Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
88871 | Bomba d'aigua de Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-de-can-gili | XX | <p>Bomba d'aigua: mecanisme d'extracció (segurament d'un pou) amb la roda o volant.</p> | 08178-377 | carrer Mestre Ramon Planes, 4. Nucli Antic. | 41.7282500,1.7062600 | 392400 | 4620413 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la part de darrera de can Gili (carrer Mestre Ramon Planes, 4 (Nucli Antic), en un passatge o carreró d'accés públic.. La propietat han posat un rètol amb la llegenda: bomba d'aigua. Principis segle XX. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
88577 | Mas el Rauric, tines del Rauric i capella de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-rauric-tines-del-rauric-i-capella-de-santa-margarida | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. GAVIN, Josep Maria (1979) Inventari d'Esglésies. Num. 5. Bages. Artestudi Edicions Novembre 1979. BENET I CLARÀ, Albert (1984). Catalunya Romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. p. 39. BENET I CLARÀ, Albert (1986) Precisions sobre la història d'algunes esglésies d'època romànica al Bages. Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 22. Juliol-Agost 1986 CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2000) Santa Margarida. La desapareguda capella de can Servitge (avui can Batlle). Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages num. 122. Pp. 103-106. Octubre-desembre 2000 | En ruïna. La vegetació dificulta força el reconeixement de l'immoble. Casa quasi desapareguda. Tines millor conservades | Conjunt corresponent a un antic mas, avui en ruïnes, de les que només s'identifiquen actualment diversos grups de tines. Subsisteixen alguns murs, sobretot al sector NE, que podrien correspondre al mas i/o a la capella de Santa Margarida, que coneixem per cites documentals. La ubicació exacte i la descripció tant del mas com de la capella que hi tenia al costat, per tant, és impossible, ja que pràcticament no en queden restes. Possiblement s'utilitzessin altres parts del conjunt com a habitatge, tal com sembla indicar l'existència de revoltons en una de les tines. Els immobles destinats a tines, en canvi, s'han conservat millor i són més fàcilment identificables. D'acord amb la descripció detallada feta per Piñero (PEP 1993; la visita efectuada el 2020 en dificulta la validació, degut a la frondosa vegetació), es poden identificar tres grans grups de tines prototípics i dos de més petits, en un estat més degradat. En total es conserven 24 tines que són identificables, però podria haver-ne més, actualment ocultes. Un primer grup està situat al costat de tramuntana del camí. Es tracta d'una construcció típica allargada formada per diferents cossos adossats. Hi ha sis tines: cinc de cilíndriques, de 2,40 metres de diàmetre, i una quadrada, de 2 x 2 metres. Un segon grup de tines és situat al sector est, entre els dos camins que segueixen en aquesta direcció. Aquesta construcció és la més ferma i ben conservada. Segueix el mateix model típic, amb barracons a la part de les boixes. Consta de 9 tines: una quadrada de 3 x 3 metres; 5 de cilíndriques, de 2 metres de diàmetre, i tres de molt petites (tinois), que mesuren entre 1'5 i 1'7 metres de diàmetre . Un tercer grup és situat al sector SO en una posició elevada respecte del camí. La construcció es troba força deteriorada i consta de 5 tines cilíndriques d'uns 2 metres de diàmetre. A prop s'aixeca una altra construcció, petita, amb coberta a una vessant. Podria correspondre a tines o bé tenir altres funcions de treball o d'habitatge. És inaccessible a causa de la vegetació. Finalment, hi ha dues construccions més amb dues tines cadascuna, situades al costat de migdia del camí. Prop d'aquí s'observa un element interessant. Es tracta d'una petita construcció amb volta, molt ben feta, que devia servir per emmagatzemar l'aigua que naixia en aquest punt. | 08178-84 | Vallformosa. Solella del Rouric. SE del terme. | El Rauric apareix citat el 1280. El mas pertanyia a la parròquia de Sant Salvador de Vallformosa. Durant les crisis dels segles XIV i XV fou un dels pocs masos que no s'abandona. Almenys el 1553, en fer recompte de les famílies de les parròquies de Sant Salvador de Vallformosa i de Monistrolet, s'esmenta Valentí Campserver, que ocupava el mas Raurich. Segons Ernest Molins, Capserver era de Fals. El cadastre de 1786 cita Salvador Raurich com habitant de la parròquia de la Vallformosa. El mas va ser habitat per masovers fins els anys 60 del segle XX. Quan va ser adquirit per can Massana en aquestes dates, el procés de deteriorament s'accelerà i es procedí a un enderroc exprés de la casa, que es conservava sencera, per tal d'alleugerir l'impost de contribució. Gavin (1979:148) publica una fotografia antiga (dels anys 70 del segle XX?) de les ruïnes de Santa Margarida del Rauric, i afirma que avui (anys 70) ja no en queda res. Es veu a la dreta estructures que identifica com de la capella, i a l'esquerra hi ha la façana d'una masia molt gran. Segons la Catalunya Romànica (Benet, 1984:39), la capella de Santa Margarida del Rauric (Rajadell) estava situada dins l'antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric. El Rauric està a la partió entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola i tal vegada el mas, o potser només la capella, estigué en terme de Guardiola. Efectivament, l'antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell. No degué passar mai de capella rural. L'església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola (per tant podria tenir origen romànic). Dos anys més tard, Benet (1986) sembla rectificar quan és informat d'una possible capella dedicada a Santa Margarida localitzada dins el terme de Sant Salvador de Guardiola. L'any 2000 Capdevila (2000: 103-106) dona notícia d'una desapareguda capella de Santa Margarida de Guardiola relacionada amb can Servitge (es tracta d'un Can Servitge, avui Can Batlle, situat a Guardiola; res a veure amb Can Servitge de Vallformosa, Rajadell). Hi ha referències documentals de deixes de veïns de Guardiola a aquesta església als segles XIV, XV, XVI i XVII. Tot i que subsisteixen dubtes sobre si es tracta d'una sola església, nosaltres ens inclinem per l'existència de dues capelles dedicades a santa Margarida, la del Rauric i la de Guardiola. | 41.7022700,1.7387200 | 395057 | 4617489 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88577-foto-08178-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 87) com Rauric (Al PEP 1993, citat com cal Rouric). També denominat Tines de Santa Margarita.Antic mas totalment abandonat. L'indret és inhòspit, amb vegetació abundant per tot arreu. Les tines, de gran interès, es conserven millor, en un estat diferent en cada cas.El conjunt es troba a la falda del serrat que s'aixeca al costat de migdia de la riera de l'Infern o Riu Formós. Cal seguir el camí de Castellfollit a can Servitge, pel costat sud de la riera de l'Infern; passats uns 1500 m del mas Barquets en direcció oest i abans d'arribar a cal Claret s'ha de prendre un desviament que travessa la riera, i després continuar uns metres en la direcció oposada, cap a llevant. Uns xipresos molt grans al camí identifiquen el lloc. La vall on es troba Cal Rauric és un indret tradicionalment poc habitat i boscós, i fou molt afectat per l'incendi de 1980.Segons Piñero (PEP 1993), a prop hi ha una altra casa en ruïnes, Santa Margarida, i una capella sota l'advocació de santa Margarida. Entenem que tot forma part d'un mateix conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88869 | Goigs de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-de-vallformosa | Localitzat al portal Todocolección https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goig-gozo-sant-salvador-iglesia-vallformosa-monistrolet-rajadell-ano-1931~x162315958 | XX | Goigs a lloança del gloriós Sant Salvador, Es canten en sa Església de Vallformosa sufragànea de Monistrolet de Rajadell. El text és el següent: Puig que del mon sou la guía I nostre consolador Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador I El pecat d'Adam un dia Pels homes el cel tancà Jesucrist els hi obria quan en la creu va finà aprés de passió sagrada Amb turments i greu dolor II Nom de Jes´ñus us donava El vostre Pare sagrat Quan el món us enviava Per salvar l'Humanitat; Oh! nom de Jesús dolcíssim deu-nos vostre sant amor III Quan viviau a la terra Per destruir el pecat fent al dimoni la guerra redimint l'Humanitat amb tres deixebles pujavem un jorn al cim del Tabor IV Allà dalt d'aquell bell cim us vareu transfigurar, i vostra glòria sublim als deixebles van mostrar a Pere, Jaume i Joan pasmats de tal resplandor V Quan foreu transfigurat Un núvol del cel vingué -Aquest és mon Fill amat- La veu del pare digué VI Tot baixant d'aquell mont sant els manareu que callessin i que a ningú revelessin aquell prodigi tant gran, fins que après resucitat us veguessin triomfador VII Beneiu doncs des de el cel Rei dels Sants glorificat Monistrolet, que amb anhel us té per son advocat siau sempre nit i dia el seu dolç consolador VIII A la gent de Vallformosa que us té tanta devoció feu-la sempre pietosa plena de fe i religió; i que visqui ben unida amb pau i gran germanor - Puig regnau amb alegría Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador | 08178-375 | Vallformosa. SE del Terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1931 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Al revers hi figura una oració en llatí i la data i lloc (en llatí): Vic, 23 de maig de 1931. Imprimeix: Jacubus Serra .Per decret de Miquel Rosselló.Les imatges són del portal Todocolección | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88600 | Font i pont del Rauric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-pont-del-rauric | XX | L'indret de la font i l'entorn es conserven en un estat acceptable però el paratge i els camins dels marges de la riera es troben en estat d'abandó. La vegetació envaeix tot l'entorn. | Font caracteritzada per una petita balma on neixia l'aigua i, per un salt d'aigua, a prop. Els elements aportats per l'home són diversos murs obrats a la balma i unes escales, que condicionen la font i el seu accés, així com un pont que travessa la riera. L'aigua neixia sota la balma i quedava estancada en una cavitat, actualment tancada mitjançant parets de pedra seca que formen una mena de barraca. Actualment hi ha una reixa (el 2018 no hi era) El pont és a pocs metres de la font i té relació amb l'antic camí de Rouric per travessar la riera. Actualment, el camí, més ample, travessa més amunt. Es tracta d'un pont simple, fet de pedra, i amb una arcada. | 08178-107 | Vallformosa. Massana. Solella del Rauric. SE del terme. | Segurament l'obra de condicionament va fer-se el 1949, tal com indica la inscripció del pont. | 41.6998100,1.7323700 | 394525 | 4617224 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88600-foto-08178-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La font del Rauric o del Rouric esta situada en una petita esplanada que queda enfonsada al costat de la riera de l'Infern. S'hi pot anar pel camí de can Servitge a Castellfollit. Després del mas Barquets i abans de cal Claret, cal prendre un trencall que travessa la riera, i que du a les ruïnes de cal Rauric, situades a uns 570 m. al NE de la font.. La font esta al costat mateix de la riera. Es tractava d'un paratge d'una gran bellesa, exhuberància i cert exotisme, a causa de l'acció de l'aigua i l'abundància de molses, i amb una vegetació típica de riera, molt abundant i variada. Pero actualment el lloc es troba abandonat i deixat. El sortidor de la font pròpiament dita es troba actualment fora de servei, al costat de la cambra o cavitat esmentada. Hi ha una inscripció en una pedra de la barana del pont, amb la data 1949. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88574 | Tines de Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-barquets | Informació oral de Melitó de cal Font Figuera (1993) | XIX-XX | Presenta deterioraments parcials. | Conjunt de tines amb una casa de pagès adossada a la part posterior. També hi ha una habitació dedicada a granja, construïda recentment i, a pocs metres, una gran bassa. La construcció de les tines és d'una tipologia semblant a les tradicionals dels masos. Consta de quatre cambres adossades que formen una construcció de planta rectangular, allargada, alineada amb el camí, amb les portes abocades al camí, i amb coberta a una vessant. A la part de les boixes hi ha els típics barracons. Les parets són de maçoneria amb restes d'arrebossat. La part alta del cos més ponentí és fet amb tova. Respecte a l'interior, referim la descripció del PEP 1993. El conjunt consta de 7 tines que són visibles. A la part central, no accessible, n'hi havia segurament 3 més. És a dir, en total 10 tines. La tipologia de les tines és diversa. N'hi ha cinc de cilíndriques: tres que mesuren tres metres de diàmetre i tres de profunditat;i dues de dos metres de diàmetre. Dues són rectangulars: la més gran mesura 3 x 4,5 metres per 5 de profunditat, i l'altra 3 x 3 metres i 4 de profunditat. Possiblement, les tines s'hauran tapat posteriorment per poder aprofitar l'edifici per a ús residencial. La casa s'adossà posteriorment a la part posterior de les tines. L'accés és per la porta central de les tines, que constitueixen la façana principal del conjunt, al costat del camí. Es tracta d'un cos de planta quadrada, amb coberta a doble vessant, que enllaça amb la teulada de les tines. És de planta baixa més un pis. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat blanc cru. Algunes de les obertures, senzilles, són amb llindes de fusta i d'altres estan emmarcades amb carreus. A la planta baixa s'observa una arcada. Darrera hi ha un clos i un cobert, totalment envaïts per la vegetació. La bassa és al costat ponentí de l'edifici. Està tancat per una resclosa d'on surt un canal estret cap a la part posterior de la casa . | 08178-81 | Vallformosa. Massana. SE del terme | Les tines eren anomenades de cal Barquets; per tant tenien relació amb aquest mas. Fa uns quants anys a les tines hi vivien uns avis, pràcticament sense casa. Posteriorment s'hi construí t la casa. La bassa també és de construcció recent, dels anys cinquanta del segle XX, aproximadament. | 41.7092600,1.7486200 | 395892 | 4618253 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88574-foto-08178-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88574-foto-08178-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 89). Actualment denominada 'Las Tinas'Conjunt de tines singular. Situada al costat del camí i de la riera de l'Infern. Paratge molt agradable amb vegetació rica i abundant, típica de riera i fauna també típica de zona humida. Conreus a llevant...Ubicada al costat del camí que va de Castellfollit a Manresa, camí de can Servitge en direcció O. Es troba a mà dreta a 1 km. de can Servitge i a 100 metres de Can Barquetts en línias recta. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88642 | Fita de terme 1 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 380) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Rajadell, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació dels termes de Manresa i Guardiola com a fita número 23 i en el projecte equivalent entre els termes de Rajadell i Guardiola com a fita número 1. Es situa al cim d'un turó, entre les partides Bosc de l'Argullol (al sud-oest) i Vallformosa (al nord-oest), uns dos metres al nord-oest del corriol que ressegueix el termenal. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte amb base de triangle equilàter. Mesura 60 cms. d'alçada i 25 per cada costat. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 130; en una altra cara té gravat 'VALLFORMOSA' (territori que antigament constituïa una demarcació, actualment integrada dins el municipi de Rajadell); en l'altra cara té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de les línies dels termenals. | 08178-149 | Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. En aquest moment també la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7110900,1.7774200 | 398291 | 4618422 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 380) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88648 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015). MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Rajadell i Manresa, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Rajadell i Manresa com a número 2. Se situa a la zona de Vallformosa. Es tracta d'una pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 38 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció R25 en una de les cares. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la recta compresa entre totes dues | 08178-155 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7136300,1.7741200 | 398021 | 4618708 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
88649 | Fita de terme 4 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 45 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció 124 en una cara i R21 a la cara oposada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és la recta compresa entre totes dues. Se situa a la zona de Vallformosa, a uns 50 m.del marge nord del camí de Castellfollit del Boix | 08178-156 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7160300,1.7764800 | 398221 | 4618971 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
88575 | Can Servitge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-servitge | RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià Ajuntament de Rajadell (2017:29-33) Domínguez Ferrer. Alba; Solera Gil, Eva (2009). Diagnosi i proposta d'actuació de la casa pairal de can Servitge. Treball d'Arquitectura Tècnica (EPSEB) | XVII-XIX | Força deteriorada i abandonada | Masia que conforma un gran recinte tancat que inclou diversos cossos residencials i dependències de treball adossades al costat oest, un cobert al costat est,, dos grups de tines i una capella, l'església de Sant Salvador de Vallformosa (fitxa 11). L'àrea interior del recinte estava enjardinada i tenia una piscina. A l'àrea residencial s'hi distingeix un cos central originari ampliat amb un cos per tramuntana i dos cossos bessons a migdia. El cos central respon a les característiques d'una masia clàssica setcentista. Es tracta d'una gran construcció de planta més o menys quadrada (la part de migdia queda en part solapada per la construcció dels cossos posteriors) amb coberta a doble vessant, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Una inscripció data la construcció d'aquest gran cos al 1756. Tanmateix segurament devia fer - se sobre una construcció anterior més petita. El material constructiu de les parets correspon a maçoneria amb arrebossat que llueix una capa de pintura de color groc. Les finestres que es conserven de la construcció del 1756 són les típiques emmarcades amb carreus. El primer cos ampliat sembla ser el de tramuntana. Aquest,, molt més estret, queda poc definit, ja que en una fase posterior la façana de llevant va ser unificada. Tot i això és força antic segons indica una llinda del 1680. Al sector contrari, a migdia, la casa ha estat allargada amb dos cossos bessons amb sengles cobertes a doble vessant que junts fan l'amplada del cos principal. El del costat oest és més antic. Segons una llinda del 1790, el del costat est sembla un simple afegit amb una galeria al primer pis que anivella la façana de migdia. Segurament a finals del segle XIX tota aquesta façana va ésser remodelada i convertida en façana principal. S'hi construí una escalinata i s'uniformaren els marcs de les obertures, en relació a les pilastres i les balustrades de les galeries noves. Aquesta obra podria coincidir amb la documentada al 1883, quan també es construí un portal secundari, a la façana lateral. Les dependències de treball consten de diversos cossos, comunicats per la façana de ponent de la casa. Coexisteixen construccions força antigues amb d'altres del segle XX. Una llinda data un dels cossos al 1787. Així mateix, la construcció situada a l'angle SE sembla tenir la forma d'una casa, però acullen algunes tines de grans dimensions. El 1945 es construí una torre elèctrica, també adossada. A la banda oposada (llevant) s'aixeca una altra construcció de treball separada del mas. La façana esta coronada amb uns remats triangulars que lliguen amb la decoració historicista de l'església. A l'exterior hi ha dues construccions independents del mas que contenen tines. La principal és a la banda de ponent. És una construcció típica allargada, amb els consegüents barracons a la part de les boixes. Consta de set tines. La construcció es troba totalment coberta de vegetació, però pel que es pot observar sembla que totes les tines eren quadrades (2 x 2,5 metres ). A l'altra construcció només hi consten dues tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. A part, ja ho hem dit, hi ha les tines que es troben al mas o a les seves dependències: unes cinc o sis. Segurament aquestes eren per a ús del mas, mentre que les exteriors eren dels parcers. | 08178-82 | Vallformosa o Can Servitge. SE del terme. | La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII de l'any 978. L'església de Sant Salvador de Vallformosa (a can Servitge) apareix esmentada per primera vegada el 1282. Aquesta església, igual que la de Monistrol, tenia el rang de parròquia; és a dir que constituïa el nucli central de tota la vall. Al segle XI les terres de la parròquia formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme. La senyoria sobre les terres de Vallformosa corresponia a la família dels Eimeric. També hi exerciren drets senyorials el paborde de la Seu de Manresa -l'esglèsia de Vallformosa hi depenia- i el veguer de Manresa, El 1576 l'hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d'Eimeric. D'aquesta manera s'ajuntaven totes les jurisdiccions de l'actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric. Pel que fa als masos, el 1280 apareixen citats el següents a la parròquia de Sant Salvador: El Rouric, el Soler, El Mulnell (actual Barquet), Sagristà i Servitja . Durant els segle XIV i XV el mas queda desocupat. Només el Sagristà i el Rouric eren habitats. Al cens de 1719 a la Vallformosa es comptaven només 3 cases (entre elles cal Servitge) amb un total de 19 habitants. El cadastre de 1786 cita Josep Servitja com habitant de la parròquia de la Vallformosa. La inscripció de les llindes més antiga és del 1680. L'actual mas es per tant del segle XVII, tot i que l'obra principal de masia cal datar-la al segle XVIII. Durant el segle XIX can Servitge degué gaudir de gran prosperitat econòmica lligada a l'explotació de la vinya (indiscutiblement era la masia més important de la Vallformosa). Durant el segle XX la casa ha accelerat el seu procès de decadència. Als anys vuitanta del segle XX la masia canvia de propietaris i es transforma en una mena de granja o alberg per a joves. L'experiència no resultà gaire exitosa i el recinte fou clausurat per la guàrdia civil. El negoci entrà en bancarrota i el mas quedà embargat en mans d'una entitat d'estalvi. D'altra banda, a partir dels anys seixanta del segle XX, la finca al voltant de can Servítge, propietat de Miquel Rovira Perramon, fou venuda en parcel·les i s'inicà una urbanització rural coneguda amb el nom de can Servitge. Els nous propietaris venien majoritàriament de Terrassa, i els menys d'altres indrets de l'àrea Metropolitana de Barcelona, amb la intenció de fer-s'hi una segona residència. Els nous propietaris van tenir molts problemes per edificar i posteriorment legalitzar els habitages, ja que legalment, si tots edificaven una casa a les parcel·les, llavors el lloc es convertia en una urbanització, la qual cosa era il·legal. Així, la Generalitat va prohibir la construcció de les cases, i els veïns no podiem edificar ni signar les escrpitures. Llavors va començar un llarg periple veïnal i judicial. D'altra banda, els veins (una quarentena de famíles) es van autoorganitzar, i a través del treball comunitari, van instal·lar la electricitat a l'urbanització i van intentar portar-hi l'aigua corrent, amb grans dificultats, per la manca de pous. Hi va haver-hi moltes tensions i plets judicials. Amb el temps, les relacions amb l'ajuntament s'han anat normalitzant i finalment es va asfaltar la carretera que mena del poble a Can Servitge. Actualment, moltes de les cases estan habitades tot l'any. Respecte a la masia, que havia quedat abandonada, els veïns van fer un fons comú i van comprar l'edifici, inclosa la església. Actualment hi fa les funcions de local social, seu de l'associació de veïns i la de propietaris. S'hi fan actes públic i la festa major del barri (24 de juny). També la Castanyada, la festa de reis... i hi pugen les caramelles del poble. | 41.7140500,1.7632500 | 397117 | 4618767 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88575-foto-08178-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88575-foto-08178-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88575-foto-08178-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 70). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num.49).Masia d'un gran interès històric i arquitectònic i una de les més importants de Rajadell. Data del segle XVII, a nivell constructiu, però que té origen medieval (habitada al segle XIII i abandonada al XIV), i convertida al segle XIX, amb l'apogeu de la vinya, en gran casal.S'ubica al costat del camí que segueix el torrent de l'Infern, al centre de l'urbanització de Can Servitge. Des de Rajadell s'hi pot anar pel camí de Can Massana i cal Font Figuera i des de Manresa i Monistrolet pel camí que surt del bosc del Suanya en direcció O. Pel que fa a l'interior de la Masia, el sector sud de la planta baixa ha estat molt modificat per la utilització de la casa com a alberg. El sector nord és el que conserva millor l'estructura antiga. Entrant pel portal secundari, a la façana de llevant, s'accedeix a una sala distribuïdora, típica del segle XIX. Des d'aquí es pot accedir a l'estable i al celler (que conservaba, al menys el 1993, botes i boixes, indicadores de l'existència de tines a l'interior de la casa) i a l'escala que condueix als diferents pisos. Hi ha una cambra especialment interessant amb una arcada de maó que sosté el sostre de fusta. Al primer pis s'hi troba la part pròpiament residencial de la casa. Presenta una decoració bàsicament del segle XIX, amb motllures als sostres, llars de foc decorades, alguna vidriera de colors, etc. Els elements més destacats són unes portes fetes amb fusta, tallada i decorada amb motius clàssics o d'inspiració gòtica.A l'interior del recinte on s'ubica el mas de la masia hi ha diversos espais lliures. El sector NE estava enjardinat amb una gran diversitat d'espècies vegetals, que actualment creixen espontàniament. Fins i tot hi ha un estanc petit, al costat de l'església, que ofereix un ambient decimonònic. Contrariament al camí actual, l'antic passava pel costat nord de la casa. A l'entorn del mas es troba la urbanització de can Servitge, que compta amb camp de futbol, piscina, etcEl mas presenta algunes inscripcions gravades en diverses llindes: - Llinda d'una finestra a la façana nord del cos principal: 1756- Llinda del balcó de la façana est: Miq[ue l] Servitja Any 1680- Llinda de la façana nord de la dependència adossada a l'oest: Any 1787 PAVLA SERVITJA .- Façana principal: PAULA SERVITGE 1790.- Portal de la façana est: 1883.La descripció correspon al PEP 1993. Al 2020 no s'ha pogut accedir al bé. La foto 3 correspon al PEP 1993.El 2009 unes alumnes d'arquitectura van elaborar un projecte que tenia com a principal objectiu la realització d'una diagnosi de les lesions i deficiències observades en l'edifici, a més de la realització d'una proposta d'intervenció garantint la conservació dels seus valors històrics,culturals i estètics També realitzaren l'aixecament gràfic. Van constatar un procés de degradació accelerat.Existeixen unes normes urbanístiques subsidiàries de la zona de Can Servitge aprovades per la DG d'urbanisme en sessió del 15.11.2000. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88895 | Barraca de Cal Sarrió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sarrio | Envoltat de vegetació | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Està coberta per la vegetació, de tal manera que no s'aprecia la porta ni les característiques de la falsa cúpula. | 08178-401 | Valldória, tocant a Les Casetes | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7296400,1.6947300 | 391443 | 4620582 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquesta barraca no està a la Wiquipedra.S'ubica a 70 m. a l'O de Can Sarrió, una casa moderna, al mig d'un camp, prop del camí que va de les Casetes a Barquets, en un punt entre aquests dos llocs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
88583 | Cal Carlos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlos | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 270-71 Informació oral: Juli Llorens (mas Palomas) (PEP 1993) | XIX | Abandonada. Es conserven les parets força bé. Manca la teulada a tots els cossos. Matolls i arbusts dins i fora la casa. | Casa amb un cobert i una construcció amb dues tines.Per les dimensions, correpon més aviat a un mas i no a una casa de parcer. En les fotos s'aprecia una superfície construïda de 224 m2, dels quals 118 corresponen a coberts i edificis auxiliars. L'immoble, que es troba en estat d'abandó, és de tipologia simple. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a la banda de migdia) i coberta a doble vessant (que actualment li manca ). Consta de planta baixa i golfes. Les parets són de maçoneria. La casa té poques obertures, emmarcades amb pedra treballada. El portal, a la façana de migdia, consta d'un arc carpanell fet amb dos blocs de pedra. Al costat i a sobre de la porta hi ha part d'una finestra petita, amb l'ampit amb motllura. Algunes parets de la casa i els coberts arriben fins al nivell de l'arrencada de la teulada; altres estan més ensorrades. Quant a l'edifici de les tines, es pot observar una estructura complexa, actualment coberta de vegetació, on hi ha dues tines. Una té de 2 metres de diàmetre i l'altra, més petita, té de 1,5 metres aproximadament. | 08178-90 | Valldòria. Serra de Palomes. Extrem SO del terme. | Segons Molins (2020:269-70), la primera notícia del mas Cos (el nom antic de Cal Carlos) és del 1440, quan Joana, filla de Pere Cos, va reconèixer haver rebut uns diners de Bernat Queralt, mercader d'Igualada, a casa del qual havia fet de criada. El senyor Joan Berenguer de Rajadell va fer constar que el mercader li havia tornat la seva 'femina', la qual cosa ens indica que per marxar del terme i anar a servir a Igualada havia necessitat l'autorització del senyor. No sabem res més dels Cos, ni si tenien a veure amb el mas Cos. Possiblement, a la segona meitat del segle XV, el mas quedà abandonat, com la majoria de masos del terme. El senyor del terme, Pere de Cruïles, fomentà la colonització dels masos rònecs per posar remei al seu abandonament i així recuperar les rendes, amb condicions atractives per a noves famílies de pagesos. En aquest cas, el 1559, el Senyor va establir el mas Cos, no a un nouvingut, sinó a Bernat Palomas de Grevalosa. L'enfitèuta havia de viure al mas, podia agafar llenya del bosc per al foc, conrear la terra i pagar el corresponent cens. L'entrada de l'establiment va ser de 10 ducats. En el capbreu general de gener de 1624, manat per la vídua Guimar d'Eimeric i Cruïlles, senyora del terme, Bernat Palomas va declarar el mas Cos, deshabitat, també anomenat la Censada de Palomes. La contribució del mas era el delme de carnalatge, la qual cosa indica que les terres devien servir de pastura. No es coneixen noves cites documentals del mas (val a dir que estava molt apartat de Rajadell; el Mas Palomas es de Castellfollit). A finals del segle XIX apareix en aquella zona una casa dita cal Carles, que identifiquem amb l'antic mas Cos. Figura per primera vegada en el padró municipal de 1897 i en aquell moment s'hi estava Josep Sabrià Colell, també anomenat Carles, que era de Llobera i havia arribat a Rajadell 24 anys abans. Estava aparellat amb Ramona Colell Torras, de Vallferosa. L'hereu es en Josep, casat cap el 1903 amb Rosa Prat Grau de Castellar. Pertanyien a la parròquia de Rajadell, però la casa era tan allunyada del nucli de Rajadell que tenien tendència a relacionar- se més amb el terme veí de Grevalosa (Castellfollit del Boix). La darrera notícia dels Sabrià és de 1925, quan encara pagaven la contribució urbana. Segons el PEP (1993), fins a principis del segle XX, la casa, que pertanyia al mas Palomes (terme de Castellfollit del Boix), fou habitada. En els últims anys hi vivien nou germans, que conreaven la vall del torrent de Valldòria, que era tot vinya. En conjunt, la vall era treballada per dotze parcers, molts de Rajadell. Malgrat la llinda de la porta, que mostra la data del 1890, la casa ja devia existir anteriorment: l'arribada de la fil·loxera a les terres del Bages és precisament l'any 1890. | 41.6949300,1.6774200 | 389944 | 4616751 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88583-foto-08178-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88583-foto-08178-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O cal Carles (Carlos als mapes). Mas Cos, segons Molins (2020:269). S'ubica a l'extrem meridional de la vall del torrent de Valldòria, sobre el coster de llevant. Les restes són al capdamunt del torrent. El lloc, actualment, és del tot deshabitat. Antigament tota la vall eren vinyes. Les ruïnes de la casa són visibles des de l'aire, però l'accés és molt complicat, perquè després de l'incendi de 1980 la zona s'ha poblat d'una vegetació densa i impenetrable i els camins s'han esborrat. El millor itinerari per anar-hi és per Castellfollit del Boix. Allà cal prendre un camí en direcció nord que porta al mas Palomes (Castellfollit). Del mas Palomes cal baixar a peu cap a la vall de llevant. També s'hi pot anar a peu des de Valldòria. Els terrenys del mas Cos, que sobre el paper tenen una superfície de 17 hectàrees, es troben dins del terme municipal de Rajadell, en la confluència de les propietats Valldòria de Rajadell i Palomes de Grevalosa (terme municipal de Castellfollit del Boix), i hi ha certa confusió sobre els límits de les propietats respectives.A l'interior de la casa no hi queda gran cosa. Es pot veure, al costat de la porta d'entrada, l'escala que donava accés a les golfes i, en una paret, les restes d'un forn de pa.A la llinda de la porta consta la següent data gravada: 1890 (PEP 1993). Segons Molins (2020:270) al centre hi ha inscrita una creu patent, a l'esquerra de la qual s'hi entreveuen les xifres1 i 8. La resta és il·legible. Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP (fotos 1 i 2) i a Molins (2020:269-70) (foto 3). Ernest Molins constata que fa pocs anys hi va ser i que les ruïnes existeixen. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88527 | Cal Morros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morros-0 | <p>RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis Bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1980). 'Can Morros'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1981) RAFAT, F (1984) RAFAT, F (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 248-55</p> | XVII-XX | Cal Morros 1, abandonada. Esquerda a l'edifici residencial posterior. Moltes parts -especialment els corrals- estan abandonades. Tot el conjunt està deshabitat | <p>Conjunt d'edificacions adossades que formen un gran casal. Formen part del conjunt dues cases de pagès principals adossades, a més d'un gran edifici de planta rectangular a la part posterior, un petit pati, algunes dependències, un galliner, un grup de tines isolades, un pou (molt mal conservat), la pallissa i, a uns pocs metres, un canal i una bassa circular (fitxa 404) Les dues cases adossades són de tipologia semblant però no idèntica. Es tracta de dos cossos de planta rectangular i cobertes a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenten planta baixa més un pis i golfes i estan bastides amb pedra amb un arrebossat d'un color torrat. Les façanes principals d'ambdues cases són a la banda NE. La de llevant, una mica més gran, té portal adovellat, amb arc de mig punt. Es troba descentrat, al costat esquerra. El primer pis presenta quatre obertures, una d'elles, un balcó. Les finestres estan emmarcades amb pedra. A la seva esquerra, més a llevant, presenta un cos modern adossat amb galeria. La casa de llevant (Cal Morros 2) sembla ser -juntament amb la pallissa- la construcció més antiga del conjunt. L'habitatge de ponent (Cal Morros 1) és més petita i simple i actualment es troba abandonat. Té diverses obertures emmarcades amb maó. Al costat esquerra s'hi practicà modernament una gran porta per a vehicles. L'edifici rectangular posterior és una gran construcció adossada transversalment per la part de darrera a les dues anteriors. Es tracta d'un edifici molt ferm fet amb grans carreus ben tallats i les cantoneres perfectament escairades. La paret de migdia esta reforçada amb tres contraforts. L'edifici està compost de planta baixa més dos pisos i golfes, amb coberta a doble vessant. Les obertures són força regulars: a la façana posterior, més llarga, hi ha 4 balcons al segons pis i finestres més petites al primer pis, totes emmarcades amb pedra. A l'extrem SE s'hi observa una gran esquera. A la façana més estreta, que dona al SE, hi ha bastantes obertures, tores emmarcades en totxo, entre les que destaquen un parell d'arcades en forma de galeria. Al costat NO hi ha adossada una estructura singular de planta quadrangular amb els angles arrodonits. La pallissa és una construcció també molt ferma i de planta rectangular i coberta a doble vessant. Es situa a 37 m. al NE de la casa. Pel que fa a les tines, formen una construcció típica amb dues cambres que contenen tines cilíndriques. A la part posterior hi ha les restes dels barracons amb les boixes i una premsa. També presenta una esquerda notable. A uns 170 m. al NO es troba la bassa (veure fitxa 404)</p> | 08178-34 | Valldòria. SO del terme. | <p>Aquest és un dels masos antics de Rajadell. Primerament era conegut com a mas Pujol. Al segle XIII ja es coneixen notícies de la família dels Pujol. El 8 de febrer de 1549, la senyora Guiomar, vidua de Francesc de Cruïlles, senyora del terme, va cedir els masos del Pujol i de la Guàrdia a Miquel Aguileres, àlies Picalqués, un cabaler de Fals. Sens dubte, es tracta de dos masos rònecs que estaven abandonats i despoblats a causa de la crisi del segle XV. En el mateix moment, Aguileres compra a gràcia el Mas Valloriola a Antoni Xuriguera. Molins (2020:248-55) explica amb tot detall els successius propietaris del mas. Després de la mort de Miquel Aguileres (1557), i en espera de la majoria d'edat de l'hereu, Joan, administra els bens el segons marit de sa mare. Es casa amb Violant Torra, filla de Joan Torra de l'Oliver el 1574. El 1575 Joan Aguileres lloga el Coll del Gem al Massana durant tres anys. Va ser batlle de Rajadell. També trobem citat Joan Aguileras del Pujol, àlies el Campaner, a la crida que va fer als seus súbdits el senyor del Castell el 1585. El mateix any, consta com a detingut a la presó reial de Manresa. Va sortir-ne avalat pel mateix Senyor. En desconeixem l'acusació. Mor el 1591. La seva filla, Paula Anguileres, dita la Pujola, es converteix en hereva i mestressa. La casa estava plena de germans, amb gendres, joves, la mare, i força treballadors. La pubilla es casa amb Gili Morros, del terme del castell de Boixadors, el 1593, fent de testimoni el mateix senyor de Rajadell, Joan d'Eimeric. A partir de llavors, te lloc el canvi de nom a Mas Morros. El Gili va engrandir la casa, ja que va tenir 12 fills. Molts, amb les seves famílies, es van quedar a la casa. A mes, cal afegir uns quants mossos occitans. El Gil o Gili participava en els afers de la comunitat local i el 1611 era uns dels administradors de l'obra de l'església parroquial. A la seva mort, el 1611, deixa la finca a l'hereu Gaspar, que al 1624 es casa amb Paula Cortès, una filla del propietari del Cortès. En el capbreu de 1624, es confirma que posseeix el mas Pujol (habitat) i els masos rònecs de la Guàrdia i Valleriola. El 1680 el cap de casa ja era l'Isidre, fill de Gili. Mor en aquest any. S'havia casat el 1648 amb Teresa, filla d'Antic Tornamira, propietari d'Oristà. El següent amo és Isidre, fill de l'anterior, que es casa amb Magdalena Serra d'Oristà, que mor jove. El següent hereu es Alexandre, oncle de l'anterior. El següent hereu és l'Agustí, fill d'Alexandre, casat el 1716 amb Rosa Puig. Al no tenir fills traspassa l'heretat al seu germà Magí, nascut el 1690 i casat amb una filla del Junyent, Maria Àngela. El seu primogènit es l'Isidre Morros Junyent, casat el 1764 amb Maria Puigdellívol. Durant l'etapa de l'Isidre Morros es van fer reformes a la casa, com n'és testimoni una llinda amb la inscripció AVE MARIA 1817. L'amo següent del mas Morros va ser Josep Morros Puigdellívol, fill de l'anterior. Es casa en segones núpcies amb Rosa Casajoana. El seu fill i hereu Francesc Morros Casajuana es casa el 1819 amb Rosa Aloy. Francesc Morros va ser alcalde, possiblement el primer, del recent creat municipi de Rajadell el 1846. No devien portar gaire bé els comptes, per que la superioritat va denunciar a l'Ajuntament i li va reclamar a Morros el pagament de 2.322 rals. El mas va prosperar durant aquesta època i es nota en les obres (ho testimonien les llindes gravades amb els anys 1831 i 1850). L'any 1857 hi consta que al mas Morros tenien en funcionament un molí d'oli. Al costat de la masia dels amos hi havia una dependència que anomenaven la Premsa, on s'hi estava una família de masovers. Francesc Morros mor el 1866. El seu fill hereu, Joan Morros Aloy , esdevé cap de casa. S'havia casat el 1852 amb Maria Teresa Fontanellas Parcerisas, filla dels amos de Parcerisses. N'és l'hereu el fill gran, Francesc Morros Fontanellas, casat el 1882 amb Lluïsa Playà, que es va beneficiar dels preus alts del vi i va guanyar molts diners, que va invertir en béns immobles. El 1895 va fer-se amb la propietat del mas Braquets (que incloïa la Censada), adjudicada pel jutge, perquè l'amo Marcelino Braquets no va ser capaç de suportar els deutes. També va adquirir cases a Manresa. Es en aquest període quan te lloc la gran transformació del mas en un gran casal (entre 1905 i 1910, segons indiquen les dates gravades a les llindes). S'amplia la casa amb un nou cos, que es diferencia de l'estil constructiu anterior per ser de maons, en comptes de pedra picada. Aquest edifici podria haver estat destinat a allotjar parcers. Per aquesta època cal Morros constituïa un dels masos més forts de Rajadell, amb quatre mossos que hi treballaven durant tot l'any. El següent hereu és Joan Morros Playà, casat amb Agnés Piqué el 1914 i van tenir tres filles. Joan mor el 1950 i Agnès el 1970. La propietat (Can Morros i Can Braquets) passa a una societat agrícola, la SAT Morros, participada per la pubilla.</p> | 41.7216300,1.6893600 | 390983 | 4619700 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88527-foto-08178-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Mas Pujol. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (amb dues fitxes, 49, Cal Morros 1, i 50, Cal Morros 2). Mas Morros per Molins (2020:248). Al Catàleg de bens protegits està fitxada, no com edifici, sinó com a Àrea d'expectativa arqueològica, però només una de les dues cases, Cal Morros 2. Situada en un petit altiplà envoltat de conreus . Per la vall hi passa el torrent de Valldòria. D'origen medieval, l'actual casa de Can Morros 2 podria datar del segle XVII. Fou ampliada en els segles XVIII, XIX i XX. Primer, amb una casa bessona a ponent, i despès amb el gran edifici rectangular posterior. Per tant, es tracta d'un antic mas convertit a finals del segle XIX en un gran casal. D'una arquitectura planificada, sòbria i molt ferma, Cal Morros s'allunya de la masia tradicional, i s'ha conservat pràcticament sense afegits posteriors. Recorda arquitectònicament cal Dalmau, de manera que l'edifici posterior podria ser una ampliació destinada a una colònia de parcers. La bassa també guarda paral·lels amb Cal Dalmau. Els edificis presenten les següents inscripcions gravades en diferents llindes de porta o finestra - Llinda en una pilastra de la pallissa: 1760 - Llinda situada al costat d'un banc, fora de context: 1788 - Façana de Cal Morros 2 (façana NE) : 4 inscripcions. Dovella central del portal: AVE MARIA 1817, que s'emmarca amb una sanefa coronada amb una creu; llinda d'una finestra 1850, dins una sanefa; llinda d'una finestra 1819, amb una creu entre 18 i 19; llinda d'una finestra 1906. - Llindes de les finestres de la façana SO (edifici rectangular) 1905 i JM 1910 També es conserven corrons per batre i una premsa. Usos: Cal Morros 2: residencial; Cal Morros 1: sense ús (abandonat) | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
88539 | Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoria | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 260-69 Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=3182&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= | XVII-XIX | Casa dels masovers (la casa antiga), restaurada. La casa dels cuidants, també. La casa dels propietaris (la casa nova) presenta un aspecte descuidat. | Conjunt format per diferents construccions separades: la casa dels masovers i la casa dels propietaris (que configuren tres cossos adossats), la casa del cuidant, aïllada (actualment denominada Cal Til·ler), i la capella de sant Salvador, també aïllada (que te fitxa apart, num. 9), reconstruida el 1992. La casa dels masovers és l'edifici més antic (segons les llindes, del segle XVII). Es situa a migdia del conjunt. Té una planta força homogènia (tot i que interiorment s'hi poden detectar diferents fases): planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i superposició de planta baixa més un pis i golfes. L'aparell de les parets és regular, amb carreus de mida mitjana (actualment a pedra vista) i grans blocs a les cantoneres. La façana principal està encarada al SO. Consta d'un gran portal adovellat, centrat, i a sobre un finestral amb l'ampit decorat. A dos metres d'aquesta façana hi ha la capella. La resta de façanes tenen finestres més petites, emmarcades amb carreus escairats. La façana lateral NO presenta tres obertures petites a ran de terra i quatre finestres petites, dues a la planta primera i dues a les golfes. La casa dels propietaris està adossada a la del masover, pel seu costat NE. Es tracta d'una edificació posterior a la primera que hem descrit, que es va reformar a finals del segle XVIII i al segle XIX. Pel que sembla, es reconstruí la façana principal . Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana (d'un color blanc cru) té dos portals (decorats amb relleus en pedra), finestres, balcons i una petita galeria a la cantonera, amb baranes de ferro forjat. En total son quatre balcons, dos a la façana principal, un a la cantonera (la galeria) i un a la façana lateral, combinats amb finestres grans i petites. A la part posterior, al NO del conjunt, hi ha un tercer cos amb dependències de treball. Hi ha catorze tines (5 quadrades i la resta cilíndriques) i una premsa. Estan totalment integrades dins l'edifici; s'hi accedeix per un corredor que té entrada per la façana del costat de tramuntana. La tina més remarcable és una tina de cairons, de forma gairebé cúbica, que mesura 4x4,5 m de costat i 3,40 m d'alçada, amb una capacitat màxima de 61,2 m3, és a dir, 61.200 litres, unes 500 càrregues de vi. És una tina de les més grans del país. S'accedia a la part superior de la tina per una rampa sostinguda amb una arcada molt ampla. Les llates del brescat es recolzaven en dues bigues travesseres. En un cert moment la tina va ser anul·lada i convertida en un espai habitable. S'hi van practicar dues portes, es van arrencar els cairons i fins i tot es va habilitar una comuna en un petit cubicle. La casa del cuidant, anomenada cal Til·ler, aïllada, és més petita i més austera que les dues anteriors. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes presenten un arrebossat de color beix, que deixa veure les cantoneres de pedra. La porta, amb arc escarser, te brancals de pedra. També emmarcades en pedra són les dos finestres de la planta pis i les dues més petites de la segona planta, sota teulada. L'aparell de pedra es visible a la resta de façanes L'interior conserva alguns elements tradicionals com ara voltes i arcades. | 08178-46 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi (del propietari). Llavors hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. F. Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas, mentre que Valldòria superior correspondria a una construcció en ruïna que es troba a uns 500 metres (Fitxa 49). L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia i les fonts. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns 200 anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. La primera noticia documental data d'agost de 1282: Margarida de Rajadell, tia de Guillem, senyor de Rajadell, i que es feia monja, ven a Raimon Eimerich de Manresa una part del mas Valòria inferior, per 5 anys i 500 sous (100 a l'any). El novembre del mateix any, Guillem de Rajadell i el seu fill Berenguer venen el Mas Valòria inferior a A. de Grevalosa com a alou franc. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb d'altres, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers). En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior) i de Margarida. Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. A partir del segle XVI, Molins (2020: 260-68) ens informa amb gran detall de tots els habitants del mas fins el segle XXI. El primer estadant del que es te notícia es deia Joan Vallòria, que ocupava la casa ja al 1519, però no es probable que es digués Vallòria ni que fos descendent dels antics propietaris, sinó que devia ser un nou vingut que adoptà el nom del lloc com a cognom o renom. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que mor el 1556, i que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel Junyent, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor (segons Rafat. 1993; segons Molins 2020:260, l'hereu es Antoni Junyent). L'Antoni es casa amb Joana Casanova i se'n van a viure a Manresa. El seu fill Baltasar Junyent es el que es casa amb la Publilla de Cases Ferreres, que per aquest motiu es passa a denominar El Junyent. Llavors apareix com a propietari Miquel Junyent, d'origen dubtós segons Molins (Rafat mantenia que era fill de Bartomeu per un document de l'ACA). Estava casat des de 1552 amb Montserrada Anglanill. Es un personatge del qual tenim 16 cites documentals entre 1554 i 1578 sobre els seus negocis. Segons Rafat (1993), Miquel Junyent, home de confiança del senyor, va ser batlle del terme molts anys. També sabem que va ser víctima d'un robatori de cinc quarteres i mitja de blat el 1567, per part de Joan Xoriguera, del Mas del Coll del Gem (l'actual La Masia). Miquel Junyent, morta Montserrada, va quedar vidu i es casa de nou amb Francina. En Miquel, com que l'hereu, Francesc, no havia tingut fills, fa hereva la pubilla Joana, casada amb Valentí Morera. Miquel Junyent i el seu gendre Valentí Morera signen una concòrdia el 1568 en el que es comprometen a sembrar blat amb determinades condicions, entre altres coses. Si en un any, Valentí Morera no treballa 'com un bon fill de casa', els pactes es trencaran. Seguint novament a Molins, la següent hereva es la filla única de Joana i Valentí, Caterina. El pubill Valentí va morir el 1575 quan la nena era menor. Els tutors i l'avi Miquel Junyent, per tal d'assegurar el futur de l'heretat, objectiu màxim dels pagesos, el 1577 van comprometre la pubilleta Caterina, de nou anys, amb Valentí Pla de Sant Mateu. Finalment es casà amb Galzeran Fontanet, també de sant Mateu. El 1595 el Galzeran és el cap de casa i va acordar amb el senyor de Rajadell la compra d'unes terres pertanyents a dos masos rònecs annexos al seu. Un era l'antic Valldoriola. Sembla que viu a Sant Mateu -on hi devia tenir interessos- i deixa el Mas Valldòria a cura de masovers. El 1612 el masover de Valldòria era el seu pare Valentí Fontanet i el 1614 n'era Arnau Daurell. El 1612 Galzeran Fontanet va pledejar per la possessió del mas, que li disputava una parenta de no sabem quina branca. En Galzeran va guanyar el plet. Caterina, en el capbreu de 1624, consta com a propietària del Mas Vallòria (afocat, és a dir, habitat) i de dos masos rònecs, Costoit i Valloriola. Caterina mor el 1651. El mas passa al fill hereu de Caterina i Galzeran, Miquel, que s'havia casat amb Caterina. El 1650 fa testament, amb una deixa per reconstruir l'ermita annexa al mas. El matrimoni té tres filles, i el mas passa a la pubilla, Elisabet, la qual es casa amb Maurici Tatger de Salelles. Ja som al 1645. En aquest temps Vallòria inferior s'ha reformat i ampliat i s'ha refet la capella. En Maurici, el 1682 va construir adossada a la casa una capella dedicada a sant Salvador i el 1678 va crear un censal de 14 lliures per pagar el capellà que hi digués la missa. El següent hereu, Josep Tatger, àlies Vallòria, fill del Maurici i l'Elisabet, es casa el 1673 amb Maria Torra de Sant Pere Sallavinera. El fill gran del matrimoni i hereu, Jaume, va morir abans que el Josep, així que hereta el mas Josep, net de Josep i fill del Jaume. Josep es casa amb Maria Anna Vall el 1727. Com que no te fills, fa hereu el seu oncle Joan. Mentrestant, l'heretat de Valldòria es trobava molt endeutada i el 1746 Josep Tatger va hipotecar una part de la finca. A la mort de Josep el 1759, Jaume Tatger, fill de Joan, reclama i obté la propietat. Aquest es el Jaume Tatger que consta en una de les llindes, amb l'any 1783, que ens palesa que va empendre obres de reforma a la casa. Estava casat des de 1752 amb Antònia Grau i després, ja vidu, el 1787, amb Ramona Puig. S'havien casat, és clar, a la capella de Sant Salvador del mas. Jaume mor el 1788. L'hereu es Joan Tatger Grau, amo del mas Tatger o Vallòria, casat el 1790 amb Francesca Llussà. Havia començat la febre del vi i els propietaris cedien terres als parcers per que convertissin el bosc en vinya. El 1800 la Francesca era vídua del Joan i el batlle li va manar que marxés de la casa, no sabem per quin motiu. El 1816 la vídua Francesca, Josep Canyellas de Castellfollit i la seva dona Maria Tatger, filla del Joan i la Francesca, van passar comptes amb Ignasi Llussà, que havia estat tutor i administrador dels béns de la pubilla. El 1815 els amos Maria Tatger i Josep Canyellas recuperen el mas de Valentí Viladés per recuperar el mas, que havia estat empenyorat el 1813. El 1826 la vella mestressa Francesca encara patia les conseqüències de diversos plets per deutes. El 1845 la mestressa Antònia, vídua de Ramon Canyellas, va empenyorar la propietat a Francesc Font. El 1870 consten Antònia Jaumeandreu Sagristà, com a usufructuària, i el seu fill Agustí Canyellas Jaumendreu de Castellfollit, com a propietari. Estableixen diverses parcel·les a parcers i construeixen la casa nova (testimoniada per la llinda amb la data gravada 1872 que diu 'lo hizo Agustín Cañellas Jaumandreu'). És l'época daurada de la vinya, abans de la fil·loxera. La propietat va passar als seus fills. D'altra banda, segons Rafat (1993), a partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies de Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. Per exemple, el citat Antoni Fontanet (1647). Mes tard apareixen membres de la família Tatger com a administradors (Jaume, 1679; Miquel, 1692; Isidre, 1701) i altres famílies de Valldòria (fins 1887). El 1926 Francesc Vacarisas Font compra la casa. Declara una casa amb dos pisos i una altra casa d'un pis. Era un empresari de Terrassa que passa la guerra refugiat al mas. A la casa pairal hi havia una part per als amos i una altra per als masovers, a més d'altres cambres i dependències. Durant la guerra, s'hi van acollir diverses persones, com uns cosins de l'amo, el conegut pintor Santiago Padrós (Terrassa 1918) i la família Armengol de Terrassa. El dia abans d'entrar els Nacionals van passar per Valldòria uns soldats republicans afamats i la masovera els va fer una olla de cigrons. Un dels soldats estava ferit, i van poder-li extreure la bala i embenar-lo. Jaume Armengol va pujar al darrer tren abans de la voladura dels ponts, però no va arribar mai a Rajadell i s'ignora on va morir. Després de la guerra, hi figuren empadronats al mas (1947) la família formada pel Francesc Vacarisas, la seva dona Dolors Brugueras Fontanals i cinc persones més. El 1948 va morir a Valldòria l'amo Francesc Vacarisas. El seu fill gran Pere Vacarisas va heretar la propietat, que posteriorment va passar a mans d'Àngel Vilanova. Aquesta la revèn el 1966 a Francesc Aura. El gran incendi de 1980 va afectar especialment els boscos de Valldòria. El 1985 la propietat rehabilita el conjunt: s'enderroquen els coberts que s'adossaven a la casa a llevant i es restaura la capella. El 1989 es construeix un embassament al barranc de Valldòria, que permet regar els camps. L'actual casa dels masovers es la més antiga (amb llindes de 1646, 1661 i 1697) però en algun moment (segle XVIII) els amos s'hi feren la nova casa adossada a l'antiga (actualment la dels propietaris), passant l'antiga a masoveria. Segons les inscripcions ja esmentades, a la nova casa han fet reformes Jaume Tatgé el 1793 (porta de la façana SE) i Agustín Cañameras y Jaumandreu el 1872. A inicis del segle XX hi vivien a tots els edificis set famílies, inclosos els masovers i pastors (Molins, 2020: 267-69 relaciona els masovers del mas). També hi vivien a la anomenada Caseta de Valldòria (que no he sabut ubicar). Més recentment, la masoveria (es a dir, la casa antiga, restaurada a fons) ha estat llogada, durant temporades més o menys llargues, a diverses persones de confiança dels propietaris. | 41.7198100,1.6758800 | 389859 | 4619515 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Vallòria. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 75-77) amb els noms 75 Valldòria (casa dels cuidants o del cuidant), 76 Valldòria (casa dels masovers) i 77 Valldòria (casa dels propietaris). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 50 Cases de Valldòria). Mas Valldòria, per Molins (2020:260).Fins el 1992 existia una altra edificació residencial que es va enderrocar. Era una edificació considerable que tenia cabuda per a dues famílies. Estava situada davant la façana de llevant de la casa del masover formant amb aquesta un carreró i tenia una gran arcada de la qual se'n conservaven, el 1993, les pedres desmuntades.Es tracta d'un conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, especialment la casa del masover (edifici de molt bona factura) i les façanes de la casa dels propietaris. Valldòria sempre ha estat un mas important del terme. En els últims segles es va reforçar la seva prosperitat com ho demostra el volum dels edificis.La casa nova té les característiques d'una casa urbana del seu temps, amb habitacions i alcoves àmplies i ben il·luminades. Ja al segle XX els propietaris que hi venien a estiuejarvan modernitzar-la i van dotar-la d'una cuina moderna, quarto de bany, calefacció d'aigua calenta i parets pintades amb motius florals. L'element extern que crida més l'atenció de la casa dels amos és un balconet situat en una aresta, amb una barana de ferro forjat de forma corba. A la casa vella hi han els espais habituals de les cases de pagès: quadra, celler, llar de foc, forn de pa, i altres dependències d'us residencial i agrícola. S'aprecia en els paramentsexteriors com la casa va ser ampliada en més d'una ocasió.El mas s'ubica en una petita esplanada a la falda d'un serrat, antigament conreuat de vinya i ara caracteritzat per una vegetació d'arbusts i matolls.S'observen les següents inscripcions gravades a la Casa del Masover. - Finestra del primer pis de la façana NO: 1646. - Finestra del primer pis de la façana SO: 1697 (amb l'ampit decorat)- Finestra del segon pis de la façana SE: 1661.- Finestra del segon pis de la façana SE: IHS, amb una creu al mig.Al costat dret de la façana NO hi ha una banqueta adossada amb una creu gravada.A la casa del propietari hi ha les inscripcions següents:- Porta de la façana SE: IAUMA TATGE 1783. Hi ha la inscripció IHS entre 17 i 83.- Porta de la façana SE: Lo hizo Agustín Cañellas y Jaumandreu en 1872. El text es troba flanquejat, a banda i banda, per una destral, una rella i una fanga de tres pues.Segons Rafat (1979 i 1993:208) hi ha una altra data gravada en una llinda de finestra, 1545. El masover Lluís Hervas conserva gravacions en vídeo de Valldòria d'abans que s'ensorrés un dels blocs residencials (PEP 1993).A la cantonera de les façanes SO i SE de la casa del masover hi ha l'imprompta d'un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num.31828). Es quadrat, i no s'aprecien marques horàries ni inscripcions. Avui en dia es un simple quadrat blanc, amb el gnòmon de vareta deteriorat.L'interior de la casa dels masovers conserva l'estructura tradicional i l'embigat de fusta i diversos elements tradicionals: restes d'un forn, menjadora, etc.Als anys 90 les cases del masover i del amo estaven en mal estat, deshabitades i abandonades. Les parets i les cobertes patien, tot i tenir poques esquerdes, i les finestres estaven tapiades Actualment la casa del cuidant (Cal Til·ler) és l'única actualment habitada i es troba en bon estat, i des d'aquesta casa, es fan treballs de manteniment de la resta. La casa del masover esta rehabilitada. La casa del propietari està força deteriorada. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88542 | Mas Valldòria superior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-valldoria-superior | RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) | XIII-XVI | En estat ruïnós. L'enderroc de pedres roman a l'interior de les habitacions. L'indret esta cobert parcialment per vegetació. | Antic mas en ruïna construït dalt d'un promontori de la que queden restes de parets (d'un parament força regular) i un gran munt de pedra. Es tracta de carreus de tamany petit i més o menys escairats. En l'estat actual sembla deduir-se que les parts formaven una habitació rectangular orientada d'est a oest, amb d'altres estructures menors (adossades a la primera) cap al sector nord. En total la construcció ocupava gairebé tot el promontori. Per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte. | 08178-49 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi. En aquesta època hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. Francesc Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas (fitxa 46), que es troba a uns 500 metres mentre del que aquí ens ocupa, que identifiquem com les ruïnes de Valldòria superior. L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns dos-cents anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. També hi ha una capella dedicada a Sant Salvador, al menys des del segle XIII (fitxa 9) La primera noticia documental de Valòria Inferior data 1282. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb altra gent del terme, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos lligats amb la seva família al mas on viuen, com a servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers) En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior), i de Margarida Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor. Pero molt possiblement el mas superior devia quedar abandonat, tal com succeí amb d'altres masos rònecs al segle XVI. Miquel Junyent va ser batlle del terme molts anys, i home de confiança del senyor. Un segle després el Mas Valldòria inferior ha passat dels Junyent als Tatgé (1645). A partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies que habitaven Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. | 41.7200500,1.6688500 | 389274 | 4619551 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | El mas s'ubicava en un promontori que sobresurt del pla inclinat que fa el serrat., entre el camí i el pendis del serrat, que baixa fins al torrent de Valldòria. La vegetació és pobra: arbust i matolls. L'assentament forma una petita illa que sembla escollida amb finalitats de defensa: a la banda de llevant i de migdia el desnivell fort del pendís impedeix l'accés; per la banda de tramontana hi passa un torrent que també forneix una defensa natural; per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat el bé. Les coordenades son inexactes. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88606 | Forn de calç de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-valldoria | XIX | La forma del forn es conserva bé. L'interior és ple de matolls i material de desfeta | Forn de calç, no molt gran, en forma de cavitat més o menys cilíndrica excavada al sól natural. L'estructura amida 3 metres de diàmetre aproximat i (en l'estat actual) uns 3 metres de profunditat a la part més alta. A l'interior s'hi troben restes de calç barrejada amb terra. A l'altre costat del camí encara hi ha material de rebuig del forn, amb força restes de material calcari. | 08178-113 | Valldòria. SO del terme. | 41.7186800,1.6716600 | 389506 | 4619395 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88606-foto-08178-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa al camí de dalt que surt de Valldòria, cap a l'oest, al costat del camí, a uns 300 metres de Valldòria, en un terreny que fa la pendent d'un serrat. La vegetació de l'entorn és a base d'arbust i matolls. Hi ha abundància de roca calcaria a l'entorn.Descripció corresponent al PEP 1993. A l'any 2020 no s'ha localitzat. Ubicació UTM aproximada. Les fotos corresponen al PEP 1993. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
88905 | Barraca de Vallldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallldoria | Barraca circular, de pedra seca | 08178-411 | Valldòria. SO del terme. | 41.7225300,1.6762400 | 389893 | 4619816 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88905-foto-08178-411-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Barraca localitzada a través de mapa i ortofoto ICGC i SITMUN. No visitada. No està inclosa a la Wiquipedra | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
88537 | Casetes de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-valldoria | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 255-60 Noticies orals de Sebastià Ingle (de cal Pau) (PEP 1993) | XIX-XX | Estructures portants, en bon estat. Entorn en estat d'abandó, ple de cotxes i estris abandonats. | Conjunt de tres cases de pagès adossades (de nord a sud: cal Pau, cal Samarra i cal Ritet) i dues construccions isolades corresponents a pallisses. Les tres cases són de planta rectangular, i presenten coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consten de planta baixa més un pis i golfes. Cal Ritet és una mica més alta i presenta una morfologia més regular i mes noble. Les altres dues segueixen una tipologia semblant, però amb nombrosos afegits i variacions (terrasses, portes ...) que donen al conjunt un aspecte popular i improvisat. El material constructiu és la pedra. Hi ha finestres i balcons (que no sobresurten de les façanes) emmarcats amb pedra o maó. A les façanes posteriors s'observen arcades d'antigues galeries. A can Ritet aquestes es mantenen al SO de l'immoble. La façana de can Ritet dona a migdia i es composa d'un porta rectangular de brancals de pedra amb una llosa a mode de llinda, gravada, i dues linies d'obertures que corresponen a la planta primera i a la planta segona-golfes, composades cadascuna, simètricament, per un balcó centrat sobre el portal i dues finestres, una a cada cantó. Les façanes principals de les altres dues cases s'obren a llevant. La de can Samarra està composta per obertures molt senzilles, de factura moderna. La façana de Cal Pau està emmascarada per una estructura moderna de doble pis, amb baixos i terrassa coberta, adossada a la façana. Els cossos i dependències adossats a les cases són d'una tipologia totalment irregular i corresponen a corts, coberts i a altres espais de treball. A tramuntana hi ha un cobert molt gran, per a usos agropecuaris. També hi ha les restes d'un antic galliner o similar, aillat, molt malmés. No hi ha tines. La pallissa de cal Pau és una construcció igualment enrevessada amb diversos afegits. A sota hi ha una cort, feta amb volta de maó. La pallissa de cal Ritet configura un cos més regular, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i amb un arc escarser de totxo a la façana. Hi havia encara una altra pallissa, cap al sector nord, que a finals del segle XX es va aprofitar per construir-hi un edifici modern. Cal Samarra és una casa bastant gran, ja que té una planta d'uns 80 m2, i està encaixada entre cal Ritet i cal Pau. Els sostres són de bigues de pi i rajoles. Les aigües pluvials es recullen en una cisterna subterrània situada al pati de darrere, amb una caseta d'obra i una bomba manual. | 08178-44 | Valldòria. SO del terme | Les terres d'aquest lloc són propietat del mas Valldòria. A finals del segle XIX els amos de Valldòria decidiren l'assentament de tres famílies en aquest indret, en tres cases de pagès, en règim de parceria. En principi les tres cases s'havien de fer separades, però per raons d'aprofitament dels camps immediats es canvià d'idea. Cada família tenia la propietat de la seva casa i un petit hort al peu del torrent. Les tres cases van construir-se entre el 1880 i 1904 aproximadament. Les famílies treballaven en regim de parceria i utilitzaven les tines del mas de Valldòria. A l'amo li interessava tenir parcers que plantessin ceps i fessin rendir la terra; la prova es que l'entrada del primer establiment de Can Pau va ser únicament d'una tassa d'aigua. Molins (2020: 255-60) ens informa dels moradors de les tres cases. Agustí Cañellas, l'amo de Valldòria, va establir el 20 de febrer de 1873 a Francesc Fontanet un terreny de conreu, i el 13 de març de 1886, una parcel·la de 44x44 pams per edificar-s'hi la casa, coneguda com Cal Pau Cigalot durant dècades, i denominada més tard cal Fontanet de Valldòria o cal Pau de Valldòria. Francesc era fill de Pau Fontanet Figuera, casat amb Francesca Fosses, que el 1852 vivien a la dita Casa Nova del Daurell, una dels primeres cases construïdes al raval de les Casetes. Francesc Fontanet es casa amb Maria Rosa Buscart el mateix 1873. Mor el 1917. Tenen un sol fill, l'hereu Pau, que és el que dona nom a la casa. Aquest es casa el 1905 amb Maria Vila. Mor el 1938, el mateix any que mor també l'hereu Ramon Fontanet Vila. Esdevé pubilla la germana petita Mercè Fontanet Vila, que es va casar amb Sixte Ingla Esteve, de Massoteres. El 1931 o 1932 s'instal·len a Can Pau. Finalment va quedar com a únic habitant Sebastià Ingla, un dels fills, que no es va casar mai. Feia de pagès, tenia un tractor i cuidava la terra. Va morir el 2020. Cal Samarra és una casa bastant gran, ja que té una planta d'uns 80 m2, i està encaixada entre cal Ritet i cal Pau. A finals del segle XIX estava habitada per Pere Goberna Garriga (mort el 1918) i la seva muller Francesca Trullàs (traspassada el 1924). La família Goberna (o Gubern), originaris de Castelltallat, vivien abans a Sant Amanç i eren coneguts amb el sobrenom de Samarra. L'hereu, Ramon Goberna Trullàs es casa el 1908 amb Antònia Colell. L'hereu es l'Iscle (nat el 1917) que es casa amb Carme Puig de Cal Balart. El 1953 compren la veïna casa de cal Ritet, que revenen el 1976. Cal Samarra passa el 1996 a la filla Maria Pilar Goberna Puig, que el 2003 la ven als actuals propietaris. El 19 d'abril de 1880 Agustí Cañellas, l'amo de Valldòria, va vendre per 320 pessetes a Valentí Masferrer un terreny per fer-s'hi la casa i un hort. Aquest estava casat amb Rita Servitja; per això li deien el Ritet. D'aquí el nom de la casa. Al 1861 vivien a la casa d'en Gili, al carrer de la Font de Rajadell. Sabem que al 1862 Valentí i el seu germà, i les respectives famílies, s'estaven a una caseta de Valldòria. La inscripció VM 1880 de la llinda de la porta (referida a Valentí Masferrer) dona fe de l'any de la fundació de la casa. La pubilla, Cecília Masferrer Servitja es casa el 1883 amb Isidre Puig Parcerisas. Rita mor el 1885 i la Cecília, mor d'accident el 1887, als 22 anys, i sense fills. El vidu, Isidre Puig, es torna a casar i ho fa amb la seva cunyada Josepa Masferrer Servitja. Valentí mor el 1899 i l'Isidre, el 1927. L'hereu es Àngel Puig Masferrer, que queda com a cap de casa el 1927. Al morir aquest el 1938, la seva viuda, Montserrat Bonvehí, queda desemparada amb tres criatures. Als anys 40 va signar un contracte d'arrendament amb Pere Argerich, masover de Valldòria, per que li conreés el tros, però van tenir desavinences sobre com repartir-se la collita. Sabem que s'hi produïa ametlla, vi, espart, palla i brisa. La família s'instal·la a Rajadell i lloguen la casa, el 1947, als Carreté. El 1953 la vídua Margarida Bonvehí i el fill Miquel Puig Bonvehí es van vendre la propietat a Iscle Governa, els veïns de cal Samarra. Aquest la ven, el 1976, a Albert Bonjorn. El nou amo va fer obres a la teulada i modernitzar l'interior de la casa. En els darrers temps les 'Casetes' s'han anat abandonant. Als anys 70 del segle XX va marxar l'última família i als anys 90 només hi restaven els germans Ingla. | 41.7197400,1.6818100 | 390352 | 4619500 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88537-foto-08178-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88537-foto-08178-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Dos de les tres cases figuren al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014: Cal Pau, amb el num. 56, amb el nom de Cal Pau de Valldòria, i Cal Ritet, amb el num. 67. Segons Molins (2020: 255-60), es tracta de Cal Pau Cigalot (mes tard anomenada Cal Fontanet de Valldòria o Cal Pau de Valldòria), Cal Sammarra i Cal Ritet.El conjunt o barri de cases s'ubica en una petita terrassa sobre el torrent de Valldòria, prop del Mas Valldòria. En aquesta zona s'inicia el paisatge de conreus i ametllers, i cap al sud la vall és erma, amb vegetació d'arbust i matoll.Ubicades al Camí de Valldòria (que ve del barri de les Casetes i del nucli de Rajadell), avui carretera asfaltada fins Can Braquets, fins a un trencall on s'indiquen. Cal Pau es la primera de les tres cases, i cal Ritet, la més meridional..A la llinda del poratl de la façana sud de cal Ritet hi ha una inscripció gravada: 1880 V. M. (Valenti Masferrer).Es guarden documents de l'época de la fundació de la casa a cal Ritet.En una roca d'un camp, a uns 200 metres de les casetes, hi ha un gravat singular, que es pot transcriure aproximadament així: 1783 SD 8QP (no localitzat el 2020).Foto 2: de dreta a esquerra: Cal Pau, Cal Samarra, cal Ritet. Foto 3: Façana Cal Ritet. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88809 | Barraca Codi 12301 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12301 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12301 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i te un ràfec de pedres. | 08178-315 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7183900,1.6903500 | 391060 | 4619339 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88809-foto-08178-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88809-foto-08178-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88809-foto-08178-315-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12301 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. La Foto 1 es de wiquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021. La porta està actualment tancada amb un filat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88810 | Barraca Codi 12302 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12302 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12302 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i te un ràfec de pedres. | 08178-316 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7194400,1.6916000 | 391166 | 4619454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88810-foto-08178-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88810-foto-08178-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88810-foto-08178-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació extreta de Wikipedra. Barraca Codi 12302 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 15/1/2016. La Foto 1 es de wiquipedra. Les fotos 2 i 3 son de 2021. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88811 | Barraca Codi 14018 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-14018 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 14018. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació N. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i te un ràfec de pedres. | 08178-317 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7205000,1.6940600 | 391372 | 4619568 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88811-foto-08178-317-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 14018 Autor: Francesc Brunet. Data registre: 31/10/2016. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88812 | Barraca Codi 5369 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5369 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5369. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat, coronada per una cobertura cònica rematada per un caramull (una pedra vertical) i te un ràfec de pedres. | 08178-318 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7222000,1.6940200 | 391372 | 4619757 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88812-foto-08178-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88812-foto-08178-318-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5369 Autor: Jaume Plans Mestra. Data registre: 26/9/2004. Datació probable segons wiquipedra: segle XVIII-XIX | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88815 | Barraca Codi 8913 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-8913 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 8913. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i està recoberta de terra. Te un ràfec de pedres. La planta és de 3x2,80 m. L'altura interior és de 2,60 m. La porta fa 87 cm d'ample i té una altura d'1,55 cm. El gruix de les parets és de 60 cm. Es veuen perfectament les pedres on es comença a tancar la volta; n'hi ha una (la de la paret on s'obre la porta) que serveix com a sortida de fums. Hi ha dues finestretes a les parets laterals. Està separada del marge, però té una filera de pedra que l'uneix (potser servia per enfilar-se al marge de dalt). | 08178-321 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7223100,1.6852000 | 390638 | 4619781 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88815-foto-08178-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88815-foto-08178-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88815-foto-08178-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 8913 Autor: Joan M. Vives i Teixidó Data registre: 12/10/2013. Situada a la Vinya del Francisco | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88816 | Barraca Codi 18760 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18760 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 18760. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc petit | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat. Te un ràfec de pedres. | 08178-322 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7285000,1.6838900 | 390540 | 4620469 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88816-foto-08178-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88816-foto-08178-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88816-foto-08178-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 18760 Autor: Anna Monistrol Data registre: 23/12/2018. Situada en un camp d'oliveres. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88902 | Cabana prop de la Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-prop-de-la-fabriqueta | Cabana força gran de planta rectangular, sencera, amb coberta d'una sola vessant amb teules, descendent sobre la porta. Aquesta, centrada i rectangular, presenta llinda de fusta. A la paret posterior hi ha una petita finestra quadrada. . | 08178-408 | Valldòria | 41.7182600,1.6910000 | 391114 | 4619324 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88902-foto-08178-408-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica en un pujolet prop de la carretera que va de les Casetes a can Torra, prop del trencall que ve del Pujolar, a 140 m al NO de la fabriqueta, a 50 m a l'O de la barraca inventariada a la wiquipedra 12301 (fitxa 315) i no lluny de la barraca 12302 (fitxa 316). | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
88907 | La Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batzuca | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 209-210 Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX-XX | Recentment rehabilitada | Casa de pagès de planta rectangular amb planta baixa, planta primera i golfes. La coberta es a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs de càrrega són de pedra de bona qualitat (especialment a les cantonades) i estan arrebossats, amb alguns afegits de ciment. Les obertures estan enreixades. Actualment, la casa presenta dos accessos, un a migdia i un a tramuntana. l'edifici mostra dues parts diferenciades. La part antiga és la de migdia. La façana combina arrebossat i pedra vista, amb carreuons de bona factura, i presenta una porta rectangular amb una llinda de llosa i brancals arrebossats. A sobre llueix una balconada i finestres amb muntants i llindes de rajola. Potser corresponen a les reformes que va fer en Casajoana de l'Oliver el 1934. Al costat de l'actual porta, més recent, s'endevina l'antic portal, actualment tapiat amb la llinda gravada amb l'any 1851. La façana nord està arrebossada i presenta un portal centrat rectangular estret amb brancals de rajola i amb un balcó a sobre. Als baixos de la part moderna hi havia hagut la quadra i s'hi pot veure la menjadora restaurada. El primer pis estava dedicat a habitatge i en un extrem del balcó de la part nord s'ha conservat la caseta de l'antiga comuna. Hi ha alguns coberts moderns adossats als costats (a llevant i ponent; el de llevant, un gran taller i garatge, es molt gran i fou construït fa uns 10 anys). | 08178-413 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | Casa del segle XIX, a la que els afegits moderns desvirtuen la fesomia original. La denominació més antiga de la casa és la Caseta de l'Oliver, però en un document de 1852 ja se l'anomena Vetsuca de l'Oliver, un nom ben estrany que no surt en cap diccionari però que apareix a Rajadell en altres cases a mitjan del segle XIX. El 1860 la Caseta de Parcerisses s'anomenava també Betsuca de Parcerisas i la Casa Nova de can Torre era la Betsuca de can Torre. Pot ser que betzuca signifiqués una caseta de nova construcció vinculada a una masia principal (Molins, 2020:209). La casa pertanyia als amos del mas Oliver i estava ocupada per llogaters. Com que està al costat llevantí del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, és clar que pertany als dominis de Ca l'Oliver. Potser la van fer construir els amos, o tal vegada fos la casa d'un parcer i que passés a poder de l'amo en abandonar aquest la terra. Segons Molins (2020:209-10), els primers habitants coneguts de la Caseta de l'Oliver són Josep Calvet, la seva dona, els seus fills i altres persones (notícies de 1837 i de 1842). Entre 1848 i 1850 s'estava a la Caseta el matrimoni Jaume Braquets i Maria, i entre 1852 i 1863 els ocupants eren Salvador Casanovas, un fadristern de l'Oliver i la seva muller Maria Anna, entre d'altres. El 1868 hi vivien, aparentment, dues famílies: la de Salvador Serra Prat i la de la vídua Maria Puig. A l'entorn de 1870 s'hi instal·là Francesc d'Assís Centelles Vila amb la seva família, procedent de dels molins de Querol de Camps. Pertanyia a una branca lateral dels hereus Centelles de Sant Amanç. El 14 de maig de 1885 es va casar a l'església parroquial amb Maria Mas, de Claret de Figuerola. La seva llar va ser la Betzuca. El més gran dels fills i hereu, Joan Centellas Mas, es va quedar la casa. Es va casar el 1913 amb Mercè Casajuana Servitja, filla dels masovers del Cortès. Van tenir molts fills. L'hereu, Joan, nat el 1914, es va emboscar durant la guerra civil i va morir de malaltia. Les noies de la Betzuca tenien fama de ser dones de caràcter i tres d'elles van entrar de joves en diferents cases de Fals. El 1923 la Betzuca acollia dues famílies, una a cada pis. Una d'elles era la família Centellas i l'altra estava formada pels germans Gabriel, Margarida i Isidre Masferrer Munt i el jove Antoni Casanovas Torra, un fill de l'Oliver. El 1931 l'amo de la casa, Ignasi Casanovas de l'Oliver, va demanar a Joan Centellas que abandonés la casa, però s'hi va negar. Es diu que el 1934 l'amo va ensorrar part de la casa, que estava molt malament, i la va refer. Llavors va canviar els tractes amb els llogaters i els va exigir un lloguer més alt. Mercè Casajoana, ja vídua, va seguir a la casa fins la seva mort. La casa va quedar uns anys buida i després fou comprada per Francisco Rico Escobar i Maria Jesús Laborda Heredia. Aquests, el 1987, se la van revendre a dos matrimonis, que pujaven a la casa els caps de setmana, i aquests la van vendre, el 1994, a l'actual propietari. La inscripció que proporciona una llinda reaprofitada que du la data 1851 es difícil d'interpretar, per que sembla que mostra un cognom, Lomas, que no concorda amb els ocupants de la casa. | 41.7081100,1.6908400 | 391083 | 4618197 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88907-foto-08178-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | El nom és La Betzuca en els mapes i Catàleg de mases. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 8). No recollida al PEP 1993.S'hi accedeix des de Les Casetes en direcció sud. A Cal Braquets agafar la carretera o camí de Can Torra: creuat el Torrent de Valldòria, cal seguir vers el sud, direcció Cal Torre del Forn i/o direcció Parcerisses, amb el Torrent de Parcerisses a la dreta. Es troba prop del Torrent de can Xic- Torrent de can Torra, al camí de can Torra, un cop passat Ca l'Oliver i en front de Parcerisses, en un trencall a ma esquerra, a pocs metres del camí.Inscripció al costat de la porta d'entrada de la façana sud amb la data 1851. Es troba en una gran llosa encastada a la façana, a la dreta de la porta. Es tractaria, segurament, de la llinda in situ de l'antiga porta, ara tapiada (es veu la meitat esquerra de la porta). La llegenda està emmarcada per una sanefa ovalada. Hi diu al centre 'Any 1851 Lomas', però als costat hi ha uns signes de mal llegir: una S i un Q(?) a l'esquerra i GAS (?) a la dreta-Hi ha una pica de pedra a l'entorn, localitzada al fer les obres del cobert.A pocs metres a llevant de la casa, hi ha una casa nova, aixecada ex novo a la darrera dècada del segle XX, anomenada La Bazuca Nova. Era on hi havia hagut la pallissa de la Betzuca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88908 | Font de la Batzuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batzuca | XX | En estat d'abandó i força emboscat | Font i petita bassa o resclosa per entollar aigua, feta de pedra, sota una petita bauma, que estava folrada per un mur de contenció (es conserva una part). La font era al peu de la bassa (de fet, la deu era una petita cascada que plorava per la bauma). Hi ha restes d'una canalització en direcció al torrent (amb estructures conservades de la coberta de lloses). | 08178-414 | Vall del torrent de Cal Xic-Can Torra. Camps de l'Oliver. SO del terme. | 41.7070200,1.6888300 | 390914 | 4618078 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88908-foto-08178-414-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Està al Torrent de can Xic (mes endavant Torrent de can Torra). Es troba més aprop de Cal Caseta, a l'altra banda del torrent (està a 85m al NO, comunicada per un cami) que no de la Batzuca, que es troba a 190m al NE.Segons informacions orals, hi hauria una altra font aprop, que raja de tant en tant.Molins (2020) explica que les cases de Can Xic, Can Montfort i La Caseta regaven els horts, amb permís del Parcerisses, amb les aigues de la Font del Sabellà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
88634 | Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell | Piñero PEP 1993 | El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central. | 08178-141 | Tot el terme | A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer) | 41.7294400,1.7082700 | 392569 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20 | La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
88694 | Caos de la Solana de Can Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caos-de-la-solana-de-can-miralles | Formació geològica (que en geologia es denominen caos) composta de grans blocs de pedra de gres i conglomerat,. Es forma degut a l'erosió de les capes argiloses que tenen a sota, que es trenquen i llisquen avall i originen aquests conjunts monumentals, que destaquen en el paisatge. | 08178-201 | Solella de can Miralles | 41.7313400,1.7147100 | 393108 | 4620746 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88694-foto-08178-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es troba al punt més alt de la Solella de Can Miralles, a ponent de la casa de Can Mirallles, a l'altre costat del camí de Rajadell a Fals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
88906 | Can Mungia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mungia | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 | XIX | Enrunada | Antic mas o casa de pagès actualment enrunada i envoltada de vegetació. En queden restes molt escasses d'algunes parets i una porta. Al cos principal s'hi adossaven construccions annexes, com una tina, que es conserva en bon estat. | 08178-412 | Solana de Can Jona. El Dalmau. NO del terme | Formava part d'una masoveria del mas El Pèric. | 41.7417800,1.6891900 | 391003 | 4621937 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88906-foto-08178-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88906-foto-08178-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88906-foto-08178-412-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 19). No recollida al PEP 1993.Formava part d'una masoveria del mas El Pèric. Es situa al nord de El Pèric, a l'altre costat de la via del tren, a prop de cal Favó, entre Cal Favó i Cal Jona. També es cita el topònim Can Badó. Hi ha un Can Mungia a Fals.Aquesta casa no estava recollida al PEP 1993. No ha estat localitzada i visitada. Hem tret la informació i les fotografies del Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014. La silueta apareix als mapes. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88819 | Barraca Codi 13390 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13390 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13390. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i es composa de lloses planes, sense terra de cobriment. Té quatre espitlleres i la base del portal deformada. | 08178-325 | Solana de Bacardit. Sant Amanç de Viladés | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7448300,1.6814000 | 390360 | 4622286 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88819-foto-08178-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88819-foto-08178-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88819-foto-08178-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 13390 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 2/7/2016.. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88589 | Tina de cal Martri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-martri | XIX | Enrunat | Tina isolada, amb l'edifici que l'encabeix, construïda enmig del pendís, de manera que aprofita el desnivell. L'edifici és de planta quadrada, amb coberta a una vessant (que es conserva), i una porta d'accés a la part alta. Les parets són de maçoneria. L'interior conté una sola tina. | 08178-96 | Serra de Palomes. SO del terme. | 41.7007200,1.6697400 | 389315 | 4617403 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica a la serra de Palomes, al costat de ponent del torrent de Valldòria. Per anar-hi cal prendre el camí de dalt que surt de Valldòria en direcció al mas Palomes (Castellfollit del Boix). Passat el mas de Palaci, en ruïnes, cal seguir uns 500 metres. La tina es troba a un nivell inferior, gairebé tocant al torrent.L'entorn està definit per un paisatge, actualment erm, on hi creix la vegetació espontania però que havia estat vinya. Segurament en aquest indret l'abandó dels conreus fou a causa de la fil·loxera.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i la fotografia corresponen a Piñero PEP 1993VALORACIÓ: Aquesta i la tina de cal Xaupes són les dues construccions emplaçadesfora d' un m as amb una sola tina. Es tracta d' un cas interessant de tenir en compte. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
88588 | Mas o Corral de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-o-corral-de-palaci | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XIX | En ruïnes | Corral en ruïnes, per a guardar el ramat, que podria ser l'única resta d'un antic mas, documentat com a Mas Palasi. al. De la casa, situada en una posició més elevada, només en queden algunes parets semi-derruïdes i carreus escampats per terra en una bona àrea. El corral, separat de la casa, es conserva més sencer, amb totes les façanes dempeus i sense la teulada, que era de dues aigües. És una construcció de planta rectangular d'una sola planta. Tenia el portal mirant a llevant i una altra porta, tapiada, orientada al sud. A la part de baix de totes les parets s'obren finestretes d'una sola esqueixada o espitlleres. | 08178-95 | Serra de Palomes. SO del terme | Per la llinda a la porta del corral de la façana nord (que té gravades les dates 1864/1897), podríem datar l'edifici a la segona meitat del segle XIX. Però el corral pertanyia a una casa, que s'aixecava molt a prop, que tenim documentada des del segle XVII. Segons Molins (2020:269-70), el 1699 Bernat d'Eimeric i Cruïlles, senyor del terme, va donar permís a Josep Tatger, l'amo de Vallòria, per edificar una casa en una peça gran de terra coneguda com el Pla de la Balma. Es podria tractar del Mas Palaci. El 1741 Josep Tatger Casajuana, net de l'anterior, per tal de satisfer un deute, va vendre a gràcia a Jeroni Fontanet de Sant Mateu 'la masia dita Palasi de la serra de Vallòria'. Els tractes eren que el comprador podia fer tres collites de cereal a les quintanes pagant la cinquena a l'amo. Els raïms eren tots per al comprador, així com els aglans recollits a la pineda, des del pla fins al termenal de Palomes (Castellfollit). També podia treure del bosc de llenya i vendre-la. Al final del testament que Josep Tatger va fer el 1741, va reconèixer un deute a Jeroni Fontanet de Sant Mateu a compte de les despeses que aquest s'havia gastat en obres i millores a la 'masia Palasi de la serra de Vallòria'. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un document de 1742 amb el títol 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742; Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641). Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' Tornant a Molins (2020:269-70), la següent notícia de la masia es de 1805, quan es cita Melció Grau, masover de Palaci. A les llistes de compliment pasqual entre 1837 i 1842 hi surten les persones que hi habitaven, que eren Miquel Casals i la seva muller Maria. Segons la mateixa font, el 1844 el masover era Martí Gamisans, mentre que una rectificació del padró de 1864 esmenta que de la casa n'han marxat cinc persones amb destinació a Grevalosa i ha entrat Joan Pons Reixach i la seva família, de Castellfollit. En les llistes posteriors Palaci no figura entre les cases habitades. Les restes de la casa Palaci encara eren visibles el 1919, perquè quan es va cartografiar la zona la hi van fer constar. | 41.7037900,1.6703200 | 389369 | 4617743 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Als mapes, Corral de Palaci. Cal Palaci o Palasi per Molins (2020:269). Ubicada a la serra de Palomes,al costat de ponent del torrent de Valldória, i al camí de Valldòria en direcció al mas Palomes. El mas Palaci és a uns 2,5 Km de Valldòria, junt a una gran balma. El paisatge de l'entorn és erm, on creix la vegetació espontàniaEl corral es va cremar en el gran incendi de 1980 i ara queden les quatre parets i les bigues carbonitzades a l'interior.Molt a prop del mas hi ha la balma de Palaci, que segurament degué aprofitar-se en tasques del mas: guardar bestiar, etc. A la llinda a la porta del corral de la façana nord es llegeixen unes dates gravades: 1864/1897.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 (foto 1 i 2) i a Molins (2020: 269-70) (fotos 3) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
88549 | Cal Montfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montfort | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 236-37 | XIX | El propietari actual ha fet obres a la casa, tot respectant l'estructura i els materials originals | Casa de pagès amb dependències adossades al costat de migdia. La casa, d'estructura molt simple, és de planta qusi quadrada i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. És força alta: consta de planta baixa més dos pisos. Està basada en dues voltes de rajola. El sostre del primer pis és de bigues de fusta amb cairons o corbes de terrissa. Les parets són de maçoneria, amb grans carreus a les cantoneres, i estan arrebossades de color beix clar. A la façana principal, que mira a l'est, l'arrebossat, fet amb calç, és més uniforme. Té el portal a planta baixa i un balcó a cada pis (amb persianes verdes), totes tres obertures al costat esquerra. Al costat dret hi ha una petita espitllera a la planta baixa i dues finestres rectangulars, una a cada planta. El portal, coronat amb un arc escarser, està emmarcat amb rajoles. La resta de façanes presenten poques obertures. Les dependències de treball, situades al costat de migdia, estan formades per diverses estructures irregulars. En destaca un cobert, un galliner i altres estructures. Modernament, a sud, s'ha construït un passatge cobert amb teula (a una vessant) que dona a unes antigues estructures, enrunades, a la part del darrera. A pocs metres de la casa, en direcció sud, hi ha una construcció curiosa feta sota una petita bauma natural aprofitant blocs de roques esllavissades i amb un tancament de paret d'obra. També hi ha altres cabanes a l'entorn. | 08178-56 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Molt probablement aquesta casa és contemporània de cal Xic; per tant, de finals del segle XIX. Les tres cases, Cal Xic, Can Monfort i Cal Caseta (molt pròximes entre si) s'assentaren en terrenys de Cal Parcerisses, vora del torrent de Can Torra, que partia les propietats entre el Mas Parcerisses i Ca l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. La casa ja existia al menys el 1880, ja que el propietari (PEP 1993) conserva documentació d'aquesta època. Segons Molins (2020:236-37), el primer Montfort conegut és Josep Monfort Puig, àlies Fèlix, Alies l'Escabellat, de Sant Pere Sallavinera. Sabem que al 1875 ja s'estava a Rajadell. Va contraure matrimoni el 1875 amb Antònia Font Pujolar, una filla del Molí de Dalt. El 18 de març de 1883 Joan Parcerisas va establir a Josep Montfort un tros erm de forma irregular que mesurava 510 pams de llarg i 406 d'ample en un extrem i 298 a l'altre, en el que podia fer una casa de 50 per 100 pams, un hort, l'era i la resta, dedicar-lo a conreu. Havia de donar el quart de la collita a l'amo. El va autoritzar a recollir l'aigua d'una font, dita del Sabellà, per poder regar l'hort, de forma compartida amb els veïns. Com a material de construcció podia agafar la pedra que necessités d'un cingle que hi havia a prop. L'entrada de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar gravada perpètuament amb un cens de dos rals o mitja pesseta. La casa nova va ser anomenada amb el sobrenom de l'amo, ca l'Escabellat. Aquesta denominació es mantindrà fins ben entrat el segle XX. El matrimoni de l'Escabellat i l'Antònia va engendrar set fills. L'hereu, l'Antoni, va néixer el 1878. Però aquest als 20 anys es va embarcar cap a Cuba, després va passar a Algèria i va acabar a Beziers, on feia de pagès. Allà el 1911 es va casar amb Rosa Costa, una altra expatriada. Les noies van anar marxant de Casa. A Rajadell s'hi va quedar un altre dels fills, el Francesc. El 1890 Josep Montfort va hipotecar la casa. Josep Montfort va morir el 1923 als 72 anys. A la casa continua en Francesc Montfort Font, casat el 1920 amb Catarina Casanovas Sunyer, i sa mare vídua Antònia Font. Per desavinences familiars, aquesta se'n va a viure a Manresa a casa d'una altra filla i el 1924, a través d'un procurador, va demanar al fill que abandonés la casa i la tina i li lliurés les claus. El Francesc va estar una anys vivint de lloguer a cal Teixidor de la Magalla, però després va tornar a cal Monfort. Va morir el 1964, i la seva dona, el 1977. Un dels fills, Ramon Montfort Casanovas es va quedar a casa ajudant els pares. Va morir el 2013, sense fills. La propietat ha passat a mans dels descendents de la seva germana Ramona. | 41.7084000,1.6878600 | 390836 | 4618233 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88549-foto-08178-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Antigament, Ca l'Escabellat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 91)Ubicada en uns camps aterrassats fins el torrent de can Torra, amb domini dels ametllers.A la descripció PEP 1993 es descrivia que en un cobert s'hi conservava un carro en molt bones condicions i estris típics del tragí: sàrries, estri per arrossegar, eines, etc.Segons Molins (2020:236-37), els cairons o corbes de terrissa del primer pis, d'acord amb les informacions trameses oralment de pares a fills, es van coure a la teuleria de Parcerisses (itxa 416). Un dels cairons du la inscripció 'Año 1885 JP', inicials que podrien ser del rajoler o de l'amo Joan Parcerisas. El cobert o pallissa, actualment descobert, està adossat a la roca pinyolenca del cingle. Un altre cobert petit està fet amb carreus perfectament tallats, procedents sens dubte de les ruïnes d'un mas rònec que hi havia en un turó proper. La casa no té tines, perquè els Monfort portaven la verema a dues tines que tenien a Parcerisses, una de les quals té una inscripció amb el seu nom. Utilitzaven la premsa de la masia i les parts les feien a 'raig de tina'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88550 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-4 | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 238-40 | XIX-XX | Restaurat modernament | Casa de pagès senzilla amb cossos adossats a nord i sud i amb una construcció aïllada a ponent. Presenta planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual dona a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes (de fet, un segon pis). El portal (com Can Montfort i Can Caseta) s'ubica, descentrat, al costat esquerra. Està emmarcat amb rajola i presenta un arc escarser. A sobre, es situa una balconada, i a la part esquerra, una finestra rectangular. Al segon pis hi ha dues finestres simètriques rectangulars. Per la part posterior, la casa té una planta menys (la planta baixa aquí està soterrada). Aquesta façana (oest) presenta també un portal d'accés, semblant al de la façana principal, però més estret, protegit per un petit sostre de teules. A sobre hi ha un gran finestral. El material constructiu és pedra, actualment vista. Les dependències de tramuntana tenen coberta a una sola vessant. Son dos cossos amb grans portals d'accés. L'últim cos, més baix, és la pallissa. Les de la banda de migdia són més modernes, de totxo i arrebossades, amb una petita galeria. | 08178-57 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | Totes les tres cases (cal Xic, Montfort i la Caseta, molt pròximes entre si), i construïdes de forma anàloga, s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. D'acord amb el relat de Molins (2020:238-40), el 18 de març de 1883 l'amo Joan Parcerisas va establir a Pere Serra Prat un terreny per edificar, de forma trapezoïdal, que mesurava 600 X 320 x 582 pams (unes 1,234 ha.) Incloïa un hort que es podia regar amb l'aigua de la font del Sabellà, de forma compartida amb la resta de veïns del raval. L'amo va permetre que s'arranqués pedra d'un cingle proper per edificar la casa. El preu de l'establiment va ser de 280 pessetes al comptat i la casa va quedar sotmesa a un cens perpetu de mitja pesseta a l'any. Pere Serra era de Castellfollit i era un de la colla de cinc germans que es van establir a Rajadell. Un d'ells, l'Antoni, és el Serra que va construir la Casa Nova de can Torre (Pinyot). Com que el Pere era el germà petit, era anomenat el Xic de la Fàbrica, que va ser el nom que va rebre la seva casa. Posteriorment el nom es va escurçar i va quedar en cal Xic. El Xic es va casar el 1863 amb Josepa Lladó Argerich, d'Orpí. Fins que no va aconseguir fer-se la casa, el Pere i la família s'estaven a casa del seu germà Jaume al raval de la Fàbrica. Van tenir 7 fills. El primogènit, l'Antoni va néixer el 1864. Es casa amb Maria Casals Sorribas el 1893. Hereta la casa el 1894 al morir el pare, Pere. El 1902 mor Maria. L'amo, sense fills, es casa en segones núpcies amb Francesca Vilà Alberch, de Sant Feliu Sasserra, i amb ella van tenir el fill Emili. El 1887 l'Antoni va ser multat per una baralla. A la seva mort el 1911, la casa passa al fill Emili, però no vivia a casa amb els pares, sinó que treballava en una fàbrica tèxtil a Puig-reig. Allà s'havia casat amb Maria Peraire Puigmartí i tenia dos fills. Finalment, la casa va quedar a mitges entre l'Emili i la tieta Teresa Serra Lladó, que vivia a Balsareny amb el seu marit i fills, i que mantenia els drets, perquè no devia haver rebut la legítima que li pertocava. Cap dels dos tenia interès a ocupar la casa, doncs ja tenien la seva vida muntada fora. El 1913 es van reunir a cal notari, l'Emili, la tieta i el marit d'aquesta per procedir a la venda de la casa. El comprador va ser Josep Braup Orrit, de Llobera o Vallferosa, i el preu de la compravenda 1.500 pessetes. Quan va comprar cal Xic, el Josep Braup s'estava a la Casa Vella de Parcerisses i de moment no va canviar de domicili, sinó que va posar Can Xic a lloguer. Els llogaters que van entrar van ser Josep Clavé Mas i la seva família, de Massoteres, i posteriorment, el 1921, Ramon Garriga Closa, de Fonollosa, i la seva família. Abans de la guerra a cal Xic s'hi estaven els llogaters Ramon Ribalta Vila, de Pinós i la seva família. Josep Braup i Antònia Serra no van tenir fills i va quedar com a hereva la neboda Montserrat Braup Rius. Aquesta es va casar el 1922 amb Josep Mas Vendrell, de Llanera i veí de Claret de Figuerola. El matrimoni va viure amb els oncles a la Casa Vella de Parcerisses. Cap el 1946 la família va anar a viure a cal Xic. El pare i els nois van arreplegar pedres d'un casalot i van construir quatre coberts adossats a la casa, que eren per guardar el carro, per als porcs d'engreix, per magatzem i per tenir les conilleres i l'aviram. Un dels fills, Francesc Mas Braup va heretar cal Xic, que de vegades li deien cal Mas, però la nova denominació no va desplaçar el nom original, que s'ha mantingut fins avui. El Francesc no podia treballar la terra per raons físiques i se'n va a viure a Manresa. A cal Xic s'hi van quedar els pares amb un altre fill, el Josep, que també se'n va anar a la ciutat quan els vells van morir. Durant uns anys la casa va romandre buida, però després la va ocupar un altre germà, el Joan. Una filla de Francesc Mas Braup va heretar la casa, la qual, amb el seu marit, ha impulsat les darreres obres de millora realitzades a la casa. | 41.7089700,1.6885800 | 390897 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88550-foto-08178-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 82)Ubicada en una zona de conreus amb camps aterrassats fins el torrent, amb abundància d'ametllersA la descripció PEP 1993 s'informava de que es conservava un carro en relatiu bon estat.Hi ha una inscripció gravada sobre un panot arrebossat a la primera de les dependències nord: YN 1946 JM.En les fotos del PEP 1993 es veu com les façanes estaven arrebossades amb color beix fosc, de ciment. Tot el conjunt ha estat restaurant modernament, amb pedra vista a tots els paraments, sense arrebossats.A l'entorn hi ha una pica i un corró.Abans d'arribar a la casa, al costat del camí, a 60m a l'est, s'ha construit molt recentment un cobert de planta circular fet de pedra amb coberta metàl·lica, força gran, que recorda una barraca de vinya. S'hi guarda utillatge agrícola.Segons el PEP (1993), la propietat de la casa conserva documentació que dona fe de la construcció de la casa als anys 80 del segle XIX.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88609 | Forn de calç de cal Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-piteu | XIX-XX | La forma del forn es conserva, peròcreixen arbres i plantes tant al seu interior com a l'exterior. | Forn de calç consistent en un forat de forma cilíndrica excavat al sol natural, en un terreny amb pendent. La boca del forat és de 2 metres de diàmetre, aproximadament. Té força profunditat, però actualment no es pot precisar a causa de la vegetació que omple l'interior del forn. Al nivell superior es conserva una filada molt feble de pedres (descripció PEP 1993) | 08178-116 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. El Racó. SO del terme. | 41.6999600,1.6858100 | 390651 | 4617298 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88609-foto-08178-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Situat prop de can Piteu (fitxa 55) (o casa vella de Parcerisses), en un pendent del terreny amb vegetació a base de matolls, prop dels horts de can Piteu i de la bassa de cal Piteu. La bassa està uns 150 metres al SO de la casa. El forn és a uns 10 metres en direcció SO del lloc on hi ha la làpida amb inscripció i el sortidor de la bassa. Costa una mica de localitzar perquè es troba envoltat de vegetació. El 2021 no ha estat possible localitzar el forn (ni tampoc la bassa), pero els propietaris de la Casa Vella d'en Parcerisses ens confirmen la seva existència. La descripció i les fotos corresponen al PEP 1993. Les coordenades UTM són aproximades. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
88548 | Casa Vella d'en Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-den-parcerisses | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 222-23 | XVIII-XX | La casa (la part SE i l'antic femer al NO) han estat rehabilitats a finals del segle XX. Les tines estan en mal estat. | Casa de pagès que consta d'un cos residencial original bastant petit, amb un cos adossat, un grup de tines adossades, una construcció separada que devia ser el femer i, a uns 150 m, una bassa. La casa és de tipologia simple, de planta rectangular, amb un cos adossat al SO i les tines adossades al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes i presenta coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana NE es mes alta, ja que es situa en una cota més baixa que la part posterior. Dona una sensació de gran alçada, amb planta baixa i dos pisos. No ha sofert gaires canvis: les parets són fetes amb carreus força ben escairats i estan arrebossades d'un color blanc cru. Té una petita i senzilla porta d'accés, rectangular, a la que s'accedeix per una petita rampa amb escales. Te brancals de carreus i llinda de fusta. Les finestres, petites, estan emmarcades amb carreus. Destaca, enmig de la façana, una gàrgola o canal per expulsar l'aigua. Tota la part de la façana SO i el cos adossat ha estat remodelat, reformat i ampliat en èpoques recents (en una finestra hi consta la data gravada 1997). També la façana NO (en el PEP 1993 s'hi observava un gran portal rectangular amb lloses). Segons el PEP 1993, al cos adossat s'hi duien a terme els treballs del vi: es conservava la instal·lació de la premsa amb un canal, un dipòsit, etc Actualment és la part residencial i on hi ha l'accés principal a l'habitatge. Hi ha diversos cossos petits afegits. Un d'ells era un forn (de pa, segurament): s'hi veu exteriorment la boca, però aquesta ha estat traslladada de costat. Tot el parament es de pedra vista. Actualment es conserven les tines. Tenen un gran interès ja que configuren la construcció prototípica de les tines de Rajadell. Es tracta d'una construcció del segle XIX amb coberta a una vessant, amb obertures sense portes i sense mitgeres entre tina i tina. Consta de quatre tines cilíndriques; una és més gran que les altres. Interiorment, les tines es conserven en bon estat. Encara aguanta la coberta de fusta i teules. Pero l'edifici presenta un estat descurat i d'abandó. A la part posterior, en una cota més baixa, s'hi poden veure les boixes. Pel que fa a la construcció aïllada, al NE de l'edifici principal, és de dues plantes, amb diverses portes i finestres fetes de totxo i de pedra. Segurament és del segle XIX o de començaments del XX, i devia ésser, almenys una part, el femer. Modernament ha estat reformada. A la part meridional, presenta dues plantes, i a la part septentrional, una. Actualment a la planta baixa hi ha corrals. La planta superior es habitatge. La bassa es troba a uns 150 m. en direcció SO. És força gran. La construcció aprofita un racó que serveix de paret natural i tanca amb dos murs que fan angle. Actualment es troba envaïda per la vegetació. Per la part que es pot observar, és una obra de bona qualitat. Destaca un carreu amb inscripció. Es troba més enllà d'un antics camps de conreu (Horts d'en Piteu), atalussats amb marges, en l'extrem més allunyat i en un punt més alt. | 08178-55 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisas El Racó. SO del terme. | Aquesta casa era una masoveria pertanyent al Mas Parcerisses (fitxa 53), força antiga. El mas va pertànyer als propietaris del Mas Parcerisses fins a finals del segle XX, quan va canviar de mans. L'edifici actual és del segle XVIII, com demostraria la llinda de la finestra amb la data 1780. Segons Molins (2020:222-23), la primera notícia de la Caseta potser és de 1595, quan l'occità Domingo Casentras i la seva família habitaven 'la casa nova nomenada lo corral, en la vall de Torra del Noguer'. Podria correspondre a la Caseta de Fransitorra citada el 1623. En el contracte de masoveria de Parcerisses de 1668, l'amo es va reservar l'estada i l'hort de l'anomenada Mesia, que correspon a la Caseta. En arrendaments i inventaris posteriors gairebé sempre s'esmenta la masoveria. El 1692 la pubilla Victòria Francitorra i el seu consort arrenden 'la masia dita la caseta de Francitorra' a Cristòfol Torras, fadrí de Rajadell, per quatre anys. La següent notícia es de 1787, que ens informa de la mort de Josep Servitja masover de la Caseta de Parcerisses. El va succeir un altre Josep Servitja, i a aquest, Salvador Servitja Sallés (1794-1831), conegut com el Masiets (perquè era masover de la Masia), i casat el 1821 amb Mònica Portella Vilanova. L'hereu és Josep Servitja Portella. Llavors la família va canviar de casa i van entrar a la masoveria de Valldòria. El 1852 va entrar una nova família de masovers, formada pel Domingo Serra, la segona muller Francesca i una colla de fills de la primera muller Agnès Prat. Venien de Castellfollit. Son els que més tard van construir la Casa Nova del Forn o Cal Pinyot, en uns terrenys establerts per l'amo de la Torre del Forn. Mentre la construïen, van seguir vivint a la Caseta, on s'hi documenten fins 1860. Llavors tenien uns rellogats o estadants, Anton Garriga i la dona Magdalena. El 1858 els masovers eren Isidre Santasusanna i la seva muller Paula. Cap el 1880 va arribar el jove Josep Braup Orrit de Llobera, casat amb Antònia Serra Calvet. No van tenir fills. El 1913 Josep Braup va comprar cal Xic, amb la intenció de llogar-la. La caseta passa en herència a la neboda Montserrat Braup Rius, que es va casar amb Josep Mas Vendrell. El matrimoni va viure a la caseta, que se solia anomenar en aquell temps casa Vella de Parcerisses. Van tenir 7 fills. La família va anar-se'n a cal Xic i poc després de la guerra van arribar els que serien els darrers estadants de la Caseta, els Arnau. Emili Arnau Serra, casat el 1915, era el pastor de Parcerisses i l'amo li va cedir la Caseta per a viure. En aquell temps la casa s'anomenava de vegades cal Pastor o també cal Piteus. Segons l'actual propietari, la casa s'havia dit de can Piteu per que, qui hi vivia, sempre portava roba de piteu, una peça de roba de drap que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys (el gentilici de Sant Llorenç de Morunys es els piteus). El fill d'Emili, Pere Arnau, també era pastor i hi vivia a la masoveria amb la seva dona i dos fills, sense electricitat ni aigua corrent, en unes condicions impròpies del segle XX. El Pere tenia un ramat a mitges amb l'amo de Parcerisses, però amb prou feines en treia per a viure. Finalment, els amos de Parcerisses segreguen el 1997 la Caseta i un terreny al voltant i la venen als seus actuals propietaris, que han reformat la casa, que estava en molt mal estat després de dècades d'abandonament, sense modificar-ne gaire l'estructura original, tret de l'addició d'un porxo de pedra per a resguardar la porta d'entrada. La finestra de la part sud dona testimoni de les darreres obres amb una llinda gravada amb l'any 1997. La bassa, datada per una altra inscripció (1863), revela el nom dels propietaris de llavors, que eren els del mas Parcerisses: Francesc Parcerisses i Josepa Fontanellas. | 41.7009800,1.6873900 | 390784 | 4617410 | 1780 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88548-foto-08178-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment, denominada Casa Vella. Antigament, Can Piteu. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 18) amb el nom de La Casa Vella de Parcerisses (Antiga Cal Piteu i Ca l'Arnau). En canvi, al PEP de 1993 consta com a Can Piteu o Casa Nova de Parcerisses (Pel PEP es Casa Nova i pel Catàleg de masies es Casa Vella). Per Molins (2020:222) es la Caseta d¡en Parcerisses. Aixó es per que com que realment era una casa depenent de Parcerisses i posterior a aquesta, era primerament la Casa Nova de Parcerisses. Posteriorment, fou la Casa Vella d'en Parcerisses. I un cop Parcerisses la va vendre, ara es, simplement, la casa Vella (així ho volen els actuals propietaris). També se li va dir can Piteu per que el seu morador vestia aquesta roba (vegeu història). Pero tot i que un tal Arnau, que era pastor, hi vivia, la casa mai ha estat denominada Ca'l Arnau. Es situa en un petit replà, a la falda del serrat de la banda de ponent del torrent de can Torra. El paisatge és força àrid i rocallós, amb matolls i alguns pins alts a l'obaga. S'ubica al camí de can Torra, que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets. La casa es situa a l'esquerra del camí, entre Parcerisses i Cal Torre del Forn (a A 700 m. de Parcerisses).Una llinda d'una finestra de la façana NO presenta un any gravat: 1780. Aquesta finestra, per la part de dins, té dos seients o festejadors, un element més propi d'una casa de propietaris que de parcers. També es conserva la pica de pedra de l'aigüera amb el desguàs a l'exterior. En una finestra de la façana SE -la part reformada modernament- s'hi llegeix gravat l'any 1997.La bassa presenta la següent inscripció: ME FESYT FER FRANCYSCO PARSERYSAS Y JOSEPA FONTANELLAS EN LO AÑ 1863. La visita el 2021 no ha permès localitzar la bassa, malgrat els intents. Però la propietat constata la seva actual existència, així com la de la inscripció. També constaten l'existència del forn de calç (fitxa 116), que es troba al costat de la bassa, i que tampoc ha estat localitzat.A l'entorn de la casa hi ha un parell de piques de pedra i una premsa de gàbia. Aquesta, davant les tines (traslladada del seu lloc original), conserva la gran base de premsa inferior (cassola) i el cargol. Prop de la bassa hi ha un forn de calç . | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
88547 | Can Torra del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torra-del-forn | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1986). 'L'Oliver'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1984 ) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 214-20 | XVII-XIX | La casa està en bon estat. La façana de migdia ha estat reformada recentment. Estany abandonat. | Masia definida per un conjunt de construccions, encapçalat per un cos residencial, perfectament diferenciat i format també per dos grups de tines (al nord i al sud ), una gran bassa, viver o estany, un pou, dues construccions separades (una al costat de llevant de la casa i l'altra enfront del pati), un forn d'obra i, a uns 75 m. de la masia, una font (Font de can Torra, fitxa 105; no localitzada). La casa segueix una tipologia que s'allunya de la resta de masies de l'entorn. En realitat sembla que es tracta d'un mas típic que al segle XIX va ésser ampliat amb la construcció d'una façana amb porxo, a la part de migdia, amb dues galeries, a planta baixa i planta pis. La part nord de la casa segueix els canons tradicionals: planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Te un petit cos afegit amb coberta a una vessant. Aquest cos s'amplia per la banda de migdia, allargant la mateixa planta rectangular de la casa, amb la construcció d'una nova façana principal, configurant tot l'edifici una coberta a tres vessants. Tota la façana constitueix una galeria de dues plantes: la de la planta baixa conforma un porxo, ample, sostingut amb cinc pilars. La del primer pis està constituïda per una balconada que segueix el mateix estil i proporcions, amb els cinc pilars. En planta baixa hi ha tres portals disposats a distàncies regulars: dos amb arc escarser i un altre, més petit, que dóna accés a la sala de la premsa. Tota la construcció està bastida amb pedra. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc, excepte la façana porxada, que té una tonalitat groga-ocre. L'edifici s'aixeca a l'esquerra del camí de Can Torra. La façana oest del gran edifici limita el propi camí, proporcionant una impressionant perspectiva en alçada i una imatge de construcció sòlida i massissa, una mica atalussada. El parament presenta 4 grans finestres rectangulars a la planta superior, i 4 més petites a sota. Hi ha dos grups de tines (descripció PEP 1993). Les de migdia formen una construcció típica amb coberta a una vessant que conté dues tines circulars i restes d'un barracó a la part de les boixes. Les del sector nord, més interessants, estan constituïdes per cinc tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre. Les tines estan construïdes en un lloc amb fort desnivell del terreny, de manera que a la part posterior només ha calgut aixecar una paret de pocs centímetres. Actualment no tenen coberta. Amb aquest exemple es pot veure la tendència, en la construcció de tines, a la màxima economia. Això permetia donar solidesa a les construccions i en aquest cas estalviar-se una paret . De les dues construccions separades, la més interessant és la que s'aixeca al costat de llevant, paral·lela a la casa. Té dues plantes i coberta a una vessant. El sostre entre planta i planta és fet amb volta catalana, de grans dimensions (descripció PEP 1993). Te una porta amb arc escarser i una obertura a sobre amb una gelosia de rajola. Es un femer, segons Molins (2020:219). Un element destacat a l'entorn de la masia és la bassa, força gran, i el pou, que recullen l'aigua abundant que neix en aquest indret procedent de la conca de recepció del torrent. Aquests elements hidràulics aporten un to volgudament romàntic a la masia. La bassa és quadrada i no es de rec, sinó que recorda un estany romàntic i de lleure típic de les torres benestants. Al centre sobresurt una petita illa, on devien créixer espècies vegetals d'ambient aquàtic. Actualment, l'estanc és buit. Els propietaris del mas tenien una barca de rems que navegava per l'estanc. El pou presenta coberta troncocònica, porta de fusta i una pica de pedra En un lloc més amagat, entre dos til·lers, hi ha un forn d'obra. A uns metres de la casa, a migdia, hi ha dues construccions modernes. Una te l'estructura que recorda les tines (podrien ser dos tines modernes) | 08178-54 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme. | El torrent de can Torra era conegut fins a primers del segle XVI com el torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent era molt poblada a l'edat mitjana. Començant per la capçalera del torrent, hi havia els següents masos: el Noguer de Muntalar (can Torre del Forn, segons Rafat 1993; Mas Parcerisses segons Molins 2020), el Guas (Parcerisses segons Rafat, 1993), Benetes, Lopardes i l'Enveja. També Roig de l'Oliver, Dega, Torredegana i el Muntalar (possiblement El Pujolar). Amb la crisi de finals del segle XV els masos s'abandonaren. En els primers anys del segle XVI dues branques d'una mateixa família provinent de Castellfollit del Boix, els Torrellardona, s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb cal Parcerisses). Les altres no superaran l'abandó produït per la crisi de la segona meitat del segle XV. Francesc Torrellardona s'instal·la a Can Torra, l'actual Torre del Forn (segons Rafat 1993, era l'antiga casa El Noguer però Molins 2020 ho descarta). Sabem que al 1529 ja hi vivia. Consta al fogatge de 1553 (potser es el fill). També tenia les terres dels masos Benetes i Picó, que eren buits. En paral·lel, el seu germà o nebot, Gabriel Torrallardona, s'instal·la a l'Oliver. El 1559 Francesc Torrellardona fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona, de Ca l'Oliver, canviant els masos Benetes i Picó pel mas Guas (Parcerissa). Ho sabem per un pergamí conservat al mas Oliver, descrit per Rafat. Segons Rafat (1993), en un moment determinat, Francesc és anomenat popularment el Torra del Noguer. Més tard, quan els Torrellardona perden el nom al mas de l'Oliver (que era anomenat el Torra de l'Oliver) i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre, la casa passa a dir-se, simplement, can Torra, oblidant el Noguer. Per la seva banda, Molins (2020:214-20) no creu que tingui un origen medieval ni que sigui el Mas Noguer medieval. Creu que la Torre del Forn va originar-se a partir d'una segregació de la Torre del Noguer (Parcerisses) en un moment indeterminat. Molins fa un llarg relat de la família Torra, posseïdora del Mas, des del segle XVI. El primer que esmenta es Josep Torras (1643-1726), casat el 1666 amb Jerònima Lladó. Era fill de Miquel Torras i net de Cristòfol Torra, masovers del Mas del Forn de Santa Llúcia (es per aquest fet que Molins suggereix que el sobrenom del Forn de cal Torre tindria aquest origen). A Josep el succeeix el seu hereu Simeó (1684-1752), i a aquest, el seu primogènit Valentí, que mor el 1781. Fa hereu al seu fill Simeó Torras Ferrer, casat el 1778 amb Maria Parcerisas. Aquest mor el 1792. Hereta el mas Joan Torra Parcerisas, que a la seva mort el 1837 traspassa la propietat al seu fill gran Josep Torra Portella. El 1862 l'amo de la Torre del Forn i l'amo de Parcerisses van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un capellà dit Joan Guitart. La despesa anual era de 100 ducats i per tal de garantir-ne el pagament van hipotecar els masos respectius. Josep Torra va anar acumulant deutes i va ser embargat en un parell d'ocasions. El seu fill Antoni Torra Prat va heretar el mas. Aclaparat pels deutes, va perdre el mas; en compliment d'una sentència judicial, va anar a subhasta el 1895 i va ser adjudicat a l'únic postor. Andreu Pons Santacreu. L'antic amo, l'Antoni, va haver de treballar de peó de mantenimemnt de carreteres per l'Estat. Pero per això era un home molt envejat a Rajadell, perquè guanyava un jornal diari, petit però segur, i perquè plogués o fes sol ell tenia el jornal, mentre que els pagesos vivien en la incertesa, sempre mirant el cel, pendents d'una pluja que no arribava, del vent seré o d'una pedregada. L'Antoni morí el 1919. El nou propietari, Andreu Pons, era un comerciant que al morir solter el 1913, va transferí la propietat al seu germà Ignasi. Com que aquest era militar, tenia cura de la finca el seu nebot Francesc Costa Pons. El 1918 la propietat es traspassa a Antoni Altisent Feliu de Barcelona. El 1922 aquest la ven a Magí Baqués Cots de Ripollet, comerciant de vins i licors. Baqués recollia vi de tot Rajadell en carros i el carregava al tren a l'Estació de Rajadell. Estava casat amb Maria Samaranch. Durant la Guerra Civil, Maria Samaranch va donar refugi a la casa a una monja que donava classes a un grup de nens de la zona. A l'entrar els nacionals a Rajadell, un militar d'alta graduació s'hostatjà una nit a la Torre del Forn. Els següents hereus van ser el fill de Magí Baqués, Pere Baqués Samaranch i el fill d'aquest Magí Baqués Miró, que morí el 2014. Aquest darrer va fer importants reformes a la casa. Arquitectònicament, cal diferenciar entre la part antiga del mas, que deu correspondre al segle XVII o XVIII, i l'ampliació al sector de la façana de migdia. Tal com indica la inscripció, les obres de la façana i segurament d'embelliment del mas corresponen a finals del segle XIX. La Torre del Forn es protagonista d'una anècdota històrica datada el 1906 o 1907. Segons la Revista 'La Actualidad', una partida carlina liderada pel General Guillermo Moore Arenas es va lliurar a la Guàrdia Civil a la Torre del Forn de Rajadell. Sota l'epígraf 'Agitación carlista en Cataluña', es publiquen 4 fotografies. Dos son de la casa i les altres dos són 'posados': en una es veuen 10 integrants de la partida carlina i l'amo de la casa, i en l'altra, l'escamot de la guàrdia civil, amb 11 homes, amb el tinent Emilio Maíllo al front. Es tracta d'una de les moltes insurreccions carlines que hi havia a l'època. El 20 de desembre de 1906, Guillermo Moore, encapçalant una partida de 22 voluntaris, va dinamitar un tram de via a prop de Gelida. Perseguit per la guàrdia civil, va fugir amb els seus homes cap a Rajadell, on esperava comptar amb l'ajuda de l'amo de la Torre del Forn, que simpatitzava amb la causa (molts propietaris rurals de la comarca eren carlins però no podem saber qui era l'amo que va acollir els carlins). Tal vegada hi va haver una delació per que la Guàrdia Civil, el dia 22, va encerclar la masia. Els revoltats es van rendir sense que es disparés un tret. | 41.6956800,1.6911700 | 391090 | 4616816 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88547-foto-08178-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O can Torra o Can Torra del Noguer, o el Noguer (nom antic). També Can Torre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 74), amb el nom Can Torre del Forn (Can Torre)Es tracta d'un mas de clar origen medieval, tot i que les actuals estructures conservades no es poden remuntar més enllà del segle XVII o XVIII.El mas es troba situat a l'extrem de la vall del torrent del mateix nom. La conca de captació del torrent de Can Torra s'eleva davant mateix de la masia. El torrent, en algun punt canalitzat , neix en aquest indret. L'estany constitueix una transició cap als horts. A prop hi ha bosc de pi.De la masia en destaca l'interessant façana porticada, molt singular. El conjunt (amb les tines i l'estany) es conserva sense intrusions modernes i manté una bona relació amb l'entorn.Les llindes de pedra contenen les següents inscripcions gravades:- Llinda de l'arcada principal de la façana sud : 1896- Llinda d'una finestra de la banda nord: Joan Torra 1806- Llinda de l'arc del portal lateral: 1619 (Aquesta data deu fer referencia a alguna inscripció anterior del mas, ja que aquest portal és, amb tota seguretat, contemporani al de 1896).La visita efectuada el 2021 no ha permès visualitzar les tines i el forn d'obra. Si que s'han pogut veure, de lluny, l'edifici separat de llevant, l'estany i el pou. Les descripcions estan extretes del PEP (1993).Es conserva una premsa molt antiga. Sota el porxo de migdia, en planta baixa, hi ha un carro. Al camí hi ha una mola de molí, de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88551 | Cal Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caseta | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 234-35 | XIX-XX | Mas relativament en bon estat i dependències annexes en mal estat | Casa de pagès que consta d'un cos original residencial més diverses dependències adossades a tots els costats menys a l'est, on hi ha la façana principal. El cos residencial sobresurt, per alçada, de les dependències que l'envolten. És una construcció de planta rectangular i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són construïdes amb maçoneria, amb cantoneres de carreus. Antigament eren arrebossades. La façana principal té un portal rectangular, emmarcat amb carreus, descentrat, al costat esquerra. A la dreta presenta una petita espitllera. A la primera planta hi ha dos balcons simètrics. A la planta golfes, dues finestres rectangulars, també simètriques. Les quatre obertures presenten llinda de pedra i brancals de totxo. La façana posterior (oest) també llueix porta i obertures emmarcades amb carreus. Està restaurada recentment amb ciments a les juntures de les pedres. Les dependències estan configurades per construccions amb coberta a una vessant que envolten la casa pel nord i oest (amb un espai de corredor entre aquesta i els barracons de treball, al llarg de la façana posterior, a l'oest). A la part de darrera, més elevada, s'hi situen els corrals i d'altres dependències de treball. Els corrals són de pedra i totxo, amb pilars de pedra. Al nord hi ha el femer (els fems eren llençats directament des de dalt per un forat) i més al nord, la pallissa. Al sud hi ha una cos elevat modern, adossat a la casa, arrebossat de ciment. | 08178-58 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisses. SO del terme. | La Caseta és contemporània de Can Montfort i cal Xic (es dues cases que s'ubiquen a pocs metres al nord); és a dir, de finals del segle XIX. Les tres cases s'assentaren sobre terrenys propietat de Parcerisses prop del torrent de can Torra, que partia les propietats entre Parcerisses i l'Oliver. Els propietaris eren parcers que treballaven les terres de can Parcerisses. Segons Molins (2020:234-35), cal Caseta va ser la primera de les tres en construir-se. Per això s'anomenava la Caseta de Parcerisses, amb el risc de confondre-la amb la masoveria de Parcerisses (Casa Vella d'en Parcerisses, fitxa 55), que tenia el mateix nom. Després es va dir Isidre de la Caseta, perquè l'amo se'n deia, però amb el pas del temps es va simplificar i va quedar com cal Caseta. Isidre Calvet Torras, nascut el 1850, va ser qui va fer la casa. Era fill de Ramon Calvet Estany, de Castellfollit, i de Francesca Torras Fontanet. L'Isidre es va casar el 1882 amb Ignàsia Munt Pujolar. L'Isidre fou denunciat el 1895 pels germans Àngela i Joan Casanovas de cal Vador per injúries. Després d'algunes discussions al jutjat, l'Isidre va retirar els insults i els germans van oblidar l'ofensa. L'hereu, Francesc Calvet Munt va enllaçar el 1911 amb Enrica Piñot Serra, de la Casa Nova d'en Torre. Un dels fills, el Fortunat, conegut com Fortuny, que va quedar solter. va protagonitzar un greu incident. El Divendres Sant de 1947 ell i l'Agustí Soler de Parcerisses preparaven els cartutxos per als galejadors de les caramelles amb un munt de pólvora sobre la taula del menjador. Uns xicots van tirar un tret a baix a l'era i una volva encesa va entrar pel balcó i va inflamar la pólvora. Per sort, l'incendi va poder ser extingit abans que cremés tota la casa. El Fortuny i l'Agustí van patir cremades greus. A resultes de l'accident es va deixar de galejar i no va ser fins el 2002 que es van recuperar els trabucaires. A qui li tocava ser hereu era al noi gran, Miquel Calvet Piñot. Aquest va casar-se amb Maria Barturó Roig de Camps. Ell morí el 1979 i la seva muller, el 2005. La filla gran ha heretat la casa. Però davant de les poques expectatives per guanyar-se la vida fent de pagès, el 1972 havien tancat la casa i tota la família va marxar a Castellgalí. | 41.7075900,1.6878500 | 390834 | 4618143 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88551-foto-08178-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 90) La casa s'assenta parcialment sobre una roca, a les terrasses del torrent de can Torra.En algunes dependències de treball es conservaven màquines per fer embotit i altres estris (1993). A l'entorn hi ha un pou i una pica de pedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88546 | Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses | <p>RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34</p> | XVI-XXI | Totalment restaurat al segle XXI | <p>Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416).</p> | 08178-53 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural).</p> | 41.7084500,1.6834300 | 390467 | 4618244 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom. Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta. Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli. Presenta diverses inscripcions gravades: - Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794 - Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802 - Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria) - Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913. - Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857 Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'. Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/ A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
88909 | Font de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 232</p> | XX | No funciona com a font. Entorn descurat. | <p>Antiga font en desús composta per unes estructures que folren la roca amb un gran mur o marge. Aquest presenta dues obertures que donen accès a dos espais sota el rocam, separades per un muret interior. La de la esquerra, quadrada, està barrada per una reixa. La de la dreta és una obertura en forma d'arc escarser. Davant hi ha una gran mola de molí que fa les funcions de taula. A la dreta es veuen unes escales de pedra que duen a un camí i a un forn de teules (fitxa 416)</p> | 08178-415 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:232), Josep Playà Moncunill, el nou amo del Mas Parcerisses des de 1896, i que exercia de metge a Manresa, va fer excavar el 1911 una mina a la font i va arranjar l'entorn convertint-lo en un lloc molt adient per a fer-hi fontades.</p> | 41.7072800,1.6819500 | 390342 | 4618116 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta font no raja des de fa més de 15 anys. Es situa a 180 m.al SO de la casa de Parcerisses, a 30m del camí (a la dreta) que connecta amb el camí de can Torra. La gran mola de molí que fa les funcions de taula va ser instal,lada com espai d'esbarjo pels amos de Parcerisses. Antigament s'hi feien fontades. A la foto del PEP 1993 s'hi veu una tercera obertura en el mur, a l'extrem dret. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
88910 | Forn o teuleria de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-o-teuleria-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 230-31</p> | XIX | L'estructura està perfecte. Entorn descurat i alguna vegetació a l'interior | <p>Antic forn de teules conformat per un edifici de planta quadrada fet amb parament de pedra seca a l'exterior i amb una gran cambra a l'interior folrada amb rajola. Les pedres cantoneres son de mida molt gran. Els paraments, gruixuts, conserven a sobre part de la coberta de teules, a una vessant. L'entrada es situa al parament NO. Es molt ample i actualment está barrada per una tanca de reixa. No hi ha cap altra obertura a l'edifici, excepte la boca del forn, que s'adivina a la paret NE, a una cota molt baixa, per sota la cota de l'entrada al forn.</p> | 08178-416 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:230-31), Francesc Parcerisas Marsinyach, amo del Mas Parcerisses, va construir o reformar la teuleria el 1809. En una cantonada del pati de la masia hi ha una pedra datada amb aquell any que havia estat a la teuleria. Aquest forn d'obra va funcionar fins a principis del segle XX (tal com documenta una fotografía publicada a Molins 2020:231)</p> | 41.7067900,1.6820500 | 390350 | 4618061 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Es troba a uns 190 m al SO de la casa Parcerisses, al costat d'un camí. Pocs metres a sota, hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
88911 | Barraca prop de can Senen 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-1 | XIX-XX | Sembla que recentment (2021) s'ha netejat l'entorn de bardissa. | Barraca de vinya de planta circular. Construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada a un marge. La porta presenta una gran llosa plana com a llinda,. De fet, frega el marge, a la dreta. La coberta de falsa cúpula està en bon estat. Dotat d'un ràfec de pedres planes volades. | 08178-417 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7016000,1.6865900 | 390719 | 4617479 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88911-foto-08178-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està en el marge d'un camp de conreu, a 80m. al sud del Senen i a 90 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88912 | Barraca prop de can Senen 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-can-senen-2 | XIX-XX | Enfonsada | Petita barraca de planta circular totalment enfonsada | 08178-418 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7017700,1.6870300 | 390756 | 4617498 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88912-foto-08178-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88912-foto-08178-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | No està a la wiquipedra. Està al costat del camí de cant Torra, a 70m. al sud del Senen i a 85 m. al NO de la Casa Vella d'en Parcerisses. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88553 | La Casa Nova de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-de-cal-torra | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 212-14 | XIX-XX | Rehabilitada a finals del segle XX; si més no la façana nord amb juntures de ciment | Casa de pagès, composta de la casa i un cos aïllat o pallissa. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. No té cossos adossats, excepte un petit cobert a llevant. La façana principal dona a migdia, i presenta una planta mes que no la façana oposada. La porta principal, descentrada, rectangular, es troba a la crugia dreta. A sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro. A l'esquerra, hi ha una finestra. La planta superior (golfes) presenta dues finestres més petites El balcó i les tres finestres estan caracteritzades per brancals de pedra. La façana oposada, a nord, presenta una planta menys (la planta baixa de la casa aquí estaria sota cota) i fou remodelada a finals del segle XX de manera que es van cimentar les juntures de les pedres (amb uns resultats estètics molt discutibles). El material constructiu és la pedra, amb restes d'arrebossat blanc cru. La construcció aïllada (segurament la pallissa), situada al NO, és feta amb pedra i presenta coberta a una vessant. Actualment es un garatge. A finals del segle XX s'hi construí una piscina de formigó | 08178-60 | Serra de Palomes-Vall del Torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme. | Citada a finals del segle XVI. Hi viuen Joan Tutuaix i la seva muller, probablement un immigrat occità (Rafat, 1993). Tal com indica el nom, és una construcció derivada o depenent de can Torra (fitxa 54). L'actual casa es molt més tardana, del segle XIX. El nom s'alterna amb el de cal Pinyot, degut al fet que durant molts anys la família que hi vivia portava aquest cognom. Segons Molins (2012:212-14), la caseta, de nova construcció, va ser aixecada dins de l'heretat de la Torre del Forn. Per l'acta notarial que es conserva, sabem que el 1855 Josep Torra Portella i la seva mare vídua Antònia van establir a Domingo Serra i al seu fill Antoni Serra un tros de 60 per 42 pams per a construir una casa, i també un hort. Són el Domingo i Antoni Serra que figuren a la inscripció gravada del balcó. Domingo Serra era de Castellfollit i havia arribat a Rajadell el 1846 per establir-se a la Caseta de Valldòria. Allí va tenir problemes amb l'estadant anterior, que van acabar al jutjat. Va tenir dues dones. Amb la primera Agnès Prat va tenir cinc xicots i dues mosses. Dos dels nois, el Jaume i el Valentí van fer les dues primeres cases del raval de la Fabriqueta, i el Pere, cal Xic. Domingo Serra es va estar a Valldòria fins 1852 i llavors va passar a la Caseta de Parcerisses. Mentre construïen la casa nova van seguir vivint a la Caseta. L'Antoni, casat el 1859 amb Teresa Garriga, es l'hereu de la casa. L'hereta el 1861 al morir Domingo. El 1893 mor Antoni. En la llista del compliment pasqual de 1867 la casa s'anomena Betsuca d'en Torre. El nou hereu, Antoni Serra Garriga. va morir solter. L'herència va passar a la noia més gran, la Rosa, que ja era una dona casada i afillada. S'havia casat amb Isidre Piñot Soler, una branca de cal Claret, el 1882. Quan es van casar segurament van anar a viure a la Masia del Coll de Gem, on l'Isidre Piñot hi estava de masover. Durant un temps la casa es va posar a lloguer. El 1897 l'habitaven Titus Parcerisas, i la seva família. Després s'hi instal·len la pubilla amb la seva família. Rosa Serra va hipotecar la casa, al menys fins 1908. El 1898 van cridar. Maria Rosa Serra va traspassar el 1925 i Isidre Piñot el 1929. El primogènit Pere Piñot Serra hereta la casa. S'havia casat el 1919 amb Enrica Calvet Munt, una filla de la Caseta. A cal Pinyot, com se solia anomenar la casa, no van tenir descendència masculina. Després de la defunció del Pere, el1952, i de l'Enriqueta, el 1968, la casa va quedar per a una de les filles, l'Ignàsia i el seu marit. El 1973 van marxar cap a Castellgalí i la casa va quedar un temps desocupada. L'octubre de 1980 va passar una desgràcia. Dos joves de 16 anys, Sergi Garzón i Carles Villafranca, que havien passat la nit a cal Pinyot, van ser víctimes d'un paorós incendi. Van fugir de la casa pel bosc, on el foc els va atrapar. Son les dues víctimes del cèlebre incendi forestal de 1980. Ignàsia Piñot va vendre la casa el 1983 al propietari actual. | 41.6981300,1.6918700 | 391152 | 4617087 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88553-foto-08178-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O la Caseta Nova de cal Torra. Actualment es denomina can Vila (en la senyalització del camí). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 17) com a Casa Nova de cal Torre. Antigament, Cal Pinyot (Molins, 2020: 212).La casa es troba al Camí de can Torra (que surt de Les Casetes, passant per cal Braquets), seguint el torrent de can Torra cap el sud. Passat Parcerisses i la Casa Vella de Parcerisses (i abans de cal Torre del Forn) i a 335 m al SE de la Casa Vella de Parcerisses, a mà esquerra hi ha un trencall. Després de 300 m. de camí s'arriba a la casa. La casa es troba assentada a la falda d'un serrat amb poca vegetació. L'entorn immediat està definit per la piscina i algunes plantes de procedència exòtica. Piques a l'entorn.Existeix una inscripció a la llinda del balcó de la façana sud però que no dóna cap data. La inscripció diu: [FETA FE] CASA NOBA DOM IVïSERA I ANTON SERA (s'entén que la casa, dita casa nova, la construiren Domingo Serra i Anton Serra). | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
88552 | Cal Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seuva | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 220-21 | XIX | En ruina. Coberta ensulsiada | Casa de pagès en ruïna. Consta d'un edifici principal més una altra construcció aïllada. La casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Constava de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de maçoneria, amb arrebossat de color blanc cru. És una construcció de tipologia típica, amb poques finestres i petites, emmarcades amb carreus. Com a tret destacable cal esmentar l'existència de tres contraforts molt potents a l'angle NO. És de suposar que són per reforçar la construcció del vent, ja que aquesta és una zona de forts vents. L'interior de la casa tenia la part davantera dedicada a habitatge. A la part posterior hi ha una tina cilíndrica i un forn de pa. Segons el PEP 1993, al sector nord, davant la façana principal, hi ha una construcció aïllada allargada amb diverses cambres. Podria tractar-se d'un edifici destinat a tines. Segons el PEP 1993, va quedar a mig fer (no observat el 2021). A la banda sud hi ha un edifici aïllat a pocs metres de la casa, del que nomes queden les parets. Podria ser la pallissa. | 08178-59 | Serra de Palomes-Vall del Torrent de Can Torra. El Racó. SO del terme | Cal Seuva es una casa de pagès molt propera a la Torre del Forn construïda al segle XIX. Es desconeix l'origen del nom de la casa. Molins (2020: 220-21) descriu com va ser fundada i habitada. El 1868 Josep Torra del Forn va establir a Salvador Pujol Torras, nascut a Castellfollit cap el 1844, i fill dels masovers de Font Figuera, un tros de bosc (d'1'25 Ha) per edificar una casa de 50 per 60 pams, i amb prou espai per a l'era, la pallissa i una tina. Per fer la verdura hi podia destinar una feixa de 12 per 12 canes. La resta del bosc s'havia de convertir en una vinya amb una cabuda de 25.000 ceps, que s'havien de plantar abans de cinc anys. L'amo rebria el quart de la verema del parcer. El preu de l'establiment va ser de 100 escuts i la casa va quedar afectada amb un cens anual de 1.200 escuts. El Salvador es va posar a la feina i aviat va tenir la casa acabada.La data de la llinda del portal principal es documenta arqueològicament que Salvador Pujol construí la casa el 1870. El 1872 es va casar amb Maria Oliveras Soldevila, de Guardiola. Per garantir el dot, el Salvador va hipotecar a nom de la dona la casa nova. Van tenir 11 fills. Un d'ells, Esteve Pujol Oliveres, hereta la casa. Es casa el 1905 amb Dolors Vilalta Guilella, una filla del mas Prim. Van tenir 5 fills. Però al 1936 tota la família vivia a la masoveria del mas Peric, que llavors era del manresà Antoni Planas. El 1940 l'amo va allargar el contracte del masover Pujol un any més. El dia abans d'entrar els Nacionals els de cal Masfred, amb qui estaven emparentats, van amagar a cal Seuva la mula blanca que tenien, per por que els soldats els la requisessin. Els Pujol no van tornar més a cal Seuva i se'n van anar a Manresa. Quan va morir l'hereu del Prim sense successor, la propietat va passar a Dolors Vilalta i aquesta, junt amb el fill Eugeni, se la van vendre cap el 1962. Segons un testimoni oral, al voltant de la casa hi havia molts cirerers, ara perduts, i al temps de les cireres venia gent de tot arreu a menjar-ne. Cal Seuva no va ser mai més habitada i va passar novament al propietari del mas de la Torre del Forn, tal vegada a canvi d'una petita compensació econòmica. Pere Baqués Samaranch, amo de la Torre el Forn, va cedir el solar amb les restes de Can Seuva a una de les seves filles, la Maria, després de la guerra. Posteriorment, va passar a un nou propietari. | 41.6946700,1.6895300 | 390952 | 4616706 | 1870 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88552-foto-08178-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88552-foto-08178-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O Seuvà o Seuvàs. La casa esta situada en la posició més meridional de la vall del torrent de can Torra, gairebé al final del terme de Rajadell. És un terreny inhòspit i actualment abandonat però conserva restes de les feixes de vinya. Es troba molt a prop del gran Casal de Can Torre del Forn, a uns 150 m. al SO.A la llinda del portal principal hi ha la inscripció gravada: SALVADO PUJOL 1870, dins una senefa i amb una creu a la part superior (descripció i foto PEP 1993; no trobat el 2021). L'edifici ha patit un enrunament intens en relació a les fotos del PEP 1993. La descripció es del PEP 1993. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
88644 | Fita de terme 3 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 382). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 3. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera. Consisteix en un bloc de pedra de forma irregular. Mesures: 26 cm. de costat a la base, i 60 cms. d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R (molt erosionada) i en l'altra G, corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-151 | Serra de Melera. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7061700,1.7579900 | 396667 | 4617899 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 382) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88645 | Fita de terme 6 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 383). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVII | Inscripció en una roca que en el projecte de replantejament de la demarcació entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell es reconeix com a fita de terme, identificada com la número 6. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera, en el punt on passa a dir-se serra de Gallcanta, a uns 130 metres al sud-oest del portell del Rauric. Consisteix en una inscripció gravada, feta en una gran afloració rocosa que forma una petita cinglera, que diu: 'SERA/GALL/CANTA 1691' L'any es llegeix amb dificultat. La línia de terme reconeguda entre les fites cinquena i sisena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-152 | Serra de Gallcanta. Límit sud del terme municipal | Segons la mateixa inscripció, aquesta fita pot datar-se a l'any 1691. El 2008 es va reconèixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7007800,1.7455500 | 395623 | 4617315 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 383) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
88870 | Fortificació de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-sant-amanc | <p>Comas, Francesc; Serra, Jaume (Centre d'Estudis del Bages). Comunicació sobre la fortificació de sant Amanç. Nota enviada a l'ajuntament de Rajadell 13.9.2016. Molins, Ernest. I els carlins que els mati Déu. Quaderns de Fonollosa. Agost 2018</p> | XIX | Molt emboscat | <p>Restes d'una fortificació militar de gran envergadura, efímera, feta amb grans cinturons de pedres sense morter, de molta amplada i de molta llargada. En alguns trams l'alçada supera de llarg els dos metres. El perímetre sembla definir-se per un gran mur corregut, recte, que continua en forma semicircular definint un recinte quasi circular però que en lloc de tancar-se, s'obre dibuixant un altre semicercle en direcció contrària. Al principi del perímetre descrit, en el mur recte, s'observa, ocupant tot el gruix del mur, una garita amb dos troneres a cada costat, orientades al mateix mur (i a sobre d'aquest). En el segon semicercle, s'observa, dins el perímetre i adossat al mur, un petit edifici ensorrat. A continuació, es conserva una cabana de planta ovalada amb coberta de falsa cúpula, parcialment enfonsada, amb una porta d'entrada amb un arc de mig punt, amb dovelles de bona factura. Seguint el perímetre, s'observa una tronera que per la seva forma, obliqua, correspon clarament a fuselleria, i també unes escales encastades al mur (lloses sobresortints). A l'altre costat del mur, en el mateix lloc, també n'hi ha escales. El mur, certament gruixut, esta construït amb lloses planes col·locades en sec, amb gran precisió. No s'observa cap porta ni finestra. Sembla que està construït sobre un retalls de roca fets expressament, amb forma de ziga-zaga o dents de llop, d'on es podrien haver extret els blocs. Aquets retalls s'observen en altres llocs del turó. Tot el jaciment està molt emboscat En un indret del lloc, sembla endevinar-se el traçat d'una antiga barraca circular. Ernest Molins fa una descripció del lloc i parla d'un recinte ovalat de més de 1000 m2 i de dues parets o muralles concèntriques. A l'altra banda del camí, en direcció a Can Quiis, s'ha documentat la continiutat del gran mur de pedra.</p> | 08178-376 | Sant Amanç. NO del terme | <p>Podria correspondre a les guerres carlines. Per les dimensions i qualitat de les estructures, correspondria més aviat a un fort cristí (governamental). El Bages estava sota control liberal i les partides carlines sovintejaven de Castelltallat en amunt. Ernest Molins dona notícia d'un fort cristí a Fonollosa , instal·lat al terme durant la segona carlinada o guerra dels Matiners (1846-49). Se sap que l'alcalde d'Aguilar de Segarra, el 1848, hi portava (per ordre del comandant del destacament) roba (llençols i màrfegues) i queviures. No es d'estranyar que els alcaldes de Rajadell, Fonollosa, etc, també hi contribuissin, pero no ens consta. No es coneix l'emplaçament d'aquest fort a Fonollosa, pero Molins aventura que potser podria ser la fortificació prop de cal Quius (a uns centenars de metres del terme de Fonollosa). Sabem d'aquest fort que els d'Aguilar hi van posar una campana i construir la torre per ubicar-la.</p> | 41.7409900,1.6796300 | 390207 | 4621862 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-22 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a l'entrada de la vall de la Riera de Rajadell en la part que comunica el Bages amb l'antiga Segarra, en un turó que domina l'entrada de la vall, sobre el nucli de sant Amanç. Es controla visualment el sector del camí ral per seu pas per Rajadell. El turó està travessat per un túnel de la via del tren Està esta a prop de Cal Quius, a uns 230 m. a l'E, en el vessant del turó al costat de la carretera, a ma dreta, en direcció Sant Amanç. Entre el jaciment i cal Quius hi ha un camp d'oliveres. A l'est el turó esta limitat pel torrent del Prim. La casa de Can Joma es troba a l'altra banda del barranc del Prim, a uns 350 m. a l'E. del jaciment en línia recta. Es una fortificació espectacular, i totalment inèdita i desconeguda fins que el CEB (Centre d'Estudis del Bages) la va visitar el 2014 i en van donar notícia el 2016. Va proposar a l'ajuntament netejar el lloc, fer-hi excavacions i recerca en arxius militars. J. Piñero també havia visitat el lloc, amb posterioritat al PEP 1993. El 2017, l'ajuntament va demanar al SPAL de la Diputació de Barcelona un estudi arqueològic del jaciment, amb el nom 'Casalot de can Jona de Sant Amanç (fortificació)', com a recurs tècnic, però no va ser concedit. El 2018 E. Molins va publicar una breu nota a una revista local de Fonollosa. En un sector del mur, per la part exterior, es troba, recolzada, una fita de pedra de forma prismàtica amb la part superior semicircular, amb la següent inscripció (en dues línies, la primera parcialment llegible): U I _ _ D E S / B E D A D O | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml