Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88709 | Tradició de matar jueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-matar-jueus | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Per setmana santa tenia lloc la tradició coneguda com matar jueus, que consistia en que els nens sortien al carrer amb unes matraques i feien soroll durant tot el dia. (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Desapareguda | 08178-215 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88710 | Processó de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-isidre | Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. | Desapareguda | Processó en honor a sant Isidre, patró dels pagesos. Al c/ Major es plantava un pi pelat, excepte a la capçada. Acabada la missa se sortia en processó i s'anava a donar la volta a aquest arbre (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23). Els trabucaires de Rajadell (els morterets) galejaven a la processó. Desapareguda | 08178-216 | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88688 | Arxiu Municipal (actiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-actiu | XXI | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Documentació activa i semiactiva de l'Arxiu Municipal. Habitualment hi tenen la documentació dels darrers 4-5 anys. De tant en tant fan trasllats al dipòsit d'arxiu a l'Estació. | 08178-195 | Ajuntament. Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88688-foto-08178-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba a una minúscula sala al 3er. pis de l'ajuntament, en 8 armaris.Està pendent fer la corresponent classificació i inventari de l'arxiu | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88861 | Documentació de l'Archivo Histórico Nacional referida a Rajadell (Causa General) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larchivo-historico-nacional-referida-a-rajadell-causa-general | Expedient Causa General: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3906817?nm Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/4529005?nm | XIX-XX | El document més rellevant és l'expedient corresponent a 'la pieza primera de Rajadell, partido judicial de Manresa. Ramo separado nº 148' de la Causa General', el gran procediment judicial del Franquisme contra els suposats responsables de la 'rebelión' i en general, contra els perdedors de la Guerra civil Espanyola 1936-39. 1940-46. Conté 98 fulls. Codi de referència: ES.28079.AHN//FC-CAUSA_GENERAL,1594,Exp.9. El document esta digitalitzat i penjat al web. Destaca la relació de persones residents del terme, que durant 'la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'; la relació dels 'cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'; la relació de 'tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. L'expedient també conté decrets, diligències, certificacions, providències del fiscal, informes de la Guardia Civil, de l'ajuntament i pericials, i declaracions de testimonis. D'altra banda l'Arxiu també conserva: La documentació judicial del Partit Judicial de Manresa (Barcelona) -que engloba diverses poblacions, entre elles Rajadell- produïda per la fiscalia del Tribunal Suprem. S'inclouen els que estan relacionats amb la Repressió Política. Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell 1877 (digitalitzat i penjat al web). Codi Ref: ES.28079.AHN//SIGIL-TINTA_BARCELONA,3,N.182 | 08178-367 | Arxiu Històric Nacional, Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel Franquisme, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja». La Causa General va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables d'aquests, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d'una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939». La Causa general va generar un enorme volum de documentació que és conserva des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La foto 1 es la portada del document referit a la Causa general (peça separada referida a Rajadell). La Foto 2 es una pàgina de l'esmentat expedient amb una llista de les esglésies de Rajadell que van patir la destrucció i crema dels objectes religiosos per part de forasters. La foto 3 és la copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell (document de 1877) (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88862 | Documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-corona-darago-referida-a-rajadell | <p>Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diversos documents relacionats amb Rajadell o amb els Rajadell, principalment causes i litigis entre els Cruïllles de Rajadell i tercers, els Rajadell i tercers o entre ells (la majoria son plets no relacionats amb el municipi de Rajadell), litigis en els que hi estan involucrats diversos pagesos de Rajadell, documents testamentaris, donacions, etc, corresponents als segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX Es localitzen a les seccions de l'ACA Ordres Religioses i Militars, Generalitat, Reial Audiència, Real Patrimoni i Col·leccions, principalment. Hem fet una selecció d'uns quants exemples: - 'Causa de José de Rajadell y de Cruylles, noble, contra María de Rajadell, y otros'. 1665. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,7732 - 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742). Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641. Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' - 'Causa de Joan Sancu, maestro de casas de la ciudad de Manresa, contra Pere Terreras, agricultor del manso de las Terreras en el término de Rajadell' 1698. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,22612 - 'Causa de los príncipes Belmonte y Pignatelli, contra Isidro Parcerisas y Garriga, agricultor de Rajadell'. 1847. Codi de Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,5013 - 'Causa de Jaume Grau y Pere Grau, padre e hijo, contra Josep Centelles, agricultor del término de Sant Amanç y Rajadell' . 1689. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598. 130 folis aprox. La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. - 'Donación de la propiedad del castillo de Rajadell otorgada por Joan Berenguer de Rajadell a favor de su hijo el doncel Guillermó en razón de su matrimonio con Serena, hija de Guillem de Castellolí, señor de Jorba' 1365. Signat per un notari de Cardona. Codi Ref: ES.08019.ACA /ACA,GENERALITAT, Pergaminos,Carpeta,3,Perg.69 - 'Proceso del procurador fiscal contra Bernat d'Aimerich, vecino de Manresa, sobre reconocimiento de los diezmos de Vallformosa, término de Rajadell' 1596. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1596,nº 7, P. Emès per la Batllia General de Catalunya. - Document 'Francesc Massana, hereu del mas Sirera, alias Massana, en Rajadell, otorga ápoca por 300 libras y joyas recibidas en dote de su esposa Joana, hija del difunto Joan Ubac y su esposa Catalina, de Vacarisses, según se acordó en sus capítulos matrimoniales de 8 de julio pasado'. 1590. Rubricat pel motari de Manresa, Pere Torras.. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,DIVERSOS, Mas de l'Ubac, Pergaminos, 55 - Missal de l'any ca.1402 (digitalitzat) procedent del Monestir de sant Cugat del Vallés, decorat amb gran luxe, possiblement donat pel seu abad Berenguer de Rajadell el 1409 (hi ha l'escut dels Rajadell al foli 14). Codi de referència: ES.08019.ACA//ACA,COLECCIONES, Manuscritos,Sant Cugat,14. També hi ha expedients d'Hisenda i fiscals dels anys 20 del segle XX.</p> | 08178-368 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08005 Barcelona | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88862-foto-08178-368-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Les entrades 'Rajadell' (efectuades a Pares, el portal dels arxius espanyols) localitzades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'eleven a unes 114. La majoria són causes i litigis de persones cognominades Rajadell la majoria de les vegades no relacionades amb el terme de Rajadell, o de persones de la família Rajadell amb càrrecs i interessos a altres territoris. Un exemple podrien ser les nombroses cartes de Lluís de Rajadell a diversos personatges (digitalitzades i penjades al web) (1639-1641). La Foto 1 correspon a una de les pagines del Missal de l'any ca.1402 (Extreta de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88867 | Arxiu parroquial de Monistrol de Rajadell (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-monistrol-de-rajadell-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell , Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell (Bages) Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Inventari provisional del fons documental https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, es conserva la unitat documental següent: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial A continuació oferim un resum de l'inventari fet per Francesc Rafat publicat el 1982 (1982 i 1993) - Baptismes: 3 llibres (1816 fins ara). Inclouen confirmacions (1827-.54) Obits (1852-93) i Matrimonis (1854-76). 1 llibre de baptismes de Vallformosa i documents diversos - Matrimonis: 2 llibres (1816 fins ara) - Defuncions: 1 llibre (1614-1794) - 1 llibre: confraries del Roser, Sant Isidre i Sant Pere de Monistrolet (1769-1900) - 1 llibre de culte (1856-1935) L'Arxiu Parroquial de Monistrolet conserva, segons Gasol i Guerrero (1994), un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell que conté els registres de 214 defuncions, oficis funerals i enterraments esdevinguts a la parròquia de Monistrol des del 23 d'octubre de 1793, fins al 1 de juny de 1856 (115 homes i 99 dones). Aquest article de 1994 fa un detallat estudi del document. Te les cobertes de pergamí i el formen quatre quaderns de paper relligats, de quinze fulls doblats cadascun. A la portada duu la inscripci6, en tinta: Llibre de Obits de la Parroquia de Sta. Maria de Monistrol de Rqjadell Obispado de Vich, Provincia de Barcelona. A l'interior, les pàgines estan numerades en la seva part superior, començant per la 39 i arribant a la 284. Només estan escrites fins la 190, i resten en blanc la 104 i la 105, en les que s'adverteix 'nihil dèficit'. El llibre està escrit en català, llevat d'un cas aïllat en castellà, de l'any 1846. El castellà és emprat sistemàticament en la part final del registre, en tretze defuncions (1852-56). L'ultima inscripció toma a ser feta en català.</p> | 08178-373 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. Però d'acord amb l'article de Gasol i Guerrero (1994), que estudia un llibre d'obits de l'Arxiu Parroquial de Monistrolet dipositat a l'Arxiu de la Seu de Manresa, sabem que al 1994 ja hi era.. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88868 | Arxiu parroquial de Vallformosa (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallformosa-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>Web. Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XIX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Vallformosa, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, una de les unitats documentals és: - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854</p> | 08178-374 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada. de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88572 | Els Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-barquets | XVIII-XIX | Una part de la casa (on s'hi viu) està en bon estat. La pallissa,està en mal estat. | Masia amb dos cossos adossats a ponent, un corresponent a una gran pallissa. La masia és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru a la part posterior. La façana principal (que dona a migdia, amb un cert esbiaix al SE) té un portal adovellat amb arc de mig punt, no centrat, ubicat al costat dret. L'edifici principal presenta una ampliació a llevant. La planta primera presenta dos balcons a cada extrem. Les finestres, rectangulars, són senzilles, algunes amb llindes de fusta i emmarcades amb rajola i també amb ciment. Podria ser que les obertures més treballades hagin quedat a l'interior de la casa, ja que es constata que en aquesta façana s'han realitzat diverses reformes i que podria haver estat força modificada a finals del segle XIX, atès que algunes obertures guarden poca relació entre si. N'hi ha una d'espitllera a la planta baixa. La façana posterior, a tramuntana, presenta només una planta, que correspon a la darrera planta de la façana principal (la resta està sota terra). Tot aquest sector ha estat totalment remodelat modernament, amb la construcció d'un accés nou a l'edifici, centrat, sota un porxo d'obra. A la part de ponent s'aixeca, primer, un habitatge modern amb dues plantes útils sobre un porxo, i més a ponent, es dreça, adossada, una construcció considerable, que és la pallissa. Per tant, antigament, la masia i la pallissa eren dos edificis exempts. La pallissa és una construcció de grans dimensions molt interessant, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Consta de dues plantes. A la planta baixa s'observen quatre voltes (volta catalana de quatre punts) sustentades sobre un pilar central. Aquesta part estava oberta i formava un porxo (avui parcialment tapiat). La planta superior consistia en una gran espai o galeria amb moltes obertures exteriors, quadrades (actualment en part tapiades). Al costat dret, a llevant, hi ha un cos que presenta en planta baixa un túnel, cobert amb volta escarsera, que constitueix un pas per qui ve de fora i vol travessar la casa. Segurament hi passava un camí antic. Davant de la pallissa hi ha un recinte o barri tancat amb una tanca de maçoneria. | 08178-79 | Barquets. La Massana. SE del Terme | Els Barquets correspon a l'antic mas Molmell o Mulmell (Mulmello a la documentació). Tindria l'origen en un pubill del Mas Braquets (fitxa 41), masia ubicada també a Rajadell, a les Feixes de Barquets, prop del barri de les Casetes, i a l'inici de la Valldòria, i que en origen era conegut com el Mas les Malloles. Les dues cases ja existien abans del segle XVI, quan apareixen els Braquet (antigament Brequets) a Rajadell. Eren una de les nissagues occitanes més importants de Rajadell (amb diversos grups i branques familiars) que formaven part de la immigració francesa del segle XVI. Provenien de Cabanac, del bisbat de Comenge. Els Braquets també es van establir al Carcoler (El Peric) i coneixem altres Braquets fent de mosso a can Torra i de vidrier al Forn. El Joan Braquets -casat amb Valentina- instal·lat al Carcoler es distingia del Joan Braquet- casat amb Beneta- de les Malloles per que a un li deien el Xic i a l'altre el Llarg. Altres Braquets es van instal·lar a la Semsada de Baix i al Coll. Tot i que la casa es diu actualment Barquets, es clar que corresponia a la família Braquet o Braquets. | 41.7102500,1.7494600 | 395964 | 4618362 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88572-foto-08178-79-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2021 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.6)Masia interessant i força prototípica, de la que destaca la pallissa, que té un especial valor arquitectònic, però que està en estat precari.La masia esta situada en un petit replà, sobre la vall de la riera de l'Infern (el camí principal passa uns metres més avall), d'on s'obtenen bones vistes sobre tota la vall: es veuen can Servitge i Manresa al fons. Hi ha diversitat d'espècies vegetals a l'entorn immediat. A l'interior del mas es conserva un forn, amb una gran campana. A l'exterior, hi ha corrons.A la façana posterior, a la porta d'accés hi ha una data col·locada modernament amb rajoles vidriades modernes: 1731. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88507 | Capella de la Mare de Déu de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-fatima | RAFAT i SELGA, Francesc. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219. Ajuntament de Rajadel (2017). Relats i Memòria de Rajadell | XX | Edifici i entorn abandonat | Capella molt simple de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb l'entrada lateral, protegida per un porxo de maó. El material constructiu és totxo de ciment. Les façanes tenen finestres allargades, acabades amb punt rodó. Al costat llarg, el de la porta, en té dos. Els costat curts presenten dues i tres finestres, respectivament. L'interior no presenta cap mena de decoració. | 08178-14 | Barri de l'Estació | Aquesta capella, dicada a la Verge de Fátima, va construir-se a finals dels 50 o inicis dels anys 60 del segle XX.. Ens algunes fonts consta com de Sant Jaume. Nomes s'hi va fer missa un parell d'anys. Mossen Cols la va tancar (Ajuntament de Rajadell, 2017: 23), cap el 1968. Segons Rafat (1988, 1985, 1993), la capella de l'Estació està dedicada a la Verge de Fátima. | 41.7324500,1.7002000 | 391903 | 4620887 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88507-foto-08178-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Situada en un replà envoltat per horts amb arbres fruiters, darrera el nucli de cases de l'Estació. Arquitectònicament no té cap interès. Avui dia està abandonada, plena de runa i de mobiliari trencat a l'interior. Segons Rafat (1988), està dedicada a la Verge de Fátima. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88594 | Barri de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-0 | <p>GASOL J. M. (1981). RAFAT, F (1988). Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XX | Les cases noves, habitades, es troben en bon estat. | <p>Conjunt urbà heterogeni format al voltant de l'estació del ferrocarril a inicis del segle XX.. Es tracta d'un barri modern en comparació a la resta del poblament de Rajadell, que és de caràcter eminentment rural. La tipologia constructiva respon a la varietat d'usos dels edificis: residencials, de restauració, fabrils, així com l'edifici de l'Estació i una capella moderna. Cal destacar els següents edificis: - Dues fondes o restaurants, a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Un es can Miliu, l'antiga fonda. L'altre es Ca l'Isclet, l'antiga botiga i residència dels Serra (aquesta darrera te fitxa pròpia, 127) - Tres magatzems o naus fabrils. També a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Una es l'actual farmàcia i l'altre, la antiga cooperativa agrària de Rajadell i Fals (fitxa 126) - Can Closa. Casa residencial notable, també a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren (fitxa 167) - La mateixa estació de ferrocarril (fitxa 2), que actualment hostatja l'oficina de turisme i altres dependències municipals - La capella de Sant Jaume, una capella actualment abandoada, construida amb ciment a la segona meitat del segle XX, que mai va arribar a funcionar (fitxa 14).. També formava part d'aquest espai el lledoner de l'Estació, un arbre emblemàtic que estava catalogat i que ser eliminat el 2018. A banda d'això, hi ha algunes cases de tipus tradicional d'un cert interès. L'element més destacat del conjunt era l'antiga fabrica de galetes, situada darrera l'Isclet (Can Serra), enderrocada a principis del segle XXI. L'immoble està totalment desaparegut; en el seu emplaçament hi ha un edifici allargat de diversos habitatges. Pertanyia a la Casa Serra, actual L'Isclet (fitxa 127). També hi pertanyien les tres naus de tipus fabril esmentades més amunt. Els eixos centrals que marquen l'urbanisme del barri són la via del tren i, sobretot darrerament, la carretera. Les construccions existents són bàsicament edificis aïllats i es troben disposades al nord de la via fèrria i la carretera, en un territori força ampli. Pràcticament no es pot parlar de carrers, sinó de simples agrupacions de cases, amb una perifèria de xalets amb jardins i horts que ha prosperat en els últims anys.</p> | 08178-101 | Barri de l'Estació | <p>El 1859 el ferrocarril (de Barcelona a Saragossa passant per Terrassa) va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell cal situar-lo, per tant, entre aquestes dues dates, als volts de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (Ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'Estació del ferrocarril a Rajadell comporta una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX.. Al voltant de l'estació sorgí un nucli de cases i de petites indústries. La primera construcció fou pels volts de 1910: un magatzem de brisa situat darrera l'estació. Era propietat del senyor Voldu, de Bordeus, que enviava la mercaderia en vagons especials cap a França. Una mica més tard s'instal·la la botiga (actualment ca l'Isclet). Poc després es basteix la nau del sindicat agrari i, progressivament, la resta de construccions. L'arribada de l'electricitat a Rajadell, l'any 1923, suposa un estímul molt important, sobretot per al sorgiment de petites indústries en aquest nou barri. El 1926 o 1927 s'hi bastí una important fabrica de galetes (a l'antic magatzem de Voldu). El nom de la fàbrica de galetes era 'Atlàntida i Montserratina'. Després va pertanyer als Serra, des de principis dels 40 del segle XX fins que va tancar.el 1966 (Galletas Serra).També hi hagué una fabrica de gasoses i una fabrica de gènere de punt a les altres naus de l'Estació (fitxa 126). També hi havia una serradora de fusta i un forn de pa. La serradora de Ton Comallonga serraba llistons de pins que arribaven dels boscos propers, però tambe era ebenista i fabricava mobles. Va durar fins els anys 60. L'amo de la fabrica de Galetes, Sr, Serra, també va fabricar, als anys 50 o 60, màquines recreatives del 'millón' i de pinball. La principal botiga era a la mateixa casa dels Serra (avui Cal'Isclet), que venia carn i altres productes no alimentaris. També havia fet de bar de l'Estació. Als anys 40 i 50 del segle XX Cal Closa feia les funcions de botiga de queviures i forn de pa. En un altre edifici hi havia haut el barber de l'Estació. Cal Miliu (avui restaurant) havia estat també un café i un restaurant des de que obrir als anys 50 (Café Nou). A cal Miliu s'havia celebrat el que en podriem considerar la festa major de l'Estació, que era la Revetlla de l'Estació, per Sant Jaume. El parquing actual de l'estació era la plataforma on s'emagatzemaven els productes fabricats al lloc que anaven a Barcelona en tren: fusta, galetes, gasoses... El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. Darrerament, la barriada ha acusat un cert creixement degut a les segones residencies de famílies procedents majoritàriament de Manresa.</p> | 41.7322800,1.6988500 | 391790 | 4620870 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es tracta d'un barri heterogeni amb edificis de construcció relativament recents, que no tenen un interès històric ni arquitectònic excepte alguns elements concrets. Moltes de les cases noves compten amb jardins, piscina o horts. El barri es troba en una posició estratègica, entre la riera de Rajadel l i el pla de Fals. La barriada de l'Estació s'ha desenvolupat gràcies a les bones comunicacions: primer el ferrocarril i més endavant la carretera. És per això que reuneix alguns dels serveis del municipi, com tres restaurants. | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88661 | Barraca del barri de l'Estació (Codi: 11441) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-barri-de-lestacio-codi-11441 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11441. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta, que té una amplada de 60cm, presenta una gran llosa com a llinda. Sobre la llinda ja s'aixeca directament la falsa cúpula coberta de terra. La barraca presenta a l'exterior un mur perpendicular adossat al costat esquerra.Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades a la coberta | 08178-168 | Barri de l'Estació | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7329700,1.7006800 | 391944 | 4620945 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88661-foto-08178-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba isolada prop d'un camp de conreu, darrera del barri de l'Estació.Fitxada a la wiquipedra (Autor fitxa: Drac Verd de Sitges; Data registre: 4/7/2015; Codi: 11441) | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88880 | Fita de terme a la cruïlla entre el Nucli Antic - Els Molins i l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-la-cruilla-entre-el-nucli-antic-els-molins-i-lestacio | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XVIII-XIX | Fita de terme de pedra sorrenca en forma prismàtica i de base rectangular. En un dels costats presenta l'escut de Rajadell amb els raigs característics divergents, i a l'altre, l'escut del Ducat de Cardona, amb el triple card característic coronat amb fulles. | 08178-386 | Barri de l'Estació | Segons Molins (2016), prové de la partió dels termes de Fonollosa i Rajadell, prop del Mas de Cal Saldes (Fals), entre Cal Saldes o La Mallencosa (Fals) i les Caranyes (Rajadell), a la carretera de la Mallencosa. La peça va ser retirada per l'ajuntament de Rajadell del seu emplaçament original cap els anys 1998-99, per que l'havien intentar robar. El terme de Fonollosa pertanyia a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona. | 41.7319900,1.6980300 | 391722 | 4620839 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Actualment està ubicat en una mena de rotonda que hi ha en la cruilla entre la carretera dels Molins/carretera de Rajadell (que mena al Nucli Antic passant per Molins) i la cerretera que ve del barri de l'Estació.Va ser traslladada en aquest lloc per l'ajuntament els anys 90. Amb tota seguretat deu correspondre a la fita de terme 3 entre Rajadell i Fonollosa, d'acord amb la delimitació oficial feta per la Generalitat el 2016 (veure bibliografia). Actualment hi ha una petita fita de pedra de forma irregular de 20 cm x 15 cm de costat a la base i 17 cm. d'alçària, força deteriorada. Se situa a l'extrem SE de la partida de les Vinyes de Can Saldes, a uns 140 m al SE de la casa de Can Saules Nou (Fals), al límit N. del terme. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 395467,8 i Y: 4621060,1 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88620 | Ca l'Isclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisclet | Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XIX | Casa de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La façana, encarada a migdia, presenta a la planta baixa dues portes d'entrada i tres finestres, distribuides simètricament. El primer pis està definit per un balcó corregut central amb dues sortides, amb dues finestres que sobresurten de la façana a banda i banda. La façana està rematada amb un frontó semicircular que amaga la coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal. Al costat oest s'hi adossa una mena de torre, amb coberta a quatre vessants. Presenta dos pisos, amb una porta independent a nivell de carrer, i una terrassa en forma de galeria coberta. La paret més ponetina de la torre llueix un interessant plafó de trencadís amb vidriat blau, de caire decoratiu. A la façana oest de l'edifici una galeria de finestres enllaça la torre amb la balconada de la planta primera. | 08178-127 | Barri de l'Estació. C/ L'Estació, 25 | La casa -com l'antiga fàbrica de galetes, al costat de la casa, enderrocada a principis del segle XXI, i les naus industrials del carrer de l'Estació (fitxa 126)- pertanyien a la família Serra. La casa, llavors coneguda com Can Serra. hostatjava la botiga del poble. S'hi venia carn pero també estris diversos . Posteriorment la botiga fou llogada per fer-ne una botaferreria, que regentava un tal Isclet, diminutiu que ha donat nom a l'actual restaurant. La botiga també va ser coneguda com el Tilano, pel nom d'un altres dels propietaris que va tenir, Atilano Älvarez. Ca l'Isclet era una botiga amb ramat propi, que pasturava a la riera, i també tenien porcs, que mataven ells mateixos. A part de la carn, a la botiga es venien estris diversos, com pinsos, porrons, setrills, cassoles o espardenyes. També havia fet una mica les funcions de bar de l'Estació. El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. L'arbre es va eliminar el 2018. | 41.7323400,1.6989500 | 391799 | 4620877 | 1927 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88620-foto-08178-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez OPC 2017-21 | També es pot denominar Can Serra o Ca la Seca. L'actual restaurant es denomina l'Isclet per que l'anterior llogater, que regentava una botaferria, es deia Isclet. La casa s'ubica just davant l'Estació (Fitxa 2) i la carretera. Es l'antiga residència dels Serra, els propietaris de la fàbrica de galetes, que estava en aquesta finca, darrera la casa, i que va ser enderrocada a principis del segle XXI. Actualment l'edifici està llogat, i funciona com a bar restaurant. L'interior del restaurant (planta baixa) presenta pilastres de totxo i sostre de bigues de fusta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88619 | Naus industrials del barri de l'EstacióNaus industrials del barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-industrials-del-barri-de-lestacio-naus-industrials-del-barri-de-lestacio | Informació oral: Iscle Font Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XX | La num. 31 i 27 estan restaurades. La 29 presenta estat d'abandó. | Conjunt de tres naus industrials, de tipologia pràcticament idèntica. La tipologia de les naus és la següent: planta rectangular; coberta a doble vessant; i d'una sola planta excepte la més ponentina, que també té golfes. Les parets són de pedres de diferents mides, cimentades, antigament arrebossades i ara de pedra vista. Les dues naus adossades de ponent presenten a la façana davantera dues grans portes cadascuna. La més ponentina presenta una gran finestra, a les golfes. Estàn emmarcades amb maó. Aquestes dues naus juntes tenen adossada al darrera una construcció de dues plantes que era un corral. El pis superior era residencial. La nau situada a llevant (la farmàcia fins 2019), separada de les altres dues pel carrer del Roure, presenta a la façana de davant una porta centrada amb dues finestres a banda i banda, enmarcades amb dovelles de maó. A darrera hi ha un edifici adosat. Pel lateral s'accedeix a la cooperativa. | 08178-126 | Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació 27-31 | La nau del sindicat de pagesos va construir-se a començaments del segle XX (pels volts de l'any 1910). El 1922/ 23 el mateix sindicat construïa el molí d'oli, al barri dels Molins (fitxa 124). En un principi la nau era compartida entre el sindicat de Rajadell i el de Fals. Posteriorment Fals construí el seu propi edifici, al costat de la carretera, i el sindicat de Rajadell comprà la part corresponent a Fals i tirà a terra l'envà que separava els dos locals. Sembla que els jornalers i pagesos tenien ja una tradició associativa. Posteriorment es van afiliar a la Unió de Rabassaires . Pel que fa a les altres dues naus, després de l'electrificació del poble, l'any 1923, van acollir una fabrica de gasoses (propietat d'un tal Angelet, de Rajadell) i també una fàbrica de gènere de punt (propietat de Josep Davant Miralles). Més endavant s'hi instal·là un cafè, ja que al barri hi havia molt moviment. També va fer servei a la botiga i a la botifarreria que regentà l'Isclet a la Casa dels Serra (avui Ca l'Isclet) | 41.7322700,1.6991800 | 391818 | 4620869 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88619-foto-08178-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88619-foto-08178-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Naus ubicades a la carretera, davant l'Estació de tren, entre l'antiga botiga (avui Restaurant Ca l'Isclet) i l'antiga fonda (avui restaurant cal Miliu). Daten de començaments de segle XX. La que es troba a llevant (num. 31) pertany a l'antic sindicat o cooperativa de pagesos. La major part va ser venguda com a farmàcia, i tenia aquest us fins 2019. Darrera encara queden dependències de l'antic sindicat. Actualment s'usa com a ampliació del restaurant Cal Miliu. Les dues que estan adossades (num. 27, 29), a la banda més ponentina, han acollit diverses activitats industrials (de fet pertanyien al complex industrial dels Serra, que explotaven la fàbrica de galetes) i posteriorment s'han utilitzat com a magatzem i garatge. El 2019, la farmácia es va traslladar a la nau central. La nau que hi ha més a ponent ha estat llogada el 2019 per l'ajuntament per a magatzem per a guardar la col·lecció etnogràfica de l'antic museu (fitxa 191). | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88495 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-1 | <p>PERARNAU, J (1991). «Els ferrocarrils». Historia de la ciutat de Manresa (1900-1950). Vol. I. Caixa d'Estalvis de Manresa. Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, amb coberta a quatre aiguavessos. Té planta baixa més un pis. El material constructiu és el maó, d'un color vermellós. Posteriorment les façanes han estat pintades de color crema. Totes les façanes presenten obertures disposades regularment. Son finestres amb un emmarcament de ciment. La façana principal presenta a la planta baixa una porta d'entrada centrada amb dues finestres a banda i banda. La planta superior presenta tres finestres idèntiques disposades simètricament, al costat llarg, i una sola finestra al costat curt. L'interior de l'edifici és modern. En una construcció separada hi ha els lavabos</p> | 08178-2 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | <p>El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'estació del ferrocarril a Rajadell comportà una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i el sorgiment d'una barriada de nova planta al seu entorn, el barri de l'Estació, amb diverses indústries. D'altra banda, l'estació i el ferrocarril proporcionaven ocupació a molts habitants de Rajadell. La circulació de trens era elevada. I facilitava la comunicació de Rajadell amb Manresa, que per carretera era molt dolenta. Quan el trens eren a vapor, a Rajadell havia de pujar el Tren de l'Aigua, per tal d'abastir d'aigua l'estació i poder avituallar els combois. Durant una època, el pis superior de l'Estació va hostatjar la seu de l'Ajuntament (després d'estar-s'hi a la casa del carrer Major on hi ha avui el dispensari o ambulatori i abans de construir-se l'actual casa consistorial).</p> | 41.7323788,1.6986444 | 391773 | 4620882 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment l'immoble està llogat per l'ajuntament a ADIF (cessió a 50 anys a canvi d'un lloguer). S'utilitza com a magatzem municipal . A la planta baixa hi ha l'oficina municipal de turisme (que obre els caps de setmana), que també acull l'oficina de correus. A la primera planta es troba el dipòsit de l'Arxiu Municipal. També hi ha una habitació on l'ajuntament conserva el fons de la pinacoteca municipal. L'estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l'estació del nord de Manresa. L'estació es troba en relació amb el pas de la via, la carretera moderna i el barri de l'Estació. Per motius orogràfics, el traçat de la via no pogué fer-se passar per Rajadell mateix i l'estació es construí a l'altra banda de la riera, donant lloc al naixement del barri del seu nom. La façana de l'Estació presenta un gran retol amb el nom 'Rajadell', vidriat, fet sobre rajola blanca. El 2.1.2018 aquest rètol va ser donat d'alta a l'inventari 'Museu al Carrer. Paisatge i patrimoni de la Societat Industrial', un inventari col·laboratiu de vestigis industrials a l'espai públic que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88660 | Cal Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-closa-0 | Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant centrada sobre la façana principal, i perpendicular a aquesta. La façana principal, que dona a la carretera, presenta dues portes de llinda rectangular a banda i banda (que podrien correspondre a dos habitatges). Les entrades es situen sobre un podi corregut que recorre la façana. S'hi accedeix per unes escales a ponent. A l'extrem ponentí de la façana hi ha una finestra. A la planta pis, de forma simètrica sobre les dues portes d'entrada, es situen dues sortides amb balcó rectangulars. Les golfes presenten quatre petites obertures rectangulars diposades simètricament respecte a les obertures de les plantes inferiors. Totes les obertures estan enmarcades amb maó. El parament de la casa està bastit amb pedruscall petit vist. El cos central, del que hem descrit la façana -orientada a migdia- presenta dos cossos adossats a llevant i ponent. | 08178-167 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 9 | Als anys 40 i 50 del segle XX Cal Closa feia les funcions de botiga de queviures i forn de pa. També va ser restaurant als volts dels anys 80. | 41.7328600,1.6982800 | 391744 | 4620935 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88660-foto-08178-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88660-foto-08178-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ubicada a la carretera de l'estació davant l'estació de tren. A l'entorn de la casa, a la part enjardinada que es troba a ponent, hi ha una antiga amasadora de ferro, instal·lada amb funcions decoratives i com a jardinera. Té una placa amb la següent llegenda: 'Amasadora La Económica. Patente num. 50042. Talleres Balart Sabadell. Tipo ... Nº....' | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88532 | Semsada de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/semsada-de-baix | Piñero (PEP 1993) | XIX | Casa de pagès de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb planta baixa més dos pisos. A la banda de llevant i de tramontana s'ha ampliat la construcció original. A llevant s'hi ha fet un porxo amb poberta a una vessant amb l'actual entrasa. La part posterior oposada a la façana original (ampliació a tramuntana) també presenta una porta moderna que dóna al carrer. .El material constructiu és maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres i les parets arrebossades d'ocre. La façana principal està encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i dos pisos. L'entrada es rectangular, amb llinda i brancals de pedra, i es situa descentrada al costat esquerra. Al primer pis té una finestra i un balcó. Al segon pis hi ha una galeria amb arcada, perpendicular a la façana, i dos finestrons. Totes les obertures estan emmarcades amb carreus escairats (també les de la façana oest). | 08178-39 | Barri de l'Estació. Carrer de la Semsada de Baix, 2 | L'avi Braquets, avantpassat de la família que encara habita la casa, va ser qui construí l'edifici el 1862 tal i com queda reflectit a la inscripció de la llinda de la porta (JUSEP BRAQUETS 1862). Era fill de Marcel·lí Braquets, del Mas Braquets. També hi havia Braquets a El Coll. Les terres que conreaven els Braquets de la Semsada de Baix pertanyien a can Morros. | 41.7315400,1.7032900 | 392158 | 4620782 | 1862 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88532-foto-08178-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | En alguns mapes, Censada de Baix. Actualment,, es la primera casa d'un carrer -Semsada d'abaix- amb tres habitatges i xalets de construcció recent.Hi ha una inscripció a la llinda de la porta: JUSEP BRAQUETS 1862.L'interior té voltes a tota la planta baixa, que està composta per un vestíbul i el celler. Darrera l'enllosat -amb grans lloses- hi havia l'estable. Hi havia una tina a l'interior; actualment està colgada sota l'actual cuina.. A la part del celler es conserva un forn de pa complet..A l'altre banda del carrer, a pocs metres de la façana posterior de la casa (a tramuntana), es troba un pou cilíndric cobert amb cupula, restaurat. A l'exterior de la casa hi ha un parell de corrons, i al costat de l'edifici, una antiga premsa de gàbia.A l'altre banda de la carretera, a pocs metres, es troba la casa La Semsada de Dalt. Aquesta era la Casa Vella de la Semsada, mentre que la de baix era la casa nova.Semsada ve de Censada, de cens: per tant era una casa censada o sotmesa al pagament d'un cens. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88595 | Barri de les Casetes- sector Camí del Daurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-casetes-sector-cami-del-daurell | RAFAT, F (1988). MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 284-304 | XIX-XX | En general, les cases es troben en bon estat | Barri o conjunt urbà que consta d'un grup de cases disperses, en un altiplà no lluny del nucli antic (el Veïnat) i davant del barri de l'Estació (a l'altra banda de la riera de Rajadell i de la C-25), disposades al costat de dos camins: el camí de Valldòria (actual camí de can Torre), que passant per Braquets du a Valldòria i a Can Torre (El Racó- Muntalar), i el camí del Daurell, que mena al congle del Torrent del Daurell. Hem dividit el conjunt en dos fitxes: les cases disposades a l'entorn del Camí de can Torra (fitxa 421) (principalment 3) i les disposades més amunt, al punt on trenca el camí que va a cal Daurell, més agrupades i alineades (fitxa 102) Al sector del camí del Daurell les cases solen ser entre mitgeres, més o menys alineades. La disposició urbanística del barri nio és coherent. Les cases formen una agrupació més o menys fortuïta, disposades a l'entorn d'uns eixos, que són el camí de Valldoria i el camí que va a cal Daurell, desdoblat en dos passatges, el camí del Daurell i el carrer dels Magraners, a banda i banda de l'illa de cases, que solen tenir porta pels dos costats. El camí de Valldoria en aquest tram és pavimentat. La tipologia, les dimensions i les altures de les construccions són desiguals. En general són edificis moderns, alguns dels quals han patit reformes substancials, amb solucions arquitectòniques diferents, cosa que dóna un aire miscel·lani al conjunt, i a on també s'ha edificat alguna casa de nova planta. Les construccions són de pedra, majoritàriament de pedra vista, com a la resta del terme. En el seu estudi, Molins (2020:284-304) descriu de forma individualitzada 7 cases, que tenen més de 100 anys: Cal Ton, Cal Salles, Cal Jan Teuler, Ca l'Isidre, Cal Maginet, Cal Trilla i Cal Mariano. El PEP 1993 destaca de tot el conjunt les cases següents: cal Trilla, cal Teuler i cal Roig. | 08178-102 | Barri de les Casetes | El barri de les Casetes és originari del segle XIX. Segons les inscripcions de les llindes, força nombroses, la casa més antiga és cal Roig, al camí de Valldoria (1855) i la segona, cal Teuler, al sector més oriental (1858). Les altres inscripcions situen la resta en la segona meitat del XIX. Però per fonts documentals sabem que les més antigues són Cal Maginet i Cal Trilla (1803). Des de principis del segle XIX, els propietaris dels terrenys, i en aquest cas l'amo del Daurell van iniciar un procés de reconversió urbanística, que consistia a vendre solars a parcers que volien fer-se la casa. Jaume Sallés Bacardit, el propietari del Daurell i el seu successor i hereu, Isidre Sallés Viladés, foren els venedors i això fou l'origen de cases com Cal Comallonga i Ca La Camil·la i l'actual barri de les Casetes, que inicialment es va dir Casetes del Daurell. Les principals cases són Cal Ton, Cal Salles, Cal Jan Teuler, Ca l'Isidre, Cal Maginet, Cal Trilla i Cal Mariano (Molins, 2020). Segons Molins (2020,284-85), Can Ton era la casa que es va construir Antoni Garriga, que va comprar la parcel·la (i un hort) el 1854 a l'Isidre Sallés, l'amo del Daurell. Era un fadrí del mas El Prim. Per això la casa es deia Cal Ton del Prim, o després, ca l'Anton o Cal Ton. Es casa tres cops: el 1857 amb Magdalena Serra, de la casa nova de Can Torre; el 1865 amb Mònica Puigdellívol, una filla de cal Martri; i el 1873, amb Rosa Rojas. L'hereu, fill del primer matrimoni, Pere, feia de sastre a Sabadell i es desentén de la casa. L'amo Ton Garriga mor el 1902 i la casa reverteix a la mestressa del Daurell. El 1910 la casa està llogada a Pere Bacardit Fitó. Aquell mateix any Josep Masfred Devant compra la casa al Daurell, pagant els drets que encara tenien els Garriga. El Masfred tenia dos fills i va comprar la casa per donar-la al fill petit, el Josep, mentre que el fill gran Francesc es quedava la casa familiar. La casa original de cal Ton era molt petita i el Josep la va engrandir fent-la pràcticament nova. Josep Masfred Guilella es va casar amb Lola Circuns. En aquell temps el nom de la casa oscil·lava entre cal Ton, ca la Lola (el nom de la mestressa) i cal Masfred Xic. El seu hereu, Josep Masfred Circuns, ha estat l'impulsor de la Granja Masfred, una enorme granja avícola de diversos pisos construïda ben aprop, el 1969. La casa ha passat a una germana seva. D'acord amb Molins (2020,286-88), Can Sallés és la casa d'un fill cabaler de l'amo dels terrenys, el Jaume Sallés, del Daurell. Aquest va deixar l'heretat al seu hereu Isidre, el 1836, però va segregar una parcel·la (cosa poc freqüent) per un altre fill, Pere, per a que s'hi fes una casa. La terra que li va deixar estava al costat de les cases ja edificades de Magí Calvet (Maginet) i Joan Font (actual Isidre). El vell Daurell va morir, però la construcció de la casa del fadrí es retardava. El 2 de novembre de 1854 el Pere va reclamar al germà que li delimités el solar per edificar. En aquell moment la casa estava a mig fer i el Pere no la podia ampliar, i temia que l'edificació de les altres cases li taparien el sol. A l'interior de cal Teuler hi ha una porta tapiada amb una llinda datada '1851', que formava part originalment de cal Sallés i que va passar a la casa veïna quan es va dividir la casa. També a la paret de migdia de cal Tauler hi ha una inscripció 1858, que també hi correspondria. En tot cas, el 1852 Can Sallès ja estava completada. La casa va rebre al principi el nom de Casa Nova del Daurell, o també cal Pere. Pere Sallés es va casar amb Francesca Raurich. La parella va tenir quatre fills. Pere mor el 1872. L'hereu, Jaume, era fuster i es casa amb Maria Viladés aquell mateix any. Mor el 1877 sense testament, i també mor la filla del matrimoni. La mare es torna a casar, amb Joan Plans, el Teuler. El 1878 decideixen partir-se la casa entre Josep, germà del Jaume, i la mare amb el nou marit. Es van aixecar parets i embans i per això hi ha les portes datades dins l'actual Cal Teuler, actual casa veïna de Cal Sallés. A Josep Sallés el succeeix com a propietari el seu fill Joan Sallés Moliné el 1925, i posteriorment a la filla d'aquest, Antònia Sallés Plaixats. Aquesta ven la casa a Joan Portella Quius, el Masiets, el 1965, que la revén el 1967 a Graciano Sánchez. La filla d'aquest va heretar la casa. D'acord amb Molins (2020,288-89), Cal Jan Tauler te l'origen en la divisió de la casa de Can Sallés en dos, quan Joan Plans Iglesias, fill del teuler Joan Plans, es casa amb Maria Viladés, tal com hem explicat més amunt. La meitat de la casa corresponent a la Maria i el Joan va adoptar el nom de cal Jan (Joan) Teuler, com era conegut popularment. El teuler mor el 1909. L'hereu, Joan Plans Viladés, seguia la professió del avi i pare: també era teuler. No tenien forn propi: treballaven en els forns que hi havia a les cases. Però sembla que explotava principalment el forn que hi havia al Pèric. També era pagès. Es va casar el 1903 amb Elisa Font. La casa passa a la pubilla, Ángela Plans Font, que es casa amb Miquel Costa. L'hereu es el seu fill Joan Costa. La casa va romandre en desús fins que aquest es reinstal·la a la casa el 1990, fent-hi obres d'ampliació i modernització. Joan Costa ha estat alcalde de Rajadell entre 1992 i 2019 D'acord amb Molins (2020,290-92), Ca l'Isidre es la casa que basteix Joan Font, que compra la parcel·la de 40x40 pams (i també un hot) a Jaume Sallés, l'amo del Daurell, el 1803, per edificar, al costat del solar on Magí Calvet estava aixecant la seva casa. Joan Font va fer la casa i hi va viure amb la seva dona Maria Camprubí. L'única filla que tenien, la Rosa, es va casar el 1823 amb Pere Rovira Quius. Quan Joan Font va morir la casa va quedar per a la filla i el gendre. Pere Rovira se'n va de Rajadell i ven la casa, el 1845, a Isidre Quius Francitorra. El 1867 compra una altra casa, Cal Francesc (avui Cal Quius). Isidre Quius posa la casa a lloguer. El 1884 l'Isidre ven la casa a Isidre Calvet Jubert. Era un fadrí de Cal Maginet, una altra casa de Les Casetes. Primerament la seva casa va ser coneguda com ca l'Isidre del Maginet, nom que amb el pas del temps es va convertir en el nom actual. Desconeixem el nom anterior, però podria ser Cal Pixafont. L'Isidre va casar-se el 1880 amb Maria Planell. Mor el 1918 i hereta la casa el seu primogènit Josep Calvet Planell. Aquest mor el 1961. Hereta el segon fill Salvador, que va treballar a Manresa. El 1970 rehabilita la casa. A la seva mort, la casa va passar als fills. Entre 1992 i 1993 van ensorrar gairebé completament l'edifici i van construir la casa actual. L'entrada antiga era al carrer de baix i després de les reformes l'entrada principal és al nivell del carrer de dalt. És de notar que al davant de la casa hi havia hagut l'era de les Casetes, un espai compartit per les tres cases del voltant. Els veïns també s'havien posat d'acord per fer un forn de pa comunitari, situat dins d'un cobert al costat de l'era. D'acord amb Molins (2020,292-94), Cal Maginet és la casa que aixeca Magí Calvet, fill del masover de El Coll, quan compra la parcel·la, el 1803, a l'amo del Daurell, Jaume Sallés. El solar amidava 8x8 canes, a part l'hort. El Maginet, tal com se'l coneixia, va hipotecar la casa a Maurici Ribas, el 1824. Segurament va continuar vivint a casa seva pagant un lloguer al Ribas. Maginet mor el 1832. El seu fill i hereu Ramon recupera el 1835 la casa. Es casa amb Teresa Jubert. Llavors la casa es denomina Cal Ramonet. En aquesta època s'amplia la casa. Un testimoni de la reforma i de la seva cronologia es la llinda del portal, que resa 'Ramon Calvet 1860'. Ramon mor el 1860. L'hereu és el seu primogènit Josep Calvet Jubert, nat el 1843. Un germà seu, l'Isidre, va comprar la casa del costat, ca l'Isidre. Josep es casa el 1872 amb Josepa Vilella. L'hereu es l'Isidre, que es casa primer amb Teresa Plans i després amb Josepa Casas (1903). L'isidre tenia feina fixa al ferrocarril i no depenia dels atzars de la terra. Mor el 1947. L'hereu Salvador Calvet Casas es casa el 1947 amb Irene Puig. El seu fill Valentí hereta la casa. Tot i que la família vivia habitualment a Manresa, es mantenia la casa de Rajadell i el 1985 es va fer una nova teulada. D'acord amb Molins (2020,295-97), Cal Trilla es la casa que va edificar Francesc Junyent Font en una parcel·la de 80x80 pams que havia comprat el 1843 a Isidre Sallés, amo del Daurell. El tros afrontava per l'est amb la casa de Magí Calvet, cal Maginet. Francesc Junyent era fill de Josep Junyent, masover del mas Mestre de sant Amanç. No es va apressar en aixecar la casa, ja que la llinda de la porta principal te gravat l'any 1849. Creiem que el primer nom que va tenir la casa va ser cal Francisco Nou o també Casa Nova del Daurell. Mort Francesc, la casa va passar al fill Josep Junyent Torras, dit el Nino, el qual es va casar el 1854 amb Teresa Font Riera. El 1857 es van fer una casa a la plaça de l'Era i posen a lloguer la casa de Les Casetes. L'hereu Josep Junyent Font de Cal Nina ven la casa, però com que era prou gran, la divideix en dos habitatges separats. La part de llevant la va vendre a Jaume Roca i la part de ponent a Francesc Malagarriga, àlies Mariano, la qual cosa va donar lloc a les cases actuals cal Trilla i cal Mariano. Ens ocuparem ara de la part que va comprar el 1880 Jaume Roca Claret (que ja n'era el llogater), casa coneguda amb el sobrenom de Trilla, el sobrenom del Jaume Roca. Aquest mor el 1904. El seu hereu és Paulí Roca Raich, mort el 1892. El següent propietari de la casa és Antoni Roca Font. A partir de 1943 habiten la casa llogaters. La casa estava molt deteriorada. El darrer llogater. Enric Font, va comprar la casa a Antoni Roca el 1977 D'acord amb Molins (2020,297-98), Cal Mariano, com hem dit més amunt, es la meitat de l'antiga casa que va vendre Josep Junyent (l'altra meitat era can Trilla) a Francesc Malagarriga Soler, alies Mariano, el 1882. Era fill cabaler de l'amo de la casa cal Mariano de Fals. S'havia casat el 1881 amb Dolors Massana. Va morir a la casa el 1924. Va partir l'herència entre les tres filles. La casa va quedar buida uns anys, i uns altres, llogada. La hereva, Ramona Malagarriga Massana mor el 1970 i deixa els bens als nou fills a parts iguals, una mesura poc pràctica per una casa. Acorden transferir la casa a una de les germanes, Dolors Junyent Malagarriga. El 1973, el fill del llogater d'aquell moment, Santiago Pujol Ventolrà, li compra la casa. El 1981 aquest la revén a Pere Subirana Casas, i el 1991, aquest darrer la torna a vendre. | 41.7304500,1.6981100 | 391726 | 4620668 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88595-foto-08178-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88595-foto-08178-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Barriada formada per habitatges rurals del segle XIX. És un conjunt poc unitari, amb alguns exemples d'interès. Moltes cases són habitades de manera fixa i d'altres temporalment. El barri es troba enclavat entre la carretera que ve de l'Estació, el camí a Valldòria, i, per la banda de tramuntana, el pendís que baixa cap a la riera de Rajadell, i el que per la banda de ponent baixa cap a la Riera de Daurell.Algunes cases presenten inscripcions a les llindes de les façanes: - Cal Roig (núm. 1): 1855- Cal Trilla: 1879- (Núm . 20): RAMON CALVET 1860- Cal Teuler: 1858La foto 3 (esquerra) correspon a can Ton | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88915 | Barri de les Casetes- sector Camí de Can Torrel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-les-casetes-sector-cami-de-can-torrel | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 284-304 RAFAT, F (1988) | XIX-XX | En general, les cases es troben en bon estat. | Barri o conjunt urbà que consta d'un grup de cases disperses, en un altiplà no lluny del nucli antic (el Veïnat) i davant del barri de l'Estació (a l'altra banda de la riera de Rajadell i de la C-25), disposades al costat de dos camins: el camí de Valldòria (actual camí de can Torre), que passant per Braquets du a Valldòria i a Can Torre (El Racó- Muntalar), i el camí del Daurell, que mena al congle del Torrent del Daurell. Hem dividit el conjunt en dos fitxes: les cases disposades a l'entorn del Camí de can Torra (fitxa 421) (principalment 3) i les disposades més amunt, al punt on trenca el camí que va a cal Daurell, més agrupades i alineades (fitxa 102) Al sector del camí del Daurell les cases solen ser entre mitgeres, més o menys alineades. La disposició urbanística del barri nio és coherent. Les cases formen una agrupació més o menys fortuïta, disposades a l'entorn d'uns eixos, que són el camí de Valldoria i el camí que va a cal Daurell, desdoblat en dos passatges, el camí del Daurell i el carrer dels Magraners, a banda i banda de l'illa de cases, que solen tenir porta pels dos costats. El camí de Valldoria en aquest tram és pavimentat. La tipologia, les dimensions i les altures de les construccions són desiguals. En general són edificis moderns, alguns dels quals han patit reformes substancials, amb solucions arquitectòniques diferents, cosa que dóna un aire miscel·lani al conjunt, i a on també s'ha edificat alguna casa de nova planta. Les construccions són de pedra, majoritàriament de pedra vista, com a la resta del terme. En el seu estudi, Molins (2020:284-304) descriu de forma individualitzada 7 cases, que tenen més de 100 anys: Cal Ton, Cal Salles, Cal Jan Teuler, Ca l'Isidre, Cal Maginet, Cal Trilla i Cal Mariano. El PEP 1993 destaca de tot el conjunt les cases següents: cal Trilla, cal Teuler, cal Roig. | 08178-421 | Barri de les Casetes | Aquest sector del barri (o proper al barri) de Les Casetes és originari de la segona meitat del XIX. Es tracta d'una llenca de terra, propietat del Mas Braquets, que baixava a la riera i limitava, a llevant i ponent, amb les terres del Daurell i del Peric. En aquesta zona a finals del segle XIX s'hi van fer les cases Masiets, Masfred i Quimet. D'acord amb Molins (2020,299-304), l'11 de desembre de 1884, Marcel·lí Braquet va establir quatre parcel·les per edificar cases: a Francesc Masfred (Cal Masfred), a Joan Portella (Cal Masiets), a Joaquim Font (Cal Quimet) i a Pere Sagristà. Les parcel·les anaven des del camí fins a la riera, on s'hi van fer els horts. El tal Sagristà no va edificar i la parcel·la va retornar a Braquets. Segons Molins (2020,299-301), Cal Masfred ja estava construïda abans de l'establiment, per acord verbal amb la propietat. Es conta que en la construcció de la casa hi va treballar tota la família, carretejant rocs sota la supervisió d'un mestre d'obres. L'any de la construcció és l'indicat en la llinda, gravada amb la inscripció FRANCISCO MASfRED ANO 1882. La casa, popularment es va anomenar cal Massa Fred o Masfred. Després el Francesc Masfred va construir un galliner adossat a la casa i una pallissa a l'altra banda de l'era. A l'hort va excavar un pou i més endavant hi va posar un molí de vent per bombar l'aigua fins a dalt de la casa. Francesc Masfred Suñer era de Sant Pere Sallavinera. Estava casat amb Antonia Devant. Al 1853 la família es desplaça a Rajadell i al 1860 vivien a Can Morros, i posteriorment, a la masoveria de Parcerisses. Francesc mor el 1894 i el succeeix Josep Masfred Davant, que s'havia casat amb Cecília Guilella el 1886. Josep compra el 1910 Cal Ton, pel seu fill petit, Josep. El pare mor el 1914 i hereta la casa el seu primogènit Francesc Masfred Guilella, que es casa el 1916 amb Elisa Vilalta Guilella, la seva cosina del Prim. El 1931 rep com a herència de la darrera mestressa del Daurell el Mas Daurell (amb les poques terres que quedaven). No eren família; li va deixar en agraïment a que l'havien atès i acollit quan estava malalta. Una de les filles de Francesc i l'Elisa, la Lurdes, va heretar Cal Masfred el 1953. Aquesta es va casar el 1954 amb Albert Cisteró, família que mantén la casa. Segons Molins (2020,301-03), Cal Masiets es denominava així pel sobrenom de l'avi de Joan Portella, el que es va fer la casa, que fou Agustí Portella, el Masiets, masover de la Massana (després de Braquets i del Peric). Joan era fill cabaler de Francesc Portella, que vivia a Cal Pixafont (segurament Ca l'Isidre), a Les Casetes. El 1876, l'amo de Braquets, abans de vendre-li la parce.la per fer la casa, ja li havia venut un tros de vinya a rabassa. El Joan es casa el 1877 amb Francesca Fossas. Per garantir el dot hipoteca la vinya. El 1893 Joan Portella va donar d'alta a l'Ajuntament la nova casa. Podem deduir la data de la construcció per la inscripció de la llinda del porta (1882). Joan mor el 1896 i la casa passa al fill Ramon Portella Fossas, nat el 1878. Es casa el 1910 amb Marcelina Quius, de cal Quius. Hereta la casa el fill Joan Portella Quius (1918-2006), casat el 1951 amb Montserrat Morros, filla del mas Morros. El Joan va mantenir i reparar la casa. No va tenir fills i la seva herència va ser per a l'únic net, Jordi Soler Quan es van casar van anar a viure a la caseta que Isidre Soler havia construït en el terreny annex a cal Masiets. El 2007 van modernitzar i ampliar la casa. Segons Molins (2020,303-304), Cal Quimet era la casa que va construir-se Joaquim Font, alies Quimet, després de comprar la parcel·la el 1884. La casa va tardar uns anys més a construir-se, com indica la llinda del portal (1889). La casa surt per primera vegada com a can Quimet en el padró de 1897, quan era habitada per Joaquim Font Serra (47 anys), la seva muller Antònia Casas (32) i quatre fills. Van arribar de Fals cal el 1881. La família era pobre. El Quimet mor el 1923 i la casa queda per l'hereu, Joan Font Casas, que es casa el 1919 amb Elvira Junyent. El 1932 la família van marxar a viure a Barcelona, on havien trobat una porteria.. Van posar la casa a lloguer, i va tenir diversos llogaters. La propietat va passar a Enriqueta Font Junyent, no per herència sinó per compra als pares. | 41.7316500,1.6962900 | 391576 | 4620804 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88915-foto-08178-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88915-foto-08178-421-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Barriada formada per habitatges rurals de finals del segle XIX al llarg del costat de tramuntana del camí de can Torra (o camí de Valldòria). És un conjunt poc unitari, que conforma les primeres cases del barri de les Casetes (o cap a les Casetes, si considerem aquest sector com no integrant de les Casetes)Algunes cases presenten inscripcions a les llindes de les portes de les façanes: - Cal Masfred (núm. 15 ): FRANCISCO MASFRET ANO 1882- Cal Quimet: Juaquim Fon 1881 - Cal Massiets: 1882 (amb una creu sobre el calvari ente 18 i 82La foto 2 correspon a can Quimet i la 3, a Can Masfred.La primera casa Can Quimet (que en realitat son dos cases) esta identificada com Can Mateu i Can Roig pel PEP 1993. Actualment una d'elles està retolada com Can Mateu. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88665 | La Casa Nova (Barri dels Molins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-barri-dels-molins | XIX-XX | Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb una coberta a doble vessant amb el carrener perpendicular a la façana, que dona a migdia. La construcció és amb maçoneria de pedra irregular, vista. Al costat de llevant presenta un cos adossat modern fet de rajoles. Aquest cos implica allargar la coberta cap l'est, desfent la simetria de la façana. Ara bé, la porta no està centrada respecte l'edifici original, i es troba desplaçada a l'est respecte el carener de la teulada. Aquesta es de forma rectangular, amb brancals de pedra grans, de bona factura, i una llinda recte plana feta amb un sol bloc. A sobre l'entrada, hi ha un balcó amb una sortida rectangular. Just a sobre, a la segona planta, hi ha una gran obertura rematada amb un arc circular amb dovelles de rajola, i a l'interior, un balcó amb una sortida rectangular. A ponent d'aquestes tres obertures, hi ha tres finestres rectangulars, una per pis, i disposades verticalment a la mateixa alçada. Totes les obertures estan enmarcades amb blocs de pedra polits de bona factura (brancals i llinda), excepte la finestra superior, que ho està en totxo. La façana posterior presenta una porta elevada enmarcada amb brancals i llinda de pedra; el parament està recobert d'un arrebossat recent. | 08178-172 | Barri del Molins | Per la inscripció de la llinda de la porta (1865) cal pensar que la casa és de la segona meitat del segle XIX | 41.7296500,1.7090100 | 392631 | 4620566 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88665-foto-08178-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88665-foto-08178-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es una casa aillada del barri dels Molins. Està a la ruta del camí ral, però la façana de la casa no dona al camí, sino al costat invers.La porta de la façana principal presenta un any inscrit a la llinda: 1865. A la part posterior de la casa, al cos adossat a llevant, s'observa una premsa de vi de gàbia. A ponent de l'edifici, existeix una petita construcció aïllada, feta amb pedra, que correspon a un pou o a una tina. A l'espai de davant de la façana hi ha també dos corrons. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88664 | Monument als trabucaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-trabucaires | Web de l'Ajuntament de Rajadell | XXI | Escultura de ferro que representa -en dues dimensions, en una placa- un trabucaire en posició de disparar un tret. Està instal·lat sobre una gran roca cilíndrica. Monument commemoratiu de la XXIVa. Trobada Nacional de Trabucaires que es va celebrar a Rajadell el 17 de setembre de 2006, segons indica una placa clavada a la peanya. Aquesta placa, de metall brillant, té la forma del terme muncipal de Rajadell, amb indicació dels principals nuclis. | 08178-171 | Barri del Molins. Carrer de les Escoles Velles | La trobada de trabuicaires i el seu monument corresponen a l'arrelada tradició dels trabucaires que es va recuperar a Rajadell el 2002. n aquest any es va incorporar al grup de Bastoners de Rajadell una nova secció: la dels trabucaires, amb el nom de Morterets. Tot i la seva incorporació recent, els trabucaires sempre havien estat molt vinculats al folklore local del poble de Rajadell i actuaven sobretot per Pasqua (despertaven el veïnat i acompanyaven els caramellaires) i en les processons de Sant Isidre (patró dels pagesos) i de Corpus. Els programes de la Festa Major de Rajadell del 1904-1905 ja anunciaven actuacions dels Morterets. L'origen del nom el trobem en les armes que portaven els trabucaires antigament, molt similars a un trabuc i anomenades morterets. Els anys quaranta, els trabucaires de Rajadell van tenir un accident quan manipulaven la pólvora, i a causa d'aquest fet es va deixar de trabucar. Recentment, els 16 membres dels Morterets han recuperat la tradició tot reprenent el costum de galejar per les festes del poble. Sant Sebastià és el patró dels trabucaires. | 41.7301300,1.7083800 | 392579 | 4620620 | 2006 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88664-foto-08178-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88663 | Bomba del Molí d'Oli de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-del-moli-doli-de-la-cooperativa | XX | Està rovellat degut a que està a l'aire lliure, per efectes del clima. | <p>Una de les primeres bombes del Molí d'Oli de la Cooperativa Agrícola de Rajadell. La peça, de ferro, es troba instal·lada sobre una peanya d'obra.</p> | 08178-170 | Barri del Molins. Carrer de les Escoles Velles. | <p>L'origen del molí es deu a una agrupació dels pagesos. Primer construïren un magatzem, al barri de l'Estació (ara es l'actual farmàcia, veure fitxa 126), i el 1922/23, aixecaren el molí d'oli. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a altres llocs, van comprar una premsa, que primer funcionava amb força animal. Posteriorment va ser substituïda per una premsa hidràulica. Amb el temps s'hi introduiren dos corrons per poder moldre més ràpid. Aproximadament s'obtenia el 20% del pes de les olives en oli (per tant, de 100 kg d'olives s'obtenien 20 litres d'oli). Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d'un jornal als treballadors. Després de la guerra les propietats del sindicat de pagesos van passar a les Hermandades Sindicales i posteriorment a les Cambres Agràries. A meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX els interessats (els mateixos socis de les Cambres Agràries) optaren per formar una cooperativa amb l'objectiu de salvaguardar el seu patrimoni i poder continuar explotant el molí.</p> | 41.7301000,1.7081600 | 392561 | 4620617 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | S'ubica just davant l'edifici del Molí d'Oli de la Cooperativa Agrícola de Rajadell (fitxa 124), al carrer. Segons una placa que acompanya la peça, és dels anys 40 del segle XX. En aquesta mateixa placa, hi ha la llegenda 'Rajadell novembre 2008' que ens data l'erecció del monument a la via pública. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88596 | Barri dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-dels-molins | RAFAT (1988) Informació oral: Iscle Font . | XVIII-XIX | Les cases antigues han estat habilitades com a segones residències | Conjunt urbà format per un grup de cases, la majoria de caire residencial i d'altres que van esdevenir de caire preindustrial i industrial, com els antics molins, i que constitueixen un barri amb personalitat pròpia. La imatge més representativa de la barriada, a ponent, la conformen les cases adossades i arrenglerades al peu de la carretera, També hi ha d'altres cases antigues més o menys disperses i, recentment, edificacions, xalets i instal·lacions esportives que han anat proliferant cap a la banda de llevant, juntament amb les escoles, conformant una urbanització (carrer de les escoles). Urbanísticament, llevat de les cases adossades al peu de la carretera, el barri es presenta desordenat. Les cases adossades, obra de finals del segle XIX, segueixen totes una tipologia pràcticament idèntica i tenen totes una mateixa alçada. La casa prototípica és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Tenen façana (i accesos) des de la carretera i des del darrera. Per la banda davantera, que dóna a la carretera, tenen planta baixa més un pis i golfes, A la part posterior, que dona al carrer de la Fassina, només té dues plantes (ja que el terra està a una cota més alta, a l'açada del primer pis). Les parets són de maçoneria amb pedres de tamany molt divers, i majoritàriament a pedra vista. Les façanes davanteres presenten una porta emmarcada amb carreus; al primer pis, balcons emmarcats amb maó; i a les golfes finestres més petites o balconets. En els darrers anys s'hi ha fet algunes reformes, com obrir portes de garatge o balcons nous. Les façanes posteriors encara són més regulars: portes i finestres senzilles, emmarcades amb pedra o totxo. Algunes conserven l'arrebossat de color ocre. La resta de cases disperses que tenen una certa antiguitat tenen fitxa pròpia. Són les següents: Cal Ferrer o Molí de Baix (fitxa 125), fariner; Molí de Dalt (fitxa 93), d'oli; el molí d'oli de la Cooperativa (fitxa 124), La Fábrica (fitxa 94) i la Casa Nova (fitxa 172). També cal esmentar les escoles Velles, al carrer de les Escoles 10-12. Actualment l'ajuntament destina el local a tallers i casal d'avis. Les cases que es situen a continuació, en direcció ponent, també tenen un cert interès (C/ Escoles 2 -3). Son les cases dels mestes, que s'estaven rehabilitant el 2020. A continuació, es troba el local dels bastonets, en uns coberts que formen part, pel darrera,.de la Fábrica (fitxa 94). La Fábrica (fitxa 94) era una antiga casa reconvertida en fàbrica. Al seu costat oest, encara hi ha restes d'una paret d'un antic edifici que correspon a la Fassina, una altra antiga fábrica, Actualment (2018) s'hi està edificant una nova casa. Davant de la Fábrica hi ha un pou (fitxa 173). | 08178-103 | Barri dels Molins | Aquest nucli esta situat a redós de l'antic camí ral. Històricament havia estat una zona agrícola sobretot de vinya o d'horta, organitzada al voltant de tres molins que donen nom al barri. La construcció més antiga és el molí actualment anomenat Molí de Baix o Can Ferrer. Les terres pertanyien al senyor de Rajadell que tenia drets sobre el molí. El 1772 Ramon Font el moliner legalitzà la compra dels terrenys del Molí de Dalt (aleshores anomenat molí del Terrer, un molí d'oli) i de la Fassina. Més endavant es construïren la Casa Nova i la Fassina. L'aparició d'un nucli urbà pròpiament dit va tenir lloc a finals del segle X IX (a l'entorn del 1890), amb l'edificació d'un rengle de cases menestrals, a ponent. Aquestes cases eren habitades principalment per parcers i jornalers, així com ferroviaris. El barri dels Molins, junt amb el de l'Estació, ha estat tradicionalment artesanal i industrial. Hi havia el molí fariner, un moli d'oli privat, el molí d'oli comunitari, la fassina, (on fabricaven esperit de vi), el ferrer, un fabricant de carros, un fuster ... Més endavant s'hi instal·là una fàbrica tèxtil, a la Fàbrica, i una fàbrica de pasta de sopa, a La Fassina, que funcionà del 1945 al 1950 aproximadament. S'hi elaboraven fideus, macarrons, etc.. A finals dels 50 es construeixen les escoles i als volts de 1960 s'hi traslladen. Fins llavors estaven al nucli antic. Amb els anys els parcers que habitaven les cases hagueren de convertir les ocupacions agràries en secundàries. Entre els anys 50 i 60 del segle XX les famílies van anar abandonant les seves residències. Les cases canviaren de propietaris i actualment són de segona residencia. | 41.7298700,1.7093700 | 392661 | 4620589 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88596-foto-08178-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88596-foto-08178-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Situat molt a prop del nucli antic de Rajadell, a l'altre costat de la riera, al peu mateix de la carretera que es dirigeix a Rajadell. És una barriada de caire agrícola , menestral, i, en cert grau, industrial, important per la historia de Rajadell. Arquitectònicament tenen interès les cases menestrals del segle XIX i els molins. El barri s'estén entre el pendís que baixa del Pla de Fals, la carretera i la riera de Rajadell. La part antiga forma un barri ben integrat en el paisatge de riera. Prop del Molí de Baix un pont travessa la riera, el Pont d'en Ferrer. Es conserven traces d'un antic pont de ferro que va malmetre una riuada. La situació del barri és estratègica. Antigament el camí ral, de Manresa a Cervera, travessava el barri. En aquest punt partia el camí que travessava la riera per anar cap a Rajadell.En els darrers anys (i en relació al PEP, 1993) han desaparegut alguns elements, com la Fassina, que s'adossava a la Fábrica. A l'edifici de la Fassina es conservaven un parell de màquines de l'antiga fabrica de pasta de sopa que aixoplugava. Un altre casa d'interès era cal Serra. També ha desaparegut un cobert allargat que devia servir de pallissa i que es trobava enfront de les cases adossades, però a l'altra banda de la carretera. Era una construcció que tenia dues plantes i que se sostenen amb pilars, i que estava en molt mal estat. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88617 | Molí d'Oli de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-la-cooperativa | El de Rajadell: un dels pocs molins menestrals que queden. Regió 7. 5/03/1981 | XX | Molí d'oli tradicional o trull. L'edifici és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Té planta baixa i golfes. Les parets són de maçoneria de pedra irregular, molt senzilles. L'edifici té obertures només a la façana davantera, emmarcades amb maó: una porta amb arc rebaixat i cinc finestres. L'edifici acull les instal·lacions d'un trull tradicional, amb els elements següents: - Un molí o trull amb dues moles. L'original era d'una sola mola, mogut mitjançant una mula. L'any 1952 s'hi van fer reformes i aleshores segurament s'hi acoblà la segona mola i s'hi instal·là un motor. El funcionament del molí, però, és el mateix. - Una batedora aproximadament dels anys 50 del segle XX. - Una premsa. Originàriament funcionava amb una bomba de pistons. Posteriorment s'hi adaptà una bomba hidràulica d'oli, que funciona amb un èmbol o pistó. - Dues fosses on es filtra l'oli i l'infern (dipòsit on es guarda l'oli de menor qualitat, de la segona premsada). - Filtre. Màquina moderna que filtra mitjançant paper . A mitjans dels anys 10 del segle XXI es renovà la maquinària. | 08178-124 | Barri dels Molins. Carrer Escoles Velles, 3 | L'origen del molí es deu a una agrupació dels pagesos. Primer construïren un magatzem, al barri de l'Estació (la nau de llevant, que fou farmácia fins 2019; veure fitxa 126), a la dècada de 1910. Més tard, els anys 1922-23, aixecaren el molí d'oli. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a altres llocs, van comprar una premsa de corró, que primer funcionava amb força animal. Posteriorment va ser substituïda per una premsa hidràulica, Amb el temps s'hi introduiren dos corrons de tracció elèctrica per poder moldre més ràpid. Aproximadament s'obtenia el 20% del pes de les olives en oli (per tant, de 100 kg d'olives s'obtenien 20 litres d'oli). Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d'un jornal als treballadors. Després de la guerra les propietats del sindicat de pagesos van passar a les Hermandades Sindicales i posteriorment a les Cambres Agràries. A meitat de la dècada dels vuitanta del segle XX els interessats (els mateixos socis de les Cambres Agràries) optaren per formar una cooperativa amb l'objectiu de salvaguardar el seu patrimoni i poder continuar explotant el molí. L'any 1956 una forta glaçada va matar les oliveres i és des de llavors que el molí compra olives fora del municipi per poder donar servei als seus clients. | 41.7302000,1.7080500 | 392552 | 4620628 | 1923 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88617-foto-08178-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica al costat del molí de Dalt (fitxa 93).Actualment, el molí funciona amb tota normalitat durant els mesos d'elaboració de l'oli (gener i febrer), ja que la collita d'olives té lloc al desembre. El tipus d'oli que es produeix és oli d'oliva verge extra i el mateix amb extracció en fred. El molí ofereix visites guiades per grups on s'explica el seu funcionament (visites concertades)..Els dissabtes de gener i febrer s'obre el molí al públic per vendre l'oli d'oliva verge de la primera premsada en fred. La producció mitjana anual, a finals del segle XX, era d'unes 20 tones d'olives. Les olives procedeixen de Rajadell i dels pobles veïns (Castellfollit, Fals, Fonollosa, Sant Joan, etc) i també se'n compren a fora.Hi ha un seguit d'inscripcions o llegendes a les instal·lacions:- A la batedora: JOSE BLANCO (de Reus).- A la premsa: RICARDO SEGARRA (de Borges).El procés de treball del molí és pràcticament el tradicional. Aquest procés és el següent: les olives s'aboquen al molí des de les golfes mitjançant una tramuja (de fusta; element també anomenat gronsa o tolva). La pasta resultant s'introdueix a la batedora, que la remena. La finalitat de la batedora és escalfar la pasta, que ha d'adquirir una temperatura ideal entre 40 i 45 graus per tal que, en ser premsada, rendeixi al màxim. La pasta, quasi líquida, s'encabeix en cabassos d'espart (que aquí s'anomenen cofins i en altres indrets esportins). Els cofins es sobreposen l'un a l'altre tot formant un paller que, arrossegat per unes vagonetes sobre carrils, va a la premsa. L'oli que surt de la premsa es condueix mitjançant un canal cap a les fosses. La pasta que queda es torna a premsar i dóna lloc a un oli més àcid, que es diposita a l'infern. L'oli de les fosses es filtra a la manera tradicional: s'hi aboca aigua calenta, que arrossega les partícules al fons del dipòsit. Llavors es transfereix als bidons. L'última pel·lícula d'oli ha de ser retirada pacientment amb un embut. A les botes, l'oli es deixa reposar quatre o cinc dies perquè sedimenti, amb la qual cosa, segons el sistema tradicional, el procés es dóna per acabat. Actualment, per tal d'oferir un oli totalment net, es bomba a un dipòsit de les golfes i es filtra amb una màquina moderna.És un dels pocs molins d'oli tradicional que continua treballant a Catalunya. El procés de treball pràcticament no ha variat i es pot veure en viu, fet de gran interès. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88618 | Cal Ferrer o Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-o-moli-de-baix | Informació oral: Iscle Font PALAU RAFECAS, S (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc. P. 112. | XVII-XVIII | Estructuralment es conserva bé. Molt restaurada. La planta baixa es troba ben condicionada. La bassa és plena de bardissa. | Antic molí fariner que consta de l'edifici del molí, la bassa i vestigis del rec. L'edifici és de planta quadrada (amb un cos menor adossat a ponent), amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, actualment a pedra vista, reforçades a les cantoneres amb grans carreus. La construcció és sòbria i funcional. Té diverses obertures, emmarcades amb carreus o amb maó, i un contrafort important a la façana de llevant. Segons l'estructura interior, l'immoble és fet en dues etapes. La part de migdia possiblement és la més antiga, segons la inscripció d'una llinda. La planta baixa, coberta per voltes, té instal·lada la mola i és on tenia lloc les tasca principal del molí. La mola es conserva in situ pràcticament íntegra. A un nivell inferior hi ha el carcabà (on l'aigua feia córrer el rodet). L'aigua entrava des de la bassa per la banda de tramuntana i sortia per migdia. S'observen dues fases constructives al carcabà. La més exterior, amb volta de canó, està adossada a una altra cavitat més baixa i més estreta, de la qual s'endevina la boca, feta amb arc apuntat. Una acumulació de terra, conseqüència de les pluges, cobreix bona part del carcabà, però sembla que es conserva també íntegrament. El rec del molí prenia les aigües de la riera de Rajadell uns centenars de metres més amunt. Fins no fa gaire, eren perfectament visibles les restes del rec, que era revestit amb cairons, almenys a la seva part final. A la part del principi es conserven restes de l'esvoranc del rec. La bassa és situada darrera el molí. Té una forma més o menys trapezoidal i unes dimensions mitjanes. La part de llevant està formada per un mur sòlid, amb carreus ben escairats. | 08178-125 | Barri dels Molins. Carretera dels Molins, 2 | El Molí de Baix ja existia al segle XVII. Era una possessió del senyor de Rajadell i el regentava la família Font (avantpassats directes d'Iscle Font, els quals, a principis del segle XX, encara eren anomenats popularment moliners i que encara són els titulars del Molí de Dalt). Per tant, era segurament el molí senyorial del Castell, citat en alguns documents. El molí era inicialment l'únic edifici de l'actual barriada dels molins. El 1772 Ramon Font regentava el Molí de Baix i escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Molí de Dalt i de la Fassina. Quan els Pignatelli van vendre les últimes terres i drets que tenien a Rajadell, pels volts de 1895, el molí fou adquirit per la família Selga, actual propietària. Va funcionar com a molí fariner fins els anys 1945 o 50. Tambe va ser ferreria (d'aquí el nom). L'obrador estava a l'altre banda de la carretera i del pont,, davant la Fábrica. | 41.7297600,1.7080200 | 392549 | 4620579 | 1699 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88618-foto-08178-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica entre la riera de Rajadell i l'antic camí ral, al barri dels Molins. Davant del molí hi ha el pont de Can Ferrer, que travessa la riera i l'actual carretera que porta al nucli principal de Rajadell. La vegetació de l'entorn és abundant. L'entorn immediat està embellit amb flors i plantes.La planta baixa (amb la mola) i el carcabà es conserven gairebé íntegrament i són d'un gran interès. La llinda de la finestra de la façana sud presenta la següent data gravada: 1699.Es conserven peces d'una maquina per batre el blat, que estava instal·lada a la mateixa cambra que la mola. A l'exterior de la casa, recolzada una i escastada l'altre a la paret, hi ha dues grans moles de pedra.Iscle Font conserva alguns documents relacionats amb el molí.El de Baix és un dels dos molins fariners més antics que es conserven actualment a Rajadell. (juntament amb el Molí de can Viladés, a Sant Amanç). En època medieval n'existien d'altres. Al mas Bosc hem trobat indicis clars d'un altre molí, al costat de la riera. És possible que també n'hi hagués un altre a la Cantina. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88586 | Molí de Dalt o Molí de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-moli-de-loli | Informació oral: Iscle Font (1999) | XVIII-XX | Gran casa de pagès amb l'entorn enjardinat. Es tracta d'una construcció de grans dimensions, en comparació a la resta de cases del barri. Consta de planta baixa més tres pisos. És de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carerer perpendicular a la façana, orientada a migdia. El ràfec sobresurt notablement. Les parets són a pedra vista, irregular. De la construcció del segle XVIII no se'n conserva gairebé res; només algun tram de paret a la part posterior de la casa. La resta és obra del segle XIX, amb reformes interiors importants. Les façanes presenten finestres i balcons abundants, completament moderns. L'entrada a la casa es senzilla, amb brancals i dovelles de pedra, amb un arc rebaixat. Està centrada a la façana, però lleugerament situada a ponent. La planta primera presenta un balcó sobre l'entrada. La planta baixa i pis presenten finestres rectangulars a banda i banda de diversa mida. La segona planta està definida a la façana per un balcó-galeria amb tres finestres, que conecta amb una galeria coberta a la façana de llevant amb arc de mig punt i sostre a una sola vessant, que de fet constitueix un cos adossat. La tercera planta presenta una gran obertura amb balcó, amb dues fenestres estretes a cada costat. | 08178-93 | Barri dels Molins. Plaça del Molí, 2 (o Carrer escoles, 2) | El 1772 Ramon Font, que aleshores regentava el Molí de Baix, escripturà amb els senyors de Rajadell la compra dels terrenys del Moli de Dalt i de la Fassina. És possible que l'escriptura fos un reconeixement d'una situació de fet que ja venia d'alguns anys enrere. Aleshores, i durant força temps, la casa s'anomenava molí del Terrer. Hi havia una premsa i un molí d'oli. Diverses inscripcions en piques d'oli indiquen dates de finals del segle XVIII, època en que es devia bastir bona part de l'edifici. El 1851 (segons la llinda de la porta) es dugué a terme una ampliació molt important, sobretot cap a la banda de la façana principal, que va deixar la casa gairebé en les dimensions actuals. El 1975 s'hi afegí un últim pis. El Molí de Dalt va ser la segona casa de Rajadell i de les rodalies (després de l'actual botiga de l'Estació) que va tenir aigua corrent. La família tenia el dret reconegut de prendre aigua de la bassa del Molí de Baix. L'immoble segueix pertanyent a la família Font, una família arribada d'Occitània al segle XVI | 41.7302300,1.7077900 | 392530 | 4620631 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88586-foto-08178-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | També fou coneguda com Can Serra, i actualment, can Fuster. Casa alineada al peu del camí ral, d'important significació històrica en el barrí dels Molins. Hi aixoplugava una premsa i un molí d'oli. El molí es conserva de forma molt fragmentària. La premsa, de gran valor, es conserva en molt bon estat a la part posterior de la casa, amb tots els elements, instal·lada a la mateixa roca. Es conserven quatre fragments de la pedra del trull, així com un gran cup de pedra. També hi ha inscripcions gravades en piques de molí amb les següents dates: 1788, 1778 i 17[?], i una altra a la llinda de la porta principal: PERA FONT 1851.Al darrera de la casa, on hi ha la premsa, hi ha diversos cobers adossats i altres dependències sota la roca. A la façana principal hi ha adossada una font moderna.A la casa es conserva documentació antiga de la família Font: un pergamí del segle XVII o XVIII referent a una finca de Castellfollit; una àpoca del 1709 en nom de Ramon Font, moliner de Rajadell; i un testament de Valentí Casajuana de 1818, entre d'altres . | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88666 | Pou davant la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-davant-la-fabrica | XIX | Ha estat restaurada | Pou de forma semicilíndrica rematat amb una cúpula. L'estructura presenta una planta irregular de mig cercle, amb una façana plana (on hi ha la boca del pou) i la resta (la part posterior) en forma semicircular o d'absis. La boca del pou consisteix en una obertura quadrada a mitja alçada, amb una llinda superior composta per una llosa. L'entrada està tancada amb una reixa metàl·lica. Sobre la boca, la coberta te forma triangular. | 08178-173 | Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21 | 41.7298200,1.7082000 | 392564 | 4620585 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88666-foto-08178-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Actualment l'entorn es un solar. Es troba davant la casa coneguda com la Fàbrica (fitxa 94). Devia pertanyer a aquesta casa o a la veïna Fassina, avui desapareguda. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88587 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-7 | Informació oral: Iscle Font (1993) | XIX-XX | Casa de pagès de planta trapezoïdal, Presenta coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de pedra, amb façanes arrebossades i pintades de groc a la façana davantera i verd clar a la resta. La façana principal (amb el ràfec paral·lel al carener de la coberta) consta d'un gran portal amb arc escarser, una porta petita i un balcó. La façana lateral, a llevant, presenta moltes obertures, totes rectangulars. A la planta baixa s'hi han obert típics finestrals de fàbrica protegits amb reixes de ferro .La primera planta consta de tres balcons estrets. Es tracta d'una casa força gran, amb una planta baixa de dimensions amples que ha acollit diverses activitats industrials. A l'interior, la planta baixa consisteix en un gran espai diàfan, sostingut amb pilars i bigues de fusta. | 08178-94 | Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21 | El 1772 Ramon Font, moliner, legalitzava la compra dels terrenys de la Fassina i del Molí de Dalt. Segurament la construcció de l'edifici conegut posteriorment com 'la Fàbrica', adossat a la Fassina, és una mica posterior. La instal·lació de la Fassina va passar del seu emplaçament original a l'edifici de la Fabrica. Posteriorment s'abandona la fassina i s'obrí una fàbrica tèxtil. Aixó succeí poc després de l'arribada de l'electricitat al poble, l'any 1923. La fàbrica s'instal·la als baixos de la casa -que per aixì es coneix com La Fàbrica- per a la qual cosa s'hi obren grans finestrals. Hi treballaven 20 telers i, a la part posterior, la secció de filatura. Es fabricaven peces de cotó. El propietari era Lluís Vila Busquets, originari de Balsareny, un home molt religiós, que es casa amb Carmen Giuci, cubana. El 1936, uns mesos abans d'esclatar la Guerra civil, el matrimoni va marxar a Puerto Rico. En aquell moment la fàbrica deixa de funcionar i no se'n conserven vestigis materials. | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | L'edifici es troba situat entre la carretera, un camí i uns horts, prop de la riera de Rajadell. També coneguda com la Fabriqueta. El primer pis és residencial.. La nau de la planta baixa s'ha fet servir de magatzem i garatge. La part de darrera és utilitzada com a seu dels bastoners, amb entrada per la part posterior, que dona al carrer de les escoles. Aquest edifici estava adossat per la banda de ponent a un altre edifici industrial, la Fassina, de la que queden poques restes. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88762 | Barraca Codi 15773 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15773 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15773 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula s'assenta sobre un ràfec de pedres planes volades. | 08178-268 | Bosc de la Font. Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7241900,1.7327700 | 394598 | 4619930 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88762-foto-08178-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88762-foto-08178-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15773. Autor: Ignasi Sivillà Llobet.Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88763 | Barraca Codi 15772 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15772 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15772 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La falsa cúpula s'assenta sobre un ràfec de pedres planes volades. | 08178-269 | Bosc de la Font. Miralles | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7254100,1.7262800 | 394060 | 4620073 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88763-foto-08178-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88763-foto-08178-269-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15772. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 9/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88808 | Barraca Codi 5371 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5371 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5371 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S-SE. Grans dimensions. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i te un ràfec de pedres. Es destacable l'aparell de les pedres perquè són totes molt ben escairades (probablement reaprofitades d'una construcció anterior). El sostre de la barraca està coronat amb una pedra inclinada o caramull punxagut | 08178-314 | Boscos de la Creu. El Racó | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7121200,1.6855700 | 390652 | 4618649 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88808-foto-08178-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88808-foto-08178-314-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5371 Autor: Jaume Plans Mestra. Data registre: 29/6/2004. Està dins la heretat mas Parcerisses. Conreu de cereals pel voltant. Datable segle XVIII-XIX segons wiquipedra | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88854 | Barraca Codi 5472. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5472 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5472. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat | 08178-360 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7343600,1.7671500 | 397474 | 4621018 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88854-foto-08178-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88854-foto-08178-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88854-foto-08178-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5472. Autor : Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2011. Sobre un promontori emboscat, prop d'un camp de cereal. Consta com del segle XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88855 | Barraca Codi 17326 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17326 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17326. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | En ruïnes. Sostre desaparegut. | Barraca de planta bessona composta, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. Es un edifici gran, més aviat sembla una casa o cabana petita de muntanya. | 08178-361 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7387400,1.7657700 | 397366 | 4621505 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88855-foto-08178-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88855-foto-08178-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88855-foto-08178-361-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17326. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 15/3/2018. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88856 | Barraca Codi 17325 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17325 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17325. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. | 08178-362 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7390700,1.7646300 | 397272 | 4621543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88856-foto-08178-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88856-foto-08178-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88856-foto-08178-362-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17325. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 15/3/2018. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88857 | Barraca Codi 17318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17318 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17318. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada i encastada a un marge de terra. Orientació N. És molt petita (diàmetre interior, un metre) i presenta el terra rebaixat (60 cms de profunditat): sembla més un aixopluc que una barraca. La porta, molt baixa, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat . | 08178-363 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7397200,1.7668100 | 397454 | 4621613 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88857-foto-08178-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88857-foto-08178-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88857-foto-08178-363-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17318. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 14/3/2018. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88858 | Barraca Codi 17317. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17317 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17317. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Gran forta al sostre. Està pressionada per un camí molt eixamplat | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Està molt encastada, quasi no sorbresurt. Orientació S. La coberta amb falsa cúpula està en mal estat | 08178-364 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7410400,1.7635100 | 397182 | 4621764 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88858-foto-08178-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88858-foto-08178-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88858-foto-08178-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17317. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 14/3/2018. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88604 | Forn del mas Braquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-mas-braquets | Informació oral de Sebastià Ingla (de cal Pau) (1993) | XIX-XX | En estat d'abandó, cobert de vegetació. | Forn d'obra de producció de teules, de planta més o menys quadrada (3'5 x 4 metres a la part més alta). Les parets tenen una lleugera tendència a la forma piramidal. La cara exterior és feta amb pedres de tamany divers (algunes força grosses i ben escairades a les cantoneres). La cara interior és de maó. El gruix és d'un mig metre excepte la paret davantera, que amida 1'3 metres. L'estructura del forn es conserva perfectament. A la part inferior hi ha la fogaina (pel que es pot apreciar sembla que és composta per una sola cambra bastant profunda). Té una boca que dóna a la paret davantera (amb un arc escarser de pedra). El sostre sembla sostingut amb arcades de pedra o de maó. La cambra de cocció, a la part superior, és quadrada i té una porta a la paret de darrera. | 08178-111 | Cal Braquets o Braquests. Valldòria, prop del barri de Les Casetes | Segons notícies orals, sabem que a començaments del segle XX regentava el forn Joan Planas, que vivia al barri de l'Estació. El forn abastia de teula a moltes masies de l'entorn. | 41.7271400,1.6933600 | 391325 | 4620306 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88604-foto-08178-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88604-foto-08178-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Ubicat a prop de la façana SE del Mas Braquets o Braquests (fitxa 41). El forn està assentat aprofitant un desnivell del terreny: la paret davantera, que dóna a l'actual camí, és més alta. Abans el camí travessava el mas Braquets i baixava pel costat mateix del forn. Bastant ben conservat, manté totes les estructures originals excepte la teulada.Aquesta descripció correspon al PEP 1993. Actualment (2018) el forn està totalment emboscat i enrunat i no es pot descriure (foto 1). Les fotos 2 i 3 corresponen al PEP 1993. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88656 | Pou de Cal Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-planell | XIX-XX | Amb pedres, runa i vegetació a l'entotrn | Pou d'obra, amb safareig. El parament es de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig. | 08178-163 | Cal Planell. Monistrolet. Mas Bosch. E. del terme | Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el 'tren de l'aigua' que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via. | 41.7298300,1.7513300 | 396151 | 4620534 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88656-foto-08178-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88656-foto-08178-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Ubicada a tramuntana de la Masia de Cal Planell a uns 30 m. del pati, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88529 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-3 | XIX | Tot i estar deshabitadat i presentar alguna esquerda, l'estat general sembla correcte | Casa de pagès simple i de característiques atípiques, sobretot pel que fa a les proporcions. Forma un bloc més ample que llarg i relativament molt alt. La planta és rectangular i presenta planta baixa més dos pisos, i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les parets estan fetes amb uns carreus molt grossos a la part inferior i a les cantoneres, i més reduïts a la part alta. Actualment les juntures estan cimentades. La façana principal, encarada a llevant, és simple: presenta un portal rectangular amb grans lloses (llinda i brancals) a la planta baixa i finestres emmarcades amb carreus escairats als dos pisos. A la banda de migdia hi ha una dependència moderna feta de totxo. | 08178-36 | Camí de Rajadell a Fals. Miralles. Límit nord del terme | La casa, segons indica la llinda de la porta, es va fer el 1880 per un tal Domingo Grau. Pel que sembla, es construí tota d'una vegada. Ha sofert pocs canvis des de llavors. | 41.7393300,1.7156600 | 393200 | 4621632 | 1880 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88529-foto-08178-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 46).La casa esta envoltada d'un espai amb plantes i arbres. A la vora hi ha horts no conreats.La llinda del portal presenta, dins una senefa, la inscripció gravada DOMINGO GRAU 1880 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88508 | Capella de la Mare de Deu dels Àngels o de Can Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-angels-o-de-can-gallifa | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1988) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1988 p. 219 Blog Relatsencatala.cat, de Antonio Mora Vergés http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-verge-dels-angels-de-la-torre-de-cal-gallifa-monistrolet-rajadell-bages/1048447 | XX | Capella de planta de creu grega i coberta amb una cúpula rematada per un cimbori amb petites obertures rectangulars. El material constructiu és la pedra, que s'ha pintat en l'exterior, amb les cantoneres de carreus perfectament escairats i simètrics, també pintats. La façana principal té un frontó amb un petit rosetó d'estil historicista, i una gran balustrada. Hi ha diverses obertures ovals a diferents alçades, totes de petit mida. L'absis compta amb petites absidioles de menor alçada. | 08178-15 | Can Gallifa. Monistrolet, NO del terme. | Construida als anys 20 del XX per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu (Elx, novembre de 1865 - Busot, 28 de desembre de 1924 ). Fou consagrada l' any 1922, essent bisbe de Vic Francisco Muñoz Izquierdo, | 41.7248800,1.7659000 | 397355 | 4619966 | 1922 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88508-foto-08178-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Marcel·lià Coquillat i Llofriu | La capella constitueix una construcció independent que s'aixeca a pocs metres del gran casal modernista de la Noguera o de can Gallifa, dintre, de fet, del mateix entorn enjardinat de la casaEstà nominalment inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014, num. 14, que correspon al Mas de la Noguera o Torre de Can Gallifa, classificada BCIL, però la fitxa no inclou la descripció de la capella, nomes la cita, i no queda clara la protecció.Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon a diverses fonts bibliogràfiques i bogs d'internet..La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 del Blog Mora Vergés. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88898 | Bassa de Can Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-morros | XX | <p>Gran bassa circular que forma part d'un complex d'infraestructura hidràulica d'un gran interès. La bassa recollia l'aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades. Una xarxa de rases recullia les aigües pluvials d'una extensa superfície per confluir a l'entrada de la bassa. Poc abans d'entrar a la bassa l'aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l'aigua fins la casa de Can Dalmau (fitxa 34) per una canalització. La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.</p> | 08178-404 | Can Morros. Valldòria. SO del terme. | <p>Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària. A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau. Com a can Dalmau, s'hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.</p> | 41.7229300,1.6880000 | 390872 | 4619846 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88898-foto-08178-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88898-foto-08178-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica a uns 170 m. al NO de Can Morros, al camí principal que dua a la casa des de la cruïlla que ve de can Barquets. Aquesta bassa és molt semblant a la de can Dalmau. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88743 | Barraca Codi 14124 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14124 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 14124 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació 170º S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Falsa cúpula ben conservada. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08178-249 | Can Servitge o Vallformosa. C/ Canigó núm. 7. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7150400,1.7547100 | 396408 | 4618887 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88743-foto-08178-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88743-foto-08178-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88743-foto-08178-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta. Barraca Codi 14124. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 19/11/2016. Situada a la entrada d'una finca privada. Com es pot veure a la foto 3 es fa servir com a part del mur de separació de finques: hi té adossades dues parets de formigó a la part posterior. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88738 | Barraca Codi 15707 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-15707 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 15707 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Molt emboscat | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La cúpula està feta amb lloses. Té una finestra petita. | 08178-244 | Can Servitge o Vallformosa. Puig del Coll. SE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7177400,1.7523600 | 396217 | 4619190 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88738-foto-08178-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88738-foto-08178-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88738-foto-08178-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 15707. Autor: Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 2/7/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88504 | Església de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-vallformosa | <p>GASOL, J. M. (1981). RAFAT, F (1985). Festa de Sant Sebastià. RAFAT i SELGA, Francesc. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39</p> | XVIII-XIX | Entorn descurat | <p>Església de planta rectangular i coberta a doble vessant, d'una gran alçada. El temple actual està situat a la planta superior. Curiosament, la planta baixa de la construcció no és accessible per cap indret; en tot cas l'accès no es troba fàcilment. Exteriorment, la construcció segueix un estil historicista. Un portal d'inspiració neorromànica (és l'únic accés) es situa a la façana lateral de migdia, a la planta superior . Consta d'un timpà adovellat, amb arquivolta. La imatge central ha estat arrencada. A la part davantera hi ha un cos més baix (la sagristia), coronat amb merlets acabats en forma triangular i un campanar d'espadanya. Les parets són arrebossades parcialment amb una capa de color groc. L'interior, d'un neoclàssic força interessant, consta d'una sola nau , amb un cor. La decoració (pintada en ocre, gris i daurat i motllurada amb guix) simula una sèrie de pilars i un fris (amb palmes i rosetons). A sobre, diverses voltes de canó compostes.</p> | 08178-11 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | <p>La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l'any 978. L'església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, vatenir en algun moment el rang de parròquial, pero alguns autors la consideren una capella sufragània de Manresa.. Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.. Sembla ser que el paborde de la Seu (de qui durant molts anys Vallformosa va ser filial), el Veguer de Manresa, el Monestir de Sant Pere de la Portella (que n'execia el patronat el 1311) i altres particulars també exerciren drets senyorials a la quadra de Vallformosa. Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l'església) eren propietat de Ramon d'Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare. La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n'exercirà els drets senyorials. El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Tanmateix, l'església ha sofert molts canvis i de la construcció primitiva no sembla que en quedi res. L'actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat. Va ser reedificat el 1896.</p> | 41.7142200,1.7629200 | 397090 | 4618786 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88504-foto-08178-11-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-03-27 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Ubicada a la part enjardinada de la masia de can Servitge. Església d'estil historicista i neoclàssic molt interessant, d'origen medieval (tot i que no queden vestigis d'aquesta època). Les voltes i la decoració mural, d'un classicisme de força qualitat, tenen interès. Ara bé, la pintura mural de darrera l'altar és molt menys interessant, d'un il·lusionisme ingenu i poc consistent, a base de colors vius. Representa un mantell purpurí, que devia emmarcar un retaule, avui desaparegut però que ha deixat un buit a la pintura. Al damunt, una imatge al·legòrica de la il·luminació divina. La façana de tramuntana de la capella esta flanquejada per un petit estany, segurament obra del segle XIX, que recrea un ambient romàntic, en relació amb l'estil historicista de l'exterior. Algunes rajoles del terra tenen unes inscripcions curioses: Del mas nat de [?] 1772 Marc de Deu del Roser = 1772 [?] Rouric l'amo 1772. L'immoble pertany a l'Associació de Propietaris de can Servitge, que la va adquirir quan van decidir comprar l'antic Mas de Can Servitge (fitxa 82). La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993 | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88708 | Festa Major de Sant Salvador de Vallformosa o de Can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-salvador-de-vallformosa-o-de-can-servitge | Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social | XX-XXI | Festa major del barri de can Servitge, de caràcter laica, no religiosa, que es celebra el 24 de juny, instituïda pels veïns de la Urbanització de Can Servitge. Els actes es celebren al terreny del Campillo i inclouen un ball de nit, un sopar popular, jocs populars, etc | 08178-214 | Can Servitge o Vallformosa. SE del terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquesta festa ha estat creada recentment pels veïns del nucli, molt cohesionats per la lluita per la legalització de la seva urbanització, que es va crear al darrer terç del segle XX al voltant de la masia de can Servitge i de l'antiga parròquia Sant Salvador de Vallformosa. Els veïns van comprar la masia i allí i al terreny del Campillo hi fan la festa. A la festa no hi té presència la religió (és per Sant Joan, no per Sant Salvador). A la capella de sant Salvador només s'hi fa de tant en tant alguna missa o casament.Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.