un sol aiguavés. Estan fetes de pedra amb alguna part arrebossada.	08178-31	Monistrolet. E. del terme	Correspon al segle XIX, però no es pot descartar que fós construïda al segle anterior. Segons fonts orals, cal Pere Coix és de les cases més antigues d'aquest sector, anterior a cal Xico. Durant la guerra del francés o durant una carlinada la casa va ser cremada, juntament amb d'altres dels encontorns.	41.7327400,1.7490700	395968	4620859		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 57).Es situa en una petita esplanada a la falda d'un turó . Al voltant de la casa s'hi han plantat avets i plantes exotiques i s'ha realitzat un enjardinament que s'aparta bastant del paisatge rural tradicional.La foto num. 3 correspon al PEP (Piñero, 1993).	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88525	Tines de l'Obaga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-lobaga		XIX	La construcció esta parcialment enderrocada. Hi falta la coberta. La vegetació envaeix tot el conjunt i creixen arbres a l'interior de les tines.	Tines aïllades. Construcció allargada de planta rectangular i coberta (que no es conserva) a una vessant. Les parets són de maçoneria, amb pedres de molt diverses mides i carreus ben tallats a les cantoneres. La construcció aprofita un lleu desnivell del terreny, de manera que la paret davantera, on hi ha les portes (a migdia), no és tan alta com la posterior. La construcció consta de tres cambres adossades de planta quadrada, amb una porta davantera i un tina cadascuna, més una altra cambra a l'extrem de ponent, que conté dues tines. Aquesta última té una recambra a la part posterior i una rampa d'accés a la part davantera. La coberta d'aquest cos ponentí és a un aiguavés, però inclinat en direcció contraria a la resta de la construcció. La cambra posterior, que es devia utilitzar per a diversos treballs relacionats amb el vi, té restes de forats de bigues, la qual cosa indica que tenia dues plantes. Les sis tines segueixen totes el mateix model típic: cilíndriques, amb un diàmetre de 2 metres i una profunditat que ronda els 3 metres. Totes estan obrades amb cairons excepte un parell.	08178-32	Monistrolet. E. del terme	Aquestes tines per produir i emmagatzemar vi pertanyien al mas de la Noguera (Can Gallifa), propietaris de gran part dels terrenys d'aquest lloc. Segons noticies orals, les dues tines que no estan encaironades és perquè l'arribada de la fil·loxera va deixar l'obra a mig fer.	41.7258900,1.7492600	395972	4620099		08178	Rajadell	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88525-foto-08178-32-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88525-foto-08178-32-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		S'ubiquen a l'extrem d'un planell a 425 m. de Cal Planell en línia recta, al SO d'aquest casa. Es va pel camí que va cap al sud des de Cal Planell cap a l'actual casa Tines. En època recent s'ha construït un gran habitage residencial, Casa Tines, al costat de les tines, que aparentment no han estat afectades. Tot el recinte de la finca esta tancat i les tines es veuen des de la tanca (el 2020 no s'han pogut observar: la descripció es de 1993 -PEP Piñero 1993- ),	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88526	Tines de ca l'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-lhostal		XIX	Les estructures portants exteriors es conserven bé. Els elements de fusta estan força degradats	Conjunt de tines. Construcció de planta rectangular i coberta a una vessant, descendent en direcció a la part posterior. Esta dividida en dues cambres, cadascuna amb una porta davantera. La coberta de la cambra ponentina està formada per un encanyissat, una capa de llates i, al damunt, teules. La cambra de ponent està ocupada per dues tines. A la de llevant només n'hi ha una. A la part posterior hi ha dos cossos afegits, amb coberta a una vesant, on s'hi feien els treballs d'elaboració del vi i que amaben les boixes. S'hi conserven tots els elements característics d'aquest procés (1993).	08178-33	Monistrolet. E. del terme	Aquestes tines per produir i emmagatzemar vi formaven part de l'antic edifici de l'Hostal, que es trobava aquí fins els anys 80 del segle XIX. A partir d'aquest moment es va edificar a l'altra banda del camí, on s'ubica actualment. A uns metres al costat de les tines s'hi podien veure, el 1993, restes de les parets de l'antic hostal i d'alguna altra tina.	41.7320100,1.7523700	396241	4620774		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88526-foto-08178-33-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88526-foto-08178-33-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Pertanyien a l'antic Hostal (fitxa 20). Es situen a 60 m al SE de l'actual Hostal, al peu del camí ral. Les tines són cilíndriques i encaironades. Les dues de la cambra de ponent amiden 2 metres de diàmetre. La que ocupa la cambra de ponent és més gran. Aquesta té una cabuda de cent carregues (una carrega: 120 litres), mentre que les altres dues són de 70 i 80 càrregues.A la cambra posterior es conserven els següents elements: una premsa, una petita canalització que desemboca en un dipòsit, un torn d'estrenyer la premsa, una bomba de trescolar vi, i altres peces complementàries. També es conserva una bregadora per xafar canem. En aquestes tines es conserven pràcticament tots els elements del procés d'elaboració del vi (la descripció correspon al PEP 1993, però segons la propietat, es conserven, el 2020, bastant igual, però mes deteriorades. Una tina està tapada. Es conserva la premsa de gàbia als coberts de sota.).	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88528	Cal Vallet i Cal Benido	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vallet-i-cal-benido		XIX	L'estructura dels murs s'aguanta bé, però tot el conjunt es troba abandonat. Cal Jep, però, es troba en millor estat, doncs s'hi ha realitzat obres de rehabilitació que han quedat inacabades. Molt emboscat.	Grup de dues cases de pagès, quasi iguales, adossades, amb una paret entremitgera. El conjunt està format per una casa a ponent, Cal Vallet (o Ballet), i per una altra a llevant, cal Jep o cal Perramon (Cal Benido segons el Catàleg de Masies 2014, els mapes municipals i els mapes ICGC)), més una construcció corresponent a la pallissa, al SO. Les dues cases segueixen una tipologia pràcticament idèntica. Són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Cal Jep és d'un sol cos uniforme amb planta baixa més un pis i golfes. Presenta un galliner addossat a llevant. Cal Ballet té dos cossos. El davanter, mes petit, té també tres plantes i el posterior només dues. Presenta un cobert de dos plantes afegit a ponent. Les façanes de les dues cases són semblants: una porta centrada rectangular amb llinda, balcó i finestra petita al primer pis, i dues finestres petites a les golfes, totes enmarcades amb brancals de carreus escairats. El material constructiu de les cases és la pedra. Cal Jep presenta actualment pedra vista (fruit d'una remodelació no conclosa) i cal Ballet l'arrebossat original. La distribució interior de les dues cases també segueix un mateix model: a la planta baixa hi ha un vestíbul, amb volta, i una escala per accedir al primer pis, on hi ha diverses habitacions. A la planta superior hi ha les golfes. La pallissa és una construcció de dues plantes. Al nivell superior hi havia la pallissa pròpiament dita i un galliner, i a sota, el celler. A l'entorn hi ha dos coberts mes d'usos agrícoles.	08178-35	Mirallles (antic lloc de Riavall). Nord del terme	La primera casa en construir-se fou cal Ballet. Tal com indica la llinda, el fundador fou Francesc Balanres, que la va acabar el 1875. Cal Jep o cal Benido seria un xic posterior (de 1881, segons la llinda de la porta, que també ens informa del seu fundador: Joan Parramon). Ambdós provenien de Fals, segons Piñero (PEP 1993). Segons E. Molins, el de Can Ballet venia de sant Vicenç de Castellet. Las casa de Cal Peo es va dir Benido per que el seu morador es deia Benvingut (Bienvenido). Cal indicar que a uns quants centenars de metres més amunt, ja en terme de Fonollosa, hi ha cases agrupades d'una tipologia molt semblant. Els habitants conreaven les vinyes dels voltants, fins que al llarg de la segona meitat del segle XX les cases s'han anat abandonant. Eren cases que els propietaris de les terres deixaven construir als parcers que llogaven per treballar les seves terres, i que els hi permetien construir als limits a de les seves propietats.	41.7371400,1.7200100	393558	4621383		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88528-foto-08178-35-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88528-foto-08178-35-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		També escrit Vellet o Ballet. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 amb els num. 5 (Cal Ballet) i num. 7 (Cal Benido).Es situen prop del torrent de la Fassina o del Grau. El camí d'acces a través del torrent es estret i difícil de trobar. S'ha de seguir des de les cases de Cal Mosquit i Can Mongia (Fals, Fonollosa) i travessar dos cops la riera. A pocs metres s'hi construí l'eix transversal (C-25). A l'entorn destaca l'obra dels marges, canalitzacions i barraques fetes amb pedra seca, en especial un gran dipòsit d'aigua excavat al terra, actualment eixut, en el camí d'accés..A finals del segle XX encara era una zona de vinya. Les dues cases es van construir rebaixant un marge, de manera que la part posterior s'integra en el marge.El conjunt és un exemple interessant d'arquitectura popular del segle XIX destinada a parcers. Els edificis segueixen la tipologia d'una casa popular urbana traslladada al camp.A la llinda rectangular de la porta de cal Ballet hi figura la inscripció gravada, enmarcada en una senefa, FRANCISCO BALANRES AÑO 1875. El número set presenta una irregularitat, ja que primer es va gravar un sis i posteriorment es rectifica al damunt . També hi ha el numero de casa 62.A la llinda rectangular de la porta de cal Jep hi figura la inscripció JOSE PERRAMON AÑO 1881, també enmarcada en una senefa.Les dues llindes van ser llegides i interpretades per Piñero (PEP 1993). Actualment (2020) són difícilment llegibles i els esbarzers impideixen apropar-se.	98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88529	Cal Mingo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-3		XIX	Tot i estar deshabitadat i presentar alguna esquerda, l'estat general sembla correcte	Casa de pagès simple i de característiques atípiques, sobretot pel que fa a les proporcions. Forma un bloc més ample que llarg i relativament molt alt. La planta és rectangular i presenta planta baixa més dos pisos, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets estan fetes amb uns carreus molt grossos a la part inferior i a les cantoneres, i més reduïts a la part alta. Actualment les juntures estan cimentades. La façana principal, encarada a llevant, és simple: presenta un portal rectangular amb grans lloses (llinda i brancals) a la planta baixa i finestres emmarcades amb carreus escairats als dos pisos. A la banda de migdia hi ha una dependència moderna feta de totxo.	08178-36	Camí de Rajadell a Fals. Miralles. Límit nord del terme	La casa, segons indica la llinda de la porta, es va fer el 1880 per un tal Domingo Grau. Pel que sembla, es construí tota d'una vegada. Ha sofert pocs canvis des de llavors.	41.7393300,1.7156600	393200	4621632	1880	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 46).La casa esta envoltada d'un espai amb plantes i arbres. A la vora hi ha horts no conreats.La llinda del portal presenta, dins una senefa, la inscripció gravada DOMINGO GRAU 1880	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88530	La Casa Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-5	GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150	XIX-XX	La casa es conserva bé. El femer i la cort es troben en un estat més degradat.	Casa de pagès completada amb una construcció que havia estat la cort i una sínia, més avall. La casa és de planta baixa més un pis i golfes. Presenta planta rectangular, amb petites dependències laterals, a ponent i a llevant, i a la part posterior, i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és estreta i austera. A la primerra planta hi ha un balcó corregut que engloba tres obertures. El material constructiu és la pedra, amb un arrebossat. La façana té un aspecte força modern. La construcció de la cort, situada a llevant, presenta planta rectangular i coberta a una vessant. Té dues plantes. La inferior, amb una gran volta que va de cap a cap, era el femer. A la planta superior, que ha patit reformes més recents, hi havia la cort. Un altre element interessant, que es conserva pràcticament sencer, és la sínia, situada a uns vint metres darrera aquesta construcció (fitxa 160). Al nord de la casa s'hi ha construït modernament una gran nau agropecuària. A l'entorn hi ha corrons i un pou de planta ovalada amb una porta lateral de fusta. Un volant de premsa de vi llueix a la façana de la casa..	08178-37	Monistrolet. Can Bosc. E. del terme	Segons Gasol i Almendros (1994), la Casanova del Castell podria haver estat l'Hostal dels Pins. Segons noticies dels residents i també per la seva tipologia, la casa ha de datar-se dins del segle XIX. Els actuals propietaris encara paguen un cens (de mínim valor econòmic) al mas Bosc (si mes no al 1993).	41.7281800,1.7498800	396028	4620352		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88530-foto-08178-37-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88530-foto-08178-37-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 16)S'ubica en una terreny planer situat en un meandre de la riera de Rajadell. A l'altra banda de la riera s'aixeca un cingle.L'interior de la casa també ha estat reformat i no presenta pràcticament elements d'interès. Al conjunt es conserva una premsa i dues tines de forma rectangular.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88531	Cal Miralles o Mas Miralles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miralles-o-mas-miralles	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. RAFAT, Francesc (1991). Festa de Sant Sebastià RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa	XVII-XX	Rehabilitada recentment	Masia a la que s'adossen les tines, els actuals garatges (que abans havien estat la pallissa) i altres dependències de treball modernes. Abans també hi havia hagut la casa del masover, on ara hi ha l'estable. Tota la casa esta assentada sobre la roca, que fa una mica de balma a la planta baixa. La casa primitiva tenia el celler més un pis i golfes, amb una estructura de masia basilical. Aquesta fase es pot datar, per diverses llindes, al 1682; tot i que possiblement algunes parts del mas, com ara el celler, siguin anteriors. Posteriorment s'hi va afegir un pis i es va allargar l'ala de llevant. Més recentment (a finals de segle XIX i als anys trenta de segle XX) la masia va viure reformes importants que n'han modificat el perfil. A conseqüència d'això mig cos (just des del punt on parteix el carener de la teulada) ha estat transformat en un edifici modern, amb una galeria, una terrassa per coberta i una torre de planta quadrada al centre, molt visible des de lluny. Només la meitat de llevant, doncs, conserva la tipologia d'una masia tradicional (planta rectangular, coberta a doble vessant), amb alguns elements constructius destacats, com són diverses finestres i portes emmarcades amb carreus molt ben escairats i la entrada principal amb arcada adovellada de mig punt. Actualment totes les façanes estan pintades de ocre. El celler és una de les parts més interessants de la casa. Les tines constitueixen un element força espectacular i de grans dimensions. Es tracta d'una construcció de planta rectangular adossada a la casa, amb coberta a doble vessant. Les tines estaven en cambres separades i comunicades per una porta mitgera. De les aproximadament dotze tines que hi havia només en queden quatre, totes cilíndriques. Dues són de grans dimensions. A la part posterior de les tines, adossades a una paret molt alta, es conserven una sèrie de barracons de treball on hi ha les boixes de les tines.	08178-38	Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme	Aquest era un dels masos antics (juntament amb el mas Puig i el de Torregassa, avui desaparegut) del sector de les Planes o Vall de Rajadell que, des del segle XIII, es coneixia amb el nom de Riavall. El primer nom de Cal Miralles és El Soler de Riavall. Es situava al nord de la Riera de Rajadell, mentre que el Puig de Riavall es situava a l'altra riba.. Durant els anys de la crisi del segle XIV va quedar abandonat. L'any 1406 el propietari, Francesc Jaffa, ciutadà de Manresa, arrenda el mas a l'abadessa de Santa Llúcia del Mas Forn, per 6 anys. A canvi aquesta li pagarà cada any 2 quarteres d'ordi, 1 d'espelta, 16 sous en diner i un parell de gallines. El mas es documentat l'any 1557 juntament amb el seu propietari Francesc Miralles. És la primera vegada que s'esmenta el cognom Miralles, tot i que era present a les parròquies de Monistrolet i Fals. Al 1568 es cita Francesc Miralles casat amb Joana, filla del Mas Puig. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. Francesc Miralles fa testament l'any 1572 i consta com a propietari del dit mas. En morir Francesc Miralles es feu un inventari dels seus béns que s'ha conservat. La seva vídua, Joana, i el seu fill gran, Lluís, de només 14 anys, cedeixen un tros, el Pla de Dalt, a un parcer, Jaume Baralla. El 1577 Joana es casa amb Domengo Martí. Tant Baralla com Martí formen part de l'allau d'immigrants occitants del segle XVI. L'any 1586 hi vivien 4 persones i l'any 1599 nou estadants. La casa va ser objecte d'una important reforma i ampliació al segle XVII (tenim gravada la data de 1682 en tres llindes diferents). L'inventari del testament esmentat (1572) també demostra que 100 anys abans Francesc Miralles havia rehabilitat el mas. Segons noticies orals, el mas va ser incendiat com altres de la zona a resultes d'una guerra carlina. Durant el segle XIX can Miralles va ser un dels masos importants del terme, beneficiat de l'apogeu de la vinya. Era el propietari de moltes cases de pagés de la contrada. Estructuralment, la casa fou reformada a finals del XIX o principis del XX. Ja més recentment, bona part de la producció de vi es venia a les bodegues Roqueta de Manresa. Durant la Guerra Civil. dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell de Rajadell. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes.	41.7316600,1.7172400	393319	4620778		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 47) com a Cal Miralles. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 10, Can Miralles) i com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 40, Cal Miralles).La foto 3 correspon a 1993 (PEP, Piñero 1993) (Tines a un costat de la casa)Mas molt antic i de gran valor històric, amb estructures datables del segle XVII en endavant, però que deu tenir ben segur un origen medieval. Es situa prop del Mas del Forn.L'entorn immediat del mas està enjardinat amb plantes, heura, etc . Hi ha zones de treball (pallisses, garatges, etc ). El camí que passa per davant la casa és l'antic que anava cap a Fals. Al costat de l'antiga pallissa hi havia una barraca on es donava acollida als pobres, que avui no es conserva.Hi ha tres inscripcions gravades amb l'any 1682 en portes i finestres conservades a les parets de llevant de la casa.El Dr. Rafat va fer un estudi històric i genealògic de la família i el mas a partir de la documentació medieval i moderna que conserven els propietaris.Com a elements destacats es conserven dues premses (una del 1882 i l'altra més moderna), plats de ceràmica catalana decorada en blau i una taula de noguer de més de 3 metres de llarg, d'una sola peça, amb la següent inscripció en un capçal: FRANco MYRALLAS AN Y1863 . Així mateix, és molt interessant l'enrajolat d'una sala, en forma de dues sanefes diferents.Tot el conjunt està dedicat a usos residencials i productius.A l'entorn i a l'entrada de la casa hi ha un pou, una mola, una premsa de gabia, una guardabarrera, una gran base de mola, una pica i una placa de pedra amb la inscripció 'Camino vedado E_ _ _'	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88532	Semsada de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/semsada-de-baix	Piñero (PEP 1993)	XIX		Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa més dos pisos. A la banda de llevant i de tramontana s'ha ampliat la construcció original. A llevant s'hi ha fet un porxo amb poberta a una vessant amb l'actual entrasa. La part posterior oposada a la façana original (ampliació a tramuntana) també presenta una porta moderna que dóna al carrer. .El material constructiu és maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres i les parets arrebossades d'ocre. La façana principal està encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i dos pisos. L'entrada es rectangular, amb llinda i brancals de pedra, i es situa descentrada al costat esquerra. Al primer pis té una finestra i un balcó. Al segon pis hi ha una galeria amb arcada, perpendicular a la façana, i dos finestrons. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus escairats (també les de la façana oest).	08178-39	Barri de l'Estació. Carrer de la Semsada de Baix, 2	L'avi Braquets, avantpassat de la família que encara habita la casa, va ser qui construí l'edifici el 1862 tal i com queda reflectit a la inscripció de la llinda de la porta (JUSEP BRAQUETS 1862). Era fill de Marcel·lí Braquets, del Mas Braquets. També hi havia Braquets a El Coll. Les terres que conreaven els Braquets de la Semsada de Baix pertanyien a can Morros.	41.7315400,1.7032900	392158	4620782	1862	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		En alguns mapes, Censada de Baix. Actualment,, es la primera casa d'un carrer -Semsada d'abaix- amb tres habitatges i xalets de construcció recent.Hi ha una inscripció a la llinda de la porta: JUSEP BRAQUETS 1862.L'interior té voltes a tota la planta baixa, que està composta per un vestíbul i el celler. Darrera l'enllosat -amb grans lloses- hi havia l'estable. Hi havia una tina a l'interior; actualment està colgada sota l'actual cuina.. A la part del celler es conserva un forn de pa complet..A l'altre banda del carrer, a pocs metres de la façana posterior de la casa (a tramuntana), es troba un pou cilíndric cobert amb cupula, restaurat. A l'exterior de la casa hi ha un parell de corrons, i al costat de l'edifici, una antiga premsa de gàbia.A l'altre banda de la carretera, a pocs metres, es troba la casa La Semsada de Dalt. Aquesta era la Casa Vella de la Semsada, mentre que la de baix era la casa nova.Semsada ve de Censada, de cens: per tant era una casa censada o sotmesa al pagament d'un cens.	98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88533	El Peric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peric	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1982). 'Masies del terme de Rajadell' RAFAT (1984) RAFAT (1987) Informació oral : Josep Puig Munt Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=2278&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=	XVIII-XX	Abandonat i en ruïnes. Alguns sostres enfonsats. Les parets amenacen ruïna.	Gran masia formada per un cos residencial i diverses dependències agrupades a l'entorn de dos patis, més dues construccions aïllades (tines i barracó de premsa i molí). L'edifici residencial és de planta rectangular i en origen presentava coberta a doble vessant amb el carener perpendicular. Al sector de migdia presenta planta baixa més dos pisos, i al sector oposat només dues plantes. Els murs són fets amb carreus en general força ben escairats, d'un aparell regular. Totes les façanes estaven pintades de blanc. Les finestres i les portes estan emmarcades amb llindes i carreus de pedra treballada . El cos residencial té un petit pati en forma de lliça a la banda de migdia. La casa té cossos adossats afegits a llevant, a migdia (estables) i a ponent (tines). Actualment encara es veu una tina rodona, vidrada, plena de runa. A la façana de migdia hi ha una galeria. Probablement al segle XIX es va afegir una construcció en forma de torre al centre de la casa, que puja dos pisos més. És de planta quadrada, feta de maó i amb finestres en forma d'arcs apuntats. A l'últim pis la torre forma una sala ventilada amb grans obertures. Interiorment, la planta baixa conserva encara les estructures originaries: diverses cambres amb voltes i arcades (entre les quals el celler, amb algunes botes), un contrafort, etc. La cambra contigua al celler, coberta amb una volta de grans dimensions, té un forn molt interessant (del 1784). El forn conserva íntegrament la seva estructura i esta construït al costat d'un altre forn anterior, del qual en queda la boca. El primer pis està més reformat però conserva els elements principals d'una casa de pagès: llars de foc, enllosat, etc . Els pisos superiors han estat més modificats darrerament. A ponent hi ha una construcció aïllada, actualment enrunada, que acullia una premsa de vi i un molí d'oli. Una altra construcció a llevant esta formada per dos cossos amb coberta a una vessant. El cos superior conté dues tines de forma quadrada. El sector SE està ocupat per dos grans barracons amb corrals. Les construccions modernes d'una granja es sobreposen a les estructures més antigues de la planta baixa, amb un tram de volta interessant. En aquest sector, dedicat a bestiar, hi havia hagut la pallissa .	08178-40	Plans del Perich. NO del terme.	Aquest és un dels masos antics del terme de Rajadell, documentat al segle XIII. Juntament amb Sant Amanç, estava al camí Ral Manresa-Calaf. Aleshores el mas era conegut com lo Carcoler. Un atestat de 1294 fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell, dona notícia de la crema de camps del Carcoler. El 1396 el mas pertanyia a un propietari de Manresa, Pere Ricolf. En aquest moment, el pagès del Mas Carcoler es vell i no conrea la terra. Ricolf, al no poder cobrar les rendes, es posa d'acord amb Arnau de Riavall, de El Puig, per que les treballi durant dotze anys. Però al cap de 4 anys Arnau ho deixa. Sabem que al 1440 encara està habitat, però ja no tenim més noticies fins el 1559, quan es documenta que un tal Joan Braquet del Carcoler reconeix un deute a Joan Rigal. Es de suposar que el mas fou un dels que van restar abandonats en ell trànsit del segle XV al XVI, durant la crisi de finals del XV. Després hi viu un fill de Joan Braquet, Simeó, que fa testament el 1577. Els Braquet (antigament Brequets) són una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars). Provenien de Cabanac, del bisbat de Comege. Es van establir també a les Malloles (actualment Braquets), i també coneixem Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. El Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler es distingia del Joan Braquet- casat amb Beneta- de les Malloles per que a un li deien el Xic i a l'altre el Llarg. L'any 1623 la masia tenia 5 habitants. Es seguirà dient Carcoler (i no Braquet) fins que a la primera meitat del segle XVII, la pubilla, Eulàlia Braquet, es casa amb Francesc Peric, que no viurà gaire temps i que només va tenir filles. Tot i això ha prevalgut el nom El Peric per denominar la casa. En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler, que estava a la sufragània de sant Amanç. Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Estava sota el control del senyor. No sabem quan s'abandona, però ja no devia existir al segle XVI, per que en aquest moment en funciona un altre sota mateix el Castell. També desconeixem el seu emplaçament, però podria haver estat on avui hi ha la sínia del mas Peric (fitxa 129) Per la casa també passava un camí ramader que anava a Fals i a Monistrolet, un camí freqüentat per bandolers durant el segle XVII, i en general, per gent armada. Era una desviació del camí ral que naixia a l'oratori del Peric i que anava cap a Fals, Sant Joan i Santpedor. Això provocà episodis anecdòtics, com el de l'any 1637, quan el veguer de Manresa va fer escorcollar el mas Carcoler per buscar uns malfactors que havien robat al Coll de Davi. La construcció que es pot veure actualment és feta a la segona meitat del segle XVIII, com explica molt bé una de les llindes: Casa Peric, feta per Peric fill i son pare entre lo any 1755 i lo any 1800 (també diu que tota estava feta de maó?). Al segle XIX s'hi van fer modificacions importants, com ara la torre. A partir del 1959/60 es construí la gran arcada amb corrals del sector SE, sobre el que havia estat la pallissa. Es criaven porcs i vedells.	41.7371700,1.6912000	391162	4621423		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88533-foto-08178-40-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		També grafiada com el Perich. Antigament, Mas Carcoler. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 58) (El Peric). Masia d'elevat interès històric bastida els segles XVIII i XIX, tot i estar documentat el seu origen medieval.Es situa en un indret elevat sobre la riera de Rajadell que domina el pas de la carretera N-141 (l'actual Eix Transversal C-25 i antigament el camí ral) en el tram que va des de L'Estació a Sant Amanç. Actualment, la via del tren passa a tocar, per la banda de tramuntana. Presenta les següents inscripcions gravades:- Llinda en una finestra de la façana de ponent: CASA PR (?) AN 1770 CbALL .Y. AT . ST . SI- Llinda a la porta de la façana de llevant: 17 IHS 55 i a sota el número 67. Sobre la inscripció IHS hi ha una creu gravada.- Llinda d'una finestra a la galeria de migdia: AVE MARIA CASA PARICH FETA TOTA PER MA (?)O PARIC FIL I SON PARA ENTRE LO ANY 1755 I LO ANY 1800- Carreu reutilitzat en la construcció de les tines i col·locat al revés: 1769- Inscripció del forn: 1784També es conserva una premsa molt gran amb dues dates: 1784 i 1905; el torn d'estrenyer i un molí d'oli incomplet. Hi ha algun corró a l'exterior.La descripció de l'interior correspon principalment sl seu estat el 1993 (PEP 1993; Jordi Piñero). Les fotos del PEP 1993 no presentava un estat tan ruïnós com l'actual. Aquelles fotos corroboren que la degradació que ha sofert l'immoble en els darrers 25 anys ha estat molt intens. El Mas està abandonat i en ruïna pero la finca està en explotació, concretament ramadera. Per això tota la finca està tancada. Al SE hi ha unes naus modernes pel bestiar.Una de les façanes presenta un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num. 2278). Es circular, orientat al sud, fet de ciment i presenta les xifres esborrades	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88534	Cal Braquets o Braquests	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-braquets-o-braquests	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1982). 'Masies del terme de Rajadell' MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 242-47	XVII-XIX	Esquerdes a les parets i una part de la casa està esfondrada. Entorn abandonat i en desús.	Masia formada pel cos residencial, amb diversos edificis a banda i banda. El conjunt forma un clos tancat, amb un pati interior de dimensions molt petites. La part residencial està formada per un edifici rectangular allargat amb façana al SE i un altre edifici al NE. El primer presenta planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'aparell es de pedra irregular. Presenta una porta gran recentment construïda per a vehicles, de forma quadrada, que substitueix una porta anterior amb brancals de totxo i arc escarser de totxo, que encara era visible a les fotografies del PEP 1993. El segon edifici presenta façana a NE i està bastida en pedra, amb carreus molt ben escairats a finestres, portes i arcades. Les parets estan parcialment arrebossades de color ocre. Presenta planta baixa, pis i golfes, i una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada principal de la casa seria a l'extrem est del conjunt, on coincideixen els dos edificis (potser donava al pati interior?). Aquesta part està parcialment enderrocada i es difícil d'interpretar. Actualment subsisteix un gran portal adovellat amb brancals de pedra de bona factura, parcialment enderrocat (amb brancals i dovelles per terra). La porta de fusta encara subsisteix tancada. A la part del conjunt que dona al NO hi ha una altre sector enderrocat. La resta de dependències de treball són de dimensions força grans. Destaca la pallissa, adossada al conjunt per la part SO. Presenta una gran arcada amb grans dovelles de pedra, centrada a la meitat septentrional de la façana. La coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, està sustentada per una encavallada de fusta i pilastres de pedra de molt bona factura. Com a construccions aïllades hi ha una cambra amb la premsa, un conjunt de tines, una bassa, un safareig, corrals i un forn d'obra (fitxa 111). . La casa, les tines i la pallissa envolten un gran pati o era. Abans hi havia en total setze tines. Actualment se'n conserven catorze. Dues estan en una dependència adossada al costat de ponent de la casa. Les altres dotze formen una construcció típica de planta rectangular allargada amb cambres quadrades que contenen una tina cilíndrica (de 2 metres de diàmetre, unes 80 carregues). A uns 100m. al N. hi ha les runes d'un petit edifici de planta quadrada, que ha perdut el sostre. Presenta una sola obertura i cap finestra, i estava cobert per una teulada a una sola vessant.	08178-41	Feixes de Barquets. Valldòria, prop del barri de les Casetes.	El topònim amb el que era coneguda la casa -Mas les Malloles- no és anterior al segle XVI. El mas ja existia quan el 1565 o 1575, i novament el 1579, la senyora del terme, Guiomar de Cruïlles, el cedeix a Joan Braquet amb la condició que l'ha de reedificar i viure en ell. Per tant, devia ser un dels masos abandonats i recolonitzats de nou al segle XVI. Es així com el mas se'n dirà el Braquet o Barquet o Braguet, tot i que una cita documental del mas de l'any 1623, encara duu el nom de lo mas Malloles. A partir de la segona meitat del segle XVIII, la casa es diu Braquets, amb una s final (popularment, també se li deia Barquets) Segons Molins (2020: 242) el primer Braquet que trobem a Rajadell es Pere Braquet, un occità provinent de Cabanach, del bisbat de Comenja (Comenge). El 1560 es casa amb Antiga, filla dels amos de can Cortés. Els següent que ens apareix es Joan Braquet (no sabem la relació), en Joan Llarg, també occità i fill d'un Francesc Braquet, pagès, també de Cabanach. Es a aquest Joan a qui la Senyora del terme li estableix, com hem dit, el Mas Malloles. Els Braquet (antigament Brequets) eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. L'esmentat Joan Braquet de les Malloles - casat amb Beneta- es distingia del Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler (Mas Peric) per que a un li deien el Llarg i a l'altre el Xic (eren germans). El seu cosí Pere Braquet era habitant del Noguer. La casa anomenada Barquet (fitxa 79) (antigament el mas Molmell o Mulmell, Mulmello a la documentació), situada a Vallformosa, al SE del terme de Rajadell, al costat del Torrent de l'Infern o Riu Formós, també pertany a la mateixa nissaga. Tindria l'origen en un pubill del Mas Barquets. Els Braquets també es van establir al Carcoler (El Peric) i coneixem altres Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. Altres Braquets es van instal·lar a la Semsada de Baix i al Coll. El 1573 l'esmentat Joan Braquet, el primer a instal·lar.se al mas, es casa amb Beneta Vall. A partir d'aquí Molins (2020:242-47) ens detalla tota la seva descendència així com els censos que pagaven al castell, els inventaris dels seus béns, els seus negocis, els seus deutes i altres detalls. Els següents hereus són: Benet, fill (no primogènit) de Joan (mort el 1641); Valentí, fill de l'anterior; Manuel, germà de l'anterior (mort el 1668); Isidre, fill de l'anterior (mort el 1700); Valentí fill, de l'anterior; Valentí fill, de l'anterior (mort el 1772); Joan Pau, fill de l'anterior (mort el 1801); Isidre, fill de l'anterior (mort el 1846); i Isidre, fill de l'anterior. Aquest, Isidre Braquets Muntaner, va veure com es revaloritzaven els seus terrenys de l'actual barri de l'Estació, quan es va contruir l'Estació de tren (vers el 1856) i ells va vendre a la companyia els terrenys de l'estació i les vies. El va succeir el seu primogènit Marcel·lí, que es va casar, primer, amb Francesca Servitja de Vallformosa, i després amb una filla de Parcerissas. Aquesta va ser una bona època per a l'economia de Braquets, que, igual que la resta de propietaris del poble, es va beneficiar dels alts preus del vi. La producció de les vinyes del mas era important, com en dona testimoni la filera de dotze tines dels parcers que hi ha a l'era, a més de les dues que són dins de la masia. La prosperitat econòmica fomenta les obres i millores a mitjans i a finals del segle XVIII al mas, com demostren les dates gravades en llindes i finestres. La prova més visible és la llinda de la finestra de la cara nord que du inscrita el nom de l'amo Marcelino Braquets i la data 1881, poc abans de la crisi de la fil·loxera. Una altra mostra del benestar de la casa és el fet que el 1868 tenien a Braquets tres minyones per fer la feina domèstica. A conseqüència de la crisi de la fil·loxera, l'economia del mas i de la família va entrar en fallida, que les vendes de terrenys que va fer en Marcel·lí al barri de l'Estació no ca aturar. Ofegat pels deutes, el cas del Marcel·lí va arribar al jutjat, que va decretar l'embargament de totes les propietats del Braquets i va forçar la venda judicial a favor de l'amo de Can Morros, el principal dels creditors. El 27 de desembre de 1895 les finques Braquets i la Censada van ser adjudicades al Morros. A partir d'aquest moment, la casa és habitada per masovers del Morros (família Boladeras fins 1971). Uns nous masovers (família Garrigasait) van ocupar la casa als anys 70. I després va quedar deshabitada, fet que explica l'estat de ruïna actual.	41.7271400,1.6933600	391325	4620306		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88534-foto-08178-41-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2018-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 11) (Cal Braquets). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 31, Can Braquests). Mas Braquets, per Molins (2020:242). En alguns mapes (ICGC), Can Barquets, com la casa Barquets que es troba a Vallformosa, també a Rajadell.La masia esta assentada sobre un petit promontori, en una zona de conreus. Anteriorment el camí, que ara transcorre al peu del pujol, passava pel costat de la casa i travessava l'era.Es conserven les següents inscripcions gravades:- Llinda de la finestra a la façana NE. En una sanefa emmarcada, hi ha una data, 17 a un costat, 5... a l'altra, i al mig l'anagrama IHS. -Llinda del balcó a la façana NE. Es tracta d'una llegenda emmarcada en 4 línies: MAR/CELINO /BRAQETS /1881Segons el PEP 1993 també hi havia a la llinda de la porta de ponent la data gravada 1796. Actualment les dovelles de la porta estan caigudes, Desconeixem si la dovella amb la data es per terra.Es conserva a l'entorn un corró de batreCal no confondre aquesta casa (Can Braquets o Braquests) amb una altra de nom semblant (Mas Barquets, fitxa 79). Però es dona la circumstància que hi ha davant la casa un senyal amb el nom 'can Barquets', possiblement per error. En qualsevol cas, el cognom es el mateix i l'origen de les dues cases es comú.Al camp de davant hi ha una barraca (fitxa 175)	98\|94	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88535	El Pujolar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolar-0	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 RAFAT, Francesc (1981). 'El Pujolar'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 185-190	XVI-XX	Les dependències de treball resten abandonades. Edifici abandonat i en perill d'enrunament. Les parets exteriors es conserven en estat variable, amb algunes esquerdes i escrostonaments. La pallissa també està en mal estat.	Masia amb diverses dependències a l'entorn d'una lliça i una construcció isolada, que és la pallissa. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana (un aiguavés és més ample que l'altre). Presenta planta baixa més dos pisos. A l'edifici es constaten diverses fases constructives (fetes amb pedra, tàpia o maó). Sembla que la part més antiga és a ponent, on s'observen parets de pedra i de tàpia, amb petites finestres emmarcades amb carreus. Més recentment s'hi ha afegit un segon pis (amb parets de totxo). La façana principal, a SE, presenta un gran portal centrat amb arc de mig puny i dovelles de pedra. A la dreta la façana té un cos afegit adossat amb coberta a doble vessant. Al primer pis, sobre el portal, hi ha un gran finestral. S'alternen les finestres amb ampits i emmarcaments de pedra i bé amb brancals de rajoles a la resta de façanes. A la part posterior de la casa es va construir un nou cos allargat adossat a tota la façana. Les dependències annexes corresponen a corrals i zones de coberts distribuïts a l'entorn de la casa i del barri o lliça. Destaca el mur exterior amb una portalada que hi dóna accés, encarada al SE. Té forma ondulada i presenta un porxo volat amb teules. Al sector de tramuntana hi ha dues tines cilíndriques. Es constata la forma absidal de l'edifici, exteriorment, a l'extrem N.. La pallissa, ubicada en front de la casa i a l'altre banda del camí, és una construcció simple i funcional, d'una gran bellesa en les proporcions. És de planta rectangular (amb un envà que separa les dues cambres interiors, una més gran que l'altre), presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i conserva l'embigat original de fusta i les taules. L'estructura actual és perfectament regular i simètrica, tot i que s'hi observen diferents fases constructives. L'entrada principal, al SE, consisteix en una arcada de mig punt que ocupa pràcticament la totalitat de la façana. La paret NE, a l'extrem NE, presenta una petita porta d'accés. Les parets són de maçoneria a la base i de tàpia a la part superior. Hi ha una petita bassa davant la llissa, al costat del camí.	08178-42	El Racó.	Segons les llindes, datades al 1772 i 1790, la construcció actual de la casa seria obra majoritàriament de finals del segle XVIII. Però coneixem els seus antecedents, del segle XVI i àdhuc de finals del segle XIII. El primer nom conegut d'aquest mas és 'mas Gabriela', que ja apareix el 1594 al Llibre de Confessions. Llavors hi vivia Joan Cortés amb la seva muller Valentina i la seva filla Isabel. Abans del segle XVI aquest mas no apareix en cap document. No es versemblant que es tracti d'un mas de nova planta, havent tants masos abandonats a la segona meitat del segle XV. Molt probablement es un mas recuperat que s'hi torna a viure canviant-hi el nom. Francesc Rafat ha proposat que podria correspondre al 'mas Muntalar', conegut des del 1294. Aquest, després de la guerra civil del segle XV, hauria quedat abandonat i hauria perdut l'antic nom. Aquest document de 1294 és un atestat fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell. Entre els camps cremats, hi figuren els de Muntalar. Al mas Muntalar hi vivia Pere de Muntalar, fill d'un Pere mort el 1293. En els propers anys, els hereus es queden al mas i els cabalers marxen a Manresa o a pobles veïns. El 1285 Berenguer, senyor de Rajadell, l'havia venut a Raimon Eimeric de Manresa, junt amb dos altres masos, pel preu de 100 morabatins. Posteriorment, el mas passa a Pere de Grevolosa i cap el 1319 retorna altra vegada als Rajadell. El 1292 P. Eimeric, fill de Raimon, havia cobrat a Pere de Muntalar, pagès seu, 100 sous per raó de quèstia, que era una mena de tribut. Coneixem els capítols matrimonials de Francesca de Muntalar, filla de Guillem, amb Francesc Pahissa, el 1414. Estableix el calendari del casori, però també estipula la prèvia condició del vist-i-plau del senyor feudal de Rajadell i del seu germà (Rafat, 1993: 215-16). L'últim Muntalar citat és Francesc, que el 1453 presenta un memorial al veguer de Manresa queixant-se dels danys que l'infereix el senyor de Rajadell, Joan Berenguer, que li ha incautat el seu mas. Potser fou en aquest moment que quedà buit, en els següents 100 anys. L'any 1637 Pere Junyent vengué el mas Gabriela a Antoni Pujolar, casat amb Margarida. Aquest és l'origen del nom actual. El treball de Molins (2020:185-190) fa un detallat estudi de les famílies habitants del mas a partir del segle XVII. El primer posseïdor del mas Gabriela que registra es Antoni Joan Junyent, paraire de llana de la ciutat de Barcelona, que ho declara en el capbreu de 1624. L'havia heretat de son pare. La casa constava com a ensorrada. El 1637Junyent ven el mas Gabriel o Gabriela a Antoni Pujolar, moliner de Rajadell, i originari de Sant Martí de Torruella, que assumeix el cens que figurava en el capbreu esmentat. Gabriel sembla que era el sobrenom dels Junyent i ignorem si el mas tenia un nom anterior. En tot cas, a partir de la venda va canviar de nom i es va convertir en el Pujolar. El 1658 la propietat s'amplia amb un nou establiment de terres properes fet per la senyora del terme. El succeeix l'hereu, Ramon Pujolar, que va contraure molts deutes. El seu hereu fou el seu fill gran, Antoni. El 1713 Antoni Pujolar era un dels jurats del poble, un càrrec que anava rotant entre els propietaris. El següent hereu és Francesc Pujolar Còdol, que es va casar el 1732 amb Maria, una filla del Dalmau.i el 1773, amb Maria Rosa Matifoll, una filla del Peric, però amb cap de les dues va tenir descendència. Durant el temps que Francesc Pujolar va estar al davant del mas, va patir dificultats econòmiques, i, per eixugar deutes, es va veure obligat a empenyorar collites, vendre les herbes i llogar parts de la casa i les casetes adossades a la masia. En una de les actes de venda hi consta 'mas Pujolar, alias Gabriela' (1769). Francesc Pujolar mor el 1799; havia nomenat hereu del mas el 1790 al seu nebot Francesc d'Assís Pujolar Santasusanna. Aquest va seguir empenyorant els actius de la casa. Per exemple, el 1812, per posar remei a les misèries de la guerra, va vendre part de les collites. La invasió dels francesos havia duplicat el preu del blat i ell i molta altra gent passava greus penúries. També necessitava diners per pagar el dot d'una filla. Malgrat les dificultats econòmiques, en aquesta època es van fer algunes obres de millora a la casa, d'acord amb la llinda datada 1823 en una finestra de la cara nord. Francesc d'Assís Pujolar mor el 1847 i deixa el mas i la casa del carrer Major que havia aixecat l'avi Jaume al seu fill gran i hereu Francesc Pujolar Torra. Els creditors (El Peric, Can Viladés), però, li seguien reclamant els diners que devia. Es casa el 1849 primer, i el 1883, després. El 1868 vivien dues famílies al Pujolar: a la casa principal hi havia els Pujolar i a la caseta la família de Vicenç Matifoll Grau, un fadrí del Peric. Francesc Pujolar Torra va continuar els establiments de parcel·les edificables que havia iniciat el pare, i va cedir cinc trossos a la partida del Trull, que donarien lloc al ravalet dit de la Fabriqueta. Francesc Pujolar Torra va morir el 1902, però el seu fill i hereu Josep ho havia fet abans que ell, el 1899. Quedava com a hereu el net Francesc Pujolar Lladó de 13 anys i usufructuària la seva mare Esperança Lladó Junyent. L'home que mentrestant va tirar endavant la terra va ser l'oncle Antoni Pujolar Torra. A la família només hi quedaven solters. Llavors la casa va passar a uns parents indirectes, i concretament, a la Pilar Ferré. El 1972 es van vendre la casa del carrer Major i el 1976, any amunt, any avall, el mas. El comprador va ser el metge i terratinent Antoni Trullàs Fontanet. Aquest mor el 2004 i els seus hereus es reparteixen les propietats. Als nebots els va tocar el mas Pujolar, que se'l venen el 2010 a Selga Agrícola SL, la titular actual. En aquests darrers anys la casa es va espatllar molt.	41.7193900,1.6949700	391446	4619444		08178	Rajadell	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88535-foto-08178-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88535-foto-08178-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88535-foto-08178-42-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 65, El Pujolar). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 48, Cal Pujolar). Citada al PEP 1993 com Cal Pujolar i a Molins (2020:185) com Mas Pujolar.La casa es pot datar a partir del segle XVIII, tot i que té clarament un origen anterior, medieval. Es situa al marge d'una petita terrassa amb conreus sobre el torrent de Valldòria. La casa presenta diverses dates gravades en portes i finestres:- Dovella central del portal de la façana SE: 1772, amb una creu gravada a sota- Carreu del portal de la lliça (en posició girada que suggereix que ha estat reaprofitat), al costat dret: 1790. Segurament era la dovella central del primitiu arc del portal.- Arcada de la pallissa: 1794- Llinda en una finestra de la façana oest: 1823, amb una creu sobre un pujol a sobre.Segons Molins (2020:190), les dues tines adossades a la casa per la part de llevant són circulars i en un dels coberts hi ha un trull d'oli de tracció animal. Un mecanisme connectava l'eix del trull amb la premsa, situada al costat. Al quarto del pastador hi ha un forn de pa sencer, amb la boca inscrita amb la data 1802. Davant de la casa hi ha un viver o petita bassa de forma quadrada feta de carreus i, una mica allunyat, un pou, on hi havia instal·lada una bomba perfer pujar l'aigua a la casa mitjançant una canonada de plom.Malgrat que hi caldria una neteja, la textura i la tonalitat del conjunt de les parets és modèlic.Cal destacar la presència d'una alzina destacable isolada, no molt gran, davant de la casa, al costat de la pallissa, a l'altra banda del camí.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88536	Cal Favó o Fabó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-favo-o-fabo		XVIII-XXI	Ha estat totalment restaurada	Casa de pagès absolutament reformada. El cos central de la casa conserva la seva estructura de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana, amb un voladís o ràfec molt sortint en relació a tot el perímetre de la casa. Presenta planta baixa més un pis i golfes. El parament està fet de pedra vista (plaques allosades, de factura industrial) i les obertures, molt nombroses, presenten una mena de llinda de formigó.	08178-43	El Dalmau. Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	La construcció de la casa deu correspondre al segle XVIII, tal com indica la inscripció i la data de 1762 de la llinda. Va ser reformada al segle XIX, Fou restaurada totalment a principis del segle XXI.	41.7430800,1.6914400	391192	4622079		08178	Rajadell	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88536-foto-08178-43-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 27)La casa es situa en una petita esplanada, sota un serrat, al costat de migdia del camí. Està encarada a una vall que desemboca a la riera de Rajadell. Abans s'hi accedia pel camí que passa per cal Peric, seguint en direcció nord, però el camí ara és impracticable.La casa no ha estat localitzada el 2020; per tant no ha estat visitada. La descripció correspon a les fotos del Catàleg de masies.Disposem de la descripció del PEP 1993. Llavors, la casa estava abandonada i parcialment en estat de ruïna. La fesomia de la casa original té poc a veure amb l'actual construcció. D'acord amb la descripció del PEP 1993, la casa presentava planta baixa més un pis i golfes, amb un greu esfondrament de l'edifici, a l'angle SO. Les parets eren fetes de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. Algunes de les parets interiors eren de tova. A la paret de tramuntana es conservava força bé l'arrebossat de color beix. Primerament, la façana principal era a la banda de migdia. Hi destacava un portal quadrangular, amb una gran llinda gravada, i una finestra amb carreus molt ben tallats i un ampit decorat. Aquestes obertures estaven afectades per l'enderroc parcial esmentat. Segons sembla, el camí discorria per aquest costat de la casa. Després, l'entrada és traslladà a la façana oposada, que té un portal més discret, també quadrangular i amb llinda de pedra. Aquesta façana només presentava una finestra sota teulada, en un costat. A l'interior de la planta baixa s'hi veia un interessant enllosat i un sostre de llates en molt males condicions. La casa tenia cossos adossats al costat de ponent (una construcció amb volta que devia ser l'estable), a llevant (cos on hi havia les tines, amb coberta a una vessant i una interessant arcada a plec de llibre) i a migdia. A l'altra banda del camí hi havia una altra estructura amb dues cambres. En una hi devia d'haver la premsa. Aquesta construcció estava feta amb grans blocs de pedra, de mida gairebé ciclopia. A l'altra banda del camí, a tramuntana, hi havia dos barracons més.Segons el PEP 1993, la llinda del portal de la façana sud presenta la següent inscripció gravada: a la línia superior, la data 1762 (entre 17 i 62 hi ha l'anagrama de crist IHS amb una creu al mig) i a la línia inferior la llegenda IO( ?) ECHS AGPITAMONORPer les fotos del catàleg de masies, es dedueix que s'han fet nombroses obertures no originals.Les fotos corresponen a l'estat de la casa el 1993 (PEP 1993)	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88537	Casetes de Valldòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-valldoria	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 255-60 Noticies orals de Sebastià Ingle (de cal Pau) (PEP 1993)	XIX-XX	Estructures portants, en bon estat. Entorn en estat d'abandó, ple de cotxes i estris abandonats.	Conjunt de tres cases de pagès adossades (de nord a sud: cal Pau, cal Samarra i cal Ritet) i dues construccions isolades corresponents a pallisses. Les tres cases són de planta rectangular, i presenten coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consten de planta baixa més un pis i golfes. Cal Ritet és una mica més alta i presenta una morfologia més regular i mes noble. Les altres dues segueixen una tipologia semblant, però amb nombrosos afegits i variacions (terrasses, portes ...) que donen al conjunt un aspecte popular i improvisat. El material constructiu és la pedra. Hi ha finestres i balcons (que no sobresurten de les façanes) emmarcats amb pedra o maó. A les façanes posteriors s'observen arcades d'antigues galeries. A can Ritet aquestes es mantenen al SO de l'immoble. La façana de can Ritet dona a migdia i es composa d'un porta rectangular de brancals de pedra amb una llosa a mode de llinda, gravada, i dues linies d'obertures que corresponen a la planta primera i a la planta segona-golfes, composades cadascuna, simètricament, per un balcó centrat sobre el portal i dues finestres, una a cada cantó. Les façanes principals de les altres dues cases s'obren a llevant. La de can Samarra està composta per obertures molt senzilles, de factura moderna. La façana de Cal Pau està emmascarada per una estructura moderna de doble pis, amb baixos i terrassa coberta, adossada a la façana. Els cossos i dependències adossats a les cases són d'una tipologia totalment irregular i corresponen a corts, coberts i a altres espais de treball. A tramuntana hi ha un cobert molt gran, per a usos agropecuaris. També hi ha les restes d'un antic galliner o similar, aillat, molt malmés. No hi ha tines. La pallissa de cal Pau és una construcció igualment enrevessada amb diversos afegits. A sota hi ha una cort, feta amb volta de maó. La pallissa de cal Ritet configura un cos més regular, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i amb un arc escarser de totxo a la façana. Hi havia encara una altra pallissa, cap al sector nord, que a finals del segle XX es va aprofitar per construir-hi un edifici modern. Cal Samarra és una casa bastant gran, ja que té una planta d'uns 80 m2, i està encaixada entre cal Ritet i cal Pau. Els sostres són de bigues de pi i rajoles. Les aigües pluvials es recullen en una cisterna subterrània situada al pati de darrere, amb una caseta d'obra i una bomba manual.	