Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88495 | Estació de ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-1 | <p>PERARNAU, J (1991). «Els ferrocarrils». Historia de la ciutat de Manresa (1900-1950). Vol. I. Caixa d'Estalvis de Manresa. Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, amb coberta a quatre aiguavessos. Té planta baixa més un pis. El material constructiu és el maó, d'un color vermellós. Posteriorment les façanes han estat pintades de color crema. Totes les façanes presenten obertures disposades regularment. Son finestres amb un emmarcament de ciment. La façana principal presenta a la planta baixa una porta d'entrada centrada amb dues finestres a banda i banda. La planta superior presenta tres finestres idèntiques disposades simètricament, al costat llarg, i una sola finestra al costat curt. L'interior de l'edifici és modern. En una construcció separada hi ha els lavabos</p> | 08178-2 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | <p>El 1859 el ferrocarril va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell i de la seva estació cal situar-la, per tant, als voltants de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'estació del ferrocarril a Rajadell comportà una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i el sorgiment d'una barriada de nova planta al seu entorn, el barri de l'Estació, amb diverses indústries. D'altra banda, l'estació i el ferrocarril proporcionaven ocupació a molts habitants de Rajadell. La circulació de trens era elevada. I facilitava la comunicació de Rajadell amb Manresa, que per carretera era molt dolenta. Quan el trens eren a vapor, a Rajadell havia de pujar el Tren de l'Aigua, per tal d'abastir d'aigua l'estació i poder avituallar els combois. Durant una època, el pis superior de l'Estació va hostatjar la seu de l'Ajuntament (després d'estar-s'hi a la casa del carrer Major on hi ha avui el dispensari o ambulatori i abans de construir-se l'actual casa consistorial).</p> | 41.7323788,1.6986444 | 391773 | 4620882 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88495-foto-08178-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Actualment l'immoble està llogat per l'ajuntament a ADIF (cessió a 50 anys a canvi d'un lloguer). S'utilitza com a magatzem municipal . A la planta baixa hi ha l'oficina municipal de turisme (que obre els caps de setmana), que també acull l'oficina de correus. A la primera planta es troba el dipòsit de l'Arxiu Municipal. També hi ha una habitació on l'ajuntament conserva el fons de la pinacoteca municipal. L'estació de Rajadell segueix una tipologia pràcticament idèntica a l'estació del nord de Manresa. L'estació es troba en relació amb el pas de la via, la carretera moderna i el barri de l'Estació. Per motius orogràfics, el traçat de la via no pogué fer-se passar per Rajadell mateix i l'estació es construí a l'altra banda de la riera, donant lloc al naixement del barri del seu nom. La façana de l'Estació presenta un gran retol amb el nom 'Rajadell', vidriat, fet sobre rajola blanca. El 2.1.2018 aquest rètol va ser donat d'alta a l'inventari 'Museu al Carrer. Paisatge i patrimoni de la Societat Industrial', un inventari col·laboratiu de vestigis industrials a l'espai públic que impulsa el Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88641 | Fita (fites) de terme 2 entre Rajadell i Fonollosa. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-fites-de-terme-2-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) Valdenebro Manrique, Raquel (Arqueociència). Mapa del patrimoni Cultural de Fonollosa. Ajuntament de Fonollosa/ Diputació de Barcelona. 2005 (Fitxa 104). | L'estat de conservació de les fites és bo; han estar redreçades i restaurades. | Conjunt format per dues fites de terme, de pedra sorrenca, que marcaven els límits entre el terme de Rajadell i el de Fals (a l'actual municipi de Fonollosa), pertanyent antigament al comtat de Cardona. Es tracta de dos pedres de forma prismàtica, de base rectangular, enclavats a terra. Les seves mides són: 91 cm d'alçada x 35 d'amplada x 17 de gruix, i 115 cm d'alçada x 34 d'amplada x 19 de gruix. Tots dos presenten gravats en relleu l'escut de la flor de card dels Cardona al cantó nord (tres cards a la part superior, les fulles a la part central i unes arrels a la part inferior) i l'escut dels rajos divergents de Rajadell a l'altra cara. Les dues pedres marcaven l'angle que feia el termenal més amunt de cal Xaupes. La pedra éstà molt ben treballada. | 08178-148 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Amb tota seguretat es tracta d'antigues fites d'època moderna (medievals, dels segles XII-XIII, segons Valdenebro) que marcaven el límit dels antics territoris pertanyents als antics termes senyorials dels Rajadell, titulars del Castell de Rajadell, i dels Cardona, que senyorejaven Fonollosa. En la documentació són citades com a 'termes' o 'termes altes'. Sobresortien un metre, al menys, del sól. | 41.7432300,1.7580200 | 396729 | 4622013 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88641-foto-08178-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88641-foto-08178-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | S'hi accedeix pel camí que ve de Fals per la Grabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac. Cal seguir cap a Can Manel i una mica abans, al costat d'un gran dipòsit circular i del camí que porta a Cal Magdalena, cal prendre un camí poc fresat a l'esquerra, cap a l'O., cap una arbreda amb alzines, i sota el filat elèctric. Les pedres estan en un pla, a 220 m. en dir. O des de l'inici del camí poc fresat, en el límit de dos camps, els camps d'en Lleirac (Fals) i els Camps d'en Xaupes (Rajadell). L'actual límit del terme entre Rajadell i Fonollosa passa pel punt on hi ha les dues fites i segueix el camí esmentat i el límit dels dos camps. Les fites marquen un canvi d'orientació del terme, al nord de les cases de Can Lleirac, La Balma i Can Xaupes.Aquestes dues espectaculars fites estan incloses al PEP 1993, al Mapa del Patrimoni Cultural de Fonollosa de 2005 i als treballs de delimitació de la Generalitat de 2016 (veure bibliografia) . Per les fotos de les fonts, es veu com al menys una de les fites es trobava pràcticament desclavada i tombada a terra, i l'altra, una mica torta. Actualment (2020) les dues fites lluexen redreçades i en posició vertical. Es veu que han estat tractades i netejades; les cares amb els escuts dels Cardona semblen haver estat restaurades a fons, més que les de Rajadell. Entenem, per tant, que aquests treballs de restauració (l'autoria dels quals desconeixem) són posteriors a 2016. El fet de que hi hagi dues pedres de terme bessones al mateix lloc podria indicar canvis de direcció en el termenat. En el punt on es troben les termes, la partió fa angle obert. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88642 | Fita de terme 1 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 380) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Rajadell, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació dels termes de Manresa i Guardiola com a fita número 23 i en el projecte equivalent entre els termes de Rajadell i Guardiola com a fita número 1. Es situa al cim d'un turó, entre les partides Bosc de l'Argullol (al sud-oest) i Vallformosa (al nord-oest), uns dos metres al nord-oest del corriol que ressegueix el termenal. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte amb base de triangle equilàter. Mesura 60 cms. d'alçada i 25 per cada costat. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 130; en una altra cara té gravat 'VALLFORMOSA' (territori que antigament constituïa una demarcació, actualment integrada dins el municipi de Rajadell); en l'altra cara té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de les línies dels termenals. | 08178-149 | Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. En aquest moment també la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7110900,1.7774200 | 398291 | 4618422 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88642-foto-08178-149-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 380) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88643 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 381). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 2. Està situada dalt d'un turonet, a la partida de l'obaga de Vallformosa. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, de contorns lleugerament irregulars. Mesures: 26 x 19 cms.de costat a la base i 39 d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R i en l'altra G., corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-150 | Obaga de Vallformosa. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita és del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015 , es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7098400,1.7668800 | 397412 | 4618295 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88643-foto-08178-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 381) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88644 | Fita de terme 3 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 382). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 3. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera. Consisteix en un bloc de pedra de forma irregular. Mesures: 26 cm. de costat a la base, i 60 cms. d'alçada. En una cara té gravada la inscripció R (molt erosionada) i en l'altra G, corresponents a Rajadell i Guardiola. La línia de terme reconeguda entre les fites segona i tercera segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-151 | Serra de Melera. Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX. La demarcació de Vallformosa era un municipi independent fins a principis del segle XIX. El fet que aparegui la 'R' de Rajadell i no 'Vallformosa', com succeeix en una altra fita d'aquest sector, és un indicador que la fita del segle XIX o posterior. El 2008 es va reconeixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7061700,1.7579900 | 396667 | 4617899 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88644-foto-08178-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 382) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88645 | Fita de terme 6 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 383). RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XVII | Inscripció en una roca que en el projecte de replantejament de la demarcació entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell es reconeix com a fita de terme, identificada com la número 6. Està situada a la divisòria de la serra de la Melera, en el punt on passa a dir-se serra de Gallcanta, a uns 130 metres al sud-oest del portell del Rauric. Consisteix en una inscripció gravada, feta en una gran afloració rocosa que forma una petita cinglera, que diu: 'SERA/GALL/CANTA 1691' L'any es llegeix amb dificultat. La línia de terme reconeguda entre les fites cinquena i sisena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-152 | Serra de Gallcanta. Límit sud del terme municipal | Segons la mateixa inscripció, aquesta fita pot datar-se a l'any 1691. El 2008 es va reconèixer aquesta fita en el projecte de replantejament del termenal de Guardiola, i al 2015, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació de Rajadell aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7007800,1.7455500 | 395623 | 4617315 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88645-foto-08178-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 383) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88646 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-sant-salvador-de-guardiola | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 384) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) | XIX | Erosionada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 7. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, lleugerament vers el sud respecte de la divisòria d'aigües. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. Mesures: 41 cm. x 20 cm. de costat a la base i 46 cm. d'alçària. En una cara té gravada la inscripció G i en l'altra el gravat s'ha perdut. La línia de terme reconeguda entre les fites sisena i setena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-153 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte, on consta com a fita 6, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 7. | 41.6979800,1.7412400 | 395260 | 4617010 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88646-foto-08178-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88646-foto-08178-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 384) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88647 | Fita de terme 8 entre Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-sant-salvador-de-guardiola-i-castellfollit-del-boix | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. Piñero Subirana, Jordi. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola / Diputació de Barcelona. 2016. (Fitxa 385) RESOLUCIÓ GRI/2474/2015, de 8 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Rajadell i de Sant Salvador de Guardiola. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) RESOLUCIÓ GRI/2543/2015, de 28 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellfollit del Boix i de Rajadell. DOGC núm. 6995 (11/11/2015) | XIX | Fita de terme entre els municipis de Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Castellfollit com a número 1 i en el projecte de replantejament de la demarcació entre Guardiola i Rajadell com a número 8. Està situada a la divisòria d'aigües de la serra de Gallcanta, a la zona de Fontanelles, lleugerament vers el sud. Es reconeix com a fita una roca nativa tabular, de dues cares, de formes arrodonides, de 120 cm per 80 cm. de costat i 30 cm. d'alçària. A la cara superior presenta gravades les inicials G R i C, corresponents als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Rajadell i Castellfollit del Boix, respectivament, separades mitjançant unes línies que mostren les direccions de les línies de terme respectives. La línia de terme reconeguda entre les fites setena i vuitena segueix la divisòria d'aigües en la qual es troben totes dues. | 08178-154 | Límit sud del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria d'aquesta zona. El 2008, en un nou projecte de replantejament dels termenals de Guardiola i Rajadell, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. Es constata, però, un canvi entre el que apareix en el projecte de delimitació dels termes de Guardiola i Rajadell, on consta com a fita 7, i el que apareix en la resolució, on apareix com a fita 8. | 41.6942300,1.7343700 | 394682 | 4616602 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88647-foto-08178-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Les fotos corresponen al Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Salvador de Guardiola. 2016. (Fitxa 385) (Autor fotos: Jordi Piñero Subirana,) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88648 | Fita de terme 2 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015). MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Rajadell i Manresa, identificada en el projecte de replantejament de la demarcació entre Rajadell i Manresa com a número 2. Se situa a la zona de Vallformosa. Es tracta d'una pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 38 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció R25 en una de les cares. La línia de terme reconeguda entre les fites primera i segona és la recta compresa entre totes dues | 08178-155 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7136300,1.7741200 | 398021 | 4618708 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88649 | Fita de terme 4 entre Rajadell i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4-entre-rajadell-i-manresa | RESOLUCIÓ GRI/2475/2015, de 7 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Manresa i de Rajadell. DOGC núm. 6991 (05/11/2015) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE MANRESA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-5 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 21 d'octubre de 2016 | XVIII | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 15 cm. de costat a la base i 45 cm. d'alçària. Presenta gravat l'escut de Manresa i la inscripció 124 en una cara i R21 a la cara oposada. La línia de terme reconeguda entre les fites tercera i quarta és la recta compresa entre totes dues. Se situa a la zona de Vallformosa, a uns 50 m.del marge nord del camí de Castellfollit del Boix | 08178-156 | Vallformosa. Límit est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. . En aquest moment la demarcació de Vallformosa era un municipi independent de Rajadell. | 41.7160300,1.7764800 | 398221 | 4618971 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Manresa. ICGC 2016 (veure bibliografia). | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88650 | Fita de terme 7 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-7-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016 | XVIII-XIX | Fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular de trenta-tres centímetres per vint centímetres de costats a la base i noranta-cinc centímetres d'alçària. La fita està tombada. S'observa clarament en un dels costats l'escut de Rajadell amb els raigs característics. | 08178-157 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques dels gravats, podria ser una fita del segle XVIII o XIX | 41.7517700,1.6961800 | 391601 | 4623038 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Se situa a uns seixanta metres a l'est de la casa de Cal Xamal (Fonollosa), al límit N. del terme.La foto ha estat extreta de la Memòria de la delimitació dels termes entre Rajadell i Fonollosa. ICGC 2016 (veure bibliografia).Barcelona, 13 de desembre de 2016 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88651 | Fita de terme 8 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XIX | Fita de pedra sorrenca en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 20 cm. de costat a la base i 1 m. d'alçària. Presenta uns escuts gravats: al costat S. l'escut de Rajadell, amb els característics rajos divergents, i al costat N. el corresponent a Fonollosa, força esborrat, pero que amb tota seguretat devia ser l'escut dels Cardona, amb el típic card coronat de fulles. | 08178-158 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria de les d'aquesta zona, tot i que hi ha autors que les daten en dates més reculades. Segons Molins (2016), aquesta fita està lleugerament desplaçada, i no es coneix el lloc original exacte. El propietari diu que la va trobar allí, pero Molins sosté que no és possible, per que antigament, l'antic terme de Fals no anava més a l'oest del Pi Gros. En qualsevol cas, segons Molins, la fita està confirmada en aquest lloc per documentació dels anys 20 del segle XX, ja que Soler i Arboç descriu, en la seva visita a Fonollosa, una 'pedra alta' (com li deien) en aquest sector. | 41.7541800,1.6698300 | 389414 | 4623339 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa al marge est del camí de Centelles, sota una alzina i altres arbres, a l'encreuament de camins de davant la Torre del Pinyer (terme de Fonollosa), a uns 20 m. al sud-oest d'aquesta casa. El camí al sud mena a Rajadell per sant Amanç. La fita es troba just en l'actual delimitació termenal, que en aquest punt gira en angle. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88688 | Arxiu Municipal (actiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-actiu | XXI | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Documentació activa i semiactiva de l'Arxiu Municipal. Habitualment hi tenen la documentació dels darrers 4-5 anys. De tant en tant fan trasllats al dipòsit d'arxiu a l'Estació. | 08178-195 | Ajuntament. Nucli Antic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88688-foto-08178-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba a una minúscula sala al 3er. pis de l'ajuntament, en 8 armaris.Està pendent fer la corresponent classificació i inventari de l'arxiu | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88689 | Arxiu Municipal. Dipòsit de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-diposit-de-lestacio | XIX-XX | Les condicions de manteniment de la documentació són acceptables. | Dipòsit de la documentació semiactiva i històrica de l'Arxiu Municipal. L'ajuntament ha elaborat un llistat de carpetes, caixes i lligalls de l'arxiu històric (unes 198) que van de 1800 a 1952. Entre altres expedients, hi ha els de quintos, padrons, comptes i llibres de caixa, actes de matrimoni, jutjat de pau, eleccions, censos ramaders, llibres d'actes de l'ajuntament, etc. També hi ha una carpeta de la Unió de Rabassaires 1931 | 08178-196 | Barri de l'Estació. Carrer de l'estació, num. 2 | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88689-foto-08178-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa a la primera planta de l'Estació (fitxa 2), en estanteries.Va ser objecte d'una ordenació per part de personal de l'Ajuntament a la dècada de 2010. Pero no s'ha realitzat la corresponent classificació i inventari de l'arxiu amb normativa arxivística. L'arxiu no te fons privats i un fons fotogràfic molt reduït (algunes escanejades) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88497 | Capella de Sant Amanç de Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-amanc-de-vilades | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987) AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. Rajadell (pp.984-986) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 JUNYENT/ MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 360-361 BENET, A (1984) | XII-XVIII | L'esglesia nova està en bon estat però la capella romànica està en una situació d'abandó, amb dificil acccés, i plena de vegetació i mals endreços | L'església de Sant Amanç està composada per l'antiga església vella (d'estil romànic) i l'església nova, construïda al segle XVII, que s'adossa a la primitiva capella. De l'església romànica se'n conserva l'absis i una part de la nau. Es tracta d'una església petita i d'una sola nau (orientada cap a llevant), que en fer-se les remodelacions posteriors, va quedar tallada aproximadament per la meitat i adossada a la nova església. L'absis és de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau . El parament de les façanes és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars, de pedra local (vermelles i grises). Per la banda exterior, l'absis té una base d'uns 40 cm. d'alçada. Més amunt hi ha una finestrella molt estreta situada en posició excèntrica; és a dir, desplaçada cap a un costat. Té un aspecte molt arcaic i està feta amb dos blocs de pedra laterals i un de superior rebaixat en forma de mig punt. Podria ser de mitjans del segle XII. Actualment hi ha dues portes (una d'elles tapiada) que donaven accés a la nau quan s'utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia encara es pot veure el buidat d'un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat . A l'interior destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada. El sostre és amb volta de canó lleugerament apuntada. Actualment les parets interiors estan cobertes amb guix. Pel que fa a l'església nova, es va construir al segle XVII al sector occidental de la romànica. Aquest va passar a ser la sagristia de l'església moderna. És una construcció de planta rectangular, orientada perpendicularment respecte a l'antiga (és a dir cap el nord) amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. La coberta és a doble vessant (amb el ràfec motllurat) amb el carener perpendicular a la façana Les façanes són de pedra arrebossada de color beix . Queden restes de policromia: una faixa amb un motiu geomètric que recorre tot el perímetre de la façana sota el ràfec. La façana principal té un portal rectangular amb llindes i és coronat amb campanar d'espadanya per a dues campanes (actualment n'existeix una). L'interior és d'una sola nau, austera i coberta amb volta. Presenta un cor sobre l'entrada. L'absis és rectangular (el presbiteri es data el 1719 i el cor el 1789). Les parets interiors són completament emblanquinades. Es conserva la pintura mural, del segle XIX, de poc interès. | 08178-4 | Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi | La primera notícia documental del temple és del 1027, quan és citat com a 'Sant Emanz'. Es tracta, però, d'un topònim afegit posteriorment al document. L'any 1113 es fa la donació del 'mansum Font e Amanz' al monestir de Sant Cugat. Es tracta, doncs, d'un nucli important. L'any 1284 l'església es coneix com Santa Maria de Sant Amanç (Maria era l'advocació i Amanç el lloc?), però els documents posteriors només citen l'advocació de sant Amanç. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII, tot i que mai va tenir categoria parroquial. El 1558 Joana Sentelles, del Mas Centelles, fa testament i deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç. El 1632 es va acabar la nova església, tal com ho indica la llinda de la porta. Quatre anys més tard s'hi enterra Melcior Sentelles, casat amb la pubilla Planell. L'any 1676 es va fer un contracte amb Pere Casals per fer una sagristia. Del document es desprèn que en aquest moment quedaven restes de l'antiga església que es van destruir en fer la sagristia. Un document de 1685 es refereix al temple com a sufragani de Sant Iscle de Rajadell. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. L'antic edifici romànic va subsistir sense culte, tal vegada com a magatzem del mas, que és l'ús que actualment té, en estat de total abandó. L'església es va saquejar durant la Guerra Civil i es destruí un retaule. Des d'aleshores ja no s'ha recuperat. Tot i que fins el moment no tenim cap evidencia arqueològica, és probable que la primitiva església romànica s'assenti sobre un temple anterior d'època romana (ja fos pagà o paleocristià). La importància de l'establiment romà que hi havia a prop (fitxa 136) el pas d'una estrada antiga donen força crèdit a aquesta hipòtesi. | 41.7342000,1.6778000 | 390043 | 4621110 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | També coneguda com a Sant Amanç de Rajadell. El temple, d'aspecte rústic i senzill, es troba al costat del Mas Viladés (a ponent) i ben aprop de la riera de Rajadell. L'interior de la nau moderna, actualment austera, tenia un retaule que es va destruir durant la guerra civil. A la capella lateral es conserven tres talles d'escàs valor. A l'interior de l'església nova també es conserven dues lloses grans corresponents a tombes. Una porta la següent inscripció: 'Setelles 1636'. A la llinda del portal de l'església nova hi ha inscrita la data '1632'. A la façana principal hi ha una pedra en forma de marc on antigament es penjaven els edictes de l'Ajuntament perquè fossin coneguts per tots els habitants del barri de Sant Amanç. Actualment a l'església s'hi diu missa dues vegades l'any: per Sant Amanç i per tots Sants. Cada 15 d'agost s'hi fa una cerimònia religiosa a la que esta convidada tota la gent del poble; els amos conviden a un petit vermut i al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí (fitxa 211). A la banda de llevant de l'església hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants, amb nínxols. Davant dels nínxols es troba una creu de ferro encastada en una peanya paral·lelepípede de pedra col·locada al centre d'una gran pedra circular de molí. Junt amb les ruïnes de Sant Simeó de Centelles i, possiblement, Santa Llúcia, l'església de sant Amanç és l'únic exemple d'arquitectura romànica al terme de Rajadell. L'absis de l'església antiga es va separar de la nau mitjançant un mur i es destinà a sagristia i després a magatzem d'eines pel Mas Viladés. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88503 | Capella de Sant Miquel de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-de-cirera | BENET, A (1984). Esglésies anteriors al 1300. La Catalunya Romànica. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 RAFAT, F (1985) RAFAT, F (1990). 'Capella de St. Miquel i Sta. Llúcia de Rajadell'. Dovella, núm. 34. Manresa. | XVII | Edifici en bones condicions. La teulada es va refer a finals del segle XX. | Capella rural de planta rectangular i coberta a doble vessant, bastida amb carreus ben escairats i disposats en fileres. Té dos contraforts a la façana de llevant. A ponent hi ha un cos adossat. La façana principal, mirant cap a Montserrat, té un portal rectangular, un rosetó de ciment (obra del 1926) i, al capdamunt, un gran campanar d'espadanya coronat amb frontó partit. Al mig del frontó s'hi erigeix una creu de pedra treballada. Aquest campanar podria tractar-se d'un afegitó posterior, ja que els carreus de la seva base semblen sobreposats. És un tipus de campanar, d'estil barroc, no gens habitual en una capella rural. L'interior de la capella esta cobert amb volta de canó. | 08178-10 | Massana. Pla de Cirera. Sud del Terme | Ja des dels primers temps coneguts, es coneix l'existència, junt a la fortificació de Cirera, d'una capella dedicada a Sant Miquel, citada ja a finals del segle XIII (de la que no queda cap vestigi). Podria haver acollit un primer priorat femení de deodonades, al segle XIII, i ser l'origen del monestir de donades de Santa Llúcia de Rajadell, creat el segle XIII, i que perdurà fins el XV, de la que en resta la capella del Mas del Forn, i que en un principi compartia advocació amb Sant Miguel. El fet es que la primera priora de Santa Llúcia era de la familia Cirera. Però Rafat (1990), finalment, descarta que hi hagués un primer monestir a Cirera i identifica l'equívoc per una confusió entre les dues capelles, la de Sant Miquel de Cirera i la de Sant Miquel i Santa Llúcia de Rajadell. D'acord amb la data gravada a la porta, el 1632 la capella fou reconstruïda de nou sota la mateixa advocació de Sant Miguel per la família Massana, propietària de la capella en aquell moment. En aquest moment can Massana s'havia convertit en un dels grans masos del terme. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no estigui blanquejada l'església.. | 41.7114400,1.7247500 | 393910 | 4618524 | 1632 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88503-foto-08178-10-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Capella del segle XVII, amb alguns afegitons posteriors, molt ben conservada, successora d'una església anterior de la que no en queden vestigis. Actualment es la capella del Mas Can Massana (fitxa 77). Obra ben proporcionada, d'evident interès històric i arquitectònic. La capella esta situada fora del recinte de la masia de Can Massana. L'espai davant l'entrada forma un petit clos enjardinat, amb gran abundància de plantes, una palmera, etc. La llinda del portal principal presenta una data gravada: 1632. També el rosetó presenta una data que dona cronologia la seva reforma: la llegenda diu 'Reformado 1926'.El retaule de l'altar, obrat a la paret, té pintures que, segons Francesc Rafat, podrien ser del mateix artista que pinta els retaules de Santa Llúcia de Rajadell i Santa Maria del Grauet de Fals. El que singularitza Sant Miquel són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica. No ha estat possible visitar la capella durant la realització de Mapa. La descripció correspon a Piñero PEP 1993. La foto 3 també.Segons la propietat, a la Capella no s'hi practica culte ni s'hi fan aplecs. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88509 | Rectoria de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-rajadell | <p>RAFAT (1981). Festa de Sant Sebastià</p> | XVII | L'edifici està en procés de rehabilitació | <p>Edifici adossat a la part dreta de la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria. Presenta planta més o menys rectangular (amb una lleugera torsió) i coberta a doble vessant. Des de la part davantera té planta baixa més un pis i golfes. La part posterior s'allarga dues plantes més sota la planta baixa. La façana davantera, que dóna a la plaça, es molt allargada però no es recte; al mig presenta un angle. És construïda amb un aparell força regular, amb carreus de dimensions petites ben escairats. Té un portal adovellat de mig punt, dos balcons (un d'ells sobre el portal) i dos finestres més als extrems, rectangulars i emmarcades amb carreus. La façana posterior és tal vegada més interessant, ja que s'assenta sobre la roca d'un cingle amb fort desnivell. En aquesta façana l'edifici presenta l'aspecte d'un gran casal. El mur, de gran alçaria, té una base molt consistent, quasi com una muralla. A l'angle SE s'obre una galeria que originàriament sembla que era de dues plantes, posteriorment tapiada en el nivell superior. Les obertures en aquesta part són petites i escasses. La façana lateral que uneix les dues façanes esmentades presenta també quatre finestres. La de la planta pis presenta grans brancals de pedra i ampit.</p> | 08178-16 | Nucli Antic. Plaça de l'Església. | <p>L'església de Sant Iscle i Santa Victoria, que fou parròquia des del principi, apareix documentada el 1154. La construcció existent de l'església és del segle XIV i reconstruïda a finals del XVI i durant tot el XVII. El 1615 es té noticia que, juntament amb la reforma de l'antic campanar i la construcció d'un comunidor, s'obrí un pas per comunicar l'església i la rectoria. Això vol dir que l'edifici de la rectoria, que en un principi estava separat de l'església i per això fou necessària la construcció del pas, ja existia. Deu ésser probablement l'edifici residencial més antic del poble (excepció feta del castell). Posteriorment s'allarga i s'adossa a la façana de l'església. A finals del segle XX s'hi van fer obres interiors per adequar l'habitabilitat de l'edifici.</p> | 41.7287600,1.7065000 | 392421 | 4620470 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88509-foto-08178-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88509-foto-08178-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2024-01-16 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | L'edifici està situat entre la plaça de l'església i l'església, i el cingle que dóna al torrent de l'Enfilat, una zona abrupta i plena de vegetació. Es del segle XVII (amb fases posteriors i possiblement també anteriors) i esdevé l'edifici més antic del poble (tret del castell). La rectoria va ser la seu del Museu-Pinacoteca fins que va tancar portes, als voltants de 2014, degut al mal estat de l'edifici (forjats i cobertes). S'exposaven les dues col·leccions combinades, la etnogràfica (fitxa 191) i la pinacoteca (fitxa 140), que conserva i gestiona l'Associació Cultural Recretativa de Rajadell (ACR). A partir de 2014, en una primera fase, part del pis superior (les dependències del rector) va ser rehabilitat per l'ajuntament.. En aquesta planta el rector ja no hi vivia, i ja s'havia estat traslladat l'arxiu parroquial. El 2019 l'ajuntament compra al bisbat l'edifici. Amb una subvenció de 150.000€ de la Diputació, l'ajuntament hi fa obres de rehabilitació els anys 2019-2020. El consistori preten dedicar l'immoble a oficina turística i a usos culturals. Concretament, vol recuperar l'antic museu amb criteris moderns. També vol reinstal·lar-hi el museu el propietari de les dues col·leccions esmentades, l'ACR. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa hi ha dues tines cilíndriques. A la gran hi romania, el 2019, un pessebre de l'antic museu. Els soterranis són la part més interessant de l'edifici, ja que les cambres dels dos nivells inferiors són obrades sobre la roca, que forma una paret natural. En aquestes cambres es conserven vestigis de menjadores i un forn de pa molt interessant. Els sostres són de fusta. Els quadros de la pinacoteca van ser traslladats per l'Ajuntament a un magatzem de l'estació, on romanen. La major part de la col·lecció etnogràfica es va mantenir fins 2019 a la planta baixa i plantes inferiors de la Rectoria. En aquest any es van traslladar a la nau del carrer Estació num. 27, al barri de l'Estació. Des de la rectoria s'accedeix a una jardins, l'antic hort del rector, que es troben entre l'església i la rectoria i el torrent. Hi ha una bassa de rec adossada a la paret de l'església. Des de l'hort s'aprecia una finestra amb la llinda decorada amb tres creus sobre cims, gravades. Considerem que no està inclosa a la fitxa del Catàleg de bens protegits 2014 corresponent a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria, (num. 17) (BCIL), ni té cap fitxa pròpia. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88522 | Cal Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planell-0 | XIX-XX | En procés de restauració. Entorn descurat. | Masia formada per la casa principal, la lliça i una nau moderna que tanca el clos per llevant. La casa és un edifici de planta rectangular amb poques dependències afegides, i està composta per una planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les golfes han estat remuntades, convertides en un segon pis. Els cossos afegits són laterals (a migdia i a tramuntana). Algun d'aquests afegits és modern, amb totxo. El material constructiu és la pedra, amb un arrebossat de color ataronjat a la part posterior. La façana principal, a llevant, dóna al barri o lliça (pati interior) que hi ha entre la casa i la nau. La casa presenta una entrada rectangular senzilla, pero amb una gran pedra com a llinda. A la dreta hi ha una altra porta, estreta, amb una reixa metàl·lica que llueix la data 1925. Les obertures (finestres i balcons) són petites, amb poc interès. A la part posterior de la casa s'hi aprecien restes de tines. La nau moderna, a l'E., es molt gran i de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. És construïda en part sobre la base d'antics murs de pedra. Segurament corresponien a la pallissa. A l'era hi ha un pou (fitxa 163) i un parell de construccions en ruïna. | 08178-29 | Monistrolet. Mas Bosch. E. del terme | Pel seu aspecte general, sembla una masia bastant recent. La construcció actual no sembla més antiga del segle XIX.. Havia pertangut a can Gallifa. | 41.7295000,1.7510700 | 396129 | 4620497 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88522-foto-08178-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | També coneguda com Cal Marquet. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 60).Assentada sobre una terrassa de la riera de Rajadell. A uns 35 metres al N. hi passa la via del ferrocarril Manresa-Lleida. La vegetació de l'entorn és rica i variada gracies al pas de la riera. En el PEP de 1993 figurava com en mal estat i abandonada. Segons el catàleg de masies, la masia està parcialment rehabilitada i actualment destinada a oferir serveis d'esbarjo i restauració. Des del 2001 disposa d'un espai de restauració i esbarjo al SE de la casa, amb 10 graelles exteriors i d'un servei de lloguer de taules així com un bar agroturístic, que actualment no funciona (2020). Era obert durant la temporada de primavera i estiu i tenia una capacitat de fins a 150 persones. Disposava d'una zona d'esbarjo amb parc infantil i espai per a jocs. El 2020 la masia segueix en obres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88541 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau-1 | <p>RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT (1988). RAFAT (1982). Festa de Sant Sebastià. Informació oral: Jaume Anglarill i esposa (masovers durant 30 anys a partir de 1934) i Josep Maria Raventós (Vilanova i la Geltrú) .</p> | XVIII-XIX | Parts dels edificis estan abandonats | <p>Conjunt de masia i colònia agrària que formen un complex residencial definit per un recinte tancat amb un corredor interior lliure. A tramontana hi ha l'edifici dels habitatges dels parcers; a migdia, la casa de l'amo i a ponent dependències de treball. Fora del recinte hi ha una pallissa, enrunada i altres dependències, a migdia, així com una gran bassa circular (fitxa 395) a llevant, una font amb escalinata (fitxa 396) a llevant, un pou amb molí de vent (fitxa 397) al nord, a més d'altres elements d'una explotació agropecuària moderna. La casa de l'amo consta de dos cossos adossats perpendicularment. El més antic és el que està orientat de nord a sud, i té una tipologia força clàssica: planta rectangular, coberta a doble vessant, i planta baixa més un pis i golfes. Presenta finestres emmarcades amb carreus. L'altre cos és lleugerament més alt. Presenta també finestres emmarcades amb brancals de pedra, i al centre, presenta un rellotge de sol pintat de blanc emmarcat amb brancals de pedra. Al capdamunt i al centre s'hi ha aixecat una torre de talaia de planta rectangular, amb dues finestres centrades apuntades. Al soterrani hi ha un celler i, segons noticies orals, també hi havia una gran quantitat d'amagatalls (escales, forats, etc). La casa té dos cossos adossats que ja corresponen clarament a l'ampliació feta arran de l'intent d'instal·lació d'una colònia agrària: l'un a ponent, amb tines, i un altre a migdia, que consisteix en una nau força gran que devia servir com a magatzem i que presenta una galeria de finestres apuntades. L'edifici projectat per a habitatges dels parcers és força impressionant (d'uns 38 m. de llargària). Es tracta d'una construcció perfectament planificada, que presenta unes característiques ben diferenciades: planta rectangular, coberta a doble vessant, i planta baixa més tres pisos i soterrani. Les dues façanes exteriors al recinte tenen un parament de gran qualitat, amb carreus perfectament escairats i col·locats en fileres regulars. Hi ha sèries de balcons als tres pisos, situats a distancies perfectament regulars. Els balcons (en total trenta-vuit) gairebé no sobresurten de la façana. Les dues façanes restants són fetes amb pedra més senzilla . A la façana de llevant hi ha el portal d'entrada al recinte, d'estil neo-romànic, amb un arc de punt rodó, però rebaixat, decorat a l'intradós. Els brancals de la porta presenten dues cares i es separen de l'arc per dues impostes. L'espai interior de l'edifici està subdividit per una paret transversal que el parteix en dues meitats. A la planta baixa hi ha tines i habitacions de treball. Les tines estan numerades i cada parcer tenia la seva; en total a cal Dalmau hi ha unes 36 tines. A un nivell inferior hi ha el celler: una cambra molt llarga amb grans botes. Els tres pisos havien d'anar destinats a habitatges per als parcers, però l'obra va quedar interrompuda i els habitatges no es van acabar mai. Els dos cossos adossats a la casa pairal esmentats anteriorment així com el clos exterior (gairebé una muralla, atalussada) corresponen a aquesta fase de transformacions motivades per l'intent d'instal·lar-hi una colónia de parcers. A l'extrem SO del recinte hi ha un edifici semblant a una pallissa amb una porta que dona accés al recinte interior. A migdia també hi ha un gran edifici adossat rectangular, amb parets atalussades. Fora del recinte, a més de la pallissa i els altres elements esmentats, també hi ha a migia i a llevant, un petit dipòsit d'aigua, rectangular, amb un sortidor amb reixa, i un gran dipòsit rectangular fet amb pedra de gran qualitat.</p> | 08178-48 | El Dalmau. NO del terme | <p>El nom originari del mas fou cal Presseguer. Per cal Presseguer hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Joan Grau, del Mas Presseguer. No sabem si la casa existia d'abans, i si existia, amb quin nom (no tenim cites anteriors). En un altre document notarial de 1543, Joan Grau figura com a hereu de El Presseguer. El 1546 Joan Grau arrenda el mas a Joan Mestre, però al 1559 ja hi viurà Pere Braquet, el 1563 Joan Torra i el 1590 Antoni Campserver n'és l'hereu. El mas passarà a Eulàlia, filla d'aquest darrer, casada amb Pere Dalmau, cosa que motivarà el canvi de topònim. El 1623 el mas ja apareix com casa del Dalmau; hi vivien 9 persones adultes. La construcció de l'edifici que havia d'allotjar els parcers podria ser obra del 1876, segons una inscripció. Són els anys anteriors a l'arribada de la fil·loxera. Els motius i les intencions exactes del seu impulsor no resten del tot aclarits. Segons noticies orals, el propietari tenia intenció de fer-hi una espècie de colònia agrària per allotjar els parcers (cadascun amb una casa i una tina). Dalmau es va arruïnar i va marxar a Amèrica deixant la construcció inacabada. Segons es diu, quan va tornar fou assassinat a Castellnou, on tenia una propietat que li era pervinguda per part de la seva esposa. Els responsables de la mort haurien estat els beneficiaris de les propietats, que no comptaven amb la tornada de l'amo. Altres versions indiquen que fou assassinat a Amèrica. Els habitatges dels parcers no foren mai habitats però sembla que algunes de les tines sí que s'utilitzaren, almenys a començaments del segle XX. Algun any, la part corresponent a l'amo de les collites dels parcers havia ascendit a 400 càrregues. Sigui com sigui, el mas de cal Dalmau fou una hisenda problemàtica, que durant anys va estar en venda i no trobava comprador. El posterior propietari, un enginyer de Vilanova i la Geltrú, també arrossega una llegenda negra, aquesta més fiable i referida per persones que havien tractat amb els protagonistes dels fets. El vilanoví es casà amb una artista i comprà el mas per recloure la dona, ja que no es fiava de la vida que portava. Un dia l'home arriba al mas i la troba amb un fadrí de cal Fontanet. L'home expulsà la seva muller de casa, vestida amb camisa de dormir, i no la va veure mai més. El fadrí també va marxar a fer les amèriques. Durant la Guerra Civil el mas allotjà uns setanta refugiats procedents d 'Andalusia. Durant un temps també acollí capellans i bisbes com a presoners .</p> | 41.7410900,1.7044200 | 392268 | 4621841 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88541-foto-08178-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88541-foto-08178-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88541-foto-08178-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 24) com Cal Dalmau. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 36). El mas està molt a prop de l'Eix Transversal (C-25). S'hi accedeix per un camí a mà esquerra que surt de la carretera que va de Rajadell a Fals, pocs metres més amunt de la C-25 (aquest trencall és en terme de Fonollosa). El conjunt es situa ja en el pla de Fals, a un nivell més elevat que la vall de Rajadell. Anteriorment hi passava el camí ral, procedent de Sant Amanç i el Peric i en direcció a Fals. Les terres dels encontorns, que eren feixes, han estat aplanades a finals del segle XX. Actualment hi ha una explotació forestal a l'entorn. Cal Dalmau forma un conjunt d'un gran interès ja que el fenomen de les colònies agràries (del qual n'existeixen exemples escassos) és poc conegut. Cal Dalmau constitueix un intent interessant per implantar un model arquitectònic (i social) inèdit al món rural. Pero no només va restar inacabat l'edifici dels parcers (almenys no es va ocupar), sino que també segurament no es varen posar en funcionament la font amb l'escalinata que havia de conduir a un espai de lleure i el pou-torre que havia d'acollir un molí de vent per impulsar l'aigua. Segons Ernest Molins, també hi havia hagut una fassina. L'interior de la casa de l'amo conserva elements interessants, com ara reixes de ferro forjat, pintura mural i mobiliari antic, tanmateix en males condicions (descripció 1993) Les inscripicions gravades a les llindes, corresponents a anys, són: - Llinda del porxo de l'entrada principal: 1876 - Llinda d'un edifici annex a la pallissa: 1914 - Portal d'entrada al recinte al SO: 1908 (amb dos escuts romboidals amb les 4 barres) - Rellotge de sol, amb la inscripció JD 1854 M (la data presenta dubtes) Recentment han aparegut notícies de l'existència d'un projecte per habilitar l'edifici com a hotel, conservant totes les parets exteriors amb la pedra original. El projecte contemplaria 60 habitacions i una gran sala de convencions per unes 250 persones. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88587 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-7 | Informació oral: Iscle Font (1993) | XIX-XX | Casa de pagès de planta trapezoïdal, Presenta coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són de pedra, amb façanes arrebossades i pintades de groc a la façana davantera i verd clar a la resta. La façana principal (amb el ràfec paral·lel al carener de la coberta) consta d'un gran portal amb arc escarser, una porta petita i un balcó. La façana lateral, a llevant, presenta moltes obertures, totes rectangulars. A la planta baixa s'hi han obert típics finestrals de fàbrica protegits amb reixes de ferro .La primera planta consta de tres balcons estrets. Es tracta d'una casa força gran, amb una planta baixa de dimensions amples que ha acollit diverses activitats industrials. A l'interior, la planta baixa consisteix en un gran espai diàfan, sostingut amb pilars i bigues de fusta. | 08178-94 | Barrí dels Molins. Camí Vell a Manresa, 21 | El 1772 Ramon Font, moliner, legalitzava la compra dels terrenys de la Fassina i del Molí de Dalt. Segurament la construcció de l'edifici conegut posteriorment com 'la Fàbrica', adossat a la Fassina, és una mica posterior. La instal·lació de la Fassina va passar del seu emplaçament original a l'edifici de la Fabrica. Posteriorment s'abandona la fassina i s'obrí una fàbrica tèxtil. Aixó succeí poc després de l'arribada de l'electricitat al poble, l'any 1923. La fàbrica s'instal·la als baixos de la casa -que per aixì es coneix com La Fàbrica- per a la qual cosa s'hi obren grans finestrals. Hi treballaven 20 telers i, a la part posterior, la secció de filatura. Es fabricaven peces de cotó. El propietari era Lluís Vila Busquets, originari de Balsareny, un home molt religiós, que es casa amb Carmen Giuci, cubana. El 1936, uns mesos abans d'esclatar la Guerra civil, el matrimoni va marxar a Puerto Rico. En aquell moment la fàbrica deixa de funcionar i no se'n conserven vestigis materials. | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88587-foto-08178-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | L'edifici es troba situat entre la carretera, un camí i uns horts, prop de la riera de Rajadell. També coneguda com la Fabriqueta. El primer pis és residencial.. La nau de la planta baixa s'ha fet servir de magatzem i garatge. La part de darrera és utilitzada com a seu dels bastoners, amb entrada per la part posterior, que dona al carrer de les escoles. Aquest edifici estava adossat per la banda de ponent a un altre edifici industrial, la Fassina, de la que queden poques restes. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88593 | Plaça de l'Església i Pujada del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-i-pujada-del-castell | RAFAT, F (1988). MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp. 34-48 | XVIII-XIX | En general els edificis estan cuidats i presenten un aspecte endreçat. La façana posterior de les cases, com a conjunt, es troba en més mal estat. | Conjunt de cases del nucli antic de Rajadell (veure fitxa 99) que s'agrupen a l'entorn de la plaça de l'Església o Plaça Major, sota el Castell. En aquest sector es dreça l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria (fitxa 3), i al seu costat, la rectoria (fitxa 4). Ambdós edificis s'ubiquen al nord i est de la Plaça de l'Església. En aquest sector es troben els habitatges més antics del nucli de Rajadell, que s'edificaren al voltant de la plaça on hi havia l'església i la rectoria. El conjunt conserva a primera vista l'aspecte original i primitiu, tot i que abunden reformes parcials modernes: arrebossats de ciment, sobrealçats, finestres modernes, etc. La tipologia de les cases és diversa, amb pocs trets comuns, sobretot en els acabats: llindes de pedra, de fusta, de maó, etc. Els habitatges, alguns entre mitgeres, segueixen una distribució alineada. La distribució urbanística de tot el conjunt és força heterogènia. Al sud de la plaça crida l'atenció el portal que dona entrada a la plaça des del carrer Mestre Ramon Planes (carrer de la Volta). Es tracta d'un pas que forada la casa de cal Sord. Entrant per la banda del carrer, l'obertura (que després de la guerra hagué d'eixamplar-se per tal que pogués passar el cotxe del metge) es recolza sobre una gran llinda de pedra. Interiorment, el túnel té dos arcs el·líptics amb doble filera de dovelles de maó, que suporten el pes de la casa. Aquest és un dels sectors més arcaics del poble, amb alguns murs que semblen gairebé muralles. El portal de la plaça comparteix estructura amb les dues cases més antigues del poble: cal Sastre de Baix (Plaça de l'Església, 6) i cal Sord (Plaça de l'Església, 1). Aquesta rep la denominació de >cal Miralles de la Volta , segons Molins (2020). Les dues cases i el portal formen un grup arquitectònic d'estructura complexa pel que fa a la distribució interior de les cases, especialment a cal Sord, que té habitacions corresponents a diferents propietaris. Les cases de cal Sastre de Baix, de cal Sord, ca la Remei i Ca l'Amàlia (Can Fusteret, segons Molins, 2020:40-46) formen una mena de bloc perpendicular al castell. Possiblement aquesta disposició constituïa un clos que tancava la plaça. D'aquí l'existència del portal. La façana principal de Cal Sastre de Baix dona a la plaça de l'Església i presenta planta baixa i dues plantes més, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La porta d'entrada es rectangular, petita, amb llinda i brancals de pedra. La primera planta presenta dues finestres rectangulars petites centrades. La de l'esquerra està definida per brancals de pedra i ampit. La segona planta presenta una galeria amb tres grans arcs de mig punt definits per maons. La casa presenta una façana lateral que dona al Carrer Mestre Ramon Planes. La casa està fonamentada sobre una volta i pel soterrani té una sortida que mira al torrent de l'Enfitat. Adossada a la casa principal, i amb accés independent des del carrer de la Volta, hi ha una estança amb dues tines antigues. El sostre és de bigajunt. A l'interior hi ha una porta tapiada que comunicava amb la casa del costat. A l'altra banda del portal hi ha can Sord, que ocupa com hem dit part de l'edificació que hi ha sobre el portal, notablement elevada, amb dues plantes més sobre l'arc. La façana que dona a la plaça es molt petita i senzilla, amb una porta rectangular estreta definida per bancals de pedra i una llinda gravada. Per accedir cal pujar tres graons des del carrer. A l'esquerra de l'entrada hi ha una pica de pedra encastada a mode de decoració. L'edifici presenta dues plantes. A la primera hi ha un senzill i estret balcó. Tot l'edifici està arrebossat, amb les obertures acabades amb plaques de pedra. A continuació, adossada a cal Sord en direcció nord, trobem una altra casa, la num. 1 de la plaça. Els darreres d'ambdues cases donen al carrer o pujada del Castell. La num. 1 també té entrada per darrera (Pujada del Castell, 4), i la porta d'entrada presenta com a llinda un cargol de premsa de gàbia encastat al parament (Casa Ca l'Amàlia). El carrer del Castell presenta altres cases en aquest sector, entre el castell i la plaça. Seguint aquest carrer, entre aquest i la Plaça, s'aixeca cal Xico Campaner (Cal Xico, per Molins 2020:47-48), la casa num. 2 de la Plaça, amb la façana principal donant a la plaça i davant la rectoria. Va pertànyer, segons la llinda de la porta, a Francisco Puig (1882). Es tracta d'una casa aïllada, que presenta planta baixa i dos pisos, amb una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan emmarcades en pedra (planta baixa i primer pis) i amb maó (segon pis). A l'altra banda de la plaça, al costat de llevant, entre la Rectoria i cal Sastre de Baix, trobem una altra casa aïllada, Cal Mingo (Plaça de l'església, 5) (Cal Ticó, per Molins 2020:34-36). Presenta planta baixa, pis i golfes, amb una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures estan emmarcades amb maó Darrera aquesta casa i la Rectoria, hi ha un carreró, el camí del Torrent de l'Enfilat que duu a altres cases i al barri dels Molins. La primera es can Selga o Can Teixidor (fitxa 379), que va pertànyer al introductor de la electricitat al poble. | 08178-100 | Nucli de Rajadell | Fins el segle XVIII, a l'actual nucli de Rajadell només hi havia el castell i l'església. Existia des del segle XVI una plaça (segurament l'actual plaça de l'Església ) on era costum que es reunís una mena de consell convocat pel batlle -per ordre del senyor- i format pels jurats i la gent del poble. Aquesta assemblea tractava els afers general i assistia a les cerimònies que es celebraven quan el nou senyor prenia possessió del terme. Si hem de fer cas de les inscripcions de les llindes, és a l'entorn de la plaça que s'aixequen les primeres cases del poble: cal Sastre de Baix (1713 ) i Cal Sord (1728). La casa amb la data gravada més antiga de tot el nucli és aquesta de 1713. Cap a finals del segle XVIII el senyor del terme inicia una nova política que afavoria l'establiment de noves cases a la zona propera al castell, per tal d'estimular el conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar els nous habitatges, però aquestes mesures van tenir un efecte escàs en un primer moment, al segle XVIII, i es degueren limitar a l'entorn de la Plaça de l'Església. Passada la Guerra del Francès, i al llarg del segle XIX, el nucli s'anà urbanitzant en direcció sud. A la plaça de l'Església hi va haver una de les primeres fonts públiques de Rajadell (1922), juntament amb la de la Plaça de l'Era. A l'estiu l'aigua solia estar racionada. Molins fa un estudi detallat de les següents cases: Cal Ticó (Molins 2020:34-36), Can Fusteret (Molins, 2020:40-46), Cal Xico (Molins 2020:47-48), Cal Sastre de Baix (Molins 2020:36-40) i Cal Miralles de la Volta (Molins, 2020: 56-59). Cal Sastre de Baix, com hem dit, es una de les cases més antigues. Esta documentada, als inicis, com a casa Claret, per que hi habitaven els Claret. A finals del segle XVII va arribar al poble el sastre Anton Garriga. El 1699 Anton Garriga va arrendar al Claret una part de la casa de la plaça de l'Església. Aquell mateix any el senyor del terme va establir al Claret una caseta a la plaça, que podia ser la mateixa que ja ocupava ell i el llogater Garriga. El 1722 el sastre va comprar la casa a Francesc Claret. La descendència dels Garriga no van ser sastres, sinó pagesos. No obstant això, la casa va quedar batejada per sempre més com cal Sastre, nom al qual més endavant s'hi va afegir 'de Baix', per distingir-la de la casa del sastre de l'Era, situada més amunt i, per això, dita Sastre 'de Dalt'. La pubilla de l'Anton Garriga es va casar amb un fill pubill de Parcerisses. Aixi fou com els següents titulars de la casa foren uns Parcerisses, i després, diversos propietaris mes. El 1891, una part de la casa la va llogar l'ajuntament com a seu. Cal Fusteret te el seu origen en l'establiment en emfiteusi que fa Bernat d'Eimeric Cruïlles i Santa Pau, habitant a Manresa, el 1699, a Francesc Claret, de Castellfollit. Posteriorment la casa es dividí en dues: cal Fusteret i cal Miralles de la Volta. A cal Fusteret hi vivía Francesc Puig, un fadristern del mas Puig de Riavall, que era fuster i boter. El 1754 havia comprat la casa. El 1864 el metge lloga una part de la casa. El 1868 la família Puig de Cal Fusteret es muda a la masoveria del Forn de Santa Llúcia. En els següents anys els Puig i els seus hereus van seguir a la casa fins principis dels anys 70 del segle XX. El 1936 l'estada de dalt s'anomenava ca la Remei (també Ca l'Antònia). Cal Xico deu el seu nom per Francesc Puig Parcerisas, Xico, de cal Fusteret. El 1879 la senyora del Castell, la princesa de Belmonte, va establir a Francesc Puig un solar de 44 x 44 pams per edificar casa, més un hort. El Xico va trigar tres anys a estrenar la casa, com ho evidencia el text gravat a la llinda del portal (Francisco Puig 1882). El Xico era l'encarregat de fer sonar les campanes de l'església; per aixó la casa del Xico també s'anomenava cal Campaner. El 1971 els Puig es van vendre la casa. El fundador de cal Ticó (o Ticot) va ser Francesc Junyent Pelfort, un xicot de cal Valentines, que era Ferrer. L'establiment va tenir lloc el 24 de juny de 1857 i els seus hereus van continuar-hi vivint. Va ser restaurada als anys 80 del segle XX per uns nous propietaris. A l'interior hi ha una interessant i curiosa columna de pedra, reaprofitada segurament d'un altre edifici. Cal Miralles de la Volta té l'origen en l'ampliació de cal Sastre de Baix cap a l'oest, en direcció al Castell. L'ampliació va haver de respectar el pas de les persones que anaven a missa procedents del Racó i del pla de Cirera . Aquest és l'origen de la volta que hi ha actualment a l'entrada de la plaça. La nova casa es superposà a la volta i anà més enllà. Un fill del sastre Anton Garriga va heretar la casa vella (FrancescI i un altre, la casa nova, a sobre i a l'altra banda del carrer (Bonaventura), que era pagès i ramader. La casa estava gravada pels deutes i va passar a ser propietat, el 1801, de l'hereu del Mas Miralles, Joan. Els francesos la van cremar el 1811. Els Miralles la van fer servir com a garantía de prèstecs, hipotecant-la varies vegades. Mentre, es llogava a tercers. La família Miralles va retenir la casa fins 2005. Sota la volta i a l'altra banda del carrer hi ha un magatzem que pertany a cal Sastre. Antigament havia estat una tina. Abans de la guerra (1934-36) hi va tenir la fusteria Andreu Claret, el fuster, i durant uns anys s'hi va guardar el carro dels morts. | 41.7286500,1.7063600 | 392409 | 4620458 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88593-foto-08178-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88593-foto-08178-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | El poble s'assenta sobre un altiplà allargassat que va des de la plaça de l'Església en direcció al carrer Major, vers el sud. El turó està flanquejat per tres rieres: el torrent de Daurell, la riera de Rajadell i el torrent de l'Enfitat. La part superior, més al nord, està definit per un pujol arrodonit, que és on s'emplaça, al cim, el castell, i a sota, a llevant, l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Al mig es troba la plaça de l'Església, amb un conjunt de cases que són les més antigues del nucli (segle XVIII). El conjunt definit per les cases de la plaça, situat al peu del turó del castell, s'ubiquen entre la Pujada al Castell, a ponent, i el pendís que dona al torrent de l'Enfitat, a llevant. En aquesta zona posterior, les façanes de les cases s'integren amb la roca natural i la vegetació de riera formant un paisatge atractiu. La façana posterior de les cases, que dona al torrent de l'Enfilat, és la part més interessant del conjunt. Les cases, assentades a l'extrem del pendís, formen una espècie de muralla arquitectònica i natural. En aquesta part els habitatges tenen una alçada de tres o fins i tot de quatre plantes. És a dir, s'afegeixen nivells de soterrani, que solen conservar l'estructura amb volta de pedra. Eren els llocs destinats a estable o corral. El desnivell del terreny és reforçat amb murs de contenció que possibiliten el pas d'un camí estret al peu de les façanes.A la plaça de l'Església, relacionades amb el portal descrit, es troben les cases més antigues del Nucli Antic, en relació de proximitat amb l'església i el castell: cal Sastre de Baix (Plaça de l'Església, 6 -abans 5- ) (de 1713 segons la inscripció de la llinda de la porta, amb una creu sobre una muntanya al mig) i cal Sord (Plaça de l'Església, 1) (de 1728, segons la inscripció de la llinda de la porta, que està emmarcada amb una sanefa coronada amb una creu). La finestra central de la façana principal de Cal Sastre de Baix també mostra la data gravada de 1811.Cal Xico (Placa de l'església 2) presenta una inscripció gravada a la llinda de la porta, emmarcada amb una figura arquitectònica, amb la llegenda FRANCISCO PUIG 1882.El carrer i la plaça estan empedrats amb lloses. A finals del segle XX, es feren intervencions de condicionament urbanística a la plaça i a la pujada cap al castell. A les façanes sovintegen les faroles antigues d'imitació. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88594 | Barri de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-lestacio-0 | <p>GASOL J. M. (1981). RAFAT, F (1988). Ajuntament de Rajadell (Redacció: Oriol Valls i Bernat Marquilles) (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació.</p> | XX | Les cases noves, habitades, es troben en bon estat. | <p>Conjunt urbà heterogeni format al voltant de l'estació del ferrocarril a inicis del segle XX.. Es tracta d'un barri modern en comparació a la resta del poblament de Rajadell, que és de caràcter eminentment rural. La tipologia constructiva respon a la varietat d'usos dels edificis: residencials, de restauració, fabrils, així com l'edifici de l'Estació i una capella moderna. Cal destacar els següents edificis: - Dues fondes o restaurants, a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Un es can Miliu, l'antiga fonda. L'altre es Ca l'Isclet, l'antiga botiga i residència dels Serra (aquesta darrera te fitxa pròpia, 127) - Tres magatzems o naus fabrils. També a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren. Una es l'actual farmàcia i l'altre, la antiga cooperativa agrària de Rajadell i Fals (fitxa 126) - Can Closa. Casa residencial notable, també a la carretera o carrer de l'Estació, davant l'estació de tren (fitxa 167) - La mateixa estació de ferrocarril (fitxa 2), que actualment hostatja l'oficina de turisme i altres dependències municipals - La capella de Sant Jaume, una capella actualment abandoada, construida amb ciment a la segona meitat del segle XX, que mai va arribar a funcionar (fitxa 14).. També formava part d'aquest espai el lledoner de l'Estació, un arbre emblemàtic que estava catalogat i que ser eliminat el 2018. A banda d'això, hi ha algunes cases de tipus tradicional d'un cert interès. L'element més destacat del conjunt era l'antiga fabrica de galetes, situada darrera l'Isclet (Can Serra), enderrocada a principis del segle XXI. L'immoble està totalment desaparegut; en el seu emplaçament hi ha un edifici allargat de diversos habitatges. Pertanyia a la Casa Serra, actual L'Isclet (fitxa 127). També hi pertanyien les tres naus de tipus fabril esmentades més amunt. Els eixos centrals que marquen l'urbanisme del barri són la via del tren i, sobretot darrerament, la carretera. Les construccions existents són bàsicament edificis aïllats i es troben disposades al nord de la via fèrria i la carretera, en un territori força ampli. Pràcticament no es pot parlar de carrers, sinó de simples agrupacions de cases, amb una perifèria de xalets amb jardins i horts que ha prosperat en els últims anys.</p> | 08178-101 | Barri de l'Estació | <p>El 1859 el ferrocarril (de Barcelona a Saragossa passant per Terrassa) va arribar a Manresa. L'obra no es va aturar i el 1861 ja arribava a Lleida. La construcció del tram de Rajadell cal situar-lo, per tant, entre aquestes dues dates, als volts de 1860. La companyia que gestionava el ferrocarril era Caminos de Hierro del Norte de España (Ferrocarrils del Nord). La instal·lació de l'Estació del ferrocarril a Rajadell comporta una certa dinamització del poble durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX.. Al voltant de l'estació sorgí un nucli de cases i de petites indústries. La primera construcció fou pels volts de 1910: un magatzem de brisa situat darrera l'estació. Era propietat del senyor Voldu, de Bordeus, que enviava la mercaderia en vagons especials cap a França. Una mica més tard s'instal·la la botiga (actualment ca l'Isclet). Poc després es basteix la nau del sindicat agrari i, progressivament, la resta de construccions. L'arribada de l'electricitat a Rajadell, l'any 1923, suposa un estímul molt important, sobretot per al sorgiment de petites indústries en aquest nou barri. El 1926 o 1927 s'hi bastí una important fabrica de galetes (a l'antic magatzem de Voldu). El nom de la fàbrica de galetes era 'Atlàntida i Montserratina'. Després va pertanyer als Serra, des de principis dels 40 del segle XX fins que va tancar.el 1966 (Galletas Serra).També hi hagué una fabrica de gasoses i una fabrica de gènere de punt a les altres naus de l'Estació (fitxa 126). També hi havia una serradora de fusta i un forn de pa. La serradora de Ton Comallonga serraba llistons de pins que arribaven dels boscos propers, però tambe era ebenista i fabricava mobles. Va durar fins els anys 60. L'amo de la fabrica de Galetes, Sr, Serra, també va fabricar, als anys 50 o 60, màquines recreatives del 'millón' i de pinball. La principal botiga era a la mateixa casa dels Serra (avui Cal'Isclet), que venia carn i altres productes no alimentaris. També havia fet de bar de l'Estació. Als anys 40 i 50 del segle XX Cal Closa feia les funcions de botiga de queviures i forn de pa. En un altre edifici hi havia haut el barber de l'Estació. Cal Miliu (avui restaurant) havia estat també un café i un restaurant des de que obrir als anys 50 (Café Nou). A cal Miliu s'havia celebrat el que en podriem considerar la festa major de l'Estació, que era la Revetlla de l'Estació, per Sant Jaume. El parquing actual de l'estació era la plataforma on s'emagatzemaven els productes fabricats al lloc que anaven a Barcelona en tren: fusta, galetes, gasoses... El Josep Serra que fou propietari de la fàbrica de galetes fou el que va fer les gestions per a salvar i catalogar com a monumental el Lledoner de l'Estació, un arbre que dificultava el trànsit per la carretera i que, per conservar-lo, va comportar la instal·lació de l'actual semàfor. Darrerament, la barriada ha acusat un cert creixement degut a les segones residencies de famílies procedents majoritàriament de Manresa.</p> | 41.7322800,1.6988500 | 391790 | 4620870 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es tracta d'un barri heterogeni amb edificis de construcció relativament recents, que no tenen un interès històric ni arquitectònic excepte alguns elements concrets. Moltes de les cases noves compten amb jardins, piscina o horts. El barri es troba en una posició estratègica, entre la riera de Rajadel l i el pla de Fals. La barriada de l'Estació s'ha desenvolupat gràcies a les bones comunicacions: primer el ferrocarril i més endavant la carretera. És per això que reuneix alguns dels serveis del municipi, com tres restaurants. | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 88619 | Naus industrials del barri de l'EstacióNaus industrials del barri de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-industrials-del-barri-de-lestacio-naus-industrials-del-barri-de-lestacio | Informació oral: Iscle Font Ajuntament de Rajadell (2017) Relats i Memòria de Rajadell. Ajuntament de Rajadell, L'Arada Creativitat Social.. Ajuntament de Rajadell (2017). Passejades per Rajadell. L'Estació. | XX | La num. 31 i 27 estan restaurades. La 29 presenta estat d'abandó. | Conjunt de tres naus industrials, de tipologia pràcticament idèntica. La tipologia de les naus és la següent: planta rectangular; coberta a doble vessant; i d'una sola planta excepte la més ponentina, que també té golfes. Les parets són de pedres de diferents mides, cimentades, antigament arrebossades i ara de pedra vista. Les dues naus adossades de ponent presenten a la façana davantera dues grans portes cadascuna. La més ponentina presenta una gran finestra, a les golfes. Estàn emmarcades amb maó. Aquestes dues naus juntes tenen adossada al darrera una construcció de dues plantes que era un corral. El pis superior era residencial. La nau situada a llevant (la farmàcia fins 2019), separada de les altres dues pel carrer del Roure, presenta a la façana de davant una porta centrada amb dues finestres a banda i banda, enmarcades amb dovelles de maó. A darrera hi ha un edifici adosat. Pel lateral s'accedeix a la cooperativa. | 08178-126 | Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació 27-31 | La nau del sindicat de pagesos va construir-se a començaments del segle XX (pels volts de l'any 1910). El 1922/ 23 el mateix sindicat construïa el molí d'oli, al barri dels Molins (fitxa 124). En un principi la nau era compartida entre el sindicat de Rajadell i el de Fals. Posteriorment Fals construí el seu propi edifici, al costat de la carretera, i el sindicat de Rajadell comprà la part corresponent a Fals i tirà a terra l'envà que separava els dos locals. Sembla que els jornalers i pagesos tenien ja una tradició associativa. Posteriorment es van afiliar a la Unió de Rabassaires . Pel que fa a les altres dues naus, després de l'electrificació del poble, l'any 1923, van acollir una fabrica de gasoses (propietat d'un tal Angelet, de Rajadell) i també una fàbrica de gènere de punt (propietat de Josep Davant Miralles). Més endavant s'hi instal·là un cafè, ja que al barri hi havia molt moviment. També va fer servei a la botiga i a la botifarreria que regentà l'Isclet a la Casa dels Serra (avui Ca l'Isclet) | 41.7322700,1.6991800 | 391818 | 4620869 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88619-foto-08178-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88619-foto-08178-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Naus ubicades a la carretera, davant l'Estació de tren, entre l'antiga botiga (avui Restaurant Ca l'Isclet) i l'antiga fonda (avui restaurant cal Miliu). Daten de començaments de segle XX. La que es troba a llevant (num. 31) pertany a l'antic sindicat o cooperativa de pagesos. La major part va ser venguda com a farmàcia, i tenia aquest us fins 2019. Darrera encara queden dependències de l'antic sindicat. Actualment s'usa com a ampliació del restaurant Cal Miliu. Les dues que estan adossades (num. 27, 29), a la banda més ponentina, han acollit diverses activitats industrials (de fet pertanyien al complex industrial dels Serra, que explotaven la fàbrica de galetes) i posteriorment s'han utilitzat com a magatzem i garatge. El 2019, la farmácia es va traslladar a la nau central. La nau que hi ha més a ponent ha estat llogada el 2019 per l'ajuntament per a magatzem per a guardar la col·lecció etnogràfica de l'antic museu (fitxa 191). | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88634 | Riera de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rajadell | Piñero PEP 1993 | El curs fluvial més important de Rajadell és la riera de Rajadell. La Riera de Rajadell, al Bages, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Neix a l'altiplà de Calaf per la unió de diversos torrents des de les poblacions de la Llavinera fins al castell de Boixadors. Passa encaixat entre els termes d'Aguilar de Segarra i Rajadell i arriba al Cardener ja en el terme de Manresa, al paratge anomenat albereda de Can Poc Oli. La seva llargada és d'uns 30 km i s'orienta d'oest a est. Compta amb nombroses fonts i alguns boscos de ribera amb refugis per la fauna silvestre, especialment aus. En el sector de Rajadell, la Riera entra al terme a l'oest ,des d'Aguilar de Segarra, a prop de Sant Amanç de Viladés, i surt del terme, a l'est, cap a Manresa, en el sector de Collbaix. Els principals torrents que aflueixen a la riera són els següents. Afluents de la ribera nord (d'oest a est): Torrent del Prim, torrent del Perich, torrent de Segarra (aquesta denominació és recent), torrent del Dalmau, torrent de la Fassina (o del Gru) i torrent de cal Mallencosa. Afluents de la ribera sud (d'oest a est): torrent de Valldòria, torrent de cal Torra , torrent de la font de la Puda (afluent de cal Torra), torrent de Daurell (afluent de Valldòria i cal Torra), torrent de l'Enfilat, torrent del Forn (antigament Rasa del Junyent) , torrent del Puig, torrent de ca la Magdalena, torrent de l'Infern. Els torrents de l'Enfilat i del Daurell són els que rodegen el turó on s'assenta el Nucli Antic de Rajadell, una mica abans de desguassar a la Riera de Rajadell. La Riera de Rajadell obre un solc relativament marcat en els esglaons que formen els altiplans eocènics d'aquest sector del Bages, generant un fons de vall estret per sota de les planes. Així el fons de la vall a Rajadell es troba a 320m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del municipi, amb 882 m. d'altitud, és el Cogulló de can Torre, situat a l'extrem sud del municipi, un mirador excel·lent de tota la Catalunya Central. | 08178-141 | Tot el terme | A la vall de la Riera s'hi bastí el principal vial de comunicació, cap a Manresa i cap a Calaf i Cervera, mitjançant el camí Ral (que ja era anteriorment una via romana). L'aigua de la riera es va utilitzar sobretot per regar els horts que hi havia al llarg del seu recorregut. A més va ser usada per moure diferents molins (un a Sant Amanç i l'altre al nucli dels Molins, el Molí de Baix o Can Ferrer) | 41.7294400,1.7082700 | 392569 | 4620543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88634-foto-08178-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero) OPC 2017-20 | La Riera de Rajadell és l'eix principal del municipi que el creua pel mig (una mica més a nord) d'oest a est. Conforma una vall que ha estat un camí natural de comunicació del Pla del Bages cap a l'altiplà segarreng i les terres de Ponent. Per això s'hi bastí a la seva vall el principal vial de comunicació, el camí Ral (que ja era una via romana). I per això mateix ha allotjat la via del ferrocarril Manresa-Lleida i posteriorment l'Eix Transversal (C-25). L'ajuntament ha adaptat un voral de la carretera que va del Barri de l'Estació al Nucli Antic (a ma dreta), que segueix la Riera de Rajadell, adaptat per peatons, amb una protecció de fusta i diversos plafons sobre el patrimoni natural i faunístic que representa la Riera. Ha tingut finançament del programa 'Viure al Poble' de la UE. Les fotos (i les coordenades) corresponen al sector proper al Pont d'en Ferrer que creua la Riera al costat del Molí de Baix, a la carretera entre els Molins i el Nucli Antic. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88652 | Pi de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-teixidor | Al Catàleg municipal de bens protegits 2014 es cita la següent font: F. Xavier Santiago Ponsa, Agent Forestal, juny 2000. | Pi (Pinus Halepensis) de 26, 50 m. d'alçaria total (aprox.). Presenta un canó de 16 m., recte i sense branques, amb un port imponent. El volt de canó amida 2,66 m. i el de la soca, 3,05 m. (dades de 2001). La forma de la capçada és irregular. | 08178-159 | Nucli Antic, prop del barri dels Molins | 41.7288600,1.7072400 | 392482 | 4620480 | 08178 | Rajadell | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Declarat arbre d'Interès Local per la Generalitat : AL; 2002.07.01 (2005) Decret 47/1988.Es situa prop de la casa Teixidor (coneguda també per can Selga), al marge dret del Torrent de l'Enfilat (afluent de la Riera de Rajadell), a l'E. del nucli antic de Rajadell, i al costat de la Font de l'Enfitat. S'hi accedeix a través del camí de la Font de l'Enfitat, ple d'esbarcers i actualment inaccessible (Al 2020 no hem pogut accedir; hem foto de lluny, des de Can Selga) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88655 | Alzina de can Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-junyent | Alzina centenària (Quercus Ilex subs. Ballota) de 15,5 m. d'alçària. El volt del canó amida 2,80m; la capçada a nivell, 22,50 m.; la capçada perpendicular, 16 m.; la capçada mitjana, 19,30 m.; i el volt de la soca, 3,50 m. (mides 1989). La forma de la capçada és rodona. | 08178-162 | Pla del Junyent | 41.7181000,1.7192900 | 393467 | 4619270 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88655-foto-08178-162-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Prop de la casa de Cal Junyent (fitxa 76), situada a 100 m. de la casa, sobre la bassa | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88657 | Font del Marc o de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marc-o-de-lhostal | La vegetació dificulta l'entrada a la font. | Font al costat de la Riera de Rajadell. La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser. El lloc està envoltar de vegetació de ribera. | 08178-164 | Monistrolet.. E. del terme | Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s'hi solia anar a buscar aigua potable. | 41.7314200,1.7521100 | 396218 | 4620709 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88657-foto-08178-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | També anomenada Font pública de l'Hostal, de Monistrolet o d'en Manel .S'hi accedeix per un curt caminet que s'inicia a una pista que discorre paral·lela a l'Eix Transversal (C-25), al sud d'aquesta, que indica la font. També s'hi pot accedir des del N. de l'Eix, des de l'Hostal, passant per sota el viaducte de l'Eix.Molt afectat per la construcció de l'Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix. Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l'aigua, no potable, no raja.La foto 3 està obtinguda d'Internet (Wikiloc). S'hi veu la font sense vegetacioó, fa pocs anys. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88658 | Roures de la Font del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-del-forn | Catàleg bens protegits 2014 | Arbreda de tres roures martinecs (quercus pubescens) de 20 m. d'alçària. La capçada a nivell amida 9,30 m.; la capçada perpendicular, 16,60 m.; i la capçada mitjana, 13 m. Les mides (de 2009) corresponen al roure i per que es molt difícil amidar els roures II i III, pel pendent i el sotabosc. El primer roure té 4 besses a 2 m. d'alçada; i el segon, 3 besses a 3 m. Els roures II i III es troben a la dreta del Roure I, a 3 i a 8 m. respectivament. El roure martinenc és un arbre caducifoli que té les fulles de forma ovalada, amb uns lobuls més o menys arrodonits, i de color verd clar quan neixen i que es van enfosquint amb el temps | 08178-165 | El Forn de Santa Llúcia. | 41.7295900,1.7154000 | 393162 | 4620551 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Al catàleg municipal de bens protegits 2014 està com Arbre 8 amb la denominació Roure de la Font I, II, i III. Situat a la finca del Forn (Mas del Forn, fitxa 66) , al final del camí que va a la Font del Forn (s'hi arriba amb 4x4).El roure II té agalles i podridures; el roure III té agalles. Tots tres tenien heura que els perjudicava, i per això s'hi actuà tallant-ne una porció del troc de l'enfiladissa (2008). | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88659 | Roure de la Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-vella | Roure martinenc o pubescenc (quercus pubescens) de 17 m. d'alçària. La capçada amida 14,70 m., i el volt de canó, 3 m. Presenta dues besses a 1,3 m. d'alçada. La majoria de les fulles tenen agalles al revers.(Mides i informació de 2009) | 08178-166 | Obaga del Forn | 41.7283700,1.7081500 | 392557 | 4620424 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Aquest exemplar de roure martinenc és una mostra dels tipus de boscos que dominaven aquestes muntanyes abans que no es tallessin per obtenir carbó, fusta i guanyar terreny de conreu. Posteriorment, en aquests espais es van plantar pins. D'aquesta manera, ara els roures esquitxen les pinedes i es fan més forts en obagues i llocs on mai s'hi va intervenir. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 88694 | Caos de la Solana de Can Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caos-de-la-solana-de-can-miralles | Formació geològica (que en geologia es denominen caos) composta de grans blocs de pedra de gres i conglomerat,. Es forma degut a l'erosió de les capes argiloses que tenen a sota, que es trenquen i llisquen avall i originen aquests conjunts monumentals, que destaquen en el paisatge. | 08178-201 | Solella de can Miralles | 41.7313400,1.7147100 | 393108 | 4620746 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88694-foto-08178-201-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es troba al punt més alt de la Solella de Can Miralles, a ponent de la casa de Can Mirallles, a l'altre costat del camí de Rajadell a Fals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88696 | Alzina del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-coll | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) i molt frondosa. La forma de la capçada és ovalada. | 08178-202 | Massana. Pla del Coll | 41.7169300,1.7368700 | 394927 | 4619119 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa a la banda dreta del camí venint de Can Massana, pocs metres abans d'arribar a la Casa del Coll. El Coll ha estat rehabilitat i s'utilitza com a casa de colònies, amb el nom de 'L'Alzina'. Aquest nom de ben segur que es degut a la gran alzina | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 88884 | Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-cal-gallifa | XX | <p>Construcció semisoterrada destinada a emmagatzemari l'aigua potable bombejada de des del molí de can Gallifa (fitxa 123), situat a 300 m. al sud, per ser utilitzada al Mas Noguera o Can Gallifa (fitxa 98). Es un edifici rectangular fet de maçoneria regular i de bona factura, amb coberta plana. La seva construcció ha comportat rebaixar, per la part posterior de l'edifici, el marge en el que s'integra. Conté dos dipòsits, una cada costat. Al mig, a la façana del davant, se li ha adossat un cos amb dues portes laterals, amb una coberta ondulada que té un cert aire modernista. A la paret davantera, a esquerra i dreta de l'esmentat cos, hi ha sengles obertures, enlairades i enreixades, de forma rectangular. A sobre, presenten cadascuna una placa de formigó blanc on hi ha gravades en relleu, i en semicercle, una sèrie de ratlles i les xifres 0, 1, 2, 3 i 4. Del centre de la obertura rectangular, emergeix una gran tija de ferro en forma de sageta que es superposa a la placa blanca per tal d'indicar la xifra corresponent. Sens dubte, es tracta d'indicadors del cabal d'ambdós dipòsits.</p> | 08178-390 | Monistrolet. NE del terme. | <p>Aquests dipòsits van ser edificats entre 1919 i 1929, a càrrec del mestre d'obres Josep Blanc, El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910 tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua d'un pou a uns dipòsits i d'aquests, s'enviava a la torre (residencial) de can Gallifa, construïda aproximadament per aquests mateixos anys. Actualment el subministrament d'aigua a can Gallifa funciona amb motor. Tenim dues hipòtesis sobre qui va ser el seu constructor: Alexandre Soler i March, l'arquitecte manresà que inicià la reforma de Can Gallifa, o l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que fou el que va projectar l'obra modernista de Can Gallifa. Fins fa ben poc, el molí encara bombava l'aigua cap als diposits (ffitxa 391) i, des d'aquests, per efecte dels vasos comunicants, es cobria el suministrament de Cal Gallifa.</p> | 41.7229700,1.7558300 | 396514 | 4619766 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Josep Blanc | En els mapes està indicat com 'Cisternes de Monistrolet' En un altre sector dles terrenys, hi ha uns altres dipòsits, que hem batejat com a Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa b (fitxa 391). Es situa a 300m. Al S. del Molí de Can Gallifa. S'hi pot accedir des del Molí de can Gallifa i des de Can Gallifa, o bé des de can Servitge. A mig trajecte de la carretera de Monistrolet a Can Servitge hi ha un trencall, a l'esquerra, que mena a can Gallifa. A pocs metres, per un caminet a l'esquerra, s'accedeix als dipòsits. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88900 | Alzina de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-masia | Alzina de grans dimensions (Quercus Ilex subs. Ballota) amb diverses branques. La forma de la capçada és elíptica. | 08178-406 | Massana. Pla de Cirera. Sud del terme | 41.7117100,1.7097400 | 392662 | 4618573 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88900-foto-08178-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Situada a 13 m al SE de la façana de la casa La Masia (fitxa 78), al costat del camí d'arribada | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88498 | Església de Sant Simeó de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles | AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic | XI-XV | Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació. | Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics. | 08178-5 | Centelles. NO del terme. | Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7483200,1.6649700 | 389000 | 4622694 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88896 | Fons arqueològics de Rajadell al Museu de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologics-de-rajadell-al-museu-de-manresa | <p>Conjunt de fons arqueològics dipositats al <span><span>Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya</span></span> per la Generalitat, procedents de diverses excavacions i prospeccions efectuades a Rajadell: MCM 410. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 al probable jaciment romà de Monistrolet de Rajadell, 1993 (només 2 o 3 fragments de ceràmica) (correspon al jaciment fitxa 133) MCM 409. Lot de materials recollits en superfície de la prospecció feta per Jordi Piñero en el marc dels treballs del PEP 1993 a la vil·la romana de Sant Amanç, (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 420. Lot de materials de l'excavació de la vil·la romana de Sant Amanç, 1994 - 98 (dirigida per Albert Martín, Arqueociència) (correspon al jaciment fitxa 136) MCM 402. Lot de materials de l'excavació de l'església romànica de Sant Simeó de Centelles. Campanya 1988-89 (dirigida per Eduard Sànchez i Marc Torras) (correspon al jaciment fitxa 5). D'aquesta campanya i jaciment, el museu té fitxada específicament una llàntia medieval sencera (MCM 452). Es tracta d'una llàntia circular, de base plana i un gran bec modelat, d'argila a torn vidrada (amb vernís blanc estannífer), de 3 x 7 cm., datada de finals del segle XIV o inicis del segle XV, ingressada al museu el 1991. El mosaic de la vil·la romana de Sant Amanç (MCM 421) disposa de fitxa apart en aquest inventari (fitxa 177). També un conjunt de quatre taules barroques del Museu, procedents de l'església parroquial de Rajadell (fitxa 137) D'altra banda, el Museu de Manresa també conserva, al seu magatzem de la plaça de la Reforma, elements arquitectònics que inclouen relleus en pedra dels escuts dels Cardona i dels Rajadell. La seva procedència més probable són les esglésies enderrocades del Carme i de Sant Domènec de Manresa. En tot cas, son peces de Manresa, no de Rajadell.</p> | 08178-402 | Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88896-foto-08178-402-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | 2024-12-20 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La Foto 1 correspon a la llàntia medieval de Sant Simeó de Centelles (cedida pel Museu de Manresa). La Foto 2 correspon a un escut de pedra dels Rajadell del magatzem del Museu de Manresa (obtinguda a El Pou de la Gallina.cat, revista manresana digital, 2.4.2019; foto: Josep Llobet) | 85|94|83 | 53 | 2.3 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88602 | Làpida del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-del-cami-ral | XIX | Monòlit amb una làpida funerària, de pedra sorrenca, fet d'una sola peça, que recorda la forma d'un obelisc, de forma prismàtica (rectangular) amb un pinacle en forma de frontó a l'extrem superior, i amb una base més ampla on es fonamenta. Les mides són: 0,67 metres d'amplada per 0,29 de gruix a la base i 2,30 metres d'alçada. La cara que dóna al camí té esculpida una creu llatina a la part superior, dins una fornícula rebaixada, i, al centre, la inscripció següent: EN ESTE LUGAR A 15 Sbre DE 1879 FALLECIÓ RAMON CARRERAS DE UNA CAIDA DE CABALLO ERA NATURAL DE CASTELLFOLLIT SE DIRIGIA A MANRESA. A la part inferior, hi ha gravat un rectangle amb una creu de santa eulàlia (en forma d'X). | 08178-109 | Plans del Perich. NO del terme. | El text de la inscripció és prou explícit:: documenta l'accident mortal de cavall que sofrí el 15 de setembre de 1879 un tal Ramon Carreras de Castellfollit, quan es dirigia pel Camí ral a Manresa. L'existència d'aquesta làpida demostra que, almenys al segle XIX, el Camí ral seguia aquest itinerari. | 41.7373100,1.6884500 | 390934 | 4621442 | 1879 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88602-foto-08178-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88602-foto-08178-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | El monument es troba a uns 300 metres de la carretera, en un promontori, en el mateix Camí Ral (de qui documenta perfectament el pas al segle XIX), en el tram que surt en direcció oest de la carretera, just abans d'entrar al pujant que condueix al barri de les Casetes. A un nivellinferior passa la riera, i molt a propo, hi ha la Font de Clot del Perich.. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88622 | Sínia del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-perich | RAFAT (1987). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1988). Informació oral: Josep Puig Munt (antic masover de cal Peric) | XIII/XVIII | Restaurat recentment | Sinia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa. També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d'una resclosa. L'edifici és de planta rectangular, és d'una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits. Era l'espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia. Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L'aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d'aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig. La resclosa es troba a un nivell aproximadament d'un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia. Dintre de l'edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols. La cadena i els catùfols es submergien a l'aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l'aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que surtia de la caseta de la sínia cap el dipòsit. | 08178-129 | Plans del Perich. NO del terme. | En documents del segle XIII es parla d'un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s'anomenava el mas Peric). Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l'emplaçament de l'antic molí del 'Carcoler', documentat al segle XIII, però no es pot demostrar. De la sínia com a tal, se'n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX. Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l'actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars. En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX. Inicialment funcionava amb tracció animal o de 'sang'. Però a principis del segle XX s'hi instalà una bomba a motor. A finals del segle XX el lloc era anomenat la 'bomba vella', i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts. | 41.7363200,1.6912000 | 391161 | 4621328 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88622-foto-08178-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L'element compta amb un plafó descriptiu. A l'interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l'ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d'accés (desavinences entre l'ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l'oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d'aquí es distribuïa per regar els horts.L'existència en el mateix lloc de l'antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l'antic molí medieval. Podria tractar -se d'un aprofitament del carcabà de l'antic molí. | 94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88630 | Fons de retaules de l'Església Parroquial al Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-retaules-de-lesglesia-parroquial-al-museu-comarcal-de-manresa | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. PP. 186-188. RAFAT, F (1981). Materials per la historia religiosa de Rajadell. Miscel·lania d'Estudis Bagencs. Núm. 1. Manresa . CEB. PP. 177-191. Web Museu Comarcal de Manresa on apareix el plafó ovalat http://museudemanresa.cat/barroc</p> | XVII-XVIII | <p>Quatre fragments o taules procedents de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, d'estil barroc, pertanyents a la Col·lecció de la Fundació Ars - Garriga Mir i dipositades al Museu Comarcal de Manresa. Tres pertanyen al retaule major que estava situat darrera l'altar de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, obra de l'escultor Joan Grau (Segle XVII; cap el 1646), on s'hi representa el martiri dels sants cordovesos Iscle i Victòria. MCM 4418 . Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada Mides: 147 x 82,5 x 5,1 cm. L'escena és formada per sis figures. Sant Iscle ocupa la posició central crucificat en una creu en forma d'aspa essent flagel·lat per quatre personatges. A la part inferior dreta hi ha Sta. Victòria. MCM 4419. Una peça de la predel·la dels mateix retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 44 x 88,5 x 4 cm. Representació de l'escena en que Sant Iscle i Santa Victòria es troben davant el jutge Dió. Els personatges són sis: el jutge assegut al tron, els dos sants i quatre personatges més. MCM 4420. Taula de talla de la 1a andana del retaule. Fusta; talla daurada policromada. Mides: 13,5 x 90,9 x 5,1 cm. Escena del martiri de Sta. Victòria on pateix mutilacions, mentre Sant Iscle és a la presó. L'escena està composta per diversos personatges i en la posició central hi apareix santa Victòria. En les peces 4418 i 4420 l'autor juga amb la policromia per tal de ressaltar els dos màrtirs. La 4418 estava craquel·lada a la part inferior i tenia despreniments de la capa pictòrica. La 4420 també estava craquel·lada. Ambdues estaven afectades per corcs. Les dues peces van ser restaurades pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat el 2003 La quarta peça, pertanyent a un altre retaule posterior, del segle XVIII, i atribuïble a Josep Sunyer Raurell, devia pertànyer al retaule del Roser de l'església parroquial de Rajadell. MCM 4456. Plafó ovalat de fusta daurada, de talla policromada, que representa l'Adoració dels Reis Les mides són 86 x 64,5 x 15 cm. A l'escena hi ha nou personatges: la Verge Maria, l'Infant Jesús, Sant Josep i els patges dels reis. També hi tenen presència el bou i la mula a l'esquerra. A la part superior hi la representació de l'estel. La peça presenta un domini notable de la perspectiva. El retaule va ser destruït parcialment durant la guerra Civil. En podem fer una descripció global gràcies a les fotografies conservades (J. Piñero PEP 1993). Constava de 5 cossos de fusta tallada i policromada d'època barroca amb escenes de la vida dels màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. L'esquema de distribució del retaule era el següent: tres cossos centrals (d'esquerra a dreta, mirant de front: evangeli, carrer central i epístola) i dos cossos més, un a cada costat. De baix a dalt, el retaule es dividia en la predel·la, dos pisos centrals i l'àtic. La imatgeria del retaule combina episodis del martiri dels patrons (a la predel·la i als carrers centrals) amb altres motius religiosos. A la fornícula central hi havia representats els dos patrons: Sant Iscle i Santa Victòria. La duplicació de la fornícula és una solució original de l'autor, forçada per la doble advocació del retaule. A sobre hi havia una crucifixió amb sant Joan i la Verge. Als cossos extrems hi havia escultures exemptes de Sant Francesc i Sant Benet. La vida dels màrtirs era representada seguint un ordre de lectura d'avall cap amunt, a l'evangeli, i que continua de dalt cap a baix a l'epístola. La primera escena, doncs, era a la predel·la de l'evangeli, on els dos germans (Iscle i Victòria) són conduits davant el jutge acusats de no voler adorar els déus (MCM 4419). Al segon registre es representava la flagel·lació de Victòria mentre li turmenten els peus, alhora que el seu germà és assotat (MCM 4418). Al següent registre s'ordenava llençar els dos germans al riu Guadalquivir lligats amb una pedra de molí que miraculosament acaba surant (Col. Particular). En el següent registre Iscle i Victòria són lligats en una roda ardent, però la intervenció divina fa girar les flames contra els botxins (Col. Particular). A la següent escena es representava el tancament d'Iscle a la presó i la mutilació dels pits i la llengua a Victòria (MCM 4420). L'últim registre (a la predel·la de l'epístola) mostrava el desenllaç del martiri: Iscle espera de genolls que el botxí li talli el cap mentre Victoria mor per les sagetes que li llancen els soldats romans. El tallista hagué d'adaptar-se a les limitacions de l'espai (l'altar major de l'església), una mica estret. La composició segueix l'esquema definit en anteriors treballs del mateix autor, el manresà Joan Grau (com el retaule del Roser de Sant Pere Màrtir, de Manresa, o el de Sant Benet de Bages, però amb dimensions una mica més estretes i un cos menys).</p> | 08178-137 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>Obra de gran valor artístic del manresà Joan Grau. Joan Grau fou un dels millors tallistes catalans de la seva època (barroc català). Va treballar en el retaule de Rajadell entre 1646 i 1649, per 230 lliures. El present retaule, tot i que era un encàrrec menor, presenta trets originals, com ara la duplicitat de la fornícula central i d'alguns registres de sants. Es pot considerar un treball amb un cert grau d'inèrcia per part de l'autor, però amb un alt nivell d'ofici. Abans d'aquest retaule, l'església parroquial de Rajadell ja n'havia tingut un altre. Amb motiu de la destrucció de l'església al segle XV el senyor de Rajadell dóna a la Seu de Manresa 'les squelles, lo retaule y ornaments de la iglesia de Rajadell amb motiu de que aquella és derruïda i no s'hi pot celebrar ...' A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser' 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades de l'encàrrec del retaule a Joan Grau el 1648 i dels treballs de confecció del mateix a l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. Segons el Carreras Candi (Gomis, 1916), a l'alta major de la parròquia s'hi veien les senyals de les bales que hi van entrar durant la celebració de l'ofici a la diada de Corpus de 1875, quan hi va haver un tiroteig entre els carlins i les tropes del Govern dins de Rajadell. En el marc de l'esclat antireligiós que va tenir lloc a l'inici de la guerra Civil, el 1936, l'obra va ésser desmuntada i, en part, cremada. Sortosament, disposem d'una fotografia feta uns minuts abans de la destrossa, i alguna altra d'anterior. Als anys seixanta del segle XX el rector del poble, Mossèn Cols, es vengué les parts que encara es conservaven del retaule per sufragar les obres de construcció d'una nova església a Rajadell. Segons Francesc Vilà, Director del Museu Comarcal de Manresa, del retaule i altres elements de l'església de Rajadell que encara es conservaven, se'n van fer dos lots anàlegs que van anar a mans de dos col·leccionistes manresans. Tres de les taules (i una altra d'un altre retaule posterior) van anar a parar a un col·leccionista de Manresa, Gabriel Garriga i Mir. Segons A. Clarena, cap els anys 90, G. Garriga va voler dipositar i exposar a la parroquial de Rajadell els seus fragments del retaule, comprats a Mossèn Cols als anys 60. El col·leccionista els va deixar en dipòsit a l'església parroquial però quan va veure que romanien a la Rectoria sense ser exposats, els reclamà i se'ls endugué. A l'any 2002, Garriga, mitjançant la seva Fundació Ars - Garriga Mir, els va dipositar provisionalment al Museu Comarcal de Manresa, juntament amb altres peces barroques, dipòsit que continua al Museu, pendent de formalització definitiva. El Museu exhibia aquestes peces (si mes no les dues més grans) a l'exposició permanent. Actualment (2020) romanen a les reserves del museu, atès que el centre està en obres. Respecte del segon lot de taules, també es tractava de 4 fragments del retaule i són propietat d'una altre col·leccionista de Manresa, que ha estat en converses amb el museu per a la seva venda, sense acord. El Museu disposa de fotografies. Es tracta de dos plafons grans, un plafó petit de la predel·la i un plafó ovalat (com el que té el museu, però en aquest cas es conserva amb tot el fustam que l'emmarcava, i que acaba donant la presència d'un plafó rectangular gran). Els fragments conservats del retaule, en les dues col·leccions, són les quatre escenes principals de l'evangeli i l'epístola, que representen el martiri dels sants.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88630-foto-08178-137-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Joan Grau i Josep Sunyer | Es tracta d'una col·lecció de titularitat privada d'accés públic, dipositada en un museu públic. Les fotos han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. Foto 1: Les taules MCM 4418 i 4420, exposades. Foto 2. La predel·la MCM 4419. Foto 3. El plafó ovalat MCM 4456 Hi ha un altre lot de taules del retaule major en mans d'un altre col·leccionista privat (vegeu història) | 96|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88632 | Làpida romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-romana-de-sant-amanc | <p>FABRE, G; MAYER, M; RODa, I (1981). Epigrafia romana de la comarca del Bages. P. 233-234. Corpus Inscriptiones Latinarum. II 4484 + Add . P. XLVII. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. GUDIOL, J (1922 ). Memoria entradas Museu Vic . Vic . ALMAGRO; SERRA RAFOLS; COLOMINA S (1945 ). Carta Arqueològica de España. Barcelona, Mad r id . P . 172. DAURA, A; GALOBART, J (1981). CORBELLA , R . Gazeta de Vich, 12/9/1931 , núm. 3930 AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | II-IIIdC | <p>Placa funerària, de marbre blanc de gra gruixut, no motllurada, de 24 x 36,3 x 2,9 cms., amb inscripció. El num. d'inventari del Museu es MEV 6243. Està exposada. La inscripció diu el següent: D(is) M(anibus) HEVRESIDI MELODIAE ED OPSEQ (uentissimae) Segons Mayer i Roda, la traducció del text presenta problemes, de manera que ells proposen tres interpretacions: - Als Déus Manes, a Heuresis Melodia, lliberta molt obseqüent. (en el sentit d'obedient) - Als Déus Manes, a Heuresis i a Melodia, llibertes molt obseqüents. - Als Déus Manes. A Heuresis, lliberta molt obseqüent de Melodia. La primera és la més plausible. L'onomàstica és molt interessant. El nom de Heuresis, que cal relacionar amb el culte a la deesa Isis, només apareix una altra vegada a la Península (a la Bética). D'altra banda, el segon nom (Melodia) és desconegut fins i tot fora d'Hispania. Es tracta d'un nom format sobre un terme tècnic, que no apareix abans del segle IV, i que possiblement es refereix a les qualitats del personatge homenatjat. La peça podria formar part d'una pilastra d'un monument funerari (ja que es va trobar amb altres elements arquitectònics) ubicat a una necròpolis situada al camí romà i no lluny de la vil·la de cal Amanç. Cronologia: finals del segle II o dins el segle III (darrer quart S. II - primer quart S. III segons la fitxa del MEV)</p> | 08178-139 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | <p>Aquesta làpida és procedent del molí de can Viladés (fitxa 115), construït amb carreus originaris de la vil·la romana de Sant Amanç. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç. En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica la peça. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll; (vol. 4, dels en foli, doc. 8. ). La carta de Masdéu explica que Isidre Viladés, pagés de Can Amanç, volia construir un molí, i diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasión se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Posteriorment, el 1920 (1919 segons la fitxa MEV) , va ingressar al Museu Episcopal de Vic. Segons Josep Gudiol (al Diari Pla de Bages, 1929), el propietari la va donar al Museu de Vic. Les altres dos 'piedras labradas' que van aparèixer, actualment desaparegudes, eren una mena de pedestal amb encaix, una columna de nou pams d'alçada amb un encaix on s'hi inseria la làpida de marbre, i un capìtell amb un encaix per a la columna. Segons Mirambell, totes les peces encaixaven. Piñero (1994) va ser qui primer va relacionar la lápida amb el jaciment de la vil·la de can Amanç, especulant en que la excavació per treure pedra fos a la vil·la romana, situada a uns 250 m. al NE del molí.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88632-foto-08178-139-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic). És una de les vuit inscripcions romanes trobades a la comarca de Bages. Cal remarcar la originalitat de l'onomàstica i el fet que no es tracta d'una troballa aïllada (com les altres set), sinó que es pot relacionar directament amb un jaciment arqueològic, la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i va apareixer l'any 1794 en el marc de la construcció del Molí de Can Viladés (fitxa 115). Es BCIN per que el Museu Episcopal de Vic està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons. La foto 1 ha estat cedida pel MEV. | 83|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88633 | Pinacoteca de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-de-rajadell | XX-XXI | Col·lecció de 154 pintures que s'ha anat formant amb els tres primers premis del concurs de pintura ràpida que cada any s'organitzava a Rajadell. Els quadres, de diferents estils, representen imatges del poble. Entre els autors més coneguts hi ha representada obra de Besora, Vila Arimany, Sallent, Vila Closes, Rozas i Font Sellabona. | 08178-140 | Estació del Ferrocarril. Barri de l'Estació. Carrer de l'Estació, num. 2 | La col·lecció va començar a crear-se pels volts de l'any 1970, quan es forma l'Associació Cultural Recreativa que, a part de fer-se càrrec del Casino, inicia diverses activitats: bàsicament el concurs de pintura ràpida i el museu. El novembre de 1979 s'inaugura la pinacoteca i el museu, a la planta baixa de la Rectoria. Segons el Regio 7 del 6.11.1979 «Trenta-tres obres exposades, més cinc que s'hi afegiran enguany; i eines, atuells i mobles en desús dipositats pels veïns. El condicionament de la Llar Gandhi i la commemoració del X Aniversari de la pintura ràpida han estat l'eix d'aquesta obra que sorprèn tothom qui la visita». Es van anar exposant al museu les teles premiades en el tradicional Concurs de Pintura Ràpida que tenia lloc cada any per la Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria (Festa Major de Rajadell), concurs que es celebrava des de l'any 1974, el segon cap de setmana del mes de novembre (Concurs de Pintura Ràpida Lluís Solernou' i 'Concurs de Pintura Ràpida Infantil Venanci Vers'). Aquest concurs aplegava centenars de pintors (alguns dels quals molt reconeguts) que durant el matí de dissabte i diumenge pintaven imatges d'arreu del poble i del seu entorn, amb estils molt diversos. Els tres primers premis del concurs eren compensats econòmicament i els quadres eren exposats a la Pinacoteca, que s'anaven renovant annualment. Els concursos, que convocava cada dos any l'Asssociació Cultural Recreativa, es van celebrar de 1970 fins 2014. L'any 2014 l'ACR va convocar el darrer concurs, la 45 edició. | 41.7326600,1.6975500 | 391683 | 4620914 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88633-foto-08178-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | (Tot i ser privada, hem posat que es de titularitat pública per que és d'interès públic). Actualment les pintures estan dipositades en un magatzem de la primera planta de l'Estació. Algunes es troben penjades a dependències municipals (casa consistorial, dispensari, oficina de turisme ..). Fins als voltants de 2014 s'exposaven a la Rectoria, seu de l'antic Museu-Pinacoteca de Rajadell.Era un antic museu visitable (classificat com a 'Col·lecció oberta al públic' pel Departament de Cultura de la Generalitat) que va tancar portes als voltants de 2014 degut al mal estat de la Rectoria de Rajadell, ubicada a la Pça, església s/n. S'exposaven a la planta baixa i soterranis, a les cambres que corresponien als estables i galliners, en combinació amb les peces de l'altre fons de col·lecció que oferia el museu, la col·lecció etnogràfica (fitxa 191). Qui tenia i té cura de la gestió del fons era l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell, que voldria en el futur reobrir el museu-pinacoteca a la Rectoria, un cop rehabilitada. L'ajuntament també te en projecte reobrir el museu a la Rectoria un cop rehabilitada (obres 2019-20).Quan estava obert, la pinacoteca i el museu compartien 8 sales a la Rectoria, que disposaven d'una instal·lació de llum i d'una adequació arquitectònica força correctes. La col·lecció comptava amb un nombre força elevat de pintures, la majoria exposades a les parets; d'altres estaven emmagatzemades en un armari degut a la falta d'espai.Fotos: 1. Magatzem Estació. 2. Quadro penjat a l'oficina de turisme a l'Estació (J. Vila Arimany 1er premi 1977). 3 Quadro penjat al Dispensari, al c/Major, 10. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88635 | Arxiu parroquial de Rajadell ( Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-rajadell-arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell, Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17). Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019 (tractament: Rafel Ginebra), http://www.abev.net/instrseq/parroquials.pdf</p> | XVI-XX | <p>Arxiu parroquial que conserva la documentació de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell. L'inventari, que està inclos al Catàleg de fons parroquials de l'Arxiu Episcopal de Vic (Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Juny 2019), és el següent: Llibres sacramentals A/ 1 (1577-1671), 2 (1878-1895). A-B/ 1 (A 1672-1703, B 1685-1698), 2 (A 1704-1760, B 1711-1759), 3 (A 1760-1786, B 1778-1785), 4 (A 1786-1826, B 1790-1817), 5 (A 1857-1878, B 1861). A-B-C-D/1 (A 1854-1856, B 1856, C 1854-1855, D 1854-1856). A-B-I/ 1 (A 1826-1854, I rectorologi 1566-1943, B 1828-1832). C/ 1 (1672-1838), 2 (1838-1854), 3 (dispenses 1836-1895, 1939), 4 (consentiments 1867-1941). C-D/ 1 (D 1857-1881, C 1857-1882). C-E/ 1 (E compliment pasqual 1586-1641, E excomunions 1585, C 1583-1671). D/ 1 (1579-1678), 2 (1660-1778), 3 (1778-1836), 4 (1836-1854). D-T/ 1 (T 1830-1862, D oficis 1867-1887). E/ 1 (compliment pasqual 1836-1915), 2 (compliment pasqual Sant Amanç 1837-1887), 3 (dispenses i amonestacions 1849-1936), 4 (certificats solteria etc. 1885-1942). Administració parroquial F/ 1 (funeràries 1574-1605), 2 (funeràries 1641-1645), 3 (1701-1744), 4 (1753-1790), 5 (1778-1785), 6 (1786), 7 (1787-1793). F-L-P/ 1 (L 1827-1877, P bací ànimes 1830-1887, F 1830-1871). G/ 1 (1587-1614), 2 (1594, 1852-1925), 3 (1681-1711), 4 (1786-1819), 5 (1851-1963), 6 (nínxols cementiri 1920-1923), 7 (incautació cementiri 1933-1935), 8 (1962-1965), 9 (1963-1968). G-P/ 1 (G 1611-1854, P bací ànimes 1631-1643), 2 (G 1805-1834, P vàries conf. 1804-1848). H/ 1 (1602-1607), 2 (1633), 3 (1647-1777). I/ 1 (plet 1755), 2 (rodalia 1868), 3 (1879-1900), 4 (1942-1943). I-P/ 1 (P bací ànimes 1921-1927, I 1921-1953). J/ 1 (1943, 1968). K/ 1 (1874-1961), 2 (1875-1968), 3 (1882), 4 (1964-1969). L/ 1 (1686-1836), 2 (ca. 1720-ca 1790), 3 (1755-1784), 4 (1775-1822), 5 (1778-1828), 6 (1797-1860), 7 (1802-1829). M/ 1 (ca. 1648-1728), 2 (1722-1791). N/ 1 (1782-1935), 2 (1825-1831), 3 (1846-1968), 4 (1850-1933), 5 (1868-1884), 6 (1869-1891), 7 (1877-1879), 8 (1908-1921), 9 (1955-1958), 10 (1964). P.01 (Roser)/ 1 (1580-1681), 2 (1682-1886), 3 (1730-1888). P.02 (St. Sebastià)/ 1 (1630-1887). P.03 (St. Joan)/ 1 (1634-1887). P.04 (St. Isidre)/ 1 (1651-1701), 2 (1709-1886). P.05 (St. Amanç)/ 1 (1656-1809), 2 (1792-1898), 3 (1819-1865). P.06 (St. Crist)/ 1 (1695-1887), 2 (1939-1956). P.07 (Sts Iscle i Victòria)/ 1 (1704-1886). P.08 (Apostolat oració)/ 1 (1870). P.09 (Conferències morals)/1 (1911-1946), 2 (1911-1930), 3 (1946-1955). P.10 (filles de Maria)/ 1 (1939-1957). P.11 (Ssm. Sacrament)/ 1 (1944-1956). P.12 (Doctrina cristiana)/ 1 (1944-1955). P.13 (Acció Catòlica)/ 1 (1944-1952). P.14 (Cursets cristianitat)/ 1 (1956). P.15 (Assoc. 'Família Parroquial)/1 (1959-1960), 2 (1959-1972). P.16 (Assoc. Cultural-Benéf. De Padres de Familia)/1 (1960). P.17 (vàries conf.)/ 1 (1729-1802), 2 (1887-1936), 3 (1939-1963). Q/ 1 (s. XVII-XX), 2 (docs. Miquel Ferrer 1810-1833), 3 (capelles particulars 1942-1956), 4 (oposicions a rector 1947-1954), 5 (qüestionari socio-religiós 1967). Llibres notarials R/ 1 (1539-1599), 2 (1560-1564), 3 (1566-1578), 4 (1567-1568), 5 (1571-1573), 6 (1573-1651), 7 (1573-1576), 8 (1576-1578), 9 (1602-1699), 10 (1605-1621), 11 (1617-1687), 12 (1621-1628), 13 (1667-1673), 14 (1674-1687), 15 (1687-1692), 16 (1692-1699), 17 (1700-1704), 18 (1700-1735), 19 (1700-1797, 1875, 1951), 20 (1706-1736). S/ 1 (1571-1595), 2 (1602-1699), 3 (1706-1735). T/ 1 (1534-1591), 2 (1603-1699), 3 (1674-1679), 4 (1760-1785). U/ 1 (1624-1823). W/ 1 (1763-1795). Pergamins i impressos Z/ 1 (Impresos 1721, 1857-1973). 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL DEL TERME 1. Llibre de cort (1531-1540).61 2. Llibre de cort (1559-1591). 5. POBLACIÓ 3. Registre civil de baptismes (1863-1869).</p> | 08178-142 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>L'arxiu parroquial de Rajadell, que conserva documentació del segle XVI al XX, s'ha mantingut força íntegre i no va partir destrucció a la Guerra Civil Espanyola. Fins 2007 l'Arxiu parroquial s'ubicava en una habitació de la Rectoria de Rajadell. Els documents es guardaven en carpetes ben ordenades dins un armari. Les condicions de conservació eren bones. El juny de 2007 L'arxiu parroquial de Rajadell va ingressar a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV).</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | L'arxiu parroquial de Rajadell és un dels més complerts de la comarca. Per sort, l'arxiu no fou saquejat com molts d'altres durant la Guerra Civil. Conserva documentació abundant des del segle XVI, que ofereix dades molt valuoses, sobretot per a la demografia. A l'arxiu parroquial hi ha inventaris (herències), testaments, concòrdies, capítols matrimonials, debitoris (reconeixement de deutes) i àpoques (rebuts), empares, tractes sobre terres (com boïgues), delimitacions de termes, visites pastorals, llibres de les confraries, llistes de confessions, llibres sobre rendes i censals, consuetes i documents diversos, a més dels registres (doncs el rector actuava de notari) de naixements, casaments i defuncions L'arxiu parroquial de Rajadell es conserva l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on va ingressar el juny de 2007 procedent de la rectoria de Rajadell Observacions que fa l'arxiver Rafel Ginebra al fer l'ingrés a l'ABEV 'A la parròquia, foren objecte d'un tractament sumari parcial i una instal·lació parcialment en carpetes de gomes. L'existència d'aquesta descripció i el fet que d'algunes unitats s'hagués elaborat un índex va fer que en entrar el fons a l'ABEV es procuressin mantenir les unitats existents i mantenir operatius els topogràfics antics (quan n'hi havia) malgrat que algunes s'haguessin pogut refondre o reorganitzar' L'arxiver es refereix a l'inventari fet per Francesc Rafat i publicat el 1982 (1982 i 1993), que és el següent: - Baptismes: 11 llibres (des del 1577 fins ara). Inclouen confirmacions (1713-1861) Obits (1854-56) i Matrimonis (1854-55). - 1 llibre de Capítols Matrimonials (1706-35) - Matrimonis: 7 llibres (des del 1573 fins ara). Inclou Confessions (1569-99; 1623-41), Confirmacions (1900) i Defuncions (1857-81; 1882-1925) - Defuncions: 4 llibres (entre 1579 i 1854 ) - Funeràries: 2 llibres (1582-86; 1641-45) - Testaments: 3 llibres (entre 1674 i 1852) - Obra de l'església 5 llibres (entre 1587 i 1854). - Confraries: 11 llibres: St. Sebastià, St. Isidre, St Iscle i Sta. Victoria, St. Joan, St. Amanç, el Sant Crist, el Roser i visita pastoral (entre 1631 i 1887). - Manual: 5 llibres (entre 1531 i 1802) - Rendes: 1 llibre (1755-70) - Llevador de censals: 1 llibre (1819-28) - Instruments diversos: 4 llibres (entre 1573 i 1736) - Visita Pastoral: 2 llibres (1647 fins ara) - Consuetes: 2 (Rnd. Félix Mas Sibi 1879-87; Rnd. Lluís Otzet 1920 ) - Diversos: 19 carpetes (Documents solts des del segle XVI al XIX) - Documents de la sufragània de Sant Amanç: 1 llibre - Qüestions econòmiques: 1 llibre (segles XVIII-XIX) - Dispenses matrimonials: 1 llibre (segle XVIII-XIX) - Documents monogràfics de la Cúria respecte a Rajadell (segles XVIII- XIX) - Documents de Miquel Ferrer (segle XVIII) - Documents oficials de l'Estat (segle XVIII) - Llibre de culte (1856-1962) - Llibre de comptes de les confraries (1887-1936) - Llibre de Matrícula (1922-41) A l'arxiu parroquial de Rajadell, en els llibres 'Confraria del Roser', 'Comptes Antichs' i 'Obra de l'església' es troben notícies molt detallades dels treballs de confecció del retaule major de l'església Parroquial de Sant Iscle i Santa Victoria de Rajadell, així com d'altres obres de l'església | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88670 | Mosaic romà de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-roma-de-sant-amanc | <p>AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa.</p> | IV-V | Restaurat 2001 | <p>Fragment de mosaic romà (opus musivum), policrom, de gran qualitat, de forma rectangular, incomplert (se'n conserva més de la meitat), que amida 4,50 x 2,13 m. Sense emblema central, el mosaic està decorat amb figures geomètriques, florístiques i faunístiques col·locades dins hexàgons definits per llaçades que s'entrecreuen. Procedent d'una habitació pavimentada amb aquest mosaic del sector nord de la vil·la romana de sant Amanç (veure fixa 136). El mosaic esta format per tessel·les de diferents grandàries. Destaquen les quadrades i també triangulars d'uns 8mm de costat que constituïen els fons i les bandes del mosaic. Les tessel·les de les figures amidaven uns 3 mm de costat. Aquestes figures fetes amb tessel·les petites són d'alta qualitat. Destaquen un paó amb les plomes drets i un cavall estàtic. Els colors son el blanc, el negre, el vermell fosc, el granat, el blau, el marró verdós i el verd groc. La composició del mosaic es el següent: està formada per dues sanefes perimetrals, una representant fusos i l'altra més ampla amb una ona de fulles de vinya. Als dos laterals del mosaic hi ha una tercera banda, també policroma com les anteriors, que representa espirals geomètriques alternadament invertides. A la part central del camp del mosaic hi ha les representacions figurades de paons, ocells, un cavall amb muntura, vinyes i motius molt estilitzats. Totes aquestes representacions es troben inscrites als espais delimitats per la superposició de dues trames diferents de bandes enllaçades, una amb la composició de trena de tres caps i l'altra vermella amb un estès de fulles blanques (AAVV 2002: 36).</p> | 08178-177 | Museu Comarcal de Manresa. Via de sant Ignasi 40, 08241 Manresa | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la segona meitat del segle IV o a principis del segle V. El mosaic correspon a aquest moment. El jaciment presenta fases anteriors d'època romana i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII.</p> | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88670-foto-08178-177-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | El mosaic va ser descobert el mes d'abril de 1996, en el decurs de les excavacions desenvolupades a la Vil·la Romana de cal Amanç (fitxa 136) per l'empresa Arqueociència scp i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez, en el marc de la construcció de l'autovia C-25. Els treballs van implicar les següents institucions: servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell; Ajuntament de Manresa; Institut Català del Sòl (que va finançar els treballa a càrrec de l'1% cultural). L'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL va fer els primers treballs de consolidació i neteja in situ, i després, va realitzar un calc 1/1 i un escaneig digital de la superfície. Posteriorment, el mosaic va ser arrencat -en 9 parts o panells- per tècnics del Museu d'Arqueologia de Catalunya i dipositat provisionalment al MAC. El 2001 s'adjudica la restauració del mosaic a l'empresa Gamarra i García Conservació-Restauració SL, treballs dirigits per Agustín Gamarra i Maria José Garcia, que es realitzen al MAC. El finançament fou a càrrec de l'INCASOL. Es va dotar el mosaic d'un nou suport lleuger per permetre'n la manipulació i exposició, i desmuntable per facilitar el trasllat. Es van reinterpretar les llacunes (eren poques) gràcies a la regularitat de la composició, i es van eliminar les restes de morter del revers així com les esquerdes originals. Les llacunes es van reomplir amb tessel·les originals recuperades a l'excavació. El mosaic es va reinstal·lar sobre una base de planxa de niu d'abella d'alumini i fibra de vidre emmarcada amb una estructura de acer que permetia la seva fàcil mobilitat (A AAVV 2002: 38-44 s'explica el procés de restauració). El juny de 2001la Generalitat diposità el mosaic al Museu Comarcal de Manresa (Num. Inv. MCM 421), que fou instal·lat a l'exposició permanent (actualment, 2020, està a la reserva atès que el Museu es troba tancat per obres de reforma). Les fotos 1 i 2 han estat cedides pel Museu Comarcal de Manresa. La foto 3 es de la reproducció que hi ha a l'ajuntament de Rajadell. Es BCIN per que el Museu Comarcal de Manresa està inclos al decret 474/1962 de protecció de museus, la qual cosa inclou el seu fons L'assentament romà, descobert el 1993, s'ubica a banda i banda (a sud i a nord) de la carretera de Rajadell a Calaf, i posteriorment, a banda i banda d'un dels ramals de l'Eix Transversal C-25 | 83|80 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88861 | Documentació de l'Archivo Histórico Nacional referida a Rajadell (Causa General) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larchivo-historico-nacional-referida-a-rajadell-causa-general | Expedient Causa General: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3906817?nm Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/4529005?nm | XIX-XX | El document més rellevant és l'expedient corresponent a 'la pieza primera de Rajadell, partido judicial de Manresa. Ramo separado nº 148' de la Causa General', el gran procediment judicial del Franquisme contra els suposats responsables de la 'rebelión' i en general, contra els perdedors de la Guerra civil Espanyola 1936-39. 1940-46. Conté 98 fulls. Codi de referència: ES.28079.AHN//FC-CAUSA_GENERAL,1594,Exp.9. El document esta digitalitzat i penjat al web. Destaca la relació de persones residents del terme, que durant 'la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'; la relació dels 'cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'; la relació de 'tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. L'expedient també conté decrets, diligències, certificacions, providències del fiscal, informes de la Guardia Civil, de l'ajuntament i pericials, i declaracions de testimonis. D'altra banda l'Arxiu també conserva: La documentació judicial del Partit Judicial de Manresa (Barcelona) -que engloba diverses poblacions, entre elles Rajadell- produïda per la fiscalia del Tribunal Suprem. S'inclouen els que estan relacionats amb la Repressió Política. Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell 1877 (digitalitzat i penjat al web). Codi Ref: ES.28079.AHN//SIGIL-TINTA_BARCELONA,3,N.182 | 08178-367 | Arxiu Històric Nacional, Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel Franquisme, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja». La Causa General va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables d'aquests, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d'una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939». La Causa general va generar un enorme volum de documentació que és conserva des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La foto 1 es la portada del document referit a la Causa general (peça separada referida a Rajadell). La Foto 2 es una pàgina de l'esmentat expedient amb una llista de les esglésies de Rajadell que van patir la destrucció i crema dels objectes religiosos per part de forasters. La foto 3 és la copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell (document de 1877) (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88862 | Documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-corona-darago-referida-a-rajadell | <p>Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diversos documents relacionats amb Rajadell o amb els Rajadell, principalment causes i litigis entre els Cruïllles de Rajadell i tercers, els Rajadell i tercers o entre ells (la majoria son plets no relacionats amb el municipi de Rajadell), litigis en els que hi estan involucrats diversos pagesos de Rajadell, documents testamentaris, donacions, etc, corresponents als segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX Es localitzen a les seccions de l'ACA Ordres Religioses i Militars, Generalitat, Reial Audiència, Real Patrimoni i Col·leccions, principalment. Hem fet una selecció d'uns quants exemples: - 'Causa de José de Rajadell y de Cruylles, noble, contra María de Rajadell, y otros'. 1665. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,7732 - 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742). Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641. Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' - 'Causa de Joan Sancu, maestro de casas de la ciudad de Manresa, contra Pere Terreras, agricultor del manso de las Terreras en el término de Rajadell' 1698. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,22612 - 'Causa de los príncipes Belmonte y Pignatelli, contra Isidro Parcerisas y Garriga, agricultor de Rajadell'. 1847. Codi de Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,5013 - 'Causa de Jaume Grau y Pere Grau, padre e hijo, contra Josep Centelles, agricultor del término de Sant Amanç y Rajadell' . 1689. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598. 130 folis aprox. La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. - 'Donación de la propiedad del castillo de Rajadell otorgada por Joan Berenguer de Rajadell a favor de su hijo el doncel Guillermó en razón de su matrimonio con Serena, hija de Guillem de Castellolí, señor de Jorba' 1365. Signat per un notari de Cardona. Codi Ref: ES.08019.ACA /ACA,GENERALITAT, Pergaminos,Carpeta,3,Perg.69 - 'Proceso del procurador fiscal contra Bernat d'Aimerich, vecino de Manresa, sobre reconocimiento de los diezmos de Vallformosa, término de Rajadell' 1596. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1596,nº 7, P. Emès per la Batllia General de Catalunya. - Document 'Francesc Massana, hereu del mas Sirera, alias Massana, en Rajadell, otorga ápoca por 300 libras y joyas recibidas en dote de su esposa Joana, hija del difunto Joan Ubac y su esposa Catalina, de Vacarisses, según se acordó en sus capítulos matrimoniales de 8 de julio pasado'. 1590. Rubricat pel motari de Manresa, Pere Torras.. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,DIVERSOS, Mas de l'Ubac, Pergaminos, 55 - Missal de l'any ca.1402 (digitalitzat) procedent del Monestir de sant Cugat del Vallés, decorat amb gran luxe, possiblement donat pel seu abad Berenguer de Rajadell el 1409 (hi ha l'escut dels Rajadell al foli 14). Codi de referència: ES.08019.ACA//ACA,COLECCIONES, Manuscritos,Sant Cugat,14. També hi ha expedients d'Hisenda i fiscals dels anys 20 del segle XX.</p> | 08178-368 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08005 Barcelona | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88862-foto-08178-368-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Les entrades 'Rajadell' (efectuades a Pares, el portal dels arxius espanyols) localitzades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'eleven a unes 114. La majoria són causes i litigis de persones cognominades Rajadell la majoria de les vegades no relacionades amb el terme de Rajadell, o de persones de la família Rajadell amb càrrecs i interessos a altres territoris. Un exemple podrien ser les nombroses cartes de Lluís de Rajadell a diversos personatges (digitalitzades i penjades al web) (1639-1641). La Foto 1 correspon a una de les pagines del Missal de l'any ca.1402 (Extreta de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88863 | Documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica referida a Rajadell (G. Civil) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-referida-a-rajadell-g-civil | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XX | Destaquem dos expedients: - Expedient 'Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Bages. Mura-Sant Salvador de Guardiola'. 1936-39 (inclou Rajadell). Codi Ref: ES.37274.CDMH//PS. BARCELONA_GENERALITAT,167,3 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a les incautacions fetes pels ajuntaments lleials el 1936 i 37. Recull un conjunt de documents que inclouen la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937 i l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament, per a destinar-lo a seu de l'ajuntament i per a habitatges pels empleats municipals (veure fotos), entre altres documents relacionats amb Rajadell. - Expedients de 'constitución de ayuntamientos de la comarca de Bagés. Moià-Talamanca'. 1936-39. Codi Ref. ES.37274.CDMH//PS-BARCELONA_GENERALITAT,288,4 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a la constitució, composició i reorganització de diversos ajuntaments, entre ells, Rajadell (72 documents) | 08178-369 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | El Centro Documental de la Memoria Histórica es l'organisme que d'acord amb les lleis de 2005 i 2007 va substituir l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. L'Estat va retornar la documentació original de la Generalitat republicana i d'altres institucions catalanes (partits, associacions, sindicats i particulars) a la Generalitat de Catalunya, que les diposità a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El centre de Salamanca en conserva còpies digitalitzades. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1936-39 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | També hi ha les fitxes de repressaliats de persones que porten el cognom RajadellFotos: la Foto 1 correspon a l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament i la Foto 2 és l'ofici que encapçala la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937, Ambdós corresponen a l'expedient esmentat sobre els incautacions. La Foto 3 correspon a la butlleta de designació dels membres de l'ajuntament de Rajadell el 1936 pertanyent a l'expedient de la constitució dels ajuntaments (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc