Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88494 | Castell de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rajadell | Piñero, Jordi; Perarnau, Jaume. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Paisatgístic de Rajadell (1993) P. C. (1976). Els Castells catalans, vol V SARRET I ARBÓS (1925). Monumenta històrica . Vol. V. PP. 254-262; AA VV (1984) Catalunya Romànica. Vol IX. El Bages. Barcelona. AA VV (1931) Geografia comarcana. Rajadell . Butlletí de CECB RAFAT Francesc. (1988): Historia del Bages , vol. II. Edicions Parcir. Pag. 219 SOLERNOU, Lluís (1983) . 'El castell de Rajadell'.Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell Informació oral de Francesc Pons Gasulla, Oriol (2017) 'Història i projecte de museïtzació del castell de Rajadell' Treball final de Grau. Història de l'Art. UAB PARCERISAS, Roser (2016). El castell de Rajadell. Dovella 118 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Zenobita Edicions. Ajuntament de Rajadell. Pp: 13-32. | XIII-XVII | El castell constitueix un edifici massís, més aviat una casa forta, de planta rectangular, i d'una alçada considerable, erigit al cim del turó on s'assenta el nucli antic de Rajadell. Està constituït per tres cossos, disposats en forma de U, que delimiten un pati central. El costat de llevant està tancat per una muralla. El cos principal i més gran és el de migdia, que és on es conserven les estructures més antigues. La construcció presenta una coberta a doble vessant (abans era amb quatre aiguavessos). Consta de dues plantes (amb sostres molt alts) més golfes. A la planta baixa, la més antiga, hi ha el típic pati d'armes amb un pou al mig, que comunica amb les altres dependències laterals, com les estances del senyor i la casa dels masovers. També es comunica amb una gran sala de recepció anomenada 'el Porxo', coberta amb un interessant enteixinat de fusta. A l'angle SO d'aquesta cambra s'accedeix, mitjançant una trapa, a una petita cambra soterrània coberta amb volta, que era una masmorra. Un dels punts arquitectònicament més complexos i interessants el trobem en una sala contigua al porxo, al costat de migdia. Aquesta es pot considerar la part més antiga conservada del castell. El mur que constitueix la façana de migdia de l'edifici conserva a la cara interior part d'una construcció gòtica que podria datar-se als segles XIII o XIV. Es tracta d'un parament fet amb carreus ben escairats amb dos arcs ogivals. Aquest parament gòtic inutilitza una estructura anterior de la qual es pot identificar prou clarament l'inici d'un arc de ferradura. D'altra banda, la construcció gòtica amb arcades també presenta interrogants sobre la seva funcionalitat, ja que no és normal l'existència d'un mur amb aquestes obertures a la paret exterior d'un castell, que se suposa que ha d'ésser un edifici sòlid. Els arcs foren tapiats en una fase posterior i la paret, fou reforçada exteriorment durant alguna de les reconstruccions, de manera que actualment el mur té una amplada de més d'un metre i en alguns trams es pot parlar fins i tot d'un doble mur. La planta superior -d'aquest cos de migdia- està caracteritzada per una gran cambra, la sala d'armes (de proporcions semblants a la que hi ha al pis de sota), que distribueix l'accés a les cambres i a l'ala de ponent. Cal destacar els enteixinats dels sostres de les cambres, fets a principis del segle XX poc després de que Francesc Pons adquirís el castell. Es tracta d'enteixinats amb cassetons quadrats en els quals hi ha representats diferents motius: l'escut de Solsona (ja que Mercedes de Solsona, la dona del nou propietari, Francesc Pons, tenia aquest origen), una creu i una rotllana amb gallons. Les parets són decorades amb una pintura mural senzilla que representa motius inspirats en l'ofici farmacèutic, que exercia l'esmentat Francesc Pons. Els dos pisos superiors de l'edifici, que són els que han sofert més modificacions. Pel que fa al cos de ponent, consta de tres plantes (de sostre més baix que el cos principal). Durant l'última etapa del castell a la planta baixa hi havia el celler (a migdia ) i l'estable (a tramuntana). És possible que anteriorment el que ara és el celler hagués estat una masmorra. L'obertura que dóna accés a aquesta cambra presenta senyals d'haver tingut una porta de ferro forjat, actualment desapareguda. Els dos pisos superiors eren ocupats darrerament pel menjador, la cuina i diverses habitacions. La cuina conserva un conjunt d'elements interessants (de primers de segle XX): una gran llar de foc, un forn, cuina econòmica i enrajolat a les parets. Una altra habitació especialment singular és l'anomenada 'Presó dels Homes', al primer pis, coberta amb volta, que té una finestra exterior dotada amb doble reixa de ferro. El cos de tramuntana és identificat com la casa del masover. La construcció és adossada a l'ala de ponent. Té planta baixa, un pis i golfes. La planta baixa, que presenta força complexitat constructiva, devia utilitzar-se com a magatzem o espai de treball. Els paraments de les façanes mostren algunes discontinuïtats. Això no obstant, el tipus d'aparell és bastant homogeni: carreus escairats de mida mitjana ja més o menys disposats en fileres. Les obertures demostren una disposició bastant aleatòria, potser més regular al cos de migdia. A totes les façanes s'observa una mena d'espitlleres de forma quadrada, sobretot a la de ponent, on també hi ha una finestreta amb arc de mig punt. Un element destacat és la torrella enclavada a l'angle NO. | 08178-1 | Nucli de Rajadell | La primera noticia coneguda del castell de Rajadell és del 1063, quan Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i fa constar que limita a orient amb el de Rigadel. El 1113 un document encara més clar situa un terreny 'in terminio castri Regedel'. Es tractava, doncs, d'un castell termenat. Tal vegada la primera fortificació consistia simplement en una torre de fusta, suficient per poder controlar el terme i comunicar-se amb els altres castells. És possible que durant aquests primers temps (segles XI-XII) el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins el segle XIII tant sols es coneixen dades disperses d'individus anomenats 'Rajadell'. La majoria participen en expedicions militars: Montornès (1099-1173), Balears (1114), Provença (1175), Muret (1213). Tanmateix, cap fa referència directament a cap mena de jurisdicció al terme del castell de Rajadell. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la historia del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l'any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. En aquest període, les relacions entre els Rajadell (sota l'empara dels Cardona) i la corona passen per moments de conflicte i moments de bona col·laboració. Un dels membres més destacats és Berenguer de Rajadell (?-1336/7), un dels nobles més distingits a les guerres empreses per Pere II i Alfons II, amb qui s'embarca a Mallorca. Participa també al setge d'Almeria i, com a recompensa, el rei li concedí el títol de Veguer d'Ausona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès . Pel que fa a les etapes constructives del castell, la documentació no és prou clara. Gràcies a un inventari de Joan Berenguer de Rajadell, del 1406, sabem que aleshores era habitat de manera permanent, i que tenia una biblioteca. Durant la Guerra Civil de Catalunya contra Joan II (1462-1472), Joan Berenguer de Rajadell es refugia a Manresa pel perill que suposava viure a les seves possessions. El castell, la majoria dels masos i l'església de Rajadell van ésser destruïts per les tropes de Joan II l'any 1471. Els Rajadell traslladen permanentment la seva residència a Manresa. A primers del segle XVI el llinatge dels Rajadell s'extingeix. L'any 1515 Bernat Joan de Cruïlles, senyor d'Aiguafreda, de la Massana i Sesgueioles, compra el senyoriu de Rajadell. A finals del S. XVI el castell passa, per matrimoni de Guiomar de Cruïlles (la besneta de Bernat Joan) amb Eimeric de Manresa, a la famíla Eimeric, que eren senyors de Monistrolet, Vallformosa i Vallhonesta. Sabem poc sobre la reconstrucció del castell, però aquest tal vegada fou reconstruït el 1638, quan Pere Eimeric de Cruïlles requereix a gent del poble per fer obres al castell que 'com sta aquell amenassant ruyna y endarroc en los murs y parts foranas de son edifici y així tenent necessitat de redificarse y repararsa ...' . En un dels finestrals hi ha gravada la data 1647, que podria fer referència a l'esmentada reforma. Els Cruïlles mantenen la propietat i els drets senyorials sobre el terme fins a finals del segle XVII, quan l'hereva dels Eimeric-Cruïlles perd el nom en casar-se amb un noble italià: Domenico Pignatelli , Anna d'Eimeric i Cruïlles. Durant el període dels Pignatelli (S. XVIII), aquests van habitar molt poc al castell. El 1895 o 1897 Francesca Paulina de Pignatelli es va vendre les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrol i Vallformosa. El castell va ser adquirit pel farmacèutic d'Olot Francesc Pons i Genescà, casat amb Mercedes de Solsona. Es trobava en pèssimes condicions. No conservava la documentació ni el mobiliari original. Els nous propietaris -la Família Pons- van rehabilitar-lo com a segona residència; hi feren obres -entre altres l'enteixinat de les habitacions- i el moblaren amb elements decoratius de la seva col·lecció particular. Durant la Guerra Civil va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari. La pràctica totalitat dels objectes de valor es van perdre o desaparegueren. Entre d'altres objectes de valor van desaparèixer uns incunables de la col·lecció Pons. Bona part del mobiliari que es conserva actualment al castell fou portat pels propietaris després de la guerra. Dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell, durant la Guerra Civil. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. Molins (2020:13-32) ofereix mes dades sobre la història del castell i de les famílies propietàries. | 41.7286600,1.7058900 | 392370 | 4620459 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88494-foto-08178-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval|Pre-romànic|Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | El castell està assentat sobre un turó que controla el pas de la riera de Rajadell, pas de comunicació natural entre el pla de Bages i la Segarra.És sens dubte el bé patrimonial més important i emblemàtic de Rajadell, un castell o casa forta residencial corresponent bàsicament al gòtic i al segle XVII (tot i que presenta reformes de moltes èpoques), que es troba a mig camí entre el casal senyorial i la fortalesa. És un dels castells més grans i ben conservats de la comarca, juntament amb els de Castellbell i Balsareny (el de Cardona a part).A la sala del Porxo, durant el transcurs de les obres realitzades a principis dels anys 90 del segle XX, aparegueren sota el parament gòtic els fonaments d'un mur que tancava en angle recte aproximadament al centre de l'actual sala. Es tracta d'estructures anteriors en les que s'identifica clarament l'inici d'un arc de ferradura. La projecció d'aquest angle coincidia, cap a llevant, amb la planta de la masmorra del soterrani, i cap a migdia, amb la paret que suposadament iniciava l'arc de ferradura. La presència d'aquest arc és un fet bastant extraordinari: és poc freqüent l'existència de vestigis preromànics -tot i que en aquest cas molt escadussers- en un castell. És probable que aquest arc de ferradura formés part d'una antiga església, ja que durant unes obres aparegueren nombrosos restes d'esquelets humans prop d'aquesta zona, i que podrien correspondre a la seva necròpolis. L'existència d'aquest arc ultrapassat o de ferradura (que documentaria la fase més antiga, així com una primitiva capella i una necròpolis) ha estat confirmat per Gasulla (2016) i també per Sitges i Molins i l'arquitecte Esquius.Pel que fa als elements decoratius, podríem parlar de tres grups. Primerament els elements gòtics típics (dels segles XIII o XIV): arcs ogivals de la planta baixa, una llinda d'una finestra amb la típica forma trilobulada, que ha quedat tapiada a la façana de ponent, i dos carreus més de forma semblant, reutilitzats en posició invertida a la façana de llevant de la casa del masover, que també podrien correspondre a finestrals gòtics. En segon lloc, elements que es poden atribuir a un gòtic més tardà (l'estil florit del segle XV): una porta de la sala d'armes que havia estat tapiada i que en el transcurs d'unes obres va sortir a la llum, amb la decoració típica a la base dels muntants. Finalment, la resta de finestres, rectangulars i emmarcades amb carreus escairats, corresponen a la fase de reconstrucció del segle XVII. En aquest sentit, la façana est del cos de ponent presenta una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data 1647.El castell ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, de manera que és difícil determinar amb nitidesa quines parts corresponen a cada moment. D'altra banda, al castell s'hi ha realitzat nombroses reformes, sobretot en la distribució interior. Un element afegit no fa gaires anys és el portal exterior adovellat que dóna accés al recinte. Abans només existia un accés a la muralla de llevant. Emtre els anys 1995 i 2000 la propietat va fer obres de consoliació de la estructura. L'any 2017 es van fer obres de reparació de la teulada, amb una inversió important a càrrec de la propietat (Contractista: Obrellar 2000 SL). Afectà la nau principal, el cos de migdia i l'edifici de la masoveria. L'ajuntament havia impulsat la redacció d'un projecte, uns anys abans, i havia requerit a la propietat fer obres de reparació. Els 2012 s'havien fet altres obres de millora.En conclusió, les grans fases constructives son dues. Una part de l'obra del castell és gòtica (anterior al 1471, any en que el castell fou destruït). Conserva elements (pocs, però significatius) d'aquesta època. L'altra fase constructiva important és al segle XVII, quan es porta a terme la reconstrucció del castell.Al castell es conserven diversos elements mobles i fons documentals d'interès (Col·lecció Pons). Actualment, la propietat està repartida i segmentada entre 7-9 propietaris diferents, hereus de la família Bosch. El principal (Fam. Portabella) viu a Madrid. L'ajuntament hi té tractes per tal d'estudiar una possible una cessió i/o obrir el monument a les visites. En ocasions es fan jornades de portes obertes.Un treball de recerca final de màster (TFM ) sobre el castell, d'Oriol Gasulla (Gasulla, 2016) conté un projecte de museïtzació del castell, tant a nivell interior (museugrafia, audiovisual, sobre el castell en si) com a nivell exterior (plafons per contextualitzar el castell al nucli antic, accessibilitat, recursos tàctils, visites guiades i visites-taller, QR...) | 92|85|91|94|93 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88495 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-1 | <p>PERARNAU, J (1991). «Els ferrocarrils». Historia de la ciutat de Manresa (1900-1950). Vol. I. Caixa d'Estalvis de Manresa. Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, amb coberta a quatre aiguavessos. Té planta baixa més un pis. El material constructiu és el maó, d'un color vermellós. Posteriorment les façanes han estat pintades de color crema. Totes les façanes presenten obertures disposades regularment. Son finestres amb un emmarcament de ciment. La façana principal presenta a la planta baixa una porta d'entrada centrada amb dues finestres a banda i banda. La planta superior presenta tres finestres idèntiques disposades simètricament, al costat llarg, i una sola finestra al costat curt. L'interior de l'edifici és modern. En una construcció separada hi ha els lavabos</p> | 08178-2 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | <p>El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'estació del ferrocarril a Rajadell comportà una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i el sorgiment d'una barriada de nova planta al seu entorn, el barri de l'Estació, amb diverses indústries. D'altra banda, l'estació i el ferrocarril proporcionaven ocupació a molts habitants de Rajadell. La circulació de trens era elevada. I facilitava la comunicació de Rajadell amb Manresa, que per carretera era molt dolenta. Quan el trens eren a vapor, a Rajadell havia de pujar el Tren de l'Aigua, per tal d'abastir d'aigua l'estació i poder avituallar els combois. Durant una època, el pis superior de l'Estació va hostatjar la seu de l'Ajuntament (després d'estar-s'hi a la casa del carrer Major on hi ha avui el dispensari o ambulatori i abans de construir-se l'actual casa consistorial).</p> | 41.7323788,1.6986444 | 391773 | 4620882 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment l'immoble està llogat per l'ajuntament a ADIF (cessió a 50 anys a canvi d'un lloguer). S'utilitza com a magatzem municipal . A la planta baixa hi ha l'oficina municipal de turisme (que obre els caps de setmana), que també acull l'oficina de correus. A la primera planta es troba el dipòsit de l'Arxiu Municipal. També hi ha una habitació on l'ajuntament conserva el fons de la pinacoteca municipal. L'estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l'estació del nord de Manresa. L'estació es troba en relació amb el pas de la via, la carretera moderna i el barri de l'Estació. Per motius orogràfics, el traçat de la via no pogué fer-se passar per Rajadell mateix i l'estació es construí a l'altra banda de la riera, donant lloc al naixement del barri del seu nom. La façana de l'Estació presenta un gran retol amb el nom 'Rajadell', vidriat, fet sobre rajola blanca. El 2.1.2018 aquest rètol va ser donat d'alta a l'inventari 'Museu al Carrer. Paisatge i patrimoni de la Societat Industrial', un inventari col·laboratiu de vestigis industrials a l'espai públic que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88496 | La Sala o el Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-o-el-casino | Informació oral de Joan Vidal i de Ricard Cucurella. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell Web e l'ajuntament de Rajadell MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 113-114 | XX | Nau construïda segons el model fabril amb la finalitat de servir com a seu per activitats recreatives, principalment ball. És una construcció de dimensions grans pel que és poble (20 x 10 metres aproximadament). És de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant, amb frontó a la façana davantera i un rosetó a cada cap de la nau. Té una sola planta. Les quatre façanes presenten un parament molt senzill, de maçoneria, que consisteix gairebé en un amuntegament de pedra de diferents mides, amb un arrebossat molt lleuger de calç. A la façana lateral de ponent hi ha una sèrie de cinc finestrals rectangulars, de tipus fabril. La façana de llevant és molt baixa, degut a l'elevació del nivell del terreny, i per aquest motiu completament llisa. La façana davantera té un gran portal emmarcat amb ornamentacions de maó. La decoració adopta la forma de dos pilars amb un arc de punt rodó. A cada costat de la porta hi ha una farola de ferro forjat. Sobre l'arc del portal hi ha una inscripció en relleu enmarcada en un rectangle, molt recent, amb les lletres ACR, corresponents a l'Associació Cultural i Recreativa de Rajadell. Interiorment la nau comptava amb una sèrie de pilars cecs, coronats amb carasses a manera de capitell, a l'estil d'una sala de ball. Unes reformes de finals del segle XX van eliminar aquesta decoració -excepte una o dues de les carasses- i van modificar l'escenari. S'habilità un entresolat i diverses habitacions a l'entrada. | 08178-3 | Nucli de Rajadell. c/ Major, 14. | Entre els anys 1850 i 1888, el municipi de Rajadell estava dividit en dos grups: Els Xanguets i els Bunyols, que corresponien més o menys als parcers i als propietaris, tot i que hi havia molta barreja (i molta rivalitat). Els noms provenien dels insults que es deien uns als altres. Una de les entitats estava al Castell i l'altra a Cal Fin, al carrer Major, 9, al Salon (davant la sala, dos portes baixant pel carrer Major). Disposaven de locals d'us social polivalent. Es disputaven l'èxit dels balls i festes, i es gastaven molts diners en reconegudes orquestres. Aquesta rivalitat comportava que es fessin festes cada vegada més lluïdes. També organitzaven fontades. L'any 1888, els Xanguets i els Bunyols es van unir i amb donacions del poble van construir l'edifici de La Sala. Van redactar uns estatuts per constituir una nova sala de ball i van constituir l'associació del Casino de La Unión (el nom es deu a la unió dels dos grups). L'edifici, però, no va ser aixecat fins ben entrat el segle XX. Es va inscriure al Registre com propietat de Can Massana. Desseguida es va convertir en els organitzadors de tot tipus de celebracions. El 1916 es constitueix la Societat Casino Unión de Rajadell com a resultat de la fusió de les entitats precedents. La nova associació redactà un reglament, aprovat el mateix any 1916, i repartí títols entre els seus socis. El Casino de La Unión es coneixia com La Sala. En aquest centre s'hi feien (i encara s'hi fan) les típiques activitats de teatre, concerts, ball, cafè, etc. Degut que les dues festes majors són a l'hivern (al gener la de Sant Sebastià, i al novembre, la Festa Major), la Sala acullí els principals esdeveniments d'ambdues festes (a més dels que organitzava l'entitat al llarg de l'any). Hi acudia gent de tota la contrada, més enllà de Rajadell. A rel dels fets d'octubre de 1934, l'autoritat militar va clausurar l'entitat. El 1935 va reobrir. Els socis eren 31. Els 1936 el comitè revolucionari local es va incautar de l'immoble, però poc després va retornar les claus a la Comissió del Casino La Unión. Després de la guerra l'entitat va desaparèixer. En Massana reaprofità l'immoble com a magatzem i al 1975 el va vendre a Josep Prat Rial. A la dècada dels 70 una colla de joves actius, catalitzats pel rector Solernou, va crear l'ACR (Associació Recreativa Cultural), una associació que va revitalitzar la vida cultural del poble. Josep Prat cedia la Sala a l'entitat per a fer activitats socials (caramelles, teatre, festa major...). El 7 d'abril de 1980 Josep Prat es va vendre el local a l'ACR per 1.900.000 pessetes. L'actual Associació Cultural i Recreativa de Rajadell, legalitzada es 1981, es hereva directe de la comissió gestora que es va crear per donar continuïtat a l'antiga Societat. L'entitat ha estat propietària de l'immoble fins el 16 de maig de 2019. En aquesta data va traspassar la titularitat a l'ajuntament. Mitjançant un conveni, l'ajuntament es fa càrrec de l'immoble i l'ACR assumeix la gestió i la programació. L'entitat també tenia cura del Museu-Pinacoteca. | 41.7273000,1.7058400 | 392363 | 4620309 | 1888 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88496-foto-08178-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC2017-2021 | Es tracta d'un edifici d'estil fabril i rural construït a finals del segle XIX que ha tingut una gran importància com a equipament cultural. L'edifici esta situat a l'extrem ponentí de l'altiplà de Rajadell, de manera que la façana de ponent s'assenta plenament sobre el pendís que baixa cap al torrent del Daurell. En aquesta part la vegetació és abundant.Es conserven alguns documents de la Societat Casino Unión de Rajadell (el reglament de la societat de 1916, un títol de soci dels anys 30, un títol d'una acció per la compra d 'una gramola) (Col·lecció Joan Vidal) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88500 | Capella de Sant Simeó (Mas Centelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-simeo-mas-centelles | RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell . RAFAT i SELGA, Francesc (1982) SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120 | XVII | Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó. La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior. L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa. La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos). | 08178-7 | Centelles. NO del terme | Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7506100,1.6602300 | 388610 | 4622955 | 1615 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5). A la llinda de porta es llegeix la inscripció 'De M 23 1615'. A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó. Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada) | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88506 | Església de Santa Maria de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrolet | <p>BENET, A (1984). 'Esglésies del Bages anteriors al 1300' . La Catalunya Romànica RAFAT, F (1985), (1986). 'Festa de St. Sebastià' RAFAT, F (1988) RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVII-XIX | <p>L'església, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana i amb el ràfec motllurat, consta d'una sola nau. Pel costat de tramuntana està adossada a l'edifici de la rectoria (fitxa 91). Exteriorment, les façanes són austeres, sense decoració. A ponent es troba el portal d'entrada, adovellat, i més amunt, un petit rosetó. La façana de migdia, amb dos contraforts, presenta dues fases de construcció. La més antiga és la part de ponent, amb un aparell més regular, fet amb carreus escairats. L'ampliació de llevant, una obra de menys qualitat, suposa un allargament de l'església i, potser, un sobrealçament. A la part alta d'aquesta façana hi ha dues obertures en forma ovoïdal. Una d'elles és posterior i imita la primera. A l'angle NE hi ha adossat el campanar, una torre de planta quadrada formada per una base i tres cossos successius, sense elements ornamentals. Culmina amb una coberta piramidal (a 4 vessants) L'interior de l'església és cobert amb voltes de canó compostes (característiques de l'estil neoclàssic) i té un cor. Les parets laterals són configurades amb sèries d'arcs de mig punt i pilars que formen una mena de pòrtic cec, cobert d'una capa de guix.</p> | 08178-13 | Monistrolet. E. del terme | <p>El topònim de Monistrol moltes vegades indica un lloc de culte amb tradició anterior a la reconquesta, d'època visigòtica o paleocristiana. Això té moltes probabilitats d'èsser cert en aquest cas, ja que hem pogut localitzar indicis suficients per afirmar l'existència d'un establiment d'època romana en aquest indret. Es tractaria, doncs, d'un lloc relacionat amb el pas d'una via romana que podria contenir les restes d'un antic temple, basílica, monestir o edifici religiós, un indret amb una gran continuïtat d'habitat. Monistrolet és un lloc documentat ja a l'any 978 (en la descripció del terme de Manresa). Els orígens coneguts de l'església es remunten al segle XI (documentada l'any 1023). Santa Maria de Monistrol va ser parròquia, igual que, possiblement, Sant Salvador de Vallformosa. L'any 1280 estan documentats els masos de Monistrolet.. El 1292 són esmentats els altars de santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu. En aquesta època part de les terres de Monistrol formaven part del terme de Manresa. La senyoria de les terres de Monistrol corresponia a la família Eimeric. Sembla ser que el paborde de la Seu i el Veguer de Manresa també hi exerciren drets senyorials. Als segles XIV i XV la zona pateix un fort despoblament. Al 1553 són recomptats tres masos dins la parròquia de Santa Maria. El 1576 la filla hereva dels Cruïlles (senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera totes les terres del posterior municipi de Rajadell quedaren unificades sota la jurisdicció (criminal, principalment) d'una sola família: els Cruïlles Eimeric. A partir del segle XVII (i sobretot del XIX) l'església va patir importants canvis estructurals que eliminaren les restes romàniques de l'antiga església. El 1813, amb l'adveniment dels ajuntaments constitucionals i l'abolició dels drets senyorials, les terres de la parròquia de Monistrol van passar a formar part administrativament del municipi de Rajadell. Durant la Guerra Civil, l'església fou saquejada.</p> | 41.7296194,1.7601862 | 396887 | 4620500 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88506-foto-08178-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-25 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Tot i ser d'origen romànic, l'església de Monistrolet no conserva cap vestigi d'aquesta època. La construcció actual és obra de les reformes fetes entre els segles XVII i XIX. L'església i la rectoria formen un conjunt antic que podria tenir precedents d'època romana i que es situa a prop de l'antic camí ral; per tant, l'església té un valor històric destacat com a nucli d'una parròquia. El seu interès arquitectònic és limitat. L'interior conserva traces d'un neoclàssic discret. Quatre dels arcs de les parets laterals interiors acullen retaules de fusta tallada i policromada. Són retaules d'imitació, principalment de l'estil renaixentista i gòtic. Semblen obres molt recents, possiblement de després de la guerra civil. La làpida funerària situada a l'interior de l'església presenta el següent text: HIC JACET Rn dvs FRANcvs REGVES PbtET RECTO SANCTAE MARIAE D MONISTTOL DE REJADELL OBI IT DIE VIII AVGVSTI ANNI 1779. L'itinerari més nou del camí que uneix Rajadell i Manresa discorre uns quant metres al nord de Monistrolet, però hi ha vestigis d'un tram de camí amb roderes de carro que es dirigeix directament a Monistrolett (no localitzats el 2020). Es tracta de l'antic camí ral i possiblement també d'una via romana. Així mateix s'ha identificat material d'època romana a la les parts de la rectoria i en un camp proper. Al segle XX hi havia hagut un petit cementiri al costat de l'església del qual avui no en queda cap rastre. Va desapareixer als anys 20 del segle XX quan es va construir el nou cementiri, situat més amunt de l'Eix Transversal. Forma un conjunt amb la rectoria de Monistrolet (fitxa 91) | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88508 | Capella de la Mare de Deu dels Àngels o de Can Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-angels-o-de-can-gallifa | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219 Blog Relatsencatala.cat, de Antonio Mora Vergés http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-verge-dels-angels-de-la-torre-de-cal-gallifa-monistrolet-rajadell-bages/1048447 | XX | Capella de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l'exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada. | 08178-15 | Can Gallifa. Monistrolet, NO del terme. | Construida als anys 20 del XX per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx, novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ). Fou consagrada l' any 1922, essent bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo, | 41.7248800,1.7659000 | 397355 | 4619966 | 1922 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Marcel·lià Coquillat i Llofriu | La capella constitueix una construcció independent que s'aixeca a pocs metres del gran casal modernista de la Noguera o de can Gallifa, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat de la casaEstà nominalment inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014, num. 14, que correspon al Mas de la Noguera o Torre de Can Gallifa, classificada BCIL, però la fitxa no inclou la descripció de la capella, nomes la cita, i no queda clara la protecció.Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon a diverses fonts bibliogràfiques i bogs d'internet..La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 del Blog Mora Vergés. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88514 | El Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-taradell | RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià ' GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 | XVIII-XIX | Masia de planta més o menys rectangular amb dependències adossades, i amb coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria amb freqüents afegits de teula a les juntures. Els elements més destacats són les grans tines adossades al cos de la casa per la banda NO. N'hi ha quatre de cilíndriques i dues de quadrades, que queden a l'interior de la casa. | 08178-21 | Monistrolet. E. del terme | Segons Gasol i Guerrero (1994), correspon a l'antiga casa del Mas de les Valls o Mas Alabern. Al cadastre de l 'any 1786 apareix la casa amb un Isidre Taradell, empadronat a la parròquia de Monistrol. Segons el llibre d'obits de Monistrolet (1793-1856) (Gasol i Guerrero, 1994), la casa tenia masover i quartaires. Per la data gravada de la llinda d'una finestra (1824), al segle XIX el mas fou ampliat. L'actual propietat de Ca l'Alegre va comprar Ca l'Alegre, Cal Serdà -actualment Los Rosales- i El Taradell el 1959, als Portabella. Posteriorment es va vendre Cal Serdà i El Taradell. Cap els anys 70 El Taradell va patir un greu incendi. | 41.7322700,1.7700400 | 397711 | 4620782 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88514-foto-08178-21-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | En algunes fonts, denominada Teradell (per exemple, al PEP). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 71).A la llinda d'una finestra hi ha una inscripció gravada: 1824.Situada en un petit altiplà elevat amb camps de conreu a l'entorn.La foto 2 correspon al PEP 1993. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88517 | Tina de cal Xaupes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xaupes | XIX | Tina aïllada. Construcció de planta quadrada amb parets de maçoneria arrebossades, amb coberta a una vessant, actualment desapareguda. Té una porta ampla (1,65 metres) a la banda que dóna al camí. L'alçada de la paret posterior és més gran (4 metres aproximadament ) que la davantera. Hi ha una barraca a la part posterior. La tina és cilíndrica, amb cairons esmaltats, de 2 metres de diàmetre. Hi ha crescut un roure a l'interior. | 08178-24 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del termedesprés, al peu del camí. | Aquesta tina era propietat del mas Xaupes. | 41.7418600,1.7600000 | 396891 | 4621859 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88517-foto-08178-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88517-foto-08178-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Està inclosa a la fitxa del Mas Cal Xaupes (num. 81) del Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014.Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La tina es troba a 125 m. al NE del Mas Cal Xaupes, en un terreny pla, rodejat de conreus, al costat de la carretera.Està a la wikipedra (Fitxa feta per Jordi Griera-Cors. Data: 29.5.2019. Codi: 484) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88518 | Cal Xaupes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaupes | XVIII-XX | Masia estructurada en dos construccions separades per un espai semblant a un carreró. A la banda de migdia hi ha la casa, de petites dimensions, més algunes dependències i la lliça; a la banda de tramuntana, una construcció allargada que és la pallissa. La casa és de planta rectangular, i presenta coberta a doble vessantamb el carener paral·lel a la façana (sota les teules conserva encara una filada de lloses). Originàriament tenia planta baixa i golfes. Després es va ampliar pels costats de llevant i de ponent i s'hi va afegir un altre pis, de manera que actualment la teulada és asimètrica (una ala és més llarga que l'altra). Més endavant s'hi afegiren d'altres dependències (per exemple una tina cilíndrica) i es tancà la lliça. A llevant de la façana es manté un cobert amb una entrada amb arc escarser i amb brancals de totxo. La façana actual, que dona a tramuntana, presenta una entrada molt senzilla, rectangular. El material constructiu és la pedra excepte en una dependència, que esta construïda amb tovot. Actualment tot l'edifici està arrebossat amb una mena de ciment gris. Tipològicament, el mas conserva una fesomia de tradició més medieval que moderna: façanes sòbries amb poques obertures i de tamany reduït sense balcons ni galeries. La pallissa és una construcció allargada de planta rectangular i coberta a una vessant. A la paret encarada al carreró (a migdia), hi ha dues portes amb arcs escarsers de dimensions considerables. L'espai interior esta dividit en dues plantes mitjançant una estructura de fusta que es recolza sobre pilars. La paret posterior (que dona a nord) presenta diverses portes rectangulars amb brancals de pedra; d'aquest costat sembla un edifici (de tines?) adossat a la pallissa per la part posterior. | 08178-25 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Correspon al segle XVIII, però podria tenir un origen anterior | 41.7409300,1.7590200 | 396808 | 4621757 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88518-foto-08178-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 81).Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. La casa es troba a 300 m. a l'E de cal Lleirac.Una de les portes de la pallissa, per la banda posterior i exterior (a nord), duu gravada a la llinda la data 1932.Per la part exterior a llevant, hi ha una entrada petita que dona al pati interior, i que porta gravada la data 1945.Per la banda de migdia hi ha una canalització per les aigües del torrent feta amb pedra seca; es tracta d'una obra força espectacular. A 100 metres cap a migdia hi ha una bassa i un moli de vent (actualment caigut i inutilitzat), així com un pou. La força del molí servia per fer arribar l'aigua fins al mas. Aquest és un indret amb forts vents . | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88519 | La Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-0 | XIX-XX | Casa de pagés que té el seu origen en una construcció adossada a la balma. Posteriorment es va ampliar amb un nou edifici a tres vents. La casa, més moderna, és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana presenta un portal rectangular amb llinda plana plana i brancals de pedra treballada. Hi ha dues finestres petites quadrades i centrades a cada planta: les del primer pis també tenen brancals de pedra, amb ampit de totxo, i les de la segona planta sota teulada tenen llindal de fusta. Els murs de càrrega són de pedra, amb arrebossat. A la part de ponent s'aixeca un altre cos adossat al primer, molt més gran, amb un pis modern fet de totxo, que té coberta a una sola vessant. El material constructiu és pedra amb arrebossat. La primitiva construcció, que estava dins la balma i sota la roca (a llevant de la casa), es troba actualment tapiada, Segons la descripció del PEP 1993, només constava d'una planta, ja que l'alçada de la balma no permet més pisos. Consistia en un corredor adaptat a la forma del sostre de la balma que donava accés (i encara ho fa ara) a diverses habitacions interiors. En els últims temps aquestes habitacions feien funcions de corral, celler, etc. En la casa primitiva es devia compartir, com succeeix en altres casos, l'ús per persones i per animals. A l'extrem de ponent hi ha més construccions adossades a la roca (galliner). El sostre de roca és totalment negre a conseqüència de la dificultat que devia suposar expulsar el fum per les xemeneies. A sobre de la balma, hi ha una construcció agropecuària moderna, de planta rectangular, molt allargada. A la finca hi ha diverses granges i edifics moderns d'ús agropecuari. | 08178-26 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | A la casa no es conserva documentació antiga. Això no obstant, l'origen d'aquest tipus de construcció en balmes sol donar-se en èpoques molt reculades (segles VIII i IX). Com a exemple es pot citar el Puig de la Balma (a Mura) i altres construccions semblants de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Generalment aquests habitacles són abandonats si no es poden adaptar (com en el cas present) a l'evolució normal dels masos. A Rajadell cal esmentar també el cas de cal Daurell. | 41.7413500,1.7558200 | 396543 | 4621807 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88519-foto-08178-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 4). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica.És un exemple singular de casa obrada a la roca que ha evolucionat fins convertir-se en mas. Té un gran interès tipològic i possiblement un origen molt antic, possiblement altmedieval, atès la seva ubicació en balma. Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera que passa per la Gabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Des de la casa hi ha vistes espectaculars de Monistrolet i Montserrat al fonsA la casa es conserven algunes eines tradicionals del camp, com ara forques, bocois, etc. A l'entorn hi ha corrons i una bassa ovalada, actualment dessecada i plena de vegetació, al costat de petits camps aterrassats. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88521 | La Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-0 | XIX-XX | Casa de pagès de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. Està construïda amb pedra, arrebossada. Actualment, la base d'algunes parets esta reforçada amb formigó. A les façanes hi ha finestres i balcons de poc interès. Antigament, la façana principal era a migdia, encarada al camí, però per problemes d'entrada d'aigües es va haver de traslladar a la façana contraria . Més endavant va fer-se una ampliació de la casa en aquesta part de migdia, de manera que l'antiga façana amb el portal han quedat tancada dins el rebedor. La façana de migdia (antiga entrada a migdia), paral·lela al camí, està coberta per la vegetació. A la primera planta hi ha tres finestres rectangulars amb arc escarcer de totxo. | 08178-28 | Monistrolet. E. del terme | Construida al segle XIX, però podria haver estat aixecada al segle anterior. Aquesta casa era la cantina per als viatgers del camí ral, així corn l'Hostal del Joanot - a uns 100 m. - era la posada. A la cantina s'hi feia parada però no s'hi quedaven a dormir. Segons noticies orals, antigament aquesta casa havia estat un molí, però no es conserva cap resta material. Els únics vestigis serien una antiga canalització, que últimament servia per regar horts, i unes possibles arcades que podrien correspondre a l'entrada i sortida del carcabà. | 41.7319400,1.7495800 | 396009 | 4620770 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88521-foto-08178-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 14). Al Cataleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. L'entorn immediat de la casa està ocupat per un jardí o pati, amb arbres. L'entorn pròxim corresponia a un paisatge típic de ribera: pollancres, canyes i vegetació típica, molt alterada per la construcció de l'Eix Transversal (C-25) . L'edifici té interès històric i testimonial en relació amb l'antic camí ral, doncs era un lloc de parada i refrigeri.Al costat de la casa s'aixecava un freixe molt alt, un arbre singular d'un interès notable, que va ser talat fa alguns anys per que afectava perillosament la coberta de la casa. Encara es veu la soca, a la cantonada SE de l'immoble, a tocar la carretera.Durant molts anys va oferir un servei de restaurant, recuperant així el seu antic ús, però actualment només te ús residencial.La Cantina s'inunda de tant en tant atès que l'ACA no gestiona correctament la Riera de Rajadell. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88523 | Cal Xico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico-0 | XIX-XX | Masia de planta quadrada, amb planta baixa, un pis i golfes a la part davantera que es converteixen en un sol pis i golfes a la part posterior, a causa del desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El carener llueix, a la façana, una petita creu de metall. La casa està bastida amb pedra, actualment amb arrebossat de ciment. La casa esta distribuïda interiorment segons el tipus basilical. La façana reflecteix aquest fet amb tres obertures a cada planta, rectangulars, fetes amb brancals de pedra treballada (excepte la de l'esquerra del primer pis, coronada amb un arc escarser de totxo). La porta principal es rectangular, centrada. A la part posterior (a tramuntana) hi ha tines, premses i antigament les corts. Els afegits laterals són més moderns; concretament el de la banda de llevant, que data del 1932. | 08178-30 | Monistrolet. E. del terme | Els habitants d'aquest mas (com els altres que hi ha en aquest rodal) tenen el seu origen remot al mas Caranyes. Els avantpassats fundadors de cal Xico (abreviació de Francisco) van marxar de cal Joanot de l'Hostal (segons la tradició oral, degut a les molèsties provocades per la proximitat amb el camí ral ) per anar durant un temps al mas Bosc. Després es van construir la casa de cal Xico, a 15 metres d'una altra que ja existia, cal Pere Coix. Això devia coincidir amb la data que indica la llinda de la façana: 1833. | 41.7327500,1.7496200 | 396013 | 4620860 | 1833 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88523-foto-08178-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Masia del segle XIX que s'adapta a l'estructura tradicional. Està situada a la falda d'un turó, amb un cert desnivell entre la part davantera i la darrera, i a 15 m de cal Pere Coix. Entorn conreat, i cuidat, enjardinat, ple d'oliveres. Usos agrícoles.Presenta a la llinda del balcó de la façana principal la data gravada 1833. En el cos de llevant presenta una altra llinda amb la data 1932.Es conserven dues tines, dues premses i una maquina de xafar raïm. Corrons a l'entorn. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88532 | Semsada de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/semsada-de-baix | Piñero (PEP 1993) | XIX | Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa més dos pisos. A la banda de llevant i de tramontana s'ha ampliat la construcció original. A llevant s'hi ha fet un porxo amb poberta a una vessant amb l'actual entrasa. La part posterior oposada a la façana original (ampliació a tramuntana) també presenta una porta moderna que dóna al carrer. .El material constructiu és maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres i les parets arrebossades d'ocre. La façana principal està encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i dos pisos. L'entrada es rectangular, amb llinda i brancals de pedra, i es situa descentrada al costat esquerra. Al primer pis té una finestra i un balcó. Al segon pis hi ha una galeria amb arcada, perpendicular a la façana, i dos finestrons. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus escairats (també les de la façana oest). | 08178-39 | Barri de l'Estació. Carrer de la Semsada de Baix, 2 | L'avi Braquets, avantpassat de la família que encara habita la casa, va ser qui construí l'edifici el 1862 tal i com queda reflectit a la inscripció de la llinda de la porta (JUSEP BRAQUETS 1862). Era fill de Marcel·lí Braquets, del Mas Braquets. També hi havia Braquets a El Coll. Les terres que conreaven els Braquets de la Semsada de Baix pertanyien a can Morros. | 41.7315400,1.7032900 | 392158 | 4620782 | 1862 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | En alguns mapes, Censada de Baix. Actualment,, es la primera casa d'un carrer -Semsada d'abaix- amb tres habitatges i xalets de construcció recent.Hi ha una inscripció a la llinda de la porta: JUSEP BRAQUETS 1862.L'interior té voltes a tota la planta baixa, que està composta per un vestíbul i el celler. Darrera l'enllosat -amb grans lloses- hi havia l'estable. Hi havia una tina a l'interior; actualment està colgada sota l'actual cuina.. A la part del celler es conserva un forn de pa complet..A l'altre banda del carrer, a pocs metres de la façana posterior de la casa (a tramuntana), es troba un pou cilíndric cobert amb cupula, restaurat. A l'exterior de la casa hi ha un parell de corrons, i al costat de l'edifici, una antiga premsa de gàbia.A l'altre banda de la carretera, a pocs metres, es troba la casa La Semsada de Dalt. Aquesta era la Casa Vella de la Semsada, mentre que la de baix era la casa nova.Semsada ve de Censada, de cens: per tant era una casa censada o sotmesa al pagament d'un cens. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88544 | Ca l'Oliver o L'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-o-loliver | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 199-208 | XVI-XIX | Masia que està definida per un conjunt edificat de grans dimensions. Són part del conjunt el cos residencial, un grup de dependències que formen un clos, i un seguit d'elements aïllats com la capella (fitxa 6), un grup de tines, un forn d'obra (fitxa 114) i una font i infraestructura hidràulica amb dues basses (fitxa 410). La casa consisteix en un cos de planta rectangular força uniforme, amb coberta a doble vessant (amb el ràfec motllurat). Té un cos adossat a llevant i un altre que prolonga la casa cap al nord. El material constructiu és heterogeni (diferents tipus de carreus, parts fetes amb maó, etc), amb un arrebossat de color beix fosc. Les obertures són senzilles. Les que donen a migdia estan emmarcades amb pedra i alguna té ampit. Les que donen a tramuntana presenten balcons. Al NE hi ha un cos afegit, amb coberta a doble vessant, amb una gran arcada que dóna a un espai interior obert on hi ha un altre entrada a la casa. Les dependències de treball estan conformades per un bon nombre de diferents cossos adossats (alguns de grans dimensions) que s'agrupen al voltant de la casa, deixant espais interiors com a pati. Es tracta de tines. Al sector de migdia el clos fa una tapia amb un portal principal d'accés al recinte, al SE, deixant a l'exterior l'era. Aquest accés presenta una coberta de teules. A l'exterior, al costat de la porta, a la dreta, s'hi ha construït un petit pati. A ponent hi ha una altra entrada al clos, també amb coberta de teules. A l'extrem SO del recinte, adossat a aquest per l'exterior, hi ha una pallissa amb doble arcada i pilar central, molt ben conservada. Al sector nord hi ha una construcció aïllada, amb diversos cossos, i sobre una plataforma o podi de pedra, amb quatre tines. Es troba al costat de la capella (aquesta queda entre la casa i les tines). Es tracta d'una construcció allargada típica, amb coberta a una vessant. Les tines són força grosses. A la part posterior hi ha un petit barracó adossat amb coberta a doble vessant. El barracó no cobreix tota la paret posterior; a la resta del mur s'aprecien les boixes, i algun dipòsit acaironat més. El conjunt és un exemple modèlic i ben conservat. Finalment, cal esmentar un sistema hidràulic amb dos grans dipòsits que distribuïa aigua als horts situats al sud i est de la casa, i una font (fitxa 410). Es tracta d'un espai coherent i planificat que posa en relació els horts aterrossats i la infraestructura hidràulica. | 08178-51 | El Racó. Parcerisas. SO del terme. | La conca del torrent de can Torra, fins a començaments del segle XVI, era conegut com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), el Guas (Parcerisses segons Rafat 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja (no identificats). També Roig de l'Oliver, Dega, i Torredegana (no identificats) i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). La resta de masos restaran abandonats després de l'abandó de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la al Noguer. Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà, nebot o oncle, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El senyor del Castell Bernat-Joan de Cruïlles cedeix el 1516 a Gabriel Torrallardona el mas del Camp de l'Oliver (amb un contracte confirmat per Guiomar de Cruïlles el 1559) amb unes condicions certament avantatjoses, segons Rafat (1993). Molins (2020: 199), però, documenta la presència de Gabriel Torrallardona a l'Oliver el 1494, quan el senyor li reclamà els censos pendents de quatre anys abans. Estava casat amb Joana Camp, filla de l'amo d'una de les cases del lloc. El 1546 Gabriel Torrallardona (o Torra) obté del Senyor de Rajadell permís per edificar prop del seu mas de l'Oliver una capella sota l'advocació de Santa Maria Magdalena (fitxa 6). El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Francesc era anomenat popularment el Torra del Noguer, mentre que Joan era el Torra o Torres de Ca l'Oliver. Finalment es perd el cognom Torra però no el topònim Oliver. Primer la casa es diu Torre del 'Oliver i després, l'Oliver El conreu principal de l'Oliver eren els cereals (mixtures de blat, ordi, civada, sègol, espelta) amb una mica de vinya, olivera, horta, i segurament cànem, lli i safrà. Hi havia ramats de moltons, ovelles i cabres, de vegades, pertanyents a ciutadans de Manresa. A l'Oliver, el 1586, tenien un ramat format per 79 ovelles, 2 moltons, 53 anyells i 63 cabres. El 1648 colliren 84 quarteres de forment (blat), 30 de sègol, 22 i mig de civada, 13 d'ordi, 2 i mig d'espelta i 32 de blat segolós. I el 1688 al celler hi havia una bóta de 24 càrregues, una de 16, una de 12, una de 8, dues d'1 i 4 carretells de mitja càrrega. Molins (2020: 199-208) descriu amb molt de detall tota la nissaga posterior de Gabriel Torrallardona, amb tots els hereus i familiars, això com molts inventaris de béns. Els següents hereus són Joan Torra i el seu fill Gaspar Torra. En una concòrdia entre Joan Torras de l'Oliver i el seu fill Gaspar, al segle XVI, el pare, malalt, obliga al seu fill a pagar amb les gallines que calgui els serveis d'un metge o barber i les corresponents medecines per a ell i a la seva muller i fills (Rafat, 1993). El 1571 Gaspar Torra denuncia, davant el senyor, una partida d'homes liderats pels Xuriguera de Castellfollit que el van atacar, per que de nit Gaspar es colava a ca seu per visitar la seva filla. Els Xuriguera exigien que s'hi casés, però finalment es casà amb una Massana del Mas Cirera. Gaspar mor el 1579 i Eulàlia Massana passa a administrar el mas, mitjançant masovers. El fill i hereu, Gaspar, havia nascut el 1580, ja mort el pare. Al morir el 1648 Gaspar Torrellardona de l'Oliver, el mas passa a la seva neta Francesca (el seu fill Joan morí jove). Segons Rafat (1993), estava casada amb Josep Casanovas. Llavors la casa passarà a denominar-se Casanovas de l'Oliver. Després la pubilla es casarà amb Josep Casajoana. Molins (2020:205) nomes reporta el casament de Francesca amb el pubill Josep Casajoana, el 1647. El seu fill Bonaventura hereta el mas, fins la seva mort el 1709. El nom Torra desapareix a l'Oliver i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre. La casa es denomina Ca l'Oliver i el Noguer passa a denominar-se Can Torra. El següent hereu es l'Isidre Casajoana. L'hereu d'aquest, també Isidre, no es casa i deixa els béns als nebots. El següent hereu es Marià Casajoana, que mor el 1815. Un seguit de plets sobre l'herència enfrontaren la família, així com diversos litigis amb veïns per deutes i límits de terres. Jaume Casanovas Modolell, mort el 1862, va deixar el mas al seu fill i hereu Jaume Casanovas Puig, al que succeí el seu fill Pere Casanovas Figueras. El Pere va comprar al seu germà Miquel una casa al carrer Major que tenia adossada la sala de ball. El 1897 va ser ferit i el seu agressor va ser engarjolat deu dies. Mor el 1898. L'hereu es Ignasi Casanovas Dalmau, que amplia el patrimoni de la família. Quan aquest mor el 1938, les propietats es reparteixen entre els nebots. Genaro Melcior Casanovas es queda el mas l'Oliver. La propietat s'ha dividit en quatre finques a principis del segle XXI. Durant el segle XX han tingut cura de la casa i de les terres un seguit de masovers. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX . Quan la masia va ser adquirida per l'avi del propietari del mas de finals del segle XX, després de la crisi de la fil·loxera, ja es trobava en l'estat actual. | 41.7133400,1.6933500 | 391301 | 4618774 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88544-foto-08178-51-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 53). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 43). A l'interior de les tines es conserva una premsa.No gaire lluny de la masia hi ha un molí d'oli a l'aire lliure. També hi ha noticia d'una necròpolis de cistes al lloc.A l'entorn immediat hi ha un avet i d'altres arbres, així com una horta prop del torrent que alguns anomenen de la font de Puda, afluent al torrent de can Torra. És un entorn d'una gran bellesa, a prop de les estructures hidràuliques esmentades , amb una perfecta integració entre arquitectura i paisatge.Per anar al Mas cal seguir pel camí de les Casetes en direcció Braquets i prendre el camí de l'esquerra, que segueix el torrent de Valldòria pel marge dret. Més avall de la Fabriqueta, cal prendre una pista a l'esquerra, en direcció E. cap a La Masia i can Massana. Des del Nucli antic cal prendre el camí de can Torra fins el Pujolar i la Fabriqueta. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88559 | Mas el Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-forn | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1984). El Forn de Santa Llúcia. Butlletí de la Festa Major de Sant Sebastià. Rajadell Rafat (1988) | XVII-XX | Masia que forma part d'un conjunt definit per la casa, amb un annex, diversos coberts i la capella de santa Llúcia, que té fitxa apart (fitxa 8), tot tancat per un clos o pati rectangular. La casa és de planta basilical, rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, i orientada a ponent. Presenta planta baixa més dos pisos i golfes (l'últim pis va ser aixecat els anys trenta del segle XX). En el material constructiu dominen els carreus força ben escairats. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Les obertures de portes, balcons i finestres es reparteixen equilibradament pels murs de l'edifici, amb llindes de pedra. La porta principal és molt simple, rematada per un arc escarser. L'estructura de la casa es conserva bastant uniforme, amb alguns afegits de l'etapa dels anys trenta del segle XX i amb algun detall noucentista (decoració de finestres i balcons). Interiorment, la casa també va ser reformada durant aquest període. Al costat dret de la façana, a tramuntana, just a tocar a la porta principal (antigament centrada) se li adossa un cos rectangular que connecta amb la capella. Presenta planta baixa i dos pisos. El pis superior esta definit per una galeria amb balustres. A la planta baixa es conserva un celler, amb algunes botes. En una paret llueix el volant d'una premsa de vi. A la part de tramuntana hi ha tres tines de mida més gran del normal. Les dependències annexes a la masia són graners i corts que donen al pati. Hi destaca un pou circular (cilíndric) amb coberta cònica. | 08178-66 | El Forn de Santa Llúcia. | El mas del Forn es troba on va existir el monestir de Santa Llúcia (fitxa 8). Les noticies més antigues del monestir són de finals del segle XIII. El 1460, a causa de les guerres civils, va ser abandonat. L'any 1573 Pere de Cruïlles y de Urrea, senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier del terme de Vilassar 'lo casal de Santa Llúcia', per cinc anys i seixanta lliures cada any, per instal·lar-hi un forn de vidre. El document de 1573 li permet muntar a Bassa botiga i forn de vidre i una 'premsa de cèrcols' (com la que té en Graells de Salelles) i l'obliga a fer obres de reparació al casal. També li cedeix un tros de terra per conrear i la llenya que necessiti pel forn. El forn de vidre només va funcionar del 1573 al 1600-02. Durant el temps que va funcionar es tractava d'una indústria molt important. Hi van arribar a treballar una vintena d'homes, entre vidriers, llenyataires, bricolers, traginers i altres treballadors. A la llista de Confessions de 1586 es censen 14 persones al Forn, i a la de 1599, 23 persones, corresponents sens dubte als treballadors del forn. L'arrendament del forn es va anar renovant durant uns vint-i-cinc anys fins que, en desaparèixer Joan Bassa, el forn no continuà. Joan Bassa tenia 25 anys quan va signar el contracte. Amb la seva muller Montserrat tingueren una filla, Eleonor, però enviudà aviat i Bassa es casà de nou amb Jerónima Salvador, occitana. El 1595 es administrador de la confraria del Roser i el 1599 figura com a testimoni en l'inventari de bens d'un tal Antoni Campserver. El 1602 el seu fill Joan Bassa, fadrí, es administrador de la confraria. No sabem que va passar, si van morir, o van marxar, però en aquestes dates el forn plega. El 1605 la família Bassa ja havia abandonat el mas, ja que consta com a masover de la Casa de santa Llúcia Joan Prat, provinent de Vallòria (Valldòria), amb la seva muller, Agnès. Al la segona meitat del segle XIX, la família Selga va adquirir la finca al senyor del Castell, els Pignatelli (era la branca de Manresa; l'altra branca, de Rajadell, el de la llum, havia comprat molts immobles de Els Molins). Als anys trenta del segle XX la família Rafat de Manresa va comprar el mas a la família Selga. Els Rafat i els Selga estaven emparentats. El Selga que va comprar el mas als Pignatelli era el besavi de Francesc Rafat, il·lustre metge i historiador local. Els Rafat van ampliar la casa, als anys 30 del segle XX, amb un nou pis superior. F. Rafat (1993: 164 i ss) fa un estudi de la seva família Rafat o Refart amb tots els antecedents a Catalunya i al Bages. | 41.7289800,1.7126600 | 392933 | 4620487 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88559-foto-08178-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88559-foto-08178-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88559-foto-08178-66-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 35), amb el nom del Forn de Santa Llúcia. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL però la fitxa també l'inclou com a Area d'Expectativa Arqueològica (num.8), amb el mateix nom.El mas es troba situat al costat del camí de Rajadell a Manresa, a prop de la riera de Rajadell i relativament a prop del castellEl mas va integrar la capella un cop desaparegut l'antic monestir de santa Llúcia. Cal inferir un origen baixmedieval al mas tot i que les estructures actuals no es remunten més enllà del segle XVII o XVIII.En els pati es pot reconèixer alguna pica de pedra i un pou cilíndric. A ponent es troba una gran bassa circular. Fa alguns anys van excavar-se una sepultura a la part dels horts de la casa, al SO (fitxa 131).Al recinte s'hi desenvolupava la festa de santa Llúcia, cada 13 sde desembre (fitxa 217)El mas deu al nom a un antic forn de vidre en funcionament el darrer quart del segle XVI del que no n'ha quedat cap rastre constructiu.L'ús actual de la casa es residencial, si be és esporàdic. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88569 | El Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junyent-1 | Piñero, Jordi. PEP 1993 RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 Informació oral: Montserrat Barrera MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 138-145 | XVIII-XX | Masia tancada per un clos a l'interior del qual hi ha la casa, un pati, coberts i la pallissa. Separadament hi ha un conjunt de tines i una nau moderna. La casa té una estructura complexa, ja que degut a les diverses ampliacions s'ha canviat l'orientació i la porta d'accés. Actualment està composta pel cos primitiu (orientat de nord a sud) i un cos adossat (segons una llinda, del 1745), d'orientació inversa. Ambdós cossos són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Sobre aquesta estructura s'hi han agregat dependències a llevant i a tramuntana. Les parts més antigues de la casa són a la planta baixa, on es conserva un volta de pedra i unes cambres amb enllosat. El primer pis es realitza al segle XVIII, segons les inscripcions de les llindes. Les parets de la casa són fetes majoritàriament de maçoneria, amb restes d'arrebossat de color ocre. Hi ha diverses finestres emmarcades amb carreus. L'actual façana principal (a llevant ) té una porta adovellada i unes escales d'accés. L'entrada està protegida per un espai clos o baluard i el portal exterior té com a llinda una biga de fusta inscrita amb un llarg text, molt difícil de llegir. En una fase més moderna s'hi ha afegit un cos amb una galeria, balcons i una terrassa. El conjunt, però, manté el caire tradicional. Els coberts i les dependències de treball són a la banda de migdia, i la construcció principal havia estat la pallissa. Les tines, a la banda de tramuntana i fora del clos, formen un conjunt admirablement conservat, ja que la propietat van fer arreglar el sostre i les portes. Es tracta de la típica construcció allargada amb vuit tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. Adossada hi ha una torre-transformador d'electricitat. | 08178-76 | Pla del Junyent. | Al segle XIII el mas ja existia i era conegut com Cases Ferreras. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Joan Vals (Valls), alies Ferreres, del mas Quasferreras. La família Valls procedia segurament de la parròquia de Monistrolet. Joan Valls estava casat amb una pubilla Farreras, de la casa Ferreres, i el cognom Farreras s'imposa sobre el cognom Valls: el 1557 tenim documentat un Joan Valls de Cas Ferreras, i el 1571, un tal Francesc Farreres, fill de l'anterior. Al final de segle, l'hereu era Franci Valls àlies Ferreres, però per una sèrie de circumstàncies, el mas passa a la seva germana Joana, primer, i a la seva germana després, la pubilla Beneta, casada amb Joan Braquet. Joana, filla de la pubilla Beneta Valls, es casa el 1584 amb Baltasar Junyent, un fadrí que havia treballat al mas. Així ho documenta la genealogia feta per l'actual família des del segle XVII. Junyent era probablement un inmigrant occità (tot i que Molins, 2020: 139, ho desmenteix, afirmant que era del Mas Vallòria de Rajadell i que vivia a Manresa). El fet es que al casar-se amb la hereva de la casa, Junyent pren el control i acaba comprant la casa a la seva sogra Beneta, carregada de deutes. Els germans Valls van intentar recuperar la titularitat, i van mantenir alguns litigis amb en Junyent, pero finalment en Baltasar Junyent va poder reafirmar la seva propietat, sobretot gràcies a les inversions fetes del seu peculi a la casa. A partir d'aquest moment, es denominà la casa amb el cognom Junyent. Al 1606 van continuar els litigis entre els hereus Farreres i Baltasar Junyent. Aquest mor el 1608. L'hereu es Maurici Junyent, i l'hereu d'aquest, Maurici Junyent (II), que mor el 1692. És succeit pel seu primogènit Jaume, que mor dos anys després. El control passa als tutors dels fills. Es conserven inventaris de 1703 i de 1712, i d'altres de posteriors. El nou hereu Josep Junyent es casa el 1713, i el seu fill Josep heredarà la casa. Aquest casà amb els Junyent de Camps. El nou hereu, Joan Junyent Junyent mor el 1832. La casa passa al nebot, Sebastià Junyent, casat amb una filla de l'amo de can Dalmau. D'altra banda, el 1853 Esperança Junyent es casa amb Urbici Selga Miralles. El fill de Sebastià, Francesc Junyent Dalmau hereta la finca. A finals del segle XIX la casa passa per un moment crític; els Junyent estaven endeutats i empenyoren la finca. Tot i està a punt de perdre-la, Francesc torna el prèstec i no perd la heretat. Francesc mor el 1917 i nomena hereu al seu promogènit Indaleci. A un altre fill, Francesc, li deixa la casa on vivia, Cal Per Força o Cal Nel·lo (fitxa 73), ubicada a la mateixa finca. Indaleci aixeca la hipoteca i el seu fill Francesc el successeix com a propietari i hereu. Francesc va fer la guerra amb el bàndol republicà i retornà a la finca, pero obligat a fer el servei militar a posteriori, les seves germanes s'enfontaren a una posguerra amb moltes dificultats. Morí el 1957. Els seus hereus mantenen la propietat de la finca. Actualment s'ha reconvertit en allotjament rural. Les tines van funcionar fins els anys seixanta del segle XX, aproximadament. Cada tina corresponia a un parcer. Per a més informació de les famílies que han habitat el mas, vegeu MOLINS (2020: 138-145). | 41.7167100,1.7175900 | 393323 | 4619118 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88569-foto-08178-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | No hem pogut accedir dins el clos (la descripció es la del PEP 1993).Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 40), amb el nom de El Junyent. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 38), amb el mateix nom.Tot i que les estructures actuals de la casa es remunten al segle XVIII, l'origen del mas es medieval. A l'entorn immediat s'hi observen uns grans blocs de roca de conglomerat i una immensa alzina centenària (fitxa 162), elements que donen empremta a l'indret. La casa s'assenta sobre una codina elevada i la roca aflora en algun costat. També hi ha una bassa. L'entorn proper és força planer, amb diversos conreus.Va ser una masia important, ampliada en diverses etapes, sobretot a partir del segle XVIII. Destaca el conjunt de tines, admirablement conservades. Les de la part dreta son més altes i tenen la inscripció FJ 1945 al frontó.A l'entorn hi ha diversos corrons.La casa presenta un seguit de llindes amb inscripcions i dates gravades:- Llinda de la porta de migdia del cos adossat: L745 (les dues primeres xifres estan escrites d'una manera estranya, però interpretem que cal llegir 1745)- Llinda de la façana de migdia (avui interior ) del cos principal: 1728. Formava part de l'antiga façana exterior.- Llindes interiors del primer pis: 1787 i SEBASTIÀN JUÑEN AÑO 1856- Llinda interior a la planta baixa: 1859- Inscripció sobre una biga de fusta que fa de llinda al portal d'entrada de la lliça (es un llarg text molt difícil de llegir): [...J 18[?]A la casa es conserva una premsa, un dipòsit per guardar l'oli i documentació històrica. També un arbre genealògic dels Junyent.El mas te un ús residencial, i a més, de turisme rural, ja que una part està adaptada com a residència-casa de pagès des de 1994, amb capacitat per a 7 persones (caps de setmana i estius, amb degustació gastronòmica). A l'any 2018 o 2019 van obrir un nou espai de lleure, l'Espai Era.La foto 1 es de 1993 (correspon a PEP 1993) | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88573 | Casa dels masovers de can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-masovers-de-can-servitge | XIX | Casa de pagès de grans dimensions de planta rectangular i amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa més dos pisos. A la part posterior té dos cossos petits adossats, d'una sola planta, a cada costat, i un garatge més modern a la banda de llevant. A la banda de ponent també hi ha cossos afegits. L'edifici esta concebut per ésser vist frontalment. La façana principal segueix un estil decoratiu, d'inspiració 'atlàntica', diferent del tradicional en construccions rurals. Segueix un esquema simètric en la disposició de finestres i balcons. Sobre la façana blanca, els elements decoratius juguen amb el maó vermell, la fusta i les baranes de ferro. A la planta baixa hi ha dos portals emmarcats en maó, amb una doble porta de fusta i vidre. Estan emplaçats a migdia (una mica al SE). Al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres (amb els ampits de maó vermell) i al segon pis quatre grans obertures amb arcada. Pel que fa a la façana posterior, només hi ha dues petites obertures rectangulars, simètriques, per planta (2 a la primera i 2 a la segona), 3 d'elles emmarcades amb maó. Aquí la planta baixa està sota terra. Les parets són fetes de maçoneria i les tres principals estan arrebossades de blanc, deixant a la vista els carreus de les cantoneres. | 08178-80 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme. | Aquesta era la casa on vivien els masovers de can Servitge | 41.7144000,1.7617600 | 396994 | 4618808 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88573-foto-08178-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88573-foto-08178-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 52). Casa de Pagès adaptada com a segona residencia. La casa s' aixeca a pocs metres al NO de can Servitge, a l'altra banda de l'antic camí, que passava per la banda nord de can Servitge. A la part central de la façana hi ha un Sant Crist gravat en llautó i, a sota, un carreu amb la inscripció d'un any: 1882 (PEP 1993). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88578 | Cal Fontfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontfiguera | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 177-178 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per la casa, un cobert i una nau moderna adossada a la casa. La casa ha estat bastant reformada externament. Gairebé s'hi han adossat dependències a tots els costats. El nucli central és de planta rectangular i presenta coberta a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana (partida per un mínim desnivell del sostre). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. A l'angle NO hi ha situada la nau corresponent a una granja, construïda amb totxo, que ocupa tot el sector posterior de la casa. La resta de dependències són cossos menors. A la dreta hi ha un cos afegit d'una planta i a una sola vessant, amb us de garatge. Fins i tot a la façana principal, a migdia, s'hi ha adossat un cos baix amb una terrat, que constitueix un porxo que aixopluga l'actual porta d'entrada, a l'esquerra, al capdamunt de 8 graons de totxo, i un altre espai obert a la seva dreta. Aquest cos adossat a la façana ocupa la crugia esquerra de la mateixa. A la crugia dreta hi ha un antic portal (la porta principal antiga, tal vegada), rectangular, amb una llinda (amb la data 1794) i brancals de pedra. Actualment la façana és arrebossada amb ciment, d'un color ocre. Les finestres són disposades força regularment. Només alguna conserva un ampit de pedra. A la part de migdia, a l'altre banda del camí d'accés a la casa, s'aixeca un cobert modern construït sobre la base de l'antiga pallissa. Al NE de la casa encara s'observen les restes d'un edifici rectangular que aixoplugava una tirada de set tines, i que estava separat de la casa per un estret corredor. Es conserva la paret exterior de l'antic edifici, que dona als camps. La construcció estava formada per diversos cossos adossats que s'allargaven a l'extrem de llevant del mas. Separada d'aquestes, hi havia la tina de l'amo, que era la més gran, que es conserva adossada a la façana posterior de la casa. Presenta una interessant rampa per accedir a la part superior. | 08178-85 | Massana. Camps de Fontfiguera. Sud del terme. | Font Figuera ha estat sempre una masoveria del mas Massana, a càrrec de masovers, construïda modernament. La data de 1794 gravada indica que la casa fou construïda a finals del segle XVIII. Però la casa va tenir un precedent: Can Gener, una casa propera, no localitzada. Els homes del mas Gener de Novelles de vegades s'anomenaven de Font Figuera, el que ens porta a pensar que aquell mas es podria trobar a la zona on ara s'aixeca la casa de Font Figuera. Molins (2020: 177-178) ens documenta els ocupants de can Gener, al segle XIV. L'esment més antic es de 1318, quan Pere Gener de Font Figuera va avalar un deute. El 1343 es documenten Mateu de Font Figuera i la seva muller Guilleuma. El 1463 el mas Gener encara estava habitat, però després el territori es despobla i no tenim més notícies de la casa ni dels seus habitants, però el topònim es manté viu i el 1575 l'amo del mas Enveja va cedir un bosc que limitava amb Font Figuera. Els primers masovers coneguts de Font Figuera són Joan Brunet i Rosa Tomàs, que hi eren el 1801. Posteriorment, coneixem els noms dels masovers posteriors (vegeu Molins, 2021: 177-178). A finals de desembre de 1909 l'amo Quirino Vila Massana va donar l'avís de comiat de la masoveria a Salvador Pujol i li va donar un any per desocupar la casa i la terra. Amb els diners que tenia estalviats el Salvador va comprar una casa a Manresa i un hort a la vora del riu, un terreny que després va ocupar l'empresa Pirelli. El 1910 hi havia nous masovers, Josep Torras Servitja i Mercè Sallés, de Castellfollit. El 1927 ocupava la masoveria la parella Joan Oliva i Josefa Oliva. El seu fill i hereu va ser el Melitó, nat el 1931. El Melitó i la Josepa van morir a Font Figuera i la vídua va marxar cap el 2014. Els Oliva van ser els darrers masovers i llavors els Massana va fer algunes obres a la casa (ensorrant la tirada de 7 tines adossades) i hi va posar llogaters. Els actuals van entrar el 2019. Les tines del mas s'utilitzaren fins els anys setanta del segle XX. Cada parcer tenia la seva tina. També hi havia la tina de l'amo, que havia de fer-se ell mateix el vi de la part que li corresponia de la collita. Cada tina era coneguda amb el nom que la identificava més clarament: tina xica, tina gran, tina de l'amo, i les tines dels parcers. | 41.6994500,1.7129200 | 392906 | 4617208 | 1794 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88578-foto-08178-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 34), amb el nom de Fontfiguera. Segons Molins (2020:177), Mas Font Figuera. Al PEP 1993, citat com Cal Font Figueres.Masoveria del segle XVIII, amb significatives modificacions modernes que han alterat la morfologia original. Conserva una inscripció gravada en una llinda de la porta de la façana sud amb l'any 1794, sota una creu gravada. La casa ha estat molt modificada de dintre i de fora i el sol vestigi antic és el portal esmentat amb la data 1794 a la llinda. Adossades a la casa hi havia hagut un regle de set tines, actualment ensorrades, i una tina més gran, segurament per les parts de l'amo, adossada a la casa. Aquest conjunt de tines i tinois tenien especial interès. Les tines foren enderrocades per la propietat a mitjans de la dècada de 2010. El PEP 1993 incloïa una descripció de les tines, que es conservaven íntegres però que ja estaven llavors en un estat precari. La construcció estava formada per cossos adossats de diferents dimensions, la major part amb coberta a una vessant. Dues de les cobertes s'ajuntaven formant una doble vessant. En total eren set tines adossades. Una altra tina es trobava en el cobert de migdia. També existeixen tinois. Antigament hi havia una altra tina on ara hi ha la pallissa. La casa s'ubica al costat del camí de Rajadell a Castellfollit, en una zona força muntanyosa. Per arribar-hi cal sortir de Rajadell en direcció a Castellfollit del Boix i Can Junyent i arribar a can Massana. El mas està a uns 2 Km al SO de can Massana. Actualment té us residencial i també funciona com a granja. Conreus a prop.La font de Cal Fontfiguera, que es trobava prop de la casa , al camí de Servitge a Castellfullit, al costat del Torrent de l'Infern, prop del trencall que puja en direcció can Massana, va desapareixer fa pocs anys. Aquest font abastava d'aigua la casa, fins que va ser colgada i inutilitzada quan es va fer el nou camí d'accés en direcció a can Massana des del camí de Castellfollit, i que passa per Cal Fontfiguera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88581 | Arada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada | XX | Arada complerta, amb el mànec i la rella, instal·lada amb caràcter ornamental sota la porta o arc cobert que dona a la plaça de l'església desde el carrer del Mestre Ramon Planes, a mà dreta, en una gran ornacina definida per un arc adovellat. La instal·lació està presidida per un escut de rajadell, de metall. A la part baixa, tocant el paviment del carrer, s'hi ha col·locat una tanca vella de fusta. | 08178-88 | Carrer Mestre Ramon Planes. Nucli de Rajadell. | 41.7284600,1.7062700 | 392401 | 4620437 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88581-foto-08178-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88586 | Molí de Dalt o Molí de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-moli-de-loli | Informació oral: Iscle Font (1999) | XVIII-XX | Gran casa de pagès amb l'entorn enjardinat. Es tracta d'una construcció de grans dimensions, en comparació a la resta de cases del barri. Consta de planta baixa més tres pisos. És de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carerer perpendicular a la façana, orientada a migdia. El ràfec sobresurt notablement. Les parets són a pedra vista, irregular. De la construcció del segle XVIII no se'n conserva gairebé res; només algun tram de paret a la part posterior de la casa. La resta és obra del segle XIX, amb reformes interiors importants. Les façanes presenten finestres i balcons abundants, completament moderns. L'entrada a la casa es senzilla, amb brancals i dovelles de pedra, amb un arc rebaixat. Està centrada a la façana, però lleugerament situada a ponent. La planta primera presenta un balcó sobre l'entrada. La planta baixa i pis presenten finestres rectangulars a banda i banda de diversa mida. La segona planta està definida a la façana per un balcó-galeria amb tres finestres, que conecta amb una galeria coberta a la façana de llevant amb arc de mig punt i sostre a una sola vessant, que de fet constitueix un cos adossat. La tercera planta presenta una gran obertura amb balcó, amb dues fenestres estretes a cada costat. | 08178-93 | Barri dels Molins. Plaça del Molí, 2 (o Carrer escoles, 2) | El 1772 Ramon Font, que aleshores regentava el Molí de Baix, escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Moli de Dalt i de la Fassina. És possible que l'escriptura fos un reconeixement d'una situació de fet que ja venia d'alguns anys enrere. Aleshores, i durant força temps, la casa s'anomenava molí del Terrer. Hi havia una premsa i un molí d'oli. Diverses inscripcions en piques d'oli indiquen dates de finals del segle XVIII, època en que es devia bastir bona part de l'edifici. El 1851 (segons la llinda de la porta) es dugué a terme una ampliació molt important, sobretot cap a la banda de la façana principal, que va deixar la casa gairebé en les dimensions actuals. El 1975 s'hi afegí un últim pis. El Molí de Dalt va ser la segona casa de Rajadell i de les rodalies (després de l'actual botiga de l'Estació) que va tenir aigua corrent. La família tenia el dret reconegut de prendre aigua de la bassa del Molí de Baix. L'immoble segueix pertanyent a la família Font, una família arribada d'Occitània al segle XVI | 41.7302300,1.7077900 | 392530 | 4620631 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | També fou coneguda com Can Serra, i actualment, can Fuster. Casa alineada al peu del camí ral, d'important significació històrica en el barrí dels Molins. Hi aixoplugava una premsa i un molí d'oli. El molí es conserva de forma molt fragmentària. La premsa, de gran valor, es conserva en molt bon estat a la part posterior de la casa, amb tots els elements, instal·lada a la mateixa roca. Es conserven quatre fragments de la pedra del trull, així com un gran cup de pedra. També hi ha inscripcions gravades en piques de molí amb les següents dates: 1788, 1778 i 17[?], i una altra a la llinda de la porta principal: PERA FONT 1851.Al darrera de la casa, on hi ha la premsa, hi ha diversos cobers adossats i altres dependències sota la roca. A la façana principal hi ha adossada una font moderna.A la casa es conserva documentació antiga de la família Font: un pergamí del segle XVII o XVIII referent a una finca de Castellfollit; una àpoca del 1709 en nom de Ramon Font, moliner de Rajadell; i un testament de Valentí Casajuana de 1818, entre d'altres . | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88587 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-7 | Informació oral: Iscle Font (1993) | XIX-XX | Casa de pagès de planta trapezoïdal, Presenta coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de pedra, amb façanes arrebossades i pintades de groc a la façana davantera i verd clar a la resta. La façana principal (amb el ràfec paral·lel al carener de la coberta) consta d'un gran portal amb arc escarser, una porta petita i un balcó. La façana lateral, a llevant, presenta moltes obertures, totes rectangulars. A la planta baixa s'hi han obert típics finestrals de fàbrica protegits amb reixes de ferro .La primera planta consta de tres balcons estrets. Es tracta d'una casa força gran, amb una planta baixa de dimensions amples que ha acollit diverses activitats industrials. A l'interior, la planta baixa consisteix en un gran espai diàfan, sostingut amb pilars i bigues de fusta. | 08178-94 | Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21 | El 1772 Ramon Font, moliner, legalitzava la compra dels terrenys de la Fassina i del Molí de Dalt. Segurament la construcció de l'edifici conegut posteriorment com 'la Fàbrica', adossat a la Fassina, és una mica posterior. La instal·lació de la Fassina va passar del seu emplaçament original a l'edifici de la Fabrica. Posteriorment s'abandona la fassina i s'obrí una fàbrica tèxtil. Aixó succeí poc després de l'arribada de l'electricitat al poble, l'any 1923. La fàbrica s'instal·la als baixos de la casa -que per aixì es coneix com La Fàbrica- per a la qual cosa s'hi obren grans finestrals. Hi treballaven 20 telers i, a la part posterior, la secció de filatura. Es fabricaven peces de cotó. El propietari era Lluís Vila Busquets, originari de Balsareny, un home molt religiós, que es casa amb Carmen Giuci, cubana. El 1936, uns mesos abans d'esclatar la Guerra civil, el matrimoni va marxar a Puerto Rico. En aquell moment la fàbrica deixa de funcionar i no se'n conserven vestigis materials. | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | L'edifici es troba situat entre la carretera, un camí i uns horts, prop de la riera de Rajadell. També coneguda com la Fabriqueta. El primer pis és residencial.. La nau de la planta baixa s'ha fet servir de magatzem i garatge. La part de darrera és utilitzada com a seu dels bastoners, amb entrada per la part posterior, que dona al carrer de les escoles. Aquest edifici estava adossat per la banda de ponent a un altre edifici industrial, la Fassina, de la que queden poques restes. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88591 | Can Gallifa o La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa-o-la-noguera | <p>GASOL, J. M. (1974). Caja de Ahorros de Manresa (1863-1973). Historia de una institución centenaria. Manresa . Pp . 279. Catàleg de Msies i Cases Rurals de Rajadell. 2014 Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XIX-XX | <p>Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu.</p> | 08178-98 | Monistrolet.. E. del terme. | <p>La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista 'Manso Noguera'). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic.</p> | 41.7252400,1.7668800 | 397437 | 4620005 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88591-foto-08178-98-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-20 | Ignasi Oms, Alexandre Soler i March i Marcel·lí Coquillat. | També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista. | 105|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88601 | Roca Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-sentinella | Informació oral: Joan Vidal | Bloc de pedra col·locat artificialment a l'extrem rocós d'un replà del turó, en un lloc estratègic, per la qual cosa podria haver estat utilitzat com talaia. La roca, apuntalada artificialment per un cantó amb una altra de més petita, presenta l'aspecte d'una torxa. Es tracta d'un bloc de conglomerat, de forma més o menys cúbica, que amida 1,60 x 1,70 metres, i 0,70 de gruix. A la superfície superior semblen apreciar-se restes de cendra. | 08178-108 | Obaga del Forn | Segons la tradició oral, la roca s'anomenava Sentinella i la gent dels rodals l'utilitzava per enviar-se senyals de fum en cas de perill. No sembla que es tracti d'un element medieval, ja que les guàrdies medievals formaven una xarxa relacionada amb el castell i es comunicaven més aviat amb senyals acústics (toc de corneta). El nom de Sentinella s'acosta més a la tradició carlina. | 41.7265700,1.7090600 | 392630 | 4620223 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88601-foto-08178-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada a uns 300 metres de Rajadell, en direcció est, a la falda del turó que s'aixeca a l'altra banda del torrent de l'Enfitat. La situació de la roca és estratègica. Domina la vall de la riera de Rajadell. De la banda de llevant s'avista la punta de Sabata, Collbaix i les terres del pla de Bages. De la banda de ponent la visibilitat és més reduida. Segons Joan Vidal, aquest punt es comunicava d'una banda amb una torre a Collbaix i de l'altra amb una torre prop de cal Quius, per la banda de ponent.La foto 2 correspon al PEP 1993. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88602 | Làpida del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-cami-ral | XIX | Monòlit amb una làpida funerària, de pedra sorrenca, fet d'una sola peça, que recorda la forma d'un obelisc, de forma prismàtica (rectangular) amb un pinacle en forma de frontó a l'extrem superior, i amb una base més ampla on es fonamenta. Les mides són: 0,67 metres d'amplada per 0,29 de gruix a la base i 2,30 metres d'alçada. La cara que dóna al camí té esculpida una creu llatina a la part superior, dins una fornícula rebaixada, i, al centre, la inscripció següent: EN ESTE LUGAR A 15 Sbre DE 1879 FALLECIÓ RAMON CARRERAS DE UNA CAIDA DE CABALLO ERA NATURAL DE CASTELLFOLLIT SE DIRIGIA A MANRESA. A la part inferior, hi ha gravat un rectangle amb una creu de santa eulàlia (en forma d'X). | 08178-109 | Plans del Perich. NO del terme. | El text de la inscripció és prou explícit:: documenta l'accident mortal de cavall que sofrí el 15 de setembre de 1879 un tal Ramon Carreras de Castellfollit, quan es dirigia pel Camí ral a Manresa. L'existència d'aquesta làpida demostra que, almenys al segle XIX, el Camí ral seguia aquest itinerari. | 41.7373100,1.6884500 | 390934 | 4621442 | 1879 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88602-foto-08178-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88602-foto-08178-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | El monument es troba a uns 300 metres de la carretera, en un promontori, en el mateix Camí Ral (de qui documenta perfectament el pas al segle XIX), en el tram que surt en direcció oest de la carretera, just abans d'entrar al pujant que condueix al barri de les Casetes. A un nivellinferior passa la riera, i molt a propo, hi ha la Font de Clot del Perich.. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88605 | Cal Pep de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-de-la-costa | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 49-51 | XIX-XX | Gran casa que presenta planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos més, amb una gran façana de pedra vista molt remodelada modernament, ampliada i eixamplada pels costats (a la part posterior), però no en alt (originàriament ja era de PB + 3). La coberta del cos principal es a doble vessant, amb la carena perpendicular a la façana. La façana està composada per finestres amb grans brancals de pedra polida, igual que la porta principal, de forma rectangular. | 08178-112 | Nucli antic de Rajadell | La inscripció de la llinda de la porta d'entrada, Pera Muncunyll 1862, ens indica l'any en que va fer la casa. Era un paleta d'Aguilar. Cal emmarcar-la en la urbanització de l'entorn del castell que va impulsar el senyor del castell al segle XIX, en la seva darrera etapa. L'any 1857 el senyor va establir una parcel·la de 40x60 pams a la Costa Vella, mes un hort, a Pere Moncunill, a canvi d'un cens anual. Possiblement el mateix Moncunill va construir la casa. El 1863 (estan encara la casa en construcció) l'ajuntament va llogar el segon i tercer pis de la casa per allotjar-hi l'escola de nens i l'habitatge del mestre, Joan Tort. El 1864 Moncunill s'endeutà per acabar la casa. Moncunill mor el 1865 i hereta la seva filla Maria Josepa. El 1890 el Dr. Ramon Vendrell Casas, molts anys metge del poble, compra la casa i hi instal·la la consulta. Se li deia la Casa del Metge (Antigua casa medico). El 1892 aconsegueix desllogar l'escola, que es trasllada a cal Mingo, al carrer Major. En aquests anys tant la hereva Moncunill com el Dr. Vendrell havien litigat amb l'ajuntament reclamant lloguers endarrerits. Vendrell va morir el 1913 i va heretar la casa la seva vídua..Aquesta va morir el 1934, i va heretar la minyona, Adela Bernades, que va declarar que era neboda seva. Posteriorment, el 1956, el Sr. Josep Calvet Font, pagés (que era llogater de la casa des de 1921) la va comprar. Hi ha una versió que diu que la va comprar a la minyona del Dr. Vendrell. Es pel sr. Josep Calvet que la casa te el sobrenom de cal Pep de la Costa. Per a mes informació sobre la familia propietària, vegeu Molins (2020: 49-51) | 41.7290800,1.7071000 | 392471 | 4620505 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88605-foto-08178-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88605-foto-08178-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es situa a llevant del Nucli Antic, sota la plaça de l'Església, i a continuació de cal Selga (fitxa 379), a la vessant del turó abans d'arribar al torrent de l'Enfitat. S'hi accedeix per un trencall a l'esquerra pujant per la carretera que procedeix del Barri dels Molins que mena al nucli antic per la part del cementiri. La porta principal presenta, a la llinda, la inscripció Pera Muncunyll 1862 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88612 | Casa Torras Aymeric (i Cal Carter) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torras-aymeric-i-cal-carter | PEP 1993 (Jordi Piñero) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 71-75 | XIX-XX | Edifici residencial que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes, orientat a ponent, amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es senzilla i no està centrada, amb un balcó just a sobre. Te brancals de pedra i una llinda en forma d'arc rebaixat. Algunes finestres llueixen grans brancals de pedra. Adossada a llevant d'aquest edifici, hi ha altre habitatge (la num. 1 de la Pujada del Castell) que presenta planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. El parament es més irregular. Estructuralment, es tracta del mateix edifici que la Torras Aymeric. Aquesta façana exhibeix una petita porta amb una inscripció | 08178-119 | Nucli antic. Plaça de l'Era, 2 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es va urbanitzar l'actual Plaça de l'Era i el carrer major, ocupant la resta de l'estret altiplà definit entre les rieres del Daurell i l'Enfitat. La Casa Eimeric o Torras Aymeric és una gran casa que havia estat propietat, segons Ernest Molins, d'un Torres de Barcelona (Can Gai), relacionat amb uns Aymeric que no serien els Aymeric de Manresa. Per tant, la casa no tindria relació amb l'antiga família nobiliària manresana Aymerich, que senyorejava Monistrolet, Vallhonesta i Vallformosa, i després Rajadell (com s'havia cregut). Els Eimeric de Manresa van ser senyors de Rajadell i propietaris del castell quan a finals del segle XVI Eimeric de Manresa es casa amb Guiomar de Cruïlles, hereva dels Rajadell i del Castell. Estructuralment, la Casa Torres Aymerich (Can Josepó) està molt imbricada amb la casa del costat, can Seranell. Tenen l'origen en una sola casa i en un sol establiment. Molins (2020:73-75) descriu la casa Torras Aymerich sota la denominació Can Josepó. El seu origen rau el l'establiment que la senyora del castell va fer el 1825 a Isidre Parcerisses Garriga, d'una parcel·la de 12 x 12 canes, al costat de la casa de Jaume Sabater (Cal Valentines). Amb un nou establiment fet el 1830 va ampliar la casa i va fer una tina. Isidre mor el 1854 i el seu hereu fou Josep Parcerisas Serra. La casa es deia ca l'Isidre del Postilló, i al 1867 cal Postilló i també Ca la Coixa. Però s'imposà el nom de Josepó, el nom de l'amo, Josep Parcerissas. Va fer hereu a la seva pubilla Narcisa, casada el 1907 amb Antoni Ribalta. No van tenir descendència. Ribalta va morir el 1935, i després de la guerra trobem a la casa la segona dona de Ribalta Teresa Calvet, alies la Josepona. Aquesta mor el 1955, sense descendència viva. No sabem qui es va quedar la casa però als anys 60 la va comprar Joan Aymerich Baratau, de Barcelona, conjuntament amb la seva filla Núria i el gendre Joaquim Torras Queralt, que la van heretar el 1968 a la mort de Joan Aymerich. Els nous propietaris hi van fer obres, que eren molt necessàries després d'anys d'abandonament, i van posar a la façana el rètol que es pot veure ara: can Torras Aymerich. Durant un temps els baixos els va tenir el veí de cal Valentines, on va obrir una botigueta, l'única que hi havia en aquell temps al nucli, en què es venia de tot. Molins (2020:71-73) descriu la casa Cal Saranell (o Sarahuell o Saravell). Es el nom de la casa que correspon a la parcel·la de 38x47 pams comprada per l'Isidre Parcerisas Garriga, amb el seu germà Josep, segons l'establiment fet per la senyora del castell el 1825. Es deu tractar del mateix establiment amb el que el mateix any l'Isidre comprà cal Josepó. El fet es que Isidre i Josep es van barallar i es van partir la casa per la meitat. La partició es va fer davant notari el 1828. L'Isidre es quedaria la part de ponent (desprès Cal Seranell) i el Josep la de llevant (després cal Josepó). La partició de la casa ja era un fet des d'un temps abans, perquè la porta que dona a la pujada del castell té la llinda gravada amb la inscripció CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826. Aquest Parcerisses era el germà de l'Isidre. Josep Parcerisas Garriga estava casat amb Maria Anna Selga Torras, filla del teixidor Josep Selga. L'hereu Josep Parcerisas Selga va empenyorar part de la casa (1854). El 1857 amplia la casa comprant un nou terreny contigu al senyor. Mor el 1880. El seu hereu es Josep Parcerisas Figuera, però no sabem perquè, la casa passa a mans de Joan Carné. El 1936 hi vivía Anton Barbra, llogater, que era el carter del poble (ara la cas es diu Cal carter però també cal Ton i Ca l'Esperançona). A l'entorn de 1970 compra la casa Pere Escarrà, que va fer obres de millora. Com podem veure, les dues cases, Cal Josepó i Cal Seranell, eren en origen propietats de dos germans Parcerisses. Una inscripció que fa referència a Josep Parcerisses (1826), com ja hem dit, ens ho confirma (a Cal Seranell). Molt a prop, una llinda de la porta la casa num. 4 (Cal Gili) del carrer Mestre Ramon Planes també presenta una altra inscripció relacionada amb uns Parcerisses: any 1830 casa de Pere Parsarisas. Hi ha un mas Parcerisses a Rajadell, al Racó, al SE del terme. | 41.7295900,1.7067800 | 392445 | 4620562 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88612-foto-08178-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88612-foto-08178-119-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F..Xavier Menéndez | Cal Josepó, segons Molins (2020). Adossada a Cal Josepó, hi ha Cal Seranell o Cal Carter, que en origen les dues eren una sola casa, que després es van segregar. Aquí descriurem les dues cases. Casa ubicada al nord de la plaça de l'Era, disposada, junta amb la num. 1 (Cal Seranel o Cal Carter), a prop del mur de migdia del castell. La casa num. 2, la Casa Eimeric o Torras Aymeric, és un edifici de dimensions una mica més àmplies que la resta. L'habitage repeteix el model de les masies, però adaptada a un entorn urbà. Es l'exemple d'una vivenda d'un estatus social superior a la resta d'habitatges del nucli antic. Aquesta vivenda està descrita a la fitxa de conjunt Cases de la Plaça de l'Era (fitxa 184), però en el Catàleg municipal de bens a protegir (2014) gaudeix de fitxa pròpia (num. 18) i protecció com a BCIL.i amb AEA (Area d'Expectativa Arqueològica), amb el nom Torras Aymerich. Per aixó li hem et fitxa apart.La façana lateral de l'immoble (que correspon a la Pujada del castell num 1) (i que correspon a l'altra casa, Cal Carter o cal Seranell) presenta una porta amb una llinda amb la següents inscripció gravada dins una sanefa: 'CASSA DE JOSEPH PARCERISAS ANI 1826'Davant de la casa, al carrer, hi ha una gran pica cúbica de pedra arranjada com a jardineraLa plaça de l'Era és l'espai que fa de baga i de contacte entre els dos sectors del nucli antic: el situat al nord, el més antic, definit per la plaça de l'Església, entre el Castell i l'Església parroquial, i el situat al sud, en l'estret altiplà definit pel carrer Major i més enllà pel carrer del Pla. La Plaça de l'Era està limitada pel sud per l'entrada al carrer Major i al nord pel carrer Mestre Ramon Planes, que mena a la plaça de l'Església. La gent del poble portava la seva collita de blat i ordi a aquesta plaça per treure'n el gra (per això se'n diu de l'Era). A la plaça de l'Era hi va haver una de les primeres fonts públiques de Rajadell (1922). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88614 | Molí d'Oli del Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-mas-bosc | XIX-XX | Molí d'oli sencer, molt ben conservat, que es troba a un celler del Mas Bosc (fitxa 19). Aquests trull, que funcionava per tracció animal, conserva la pica o base de pedra, el rotlló (la mola rotatòria), l'arbre i la perxa. | 08178-121 | Mas Bosch. Monistrolet. NE. del terme | A la posguerra havia funcionat | 41.7305000,1.7439500 | 395538 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88614-foto-08178-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica a un celler de la casa, al costat esquerra de la façana principal, al mig de l'estança. Hi ha diveres tines i bocois de vi al lloc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88617 | Molí d'Oli de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-la-cooperativa | El de Rajadell: un dels pocs molins menestrals que queden. Regió 7. 5/03/1981 | XX | Molí d'oli tradicional o trull. L'edifici és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Té planta baixa i golfes. Les parets són de maçoneria de pedra irregular, molt senzilles. L'edifici té obertures només a la façana davantera, emmarcades amb maó: una porta amb arc rebaixat i cinc finestres. L'edifici acull les instal·lacions d'un trull tradicional, amb els elements següents: - Un molí o trull amb dues moles. L'original era d'una sola mola, mogut mitjançant una mula. L'any 1952 s'hi van fer reformes i aleshores segurament s'hi acoblà la segona mola i s'hi instal·là un motor. El funcionament del molí, però, és el mateix. - Una batedora aproximadament dels anys 50 del segle XX. - Una premsa. Originàriament funcionava amb una bomba de pistons. Posteriorment s'hi adaptà una bomba hidràulica d'oli, que funciona amb un èmbol o pistó. - Dues fosses on es filtra l'oli i l'infern (dipòsit on es guarda l'oli de menor qualitat, de la segona premsada). - Filtre. Màquina moderna que filtra mitjançant paper . A mitjans dels anys 10 del segle XXI es renovà la maquinària. | 08178-124 | Barri dels Molins. Carrer Escoles Velles, 3 | L'origen del molí es deu a una agrupació dels pagesos. Primer construïren un magatzem, al barri de l'Estació (la nau de llevant, que fou farmácia fins 2019; veure fitxa 126), a la dècada de 1910. Més tard, els anys 1922-23, aixecaren el molí d'oli. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a altres llocs, van comprar una premsa de corró, que primer funcionava amb força animal. Posteriorment va ser substituïda per una premsa hidràulica, Amb el temps s'hi introduiren dos corrons de tracció elèctrica per poder moldre més ràpid. Aproximadament s'obtenia el 20% del pes de les olives en oli (per tant, de 100 kg d'olives s'obtenien 20 litres d'oli). Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d'un jornal als treballadors. Després de la guerra les propietats del sindicat de pagesos van passar a les Hermandades Sindicales i posteriorment a les Cambres Agràries. A meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX els interessats (els mateixos socis de les Cambres Agràries) optaren per formar una cooperativa amb l'objectiu de salvaguardar el seu patrimoni i poder continuar explotant el molí. L'any 1956 una forta glaçada va matar les oliveres i és des de llavors que el molí compra olives fora del municipi per poder donar servei als seus clients. | 41.7302000,1.7080500 | 392552 | 4620628 | 1923 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88617-foto-08178-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica al costat del molí de Dalt (fitxa 93).Actualment, el molí funciona amb tota normalitat durant els mesos d'elaboració de l'oli (gener i febrer), ja que la collita d'olives té lloc al desembre. El tipus d'oli que es produeix és oli d'oliva verge extra i el mateix amb extracció en fred. El molí ofereix visites guiades per grups on s'explica el seu funcionament (visites concertades)..Els dissabtes de gener i febrer s'obre el molí al públic per vendre l'oli d'oliva verge de la primera premsada en fred. La producció mitjana anual, a finals del segle XX, era d'unes 20 tones d'olives. Les olives procedeixen de Rajadell i dels pobles veïns (Castellfollit, Fals, Fonollosa, Sant Joan, etc) i també se'n compren a fora.Hi ha un seguit d'inscripcions o llegendes a les instal·lacions:- A la batedora: JOSE BLANCO (de Reus).- A la premsa: RICARDO SEGARRA (de Borges).El procés de treball del molí és pràcticament el tradicional. Aquest procés és el següent: les olives s'aboquen al molí des de les golfes mitjançant una tramuja (de fusta; element també anomenat gronsa o tolva). La pasta resultant s'introdueix a la batedora, que la remena. La finalitat de la batedora és escalfar la pasta, que ha d'adquirir una temperatura ideal entre 40 i 45 graus per tal que, en ser premsada, rendeixi al màxim. La pasta, quasi líquida, s'encabeix en cabassos d'espart (que aquí s'anomenen cofins i en altres indrets esportins). Els cofins es sobreposen l'un a l'altre tot formant un paller que, arrossegat per unes vagonetes sobre carrils, va a la premsa. L'oli que surt de la premsa es condueix mitjançant un canal cap a les fosses. La pasta que queda es torna a premsar i dóna lloc a un oli més àcid, que es diposita a l'infern. L'oli de les fosses es filtra a la manera tradicional: s'hi aboca aigua calenta, que arrossega les partícules al fons del dipòsit. Llavors es transfereix als bidons. L'última pel·lícula d'oli ha de ser retirada pacientment amb un embut. A les botes, l'oli es deixa reposar quatre o cinc dies perquè sedimenti, amb la qual cosa, segons el sistema tradicional, el procés es dóna per acabat. Actualment, per tal d'oferir un oli totalment net, es bomba a un dipòsit de les golfes i es filtra amb una màquina moderna.És un dels pocs molins d'oli tradicional que continua treballant a Catalunya. El procés de treball pràcticament no ha variat i es pot veure en viu, fet de gran interès. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88620 | Ca l'Isclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisclet | Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La façana, encarada a migdia, presenta a la planta baixa dues portes d'entrada i tres finestres, distribuides simètricament. El primer pis està definit per un balcó corregut central amb dues sortides, amb dues finestres que sobresurten de la façana a banda i banda. La façana està rematada amb un frontó semicircular que amaga la coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal. Al costat oest s'hi adossa una mena de torre, amb coberta a quatre vessants. Presenta dos pisos, amb una porta independent a nivell de carrer, i una terrassa en forma de galeria coberta. La paret més ponetina de la torre llueix un interessant plafó de trencadís amb vidriat blau, de caire decoratiu. A la façana oest de l'edifici una galeria de finestres enllaça la torre amb la balconada de la planta primera. | 08178-127 | Barri de l'Estació. C/ L'Estació, 25 | La casa -com l'antiga fàbrica de galetes, al costat de la casa, enderrocada a principis del segle XXI, i les naus industrials del carrer de l'Estació (fitxa 126)- pertanyien a la família Serra. La casa, llavors coneguda com Can Serra. hostatjava la botiga del poble. S'hi venia carn pero també estris diversos . Posteriorment la botiga fou llogada per fer-ne una botaferreria, que regentava un tal Isclet, diminutiu que ha donat nom a l'actual restaurant. La botiga també va ser coneguda com el Tilano, pel nom d'un altres dels propietaris que va tenir, Atilano Älvarez. Ca l'Isclet era una botiga amb ramat propi, que pasturava a la riera, i també tenien porcs, que mataven ells mateixos. A part de la carn, a la botiga es venien estris diversos, com pinsos, porrons, setrills, cassoles o espardenyes. També havia fet una mica les funcions de bar de l'Estació. El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. L'arbre es va eliminar el 2018. | 41.7323400,1.6989500 | 391799 | 4620877 | 1927 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-21 | També es pot denominar Can Serra o Ca la Seca. L'actual restaurant es denomina l'Isclet per que l'anterior llogater, que regentava una botaferria, es deia Isclet. La casa s'ubica just davant l'Estació (Fitxa 2) i la carretera. Es l'antiga residència dels Serra, els propietaris de la fàbrica de galetes, que estava en aquesta finca, darrera la casa, i que va ser enderrocada a principis del segle XXI. Actualment l'edifici està llogat, i funciona com a bar restaurant. L'interior del restaurant (planta baixa) presenta pilastres de totxo i sostre de bigues de fusta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88628 | Tomba del Casalot d'en Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-casalot-den-joan-mestre | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA, A; GALOBART, J (1984). 'Tomba del Casalot d'en Joan Mestre'. Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 361 (amb foto) | Cista funerària infantil d'època medieval. Media 1,20 metres de llargada per 0,35 d'amplada i 0,40 de profunditat, i presentava una forma lleugerament trapezoidal. L'enterrament ja havia estat espoliat amb anterioritat a la seva descoberta. Per la seva tipologia s'ha associat aquesta tomba a un enterrament medieval. Les mostres superficials que han anat apareixent durant les tasques agrícoles fan pensar en la presència d'una necròpolis. | 08178-135 | El Racó | 41.7229200,1.7048300 | 392272 | 4619824 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Aquest jaciment fou donat a conèixer per Francesc Rafat, que el va excavar de forma no oficial, i se'n va publicar una ressenya a la Catalunya Romànica (1984).Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 55 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).Es troba situat a la part superior d'una carena, envoltada per camps conreats, al SO de cal Balart. Cal anar-hi pel camí que surt de Rajadell en direcció a cal Balart. Un cop deixat enrere aquest mas, cal seguir en direcció sud fins arribar a una carena. Allà hi ha una petita construcció en ruïna (el Casalot d'en Joan Mestre). La cista es troba a prop, al costat d'una fita que parteix les finques d'un camp d'ordi i uns ametllers. Es té noticia d'altres restes humanes i/o cistes en aquests rodals. Concretament en un camp de cereal menat per cal Balart, que es troba uns 500 m al sud del mas, en diverses vegades han aparegut restes en el moment de llaurar amb el tractor.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, no es va poder localitzar cap tomba.En el moment de confeccionar l'esmentat inventari (mapa) (2020) no hem pogut localitzar el jaciment, com tampoc les ruïnes esmentades del Casalot de can Mestre. Per tant, les coordenades UTM són aproximades. Les fotos 1 i 2 corresponen a la carta Arqueològica (IPAC Revisió 2010) (Fotos: Oscar Varas). La Foto 3 correspon a la foto publicada al Volum IX de la Catalunya Romànica, pag. 361 (Foto: Francesc Rafat). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88630 | Fons de retaules de l'Església Parroquial al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-retaules-de-lesglesia-parroquial-al-museu-comarcal-de-manresa | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. PP. 186-188. RAFAT, F (1981). Materials per la historia religiosa de Rajadell. Miscel·lania d'Estudis Bagencs. Núm. 1. Manresa . CEB. PP. 177-191. Web Museu Comarcal de Manresa on apareix el plafó ovalat http://museudemanresa.cat/barroc</p> | XVII-XVIII | <p>Quatre fragments o taules procedents de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, d'estil barroc, pertanyents a la Col·lecció de la Fundació Ars - Garriga Mir i dipositades al Museu Comarcal de Manresa. Tres pertanyen al retaule major que estava situat darrera l'altar de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, obra de l'escultor Joan Grau (Segle XVII; cap el 1646), on s'hi representa el martiri dels sants cordovesos Iscle i Victòria. MCM 4418 . Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada Mides: 147 x 82,5 x 5,1 cm. L'escena és formada per sis figures. Sant Iscle ocupa la posició central crucificat en una creu en forma d'aspa essent flagel·lat per quatre personatges. A la part inferior dreta hi ha Sta. Victòria. MCM 4419. Una peça de la predel·la dels mateix retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 44 x 88,5 x 4 cm. Representació de l'escena en que Sant Iscle i Santa Victòria es troben davant el jutge Dió. Els personatges són sis: el jutge assegut al tron, els dos sants i quatre personatges més. MCM 4420. Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 13,5 x 90,9 x 5,1 cm. Escena del martiri de Sta. Victòria on pateix mutilacions, mentre Sant Iscle és a la presó. L'escena està composta per diversos personatges i en la posició central hi apareix santa Victòria. En les peces 4418 i 4420 l'autor juga amb la policromia per tal de ressaltar els dos màrtirs. La 4418 estava craquel·lada a la part inferior i tenia despreniments de la capa pictòrica. La 4420 també estava craquel·lada. Ambdues estaven afectades per corcs. Les dues peces van ser restaurades pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat el 2003 La quarta peça, pertanyent a un altre retaule posterior, del segle XVIII, i atribuïble a Josep Sunyer Raurell, devia pertànyer al retaule del Roser de l'església parroquial de Rajadell. MCM 4456. Plafó ovalat de fusta daurada, de talla policromada, que representa l'Adoració dels Reis Les mides són 86 x 64,5 x 15 cm. A l'escena hi ha nou personatges: la Verge Maria, l'Infant Jesús, Sant Josep i els patges dels reis. També hi tenen presència el bou i la mula a l'esquerra. A la part superior hi la representació de l'estel. La peça presenta un domini notable de la perspectiva. El retaule va ser destruït parcialment durant la guerra Civil. En podem fer una descripció global gràcies a les fotografies conservades (J. Piñero PEP 1993). Constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. L'esquema de distribució del retaule era el següent: tres cossos centrals (d'esquerra a dreta, mirant de front: evangeli, carrer central i epístola) i dos cossos més, un a cada costat. De baix a dalt, el retaule es dividia en la predel·la, dos pisos centrals i l'àtic. La imatgeria del retaule combina episodis del martiri dels patrons (a la predel·la i als carrers centrals) amb altres motius religiosos. A la fornícula central hi havia representats els dos patrons: Sant Iscle i Santa Victòria. La duplicació de la fornícula és una solució original de l'autor, forçada per la doble advocació del retaule. A sobre hi havia una crucifixió amb sant Joan i la Verge. Als cossos extrems hi havia escultures exemptes de Sant Francesc i Sant Benet. La vida dels màrtirs era representada seguint un ordre de lectura d'avall cap amunt, a l'evangeli, i que continua de dalt cap a baix a l'epístola. La primera escena, doncs, era a la predel·la de l'evangeli, on els dos germans (Iscle i Victòria) són conduits davant el jutge acusats de no voler adorar els déus (MCM 4419). Al segon registre es representava la flagel·lació de Victòria mentre li turmenten els peus, alhora que el seu germà és assotat (MCM 4418). Al següent registre s'ordenava llençar els dos germans al riu Guadalquivir lligats amb una pedra de molí que miraculosament acaba surant (Col. Particular). En el següent registre Iscle i Victòria són lligats en una roda ardent, però la intervenció divina fa girar les flames contra els botxins (Col. Particular). A la següent escena es representava el tancament d'Iscle a la presó i la mutilació dels pits i la llengua a Victòria (MCM 4420). L'últim registre (a la predel·la de l'epístola) mostrava el desenllaç del martiri: Iscle espera de genolls que el botxí li talli el cap mentre Victoria mor per les sagetes que li llancen els soldats romans. El tallista hagué d'adaptar-se a les limitacions de l'espai (l'altar major de l'església), una mica estret. La composició segueix l'esquema definit en anteriors treballs del mateix autor, el manresà Joan Grau (com el retaule del Roser de Sant Pere Màrtir, de Manresa, o el de Sant Benet de Bages, però amb dimensions una mica més estretes i un cos menys).</p> | 08178-137 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>Obra de gran valor artístic del manresà Joan Grau. Joan Grau fou un dels millors tallistes catalans de la seva època (barroc català). Va treballar en el retaule de Rajadell entre 1646 i 1649, per 230 lliures. El present retaule, tot i que era un encàrrec menor, presenta trets originals, com ara la duplicitat de la fornícula central i d'alguns registres de sants. Es pot considerar un treball amb un cert grau d'inèrcia per part de l'autor, però amb un alt nivell d'ofici. Abans d'aquest retaule, l'església parroquial de Rajadell ja n'havia tingut un altre. Amb motiu de la destrucció de l'església al segle XV el senyor de Rajadell dóna a la Seu de Manresa 'les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...' A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser' 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades de l'encàrrec del retaule a Joan Grau el 1648 i dels treballs de confecció del mateix a l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. Segons el Carreras Candi (Gomis, 1916), a l'alta major de la parròquia s'hi veien les senyals de les bales que hi van entrar durant la celebració de l'ofici a la diada de Corpus de 1875, quan hi va haver un tiroteig entre els carlins i les tropes del Govern dins de Rajadell. En el marc de l'esclat antireligiós que va tenir lloc a l'inici de la guerra Civil, el 1936, l'obra va ésser desmuntada i, en part, cremada. Sortosament, disposem d'una fotografia feta uns minuts abans de la destrossa, i alguna altra d'anterior. Als anys seixanta del segle XX el rector del poble, Mossèn Cols, es vengué les parts que encara es conservaven del retaule per sufragar les obres de construcció d'una nova església a Rajadell. Segons Francesc Vilà, Director del Museu Comarcal de Manresa, del retaule i altres elements de l'església de Rajadell que encara es conservaven, se'n van fer dos lots anàlegs que van anar a mans de dos col·leccionistes manresans. Tres de les taules (i una altra d'un altre retaule posterior) van anar a parar a un col·leccionista de Manresa, Gabriel Garriga i Mir. Segons A. Clarena, cap els anys 90, G. Garriga va voler dipositar i exposar a la parroquial de Rajadell els seus fragments del retaule, comprats a Mossèn Cols als anys 60. El col·leccionista els va deixar en dipòsit a l'església parroquial però quan va veure que romanien a la Rectoria sense ser exposats, els reclamà i se'ls endugué. A l'any 2002, Garriga, mitjançant la seva Fundació Ars - Garriga Mir, els va dipositar provisionalment al Museu Comarcal de Manresa, juntament amb altres peces barroques, dipòsit que continua al Museu, pendent de formalització definitiva. El Museu exhibia aquestes peces (si mes no les dues més grans) a l'exposició permanent. Actualment (2020) romanen a les reserves del museu, atès que el centre està en obres. Respecte del segon lot de taules, també es tractava de 4 fragments del retaule i són propietat d'una altre col·leccionista de Manresa, que ha estat en converses amb el museu per a la seva venda, sense acord. El Museu disposa de fotografies. Es tracta de dos plafons grans, un plafó petit de la predel·la i un plafó ovalat (com el que té el museu, però en aquest cas es conserva amb tot el fustam que l'emmarcava, i que acaba donant la presència d'un plafó rectangular gran). Els fragments conservats del retaule, en les dues col·leccions, són les quatre escenes principals de l'evangeli i l'epístola, que representen el martiri dels sants.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Joan Grau i Josep Sunyer | Es tracta d'una col·lecció de titularitat privada d'accés públic, dipositada en un museu públic. Les fotos han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. Foto 1: Les taules MCM 4418 i 4420, exposades. Foto 2. La predel·la MCM 4419. Foto 3. El plafó ovalat MCM 4456 Hi ha un altre lot de taules del retaule major en mans d'un altre col·leccionista privat (vegeu història) | 96|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88632 | Làpida romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romana-de-sant-amanc | <p>FABRE, G; MAYER, M; RODa, I (1981). Epigrafia romana de la comarca del Bages. P. 233-234. Corpus Inscriptiones Latinarum. II 4484 + Add . P. XLVII. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. GUDIOL, J (1922 ). Memoria entradas Museu Vic . Vic . ALMAGRO; SERRA RAFOLS; COLOMINA S (1945 ). Carta Arqueològica de España. Barcelona, Mad r id . P . 172. DAURA, A; GALOBART, J (1981). CORBELLA , R . Gazeta de Vich, 12/9/1931 , núm. 3930 AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | II-IIIdC | <p>Placa funerària, de marbre blanc de gra gruixut, no motllurada, de 24 x 36,3 x 2,9 cms., amb inscripció. El num. d'inventari del Museu es MEV 6243. Està exposada. La inscripció diu el següent: D(is) M(anibus) HEVRESIDI MELODIAE ED OPSEQ (uentissimae) Segons Mayer i Roda, la traducció del text presenta problemes, de manera que ells proposen tres interpretacions: - Als Déus Manes, a Heuresis Melodia, lliberta molt obseqüent. (en el sentit d'obedient) - Als Déus Manes, a Heuresis i a Melodia, llibertes molt obseqüents. - Als Déus Manes. A Heuresis, lliberta molt obseqüent de Melodia. La primera és la més plausible. L'onomàstica és molt interessant. El nom de Heuresis, que cal relacionar amb el culte a la deesa Isis, només apareix una altra vegada a la Península (a la Bética). D'altra banda, el segon nom (Melodia) és desconegut fins i tot fora d'Hispania. Es tracta d'un nom format sobre un terme tècnic, que no apareix abans del segle IV, i que possiblement es refereix a les qualitats del personatge homenatjat. La peça podria formar part d'una pilastra d'un monument funerari (ja que es va trobar amb altres elements arquitectònics) ubicat a una necròpolis situada al camí romà i no lluny de la vil·la de cal Amanç. Cronologia: finals del segle II o dins el segle III (darrer quart S. II - primer quart S. III segons la fitxa del MEV)</p> | 08178-139 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | <p>Aquesta làpida és procedent del molí de can Viladés (fitxa 115), construït amb carreus originaris de la vil·la romana de Sant Amanç. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç. En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica la peça. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll; (vol. 4, dels en foli, doc. 8. ). La carta de Masdéu explica que Isidre Viladés, pagés de Can Amanç, volia construir un molí, i diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasión se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Posteriorment, el 1920 (1919 segons la fitxa MEV) , va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Segons Josep Gudiol (al Diari Pla de Bages, 1929), el propietari la va donar al Museu de Vic. Les altres dos 'piedras labradas' que van aparèixer, actualment desaparegudes, eren una mena de pedestal amb encaix, una columna de nou pams d'alçada amb un encaix on s'hi inseria la làpida de marbre, i un capìtell amb un encaix per a la columna. Segons Mirambell, totes les peces encaixaven. Piñero (1994) va ser qui primer va relacionar la lápida amb el jaciment de la vil·la de can Amanç, especulant en que la excavació per treure pedra fos a la vil·la romana, situada a uns 250 m. al NE del molí.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic). És una de les vuit inscripcions romanes trobades a la comarca de Bages. Cal remarcar la originalitat de l'onomàstica i el fet que no es tracta d'una troballa aïllada (com les altres set), sinó que es pot relacionar directament amb un jaciment arqueològic, la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i va apareixer l'any 1794 en el marc de la construcció del Molí de Can Viladés (fitxa 115). Es BCIN per que el Museu Episcopal de Vic està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons. La foto 1 ha estat cedida pel MEV. | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88633 | Pinacoteca de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-de-rajadell | XX-XXI | Col·lecció de 154 pintures que s'ha anat formant amb els tres primers premis del concurs de pintura ràpida que cada any s'organitzava a Rajadell. Els quadres, de diferents estils, representen imatges del poble. Entre els autors més coneguts hi ha representada obra de Besora, Vila Arimany, Sallent, Vila Closes, Rozas i Font Sellabona. | 08178-140 | Estació del Ferrocarril. Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació, num. 2 | La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i el museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». Es van anar exposant al museu les teles premiades en el tradicional Concurs de Pintura Ràpida que tenia lloc cada any per la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria (Festa Major de Rajadell), concurs que es celebrava des de l'any 1974, el segon cap de setmana del mes de novembre (Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou' i 'Concurs de Pintura Ràpida Infantil Venanci Vers'). Aquest concurs aplegava centenars de pintors (alguns dels quals molt reconeguts) que durant el matí de dissabte i diumenge pintaven imatges d'arreu del poble i del seu entorn, amb estils molt diversos. Els tres primers premis del concurs eren compensats econòmicament i els quadres eren exposats a la Pinacoteca, que s'anaven renovant annualment. Els concursos, que convocava cada dos any l'Asssociació Cultural Recreativa, es van celebrar de 1970 fins 2014. L'any 2014 l'ACR va convocar el darrer concurs, la 45 edició. | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Actualment les pintures estan dipositades en un magatzem de la primera planta de l'Estació. Algunes es troben penjades a dependències municipals (casa consistorial, dispensari, oficina de turisme ..). Fins als voltants de 2014 s'exposaven a la Rectoria, seu de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat) que va tancar portes als voltants de 2014 degut al mal estat de la Rectoria de Rajadell, ubicada a la Pça, església s/n. S'exposaven a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb les peces de l'altre fons de col·lecció que oferia el museu, la col·lecció etnogràfica (fitxa 191). Qui tenia i té cura de la gestió del fons era l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també te en projecte reobrir el museu a la Rectoria un cop rehabilitada (obres 2019-20).Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. La col·lecció comptava amb un nombre força elevat de pintures, la majoria exposades a les parets; d'altres estaven emmagatzemades en un armari degut a la falta d'espai.Fotos: 1. Magatzem Estació. 2. Quadro penjat a l'oficina de turisme a l'Estació (J. Vila Arimany 1er premi 1977). 3 Quadro penjat al Dispensari, al c/Major, 10. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88634 | Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell | Piñero PEP 1993 | El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central. | 08178-141 | Tot el terme | A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer) | 41.7294400,1.7082700 | 392569 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20 | La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88637 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-367 | Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/ | XXI | Barraca de vinya de pedra seca, construida ex novo, de planta circular, Presenta una gran obertura d'acces, molt alta, amb brancals de grans pedres i una llida composta per una única llosa. La coberta es la típica de lloses, terra i vegetació, acabada amb falsa cúpula. Al costat esquerra presenta una petita finestra quadrada. A l'interior s'hi ha recreat una petita fornícula, en front l'entrada.. | 08178-144 | Nucli Antic. Pujada del Castell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7286400,1.7061300 | 392390 | 4620457 | 2017 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88637-foto-08178-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Francisco Puig Vila | Recreada el novembre de 2017, per iniciativa de l'ajuntament, al nucli antic sota el castell. La va construir Francisco Puig Vila, paleta, de la Casa Nova de Rajadel | 98|119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88639 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-2 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Iscle_(sant_cordov%C3%A8s Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. Full editat pels Amics dels Goigs (revers del Goig Fitxa 206). | XX | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria Patrons del Poble de Rajadell (Bisbat de Vic i Comarca del Bages). Dedicat a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria. La lletra és: Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats Sant Iscle i Santa Victòria sigueu nostres advocats. Les vides tot just descloses bell esplet dels primers anys, recollir místiques roses ompliren vostres afanys. Senyera de nostra història, sou del Senyor estimats, Sant Iscle i Santa Victòria... La fe, guia lluminosa fins al jutge us ha portat davant dion vostra veu gosa enaltir el déu increat per gesta tant meritòria a la presó us han portat Sant Iscle i Santa Victòria... Dins la presó esgarrifosa els àngels us fan costat i una força lluminosa fon la nostra soledat. Perquè vostre cos no mòria, vostra fam han saciat. Sant Iscle i Santa Victòria... Més tard, Iscle, us assotaren I sufriu serenament; a vós victòria us cremaren els peus dolorosament. Teniu Déu en la memòria per Ell sou aconhortats Sant Iscle i Santa Victòria... Dels àngels altra vegada la mà tutora sentiu quan amb pedra al coll lligada us enfonsen en el riu. I llavors per vostra glòria sou damunt l'aigua guardats. Sant Iscle i Santa Victòria... Encara un turment mancava: a una roda us han lligat, mentre la roda girava el foc us han turmentat. Fugint els ulls de l'escòria. al cel els teniu alçats. Sant Iscle i Santa Victòria... Us prenien vostra vida: Iscle sant, sent degollat, vós Victòria, flor exquisida vostre cos han enfilat. Els botxins fan gran cridòria mentre al cel sou enlairats Sant Iscle i Santa Victòria... I del cel que us és estada prop del déu omnipotent, vers el món vostra mirada gireu amorosament. Rajadell us fa memòria per patrons us ha exalçat Sant Iscle i Santa Victòria... Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats. Sant Iscle i Santa Victòria, sigueu nostres advocats PREGUEM Concediu-nos, Senyor, un augment d'aquella fe que els germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria conservaren fins a l'efusió de la sang, que va ser la seva glòria, feu que la mateixa fe ens faci justos, per haver-la seguit amb integritat. Per N-S-J. A continuació hi ha la partitura | 08178-146 | Nucli Antic | Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88639-foto-08178-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Mn. Màrius Masoliver. Ignasi Torras. | S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Exemplar de l'arxiu dels Amics dels Goigs d'un goig de l'any 1998. A la part final hi ha la partitura i al revers una breu història de la parròquia. Lletra popular revisada per Mn. Màrius Masoliver. Música: Ignasi Torras. Manresa, 1998.Uns anys més tard (2008) els amics dels goigs van descobrir i editar una versió manuscrita amb un text diferent (Fitxa 206) | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88640 | Escultura La Noia de la Plaça. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-noia-de-la-placa | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | <p>Escultura de bronze que representa una dona jove, dreta, exempta, realista, amb una cadira tipus tonet. Porta un vestit senzill i típic de les noies de pagès, va descalça i es repenja al mur de pedra que té al seu darrere. Posa un peu a un barrot d'una cadira de fusta., i l'ofereix als visitants com a una oportunitat per asseure's, descansar i parlar. Reflecteix el caràcter hospitalari de Rajadell: la dona dona la benvinguda als visitants, s'aixeca i cedeix la cadira. Obra de l'escultor manresà Ramon Oms, El mateix autor afirma: 'Amb l'obra, principalment, volia reivindicar la costum de sortir al carrer amb les cadires, asseure's i fer petar la xerrada. Això als pobles era una costum molt bonica (...) i crec s'està perdent ...'.</p> | 08178-147 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església | <p>Es va instal·lar a finals dels anys 90 del segle XX per encàrrec de l'ajuntament a l'arquitecte i escultor Ramon Oms, nascut a Manresa el 1951</p> | 41.7286402,1.7065506 | 392425 | 4620456 | 1995 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88640-foto-08178-147-1.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-01-12 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ramon Oms | Fou un encàrrec de l'Ajuntament de Rajadell. El lloc està envoltat de jardí i s'ubica al costat d'una balconada on es veu una magnifica vista cap el torrent de l'Enfilat. Ramon Oms també és l'autor dels quatre diorames que representen escenes de la Passió de Crist instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, construïts el 1988. D'ell és l'estructura escenogràfica), pero les figures són obra del seu pare, un gran mestre pessebrista. | 103 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 88642 | Fita de terme 1 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 380) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Rajadell, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació dels termes de Manresa i Guardiola com a fita número 23 i en el projecte equivalent entre els termes de Rajadell i Guardiola com a fita número 1. Es situa al cim d'un turó, entre les partides Bosc de l'Argullol (al sud-oest) i Vallformosa (al nord-oest), uns dos metres al nord-oest del corriol que ressegueix el termenal. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte amb base de triangle equilàter. Mesura 60 cms. d'alçada i 25 per cada costat. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 130; en una altra cara té gravat 'VALLFORMOSA' (territori que antigament constituïa una demarcació, actualment integrada dins el municipi de Rajadell); en l'altra cara té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de les línies dels termenals. | 08178-149 | Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. En aquest moment també la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7110900,1.7774200 | 398291 | 4618422 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 380) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88643 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 381). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 2. Està situada dalt d'un turonet, a la partida de l'obaga de Vallformosa. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, de contorns lleugerament irregulars. Mesures: 26 x 19 cms.de costat a la base i 39 d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R i en l'altra G., corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-150 | Obaga de Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita és del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7098400,1.7668800 | 397412 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 381) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88644 | Fita de terme 3 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 382). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 3. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera. Consisteix en un bloc de pedra de forma irregular. Mesures: 26 cm. de costat a la base, i 60 cms. d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R (molt erosionada) i en l'altra G, corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-151 | Serra de Melera. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7061700,1.7579900 | 396667 | 4617899 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 382) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88645 | Fita de terme 6 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 383). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVII | Inscripció en una roca que en el projecte de replantejament de la demarcació entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell es reconeix com a fita de terme, identificada com la número 6. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera, en el punt on passa a dir-se serra de Gallcanta, a uns 130 metres al sud-oest del portell del Rauric. Consisteix en una inscripció gravada, feta en una gran afloració rocosa que forma una petita cinglera, que diu: 'SERA/GALL/CANTA 1691' L'any es llegeix amb dificultat. La línia de terme reconeguda entre les fites cinquena i sisena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-152 | Serra de Gallcanta. Límit sud del terme municipal | Segons la mateixa inscripció, aquesta fita pot datar-se a l'any 1691. El 2008 es va reconèixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7007800,1.7455500 | 395623 | 4617315 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 383) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88647 | Fita de terme 8 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-castellfollit-del-boix | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 385) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2543/2015, de 28 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellfollit del Boix i de Rajadell. DOGC núm. 6995 (11/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Castellfollit com a número 1 i en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Rajadell com a número 8. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, a la zona de Fontanelles, lleugerament vers el sud. Es reconeix com a fita una roca nativa tabular, de dues cares, de formes arrodonides, de 120 cm per 80 cm. de costat i 30 cm. d'alçària. A la cara superior presenta gravades les inicials G R i C, corresponents als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Rajadell i Castellfollit del Boix, respectivament, separades mitjançant unes línies que mostren les direccions de les línies de terme respectives. La línia de terme reconeguda entre les fites setena i vuitena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-154 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament dels termenals de Guardiola i Rajadell, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte de delimitació dels termes de Guardiola i Rajadell, on consta com a fita 7, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 8. | 41.6942300,1.7343700 | 394682 | 4616602 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 385) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88648 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015). MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Rajadell i Manresa, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Rajadell i Manresa com a número 2. Se situa a la zona de Vallformosa. Es tracta d'una pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 38 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció R25 en una de les cares. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la recta compresa entre totes dues | 08178-155 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7136300,1.7741200 | 398021 | 4618708 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88649 | Fita de terme 4 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 45 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció 124 en una cara i R21 a la cara oposada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és la recta compresa entre totes dues. Se situa a la zona de Vallformosa, a uns 50 m.del marge nord del camí de Castellfollit del Boix | 08178-156 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7160300,1.7764800 | 398221 | 4618971 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88650 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016 | XVIII-XIX | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de trenta-tres centímetres per vint centímetres de costats a la base i noranta-cinc centímetres d'alçària. La fita està tombada. S'observa clarament en un dels costats l'escut de Rajadell amb els raigs característics. | 08178-157 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques dels gravats, podria ser una fita del segle XVIII o XIX | 41.7517700,1.6961800 | 391601 | 4623038 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Se situa a uns seixanta metres a l'est de la casa de Cal Xamal (Fonollosa), al límit N. del terme.La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Fonollosa. ICGC 2016 (veure bibliografia).Barcelona, 13 de desembre de 2016 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88651 | Fita de terme 8 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XIX | Fita de pedra sorrenca en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 20 cm. de costat a la base i 1 m. d'alçària. Presenta uns escuts gravats: al costat S. l'escut de Rajadell, amb els característics rajos divergents, i al costat N. el corresponent a Fonollosa, força esborrat, pero que amb tota seguretat devia ser l'escut dels Cardona, amb el típic card coronat de fulles. | 08178-158 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria de les d'aquesta zona, tot i que hi ha autors que les daten en dates més reculades. Segons Molins (2016), aquesta fita està lleugerament desplaçada, i no es coneix el lloc original exacte. El propietari diu que la va trobar allí, pero Molins sosté que no és possible, per que antigament, l'antic terme de Fals no anava més a l'oest del Pi Gros. En qualsevol cas, segons Molins, la fita està confirmada en aquest lloc per documentació dels anys 20 del segle XX, ja que Soler i Arboç descriu, en la seva visita a Fonollosa, una 'pedra alta' (com li deien) en aquest sector. | 41.7541800,1.6698300 | 389414 | 4623339 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa al marge est del camí de Centelles, sota una alzina i altres arbres, a l'encreuament de camins de davant la Torre del Pinyer (terme de Fonollosa), a uns 20 m. al sud-oest d'aquesta casa. El camí al sud mena a Rajadell per sant Amanç. La fita es troba just en l'actual delimitació termenal, que en aquest punt gira en angle. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88652 | Pi de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-teixidor | Al Catàleg municipal de bens protegits 2014 es cita la següent font: F. Xavier Santiago Ponsa, Agent Forestal, juny 2000. | Pi (Pinus Halepensis) de 26, 50 m. d'alçaria total (aprox.). Presenta un canó de 16 m., recte i sense branques, amb un port imponent. El volt de canó amida 2,66 m. i el de la soca, 3,05 m. (dades de 2001). La forma de la capçada és irregular. | 08178-159 | Nucli Antic, prop del barri dels Molins | 41.7288600,1.7072400 | 392482 | 4620480 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Declarat arbre d'Interès Local per la Generalitat : AL; 2002.07.01 (2005) Decret 47/1988.Es situa prop de la casa Teixidor (coneguda també per can Selga), al marge dret del Torrent de l'Enfilat (afluent de la Riera de Rajadell), a l'E. del nucli antic de Rajadell, i al costat de la Font de l'Enfitat. S'hi accedeix a través del camí de la Font de l'Enfitat, ple d'esbarcers i actualment inaccessible (Al 2020 no hem pogut accedir; hem foto de lluny, des de Can Selga) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88653 | Pou i sínia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-sinia-de-la-casa-nova | XX | Pou i sínia de plana ovalada que conserva a sobre els pinyons i tot el mecanisme de ferro íntegre. Només li manca el pal que es lligava a la mula. Posteriorment s'excava un sòtan a sota per posar-hi una bomba. | 08178-160 | La Casa Nova. Monistrolet. Can Bosc. E. del terme | 41.7283900,1.7503000 | 396063 | 4620375 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88653-foto-08178-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88653-foto-08178-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Situada a uns 25 metres a l'E. de la Casa Nova (fitxa 37). | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc