Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88765 | Barraca Codi 15768 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15768 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15768 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Vegetació a la coberta | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. | 08178-271 | Obaga de Cal Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7291000,1.7240800 | 393883 | 4620486 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88765-foto-08178-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88765-foto-08178-271-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15768. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88572 | Els Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-barquets | XVIII-XIX | Una part de la casa (on s'hi viu) està en bon estat. La pallissa,està en mal estat. | Masia amb dos cossos adossats a ponent, un corresponent a una gran pallissa. La masia és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru a la part posterior. La façana principal (que dona a migdia, amb un cert esbiaix al SE) té un portal adovellat amb arc de mig punt, no centrat, ubicat al costat dret. L'edifici principal presenta una ampliació a llevant. La planta primera presenta dos balcons a cada extrem. Les finestres, rectangulars, són senzilles, algunes amb llindes de fusta i emmarcades amb rajola i també amb ciment. Podria ser que les obertures més treballades hagin quedat a l'interior de la casa, ja que es constata que en aquesta façana s'han realitzat diverses reformes i que podria haver estat força modificada a finals del segle XIX, atès que algunes obertures guarden poca relació entre si. N'hi ha una d'espitllera a la planta baixa. La façana posterior, a tramuntana, presenta només una planta, que correspon a la darrera planta de la façana principal (la resta està sota terra). Tot aquest sector ha estat totalment remodelat modernament, amb la construcció d'un accés nou a l'edifici, centrat, sota un porxo d'obra. A la part de ponent s'aixeca, primer, un habitatge modern amb dues plantes útils sobre un porxo, i més a ponent, es dreça, adossada, una construcció considerable, que és la pallissa. Per tant, antigament, la masia i la pallissa eren dos edificis exempts. La pallissa és una construcció de grans dimensions molt interessant, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Consta de dues plantes. A la planta baixa s'observen quatre voltes (volta catalana de quatre punts) sustentades sobre un pilar central. Aquesta part estava oberta i formava un porxo (avui parcialment tapiat). La planta superior consistia en una gran espai o galeria amb moltes obertures exteriors, quadrades (actualment en part tapiades). Al costat dret, a llevant, hi ha un cos que presenta en planta baixa un túnel, cobert amb volta escarsera, que constitueix un pas per qui ve de fora i vol travessar la casa. Segurament hi passava un camí antic. Davant de la pallissa hi ha un recinte o barri tancat amb una tanca de maçoneria. | 08178-79 | Barquets. La Massana. SE del Terme | Els Barquets correspon a l'antic mas Molmell o Mulmell (Mulmello a la documentació). Tindria l'origen en un pubill del Mas Braquets (fitxa 41), masia ubicada també a Rajadell, a les Feixes de Barquets, prop del barri de les Casetes, i a l'inici de la Valldòria, i que en origen era conegut com el Mas les Malloles. Les dues cases ja existien abans del segle XVI, quan apareixen els Braquet (antigament Brequets) a Rajadell. Eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. Provenien de Cabanac, del bisbat de Comenge. Els Braquets també es van establir al Carcoler (El Peric) i coneixem altres Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. El Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler es distingia del Joan Braquet- casat amb Beneta- de les Malloles per que a un li deien el Xic i a l'altre el Llarg. Altres Braquets es van instal·lar a la Semsada de Baix i al Coll. Tot i que la casa es diu actualment Barquets, es clar que corresponia a la família Braquet o Braquets. | 41.7102500,1.7494600 | 395964 | 4618362 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.6)Masia interessant i força prototípica, de la que destaca la pallissa, que té un especial valor arquitectònic, però que està en estat precari.La masia esta situada en un petit replà, sobre la vall de la riera de l'Infern (el camí principal passa uns metres més avall), d'on s'obtenen bones vistes sobre tota la vall: es veuen can Servitge i Manresa al fons. Hi ha diversitat d'espècies vegetals a l'entorn immediat. A l'interior del mas es conserva un forn, amb una gran campana. A l'exterior, hi ha corrons.A la façana posterior, a la porta d'accés hi ha una data col·locada modernament amb rajoles vidriades modernes: 1731. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88679 | Cases del carrer de la Font i Baixada de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-font-i-baixada-de-la-riera | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp. 64-70 | XIX-XX | Una de les cases presenta símptomes d'abandó | Entre el carrer de La Font, la Baixada de la Riera i la torrentera que limita el nucli a llevant, hi ha una illa de cases de la que destaca la casa que fa cantonada entre ambdós carrers, al nord, la num. 15 (la num. 1 del carrer de la Font). Es tracta d'una gran casa (de fet, un bloc de pisos) que presenta planta baixa i dos plantes al carrer de la Font i tres plantes al costat oposat, el que dona al torrent. Son els Pisos del Massana (Cal Ferrer, segons Molins, 2020).La façana principal dona a la Baixada de la Riera, i està definida per una gran baixada (amb escales que permeten baixar el carrer) i que explica la existència d'una nova planta (o d'un soterrani) amb façana al costat de llevant. En l'esmentada façana es troba l'entrada principal de l'immoble, centrada, rectangular i de petites dimensions. Llueix una petita finestra a la dreta. Les dues plantes superiors presenten tres finestres, la central una mica més gran. Totes elles son rectangulars amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten, a les plantes, nombroses finestres rectangulars verticals. La coberta es a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, i amb una terrassa practicable. Tot l'edifici es mostra arrebossat amb cantoneres de carreus de pedra de bona factura. En direcció sud s'adossen dos habitatges més, un rera l'altra. Presenten la façana principal al carrer de la Font (num. 3 i 5). La num. 3 es troba en mal estat o abandonada. Es tracta del Corral de Can Gili (Cal Gili Vell, segons Molins, 2020). La 5 ha estat restaurada (Ca La Llucieta, segons Molins, 2020). Actualment ha estat rotulada com 'La Pastora'. Les portes d'accés són centrades; la de la num. 3 és rectangular amb brancals de pedra de bona factura, i la de la num. 5 està rematada per un arc escarser de maons. Al carrer presenten planta baixa i un sol pis, però al darrera s'observa una alçada molt potent amb almenys una planta més i accessos independents. Més avall, entre els darreres de les cases i el torrent, s'observa una casa en ruïnes: és la Tina de Cal Sussanna (fitxa 87). Segons Molins (2020: 69-70), podria ser Ca La Molinera. | 08178-186 | Nucli antic. Carrer de la Font i Baixada de la Riera | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es van urbanitzar el carrer Església (Mestre Ramon Planes), el carrer Major i molt probablement també aquest carrer de la Font, paral·lel al carrer Major, entre aquest i el Torrent de l'Enfilat, en un sector força perifèric, i en una etapa més tardana. Destaca un gran edifici de pisos, aixecat al segle XX. (antigament Cal Ferrer). Molins fa un estudi detallat de les cases: Cal Ferrer (Molins, 2020: 64-66), Cal Gili Vell (Molins, 2020: 67-68 i Ca la Llucieta (Molins, 2020: 68-69) Cal Ferrer es va dir primer així perquè la va construir un Ferrer i als baixos de la casa hi va haver durant tres generacions una de les ferreries del poble. Després es va denominar Pisos del Massana, ja que al segle XX l'amo del mas Massana va comprar l'edifici, que consistia originalment de baixos i un pis, el va engrandir en amplada i alçada, i hi va redistribuir l'espai per encabir-hi els vuit habitatges o apartaments que té actualment. El 1857, els senyors del Castell van establir a Anton Vilà, ferrer de Sant Amanç (Can Viladès), un solar edificable de 80 x 60 pams, més un hort. La casa ja devia estat feta el 1859, d'acord amb la llinda de la porta, que resa 'Anton Vila ma fesit 1859'. L'hereu va ser el seu fill Josep Vilà Piquer. Entre 1860 i 1870 Jossep s'ocupava del molí fariner del senyor i probablement de la ferreria annexa. Llavors, la casa del carrer de la Font la tenia llogada a quatre famílies. Josep Vilà mor el 1881 i la casa passa en herència al ferrer de la tercera generació familiar, Melitó Vilà Torra, nascut el 1864. El Melitó era una persona instruïda i el 1889 exercia de secretari interí a l'Ajuntament, a més de fer de ferrer. El 1889 i després el 1891 el Melitó hipoteca la casa (que llavors s'anomenava cal Meliton). En aquell instant la casa es descrivia com un edifici compost de baixos i dos pisos. El 1899 trobem el Melitó a Barcelona fent de jornaler. Ofegat pels deutes, Melitó perd la casa i dos creditors se la queden, el metge Ramón Vendrell i Ignasi Casanovas. No sabem quan ni com, però la casa va passar a ser una propietat del mas Massana. El terreny establert inicialment mesurava 60 x 80 pams (uns 16m), i a més havia incorporat dos patis. Hi construí a tota la parcel·la, adossant-se a Can Gili Vell, i va alçar l'edifici. Totes aquestes reformes van tenir lloc en diverses fases durant el segle XX. La majoria dels pisos que va fer eren per lloguer. Cal Gili Vell és la primera casa que va tenir Gil Grifé Santasusanna, el fuster que més tard , el 1884, va comprar el que després va ser can Gili. El 1857 la senyora del castell estableix a Gil un solar edificable quadrat de 44 pams de costat, i un hort al torrent de l'Enfitat. En aquest terreny el Gili s'hi va fer una casa de dos pisos, de parcer. Se li deia la Casa d'en Gil. Els Guifré no hi vivien, i hi tenien llogaters. El 1905 l'ignasi Gil hipoteca la casa. Durant anys els de cal Gili hi tancaven el ramat i hi mataven els bens per vendre'n la carn a la botiga. Popularment se l'anomenava la casa dels Bens. La casa roman actualment abandonada i deshabitada. El solar de Ca La Llucieta, possiblement, també el va comprar Gil Gifré a la senyora del Castell, el 1876. No sabem qui ocupà inicialment la casa, que es deia Gili Nou. El 1898 la casa figura com a deshabitada i el 1910 també. El 1920 hi habiten Quirino Puig Munt i la dona Llúcia Grifé. Aquesta (Llucieta) ha donat el nom a la casa.. Mes tard la casa era coneguda com ca la Cuqui. Tots eren llogaters. El 1966 Ignasi Grifé, l'amo de cal Gili, es va vendre la casa a Imma Pedrals Costa i Óscar Alonso Rojas. La casa estava en força mal estat i la van reformar per fer-la habitable. El 1999 va canviar de propietaris. Aquests han rebatejat la casa com La Pastora, el nom d'un restaurant de Rellinars on hi treballaven. | 41.7280000,1.7062000 | 392394 | 4620386 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88679-foto-08178-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88679-foto-08178-186-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La casa gran descrita (Baixada de la Riera, 4) presenta una inscripció gravada dins d'una orla ovalada en relleu, amb la llegenda: ANTON VILA FESIT LO AÑY 1859. A banda i banda de la inscripció, dins l'orla, hi ha dos figures que reperesenten ferradures de cavall, i que fan referència a cal Ferrer, ja que la casa era inicialment una ferreria. Pel carrer de la Font s'accedeix a la Font Vella i a la Roca Sentinella | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88782 | Barraca Codi 12647 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12647 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12647 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Té una esllavissada a la paret exterior esquerra. | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està ensulsiada. | 08178-288 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7215600,1.7103300 | 392727 | 4619666 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88782-foto-08178-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88782-foto-08178-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88782-foto-08178-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12647. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 12/3/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88546 | Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses | <p>RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34</p> | XVI-XXI | Totalment restaurat al segle XXI | <p>Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416).</p> | 08178-53 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural).</p> | 41.7084500,1.6834300 | 390467 | 4618244 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom. Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta. Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli. Presenta diverses inscripcions gravades: - Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794 - Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802 - Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria) - Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913. - Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857 Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'. Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/ A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88529 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-3 | XIX | Tot i estar deshabitadat i presentar alguna esquerda, l'estat general sembla correcte | Casa de pagès simple i de característiques atípiques, sobretot pel que fa a les proporcions. Forma un bloc més ample que llarg i relativament molt alt. La planta és rectangular i presenta planta baixa més dos pisos, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets estan fetes amb uns carreus molt grossos a la part inferior i a les cantoneres, i més reduïts a la part alta. Actualment les juntures estan cimentades. La façana principal, encarada a llevant, és simple: presenta un portal rectangular amb grans lloses (llinda i brancals) a la planta baixa i finestres emmarcades amb carreus escairats als dos pisos. A la banda de migdia hi ha una dependència moderna feta de totxo. | 08178-36 | Camí de Rajadell a Fals. Miralles. Límit nord del terme | La casa, segons indica la llinda de la porta, es va fer el 1880 per un tal Domingo Grau. Pel que sembla, es construí tota d'una vegada. Ha sofert pocs canvis des de llavors. | 41.7393300,1.7156600 | 393200 | 4621632 | 1880 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 46).La casa esta envoltada d'un espai amb plantes i arbres. A la vora hi ha horts no conreats.La llinda del portal presenta, dins una senefa, la inscripció gravada DOMINGO GRAU 1880 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88512 | Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-1 | RAFAT, F (1986). Festa de Sant Sebastià. GASOL, J. M. (18-12-1962). Un picnic regio, en Monistrolet. Diario de Manresa . ( 1-10-1871) El Manresano. RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 | XVII-XIX | Tines i pallissa rehabilitades recentmentt | Masia composta pel clos de la masia més la construcció de la pallissa. La masia té un cos originari amb molts afegits posteriors que han ampliat considerablement l'estructura de la casa. El cos original és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos i coberta a doble vessant. La façana que antigament devia ser la principal, encarada a llevant, conserva alguns finestrals amb llindes de pedra i un ampit i un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra, al costa esquerra de la façana. Es conserva part de l'arrebossat. La resta de parets tenen un parament poc uniforme (de pedra amb teula i totxos i, en algun sector, tapia) i amb obertures poc remarcables i irregulars. Les ampliacions posteriors han acabat formant un clos tancat, davant l'antiga façana, amb un petit pati i una galeria amb arcades a la banda de llevant, amb balustres de terrissa. Antigament la casa es perllongava cap a la banda de migdia, però la construcció de la via del ferrocarril va escapçar-la. Els cossos adossats a la banda de ponent corresponen a tines. Són 2 edificacions amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, modernament rehabilitats. En total hi havia 9 tines. Encara existeixen però actualment estan soterrades i l'espai s'utilitza com a habitatge i connecta interiorment amb la casa original. També s'aixeca un cos, a l'angle SO en forma de doble torre, més modern, arrebossat. Esta coronada amb petits merlets amb coronament piramidal. La pallissa, situada a tramuntana de la casa, és una construcció de pedra i arrebossada, de planta rectangular allargada, amb coberta a una vessant, actualment rehabilitada com a habitatge. | 08178-19 | Monistrolet. E. del terme | El mas Bosc apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. El 1705 fou adquirit per Josep Coma Fontanellas, davant el notari manresà Félix Dalmau (document conservat a la casa). En aquesta època el mas era anomenat Mas Bosch de les Dues Cabres, i estava censat pel Senyor Bernat d'Aymerich i Cruilles amb cinc lliures, un parell de gallines per nadal i una quartera d'ordi el dia de Nostra Senyora d'Agost. Durant el segle XVIII la finca s'amplia amb terres que pertanyien al mas Caranyes. El 1722 els Coma també adquiriren el mas de ca l'Alegre. Una nota anecdòtica relacionada amb el mas és la protagonitzada per Amadeu I de Saboia. El 24 de setembre de 1871, en el viatge de retorn per ferrocarril de la seva estada a Manresa, el rei, atret per la bellesa del paisatge, va fer parar el tren en passar per la finca del mas Bosc i allà va menjar-se l'esmorzar que li havien preparat els manresans. La masovera del mas va obsequiar el rei amb fruita i va ser recompensada amb dos cents rals. La cita exacte del diari 'El Manresano' (1.10.1871)de l'època és la següent: El almuerzo que se tenía preparado fue llevado a uno de los coches, y en vez de almorzar en la estación, se hizo parar el tren cuando pasaba por delante de la heredad llamada Mas Bosch, que esta una legua distante de esta Ciudad (Manresa), y allí acampado en el suelo y bajo las sombra de algunos árboles, la regla comitiva despachó el almuerzo. Una muger de la casa del manso, que ofreció a D. Amadeo una cestita de uvas, recibió 200 reales. S'observen dues èpoques molt diferenciades en el conjunt del mas. D'una banda el cos originari de la masia i possiblement la pallissa, que corresponen segurament als segles XVII o XVIII; de l'altra, la resta de construccions adossades, que sembla que pertanyen al segle XIX. Cal inscriure aquesta segona fase en l'apogeu experimentat pel poble basat en l'explotació de la vinya . | 41.7305000,1.7439500 | 395538 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88512-foto-08178-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 10). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. Masia d'origen medieval, assentada en una posició lleugerament elevada. Al nord discorre la riera de Rajadell i al sud la via del ferrocarril, que passa a pocs metres de la masia .Interiorment, la part més destacada de la casa és la cambra amb volta, on es conserva íntegrament un celler amb un molí d'oli (fitxa 121) i una premsa de vi catalana, de gàvia. La cambra, amb fusta, conserva els elements típics d'aquestes activitats: portadores, bocois, dipòsits, canals al terra, etc. A l'interior de la casa es troba una llinda en una porta amb la data gravada 1728 amb un a creu al mig (el num. 2 es dubtós).A l'entorn, al NO de la casa, hi ha un antic pou d'obra, en desús, molt emboscat per esbarzers.Al turó situat a la part de migdia del mas Bosc es troben les obres de canalització de l'aigua que es recollia per al mas. A principis de segle s'hi construí una capelleta dedicada a Sant Isidre. En direcció a la riera de Rajadell, a uns 80m. al NE, es troba el pou i la sínia del Mas Bosch (fitxa 120) i més enllà, les restes d'un antic molí a tocar la riera. A 70 m a l'oest del Mas Bosch hi ha el Pont del Mas Bosch (fitxa 161) , que el ferrocarril va construir a l'entorn de 1850, sobre la via del tren, per connectar el mas amb les seves terres, ja que el traçat de la via n'impedia l'accés.Al Mas Bosc s'hi va habilitar una instal·lació de Turisme Rural, a la pallissa, que actualment (2020) no funciona com a tal.Els propietaris de la casa conserven interessants col·leccions, sobre tot un fons documental relacionat amb la casa i un fons bibliogràfic. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88735 | Barraca Codi 9249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-9249 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 9249 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació S. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva el ràfec de lloses sota la falsa cúpula, coberta de terra. Paviment a l'interior | 08178-241 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7183800,1.7608800 | 396927 | 4619251 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88735-foto-08178-241-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 9249. Autor: Jordi Flores Dr. Flo. Data registre: 1/2/2014. Sobre la llinda hi ha pintada la llegenda 'Can Ferritge' | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88779 | Barraca Codi 12645 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12645 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12645 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E-SO. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Té tres espitlleres i la coberta tota ensorrada. | 08178-285 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7246900,1.7110100 | 392789 | 4620012 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88779-foto-08178-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88779-foto-08178-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88779-foto-08178-285-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Te planta (croquis). Barraca Codi 12645. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 12/3/2016. Situada a les Escaletes | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88758 | Barraca Codi 15985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15985 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15985 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana treballada en forma d'arc escarser o de pont com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està enfonsada. | 08178-264 | El Bosc de la Font. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7233400,1.7429800 | 395446 | 4619823 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88758-foto-08178-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88758-foto-08178-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88758-foto-08178-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15985. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 21/8/2017 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88759 | Barraca Codi 15757 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15757 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15757 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat. | Barraca de vinya de planta rectangular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. | 08178-265 | Pla de Cirera | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7218100,1.7411100 | 395288 | 4619656 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88759-foto-08178-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88759-foto-08178-265-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15757. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 8/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88746 | Barraca Codi 14125 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14125 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 14125 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat i desaparegut | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació S-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula ha desaparegut. | 08178-252 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7133500,1.7590300 | 396765 | 4618695 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88746-foto-08178-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88746-foto-08178-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88746-foto-08178-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 14125. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88757 | Barraca Codi 15986 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15986 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15986 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enfonsat | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La coberta de la falsa cúpula està enfonsada. | 08178-263 | El Bosc de la Font. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7243200,1.7424700 | 395405 | 4619933 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88757-foto-08178-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88757-foto-08178-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15986. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 21/8/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88725 | Barraca Codi 15462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15462 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15462 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat. | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula, distanciada de la porta per diverses filades de pedra, està parcialment enfonsada. | 08178-231 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7227600,1.7716400 | 397829 | 4619724 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88725-foto-08178-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88725-foto-08178-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88725-foto-08178-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 15462. Autor: Abel Voilac. Data registre: 16/5/2017 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88773 | Barraca Codi 12696 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12696 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12696 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat. | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Té tot el sostre enderrocat i la pedra de la llinda trencada i caiguda al peu del portal. Conserva les parets perfectes, on hi podem veure un cocó, una fornícula i un ràfec de pedres volades. | 08178-279 | Pla del Junyent | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7163800,1.7143000 | 393049 | 4619086 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88773-foto-08178-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88773-foto-08178-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88773-foto-08178-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 12696 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/3/2016. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88807 | Barraca Codi 12321 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12321 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12321 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta enfonsada. | 08178-313 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7064500,1.7022300 | 392028 | 4617998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88807-foto-08178-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88807-foto-08178-313-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12321 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88800 | Barraca Codi 12323 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12323 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12323 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre desaparegut | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació N. No es conserva ni la porta ni la coberta. Aquesta es composava de bigues de fusta i lloses de pedra. | 08178-306 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7094800,1.6979400 | 391676 | 4618340 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88800-foto-08178-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12323 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88911 | Barraca prop de can Senen 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-1 | XIX-XX | Sembla que recentment (2021) s'ha netejat l'entorn de bardissa. | Barraca de vinya de planta circular. Construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada a un marge. La porta presenta una gran llosa plana com a llinda,. De fet, frega el marge, a la dreta. La coberta de falsa cúpula està en bon estat. Dotat d'un ràfec de pedres planes volades. | 08178-417 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7016000,1.6865900 | 390719 | 4617479 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està en el marge d'un camp de conreu, a 80m. al sud del Senen i a 90 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88564 | Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balart | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 182-185 | XIX-XX | Sembla abandonada | Petita masia de planta basilical formada per tres naus o crugíes, amb la central una mica més alta. El conjunt està format per un cos residencial original amb dependències adossades a ponent i a tramuntana, i un cobert adossat a la meitat de la façana principal. Hi ha una gran nau a tramuntana i altres dos edificis aïllats a migdia. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, i amb la nau central més alta. Consta de planta baixa més un pis i golfes (únicament a la nau central). Les golfes tenen la típica obertura, amb arcada gran, amb funció d'assecador. L'aparell constructiu és senzill: parets de maçoneria arrebossades de color torrat i poques finestres, ja que la major part de façanes estan tapades pels cossos adossats. La porta d'entrada de la façana principal, orientada a llevant, es senzilla, rectangular, i sense emmarcar. La finestra del primer pis si que està emmarcada amb lloses de pedra i un ampit. Els cossos adossats són bastant moderns (segle XX) i alguns comportaren l'ampliació de l'habitatge. El cos residencial s'ha respectat íntegrament en la seva forma original. | 08178-71 | El Racó | D'acord amb el relat de Molins (2020:182-185), el primer Belart conegut era Jaume Balart, de Folgueroles, fill de Joan i Elena, que va arribar al poble el 1694 en busca de feina (Velart, segons el capellà del moment; després els mossens generalitzen Balart). Es va allotjar al castell, que durant anys va funcionar com un immens hostal, on s'hi acollien els treballadors solters i també les famílies dels jornalers. El 1704 el Jaume va casar-se amb Isabel Sabater de Fonollosa. Mor el 1742. El seu hereu, Josep Balart, no té fills mascles, però tampoc tenien casa: seguien vivint al castell. Tenia, això si, una vinya i una tina al poble. El cognom es perd, per tant. Però la pubilla Paula Balart es casa (1771) amb Bonaventura Font, i el fill primogènit d'ambdós, Joan Font, era conegut generalment com Joan Balart. D'altra banda, en aquell temps, però, hi havia a Rajadell una casa dita la Caseta Nova d'en Velart, En desconeixem la ubicació. Potser la van construir els Balart i podria ser l'antecedent de la casa actual. En les llistes del compliment pasqual entre 1848 i 1860, hi figura com a amo de la casa Joan Font Torra, fill de l'anterior Joan Font, més una família que tenien rellogada. Mor el 1860 sense fer testament i els fills es disputaren l'herència. En l'inventari de béns fet el 1861 hi consta la casa Balart, i Francesc d'Assís Font Pujol, el primogènit de Joan Font, hi consta com a amo. Vers el 1876, amb permís de la senyora del terme, amplia la casa: va construir un forn de pa, una tina i un paller i va dedicar la resta a era i hort. Va morir intestat el 1886. Els succeeix el seu segon fill Joaquim, que es lliura del servei militar al demostrar que era el cap de família. Al casar-se, s'estableix a Sant Joan de Vilatorrada i deixa la casa, que queda a càrrec del seu oncle Francesc Font Pujol. El 1913 es reuneix en Joaquim i tota la família a cal notari i venen cal Balart a Francesc Selga Junyent, fill de Rajadell (de la casa Can Teixidor) i resident a Manresa, on es dedicava als negocis. Era l'amo del Mas Forn de Santa Llúcia. El 1914 Selga ven la casa i una part de les terres a Iscle Puig Pujol, de cal Xico de la plaça. Aquest mor el 1944 i un any més tard els residents de cal Balart eren la mare vídua de Puig, Ramona Lladó, i els seus fills. Van quedar amos Ramon Puig Lladó i Ramona Vilaseca, i posteriorment, el seu fill Jordi Puig Vilaseca, que morí el 2017. | 41.7245600,1.7041000 | 392214 | 4620007 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88564-foto-08178-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88564-foto-08178-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A vegades escrit Can Balard, Velart, Valart o Belart. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 3) com Can Balart.Masia situada en un petit altiplà; la part posterior de la casa queda enfonsada en el terreny. S'hi accedeix per la carretera que can Torra, que va del Nucli Antic en direcció sud, al Racó. A 500 m. del nucli antic hi ha el trencall, a l'esquerra, que hi porta, en direcció NE. L'entorn és conreuat; hi ha ametllers, vinya i un petit hort.Hi ha una inscripció gravada en una pica: 1825Abans hi havia una tina.Cal Balart és l'únic exemple, a Rajadell, de masia basilical estrictament parlant, és a dir, formada per tres naus, amb la central una mica més alta. Ha estat obecte de diverses ampliacions al segle XX.. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88545 | Mas Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-centelles | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) RAFAT, Francesc (1982). 'Centelles'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1984) RAFAT , F (1987 RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 | XVIII-XIX | Restaurat. | Masia constituïda per un conjunt d'edificis que formen un clos tancat, que són la Casa Vella, la més antiga, la capella de Sant Simeó (fitxa 7), diverses dependències a llevant i ponent, i un habitatge modern a la banda sud, la Casa Nova. Fora del clos, a una banda de l'era, a ponent, hi ha l'antiga pallissa transformada en garatge, i altres construccions agropecuàries a ponent i a migdia. La Casa Vella segueix una tipologia molt propera a la masia basilical clàssica. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a llevant, que és modern) i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, de pedra vista i encarada a migdia, té un portal amb enormes dovelles de pedra. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb carreus escairats: una finestra quadrada i centrada amb ampit i un balcó a la dreta. Entre les dues obertures hi ha un rellotge de sol. Les golfes estan airejades per dues petites finestretes típiques, en arc de mig punt, amb funció d'assecador. La paret de la façana té, a la dreta, sota el balcó, un contrafort adossat modernament per reforçar la estructura, malmesa per un llamp, que va esberlar la façana. La paret que dona a llevant presenta una tronera en planta baixa, dues finestres emmarcades amb lloses i amb ampit a la primera planta, i una petita finestra en arc de mig punt a les golfes. També una petita terrassa moderna sustentada per columnes de formigó. La casa està dotada de dependències adossades a tramuntana i a ponent, entre elles tres tines (posteriorment transformades en dipòsits; actualment hi ha una tina). L'edifici a ponent, allargat, amb coberta a doble vessant, s'adossa en part a la banda esquerra de la façana principal: era un estable i menjadora, amb 10 o 12 mules. S'hi accedia per l'interior del mas original. A l'altre costat del pati, a la dreta, a llevant, hi ha un altre gran edifici exempt, un corral, pel ramat, amb coberta a doble vessant. Fou construït cap als anys quaranta del segle XX, i és més o menys contemporani de l'edifici, actual habitatge que tanca el clos per la banda de migdia. Al mig del pati hi ha un gran dipòsit circular. La Casa Nova es situa a migdia. L'edifici ha de correspondre als anys 30, ja que a la cara sud, la que dona a l'exterior, hi ha un gran portal amb la data 1936. Devia tenir funcions agropecuàries (al menys la part de darrera era la vaqueria), però als anys 60 (cap el 1965) es va convertir en la casa residencial de la família, convertint-la en un habitatge més petit, còmode i funcional que la Casa Vella. Es tracta d'una construcció rectangular allargada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, atès que actualment l'entrada a la casa es fa pel seu costat nord, encarada al pati interior. Les obertures són simples i l'edifici està totalment arrebossat. | 08178-52 | Centelles. NO del terme. | Centelles és un dels masos més antics del terme, relacionat en la primera època amb l'església de Sant Simeó (Fitxa 5). A l'Arxiu Històric de Manresa es conserva un pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas 'Cintillis' feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell, senyors del terme, a Ximeno Bernat de Manresa, per la quantitat de 56 morabatins. La venda inclou un altre mas, el mas de Pinós, i tot una sèrie de drets i jurisdiccions, i es fa com a alou lliure i franc, és a dir, exempt de càrregues i drets senyorials. Des dels primers temps coneguts la família que viu al mas té el cognom de Morera però el mas conserva el topònim Centelles o Sentelles Al 1280 hi ha un establiment fet per A. Nerell de Manresa a Bernat Morera de Centelles i al seu fill Ramon, sobre un tros de terra al Pla de Sant Simeó. Nerell diu que té el tros de terra per a Berenguer de Rajadell. Pere Morera de Centelles ven, el 1323, una esclava grega, Agnès, i el seu fill Nicolau, per 20 lliures. El mas passa a Raimon el qual tindrà al menys 4 fills: Guillermona, que el 1327 es casa amb Bernat Servitge de Guardiola i aporta 1000 sous com a dot i llegítimes de pare i mare; Pere, que serà l'hereu; Raimon; i Bernat. Possiblement sigui l'hereu, Pere Morera, o el seu pare, els que van comprar l'alou, ja que al 1320 tenim documentat un Arnau de Sant Simeó que viu al mas i considera Pere Morera com a amo seu. Al fogatge de 1365 hi figura Bonanat Morera de Centelles com a alouer esparç, o sigui, propietari de la terra. En aquest moment només hi ha dos pagesos al terme de Rajadell amb aquesta condició; ell i en Domingo de Cirera. La resta de masos són del senyor de Rajadell o bé de ciutadans de Manresa. No tenim notícies del Mas fins el 1545, amb el testament de Constança, muller de Joan Centelles, que sembla que viu al mas fa anys. Sabem que al 1517 vivia al Mas un Joan Sentelles casat amb Constança i que tenia tres fills: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però no consta aquesta família en les convocatòries fetes als pagesos del terme pel senyor de Rajadell, Francesc de Cruïlles, els anys 1529 i 1543. Potser estava inclòs en una jurisdicció civil que no era la del senyor de Rajadell. Per tant, no podem assegurar la continuïtat del mas durant la crisi de finals del segle XV, tot i que es possible que fos un dels pocs masos no abandonats en aquest moment a Rajadell. D'altra banda sembla que el topònim s'ha convertit en el cognom de la família. En el fogatge de 1553 hi consta un Pere Sentelles. Però en realitat aquest Pere Sentelles es deia Pere Santpere i era filla de Camps. S'havia casat amb Joana, neta del Joan Sentelles esmentat més amunt i que era l'hereva del mas per la mort del seu pare Gaspar. Novament, el topònim de la casa s'imposa i els fills de Pere i Joana portaran el cognom Centelles. El 1558 Joana Sentelles fa testament i nomena hereu el seu fill Joan. Deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç i un ducat a la capella de Nostra Senyora del Roser de l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles demana al Vicari general de Vic permís per edificar una capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), dedicada a Sant Simeó, atès que l'antiga església de Sant Simeó (fitxa 5), que va funcionar entre els segles XI i XV, i que havia tingut categoria parroquial, estava en ruïnes. Degut a les condicions especials que ja hem apuntat d'aquest mas, en tant que alou, durant els segles XVI i XVII sorgiren conflictes entre el senyor de Rajadell i el veguer de Manresa en disputa per la seva jurisdicció. A finals del segle XVI els senyors del terme (Guiomar de Cruïlles, muller de Bernat Eimeric de Manresa) reclama la jurisdicció del mas (no devia ser la primera vegada). El Consell de Manresa envia un memorial de greuges al Capità General a Barcelona contra Bernat Eimeric, al·legant que la jurisdicció pertany al Veguer de Manresa. El litigi torna a fer-se palès el 1630: en una concòrdia entre el rector de la parròquia de Rajadell i Jaume Centelles, aquest rebutja la reclamació del rector de que li pagui el delme al·legant que no l'ha de pagar en virtut l'acte de venda per Guillem i Ramon de Rajadell a Ximeo Bernat i als seus 'perpètuament' dels Masos Centelles i Pinós el 1248, explicat més amunt. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva la 'Causa de Jaume Grau i Pere Grau, pare i fil,, contra Josep Centelles, agricultor del terme de Sant Amanç i Rajadell', del 1689. (Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598). La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. El 1757, en els capítols matrimonials de Francesc Centelles amb Rosa Oller, el seu pare, Aleix Centelles, el fa hereu universal de totes les cases, terres bens i drets. No hi ha Centelles a la confraria de Sant Sebastià, però els Centelles han estat presents a la de sant Amanç, des del Joan Sentelles, que és el tercer administrador conegut fins al Joan Centelles, que en serà el darrer. La continuïtat de la família Centelles arriba al segle XX i XXI. Ramon Centelles va ampliar la casa amb noves edificacions, i el 1936 va bastir l'edifici conegut per la Casa Nova. El 1969 el seu fill Ramon la va rehabilitar com a habitatge principal de la família. | 41.7505800,1.6604000 | 388624 | 4622951 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Mas Centelles o Sentelles. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 20), amb el nom de Centelles (Casa Vella). La Casa Nova no està inclosa. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 34), amb el mateix nom.Tot i que les actuals estructures corresponen als segles XVIII i XIX, el mas té un origen clarament medieval.Es situa al sector sud de l'altiplà de Fonollosa, en un terreny elevat sobre la vall de la riera de Rajadell, en una zona de conreus (actualment cereals i farratge). S'hi accedeix des de Fals (pel Pinyer), des d'Aguilar de Segarra o des de Can Amanç de Rajadell, passant per Can Tàssies.A l'era i a l'entorn es conserven, al descobert, pedres de molí fariner, una gran base de premsa d'oli, elements de premsa de vi (una base de premsa, premses de gàbia amb arbre,....), 4 piques d'oli, corrons, arades, etc.A la façana de migdia de la Casa Nova, sobre la gran porta d'entrada, hi ha la inscripció Ramon Centelles 1936, amb uns rajos o centelles gravats a sobre el nom. Sota l'angle de la coberta de la paret de ponent de la Masia Nova hi ha gravat l'any 1965, any de la construcció de la nova residència.A la façana principal de la Casa Vella hi ha un rellotge de sol amb la data 8 d'abril de 1948 i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'.Cada 15 d'agost baixen a Sant Amanç per la festa Major. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88622 | Sínia del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-perich | RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1988). Informació oral: Josep Puig Munt (antic masover de cal Peric) | XIII/XVIII | Restaurat recentment | Sinia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa. També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d'una resclosa. L'edifici és de planta rectangular, és d'una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits. Era l'espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia. Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L'aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d'aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig. La resclosa es troba a un nivell aproximadament d'un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia. Dintre de l'edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols. La cadena i els catùfols es submergien a l'aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l'aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que surtia de la caseta de la sínia cap el dipòsit. | 08178-129 | Plans del Perich. NO del terme. | En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s'anomenava el mas Peric). Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l'emplaçament de l'antic molí del 'Carcoler', documentat al segle XIII, però no es pot demostrar. De la sínia com a tal, se'n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX. Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l'actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars. En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX. Inicialment funcionava amb tracció animal o de 'sang'. Però a principis del segle XX s'hi instalà una bomba a motor. A finals del segle XX el lloc era anomenat la 'bomba vella', i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts. | 41.7363200,1.6912000 | 391161 | 4621328 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L'element compta amb un plafó descriptiu. A l'interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l'ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d'accés (desavinences entre l'ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l'oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d'aquí es distribuïa per regar els horts.L'existència en el mateix lloc de l'antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l'antic molí medieval. Podria tractar -se d'un aprofitament del carcabà de l'antic molí. | 94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88550 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-4 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 238-40 | XIX-XX | Restaurat modernament | Casa de pagès senzilla amb cossos adossats a nord i sud i amb una construcció aïllada a ponent. Presenta planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual dona a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes (de fet, un segon pis). El portal (com Can Montfort i Can Caseta) s'ubica, descentrat, al costat esquerra. Està emmarcat amb rajola i presenta un arc escarser. A sobre, es situa una balconada, i a la part esquerra, una finestra rectangular. Al segon pis hi ha dues finestres simètriques rectangulars. Per la part posterior, la casa té una planta menys (la planta baixa aquí està soterrada). Aquesta façana (oest) presenta també un portal d'accés, semblant al de la façana principal, però més estret, protegit per un petit sostre de teules. A sobre hi ha un gran finestral. El material constructiu és pedra, actualment vista. Les dependències de tramuntana tenen coberta a una sola vessant. Son dos cossos amb grans portals d'accés. L'últim cos, més baix, és la pallissa. Les de la banda de migdia són més modernes, de totxo i arrebossades, amb una petita galeria. | 08178-57 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Totes les tres cases (cal Xic, Montfort i la Caseta, molt pròximes entre si), i construïdes de forma anàloga, s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. D'acord amb el relat de Molins (2020:238-40), el 18 de març de 1883 l'amo Joan Parcerisas va establir a Pere Serra Prat un terreny per edificar, de forma trapezoïdal, que mesurava 600 X 320 x 582 pams (unes 1,234 ha.) Incloïa un hort que es podia regar amb l'aigua de la font del Sabellà, de forma compartida amb la resta de veïns del raval. L'amo va permetre que s'arranqués pedra d'un cingle proper per edificar la casa. El preu de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar sotmesa a un cens perpetu de mitja pesseta a l'any. Pere Serra era de Castellfollit i era un de la colla de cinc germans que es van establir a Rajadell. Un d'ells, l'Antoni, és el Serra que va construir la Casa Nova de can Torre (Pinyot). Com que el Pere era el germà petit, era anomenat el Xic de la Fàbrica, que va ser el nom que va rebre la seva casa. Posteriorment el nom es va escurçar i va quedar en cal Xic. El Xic es va casar el 1863 amb Josepa Lladó Argerich, d'Orpí. Fins que no va aconseguir fer-se la casa, el Pere i la família s'estaven a casa del seu germà Jaume al raval de la Fàbrica. Van tenir 7 fills. El primogènit, l'Antoni va néixer el 1864. Es casa amb Maria Casals Sorribas el 1893. Hereta la casa el 1894 al morir el pare, Pere. El 1902 mor Maria. L'amo, sense fills, es casa en segones núpcies amb Francesca Vilà Alberch, de Sant Feliu Sasserra, i amb ella van tenir el fill Emili. El 1887 l'Antoni va ser multat per una baralla. A la seva mort el 1911, la casa passa al fill Emili, però no vivia a casa amb els pares, sinó que treballava en una fàbrica tèxtil a Puig-reig. Allà s'havia casat amb Maria Peraire Puigmartí i tenia dos fills. Finalment, la casa va quedar a mitges entre l'Emili i la tieta Teresa Serra Lladó, que vivia a Balsareny amb el seu marit i fills, i que mantenia els drets, perquè no devia haver rebut la legítima que li pertocava. Cap dels dos tenia interès a ocupar la casa, doncs ja tenien la seva vida muntada fora. El 1913 es van reunir a cal notari, l'Emili, la tieta i el marit d'aquesta per procedir a la venda de la casa. El comprador va ser Josep Braup Orrit, de Llobera o Vallferosa, i el preu de la compravenda 1.500 pessetes. Quan va comprar cal Xic, el Josep Braup s'estava a la Casa Vella de Parcerisses i de moment no va canviar de domicili, sinó que va posar Can Xic a lloguer. Els llogaters que van entrar van ser Josep Clavé Mas i la seva família, de Massoteres, i posteriorment, el 1921, Ramon Garriga Closa, de Fonollosa, i la seva família. Abans de la guerra a cal Xic s'hi estaven els llogaters Ramon Ribalta Vila, de Pinós i la seva família. Josep Braup i Antònia Serra no van tenir fills i va quedar com a hereva la neboda Montserrat Braup Rius. Aquesta es va casar el 1922 amb Josep Mas Vendrell, de Llanera i veí de Claret de Figuerola. El matrimoni va viure amb els oncles a la Casa Vella de Parcerisses. Cap el 1946 la família va anar a viure a cal Xic. El pare i els nois van arreplegar pedres d'un casalot i van construir quatre coberts adossats a la casa, que eren per guardar el carro, per als porcs d'engreix, per magatzem i per tenir les conilleres i l'aviram. Un dels fills, Francesc Mas Braup va heretar cal Xic, que de vegades li deien cal Mas, però la nova denominació no va desplaçar el nom original, que s'ha mantingut fins avui. El Francesc no podia treballar la terra per raons físiques i se'n va a viure a Manresa. A cal Xic s'hi van quedar els pares amb un altre fill, el Josep, que també se'n va anar a la ciutat quan els vells van morir. Durant uns anys la casa va romandre buida, però després la va ocupar un altre germà, el Joan. Una filla de Francesc Mas Braup va heretar la casa, la qual, amb el seu marit, ha impulsat les darreres obres de millora realitzades a la casa. | 41.7089700,1.6885800 | 390897 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 82)Ubicada en una zona de conreus amb camps aterrassats fins el torrent, amb abundància d'ametllersA la descripció PEP 1993 s'informava de que es conservava un carro en relatiu bon estat.Hi ha una inscripció gravada sobre un panot arrebossat a la primera de les dependències nord: YN 1946 JM.En les fotos del PEP 1993 es veu com les façanes estaven arrebossades amb color beix fosc, de ciment. Tot el conjunt ha estat restaurant modernament, amb pedra vista a tots els paraments, sense arrebossats.A l'entorn hi ha una pica i un corró.Abans d'arribar a la casa, al costat del camí, a 60m a l'est, s'ha construit molt recentment un cobert de planta circular fet de pedra amb coberta metàl·lica, força gran, que recorda una barraca de vinya. S'hi guarda utillatge agrícola.Segons el PEP (1993), la propietat de la casa conserva documentació que dona fe de la construcció de la casa als anys 80 del segle XIX.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88501 | Capella de Santa Llúcia del Mas Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-del-mas-forn | VILLANUEVA, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol. VII.p. 49. SS.AA. (1917) Boletín Oficial del Obispado de Vic. P. 45. SARRET I ARBÓS, J (1924). 'El monestir de Santa Llúcia de Rajadell'. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 21. Manresa PLADEVALL , A (1969). 'Santa Llúcia i Santa Caterina de Cervera' . Hoja Diocesana. 21-9-69. Vic. RAFAT, F (1981). 'Materials per a la historia religiosa de Rajadell' Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Núm. 1. Manresa. pp. 177-191. RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell' Dovella, núm. 34. Manresa. RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 203-220 RAFAT, F (1979). Monestir de Santa Llúcia. Rajadell. Fulls de la Festa de Sant Sebastià. RAFAT, F (1986). Capella de Sta. Llúcia 1886-1986 . Fulls de la Festa de Sant Sebastià . RAFAT, Francesc (1991). Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell Full de la Festa Major. Rajadell novembre de 1991 RAFAT, F. (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa VILLEGAS, F (1975). Santa Llúcia del mas Forn. Periódico Manresa . 12-6-75 . Manresa AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Rajadell (pp.984-986) està signat per RCJ. Inclou planta. GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) Goigs de Santa Llúcia. 1973 (escrit al revers) | XIII-XIV | Restaurat interiorment i exteriorment | Capella del Mas Forn (segle XVII), construïda aprofitant part de l'església romànica de l'antic monestir de Santa Llúcia. És l'únic vestigi que ha quedat del mateix. Es troba adossat a una ampliació del Mas del Forn (fitxa 66). La capella original, romànica, fou ampliada a ponent amb una nau gòtica, que duplica en amplada i alçada el temple primitiu. La capella, d'una sola nau, està formada per dos cossos ben diferenciats que corresponen a les dues fases de construcció. La part més moderna, a ponent, gòtica, de mitjan segle XIV, és molt més alta i ampla. La primitiva, considerada romànica, del segle XIII, a llevant, és de dimensions considerablement més reduïdes. Les restes conservades del primitiu temple corresponen al cos més baix i estret, que s'adossa al mas. És de planta rectangular, amb un parament menys uniforme que el de la fase posterior, i coberta interiorment amb volta de canó apuntada. De l'absis que tancava a llevant (és a dir, amb una orientació inversa a l'actual de la capella) no en queda res. S'ha dit que les primeres filades de la façana de migdia, en forma més o menys circular, podrien correspondre a l'antic absis. En tot cas es tractaria d'un absis eixamplat pel presbiteri. El cos de llevant suposava una ampliació força ambiciosa, que es devia quedar a mig fer, de manera que la capella ha acabat tenint una forma arquitectònica estranya, composta de dos trossos apedaçats. Les parts d'aquest nou cos de mitjan segle XIV són més fermes , amb un aparell fet amb carreus de mida més grossa que els de l'altre cos, ben disposats en fileres. Les façanes presenten poques obertures: una espitllera molt estreta, una finestra més ampla a la façana principal i diversos forats molt petits de forma quadrada. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'interior és cobert amb volta apuntada, potser menys marcada que la del cos primitiu. El 1636 es produí una reforma lleugera. Es tapià l'antiga porta que donava a migdia (interpretada com la porta original romànica) i que enllaçava amb el monestir i s'obrí l'actual, a la façana de llevant. Es tracta d'un gran portal amb una gran llinda, que du gravada la data 1636, i que reposa sobre muntants de gran aparell petri. Per sobre seu hi ha una finestra cega de doble esqueixada. També s'observa una esquerda que va del portal a la finestra. Hom suposa que el monestir era situat a l'actual pati. El campanar d'espadanya, a la façana oposada, és un afegit posterior. | 08178-8 | Mas El Forn. El Forn de Santa Llúcia. | En origen podria haver estat una capella rural amb donats. Un nou document de 1271 localitzat per Rafat (1991; 1993:252) parla d'un donat, el monjo Pere Alegre o Alegret, de la Capella de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. Potser l'origen era antic, un eremitori rupestre (sota balma). Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic Ramon d'Anglesola atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades o canongeses que ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell, liderades per la priora Na Cirera. El 1278 sabem que era seu d'una comunitat femenina. Com que la documentació parla de Sant Miquel de Rajadell i de Santa Llúcia. F. Rafat (1990) arriba al convenciment que durant els primers temps la capella compartia les dues advocacions, i que finalment s'acaba imposant la segona. Per tant, descarta la seva teoria inicial de que a Sant Miquel de Cirera hi hagués hagut un primer priorat, traslladat posteriorment a Santa Llúcia, i que Na Cirera -que procedia de Sant Miquel de Cirera- fos, el 1292, la priora dels dos llocs. El Sant Miquel de Rajadell no seria el Sant Miquel de Cirera. El 1278 Santa Llúcia (la prioressa Cirera junt amb el monjo Alegret abans citat) comprava una campana a l'església de Sant Miquel (que podria ser la de Castellar). La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1284 es documenta una deixa de 50 sous per a obres a Santa Llúcia. El 1287 la prioressa Cirera o Cicerona denuncia al veguer de Manresa un robatori que ha patit. Aquesta prioressa es la que segurament està enterrada a la paret de migdia de la part vella de l'església, d'acord amb un document (veure text a observacions). L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. L'església primitiva era petita, amb l'absis cap a llevant, les parets de carreu bast i una porta lateral a migdia. A principis del segle XIV, s'inicien possiblement unes obres d'ampliació i reforma que queden a mig fer. Desapareix l'absis i es refà la volta de l'església vella, ara amb arc apuntat. La part nova és més ample, més alta i d'aparell regular amb carreus treballats. Després de la Prioressa Cicerona, la succeeix, a partir de 1293, Bertomeua de Cirera (tot i que podria ser la mateixa). El 1304 el monestir funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. A Bartomeua la succeeix Sibil·la de Rajadell (1317-1345). El monestir creix amb censos i donacions. Coneixem de 1345 a 1460 8 prioresses més (vegeu memòria del Mapa, apartat història) La decadència del monestir s'inicia a finals del segle XIV i sobretot a partir del XV. El 1419 els consellers de Manresa donen llicència a la prioressa Maria Devesa per que pugui recaptar a les esglésies de la ciutat. El 1440 la succeeix Gabriela Pujol. El 1448 tenia només dues comunitàries. El 1457 la prioressa era Francesca Borràs. Amb ella, les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. De l'església desapareixen la porta, l'altar i les imatges. El senyor de Rajadell, Joan Berenguer, havia abandonat el castell i s‘havia refugiat a Manresa. Llavors el Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. Sembla que el 1480 el veguer de Manresa li reclama la restitució dels béns incautats, cosa que no prospera. El plet és entre el senyor, Francesc de Rajadell, i el Prior de frares agustins de Cervera. El 1486, Lluís de Rajadell, fill de Francesc, encarrega unes obres de reparació al monestir, però no consta que les monges hi tornessin. L'any 1573 el senyor del terme, arrenda a Joan Bassa, vidrier ,'lo casal de Santa Llúcia', per instal·lar-hi un forn de vidre a l'antic monestir, amb l'obligació de fer obres de reparació. El forn de vidre (que dona nom al mas) només va funcionar del 1573 al 1600-1602. Noves reformes es van fer el 1636, d'acord amb la data de la llinda de la façana principal. En aquest moment es sega l'antiga porta que donava a migdia i s'obre una porta nova a l'est. També s'hi instal·la el retaule. Les parets interiors foren enguixades i allisades amagant en petits forats restes d'imatges (braç de fusta pintada i imatge decapitada d'alabastre), procedents probablement d'èpoques anteriors. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1830 el Bisbe, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no hi hagi un nou frontal d'altar. El 1886, el Bisbe Morgades va ordenar que fos retirada la santa; a la consueta es llegeix: 'la capella de Sta. Llúcia; en la qual capella feia molts anys que no si celebraba per estar suspesa, però en la Sta. Visita Pastoral de 22 de Maig de 1886 girada pel Sr. Bisbe Morgades se deixa un decret per que se arreglés (...) y en lo mateix dia 13 del referit any 1886 se torna a comensar a celebrar en la dita capella'. El retaule i la imatge de fusta de la Santa foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). L'any 1972 es van netejar les parets deixant la pedra al descobert i es va retornar al seu lloc original el que quedava del retaule, adaptant l'altar a la nova litúrgia. | 41.7291000,1.7129700 | 392959 | 4620500 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88501-foto-08178-8-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | També coneguda com a Església o Convent de Santa Llúcia de Rajadell. Es troba al marge esquerra de la Riera de Rajadell.És la construcció íntegrament medieval millor conservada de Rajadell, sense elements decoratius destacats però de bona qualitat. Correspon a la capella de l'antic monestir femení , que va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. A mitjans del S. XIV s'hi efectuaren reformes. Quan el monestir s'abandona, la seva capella esdevindrà sufragània de la parroquial de Rajadell i es convertirà en capella del Mas del Forn (fitxa 66).La llinda del portal de la façana principal de la capella mostra la data 1636 gravada. Al costat de l'antiga porta que donava a migdia, hi havia la tomba de Madona Cirera, primera prioressa del monestir. En un pergamí manifesta que li plauria ésser enterrada prop de la porta de l'església on els seus ossos hauran d'ésser 'posats e encastats en la part a les portes de l'esgleya'. El text és el següent: 'Aquesta es la ossa de madona Cirera/ qui fo la primera monya d'aquest monestir/ e per ela hic ha dones, quar com ela hic/ vench qui era donzela de perayre lavons/ no ych avia si no donats. Ela feu/ aci molt de be, per que placía a la prio/ ressa e a les altres dones que quan la egleya nova los faça que la dita/ ossa e la pera del seyall seu de/ cirera se sien posats e encastats/ en la paret a les portes de la / egleya'. La tomba podria estar indicada per un escut de pedra encastat al parament exterior (de la part romànica) que té gravada una creu i quatre escuts a cada un dels costats. Els escuts porten gravats uns símbols difícils d'interpretar. Piñero (PEP 1993) els identifica amb l'estrella dels Rajadell. Més aviat semblen 4 cireres esculpides, que podrien indicar precisament la tomba de la prioressa Cirera.A l'angle exterior de l'actual façana (NE), sobretot a l'esquerra, s'hi observen en alguns carreus diverses marques de picapedrer, com els de la Seu de Manresa: angle, doble angle, fletxa, creu i altres. Davant la façana hi ha un petit pati, tancat. A migdia, hi ha una porta que comunica aquest pati amb el tancat interior del mas.A l'interior de la capella es conserva parcialment un retaule en fusta policromada, del segle XVII, del qual resten 7 taules (3 de la predel·la) (fitxa 138). No és clar a qui està dedicat, però segons Sitges (2019), estaria dedicat a santa Llúcia i podria ser fruit d'un encàrrec fet el 1630 als artistes bagencs Jeroni Soler (pare i fill). A la capella també hi havia una imatge de Santa Llúcia, de fusta policromada. Actualment es conserva una figura esculpida de fusta, de 84 cm. d'alçada, sense color, molt malmesa. Li falten els braços i la meitat de la cara. Sitges (2019) la identifica com de santa Llúcia.Al sector de llevant, davant mateix de la façana principal, hi havia el cementiri del monestir. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi apereixeren ossamentes humanes. Al sector on hi ha l'hort (al SO del mas) aparegué, durant unes obres, un enterrament masculí excavat al terra i cobert amb lloses (referenciat com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, (XI,1984 :359). L'excavació fou realitzada per l'historiador afeccionat Francesc Rafat, propietari de l'immoble (fitxa 131). Aquest també va emprendre algunes excavacions a l'església, a la recerca de l'absis romànic, sense resultats. Cada 13 de desembre es celebrava la festa de Santa Llúcia, patrona de les modistes I els sastres, a la capella de Santa Llúcia i a la casa del Forn (fitxa 217). La seva devoció abastava Rajadell i Fals. Sembla que s'hi havien depositat exvots.A través de documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa i a l'Arxiu de la Seu de Manresa es pot resseguir la historia del Monestir, així com de les deu prioresses que va tenir el convent i d'alguns dels seus avatars. | 93|85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88513 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-5 | XIX | Restaurat a finals del S. XX. En rehabilitació el cos annex a llevant (2020) | Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa més dos pisos. Té un cos adossat a llevant. A ponent, hi ha un porxo amb terrassa adossat sobre un garatge. Les façanes són actualment de pedra vista (abans arrebossades). Hi ha finestres amb llindes. A la façana, hi ha la porta principal descentrada i situada a la dreta, amb un arc escarsser amb llindres i brancals de pedra. A la primera planta llueix un balcó amb dues obertures rectangulars. A la segona, sota teulat, dues finestres quadrades petites. | 08178-20 | Monistrolet. E. del terme | Aquest és l'indret on hi havia l'hostal que hostatjava els viatgers del camí ral (procedents de Manresa i en direcció Calaf i Cervera). Sembla que durant la Guerra del Francés, fou cremat per les tropes franceses, de pas pel camí ral. Als anys 80 del segle XIX, coincidint amb l'establiment de la torre de can Gallifa, l'hostal va ser enderrocat i es construí l'edifici actual. L'antic hostal s'aixecava just a l'altre costat del camí. Als primers temps els viatgers continuaven fent parada a la nova casa, però ja no s'hi feia posada. | 41.7324500,1.7517500 | 396190 | 4620824 | 1888 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88513-foto-08178-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 36). Es tracta d'una casa simple, de dimensions petites en comparació amb una masia.S'ubica al costat mateix de l'antic camí ral de Manresa a Calaf (avui carretera asfaltada ) i de la riera de Rajadell, prop del viaducte de la C-25.A la llinda de la finestra de la façana de ponent hi ha gravada la data de 1888.A l'altre costat del camí, a uns metres en direcció est, es trobava l'antic hostal fins que es construí l'edici actual, construit als anys 80 del segle XIX. El 1993 (PEP) encara s'hi podien veure restes de les parets. Actualment, ja no. Se li havia dit Hostal del Joanot.. A continuació, a uns pocs metres, es localitzen les tines de l'Hostal (fitxa 33). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88670 | Mosaic romà de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-roma-de-sant-amanc | <p>AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | IV-V | Restaurat 2001 | <p>Fragment de mosaic romà (opus musivum), policrom, de gran qualitat, de forma rectangular, incomplert (se'n conserva més de la meitat), que amida 4,50 x 2,13 m. Sense emblema central, el mosaic està decorat amb figures geomètriques, florístiques i faunístiques col·locades dins hexàgons definits per llaçades que s'entrecreuen. Procedent d'una habitació pavimentada amb aquest mosaic del sector nord de la vil·la romana de sant Amanç (veure fixa 136). El mosaic esta format per tessel·les de diferents grandàries. Destaquen les quadrades i també triangulars d'uns 8mm de costat que constituïen els fons i les bandes del mosaic. Les tessel·les de les figures amidaven uns 3 mm de costat. Aquestes figures fetes amb tessel·les petites són d'alta qualitat. Destaquen un paó amb les plomes drets i un cavall estàtic. Els colors son el blanc, el negre, el vermell fosc, el granat, el blau, el marró verdós i el verd groc. La composició del mosaic es el següent: està formada per dues sanefes perimetrals, una representant fusos i l'altra més ampla amb una ona de fulles de vinya. Als dos laterals del mosaic hi ha una tercera banda, també policroma com les anteriors, que representa espirals geomètriques alternadament invertides. A la part central del camp del mosaic hi ha les representacions figurades de paons, ocells, un cavall amb muntura, vinyes i motius molt estilitzats. Totes aquestes representacions es troben inscrites als espais delimitats per la superposició de dues trames diferents de bandes enllaçades, una amb la composició de trena de tres caps i l'altra vermella amb un estès de fulles blanques (AAVV 2002: 36).</p> | 08178-177 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la segona meitat del segle IV o a principis del segle V. El mosaic correspon a aquest moment. El jaciment presenta fases anteriors d'època romana i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El mosaic va ser descobert el mes d'abril de 1996, en el decurs de les excavacions desenvolupades a la Vil·la Romana de cal Amanç (fitxa 136) per l'empresa Arqueociència scp i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez, en el marc de la construcció de l'autovia C-25. Els treballs van implicar les següents institucions: servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell; Ajuntament de Manresa; Institut Català del Sòl (que va finançar els treballa a càrrec de l'1% cultural). L'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL va fer els primers treballs de consolidació i neteja in situ, i després, va realitzar un calc 1/1 i un escaneig digital de la superfície. Posteriorment, el mosaic va ser arrencat -en 9 parts o panells- per tècnics del Museu d'Arqueologia de Catalunya i dipositat provisionalment al MAC. El 2001 s'adjudica la restauració del mosaic a l'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL, treballs dirigits per Agustín Gamarra i Maria José Garcia, que es realitzen al MAC. El finançament fou a càrrec de l'INCASOL. Es va dotar el mosaic d'un nou suport lleuger per permetre'n la manipulació i exposició, i desmuntable per facilitar el trasllat. Es van reinterpretar les llacunes (eren poques) gràcies a la regularitat de la composició, i es van eliminar les restes de morter del revers així com les esquerdes originals. Les llacunes es van reomplir amb tessel·les originals recuperades a l'excavació. El mosaic es va reinstal·lar sobre una base de planxa de niu d'abella d'alumini i fibra de vidre emmarcada amb una estructura de acer que permetia la seva fàcil mobilitat (A AAVV 2002: 38-44 s'explica el procés de restauració). El juny de 2001la Generalitat diposità el mosaic al Museu Comarcal de Manresa (Num. Inv. MCM 421), que fou instal·lat a l'exposició permanent (actualment, 2020, està a la reserva atès que el Museu es troba tancat per obres de reforma). Les fotos 1 i 2 han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. La foto 3 es de la reproducció que hi ha a l'ajuntament de Rajadell. Es BCIN per que el Museu Comarcal de Manresa està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons L'assentament romà, descobert el 1993, s'ubica a banda i banda (a sud i a nord) de la carretera de Rajadell a Calaf, i posteriorment, a banda i banda d'un dels ramals de l'Eix Transversal C-25 | 83|80 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88543 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-2 | XVIII | Restaurada, La pallissa esta en estat ruinós. | Casa de pagès amb una construcció isolada com a pallissa. La casa és simple i de petites dimensions: de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent, friont el camí. Presenta planta baixa més un pis i unes golfes molt petites sota teulada. La casa només té un cos adossat, de forma cilíndrica, corresponent a una gran tina. La façana principal nomes presenta dues finestres quadrades i una porta rectangular amb dintell i brancals de pedra. El parament es de pedra vista amb cantoneres de carreus ben esquadrats. La pallissa, a l'altre costat del camí, a una certa distància de la casa, és una construcció de planta rectangular i coberta a doble vessant, feta amb pedra. A la part davantera tenia un porxo, i una finestra sobre la porta. Darrera la casa hi ha una era pavimentada de pedra, recent. No lluny hi ha un pou en forma de barraca de planta cilíndrica, amb volta. | 08178-50 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | No tenim dades més enllà de la inscripció de la llinda sobre la porta de la façana oest, que ens dona el nom del possible propietari i la data de construcció: Gabriel Ollé i 1794. | 41.7507100,1.6743000 | 389780 | 4622948 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 9)L'entorn proper és ocupat per horts aterrassats molt ben cuidats. Hi passa un torrent que està canalitzat amb parets de pedra seca. La tina ja forma part de l'habitatge.La casa es troba molt a prop de la partió amb el terme de Fonollosa.Segons el PEP 1993, la llinda sobre la porta de la façana oest presenta la següent inscripció: Creu gravada GRABIEL OLLE 1794, pero la visita de 2018 no l'ha detectat. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88511 | El Castell de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-monistrolet | RAFAT, F (1986}. 'Festa de Sant Sebastià'. GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 | XVIII-XIX | Restaurada recentment | Mas format per un cos residencial, un clos amb dependències de treball adossat a la casa i dos grups de tines. El cos residencial és de planta rectangular perfectament uniforme, amb un cobert adossat a migdia i petits cossos a tramuntana i ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de tamany mitjà, en general ben escairats. Crida l'atenció el desgast d'alguns carreus, amb patologies pròpies de la pedra que s'ha utilitzat des de molt antic. És possible que alguns d'aquest carreus fossin reaprofitats d'alguna antiga construcció romana que sens dubte existia a Monistrolet. Un altre aspecte que cal remarcar és la fermesa dels murs, en part assentats sobre roca. L'amplia base dels murs recorda el tipus de parament d'una muralla. La tipologia de la construcció és austera. La façana principal, a llevant, té un portal adovellat . La planta pis presenta un balcó centrat i dues finestres grans quadrades a banda i banda, amb ampit i brancals de pedra ben escairats. Davant del portal es forma un petit pati tancat. La resta de façanes tenen poques finestres, emmarcades amb carreus escairats i disposades amb una certa regularitat. Les dependències de treball formen un clos unit al conjunt de la masia, a la part de migdia. Hi ha un pati central i diversos coberts. Alguns d'ells devien correspondre a corrals. La construcció que es troba situada a la part de migdia, amb coberta a una vessant, es conserva més íntegrament. Segurament era la pallissa, que encara conserva una estructura de fusta a l'interior per emmagatzemar les bales de palla. El mas té dos grups de tines. El primer consisteix en una construcció, situada al costat de l'entrada del mas, que és força més acurada del que solen ésser els coberts de les tines. El tipus de la construcció és l'habitual: coberta a una vessant i barracons a la part de les boixes. Té un gran portal a la façana davantera. Una mica més amunt, formant una construcció separada, hi ha tres tines més (o dipòsits ). Són de forma cilíndrica, sense coberta i amiden cada una 2 metres de diàmetre. | 08178-18 | Monistrolet. E. del terme | El lloc de Monistrolet té una tradició d'hàbitat més o menys continuat des de l'època romana. Per tant, el mas del Castell podria haver tingut una ocupació molt continuada al llarg del temps. El Castell apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi del segles XIV i XV és un dels pocs masos que no fou abandonat. Si més no en el recompte de famílies de la parròquia del 1553 s'esmenta 'Jaume Luçia que està al Castell'. Tanmateix, tot i que algunes de les parts del mas puguin ésser antigues, la construcció actual no ho sembla gaire i podria correspondre al segle XIX o a finals del XVIII. Surt citada al cadastre de Monistrolet del 1786. Tenien masovars i cambrers. Segons Gasol i Almendros (1994), el Castell havia estat domini del castell de Rajadell, dels Cruïlles Eimeric i després dels Pignatelli, que la vengueren als Gallifa de Manresa a finals del segle XIX. Al segle XX els Galliga es van vendre la casa. Per tant, el Castell fou durant un temps l'estatge de la família senyorial que dominava Monistrolet, els Eymerich de Manresa (tot i que no sembla que hi vivissin gaire), pero desconeixem l'origen anterior de la casa. Els Aymerich hi tenien masovers, a la casa. | 41.7295200,1.7593800 | 396820 | 4620489 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Amb el nom de Castell de Monistrolet figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 48) i Al Catàleg de bens protegits (num. 41). En aquest darrer està fitxat, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. En el PEP 1993 estava com Mas el Castell.La descripció correspon a la del PEP 1993, reproduïda al Cataleg de Masies 2014. Al 2020 no s'ha pogut accedir a l'immoble. De fet, no hi ha ni camí que hi porti. S'accedeix per un camp, a la dreta de l'església, que està tancat amb un filat . L'edifici està just darrera la rectoria (fitxa 91) i l'església de Santa Maria de Monistrolet (fitxa 13), però no hi ha cap accés des dels esmentats immobles. L'edifici actual, modern, podria tenir un origen antic, medieval. El nom de castell no només prové de la imatge de casa forta o de fortificació que presenta la masia, conseqüència de les característiques que ja hem descrit, en relació als granss murs que, en part, s'assenten sobre roca i sobre una balma. El nom prové de que la casa fou l'habitatge dels Eymerich, senyors del terme de Monistrolet. La casa és situada en una zona rocosa. S'assenta sobre roca i, per la banda de migdia, sobre una petita balma, fet que li dóna l'aspecte de fortalesa. El mas està relacionat amb l'església de Monistrolet i amb el pas del camí ral i té un interès arquitectònic notable i una relació especial amb l'entorn natural.L'interior de la casa és d'un gran interès. La planta baixa és una de les més ben conservades d'entre totes les masies de Rajadell. La distribució és la típica . S'entra pel portal a una sala-rebedor, amb una escala que dóna accés al primer pis i amb una sèrie d'habitacions al voltant. D'aquestes en destaquen dues: una habitació que devia correspondre al celler, amb una gran volta, i una altra més gran que presenta tres magnífics arcs apuntats, amb sostre de fusta. El primer pis té una ambientació característica d'una masia més moderna, amb llars de foc , etc. menys interessant.La foto 3 correspon al PEP 1993 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88556 | Cal Tàssies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tassies | XIX-XX | Restaurada amb un criteri utilitari poc respectuós amb la fesomia tradicional original de la casa | Antiga casa de pagès molt modificada. Consta de la casa més una zona enjardinada al seu entorn, un galliner, i una petita caballerissa amb dos compartiments (avui magatzem). La casa és de planta rectangular, amb ampliacions a nord i sud (a migdia hi ha un gran cobert de coberta plana). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant amb el caraner paral·lel a la façana. Les parets són de maçoneria, actualment arrebossades parcialment amb ciment, tot deixant els carreus de les cantoneres a la vista. La façana principal està encarada a llevant: el portal es simple, rectangular, amb tres finestres a la planta pis. Les dues laterals estan emmarcades amb carreus. | 08178-63 | Centelles. NO del terme. | Es una antiga casa de parcers i masovers que pertanyia a Bruqueses | 41.7445900,1.6679900 | 389245 | 4622276 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88556-foto-08178-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88556-foto-08178-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.72) com a Can Tàssies. Aquest topónim (que ja recollia el PEP 1993) figura també als mapes municipals i a la senyalètica. Als mapes generals (ICGC) figura com Cal Reguer de Centelles. Segons Ramon Centelles del Mas Centelles, la casa es diu Cal Tàssies, i el Reguer de Centelles és el nom del lloc. Reguer ve de Rec: es un topònim relacionat amb l'aigua. La casa es situa a l'altiplà de Sant Simeó de Centelles. S'hi accedeix, des de Fonollosa, entrant en terme de Rajadell pel Pinyer i arribant al Mas Centelles. Des d'aquest mas cal prendre una pista al SE, i a 900m del Mas Centelles s'arriba al lloc. També es pot anar des de Sant Amanç passant per Can Quius i Bruquesses.L'entorn de la casa està enjardinat amb torretes i plantes i amb camins empedrats amb ciment. Més enllà hi ha un entorn de bosc de pi i camps de blat.S'observa la boca d'un forn de pa a la façana oest de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88913 | Cal Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magdalena | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX-XX | Restaurada als anys 70 del segle XX. . | Casa de pagés, senzilla, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa i pis i coberta a doble vessant. Els murs de de pedra irregular, arrebossats de blanc. Reconstruida modernament excepte el sector de migdia. Te diversos cossos afegits. | 08178-419 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | 41.7420400,1.7635200 | 397184 | 4621875 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 43). No recollida al PEP 1993. Casa del S. XIX molt restaurada. No visitada. Informació i fotos extreta del Catàleg de Masies. Està al límit del terme, al final del Pla de Fals, quan comença el pronunciat desnivell vers la vall de Rajadell. S'hi accedeix des del terme de Fonollosa (impossible des de Rajadell). A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. i passat Cal Xaupes, seguir per una pista (que torna a passar pel terme de Fonollosa) uns 350 m més a l'E. fins a Cal Magdalena.A l'entorn hi ha pedres de molí i altres restes i estris tradicionals. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88833 | Barraca Codi 5490 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5490 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5490. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XXI | Restaurada (traslladada i aixecada de nou) | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i esta recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes. Té una fornícula, dos cocons i un banc a l'interior. Presenta una pedra vertical al cim com a caramull. | 08178-339 | Sant Amanç de Viladés | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7346100,1.6833400 | 390504 | 4621149 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88833-foto-08178-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88833-foto-08178-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88833-foto-08178-339-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5490. Autor: Jaume Plans Maestra (amb planta croquis del Derac Verd). Data registre: 1/1/2004. El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha reconstruït de nou (fotos 2 i 3). Segons l'ajuntament, aquesta barraca va ser traslladada i reconstruida de nou a prop del seu emplaçament original, ja que estava afectada pel desdoblament del'Eix Transversal (C-25). La operació va anar a càrrec de la concessionària de l'obra.Es situa a prop de la C-25, a 140 m. a l'E, de la Vil·la Romana de Sant Amanç. Consta a wiquipedra com de finals del segle XIX.Barraca reconstruïda, amb coberta de falsa cúpula tancada amb una llosa plana, amb un cobert de teula afegit posteriorment a la seva construcció.. El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha reconstruït de nou (fotos 2 i 3). La Foto 1 correspon a 2004.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88565 | Cal Quius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quius | XIX | Restaurada | Casa de pagès de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, amb el caraner perpendicular a la façana, amb cossos adossats a llevant i a ponent. El cos central consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal -que mira al SE- presenta una porta rectanglar descentrada (està al costat est) amb brancals i linda de pedra. Les dues plantes superiors presenten també dues finestres a cada planta, enmarcades en brancals i llindes de pedra, i amb ampits motllurats. El cos de llevant té planta baixa i un pis, i al damunt una galeria amb arcades i al soterrani una cambra coberta amb volta. Aquesta cambra té uns recs la funció dels quals no és possible de determinar. El cos de ponent hostatja espais de treball, i llueix un ample porxo amb encavellades de fusta i coberta de teula. Te dues portes. Les parets de la casa són de maçoneria, arrebossades en part amb ciment i en part amb calç, de color beix. | 08178-72 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Per les llindes de les finestres disposem de dues dates: 29 de setembre de 1866 i 1888. No podem assegurar que la data del 29 de setembre de 1866 correspongui a la 'inauguració' de la casa. En qualsevol cas, aquestes inscripcions ens situen la construcció de l'immoble dins de la segona meitat del segle XIX. | 41.7415000,1.6775900 | 390038 | 4621921 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.66).La casa es troba situada en una posició elevada respecte la vall del torrent de cal Prim, a tocar del cami que mena a Can Bruqueses i al Mas Centelles.L'entorn immediat esta ben cuidat.A la llinda de la porta principal s'hi observa una creu gravada. A la llinda de la porta del balcó del cos de llevant hi apareix la data gravada 1888, dins una senefa, i a sota d'una mena de creu inscrita. A la llinda d'una de les finestres de la planta primera de la façana principal es troba una espectacular inscripció gravada amb la següent llegenda enmarcada en una senefa: ' Any 1866 29 de setembre'. La llinda també presenta tres figures gravades, que podrien correspondre a oficis.A l'exterior hi ha un enorme tambor cilíndric, un possible corró, amb la data gravada: 1948. A la paret posterior exterior del cos de ponent també hi ha un corró, al terra.A cal Quius tenien arnes i s'hi feia mel. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88723 | Barraca Codi 13008 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13008 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13008 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Restaurada | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està coberta de terra. Les dimensions aproximades són: diàmetre exterior 4,50 m, portal de 1,40x0,70 m i gruix de parets 0,70 m. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. Restaurada. Pedres exteriors rejuntades amb ciment. | 08178-229 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7192100,1.7737200 | 397996 | 4619328 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Situada dins d'una finca particular, envoltada per una tanca metàl·lica que la fa inaccessible. Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 13008. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88570 | Can Massana o Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-o-macana | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 RAFAT, Francesc (1985). 'Can Massana'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1985). 'El lloc de Cirera, de Rajadell'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs num. 4. Manresa pp. 997-101.XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981) 2n Vol. Manresa . Pp. 97-101.citat RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 153-164 | XIII-XIX | Rehabilitada. Amb alguna esquerda i taques d'humitat en façana | Extens conjunt arquitectònic definit per un gran casal amb diversos cossos residencials i agropecuaris i una capella. El casal està tancat per un clos, travessat de banda a banda per un carrer central. Els cossos residencials (de grans dimensions) ocupen el costat nord, mentre que les dependències de treball són a la banda de migdia. El casal forma un complex constructiu que presenta una planta allargada (fruit d'una multitud d'ampliacions). El sector principal està comunicat, mitjançant un pas aeri (una galeria) a una segona construcció ('l'obra nova') situada a l'altre costat del carrer. Tots els cossos són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant (amb una doble sèrie de motllures al ràfec). Consten de planta baixa més un pis i golfes, excepte el cos més modern, adossat a llevant, que és una mica més alt, i que té planta baixa i dos pisos (amb galeria d'arcades en ambdós nivells). Majoritàriament, les façanes són arrebossades d'un color blanc cru. Tot i la grandiositat del casal actual, aquest és fruit, com ja s'ha dit, d'una evolució constructiva que es pot deduir amb força precisió gracies a alguns indicis. Exposarem d'una manera esquemàtica les diferents fases constructives, ja que algunes parts de la casa són molt antigues i d'un gran interès: - Restes de la fortificació del segle XIII. Al segle XIII hi ha documentat al lloc un recinte fortificat, Cirera, que després es coneixerà com can Massana. És possible que una de les façanes exteriors de la casa, al sector NO, correspongui a un mur de la fortificació. Es tracta del mur més antic de la construcció, sobre el qual es sobreposen tots els altres, i esta fonamentat sobre la roca. El mur és compost per carreus de mida petita, amb tendència a la forma quadrada, i disposats en filades. - Reconstrucció del mas a finals del segle XV o principis del XV. Es tracta d'una edificació que formava un petit cos a l'angle NO de l'actual casal. L'orientació era inversa a l'actual, és a dir, de nord a sud, tal com encara indica la disposició de la teulada en aquest tram. Aquesta fase seria anterior al 1590 (moment en què esta datada la següent ampliació). D'aquest cos primitiu en quedaria un tram de volta a la planta baixa (construïda sobre l'hipotètic mur de l'antiga fortificació) i segurament un finestral gòtic tardà molt interessant, decorat amb un trencaaigües en forma semblant a l'arc conopial. - Ampliació de finals del segle XVI. S'amplia el cos anterior cap a la banda de migdia. Segurament es va fer en dues fases, fins arribar a la façana actual. Es canvia l'orientació primitiva de la casa per l'actual, d'est a oest. Aquesta ampliació estaria datada per un llinda interior del primer pis (1590). Hi ha tres finestres petites decorades amb arc conopial amb un floró al centre. - L''Obra Nova' (1613). Així és anomenada la casa construïda isoladament a pocs metres de l'anterior. Es tracta d'una edificació considerable, de tres plantes, datada el 1613 per una llinda del primer pis. Actualment l'Obra Nova esta unida al cos principal mitjançant una galeria. - Ampliació del segle XVII. Posteriorment les ampliacions han anat allargant la casa cap a la banda de llevant del cos primitiu, seguint sempre la mateixa disposició de les teulades. Una llinda d'aquest sector dataria l'obra a l'entorn del 1640. A la planta baixa resta una interessant volta. - Ampliació de mitjan segle XIX. L'última fase, que afegí un cos quadrat en forma de torre a l'extrem de llevant, es pot datar de mitjan segle XIX. Entre d'altres, hi ha una prova molt explícita que ho demostra: es tracta