08178-44	Valldòria. SO del terme	Les terres d'aquest lloc són propietat del mas Valldòria. A finals del segle XIX els amos de Valldòria decidiren l'assentament de tres famílies en aquest indret, en tres cases de pagès, en règim de parceria. En principi les tres cases s'havien de fer separades, però per raons d'aprofitament dels camps immediats es canvià d'idea. Cada família tenia la propietat de la seva casa i un petit hort al peu del torrent. Les tres cases van construir-se entre el 1880 i 1904 aproximadament. Les famílies treballaven en regim de parceria i utilitzaven les tines del mas de Valldòria. A l'amo li interessava tenir parcers que plantessin ceps i fessin rendir la terra; la prova es que l'entrada del primer establiment de Can Pau va ser únicament d'una tassa d'aigua. Molins (2020: 255-60) ens informa dels moradors de les tres cases. Agustí Cañellas, l'amo de Valldòria, va establir el 20 de febrer de 1873 a Francesc Fontanet un terreny de conreu, i el 13 de març de 1886, una parcel·la de 44x44 pams per edificar-s'hi la casa, coneguda com Cal Pau Cigalot durant dècades, i denominada més tard cal Fontanet de Valldòria o cal Pau de Valldòria. Francesc era fill de Pau Fontanet Figuera, casat amb Francesca Fosses, que el 1852 vivien a la dita Casa Nova del Daurell, una dels primeres cases construïdes al raval de les Casetes. Francesc Fontanet es casa amb Maria Rosa Buscart el mateix 1873. Mor el 1917. Tenen un sol fill, l'hereu Pau, que és el que dona nom a la casa. Aquest es casa el 1905 amb Maria Vila. Mor el 1938, el mateix any que mor també l'hereu Ramon Fontanet Vila. Esdevé pubilla la germana petita Mercè Fontanet Vila, que es va casar amb Sixte Ingla Esteve, de Massoteres. El 1931 o 1932 s'instal·len a Can Pau. Finalment va quedar com a únic habitant Sebastià Ingla, un dels fills, que no es va casar mai. Feia de pagès, tenia un tractor i cuidava la terra. Va morir el 2020. Cal Samarra és una casa bastant gran, ja que té una planta d'uns 80 m2, i està encaixada entre cal Ritet i cal Pau. A finals del segle XIX estava habitada per Pere Goberna Garriga (mort el 1918) i la seva muller Francesca Trullàs (traspassada el 1924). La família Goberna (o Gubern), originaris de Castelltallat, vivien abans a Sant Amanç i eren coneguts amb el sobrenom de Samarra. L'hereu, Ramon Goberna Trullàs es casa el 1908 amb Antònia Colell. L'hereu es l'Iscle (nat el 1917) que es casa amb Carme Puig de Cal Balart. El 1953 compren la veïna casa de cal Ritet, que revenen el 1976. Cal Samarra passa el 1996 a la filla Maria Pilar Goberna Puig, que el 2003 la ven als actuals propietaris. El 19 d'abril de 1880 Agustí Cañellas, l'amo de Valldòria, va vendre per 320 pessetes a Valentí Masferrer un terreny per fer-s'hi la casa i un hort. Aquest estava casat amb Rita Servitja; per això li deien el Ritet. D'aquí el nom de la casa. Al 1861 vivien a la casa d'en Gili, al carrer de la Font de Rajadell. Sabem que al 1862 Valentí i el seu germà, i les respectives famílies, s'estaven a una caseta de Valldòria. La inscripció VM 1880 de la llinda de la porta (referida a Valentí Masferrer) dona fe de l'any de la fundació de la casa. La pubilla, Cecília Masferrer Servitja es casa el 1883 amb Isidre Puig Parcerisas. Rita mor el 1885 i la Cecília, mor d'accident el 1887, als 22 anys, i sense fills. El vidu, Isidre Puig, es torna a casar i ho fa amb la seva cunyada Josepa Masferrer Servitja. Valentí mor el 1899 i l'Isidre, el 1927. L'hereu es Àngel Puig Masferrer, que queda com a cap de casa el 1927. Al morir aquest el 1938, la seva viuda, Montserrat Bonvehí, queda desemparada amb tres criatures. Als anys 40 va signar un contracte d'arrendament amb Pere Argerich, masover de Valldòria, per que li conreés el tros, però van tenir desavinences sobre com repartir-se la collita. Sabem que s'hi produïa ametlla, vi, espart, palla i brisa. La família s'instal·la a Rajadell i lloguen la casa, el 1947, als Carreté. El 1953 la vídua Margarida Bonvehí i el fill Miquel Puig Bonvehí es van vendre la propietat a Iscle Governa, els veïns de cal Samarra. Aquest la ven, el 1976, a Albert Bonjorn. El nou amo va fer obres a la teulada i modernitzar l'interior de la casa. En els darrers temps les 'Casetes' s'han anat abandonant. Als anys 70 del segle XX va marxar l'última família i als anys 90 només hi restaven els germans Ingla.	41.7197400,1.6818100	390352	4619500		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88537-foto-08178-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88537-foto-08178-44-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Dos de les tres cases figuren al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014: Cal Pau, amb el num. 56, amb el nom de Cal Pau de Valldòria, i Cal Ritet, amb el num. 67. Segons Molins (2020: 255-60), es tracta de Cal Pau Cigalot (mes tard anomenada Cal Fontanet de Valldòria o Cal Pau de Valldòria), Cal Sammarra i Cal Ritet.El conjunt o barri de cases s'ubica en una petita terrassa sobre el torrent de Valldòria, prop del Mas Valldòria. En aquesta zona s'inicia el paisatge de conreus i ametllers, i cap al sud la vall és erma, amb vegetació d'arbust i matoll.Ubicades al Camí de Valldòria (que ve del barri de les Casetes i del nucli de Rajadell), avui carretera asfaltada fins Can Braquets, fins a un trencall on s'indiquen. Cal Pau es la primera de les tres cases, i cal Ritet, la més meridional..A la llinda del poratl de la façana sud de cal Ritet hi ha una inscripció gravada: 1880 V. M. (Valenti Masferrer).Es guarden documents de l'época de la fundació de la casa a cal Ritet.En una roca d'un camp, a uns 200 metres de les casetes, hi ha un gravat singular, que es pot transcriure aproximadament així: 1783 SD 8QP (no localitzat el 2020).Foto 2: de dreta a esquerra: Cal Pau, Cal Samarra, cal Ritet. Foto 3: Façana Cal Ritet.	98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88538	La Fabriqueta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-3		XIX-XX	La majoria de les cases presenten un bon estat, ja que han estat remodelades recentment	Agrupació de cinc cases de pagès (de nord a sud: ca l'Isidret, cal Jaume, cal Valentí, cal Botines i cal Miquelet) que formen un petit barrí rural. Les tres primeres cases estan adossades entre elles i les dues últimes també, de manera que formen dues illes amb un carreró intermedi. També hi ha una construcció isolada més al sud, separada per un altre carreró, que correspon a un cobert i a un pàrquing (antic corral). Les entrades de les cases donen als carrerons. A l'est les cases s'adossen i a vegades s'endinsen a la roca de fons. A l'oest hi ha el camí que ve de la carretera Casetes-Can Torra. A l'altre banda del camí hi ha un torrent Cal Valentí i cal Jaume van ser les primers en edificar-se. Les dues segueixen una tipologia pràcticament idèntica: planta rectangular, amb coberta a doble vessant; i planta baixa més un pis i golfes; i paraments de pedra vista. Tenen balcons i finestres emmarcats amb carreus i amb rajola. A cal Jaume s'hi ha fet una doble terrassa moderna (de dos plantes) que dona al camí. Cal Valentí té un pati posterior. A la planta baixa es conserva el sostre de volta. Ca l'Isidret, la primera casa del conjunt des del N i que està menys restaurada, esta adossada a cal Jaume i cal Valentí. Segueix una tipologia semblant. Les façanes estan arrebossades de color beix. A davant s'hi ha construït modernament una terrassa sobre un porxo. Té un cos adossat a ponent. Cal Miquelet i cal Botines segueixen una estructura paral·lela a cal Valentí i cal Jaume. Tenen les façanes, a nivell de primera planta, arrebossades amb ciment. Cal Botines, que dona al camí, deixa veure en planta baixa uns carreus força irregulars amb pedres d'encaix, amb un porta amb llinda i brancats de pedra de bona qualitat. La part superior és de tova. La façana davantera també té afegits moderns. Pel que fa a la construcció del cobert, aquest s'assenta sobre parts velles, però amb moltes modificacions posteriors. La meitat del corral pertanyia a cal Miquelet i l'altra meitat a cal Botines.	08178-45	Plans de Cal Balard. Feixes del Pujolar. El Racó	Les primeres cases en edificar-se van ser les de cal Valentí i cal Jaume (segons les llindes el 1858). La seva construcció està lligada a l'expansió de la vinya. L'origen del nom del barri no té res a veure amb cap indústria. Es deu simplement al fet que la façana d'ambdues cases era força llarga i els carreters que freqüentaven el camí, en el moment de l'edificació, van començar a fer córrer que semblava una fàbrica. La resta de cases van acabar-se amb pocs anys de diferencia. Cadascuna pertanyia a una família. Als anys 90 del segle XX el barri s'havia anat despoblant, però actualment les cases estan habitades de manera permanent o els caps de setmana.	41.7176400,1.6927200	391256	4619253		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88538-foto-08178-45-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88538-foto-08178-45-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 28-32). Hi ha una fitxa per cadascuna de les 5 cases. Cada fitxa es denomina La Fabriqueta 1, 2, 3, 4, 5 amb el nom de la casa entre parèntesi.El barri està situat prop del torrent de Valldòria, en una petita terrassa, en el trajecte que va de les Casetes a can Torra (Camí de Can Torra), prop del Torrent de Cal Xic.Hi ha tres dates gravades en llindes:- Llinda de la porta sud de cal Jaume (1858)- Llinda de la porta sud de cal Valentí (1858).- Llinda de la porta sud de cal Botines: 1865 PUJOL (amb una creu gravada entre 18 i 65)Foto 1. Ca l'Isidret. Foto 2. Cal Jaume i Cal Valentí. Foto 3: cal Botines	98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88539	Valldòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoria	RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 260-69 Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=3182&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=	XVII-XIX	Casa dels masovers (la casa antiga), restaurada. La casa dels cuidants, també. La casa dels propietaris (la casa nova) presenta un aspecte descuidat.	Conjunt format per diferents construccions separades: la casa dels masovers i la casa dels propietaris (que configuren tres cossos adossats), la casa del cuidant, aïllada (actualment denominada Cal Til·ler), i la capella de sant Salvador, també aïllada (que te fitxa apart, num. 9), reconstruida el 1992. La casa dels masovers és l'edifici més antic (segons les llindes, del segle XVII). Es situa a migdia del conjunt. Té una planta força homogènia (tot i que interiorment s'hi poden detectar diferents fases): planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i superposició de planta baixa més un pis i golfes. L'aparell de les parets és regular, amb carreus de mida mitjana (actualment a pedra vista) i grans blocs a les cantoneres. La façana principal està encarada al SO. Consta d'un gran portal adovellat, centrat, i a sobre un finestral amb l'ampit decorat. A dos metres d'aquesta façana hi ha la capella. La resta de façanes tenen finestres més petites, emmarcades amb carreus escairats. La façana lateral NO presenta tres obertures petites a ran de terra i quatre finestres petites, dues a la planta primera i dues a les golfes. La casa dels propietaris està adossada a la del masover, pel seu costat NE. Es tracta d'una edificació posterior a la primera que hem descrit, que es va reformar a finals del segle XVIII i al segle XIX. Pel que sembla, es reconstruí la façana principal . Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana (d'un color blanc cru) té dos portals (decorats amb relleus en pedra), finestres, balcons i una petita galeria a la cantonera, amb baranes de ferro forjat. En total son quatre balcons, dos a la façana principal, un a la cantonera (la galeria) i un a la façana lateral, combinats amb finestres grans i petites. A la part posterior, al NO del conjunt, hi ha un tercer cos amb dependències de treball. Hi ha catorze tines (5 quadrades i la resta cilíndriques) i una premsa. Estan totalment integrades dins l'edifici; s'hi accedeix per un corredor que té entrada per la façana del costat de tramuntana. La tina més remarcable és una tina de cairons, de forma gairebé cúbica, que mesura 4x4,5 m de costat i 3,40 m d'alçada, amb una capacitat màxima de 61,2 m3, és a dir, 61.200 litres, unes 500 càrregues de vi. És una tina de les més grans del país. S'accedia a la part superior de la tina per una rampa sostinguda amb una arcada molt ampla. Les llates del brescat es recolzaven en dues bigues travesseres. En un cert moment la tina va ser anul·lada i convertida en un espai habitable. S'hi van practicar dues portes, es van arrencar els cairons i fins i tot es va habilitar una comuna en un petit cubicle. La casa del cuidant, anomenada cal Til·ler, aïllada, és més petita i més austera que les dues anteriors. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes presenten un arrebossat de color beix, que deixa veure les cantoneres de pedra. La porta, amb arc escarser, te brancals de pedra. També emmarcades en pedra són les dos finestres de la planta pis i les dues més petites de la segona planta, sota teulada. L'aparell de pedra es visible a la resta de façanes L'interior conserva alguns elements tradicionals com ara voltes i arcades.	08178-46	Valldòria. SO del terme.	Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi (del propietari). Llavors hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. F. Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas, mentre que Valldòria superior correspondria a una construcció en ruïna que es troba a uns 500 metres (Fitxa 49). L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia i les fonts. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns 200 anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. La primera noticia documental data d'agost de 1282: Margarida de Rajadell, tia de Guillem, senyor de Rajadell, i que es feia monja, ven a Raimon Eimerich de Manresa una part del mas Valòria inferior, per 5 anys i 500 sous (100 a l'any). El novembre del mateix any, Guillem de Rajadell i el seu fill Berenguer venen el Mas Valòria inferior a A. de Grevalosa com a alou franc. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb d'altres, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers). En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior) i de Margarida. Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. A partir del segle XVI, Molins (2020: 260-68) ens informa amb gran detall de tots els habitants del mas fins el segle XXI. El primer estadant del que es te notícia es deia Joan Vallòria, que ocupava la casa ja al 1519, però no es probable que es digués Vallòria ni que fos descendent dels antics propietaris, sinó que devia ser un nou vingut que adoptà el nom del lloc com a cognom o renom. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que mor el 1556, i que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel Junyent, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor (segons Rafat. 1993; segons Molins 2020:260, l'hereu es Antoni Junyent). L'Antoni es casa amb Joana Casanova i se'n van a viure a Manresa. El seu fill Baltasar Junyent es el que es casa amb la Publilla de Cases Ferreres, que per aquest motiu es passa a denominar El Junyent. Llavors apareix com a propietari Miquel Junyent, d'origen dubtós segons Molins (Rafat mantenia que era fill de Bartomeu per un document de l'ACA). Estava casat des de 1552 amb Montserrada Anglanill. Es un personatge del qual tenim 16 cites documentals entre 1554 i 1578 sobre els seus negocis. Segons Rafat (1993), Miquel Junyent, home de confiança del senyor, va ser batlle del terme molts anys. També sabem que va ser víctima d'un robatori de cinc quarteres i mitja de blat el 1567, per part de Joan Xoriguera, del Mas del Coll del Gem (l'actual La Masia). Miquel Junyent, morta Montserrada, va quedar vidu i es casa de nou amb Francina. En Miquel, com que l'hereu, Francesc, no havia tingut fills, fa hereva la pubilla Joana, casada amb Valentí Morera. Miquel Junyent i el seu gendre Valentí Morera signen una concòrdia el 1568 en el que es comprometen a sembrar blat amb determinades condicions, entre altres coses. Si en un any, Valentí Morera no treballa 'com un bon fill de casa', els pactes es trencaran. Seguint novament a Molins, la següent hereva es la filla única de Joana i Valentí, Caterina. El pubill Valentí va morir el 1575 quan la nena era menor. Els tutors i l'avi Miquel Junyent, per tal d'assegurar el futur de l'heretat, objectiu màxim dels pagesos, el 1577 van comprometre la pubilleta Caterina, de nou anys, amb Valentí Pla de Sant Mateu. Finalment es casà amb Galzeran Fontanet, també de sant Mateu. El 1595 el Galzeran és el cap de casa i va acordar amb el senyor de Rajadell la compra d'unes terres pertanyents a dos masos rònecs annexos al seu. Un era l'antic Valldoriola. Sembla que viu a Sant Mateu -on hi devia tenir interessos- i deixa el Mas Valldòria a cura de masovers. El 1612 el masover de Valldòria era el seu pare Valentí Fontanet i el 1614 n'era Arnau Daurell. El 1612 Galzeran Fontanet va pledejar per la possessió del mas, que li disputava una parenta de no sabem quina branca. En Galzeran va guanyar el plet. Caterina, en el capbreu de 1624, consta com a propietària del Mas Vallòria (afocat, és a dir, habitat) i de dos masos rònecs, Costoit i Valloriola. Caterina mor el 1651. El mas passa al fill hereu de Caterina i Galzeran, Miquel, que s'havia casat amb Caterina. El 1650 fa testament, amb una deixa per reconstruir l'ermita annexa al mas. El matrimoni té tres filles, i el mas passa a la pubilla, Elisabet, la qual es casa amb Maurici Tatger de Salelles. Ja som al 1645. En aquest temps Vallòria inferior s'ha reformat i ampliat i s'ha refet la capella. En Maurici, el 1682 va construir adossada a la casa una capella dedicada a sant Salvador i el 1678 va crear un censal de 14 lliures per pagar el capellà que hi digués la missa. El següent hereu, Josep Tatger, àlies Vallòria, fill del Maurici i l'Elisabet, es casa el 1673 amb Maria Torra de Sant Pere Sallavinera. El fill gran del matrimoni i hereu, Jaume, va morir abans que el Josep, així que hereta el mas Josep, net de Josep i fill del Jaume. Josep es casa amb Maria Anna Vall el 1727. Com que no te fills, fa hereu el seu oncle Joan. Mentrestant, l'heretat de Valldòria es trobava molt endeutada i el 1746 Josep Tatger va hipotecar una part de la finca. A la mort de Josep el 1759, Jaume Tatger, fill de Joan, reclama i obté la propietat. Aquest es el Jaume Tatger que consta en una de les llindes, amb l'any 1783, que ens palesa que va empendre obres de reforma a la casa. Estava casat des de 1752 amb Antònia Grau i després, ja vidu, el 1787, amb Ramona Puig. S'havien casat, és clar, a la capella de Sant Salvador del mas. Jaume mor el 1788. L'hereu es Joan Tatger Grau, amo del mas Tatger o Vallòria, casat el 1790 amb Francesca Llussà. Havia començat la febre del vi i els propietaris cedien terres als parcers per que convertissin el bosc en vinya. El 1800 la Francesca era vídua del Joan i el batlle li va manar que marxés de la casa, no sabem per quin motiu. El 1816 la vídua Francesca, Josep Canyellas de Castellfollit i la seva dona Maria Tatger, filla del Joan i la Francesca, van passar comptes amb Ignasi Llussà, que havia estat tutor i administrador dels béns de la pubilla. El 1815 els amos Maria Tatger i Josep Canyellas recuperen el mas de Valentí Viladés per recuperar el mas, que havia estat empenyorat el 1813. El 1826 la vella mestressa Francesca encara patia les conseqüències de diversos plets per deutes. El 1845 la mestressa Antònia, vídua de Ramon Canyellas, va empenyorar la propietat a Francesc Font. El 1870 consten Antònia Jaumeandreu Sagristà, com a usufructuària, i el seu fill Agustí Canyellas Jaumendreu de Castellfollit, com a propietari. Estableixen diverses parcel·les a parcers i construeixen la casa nova (testimoniada per la llinda amb la data gravada 1872 que diu 'lo hizo Agustín Cañellas Jaumandreu'). És l'época daurada de la vinya, abans de la fil·loxera. La propietat va passar als seus fills. D'altra banda, segons Rafat (1993), a partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies de Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. Per exemple, el citat Antoni Fontanet (1647). Mes tard apareixen membres de la família Tatger com a administradors (Jaume, 1679; Miquel, 1692; Isidre, 1701) i altres famílies de Valldòria (fins 1887). El 1926 Francesc Vacarisas Font compra la casa. Declara una casa amb dos pisos i una altra casa d'un pis. Era un empresari de Terrassa que passa la guerra refugiat al mas. A la casa pairal hi havia una part per als amos i una altra per als masovers, a més d'altres cambres i dependències. Durant la guerra, s'hi van acollir diverses persones, com uns cosins de l'amo, el conegut pintor Santiago Padrós (Terrassa 1918) i la família Armengol de Terrassa. El dia abans d'entrar els Nacionals van passar per Valldòria uns soldats republicans afamats i la masovera els va fer una olla de cigrons. Un dels soldats estava ferit, i van poder-li extreure la bala i embenar-lo. Jaume Armengol va pujar al darrer tren abans de la voladura dels ponts, però no va arribar mai a Rajadell i s'ignora on va morir. Després de la guerra, hi figuren empadronats al mas (1947) la família formada pel Francesc Vacarisas, la seva dona Dolors Brugueras Fontanals i cinc persones més. El 1948 va morir a Valldòria l'amo Francesc Vacarisas. El seu fill gran Pere Vacarisas va heretar la propietat, que posteriorment va passar a mans d'Àngel Vilanova. Aquesta la revèn el 1966 a Francesc Aura. El gran incendi de 1980 va afectar especialment els boscos de Valldòria. El 1985 la propietat rehabilita el conjunt: s'enderroquen els coberts que s'adossaven a la casa a llevant i es restaura la capella. El 1989 es construeix un embassament al barranc de Valldòria, que permet regar els camps. L'actual casa dels masovers es la més antiga (amb llindes de 1646, 1661 i 1697) però en algun moment (segle XVIII) els amos s'hi feren la nova casa adossada a l'antiga (actualment la dels propietaris), passant l'antiga a masoveria. Segons les inscripcions ja esmentades, a la nova casa han fet reformes Jaume Tatgé el 1793 (porta de la façana SE) i Agustín Cañameras y Jaumandreu el 1872. A inicis del segle XX hi vivien a tots els edificis set famílies, inclosos els masovers i pastors (Molins, 2020: 267-69 relaciona els masovers del mas). També hi vivien a la anomenada Caseta de Valldòria (que no he sabut ubicar). Més recentment, la masoveria (es a dir, la casa antiga, restaurada a fons) ha estat llogada, durant temporades més o menys llargues, a diverses persones de confiança dels propietaris.	41.7198100,1.6758800	389859	4619515		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Antigament Vallòria. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 75-77) amb els noms 75 Valldòria (casa dels cuidants o del cuidant), 76 Valldòria (casa dels masovers) i 77 Valldòria (casa dels propietaris). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 50 Cases de Valldòria). Mas Valldòria, per Molins (2020:260).Fins el 1992 existia una altra edificació residencial que es va enderrocar. Era una edificació considerable que tenia cabuda per a dues famílies. Estava situada davant la façana de llevant de la casa del masover formant amb aquesta un carreró i tenia una gran arcada de la qual se'n conservaven, el 1993, les pedres desmuntades.Es tracta d'un conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, especialment la casa del masover (edifici de molt bona factura) i les façanes de la casa dels propietaris. Valldòria sempre ha estat un mas important del terme. En els últims segles es va reforçar la seva prosperitat com ho demostra el volum dels edificis.La casa nova té les característiques d'una casa urbana del seu temps, amb habitacions i alcoves àmplies i ben il·luminades. Ja al segle XX els propietaris que hi venien a estiuejarvan modernitzar-la i van dotar-la d'una cuina moderna, quarto de bany, calefacció d'aigua calenta i parets pintades amb motius florals. L'element extern que crida més l'atenció de la casa dels amos és un balconet situat en una aresta, amb una barana de ferro forjat de forma corba. A la casa vella hi han els espais habituals de les cases de pagès: quadra, celler, llar de foc, forn de pa, i altres dependències d'us residencial i agrícola. S'aprecia en els paramentsexteriors com la casa va ser ampliada en més d'una ocasió.El mas s'ubica en una petita esplanada a la falda d'un serrat, antigament conreuat de vinya i ara caracteritzat per una vegetació d'arbusts i matolls.S'observen les següents inscripcions gravades a la Casa del Masover. - Finestra del primer pis de la façana NO: 1646. - Finestra del primer pis de la façana SO: 1697 (amb l'ampit decorat)- Finestra del segon pis de la façana SE: 1661.- Finestra del segon pis de la façana SE: IHS, amb una creu al mig.Al costat dret de la façana NO hi ha una banqueta adossada amb una creu gravada.A la casa del propietari hi ha les inscripcions següents:- Porta de la façana SE: IAUMA TATGE 1783. Hi ha la inscripció IHS entre 17 i 83.- Porta de la façana SE: Lo hizo Agustín Cañellas y Jaumandreu en 1872. El text es troba flanquejat, a banda i banda, per una destral, una rella i una fanga de tres pues.Segons Rafat (1979 i 1993:208) hi ha una altra data gravada en una llinda de finestra, 1545. El masover Lluís Hervas conserva gravacions en vídeo de Valldòria d'abans que s'ensorrés un dels blocs residencials (PEP 1993).A la cantonera de les façanes SO i SE de la casa del masover hi ha l'imprompta d'un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num.31828). Es quadrat, i no s'aprecien marques horàries ni inscripcions. Avui en dia es un simple quadrat blanc, amb el gnòmon de vareta deteriorat.L'interior de la casa dels masovers conserva l'estructura tradicional i l'embigat de fusta i diversos elements tradicionals: restes d'un forn, menjadora, etc.Als anys 90 les cases del masover i del amo estaven en mal estat, deshabitades i abandonades. Les parets i les cobertes patien, tot i tenir poques esquerdes, i les finestres estaven tapiades Actualment la casa del cuidant (Cal Til·ler) és l'única actualment habitada i es troba en bon estat, i des d'aquesta casa, es fan treballs de manteniment de la resta. La casa del masover esta rehabilitada. La casa del propietari està força deteriorada.	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88540	Can Viladés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilades-0	RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 Rafat i Selga, Francesc (1993) . Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987 RAFAT (1988). Historia del Bages. RAFAT (1984) RAFAT (1987)	XVIII-XX	Cal Jan està totalment restaurada. Cal Vilà es troba abandonada i en mal estat.	Can Viladés o Sant Amanç de Viladés o de Viladers constitueix una agrupació o barriada de diverses edificacions separades que formen un petit nucli, compost principalment per tres cases, l'església de Sant Amanç i diverses estructures productives, la majoria de les quals estan a l'entorn d'una mena de plaça. Els edificis són els següents: - Cal Viladés, la casa principal. Antigament la casa de l'amo. Actualment està compartida pels propietaris, i des de 1941, pels masovers. - Cal Vilà. Casa adossada a migdia a cal Viladés. Actualment abandonada i en mal estat. - Cal Jan. L'antiga casa del masover. Recentment restaurada i de caire residencial (actualment hi viuen els propietaris). Es troba al migdia de Cal Vila. - Dues pallisses, una a migdia, al sud de Can Jan, i una altra al nord de can Viladés. Aquesta presenta una era al davant. - Una gran nau per usos agropecuaris, al sud del conjunt - Un edifici amb unes 18 tines corregudes, al nord del conjunt. - Una bassa, al sud del conjunt. - Un edifici davant cal Vilà on hi havia l'antiga premsa - L'església de Sant Amanç (de fet les dues esglésies, la moderna i la romànica), amb un petit cementiri (té fitxa pròpia, fitxa 4) - Un conjunt separat compost per un safareig i una font, ubicat tramuntana de l'església (té fitxa pròpia, fitxa 365) La casa principal, Can Viladés, és de grans dimensions. Presenta una planta rectangular força homogènia (encara que interiorment s'hi observen diverses fases), amb coberta a doble vessant (destaquen les motllures del ràfec), amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Té balcons i finestres emmarcades amb carreus escairats i llindes de pedra. El primer pis presenta 2 balcons, dos finestres grans i una de petita. Les golfes presenten un balcó i 5 finestres petites. El portal està a la façana que dona a la placeta, es petit i presenta brancals i un arc escarser fet de maons. Les parets de la casa són de pedra i les façanes estan arrebossades d'un color beix.. Només té dependències adossades al costat de llevant, sobretot per bestiar de corral. En un dels cossos afegits, que suporta un pati elevat connectat amb la primera planta, s'observa una gran portalada cegada amb arc de mig punt i amb enormes dovelles de pedra, que va ser posteriorment empetitida amb un nou accés rectangular. Adossada parcialment a Can Viladés es troba una casa més petita, Cal Vilà, de planta rectangular força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Hi destaca el portal adovellat en arc de mig punt, al costat dret, que dona a la plaça, a ponent. A tramuntana es dreça un edifici que el comunica amb can Viladés a través d'un pis superior, sustentat per una gran arcada. A aquest pis s'hi accedeix des de can Viladés. Pel costat de ponent, sembla que aquest petit edifici havia estat un petit habitatge independent, amb un portal propi (amb la data 1853), que presenta arc escarser amb brancals i dovelles de pedra. Pel costat de migdia, a Cal Vilà se li adossa un altre edifici de dos pisos, obert, que sembla un galliner. L'antiga casa del masover, Cal Jan, és una construcció isolada totalment restaurada (al PEP 1993 hi ha fotos anteriors a la rehabilitació) Té una planta força irregular, amb diversos cossos afegits. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis. La façana, encarada també a la placeta, té un gran portal adovellat en arc de mig punt i un balcó, amb trencaaigües a la llinda. La pallissa de migdia també està totalment restaurada (al PEP 1993 hi ha fotos anteriors a la rehabilitació). Es un edifici petit, rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, i amb un ràfec o voladís que sobresurt molt, sustentat amb bigues. El portal, rectangular, presenta brancals de pedra i una llinda amb la datat 1792. La pallissa de tramuntana és la típica pallissa de planta rectangular amb una enorme obertura d'arc de mig punt feta d'obra. A dins hi ha dues cambres, amb portes i finestres interiors. Està bastida amb parets de maçoneria irregular arrebossades de color beix i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Davant es troba l'era, empedrada amb blocs del tipus llamborda i per grans lloses de pedra. Està creuada per dues tires de grans lloses, en forma de creu. La gran nau de migdia, feta amb maçoneria irregular, recorda un edifici fabril. Presenta una planta perfectament rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té tres plantes. Les façanes exteriors presenten grans finestres als dos pisos disposades regularment, amb arcs de descarrega de totxo. L'entrada principal, a la façana, és oberta i de grans dimensions, i està rematada per un arc escarser de totxo. L'interior està distribuït en tres naus, separades per pilars i arcades. El sostre és de volta catalana. L'últim pis s'utilitzava com a pallissa; al pis del mig hi havia bestiar i a la plant a baixa el femer. Fou construïda el 1904, segons consta en una placa sobre la porta. . L'edifici que hostatja les tines, al NE del conjunt, és la típica construcció de tines arrenglerades. En total hi ha 12 cambres amb divuit tines, totes vidrades, 10 de rodones, 7 de quadrades i una d'indeterminada (no accessible), i de diverses mides. A la part de les boixes hi ha barracons adossats, a llevant, i altres estructures ramaderes i magatzems adossats a l'estructura original. . La bassa que es troba al sud del conjunt és de planta rectangular i està feta amb uns carreus molt grans i perfectament escairats (ens referim als de les filades inferiors; les superiors són blocs de ciment). Molt probablement es tracta de carreus romans reaprofitats procedents del proper jaciment de Sant Amanç (fitxa 136), iguals als que presentava el molí de can Viladés, situat al a 250 m. al SE de l'església (fitxa 115).. El petit edifici de planta rectangular ubicat davant de Cal Vila, a l'altre costat de la placeta, albergava l'antiga premsa. Te coberta a doble vessant i conserva l'arrebossat sobre les parets de maçoneria irregular.	08178-47	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	L'origen del poblament al sector de Sant Amanç cal cercar-lo en l'època romana, en el jaciment situat a pocs metres de l'actual nucli. Més endavant, la primera noticia documental (1027) és de l'església de 'Sant Emanz'. L'any 1113 es fa la donació testamentària del 'mansum de Fonte Amanz' al monestir de Sant Cugat de diverses terres, vinyes i possessions. Es tracta, doncs, d'un nucli important. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII. S'hi podien comptar les següents cases: Seniós, Pujades, Portoles, Planell, Oromir, Cabanal, Cort Mítjana i Ubach. També hi havia el molí del Carcoler (El Peric). Durant la primera meitat del segle XV un parell de masos canvien el nom: desapareixen els masos Portoles-Pujades i el Seniós, i apareixen el Soler i el Mestre. Cap al 1500 el nombre d'habitants disminueix i només resten dos masos: Planell i Mestre. Més tard s'hi afegirà la família Bessols. Un atestat de 1294 fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell, dona notícia de la crema de camps de Pere Bertran i Romeu Soler de Sant Amanç La família Mestre està documentada a la Sagrera de Sant Amanç des del segle XIII. El 1447 Caterina Pujol fa testament i nomena marmessor al seu nebot Andreu Mestre, del lloc Sant Amanç i terme del Castell de Rajadell. El 1494 es signen els capítols patrimonials de Bertomeua, filla d'un Pere Mestre de Sant Amanç. Al fogatge de 1553 hi figura un tal Pere Mestre a Sant Amanç. L'any 1610 es produeix l'assassinat del pagès Pau Mestre per tret de pedrenyal, prop del Forn, a mans d'un estrangers (occitans). El batlle i el sotsveguer obren diligències i acusen dos occitants. La majoria dels testimonis també ho són. També declara Valentí Mestre, hereu del mas Mestre de Sant Amanç, pare del difunt. Pel que fa als Planell, ja trobem un Jaume Planell el 1279, El cognom persisteix junt amb el topònim del mas. El 1480, Francesc de Rajadell, el senyor del terme, reconeix els drets de Pere Planell al Mas Planet, a Sant Amanç. Al fogatge de 1553 hi figura un tal Jaume Planell. A mitjans del segle XVI s'acaba el cognom Planell per casar-se la pubilla, Eulàlia, amb Melcior Sentelles (enterrat a la capella de sant Amanç), procedent del Mas Centelles. El mas Planell passarà a la filla d'aquest matrimoni, Joana, que es casa amb Pere Vallès de Jorba. I aquests venen la finca a Joan Viladés el 1598. Aquest cognom s'imposarà a partir d'aquest moment com a topònim, tot i que els cognoms dels propietaris seran uns altres (Satorra, Perramon...). Per tant, el nom de Viladés es de 1598 però l'actual família propietària (Pich) l'ha perdut. El topònim Viladés no té cap relació amb la vil·la romana propera. Al fogatge de 1553 hi figura també, a Sant Amanç, un tal Eloi Bassols. Era fill d'un Gili Bassols que viu a Sant Amanç, documentat el 1529 i el 1543, en sengles convocatòries de pagesos fetes pel senyor del terme. No hi ha notícies anteriors d'aquest cognom, per la qual cosa es de suposar que es tracta d'una família nova que ocupa un mas abandonat. A finals del segle XVI el mas canvia de nom. S'hi estableix un inmigrant occità, Pere Mas, del bisbat de Llamotges,casat amb Maria Montcunill. Ara el mas es dirà la casa d'en Mas. Però al casar-se la seva filla i hereva Joana, per segona vegada, amb Valentí Vilar, la casa es denominarà d'en Vilar, que és una de les actuals cases de Sant Amanç. També coneixem un Joan Pujades de Sant Amanç que fa testament el 1571. Respecte al nom d'una de les masies de Sant Amanç, el Cabanal, podria tenir reminiscències ramaderes i relació amb el proper camí ral. Les dades i dates exposades de la segona meitat del XV i primera meitat del XVI indicarien que Sant Amanç, amb els masos dels Mestre i dels Planell, no s'hauria abandonat del tot a finals del segle XV, quan hi ha un despoblament massiu al terme. En canvi, els Bassols si que haurien ocupat un mas buit. En qualsevol cas no podem relacionar directament les actuals cases de can Viladès amb els antics masos Planell i Mestre, Al segle XVI hi passava el camí ral cap a Calaf. El 1632 es va acabar la nova església de sant Amanç. Pel que fa a les cases actuals, són obra dels segles XVIII i XIX. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. Can Viladés també va participar de l'apogeu de la vinya de finals del segle XIX, com ho demostra l'impressionant conjunt de tines.	41.7344600,1.6775400	390022	4621139		08178	Rajadell	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Can Viladés està al Catàleg de bens protegits de 2014 com a BCIL (amb el nom de Mas de Sant Amanç de Vilada), amb el num. 3. També està catalogat com a Àrea de Protecció Arqueològica amb les fitxes 26, 27, 37 i 51. Entenc que la fitxa 3 correspon només a la casa de l'amo, Can Viladés. Entenem que la resta del conjunt està contemplat a la fitxa 26. (En l'index consten dos fitxes: 26 Can Viladés I i 27 Can Viladés II, però la fitxa 27 no existeix).Les cases són dels segles XVIII i XIX però tenen un origen medieval anterior, doncs coneixem cites d'un mas al costat de l'església romànica, del segle XII. Can Viladés es troba situat en un punt força estratègic: allà on acaba el pla de Rajadell. Es un lloc de pas obligat per l'antic camí ral, just on s'ajuntava amb el curs de la riera de Rajadell. Actualment el camí ral ha estat substituït per la carretera i posteriorment per l'eix transversal. Can Viladés es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu.Presenta les següents inscripcions gravades, corresponents a anys:- Cal Vilà. Façana oest (posterior). En una finestra,1745. Al portal, 1853 (amb una creu al mig).- Llinda de la font: 1798.- Llinda interior al vestíbul de Can Viladès: 1844.- Llinda de la pallissa de migdia: 1792- Placa sobre la porta de la gran nau rectangular: 1904A l'entorn del conjunt, i sobretot a la placeta, es poden veure elements agropecuaris com un gran contrapés de pedra d'una premsa de biga de vi, dues grans moles de molí (que pertanyien al Molí de Can Viladés, fitxa 115), o una pica de pedraLes fotos corresponen: foto 1: Cal Viladés. Foto 2: Cal Vilà. Foto 3: Cal Jan.	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88542	Mas Valldòria superior	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-valldoria-superior	RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987)	XIII-XVI	En estat ruïnós. L'enderroc de pedres roman a l'interior de les habitacions. L'indret esta cobert parcialment per vegetació.	Antic mas en ruïna construït dalt d'un promontori de la que queden restes de parets (d'un parament força regular) i un gran munt de pedra. Es tracta de carreus de tamany petit i més o menys escairats. En l'estat actual sembla deduir-se que les parts formaven una habitació rectangular orientada d'est a oest, amb d'altres estructures menors (adossades a la primera) cap al sector nord. En total la construcció ocupava gairebé tot el promontori. Per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte.	08178-49	Valldòria. SO del terme.	Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi. En aquesta època hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. Francesc Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas (fitxa 46), que es troba a uns 500 metres mentre del que aquí ens ocupa, que identifiquem com les ruïnes de Valldòria superior. L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns dos-cents anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. També hi ha una capella dedicada a Sant Salvador, al menys des del segle XIII (fitxa 9) La primera noticia documental de Valòria Inferior data 1282. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb altra gent del terme, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos lligats amb la seva família al mas on viuen, com a servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers) En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior), i de Margarida Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor. Pero molt possiblement el mas superior devia quedar abandonat, tal com succeí amb d'altres masos rònecs al segle XVI. Miquel Junyent va ser batlle del terme molts anys, i home de confiança del senyor. Un segle després el Mas Valldòria inferior ha passat dels Junyent als Tatgé (1645). A partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies que habitaven Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià.	41.7200500,1.6688500	389274	4619551		08178	Rajadell	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-2.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		El mas s'ubicava en un promontori que sobresurt del pla inclinat que fa el serrat., entre el camí i el pendis del serrat, que baixa fins al torrent de Valldòria. La vegetació és pobra: arbust i matolls. L'assentament forma una petita illa que sembla escollida amb finalitats de defensa: a la banda de llevant i de migdia el desnivell fort del pendís impedeix l'accés; per la banda de tramontana hi passa un torrent que també forneix una defensa natural; per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat el bé. Les coordenades son inexactes. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993	94\|85	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88543	Cal Biel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-2		XVIII	Restaurada, La pallissa esta en estat ruinós.	Casa de pagès amb una construcció isolada com a pallissa. La casa és simple i de petites dimensions: de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent, friont el camí. Presenta planta baixa més un pis i unes golfes molt petites sota teulada. La casa només té un cos adossat, de forma cilíndrica, corresponent a una gran tina. La façana principal nomes presenta dues finestres quadrades i una porta rectangular amb dintell i brancals de pedra. El parament es de pedra vista amb cantoneres de carreus ben esquadrats. La pallissa, a l'altre costat del camí, a una certa distància de la casa, és una construcció de planta rectangular i coberta a doble vessant, feta amb pedra. A la part davantera tenia un porxo, i una finestra sobre la porta. Darrera la casa hi ha una era pavimentada de pedra, recent. No lluny hi ha un pou en forma de barraca de planta cilíndrica, amb volta.	08178-50	Sant Amanç de Viladés. NO del municipi	No tenim dades més enllà de la inscripció de la llinda sobre la porta de la façana oest, que ens dona el nom del possible propietari i la data de construcció: Gabriel Ollé i 1794.	41.7507100,1.6743000	389780	4622948		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 9)L'entorn proper és ocupat per horts aterrassats molt ben cuidats. Hi passa un torrent que està canalitzat amb parets de pedra seca. La tina ja forma part de l'habitatge.La casa es troba molt a prop de la partió amb el terme de Fonollosa.Segons el PEP 1993, la llinda sobre la porta de la façana oest presenta la següent inscripció: Creu gravada GRABIEL OLLE 1794, pero la visita de 2018 no l'ha detectat.	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88544	Ca l'Oliver o L'Oliver	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-o-loliver	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 199-208	XVI-XIX		Masia que està definida per un conjunt edificat de grans dimensions. Són part del conjunt el cos residencial, un grup de dependències que formen un clos, i un seguit d'elements aïllats com la capella (fitxa 6), un grup de tines, un forn d'obra (fitxa 114) i una font i infraestructura hidràulica amb dues basses (fitxa 410). La casa consisteix en un cos de planta rectangular força uniforme, amb coberta a doble vessant (amb el ràfec motllurat). Té un cos adossat a llevant i un altre que prolonga la casa cap al nord. El material constructiu és heterogeni (diferents tipus de carreus, parts fetes amb maó, etc), amb un arrebossat de color beix fosc. Les obertures són senzilles. Les que donen a migdia estan emmarcades amb pedra i alguna té ampit. Les que donen a tramuntana presenten balcons. Al NE hi ha un cos afegit, amb coberta a doble vessant, amb una gran arcada que dóna a un espai interior obert on hi ha un altre entrada a la casa. Les dependències de treball estan conformades per un bon nombre de diferents cossos adossats (alguns de grans dimensions) que s'agrupen al voltant de la casa, deixant espais interiors com a pati. Es tracta de tines. Al sector de migdia el clos fa una tapia amb un portal principal d'accés al recinte, al SE, deixant a l'exterior l'era. Aquest accés presenta una coberta de teules. A l'exterior, al costat de la porta, a la dreta, s'hi ha construït un petit pati. A ponent hi ha una altra entrada al clos, també amb coberta de teules. A l'extrem SO del recinte, adossat a aquest per l'exterior, hi ha una pallissa amb doble arcada i pilar central, molt ben conservada. Al sector nord hi ha una construcció aïllada, amb diversos cossos, i sobre una plataforma o podi de pedra, amb quatre tines. Es troba al costat de la capella (aquesta queda entre la casa i les tines). Es tracta d'una construcció allargada típica, amb coberta a una vessant. Les tines són força grosses. A la part posterior hi ha un petit barracó adossat amb coberta a doble vessant. El barracó no cobreix tota la paret posterior; a la resta del mur s'aprecien les boixes, i algun dipòsit acaironat més. El conjunt és un exemple modèlic i ben conservat. Finalment, cal esmentar un sistema hidràulic amb dos grans dipòsits que distribuïa aigua als horts situats al sud i est de la casa, i una font (fitxa 410). Es tracta d'un espai coherent i planificat que posa en relació els horts aterrossats i la infraestructura hidràulica.	08178-51	El Racó. Parcerisas. SO del terme.	La conca del torrent de can Torra, fins a començaments del segle XVI, era conegut com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), el Guas (Parcerisses segons Rafat 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja (no identificats). També Roig de l'Oliver, Dega, i Torredegana (no identificats) i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). La resta de masos restaran abandonats després de l'abandó de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la al Noguer. Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà, nebot o oncle, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El senyor del Castell Bernat-Joan de Cruïlles cedeix el 1516 a Gabriel Torrallardona el mas del Camp de l'Oliver (amb un contracte confirmat per Guiomar de Cruïlles el 1559) amb unes condicions certament avantatjoses, segons Rafat (1993). Molins (2020: 199), però, documenta la presència de Gabriel Torrallardona a l'Oliver el 1494, quan el senyor li reclamà els censos pendents de quatre anys abans. Estava casat amb Joana Camp, filla de l'amo d'una de les cases del lloc. El 1546 Gabriel Torrallardona (o Torra) obté del Senyor de Rajadell permís per edificar prop del seu mas de l'Oliver una capella sota l'advocació de Santa Maria Magdalena (fitxa 6). El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Francesc era anomenat popularment el Torra del Noguer, mentre que Joan era el Torra o Torres de Ca l'Oliver. Finalment es perd el cognom Torra però no el topònim Oliver. Primer la casa es diu Torre del 'Oliver i després, l'Oliver El conreu principal de l'Oliver eren els cereals (mixtures de blat, ordi, civada, sègol, espelta) amb una mica de vinya, olivera, horta, i segurament cànem, lli i safrà. Hi havia ramats de moltons, ovelles i cabres, de vegades, pertanyents a ciutadans de Manresa. A l'Oliver, el 1586, tenien un ramat format per 79 ovelles, 2 moltons, 53 anyells i 63 cabres. El 1648 colliren 84 quarteres de forment (blat), 30 de sègol, 22 i mig de civada, 13 d'ordi, 2 i mig d'espelta i 32 de blat segolós. I el 1688 al celler hi havia una bóta de 24 càrregues, una de 16, una de 12, una de 8, dues d'1 i 4 carretells de mitja càrrega. Molins (2020: 199-208) descriu amb molt de detall tota la nissaga posterior de Gabriel Torrallardona, amb tots els hereus i familiars, això com molts inventaris de béns. Els següents hereus són Joan Torra i el seu fill Gaspar Torra. En una concòrdia entre Joan Torras de l'Oliver i el seu fill Gaspar, al segle XVI, el pare, malalt, obliga al seu fill a pagar amb les gallines que calgui els serveis d'un metge o barber i les corresponents medecines per a ell i a la seva muller i fills (Rafat, 1993). El 1571 Gaspar Torra denuncia, davant el senyor, una partida d'homes liderats pels Xuriguera de Castellfollit que el van atacar, per que de nit Gaspar es colava a ca seu per visitar la seva filla. Els Xuriguera exigien que s'hi casés, però finalment es casà amb una Massana del Mas Cirera. Gaspar mor el 1579 i Eulàlia Massana passa a administrar el mas, mitjançant masovers. El fill i hereu, Gaspar, havia nascut el 1580, ja mort el pare. Al morir el 1648 Gaspar Torrellardona de l'Oliver, el mas passa a la seva neta Francesca (el seu fill Joan morí jove). Segons Rafat (1993), estava casada amb Josep Casanovas. Llavors la casa passarà a denominar-se Casanovas de l'Oliver. Després la pubilla es casarà amb Josep Casajoana. Molins (2020:205) nomes reporta el casament de Francesca amb el pubill Josep Casajoana, el 1647. El seu fill Bonaventura hereta el mas, fins la seva mort el 1709. El nom Torra desapareix a l'Oliver i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre. La casa es denomina Ca l'Oliver i el Noguer passa a denominar-se Can Torra. El següent hereu es l'Isidre Casajoana. L'hereu d'aquest, també Isidre, no es casa i deixa els béns als nebots. El següent hereu es Marià Casajoana, que mor el 1815. Un seguit de plets sobre l'herència enfrontaren la família, així com diversos litigis amb veïns per deutes i límits de terres. Jaume Casanovas Modolell, mort el 1862, va deixar el mas al seu fill i hereu Jaume Casanovas Puig, al que succeí el seu fill Pere Casanovas Figueras. El Pere va comprar al seu germà Miquel una casa al carrer Major que tenia adossada la sala de ball. El 1897 va ser ferit i el seu agressor va ser engarjolat deu dies. Mor el 1898. L'hereu es Ignasi Casanovas Dalmau, que amplia el patrimoni de la família. Quan aquest mor el 1938, les propietats es reparteixen entre els nebots. Genaro Melcior Casanovas es queda el mas l'Oliver. La propietat s'ha dividit en quatre finques a principis del segle XXI. Durant el segle XX han tingut cura de la casa i de les terres un seguit de masovers. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX . Quan la masia va ser adquirida per l'avi del propietari del mas de finals del segle XX, després de la crisi de la fil·loxera, ja es trobava en l'estat actual.	41.7133400,1.6933500	391301	4618774		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 53). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 43). A l'interior de les tines es conserva una premsa.No gaire lluny de la masia hi ha un molí d'oli a l'aire lliure. També hi ha noticia d'una necròpolis de cistes al lloc.A l'entorn immediat hi ha un avet i d'altres arbres, així com una horta prop del torrent que alguns anomenen de la font de Puda, afluent al torrent de can Torra. És un entorn d'una gran bellesa, a prop de les estructures hidràuliques esmentades , amb una perfecta integració entre arquitectura i paisatge.Per anar al Mas cal seguir pel camí de les Casetes en direcció Braquets i prendre el camí de l'esquerra, que segueix el torrent de Valldòria pel marge dret. Més avall de la Fabriqueta, cal prendre una pista a l'esquerra, en direcció E. cap a La Masia i can Massana. Des del Nucli antic cal prendre el camí de can Torra fins el Pujolar i la Fabriqueta.	94\|98	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88545	Mas Centelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-centelles	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) RAFAT, Francesc (1982). 'Centelles'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1984) RAFAT , F (1987 RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134	XVIII-XIX	Restaurat.	Masia constituïda per un conjunt d'edificis que formen un clos tancat, que són la Casa Vella, la més antiga, la capella de Sant Simeó (fitxa 7), diverses dependències a llevant i ponent, i un habitatge modern a la banda sud, la Casa Nova. Fora del clos, a una banda de l'era, a ponent, hi ha l'antiga pallissa transformada en garatge, i altres construccions agropecuàries a ponent i a migdia. La Casa Vella segueix una tipologia molt propera a la masia basilical clàssica. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a llevant, que és modern) i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, de pedra vista i encarada a migdia, té un portal amb enormes dovelles de pedra. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb carreus escairats: una finestra quadrada i centrada amb ampit i un balcó a la dreta. Entre les dues obertures hi ha un rellotge de sol. Les golfes estan airejades per dues petites finestretes típiques, en arc de mig punt, amb funció d'assecador. La paret de la façana té, a la dreta, sota el balcó, un contrafort adossat modernament per reforçar la estructura, malmesa per un llamp, que va esberlar la façana. La paret que dona a llevant presenta una tronera en planta baixa, dues finestres emmarcades amb lloses i amb ampit a la primera planta, i una petita finestra en arc de mig punt a les golfes. També una petita terrassa moderna sustentada per columnes de formigó. La casa està dotada de dependències adossades a tramuntana i a ponent, entre elles tres tines (posteriorment transformades en dipòsits; actualment hi ha una tina). L'edifici a ponent, allargat, amb coberta a doble vessant, s'adossa en part a la banda esquerra de la façana principal: era un estable i menjadora, amb 10 o 12 mules. S'hi accedia per l'interior del mas original. A l'altre costat del pati, a la dreta, a llevant, hi ha un altre gran edifici exempt, un corral, pel ramat, amb coberta a doble vessant. Fou construït cap als anys quaranta del segle XX, i és més o menys contemporani de l'edifici, actual habitatge que tanca el clos per la banda de migdia. Al mig del pati hi ha un gran dipòsit circular. La Casa Nova es situa a migdia. L'edifici ha de correspondre als anys 30, ja que a la cara sud, la que dona a l'exterior, hi ha un gran portal amb la data 1936. Devia tenir funcions agropecuàries (al menys la part de darrera era la vaqueria), però als anys 60 (cap el 1965) es va convertir en la casa residencial de la família, convertint-la en un habitatge més petit, còmode i funcional que la Casa Vella. Es tracta d'una construcció rectangular allargada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, atès que actualment l'entrada a la casa es fa pel seu costat nord, encarada al pati interior. Les obertures són simples i l'edifici està totalment arrebossat.	08178-52	Centelles. NO del terme.	Centelles és un dels masos més antics del terme, relacionat en la primera època amb l'església de Sant Simeó (Fitxa 5). A l'Arxiu Històric de Manresa es conserva un pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas 'Cintillis' feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell, senyors del terme, a Ximeno Bernat de Manresa, per la quantitat de 56 morabatins. La venda inclou un altre mas, el mas de Pinós, i tot una sèrie de drets i jurisdiccions, i es fa com a alou lliure i franc, és a dir, exempt de càrregues i drets senyorials. Des dels primers temps coneguts la família que viu al mas té el cognom de Morera però el mas conserva el topònim Centelles o Sentelles Al 1280 hi ha un establiment fet per A. Nerell de Manresa a Bernat Morera de Centelles i al seu fill Ramon, sobre un tros de terra al Pla de Sant Simeó. Nerell diu que té el tros de terra per a Berenguer de Rajadell. Pere Morera de Centelles ven, el 1323, una esclava grega, Agnès, i el seu fill Nicolau, per 20 lliures. El mas passa a Raimon el qual tindrà al menys 4 fills: Guillermona, que el 1327 es casa amb Bernat Servitge de Guardiola i aporta 1000 sous com a dot i llegítimes de pare i mare; Pere, que serà l'hereu; Raimon; i Bernat. Possiblement sigui l'hereu, Pere Morera, o el seu pare, els que van comprar l'alou, ja que al 1320 tenim documentat un Arnau de Sant Simeó que viu al mas i considera Pere Morera com a amo seu. Al fogatge de 1365 hi figura Bonanat Morera de Centelles com a alouer esparç, o sigui, propietari de la terra. En aquest moment només hi ha dos pagesos al terme de Rajadell amb aquesta condició; ell i en Domingo de Cirera. La resta de masos són del senyor de Rajadell o bé de ciutadans de Manresa. No tenim notícies del Mas fins el 1545, amb el testament de Constança, muller de Joan Centelles, que sembla que viu al mas fa anys. Sabem que al 1517 vivia al Mas un Joan Sentelles casat amb Constança i que tenia tres fills: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però no consta aquesta família en les convocatòries fetes als pagesos del terme pel senyor de Rajadell, Francesc de Cruïlles, els anys 1529 i 1543. Potser estava inclòs en una jurisdicció civil que no era la del senyor de Rajadell. Per tant, no podem assegurar la continuïtat del mas durant la crisi de finals del segle XV, tot i que es possible que fos un dels pocs masos no abandonats en aquest moment a Rajadell. D'altra banda sembla que el topònim s'ha convertit en el cognom de la família. En el fogatge de 1553 hi consta un Pere Sentelles. Però en realitat aquest Pere Sentelles es deia Pere Santpere i era filla de Camps. S'havia casat amb Joana, neta del Joan Sentelles esmentat més amunt i que era l'hereva del mas per la mort del seu pare Gaspar. Novament, el topònim de la casa s'imposa i els fills de Pere i Joana portaran el cognom Centelles. El 1558 Joana Sentelles fa testament i nomena hereu el seu fill Joan. Deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç i un ducat a la capella de Nostra Senyora del Roser de l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles demana al Vicari general de Vic permís per edificar una capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), dedicada a Sant Simeó, atès que l'antiga església de Sant Simeó (fitxa 5), que va funcionar entre els segles XI i XV, i que havia tingut categoria parroquial, estava en ruïnes. Degut a les condicions especials que ja hem apuntat d'aquest mas, en tant que alou, durant els segles XVI i XVII sorgiren conflictes entre el senyor de Rajadell i el veguer de Manresa en disputa per la seva jurisdicció. A finals del segle XVI els senyors del terme (Guiomar de Cruïlles, muller de Bernat Eimeric de Manresa) reclama la jurisdicció del mas (no devia ser la primera vegada). El Consell de Manresa envia un memorial de greuges al Capità General a Barcelona contra Bernat Eimeric, al·legant que la jurisdicció pertany al Veguer de Manresa. El litigi torna a fer-se palès el 1630: en una concòrdia entre el rector de la parròquia de Rajadell i Jaume Centelles, aquest rebutja la reclamació del rector de que li pagui el delme al·legant que no l'ha de pagar en virtut l'acte de venda per Guillem i Ramon de Rajadell a Ximeo Bernat i als seus 'perpètuament' dels Masos Centelles i Pinós el 1248, explicat més amunt. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva la 'Causa de Jaume Grau i Pere Grau, pare i fil,, contra Josep Centelles, agricultor del terme de Sant Amanç i Rajadell', del 1689. (Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598). La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. El 1757, en els capítols matrimonials de Francesc Centelles amb Rosa Oller, el seu pare, Aleix Centelles, el fa hereu universal de totes les cases, terres bens i drets. No hi ha Centelles a la confraria de Sant Sebastià, però els Centelles han estat presents a la de sant Amanç, des del Joan Sentelles, que és el tercer administrador conegut fins al Joan Centelles, que en serà el darrer. La continuïtat de la família Centelles arriba al segle XX i XXI. Ramon Centelles va ampliar la casa amb noves edificacions, i el 1936 va bastir l'edifici conegut per la Casa Nova. El 1969 el seu fill Ramon la va rehabilitar com a habitatge principal de la família.	41.7505800,1.6604000	388624	4622951		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020		Mas Centelles o Sentelles. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 20), amb el nom de Centelles (Casa Vella). La Casa Nova no està inclosa. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 34), amb el mateix nom.Tot i que les actuals estructures corresponen als segles XVIII i XIX, el mas té un origen clarament medieval.Es situa al sector sud de l'altiplà de Fonollosa, en un terreny elevat sobre la vall de la riera de Rajadell, en una zona de conreus (actualment cereals i farratge). S'hi accedeix des de Fals (pel Pinyer), des d'Aguilar de Segarra o des de Can Amanç de Rajadell, passant per Can Tàssies.A l'era i a l'entorn es conserven, al descobert, pedres de molí fariner, una gran base de premsa d'oli, elements de premsa de vi (una base de premsa, premses de gàbia amb arbre,....), 4 piques d'oli, corrons, arades, etc.A la façana de migdia de la Casa Nova, sobre la gran porta d'entrada, hi ha la inscripció Ramon Centelles 1936, amb uns rajos o centelles gravats a sobre el nom. Sota l'angle de la coberta de la paret de ponent de la Masia Nova hi ha gravat l'any 1965, any de la construcció de la nova residència.A la façana principal de la Casa Vella hi ha un rellotge de sol amb la data 8 d'abril de 1948 i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'.Cada 15 d'agost baixen a Sant Amanç per la festa Major.	98\|94	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88547	Can Torra del Forn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torra-del-forn	Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984 ) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 214-20	XVII-XIX	La casa està en bon estat. La façana de migdia ha estat reformada recentment. Estany abandonat.	Masia definida per un conjunt de construccions, encapçalat per un cos residencial, perfectament diferenciat i format també per dos grups de tines (al nord i al sud ), una gran bassa, viver o estany, un pou, dues construccions separades (una al costat de llevant de la casa i l'altra enfront del pati), un forn d'obra i, a uns 75 m. de la masia, una font (Font de can Torra, fitxa 105; no localitzada). La casa segueix una tipologia que s'allunya de la resta de masies de l'entorn. En realitat sembla que es tracta d'un mas típic que al segle XIX va ésser ampliat amb la construcció d'una façana amb porxo, a la part de migdia, amb dues galeries, a planta baixa i planta pis. La part nord de la casa segueix els canons tradicionals: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Te un petit cos afegit amb coberta a una vessant. Aquest cos s'amplia per la banda de migdia, allargant la mateixa planta rectangular de la casa, amb la construcció d'una nova façana principal, configurant tot l'edifici una coberta a tres vessants. Tota la façana constitueix una galeria de dues plantes: la de la planta baixa conforma un porxo, ample, sostingut amb cinc pilars. La del primer pis està constituïda per una balconada que segueix el mateix estil i proporcions, amb els cinc pilars. En planta baixa hi ha tres portals disposats a distàncies regulars: dos amb arc escarser i un altre, més petit, que dóna accés a la sala de la premsa. Tota la construcció està bastida amb pedra. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana porxada, que té una tonalitat groga-ocre. L'edifici s'aixeca a l'esquerra del camí de Can Torra. La façana oest del gran edifici limita el propi camí, proporcionant una impressionant perspectiva en alçada i una imatge de construcció sòlida i massissa, una mica atalussada. El parament presenta 4 grans finestres rectangulars a la planta superior, i 4 més petites a sota. Hi ha dos grups de tines (descripció PEP 1993). Les de migdia formen una construcció típica amb coberta a una vessant que conté dues tines circulars i restes d'un barracó a la part de les boixes. Les del sector nord, més interessants, estan constituïdes per cinc tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. Les tines estan construïdes en un lloc amb fort desnivell del terreny, de manera que a la part posterior només ha calgut aixecar una paret de pocs centímetres. Actualment no tenen coberta. Amb aquest exemple es pot veure la tendència, en la construcció de tines, a la màxima economia. Això permetia donar solidesa a les construccions i en aquest cas estalviar-se una paret . De les dues construccions separades, la més interessant és la que s'aixeca al costat de llevant, paral·lela a la casa. Té dues plantes i coberta a una vessant. El sostre entre planta i planta és fet amb volta catalana, de grans dimensions (descripció PEP 1993). Te una porta amb arc escarser i una obertura a sobre amb una gelosia de rajola. Es un femer, segons Molins (2020:219). Un element destacat a l'entorn de la masia és la bassa, força gran, i el pou, que recullen l'aigua abundant que neix en aquest indret procedent de la conca de recepció del torrent. Aquests elements hidràulics aporten un to volgudament romàntic a la masia. La bassa és quadrada i no es de rec, sinó que recorda un estany romàntic i de lleure típic de les torres benestants. Al centre sobresurt una petita illa, on devien créixer espècies vegetals d'ambient aquàtic. Actualment, l'estanc és buit. Els propietaris del mas tenien una barca de rems que navegava per l'estanc. El pou presenta coberta troncocònica, porta de fusta i una pica de pedra En un lloc més amagat, entre dos til·lers, hi ha un forn d'obra. A uns metres de la casa, a migdia, hi ha dues construccions modernes. Una te l'estructura que recorda les tines (podrien ser dos tines modernes)	08178-54	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme.	El torrent de can Torra era conegut fins a primers del segle XVI com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja. També Roig de l'Oliver, Dega, Torredegana i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). Les altres no superaran l'abandó produït per la crisi de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la a Can Torra, l'actual Torre del Forn (segons Rafat 1993, era l'antiga casa El Noguer però Molins 2020 ho descarta). Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà o nebot, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Segons Rafat (1993), en un moment determinat, Francesc és anomenat popularment el Torra del Noguer. Més tard, quan els Torrellardona perden el nom al mas de l'Oliver (que era anomenat el Torra de l'Oliver) i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre, la casa passa a dir-se, simplement, can Torra, oblidant el Noguer. Per la seva banda, Molins (2020:214-20) no creu que tingui un origen medieval ni que sigui el Mas Noguer medieval. Creu que la Torre del Forn va originar-se a partir d'una segregació de la Torre del Noguer (Parcerisses) en un moment indeterminat. Molins fa un llarg relat de la família Torra, posseïdora del Mas, des del segle XVI. El primer que esmenta es Josep Torras (1643-1726), casat el 1666 amb Jerònima Lladó. Era fill de Miquel Torras i net de Cristòfol Torra, masovers del Mas del Forn de Santa Llúcia (es per aquest fet que Molins suggereix que el sobrenom del Forn de cal Torre tindria aquest origen). A Josep el succeeix el seu hereu Simeó (1684-1752), i a aquest, el seu primogènit Valentí, que mor el 1781. Fa hereu al seu fill Simeó Torras Ferrer, casat el 1778 amb Maria Parcerisas. Aquest mor el 1792. Hereta el mas Joan Torra Parcerisas, que a la seva mort el 1837 traspassa la propietat al seu fill gran Josep Torra Portella. El 1862 l'amo de la Torre del Forn i l'amo de Parcerisses van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un capellà dit Joan Guitart. La despesa anual era de 100 ducats i per tal de garantir-ne el pagament van hipotecar els masos respectius. Josep Torra va anar acumulant deutes i va ser embargat en un parell d'ocasions. El seu fill Antoni Torra Prat va heretar el mas. Aclaparat pels deutes, va perdre el mas; en compliment d'una sentència judicial, va anar a subhasta el 1895 i va ser adjudicat a l'únic postor. Andreu Pons Santacreu. L'antic amo, l'Antoni, va haver de treballar de peó de mantenimemnt de carreteres per l'Estat. Pero per això era un home molt envejat a Rajadell, perquè guanyava un jornal diari, petit però segur, i perquè plogués o fes sol ell tenia el jornal, mentre que els pagesos vivien en la incertesa, sempre mirant el cel, pendents d'una pluja que no arribava, del vent seré o d'una pedregada. L'Antoni morí el 1919. El nou propietari, Andreu Pons, era un comerciant que al morir solter el 1913, va transferí la propietat al seu germà Ignasi. Com que aquest era militar, tenia cura de la finca el seu nebot Francesc Costa Pons. El 1918 la propietat es traspassa a Antoni Altisent Feliu de Barcelona. El 1922 aquest la ven a Magí Baqués Cots de Ripollet, comerciant de vins i licors. Baqués recollia vi de tot Rajadell en carros i el carregava al tren a l'Estació de Rajadell. Estava casat amb Maria Samaranch. Durant la Guerra Civil, Maria Samaranch va donar refugi a la casa a una monja que donava classes a un grup de nens de la zona. A l'entrar els nacionals a Rajadell, un militar d'alta graduació s'hostatjà una nit a la Torre del Forn. Els següents hereus van ser el fill de Magí Baqués, Pere Baqués Samaranch i el fill d'aquest Magí Baqués Miró, que morí el 2014. Aquest darrer va fer importants reformes a la casa. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana de migdia. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX. La Torre del Forn es protagonista d'una anècdota històrica datada el 1906 o 1907. Segons la Revista 'La Actualidad', una partida carlina liderada pel General Guillermo Moore Arenas es va lliurar a la Guàrdia Civil a la Torre del Forn de Rajadell. Sota l'epígraf 'Agitación carlista en Cataluña', es publiquen 4 fotografies. Dos son de la casa i les altres dos són 'posados': en una es veuen 10 integrants de la partida carlina i l'amo de la casa, i en l'altra, l'escamot de la guàrdia civil, amb 11 homes, amb el tinent Emilio Maíllo al front. Es tracta d'una de les moltes insurreccions carlines que hi havia a l'època. El 20 de desembre de 1906, Guillermo Moore, encapçalant una partida de 22 voluntaris, va dinamitar un tram de via a prop de Gelida. Perseguit per la guàrdia civil, va fugir amb els seus homes cap a Rajadell, on esperava comptar amb l'ajuda de l'amo de la Torre del Forn, que simpatitzava amb la causa (molts propietaris rurals de la comarca eren carlins però no podem saber qui era l'amo que va acollir els carlins). Tal vegada hi va haver una delació per que la Guàrdia Civil, el dia 22, va encerclar la masia. Els revoltats es van rendir sense que es disparés un tret.	41.6956800,1.6911700	391090	4616816		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		O can Torra o Can Torra del Noguer, o el Noguer (nom antic). També Can Torre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 74), amb el nom Can Torre del Forn (Can Torre)Es tracta d'un mas de clar origen medieval, tot i que les actuals estructures conservades no es poden remuntar més enllà del segle XVII o XVIII.El mas es troba situat a l'extrem de la vall del torrent del mateix nom. La conca de captació del torrent de Can Torra s'eleva davant mateix de la masia. El torrent, en algun punt canalitzat , neix en aquest indret. L'estany constitueix una transició cap als horts. A prop hi ha bosc de pi.De la masia en destaca l'interessant façana porticada, molt singular. El conjunt (amb les tines i l'estany) es conserva sense intrusions modernes i manté una bona relació amb l'entorn.Les llindes de pedra contenen les següents inscripcions gravades:- Llinda de l'arcada principal de la façana sud : 1896- Llinda d'una finestra de la banda nord: Joan Torra 1806- Llinda de l'arc del portal lateral: 1619 (Aquesta data deu fer referencia a alguna inscripció anterior del mas, ja que aquest portal és, amb tota seguretat, contemporani al de 1896).La visita efectuada el 2021 no ha permès visualitzar les tines i el forn d'obra. Si que s'han pogut veure, de lluny, l'edifici separat de llevant, l'estany i el pou. Les descripcions estan extretes del PEP (1993).Es conserva una premsa molt antiga. Sota el porxo de migdia, en planta baixa, hi ha un carro. Al camí hi ha una mola de molí, de pedra.	98\|94	46	1.2	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88548	Casa Vella d'en Parcerisses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-den-parcerisses	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 222-23	XVIII-XX	La casa (la part SE i l'antic femer al NO) han estat rehabilitats a finals del segle XX. Les tines estan en mal estat.	Casa de pagès que consta d'un cos residencial original bastant petit, amb un cos adossat, un grup de tines adossades, una construcció separada que devia ser el femer i, a uns 150 m, una bassa. La casa és de tipologia simple, de planta rectangular, amb un cos adossat al SO i les tines adossades al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes i presenta coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana NE es mes alta, ja que es situa en una cota més baixa que la part posterior. Dona una sensació de gran alçada, amb planta baixa i dos pisos. No ha sofert gaires canvis: les parets són fetes amb carreus força ben escairats i estan arrebossades d'un color blanc cru. Té una petita i senzilla porta d'accés, rectangular, a la que s'accedeix per una petita rampa amb escales. Te brancals de carreus i llinda de fusta. Les finestres, petites, estan emmarcades amb carreus. Destaca, enmig de la façana, una gàrgola o canal per expulsar l'aigua. Tota la part de la façana SO i el cos adossat ha estat remodelat, reformat i ampliat en èpoques recents (en una finestra hi consta la data gravada 1997). També la façana NO (en el PEP 1993 s'hi observava un gran portal rectangular amb lloses). Segons el PEP 1993, al cos adossat s'hi duien a terme els treballs del vi: es conservava la instal·lació de la premsa amb un canal, un dipòsit, etc Actualment és la part residencial i on hi ha l'accés principal a l'habitatge. Hi ha diversos cossos petits afegits. Un d'ells era un forn (de pa, segurament): s'hi veu exteriorment la boca, però aquesta ha estat traslladada de costat. Tot el parament es de pedra vista. Actualment es conserven les tines. Tenen un gran interès ja que configuren la construcció prototípica de les tines de Rajadell. Es tracta d'una construcció del segle XIX amb coberta a una vessant, amb obertures sense portes i sense mitgeres entre tina i tina. Consta de quatre tines cilíndriques; una és més gran que les altres. Interiorment, les tines es conserven en bon estat. Encara aguanta la coberta de fusta i teules. Pero l'edifici presenta un estat descurat i d'abandó. A la part posterior, en una cota més baixa, s'hi poden veure les boixes. Pel que fa a la construcció aïllada, al NE de l'edifici principal, és de dues plantes, amb diverses portes i finestres fetes de totxo i de pedra. Segurament és del segle XIX o de començaments del XX, i devia ésser, almenys una part, el femer. Modernament ha estat reformada. A la part meridional, presenta dues plantes, i a la part septentrional, una. Actualment a la planta baixa hi ha corrals. La planta superior es habitatge. La bassa es troba a uns 150 m. en direcció SO. És força gran. La construcció aprofita un racó que serveix de paret natural i tanca amb dos murs que fan angle. Actualment es troba envaïda per la vegetació. Per la part que es pot observar, és una obra de bona qualitat. Destaca un carreu amb inscripció. Es troba més enllà d'un antics camps de conreu (Horts d'en Piteu), atalussats amb marges, en l'extrem més allunyat i en un punt més alt.	08178-55	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisas El Racó. SO del terme.	Aquesta casa era una masoveria pertanyent al Mas Parcerisses (fitxa 53), força antiga. El mas va pertànyer als propietaris del Mas Parcerisses fins a finals del segle XX, quan va canviar de mans. L'edifici actual és del segle XVIII, com demostraria la llinda de la finestra amb la data 1780. Segons Molins (2020:222-23), la primera notícia de la Caseta potser és de 1595, quan l'occità Domingo Casentras i la seva família habitaven 'la casa nova nomenada lo corral, en la vall de Torra del Noguer'. Podria correspondre a la Caseta de Fransitorra citada el 1623. En el contracte de masoveria de Parcerisses de 1668, l'amo es va reservar l'estada i l'hort de l'anomenada Mesia, que correspon a la Caseta. En arrendaments i inventaris posteriors gairebé sempre s'esmenta la masoveria. El 1692 la pubilla Victòria Francitorra i el seu consort arrenden 'la masia dita la caseta de Francitorra' a Cristòfol Torras, fadrí de Rajadell, per quatre anys. La següent notícia es de 1787, que ens informa de la mort de Josep Servitja masover de la Caseta de Parcerisses. El va succeir un altre Josep Servitja, i a aquest, Salvador Servitja Sallés (1794-1831), conegut com el Masiets (perquè era masover de la Masia), i casat el 1821 amb Mònica Portella Vilanova. L'hereu és Josep Servitja Portella. Llavors la família va canviar de casa i van entrar a la masoveria de Valldòria. El 1852 va entrar una nova família de masovers, formada pel Domingo Serra, la segona muller Francesca i una colla de fills de la primera muller Agnès Prat. Venien de Castellfollit. Son els que més tard van construir la Casa Nova del Forn o Cal Pinyot, en uns terrenys establerts per l'amo de la Torre del Forn. Mentre la construïen, van seguir vivint a la Caseta, on s'hi documenten fins 1860. Llavors tenien uns rellogats o estadants, Anton Garriga i la dona Magdalena. El 1858 els masovers eren Isidre Santasusanna i la seva muller Paula. Cap el 1880 va arribar el jove Josep Braup Orrit de Llobera, casat amb Antònia Serra Calvet. No van tenir fills. El 1913 Josep Braup va comprar cal Xic, amb la intenció de llogar-la. La caseta passa en herència a la neboda Montserrat Braup Rius, que es va casar amb Josep Mas Vendrell. El matrimoni va viure a la caseta, que se solia anomenar en aquell temps casa Vella de Parcerisses. Van tenir 7 fills. La família va anar-se'n a cal Xic i poc després de la guerra van arribar els que serien els darrers estadants de la Caseta, els Arnau. Emili Arnau Serra, casat el 1915, era el pastor de Parcerisses i l'amo li va cedir la Caseta per a viure. En aquell temps la casa s'anomenava de vegades cal Pastor o també cal Piteus. Segons l'actual propietari, la casa s'havia dit de can Piteu per que, qui hi vivia, sempre portava roba de piteu, una peça de roba de drap que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys (el gentilici de Sant Llorenç de Morunys es els piteus). El fill d'Emili, Pere Arnau, també era pastor i hi vivia a la masoveria amb la seva dona i dos fills, sense electricitat ni aigua corrent, en unes condicions impròpies del segle XX. El Pere tenia un ramat a mitges amb l'amo de Parcerisses, però amb prou feines en treia per a viure. Finalment, els amos de Parcerisses segreguen el 1997 la Caseta i un terreny al voltant i la venen als seus actuals propietaris, que han reformat la casa, que estava en molt mal estat després de dècades d'abandonament, sense modificar-ne gaire l'estructura original, tret de l'addició d'un porxo de pedra per a resguardar la porta d'entrada. La finestra de la part sud dona testimoni de les darreres obres amb una llinda gravada amb l'any 1997. La bassa, datada per una altra inscripció (1863), revela el nom dels propietaris de llavors, que eren els del mas Parcerisses: Francesc Parcerisses i Josepa Fontanellas.	41.7009800,1.6873900	390784	4617410	1780	08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2021-04-08 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Actualment, denominada Casa Vella. Antigament, Can Piteu. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 18) amb el nom de La Casa Vella de Parcerisses (Antiga Cal Piteu i Ca l'Arnau). En canvi, al PEP de 1993 consta com a Can Piteu o Casa Nova de Parcerisses (Pel PEP es Casa Nova i pel Catàleg de masies es Casa Vella). Per Molins (2020:222) es la Caseta d¡en Parcerisses. Aixó es per que com que realment era una casa depenent de Parcerisses i posterior a aquesta, era primerament la Casa Nova de Parcerisses. Posteriorment, fou la Casa Vella d'en Parcerisses. I un cop Parcerisses la va vendre, ara es, simplement, la casa Vella (així ho volen els actuals propietaris). També se li va dir can Piteu per que el seu morador vestia aquesta roba (vegeu història). Pero tot i que un tal Arnau, que era pastor, hi vivia, la casa mai ha estat denominada Ca'l Arnau. Es situa en un petit replà, a la falda del serrat de la banda de ponent del torrent de can Torra. El paisatge és força àrid i rocallós, amb matolls i alguns pins alts a l'obaga. S'ubica al camí de can Torra, que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets. La casa es situa a l'esquerra del camí, entre Parcerisses i Cal Torre del Forn (a A 700 m. de Parcerisses).Una llinda d'una finestra de la façana NO presenta un any gravat: 1780. Aquesta finestra, per la part de dins, té dos seients o festejadors, un element més propi d'una casa de propietaris que de parcers. També es conserva la pica de pedra de l'aigüera amb el desguàs a l'exterior. En una finestra de la façana SE -la part reformada modernament- s'hi llegeix gravat l'any 1997.La bassa presenta la següent inscripció: ME FESYT FER FRANCYSCO PARSERYSAS Y JOSEPA FONTANELLAS EN LO AÑ 1863. La visita el 2021 no ha permès localitzar la bassa, malgrat els intents. Però la propietat constata la seva actual existència, així com la de la inscripció. També constaten l'existència del forn de calç (fitxa 116), que es troba al costat de la bassa, i que tampoc ha estat localitzat.A l'entorn de la casa hi ha un parell de piques de pedra i una premsa de gàbia. Aquesta, davant les tines (traslladada del seu lloc original), conserva la gran base de premsa inferior (cassola) i el cargol. Prop de la bassa hi ha un forn de calç .	94\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88549	Cal Montfort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfort	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 236-37	XIX	El propietari actual ha fet obres a la casa, tot respectant l'estructura i els materials originals	Casa de pagès amb dependències adossades al costat de migdia. La casa, d'estructura molt simple, és de planta qusi quadrada i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És força alta: consta de planta baixa més dos pisos. Està basada en dues voltes de rajola. El sostre del primer pis és de bigues de fusta amb cairons o corbes de terrissa. Les parets són de maçoneria, amb grans carreus a les cantoneres, i estan arrebossades de color beix clar. A la façana principal, que mira a l'est, l'arrebossat, fet amb calç, és més uniforme. Té el portal a planta baixa i un balcó a cada pis (amb persianes verdes), totes tres obertures al costat esquerra. Al costat dret hi ha una petita espitllera a la planta baixa i dues finestres rectangulars, una a cada planta. El portal, coronat amb un arc escarser, està emmarcat amb rajoles. La resta de façanes presenten poques obertures. Les dependències de treball, situades al costat de migdia, estan formades per diverses estructures irregulars. En destaca un cobert, un galliner i altres estructures. Modernament, a sud, s'ha construït un passatge cobert amb teula (a una vessant) que dona a unes antigues estructures, enrunades, a la part del darrera. A pocs metres de la casa, en direcció sud, hi ha una construcció curiosa feta sota una petita bauma natural aprofitant blocs de roques esllavissades i amb un tancament de paret d'obra. També hi ha altres cabanes a l'entorn.	08178-56	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme.	Molt probablement aquesta casa és contemporània de cal Xic; per tant, de finals del segle XIX. Les tres cases, Cal Xic, Can Monfort i Cal Caseta (molt pròximes entre si) s'assentaren en terrenys de Cal Parcerisses, vora del torrent de Can Torra, que partia les propietats entre el Mas Parcerisses i Ca l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. La casa ja existia al menys el 1880, ja que el propietari (PEP 1993) conserva documentació d'aquesta època. Segons Molins (2020:236-37), el primer Montfort conegut és Josep Monfort Puig, àlies Fèlix, Alies l'Escabellat, de Sant Pere Sallavinera. Sabem que al 1875 ja s'estava a Rajadell. Va contraure matrimoni el 1875 amb Antònia Font Pujolar, una filla del Molí de Dalt. El 18 de març de 1883 Joan Parcerisas va establir a Josep Montfort un tros erm de forma irregular que mesurava 510 pams de llarg i 406 d'ample en un extrem i 298 a l'altre, en el que podia fer una casa de 50 per 100 pams, un hort, l'era i la resta, dedicar-lo a conreu. Havia de donar el quart de la collita a l'amo. El va autoritzar a recollir l'aigua d'una font, dita del Sabellà, per poder regar l'hort, de forma compartida amb els veïns. Com a material de construcció podia agafar la pedra que necessités d'un cingle que hi havia a prop. L'entrada de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar gravada perpètuament amb un cens de dos rals o mitja pesseta. La casa nova va ser anomenada amb el sobrenom de l'amo, ca l'Escabellat. Aquesta denominació es mantindrà fins ben entrat el segle XX. El matrimoni de l'Escabellat i l'Antònia va engendrar set fills. L'hereu, l'Antoni, va néixer el 1878. Però aquest als 20 anys es va embarcar cap a Cuba, després va passar a Algèria i va acabar a Beziers, on feia de pagès. Allà el 1911 es va casar amb Rosa Costa, una altra expatriada. Les noies van anar marxant de Casa. A Rajadell s'hi va quedar un altre dels fills, el Francesc. El 1890 Josep Montfort va hipotecar la casa. Josep Montfort va morir el 1923 als 72 anys. A la casa continua en Francesc Montfort Font, casat el 1920 amb Catarina Casanovas Sunyer, i sa mare vídua Antònia Font. Per desavinences familiars, aquesta se'n va a viure a Manresa a casa d'una altra filla i el 1924, a través d'un procurador, va demanar al fill que abandonés la casa i la tina i li lliurés les claus. El Francesc va estar una anys vivint de lloguer a cal Teixidor de la Magalla, però després va tornar a cal Monfort. Va morir el 1964, i la seva dona, el 1977. Un dels fills, Ramon Montfort Casanovas es va quedar a casa ajudant els pares. Va morir el 2013, sense fills. La propietat ha passat a mans dels descendents de la seva germana Ramona.	41.7084000,1.6878600	390836	4618233		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Antigament, Ca l'Escabellat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 91)Ubicada en uns camps aterrassats fins el torrent de can Torra, amb domini dels ametllers.A la descripció PEP 1993 es descrivia que en un cobert s'hi conservava un carro en molt bones condicions i estris típics del tragí: sàrries, estri per arrossegar, eines, etc.Segons Molins (2020:236-37), els cairons o corbes de terrissa del primer pis, d'acord amb les informacions trameses oralment de pares a fills, es van coure a la teuleria de Parcerisses (itxa 416). Un dels cairons du la inscripció 'Año 1885 JP', inicials que podrien ser del rajoler o de l'amo Joan Parcerisas. El cobert o pallissa, actualment descobert, està adossat a la roca pinyolenca del cingle. Un altre cobert petit està fet amb carreus perfectament tallats, procedents sens dubte de les ruïnes d'un mas rònec que hi havia en un turó proper. La casa no té tines, perquè els Monfort portaven la verema a dues tines que tenien a Parcerisses, una de les quals té una inscripció amb el seu nom. Utilitzaven la premsa de la masia i les parts les feien a 'raig de tina'.	119\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
88550	Cal Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-4	MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 238-40	XIX-XX	Restaurat modernament	Casa de pagès senzilla amb cossos adossats a nord i sud i amb una construcció aïllada a ponent. Presenta planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual dona a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes (de fet, un segon pis). El portal (com Can Montfort i Can Caseta) s'ubica, descentrat, al costat esquerra. Està emmarcat amb rajola i presenta un arc escarser. A sobre, es situa una balconada, i a la part esquerra, una finestra rectangular. Al segon pis hi ha dues finestres simètriques rectangulars. Per la part posterior, la casa té una planta menys (la planta baixa aquí està soterrada). Aquesta façana (oest) presenta també un portal d'accés, semblant al de la façana principal, però més estret, protegit per un petit sostre de teules. A sobre hi ha un gran finestral. El material constructiu és pedra, actualment vista. Les dependències de tramuntana tenen coberta a una sola vessant. Son dos cossos amb grans portals d'accés. L'últim cos, més baix, és la pallissa. Les de la banda de migdia són més modernes, de totxo i arrebossades, amb una petita galeria.	08178-57	Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme.	Totes les tres cases (cal Xic, Montfort i la Caseta, molt pròximes entre si), i construïdes de forma anàloga, s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. D'acord amb el relat de Molins (2020:238-40), el 18 de març de 1883 l'amo Joan Parcerisas va establir a Pere Serra Prat un terreny per edificar, de forma trapezoïdal, que mesurava 600 X 320 x 582 pams (unes 1,234 ha.) Incloïa un hort que es podia regar amb l'aigua de la font del Sabellà, de forma compartida amb la resta de veïns del raval. L'amo va permetre que s'arranqués pedra d'un cingle proper per edificar la casa. El preu de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar sotmesa a un cens perpetu de mitja pesseta a l'any. Pere Serra era de Castellfollit i era un de la colla de cinc germans que es van establir a Rajadell. Un d'ells, l'Antoni, és el Serra que va construir la Casa Nova de can Torre (Pinyot). Com que el Pere era el germà petit, era anomenat el Xic de la Fàbrica, que va ser el nom que va rebre la seva casa. Posteriorment el nom es va escurçar i va quedar en cal Xic. El Xic es va casar el 1863 amb Josepa Lladó Argerich, d'Orpí. Fins que no va aconseguir fer-se la casa, el Pere i la família s'estaven a casa del seu germà Jaume al raval de la Fàbrica. Van tenir 7 fills. El primogènit, l'Antoni va néixer el 1864. Es casa amb Maria Casals Sorribas el 1893. Hereta la casa el 1894 al morir el pare, Pere. El 1902 mor Maria. L'amo, sense fills, es casa en segones núpcies amb Francesca Vilà Alberch, de Sant Feliu Sasserra, i amb ella van tenir el fill Emili. El 1887 l'Antoni va ser multat per una baralla. A la seva mort el 1911, la casa passa al fill Emili, però no vivia a casa amb els pares, sinó que treballava en una fàbrica tèxtil a Puig-reig. Allà s'havia casat amb Maria Peraire Puigmartí i tenia dos fills. Finalment, la casa va quedar a mitges entre l'Emili i la tieta Teresa Serra Lladó, que vivia a Balsareny amb el seu marit i fills, i que mantenia els drets, perquè no devia haver rebut la legítima que li pertocava. Cap dels dos tenia interès a ocupar la casa, doncs ja tenien la seva vida muntada fora. El 1913 es van reunir a cal notari, l'Emili, la tieta i el marit d'aquesta per procedir a la venda de la casa. El comprador va ser Josep Braup Orrit, de Llobera o Vallferosa, i el preu de la compravenda 1.500 pessetes. Quan va comprar cal Xic, el Josep Braup s'estava a la Casa Vella de Parcerisses i de moment no va canviar de domicili, sinó que va posar Can Xic a lloguer. Els llogaters que van entrar van ser Josep Clavé Mas i la seva família, de Massoteres, i posteriorment, el 1921, Ramon Garriga Closa, de Fonollosa, i la seva família. Abans de la guerra a cal Xic s'hi estaven els llogaters Ramon Ribalta Vila, de Pinós i la seva família. Josep Braup i Antònia Serra no van tenir fills i va quedar com a hereva la neboda Montserrat Braup Rius. Aquesta es va casar el 1922 amb Josep Mas Vendrell, de Llanera i veí de Claret de Figuerola. El matrimoni va viure amb els oncles a la Casa Vella de Parcerisses. Cap el 1946 la família va anar a viure a cal Xic. El pare i els nois van arreplegar pedres d'un casalot i van construir quatre coberts adossats a la casa, que eren per guardar el carro, per als porcs d'engreix, per magatzem i per tenir les conilleres i l'aviram. Un dels fills, Francesc Mas Braup va heretar cal Xic, que de vegades li deien cal Mas, però la nova denominació no va desplaçar el nom original, que s'ha mantingut fins avui. El Francesc no podia treballar la terra per raons físiques i se'n va a viure a Manresa. A cal Xic s'hi van quedar els pares amb un altre fill, el Josep, que també se'n va anar a la ciutat quan els vells van morir. Durant uns anys la casa va romandre buida, però després la va ocupar un altre germà, el Joan. Una filla de Francesc Mas Braup va heretar la casa, la qual, amb el seu marit, ha impulsat les darreres obres de millora realitzades a la casa.	41.7089700,1.6885800	390897	4618295		08178	Rajadell	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21		Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 82)Ubicada en una zona de conreus amb camps aterrassats fins el torrent, amb abundància d'ametllersA la descripció PEP 1993 s'informava de que es conservava un carro en relatiu bon estat.Hi ha una inscripció gravada sobre un panot arrebossat a la primera de les dependències nord: YN 1946 JM.En les fotos del PEP 1993 es veu com les façanes estaven arrebossades amb color beix fosc, de ciment. Tot el conjunt ha estat restaurant modernament, amb pedra vista a tots els paraments, sense arrebossats.A l'entorn hi ha una pica i un corró.Abans d'arribar a la casa, al costat del camí, a 60m a l'est, s'ha construit molt recentment un cobert de planta circular fet de pedra amb coberta metàl·lica, força gran, que recorda una barraca de vinya. S'hi guarda utillatge agrícola.Segons el PEP (1993), la propietat de la casa conserva documentació que dona fe de la construcció de la casa als anys 80 del segle XIX..	119\|98	45	1.1	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús