Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88581 | Arada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada | XX | Arada complerta, amb el mànec i la rella, instal·lada amb caràcter ornamental sota la porta o arc cobert que dona a la plaça de l'església desde el carrer del Mestre Ramon Planes, a mà dreta, en una gran ornacina definida per un arc adovellat. La instal·lació està presidida per un escut de rajadell, de metall. A la part baixa, tocant el paviment del carrer, s'hi ha col·locat una tanca vella de fusta. | 08178-88 | Carrer Mestre Ramon Planes. Nucli de Rajadell. | 41.7284600,1.7062700 | 392401 | 4620437 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88581-foto-08178-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88664 | Monument als trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-trabucaires | Web de l'Ajuntament de Rajadell | XXI | Escultura de ferro que representa -en dues dimensions, en una placa- un trabucaire en posició de disparar un tret. Està instal·lat sobre una gran roca cilíndrica. Monument commemoratiu de la XXIVa. Trobada Nacional de Trabucaires que es va celebrar a Rajadell el 17 de setembre de 2006, segons indica una placa clavada a la peanya. Aquesta placa, de metall brillant, té la forma del terme muncipal de Rajadell, amb indicació dels principals nuclis. | 08178-171 | Barri del Molins. Carrer de les Escoles Velles | La trobada de trabuicaires i el seu monument corresponen a l'arrelada tradició dels trabucaires que es va recuperar a Rajadell el 2002. n aquest any es va incorporar al grup de Bastoners de Rajadell una nova secció: la dels trabucaires, amb el nom de Morterets. Tot i la seva incorporació recent, els trabucaires sempre havien estat molt vinculats al folklore local del poble de Rajadell i actuaven sobretot per Pasqua (despertaven el veïnat i acompanyaven els caramellaires) i en les processons de Sant Isidre (patró dels pagesos) i de Corpus. Els programes de la Festa Major de Rajadell del 1904-1905 ja anunciaven actuacions dels Morterets. L'origen del nom el trobem en les armes que portaven els trabucaires antigament, molt similars a un trabuc i anomenades morterets. Els anys quaranta, els trabucaires de Rajadell van tenir un accident quan manipulaven la pólvora, i a causa d'aquest fet es va deixar de trabucar. Recentment, els 16 membres dels Morterets han recuperat la tradició tot reprenent el costum de galejar per les festes del poble. Sant Sebastià és el patró dels trabucaires. | 41.7301300,1.7083800 | 392579 | 4620620 | 2006 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88664-foto-08178-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88672 | Escala de marge de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-marge-de-can-bacardit | XIX-XX | Cos d'escala al mig d'un marge de pedra seca al darrera la casa de can Bacardit (fitxa 74), que duu al camp superior. Es composa de tres graons en direcció sud i d'uns altres cinc en direcció nord, connectats per angle recte per fer el revolt. | 08178-179 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7452300,1.6761900 | 389928 | 4622337 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88672-foto-08178-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88673 | Casa enrunada prop de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enrunada-prop-de-can-bacardit | Es conserven alguns murs amb força alçada, sense cobertes. Molt emboscat. | Casa de pagés enrunada de petites dimensions, composta de dos cossos, i d'almenys dos pisos. | 08178-180 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7457300,1.6760700 | 389919 | 4622392 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88709 | Tradició de matar jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-matar-jueus | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Per setmana santa tenia lloc la tradició coneguda com matar jueus, que consistia en que els nens sortien al carrer amb unes matraques i feien soroll durant tot el dia. (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Desapareguda | 08178-215 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88710 | Processó de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-isidre | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Processó en honor a sant Isidre, patró dels pagesos. Al c/ Major es plantava un pi pelat, excepte a la capçada. Acabada la missa se sortia en processó i s'anava a donar la volta a aquest arbre (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Els trabucaires de Rajadell (els morterets) galejaven a la processó. Desapareguda | 08178-216 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88874 | Matriu i estampa de Berenguer de Rajadell del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matriu-i-estampa-de-berenguer-de-rajadell-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Informació facilitada pel Museu Episcopal de Vic</p> | XIV | <p>Matriu circular (en negatiu) i la corresponent estampa (en positiu) amb un estel de setze raigs envoltat per la llegenda: +S. BERENGER·DE RAGEDEL. Procedeix de Rajadell, segons la fitxa del MEV, num. inventari 6230. Segle XIV. Ingressà al museu l'any 1919. Es BCIN…</p> | 08178-380 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88874-foto-08178-380-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 85 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 90147 | Mostra de productes de la terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-productes-de-la-terra | XXI | <p><span><span><span><span><span>Des del 2012 es realitza cada any una mostra de productes de la terra. <span>Inicialment, la mostra anava al voltant de la producció del safrà, un producte que a Rajadell va ser molt important en època medieval i que ara gairebé està desaparegut. La mostra integra diverses activitats dins el nucli urbà. S’hi troben productes local, s’hi fan xerrades tècniques, temàtiques, tallers, actuacions, degustacions, concursos, etc. Actualment la temàtica canvia d'any en any.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08178-423 | Nucli antic | <p>Aquesta mostra té poca antiguitat, des de 2012, però està fortament arrelada. </p> <p><span><span><span><span><span><span>La celebració coincidia amb la Pasqua, però les dates solen variar. No</span>rmalment es fa a la primavera, però hi ha hagut algun any que s'ha fet al setembre per logística municipal.</span></span></span></span></span></p> | 41.7281700,1.7180100 | 393377 | 4620390 | 2012 | 08178 | Rajadell | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/90147-iv-mostra-rajadell16pagina2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2021-11-29 00:00:00 | P. Barbado | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 90148 | Campus Gospel Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-gospel-rajadell | <p>Informació aportada des de l'Ajuntament de Rajadell</p> | XXI | <p><span><span>Es tracta d’una proposta de referència de la música Gospel. Consisteix en un<em> stage</em> de tres dies amb tallers i concerts que es duen a terme durant el mes de juliol. Es pot participar com a membre del campus (inscrit) i com a públic. </span></span></p> <p><span><span>L’organització ofereix allotjament als inscrits. Els concerts és fan a la plaça del poble. </span></span></p> | 08178-424 | Els actes es celebren en diferents llocs dels municipi, els concerts a la zona propera del castell. | <p>L’entitat Esclat Gospel Singers va sorgir fa setze anys a partir de l’escola de música Esclat de Manresa i sempre ha estat treballant per difondre i promoure el gènere gospel al nostre país.</p> <p>L’entitat va néixer de la mà de Ramon Escalé i Jaume Badrenas en un moment en el qual a Catalunya se’n sabia ben poc del Gospel.</p> <p> <br /> En aquest context fa ja dotze anys va néixer el Campus Gospel a Rajadell organitzat des dels inicis per Esclat Gospel Singers i l’Ajuntament de Rajadell, amb la voluntat d’oferir un espai allunyat de les presses de cada dia per tal de descobrir, experimentar, compartir i gaudir amb la música gospel durant uns dies amb tota aquella gent a la que li agrada aquest tipus de música vinguda d’arreu. </p> | 41.7307000,1.7074400 | 392502 | 4620684 | 2005 | 08178 | Rajadell | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-11-29 00:00:00 | P. Barbado | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88682 | Diorames de la passió de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorames-de-la-passio-de-lesglesia-parroquial-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Blog Descobreix Rajadell. Oficina de turisme de Rajadell (O. Gasulla) http://descobreixrajadell.blogspot.com/</p> | XX | <p>Quatre diorames que representen els goigs de la passió. En ells es poden veure quatre escenes de la Passió de Crist: la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Crucifixió i la Resurecció. Van ser construïts el 1988 (pel que fa a l'estructura escenogràfica) per l'arquitecte i escultor manresà Ramon Oms (nascut el 1951), amb la col·laboració del mestre fuster Fernando Carvajal. Les figures són obre del seu pare, un gran mestre pessebrista (de fa uns 20 o 30 anys enrere).</p> | 08178-189 | Nucli de Rajadell. Plaça de l'Església, 3. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 1988 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88682-foto-08178-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ramon Oms | (De propietat privada però d'accés públic) Estan instal·lades a la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. El mossèn de llavors, Lluis Solernou, va cedir l'espai i va patrocinar l'obra. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88881 | Col·lecció dels Bastoners de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-bastoners-de-rajadell | Web Municipal | XX | Col·lecció de bastons, documents, fotografies i altres elements relacionats amb l'activitat de la Colla Bastonera, exposades en vitrina. Es tracta de bastons i altres elements d'altres colles de tot Catalunya, donades per aquestes. | 08178-387 | Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. | Els Bastoners de Rajadell són entitat molt important a Rajadell. Hi ha indicis no confirmats que ens remunten l'origen del Ball de Bastons a Rajadell als segles XVI i XVII. L'activitat bastonera fou rellevant des de la segona meitat del segle XVII i de ben segur a la segona meitat del segle XIX. Al voltant dels anys 1908-09, per motius que es desconeixen, el ball va desaparèixer, L'any 1949 un grup de joves el va voler recuperar, però es va trobar que les músiques havien desaparegut durant la guerra civil. Van haver de tornar-les a escriure seguint l'entonació dels que les recordaven. D'aquesta manera es va recuperar del Ball de Bastons a Rajadell. Després d'un breu període inactiu, el 1969 es reprèn l'activitat del Ball de Bastons. Gràcies a l'escassedat i a la poca disposició dels nois, les noies passen a formar part dels Bastoners de Rajadell, i així es creà el primer grup mixt de bastoners a Catalunya. Des del 1969 ja no s'ha deixat de ballar el Ball de Bastons a Rajadell, i la bona situació del grup va provocar que tres anys més tard es formés una segona colla. Els Bastoners de Rajadell van ser un dels grups impulsors de la I Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, celebrada a Santa Maria d'Oló el 6 de juny de 1976. És un dels pocs grups que han participat en totes les trobades que s'han fet des de la primera. L'any 1983 van ser els encarregats d'organitzar la vuitena edició de la trobada, que es va fer a Rajadell i va ser una de les més nombroses fins ara, amb més de 1.200 participants. | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic) | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88632 | Làpida romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romana-de-sant-amanc | <p>FABRE, G; MAYER, M; RODa, I (1981). Epigrafia romana de la comarca del Bages. P. 233-234. Corpus Inscriptiones Latinarum. II 4484 + Add . P. XLVII. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. GUDIOL, J (1922 ). Memoria entradas Museu Vic . Vic . ALMAGRO; SERRA RAFOLS; COLOMINA S (1945 ). Carta Arqueològica de España. Barcelona, Mad r id . P . 172. DAURA, A; GALOBART, J (1981). CORBELLA , R . Gazeta de Vich, 12/9/1931 , núm. 3930 AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | II-IIIdC | <p>Placa funerària, de marbre blanc de gra gruixut, no motllurada, de 24 x 36,3 x 2,9 cms., amb inscripció. El num. d'inventari del Museu es MEV 6243. Està exposada. La inscripció diu el següent: D(is) M(anibus) HEVRESIDI MELODIAE ED OPSEQ (uentissimae) Segons Mayer i Roda, la traducció del text presenta problemes, de manera que ells proposen tres interpretacions: - Als Déus Manes, a Heuresis Melodia, lliberta molt obseqüent. (en el sentit d'obedient) - Als Déus Manes, a Heuresis i a Melodia, llibertes molt obseqüents. - Als Déus Manes. A Heuresis, lliberta molt obseqüent de Melodia. La primera és la més plausible. L'onomàstica és molt interessant. El nom de Heuresis, que cal relacionar amb el culte a la deesa Isis, només apareix una altra vegada a la Península (a la Bética). D'altra banda, el segon nom (Melodia) és desconegut fins i tot fora d'Hispania. Es tracta d'un nom format sobre un terme tècnic, que no apareix abans del segle IV, i que possiblement es refereix a les qualitats del personatge homenatjat. La peça podria formar part d'una pilastra d'un monument funerari (ja que es va trobar amb altres elements arquitectònics) ubicat a una necròpolis situada al camí romà i no lluny de la vil·la de cal Amanç. Cronologia: finals del segle II o dins el segle III (darrer quart S. II - primer quart S. III segons la fitxa del MEV)</p> | 08178-139 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | <p>Aquesta làpida és procedent del molí de can Viladés (fitxa 115), construït amb carreus originaris de la vil·la romana de Sant Amanç. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç. En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica la peça. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll; (vol. 4, dels en foli, doc. 8. ). La carta de Masdéu explica que Isidre Viladés, pagés de Can Amanç, volia construir un molí, i diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasión se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Posteriorment, el 1920 (1919 segons la fitxa MEV) , va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Segons Josep Gudiol (al Diari Pla de Bages, 1929), el propietari la va donar al Museu de Vic. Les altres dos 'piedras labradas' que van aparèixer, actualment desaparegudes, eren una mena de pedestal amb encaix, una columna de nou pams d'alçada amb un encaix on s'hi inseria la làpida de marbre, i un capìtell amb un encaix per a la columna. Segons Mirambell, totes les peces encaixaven. Piñero (1994) va ser qui primer va relacionar la lápida amb el jaciment de la vil·la de can Amanç, especulant en que la excavació per treure pedra fos a la vil·la romana, situada a uns 250 m. al NE del molí.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic). És una de les vuit inscripcions romanes trobades a la comarca de Bages. Cal remarcar la originalitat de l'onomàstica i el fet que no es tracta d'una troballa aïllada (com les altres set), sinó que es pot relacionar directament amb un jaciment arqueològic, la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i va apareixer l'any 1794 en el marc de la construcció del Molí de Can Viladés (fitxa 115). Es BCIN per que el Museu Episcopal de Vic està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons. La foto 1 ha estat cedida pel MEV. | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88633 | Pinacoteca de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-de-rajadell | XX-XXI | Col·lecció de 154 pintures que s'ha anat formant amb els tres primers premis del concurs de pintura ràpida que cada any s'organitzava a Rajadell. Els quadres, de diferents estils, representen imatges del poble. Entre els autors més coneguts hi ha representada obra de Besora, Vila Arimany, Sallent, Vila Closes, Rozas i Font Sellabona. | 08178-140 | Estació del Ferrocarril. Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació, num. 2 | La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i el museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». Es van anar exposant al museu les teles premiades en el tradicional Concurs de Pintura Ràpida que tenia lloc cada any per la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria (Festa Major de Rajadell), concurs que es celebrava des de l'any 1974, el segon cap de setmana del mes de novembre (Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou' i 'Concurs de Pintura Ràpida Infantil Venanci Vers'). Aquest concurs aplegava centenars de pintors (alguns dels quals molt reconeguts) que durant el matí de dissabte i diumenge pintaven imatges d'arreu del poble i del seu entorn, amb estils molt diversos. Els tres primers premis del concurs eren compensats econòmicament i els quadres eren exposats a la Pinacoteca, que s'anaven renovant annualment. Els concursos, que convocava cada dos any l'Asssociació Cultural Recreativa, es van celebrar de 1970 fins 2014. L'any 2014 l'ACR va convocar el darrer concurs, la 45 edició. | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Actualment les pintures estan dipositades en un magatzem de la primera planta de l'Estació. Algunes es troben penjades a dependències municipals (casa consistorial, dispensari, oficina de turisme ..). Fins als voltants de 2014 s'exposaven a la Rectoria, seu de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat) que va tancar portes als voltants de 2014 degut al mal estat de la Rectoria de Rajadell, ubicada a la Pça, església s/n. S'exposaven a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb les peces de l'altre fons de col·lecció que oferia el museu, la col·lecció etnogràfica (fitxa 191). Qui tenia i té cura de la gestió del fons era l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també te en projecte reobrir el museu a la Rectoria un cop rehabilitada (obres 2019-20).Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. La col·lecció comptava amb un nombre força elevat de pintures, la majoria exposades a les parets; d'altres estaven emmagatzemades en un armari degut a la falta d'espai.Fotos: 1. Magatzem Estació. 2. Quadro penjat a l'oficina de turisme a l'Estació (J. Vila Arimany 1er premi 1977). 3 Quadro penjat al Dispensari, al c/Major, 10. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88684 | Col·lecció etnogràfica de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-de-lantic-museu-pinacoteca-de-rajadell | Piñero, Jordi. PEP 1993 Informació oral de R. Cucurulla | XIX-XX | L'estat del fons, tal com estava a la Rectoria el 2019, era deficient | Col·lecció de mobles i eines tradicionals de caire agrícola i domèstic. Aquest fons principalment etnogràfic compta amb un nombre força elevat d'objectes de procedència i característiques diverses, tot i que predominen els objectes relacionats amb el camp i la vinya, Entre altres objectes. Els fons disposa de: - Objectes del camp: portadores, botes de fusta amb aixetes, cisalla per tallar el blat, màquina d'ensulfatar, falç, volant, falçó, esclopets, podalls, forques i altres eines típiques. - Eines i objectes de treball diversos: una col·lecció molt complerta d'eines de fuster, pots per portar llet, garrafes, gran massa o mall, pastera i elements relacionats amb el forn de pa, balances romanes, esquelles, màquina de triturar carn, màquina relacionada amb l'elaboració d'embotit, bitlles, diverses planxes antigues. - Elements de transport: sàrries, junta de bous, carretons tradicionals amb rodes de fusta. - Mobiliari: armari antic, bressols, burro (braser per escalfar el llit), brasers d'aram, capelleta de fusta i imatges de sants. - Altres objectes: nines, aparell radiofònic antic, vaixella catalana (plats, tasses i càntirs dels segles XIX i XX), olles, petita col·lecció de monedes antigues. Aquestes monedes, de coure, van aparèixer quan es va adaptar la rectoria com a museu-pinacoteca, amagades en el forat d'una paret. Estaven embolicades amb un paper que era l'esborrany de l'informe fet el 1838 pel rector sobre els possibles candidats a regidors municipals. | 08178-191 | Nau de l'Estació. C/ de l'Estació, num. 27. Barri de l'Estació. | La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i la recol·lecció d'estris del pagés que es demanaven als veïns per al futur museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». ). Als voltants del 2014 el museu tanca, degut als problemes estructurals de la Rectoria. Els 2019 el fons es trasllada a una nau llogada al barri de l'Estació | 41.7287600,1.7065000 | 392421 | 4620470 | 08178 | Rajadell | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88684-foto-08178-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Part del fons es trobava encara, el 2019, a La rectoria (fitxa 16), ubicada a la Pça, església s/n, que va ser la seu del Museu-Pinacoteca de Rajadell fins que va tancar portes, al voltant de 2014, degut al mal estat de l'edifici (forjats i cobertes). Llavors encara es podien veure la col·lecció semiexposat a la Rectoria en condicions deficients. Actualment, i degut a les obres de rehabilitació de la Rectoria iniciades el 2019, el fons es troba emmagatzemat a la nau que es troba més a ponent de les tres naus del Barri de l'Estació (fitxa 126), al carrer de l'Estació, num. 27, que ha estat llogada el 2019 per l'ajuntament per a per a guardar la col·lecció.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat). El fons s'exposava a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb els quadros de la pinacoteca (fitxa 140), que estaven penjats a les parets entre els objectes etnogràfics. Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. El museu estava basat únicament en l'exposició dels objectes, sense relat museogràfic, que es combinaven amb els quadres, a les parets. Era una exposició ordenada, d'una manera no sistemàtica, seguint un criteri bàsicament decoratiu i d'aprofitament de l'espai disponible.A la planta baixa hi ha dues tines cilíndriques. A la gran hi romania, el 2019, un pessebre de l'antic museu. Els soterranis són la part més interessant de l'edifici, ja que les cambres dels dos nivells inferiors són obrades sobre la roca, que forma una paret natural. En aquestes cambres es conserven vestigis de menjadores i un forn de pa molt interessant. El 2019 també vam observar una de les vitrines que incloia part del tresor parroquial, que entenem que és un dipòsit de la parròquia (fitxa 389).Qui tenia i té cura de la gestió i conservació del fons es l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, propietari del fons, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també preveu reistal·lar novament el museu a la Rectoria.La ACR disposa d'una documentació bàsica (fitxes a mà) del fons.Les fotografies corresponen a les peces que romanien encara a la Rectoria el 2019. | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88562 | Cal Marinyac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marinyac | En estat ruïnós | Casa de pagès en estat avançat de ruïna. Queden restes d'estructures actualment tallades pel camí que va a cal Jona. En l'estat actual no es pot apreciar ni la planta ni la tipologia de la casa. | 08178-69 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7416500,1.6840700 | 390577 | 4621929 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A finals del segle XX encara s'emportaven material d'aquesta casa per aprofitar-lo en una altra construcció.Es situa a 100 m.abans d'arribar a Cal Jona (fitxa 68), en un entorn muntanyòs, amb boscos de pins.A l'any 2020 no ha estat localitzada (com tampoc cal Jona), El camí que pel barranc del Prim hi anava, en direcció N, entre S. Amanç i cal Peric, avui es impracticable. La descripció i la foto correspon al PEP 1993. Les coordenades UTM i la ref. cadastral corresponen a Can Jona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88883 | Col·lecció parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-1 | <p>Tresor parroquial amb objectes religiosos, alguns de plata (calzes, creu, relicari, caixa, figures religioses, i altres),</p> | 08178-389 | Nucli antic. Rectoria de l'església parroquial de Rajadell | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88883-foto-08178-389-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | A la Col·lecció etnogràfica (fitxa 191) que estava exposada a la Rectoria (edifici annex a l'església, fitxa 16),, hi havia una vitrina que incloia part del tresor parroquial. Es tractava d'un dipòsit de la parròquia dins del museu-pinacoteca de Rajadell, que existia a la Rectoria fins cap l'any 2014. El 2019 encara hi era. El 2020 tot el fons de la Rectoria va ser emmagatzemat en altres llocs, atès les obres de remodelació de l'immoble, El fons parroquial va ser traslladat a la rectoria (de l'interior de l'església parroquial, fitxa 12). | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88676 | Cases del Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 84-113</p> | XVIII-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | <p>Aquest carrer defineix un eix flanquejat per cases a banda i banda, entre la Plaça de l'Era i el carrer del Pla. Formen un carrer força estret que té una amplada d'uns 5 m. Són cases unifamiliars separades per parets mitgeres, que repeteixen uniformement un model regular amb planta baixa i planta pis, a manera de botiga i magatzem, bastides amb pedra vista irregular i cobertes amb teulada a doble vessant. Les cases de llevant (impars) es situen entre el carrer major (façanes) i el passatge de l'Ajuntament. Per darrera, que mira al Torrent de l'Enfitat. Les cases de ponent (pars) s'ubiquen entre el carrer major (façanes) i el camí del Torrent del Daurell. Les cases del carrer són: La num.9 (Cal Fin Ca la Dària, també coneguda com el Salón) (Per Molins, 2020, el Salon). Està molt restaurada. Presenta un cos sobreafegit sobre l'antiga coberta a doble vessant. La entrada es molt senzilla, amb arc escarser amb dovelles de maó. A l'angle sud-oest de l'edifici hi ha una tina, actualment omplerta de runa. La porta d'accés a la tina es visible al carreró que separa el Salon de la casa veïna de cal Pastoret. La num 7 és cal Fis, una gran casa la façana principal de la qual no dona al carrer Major sinó que dona a migdia. Molins (2020) hi situa dos cases, Cal Cuixes i Cal Sastre Gros. En aquella façana s'observa l'existència de planta baixa, planta pis i golfes. L'entrada de la planta baixa es senzilla, però la la planta primera s'observa una petita finestra emmarcada amb brancals de pedra amb una data gravada a la llinda (1776). La num. 5 (Ca l'electricista) (per Molins, 2020, can Teixidor de la Magalla) es una petita casa molt transformada amb planta baixa i dos pisos que presenta dues finestres amb dues llindes gravades. La part del darrera, que dona al carreró, també presenta una façana amb dues entrades i finestres, una planta pis i unes golfes amb finestrons. La num. 3 (Cal Titus) correspon a l'ajuntament (per Molins, 2020, Casa del Pujolar). Es un edifici rehabilitat modernament. A l'altra banda del carrer, les cases (les num. 12, 10, 8, 6 i 4 són d'una tipologia semblant, amb planta baixa i pis a la façana del carrer major, i amb més plantes des del darrere. La num. 12 (cal Martri) es una casa senzilla amb una porta rectangular amb llinda de pedra i un sol pis. La num. 10 es una casa senzilla de planta baixa i pis. Per Molins, 2020, és Cal Mingo. També casa del Massana. L'entrada principal està emmarcada amb maó. Actualment és el consultori mèdic i és on havia hagut l'ajuntament vell, les escoles i la caserna de la Guàrdia Civil. Entre la num. 12 i la 10 hi ha una construcció autònoma, que era una tina, que pertanyia al num. 12, a cal Martri. La num. 8 és Ca l'Iscle, segons Molins, 2020. Fou la barberia. La num. 6 es Cal Senen . La Num. 4 es cal Vidu, segons Molins (2020) i era on hi havia el cafè.</p> | 08178-183 | Nucli Antic C/ Major, 1-14 | <p>Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Posteriorment, a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX, el poble va créixer en direcció sud i es va urbanitzar el carrer Major, amb cases a banda i banda, en aquest altiplà estret definit entre les rieres del Daurell i l'Enfitat. Les inscripcions dels anys gravades a les llindes de les portes testimonien aquest creixement, de nord a sud (quan més al sud, més modernes), tot i que Cal Fis duu gravat l'any 1776, una data força reculada; tal vegada aquesta casa, que té una disposició diferent (la façana no dona al carrer) és anterior a aquest. Molins, al seu llibre (2020) descriu amb detall les cases del carrer major: El Salon (Molins, 2020: 84-85), Cal Cuixes (Molins, 2020: 86-87), cal Sastre Gros (Molins, 2020:87-91) , Cal Teixidor de la Magalla (Molins, 2020:92-95) , la Casa del Pujolar (Molins, 2020:96-98), cal Vidu (Molins, 2020: 102-105), Cal Senen (Molins, 2020: 105-106), Ca l'Iscle (Molins, 2020: 106-109), Cal Mingo (Molins, 2020:110-111), cal Martri (Molins, 2020: 112-113) On avui hi ha la casa del carrer Major 9 (cal Fin o Ca la Dària), coneguda també com el Salón, hi havia hagut un dels dos antics ateneus locals (d'aquí el nom de El Salón) abans de que es fusionessin en l'actual Sala o Casino (que actualment es troba al davant). El va construir Josep Viladés, l'amo de cal Sastre Gros, la casa del costat. El Salon va tancar i va tenir diversos usos (fins i tot una granja de pollastres) fins que al 1975 es va convertir en habitatge. Un dels usos podria haver estat una perruqueria, fins a finals dels anys 50 o principis dels 60 del segle XX. Cal Cuixes (o Quatre Cuixes o la Caseta del Sastre) estava encaixada entre el pati de cal Sastre Gros i les voltes subterrànies del Salon i va ser una ampliació de Cal Sastre Gros. Respecte a Cal Fin (abans Cal Sastre Gros) és la casa més antiga del carrer, junt amb la de cal Teixidor de la Magalla. La va construir Isidre Viladès, que era sastre, cap el 1776 (d'acord amb la data gravada a una llinda), adossada a la del teixidor Escalas. Les dues cases unides, cal Sastre Gros més gran, i cal Teixidor de la Magalla, més petita, eren les úniques que existien al poble, tret de les de la plaça de l'església. Els seu fill i hereu Valentí Viladés va ser agredit (1824) i ferit i després assassinat (1834) per motius polítics (pels carlins). El succeeix el seu fill Jaume. Seguien sent sastres, pro aquest darrer inicià un negoci d'aiguardent. Tenia la fassina o destil·leria en una dependència adossada a la casa, la Caseta de la Fassina. El seu fill Josep es va arruïnar i va perdre la casa (1891), que va passar a mans del Mas L'Oliver. El 1941 compra la casa Delfí Morros. A partir de llavors es dirà cal Fin. La num. 5 (Ca l'electricista) s'havia denominat prèviament Cal Teixidor de la Magalla. El 1708, la senyora del Castell va establir al teixidor Valentí Escalas dos trossos de terra, un per fer-s'hi una casa, l'altre per a hort. El seu besnét Francesc d'Assís Escalas Soler, al 1855, va fer obres a casa (d'acord amb la data gravada a una llinda i el seu nom gravat, Francesc Escalas). Cap el 1916 la família va marxar del poble i la casa es va llogar. La casa, hipotecada, acaba en mans de Francesc Selga Miralles, el que va crear l'empresa elèctrica a Rajadell (per això la casa es coneix des de llavors com Ca l'Electricista). La num. 3 es deia Cal Pujolar per que quasi sempre fou propietat de l'Amo del Pujolar. El 1773 Josep Viladés va vendre una part de la seva finca (Cal Sastre Gros) a Jaume Pujolar Còdol, fadristern de Cal Pujolar, per fer-s'hi la casa. Va fer hereu de la casa al seu Nebot Francesc d'Assís Pujolar Santasusana, que també va heretar el Pujolar. Llavors, la casa fou destinada a lloguer. Durant un temps la casa fou coneguda per cal Titus, un dels llogaters. El 1972 els amos del Mas Pujolar es va vendre la casa al parent Josep Maria Selga Ferrer, de cal Teixidor. Aquest, el 1992, se la va vendre a l'Ajuntament, I així es com en aquest solar es va convertir en la casa de la vila. La casa vella es va enderrocar fins als fonaments i es va projectar un nou edifici modern. El febrer de 2002 es va inaugurar. El num. 4, Cal Vidu, era una casa que es va fer fer Salvador Calmet Cortés, traginer de Súria, després de l'establiment fet per la senyora del castell el 1857. Era vidu, i per això la casa es diu Cal Vidu. Te la data gravada 1858. Poc després, per deutes, va perdre la casa. Isidre Torra Portella, un fadrí de la Torre del Forn, es el nou propietari, que la va destinar a lloguer (hi havia dos o tres habitatges separats). La planta baixa estava ocupada per Francesc Torra Portella, un germà del propietari, i sembla que tenia una botiga als baixos. Un altre llogater, Marcel·lí, pagès i cisteller va muntar a Cal Vidu un cafè, que va tenir molt d'èxit. A partir de 1910 consta que la seva professió era cafeter i la casa va passar llavors a dir-se el Cafè. El 1934 els dos cafès del poble van ser clausurats, fins que el 31 de desembre de 1934 les autoritats van permetre'n de nou l'obertura, tot advertint-los que als locals no s'hi podien celebrar actes polítics. Després de la guerra el cafeter era Pepet Font Puig. Ell i la seva família tenien les habitacions al primer pis i la cuina als baixos, on també hi havia la barberia i la sala del cafè. Posteriorment, el cafè va estar a càrrec d'un tal Malé uns tres o quatre anys. Els diumenges obria i els homes hi anaven a beure i jugar a cartes. Era el punt de trobada dels homes; després de missa s'hi feia el vermut. Quan el Cafè va tancar, cap el 1958, van obrir el de cal Gili. Tornant a la propietat, Isidre Torra Portella mor el 1905, però ni la dona ni els hereus van reclamar l'herència. La subhasta feta el 1906 va atorgar la casa a Ignasi Casanovas Dalmau, l'amo de l'Oliver. Els seus hereus la van vendre, el 1975, a Enriqueta Barceló Sans (la propietària de Cal Nina). La num. 6 es Cal Senen (es pronuncia Sinen) i es una segregació de la casa de Cal Vidu (establerta per Sebastià Calmet el 1857). Al pati de la casa el nou propietari de Cal Vidu Isidre Torra Portella, que havia comprat la finca el 1866, hi va aixecar una casa amb la intenció de posar-hi llogaters. La casa resultant es força petita i no té parets mestres laterals (està encaixada entre ca l'Iscle i cal Vidu). La mateixa subhasta del 1906 que va atorgar Cal Vidu a Ignasi Casanovas Dalmau, l'amo de l'Oliver, també li va assignar Cal Senen. La casa sempre va tenir llogaters. Un d'ells fou el Senen Clavé Mas; d'aquí el nom de la casa. La num. 8 és Ca l'Iscle. Deu al nom a Iscle Selga Miralles, fuster, un dels fills del teixidor Josep Selga i Maria Miralles. Iscle, el 1879, va adquirí a la senyora del castell la corresponent parcel·la per edificar, de 49 x 46 pams, més un hort. L'hereu fou Francesc Selga Castell, casat el 1906, que era el barber del poble (feina quasi exclusiva dels diumenges; la resta del temps feia de pagés). Sembla que també servia cafès. La casa estava hipotecada. Hereta la casa el seu fill, Pere selga Font. Una part estaba llogada (son dos habitatges amb portes independents). A l'entorn de 1924 el Ramon Vial (fill d'una important família industrial) i l'Encarnació Pons (filla dels nous propietaris del Castell) van llogar ca l'Iscle a Pere Selga. Un fill, Joan Vial Pons, va ser enviat al front de l'Ebre, el 1938, amb la quinta del biberó. Va ser ferit i després va passar un temps a un camp de concentració. La num. 10 del carrer Major es Cal Mingo i és l'actual consultori mèdic. Ha tingut altres noms: casa del Massana, l'Ajuntament Vell o el quarter de la Guàrdia Civil. Havia estat antigament seu de l'ajuntament i caserna de la guàrdia civil. El nom original ve del seu constructor Domingo, o Mingo, Estorch Riu. El 1879 la senyora del Castell va establir al Mingo quatre trossos de terra, dos edificables i dos per hort. El primer tros mesurava 47 per 43 pams i estava situat entre les cases d'Iscle Selga, al nord, la del Martri, al sud, i el rec, a l'est. Suposem que, com que era mestre d'obres, va ser ell mateix qui va construir la seva casa, d'una alçada de dos pisos, i segurament també la casa del costat, ca l'Iscle, ja que les dues presenten moltes similituds arquitectòniques. El 1892 Domingo Estorch es va vendre la casa i l'hort a Quirino Vila-Massana. El Quirino va oferir a l'Ajuntament la casa com a seu de les escoles, i el consistori va acceptar. En l'arrendament, fet el 1892, s'incloïen les escoles, però també la seu de l'ajuntament i del jutjat. Al nivell més baix de la casa, hi havien els estudis, amb la porta al carreró posterior que dona al torrent del Daurell. El pati de l'escola era la plaça de l'Era. A sobre, hi havia l'ajuntament, amb entrada a nivell del carrer Major, i al pis superior la casa del mestre. L'escola es van mantenir a Cal Mingo fins 1942 (1948?). En aquesta data l'estudi dels nens es trasllada a can Pelut, al carrer del Pla, 4, on hi havia el de nenes. Posteriorment, la casa va ser seu de la caserna de la Guàrdia Civil. Es va situar en una petita dependència dels baixos de cal Mingo. Era de petites dimensions; al pis de dalt hi vivia el caporal que manava el destacament. Els altres guàrdies, solters o amb família, vivien de lloguer en pisos del poble. Hi ha qui recorda que un d'ells havia estat el colpista del 23-F Antonio Tejero. La caserna de la Guardia civil fou bastant activa als anys 50 quan el maquis feia accions de sabotatge al Bages (sobretot Ramon Vila, el Caracremada). Entre aquest edifici i el de l'esquerra (el num. 12, Cal Martri) hi ha un petit edifici, que era la tina de Cal Martri. Sembla que la Guàrdia Civil el feia servir de calabós, ja que els detinguts un cop dins no podien escapar. Als anys 70 la casa va tenir tres funcions: als baixos hi havia les oficines municipals, al soterrani un taller, i el pis, que es llogava als estiuejants. Cap al 1998 les oficines municipals es van traslladar a l'estació, i posteriorment a l'edifici nou. Els propietaris actuals van comprar al Massana la casa sencera, excepte la part dels baixos on hi ha el centre de salut, que el Massana va vendre a l'Ajuntament. La num. 12 és Cal Martri. El nom és una metàtesi del nom Màrtir ja que el pare del primer estadant de la casa es deia Pere Màrtir Puigdellívol Clarena, de Fals. El seu fill Francesc, que havia heretat el sobrenom, va acordar amb el senyor del Castell la cessió d'una parcel·la el 1850, per edificar una casa, davant de la de cal sastre Gros. La casa encara es propietat dels Puigdellívol.</p> | 41.7275600,1.7060537 | 392381 | 4620337 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88676-foto-08178-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88676-foto-08178-183-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-12-21 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | A la casa del carrer Major 9 s'observa al costat de la porta una pedra de llinda reaprofitada en el parament, amb l'any gravat 1785. A la casa del carrer Major 7 (Cal Sastre Gros) s'observa a la finestra de la planta primera una data gravada a la llinda dins una el·lipsi: 1776 A la casa del carrer Major 5 (Cal Teixidor de la Magalla) es detecten dues llindes gravades a les finestres. La de la planta baixa porta la inscripció A N 1855 en una orla ovalada (amb una creu gravada entre la A i la N), i la de la planta pis la llegenda FRANCESCH ESCALAS. Al darrera de la casa del carrer Major num. 12 , donant al torrent, hi ha una pica amb la data gravada 1857. La casa del carrer Major num. 4 presenta una inscripció a la llinda de la porta emmarcada en una el·lipsi amb l'any gravat 1858, amb una creu sobre un gòlgota al mig. Existeix una altra inscripció gravada a la façana posterior del carrer Major: RAMON SOLE SA FET LA PRASEN OBRA PER LO ANY 1791. Altres llindes gravades presenten els anys 1858 (Cal Vidu), 1792 i 1780 Les dues cases de la capçalera del carrer que miren a la Plaça de l'Era, ca la Marieta i Cal Mestre de l'Era, han estat descrites a la fitxa de la Plaça de l'Era (184). Al final del carrer, en direcció sud, i a ponent, hi ha La Sala, el local de l'antic Ateneu (fitxa 14). | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88603 | Sínia de Can Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-tatje | En estat d'abandó | Sínia definida per un pou circular fet de pedra, amb la boca de forma oval. A la part superior es conserva l'engranatge i tot el mecanisme complet, excepte el pal que anava lligat a l'animal. També es conserva un tub, que arriba al fons del pou. Actualment hi ha una petita construcció cúbica adossada al pou i una bomba mecànica. | 08178-110 | Monistrolet. NO del terme. | 41.7325000,1.7508500 | 396115 | 4620831 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88603-foto-08178-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88603-foto-08178-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A pocs metres del forn de Can Tatjé (fitxa 89), en una terrassa amb horts, al costat de la carretera (camí ral) de Rajadell a Manresa, entre una riera i l'Hostal, a 30 m a l'E. de la esmentada riera, | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88564 | Can Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balart | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 182-185 | XIX-XX | Sembla abandonada | Petita masia de planta basilical formada per tres naus o crugíes, amb la central una mica més alta. El conjunt està format per un cos residencial original amb dependències adossades a ponent i a tramuntana, i un cobert adossat a la meitat de la façana principal. Hi ha una gran nau a tramuntana i altres dos edificis aïllats a migdia. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, i amb la nau central més alta. Consta de planta baixa més un pis i golfes (únicament a la nau central). Les golfes tenen la típica obertura, amb arcada gran, amb funció d'assecador. L'aparell constructiu és senzill: parets de maçoneria arrebossades de color torrat i poques finestres, ja que la major part de façanes estan tapades pels cossos adossats. La porta d'entrada de la façana principal, orientada a llevant, es senzilla, rectangular, i sense emmarcar. La finestra del primer pis si que està emmarcada amb lloses de pedra i un ampit. Els cossos adossats són bastant moderns (segle XX) i alguns comportaren l'ampliació de l'habitatge. El cos residencial s'ha respectat íntegrament en la seva forma original. | 08178-71 | El Racó | D'acord amb el relat de Molins (2020:182-185), el primer Belart conegut era Jaume Balart, de Folgueroles, fill de Joan i Elena, que va arribar al poble el 1694 en busca de feina (Velart, segons el capellà del moment; després els mossens generalitzen Balart). Es va allotjar al castell, que durant anys va funcionar com un immens hostal, on s'hi acollien els treballadors solters i també les famílies dels jornalers. El 1704 el Jaume va casar-se amb Isabel Sabater de Fonollosa. Mor el 1742. El seu hereu, Josep Balart, no té fills mascles, però tampoc tenien casa: seguien vivint al castell. Tenia, això si, una vinya i una tina al poble. El cognom es perd, per tant. Però la pubilla Paula Balart es casa (1771) amb Bonaventura Font, i el fill primogènit d'ambdós, Joan Font, era conegut generalment com Joan Balart. D'altra banda, en aquell temps, però, hi havia a Rajadell una casa dita la Caseta Nova d'en Velart, En desconeixem la ubicació. Potser la van construir els Balart i podria ser l'antecedent de la casa actual. En les llistes del compliment pasqual entre 1848 i 1860, hi figura com a amo de la casa Joan Font Torra, fill de l'anterior Joan Font, més una família que tenien rellogada. Mor el 1860 sense fer testament i els fills es disputaren l'herència. En l'inventari de béns fet el 1861 hi consta la casa Balart, i Francesc d'Assís Font Pujol, el primogènit de Joan Font, hi consta com a amo. Vers el 1876, amb permís de la senyora del terme, amplia la casa: va construir un forn de pa, una tina i un paller i va dedicar la resta a era i hort. Va morir intestat el 1886. Els succeeix el seu segon fill Joaquim, que es lliura del servei militar al demostrar que era el cap de família. Al casar-se, s'estableix a Sant Joan de Vilatorrada i deixa la casa, que queda a càrrec del seu oncle Francesc Font Pujol. El 1913 es reuneix en Joaquim i tota la família a cal notari i venen cal Balart a Francesc Selga Junyent, fill de Rajadell (de la casa Can Teixidor) i resident a Manresa, on es dedicava als negocis. Era l'amo del Mas Forn de Santa Llúcia. El 1914 Selga ven la casa i una part de les terres a Iscle Puig Pujol, de cal Xico de la plaça. Aquest mor el 1944 i un any més tard els residents de cal Balart eren la mare vídua de Puig, Ramona Lladó, i els seus fills. Van quedar amos Ramon Puig Lladó i Ramona Vilaseca, i posteriorment, el seu fill Jordi Puig Vilaseca, que morí el 2017. | 41.7245600,1.7041000 | 392214 | 4620007 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88564-foto-08178-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88564-foto-08178-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A vegades escrit Can Balard, Velart, Valart o Belart. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 3) com Can Balart.Masia situada en un petit altiplà; la part posterior de la casa queda enfonsada en el terreny. S'hi accedeix per la carretera que can Torra, que va del Nucli Antic en direcció sud, al Racó. A 500 m. del nucli antic hi ha el trencall, a l'esquerra, que hi porta, en direcció NE. L'entorn és conreuat; hi ha ametllers, vinya i un petit hort.Hi ha una inscripció gravada en una pica: 1825Abans hi havia una tina.Cal Balart és l'únic exemple, a Rajadell, de masia basilical estrictament parlant, és a dir, formada per tres naus, amb la central una mica més alta. Ha estat obecte de diverses ampliacions al segle XX.. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88627 | Jaciment romà de cal Balart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-cal-balart | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) | No excavat | Possible jaciment romà o iberoromà detectat el 1993 per troballes superficials de materials arqueològics, en el marc dels treballs del PEP 1993. Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num.21 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). En aquest indret es van recollir materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna), i més recentment, altres restes superficials escasses, com ara algun fragment de ceràmica comuna i de dolium. | 08178-134 | El Racó. | Aquest jaciment fou descobert per un grup d'excursionistes l'any 1993. Uns mesos després de la troballa comunicaren la notícia a l'Ajuntament i cediren el material. Cal situar cal Balart en relació amb la resta de jaciments romans descoberts als anys 90 del segle XX a Rajadell: Sant Amanç, Monistrolet i el pas de la via romana. Podria ser un petit assentament ibèric romanitzat. | 41.7114000,1.7019100 | 392010 | 4618548 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88627-foto-08178-134-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | A vegades escrit Can Balard. El jaciment es troba situat en un petit altiplà, al costat d'un turonet rocós. El lloc presenta diverses feixes d'antigues vinyes fetes amb pedra abundant, alguna formant un mur d'un gruix considerable i una barraca. És un terreny força alt, envoltat de petites planes conreables, des del qual es dominen les terres situades cap a tramuntana. S'albira perfectament cal Balart i el barri dels Molins. És a dir, es dominava l'àrea propera a l'itinerari de la via romana que discorria per la riera de Rajadell. Segons el PEP 1993, per anar al jaciment (situat a 1300m al sud del poble de Rajadell) cal prendre el camí que surt de Rajadell en direcció SE cap a cal Balart, que cal resseguir 1'2 km, passant de llarg el mas, fins a un trencall situat al sud de la Quintana del Pujolar. Des d'aquest punt cal seguir uns 400 m en direcció sud per una pista que es troba en pitjors condicions, fins arribar als camps de l'Enveja, on cal continuar a peu entre els camps 200 m fins arribar a l'indret on es localitza el jaciment, a la banda sud del camí, a uns 75 metres d'aquest.El 1993 un grup d'excursionistes recollí materials d'època romana (concretament un pondus sencer i fragments de ceràmica comuna) que es trobaven a uns centímetres de profunditat i que en aquell moment havien aflorat a causa de l'obertura del terreny feta per un tractor. Segons els excursionistes, en aquest nivell del subsòl el material era abundant. També van donar notícia d'unes sepultures molt a prop d'aquest lloc. Les prospeccions fetes en el marc del PEP de 1993 només van proporcionar restes superficials escasses, com algun fragment de ceràmica comuna i de dolium.Es tracta d'un jaciment d'època romana i potser també ibèrica. Amb les poques dades de què es disposa no és possible fer una valoració més concreta, més enllà de proposar la possibilitat de que sigui un assentament rural. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, les restes superficials localitzades van ser escasses. Es van identificar alguns fragments de ceràmica comuna oxidada, dolia i àmfora romana, sense identificar estructures associables.El lloc no s'ha localitzat en el moment de fer el present inventari (Mapa). La descripció i la foto 1 corresponen al PEP 1993. Les fotos 2 i 3 corresponen a la carta Arqueològica de la Generalitat (2010) (Fotos: Xavier Esteva). | 83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88880 | Fita de terme a la cruïlla entre el Nucli Antic - Els Molins i l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-la-cruilla-entre-el-nucli-antic-els-molins-i-lestacio | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XVIII-XIX | Fita de terme de pedra sorrenca en forma prismàtica i de base rectangular. En un dels costats presenta l'escut de Rajadell amb els raigs característics divergents, i a l'altre, l'escut del Ducat de Cardona, amb el triple card característic coronat amb fulles. | 08178-386 | Barri de l'Estació | Segons Molins (2016), prové de la partió dels termes de Fonollosa i Rajadell, prop del Mas de Cal Saldes (Fals), entre Cal Saldes o La Mallencosa (Fals) i les Caranyes (Rajadell), a la carretera de la Mallencosa. La peça va ser retirada per l'ajuntament de Rajadell del seu emplaçament original cap els anys 1998-99, per que l'havien intentar robar. El terme de Fonollosa pertanyia a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona. | 41.7319900,1.6980300 | 391722 | 4620839 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Actualment està ubicat en una mena de rotonda que hi ha en la cruilla entre la carretera dels Molins/carretera de Rajadell (que mena al Nucli Antic passant per Molins) i la cerretera que ve del barri de l'Estació.Va ser traslladada en aquest lloc per l'ajuntament els anys 90. Amb tota seguretat deu correspondre a la fita de terme 3 entre Rajadell i Fonollosa, d'acord amb la delimitació oficial feta per la Generalitat el 2016 (veure bibliografia). Actualment hi ha una petita fita de pedra de forma irregular de 20 cm x 15 cm de costat a la base i 17 cm. d'alçària, força deteriorada. Se situa a l'extrem SE de la partida de les Vinyes de Can Saldes, a uns 140 m al SE de la casa de Can Saules Nou (Fals), al límit N. del terme. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 395467,8 i Y: 4621060,1 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88666 | Pou davant la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-davant-la-fabrica | XIX | Ha estat restaurada | Pou de forma semicilíndrica rematat amb una cúpula. L'estructura presenta una planta irregular de mig cercle, amb una façana plana (on hi ha la boca del pou) i la resta (la part posterior) en forma semicircular o d'absis. La boca del pou consisteix en una obertura quadrada a mitja alçada, amb una llinda superior composta per una llosa. L'entrada està tancada amb una reixa metàl·lica. Sobre la boca, la coberta te forma triangular. | 08178-173 | Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21 | 41.7298200,1.7082000 | 392564 | 4620585 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88666-foto-08178-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment l'entorn es un solar. Es troba davant la casa coneguda com la Fàbrica (fitxa 94). Devia pertanyer a aquesta casa o a la veïna Fassina, avui desapareguda. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88495 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-1 | <p>PERARNAU, J (1991). «Els ferrocarrils». Historia de la ciutat de Manresa (1900-1950). Vol. I. Caixa d'Estalvis de Manresa. Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, amb coberta a quatre aiguavessos. Té planta baixa més un pis. El material constructiu és el maó, d'un color vermellós. Posteriorment les façanes han estat pintades de color crema. Totes les façanes presenten obertures disposades regularment. Son finestres amb un emmarcament de ciment. La façana principal presenta a la planta baixa una porta d'entrada centrada amb dues finestres a banda i banda. La planta superior presenta tres finestres idèntiques disposades simètricament, al costat llarg, i una sola finestra al costat curt. L'interior de l'edifici és modern. En una construcció separada hi ha els lavabos</p> | 08178-2 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | <p>El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'estació del ferrocarril a Rajadell comportà una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i el sorgiment d'una barriada de nova planta al seu entorn, el barri de l'Estació, amb diverses indústries. D'altra banda, l'estació i el ferrocarril proporcionaven ocupació a molts habitants de Rajadell. La circulació de trens era elevada. I facilitava la comunicació de Rajadell amb Manresa, que per carretera era molt dolenta. Quan el trens eren a vapor, a Rajadell havia de pujar el Tren de l'Aigua, per tal d'abastir d'aigua l'estació i poder avituallar els combois. Durant una època, el pis superior de l'Estació va hostatjar la seu de l'Ajuntament (després d'estar-s'hi a la casa del carrer Major on hi ha avui el dispensari o ambulatori i abans de construir-se l'actual casa consistorial).</p> | 41.7323788,1.6986444 | 391773 | 4620882 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment l'immoble està llogat per l'ajuntament a ADIF (cessió a 50 anys a canvi d'un lloguer). S'utilitza com a magatzem municipal . A la planta baixa hi ha l'oficina municipal de turisme (que obre els caps de setmana), que també acull l'oficina de correus. A la primera planta es troba el dipòsit de l'Arxiu Municipal. També hi ha una habitació on l'ajuntament conserva el fons de la pinacoteca municipal. L'estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l'estació del nord de Manresa. L'estació es troba en relació amb el pas de la via, la carretera moderna i el barri de l'Estació. Per motius orogràfics, el traçat de la via no pogué fer-se passar per Rajadell mateix i l'estació es construí a l'altra banda de la riera, donant lloc al naixement del barri del seu nom. La façana de l'Estació presenta un gran retol amb el nom 'Rajadell', vidriat, fet sobre rajola blanca. El 2.1.2018 aquest rètol va ser donat d'alta a l'inventari 'Museu al Carrer. Paisatge i patrimoni de la Societat Industrial', un inventari col·laboratiu de vestigis industrials a l'espai públic que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88704 | Caramelles de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-rajadell | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | XIX-XXI | Quan arriba Pasqua (abril), els caramellaires de Rajadell s'engalanen per anar a cantar caramelles per les cases i masies al poble durant tot el cap de setmana (dissabte i diumenge de Pasqua). Quan s'arriba a les cases, es saluda els residents, i tot seguit, es canten les cançons i es fa un ball, i a l'hora de marxar es feliciten les festes i es passa la panera. Actualment el recorregut passa per Les Casetes, per l'Estació i acaba al Nucli Antic, i fins i tot han arribat a can Servitge. | 08178-210 | Les Casetes - L'Estació - Nucli Antic | Antigament les caramelles només eren cantades per homes i eren premiats a les masies amb ous o diners. Amb els diners feien una festa passada la pasqua. Els trabucaires de Rajadell, anomenats Morterets, també hi participaven. Mes tard s'hi afegiren les dones. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment la colla de caramellaires de Rajadell és d'uns 80 membres de totes les edats. També participen els Morterets (trabucaires). Coincideix amb la Mostra de Productes de la Terra que s'organitza cada any. El segon diumenge després de Pasqua es celebra una trobada de caramellaires amb cantarires de Rajadell, Massana, Fonollosa, Aguilar de Sagarra i Castellfollit del Boix.Incloses a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88686 | Antics fogons de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-fogons-de-pedra | Tres fogons realitzats en un únic bloc de pedra corresponents a una antiga cuina domèstica. Es posaven horitzontals amb la boca ampla cap amunt. | 08178-193 | Nucli Antic. Pujada del Castell | 41.7286100,1.7061200 | 392389 | 4620454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Actualment s'han colocat a la via publica com a element decoratiu | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88702 | Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-la-festa-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell</p> | XIX-XXI | <p>Ball que es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener . L'acte central es el diumenge al migdia. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (que es va es va incorporar a la festa al segle XIX), que es fa després de la missa i el ball de bastons i abans de l'actuació dels Morterets (trabucaires) i de la benedicció i distribució dels panets beneïts. En el ball només hi participen dos persones, un noi i una noia joves, vestits amb vestits tradicionals (ell amb barret de copa). Ballen, davant la façana de l'església, amb la coca a les mans d'ella, i amb una tonada característica (que sempre es la mateixa). Després es fa el sorteig de la coca i s'anuncia els balladors del ball de la Coca de l'any següent. Finalment, els balladors distribueixen els panets beneïts. Antigament, la masia que pastava el pa i oferia la coca aportava la balladora, i els administradors de la confraria triaven el ballador.</p> | 08178-208 | Nucli Antic | <p>Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. Segons Rafart 1987: 219 la transcripció musical del ball de la coca es deguda al mestre Joan Tomàs. Ho recull el Costumari de Joan Amades (1952) (Vol. III, 311), però les referències són confuses. En aquesta pagina hi ha una partitura i el dibuix d'una parella de dansaires amb el peu de imatge: 'Ballet de Rajadell recollit per l'autor. Transcripció musical del mestre Joan Tomàs'. Però l'apartat està dedicat al 25 d'abril. I en el text de la pàgina següent, la 312, hi ha una referència a la Festa del panet de La Massana, de Rajadell (fitxa 209). D'altra banda, segons Amades (1958, Vol. I, 210), a l'apartat dedicat al 26 de desembre, afirma 'La fadrinalla de Rajadell feia un ball típic, durant el qual rifaven una coca; el qui l'adquiria tenia uns drets dins el conjunt de la dansa'. Amades (1958, Vol. I. 563), a l'apartat dedicat al 20 de gener (Sant Sebastià), diu: 'A Rajadell celebraven una festa molt solemne. A la sortida feien un gran clos amb una corda. Els fidels que volien rebre un pa beneït, al qual s'atribuïen grans propietats, havien d'entrar dins del clos. Feien una ballada del ballet de Déu, dansada només per una sola parella. Molts anys el ballaven dos vellets que a penes si s'aguantaven. Finit el ball, els pabordes obrien el clos de corda per un extrem, i al peu de la sortida posaven dos grans sacs plens de panets. Els fidels anaven passant i, a mesura que sortien, rebien un panet. Hom anava estrenyent el clos per tal d'evitar que algú tornés a entrar-hi passant per sota la corda i arreplegués més d'un panet beneït'. Potser els vellets als que es refereix Amades eren els confrares de Sant Sebastià, que organitzaven la festa.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment és la colla dels bastoners la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Des de 1993, els vestits dels dos balladors sempre es el mateix. La colla de bastoners els va encarregar, i des de llavors, el conserva i el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora (fitxa 385). La festa petita de Rajadell o de Sant Sebastià i el ball de la Coca estan recollits al Catàleg (Inventari) del Patrimoni Festiu de Catalunya, però no està declarada com a Patrimoni Festiu per la Generalitat de Catalunya. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88548 | Casa Vella d'en Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-den-parcerisses | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 222-23 | XVIII-XX | La casa (la part SE i l'antic femer al NO) han estat rehabilitats a finals del segle XX. Les tines estan en mal estat. | Casa de pagès que consta d'un cos residencial original bastant petit, amb un cos adossat, un grup de tines adossades, una construcció separada que devia ser el femer i, a uns 150 m, una bassa. La casa és de tipologia simple, de planta rectangular, amb un cos adossat al SO i les tines adossades al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes i presenta coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana NE es mes alta, ja que es situa en una cota més baixa que la part posterior. Dona una sensació de gran alçada, amb planta baixa i dos pisos. No ha sofert gaires canvis: les parets són fetes amb carreus força ben escairats i estan arrebossades d'un color blanc cru. Té una petita i senzilla porta d'accés, rectangular, a la que s'accedeix per una petita rampa amb escales. Te brancals de carreus i llinda de fusta. Les finestres, petites, estan emmarcades amb carreus. Destaca, enmig de la façana, una gàrgola o canal per expulsar l'aigua. Tota la part de la façana SO i el cos adossat ha estat remodelat, reformat i ampliat en èpoques recents (en una finestra hi consta la data gravada 1997). També la façana NO (en el PEP 1993 s'hi observava un gran portal rectangular amb lloses). Segons el PEP 1993, al cos adossat s'hi duien a terme els treballs del vi: es conservava la instal·lació de la premsa amb un canal, un dipòsit, etc Actualment és la part residencial i on hi ha l'accés principal a l'habitatge. Hi ha diversos cossos petits afegits. Un d'ells era un forn (de pa, segurament): s'hi veu exteriorment la boca, però aquesta ha estat traslladada de costat. Tot el parament es de pedra vista. Actualment es conserven les tines. Tenen un gran interès ja que configuren la construcció prototípica de les tines de Rajadell. Es tracta d'una construcció del segle XIX amb coberta a una vessant, amb obertures sense portes i sense mitgeres entre tina i tina. Consta de quatre tines cilíndriques; una és més gran que les altres. Interiorment, les tines es conserven en bon estat. Encara aguanta la coberta de fusta i teules. Pero l'edifici presenta un estat descurat i d'abandó. A la part posterior, en una cota més baixa, s'hi poden veure les boixes. Pel que fa a la construcció aïllada, al NE de l'edifici principal, és de dues plantes, amb diverses portes i finestres fetes de totxo i de pedra. Segurament és del segle XIX o de començaments del XX, i devia ésser, almenys una part, el femer. Modernament ha estat reformada. A la part meridional, presenta dues plantes, i a la part septentrional, una. Actualment a la planta baixa hi ha corrals. La planta superior es habitatge. La bassa es troba a uns 150 m. en direcció SO. És força gran. La construcció aprofita un racó que serveix de paret natural i tanca amb dos murs que fan angle. Actualment es troba envaïda per la vegetació. Per la part que es pot observar, és una obra de bona qualitat. Destaca un carreu amb inscripció. Es troba més enllà d'un antics camps de conreu (Horts d'en Piteu), atalussats amb marges, en l'extrem més allunyat i en un punt més alt. | 08178-55 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisas El Racó. SO del terme. | Aquesta casa era una masoveria pertanyent al Mas Parcerisses (fitxa 53), força antiga. El mas va pertànyer als propietaris del Mas Parcerisses fins a finals del segle XX, quan va canviar de mans. L'edifici actual és del segle XVIII, com demostraria la llinda de la finestra amb la data 1780. Segons Molins (2020:222-23), la primera notícia de la Caseta potser és de 1595, quan l'occità Domingo Casentras i la seva família habitaven 'la casa nova nomenada lo corral, en la vall de Torra del Noguer'. Podria correspondre a la Caseta de Fransitorra citada el 1623. En el contracte de masoveria de Parcerisses de 1668, l'amo es va reservar l'estada i l'hort de l'anomenada Mesia, que correspon a la Caseta. En arrendaments i inventaris posteriors gairebé sempre s'esmenta la masoveria. El 1692 la pubilla Victòria Francitorra i el seu consort arrenden 'la masia dita la caseta de Francitorra' a Cristòfol Torras, fadrí de Rajadell, per quatre anys. La següent notícia es de 1787, que ens informa de la mort de Josep Servitja masover de la Caseta de Parcerisses. El va succeir un altre Josep Servitja, i a aquest, Salvador Servitja Sallés (1794-1831), conegut com el Masiets (perquè era masover de la Masia), i casat el 1821 amb Mònica Portella Vilanova. L'hereu és Josep Servitja Portella. Llavors la família va canviar de casa i van entrar a la masoveria de Valldòria. El 1852 va entrar una nova família de masovers, formada pel Domingo Serra, la segona muller Francesca i una colla de fills de la primera muller Agnès Prat. Venien de Castellfollit. Son els que més tard van construir la Casa Nova del Forn o Cal Pinyot, en uns terrenys establerts per l'amo de la Torre del Forn. Mentre la construïen, van seguir vivint a la Caseta, on s'hi documenten fins 1860. Llavors tenien uns rellogats o estadants, Anton Garriga i la dona Magdalena. El 1858 els masovers eren Isidre Santasusanna i la seva muller Paula. Cap el 1880 va arribar el jove Josep Braup Orrit de Llobera, casat amb Antònia Serra Calvet. No van tenir fills. El 1913 Josep Braup va comprar cal Xic, amb la intenció de llogar-la. La caseta passa en herència a la neboda Montserrat Braup Rius, que es va casar amb Josep Mas Vendrell. El matrimoni va viure a la caseta, que se solia anomenar en aquell temps casa Vella de Parcerisses. Van tenir 7 fills. La família va anar-se'n a cal Xic i poc després de la guerra van arribar els que serien els darrers estadants de la Caseta, els Arnau. Emili Arnau Serra, casat el 1915, era el pastor de Parcerisses i l'amo li va cedir la Caseta per a viure. En aquell temps la casa s'anomenava de vegades cal Pastor o també cal Piteus. Segons l'actual propietari, la casa s'havia dit de can Piteu per que, qui hi vivia, sempre portava roba de piteu, una peça de roba de drap que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys (el gentilici de Sant Llorenç de Morunys es els piteus). El fill d'Emili, Pere Arnau, també era pastor i hi vivia a la masoveria amb la seva dona i dos fills, sense electricitat ni aigua corrent, en unes condicions impròpies del segle XX. El Pere tenia un ramat a mitges amb l'amo de Parcerisses, però amb prou feines en treia per a viure. Finalment, els amos de Parcerisses segreguen el 1997 la Caseta i un terreny al voltant i la venen als seus actuals propietaris, que han reformat la casa, que estava en molt mal estat després de dècades d'abandonament, sense modificar-ne gaire l'estructura original, tret de l'addició d'un porxo de pedra per a resguardar la porta d'entrada. La finestra de la part sud dona testimoni de les darreres obres amb una llinda gravada amb l'any 1997. La bassa, datada per una altra inscripció (1863), revela el nom dels propietaris de llavors, que eren els del mas Parcerisses: Francesc Parcerisses i Josepa Fontanellas. | 41.7009800,1.6873900 | 390784 | 4617410 | 1780 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment, denominada Casa Vella. Antigament, Can Piteu. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 18) amb el nom de La Casa Vella de Parcerisses (Antiga Cal Piteu i Ca l'Arnau). En canvi, al PEP de 1993 consta com a Can Piteu o Casa Nova de Parcerisses (Pel PEP es Casa Nova i pel Catàleg de masies es Casa Vella). Per Molins (2020:222) es la Caseta d¡en Parcerisses. Aixó es per que com que realment era una casa depenent de Parcerisses i posterior a aquesta, era primerament la Casa Nova de Parcerisses. Posteriorment, fou la Casa Vella d'en Parcerisses. I un cop Parcerisses la va vendre, ara es, simplement, la casa Vella (així ho volen els actuals propietaris). També se li va dir can Piteu per que el seu morador vestia aquesta roba (vegeu història). Pero tot i que un tal Arnau, que era pastor, hi vivia, la casa mai ha estat denominada Ca'l Arnau. Es situa en un petit replà, a la falda del serrat de la banda de ponent del torrent de can Torra. El paisatge és força àrid i rocallós, amb matolls i alguns pins alts a l'obaga. S'ubica al camí de can Torra, que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets. La casa es situa a l'esquerra del camí, entre Parcerisses i Cal Torre del Forn (a A 700 m. de Parcerisses).Una llinda d'una finestra de la façana NO presenta un any gravat: 1780. Aquesta finestra, per la part de dins, té dos seients o festejadors, un element més propi d'una casa de propietaris que de parcers. També es conserva la pica de pedra de l'aigüera amb el desguàs a l'exterior. En una finestra de la façana SE -la part reformada modernament- s'hi llegeix gravat l'any 1997.La bassa presenta la següent inscripció: ME FESYT FER FRANCYSCO PARSERYSAS Y JOSEPA FONTANELLAS EN LO AÑ 1863. La visita el 2021 no ha permès localitzar la bassa, malgrat els intents. Però la propietat constata la seva actual existència, així com la de la inscripció. També constaten l'existència del forn de calç (fitxa 116), que es troba al costat de la bassa, i que tampoc ha estat localitzat.A l'entorn de la casa hi ha un parell de piques de pedra i una premsa de gàbia. Aquesta, davant les tines (traslladada del seu lloc original), conserva la gran base de premsa inferior (cassola) i el cargol. Prop de la bassa hi ha un forn de calç . | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88658 | Roures de la Font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-forn | Catàleg bens protegits 2014 | Arbreda de tres roures martinecs (quercus pubescens) de 20 m. d'alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d'alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament. El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lobuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps | 08178-165 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7295900,1.7154000 | 393162 | 4620551 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III. Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s'hi arriba amb 4x4).El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s'hi actuà tallant-ne una porció del troc de l'enfiladissa (2008). | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88698 | Fita de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-carretera | XX | Fita de pedra sorrenca amb forma prismàtica amb la part superior arrodonida , encastada al sól, amb la llegenda 'Caretera particular vedada' | 08178-204 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7416700,1.6742100 | 389757 | 4621944 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Al costat de la pista que va de Sant Amanç a Bruqueses, després de can Quius i uns metres després de deixar a la dreta el desviament per anar a cal Bacardit, a l'esquerra de la calçada. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88516 | Les Caranyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caranyes | RAFAT (1986). 'Festa de Sant Sebastià' | XVIII-XX | Rehabilitada modernament. | Masia amb un clos tancat davant la façana. Davant del clos hi ha un ampli pati que engloba la pallissa, com a construcció aïllada, i altres dependències. El cos original de la casa és el que actualment queda situat a l'angle NE. Aquest edifici ha sofert un gran nombre d'ampliacions i modificacions, i ha estat rehabilitat modernament.. Actualment la casa presenta una planta més o menys quadrada, amb una lliça encarada davant la façana principal, a tramontana. Té planta baixa més un pis i golfes. No hem pogut observar la façana, darrera el clos tancat. La zona residencial és totalment envoltada per dependències de treball adossades. L'aparell de les parets és molt divers i hi ha una gran barreja de tècniques i de fases constructives. La major part és feta de maçoneria i amb arrebossat, però també hi ha fragments de reble i dependències fetes amb tovot. Els cossos més interessants són el grup de grans tines adossades al costat de ponent. Es tracta d'almenys cinc tines, dues de secció rectangulars i tres de cilíndriques. S'hi veu, externament, al menys una de es boixes. La pallissa és una construcció de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i ha estat restaurada. Esta feta de pedra, amb carreus ben tallats a les cantoneres i en l'arc de la gran entrada de la façana, a migdia. | 08178-23 | Monistrolet. E. del terme | D'aquesta masia procedeixen les famílies que van fundar les cases dels encontorns: l'Hostal, cal Xico, la Cantina, can Pere Coix ,cal Manel Ensorrat . etc. Segons la memòria popular, hi havia altres cases, avui desaparegudes, com El Bergai o can Cadell. En un principi el mas era anomenat mas Prat i Vilatorrada, i de sobrenom les Caranyes. Al cadastre de 1786 apareix citat Ramon Prat, adscrit a la parròquia de Monistrol. Hi havia masover. El cos més antic de la casa, segons una llinda , es correspon amb aquest moment: 1788. Des d'aquesta època la masia va sofrir importants modificacions, sobretot al segle XIX, moment de gran puixança en relació amb l'expansió de la vinya. | 41.7339800,1.7490600 | 395969 | 4620997 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88516-foto-08178-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Al lloc indicat com Les Caranyes del Pilón. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 15).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic, representativa del segle XVIII i del posterior creixement del segle XIX.Situada a l'extrem d'un turó, des d'on es domina bona part de la vall de Rajadell, especialment el sector de Monistrolet i el pas del camí ral.L'interior presenta una distribució gens homogènia.La llinda d'una finestra de la façana de ponent presenta gravada ,la data1788, amb una creu al mig (entre 17 i 88). Una altra llinda de la construcció de tova enfront de la façana principal presenta la data gravada 1850.El balcó de la façana principal també te una inscripció: JUAN 1875 PRATSA la casa es conserven estris i material del camp. A l'entorn es conserven corrons i grans piques de pedra. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88869 | Goigs de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-de-vallformosa | Localitzat al portal Todocolección https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goig-gozo-sant-salvador-iglesia-vallformosa-monistrolet-rajadell-ano-1931~x162315958 | XX | Goigs a lloança del gloriós Sant Salvador, Es canten en sa Església de Vallformosa sufragànea de Monistrolet de Rajadell. El text és el següent: Puig que del mon sou la guía I nostre consolador Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador I El pecat d'Adam un dia Pels homes el cel tancà Jesucrist els hi obria quan en la creu va finà aprés de passió sagrada Amb turments i greu dolor II Nom de Jes´ñus us donava El vostre Pare sagrat Quan el món us enviava Per salvar l'Humanitat; Oh! nom de Jesús dolcíssim deu-nos vostre sant amor III Quan viviau a la terra Per destruir el pecat fent al dimoni la guerra redimint l'Humanitat amb tres deixebles pujavem un jorn al cim del Tabor IV Allà dalt d'aquell bell cim us vareu transfigurar, i vostra glòria sublim als deixebles van mostrar a Pere, Jaume i Joan pasmats de tal resplandor V Quan foreu transfigurat Un núvol del cel vingué -Aquest és mon Fill amat- La veu del pare digué VI Tot baixant d'aquell mont sant els manareu que callessin i que a ningú revelessin aquell prodigi tant gran, fins que après resucitat us veguessin triomfador VII Beneiu doncs des de el cel Rei dels Sants glorificat Monistrolet, que amb anhel us té per son advocat siau sempre nit i dia el seu dolç consolador VIII A la gent de Vallformosa que us té tanta devoció feu-la sempre pietosa plena de fe i religió; i que visqui ben unida amb pau i gran germanor - Puig regnau amb alegría Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador | 08178-375 | Vallformosa. SE del Terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1931 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Al revers hi figura una oració en llatí i la data i lloc (en llatí): Vic, 23 de maig de 1931. Imprimeix: Jacubus Serra .Per decret de Miquel Rosselló.Les imatges són del portal Todocolección | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88588 | Mas o Corral de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-o-corral-de-palaci | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XIX | En ruïnes | Corral en ruïnes, per a guardar el ramat, que podria ser l'única resta d'un antic mas, documentat com a Mas Palasi. al. De la casa, situada en una posició més elevada, només en queden algunes parets semi-derruïdes i carreus escampats per terra en una bona àrea. El corral, separat de la casa, es conserva més sencer, amb totes les façanes dempeus i sense la teulada, que era de dues aigües. És una construcció de planta rectangular d'una sola planta. Tenia el portal mirant a llevant i una altra porta, tapiada, orientada al sud. A la part de baix de totes les parets s'obren finestretes d'una sola esqueixada o espitlleres. | 08178-95 | Serra de Palomes. SO del terme | Per la llinda a la porta del corral de la façana nord (que té gravades les dates 1864/1897), podríem datar l'edifici a la segona meitat del segle XIX. Però el corral pertanyia a una casa, que s'aixecava molt a prop, que tenim documentada des del segle XVII. Segons Molins (2020:269-70), el 1699 Bernat d'Eimeric i Cruïlles, senyor del terme, va donar permís a Josep Tatger, l'amo de Vallòria, per edificar una casa en una peça gran de terra coneguda com el Pla de la Balma. Es podria tractar del Mas Palaci. El 1741 Josep Tatger Casajuana, net de l'anterior, per tal de satisfer un deute, va vendre a gràcia a Jeroni Fontanet de Sant Mateu 'la masia dita Palasi de la serra de Vallòria'. Els tractes eren que el comprador podia fer tres collites de cereal a les quintanes pagant la cinquena a l'amo. Els raïms eren tots per al comprador, així com els aglans recollits a la pineda, des del pla fins al termenal de Palomes (Castellfollit). També podia treure del bosc de llenya i vendre-la. Al final del testament que Josep Tatger va fer el 1741, va reconèixer un deute a Jeroni Fontanet de Sant Mateu a compte de les despeses que aquest s'havia gastat en obres i millores a la 'masia Palasi de la serra de Vallòria'. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un document de 1742 amb el títol 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742; Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641). Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' Tornant a Molins (2020:269-70), la següent notícia de la masia es de 1805, quan es cita Melció Grau, masover de Palaci. A les llistes de compliment pasqual entre 1837 i 1842 hi surten les persones que hi habitaven, que eren Miquel Casals i la seva muller Maria. Segons la mateixa font, el 1844 el masover era Martí Gamisans, mentre que una rectificació del padró de 1864 esmenta que de la casa n'han marxat cinc persones amb destinació a Grevalosa i ha entrat Joan Pons Reixach i la seva família, de Castellfollit. En les llistes posteriors Palaci no figura entre les cases habitades. Les restes de la casa Palaci encara eren visibles el 1919, perquè quan es va cartografiar la zona la hi van fer constar. | 41.7037900,1.6703200 | 389369 | 4617743 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Als mapes, Corral de Palaci. Cal Palaci o Palasi per Molins (2020:269). Ubicada a la serra de Palomes,al costat de ponent del torrent de Valldória, i al camí de Valldòria en direcció al mas Palomes. El mas Palaci és a uns 2,5 Km de Valldòria, junt a una gran balma. El paisatge de l'entorn és erm, on creix la vegetació espontàniaEl corral es va cremar en el gran incendi de 1980 i ara queden les quatre parets i les bigues carbonitzades a l'interior.Molt a prop del mas hi ha la balma de Palaci, que segurament degué aprofitar-se en tasques del mas: guardar bestiar, etc. A la llinda a la porta del corral de la façana nord es llegeixen unes dates gravades: 1864/1897.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 (foto 1 i 2) i a Molins (2020: 269-70) (fotos 3) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88511 | El Castell de Monistrolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-monistrolet | RAFAT, F (1986}. 'Festa de Sant Sebastià'. GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'òbits de Monistrol de Rajadell (Bages). Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 | XVIII-XIX | Restaurada recentment | Mas format per un cos residencial, un clos amb dependències de treball adossat a la casa i dos grups de tines. El cos residencial és de planta rectangular perfectament uniforme, amb un cobert adossat a migdia i petits cossos a tramuntana i ponent. Consta de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de tamany mitjà, en general ben escairats. Crida l'atenció el desgast d'alguns carreus, amb patologies pròpies de la pedra que s'ha utilitzat des de molt antic. És possible que alguns d'aquest carreus fossin reaprofitats d'alguna antiga construcció romana que sens dubte existia a Monistrolet. Un altre aspecte que cal remarcar és la fermesa dels murs, en part assentats sobre roca. L'amplia base dels murs recorda el tipus de parament d'una muralla. La tipologia de la construcció és austera. La façana principal, a llevant, té un portal adovellat . La planta pis presenta un balcó centrat i dues finestres grans quadrades a banda i banda, amb ampit i brancals de pedra ben escairats. Davant del portal es forma un petit pati tancat. La resta de façanes tenen poques finestres, emmarcades amb carreus escairats i disposades amb una certa regularitat. Les dependències de treball formen un clos unit al conjunt de la masia, a la part de migdia. Hi ha un pati central i diversos coberts. Alguns d'ells devien correspondre a corrals. La construcció que es troba situada a la part de migdia, amb coberta a una vessant, es conserva més íntegrament. Segurament era la pallissa, que encara conserva una estructura de fusta a l'interior per emmagatzemar les bales de palla. El mas té dos grups de tines. El primer consisteix en una construcció, situada al costat de l'entrada del mas, que és força més acurada del que solen ésser els coberts de les tines. El tipus de la construcció és l'habitual: coberta a una vessant i barracons a la part de les boixes. Té un gran portal a la façana davantera. Una mica més amunt, formant una construcció separada, hi ha tres tines més (o dipòsits ). Són de forma cilíndrica, sense coberta i amiden cada una 2 metres de diàmetre. | 08178-18 | Monistrolet. E. del terme | El lloc de Monistrolet té una tradició d'hàbitat més o menys continuat des de l'època romana. Per tant, el mas del Castell podria haver tingut una ocupació molt continuada al llarg del temps. El Castell apareix citat ja el 1280 com a pertanyent a la parròquia de Monistrol. Durant la crisi del segles XIV i XV és un dels pocs masos que no fou abandonat. Si més no en el recompte de famílies de la parròquia del 1553 s'esmenta 'Jaume Luçia que està al Castell'. Tanmateix, tot i que algunes de les parts del mas puguin ésser antigues, la construcció actual no ho sembla gaire i podria correspondre al segle XIX o a finals del XVIII. Surt citada al cadastre de Monistrolet del 1786. Tenien masovars i cambrers. Segons Gasol i Almendros (1994), el Castell havia estat domini del castell de Rajadell, dels Cruïlles Eimeric i després dels Pignatelli, que la vengueren als Gallifa de Manresa a finals del segle XIX. Al segle XX els Galliga es van vendre la casa. Per tant, el Castell fou durant un temps l'estatge de la família senyorial que dominava Monistrolet, els Eymerich de Manresa (tot i que no sembla que hi vivissin gaire), pero desconeixem l'origen anterior de la casa. Els Aymerich hi tenien masovers, a la casa. | 41.7295200,1.7593800 | 396820 | 4620489 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88511-foto-08178-18-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Amb el nom de Castell de Monistrolet figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (fitxa 48) i Al Catàleg de bens protegits (num. 41). En aquest darrer està fitxat, no com edifici, sino com a Àrea d'expectativa arqueològica. En el PEP 1993 estava com Mas el Castell.La descripció correspon a la del PEP 1993, reproduïda al Cataleg de Masies 2014. Al 2020 no s'ha pogut accedir a l'immoble. De fet, no hi ha ni camí que hi porti. S'accedeix per un camp, a la dreta de l'església, que està tancat amb un filat . L'edifici està just darrera la rectoria (fitxa 91) i l'església de Santa Maria de Monistrolet (fitxa 13), però no hi ha cap accés des dels esmentats immobles. L'edifici actual, modern, podria tenir un origen antic, medieval. El nom de castell no només prové de la imatge de casa forta o de fortificació que presenta la masia, conseqüència de les característiques que ja hem descrit, en relació als granss murs que, en part, s'assenten sobre roca i sobre una balma. El nom prové de que la casa fou l'habitatge dels Eymerich, senyors del terme de Monistrolet. La casa és situada en una zona rocosa. S'assenta sobre roca i, per la banda de migdia, sobre una petita balma, fet que li dóna l'aspecte de fortalesa. El mas està relacionat amb l'església de Monistrolet i amb el pas del camí ral i té un interès arquitectònic notable i una relació especial amb l'entorn natural.L'interior de la casa és d'un gran interès. La planta baixa és una de les més ben conservades d'entre totes les masies de Rajadell. La distribució és la típica . S'entra pel portal a una sala-rebedor, amb una escala que dóna accés al primer pis i amb una sèrie d'habitacions al voltant. D'aquestes en destaquen dues: una habitació que devia correspondre al celler, amb una gran volta, i una altra més gran que presenta tres magnífics arcs apuntats, amb sostre de fusta. El primer pis té una ambientació característica d'una masia més moderna, amb llars de foc , etc. menys interessant.La foto 3 correspon al PEP 1993 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88701 | Festa Major de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-sebastia-1 | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell | XVI-XXI | Es la festa major petita, però es la més tradicional i antiga, i està dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment l'acte inclou la missa i la benedicció del pa, i després de missa, i per aquest ordre, es desenvolupa el ball de bastons, el Ball de la Coca i finalitza amb l'actuació dels Morterets, els trabucaires de Rajadell. Després es sorteja la coca i s'anuncia l'elecció dels balladors del Ball de la Coca de l'any següent., Finalment té lloc l'acte de caritat amb la distribució dels panets beneïts per part dels dos balladors del Ball de la Coca i del full de Sant Sebastià. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa i la que reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos Des de 1978 també es reparteixen uns fulls impresos sobre història local.. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (fitxa 208) | 08178-207 | Nucli Antic | Aquest culte a Sant Sebastià comença a Rajadell durant la primera meitat del segle XVI, i la festa tingué un augment significatiu de participació al poble l'any 1854 quan després d'un brot de pesta, o colera, van morir mes de 30 persones. Al segle XIX es va incorporar el ball de la coca dins la celebració La festa és en honor a Sant Sebastià, protector de la pesta, com a conseqüència dels vots del poble fets en temps d'epidèmia al Sant. Els vots de poble eren formulats pels hereus de les masies, i per complir-los, cada any, i per torns, una masia passava a recollir el blat a la resta de masies, els pastava i en feia pa per a repartir-lo entre els mes pobres, com a acte de caritat, el dia de la festa. Inicialment, els encarregats de portar a bon terme la festa i de recollir el blat per elaborar els panets eren els hereus dels masos del terme. Ja no és així per que la major part dels masos estan deshabitats. Segons Rafart, 1987: 219, es conserva el Llibre de sant Sebastià on s'apuntava el nom dels dos administradors anuals de la Festa Major de San Sebastià (gener), que a vegades s'esmentaven com a fadrins, així com els comptes i despeses. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Anomenada la festa major petita de Rajadell A la festa hi participen, modernament, els morterets. Els morterets són els trabucaires de Rajadell que a l'any 2002 es van incorporar com a secció al grup de Bastoners de Rajadell. Tot i la seva incorporació recent, els trabucaires sempre havien estat molt vinculats al folklore local del poble de Rajadell i actuaven sobretot per Pasqua (despertaven el veïnat i acompanyaven els caramellaires) i en les processons de Sant Isidre (patró dels pagesos) i de Corpus.Els bastoners tenen una tradició més arrelada. Van néixer el 1858 i van desaparèixer el 1908. El 1949 es van reconstituir. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88570 | Can Massana o Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-o-macana | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 RAFAT, Francesc (1985). 'Can Massana'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1985). 'El lloc de Cirera, de Rajadell'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs num. 4. Manresa pp. 997-101.XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Manresa, 1981) 2n Vol. Manresa . Pp. 97-101.citat RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 153-164 | XIII-XIX | Rehabilitada. Amb alguna esquerda i taques d'humitat en façana | Extens conjunt arquitectònic definit per un gran casal amb diversos cossos residencials i agropecuaris i una capella. El casal està tancat per un clos, travessat de banda a banda per un carrer central. Els cossos residencials (de grans dimensions) ocupen el costat nord, mentre que les dependències de treball són a la banda de migdia. El casal forma un complex constructiu que presenta una planta allargada (fruit d'una multitud d'ampliacions). El sector principal està comunicat, mitjançant un pas aeri (una galeria) a una segona construcció ('l'obra nova') situada a l'altre costat del carrer. Tots els cossos són de planta rectangular i presenten coberta a doble vessant (amb una doble sèrie de motllures al ràfec). Consten de planta baixa més un pis i golfes, excepte el cos més modern, adossat a llevant, que és una mica més alt, i que té planta baixa i dos pisos (amb galeria d'arcades en ambdós nivells). Majoritàriament, les façanes són arrebossades d'un color blanc cru. Tot i la grandiositat del casal actual, aquest és fruit, com ja s'ha dit, d'una evolució constructiva que es pot deduir amb força precisió gracies a alguns indicis. Exposarem d'una manera esquemàtica les diferents fases constructives, ja que algunes parts de la casa són molt antigues i d'un gran interès: - Restes de la fortificació del segle XIII. Al segle XIII hi ha documentat al lloc un recinte fortificat, Cirera, que després es coneixerà com can Massana. És possible que una de les façanes exteriors de la casa, al sector NO, correspongui a un mur de la fortificació. Es tracta del mur més antic de la construcció, sobre el qual es sobreposen tots els altres, i esta fonamentat sobre la roca. El mur és compost per carreus de mida petita, amb tendència a la forma quadrada, i disposats en filades. - Reconstrucció del mas a finals del segle XV o principis del XV. Es tracta d'una edificació que formava un petit cos a l'angle NO de l'actual casal. L'orientació era inversa a l'actual, és a dir, de nord a sud, tal com encara indica la disposició de la teulada en aquest tram. Aquesta fase seria anterior al 1590 (moment en què esta datada la següent ampliació). D'aquest cos primitiu en quedaria un tram de volta a la planta baixa (construïda sobre l'hipotètic mur de l'antiga fortificació) i segurament un finestral gòtic tardà molt interessant, decorat amb un trencaaigües en forma semblant a l'arc conopial. - Ampliació de finals del segle XVI. S'amplia el cos anterior cap a la banda de migdia. Segurament es va fer en dues fases, fins arribar a la façana actual. Es canvia l'orientació primitiva de la casa per l'actual, d'est a oest. Aquesta ampliació estaria datada per un llinda interior del primer pis (1590). Hi ha tres finestres petites decorades amb arc conopial amb un floró al centre. - L''Obra Nova' (1613). Així és anomenada la casa construïda isoladament a pocs metres de l'anterior. Es tracta d'una edificació considerable, de tres plantes, datada el 1613 per una llinda del primer pis. Actualment l'Obra Nova esta unida al cos principal mitjançant una galeria. - Ampliació del segle XVII. Posteriorment les ampliacions han anat allargant la casa cap a la banda de llevant del cos primitiu, seguint sempre la mateixa disposició de les teulades. Una llinda d'aquest sector dataria l'obra a l'entorn del 1640. A la planta baixa resta una interessant volta. - Ampliació de mitjan segle XIX. L'última fase, que afegí un cos quadrat en forma de torre a l'extrem de llevant, es pot datar de mitjan segle XIX. Entre d'altres, hi ha una prova molt explícita que ho demostra: es tracta d'un dibuix molt curiós de 1857, on es representa tota la masia tal com era en el moment. Aquest cos hi apareix en fase de construcció. Cal afegir que pels volts de 1880 el procés es devia rematar amb una remodelació general de la casa. S'obriren alguns portals i finestres grans. Segurament també és d'aquest moment la decoració interior del rebedor de l'entrada i algunes sales amb pintura mural d'estil pairal. Pel que fa d'altres parts del conjunt, cal esmentar les tines. N'hi ha quatre que formen la típica construcció allargada, amb coberta a doble vessant, adossada a una cambra gran que servia de magatzem. Més endavant s'hi construí una torre d'electricitat. Hi havia dues tines més, de grans dimensions, integrades al sector NO de la casa. La resta d'àmbits de treballs estan al sud del clos. Consisteixen en una gran àrea amb coberts, bastant modificada per les necessitats actuals. La pallissa, fora del recinte i adossada a un nau moderna, també presenta les mateixes característiques. Davant la pallissa s'estén l'era, enrajolada. A l'entorn del conjunt hi ha diverses naus d'us agropecuari, de construcció recent. La capella, del segle XVII, està descrita a la fitxa 10. | 08178-77 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | Des del segle XIII can Massana apareix documentat com el nucli d'un territori conegut com Lloc de Cirera (Ciraria). Els masos d'aquestes terres constituïen un alou lliure i franc, propietat del manresà Ferrer Bernat. El nucli principal d'aquest territori és l'actual can Massana, on esta documentada l'existència d'un recinte fortificat a finals del segle XIII (tot i que ja existia abans). Dins el recinte hi vivien tres famílies: els Vidal de Cirera, els Vilardell de Cirera i els Ferrer de Cirera, al menys fins a mitjans del segle XV. Fora del recinte i dispersos hi havia els següents 7 masos: Albert de Cirera (actual mas El Cortès), dos masos anomenats del Coll de Cirera (després Coll del Gem i actualment la Masia), l'Enveja de Cirera (desaparegut; habitat encara al segle XVI) i els masos Domingo de Cirera, Prat de Cirera i el Noguer de Cirera (no localitzats). Tots plegats, els de dintre i els de fora del recinte, formaven un conjunt de deu cases i famílies. Cirera afronta amb Vallformosa i el Coll de Novelles (a l'est), amb el Junyent (al nord) i amb el Camp de l'Oliver i el Muntalar (a l'oest). Els Cirera era una família del lloc fortificat de Cirera, homes d'armes, alguns al servei del senyor de Rajadell i fiadors d'ell. Dalmau de Cirera (procedent del Mas l'Enveja) fou castlà del Castell de Castellar, dels Gravolosa, al segle XIII. La seva filla Cicerona fou abadessa del monestir de santa Llúcia (1278). El 1286, Berenguer de Cirera d'Enveja (fill de Dalmau) rescindeix el contracte amb el Senyor de Rajadell, Berenguer, de defensa del castell de Rajadell. L'habitant més antic que coneixem és Raimon Vidal, fill de Pere Vidal de Valldòria. El 1292 estava casat amb Maria, filla d'un pagès de Cirera, però queda vidu i sense fills. Gràcies a aquest document sabem que el propietari és un ciutadà de Manresa Ferrer Bernat, ja que Raimon Vidal, sense hereus, està obligat a pagar els drets d'eixorquia, (un dels mals usos abolits el 1486), que li permetia al senyor percebre la legítima de la herència dels pagesos sense descendència. El 1326 tornem a trobar Raimon Vidal casat de nou. El primer dels Vilardell es deia Guillem, i el 1300 i el 1313 apareix a la documentació amb la seva muller Maria i el seu fill Bernat, que és el que es queda al mas. Els Ferrer eren una família nombrosa. Potser són dues famílies, els Ferrer i els de Guillem Ferrer. Els trobem del 1280 al 1407. Del 1285 coneixem el testament de Jaume Ferrer, pagès del lloc de Cirera. Del 1407 coneixem el testament de Guillermoneta, vídua de Guillem Ferrer. Del mas d'en Prat (no localitzat) coneixem un Ferrer Prat de Cirera, documentat el 1280 i el 1310. La seva família es pot seguir fins 1369. Del mas de Domingo (tampoc identificat) coneixem uns capítols matrimonials de 1329 de Guillem, fill i hereu de Pere Domingo de Cirera, en el que aporta al matrimoni el mas com alou lliure i franc. Del mas de l'Enveja (no localitzat) coneixem un Romeu d'Enveja del 1280, ja mort el 1320. El seu fill Jaume està casat amb Maria, filla del mas veí de Bernat de Coll. El mas torna a aparèixer el 1450, amb Margarida, filla de Joan d'Enveja, que es casa amb Bernat del Guas. De la família Cirera procedia la primera priora del Monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn. La teoria de que hi havia inicialment una altre petit monestir a sant Miquel de Cirera ha estat recentment descartada.. Fins 1369 els masos del lloc de Cirera pertanyen com alou lliure i franc al ciutadà de Manresa Ferrer Bernat, excepte el Mas d'en Domingo, en que l'aloer és, com hem vist, el pagès, i el d'Enveja, que el té com a alou lliure Berenguer de Cirera, cavaller, el qual el 1296 el cedeix a la seva filla Sibil·la com a dot en casar-se amb Jaume d'Olzinelles. El 1301, Guillermona, filla de Ferrer Bernat, casat amb Gerard d'Argensola, aporta la meitat de Cirera com a dot. Aquesta es casa en segones núpcies amb Romeu Ricolf, de Manresa, i també aporta al matrimoni els seus drets sobre Cirera. L'altre meitat del lloc de Cirera passa a Pere Bernat, fill de Ferrer Bernat. Mort el 1347, la seva vídua deixa l'administració dels seus bens de Rajadell a un procurador. El 1369 Sibília, filla i hereva de Pere Bernat de Manresa, ven a Elisenda, muller de Joan Berenguer, senyor de Rajadell, totes les terres i drets que tenien al lloc de Cirera, com a alou lliure i franc, i per 17.000 sous. A la venda hi consten els masos Albert; de Guillem Ferrer; del Vidal; del Noguer; del noi del Prat; del noi Vilardell; i de Pere del Coll, tots ells habitats. Aquesta informació de 1369 concorda amb el fogatge de 1365-70 que ens parla de 8 focs a la Quadra de Cirera, corresponents a ciutadans de Manresa, més un altre foc a Cirera, corresponent a Jacme Dompuig, aloer espars. El Mas de l'Enveja ja la hauria comprat anteriorment el senyor de Rajadell. A causa de la crisi del segle XV aquests masos van quedar abandonats, però a finals del mateix segle es tornaren a repoblar, sota la jurisdicció del Senyor del castell de Rajadell. A l'indret on hi havia hagut la fortificació s'hi instal·là al 1494 la família Oller, originaria del mas Oller, de Manresa. Es tracta del matrimoni Gabriel Oller Canaleta i la seva dona Eulàlia Escuder. L'establiment abastava els masos Cirera Noguer i Prat. El matrimoni Oller no tingué descendència masculina i l'hereva fou la seva filla Joana, que es casa amb Gili Massana (segons Rafat, procedent de la Molsosa; segons Molins, 2020:153), de Sant Martí de Cellers, terme de Llanera). Per casar-se amb la pubilla li va caldre aportar un dot de 30 lliures. Gili Massana figura al fogatge de 1553 com a cap de casa. Un cop mort el sogre, la posició del Gili, el nou pubill del mas, es va afermar i es va convertir en un dels homes importants de Rajadell. El 1531 Gili Massana és nomenat batlle de Rajadell pel senyor del terme, fet que es repeteix sovint en els seus successors. Al llarg de l'època moderna els Massana no són només batlles de Rajadell sinó que també ocuparen càrrecs a la confraria de Sant Sebastià. Com a batlle Gili Massana va intervenir en diversos conflictes entre pagesos com a àrbitre o com a representant de l'autoritat. El 1543 i el 1551 va encapçalar l'assemblea d'homes del poble convocats pel senyor del castell. Durant el seu temps el nom del mas va passar de Cirera a Massana. Amb el temps, can Massana incorpora nous masos i es fa més gran. Molins (2020:153-164) proporciona molta informació sobre els negocis i els testaments dels Massana. Joana, al quedar vídua de Gili Massana, fa testament el 1573 nomenant hereu el seu fill Francesc Massana, que va viure fins el 1592. Francesc també va ser batlle i va tenir 15 fills, dos d'ells mossens. El 1570 Francesc Massana havia comprat el Mas del Coll del Gem o Coll de Cirera (l'actual La Masia) a Joan Xoriguera (o Soriguera, segons la convocatòria del senyor de 1543). Un altre Xoriguera, Antoni, consta com a habitant de l'Enveja, un dels masos de l'entorn de Cirera desapareguts, al fogatge de 1553. Era fill de Gracià Xoriguera, que al 1529 figura com hereu. Antoni surt citat també en documents de 1537, 1543 (com a Soriguera) i 1575. Sembla que no tenia gaire cura del mas 'Nanveja', per que al 1568 l'havia arrendat a Joanot Puig i al 1583 a Jaume Grau i Jaume Rovira. El 1591 Joan Xoriguera, hereu del mas de l'Enveja, vivia a Sant Salvador de Guardiola. L'hereu de Francesc Massana, també, Francesc, es casa el 1590 amb Joana Ubach de Vacarisses i després amb Paula March. En el capbreu de 1624 (ordenat per Guiomar, senyora del terme), Massana declara com a afocats el Mas Cirera i el Coll del Gem, i com rònecs i deshabitats, Noguera, Prat, i una part de les terres del mas Enveja. Mor el 1627. El succeeix el primogènit del segon matrimoni, Francesc Massana (1598-1649), casat amb Elisabet Feixas. Massana amplia el patrimoni amb nous immobles. Està enterrat en el vas funerari de l'església parroquial de Rajadell, conjuntament amb d'altres massanes (fitxa 190). El seu hereu es Jaume (1623-1668). El següent hereu, el fill d'aquest, Francesc es casa amb Victòria Font. Infanten un hereu, Francesc, que mor de petit i la propietat passa a la pubilla Francesca (1681-1717). Als volts de 1695, la pubilla Francesca Massana es casa amb Josep Viladevall, de Sora. En conseqüència el cognom adopta una forma mixta Vila-Massana que és el que encara perdura en els actuals propietaris de Can Massana. El següent amo Joan Pau o Pau Vila-Massana (1696-1771). Des de llavors s'han succeït els Vila Massana fins avui com a propietaris de can Massana (la genealogia dels Massana es pot resseguir fins el segle XVI; tot el detall de l'evolució de la família està a Molins, 2020:153-164). Un dels hereus mes destacables fou Quirino Vila-Massana, mort el 1931. Va ser un dels propietaris més rics i influents del municipi. Va ser molts anys secretari de l'Ajuntament, alcalde i cap del sometent. S'enfrontà als rabassaires. Com que tenia capital, va comprar molts immobles, incloent el mas Cortès el 1890 i el Coll el 1915. El seu patrimoni incloïa també la Masia, o mas Coll del Gem, i Fontfiguera.. També va intervenir activament en la construcció de la Sala. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella de Sant Miquel de Cirera fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miquel per la família Massana. | 41.7112400,1.7243300 | 393875 | 4618503 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88570-foto-08178-77-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Antiga casa Cirera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 45) com Can Massana. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a BCIL (num. 12), amb el mateix nom (segons el Catàleg de Masies, també es AEA, Area d'expectativa Arqueològica). Mas Massana, segons Molins (2020:153)Aquest conjunt no ha pogut ser visitat durant la realització del Mapa. La descripció del conjunt, així com la evolució històrico-arquitectònica, corresponen a Piñero PEP 1993 i a Molins (2020: 153-164). El conjunt es situa en un serrat elevat, des d'on es controla la vall de la riera de Rajadell i la plana de Fals. Es veu Montserrat. L'antiga fortificació queda enclotada. Les terres de l'entorn estan conreades.Es tracta sens dubte d'un conjunt d'un gran interès històric ja que era un important nucli medieval comparable a Sant Amanç. Les restes arquitectòniques, dels segles XV i XVI, i segurament una part del XIII, són de les més antigues de Rajadell i constitueixen un dels conjunts històrics de més valor, a part del castell.Consten a les façanes les següents llindes gravades:- Llinda interior del cos de ponent, primer pis: 1590- Llinda de la façana nord de l'Obra Nova, primer pis: 1613- Llinda d'una porta de la façana sud de l'ampliació cap a llevant: 164[?]- Diverses inscripcions en portals de l'última remodelació sobre el 1880.A la masia es conserva documentació diversa d'interès històric i d'entre d'altres elements, un curiós dibuix del conjunt, amb tots els edificis, del 1857.Combina l'ús residencial amb el productiu (agropecuari), amb una activitat molt intensa.L'entrada al conjunt, a la tanca exterior, està rematada per corrons col·locats com a columnes. | 85|98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88527 | Cal Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morros-0 | <p>RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis Bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1980). 'Can Morros'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1981) RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 248-55</p> | XVII-XX | Cal Morros 1, abandonada. Esquerda a l'edifici residencial posterior. Moltes parts -especialment els corrals- estan abandonades. Tot el conjunt està deshabitat | <p>Conjunt d'edificacions adossades que formen un gran casal. Formen part del conjunt dues cases de pagès principals adossades, a més d'un gran edifici de planta rectangular a la part posterior, un petit pati, algunes dependències, un galliner, un grup de tines isolades, un pou (molt mal conservat), la pallissa i, a uns pocs metres, un canal i una bassa circular (fitxa 404) Les dues cases adossades són de tipologia semblant però no idèntica. Es tracta de dos cossos de planta rectangular i cobertes a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenten planta baixa més un pis i golfes i estan bastides amb pedra amb un arrebossat d'un color torrat. Les façanes principals d'ambdues cases són a la banda NE. La de llevant, una mica més gran, té portal adovellat, amb arc de mig punt. Es troba descentrat, al costat esquerra. El primer pis presenta quatre obertures, una d'elles, un balcó. Les finestres estan emmarcades amb pedra. A la seva esquerra, més a llevant, presenta un cos modern adossat amb galeria. La casa de llevant (Cal Morros 2) sembla ser -juntament amb la pallissa- la construcció més antiga del conjunt. L'habitatge de ponent (Cal Morros 1) és més petita i simple i actualment es troba abandonat. Té diverses obertures emmarcades amb maó. Al costat esquerra s'hi practicà modernament una gran porta per a vehicles. L'edifici rectangular posterior és una gran construcció adossada transversalment per la part de darrera a les dues anteriors. Es tracta d'un edifici molt ferm fet amb grans carreus ben tallats i les cantoneres perfectament escairades. La paret de migdia esta reforçada amb tres contraforts. L'edifici està compost de planta baixa més dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant. Les obertures són força regulars: a la façana posterior, més llarga, hi ha 4 balcons al segons pis i finestres més petites al primer pis, totes emmarcades amb pedra. A l'extrem SE s'hi observa una gran esquera. A la façana més estreta, que dona al SE, hi ha bastantes obertures, tores emmarcades en totxo, entre les que destaquen un parell d'arcades en forma de galeria. Al costat NO hi ha adossada una estructura singular de planta quadrangular amb els angles arrodonits. La pallissa és una construcció també molt ferma i de planta rectangular i coberta a doble vessant. Es situa a 37 m. al NE de la casa. Pel que fa a les tines, formen una construcció típica amb dues cambres que contenen tines cilíndriques. A la part posterior hi ha les restes dels barracons amb les boixes i una premsa. També presenta una esquerda notable. A uns 170 m. al NO es troba la bassa (veure fitxa 404)</p> | 08178-34 | Valldòria. SO del terme. | <p>Aquest és un dels masos antics de Rajadell. Primerament era conegut com a mas Pujol. Al segle XIII ja es coneixen notícies de la família dels Pujol. El 8 de febrer de 1549, la senyora Guiomar, vidua de Francesc de Cruïlles, senyora del terme, va cedir els masos del Pujol i de la Guàrdia a Miquel Aguileres, àlies Picalqués, un cabaler de Fals. Sens dubte, es tracta de dos masos rònecs que estaven abandonats i despoblats a causa de la crisi del segle XV. En el mateix moment, Aguileres compra a gràcia el Mas Valloriola a Antoni Xuriguera. Molins (2020:248-55) explica amb tot detall els successius propietaris del mas. Després de la mort de Miquel Aguileres (1557), i en espera de la majoria d'edat de l'hereu, Joan, administra els bens el segons marit de sa mare. Es casa amb Violant Torra, filla de Joan Torra de l'Oliver el 1574. El 1575 Joan Aguileres lloga el Coll del Gem al Massana durant tres anys. Va ser batlle de Rajadell. També trobem citat Joan Aguileras del Pujol, àlies el Campaner, a la crida que va fer als seus súbdits el senyor del Castell el 1585. El mateix any, consta com a detingut a la presó reial de Manresa. Va sortir-ne avalat pel mateix Senyor. En desconeixem l'acusació. Mor el 1591. La seva filla, Paula Anguileres, dita la Pujola, es converteix en hereva i mestressa. La casa estava plena de germans, amb gendres, joves, la mare, i força treballadors. La pubilla es casa amb Gili Morros, del terme del castell de Boixadors, el 1593, fent de testimoni el mateix senyor de Rajadell, Joan d'Eimeric. A partir de llavors, te lloc el canvi de nom a Mas Morros. El Gili va engrandir la casa, ja que va tenir 12 fills. Molts, amb les seves famílies, es van quedar a la casa. A mes, cal afegir uns quants mossos occitans. El Gil o Gili participava en els afers de la comunitat local i el 1611 era uns dels administradors de l'obra de l'església parroquial. A la seva mort, el 1611, deixa la finca a l'hereu Gaspar, que al 1624 es casa amb Paula Cortès, una filla del propietari del Cortès. En el capbreu de 1624, es confirma que posseeix el mas Pujol (habitat) i els masos rònecs de la Guàrdia i Valleriola. El 1680 el cap de casa ja era l'Isidre, fill de Gili. Mor en aquest any. S'havia casat el 1648 amb Teresa, filla d'Antic Tornamira, propietari d'Oristà. El següent amo és Isidre, fill de l'anterior, que es casa amb Magdalena Serra d'Oristà, que mor jove. El següent hereu es Alexandre, oncle de l'anterior. El següent hereu és l'Agustí, fill d'Alexandre, casat el 1716 amb Rosa Puig. Al no tenir fills traspassa l'heretat al seu germà Magí, nascut el 1690 i casat amb una filla del Junyent, Maria Àngela. El seu primogènit es l'Isidre Morros Junyent, casat el 1764 amb Maria Puigdellívol. Durant l'etapa de l'Isidre Morros es van fer reformes a la casa, com n'és testimoni una llinda amb la inscripció AVE MARIA 1817. L'amo següent del mas Morros va ser Josep Morros Puigdellívol, fill de l'anterior. Es casa en segones núpcies amb Rosa Casajoana. El seu fill i hereu Francesc Morros Casajuana es casa el 1819 amb Rosa Aloy. Francesc Morros va ser alcalde, possiblement el primer, del recent creat municipi de Rajadell el 1846. No devien portar gaire bé els comptes, per que la superioritat va denunciar a l'Ajuntament i li va reclamar a Morros el pagament de 2.322 rals. El mas va prosperar durant aquesta època i es nota en les obres (ho testimonien les llindes gravades amb els anys 1831 i 1850). L'any 1857 hi consta que al mas Morros tenien en funcionament un molí d'oli. Al costat de la masia dels amos hi havia una dependència que anomenaven la Premsa, on s'hi estava una família de masovers. Francesc Morros mor el 1866. El seu fill hereu, Joan Morros Aloy , esdevé cap de casa. S'havia casat el 1852 amb Maria Teresa Fontanellas Parcerisas, filla dels amos de Parcerisses. N'és l'hereu el fill gran, Francesc Morros Fontanellas, casat el 1882 amb Lluïsa Playà, que es va beneficiar dels preus alts del vi i va guanyar molts diners, que va invertir en béns immobles. El 1895 va fer-se amb la propietat del mas Braquets (que incloïa la Censada), adjudicada pel jutge, perquè l'amo Marcelino Braquets no va ser capaç de suportar els deutes. També va adquirir cases a Manresa. Es en aquest període quan te lloc la gran transformació del mas en un gran casal (entre 1905 i 1910, segons indiquen les dates gravades a les llindes). S'amplia la casa amb un nou cos, que es diferencia de l'estil constructiu anterior per ser de maons, en comptes de pedra picada. Aquest edifici podria haver estat destinat a allotjar parcers. Per aquesta època cal Morros constituïa un dels masos més forts de Rajadell, amb quatre mossos que hi treballaven durant tot l'any. El següent hereu és Joan Morros Playà, casat amb Agnés Piqué el 1914 i van tenir tres filles. Joan mor el 1950 i Agnès el 1970. La propietat (Can Morros i Can Braquets) passa a una societat agrícola, la SAT Morros, participada per la pubilla.</p> | 41.7216300,1.6893600 | 390983 | 4619700 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Mas Pujol. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (amb dues fitxes, 49, Cal Morros 1, i 50, Cal Morros 2). Mas Morros per Molins (2020:248). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sinó com a Àrea d'expectativa arqueològica, però només una de les dues cases, Cal Morros 2. Situada en un petit altiplà envoltat de conreus . Per la vall hi passa el torrent de Valldòria. D'origen medieval, l'actual casa de Can Morros 2 podria datar del segle XVII. Fou ampliada en els segles XVIII, XIX i XX. Primer, amb una casa bessona a ponent, i despès amb el gran edifici rectangular posterior. Per tant, es tracta d'un antic mas convertit a finals del segle XIX en un gran casal. D'una arquitectura planificada, sòbria i molt ferma, Cal Morros s'allunya de la masia tradicional, i s'ha conservat pràcticament sense afegits posteriors. Recorda arquitectònicament cal Dalmau, de manera que l'edifici posterior podria ser una ampliació destinada a una colònia de parcers. La bassa també guarda paral·lels amb Cal Dalmau. Els edificis presenten les següents inscripcions gravades en diferents llindes de porta o finestra - Llinda en una pilastra de la pallissa: 1760 - Llinda situada al costat d'un banc, fora de context: 1788 - Façana de Cal Morros 2 (façana NE) : 4 inscripcions. Dovella central del portal: AVE MARIA 1817, que s'emmarca amb una sanefa coronada amb una creu; llinda d'una finestra 1850, dins una sanefa; llinda d'una finestra 1819, amb una creu entre 18 i 19; llinda d'una finestra 1906. - Llindes de les finestres de la façana SO (edifici rectangular) 1905 i JM 1910 També es conserven corrons per batre i una premsa. Usos: Cal Morros 2: residencial; Cal Morros 1: sense ús (abandonat) | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88539 | Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoria | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 260-69 Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=3182&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= | XVII-XIX | Casa dels masovers (la casa antiga), restaurada. La casa dels cuidants, també. La casa dels propietaris (la casa nova) presenta un aspecte descuidat. | Conjunt format per diferents construccions separades: la casa dels masovers i la casa dels propietaris (que configuren tres cossos adossats), la casa del cuidant, aïllada (actualment denominada Cal Til·ler), i la capella de sant Salvador, també aïllada (que te fitxa apart, num. 9), reconstruida el 1992. La casa dels masovers és l'edifici més antic (segons les llindes, del segle XVII). Es situa a migdia del conjunt. Té una planta força homogènia (tot i que interiorment s'hi poden detectar diferents fases): planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i superposició de planta baixa més un pis i golfes. L'aparell de les parets és regular, amb carreus de mida mitjana (actualment a pedra vista) i grans blocs a les cantoneres. La façana principal està encarada al SO. Consta d'un gran portal adovellat, centrat, i a sobre un finestral amb l'ampit decorat. A dos metres d'aquesta façana hi ha la capella. La resta de façanes tenen finestres més petites, emmarcades amb carreus escairats. La façana lateral NO presenta tres obertures petites a ran de terra i quatre finestres petites, dues a la planta primera i dues a les golfes. La casa dels propietaris està adossada a la del masover, pel seu costat NE. Es tracta d'una edificació posterior a la primera que hem descrit, que es va reformar a finals del segle XVIII i al segle XIX. Pel que sembla, es reconstruí la façana principal . Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana (d'un color blanc cru) té dos portals (decorats amb relleus en pedra), finestres, balcons i una petita galeria a la cantonera, amb baranes de ferro forjat. En total son quatre balcons, dos a la façana principal, un a la cantonera (la galeria) i un a la façana lateral, combinats amb finestres grans i petites. A la part posterior, al NO del conjunt, hi ha un tercer cos amb dependències de treball. Hi ha catorze tines (5 quadrades i la resta cilíndriques) i una premsa. Estan totalment integrades dins l'edifici; s'hi accedeix per un corredor que té entrada per la façana del costat de tramuntana. La tina més remarcable és una tina de cairons, de forma gairebé cúbica, que mesura 4x4,5 m de costat i 3,40 m d'alçada, amb una capacitat màxima de 61,2 m3, és a dir, 61.200 litres, unes 500 càrregues de vi. És una tina de les més grans del país. S'accedia a la part superior de la tina per una rampa sostinguda amb una arcada molt ampla. Les llates del brescat es recolzaven en dues bigues travesseres. En un cert moment la tina va ser anul·lada i convertida en un espai habitable. S'hi van practicar dues portes, es van arrencar els cairons i fins i tot es va habilitar una comuna en un petit cubicle. La casa del cuidant, anomenada cal Til·ler, aïllada, és més petita i més austera que les dues anteriors. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes presenten un arrebossat de color beix, que deixa veure les cantoneres de pedra. La porta, amb arc escarser, te brancals de pedra. També emmarcades en pedra són les dos finestres de la planta pis i les dues més petites de la segona planta, sota teulada. L'aparell de pedra es visible a la resta de façanes L'interior conserva alguns elements tradicionals com ara voltes i arcades. | 08178-46 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi (del propietari). Llavors hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. F. Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas, mentre que Valldòria superior correspondria a una construcció en ruïna que es troba a uns 500 metres (Fitxa 49). L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia i les fonts. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns 200 anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. La primera noticia documental data d'agost de 1282: Margarida de Rajadell, tia de Guillem, senyor de Rajadell, i que es feia monja, ven a Raimon Eimerich de Manresa una part del mas Valòria inferior, per 5 anys i 500 sous (100 a l'any). El novembre del mateix any, Guillem de Rajadell i el seu fill Berenguer venen el Mas Valòria inferior a A. de Grevalosa com a alou franc. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb d'altres, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers). En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior) i de Margarida. Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. A partir del segle XVI, Molins (2020: 260-68) ens informa amb gran detall de tots els habitants del mas fins el segle XXI. El primer estadant del que es te notícia es deia Joan Vallòria, que ocupava la casa ja al 1519, però no es probable que es digués Vallòria ni que fos descendent dels antics propietaris, sinó que devia ser un nou vingut que adoptà el nom del lloc com a cognom o renom. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que mor el 1556, i que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel Junyent, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor (segons Rafat. 1993; segons Molins 2020:260, l'hereu es Antoni Junyent). L'Antoni es casa amb Joana Casanova i se'n van a viure a Manresa. El seu fill Baltasar Junyent es el que es casa amb la Publilla de Cases Ferreres, que per aquest motiu es passa a denominar El Junyent. Llavors apareix com a propietari Miquel Junyent, d'origen dubtós segons Molins (Rafat mantenia que era fill de Bartomeu per un document de l'ACA). Estava casat des de 1552 amb Montserrada Anglanill. Es un personatge del qual tenim 16 cites documentals entre 1554 i 1578 sobre els seus negocis. Segons Rafat (1993), Miquel Junyent, home de confiança del senyor, va ser batlle del terme molts anys. També sabem que va ser víctima d'un robatori de cinc quarteres i mitja de blat el 1567, per part de Joan Xoriguera, del Mas del Coll del Gem (l'actual La Masia). Miquel Junyent, morta Montserrada, va quedar vidu i es casa de nou amb Francina. En Miquel, com que l'hereu, Francesc, no havia tingut fills, fa hereva la pubilla Joana, casada amb Valentí Morera. Miquel Junyent i el seu gendre Valentí Morera signen una concòrdia el 1568 en el que es comprometen a sembrar blat amb determinades condicions, entre altres coses. Si en un any, Valentí Morera no treballa 'com un bon fill de casa', els pactes es trencaran. Seguint novament a Molins, la següent hereva es la filla única de Joana i Valentí, Caterina. El pubill Valentí va morir el 1575 quan la nena era menor. Els tutors i l'avi Miquel Junyent, per tal d'assegurar el futur de l'heretat, objectiu màxim dels pagesos, el 1577 van comprometre la pubilleta Caterina, de nou anys, amb Valentí Pla de Sant Mateu. Finalment es casà amb Galzeran Fontanet, també de sant Mateu. El 1595 el Galzeran és el cap de casa i va acordar amb el senyor de Rajadell la compra d'unes terres pertanyents a dos masos rònecs annexos al seu. Un era l'antic Valldoriola. Sembla que viu a Sant Mateu -on hi devia tenir interessos- i deixa el Mas Valldòria a cura de masovers. El 1612 el masover de Valldòria era el seu pare Valentí Fontanet i el 1614 n'era Arnau Daurell. El 1612 Galzeran Fontanet va pledejar per la possessió del mas, que li disputava una parenta de no sabem quina branca. En Galzeran va guanyar el plet. Caterina, en el capbreu de 1624, consta com a propietària del Mas Vallòria (afocat, és a dir, habitat) i de dos masos rònecs, Costoit i Valloriola. Caterina mor el 1651. El mas passa al fill hereu de Caterina i Galzeran, Miquel, que s'havia casat amb Caterina. El 1650 fa testament, amb una deixa per reconstruir l'ermita annexa al mas. El matrimoni té tres filles, i el mas passa a la pubilla, Elisabet, la qual es casa amb Maurici Tatger de Salelles. Ja som al 1645. En aquest temps Vallòria inferior s'ha reformat i ampliat i s'ha refet la capella. En Maurici, el 1682 va construir adossada a la casa una capella dedicada a sant Salvador i el 1678 va crear un censal de 14 lliures per pagar el capellà que hi digués la missa. El següent hereu, Josep Tatger, àlies Vallòria, fill del Maurici i l'Elisabet, es casa el 1673 amb Maria Torra de Sant Pere Sallavinera. El fill gran del matrimoni i hereu, Jaume, va morir abans que el Josep, així que hereta el mas Josep, net de Josep i fill del Jaume. Josep es casa amb Maria Anna Vall el 1727. Com que no te fills, fa hereu el seu oncle Joan. Mentrestant, l'heretat de Valldòria es trobava molt endeutada i el 1746 Josep Tatger va hipotecar una part de la finca. A la mort de Josep el 1759, Jaume Tatger, fill de Joan, reclama i obté la propietat. Aquest es el Jaume Tatger que consta en una de les llindes, amb l'any 1783, que ens palesa que va empendre obres de reforma a la casa. Estava casat des de 1752 amb Antònia Grau i després, ja vidu, el 1787, amb Ramona Puig. S'havien casat, és clar, a la capella de Sant Salvador del mas. Jaume mor el 1788. L'hereu es Joan Tatger Grau, amo del mas Tatger o Vallòria, casat el 1790 amb Francesca Llussà. Havia començat la febre del vi i els propietaris cedien terres als parcers per que convertissin el bosc en vinya. El 1800 la Francesca era vídua del Joan i el batlle li va manar que marxés de la casa, no sabem per quin motiu. El 1816 la vídua Francesca, Josep Canyellas de Castellfollit i la seva dona Maria Tatger, filla del Joan i la Francesca, van passar comptes amb Ignasi Llussà, que havia estat tutor i administrador dels béns de la pubilla. El 1815 els amos Maria Tatger i Josep Canyellas recuperen el mas de Valentí Viladés per recuperar el mas, que havia estat empenyorat el 1813. El 1826 la vella mestressa Francesca encara patia les conseqüències de diversos plets per deutes. El 1845 la mestressa Antònia, vídua de Ramon Canyellas, va empenyorar la propietat a Francesc Font. El 1870 consten Antònia Jaumeandreu Sagristà, com a usufructuària, i el seu fill Agustí Canyellas Jaumendreu de Castellfollit, com a propietari. Estableixen diverses parcel·les a parcers i construeixen la casa nova (testimoniada per la llinda amb la data gravada 1872 que diu 'lo hizo Agustín Cañellas Jaumandreu'). És l'época daurada de la vinya, abans de la fil·loxera. La propietat va passar als seus fills. D'altra banda, segons Rafat (1993), a partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies de Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. Per exemple, el citat Antoni Fontanet (1647). Mes tard apareixen membres de la família Tatger com a administradors (Jaume, 1679; Miquel, 1692; Isidre, 1701) i altres famílies de Valldòria (fins 1887). El 1926 Francesc Vacarisas Font compra la casa. Declara una casa amb dos pisos i una altra casa d'un pis. Era un empresari de Terrassa que passa la guerra refugiat al mas. A la casa pairal hi havia una part per als amos i una altra per als masovers, a més d'altres cambres i dependències. Durant la guerra, s'hi van acollir diverses persones, com uns cosins de l'amo, el conegut pintor Santiago Padrós (Terrassa 1918) i la família Armengol de Terrassa. El dia abans d'entrar els Nacionals van passar per Valldòria uns soldats republicans afamats i la masovera els va fer una olla de cigrons. Un dels soldats estava ferit, i van poder-li extreure la bala i embenar-lo. Jaume Armengol va pujar al darrer tren abans de la voladura dels ponts, però no va arribar mai a Rajadell i s'ignora on va morir. Després de la guerra, hi figuren empadronats al mas (1947) la família formada pel Francesc Vacarisas, la seva dona Dolors Brugueras Fontanals i cinc persones més. El 1948 va morir a Valldòria l'amo Francesc Vacarisas. El seu fill gran Pere Vacarisas va heretar la propietat, que posteriorment va passar a mans d'Àngel Vilanova. Aquesta la revèn el 1966 a Francesc Aura. El gran incendi de 1980 va afectar especialment els boscos de Valldòria. El 1985 la propietat rehabilita el conjunt: s'enderroquen els coberts que s'adossaven a la casa a llevant i es restaura la capella. El 1989 es construeix un embassament al barranc de Valldòria, que permet regar els camps. L'actual casa dels masovers es la més antiga (amb llindes de 1646, 1661 i 1697) però en algun moment (segle XVIII) els amos s'hi feren la nova casa adossada a l'antiga (actualment la dels propietaris), passant l'antiga a masoveria. Segons les inscripcions ja esmentades, a la nova casa han fet reformes Jaume Tatgé el 1793 (porta de la façana SE) i Agustín Cañameras y Jaumandreu el 1872. A inicis del segle XX hi vivien a tots els edificis set famílies, inclosos els masovers i pastors (Molins, 2020: 267-69 relaciona els masovers del mas). També hi vivien a la anomenada Caseta de Valldòria (que no he sabut ubicar). Més recentment, la masoveria (es a dir, la casa antiga, restaurada a fons) ha estat llogada, durant temporades més o menys llargues, a diverses persones de confiança dels propietaris. | 41.7198100,1.6758800 | 389859 | 4619515 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Vallòria. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 75-77) amb els noms 75 Valldòria (casa dels cuidants o del cuidant), 76 Valldòria (casa dels masovers) i 77 Valldòria (casa dels propietaris). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 50 Cases de Valldòria). Mas Valldòria, per Molins (2020:260).Fins el 1992 existia una altra edificació residencial que es va enderrocar. Era una edificació considerable que tenia cabuda per a dues famílies. Estava situada davant la façana de llevant de la casa del masover formant amb aquesta un carreró i tenia una gran arcada de la qual se'n conservaven, el 1993, les pedres desmuntades.Es tracta d'un conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, especialment la casa del masover (edifici de molt bona factura) i les façanes de la casa dels propietaris. Valldòria sempre ha estat un mas important del terme. En els últims segles es va reforçar la seva prosperitat com ho demostra el volum dels edificis.La casa nova té les característiques d'una casa urbana del seu temps, amb habitacions i alcoves àmplies i ben il·luminades. Ja al segle XX els propietaris que hi venien a estiuejarvan modernitzar-la i van dotar-la d'una cuina moderna, quarto de bany, calefacció d'aigua calenta i parets pintades amb motius florals. L'element extern que crida més l'atenció de la casa dels amos és un balconet situat en una aresta, amb una barana de ferro forjat de forma corba. A la casa vella hi han els espais habituals de les cases de pagès: quadra, celler, llar de foc, forn de pa, i altres dependències d'us residencial i agrícola. S'aprecia en els paramentsexteriors com la casa va ser ampliada en més d'una ocasió.El mas s'ubica en una petita esplanada a la falda d'un serrat, antigament conreuat de vinya i ara caracteritzat per una vegetació d'arbusts i matolls.S'observen les següents inscripcions gravades a la Casa del Masover. - Finestra del primer pis de la façana NO: 1646. - Finestra del primer pis de la façana SO: 1697 (amb l'ampit decorat)- Finestra del segon pis de la façana SE: 1661.- Finestra del segon pis de la façana SE: IHS, amb una creu al mig.Al costat dret de la façana NO hi ha una banqueta adossada amb una creu gravada.A la casa del propietari hi ha les inscripcions següents:- Porta de la façana SE: IAUMA TATGE 1783. Hi ha la inscripció IHS entre 17 i 83.- Porta de la façana SE: Lo hizo Agustín Cañellas y Jaumandreu en 1872. El text es troba flanquejat, a banda i banda, per una destral, una rella i una fanga de tres pues.Segons Rafat (1979 i 1993:208) hi ha una altra data gravada en una llinda de finestra, 1545. El masover Lluís Hervas conserva gravacions en vídeo de Valldòria d'abans que s'ensorrés un dels blocs residencials (PEP 1993).A la cantonera de les façanes SO i SE de la casa del masover hi ha l'imprompta d'un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num.31828). Es quadrat, i no s'aprecien marques horàries ni inscripcions. Avui en dia es un simple quadrat blanc, amb el gnòmon de vareta deteriorat.L'interior de la casa dels masovers conserva l'estructura tradicional i l'embigat de fusta i diversos elements tradicionals: restes d'un forn, menjadora, etc.Als anys 90 les cases del masover i del amo estaven en mal estat, deshabitades i abandonades. Les parets i les cobertes patien, tot i tenir poques esquerdes, i les finestres estaven tapiades Actualment la casa del cuidant (Cal Til·ler) és l'única actualment habitada i es troba en bon estat, i des d'aquesta casa, es fan treballs de manteniment de la resta. La casa del masover esta rehabilitada. La casa del propietari està força deteriorada. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88669 | Ca la Camila o Camil·la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-camila-o-camilla | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 282-84 Informació oral: Salvador Comallonga (PEP 1993) | XIX | Les estructures portants es conservenbé. Restaurada | El cos principal és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. Recentment la casa ha estat arrabossada deixant visibles alguns brancals de pedra. La porta principal, orientada a SE, sota el balcó, es rectangular i presenta una sola llinda, molt gran. Les obertures, sobretot a la façana principal, són emmarcades amb carreus ben escairats. La casa principal presenta un cos a l'est amb garatge més un pis, i un cos menor a tramuntana. També compta amb una pallissa, més a ponent: es tracta d'una construcció aillada de planta rectangular amb coberta a una vessant. | 08178-176 | EL Daurell | Les dues cases (primer Cal Camil·la o Vilaseca i després Cal Comallonga) foren construïdes a mitjan segle XIX, amb pocs anys de diferencia, en plena expansió del conreu de la vinya. Les famílies eren de procedència diferent, però amb els anys es van emparentar. Cal Vilaseca està assentada sobre terres que pertanyien al mas Braquets; cal Comallonga, sobre terres de cal Daurell. Els pagesos conreaven principalment vinyes del mas Braquets. Cal Camila també era coneguda com a casa de l'Estadant. Segons Molins (2020:282-84), el 1852, el propietari dels terrenys, Isidre Sallés del Daurell, va segregar una parcel·la per permetre a un parcer fer-s'hi la casa. Va vendre a Francesc Munt Solà un tros de 7'5 x 7'5 canes com a setial i una altra de 16'5 x 16'5 canes per a hort. La casa nova es va estrenar aviat, ja que la llinda de la porta porta gravat l'any 1853. Es va dir Vilaseca, que devia ser el sobrenom del Munt, però n'ignorem el motiu. Francesc Munt Solà va esposar amb Victòria Pujolar, una filla de l'amo del Pujolar. En el testament de 1881 va deixar al fill Valentí la meitat de la seva vinya de Parcerisses i va fer hereu al fill gran Francesc. Francesc Munt Pujolar s'havia casat el 1871 amb Maria Lladó Junyent. El seu hereu es l'Iscle, nat el 1872. Aquest es va casar el 1896 amb Antònia Miquela Vilaginés. El 1888 Francesc Munt Pujolar va hipotecar la casa i va demanar préstecs. Al no poder cancel·lar els deutes, aquests van acabar a mans de Francesc Morros Fontanellas, l'amo del mas Morros. El jutjat va adjudicar la finca al Morros el 1900. Va mantenir a la casa els llogaters que ja hi havia, que eren la parella Magí Calvet Font i Agnès Comallonga Gras. L'home venia de la Censada Vella i la dona de la casa veïna de cal Comallonga. A partir de llavors la casa va dir-se cal Magí o també cal Manco, perquè al Magí li faltava un braç. Al 1910 només quedaven el Magí i la filla Camila, que va acabar heretant la casa. La Camila va casar-se el 1911 amb Valentí Puig de cal Fusteret. Aquell mateix any va traspassar el Magí. La Camila i el Valentí van tenir tres fills. L'hereu era el Valentí. En aquesta època a la casa se l'anomenava cal Valentí Simanyes o també ca la Camila, nom que va desplaçar l'antiga denominació de cal Vilaseca, que avui gairebé ningú recorda. El cap de casa següent, Valentí Puig Calvet, es casa el 1960 amb Carme Calvet de cal Maginet. Però tots el Calvet eren en realitat llogaters; l'amo seguia sent el Mas Morros. Quan la mestressa Lluïsa Morros Piqué va descobrir que amb la revisió del cadastre, la contribució que havia de pagar era superior al lloguer que cobrava, va plantejar al llogater Valentí Puig Calvet la disjuntiva de pagar més lloguer o comprar la casa. La compravenda va tenir lloc vers el 1977. La casa estava en mal estat i no tenia ni aigua corrent. Amb la casa hi anava un tros de terra, l'era i un paller que compartien amb la casa veïna de cal Comallonga. La casa ha passat al fill de Valentí Puig(mort el 2018). Pare i fill, al 2005, van restaurar i modernitzar la casa per anar-hi a viure. . | 41.7272500,1.7016400 | 392014 | 4620308 | 1853 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88669-foto-08178-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88669-foto-08178-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Antigament can Vilaseca (segons el Catàleg de Masies), Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 13 Camila). (Al PEP 1993, citat com Cal Comallonga i Cal Vilaseca, en una sola fitxa amb Cal Camila). Molins (2020:282) empra el nom antic, Cal Vilaseca.Forma part d'un conjunt format per dues cases de pagès, que no tenen continuïtat arquitectònica, anomenades Cal Comallonga (fitxa 86), a llevant, i Cal Camila, a ponent, a més d'una pallissa i d'altres construccions modernes, entre les quals un casa, del segle XX (1947), anomenada Can Demià o Damià (Catàleg de Masies 2015 num. 25), i altres dependències relacionades amb la cria de bestiar. En aquest indret coexisteixen diferents tipus de construccions amb horts, arbres fruiters, granja. .. Les cases estan situades a l'extrem meridional del pla de Daurell. Davant mateix de les cases començà el pendís, amb nombroses balmes. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE.Hi ha una inscripció gravada a la llina de la porta: 1853 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88549 | Cal Montfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfort | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 236-37 | XIX | El propietari actual ha fet obres a la casa, tot respectant l'estructura i els materials originals | Casa de pagès amb dependències adossades al costat de migdia. La casa, d'estructura molt simple, és de planta qusi quadrada i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És força alta: consta de planta baixa més dos pisos. Està basada en dues voltes de rajola. El sostre del primer pis és de bigues de fusta amb cairons o corbes de terrissa. Les parets són de maçoneria, amb grans carreus a les cantoneres, i estan arrebossades de color beix clar. A la façana principal, que mira a l'est, l'arrebossat, fet amb calç, és més uniforme. Té el portal a planta baixa i un balcó a cada pis (amb persianes verdes), totes tres obertures al costat esquerra. Al costat dret hi ha una petita espitllera a la planta baixa i dues finestres rectangulars, una a cada planta. El portal, coronat amb un arc escarser, està emmarcat amb rajoles. La resta de façanes presenten poques obertures. Les dependències de treball, situades al costat de migdia, estan formades per diverses estructures irregulars. En destaca un cobert, un galliner i altres estructures. Modernament, a sud, s'ha construït un passatge cobert amb teula (a una vessant) que dona a unes antigues estructures, enrunades, a la part del darrera. A pocs metres de la casa, en direcció sud, hi ha una construcció curiosa feta sota una petita bauma natural aprofitant blocs de roques esllavissades i amb un tancament de paret d'obra. També hi ha altres cabanes a l'entorn. | 08178-56 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Molt probablement aquesta casa és contemporània de cal Xic; per tant, de finals del segle XIX. Les tres cases, Cal Xic, Can Monfort i Cal Caseta (molt pròximes entre si) s'assentaren en terrenys de Cal Parcerisses, vora del torrent de Can Torra, que partia les propietats entre el Mas Parcerisses i Ca l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. La casa ja existia al menys el 1880, ja que el propietari (PEP 1993) conserva documentació d'aquesta època. Segons Molins (2020:236-37), el primer Montfort conegut és Josep Monfort Puig, àlies Fèlix, Alies l'Escabellat, de Sant Pere Sallavinera. Sabem que al 1875 ja s'estava a Rajadell. Va contraure matrimoni el 1875 amb Antònia Font Pujolar, una filla del Molí de Dalt. El 18 de març de 1883 Joan Parcerisas va establir a Josep Montfort un tros erm de forma irregular que mesurava 510 pams de llarg i 406 d'ample en un extrem i 298 a l'altre, en el que podia fer una casa de 50 per 100 pams, un hort, l'era i la resta, dedicar-lo a conreu. Havia de donar el quart de la collita a l'amo. El va autoritzar a recollir l'aigua d'una font, dita del Sabellà, per poder regar l'hort, de forma compartida amb els veïns. Com a material de construcció podia agafar la pedra que necessités d'un cingle que hi havia a prop. L'entrada de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar gravada perpètuament amb un cens de dos rals o mitja pesseta. La casa nova va ser anomenada amb el sobrenom de l'amo, ca l'Escabellat. Aquesta denominació es mantindrà fins ben entrat el segle XX. El matrimoni de l'Escabellat i l'Antònia va engendrar set fills. L'hereu, l'Antoni, va néixer el 1878. Però aquest als 20 anys es va embarcar cap a Cuba, després va passar a Algèria i va acabar a Beziers, on feia de pagès. Allà el 1911 es va casar amb Rosa Costa, una altra expatriada. Les noies van anar marxant de Casa. A Rajadell s'hi va quedar un altre dels fills, el Francesc. El 1890 Josep Montfort va hipotecar la casa. Josep Montfort va morir el 1923 als 72 anys. A la casa continua en Francesc Montfort Font, casat el 1920 amb Catarina Casanovas Sunyer, i sa mare vídua Antònia Font. Per desavinences familiars, aquesta se'n va a viure a Manresa a casa d'una altra filla i el 1924, a través d'un procurador, va demanar al fill que abandonés la casa i la tina i li lliurés les claus. El Francesc va estar una anys vivint de lloguer a cal Teixidor de la Magalla, però després va tornar a cal Monfort. Va morir el 1964, i la seva dona, el 1977. Un dels fills, Ramon Montfort Casanovas es va quedar a casa ajudant els pares. Va morir el 2013, sense fills. La propietat ha passat a mans dels descendents de la seva germana Ramona. | 41.7084000,1.6878600 | 390836 | 4618233 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Antigament, Ca l'Escabellat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 91)Ubicada en uns camps aterrassats fins el torrent de can Torra, amb domini dels ametllers.A la descripció PEP 1993 es descrivia que en un cobert s'hi conservava un carro en molt bones condicions i estris típics del tragí: sàrries, estri per arrossegar, eines, etc.Segons Molins (2020:236-37), els cairons o corbes de terrissa del primer pis, d'acord amb les informacions trameses oralment de pares a fills, es van coure a la teuleria de Parcerisses (itxa 416). Un dels cairons du la inscripció 'Año 1885 JP', inicials que podrien ser del rajoler o de l'amo Joan Parcerisas. El cobert o pallissa, actualment descobert, està adossat a la roca pinyolenca del cingle. Un altre cobert petit està fet amb carreus perfectament tallats, procedents sens dubte de les ruïnes d'un mas rònec que hi havia en un turó proper. La casa no té tines, perquè els Monfort portaven la verema a dues tines que tenien a Parcerisses, una de les quals té una inscripció amb el seu nom. Utilitzaven la premsa de la masia i les parts les feien a 'raig de tina'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88877 | La Caseta del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-puig | XIX-XX | Recentment restaurada | Casa de pagès de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra irregular, vista. La façana principal (orientada al SE) presenta una porta senzilla amb arc escarser de totxo i obertures (finestres i el petit balcó) també emmarcades en maó. La part oposada de la casa està enclotada, degut al pendent del terreny. La casa forma part d'un conjunt de construccions corregudes i arrenglerades de NE a SO. Al centre hi ha la casa; a la dreta (al NE) hi ha una segona casa, adossada, de construcció moderna, i acabada en ciment, i l'altra es l'antiga. Per la part del darrera hi ha construccions de tipus agropecuari, en una cota més alta. La pallissa, feta amb maçoneria, té coberta a una sola vessant, amb dues plantes. | 08178-383 | Miralles o Riavall. NE. del terme | Es deia Cal Sastre per que hi havia viscut un sastre. Es la tipica casa de parcer construïda al segle XIX en el marc de l'expansió de la vinya, i pel seu topònim, la Caseta del Puig, ha de ser una masoveria o casa de pagés pertanyent als Puig Miralles (al Mas el Puig o al Mas Miralles). | 41.7292600,1.7363700 | 394906 | 4620488 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88877-foto-08178-383-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Antigament, es denominava cal Sastre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.64) com la Caseta del Puig. La llinda de la finestra de la façana principal duu gravada la data 1868, que ens situa clarament la casa en el segle XIX. Aquesta llinda o placa es la única pedra treballada de la façana (podria se haver estar recol·locada durant la rehabilitació). La data està dins un cercle gravat.La casa i tot el conjunt ha estat remodelat i rehabilitat molt recentment, atès que el Catàleg de Masies de 2014 informava de que les cases estaven deshabitades. S'ubica entre els masos Bosch i el Puig, a 275 m. a l'O. del trencall que hi mena (a l'esquerra) des de la Carretera de Rajadell a Monistrolet. Es troba en una posició elevada, sobre la vall de Rajadell, connectant amb la vall de Fals. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88624 | Sepultures del Mas Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-mas-forn | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA 1 A; GALOBART 1 J (1984). 'Cementiri de Santa Llúcia'. Catalunya Romànica. Vol. X II. El Bages. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 359 . GOMIS, Cels (1916). Rajadell' a Geografia General de Catalunya (Dirigida per Francesc Carreras Candi). Barcelona, 1916 (pp. 267-68) DAURA A, GALOBART J (1983). 'L 'Arqueologia al Bages (II )' . Les Fonts . Núm. 6. Manresa .p 89. | El jaciment es troba colgat sota terra. | Necròpolis de sepultures medievals (tot i que només s'ha excavat una) cobertes amb lloses, que consistien en fosses allargades excavades al terreny i protegides únicament per lloses de coberta. L'orientació de la tomba exhumada és la típica: d'est a oest. Durant l'excavació (feta amb motiu de les obres d'instal·lació d'un pou mort al Mas Forn) va aparèixer un esquelet masculí, en decúbit supí, amb el cap girat a l'esquerra, i els braços estirats, perfectament conservat i sense aixovar. La fossa, allargada i de 1,65 m de longitud, estava excavada al subsòl natural argilós i estava coberta per lloses de pedra. | 08178-131 | El Forn de Santa Lúcia. | Tot i que l'esquelet esmentat és masculí, podria formar part de l'antiga necròpolis corresponent al monestir (femení) de Santa Llúcia,. La capella de santa Llúcia és el que ens resta de l'antic monestir de deodonades o canongesses de Sant Agustí, un petit cenobi establert a la segona meitat del segle XIII al lloc i documentat el 1275, que depenia del terme del Castell de Rajadell.. El 1304 la comunitat de santa Llúcia fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. Els monestir fou abandonat a rel la inestabilitat provocada per la Guerra Civil catalana (1460-1470). L'església conserva una part romànica, l'actual capçalera, ampliada amb una nau gòtica, molt més gran i alta, del segle XIV. | 41.7289400,1.7127400 | 392940 | 4620482 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88624-foto-08178-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 57 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). A les cartes Arqueològiques de la Generalitat el jaciment apareix citat com Santa Llúcia. Sepultures del mas Forn / Cementiri de santa Llúcia, a rel de la troballa efectuada als horts del mas Forn. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va documentar el bon estat de conservació de l'església però no es va anotar cap indici que es pugues relacionar amb la necròpolis.El jaciment es troba situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell, a una terrassa baixa on es localitza el mas el Forn (fitxa 66) i la capella de santa Llúcia (fitxa 8), rodejats de camps conreats, al costat de la carretera de Rajadell a Fals. La troballa es va efectuar a l'hort just al costat del mur que sosté la terrassa del Mas, al seu SO, al fer una excavació per instal·lar una canonada de la casa a un pou mort, a poc més d'1 m de fondària. Francesc Rafat, historiador afeccionat i propietari del mas, va excavar i documentar la troballa. Les restes arqueològiques es van tornar a tapar. Aquesta excavació està referenciada com a 'Cementiri de Santa Llúcia', a la Catalunya Romànica, XI,1984 :359). Aquesta forma de sepultura -de coberta de llosa- és poc usual en els cementiris medievals de la comarca del Bages. El tipus més freqüent és el de cista, amb lloses per totes bandes.Tot i que es podria pensar que pel voltant hagin d'haver més tombes, constituint una necròpolis de certa importància de cronologia baixmedieval i relacionable amb el monestir, en realitat no podem assegurar que per una sola tomba, la necròpolis del monestir estigués en aquest terreny situat al SO de l'església, ja que hi ha notícies antigues de troballes d'altres restes òssies al sector de llevant, davant mateix de la façana principal de la capella. En aquest espai han anat apareixent nombroses restes d'esquelets femenins. Al Carreres Candi (Gomis, 1916) s'afirma que en excavacions al voltant de la capella hi varen aparèixer ossamentes humanes. La foto 3 correspon a l'excavació (Foto: J. Galobart Catalunya Romànica, XI,1984 :359). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88636 | Camí Ral i Via Romana de Manresa a Prats de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-i-via-romana-de-manresa-a-prats-de-rei | PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. BENET, A (1985). Historia de Manresa dels orígens al S. XI. Cap. V. Les vies de comunicació. Manresa . RAFAT (1988). P. 204. RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià DAURA, A; GALOBART, J (1983). V. II. P. 11 BACH, A, PIÑERO, J (1988). El territori de Manresa a l'Antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. P. 16. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) Notícies orals : Iscle Font i Joan Vial. JUAN i GONZALEZ, Lluís (2014). La Vinya d'en Masses (Manresa, Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 145-150) OLIVARES, D.; PIÑERO, J.: Memòria de la prospecció arqueològica realitzada en l´eix transversal, 1995. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SUAU, L.: Memòria arqueològica de la intervenció a la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell, El Bages). Desdoblament de l'Eix Transversal Ctra. C-25 tram Les Olugues-Manresa, 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5631 ESPEJO, J.M., Memòria de la intervenció arqueològica preventiva del dsdoblament de l'Eix Transversal. Carretera C-25, PK 117+095 al 132+380. Tram: Aguilar de Segarra-Manresa (Rajadell, Bages). nº reg. 8538 | IaC- XVII | Els pocs trams identificats es troben en mal estat i en perill, sobretot el de Monistrolet i el del molí de can Viladés | Antic cami ral (medieval), que seguia una vía romana anterior, que travessa el terme de Rajadell pel nord, d'est a oest. La via romana venia de la zona de Manresa (a l'est), on possiblement travessava el Cardener pel pont Vell (més aviat per un pont anterior no localitzat) i es dirigia, per la Suanya i seguint el pas de la riera de Rajadell, cap a Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra) i Cervera, per seguir després a Lleida (Ilerda) passant per Guissona (Iesso). Aquesta via devia fer, segurament, un itinerari més llarg, enllaçant per l'eix del Llobregat amb la coneguda via Augusta, a Martorell, cap el mar, seguint el Cardener cap a Cardona; i potser també amb la ciutat d'Ausa (Vic) (Strata franciscana) i, de l'altra banda, amb les terres de Lleida. Per tant, constituïa un primitiu eix transversal. El traçat és bastant similar al de la carretera C-25, l'actual eix transversal. La major part d'aquesta via és avui encara utilitzada com a pista o camí, si bé alguns trams transcorren en paral·lel als vials actuals. El paisatge de l'entorn del camí és majoritàriament agrícola o forestal Per reconstruir l'itinerari de l'antiga via ens hem de basar en les notícies referents al posterior camí ral i en la ubicació dels jaciment arqueològics coneguts. Els jaciments que gairebé segur coincidien amb el pas de la via són els de Sant Amanç (fitxes 136 i 115) i el de Monistrolet (fitxa 133). A Sant Amanç cal esmentar l'existència d'un possible mausoleu funerari, tal com suggereix la troballa de la làpida funerària (fitxa 139). En època romana les necròpolis es situaven al costat dels camins. A través de fonts diverses, creiem que hem arribat a una reconstrucció força detallada i fiable del recorregut del camí ral (que no devia variar gaire de l'anterior via romana) en el seu pas pel terme de Rajadell. Aquestes fonts són: els documents que esmenten el camí ral, els elements materials indicadors del pas del camí (oratori del Peric, fitxa 104), i làpida funerària de 1789 (fitxa 109), els hostals de camí -com l'Hostal (fitxa 20) i la Cantina (fitxa 28)- , i noticies orals de gent gran. Francesc Rafat, basant-se en documentació dels segles XVI o XVII, proposa l'itinerari següent: venint de Calaf, el camí entraria al terme del castell per Sant Amanç, seguiria cap al Carcoler (cal Peric), el Preseguer (cal Dalmau), Fals i Monistrolet. Segons aquest itinerari, a la part central del terme de Rajadell el camí es desviaria de la part baixa de la vall i seguiria per la carena. És a dir, es desviava cap a cal Dalmau i Fals i tornava al costat de la riera a l'altura de Monistrolet. Al nostre parer, hi ha motius suficients per creure que no es tractava d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Peric, que es troba al costat del camí, reforcen clarament aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari de Manresa és confirmat més avall per la làpida funerària del 1879, que es troba prop del barri de les Casetes. Fer tant, el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Del barri dels Molins -sota el Castell- seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona. Els autors de la intervenció del 2005 defensen que no es tractaria d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Perich reforçarien aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari vers Manresa es confirmaria més avall per la làpida funerària del 1879. D'aquesta manera, tot apunta a que el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Dels Molins seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, Cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, Can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona. S'han documentat parts de la via romana a Rajadell, amb quatre petits trams a Monistrolet, les Casetes, Molí de Can Viladés/Sant Amanç i Camí Vell de can Viladés, en el marc dels treballs arqueològics relacionats amb el traçat de la C-25 i el seu posterior desdoblament (treballs de prospecció i intervencions 1995, 2005 i 2008). En el tram de Monistrolet s'observen roderes de carro sobre la roca natural en un camí abandonat que es dirigeix directament a Monistrolet. Aquest tram a pocs metres de Monistrolet es desvia de la pista actual de Rajadell a Manresa uns 500 m a l'est de l'Hostal i es pot seguir perfectament fins a Monistrolet, en un total uns 250 m de recorregut conservat. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat. El tram de les Casetes es pot seguir a partir de l'oratori del Pèrich (fitxa 104). Hi ha un tram del camí (pista) que es manté des de la rotonda del que parteixen la carretera dels Molins i el camí de can Torra. En aquest tram hi ha la làpida funerària del 1879 (fitxa 109). El camí fa un itinerari més o menys paral·lel a l'actual carretera, en direcció oest. Més endavant devia seguir el mateix recorregut de la carretera fins a Sant Amanç. En diversos sectors, el camí és format per una base de pedra que reforça el lateral, amb murs de contenció fets amb carreus ben treballats. Arreu es troben carreus, alguns de dimensions considerables, que ben segur formaven part de l'obra del camí. El tram de sant Amanç va ser estudiat l'any 2005 amb motiu del projecte de construcció de la carretera C-25. Just davant del Molí de Can Viladés i a prop de la vil·la romana de Sant Amanç es va localitzar en direcció oest (tallat per la carretera asfaltada), en un sector de pujada, un empedrat de 10 m de llarg i 4,5 d'amplada, seguint el camí que passa per davant del molí. Aquest tros era conegut popularment com el pujador de can Viladés. En aquest punt s'hi va localitzar al segle XVIII la làpida funerària (fitxa 139). Després de la pujada el camí tornava a baixar prop de la riera, ja que es conserven traces d'un camí que segueix a una altura mitjana entre la carena i la vall de la riera de Rajadell, paral·lel a la carretera. També s'observen nombrosos carreus als marges del camí i alguns trams amb restes d'empedrat i alguna pedra al costat del camí a manera de fita o guardabarreres. El tram anomenat Camí Vell de can Viladés, també empedrat, està actualment tallat per la carretera asfaltada. | 08178-143 | Centre del terme, eix d'est a oest, en diversos trams | La vall de la riera de Rajadell ha estat un lloc de pas des de molt antic. Coneixem jaciments al lloc des d'època prehistòrica. Segons Albert Benet, en documents del segle X s'esmenta el pas d'un camí pel pont Vell de Manresa en direcció a Rajadell, que apareix citat com a antiga strata. Aquest terme indica bastant clarament que es tractava d'un camí empedrat d'origen romà. Més endavant, es coneixen referències més concretes del camí ral, que anava de Manresa a Cervera, passant per Prats de Rei i Calaf. El 1569 Guiomar Ximénez d'Urrea i Ferrandiz d'Hijar, vídua de Francesc de Cruïlles (senyor de Rajadell) i el seu fill Pere proclamen un ban en el què es diu, entre altres coses, que no es pot passar bestiar gros ni menut '... per lo camí real que passa a Sant Amans y que allí aya a demanar que pren lo passatge y pagar allí lo yust ...'. També adverteix que és perillós el trànsit pel camí ral des del Presseguer (cal Dalmau) fins al Carcoler (cal Peric) i que per això és obligatori 'lliurar la pedra del martinet ...' en passar per aquest tros de camí. El 1603 fou trobat mort al 'camí ral de Calaf', prop del torrent de Miralles, Gaspar Daurell. Les cases conegudes com l'Hostal i la Cantina constitueixen un testimoni viu del pas del camí ral per Rajadell. Segons Iscle Font, els traginers de l'Urgell utilitzaven aquesta ruta per dirigir-se a Barcelona . | 41.7324900,1.6950400 | 391474 | 4620898 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88636-foto-08178-143-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014, amb dos fitxes, Camí Ral i Camí Vell de Can Viladés (amb els num. 58 i 24, respectivament) però les dues fitxes no han estat publicades (protecció dubtosa). Nosaltres hem unificat tot el camí.Es tracta del camí antic que comunica el Pla del Bages amb les planes de la Segarra seguint el pas que facilita la vall de la riera de Rajadell, bastit en època romana i continuat posteriorment en època medieval i moderna. En alguns trams es coneix localment com a Camí Vell. A la carta arqueològica de la Generalitat consta com Camí Vell. Camí Ral Manresa-Cervera/Antic camí. Com a camí ral té una significació important en la historia de Rajadell i és ben present encara en la memòria popular.De les possibles camins romans que passaven per la comarca, aquest és el més segur i ben documentat, que es relaciona amb diversos jaciments arqueològics (principalment el de Sant Amanç). Com la resta de camins romans de la comarca, es tractava d'un camí estret, d'un cami de bast, que no permetia el pas de carruatges (per tant no era una via pròpiament dita). El primer camí carreter que comunicava Manresa no es construí fins el segle XVIII. Tanmateix era un camí empedrat, segons documentació del segle X, que cita una 'antiga strata' pel Pont Vell de Manresa i el Suanya en direcció Rajadell. Posteriorment, aquest camí es convertí en el camí ral de Manresa a Cervera.No podem assegurar la coincidència total entre els dos camins (el romà i el medieval) però creiem que han variat poc al llarg dels anys (si mes no fins la construcció de l'actual Eix Transversal). Així ho certifica Mn . Francesc Mirambell en una carta del 1796 amb motiu de la descoberta de la làpida romana de Sant Amanç: 'a frente de un considerable edificio derruido, donde hay vestigios, de que por allí pasaba en otro tiempo el referido camino público'.L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de caire preventiu en la fase prèvia a la realització del projecte de desdoblament de l'Eix Transversal en el tram de Les Olugues-Manresa, en dos dels trams coneguts del camí. En el tram comprès entre la rotonda d'entrada al poble de Rajadell i la connexió amb la carretera de Cervera a Girona N-141b, es va procedir al desbrossament dels trams de murs conservats, i a la neteja dels trams d'empedrat/enllosat amb marques de roderes de carro sobre d'elles. Es va realitzar un aixecament topogràfic de tot aquest tram, i es van situar tots els trams de mur, interior i exterior, així com les zones amb empedrats, tant si es conservaven en elles marques de roderes com si no.En el tram que es localitza al costat del Molí de Viladés (Fitxa 115) es va topografiar el traçat conservat en aquest punt, així com un petit tram d'empedrat, que un cop netejat, es va comprovar que es conserva en bon estat al costat de la bassa del molí.L'any 2008 es va realitzar una nova intervenció preventiva al sector es va buscar la prolongació cap a l'est del tram empedrat, amb resultats negatius.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va resseguir bona part del camí històric recollit en aquesta fitxa.També es van documentar trams de la via romana a Manresa, en el marc dels estudis d'impacte ambiental realitzats l'any 2005 i les intervencions realitzades el 2011 amb motiu dels projectes de la C-25 i la C-37 entre Igualada i Manresa.UTM. Correspon a l'inici del tram que s'inicia a la rotonda de les casetes.Foto 1. Tram de les casetes, al costat de la làpida del camí ral. Foto 2: Camí del Pujador de can Viladès. Foto 3: Enllosat i roderes tram entre les Casetes i sant Amanç (Foto 2 i 3. IPAC. Oscar Varas. Desembre 2010) | 83|80|85|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88674 | Cases del Carrer del Pla 6-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-pla-6-16 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 115-135 | XIX-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | Conjunt de cases bastides amb certa coherència formal, al costat de ponent del carrer de El Pla (del Pla de Cirera) (baixant en direcció al nucli a ma esquerra). Els noms de les cases són: num. 6 (per Molins, 2020, cal Boladeres; en algunes fonts consta, erròniament, com a Cal Pastoret; num. 8: Ca l'Elisa Cal Botó (per Molins, 2020, Cal Botó); num. 10: Cal Petronill; num. 12 Cal Joan Mestre; num: 14 Cal Serni La Casa Verda (per Molins, 2020, Cal Serni); num. 16 Cap del Carrer (o ca la Rita) (per Molins, 2020, Can Ramon Mestres) Presenten coberta amb el carener paral·lel a la façana. Els paraments són de pedra irregular, de bona factura, sense arrebossar. Solen tenir baixos i dos pisos. Nums. 6-8-10 Tres cases amb planta baixa, planta pis i segon pis sota terrat. Les tres presenten porta centrada (rectangular els nums. 8 i 10) o amb arc escarser (num. 6). Les primeres plantes presenten balcons (2 al num. 6; un de corregut amb tres obertures al num. 8 i un al num. 10). La segona planta està definida per finestres petites. La planta baixa presenta també troneres. Num. 12 Casa de planta baixa, primera planta, segona planta i golfes. La planta baixa presenta porta rectangular amb brancals i llinda de pedra. La planta primera està presidida per un balcó flanquejat per dues finestres petites amb ampit i brancals de pedra. La segona planta també. El parament d'aquesta segona planta i de les golfes està arrebossat i les obertures estan emmarcades amb plaques. Sobre la porta principal, a la planta baixa, s'observa una sanefa decorada i sobre la llinda del balcó de la primera planta, hi ha una inscripció. Num. 14. Casa de planta baixa, primera planta i segona planta. La planta baixa presenta dues obertures, una amb arc de mig punt i l'entrada principal, de forma rectangular. Sobre aquesta s'observa una llinda de pedra amb la data 1856. La planta primera presenta una balconada sobre l'entrada principal, amb una altra finestra al costat. La segona està definida per dues finestres. Num. 16. Planta baixa, planta pis i galeria superior amb balustres. La porta està centrada i presenta brancals i arc escarser amb dovelles de rajola. A cada banda presenta una finestra amb brancals de rajola. La planta pis presenta en façana dues balconades simètriques amb una finestra petita central. | 08178-181 | Nucli antic C/del Pla 6-16 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Passada la Guerra del Francès, i al llarg del segle XIX, el nucli s'anà urbanitzant en direcció sud. Les cases del carrer del Pla són les situades més al sud, les més allunyades del centre, i per tant corresponen a les més modernes, dins la segona meitat del segle XIX, com testimonien les inscripcions dels anys gravades a de les llindes de les portes. Molins explica monogràficament la història de les sis cases: Cal Botó (Molins, 2020: 125-126); Cal Petronill (Molins, 2020: 127-128); Cal Joan Mestre (Molins, 2020: 129-130); Cal Serni (Molins, 2020: 131-133); Cal Ramon Mestre Molins, 2020: 133-135) Cal Boladeres fou la casa de Josep Boladeras Camps. El 1881 la senyora del terme li va establir un tros de terra (i un hort) a continuació de cal Botó per poder-s'hi fer la casa. El primogènit Isidre Boladeras Puig hereta la casa. Es fa masover del Mas Braquets, que pertanyia al Morros. Allí s'hi va traslladar amb la seva família, ja que la casa era mes gran (els Boladeres hi van ser durant tres generacions, a Can Braquets). Llavors van posar la casa del carrer del Pla a lloguer. Quan els amos Boladeras van marxar a Santpedor, l'Iscle Corominas. El 1971, compra la casa. L'Iscle va morir el 1997 i va llegar cal Pastoret al fill Jaume i cal Boladeres a la filla Encarnació. Cal Botó fou la casa que es va fer Maties Sampere Pessarrodona després de comprar un solar de 44 pams de costat a la senyora del castell, l'any 1857. Josep Sampere Parcerisas, el fill i hereu, es mudà a Aguilar i posà la casa a lloguer. El 1914 el Josep va vendre la casa i l'hort a Antoni Font Ramon. pagès. Sense fills, mor el 1917 i llega la casa a un afillat, Vicenç Pujol Closa. A partir del dia que el Vicenç va entrar a cal Botó la casa es va dir també cal Vicenç o cal Botines. Hereta la casa el seu fill Antoni o Ton Pujol Segarra, un home republicà i d'esquerres i republicans, que es significà a Rajadell als 30, per la qual cosa va ser represaliat a la postguerra, en ésser catalogat com a roig o desafecte al Règim. L'Anton va enviudar el 1954 i poc després va marxar a Sant Joan. Va posar la casa a lloguer. La casa és comprada per Francesc Manzano Maldonado,qui al 1965 la revén Magí Corrons Palomera. Des del 1984 te nous propietaris. Cal Petronill era la casa de Vicenç Morros Casella, fill de Joan i Petronella. El 1857 firma un contracte amb la senyora del terme per la que li estableix un setial quadrat de 44 pams de costat. El nom de la casa es deu a la mare del nou posseïdor. Sense fills i hereu, el Vicenç i la seva dona Maria acullen a la jove parella Andreu Biosca Escalas, de Fals, i Rosa Riera Bastardas. Finalment, els afillen i els fan hereus a canvi que els cuidessin. La donació entre vius va prendre la forma d'una venda: el 1896 Vicenç Morros va vendre's la casa i l'hort a Andreu Biosca Escalas. Vicenç mor el 1913 i l'Andreu, el 1929. L'hereu fou Joan Biosca Riera. Tenia una vinya al Junyent i traginava vi amb un carro. L'amo actual es net d'una germana de Joan. Cal Joan Mestre es la casa de Joan Riera Gras, un paleta (o mestre d'obres; d'aquí el nom de la casa) de Fals que es va establir a Rajadell. Es va casar amb Rosa Bastardas Santamaria i el 1857 va adquirir un dels solars que el procurador de la senyora del terme va posar a la venda per a la construcció de casetes per als parcers. La parcel·la mesurava 44 x 44 pams. De ben segur que la casa la va construir ell mateix. Li van posar de nom cal Joan. Al darrere de la casa hi havia coberts per al bestiar i a l'altra banda del camí d'anar al pla de Cirera, Joan Mestre hi tenia una pallissa bastant gran, amb dues corts de porcs als baixos. També feia de pagès: tenia una vinya en terres del mas Massana, amb ceps, olivers i ametllers. Va morir el 1908. Al morir sense testament, per llei, la seva herència va quedar repartida a parts iguals entre els set fills. Els germans van acordar cedir llurs parts al primogènit Josep, que els va compensar econòmicament. El següent L'hereu es el seu fill gran Joan Riera Serra. Un altre fill seu, Rossend, va fer fortuna a Iquitos (Perú). El següent hereu fou Josep Riera Torra, fill de Joan. Però encara l'avi Josep va portar les terres, fins el seva mort el 1941, mentre el net era a la presó perquè havia defensat la República. No va aconseguir la llibertat condicional fins l'estiu de 1942. El següent hereu fou el seu fill, Joan Riera Calvet. No va ser paleta com els avantpassats, sinó que va treballar en el sector de les assegurances. Els Riera vivien a Barcelona i al 2013 van fer obres per modernitzar la casa. Cal Serni era la casa de Serni Canudas Sitjas, nascut el 1825 a Montmajor. Va venir a Rajadell i el 1857 la senyora del castell li va establir un terreny de 60 x 40 pams a la vora del camí que anava al pla de Cirera, on s'hi començava a formar una renglera de cases noves. Al cap de pocs mesos va tenir la casa enllestida: la llinda del portal mostra la data 1858. El Serni era rajoler i teuler i en la construcció de la casa es va emprar molt material ceràmic. El seu fill i hereu Isidre Canudas Morros no va continuar l'ofici del pare i es va dedicar a l'agricultura. Va morir jove, el 1894, d'accident (va caure del pont del Mas Bosc), i sense descendència. Pren el control Joan Serena Margineda, casat amb Francesca, filla de l'Isidre. L'hereu es el seu fill, Ramon Serena Duarri, dit encara el Serni, i net del Serni Canudas, que mor el 1911. Va trobar feina a la brigada del ferrocarril com a peó. No va tenir canalla i cap el 1960 va marxar a Sant Joan i va posar la casa a lloguer. S'hi va estar un guàrdia civil i la seva família, entre d'altres llogaters. Gaspar Sala Ruiz compra la casa a Ramon Serena el 1966. La casa era rónega i els nous propietaris hi van fer obres. Llavors la casa es deia Casa Verda. El 1996 es van vendre a la casa a l'actual propietària. Cal Ramon Mestre és el nom de la casa que es va fer Ramon Riera, fadrí de cal Joan Mestre. Igual que el seu pare i els dos germans, era mestre d'obres o paleta. D'aquí ve el nom de la casa. Es casa amb Rita Torra, filla de la Torre del Forn i se'n van a viure de lloguer a la casa vella del Gili del carrer de la Font. Tenien problemes per pagar el lloguer. Es conta que Ramon, treballant al mas Massana, va descobrir un tresor amagat. Agraït, el Massana li va donar els diners necessaris per comprar el terreny i pagar les obres d'una casa pròpia. El 1889 la senyora del Castell li va establir tres trossos a Ramon Riera: dos horts i un solar de 28 x 78 pams per edificar la casa. Els baixos de la casa estan adossats al terrer. Encaixada entre la roca i la paret del celler, hi van fer una tina. La balustrada o barana de la golfa sembla el producte d'una reforma posterior. La casa nova va ser coneguda amb el nom de l'amo i també de la mestressa (Ca la Rita) -el nom més conegut- i també la casa del Cap de Munt, que fa referència a la seva situació, a l'extrem de dalt de tot del rengle de cases del carrer del Pla. El vell mestre Ramon va morir el 1942. Llavors van anar-hi a viure llogaters, un guàrdia civil inclòs. El 1963, la propietària de la casa Margarida Riera, se la va vendre a Marcelino Planas Pujol, sabater. Va fer obres a la casa. El 1995 Planas es va vendre la casa, l'hort i el pati a un nou propietari. | 41.7270300,1.7065300 | 392420 | 4620278 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88674-foto-08178-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88674-foto-08178-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest carrer s'ubica al sector més meridional del nucli antic, ubicat a l'extrem oposat de l'altiplà allargassat en el que es dreça el nucli de Rajadell, entre el torrent de Daurell, a ponent, i el torrent de l'Enfitat, a llevant. La casa num. 12 presenta sobre la llinda de la porta principal una sanefa decorada centrada al mig de la llinda de pedra, i sobre la llinda del balcó de la primera planta, hi ha una inscripció (il·legible a distància). Segons Piñero (1993), la de la porta seria 1866. Segons Molins (2020:129) la inscripció del balcó podria dir 'Joan Riera'. Diu que la del portal és il·legible.La casa num. 14 presenta sobre l'entrada principal una llinda de pedra amb la data 1856 gravada i emmarcada en una orla ovalada.La casa num. 10 estava en procés de rehabilitació l'any 2020. Al num. 14 s'hi conserva un forn de pa. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88885 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-8 | XX | La font no raja | Diverses estructures compostes per una caseta i una bassa o dipòsit d'aigua. A més de les feixes dels horts. L'estructura està força soterrada i emboscada i es dificil deduir el perímetre i la forma. Es percep un doble mur que encercla un pujol, al qul s'accedeix per un altre camí més amunt. Al final d'aquest mur corregut, fet de maçoneria, hi ha una porta, sota la roca natural del pujol, amb la inscripció M. Gallifa. A l'altre extrem del mur hi ha una caseta de planta quadrada feta de maçoneria de bona factura amb cantoneres de pedra. Te dos pisos, i presenta dues portes exteriors, amb brancals de pedra, per accedir a cadascuna de les dues plantes, en façanes diferents. La coberta es ondulada. La paret posterior presenta dues petitíssimes obertures. | 08178-391 | Monistrolet. NE del terme. | La mestressa de Cal Casanova li deia la Font del Rector per que servia per regar els horts del rector. La construcció del molí de Can Galllifa afectà al cabal de la font. | 41.7257500,1.7588500 | 396770 | 4620072 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88885-foto-08178-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88885-foto-08178-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquest complex es situa en un camp proper al camí que porta de Can Gallifa al Molí de Can Gallifa, entre un camp conreuat i un suau turó. Es troba a 150 m a l'E. del Moli d'en Gallifa (fitxa 123) en línia recta. Des del molí de can Gallifa, cal deixar el camí i travessar un camp a mà dreta. Des de can Gallifa (fitxa 98), cal agafar el camí al moli i travessar la Riera de Rajadell i la via del tren.Per sobre de la porta del perímetre hi ha una gran llinda i dins d'una senefa rectangular s'hi llegeix 'M. Gallifa'.Aquest dipòsit també subministrava aigua de rec a la finca de can Gallifa (fitxa 98) i als camps propers, com els dipòsits construits per Can Gallifa (fitxa 390) situats més amunt del Molí de can Gallifa (fitxa 123). La construcció del molí de Can Galllifa n'afectà al cabal de la font, de manera que la font només proporcionava un minso regalim fa uns anys, i actualment no raja. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88675 | Cases del Carrer del Pla 1-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-pla-1-4 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 115-135 | XIX-XX | Les cases han estat rehabilitades modernament | Cases situades al carrer del Pla i a l'entrada del carrer Major, definint un petit espai de plaça. A ponent en tenim dues, la num. 2 i la 4, els darreres de les quals donen també al carrer Major. A llevant tenim les cases 1 i 3. Els noms de les cases són: num. 1 Cal Negre (per Molins, 2020, Cal Pastoret); num. 2 Cal Dot; num. 3 Cal Peret de l'Ou (per Molins, 2020, Cal Maurici). El num. 4 eren les escoles velles (per Molins, 2020, Cal Pelut). La num 3 té menys interès. La num. 4 albergà antigament les escoles: pel carrer del Pla s'entrava a l'escola dels nens, i pel carrer Major, davant al Sala, a la de les nenes. Els paraments són de pedra irregular, de bona factura, sense arrebossar. Destaquem dues cases: les num. 1 i 2. La num. 1 és una casa amb planta i pis amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al centre de la façana es troba la porta, rectangular, amb llinda i brancals de pedra. La llinda llueix una inscripció gravada corresponent a un any. Una gran finestra s'obre a l'esquerra de la porta. La segona planta està definida a nivell de façana per tres finestres petites emmarcades en pedra. La num. 2 és Cal Dot. La entrada principal dona al carrer del Pla, amb una porta rectangular, que presenta gravat l'any 1851. Però la façana mes visible dona a tramuntana, en direcció al carrer major. Presenta a la primera planta un gran balcó corregut. A sota, a la plaça, ni ha un petit parterre enjardinat. La façana posterior dona a La Sala. | 08178-182 | Nucli antic C/del Pla 1-4 | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell. Aquest primer creixement es limità a l'entorn de la Plaça de l'Església. Passada la Guerra del Francès, i al llarg del segle XIX, el nucli s'anà urbanitzant en direcció sud. Les cases del carrer del Pla són les situades més al sud, les més allunyades del centre, i per tant corresponen a les més modernes, dins la segona meitat del segle XIX, com testimonien les inscripcions dels anys gravades a les llindes de les portes. El num. 4 del carrer del Pla va acollir les escoles de 1948 (poter abans) fins als volts de 1960, quan l'escola es trasllada als Molins. Tenia entrades independents pels nens i les nenes. Molins explica monogràficament la història de les quatre cases: Cal Maurici (Molins, 2020: 115-117); Cal Pastoret (Molins, 2020: 117-119); Cal Dot (Molins, 2020: 119-120); i Cal Pelut (120-122) Cal Maurici (localment pronunciat murici) deu el nom a la persona que va fer la casa, el manresà Maurici Ribas Canyol. A mitjans del segle, la senyora del Castell li va establir un tros de 54 x 34 pams, a l'extrem del nou raval. Anteriorment, havia viscut de lloguer al castell. El seu net Josep Ribas, per deutes, va perdre la casa. El 1892 és embargada i el 1896 es subhastada. Se l'adjudica Quirino Massana, l'amo del Mas Massana. Massana va llogar la casa a un parcer seu, Pere Vila, que li va comprar el 1915. Vila mor el 1922 i hereta la seva neboda Maria Puigdellívol Font de cal Martri, casada amb Pere Centellas Mas de la Betzuca. Aquest era un pagès instruït i durant un temps fou jutge municipal. Va morir de tisi després de sofrir els rigors del camp de concentració i els treballs forçats. Va heretar la casa el seu fill Indaleci, que es dedicà a l'engreix de porcs, i que encara conserva la casa. Cal Pastoret es va edificar al solar establert el 1846 per la senyora del castell a favor de Josep Corominas i el seu fill Francesc, un tros de 5,5 x 5,5 canes, per edificar una casa a l'extrem del veïnat de cases que s'estava configurant. Corominas era pastor; d'aquí el nom de la casa. Els faltava espai i el 1876 i 1881 el senyor del castell els va establir dos trossets mes, a la part del torrent. Van servir per construir-hi el cobert de la premsa, la tina i el femer (les tines, de les poques separades de la casa que hi ha al nucli vell, van ser fitxades com a Tines de cal Negre el 1993). Francesc Colominas Boladeras, l'hereu, mor el 1894 i hereta el fill Iscle Coromines Tomasa, i després, el fill d'aquest, Joan Corominas Pujol, que treballava al Ferocarril. La familia es va traslladar i van llogar la casa. El llogater fou Josep Clavé Mas de Massoteres, pagès, conegut amb el renom de Negre, així que la casa es va quedar com a cal Negre. L'activisme polític durant la República li va costar molts mesos de presó a la Model. La casa seguia en mans dels Coromines. Iscle, fill de Joan, casat el 1945, també treballà a la RENFE tota la vida laboral com a guardaagulles a l'estació de Rajadell. El seu fill Jaume hereta Cal Pastoret, que l'ha passat a l'actual propietari, Jaume Coromines Parcerisas, que va reformar completament la casa. Cal Dot té l'origen en l'establiment que el 1846 va fer la senyora del Castell a Pere Noguera Vilatorrada, d'un setial de cinc canes i mitja de costat. La casa que es va aixecar llavors era la més allunyada del nucli del veïnat. La porta de la casa presenta una llinda amb l'any 1851 i el nom 'PERA NOGVERA'. El sobrenom del Noguera era Dot, que venia de Viladot, el cognom de la seva dona Maria Viladot (d'aquí el nom de la casa). Hereta la casa el fill Ramon Noguera Viladot, parcer. A la seva mort, el 1916, el succeeix com a propietari el seu fill i hereu Joan Noguera Vila. Aquest, sense descendència, i ja vell, va anar a viure a una residencia de les Germanetes dels Pobres a canvi de la casa. Les monges es van vendre la casa a Quirino Vila-Massana, i aquest se la va revendre als llogaters Paco Villegas i Teresa Gómez. El 2001 va canviar de propietaris, moment en que es van fer obres de rehabilitació. Cal Pelut com a casa neix a partir de l'establiment fet per la senyora del castell, el 1881, a Isidre Junyent Dalmau d'un solar edificable de 52 x 44 pams, tocant per la part nord amb la casa de Pere Noguera, el Dot. L'Isidre, un fill fadrí del mas Junyent , es guanyava la vida com a ferrer i era conegut amb el malnom de Pelut, i d'aquí ve el nom a la casa. Va patir dificultats econòmiques i el 1894 va empenyorar la finca. Va quedar en mans de dos creditors (un era Ramon Vendrell Casas, el metge del poble), i mentrestant, l'Isidre es va quedar pagant un lloguer. Els hereus dels creditors, el 1918, van vendre la casa i l'hort a Quirino Vila-Massana. Uns anys abans, Massana havia llogat a l'Ajuntament la casa que tenia al carrer Major per acollir l'escola dels nens i suposem que va fer el mateix amb cal Pelut, que es va destinar a escola de les nenes. L'aula de les nenes era a la planta baixa i al primer pis hi residia la mestra. Cap el 1942, s'hi va traslladar l'escola dels nens. La planta es va dividir amb un envà i en una banda s'hi feien les classes dels nens i a l'altra la de les nenes. Se sentien, però no tenien contacte directe, perquè accedien uns per la porta del davant i les altres pel darrere. S'hi van estar fins a la construcció de les escoles noves al raval dels Molins, inaugurades el curs 1960 o poc abans. Després de tancar les escoles, l'amo Massana va fer algunes obres per distribuir la casa en dos habitatges per llogar. El 1972 Joan Vila-Massana es va vendre la casa a Paco Carmona i Amelia Zamora. | 41.7270300,1.7065300 | 392420 | 4620278 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88675-foto-08178-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88675-foto-08178-182-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest conjunt de cases s'ubica al sector meridional del nucli antic, ubicat a l'extrem oposat de l'altiplà allargassat en el que es dreça el nucli de Rajadell, entre el torrent de Daurell, a ponent, i el torrent de l'Enfitat, a llevant. Per la part de darrera de can Negre, (la num.1), i separada per un carreró, hi ha unes de les poques tines corregudes en un edifici apart que es conserven al Nucli Vell (Tina de Cal Negre). A l'any 1993 (PEP) va merèixer fitxa pròpia. Cap a l'any 1996 es va convertir en un garatge. Actualment es un edifici modern, però manté l'antic perímetre. Hi havia una única tina, i a sobre, un femer. La tina es conserva al subsòl, totalment reblat i sense que ara sigui accessible.La casa del Carrer del Pla num. 1, Cal Negre, llueix, a la llinda de la porta, una inscripció gravada corresponent a un any, emmarcada en una el·lipsi. L'interpretem com 1849 (tot i que el tercer signe no és concloent). Al mig de les 4 xifres i ha una creu gravadaLa del carrer del Pla num. 2, Cal Dot, també té una inscripció a la llinda de la porta principal amb la llegenda ANY 1851 PERA NOGVERA, emmarcada en una orla ovalada.Davant les cases num. 1 i 3 (Cal Negre i Cal Peret de l'Ou) s'endivina l'antic traçat del rec que venia de més amunt, de la bassa del comú, i es dirigia a la Plaça de l'Era pel carrer Major. També passava per davant de Cal Fin | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88659 | Roure de la Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-vella | Roure martinenc o pubescenc (quercus pubescens) de 17 m. d'alçària. La capçada amida 14,70 m., i el volt de canó, 3 m. Presenta dues besses a 1,3 m. d'alçada. La majoria de les fulles tenen agalles al revers.(Mides i informació de 2009) | 08178-166 | Obaga del Forn | 41.7283700,1.7081500 | 392557 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest exemplar de roure martinenc és una mostra dels tipus de boscos que dominaven aquestes muntanyes abans que no es tallessin per obtenir carbó, fusta i guanyar terreny de conreu. Posteriorment, en aquests espais es van plantar pins. D'aquesta manera, ara els roures esquitxen les pinedes i es fan més forts en obagues i llocs on mai s'hi va intervenir. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 88628 | Tomba del Casalot d'en Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-casalot-den-joan-mestre | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA, A; GALOBART, J (1984). 'Tomba del Casalot d'en Joan Mestre'. Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 361 (amb foto) | Cista funerària infantil d'època medieval. Media 1,20 metres de llargada per 0,35 d'amplada i 0,40 de profunditat, i presentava una forma lleugerament trapezoidal. L'enterrament ja havia estat espoliat amb anterioritat a la seva descoberta. Per la seva tipologia s'ha associat aquesta tomba a un enterrament medieval. Les mostres superficials que han anat apareixent durant les tasques agrícoles fan pensar en la presència d'una necròpolis. | 08178-135 | El Racó | 41.7229200,1.7048300 | 392272 | 4619824 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88628-foto-08178-135-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Aquest jaciment fou donat a conèixer per Francesc Rafat, que el va excavar de forma no oficial, i se'n va publicar una ressenya a la Catalunya Romànica (1984).Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 55 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).Es troba situat a la part superior d'una carena, envoltada per camps conreats, al SO de cal Balart. Cal anar-hi pel camí que surt de Rajadell en direcció a cal Balart. Un cop deixat enrere aquest mas, cal seguir en direcció sud fins arribar a una carena. Allà hi ha una petita construcció en ruïna (el Casalot d'en Joan Mestre). La cista es troba a prop, al costat d'una fita que parteix les finques d'un camp d'ordi i uns ametllers. Es té noticia d'altres restes humanes i/o cistes en aquests rodals. Concretament en un camp de cereal menat per cal Balart, que es troba uns 500 m al sud del mas, en diverses vegades han aparegut restes en el moment de llaurar amb el tractor.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, no es va poder localitzar cap tomba.En el moment de confeccionar l'esmentat inventari (mapa) (2020) no hem pogut localitzar el jaciment, com tampoc les ruïnes esmentades del Casalot de can Mestre. Per tant, les coordenades UTM són aproximades. Les fotos 1 i 2 corresponen a la carta Arqueològica (IPAC Revisió 2010) (Fotos: Oscar Varas). La Foto 3 correspon a la foto publicada al Volum IX de la Catalunya Romànica, pag. 361 (Foto: Francesc Rafat). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/