d'un dibuix molt curiós de 1857, on es representa tota la masia tal com era en el moment. Aquest cos hi apareix en fase de construcció. Cal afegir que pels volts de 1880 el procés es devia rematar amb una remodelació general de la casa. S'obriren alguns portals i finestres grans. Segurament també és d'aquest moment la decoració interior del rebedor de l'entrada i algunes sales amb pintura mural d'estil pairal. Pel que fa d'altres parts del conjunt, cal esmentar les tines. N'hi ha quatre que formen la típica construcció allargada, amb coberta a doble vessant, adossada a una cambra gran que servia de magatzem. Més endavant s'hi construí una torre d'electricitat. Hi havia dues tines més, de grans dimensions, integrades al sector NO de la casa. La resta d'àmbits de treballs estan al sud del clos. Consisteixen en una gran àrea amb coberts, bastant modificada per les necessitats actuals. La pallissa, fora del recinte i adossada a un nau moderna, també presenta les mateixes característiques. Davant la pallissa s'estén l'era, enrajolada. A l'entorn del conjunt hi ha diverses naus d'us agropecuari, de construcció recent. La capella, del segle XVII, està descrita a la fitxa 10. | 08178-77 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | Des del segle XIII can Massana apareix documentat com el nucli d'un territori conegut com Lloc de Cirera (Ciraria). Els masos d'aquestes terres constituïen un alou lliure i franc, propietat del manresà Ferrer Bernat. El nucli principal d'aquest territori és l'actual can Massana, on esta documentada l'existència d'un recinte fortificat a finals del segle XIII (tot i que ja existia abans). Dins el recinte hi vivien tres famílies: els Vidal de Cirera, els Vilardell de Cirera i els Ferrer de Cirera, al menys fins a mitjans del segle XV. Fora del recinte i dispersos hi havia els següents 7 masos: Albert de Cirera (actual mas El Cortès), dos masos anomenats del Coll de Cirera (després Coll del Gem i actualment la Masia), l'Enveja de Cirera (desaparegut; habitat encara al segle XVI) i els masos Domingo de Cirera, Prat de Cirera i el Noguer de Cirera (no localitzats). Tots plegats, els de dintre i els de fora del recinte, formaven un conjunt de deu cases i famílies. Cirera afronta amb Vallformosa i el Coll de Novelles (a l'est), amb el Junyent (al nord) i amb el Camp de l'Oliver i el Muntalar (a l'oest). Els Cirera era una família del lloc fortificat de Cirera, homes d'armes, alguns al servei del senyor de Rajadell i fiadors d'ell. Dalmau de Cirera (procedent del Mas l'Enveja) fou castlà del Castell de Castellar, dels Gravolosa, al segle XIII. La seva filla Cicerona fou abadessa del monestir de santa Llúcia (1278). El 1286, Berenguer de Cirera d'Enveja (fill de Dalmau) rescindeix el contracte amb el Senyor de Rajadell, Berenguer, de defensa del castell de Rajadell. L'habitant més antic que coneixem és Raimon Vidal, fill de Pere Vidal de Valldòria. El 1292 estava casat amb Maria, filla d'un pagès de Cirera, però queda vidu i sense fills. Gràcies a aquest document sabem que el propietari és un ciutadà de Manresa Ferrer Bernat, ja que Raimon Vidal, sense hereus, està obligat a pagar els drets d'eixorquia, (un dels mals usos abolits el 1486), que li permetia al senyor percebre la legítima de la herència dels pagesos sense descendència. El 1326 tornem a trobar Raimon Vidal casat de nou. El primer dels Vilardell es deia Guillem, i el 1300 i el 1313 apareix a la documentació amb la seva muller Maria i el seu fill Bernat, que és el que es queda al mas. Els Ferrer eren una família nombrosa. Potser són dues famílies, els Ferrer i els de Guillem Ferrer. Els trobem del 1280 al 1407. Del 1285 coneixem el testament de Jaume Ferrer, pagès del lloc de Cirera. Del 1407 coneixem el testament de Guillermoneta, vídua de Guillem Ferrer. Del mas d'en Prat (no localitzat) coneixem un Ferrer Prat de Cirera, documentat el 1280 i el 1310. La seva família es pot seguir fins 1369. Del mas de Domingo (tampoc identificat) coneixem uns capítols matrimonials de 1329 de Guillem, fill i hereu de Pere Domingo de Cirera, en el que aporta al matrimoni el mas com alou lliure i franc. Del mas de l'Enveja (no localitzat) coneixem un Romeu d'Enveja del 1280, ja mort el 1320. El seu fill Jaume està casat amb Maria, filla del mas veí de Bernat de Coll. El mas torna a aparèixer el 1450, amb Margarida, filla de Joan d'Enveja, que es casa amb Bernat del Guas. De la família Cirera procedia la primera priora del Monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn. La teoria de que hi havia inicialment una altre petit monestir a sant Miquel de Cirera ha estat recentment descartada.. Fins 1369 els masos del lloc de Cirera pertanyen com alou lliure i franc al ciutadà de Manresa Ferrer Bernat, excepte el Mas d'en Domingo, en que l'aloer és, com hem vist, el pagès, i el d'Enveja, que el té com a alou lliure Berenguer de Cirera, cavaller, el qual el 1296 el cedeix a la seva filla Sibil·la com a dot en casar-se amb Jaume d'Olzinelles. El 1301, Guillermona, filla de Ferrer Bernat, casat amb Gerard d'Argensola, aporta la meitat de Cirera com a dot. Aquesta es casa en segones núpcies amb Romeu Ricolf, de Manresa, i també aporta al matrimoni els seus drets sobre Cirera. L'altre meitat del lloc de Cirera passa a Pere Bernat, fill de Ferrer Bernat. Mort el 1347, la seva vídua deixa l'administració dels seus bens de Rajadell a un procurador. El 1369 Sibília, filla i hereva de Pere Bernat de Manresa, ven a Elisenda, muller de Joan Berenguer, senyor de Rajadell, totes les terres i drets que tenien al lloc de Cirera, com a alou lliure i franc, i per 17.000 sous. A la venda hi consten els masos Albert; de Guillem Ferrer; del Vidal; del Noguer; del noi del Prat; del noi Vilardell; i de Pere del Coll, tots ells habitats. Aquesta informació de 1369 concorda amb el fogatge de 1365-70 que ens parla de 8 focs a la Quadra de Cirera, corresponents a ciutadans de Manresa, més un altre foc a Cirera, corresponent a Jacme Dompuig, aloer espars. El Mas de l'Enveja ja la hauria comprat anteriorment el senyor de Rajadell. A causa de la crisi del segle XV aquests masos van quedar abandonats, però a finals del mateix segle es tornaren a repoblar, sota la jurisdicció del Senyor del castell de Rajadell. A l'indret on hi havia hagut la fortificació s'hi instal·là al 1494 la família Oller, originaria del mas Oller, de Manresa. Es tracta del matrimoni Gabriel Oller Canaleta i la seva dona Eulàlia Escuder. L'establiment abastava els masos Cirera Noguer i Prat. El matrimoni Oller no tingué descendència masculina i l'hereva fou la seva filla Joana, que es casa amb Gili Massana (segons Rafat, procedent de la Molsosa; segons Molins, 2020:153), de Sant Martí de Cellers, terme de Llanera). Per casar-se amb la pubilla li va caldre aportar un dot de 30 lliures. Gili Massana figura al fogatge de 1553 com a cap de casa. Un cop mort el sogre, la posició del Gili, el nou pubill del mas, es va afermar i es va convertir en un dels homes importants de Rajadell. El 1531 Gili Massana és nomenat batlle de Rajadell pel senyor del terme, fet que es repeteix sovint en els seus successors. Al llarg de l'època moderna els Massana no són només batlles de Rajadell sinó que també ocuparen càrrecs a la confraria de Sant Sebastià. Com a batlle Gili Massana va intervenir en diversos conflictes entre pagesos com a àrbitre o com a representant de l'autoritat. El 1543 i el 1551 va encapçalar l'assemblea d'homes del poble convocats pel senyor del castell. Durant el seu temps el nom del mas va passar de Cirera a Massana. Amb el temps, can Massana incorpora nous masos i es fa més gran. Molins (2020:153-164) proporciona molta informació sobre els negocis i els testaments dels Massana. Joana, al quedar vídua de Gili Massana, fa testament el 1573 nomenant hereu el seu fill Francesc Massana, que va viure fins el 1592. Francesc també va ser batlle i va tenir 15 fills, dos d'ells mossens. El 1570 Francesc Massana havia comprat el Mas del Coll del Gem o Coll de Cirera (l'actual La Masia) a Joan Xoriguera (o Soriguera, segons la convocatòria del senyor de 1543). Un altre Xoriguera, Antoni, consta com a habitant de l'Enveja, un dels masos de l'entorn de Cirera desapareguts, al fogatge de 1553. Era fill de Gracià Xoriguera, que al 1529 figura com hereu. Antoni surt citat també en documents de 1537, 1543 (com a Soriguera) i 1575. Sembla que no tenia gaire cura del mas 'Nanveja', per que al 1568 l'havia arrendat a Joanot Puig i al 1583 a Jaume Grau i Jaume Rovira. El 1591 Joan Xoriguera, hereu del mas de l'Enveja, vivia a Sant Salvador de Guardiola. L'hereu de Francesc Massana, també, Francesc, es casa el 1590 amb Joana Ubach de Vacarisses i després amb Paula March. En el capbreu de 1624 (ordenat per Guiomar, senyora del terme), Massana declara com a afocats el Mas Cirera i el Coll del Gem, i com rònecs i deshabitats, Noguera, Prat, i una part de les terres del mas Enveja. Mor el 1627. El succeeix el primogènit del segon matrimoni, Francesc Massana (1598-1649), casat amb Elisabet Feixas. Massana amplia el patrimoni amb nous immobles. Està enterrat en el vas funerari de l'església parroquial de Rajadell, conjuntament amb d'altres massanes (fitxa 190). El seu hereu es Jaume (1623-1668). El següent hereu, el fill d'aquest, Francesc es casa amb Victòria Font. Infanten un hereu, Francesc, que mor de petit i la propietat passa a la pubilla Francesca (1681-1717). Als volts de 1695, la pubilla Francesca Massana es casa amb Josep Viladevall, de Sora. En conseqüència el cognom adopta una forma mixta Vila-Massana que és el que encara perdura en els actuals propietaris de Can Massana. El següent amo Joan Pau o Pau Vila-Massana (1696-1771). Des de llavors s'han succeït els Vila Massana fins avui com a propietaris de can Massana (la genealogia dels Massana es pot resseguir fins el segle XVI; tot el detall de l'evolució de la família està a Molins, 2020:153-164). Un dels hereus mes destacables fou Quirino Vila-Massana, mort el 1931. Va ser un dels propietaris més rics i influents del municipi. Va ser molts anys secretari de l'Ajuntament, alcalde i cap del sometent. S'enfrontà als rabassaires. Com que tenia capital, va comprar molts immobles, incloent el mas Cortès el 1890 i el Coll el 1915. El seu patrimoni incloïa també la Masia, o mas Coll del Gem, i Fontfiguera.. També va intervenir activament en la construcció de la Sala. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella de Sant Miquel de Cirera fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miquel per la família Massana. | 41.7112400,1.7243300 | 393875 | 4618503 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Antiga casa Cirera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 45) com Can Massana. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 12), amb el mateix nom (segons el Catàleg de Masies, també es AEA, Area d'expectativa Arqueològica). Mas Massana, segons Molins (2020:153)Aquest conjunt no ha pogut ser visitat durant la realització del Mapa. La descripció del conjunt, així com la evolució històrico-arquitectònica, corresponen a Piñero PEP 1993 i a Molins (2020: 153-164). El conjunt es situa en un serrat elevat, des d'on es controla la vall de la riera de Rajadell i la plana de Fals. Es veu Montserrat. L'antiga fortificació queda enclotada. Les terres de l'entorn estan conreades.Es tracta sens dubte d'un conjunt d'un gran interès històric ja que era un important nucli medieval comparable a Sant Amanç. Les restes arquitectòniques, dels segles XV i XVI, i segurament una part del XIII, són de les més antigues de Rajadell i constitueixen un dels conjunts històrics de més valor, a part del castell.Consten a les façanes les següents llindes gravades:- Llinda interior del cos de ponent, primer pis: 1590- Llinda de la façana nord de l'Obra Nova, primer pis: 1613- Llinda d'una porta de la façana sud de l'ampliació cap a llevant: 164[?]- Diverses inscripcions en portals de l'última remodelació sobre el 1880.A la masia es conserva documentació diversa d'interès històric i d'entre d'altres elements, un curiós dibuix del conjunt, amb tots els edificis, del 1857.Combina l'ús residencial amb el productiu (agropecuari), amb una activitat molt intensa.L'entrada al conjunt, a la tanca exterior, està rematada per corrons col·locats com a columnes. | 85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88531 | Cal Miralles o Mas Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miralles-o-mas-miralles | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. RAFAT, Francesc (1991). Festa de Sant Sebastià RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) RAFAT (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa | XVII-XX | Rehabilitada recentment | Masia a la que s'adossen les tines, els actuals garatges (que abans havien estat la pallissa) i altres dependències de treball modernes. Abans també hi havia hagut la casa del masover, on ara hi ha l'estable. Tota la casa esta assentada sobre la roca, que fa una mica de balma a la planta baixa. La casa primitiva tenia el celler més un pis i golfes, amb una estructura de masia basilical. Aquesta fase es pot datar, per diverses llindes, al 1682; tot i que possiblement algunes parts del mas, com ara el celler, siguin anteriors. Posteriorment s'hi va afegir un pis i es va allargar l'ala de llevant. Més recentment (a finals de segle XIX i als anys trenta de segle XX) la masia va viure reformes importants que n'han modificat el perfil. A conseqüència d'això mig cos (just des del punt on parteix el carener de la teulada) ha estat transformat en un edifici modern, amb una galeria, una terrassa per coberta i una torre de planta quadrada al centre, molt visible des de lluny. Només la meitat de llevant, doncs, conserva la tipologia d'una masia tradicional (planta rectangular, coberta a doble vessant), amb alguns elements constructius destacats, com són diverses finestres i portes emmarcades amb carreus molt ben escairats i la entrada principal amb arcada adovellada de mig punt. Actualment totes les façanes estan pintades de ocre. El celler és una de les parts més interessants de la casa. Les tines constitueixen un element força espectacular i de grans dimensions. Es tracta d'una construcció de planta rectangular adossada a la casa, amb coberta a doble vessant. Les tines estaven en cambres separades i comunicades per una porta mitgera. De les aproximadament dotze tines que hi havia només en queden quatre, totes cilíndriques. Dues són de grans dimensions. A la part posterior de les tines, adossades a una paret molt alta, es conserven una sèrie de barracons de treball on hi ha les boixes de les tines. | 08178-38 | Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme | Aquest era un dels masos antics (juntament amb el mas Puig i el de Torregassa, avui desaparegut) del sector de les Planes o Vall de Rajadell que, des del segle XIII, es coneixia amb el nom de Riavall. El primer nom de Cal Miralles és El Soler de Riavall. Es situava al nord de la Riera de Rajadell, mentre que el Puig de Riavall es situava a l'altra riba.. Durant els anys de la crisi del segle XIV va quedar abandonat. L'any 1406 el propietari, Francesc Jaffa, ciutadà de Manresa, arrenda el mas a l'abadessa de Santa Llúcia del Mas Forn, per 6 anys. A canvi aquesta li pagarà cada any 2 quarteres d'ordi, 1 d'espelta, 16 sous en diner i un parell de gallines. El mas es documentat l'any 1557 juntament amb el seu propietari Francesc Miralles. És la primera vegada que s'esmenta el cognom Miralles, tot i que era present a les parròquies de Monistrolet i Fals. Al 1568 es cita Francesc Miralles casat amb Joana, filla del Mas Puig. La política d'emparentar els fills d'ambdós masos de Riavall es va anar seguint al llarg dels anys: l'actual cap de família encara es diu Puig Miralles. Francesc Miralles fa testament l'any 1572 i consta com a propietari del dit mas. En morir Francesc Miralles es feu un inventari dels seus béns que s'ha conservat. La seva vídua, Joana, i el seu fill gran, Lluís, de només 14 anys, cedeixen un tros, el Pla de Dalt, a un parcer, Jaume Baralla. El 1577 Joana es casa amb Domengo Martí. Tant Baralla com Martí formen part de l'allau d'immigrants occitants del segle XVI. L'any 1586 hi vivien 4 persones i l'any 1599 nou estadants. La casa va ser objecte d'una important reforma i ampliació al segle XVII (tenim gravada la data de 1682 en tres llindes diferents). L'inventari del testament esmentat (1572) també demostra que 100 anys abans Francesc Miralles havia rehabilitat el mas. Segons noticies orals, el mas va ser incendiat com altres de la zona a resultes d'una guerra carlina. Durant el segle XIX can Miralles va ser un dels masos importants del terme, beneficiat de l'apogeu de la vinya. Era el propietari de moltes cases de pagés de la contrada. Estructuralment, la casa fou reformada a finals del XIX o principis del XX. Ja més recentment, bona part de la producció de vi es venia a les bodegues Roqueta de Manresa. Durant la Guerra Civil. dues dones van estar empresonades pel Comitè Revolucionari al castell de Rajadell. Eren dues propietàries, una era la de can Miralles. Van estar confinades al lloc que es coneix com a la presó de dones, al costat de la sala d'armes. | 41.7316600,1.7172400 | 393319 | 4620778 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88531-foto-08178-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 47) com a Cal Miralles. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 10, Can Miralles) i com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 40, Cal Miralles).La foto 3 correspon a 1993 (PEP, Piñero 1993) (Tines a un costat de la casa)Mas molt antic i de gran valor històric, amb estructures datables del segle XVII en endavant, però que deu tenir ben segur un origen medieval. Es situa prop del Mas del Forn.L'entorn immediat del mas està enjardinat amb plantes, heura, etc . Hi ha zones de treball (pallisses, garatges, etc ). El camí que passa per davant la casa és l'antic que anava cap a Fals. Al costat de l'antiga pallissa hi havia una barraca on es donava acollida als pobres, que avui no es conserva.Hi ha tres inscripcions gravades amb l'any 1682 en portes i finestres conservades a les parets de llevant de la casa.El Dr. Rafat va fer un estudi històric i genealògic de la família i el mas a partir de la documentació medieval i moderna que conserven els propietaris.Com a elements destacats es conserven dues premses (una del 1882 i l'altra més moderna), plats de ceràmica catalana decorada en blau i una taula de noguer de més de 3 metres de llarg, d'una sola peça, amb la següent inscripció en un capçal: FRANco MYRALLAS AN Y1863 . Així mateix, és molt interessant l'enrajolat d'una sala, en forma de dues sanefes diferents.Tot el conjunt està dedicat a usos residencials i productius.A l'entorn i a l'entrada de la casa hi ha un pou, una mola, una premsa de gabia, una guardabarrera, una gran base de mola, una pica i una placa de pedra amb la inscripció 'Camino vedado E_ _ _' | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88516 | Les Caranyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caranyes | RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià' | XVIII-XX | Rehabilitada modernament. | Masia amb un clos tancat davant la façana. Davant del clos hi ha un ampli pati que engloba la pallissa, com a construcció aïllada, i altres dependències. El cos original de la casa és el que actualment queda situat a l'angle NE. Aquest edifici ha sofert un gran nombre d'ampliacions i modificacions, i ha estat rehabilitat modernament.. Actualment la casa presenta una planta més o menys quadrada, amb una lliça encarada davant la façana principal, a tramontana. Té planta baixa més un pis i golfes. No hem pogut observar la façana, darrera el clos tancat. La zona residencial és totalment envoltada per dependències de treball adossades. L'aparell de les parets és molt divers i hi ha una gran barreja de tècniques i de fases constructives. La major part és feta de maçoneria i amb arrebossat, però també hi ha fragments de reble i dependències fetes amb tovot. Els cossos més interessants són el grup de grans tines adossades al costat de ponent. Es tracta d'almenys cinc tines, dues de secció rectangulars i tres de cilíndriques. S'hi veu, externament, al menys una de es boixes. La pallissa és una construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i ha estat restaurada. Esta feta de pedra, amb carreus ben tallats a les cantoneres i en l'arc de la gran entrada de la façana, a migdia. | 08178-23 | Monistrolet. E. del terme | D'aquesta masia procedeixen les famílies que van fundar les cases dels encontorns: l'Hostal, cal Xico, la Cantina, can Pere Coix ,cal Manel Ensorrat . etc. Segons la memòria popular, hi havia altres cases, avui desaparegudes, com El Bergai o can Cadell. En un principi el mas era anomenat mas Prat i Vilatorrada, i de sobrenom les Caranyes. Al cadastre de 1786 apareix citat Ramon Prat, adscrit a la parròquia de Monistrol. Hi havia masover. El cos més antic de la casa, segons una llinda , es correspon amb aquest moment: 1788. Des d'aquesta època la masia va sofrir importants modificacions, sobretot al segle XIX, moment de gran puixança en relació amb l'expansió de la vinya. | 41.7339800,1.7490600 | 395969 | 4620997 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Al lloc indicat com Les Caranyes del Pilón. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 15).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic, representativa del segle XVIII i del posterior creixement del segle XIX.Situada a l'extrem d'un turó, des d'on es domina bona part de la vall de Rajadell, especialment el sector de Monistrolet i el pas del camí ral.L'interior presenta una distribució gens homogènia.La llinda d'una finestra de la façana de ponent presenta gravada ,la data1788, amb una creu al mig (entre 17 i 88). Una altra llinda de la construcció de tova enfront de la façana principal presenta la data gravada 1850.El balcó de la façana principal també te una inscripció: JUAN 1875 PRATSA la casa es conserven estris i material del camp. A l'entorn es conserven corrons i grans piques de pedra. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88524 | Cal Pere Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-coix | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de pagès petita i senzilla. Al 2020 no s'ha pogut accedir. Segons la descripció del PEP 1993 (que la descripció del Catàleg de Masies de 2014 reproduiex íntegrament), la casa consta de dues parts ben diferenciades: un cos residencial i unes dependències de treball adossades a llevant. La casa és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a doble vessant. L'interior conserva més o menys la distribució original. Els cossos adossats tenen un aspecte més rústic. Es tracta d'una tina cilíndrica i dues dependències més, amb cobertes d'un sol aiguavés. Estan fetes de pedra amb alguna part arrebossada. | 08178-31 | Monistrolet. E. del terme | Correspon al segle XIX, però no es pot descartar que fós construïda al segle anterior. Segons fonts orals, cal Pere Coix és de les cases més antigues d'aquest sector, anterior a cal Xico. Durant la guerra del francés o durant una carlinada la casa va ser cremada, juntament amb d'altres dels encontorns. | 41.7327400,1.7490700 | 395968 | 4620859 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88524-foto-08178-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 57).Es situa en una petita esplanada a la falda d'un turó . Al voltant de la casa s'hi han plantat avets i plantes exotiques i s'ha realitzat un enjardinament que s'aparta bastant del paisatge rural tradicional.La foto num. 3 correspon al PEP (Piñero, 1993). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88876 | Cal Tatjer o Tatxer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatjer-o-tatxer | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de pagés rehabilitada modernament, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Te coberta de doble vessant, amb teules vermelles, amb un dels vessants més llarga que l'altre. Les façanes estan pintades de color gris, amb la base amb pedra vista. Degut al pendent, la casa es més alta al costat O. que a l'E. La casa te dues amplies terrasses laterals. Hi ha diverses finestres i un petit balcó a la planta primera de la façana principal, orientada al S. Com a edificacions independents, hi ha l'antiga pallissa i una gossera molt gran.També disposa de garatge i piscina . A l'exterior hi ha exposada una premsa de vi de gàbia. | 08178-382 | Monistrolet. E. del terme. | Antiga casa de parceria, totalment reformada. Sabem que al segle XIX ja existia i que fou cremada per les tropes franceses de pas pel camí ral durant la Guerra del Francés. | 41.7330300,1.7507500 | 396108 | 4620890 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88876-foto-08178-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88876-foto-08178-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | El topónim correcte es Tatjer. Potser antigament era can Ferrer. Actualment batejada com La Ponderosa (o la Ponde). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.73) com a Cal Tatxer (La Ponderosa) i en alguns mapes com a can FerrerLa casa ha estat remodelada modernament pero sabem que existia al segle XIX (no queden vestigis de l'època fundacional). Es situa sobre el vessant muntanyós que es troba al N. de la riera de Rajadell i del camí Ral de Manresa a Rajadell, sobre l'Hostal.. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88590 | Cal Pau de Bruqueses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-bruqueses | XVIII-XX | Rehabilitada els anys 2004-2007 | Casa de pagès de planta rectangular, molt ben definida, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. És una casa certament gran, que consta de planta baixa més un pis i un segon pis que eren les antigues golfes. El material constructiu és la pedra, disposada de manera bastant regular. Actualment l'accés principal es a la façana NO, amb obertures simples, però sembla que la façana original es troba a la façana SO, mirant a Bruqueses. En aquesta façana es troba un portal amb un arc escarser adovellat de totxo, quasi pla, amb una inscripció a sobre. La finestra del primer pis té el mateix emmarcament. Però en realitat l'entrada original antiga es troba uns metres dins la casa (també es un portal molt simple), per la qual cosa cal suposar que l'actual façana es va superposar a l'antiga. A la meitat esquerra de la façana se li adossa un cos afegit, antigament un galliner, que ara s'ha convertit en una ampliació de l'habitatge, a una sola vessant, i de dos pisos. A la façana oposada se li adossa una tina (la boixa està a l'interior e la casa), i a la seva dreta, adossada a la tina, una construcció semicircular, oberta, amb un porxo que aguanta la coberta de teula, que antigament era per guardar el carro. La casa va ser totalment rehabilitada a mitjans dels anys 2000 (amb posterioritat al PEP 1993). La casa es va remuntar (les golfes ara són un segon pis) i també el cobert al SO. També es van modificar les obertures i els acabats. La casa manté la planta original i llueix pedra vista a totes les façanes, de gran qualitat. Davant la casa, a la seva façana SE, hi ha una gran plataforma d'obra i a sota s'hi ha construït cinc grans magatzems que tenen entrada (amb arc de mig punt) per aquesta banda SE. | 08178-97 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Es sap per notícies orals (Bruqueses i Cal Pau de Bruqueses) que aquesta casa de Cal Pau la va fer un familiar (un cabaler) de la casa de Bruqueses per independitzar-se d'aquesta (de nom Pau?), o be un parcer de Bruqueses, a finals del segle XVIII o al segle XIX.. Tal vegada era el Joan Cots de la Inscripció (Bruqueses era de la família Cots), tot i que aquesta podria correspondre a una ampliació de la casa feta al segle XIX.. La casa va pertànyer a Bruqueses fins a l'entorn de 2004, quan se la van vendre. | 41.7509700,1.6729000 | 389664 | 4622978 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 55)Casa rural de bona factura, possiblement, de finals del segle XVIII o del segle XIX, totalment rehabilitada al segle XXI.. S'ubica sota un pendís, en una petita esplanada, prop d'un torrent, amb camps conreats a l'entorn. Es pot anar per dos camins. Des de Fonollosa prendre el camí cap a Can Biel des del Pinyer. Després de cal Biel, es troba cal Pau, en una posició enclotada. Des de Rajadell cal arribar a la casa de Bruqueses per la vil·la romana de sant Amanç i Cal Quius. Des de Bruqueses el cami fins a Cal Pau amida uns 800m.Sobre el portal de la façana SO hi ha una inscripció que posa FC i una data il·legible gravada, però que seria del s.XIX (18...). Segons l'actual propietat, FC correspon a Francisco Cots. Els Cots eren la família de Bruqueses.Actualment a Bruqueses s'hi va per carretera, però existeix un camí directe a Bruqueses, a ponent. A l'entorn la casa hi ha una petita bassa, i una pica per la mula.A l'interior de la casa hi ha una pica d'oli i un dipòsit d'oli. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88553 | La Casa Nova de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-cal-torra | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 212-14 | XIX-XX | Rehabilitada a finals del segle XX; si més no la façana nord amb juntures de ciment | Casa de pagès, composta de la casa i un cos aïllat o pallissa. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. No té cossos adossats, excepte un petit cobert a llevant. La façana principal dona a migdia, i presenta una planta mes que no la façana oposada. La porta principal, descentrada, rectangular, es troba a la crugia dreta. A sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro. A l'esquerra, hi ha una finestra. La planta superior (golfes) presenta dues finestres més petites El balcó i les tres finestres estan caracteritzades per brancals de pedra. La façana oposada, a nord, presenta una planta menys (la planta baixa de la casa aquí estaria sota cota) i fou remodelada a finals del segle XX de manera que es van cimentar les juntures de les pedres (amb uns resultats estètics molt discutibles). El material constructiu és la pedra, amb restes d'arrebossat blanc cru. La construcció aïllada (segurament la pallissa), situada al NO, és feta amb pedra i presenta coberta a una vessant. Actualment es un garatge. A finals del segle XX s'hi construí una piscina de formigó | 08178-60 | Serra de Palomes-Vall del Torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme. | Citada a finals del segle XVI. Hi viuen Joan Tutuaix i la seva muller, probablement un immigrat occità (Rafat, 1993). Tal com indica el nom, és una construcció derivada o depenent de can Torra (fitxa 54). L'actual casa es molt més tardana, del segle XIX. El nom s'alterna amb el de cal Pinyot, degut al fet que durant molts anys la família que hi vivia portava aquest cognom. Segons Molins (2012:212-14), la caseta, de nova construcció, va ser aixecada dins de l'heretat de la Torre del Forn. Per l'acta notarial que es conserva, sabem que el 1855 Josep Torra Portella i la seva mare vídua Antònia van establir a Domingo Serra i al seu fill Antoni Serra un tros de 60 per 42 pams per a construir una casa, i també un hort. Són el Domingo i Antoni Serra que figuren a la inscripció gravada del balcó. Domingo Serra era de Castellfollit i havia arribat a Rajadell el 1846 per establir-se a la Caseta de Valldòria. Allí va tenir problemes amb l'estadant anterior, que van acabar al jutjat. Va tenir dues dones. Amb la primera Agnès Prat va tenir cinc xicots i dues mosses. Dos dels nois, el Jaume i el Valentí van fer les dues primeres cases del raval de la Fabriqueta, i el Pere, cal Xic. Domingo Serra es va estar a Valldòria fins 1852 i llavors va passar a la Caseta de Parcerisses. Mentre construïen la casa nova van seguir vivint a la Caseta. L'Antoni, casat el 1859 amb Teresa Garriga, es l'hereu de la casa. L'hereta el 1861 al morir Domingo. El 1893 mor Antoni. En la llista del compliment pasqual de 1867 la casa s'anomena Betsuca d'en Torre. El nou hereu, Antoni Serra Garriga. va morir solter. L'herència va passar a la noia més gran, la Rosa, que ja era una dona casada i afillada. S'havia casat amb Isidre Piñot Soler, una branca de cal Claret, el 1882. Quan es van casar segurament van anar a viure a la Masia del Coll de Gem, on l'Isidre Piñot hi estava de masover. Durant un temps la casa es va posar a lloguer. El 1897 l'habitaven Titus Parcerisas, i la seva família. Després s'hi instal·len la pubilla amb la seva família. Rosa Serra va hipotecar la casa, al menys fins 1908. El 1898 van cridar. Maria Rosa Serra va traspassar el 1925 i Isidre Piñot el 1929. El primogènit Pere Piñot Serra hereta la casa. S'havia casat el 1919 amb Enrica Calvet Munt, una filla de la Caseta. A cal Pinyot, com se solia anomenar la casa, no van tenir descendència masculina. Després de la defunció del Pere, el1952, i de l'Enriqueta, el 1968, la casa va quedar per a una de les filles, l'Ignàsia i el seu marit. El 1973 van marxar cap a Castellgalí i la casa va quedar un temps desocupada. L'octubre de 1980 va passar una desgràcia. Dos joves de 16 anys, Sergi Garzón i Carles Villafranca, que havien passat la nit a cal Pinyot, van ser víctimes d'un paorós incendi. Van fugir de la casa pel bosc, on el foc els va atrapar. Son les dues víctimes del cèlebre incendi forestal de 1980. Ignàsia Piñot va vendre la casa el 1983 al propietari actual. | 41.6981300,1.6918700 | 391152 | 4617087 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O la Caseta Nova de cal Torra. Actualment es denomina can Vila (en la senyalització del camí). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 17) com a Casa Nova de cal Torre. Antigament, Cal Pinyot (Molins, 2020: 212).La casa es troba al Camí de can Torra (que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets), seguint el torrent de can Torra cap el sud. Passat Parcerisses i la Casa Vella de Parcerisses (i abans de cal Torre del Forn) i a 335 m al SE de la Casa Vella de Parcerisses, a mà esquerra hi ha un trencall. Després de 300 m. de camí s'arriba a la casa. La casa es troba assentada a la falda d'un serrat amb poca vegetació. L'entorn immediat està definit per la piscina i algunes plantes de procedència exòtica. Piques a l'entorn.Existeix una inscripció a la llinda del balcó de la façana sud però que no dóna cap data. La inscripció diu: [FETA FE] CASA NOBA DOM IVïSERA I ANTON SERA (s'entén que la casa, dita casa nova, la construiren Domingo Serra i Anton Serra). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88567 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit-0 | XVIII-XX | Rehabilitada a finals segle XX | Casa de pagés molt modificada per una contundent rehabilitació que va afegir trams de paret i transformar els volums. La construcció original era de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, que mira al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes. El cos meridional, amb coberta descendent sobre la façana, presenta la façana principal amb doble entrada, una a la planta baixa, i una altra a la planta pis a la que s'accedeix per una terrassa mitjançant una escala de pedra. La façana llueix un arc escarcer o de descàrrega cec. El cos septentrional presenta també la coberta descendent sobre la façana, una mica arrodonida. A l'extrem NO presenta una terrassa elevada sobre la planta pis. Actualment a les parets s'ha deixat la pedra vista. Es conserven les finestres emmarcades amb brancals de carreus. Adossada al SE, hi ha un cos adossat amb la coberta a una vessant. A la part SO, sense contacte amb la casa, hi ha un cobert de factura moderna. | 08178-74 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Per les dates de les llindes, es tracta d'una casa del segle XVIII reformada al XIX A finals del segle XX ha estat rehabilitada. | 41.7450900,1.6763500 | 389941 | 4622321 | 1762 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.2). Al cadastre figura com construida el 1950.La casa s'assenta sobre un banc de pedra. A l'interior de la casa es conserva encara una tina. A l'entorn del cobert hi ha rastres de canalitzacions excavades a la roca, sobretot a la part O., la part que dona a un torrent força profund. Fou rehabilitada sense respectar la seva tipologia tradicional i original. S'hi ha fet un empedrat modern i una piscina. Entorn boscòs, amb pins joves. Hi ha alguns corrons a les immediacions.Conserva tres inscripcions gravades:- Llinda de la porta superior de la façana sud amb la inscripció 1762. Entre 17 i 62 hi ha una creu gravada- Llinda de la porta inferior de la façana sud amb la inscripció [BA]CAR[DIT]. Actualment molt borrada- Llinda de la finestra de la façana nord: TON BACARDID AÑO 1873 | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88560 | Bruqueses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruqueses | RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 PEP 1993 RAFAT (1988). P . 206 RAFAT (1984) RAFAT (1987) | XVIII-XIX | Rehabilitada | Masia definida per la casa, una pallissa i una àrea força extensa de dependències de treball. A finals del segle XX s'hi construí una nau adossada parcialment a la casa. La casa presenta un cos molt definit, de planta quadrada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana de migdia (principal) i la façana de tramuntana tenen finestres amb pedra ben treballada i un portal adovellat. En etapes recents s'hi ha afegit a la façana principal, a migdia, una gran terrassa correguda que dona acces a la planta pis i que està sustentada per un pòrtic davant lel portal d'entrada. La pallissa és una construcció aïllada aixecada a la banda de ponent, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Les parets són de pedra vista irregular. Interiorment està compartimentada amb dues cambres. Les dependències de treball formen un complex a part, al sector SE. Consisteixen en diferents cossos, amb cobertes a una vessant, que s'han anat adossant en progressives ampliacions. Hi ha restes de tines i d'una premsa de vi . | 08178-67 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Broqueses és un dels masos que ja apareix documentat al segle XIII amb aquest mateix nom. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Pere Morera (del mas de Broquès i Qualsines, que corresponen a les actuals cases de Broqueses i El Prim). Els dos masos pertanyien per tant a un sol pagès. A finals del segle XIX es documenta una ampliació, d'acord amb una data gravada a una llinda (1878). | 41.7488500,1.6711100 | 389512 | 4622745 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88560-foto-08178-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88560-foto-08178-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Mas les Broqueses o Broquesses. En els mapes, el lloc també s'anomena Bruguesses.Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 12) com a Bruqueses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 32). Al PEP 1993 constava com Mas les Broqueses.Situada en una zona muntanyosa. Prop de la casa hi ha un bosc de pins joves i sotabosc de matolls, en un sector que abans havia estat destinat al conreu de la vinya.Possiblement tingui un origen medieval.Una llinda de les dependències de treball (façana sud) presenta la següent data gravada: 1878. Segons el catàleg de masies, hi ha una llinda fora de context amb la llegenda 1785 amb una creu al mig de les xifres (a la visita efectuada el 2018 nos'han detectat)La finca conserva elemens etnogràfics com eines de l'elaboració de vi i oli. Sota un cobert s'hi exposa una premsa , in situ, incompleta, amb la pedra inferior en el paviment, l'estructura de torsió de ferro i els arbora de fusta. A l'exterior es troba una enorme mola de pedra de molí.La casa ha estat objecte d'una profonda remodelació recent de manera que totes les façanes estan fetes amb maçonerai de pedra vista. Han desaparegut les diferents fases dels paraments i els arrebossats que es describien al PEP 1993. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88803 | Barraca Codi 12300 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12300 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12300 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Regular. Petit enderroc. Tot i que aparentment es veu en molt bon estat, té una de les lloses de la falsa cúpula trencada, no tardarà a cedir (2016) | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E-SE. De grans dimensions. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, en bon estat. Te un ràfec de pedres planes volades. En el seu interior hi ha una petita menjadora. | 08178-309 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7091200,1.7023300 | 392041 | 4618294 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia 3 (menjadora) extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12300 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. Les fotos 1 i 2 son de 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88502 | Capella de Sant Salvador de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 | XVII-XX | Reconstruïda integrament el 1992 | Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior. | 08178-9 | Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme. | Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original. | 41.7213400,1.6768000 | 389938 | 4619684 | 1682 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993 | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88877 | La Caseta del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-puig | XIX-XX | Recentment restaurada | Casa de pagès de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra irregular, vista. La façana principal (orientada al SE) presenta una porta senzilla amb arc escarser de totxo i obertures (finestres i el petit balcó) també emmarcades en maó. La part oposada de la casa està enclotada, degut al pendent del terreny. La casa forma part d'un conjunt de construccions corregudes i arrenglerades de NE a SO. Al centre hi ha la casa; a la dreta (al NE) hi ha una segona casa, adossada, de construcció moderna, i acabada en ciment, i l'altra es l'antiga. Per la part del darrera hi ha construccions de tipus agropecuari, en una cota més alta. La pallissa, feta amb maçoneria, té coberta a una sola vessant, amb dues plantes. | 08178-383 | Miralles o Riavall. NE. del terme | Es deia Cal Sastre per que hi havia viscut un sastre. Es la tipica casa de parcer construïda al segle XIX en el marc de l'expansió de la vinya, i pel seu topònim, la Caseta del Puig, ha de ser una masoveria o casa de pagés pertanyent als Puig Miralles (al Mas el Puig o al Mas Miralles). | 41.7292600,1.7363700 | 394906 | 4620488 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88877-foto-08178-383-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Antigament, es denominava cal Sastre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.64) com la Caseta del Puig. La llinda de la finestra de la façana principal duu gravada la data 1868, que ens situa clarament la casa en el segle XIX. Aquesta llinda o placa es la única pedra treballada de la façana (podria se haver estar recol·locada durant la rehabilitació). La data està dins un cercle gravat.La casa i tot el conjunt ha estat remodelat i rehabilitat molt recentment, atès que el Catàleg de Masies de 2014 informava de que les cases estaven deshabitades. S'ubica entre els masos Bosch i el Puig, a 275 m. a l'O. del trencall que hi mena (a l'esquerra) des de la Carretera de Rajadell a Monistrolet. Es troba en una posició elevada, sobre la vall de Rajadell, connectant amb la vall de Fals. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88907 | La Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batzuca | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 209-210 Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs de càrrega són de pedra de bona qualitat (especialment a les cantonades) i estan arrebossats, amb alguns afegits de ciment. Les obertures estan enreixades. Actualment, la casa presenta dos accessos, un a migdia i un a tramuntana. l'edifici mostra dues parts diferenciades. La part antiga és la de migdia. La façana combina arrebossat i pedra vista, amb carreuons de bona factura, i presenta una porta rectangular amb una llinda de llosa i brancals arrebossats. A sobre llueix una balconada i finestres amb muntants i llindes de rajola. Potser corresponen a les reformes que va fer en Casajoana de l'Oliver el 1934. Al costat de l'actual porta, més recent, s'endevina l'antic portal, actualment tapiat amb la llinda gravada amb l'any 1851. La façana nord està arrebossada i presenta un portal centrat rectangular estret amb brancals de rajola i amb un balcó a sobre. Als baixos de la part moderna hi havia hagut la quadra i s'hi pot veure la menjadora restaurada. El primer pis estava dedicat a habitatge i en un extrem del balcó de la part nord s'ha conservat la caseta de l'antiga comuna. Hi ha alguns coberts moderns adossats als costats (a llevant i ponent; el de llevant, un gran taller i garatge, es molt gran i fou construït fa uns 10 anys). | 08178-413 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | Casa del segle XIX, a la que els afegits moderns desvirtuen la fesomia original. La denominació més antiga de la casa és la Caseta de l'Oliver, però en un document de 1852 ja se l'anomena Vetsuca de l'Oliver, un nom ben estrany que no surt en cap diccionari però que apareix a Rajadell en altres cases a mitjan del segle XIX. El 1860 la Caseta de Parcerisses s'anomenava també Betsuca de Parcerisas i la Casa Nova de can Torre era la Betsuca de can Torre. Pot ser que betzuca signifiqués una caseta de nova construcció vinculada a una masia principal (Molins, 2020:209). La casa pertanyia als amos del mas Oliver i estava ocupada per llogaters. Com que està al costat llevantí del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, és clar que pertany als dominis de Ca l'Oliver. Potser la van fer construir els amos, o tal vegada fos la casa d'un parcer i que passés a poder de l'amo en abandonar aquest la terra. Segons Molins (2020:209-10), els primers habitants coneguts de la Caseta de l'Oliver són Josep Calvet, la seva dona, els seus fills i altres persones (notícies de 1837 i de 1842). Entre 1848 i 1850 s'estava a la Caseta el matrimoni Jaume Braquets i Maria, i entre 1852 i 1863 els ocupants eren Salvador Casanovas, un fadristern de l'Oliver i la seva muller Maria Anna, entre d'altres. El 1868 hi vivien, aparentment, dues famílies: la de Salvador Serra Prat i la de la vídua Maria Puig. A l'entorn de 1870 s'hi instal·là Francesc d'Assís Centelles Vila amb la seva família, procedent de dels molins de Querol de Camps. Pertanyia a una branca lateral dels hereus Centelles de Sant Amanç. El 14 de maig de 1885 es va casar a l'església parroquial amb Maria Mas, de Claret de Figuerola. La seva llar va ser la Betzuca. El més gran dels fills i hereu, Joan Centellas Mas, es va quedar la casa. Es va casar el 1913 amb Mercè Casajuana Servitja, filla dels masovers del Cortès. Van tenir molts fills. L'hereu, Joan, nat el 1914, es va emboscar durant la guerra civil i va morir de malaltia. Les noies de la Betzuca tenien fama de ser dones de caràcter i tres d'elles van entrar de joves en diferents cases de Fals. El 1923 la Betzuca acollia dues famílies, una a cada pis. Una d'elles era la família Centellas i l'altra estava formada pels germans Gabriel, Margarida i Isidre Masferrer Munt i el jove Antoni Casanovas Torra, un fill de l'Oliver. El 1931 l'amo de la casa, Ignasi Casanovas de l'Oliver, va demanar a Joan Centellas que abandonés la casa, però s'hi va negar. Es diu que el 1934 l'amo va ensorrar part de la casa, que estava molt malament, i la va refer. Llavors va canviar els tractes amb els llogaters i els va exigir un lloguer més alt. Mercè Casajoana, ja vídua, va seguir a la casa fins la seva mort. La casa va quedar uns anys buida i després fou comprada per Francisco Rico Escobar i Maria Jesús Laborda Heredia. Aquests, el 1987, se la van revendre a dos matrimonis, que pujaven a la casa els caps de setmana, i aquests la van vendre, el 1994, a l'actual propietari. La inscripció que proporciona una llinda reaprofitada que du la data 1851 es difícil d'interpretar, per que sembla que mostra un cognom, Lomas, que no concorda amb els ocupants de la casa. | 41.7081100,1.6908400 | 391083 | 4618197 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | El nom és La Betzuca en els mapes i Catàleg de mases. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 8). No recollida al PEP 1993.S'hi accedeix des de Les Casetes en direcció sud. A Cal Braquets agafar la carretera o camí de Can Torra: creuat el Torrent de Valldòria, cal seguir vers el sud, direcció Cal Torre del Forn i/o direcció Parcerisses, amb el Torrent de Parcerisses a la dreta. Es troba prop del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, al camí de can Torra, un cop passat Ca l'Oliver i en front de Parcerisses, en un trencall a ma esquerra, a pocs metres del camí.Inscripció al costat de la porta d'entrada de la façana sud amb la data 1851. Es troba en una gran llosa encastada a la façana, a la dreta de la porta. Es tractaria, segurament, de la llinda in situ de l'antiga porta, ara tapiada (es veu la meitat esquerra de la porta). La llegenda està emmarcada per una sanefa ovalada. Hi diu al centre 'Any 1851 Lomas', però als costat hi ha uns signes de mal llegir: una S i un Q(?) a l'esquerra i GAS (?) a la dreta-Hi ha una pica de pedra a l'entorn, localitzada al fer les obres del cobert.A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una casa nova, aixecada ex novo a la darrera dècada del segle XX, anomenada La Bazuca Nova. Era on hi havia hagut la pallissa de la Betzuca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88668 | Barraca de Cal Braquets (Codi: 12325) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-braquets-codi-12325 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12325. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Presenta un esfondrament parcial al costat dret ( a la dreta de la porta) | Barraca de planta circular, petita, força sencera (conserva la coberta), amb una porta orientada a l'E. Està adossada a un marge. L'entrada presenta una gran llosa de pedra com a llinda. La coberta de la falsa cúpula esta en perill de caure. L'aparell es irregular. | 08178-175 | Feixes de Barquets. Barri de les Casetes | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7267400,1.6941300 | 391388 | 4620261 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88668-foto-08178-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88668-foto-08178-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica en un marge al mig d'un camp situat davant de la casa de Cal Braquets (fitxa 41), a uns 90 m. d'aquesta en direcció sud, i a l'altra banda de la carretera.Està fitxada a la wiquipedra . Autor fitxa: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. •Codi: 12325 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88751 | Barraca Codi 5988 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5988 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5988 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Presenta un enderroc petit | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SO. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està acabada amb terra. Presenta un contrafort de pedra , a l'esquerra de l'entrada, per reforçar-lo, ja que està situada en un pendent | 08178-257 | Plans del Bergall. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7247200,1.7564300 | 396567 | 4619960 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88751-foto-08178-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88751-foto-08178-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88751-foto-08178-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies 1 i 2 extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5988. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2005. Prop del Molí de Can Gallifa. La Foto 3 es actual (2020) | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88574 | Tines de Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-barquets | Informació oral de Melitó de cal Font Figuera (1993) | XIX-XX | Presenta deterioraments parcials. | Conjunt de tines amb una casa de pagès adossada a la part posterior. També hi ha una habitació dedicada a granja, construïda recentment i, a pocs metres, una gran bassa. La construcció de les tines és d'una tipologia semblant a les tradicionals dels masos. Consta de quatre cambres adossades que formen una construcció de planta rectangular, allargada, alineada amb el camí, amb les portes abocades al camí, i amb coberta a una vessant. A la part de les boixes hi ha els típics barracons. Les parets són de maçoneria amb restes d'arrebossat. La part alta del cos més ponentí és fet amb tova. Respecte a l'interior, referim la descripció del PEP 1993. El conjunt consta de 7 tines que són visibles. A la part central, no accessible, n'hi havia segurament 3 més. És a dir, en total 10 tines. La tipologia de les tines és diversa. N'hi ha cinc de cilíndriques: tres que mesuren tres metres de diàmetre i tres de profunditat;i dues de dos metres de diàmetre. Dues són rectangulars: la més gran mesura 3 x 4,5 metres per 5 de profunditat, i l'altra 3 x 3 metres i 4 de profunditat. Possiblement, les tines s'hauran tapat posteriorment per poder aprofitar l'edifici per a ús residencial. La casa s'adossà posteriorment a la part posterior de les tines. L'accés és per la porta central de les tines, que constitueixen la façana principal del conjunt, al costat del camí. Es tracta d'un cos de planta quadrada, amb coberta a doble vessant, que enllaça amb la teulada de les tines. És de planta baixa més un pis. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru. Algunes de les obertures, senzilles, són amb llindes de fusta i d'altres estan emmarcades amb carreus. A la planta baixa s'observa una arcada. Darrera hi ha un clos i un cobert, totalment envaïts per la vegetació. La bassa és al costat ponentí de l'edifici. Està tancat per una resclosa d'on surt un canal estret cap a la part posterior de la casa . | 08178-81 | Vallformosa. Massana. SE del terme | Les tines eren anomenades de cal Barquets; per tant tenien relació amb aquest mas. Fa uns quants anys a les tines hi vivien uns avis, pràcticament sense casa. Posteriorment s'hi construí t la casa. La bassa també és de construcció recent, dels anys cinquanta del segle XX, aproximadament. | 41.7092600,1.7486200 | 395892 | 4618253 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88574-foto-08178-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88574-foto-08178-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 89). Actualment denominada 'Las Tinas'Conjunt de tines singular. Situada al costat del camí i de la riera de l'Infern. Paratge molt agradable amb vegetació rica i abundant, típica de riera i fauna també típica de zona humida. Conreus a llevant...Ubicada al costat del camí que va de Castellfollit a Manresa, camí de can Servitge en direcció O. Es troba a mà dreta a 1 km. de can Servitge i a 100 metres de Can Barquetts en línias recta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml