Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88655 | Alzina de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-junyent | Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d'alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989). La forma de la capçada és rodona. | 08178-162 | Pla del Junyent | 41.7181000,1.7192900 | 393467 | 4619270 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Prop de la casa de Cal Junyent (fitxa 76), situada a 100 m. de la casa, sobre la bassa | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88900 | Alzina de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-masia | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) amb diverses branques. La forma de la capçada és elíptica. | 08178-406 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | 41.7117100,1.7097400 | 392662 | 4618573 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Situada a 13 m al SE de la façana de la casa La Masia (fitxa 78), al costat del camí d'arribada | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88696 | Alzina del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-coll | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) i molt frondosa. La forma de la capçada és ovalada. | 08178-202 | Massana. Pla del Coll | 41.7169300,1.7368700 | 394927 | 4619119 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a la banda dreta del camí venint de Can Massana, pocs metres abans d'arribar a la Casa del Coll. El Coll ha estat rehabilitat i s'utilitza com a casa de colònies, amb el nom de 'L'Alzina'. Aquest nom de ben segur que es degut a la gran alzina | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 88686 | Antics fogons de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-fogons-de-pedra | Tres fogons realitzats en un únic bloc de pedra corresponents a una antiga cuina domèstica. Es posaven horitzontals amb la boca ampla cap amunt. | 08178-193 | Nucli Antic. Pujada del Castell | 41.7286100,1.7061200 | 392389 | 4620454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Actualment s'han colocat a la via publica com a element decoratiu | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88860 | Antiga casa i tina de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-i-tina-de-cal-manel | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.94) (Fitxa incorporada 2019) http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Enrunada | Antiga casa de pages enrunada. Les restes dels murs de càrrega i les parets encara visibles són de pedra vista amb restes d'arrebossat. S'insinuen dues plantes sobre rasant en els vestigis de la casa, ja que al mur de ponent es veuen dos nivells d'encaixos per l'entrebigat de fusta del sostre de planta baixa sota la coberta inclinada (corresponents a dues fases diferents d'ocupació). La masia presenta (2019) varies parets dempeus i una planta semisoterrada ben conservada recolzada amb contraforts a la seva cantonada sud‐est. L'edifici, una part del qual està construït sota la balma, té dues voltes en un subnivell amb entrada independent on trobem una planta interior de gran cabuda, per emmagatzematge dels productes agrícoles. L'ocupació sobre rasant amplia la superfície sobre les voltes semisoterrades amb vestigis de murs que s'estenen cap a l'est i cap al nord permetent reconèixer l'estructura del seu estat original amb una caixa d'escala. L'estudi arqueològic realitzat indica que el perfil de la coberta que s'aprecia al mur de ponent no es correspon amb la coberta original de l'habitatge, ja que estava orientada clarament al sud i fou rebaixada posteriorment. Entre la casa antiga i la nova casa de can Manel hi ha un altre edifici antic, enrunat, de planta quadrada. | 08178-366 | Monistrolet - Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Està en ruïnes per que l'antic propietari va fer servir part de la mamposteria original dels murs per remodelar la casa limítrofa, però fins al 1914 encara estava dempeus (es va abandonar al 1920). Produia cereals i olives. | 41.7396200,1.7616200 | 397022 | 4621608 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Tambe coneguda com a Can Manel Ensorrat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.94) com a Can Manel (aquesta fitxa fou tramitada i incorporada el 2019: Modificació puntual del POUM i Catàleg de masies i cases rurals de Rajadell, susceptibles de recuperació, preservació i incorporació de l'antiga masia de Cal Manel 8.7.2019 ). La raó es que es considerava que podia ser reconstruïda i rehabilitada com habitatge, com així esta sent.A 90 m. al NE de l'antic mas hi ha l'actual casa de can Manel, un habitatge d'una sola planta amb diversos afegits construida fa pocs anys (no està al Catàleg de Masies). Cal destacar a l'entrada d'aquesta casa una gran base de pedra de premsa de vi, col·locada de forma ornamental. A l'entorn també hi ha un corró i piques de pedra.Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. i seguir endavant un cop passat el desviament a Cal Magdalena. Es troba a 250 m. al SE del Mas Cal Xaupes.El PEP de 1993 J. Piñero citava aquesta casa com Cal Manel Ensorrat, propera a Cal Xaupes i dins la fitxa d'aquesta (a uns 300 metres en direcció SE des de Can Xaupes). També s'esmenta a la fitxa 81del catàleg de Masies, corresponent a Cal Xaupes.Entre les restes visibles de l'antiga casa es pot apreciar una tina cilíndrica de vi, sense sostre, dintre d'un edifici quadrat adossat al mur de ponent. Aquest element s'inclou a la wikipedra (fitxa de la tina feta per Vidal Orive Torras. Data: 9.2.2020. Codi: 915). La foto num. 3 correspon a la Tina i està extreta de la wikipedra. Les ruïnes actuals de la tina i la construcció annexa es van fer servir per corral per un ramat de caprins. Actualment es troben en desús les activitats ramaderes i l'explotació agrícola dels cereals i de les oliveres limítrofes a la casa.Les dues cases (la nova i l'antiga) es situen en una plataforma rocosa que mira a llevant, al límit d'un marge rocallós que aprofita el pendent pronunciat del desnivell natural, des d'on s'aprecia una magnifica vista de Monistrolet i can Gallifa. Les restes es troben en el límit d'un pla delimitat per la zona rocosa, un bosc i uns camps de conreu, actualment en ús.Per accedir-hi, des de Fals s'ha de prender el camí asfaltat que, per la Gabriela, mena a les masies de Cal Lleirac, la Balma i Cal Xaupes. A partir dels rètols el camí es de terra. Passades les tres cases indicades arribem a un encreuament des del qual es pot accedir a Cal Magdalena; llavors cal agafar el trencant de la dreta per arribar a Cal Manel a uns 250 metres.A la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central,del 25.5. 2018 es va informar el projecte PL 01/19 Rajadell (Bages). Modificació PEU. 'Memòria intervenció arqueològica can Manel en relació a la fitxa del Catàleg de masies'. Per tant, previ a la modificació del catàleg, el 2019, s'hi van realitzar excavacions arqueològiques i un estudi històric-arqueologic-arquitectònic (segons la fitxa del catàleg de Masies), posant-se al descobert les magnífiques voltes soterrades destinades a magatzem. També es va excavar la tina. La fitxa obliga a conservar la tina i les voltes.A la visita feta el juliol de 2020, l'edifici estava en obres. Es desconeix la fesomia final de l'habitatge nou en curs de construcció (a sobre la bauma) ni com s'integraran els elements esmentats (tina, a sobre la bauma, i voltes, a sota). | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88581 | Arada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada | XX | Arada complerta, amb el mànec i la rella, instal·lada amb caràcter ornamental sota la porta o arc cobert que dona a la plaça de l'església desde el carrer del Mestre Ramon Planes, a mà dreta, en una gran ornacina definida per un arc adovellat. La instal·lació està presidida per un escut de rajadell, de metall. A la part baixa, tocant el paviment del carrer, s'hi ha col·locat una tanca vella de fusta. | 08178-88 | Carrer Mestre Ramon Planes. Nucli de Rajadell. | 41.7284600,1.7062700 | 392401 | 4620437 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88581-foto-08178-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88688 | Arxiu Municipal (actiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-actiu | XXI | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Documentació activa i semiactiva de l'Arxiu Municipal. Habitualment hi tenen la documentació dels darrers 4-5 anys. De tant en tant fan trasllats al dipòsit d'arxiu a l'Estació. | 08178-195 | Ajuntament. Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88688-foto-08178-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba a una minúscula sala al 3er. pis de l'ajuntament, en 8 armaris.Està pendent fer la corresponent classificació i inventari de l'arxiu | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88867 | Arxiu parroquial de Monistrol de Rajadell (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-monistrol-de-rajadell-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell , Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell (Bages) Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Inventari provisional del fons documental https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, es conserva la unitat documental següent: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial A continuació oferim un resum de l'inventari fet per Francesc Rafat publicat el 1982 (1982 i 1993) - Baptismes: 3 llibres (1816 fins ara). Inclouen confirmacions (1827-.54) Obits (1852-93) i Matrimonis (1854-76). 1 llibre de baptismes de Vallformosa i documents diversos - Matrimonis: 2 llibres (1816 fins ara) - Defuncions: 1 llibre (1614-1794) - 1 llibre: confraries del Roser, Sant Isidre i Sant Pere de Monistrolet (1769-1900) - 1 llibre de culte (1856-1935) L'Arxiu Parroquial de Monistrolet conserva, segons Gasol i Guerrero (1994), un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell que conté els registres de 214 defuncions, oficis funerals i enterraments esdevinguts a la parròquia de Monistrol des del 23 d'octubre de 1793, fins al 1 de juny de 1856 (115 homes i 99 dones). Aquest article de 1994 fa un detallat estudi del document. Te les cobertes de pergamí i el formen quatre quaderns de paper relligats, de quinze fulls doblats cadascun. A la portada duu la inscripci6, en tinta: Llibre de Obits de la Parroquia de Sta. Maria de Monistrol de Rqjadell Obispado de Vich, Provincia de Barcelona. A l'interior, les pàgines estan numerades en la seva part superior, començant per la 39 i arribant a la 284. Només estan escrites fins la 190, i resten en blanc la 104 i la 105, en les que s'adverteix 'nihil dèficit'. El llibre està escrit en català, llevat d'un cas aïllat en castellà, de l'any 1846. El castellà és emprat sistemàticament en la part final del registre, en tretze defuncions (1852-56). L'ultima inscripció toma a ser feta en català.</p> | 08178-373 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. Però d'acord amb l'article de Gasol i Guerrero (1994), que estudia un llibre d'obits de l'Arxiu Parroquial de Monistrolet dipositat a l'Arxiu de la Seu de Manresa, sabem que al 1994 ja hi era.. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88868 | Arxiu parroquial de Vallformosa (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallformosa-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>Web. Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XIX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Vallformosa, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, una de les unitats documentals és: - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854</p> | 08178-374 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada. de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88702 | Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca-de-la-festa-de-sant-sebastia | <p>Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 AMADES, Joan (1952). (1950-1956)??? Costumari Català: el curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona http://www.alacarta.cat/gaudeix-la-festa/tall/el-ball-de-la-coca-de-rajadell</p> | XIX-XXI | <p>Ball que es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener . L'acte central es el diumenge al migdia. L'acte més emblemàtic es el Ball de la Coca (que es va es va incorporar a la festa al segle XIX), que es fa després de la missa i el ball de bastons i abans de l'actuació dels Morterets (trabucaires) i de la benedicció i distribució dels panets beneïts. En el ball només hi participen dos persones, un noi i una noia joves, vestits amb vestits tradicionals (ell amb barret de copa). Ballen, davant la façana de l'església, amb la coca a les mans d'ella, i amb una tonada característica (que sempre es la mateixa). Després es fa el sorteig de la coca i s'anuncia els balladors del ball de la Coca de l'any següent. Finalment, els balladors distribueixen els panets beneïts. Antigament, la masia que pastava el pa i oferia la coca aportava la balladora, i els administradors de la confraria triaven el ballador.</p> | 08178-208 | Nucli Antic | <p>Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. Segons Rafart 1987: 219 la transcripció musical del ball de la coca es deguda al mestre Joan Tomàs. Ho recull el Costumari de Joan Amades (1952) (Vol. III, 311), però les referències són confuses. En aquesta pagina hi ha una partitura i el dibuix d'una parella de dansaires amb el peu de imatge: 'Ballet de Rajadell recollit per l'autor. Transcripció musical del mestre Joan Tomàs'. Però l'apartat està dedicat al 25 d'abril. I en el text de la pàgina següent, la 312, hi ha una referència a la Festa del panet de La Massana, de Rajadell (fitxa 209). D'altra banda, segons Amades (1958, Vol. I, 210), a l'apartat dedicat al 26 de desembre, afirma 'La fadrinalla de Rajadell feia un ball típic, durant el qual rifaven una coca; el qui l'adquiria tenia uns drets dins el conjunt de la dansa'. Amades (1958, Vol. I. 563), a l'apartat dedicat al 20 de gener (Sant Sebastià), diu: 'A Rajadell celebraven una festa molt solemne. A la sortida feien un gran clos amb una corda. Els fidels que volien rebre un pa beneït, al qual s'atribuïen grans propietats, havien d'entrar dins del clos. Feien una ballada del ballet de Déu, dansada només per una sola parella. Molts anys el ballaven dos vellets que a penes si s'aguantaven. Finit el ball, els pabordes obrien el clos de corda per un extrem, i al peu de la sortida posaven dos grans sacs plens de panets. Els fidels anaven passant i, a mesura que sortien, rebien un panet. Hom anava estrenyent el clos per tal d'evitar que algú tornés a entrar-hi passant per sota la corda i arreplegués més d'un panet beneït'. Potser els vellets als que es refereix Amades eren els confrares de Sant Sebastià, que organitzaven la festa.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment és la colla dels bastoners la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Des de 1993, els vestits dels dos balladors sempre es el mateix. La colla de bastoners els va encarregar, i des de llavors, el conserva i el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora (fitxa 385). La festa petita de Rajadell o de Sant Sebastià i el ball de la Coca estan recollits al Catàleg (Inventari) del Patrimoni Festiu de Catalunya, però no està declarada com a Patrimoni Festiu per la Generalitat de Catalunya. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88623 | Balma de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-bosc | Notícies orals d'Antoni Daura (1993) IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. Carlús, X.; Piñero, J.: Memòria de l'actuació a la balma de Can Bosc (Rajadell, Bages), 1994. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1421. Parcerisas, J.: Memòria d'excavació del conjunt arqueològic de Can Bosc, 1995. Parcerisas. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1580. Pedro Pascual, M., (juliol, setembre, octubre 2002), Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular), Mem.núm. 4903 | Erosionat. | Balma sepulcral de petites dimensions que forma una cavitat de poc més d'un metre d'alçada màxima i d'uns 30 metres de llargària . A l'interior de la cavitat aparegueren als anys 70 o 80 del segle XX restes òssies humanes. El 1993, en el marc del PEP, es varen observar ossos enterrats al sól. Aproximadament un metre davant de la balma hi ha una paret de pedra seca. Es tracta d'una obra moderna, possiblement de cara a aprofitar la balma per a usos agropecuaris. Les excavacions realitzades el 1994 i 1995 permeteren detectar dos sectors a la balma: Can Bosc I, situat sota la pròpia balma i corresponent a un enterrament de cronologia calcolítica, i Can Bosc II, situat en un petit replà a l'extrem on s'acaba la balma. CAN BOSC I: Es tracta d'una balma sepulcral amb ritual funerari d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera. En el decurs de l'excavació de 1995 aparegueren un total de 10 cranis dins un conjunt de 500 ossos humans, amuntegats en una estreta franja a la part central de la balma. Com a material aparegué una dena de collaret. Pel tipus de jaciment, el ritual funerari i els materials arqueològics, es pot ubicar cronoculturalment en el Calcolític. CAN BOSC II: L'excavació realitzada el 1995 va aportar 400 peces d'indústria lítica a base de micròlits, entre els que predominen els gratadors i alguna punta de fletxa. L'anàlisi tipològica de les peces sembla indicar una cronologia epipaleolítica per aquest sector. Pot tractar-se d'un assentament de curta durada on es tractaven les pells. | 08178-130 | Monistrolet. NE del terme. | Es tracta d'una balma sepulcral corresponent com a mínim a dos moments: l'epipaleolític i el calcolític. Cal remarcar que es troba al costat del camí de Rajadell a Manresa. Per tant, anteriorment al camí ral i a la via romana que seguien aquest itinerari per la riera de Rajadell, és probable que ja existís un camí més antic, de tradició prehistòrica. | 41.7330600,1.7427700 | 395444 | 4620903 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88623-foto-08178-130-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Es tracta d'una balma de petites dimensions situada en una terrassa de la riera de Rajadell i a tocar del camí que discorre per la vall de la riera.El jaciment es situa al peu mateix del camí de Rajadell a Manresa, prop de la riera de Rajadell, en una corba del camí, a uns 650 metres de la Cantina en direcció O., cap a Rajadell, i a 250 m. al N. del Mas Bosch (a l'altre costat de l'Eix Transversal, C-25). Des de Rajadell, cal entomar la carretera a Monistrolet. Passant per sota el pont de la via del tren, cal seguir la carretera deixant el Mas Bosch a la dreta i La Caseta del Puig a l'esquerra i travessar per sota del pont de l'eix transversal. A l'altre costa, seguint el camí, desseguida es troba la balma, a l'esquerra..Les primeres notícies d'aquest jaciment es deuen a un grup d'excursionistes manresans que l'any 1989 advertiren les nombroses restes òssies disperses en superfície en una de les baumes que es troben a peu de camí entre Sant Joan i RajadellL'any 1994, arran de les obres de l'eix transversal -que discorre a tocar de la balma- el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya encarregà al Servei d'Anàlisis Arqueològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona la realització de sondeigs d'urgència, detectant dos sectors d'interès arqueològic al voltant de la balma: can Bosc I, sota la balma pròpiament dita, corresponent al Calcolític; i can Bosc II de l'Epipaleolític, uns metres més a l'est. L'any 1995 es realitzà una altra campanya d'urgència que completà l'excavació dels sectors d'interès de la balma, afectada pel traçat de l'Eix Transversal.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va comprovar que a la cornisa on hi ha la balma encara es podien observar les evidències de les cales i excavacions realitzats els anys 1994 i 1995. A l'any 2020 també es van observar. Junt amb la Balma dels Moros, es el jaciment més antic de Rajadell. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88625 | Balma dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-moros | Informació oral: Salvador Comallonga (1993). IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. | Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993). | Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes. | 08178-132 | El Daurell | Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma 'dels moros' ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més. | 41.7267600,1.7013500 | 391989 | 4620254 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88625-foto-08178-132-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE. Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques. La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses. | 76|79|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88893 | Balma i petita casa del Pont de la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-petita-casa-del-pont-de-la-toia | Balma natural que en el seu costat dret (a migdia) s'hi va encastar una petita casa de planta quadrada, avui enrunada. La casa, o barraca, és de pedra seca i presenta una gran porta, a la que es veuen encara restes dels montants de formigó. A l'interior hi ha una banqueta de treball. La barraca aprofita la bauma i els murs s'adapten a les roques, aprofitant aquestes com a parets. | 08178-399 | El Racó | 41.7222200,1.7029000 | 392110 | 4619748 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la bifurcació entre la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre) i un sender senyalitzat que porta les Casetes. Aquest punt es troba a 170 m. al SO de Cal Balart en línia recte, i a 100 m. al S. del trencall que duu a Can Balart. Es troba a la cara de ponent del Pla anomenat Pont de la Toia. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88723 | Barraca Codi 13008 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13008 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13008 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Restaurada | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està coberta de terra. Les dimensions aproximades són: diàmetre exterior 4,50 m, portal de 1,40x0,70 m i gruix de parets 0,70 m. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. Restaurada. Pedres exteriors rejuntades amb ciment. | 08178-229 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7192100,1.7737200 | 397996 | 4619328 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88723-foto-08178-229-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Situada dins d'una finca particular, envoltada per una tanca metàl·lica que la fa inaccessible. Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 13008. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88725 | Barraca Codi 15462 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15462 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15462 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat. | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula, distanciada de la porta per diverses filades de pedra, està parcialment enfonsada. | 08178-231 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7227600,1.7716400 | 397829 | 4619724 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88725-foto-08178-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88725-foto-08178-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88725-foto-08178-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 15462. Autor: Abel Voilac. Data registre: 16/5/2017 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88724 | Barraca Codi 19625 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19625 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 19625 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc petit | Barraca de vinya de planta circular, irregular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge i en part dins el vessant del terreny. Orientació SE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula s'inicia ja sobre la gran llinda i està coberta de terra. | 08178-230 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7221300,1.7737500 | 398003 | 4619652 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88724-foto-08178-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88724-foto-08178-230-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 19625. Autor: Jordi Riera Plana. Data registre: 11/5/2019 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88726 | Barraca Codi 19626. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-19626 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 19626 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està en bon estat. Té una paret adossada a l'angle frontal esquerre i un voladís de pedres planes a la coberta. | 08178-232 | Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7258700,1.7738200 | 398015 | 4620067 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88726-foto-08178-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88726-foto-08178-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 19626. Autor: Jordi Riera Plana. Data registre: 11/5/2019 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88721 | Barraca Codi 7983 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7983 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7983 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Cúpula parcialment ensorrada (forat al sostre). | Barraca de vinya de planta semicircular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està parcialment enderrocada. Te una fornícula i dues espitlleres. La paret interior (a la dreta de l'entrada) està allisada i adossada al terreny. | 08178-227 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7004800,1.7312000 | 394429 | 4617299 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88721-foto-08178-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7983. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012, La Foto 1 es de viquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88720 | Barraca Codi 7984 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7984 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7984 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NO. La porta és d'arc de mig punt, amb dovelles irregulars. Presenta un ràfec de pedres planes coronant la coberta. | 08178-226 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7001600,1.7298300 | 394314 | 4617266 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88720-foto-08178-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88720-foto-08178-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88720-foto-08178-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7984. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88718 | Barraca Codi 7985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7985 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7985 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Est –NE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula es conserva en bon estat. Té una espitllera. Presenta un ràfec de pedres planes rematant la coberta. | 08178-224 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6982700,1.7296000 | 394292 | 4617056 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88718-foto-08178-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88718-foto-08178-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88718-foto-08178-224-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 7985. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88717 | Barraca Codi 7986 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7986 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7986 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Est –NE. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula està coberta de terra. Té una espitllera. Presenta un ràfec de pedres planes coronant la coberta. | 08178-223 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6974200,1.7288400 | 394227 | 4616963 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88717-foto-08178-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88717-foto-08178-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88717-foto-08178-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7986. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88719 | Barraca Codi 7987 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-7987 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 7987 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació Sud. La porta presenta una gran llosa com a llinda. La falsa cúpula es conserva en bon estat. Presenta un ràfec de pedres planes coronant la coberta. Té un cocó i dues fornícules. Cal destacar la important pedra del dintell que fa 125x45 cms. | 08178-225 | Pla de Vaques. La Massana. Sud est del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.6992900,1.7313500 | 394439 | 4617167 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88719-foto-08178-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88719-foto-08178-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88719-foto-08178-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 7987. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 27/10/2012 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88838 | Barraca Codi 10585 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-10585 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 10585 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat. La planta és de 2x2 m, amb una altura interior de 2 m. La porta té 1,40 m d'altura i una amplada de 65 cm. Hi ha dues finestres. Conserva la porta de fusta. Té un ràfec volat de pedres planes i sortida de fums al centre del sostre de la barraca (amb un caramull). | 08178-344 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7349400,1.7081700 | 392570 | 4621154 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88838-foto-08178-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88838-foto-08178-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88838-foto-08178-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 10585. Autor: Joan M. Vives i Teixidó.. Data registre: 18/1/2015. Amb planta croquis del Drac Verd de Sitges 27.6.2015 | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88754 | Barraca Codi 11078 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11078 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11078 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Molt emboscada. | Barraca de vinya de planta el·líptica, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana treballada en forma d'arc escarser o de pont com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està en bon estat. | 08178-260 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7264200,1.7511300 | 396129 | 4620155 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88754-foto-08178-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88754-foto-08178-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88754-foto-08178-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies 1 i 2 extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11078. Autor: Martí Puig i Cabeza. Data registre: 9/5/2005 Està situada al costat d'un gran bloc de pedra que li dóna personalitat. Prop de l'entrada de la tanca que envolta Casa Tines. La foto 3 corespon a 2020. Està molt emboscada. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88755 | Barraca Codi 11079 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11079 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11079 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta el·líptica, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està en bon estat. | 08178-261 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7262500,1.7503300 | 396062 | 4620137 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88755-foto-08178-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88755-foto-08178-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88755-foto-08178-261-3.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 11079. Autor: Martí Puig i Cabeza. Data registre: 9/5/2005. No s'hi pot accedir, atès que es troba dins d'una finca amb un tancat perimetral. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88847 | Barraca Codi 11086 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11086 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11086 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació SE. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes volades a la coberta. Té dues fornícules i un esplèndid cimadal o caramull (pedra dreta al cim de la coberta) | 08178-353 | Les Caranyes. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7343300,1.7446900 | 395606 | 4621041 | 1915 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88847-foto-08178-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88847-foto-08178-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88847-foto-08178-353-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11086. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 9/5/2015. A la pedra de la llinda té gravat 1915. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88752 | Barraca Codi 11235 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11235 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11235 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúoula s'aixeca sobre un ràfec de pedres planes volades i està acabada amb terra. | 08178-258 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7288500,1.7517700 | 396186 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88752-foto-08178-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88752-foto-08178-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88752-foto-08178-258-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Recollida a la Wikipedra. Amb planta. Barraca Codi 11235. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 30/5/2005 Pertany a la masia de Cal Planell. La foto 3 es de la Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88753 | Barraca Codi 11236 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11236 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11236 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E- SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està en bon estat. Té un banc al lateral dret del portal i tot seguit un contrafort a la paret nord. | 08178-259 | Els Ametllers de l'Obaga. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7265800,1.7522700 | 396224 | 4620172 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88753-foto-08178-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88753-foto-08178-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88753-foto-08178-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta. Barraca Codi 11236. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 30/5/2005. Pertany a la masia de Cal Planell. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88837 | Barraca Codi 11415 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11415 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11415 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i esta recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes. Té una paret baixa que se li adossa perpendicularment al frontal esquerra. | 08178-343 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7330500,1.7081500 | 392565 | 4620944 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88837-foto-08178-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88837-foto-08178-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88837-foto-08178-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11415. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 27/6/2015. Consta com de finals del segle XIX.Davant la barraca hi ha una cisterna d'aigua, amb coberta de falsa cúpula mig enderrocada. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88839 | Barraca Codi 11416 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11416 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11416 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat. Té un ràfec volat de pedres planes. | 08178-345 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7321600,1.7115800 | 392849 | 4620841 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88839-foto-08178-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88839-foto-08178-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88839-foto-08178-345-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11416. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 27/6/2015. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88841 | Barraca Codi 11417 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11417 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11417 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té restes d'un ràfec volat de pedres planes | 08178-347 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7368700,1.7120500 | 392896 | 4621363 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88841-foto-08178-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88841-foto-08178-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88841-foto-08178-347-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11417. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 27/6/2015. Situada al Camp de l'Esquerrà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88842 | Barraca Codi 11418 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11418 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11418 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té restes d'un ràfec volat de pedres planes. | 08178-348 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7373700,1.7133900 | 393008 | 4621417 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88842-foto-08178-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88842-foto-08178-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88842-foto-08178-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11418. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 27/6/2015. Situada al Camp de l'Esquerrà. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88844 | Barraca Codi 11422 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11422 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11422 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Emboscat | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes a la coberta. | 08178-350 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7390100,1.7162900 | 393252 | 4621596 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88844-foto-08178-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88844-foto-08178-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88844-foto-08178-350-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies 2 i 3 extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11422. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 27/6/2015. La foto 1 es actual (2020). Situada sota l'entrada de Ca l'Estany, entre Ca L'Esquerrà i Ca L'Estany, darrera Cal Mingo. a pocs metres hi ha un altra barraca, no inclosa a la wiquipedra (fitxa 388). | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88843 | Barraca Codi 11442 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11442 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11442 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes a la coberta. Té una espitllera. | 08178-349 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7350000,1.7193800 | 393502 | 4621147 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88843-foto-08178-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88843-foto-08178-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88843-foto-08178-349-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11442. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 4/7/2015. Situada a la Plana del Gil. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88846 | Barraca Codi 11443 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11443 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11443 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes volades a la coberta. Té una espitllera i una paret al laterals exterior esquerra, adossada perpendicularment. | 08178-352 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7336300,1.7213000 | 393660 | 4620992 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88846-foto-08178-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88846-foto-08178-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88846-foto-08178-352-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11443. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 4/7/2015. Situada el Jan de la Plana del Gil | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88845 | Barraca Codi 11444 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11444 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11444 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Les pedres que formen el portal estan rejuntades amb ciment. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes volades a la coberta. Té una espitllera, un cimadal (pedra vertical) rematant la coberta i dues parets als laterals exteriors, molt gruixudes, adossades perpendicularment. | 08178-351 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7353800,1.7217600 | 393701 | 4621186 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88845-foto-08178-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88845-foto-08178-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88845-foto-08178-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11444. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 4/7/2015. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88750 | Barraca Codi 11544 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11544 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11544 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta de la falsa cúpula està invisibilitzada per la vegetació. | 08178-256 | Plans del Bergall. Monistrolet. E. del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7237600,1.7557800 | 396511 | 4619854 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88750-foto-08178-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88750-foto-08178-256-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra.. Barraca Codi 11544. Autor: Pau Tena. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88795 | Barraca Codi 12297 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12297 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12297 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Façana i sostre desapareguts | Barraca de planta de ferradura construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació SO. No conserva la entrada ni el sostre La coberta seria de bigues de fusta i lloses de pedra | 08178-301 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7124400,1.7047500 | 392248 | 4618660 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88795-foto-08178-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88795-foto-08178-301-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12297 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. Es troba al costat d'una tina de vi, a peu de vinya. Forma part d'un conjunt de tres edificacions, segurament que era l'estable de l'animal, i no tant una barraca de vinya | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88801 | Barraca Codi 12298 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12298 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12298 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre. Te un ràfec de pedres planes volades. | 08178-307 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7105000,1.7022400 | 392036 | 4618448 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88801-foto-08178-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88801-foto-08178-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88801-foto-08178-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12298 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. A uns 5 m. de la barraca s'hi pot observar un dipòsit de vinya per preparar l'anomenat 'caldo bordalès' emprat pels pagesos per ensulfatar la vinya. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88802 | Barraca Codi 12299 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12299 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12299 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc parcial posterior | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb un caramull al vèrtex. Te un ràfec de pedres planes volades. | 08178-308 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7100100,1.7029900 | 392097 | 4618392 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88802-foto-08178-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88802-foto-08178-308-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12299 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88803 | Barraca Codi 12300 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12300 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12300 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Regular. Petit enderroc. Tot i que aparentment es veu en molt bon estat, té una de les lloses de la falsa cúpula trencada, no tardarà a cedir (2016) | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E-SE. De grans dimensions. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, en bon estat. Te un ràfec de pedres planes volades. En el seu interior hi ha una petita menjadora. | 08178-309 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7091200,1.7023300 | 392041 | 4618294 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88803-foto-08178-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia 3 (menjadora) extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12300 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. Les fotos 1 i 2 son de 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88809 | Barraca Codi 12301 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12301 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12301 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i te un ràfec de pedres. | 08178-315 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7183900,1.6903500 | 391060 | 4619339 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88809-foto-08178-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88809-foto-08178-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88809-foto-08178-315-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12301 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. La Foto 1 es de wiquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021. La porta està actualment tancada amb un filat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88810 | Barraca Codi 12302 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12302 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12302 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i te un ràfec de pedres. | 08178-316 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7194400,1.6916000 | 391166 | 4619454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88810-foto-08178-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88810-foto-08178-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88810-foto-08178-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12302 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. La Foto 1 es de wiquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88807 | Barraca Codi 12321 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12321 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12321 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre enderrocat | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta enfonsada. | 08178-313 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7064500,1.7022300 | 392028 | 4617998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88807-foto-08178-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88807-foto-08178-313-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12321 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88806 | Barraca Codi 12322 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12322 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12322 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular (irregular) construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre. Cantoneres amb pedres grans | 08178-312 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7070000,1.7043800 | 392208 | 4618057 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88806-foto-08178-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88806-foto-08178-312-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12322 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88800 | Barraca Codi 12323 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12323 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12323 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Sostre desaparegut | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació N. No es conserva ni la porta ni la coberta. Aquesta es composava de bigues de fusta i lloses de pedra. | 08178-306 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7094800,1.6979400 | 391676 | 4618340 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88800-foto-08178-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12323 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88799 | Barraca Codi 12324 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12324 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12324 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc incipient a la part posterior | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Es conserva la coberta amb falsa cúpula, amb terra a sobre. Te un ràfec de pedres planes volades. Te un tancat adossat a l'esquerra de l'entrada. | 08178-305 | Plans de Cal Balard. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7089800,1.6974800 | 391637 | 4618285 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88799-foto-08178-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88799-foto-08178-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88799-foto-08178-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12324 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 20/1/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc