Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88500 | Capella de Sant Simeó (Mas Centelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-simeo-mas-centelles | RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i capelles del terme de Rajadell . Rajadell . RAFAT i SELGA, Francesc (1982) SÀNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs; 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa . Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120 | XVII | Capella de planta rectangular, de petites dimensions. Presenta coberta a doble vessant (amb motllures al ràfec) amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són fetes amb carreus de mida mitjana força ben escairats (segurament procedents, en bona part, de l'església antiga de Sant Simeó). Actualment la base s'ha protegit amb un anell de ciment. La façana principal, encarada a migdia, només té una obertura: un portal rectangular emmarcat amb carreus, treballats amb motllures i amb la llinda gravada. També presenta un petit campanar d'espadanya d'una sola campana. La nau esta coberta per una volta de canó. La capçalera es plana (vertical). L'interior és molt senzill, sense obertures (excepte un petit ull a la capçalera) ni altres estructures, amb les parets de pedra vista. Hi ha dues imatges: la principal representa Sant Simeó. La façana i la porta estan alineades amb la lliça o tanca del recinte: la nau sobresurt a l'exterior. L'empedrat i l'escalinata d'accés (amb 10 graons) són dels anys quaranta del segle XX, i estan decorades amb torratxes amb plantes. La capella es situa a una cota més elevada que la casa. La capella està orientada a migdia, pero la seva orientació varia lleugerament respecte de les alineacions de la resta dels edificis del conjunt (masia i annexos). | 08178-7 | Centelles. NO del terme | Al segle XVI l'antiga església de Sant Simeó (que al segle XI havia estat parròquia) ja devia estar enrunada. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella en la ubicació actual, a les dependències del mas Centelles. Aquesta és la mateixa data que consta a la llinda. És segur que s'aprofità material constructiu de l'església vella en la construcció de la nova. A la Guerra Civil la capella va ser saquejada. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7506100,1.6602300 | 388610 | 4622955 | 1615 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88500-foto-08178-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Entenem que aquesta capella està inclosa en la protecció del Catàleg de Bens protegits de 2014 (que inclou el Mas Centelles com a AEA, num. 34).La capella del Mas Centelles, adossada a la lliça del Mas, és la successora de l'antiga església de sant Simeó, avui en ruïnes (fitxa 5). A la llinda de porta es llegeix la inscripció 'De M 23 1615'. A l'exterior, just davant la façana, a la dreta, hi ha una creu de metall encastada en una pilastra de pedra motllirada. Modernament se li ha afegit una mare de deu de Montserrat.La campana del campanar és l'original. Va ser espoliada durant la Guerra Civil. Als anys 40 Ramon Centelles, l'amo del mas, va reconèixer el seu so pels carrers de Manresa. El titular de l'església manresana l'hi va tornar quan Centelles va demostrar, per detalls de la seva morfologia, que era la de Sant Simeó. Es fan un parell de misses a l'any: són misses privades, de la família Centelles. Una es fa per sant Simeó. També es fan celebracions o misses específiques per actes litúrgics de la família (comunions...). Acorden la data amb el mossèn rector de Rajadell (Sant Joan de Vilatorrada) | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88545 | Mas Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-centelles | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) RAFAT, Francesc (1982). 'Centelles'. Butlletí de la Festa de Sant Sebastià. Rajadell RAFAT, F (1984) RAFAT , F (1987 RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 | XVIII-XIX | Restaurat. | Masia constituïda per un conjunt d'edificis que formen un clos tancat, que són la Casa Vella, la més antiga, la capella de Sant Simeó (fitxa 7), diverses dependències a llevant i ponent, i un habitatge modern a la banda sud, la Casa Nova. Fora del clos, a una banda de l'era, a ponent, hi ha l'antiga pallissa transformada en garatge, i altres construccions agropecuàries a ponent i a migdia. La Casa Vella segueix una tipologia molt propera a la masia basilical clàssica. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a llevant, que és modern) i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, de pedra vista i encarada a migdia, té un portal amb enormes dovelles de pedra. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb carreus escairats: una finestra quadrada i centrada amb ampit i un balcó a la dreta. Entre les dues obertures hi ha un rellotge de sol. Les golfes estan airejades per dues petites finestretes típiques, en arc de mig punt, amb funció d'assecador. La paret de la façana té, a la dreta, sota el balcó, un contrafort adossat modernament per reforçar la estructura, malmesa per un llamp, que va esberlar la façana. La paret que dona a llevant presenta una tronera en planta baixa, dues finestres emmarcades amb lloses i amb ampit a la primera planta, i una petita finestra en arc de mig punt a les golfes. També una petita terrassa moderna sustentada per columnes de formigó. La casa està dotada de dependències adossades a tramuntana i a ponent, entre elles tres tines (posteriorment transformades en dipòsits; actualment hi ha una tina). L'edifici a ponent, allargat, amb coberta a doble vessant, s'adossa en part a la banda esquerra de la façana principal: era un estable i menjadora, amb 10 o 12 mules. S'hi accedia per l'interior del mas original. A l'altre costat del pati, a la dreta, a llevant, hi ha un altre gran edifici exempt, un corral, pel ramat, amb coberta a doble vessant. Fou construït cap als anys quaranta del segle XX, i és més o menys contemporani de l'edifici, actual habitatge que tanca el clos per la banda de migdia. Al mig del pati hi ha un gran dipòsit circular. La Casa Nova es situa a migdia. L'edifici ha de correspondre als anys 30, ja que a la cara sud, la que dona a l'exterior, hi ha un gran portal amb la data 1936. Devia tenir funcions agropecuàries (al menys la part de darrera era la vaqueria), però als anys 60 (cap el 1965) es va convertir en la casa residencial de la família, convertint-la en un habitatge més petit, còmode i funcional que la Casa Vella. Es tracta d'una construcció rectangular allargada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, atès que actualment l'entrada a la casa es fa pel seu costat nord, encarada al pati interior. Les obertures són simples i l'edifici està totalment arrebossat. | 08178-52 | Centelles. NO del terme. | Centelles és un dels masos més antics del terme, relacionat en la primera època amb l'església de Sant Simeó (Fitxa 5). A l'Arxiu Històric de Manresa es conserva un pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas 'Cintillis' feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell, senyors del terme, a Ximeno Bernat de Manresa, per la quantitat de 56 morabatins. La venda inclou un altre mas, el mas de Pinós, i tot una sèrie de drets i jurisdiccions, i es fa com a alou lliure i franc, és a dir, exempt de càrregues i drets senyorials. Des dels primers temps coneguts la família que viu al mas té el cognom de Morera però el mas conserva el topònim Centelles o Sentelles Al 1280 hi ha un establiment fet per A. Nerell de Manresa a Bernat Morera de Centelles i al seu fill Ramon, sobre un tros de terra al Pla de Sant Simeó. Nerell diu que té el tros de terra per a Berenguer de Rajadell. Pere Morera de Centelles ven, el 1323, una esclava grega, Agnès, i el seu fill Nicolau, per 20 lliures. El mas passa a Raimon el qual tindrà al menys 4 fills: Guillermona, que el 1327 es casa amb Bernat Servitge de Guardiola i aporta 1000 sous com a dot i llegítimes de pare i mare; Pere, que serà l'hereu; Raimon; i Bernat. Possiblement sigui l'hereu, Pere Morera, o el seu pare, els que van comprar l'alou, ja que al 1320 tenim documentat un Arnau de Sant Simeó que viu al mas i considera Pere Morera com a amo seu. Al fogatge de 1365 hi figura Bonanat Morera de Centelles com a alouer esparç, o sigui, propietari de la terra. En aquest moment només hi ha dos pagesos al terme de Rajadell amb aquesta condició; ell i en Domingo de Cirera. La resta de masos són del senyor de Rajadell o bé de ciutadans de Manresa. No tenim notícies del Mas fins el 1545, amb el testament de Constança, muller de Joan Centelles, que sembla que viu al mas fa anys. Sabem que al 1517 vivia al Mas un Joan Sentelles casat amb Constança i que tenia tres fills: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però no consta aquesta família en les convocatòries fetes als pagesos del terme pel senyor de Rajadell, Francesc de Cruïlles, els anys 1529 i 1543. Potser estava inclòs en una jurisdicció civil que no era la del senyor de Rajadell. Per tant, no podem assegurar la continuïtat del mas durant la crisi de finals del segle XV, tot i que es possible que fos un dels pocs masos no abandonats en aquest moment a Rajadell. D'altra banda sembla que el topònim s'ha convertit en el cognom de la família. En el fogatge de 1553 hi consta un Pere Sentelles. Però en realitat aquest Pere Sentelles es deia Pere Santpere i era filla de Camps. S'havia casat amb Joana, neta del Joan Sentelles esmentat més amunt i que era l'hereva del mas per la mort del seu pare Gaspar. Novament, el topònim de la casa s'imposa i els fills de Pere i Joana portaran el cognom Centelles. El 1558 Joana Sentelles fa testament i nomena hereu el seu fill Joan. Deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç i un ducat a la capella de Nostra Senyora del Roser de l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell. El 6 de maig de 1615 Joan Centelles demana al Vicari general de Vic permís per edificar una capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), dedicada a Sant Simeó, atès que l'antiga església de Sant Simeó (fitxa 5), que va funcionar entre els segles XI i XV, i que havia tingut categoria parroquial, estava en ruïnes. Degut a les condicions especials que ja hem apuntat d'aquest mas, en tant que alou, durant els segles XVI i XVII sorgiren conflictes entre el senyor de Rajadell i el veguer de Manresa en disputa per la seva jurisdicció. A finals del segle XVI els senyors del terme (Guiomar de Cruïlles, muller de Bernat Eimeric de Manresa) reclama la jurisdicció del mas (no devia ser la primera vegada). El Consell de Manresa envia un memorial de greuges al Capità General a Barcelona contra Bernat Eimeric, al·legant que la jurisdicció pertany al Veguer de Manresa. El litigi torna a fer-se palès el 1630: en una concòrdia entre el rector de la parròquia de Rajadell i Jaume Centelles, aquest rebutja la reclamació del rector de que li pagui el delme al·legant que no l'ha de pagar en virtut l'acte de venda per Guillem i Ramon de Rajadell a Ximeo Bernat i als seus 'perpètuament' dels Masos Centelles i Pinós el 1248, explicat més amunt. A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva la 'Causa de Jaume Grau i Pere Grau, pare i fil,, contra Josep Centelles, agricultor del terme de Sant Amanç i Rajadell', del 1689. (Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598). La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. El 1757, en els capítols matrimonials de Francesc Centelles amb Rosa Oller, el seu pare, Aleix Centelles, el fa hereu universal de totes les cases, terres bens i drets. No hi ha Centelles a la confraria de Sant Sebastià, però els Centelles han estat presents a la de sant Amanç, des del Joan Sentelles, que és el tercer administrador conegut fins al Joan Centelles, que en serà el darrer. La continuïtat de la família Centelles arriba al segle XX i XXI. Ramon Centelles va ampliar la casa amb noves edificacions, i el 1936 va bastir l'edifici conegut per la Casa Nova. El 1969 el seu fill Ramon la va rehabilitar com a habitatge principal de la família. | 41.7505800,1.6604000 | 388624 | 4622951 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88545-foto-08178-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Mas Centelles o Sentelles. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 20), amb el nom de Centelles (Casa Vella). La Casa Nova no està inclosa. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 34), amb el mateix nom.Tot i que les actuals estructures corresponen als segles XVIII i XIX, el mas té un origen clarament medieval.Es situa al sector sud de l'altiplà de Fonollosa, en un terreny elevat sobre la vall de la riera de Rajadell, en una zona de conreus (actualment cereals i farratge). S'hi accedeix des de Fals (pel Pinyer), des d'Aguilar de Segarra o des de Can Amanç de Rajadell, passant per Can Tàssies.A l'era i a l'entorn es conserven, al descobert, pedres de molí fariner, una gran base de premsa d'oli, elements de premsa de vi (una base de premsa, premses de gàbia amb arbre,....), 4 piques d'oli, corrons, arades, etc.A la façana de migdia de la Casa Nova, sobre la gran porta d'entrada, hi ha la inscripció Ramon Centelles 1936, amb uns rajos o centelles gravats a sobre el nom. Sota l'angle de la coberta de la paret de ponent de la Masia Nova hi ha gravat l'any 1965, any de la construcció de la nova residència.A la façana principal de la Casa Vella hi ha un rellotge de sol amb la data 8 d'abril de 1948 i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'.Cada 15 d'agost baixen a Sant Amanç per la festa Major. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88498 | Església de Sant Simeó de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-simeo-de-centelles | AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: es descobreixen importants vestigis. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 10. Manresa. P. 95. AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES (1985). Sant Simeó de Centelles: església amb absis contraposats. Amics de I'Art Romànic del Bages. Butlletí num. 11. Manresa. PP. 107-109. BENET i CLARÀ, Albert. L'organització parroquial al Bages els segles XI-XV. Amics de l'Art Romànic. Butlletí num. 24. Manresa. PP. 264-273. JUNYENT/MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. PP. 359-360. AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 2 (El Bages, el Berguedà i el Solsonès). Barcelona. Enciclopèdia Catalana S. A. P. 126. S/Autor. Centelles, de la Parròquia de Rajadell. Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Hoja diocesana, 3189. Vic, 28 de maig de 1972. RAFAT i SELGA, Francesc (1985). Esglésies i Capelles del terme de Rajadell. Rajadell. SÁNCHEZ, E; SUNYOL, M; TORRAS, M (1992). El jaciment medieval de Sant Simeó de Centelles (Rajadell). Campanyes de 1988 i 1989. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 8: Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. PP. 103-120. SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa. Llibreria Sobrerroca. SITJES i MOLINS, Xavier (1987). Esglésies catalanes d'absis oposats. Dovella, num. 24. Manresa. PP. 5-9. RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 Martí, R.; Colomer, J.(2002): Memòria del projecte 'Prospeccions als Monistrols del Bages', 2002. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5028. Sánchez, E.; Sunyol, M.; Torras, M.(1988-1989): Memòria de l'excavació realitzada a l'església de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 235 i 871. PLADEVALL, ANTONI (1972). Capelles i santuaris del Bisbat de Vic. Sant Simeó de Centelles de la parròquia de Rajadell. Hoja Diocesana 3189. Vic | XI-XV | Després de l'excavacio es consolidaren elsmurs amb ciment i s'abocà sal a l'interior de l'església per evitar el creixement de la vegetacio. El jaciment, actualment,presenta força vegetació. | Les restes conservades i exvavades de l'església consisteixen en una construcció rectangular amb dos absis aparentment contraposats (l'un orientat a llevant i l'altre a ponent). L'absis de ponent (romànic), semicircular, exteriorment fa una base d'uns 50 cms, amida 3,80 m de diàmetre, i té (o tenia) una lesena (pilastra cega) al centre, de 55 x 15 cm (i 50 d'alçada). El de llevant , més gran, té un diàmetre de 4'90 m. Els murs, d'una gruixària d'entre 1 m. i 1'20 m, s'han conservat amb una alçada d'entre mig i dos metres. Estan fets amb pedres rectangulars ben escairades. L'aparell és més regular a l'absis ponentí. L'edifici presenta murs adossats a tramuntana i a migdia. L'existència dels dos absis no suposa, com s'havia dit, un temple de tipologia de doble absis. Segons queda pales arran de l'excavació arqueològica duta a terme, aquest fet es deu a la sobreposició de tres fases constructives diferenciades. La primera fase correspon a la primitiva església, de planta rectangular irregular (trapezial; amb les parets divergents cap a llevant), datada al segle XI pel tipus de parament fet amb carreus allargats. Són d'aquesta fase l'absis de ponent i part dels dos murs laterals. Les dimensions de la primitiva església, orientada E-O, eren: 12,75 metres de llarg per 7 d'ample. La nau es més ampla que llarga (5 x 4m). Durant l'excavació van aparèixer dins el recinte interior cinc sitges (d'una fondària mitjana de 11,40 metres) que corresponen a aquesta primera fase. En una segona fase es va reestructurar l'església tot construint l'absis de llevant i un mur interior que cega el primer absis. (Per tant mai van existir dos absis contraposats contemporàniament ; el nou es va fer segurament amb el propòsit de normalitzar l'orientació de l'església). La datació d'aquesta fase correspondria a la primera meitat del segle XIII (en tot cas anterior al 1250). A aquesta fase corresponen, a més de l'absis de llevant, part dels murs (amb carreus més grossos i escairats), uns graons i l'empedrat del presbiteri est. Aquí va aparèixer un enterrament secundari (modificació d'un enterrament previ), sota la posició que ocupava l'altar. La remodelació arquitectònica d'aquesta segona fase va ser poc curosa i deuria provocar la caiguda de la volta. Tal vegada, l'antic absis de ponent es deuria emprar com a sagristia. El portal era a migdia. La tercera fase correspon a l'edificació d'un mas adossat a l'església (ja reformada), que es pot datar a partir de finals del segle XIV, pero segons la documentació, ja existia a la segona meitat del XIII. Es tracta dels murs de migdia, que defineixen una planta ortogonal (de 12 x 12 metres com a mínim), possiblement sustentada amb arcs i un envigat de fusta. Dins aquesta habitació s'hi va trobar un graner format per dos dipòsits. Aquest edifici sofrí una repavimentació posterior en la qual s'elevà amb terra el pis al nivell del presbiteri, segellant definitivament les sitges. Aquest nou nivell fou transitat a partir de mitjans del segle XV, doncs s'hi van trobar fragments de ceràmica amb reflexes metàl·lics. | 08178-5 | Centelles. NO del terme. | Les primeres referencies documentades són dels anys 1025-1050 i 1150-1154, quan l'església de Sant Simeó apareix esmentada en els llistats de les parròquies del bisbat de Vic. El 1296 se la cita completa, amb el nom de Sant Simeó de Centelles. Els ocupants de l'església eren la família Morera. Hom suposa que aviat va perdre la categoria de parròquia, ja que a partir d'aquest moment no apareix més en els llistats (per exemple, no apareix a la de 1361). Devia ser segregada a sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Iscle i santa Victòria de Rajadell. Tot i això, es coneixen altres fonts que permeten corroborar, tot i no ser parròquia, l'existència de l'església fins al final de l'edat mitjana. Per exemple, es documenta al 1297 una casa i un hort situats 'apud Sanctum Simeonem'. Es tracta sens dubte de la casa excavada adossada a l'església. El 1306 Sant Simeó apareix esmentat corn a oratori, i el 1387 se sap que al pla de Sant Simeó hi havia dos masos: el de Sant Simeó i el d'Eguals. Al segle XV (i probablement ja des de finals del XII, quan va deixar de ser parròquia) el lloc de Sant Simeó es troba adscrit a Sant Amanç de Rajadell. Podem suposar que des d'aquest moment ja només fou utilitzada com a oratori pels habitants dels masos de la rodalia . El conjunt format per l'església i la casa perviuen fins un moment imprecís del segle XVI, en que s'abandona i esdevé un conjunt de ruïnes. En aquest segle ja no es troba cap referencia. L'edifi ja estava en ruïnes, ja que el 6 de maig de 1615 Joan Centelles, hereu del mas Centelles, demana al Vicari general de Vic permís per reedificar la capella a l'actual mas Centelles, encara avui existent (fitxa 7), també dedicada a Sant Simeó. Segurament s'aprofità material constructiu de l'església vella i de l'antic mas per construir la nova. La capella correspon al Mas Centelles (fitxa 52), un mas molt antic que al 1248 va ser venut pel senyor de Rajadell a un ciutadà de Manresa, com a alou lluire i franc. Va ser explotat com a alou lliure per la família Morera i al segle XV consten com a propietaris els Centelles, que devien adoptar com a cognom el topònim del lloc. | 41.7483200,1.6649700 | 389000 | 4622694 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88498-foto-08178-5-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2021 | Situada a l'extrem NO d'un petit promontori totalment emboscat (amb pins) que sobressurt en un entorn pla, amb conreus, a 450 m. al SE del Mas Centelles. S'hi accedeix pel camí que va del Mas Centelles al Reguer de Centelles o Cal Tàssies.Sant Simeó és, juntament amb Sant Amanç i possiblement una part de Santa Llucia, l'únic exemple de romànic al terme de Rajadell. Es tracta d'una església rural, modesta, que presenta un aspecte molt original com són els dos absis aparentment contraposats.El 1985 l'església, que es trobava enrunada des de feia segles, va ser objecte d'una sèrie d'intervencions per part dels Amics de l'Art Romànic del Bages, les quals van posar al descobert l'estructura arquitectònica amb els dos absis. Arran d'aquest fet es planteja la necessitat de consolidar les estructures i dur a terme una excavació arqueològica regular. Aquesta es va realitzar amb l'aval científic de la Universitat de Barcelona i una subvenció del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, mitjançant dues campanyes d'excavacions desenvolupades els mesos d'octubre i novembre de 1988 i de setembre a novembre de 1989. Les excavacions van confirmar les tres etapes constructives (els tres edificis). Els materials recollits a l'excavació estan dipositats al Museu Comarcal de Manresa. El material més destacat que es recollí durant les excavacions consisteix en una llàntia d'oli sencera del segle XIV o començaments del XV, fragments d'una setrillera de vidre i fragments de ceràmica en verd i manganés, així com alguns fragments escadussers de ceràmica ibèrica (considerades com aportacions de l'entorn).La campanya de prospecció efectuada l'any 2002 va proporcionar, en les inmediacions, materials ibèrics, romans, tardoantics i allt medievals, que podrian indicar l'existència d'un altre jaciment als voltants, d'època ibèrica i/o romana. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es van observar diversos fragments d'àmfora romana en una zona a ponent de l'església, dins el bosc, que reforcen la presència d'un possible assentament romà anterior.Actualment (2020) el jaciment es accessible, però amb dificultats (acces no senyalitzat i sense camí) i es troba força deteriorat i envaït de vegetació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88712 | Barraca Codi 13649 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13649 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13649 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Ha estat restaurada | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació 55º NE. La porta presenta una gran llosa plana com a llinda. Sobre la llinda i sobre una nova filada de pedres s'aixeca la falsa cúpula coberta de terra. Té un ràfec de pedres planes volades i a l'interior té la part baixa de les parets arrebossada amb ciment. | 08178-218 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7297300,1.6664300 | 389090 | 4620628 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88712-foto-08178-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88712-foto-08178-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88712-foto-08178-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Situada sobre la Vinya del Pere. Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Hi ha planta Barraca. Codi 13649. Autor: Drac Verd de Sitges Data registre: 10/9/2016 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88713 | Barraca Codi 12610 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-12610 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 12610 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Cúpula enfonsada. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La cúpula està enfonsada. | 08178-219 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7224500,1.6676700 | 389180 | 4619819 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88713-foto-08178-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies extretes de Wikipedra. Barraca Codi 12610. Autor: Francesc Brunet. Data registre: 8/3/2016 | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88638 | Balma de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-palaci | Informació oral : Ramon Camprubí (Sallent) (PEP 1993) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 | Gran balma formada per un banc de conglomerat. Té una llargària d'uns 20 metres aproximadament i una amplada variable d'uns 6 o 7. El sol és compost d'argila molt fina. A l'interior s'han format diverses cavitats més petites fruït de l'erosió, algunes amb aigua, no potable. | 08178-145 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. Parcerisses. SE del terme. | Diuen que s'hi amagaren homes dirant la guerra | 41.7042700,1.6687800 | 389241 | 4617799 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88638-foto-08178-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Es troba a la part alta de la serra de Palomes, que s'aixeca al costat de ponent del torrent de Valldoria. Per anar-hi cal prendre el camí que surt de Valldòria per dalt, en direcció al mas Palomes. La Balma es troba al costat del camí, junt al mas de Palaci (en ruïnes), a uns 2,5 Km de Valldoria.El paisatge és actualment erm i hi creix vegetació espontània.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993Balma de notables dimensions que podria acollir restes arqueològiques. Segons notícies de Ramon Camprubí la balma havia estat utilitzada per a enterraments. Però la falta d'evidència no ens permet classificar l'element com a jaciment. El que sí és segur és que degué utilitzar-se en tasques del mas de Palaci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88554 | Cal Rossimort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossimort | XIX | En estat ruïnós. Ple de vegetació | Mas totalment en ruïna del qual queden restes molt escasses d'algunes parets. Actualment es veu una petita construcció rodona, una altra de quadrada, i una tina. Altres restes constructives es troben uns metres al sud de la tina i, en un altre sector, a llevant, però estan cobertes d'esbarzers i pràcticament no són visibles. El pràcticament únic vestigi conservat i certament visible des de lluny és la tina. És una construcció aïllada de planta semicircular amb una sola tina, que conserva l'encaironat a la paret interior. | 08178-61 | Centelles. NO del terme. | Era una antiga casa de pagès que pertanyia a Bruqueses | 41.7441500,1.6679800 | 389243 | 4622227 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88554-foto-08178-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88554-foto-08178-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.88). En els mapes generals (ICGC) està mal ubicat (Cal Rossimort està rotulat com Can Gregori)El lloc es situa a l'altiplà de Sant Simeó de Centelles, envoltat de zones de conreu. S'hi accedeix, des de Fonollosa, entrant en terme de Rajadell pel Pinyer i arribant al Mas Centelles. Des d'aquest mas cal prendre una pista al SE, i a 950m del Mas Centelles s'arriba al lloc. També es pot anar des de Sant Amanç passant per Can Quius i Bruquesses. Les ruïnes es troben a 35 m. al S de cal Tàssies. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88556 | Cal Tàssies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tassies | XIX-XX | Restaurada amb un criteri utilitari poc respectuós amb la fesomia tradicional original de la casa | Antiga casa de pagès molt modificada. Consta de la casa més una zona enjardinada al seu entorn, un galliner, i una petita caballerissa amb dos compartiments (avui magatzem). La casa és de planta rectangular, amb ampliacions a nord i sud (a migdia hi ha un gran cobert de coberta plana). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Presenta coberta a doble vessant amb el caraner paral·lel a la façana. Les parets són de maçoneria, actualment arrebossades parcialment amb ciment, tot deixant els carreus de les cantoneres a la vista. La façana principal està encarada a llevant: el portal es simple, rectangular, amb tres finestres a la planta pis. Les dues laterals estan emmarcades amb carreus. | 08178-63 | Centelles. NO del terme. | Es una antiga casa de parcers i masovers que pertanyia a Bruqueses | 41.7445900,1.6679900 | 389245 | 4622276 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88556-foto-08178-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88556-foto-08178-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.72) com a Can Tàssies. Aquest topónim (que ja recollia el PEP 1993) figura també als mapes municipals i a la senyalètica. Als mapes generals (ICGC) figura com Cal Reguer de Centelles. Segons Ramon Centelles del Mas Centelles, la casa es diu Cal Tàssies, i el Reguer de Centelles és el nom del lloc. Reguer ve de Rec: es un topònim relacionat amb l'aigua. La casa es situa a l'altiplà de Sant Simeó de Centelles. S'hi accedeix, des de Fonollosa, entrant en terme de Rajadell pel Pinyer i arribant al Mas Centelles. Des d'aquest mas cal prendre una pista al SE, i a 900m del Mas Centelles s'arriba al lloc. També es pot anar des de Sant Amanç passant per Can Quius i Bruquesses.L'entorn de la casa està enjardinat amb torretes i plantes i amb camins empedrats amb ciment. Més enllà hi ha un entorn de bosc de pi i camps de blat.S'observa la boca d'un forn de pa a la façana oest de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88555 | Cal Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gregori | XIX | En estat ruïnós. Cobert de vegetació. Cami d'accés impracticable. | Casa de pagès en estat ruïnós. Constava només de l'edifici residencial, que pel que es pot veure, era bastant ferm. Constaca de planta baixa més un pis i golfes. La construcció sembla de planta rectangular, però en l'estat actual és difícil d'apreciar-ho. Queden només algunes parets exteriors i interiors, sense cap tram de teulada. Les parets són fetes de maçoneria, amb restes d'arrebossat blanc cru. Les finestres són petites i emmarcades amb carreus de bona factura. | 08178-62 | Centelles. NO del terme. | Pertany al Mas Bruqueses | 41.7445900,1.6682700 | 389268 | 4622276 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88555-foto-08178-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88555-foto-08178-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.86). En els mapes generals (ICGC) està mal ubicat (l'identifiquen amb Cal Rossimort)La casa es situa a l'altiplà de Sant Simeó de Centelles. S'hi accedeix, des de Fonollosa, entrant en terme de Rajadell pel Pinyer i arribant al Mas Centelles. Des d'aquest mas cal prendre una pista al SE, i a 900m del Mas Centelles s'arriba al lloc. També es pot anar des de Sant Amanç passant per Can Quius i Bruquesses. S'ubica a 15m. a l'E de Cal Tàssies, en un petit replà. Actualment la casa, que esta encarada cap a un torrent que desemboca a la riera de Rajadell, esta envoltada per matolls, arbres joves i camps de conreu (abans de blat). La visita efectuada el 2020 constata l'inaccessibilitat de les ruïnes, a causa de la frondosa vegetació, i la comprovació de la descripció anterior (PEP 1993).Presenta una llinda amb inscripció a la finestra de la façana sud . Es conserva força bé (PEP 1993), però està escrita en cursiva i és difícil de llegir. Transcripció aproximada: [?] Mitat de [?]18 [Se sovers de] 54[ ? ]Isidro [?] | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88542 | Mas Valldòria superior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-valldoria-superior | RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) | XIII-XVI | En estat ruïnós. L'enderroc de pedres roman a l'interior de les habitacions. L'indret esta cobert parcialment per vegetació. | Antic mas en ruïna construït dalt d'un promontori de la que queden restes de parets (d'un parament força regular) i un gran munt de pedra. Es tracta de carreus de tamany petit i més o menys escairats. En l'estat actual sembla deduir-se que les parts formaven una habitació rectangular orientada d'est a oest, amb d'altres estructures menors (adossades a la primera) cap al sector nord. En total la construcció ocupava gairebé tot el promontori. Per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte. | 08178-49 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi. En aquesta època hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. Francesc Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas (fitxa 46), que es troba a uns 500 metres mentre del que aquí ens ocupa, que identifiquem com les ruïnes de Valldòria superior. L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns dos-cents anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. També hi ha una capella dedicada a Sant Salvador, al menys des del segle XIII (fitxa 9) La primera noticia documental de Valòria Inferior data 1282. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb altra gent del terme, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos lligats amb la seva família al mas on viuen, com a servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers) En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior), i de Margarida Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor. Pero molt possiblement el mas superior devia quedar abandonat, tal com succeí amb d'altres masos rònecs al segle XVI. Miquel Junyent va ser batlle del terme molts anys, i home de confiança del senyor. Un segle després el Mas Valldòria inferior ha passat dels Junyent als Tatgé (1645). A partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies que habitaven Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. | 41.7200500,1.6688500 | 389274 | 4619551 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | El mas s'ubicava en un promontori que sobresurt del pla inclinat que fa el serrat., entre el camí i el pendis del serrat, que baixa fins al torrent de Valldòria. La vegetació és pobra: arbust i matolls. L'assentament forma una petita illa que sembla escollida amb finalitats de defensa: a la banda de llevant i de migdia el desnivell fort del pendís impedeix l'accés; per la banda de tramontana hi passa un torrent que també forneix una defensa natural; per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat el bé. Les coordenades son inexactes. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88589 | Tina de cal Martri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-martri | XIX | Enrunat | Tina isolada, amb l'edifici que l'encabeix, construïda enmig del pendís, de manera que aprofita el desnivell. L'edifici és de planta quadrada, amb coberta a una vessant (que es conserva), i una porta d'accés a la part alta. Les parets són de maçoneria. L'interior conté una sola tina. | 08178-96 | Serra de Palomes. SO del terme. | 41.7007200,1.6697400 | 389315 | 4617403 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | S'ubica a la serra de Palomes, al costat de ponent del torrent de Valldòria. Per anar-hi cal prendre el camí de dalt que surt de Valldòria en direcció al mas Palomes (Castellfollit del Boix). Passat el mas de Palaci, en ruïnes, cal seguir uns 500 metres. La tina es troba a un nivell inferior, gairebé tocant al torrent.L'entorn està definit per un paisatge, actualment erm, on hi creix la vegetació espontania però que havia estat vinya. Segurament en aquest indret l'abandó dels conreus fou a causa de la fil·loxera.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i la fotografia corresponen a Piñero PEP 1993VALORACIÓ: Aquesta i la tina de cal Xaupes són les dues construccions emplaçadesfora d' un m as amb una sola tina. Es tracta d' un cas interessant de tenir en compte. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 88827 | Barraca Codi 13391 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13391 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13391. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | La paret exterior esquerra està esllavissada. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E-NE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat. Té un cocó estret molt profund (1,40 m). | 08178-333 | La Solana. Sant Amanç de Viladès. NO del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7357800,1.6692200 | 389332 | 4621297 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88827-foto-08178-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88827-foto-08178-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88827-foto-08178-333-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 13391. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 2/7/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88588 | Mas o Corral de Palaci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-o-corral-de-palaci | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 269-70 Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XIX | En ruïnes | Corral en ruïnes, per a guardar el ramat, que podria ser l'única resta d'un antic mas, documentat com a Mas Palasi. al. De la casa, situada en una posició més elevada, només en queden algunes parets semi-derruïdes i carreus escampats per terra en una bona àrea. El corral, separat de la casa, es conserva més sencer, amb totes les façanes dempeus i sense la teulada, que era de dues aigües. És una construcció de planta rectangular d'una sola planta. Tenia el portal mirant a llevant i una altra porta, tapiada, orientada al sud. A la part de baix de totes les parets s'obren finestretes d'una sola esqueixada o espitlleres. | 08178-95 | Serra de Palomes. SO del terme | Per la llinda a la porta del corral de la façana nord (que té gravades les dates 1864/1897), podríem datar l'edifici a la segona meitat del segle XIX. Però el corral pertanyia a una casa, que s'aixecava molt a prop, que tenim documentada des del segle XVII. Segons Molins (2020:269-70), el 1699 Bernat d'Eimeric i Cruïlles, senyor del terme, va donar permís a Josep Tatger, l'amo de Vallòria, per edificar una casa en una peça gran de terra coneguda com el Pla de la Balma. Es podria tractar del Mas Palaci. El 1741 Josep Tatger Casajuana, net de l'anterior, per tal de satisfer un deute, va vendre a gràcia a Jeroni Fontanet de Sant Mateu 'la masia dita Palasi de la serra de Vallòria'. Els tractes eren que el comprador podia fer tres collites de cereal a les quintanes pagant la cinquena a l'amo. Els raïms eren tots per al comprador, així com els aglans recollits a la pineda, des del pla fins al termenal de Palomes (Castellfollit). També podia treure del bosc de llenya i vendre-la. Al final del testament que Josep Tatger va fer el 1741, va reconèixer un deute a Jeroni Fontanet de Sant Mateu a compte de les despeses que aquest s'havia gastat en obres i millores a la 'masia Palasi de la serra de Vallòria'. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un document de 1742 amb el títol 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742; Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641). Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' Tornant a Molins (2020:269-70), la següent notícia de la masia es de 1805, quan es cita Melció Grau, masover de Palaci. A les llistes de compliment pasqual entre 1837 i 1842 hi surten les persones que hi habitaven, que eren Miquel Casals i la seva muller Maria. Segons la mateixa font, el 1844 el masover era Martí Gamisans, mentre que una rectificació del padró de 1864 esmenta que de la casa n'han marxat cinc persones amb destinació a Grevalosa i ha entrat Joan Pons Reixach i la seva família, de Castellfollit. En les llistes posteriors Palaci no figura entre les cases habitades. Les restes de la casa Palaci encara eren visibles el 1919, perquè quan es va cartografiar la zona la hi van fer constar. | 41.7037900,1.6703200 | 389369 | 4617743 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88588-foto-08178-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Als mapes, Corral de Palaci. Cal Palaci o Palasi per Molins (2020:269). Ubicada a la serra de Palomes,al costat de ponent del torrent de Valldória, i al camí de Valldòria en direcció al mas Palomes. El mas Palaci és a uns 2,5 Km de Valldòria, junt a una gran balma. El paisatge de l'entorn és erm, on creix la vegetació espontàniaEl corral es va cremar en el gran incendi de 1980 i ara queden les quatre parets i les bigues carbonitzades a l'interior.Molt a prop del mas hi ha la balma de Palaci, que segurament degué aprofitar-se en tasques del mas: guardar bestiar, etc. A la llinda a la porta del corral de la façana nord es llegeixen unes dates gravades: 1864/1897.Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 (foto 1 i 2) i a Molins (2020: 269-70) (fotos 3) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88671 | Oratori del Pinyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-del-pinyer | Valdenebro, Raquel (2005). Mapa del patrimoni Cultural de Fonollosa. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Fonollosa (Fitxa 88, Oratori del Pinyé) | XVIII | Oratori de pedra sorrenca ubicat a un costat del camí de Rajadell a Centelles, en forma de pilastra quadrada, que tenia la doble funció de fer fita de camí i d'oratori, al camí. Consta d'una pilastra de 164 cm d'alçada i 58 d'amplada, composta per quatre cossos de pedra sorrenca paral·lelepípedes de secció quadrada. El cos inferior es el basament. A sobre hi ha un fust compost de cinc filades de carreus regulars. El tercer es un carreu monolític de 50 cm d'alçada x 48 d'amplada, on s'ha excavat una fornícula amb arc de mig punt, encarada al camí, on hi havia la imatge del sant a venerar. El quart és una petita protuberància que corona el monument, en forma de cup, de 25 cm d'alçada x 26 d'amplada x 23 cm de gruix. No hi ha cap inscripció. El conjunt es troba encarat al S.E | 08178-178 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Es desconeixen els orígens d'aquest monument religiós, però tot sembla indicar que es trobava al peu d'un camí força transitat antigament, just al límit del terme amb Fonollosa, i que servia d'excusa per fer una parada als caminats i fer una oració. El fet de que aquest oratori es trobi just al límit del terme, fa pensar en la possibilitat que amb anterioritat en aquest punt es situés algun element de referència religiosa i termenal, com per exemple alguna creu de terme, i en substitució d'aquesta es col·loqués aquest oratori (Valdenebro, 2005). | 41.7540100,1.6696400 | 389398 | 4623320 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88671-foto-08178-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88671-foto-08178-178-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba a un costat del camí de Rajadell que menva a Centelles i a Fonollosa, molt a prop de la partió termenal entre Rajadell i Fonollosa, i a pocs metres de la fita de terme que separa aquests dos municipis (fitxa 158). Dins la fornícula hi ha una petita imatge d'un Sagrat Cor de metall, posada modernament. Es diu del Pinyer o del Pinyé per la proximirtat amb la casa del mateiux nom (al terme de Fonollosa). | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88651 | Fita de terme 8 entre Rajadell i Fonollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8-entre-rajadell-i-fonollosa | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XIX | Fita de pedra sorrenca en forma de prisma recte de base rectangular de 30 cm. per 20 cm. de costat a la base i 1 m. d'alçària. Presenta uns escuts gravats: al costat S. l'escut de Rajadell, amb els característics rajos divergents, i al costat N. el corresponent a Fonollosa, força esborrat, pero que amb tota seguretat devia ser l'escut dels Cardona, amb el típic card coronat de fulles. | 08178-158 | Sant Amanç de Viladés. Límit NO del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar del segle XIX, com la majoria de les d'aquesta zona, tot i que hi ha autors que les daten en dates més reculades. Segons Molins (2016), aquesta fita està lleugerament desplaçada, i no es coneix el lloc original exacte. El propietari diu que la va trobar allí, pero Molins sosté que no és possible, per que antigament, l'antic terme de Fals no anava més a l'oest del Pi Gros. En qualsevol cas, segons Molins, la fita està confirmada en aquest lloc per documentació dels anys 20 del segle XX, ja que Soler i Arboç descriu, en la seva visita a Fonollosa, una 'pedra alta' (com li deien) en aquest sector. | 41.7541800,1.6698300 | 389414 | 4623339 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88651-foto-08178-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Administratiu | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es situa al marge est del camí de Centelles, sota una alzina i altres arbres, a l'encreuament de camins de davant la Torre del Pinyer (terme de Fonollosa), a uns 20 m. al sud-oest d'aquesta casa. El camí al sud mena a Rajadell per sant Amanç. La fita es troba just en l'actual delimitació termenal, que en aquest punt gira en angle. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88828 | Barraca Codi 13392 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13392 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13392. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Està adossada, pel lateral esquerra, a una paret de 1,40 m d'amplada, de manera que la paret del marge i de la barraca están perfectament integrades. Orientació E-SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat, sense terra a sobre. Té un cocó a l'interior. | 08178-334 | La Solana. Sant Amanç de Viladès. NO del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7363800,1.6704300 | 389434 | 4621362 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88828-foto-08178-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88828-foto-08178-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88828-foto-08178-334-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 13392. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 2/7/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88611 | Pedrera de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-centelles | AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura). PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa | Abandonada | Pedrera de pedra sorrenca definida per un sol front d'extracció, d'una cinquantena de metres de llarg, que retalla el cingle. La beta aprofitable (entre 0,50 i 0,75 metres de potencia) es troba sota uns estrats més irregulars. La pedra sorrenca és d'un color beix clar en alguns punts amb tendència al vermellós. Al replà que s'ha format per l'activitat de la pedrera s'hi poden veure restes de blocs tallats, alguns amb tasconeres (marques dels tascons que s'utilitzaven per petar la roca). Així mateix, el replà esta reforçat per un mur de contenció format per grossos carreus. | 08178-118 | Centelles.NO del terme. | És possible que aquesta pedrera fos utilitzada per extreure i tallar els carreus per a la vil·la romana de Sant Amanç (carreus que posteriorment s'aprofitaren al molí de can Viladés). Es tracta de carreus de grans dimensions (blocs paral·lelepípedes anomenats opus quadratum). El material i el color de la pedra coincideixen. D'altra banda, segons noticies orals, la pedra d'aquesta pedrera s'utilitzà més recentment en destí a unes obres realitzades al casal de Sant Amanç o Can Viladés. | 41.7421600,1.6705800 | 389456 | 4622003 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88611-foto-08178-118-3.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Única pedrera identificada al terme de Rajadell, en el sector de Centelles. La pedrera, de petites dimensions, no es pot datar de forma fiable, però es podria relacionar amb la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), i ser atribuïda, per tant, al període romà. Per ara s'ha pogut observar que el material i el color de la pedra coincideixen amb els utilitzats a la vil·la romana i amb el molí de Can Vilades. Ha estat utilitzada fins fa poc temps.La comunicació amb el pla de Centelles és bona mentre que amb Sant Amanç és difícil. Per tant, com que aquesta pedrera es troba en una posició elevada, a uns 1000 metres de Sant Amanç, podria ser que els carreus haguessin estat transportats cingle avall en direcció Sant Amanç.S'ubica a la part més meridional de l'altiplà de Centelles, al capdamunt d'un cingle, en una zona erma amb vegetació de bosc de pi, i orientada vers el sud amb una gran vista sobre Sant Amanç i sobre la vall de la riera de Rajadell en aquest sector. És millor anar-hi pel mas Centelles (per Fonollosa). En el trencall que hi ha al davant del mas cal agafar un desviament en direcció SE per una pista de terra que en 900 m ens acosta al mas Reguer de Centelles (Can Tàssies). Des d'aquí cal continuar a peu 300 m en direcció sud-est, creuant un bosc i un camp de conreu, fins arribar al cingle on es localitza el jaciment. La pedrera és just sota la carena que mira cap a Sant Amanç. Actualment hi passa una línia d'alta tensió (accés segons PEP 1993).Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va localitzar l'indret, molt erosionat per les inclemències meteorològiques que fan despendre grans blocs. En canvi no es van poder observar marques de tascons.El 2020, a l'elaborar el present mapa, no ha estat possible localitzar aquest element. La descripció correspon a J. Piñero, PEP 1993. Les fotografies corresponen a la Revisió de la Carta Arqueològica (IPAC) de la Generalitat feta el 2010 (fotos: Xavier Esteve). Les coordenades UTM són aproximatives. | 80 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88817 | Barraca Codi 13648 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13648 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13648. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Molt emboscat | Barraca de vinya de planta irregular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Encastada o adossada al marge natural. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. Aprofita'una gran roca volada, on la part frontal està tancada amb parets de pedra seca, deixant un portal al mig. L'alçada interior no arriba a un metre | 08178-323 | Pla de Bruqueses. Sant Amanç de Viladés. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7461900,1.6706500 | 389469 | 4622450 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88817-foto-08178-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88817-foto-08178-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88817-foto-08178-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 13648 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 10/9/2016.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88818 | Barraca Codi 13647 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13647 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13647. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i està recoberta de terra. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades. També té un contrafort molt baix, que quasi sembla més una acumulació de pedra sobrera feta al voltant de la barraca. | 08178-324 | Pla de Bruqueses. Sant Amanç de Viladés. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7451000,1.6708800 | 389486 | 4622329 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88818-foto-08178-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88818-foto-08178-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88818-foto-08178-324-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 13647 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 10/9/2016.. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88606 | Forn de calç de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-valldoria | XIX | La forma del forn es conserva bé. L'interior és ple de matolls i material de desfeta | Forn de calç, no molt gran, en forma de cavitat més o menys cilíndrica excavada al sól natural. L'estructura amida 3 metres de diàmetre aproximat i (en l'estat actual) uns 3 metres de profunditat a la part més alta. A l'interior s'hi troben restes de calç barrejada amb terra. A l'altre costat del camí encara hi ha material de rebuig del forn, amb força restes de material calcari. | 08178-113 | Valldòria. SO del terme. | 41.7186800,1.6716600 | 389506 | 4619395 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88606-foto-08178-113-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Es situa al camí de dalt que surt de Valldòria, cap a l'oest, al costat del camí, a uns 300 metres de Valldòria, en un terreny que fa la pendent d'un serrat. La vegetació de l'entorn és a base d'arbust i matolls. Hi ha abundància de roca calcaria a l'entorn.Descripció corresponent al PEP 1993. A l'any 2020 no s'ha localitzat. Ubicació UTM aproximada. Les fotos corresponen al PEP 1993. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88560 | Bruqueses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruqueses | RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 PEP 1993 RAFAT (1988). P . 206 RAFAT (1984) RAFAT (1987) | XVIII-XIX | Rehabilitada | Masia definida per la casa, una pallissa i una àrea força extensa de dependències de treball. A finals del segle XX s'hi construí una nau adossada parcialment a la casa. La casa presenta un cos molt definit, de planta quadrada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana de migdia (principal) i la façana de tramuntana tenen finestres amb pedra ben treballada i un portal adovellat. En etapes recents s'hi ha afegit a la façana principal, a migdia, una gran terrassa correguda que dona acces a la planta pis i que està sustentada per un pòrtic davant lel portal d'entrada. La pallissa és una construcció aïllada aixecada a la banda de ponent, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Les parets són de pedra vista irregular. Interiorment està compartimentada amb dues cambres. Les dependències de treball formen un complex a part, al sector SE. Consisteixen en diferents cossos, amb cobertes a una vessant, que s'han anat adossant en progressives ampliacions. Hi ha restes de tines i d'una premsa de vi . | 08178-67 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Broqueses és un dels masos que ja apareix documentat al segle XIII amb aquest mateix nom. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Pere Morera (del mas de Broquès i Qualsines, que corresponen a les actuals cases de Broqueses i El Prim). Els dos masos pertanyien per tant a un sol pagès. A finals del segle XIX es documenta una ampliació, d'acord amb una data gravada a una llinda (1878). | 41.7488500,1.6711100 | 389512 | 4622745 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88560-foto-08178-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88560-foto-08178-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Mas les Broqueses o Broquesses. En els mapes, el lloc també s'anomena Bruguesses.Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 12) com a Bruqueses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 32). Al PEP 1993 constava com Mas les Broqueses.Situada en una zona muntanyosa. Prop de la casa hi ha un bosc de pins joves i sotabosc de matolls, en un sector que abans havia estat destinat al conreu de la vinya.Possiblement tingui un origen medieval.Una llinda de les dependències de treball (façana sud) presenta la següent data gravada: 1878. Segons el catàleg de masies, hi ha una llinda fora de context amb la llegenda 1785 amb una creu al mig de les xifres (a la visita efectuada el 2018 nos'han detectat)La finca conserva elemens etnogràfics com eines de l'elaboració de vi i oli. Sota un cobert s'hi exposa una premsa , in situ, incompleta, amb la pedra inferior en el paviment, l'estructura de torsió de ferro i els arbora de fusta. A l'exterior es troba una enorme mola de pedra de molí.La casa ha estat objecte d'una profonda remodelació recent de manera que totes les façanes estan fetes amb maçonerai de pedra vista. Han desaparegut les diferents fases dels paraments i els arrebossats que es describien al PEP 1993. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88590 | Cal Pau de Bruqueses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-de-bruqueses | XVIII-XX | Rehabilitada els anys 2004-2007 | Casa de pagès de planta rectangular, molt ben definida, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. És una casa certament gran, que consta de planta baixa més un pis i un segon pis que eren les antigues golfes. El material constructiu és la pedra, disposada de manera bastant regular. Actualment l'accés principal es a la façana NO, amb obertures simples, però sembla que la façana original es troba a la façana SO, mirant a Bruqueses. En aquesta façana es troba un portal amb un arc escarser adovellat de totxo, quasi pla, amb una inscripció a sobre. La finestra del primer pis té el mateix emmarcament. Però en realitat l'entrada original antiga es troba uns metres dins la casa (també es un portal molt simple), per la qual cosa cal suposar que l'actual façana es va superposar a l'antiga. A la meitat esquerra de la façana se li adossa un cos afegit, antigament un galliner, que ara s'ha convertit en una ampliació de l'habitatge, a una sola vessant, i de dos pisos. A la façana oposada se li adossa una tina (la boixa està a l'interior e la casa), i a la seva dreta, adossada a la tina, una construcció semicircular, oberta, amb un porxo que aguanta la coberta de teula, que antigament era per guardar el carro. La casa va ser totalment rehabilitada a mitjans dels anys 2000 (amb posterioritat al PEP 1993). La casa es va remuntar (les golfes ara són un segon pis) i també el cobert al SO. També es van modificar les obertures i els acabats. La casa manté la planta original i llueix pedra vista a totes les façanes, de gran qualitat. Davant la casa, a la seva façana SE, hi ha una gran plataforma d'obra i a sota s'hi ha construït cinc grans magatzems que tenen entrada (amb arc de mig punt) per aquesta banda SE. | 08178-97 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Es sap per notícies orals (Bruqueses i Cal Pau de Bruqueses) que aquesta casa de Cal Pau la va fer un familiar (un cabaler) de la casa de Bruqueses per independitzar-se d'aquesta (de nom Pau?), o be un parcer de Bruqueses, a finals del segle XVIII o al segle XIX.. Tal vegada era el Joan Cots de la Inscripció (Bruqueses era de la família Cots), tot i que aquesta podria correspondre a una ampliació de la casa feta al segle XIX.. La casa va pertànyer a Bruqueses fins a l'entorn de 2004, quan se la van vendre. | 41.7509700,1.6729000 | 389664 | 4622978 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88590-foto-08178-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 55)Casa rural de bona factura, possiblement, de finals del segle XVIII o del segle XIX, totalment rehabilitada al segle XXI.. S'ubica sota un pendís, en una petita esplanada, prop d'un torrent, amb camps conreats a l'entorn. Es pot anar per dos camins. Des de Fonollosa prendre el camí cap a Can Biel des del Pinyer. Després de cal Biel, es troba cal Pau, en una posició enclotada. Des de Rajadell cal arribar a la casa de Bruqueses per la vil·la romana de sant Amanç i Cal Quius. Des de Bruqueses el cami fins a Cal Pau amida uns 800m.Sobre el portal de la façana SO hi ha una inscripció que posa FC i una data il·legible gravada, però que seria del s.XIX (18...). Segons l'actual propietat, FC correspon a Francisco Cots. Els Cots eren la família de Bruqueses.Actualment a Bruqueses s'hi va per carretera, però existeix un camí directe a Bruqueses, a ponent. A l'entorn la casa hi ha una petita bassa, i una pica per la mula.A l'interior de la casa hi ha una pica d'oli i un dipòsit d'oli. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88829 | Barraca Codi 13394 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13394 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13394. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Emboscada (no es veu la porta ni s'hi pot accedir a l'interior, pels ezbarzers) | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada.. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat, amb pedres i terra a sobre. Té un diàmetre exterior d'uns 4 m., una espitllera a la paret sud-oest i la coberta rematada amb un ràfec de pedres planes volades. | 08178-335 | La Solana. Sant Amanç de Viladès. NO del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7359100,1.6735700 | 389694 | 4621305 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88829-foto-08178-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88829-foto-08178-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88829-foto-08178-335-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 13394. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 2/7/2016. Situada als Plans de Viladers | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88698 | Fita de carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-carretera | XX | Fita de pedra sorrenca amb forma prismàtica amb la part superior arrodonida , encastada al sól, amb la llegenda 'Caretera particular vedada' | 08178-204 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7416700,1.6742100 | 389757 | 4621944 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Al costat de la pista que va de Sant Amanç a Bruqueses, després de can Quius i uns metres després de deixar a la dreta el desviament per anar a cal Bacardit, a l'esquerra de la calçada. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 88831 | Barraca Codi 13646 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13646 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13646. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda (externa), però a l'interior preenta un arc de mig punt. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat. Té un ràfec volat de pedres planes. | 08178-337 | La Solana. Sant Amanç de Viladès. NO del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7396300,1.6742500 | 389757 | 4621718 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88831-foto-08178-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88831-foto-08178-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88831-foto-08178-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 13646. Autor: Drac Verd de Sitges. Hi ha planta (croquis) Data registre: 10/9/2016. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88543 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-2 | XVIII | Restaurada, La pallissa esta en estat ruinós. | Casa de pagès amb una construcció isolada com a pallissa. La casa és simple i de petites dimensions: de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent, friont el camí. Presenta planta baixa més un pis i unes golfes molt petites sota teulada. La casa només té un cos adossat, de forma cilíndrica, corresponent a una gran tina. La façana principal nomes presenta dues finestres quadrades i una porta rectangular amb dintell i brancals de pedra. El parament es de pedra vista amb cantoneres de carreus ben esquadrats. La pallissa, a l'altre costat del camí, a una certa distància de la casa, és una construcció de planta rectangular i coberta a doble vessant, feta amb pedra. A la part davantera tenia un porxo, i una finestra sobre la porta. Darrera la casa hi ha una era pavimentada de pedra, recent. No lluny hi ha un pou en forma de barraca de planta cilíndrica, amb volta. | 08178-50 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | No tenim dades més enllà de la inscripció de la llinda sobre la porta de la façana oest, que ens dona el nom del possible propietari i la data de construcció: Gabriel Ollé i 1794. | 41.7507100,1.6743000 | 389780 | 4622948 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88543-foto-08178-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 9)L'entorn proper és ocupat per horts aterrassats molt ben cuidats. Hi passa un torrent que està canalitzat amb parets de pedra seca. La tina ja forma part de l'habitatge.La casa es troba molt a prop de la partió amb el terme de Fonollosa.Segons el PEP 1993, la llinda sobre la porta de la façana oest presenta la següent inscripció: Creu gravada GRABIEL OLLE 1794, pero la visita de 2018 no l'ha detectat. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88830 | Barraca Codi 17256 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17256 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17256. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. Sostre emboscat | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada i integrada en un marge de pedres. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula no s'aprecia a l'estar emboscada. | 08178-336 | La Solana. Sant Amanç de Viladès. NO del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7374900,1.6746200 | 389784 | 4621479 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88830-foto-08178-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88830-foto-08178-336-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17256. Autor: Gerard Pich i Costa. Data registre: 15/12/2017. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88539 | Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoria | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 260-69 Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=3182&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= | XVII-XIX | Casa dels masovers (la casa antiga), restaurada. La casa dels cuidants, també. La casa dels propietaris (la casa nova) presenta un aspecte descuidat. | Conjunt format per diferents construccions separades: la casa dels masovers i la casa dels propietaris (que configuren tres cossos adossats), la casa del cuidant, aïllada (actualment denominada Cal Til·ler), i la capella de sant Salvador, també aïllada (que te fitxa apart, num. 9), reconstruida el 1992. La casa dels masovers és l'edifici més antic (segons les llindes, del segle XVII). Es situa a migdia del conjunt. Té una planta força homogènia (tot i que interiorment s'hi poden detectar diferents fases): planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i superposició de planta baixa més un pis i golfes. L'aparell de les parets és regular, amb carreus de mida mitjana (actualment a pedra vista) i grans blocs a les cantoneres. La façana principal està encarada al SO. Consta d'un gran portal adovellat, centrat, i a sobre un finestral amb l'ampit decorat. A dos metres d'aquesta façana hi ha la capella. La resta de façanes tenen finestres més petites, emmarcades amb carreus escairats. La façana lateral NO presenta tres obertures petites a ran de terra i quatre finestres petites, dues a la planta primera i dues a les golfes. La casa dels propietaris està adossada a la del masover, pel seu costat NE. Es tracta d'una edificació posterior a la primera que hem descrit, que es va reformar a finals del segle XVIII i al segle XIX. Pel que sembla, es reconstruí la façana principal . Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana (d'un color blanc cru) té dos portals (decorats amb relleus en pedra), finestres, balcons i una petita galeria a la cantonera, amb baranes de ferro forjat. En total son quatre balcons, dos a la façana principal, un a la cantonera (la galeria) i un a la façana lateral, combinats amb finestres grans i petites. A la part posterior, al NO del conjunt, hi ha un tercer cos amb dependències de treball. Hi ha catorze tines (5 quadrades i la resta cilíndriques) i una premsa. Estan totalment integrades dins l'edifici; s'hi accedeix per un corredor que té entrada per la façana del costat de tramuntana. La tina més remarcable és una tina de cairons, de forma gairebé cúbica, que mesura 4x4,5 m de costat i 3,40 m d'alçada, amb una capacitat màxima de 61,2 m3, és a dir, 61.200 litres, unes 500 càrregues de vi. És una tina de les més grans del país. S'accedia a la part superior de la tina per una rampa sostinguda amb una arcada molt ampla. Les llates del brescat es recolzaven en dues bigues travesseres. En un cert moment la tina va ser anul·lada i convertida en un espai habitable. S'hi van practicar dues portes, es van arrencar els cairons i fins i tot es va habilitar una comuna en un petit cubicle. La casa del cuidant, anomenada cal Til·ler, aïllada, és més petita i més austera que les dues anteriors. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes presenten un arrebossat de color beix, que deixa veure les cantoneres de pedra. La porta, amb arc escarser, te brancals de pedra. També emmarcades en pedra són les dos finestres de la planta pis i les dues més petites de la segona planta, sota teulada. L'aparell de pedra es visible a la resta de façanes L'interior conserva alguns elements tradicionals com ara voltes i arcades. | 08178-46 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi (del propietari). Llavors hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. F. Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas, mentre que Valldòria superior correspondria a una construcció en ruïna que es troba a uns 500 metres (Fitxa 49). L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia i les fonts. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns 200 anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. La primera noticia documental data d'agost de 1282: Margarida de Rajadell, tia de Guillem, senyor de Rajadell, i que es feia monja, ven a Raimon Eimerich de Manresa una part del mas Valòria inferior, per 5 anys i 500 sous (100 a l'any). El novembre del mateix any, Guillem de Rajadell i el seu fill Berenguer venen el Mas Valòria inferior a A. de Grevalosa com a alou franc. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb d'altres, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers). En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior) i de Margarida. Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. A partir del segle XVI, Molins (2020: 260-68) ens informa amb gran detall de tots els habitants del mas fins el segle XXI. El primer estadant del que es te notícia es deia Joan Vallòria, que ocupava la casa ja al 1519, però no es probable que es digués Vallòria ni que fos descendent dels antics propietaris, sinó que devia ser un nou vingut que adoptà el nom del lloc com a cognom o renom. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que mor el 1556, i que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel Junyent, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor (segons Rafat. 1993; segons Molins 2020:260, l'hereu es Antoni Junyent). L'Antoni es casa amb Joana Casanova i se'n van a viure a Manresa. El seu fill Baltasar Junyent es el que es casa amb la Publilla de Cases Ferreres, que per aquest motiu es passa a denominar El Junyent. Llavors apareix com a propietari Miquel Junyent, d'origen dubtós segons Molins (Rafat mantenia que era fill de Bartomeu per un document de l'ACA). Estava casat des de 1552 amb Montserrada Anglanill. Es un personatge del qual tenim 16 cites documentals entre 1554 i 1578 sobre els seus negocis. Segons Rafat (1993), Miquel Junyent, home de confiança del senyor, va ser batlle del terme molts anys. També sabem que va ser víctima d'un robatori de cinc quarteres i mitja de blat el 1567, per part de Joan Xoriguera, del Mas del Coll del Gem (l'actual La Masia). Miquel Junyent, morta Montserrada, va quedar vidu i es casa de nou amb Francina. En Miquel, com que l'hereu, Francesc, no havia tingut fills, fa hereva la pubilla Joana, casada amb Valentí Morera. Miquel Junyent i el seu gendre Valentí Morera signen una concòrdia el 1568 en el que es comprometen a sembrar blat amb determinades condicions, entre altres coses. Si en un any, Valentí Morera no treballa 'com un bon fill de casa', els pactes es trencaran. Seguint novament a Molins, la següent hereva es la filla única de Joana i Valentí, Caterina. El pubill Valentí va morir el 1575 quan la nena era menor. Els tutors i l'avi Miquel Junyent, per tal d'assegurar el futur de l'heretat, objectiu màxim dels pagesos, el 1577 van comprometre la pubilleta Caterina, de nou anys, amb Valentí Pla de Sant Mateu. Finalment es casà amb Galzeran Fontanet, també de sant Mateu. El 1595 el Galzeran és el cap de casa i va acordar amb el senyor de Rajadell la compra d'unes terres pertanyents a dos masos rònecs annexos al seu. Un era l'antic Valldoriola. Sembla que viu a Sant Mateu -on hi devia tenir interessos- i deixa el Mas Valldòria a cura de masovers. El 1612 el masover de Valldòria era el seu pare Valentí Fontanet i el 1614 n'era Arnau Daurell. El 1612 Galzeran Fontanet va pledejar per la possessió del mas, que li disputava una parenta de no sabem quina branca. En Galzeran va guanyar el plet. Caterina, en el capbreu de 1624, consta com a propietària del Mas Vallòria (afocat, és a dir, habitat) i de dos masos rònecs, Costoit i Valloriola. Caterina mor el 1651. El mas passa al fill hereu de Caterina i Galzeran, Miquel, que s'havia casat amb Caterina. El 1650 fa testament, amb una deixa per reconstruir l'ermita annexa al mas. El matrimoni té tres filles, i el mas passa a la pubilla, Elisabet, la qual es casa amb Maurici Tatger de Salelles. Ja som al 1645. En aquest temps Vallòria inferior s'ha reformat i ampliat i s'ha refet la capella. En Maurici, el 1682 va construir adossada a la casa una capella dedicada a sant Salvador i el 1678 va crear un censal de 14 lliures per pagar el capellà que hi digués la missa. El següent hereu, Josep Tatger, àlies Vallòria, fill del Maurici i l'Elisabet, es casa el 1673 amb Maria Torra de Sant Pere Sallavinera. El fill gran del matrimoni i hereu, Jaume, va morir abans que el Josep, així que hereta el mas Josep, net de Josep i fill del Jaume. Josep es casa amb Maria Anna Vall el 1727. Com que no te fills, fa hereu el seu oncle Joan. Mentrestant, l'heretat de Valldòria es trobava molt endeutada i el 1746 Josep Tatger va hipotecar una part de la finca. A la mort de Josep el 1759, Jaume Tatger, fill de Joan, reclama i obté la propietat. Aquest es el Jaume Tatger que consta en una de les llindes, amb l'any 1783, que ens palesa que va empendre obres de reforma a la casa. Estava casat des de 1752 amb Antònia Grau i després, ja vidu, el 1787, amb Ramona Puig. S'havien casat, és clar, a la capella de Sant Salvador del mas. Jaume mor el 1788. L'hereu es Joan Tatger Grau, amo del mas Tatger o Vallòria, casat el 1790 amb Francesca Llussà. Havia començat la febre del vi i els propietaris cedien terres als parcers per que convertissin el bosc en vinya. El 1800 la Francesca era vídua del Joan i el batlle li va manar que marxés de la casa, no sabem per quin motiu. El 1816 la vídua Francesca, Josep Canyellas de Castellfollit i la seva dona Maria Tatger, filla del Joan i la Francesca, van passar comptes amb Ignasi Llussà, que havia estat tutor i administrador dels béns de la pubilla. El 1815 els amos Maria Tatger i Josep Canyellas recuperen el mas de Valentí Viladés per recuperar el mas, que havia estat empenyorat el 1813. El 1826 la vella mestressa Francesca encara patia les conseqüències de diversos plets per deutes. El 1845 la mestressa Antònia, vídua de Ramon Canyellas, va empenyorar la propietat a Francesc Font. El 1870 consten Antònia Jaumeandreu Sagristà, com a usufructuària, i el seu fill Agustí Canyellas Jaumendreu de Castellfollit, com a propietari. Estableixen diverses parcel·les a parcers i construeixen la casa nova (testimoniada per la llinda amb la data gravada 1872 que diu 'lo hizo Agustín Cañellas Jaumandreu'). És l'época daurada de la vinya, abans de la fil·loxera. La propietat va passar als seus fills. D'altra banda, segons Rafat (1993), a partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies de Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. Per exemple, el citat Antoni Fontanet (1647). Mes tard apareixen membres de la família Tatger com a administradors (Jaume, 1679; Miquel, 1692; Isidre, 1701) i altres famílies de Valldòria (fins 1887). El 1926 Francesc Vacarisas Font compra la casa. Declara una casa amb dos pisos i una altra casa d'un pis. Era un empresari de Terrassa que passa la guerra refugiat al mas. A la casa pairal hi havia una part per als amos i una altra per als masovers, a més d'altres cambres i dependències. Durant la guerra, s'hi van acollir diverses persones, com uns cosins de l'amo, el conegut pintor Santiago Padrós (Terrassa 1918) i la família Armengol de Terrassa. El dia abans d'entrar els Nacionals van passar per Valldòria uns soldats republicans afamats i la masovera els va fer una olla de cigrons. Un dels soldats estava ferit, i van poder-li extreure la bala i embenar-lo. Jaume Armengol va pujar al darrer tren abans de la voladura dels ponts, però no va arribar mai a Rajadell i s'ignora on va morir. Després de la guerra, hi figuren empadronats al mas (1947) la família formada pel Francesc Vacarisas, la seva dona Dolors Brugueras Fontanals i cinc persones més. El 1948 va morir a Valldòria l'amo Francesc Vacarisas. El seu fill gran Pere Vacarisas va heretar la propietat, que posteriorment va passar a mans d'Àngel Vilanova. Aquesta la revèn el 1966 a Francesc Aura. El gran incendi de 1980 va afectar especialment els boscos de Valldòria. El 1985 la propietat rehabilita el conjunt: s'enderroquen els coberts que s'adossaven a la casa a llevant i es restaura la capella. El 1989 es construeix un embassament al barranc de Valldòria, que permet regar els camps. L'actual casa dels masovers es la més antiga (amb llindes de 1646, 1661 i 1697) però en algun moment (segle XVIII) els amos s'hi feren la nova casa adossada a l'antiga (actualment la dels propietaris), passant l'antiga a masoveria. Segons les inscripcions ja esmentades, a la nova casa han fet reformes Jaume Tatgé el 1793 (porta de la façana SE) i Agustín Cañameras y Jaumandreu el 1872. A inicis del segle XX hi vivien a tots els edificis set famílies, inclosos els masovers i pastors (Molins, 2020: 267-69 relaciona els masovers del mas). També hi vivien a la anomenada Caseta de Valldòria (que no he sabut ubicar). Més recentment, la masoveria (es a dir, la casa antiga, restaurada a fons) ha estat llogada, durant temporades més o menys llargues, a diverses persones de confiança dels propietaris. | 41.7198100,1.6758800 | 389859 | 4619515 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Vallòria. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 75-77) amb els noms 75 Valldòria (casa dels cuidants o del cuidant), 76 Valldòria (casa dels masovers) i 77 Valldòria (casa dels propietaris). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 50 Cases de Valldòria). Mas Valldòria, per Molins (2020:260).Fins el 1992 existia una altra edificació residencial que es va enderrocar. Era una edificació considerable que tenia cabuda per a dues famílies. Estava situada davant la façana de llevant de la casa del masover formant amb aquesta un carreró i tenia una gran arcada de la qual se'n conservaven, el 1993, les pedres desmuntades.Es tracta d'un conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, especialment la casa del masover (edifici de molt bona factura) i les façanes de la casa dels propietaris. Valldòria sempre ha estat un mas important del terme. En els últims segles es va reforçar la seva prosperitat com ho demostra el volum dels edificis.La casa nova té les característiques d'una casa urbana del seu temps, amb habitacions i alcoves àmplies i ben il·luminades. Ja al segle XX els propietaris que hi venien a estiuejarvan modernitzar-la i van dotar-la d'una cuina moderna, quarto de bany, calefacció d'aigua calenta i parets pintades amb motius florals. L'element extern que crida més l'atenció de la casa dels amos és un balconet situat en una aresta, amb una barana de ferro forjat de forma corba. A la casa vella hi han els espais habituals de les cases de pagès: quadra, celler, llar de foc, forn de pa, i altres dependències d'us residencial i agrícola. S'aprecia en els paramentsexteriors com la casa va ser ampliada en més d'una ocasió.El mas s'ubica en una petita esplanada a la falda d'un serrat, antigament conreuat de vinya i ara caracteritzat per una vegetació d'arbusts i matolls.S'observen les següents inscripcions gravades a la Casa del Masover. - Finestra del primer pis de la façana NO: 1646. - Finestra del primer pis de la façana SO: 1697 (amb l'ampit decorat)- Finestra del segon pis de la façana SE: 1661.- Finestra del segon pis de la façana SE: IHS, amb una creu al mig.Al costat dret de la façana NO hi ha una banqueta adossada amb una creu gravada.A la casa del propietari hi ha les inscripcions següents:- Porta de la façana SE: IAUMA TATGE 1783. Hi ha la inscripció IHS entre 17 i 83.- Porta de la façana SE: Lo hizo Agustín Cañellas y Jaumandreu en 1872. El text es troba flanquejat, a banda i banda, per una destral, una rella i una fanga de tres pues.Segons Rafat (1979 i 1993:208) hi ha una altra data gravada en una llinda de finestra, 1545. El masover Lluís Hervas conserva gravacions en vídeo de Valldòria d'abans que s'ensorrés un dels blocs residencials (PEP 1993).A la cantonera de les façanes SO i SE de la casa del masover hi ha l'imprompta d'un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num.31828). Es quadrat, i no s'aprecien marques horàries ni inscripcions. Avui en dia es un simple quadrat blanc, amb el gnòmon de vareta deteriorat.L'interior de la casa dels masovers conserva l'estructura tradicional i l'embigat de fusta i diversos elements tradicionals: restes d'un forn, menjadora, etc.Als anys 90 les cases del masover i del amo estaven en mal estat, deshabitades i abandonades. Les parets i les cobertes patien, tot i tenir poques esquerdes, i les finestres estaven tapiades Actualment la casa del cuidant (Cal Til·ler) és l'única actualment habitada i es troba en bon estat, i des d'aquesta casa, es fan treballs de manteniment de la resta. La casa del masover esta rehabilitada. La casa del propietari està força deteriorada. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88905 | Barraca de Vallldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vallldoria | Barraca circular, de pedra seca | 08178-411 | Valldòria. SO del terme. | 41.7225300,1.6762400 | 389893 | 4619816 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88905-foto-08178-411-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Barraca localitzada a través de mapa i ortofoto ICGC i SITMUN. No visitada. No està inclosa a la Wiquipedra | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88673 | Casa enrunada prop de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enrunada-prop-de-can-bacardit | Es conserven alguns murs amb força alçada, sense cobertes. Molt emboscat. | Casa de pagés enrunada de petites dimensions, composta de dos cossos, i d'almenys dos pisos. | 08178-180 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7457300,1.6760700 | 389919 | 4622392 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88673-foto-08178-180-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88672 | Escala de marge de can Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-marge-de-can-bacardit | XIX-XX | Cos d'escala al mig d'un marge de pedra seca al darrera la casa de can Bacardit (fitxa 74), que duu al camp superior. Es composa de tres graons en direcció sud i d'uns altres cinc en direcció nord, connectats per angle recte per fer el revolt. | 08178-179 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | 41.7452300,1.6761900 | 389928 | 4622337 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88672-foto-08178-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 88502 | Capella de Sant Salvador de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-salvador-de-valldoria | RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 | XVII-XX | Reconstruïda integrament el 1992 | Capella rural vinculada al Mas Valldòria. Construcció molt sòbria de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el ràfec motllurat. La actual capella correspon quasi íntegrament a la reconstrucció realitzada el 1992. Als murs es diferencien els carreus originals a la base (d'un color més fosc i més ben escairats). La resta, la part reconstruïda, és de tonalitat més clara. Excepte a la façana davantera, la resta de parets no presenten cap tipus d'obertura. La façana de llevant presenta un portal rectangular, un minúscul rosetó, campanar d'espadanya molt simple i petit i bancs de pedra adossats. Els brancals i la llinda del portal, amb inscripció gravada, així com el campanar, són elements autèntics. L'interior de la capella és cobert amb volta de canó. L'edifici està construit sobre una vessant descendent, de manera que la paret posterior es més baixa, i el pendent es resol amb una escalinata exterior. | 08178-9 | Mas Valldòria. Valldòria, al SO del terme. | Podria haver estat construida a la segona meitat del segle XVII, d'acord amb la data gravada a la llinda del portal (1682). Tot i això, l'existència d'una església anterior annexa al Mas està documentada des del segle XIII. En el seu testament de 1279, Berenguer, senyor de Rajadell, li deixa 5 sous. Citada també al 1298. No en queda cap vestigi. El 1830 el Bisbe Coscuera, en una visita pastoral, reclama al rector no fer-hi missa fins que no s'hagi construït un nou frontal d'altar i 'puesto blondas al Alba'. A l'entorn del 1980 la capella va ser enderrocada gairebé totalment. En arribar el fet a coneixement de l'ajuntament i del bisbat, s'obligà a reconstruir el temple. La reconstrucció la va realitzar Lluís Hervàs, masover de Valldòria, l'any 1992, el qual, amb el suport de plànols de la construcció original, aconseguí uns resultats molt positius. Les proporcions i la tipologia de la reconstrucció segueixen fidelment l'original. | 41.7213400,1.6768000 | 389938 | 4619684 | 1682 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88502-foto-08178-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | La capella es troba situada entre el conjunt de masos de Valldòria, en una petita esplanada, a la falda d'un serrat, en una zona antigament plantada amb vinya, i que actualment està ocupada per arbustos i matolls. La capella es situa a dos o tres metres de la façana principal de l'antiga casa original de Valldòria (avui la casa dels masovers).La llinda del portal presenta la següent inscripció en dos línies: 1682 S NDI S I, Al mig hi ha una creu, i el simbol marià abaix a la dreta.Conserva un retaule a l'interior. L'empedrat escalonat que envolta la capella és recent. Puntualment s'hi celebern celebracions litúrgiques.La foto 3 (interior de la capella) correspon al PEP 1993 | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88567 | Cal Bacardit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacardit-0 | XVIII-XX | Rehabilitada a finals segle XX | Casa de pagés molt modificada per una contundent rehabilitació que va afegir trams de paret i transformar els volums. La construcció original era de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, que mira al SE. Consta de planta baixa més un pis i golfes. El cos meridional, amb coberta descendent sobre la façana, presenta la façana principal amb doble entrada, una a la planta baixa, i una altra a la planta pis a la que s'accedeix per una terrassa mitjançant una escala de pedra. La façana llueix un arc escarcer o de descàrrega cec. El cos septentrional presenta també la coberta descendent sobre la façana, una mica arrodonida. A l'extrem NO presenta una terrassa elevada sobre la planta pis. Actualment a les parets s'ha deixat la pedra vista. Es conserven les finestres emmarcades amb brancals de carreus. Adossada al SE, hi ha un cos adossat amb la coberta a una vessant. A la part SO, sense contacte amb la casa, hi ha un cobert de factura moderna. | 08178-74 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Per les dates de les llindes, es tracta d'una casa del segle XVIII reformada al XIX A finals del segle XX ha estat rehabilitada. | 41.7450900,1.6763500 | 389941 | 4622321 | 1762 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88567-foto-08178-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.2). Al cadastre figura com construida el 1950.La casa s'assenta sobre un banc de pedra. A l'interior de la casa es conserva encara una tina. A l'entorn del cobert hi ha rastres de canalitzacions excavades a la roca, sobretot a la part O., la part que dona a un torrent força profund. Fou rehabilitada sense respectar la seva tipologia tradicional i original. S'hi ha fet un empedrat modern i una piscina. Entorn boscòs, amb pins joves. Hi ha alguns corrons a les immediacions.Conserva tres inscripcions gravades:- Llinda de la porta superior de la façana sud amb la inscripció 1762. Entre 17 i 62 hi ha una creu gravada- Llinda de la porta inferior de la façana sud amb la inscripció [BA]CAR[DIT]. Actualment molt borrada- Llinda de la finestra de la façana nord: TON BACARDID AÑO 1873 | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88583 | Cal Carlos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlos | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 270-71 Informació oral: Juli Llorens (mas Palomas) (PEP 1993) | XIX | Abandonada. Es conserven les parets força bé. Manca la teulada a tots els cossos. Matolls i arbusts dins i fora la casa. | Casa amb un cobert i una construcció amb dues tines.Per les dimensions, correpon més aviat a un mas i no a una casa de parcer. En les fotos s'aprecia una superfície construïda de 224 m2, dels quals 118 corresponen a coberts i edificis auxiliars. L'immoble, que es troba en estat d'abandó, és de tipologia simple. Presenta planta rectangular (amb un cos adossat a la banda de migdia) i coberta a doble vessant (que actualment li manca ). Consta de planta baixa i golfes. Les parets són de maçoneria. La casa té poques obertures, emmarcades amb pedra treballada. El portal, a la façana de migdia, consta d'un arc carpanell fet amb dos blocs de pedra. Al costat i a sobre de la porta hi ha part d'una finestra petita, amb l'ampit amb motllura. Algunes parets de la casa i els coberts arriben fins al nivell de l'arrencada de la teulada; altres estan més ensorrades. Quant a l'edifici de les tines, es pot observar una estructura complexa, actualment coberta de vegetació, on hi ha dues tines. Una té de 2 metres de diàmetre i l'altra, més petita, té de 1,5 metres aproximadament. | 08178-90 | Valldòria. Serra de Palomes. Extrem SO del terme. | Segons Molins (2020:269-70), la primera notícia del mas Cos (el nom antic de Cal Carlos) és del 1440, quan Joana, filla de Pere Cos, va reconèixer haver rebut uns diners de Bernat Queralt, mercader d'Igualada, a casa del qual havia fet de criada. El senyor Joan Berenguer de Rajadell va fer constar que el mercader li havia tornat la seva 'femina', la qual cosa ens indica que per marxar del terme i anar a servir a Igualada havia necessitat l'autorització del senyor. No sabem res més dels Cos, ni si tenien a veure amb el mas Cos. Possiblement, a la segona meitat del segle XV, el mas quedà abandonat, com la majoria de masos del terme. El senyor del terme, Pere de Cruïles, fomentà la colonització dels masos rònecs per posar remei al seu abandonament i així recuperar les rendes, amb condicions atractives per a noves famílies de pagesos. En aquest cas, el 1559, el Senyor va establir el mas Cos, no a un nouvingut, sinó a Bernat Palomas de Grevalosa. L'enfitèuta havia de viure al mas, podia agafar llenya del bosc per al foc, conrear la terra i pagar el corresponent cens. L'entrada de l'establiment va ser de 10 ducats. En el capbreu general de gener de 1624, manat per la vídua Guimar d'Eimeric i Cruïlles, senyora del terme, Bernat Palomas va declarar el mas Cos, deshabitat, també anomenat la Censada de Palomes. La contribució del mas era el delme de carnalatge, la qual cosa indica que les terres devien servir de pastura. No es coneixen noves cites documentals del mas (val a dir que estava molt apartat de Rajadell; el Mas Palomas es de Castellfollit). A finals del segle XIX apareix en aquella zona una casa dita cal Carles, que identifiquem amb l'antic mas Cos. Figura per primera vegada en el padró municipal de 1897 i en aquell moment s'hi estava Josep Sabrià Colell, també anomenat Carles, que era de Llobera i havia arribat a Rajadell 24 anys abans. Estava aparellat amb Ramona Colell Torras, de Vallferosa. L'hereu es en Josep, casat cap el 1903 amb Rosa Prat Grau de Castellar. Pertanyien a la parròquia de Rajadell, però la casa era tan allunyada del nucli de Rajadell que tenien tendència a relacionar- se més amb el terme veí de Grevalosa (Castellfollit del Boix). La darrera notícia dels Sabrià és de 1925, quan encara pagaven la contribució urbana. Segons el PEP (1993), fins a principis del segle XX, la casa, que pertanyia al mas Palomes (terme de Castellfollit del Boix), fou habitada. En els últims anys hi vivien nou germans, que conreaven la vall del torrent de Valldòria, que era tot vinya. En conjunt, la vall era treballada per dotze parcers, molts de Rajadell. Malgrat la llinda de la porta, que mostra la data del 1890, la casa ja devia existir anteriorment: l'arribada de la fil·loxera a les terres del Bages és precisament l'any 1890. | 41.6949300,1.6774200 | 389944 | 4616751 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88583-foto-08178-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88583-foto-08178-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | O cal Carles (Carlos als mapes). Mas Cos, segons Molins (2020:269). S'ubica a l'extrem meridional de la vall del torrent de Valldòria, sobre el coster de llevant. Les restes són al capdamunt del torrent. El lloc, actualment, és del tot deshabitat. Antigament tota la vall eren vinyes. Les ruïnes de la casa són visibles des de l'aire, però l'accés és molt complicat, perquè després de l'incendi de 1980 la zona s'ha poblat d'una vegetació densa i impenetrable i els camins s'han esborrat. El millor itinerari per anar-hi és per Castellfollit del Boix. Allà cal prendre un camí en direcció nord que porta al mas Palomes (Castellfollit). Del mas Palomes cal baixar a peu cap a la vall de llevant. També s'hi pot anar a peu des de Valldòria. Els terrenys del mas Cos, que sobre el paper tenen una superfície de 17 hectàrees, es troben dins del terme municipal de Rajadell, en la confluència de les propietats Valldòria de Rajadell i Palomes de Grevalosa (terme municipal de Castellfollit del Boix), i hi ha certa confusió sobre els límits de les propietats respectives.A l'interior de la casa no hi queda gran cosa. Es pot veure, al costat de la porta d'entrada, l'escala que donava accés a les golfes i, en una paret, les restes d'un forn de pa.A la llinda de la porta consta la següent data gravada: 1890 (PEP 1993). Segons Molins (2020:270) al centre hi ha inscrita una creu patent, a l'esquerra de la qual s'hi entreveuen les xifres1 i 8. La resta és il·legible. Durant la realització del mapa, no s'ha pogut accedir al bé. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP (fotos 1 i 2) i a Molins (2020:269-70) (foto 3). Ernest Molins constata que fa pocs anys hi va ser i que les ruïnes existeixen. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88540 | Can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilades-0 | RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 Rafat i Selga, Francesc (1993) . Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987 RAFAT (1988). Historia del Bages. RAFAT (1984) RAFAT (1987) | XVIII-XX | Cal Jan està totalment restaurada. Cal Vilà es troba abandonada i en mal estat. | Can Viladés o Sant Amanç de Viladés o de Viladers constitueix una agrupació o barriada de diverses edificacions separades que formen un petit nucli, compost principalment per tres cases, l'església de Sant Amanç i diverses estructures productives, la majoria de les quals estan a l'entorn d'una mena de plaça. Els edificis són els següents: - Cal Viladés, la casa principal. Antigament la casa de l'amo. Actualment està compartida pels propietaris, i des de 1941, pels masovers. - Cal Vilà. Casa adossada a migdia a cal Viladés. Actualment abandonada i en mal estat. - Cal Jan. L'antiga casa del masover. Recentment restaurada i de caire residencial (actualment hi viuen els propietaris). Es troba al migdia de Cal Vila. - Dues pallisses, una a migdia, al sud de Can Jan, i una altra al nord de can Viladés. Aquesta presenta una era al davant. - Una gran nau per usos agropecuaris, al sud del conjunt - Un edifici amb unes 18 tines corregudes, al nord del conjunt. - Una bassa, al sud del conjunt. - Un edifici davant cal Vilà on hi havia l'antiga premsa - L'església de Sant Amanç (de fet les dues esglésies, la moderna i la romànica), amb un petit cementiri (té fitxa pròpia, fitxa 4) - Un conjunt separat compost per un safareig i una font, ubicat tramuntana de l'església (té fitxa pròpia, fitxa 365) La casa principal, Can Viladés, és de grans dimensions. Presenta una planta rectangular força homogènia (encara que interiorment s'hi observen diverses fases), amb coberta a doble vessant (destaquen les motllures del ràfec), amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Té balcons i finestres emmarcades amb carreus escairats i llindes de pedra. El primer pis presenta 2 balcons, dos finestres grans i una de petita. Les golfes presenten un balcó i 5 finestres petites. El portal està a la façana que dona a la placeta, es petit i presenta brancals i un arc escarser fet de maons. Les parets de la casa són de pedra i les façanes estan arrebossades d'un color beix.. Només té dependències adossades al costat de llevant, sobretot per bestiar de corral. En un dels cossos afegits, que suporta un pati elevat connectat amb la primera planta, s'observa una gran portalada cegada amb arc de mig punt i amb enormes dovelles de pedra, que va ser posteriorment empetitida amb un nou accés rectangular. Adossada parcialment a Can Viladés es troba una casa més petita, Cal Vilà, de planta rectangular força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Hi destaca el portal adovellat en arc de mig punt, al costat dret, que dona a la plaça, a ponent. A tramuntana es dreça un edifici que el comunica amb can Viladés a través d'un pis superior, sustentat per una gran arcada. A aquest pis s'hi accedeix des de can Viladés. Pel costat de ponent, sembla que aquest petit edifici havia estat un petit habitatge independent, amb un portal propi (amb la data 1853), que presenta arc escarser amb brancals i dovelles de pedra. Pel costat de migdia, a Cal Vilà se li adossa un altre edifici de dos pisos, obert, que sembla un galliner. L'antiga casa del masover, Cal Jan, és una construcció isolada totalment restaurada (al PEP 1993 hi ha fotos anteriors a la rehabilitació) Té una planta força irregular, amb diversos cossos afegits. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis. La façana, encarada també a la placeta, té un gran portal adovellat en arc de mig punt i un balcó, amb trencaaigües a la llinda. La pallissa de migdia també està totalment restaurada (al PEP 1993 hi ha fotos anteriors a la rehabilitació). Es un edifici petit, rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, i amb un ràfec o voladís que sobresurt molt, sustentat amb bigues. El portal, rectangular, presenta brancals de pedra i una llinda amb la datat 1792. La pallissa de tramuntana és la típica pallissa de planta rectangular amb una enorme obertura d'arc de mig punt feta d'obra. A dins hi ha dues cambres, amb portes i finestres interiors. Està bastida amb parets de maçoneria irregular arrebossades de color beix i presenta coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Davant es troba l'era, empedrada amb blocs del tipus llamborda i per grans lloses de pedra. Està creuada per dues tires de grans lloses, en forma de creu. La gran nau de migdia, feta amb maçoneria irregular, recorda un edifici fabril. Presenta una planta perfectament rectangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Té tres plantes. Les façanes exteriors presenten grans finestres als dos pisos disposades regularment, amb arcs de descarrega de totxo. L'entrada principal, a la façana, és oberta i de grans dimensions, i està rematada per un arc escarser de totxo. L'interior està distribuït en tres naus, separades per pilars i arcades. El sostre és de volta catalana. L'últim pis s'utilitzava com a pallissa; al pis del mig hi havia bestiar i a la plant a baixa el femer. Fou construïda el 1904, segons consta en una placa sobre la porta. . L'edifici que hostatja les tines, al NE del conjunt, és la típica construcció de tines arrenglerades. En total hi ha 12 cambres amb divuit tines, totes vidrades, 10 de rodones, 7 de quadrades i una d'indeterminada (no accessible), i de diverses mides. A la part de les boixes hi ha barracons adossats, a llevant, i altres estructures ramaderes i magatzems adossats a l'estructura original. . La bassa que es troba al sud del conjunt és de planta rectangular i està feta amb uns carreus molt grans i perfectament escairats (ens referim als de les filades inferiors; les superiors són blocs de ciment). Molt probablement es tracta de carreus romans reaprofitats procedents del proper jaciment de Sant Amanç (fitxa 136), iguals als que presentava el molí de can Viladés, situat al a 250 m. al SE de l'església (fitxa 115).. El petit edifici de planta rectangular ubicat davant de Cal Vila, a l'altre costat de la placeta, albergava l'antiga premsa. Te coberta a doble vessant i conserva l'arrebossat sobre les parets de maçoneria irregular. | 08178-47 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | L'origen del poblament al sector de Sant Amanç cal cercar-lo en l'època romana, en el jaciment situat a pocs metres de l'actual nucli. Més endavant, la primera noticia documental (1027) és de l'església de 'Sant Emanz'. L'any 1113 es fa la donació testamentària del 'mansum de Fonte Amanz' al monestir de Sant Cugat de diverses terres, vinyes i possessions. Es tracta, doncs, d'un nucli important. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII. S'hi podien comptar les següents cases: Seniós, Pujades, Portoles, Planell, Oromir, Cabanal, Cort Mítjana i Ubach. També hi havia el molí del Carcoler (El Peric). Durant la primera meitat del segle XV un parell de masos canvien el nom: desapareixen els masos Portoles-Pujades i el Seniós, i apareixen el Soler i el Mestre. Cap al 1500 el nombre d'habitants disminueix i només resten dos masos: Planell i Mestre. Més tard s'hi afegirà la família Bessols. Un atestat de 1294 fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell, dona notícia de la crema de camps de Pere Bertran i Romeu Soler de Sant Amanç La família Mestre està documentada a la Sagrera de Sant Amanç des del segle XIII. El 1447 Caterina Pujol fa testament i nomena marmessor al seu nebot Andreu Mestre, del lloc Sant Amanç i terme del Castell de Rajadell. El 1494 es signen els capítols patrimonials de Bertomeua, filla d'un Pere Mestre de Sant Amanç. Al fogatge de 1553 hi figura un tal Pere Mestre a Sant Amanç. L'any 1610 es produeix l'assassinat del pagès Pau Mestre per tret de pedrenyal, prop del Forn, a mans d'un estrangers (occitans). El batlle i el sotsveguer obren diligències i acusen dos occitants. La majoria dels testimonis també ho són. També declara Valentí Mestre, hereu del mas Mestre de Sant Amanç, pare del difunt. Pel que fa als Planell, ja trobem un Jaume Planell el 1279, El cognom persisteix junt amb el topònim del mas. El 1480, Francesc de Rajadell, el senyor del terme, reconeix els drets de Pere Planell al Mas Planet, a Sant Amanç. Al fogatge de 1553 hi figura un tal Jaume Planell. A mitjans del segle XVI s'acaba el cognom Planell per casar-se la pubilla, Eulàlia, amb Melcior Sentelles (enterrat a la capella de sant Amanç), procedent del Mas Centelles. El mas Planell passarà a la filla d'aquest matrimoni, Joana, que es casa amb Pere Vallès de Jorba. I aquests venen la finca a Joan Viladés el 1598. Aquest cognom s'imposarà a partir d'aquest moment com a topònim, tot i que els cognoms dels propietaris seran uns altres (Satorra, Perramon...). Per tant, el nom de Viladés es de 1598 però l'actual família propietària (Pich) l'ha perdut. El topònim Viladés no té cap relació amb la vil·la romana propera. Al fogatge de 1553 hi figura també, a Sant Amanç, un tal Eloi Bassols. Era fill d'un Gili Bassols que viu a Sant Amanç, documentat el 1529 i el 1543, en sengles convocatòries de pagesos fetes pel senyor del terme. No hi ha notícies anteriors d'aquest cognom, per la qual cosa es de suposar que es tracta d'una família nova que ocupa un mas abandonat. A finals del segle XVI el mas canvia de nom. S'hi estableix un inmigrant occità, Pere Mas, del bisbat de Llamotges,casat amb Maria Montcunill. Ara el mas es dirà la casa d'en Mas. Però al casar-se la seva filla i hereva Joana, per segona vegada, amb Valentí Vilar, la casa es denominarà d'en Vilar, que és una de les actuals cases de Sant Amanç. També coneixem un Joan Pujades de Sant Amanç que fa testament el 1571. Respecte al nom d'una de les masies de Sant Amanç, el Cabanal, podria tenir reminiscències ramaderes i relació amb el proper camí ral. Les dades i dates exposades de la segona meitat del XV i primera meitat del XVI indicarien que Sant Amanç, amb els masos dels Mestre i dels Planell, no s'hauria abandonat del tot a finals del segle XV, quan hi ha un despoblament massiu al terme. En canvi, els Bassols si que haurien ocupat un mas buit. En qualsevol cas no podem relacionar directament les actuals cases de can Viladès amb els antics masos Planell i Mestre, Al segle XVI hi passava el camí ral cap a Calaf. El 1632 es va acabar la nova església de sant Amanç. Pel que fa a les cases actuals, són obra dels segles XVIII i XIX. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. Can Viladés també va participar de l'apogeu de la vinya de finals del segle XIX, com ho demostra l'impressionant conjunt de tines. | 41.7344600,1.6775400 | 390022 | 4621139 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88540-foto-08178-47-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Can Viladés està al Catàleg de bens protegits de 2014 com a BCIL (amb el nom de Mas de Sant Amanç de Vilada), amb el num. 3. També està catalogat com a Àrea de Protecció Arqueològica amb les fitxes 26, 27, 37 i 51. Entenc que la fitxa 3 correspon només a la casa de l'amo, Can Viladés. Entenem que la resta del conjunt està contemplat a la fitxa 26. (En l'index consten dos fitxes: 26 Can Viladés I i 27 Can Viladés II, però la fitxa 27 no existeix).Les cases són dels segles XVIII i XIX però tenen un origen medieval anterior, doncs coneixem cites d'un mas al costat de l'església romànica, del segle XII. Can Viladés es troba situat en un punt força estratègic: allà on acaba el pla de Rajadell. Es un lloc de pas obligat per l'antic camí ral, just on s'ajuntava amb el curs de la riera de Rajadell. Actualment el camí ral ha estat substituït per la carretera i posteriorment per l'eix transversal. Can Viladés es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu.Presenta les següents inscripcions gravades, corresponents a anys:- Cal Vilà. Façana oest (posterior). En una finestra,1745. Al portal, 1853 (amb una creu al mig).- Llinda de la font: 1798.- Llinda interior al vestíbul de Can Viladès: 1844.- Llinda de la pallissa de migdia: 1792- Placa sobre la porta de la gran nau rectangular: 1904A l'entorn del conjunt, i sobretot a la placeta, es poden veure elements agropecuaris com un gran contrapés de pedra d'una premsa de biga de vi, dues grans moles de molí (que pertanyien al Molí de Can Viladés, fitxa 115), o una pica de pedraLes fotos corresponen: foto 1: Cal Viladés. Foto 2: Cal Vilà. Foto 3: Cal Jan. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88565 | Cal Quius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quius | XIX | Restaurada | Casa de pagès de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, amb el caraner perpendicular a la façana, amb cossos adossats a llevant i a ponent. El cos central consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal -que mira al SE- presenta una porta rectanglar descentrada (està al costat est) amb brancals i linda de pedra. Les dues plantes superiors presenten també dues finestres a cada planta, enmarcades en brancals i llindes de pedra, i amb ampits motllurats. El cos de llevant té planta baixa i un pis, i al damunt una galeria amb arcades i al soterrani una cambra coberta amb volta. Aquesta cambra té uns recs la funció dels quals no és possible de determinar. El cos de ponent hostatja espais de treball, i llueix un ample porxo amb encavellades de fusta i coberta de teula. Te dues portes. Les parets de la casa són de maçoneria, arrebossades en part amb ciment i en part amb calç, de color beix. | 08178-72 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Per les llindes de les finestres disposem de dues dates: 29 de setembre de 1866 i 1888. No podem assegurar que la data del 29 de setembre de 1866 correspongui a la 'inauguració' de la casa. En qualsevol cas, aquestes inscripcions ens situen la construcció de l'immoble dins de la segona meitat del segle XIX. | 41.7415000,1.6775900 | 390038 | 4621921 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88565-foto-08178-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.66).La casa es troba situada en una posició elevada respecte la vall del torrent de cal Prim, a tocar del cami que mena a Can Bruqueses i al Mas Centelles.L'entorn immediat esta ben cuidat.A la llinda de la porta principal s'hi observa una creu gravada. A la llinda de la porta del balcó del cos de llevant hi apareix la data gravada 1888, dins una senefa, i a sota d'una mena de creu inscrita. A la llinda d'una de les finestres de la planta primera de la façana principal es troba una espectacular inscripció gravada amb la següent llegenda enmarcada en una senefa: ' Any 1866 29 de setembre'. La llinda també presenta tres figures gravades, que podrien correspondre a oficis.A l'exterior hi ha un enorme tambor cilíndric, un possible corró, amb la data gravada: 1948. A la paret posterior exterior del cos de ponent també hi ha un corró, al terra.A cal Quius tenien arnes i s'hi feia mel. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88497 | Capella de Sant Amanç de Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-amanc-de-vilades | Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT, Francesc (1987). Sant Amanç de Rajadell. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (18 de gener 1987) AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum II. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. Rajadell (pp.984-986) RAFAT i SELGA, FRANCESC. (1987) Capítol 'Rajadell' a Història del Bages II. Parcir edicions. 1987 p. 203-220 JUNYENT/ MAZCUÑAN (1984). Catalunya Romànica, Vol. XI (El Bages). Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. pp. 360-361 BENET, A (1984) | XII-XVIII | L'esglesia nova està en bon estat però la capella romànica està en una situació d'abandó, amb dificil acccés, i plena de vegetació i mals endreços | L'església de Sant Amanç està composada per l'antiga església vella (d'estil romànic) i l'església nova, construïda al segle XVII, que s'adossa a la primitiva capella. De l'església romànica se'n conserva l'absis i una part de la nau. Es tracta d'una església petita i d'una sola nau (orientada cap a llevant), que en fer-se les remodelacions posteriors, va quedar tallada aproximadament per la meitat i adossada a la nova església. L'absis és de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau . El parament de les façanes és fet amb carreus de mida mitjana no gaire regulars, de pedra local (vermelles i grises). Per la banda exterior, l'absis té una base d'uns 40 cm. d'alçada. Més amunt hi ha una finestrella molt estreta situada en posició excèntrica; és a dir, desplaçada cap a un costat. Té un aspecte molt arcaic i està feta amb dos blocs de pedra laterals i un de superior rebaixat en forma de mig punt. Podria ser de mitjans del segle XII. Actualment hi ha dues portes (una d'elles tapiada) que donaven accés a la nau quan s'utilitzava com a magatzem. Al mur de migdia encara es pot veure el buidat d'un fragment del primitiu portal, que era fet amb arc de mig punt adovellat . A l'interior destaca un enllosat fet amb pedra molt ben escairada. El sostre és amb volta de canó lleugerament apuntada. Actualment les parets interiors estan cobertes amb guix. Pel que fa a l'església nova, es va construir al segle XVII al sector occidental de la romànica. Aquest va passar a ser la sagristia de l'església moderna. És una construcció de planta rectangular, orientada perpendicularment respecte a l'antiga (és a dir cap el nord) amb una capella adossada a la banda de ponent i la sagristia (part del temple romànic) a llevant. La coberta és a doble vessant (amb el ràfec motllurat) amb el carener perpendicular a la façana Les façanes són de pedra arrebossada de color beix . Queden restes de policromia: una faixa amb un motiu geomètric que recorre tot el perímetre de la façana sota el ràfec. La façana principal té un portal rectangular amb llindes i és coronat amb campanar d'espadanya per a dues campanes (actualment n'existeix una). L'interior és d'una sola nau, austera i coberta amb volta. Presenta un cor sobre l'entrada. L'absis és rectangular (el presbiteri es data el 1719 i el cor el 1789). Les parets interiors són completament emblanquinades. Es conserva la pintura mural, del segle XIX, de poc interès. | 08178-4 | Sant Amanç de Viladés. Mas de Viladés, al NO del municipi | La primera notícia documental del temple és del 1027, quan és citat com a 'Sant Emanz'. Es tracta, però, d'un topònim afegit posteriorment al document. L'any 1113 es fa la donació del 'mansum Font e Amanz' al monestir de Sant Cugat. Es tracta, doncs, d'un nucli important. L'any 1284 l'església es coneix com Santa Maria de Sant Amanç (Maria era l'advocació i Amanç el lloc?), però els documents posteriors només citen l'advocació de sant Amanç. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII, tot i que mai va tenir categoria parroquial. El 1558 Joana Sentelles, del Mas Centelles, fa testament i deixa tres lliures per al retaule que s'ha de fer a l'església de sant Amanç. El 1632 es va acabar la nova església, tal com ho indica la llinda de la porta. Quatre anys més tard s'hi enterra Melcior Sentelles, casat amb la pubilla Planell. L'any 1676 es va fer un contracte amb Pere Casals per fer una sagristia. Del document es desprèn que en aquest moment quedaven restes de l'antiga església que es van destruir en fer la sagristia. Un document de 1685 es refereix al temple com a sufragani de Sant Iscle de Rajadell. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí. L'antic edifici romànic va subsistir sense culte, tal vegada com a magatzem del mas, que és l'ús que actualment té, en estat de total abandó. L'església es va saquejar durant la Guerra Civil i es destruí un retaule. Des d'aleshores ja no s'ha recuperat. Tot i que fins el moment no tenim cap evidencia arqueològica, és probable que la primitiva església romànica s'assenti sobre un temple anterior d'època romana (ja fos pagà o paleocristià). La importància de l'establiment romà que hi havia a prop (fitxa 136) el pas d'una estrada antiga donen força crèdit a aquesta hipòtesi. | 41.7342000,1.6778000 | 390043 | 4621110 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88497-foto-08178-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | També coneguda com a Sant Amanç de Rajadell. El temple, d'aspecte rústic i senzill, es troba al costat del Mas Viladés (a ponent) i ben aprop de la riera de Rajadell. L'interior de la nau moderna, actualment austera, tenia un retaule que es va destruir durant la guerra civil. A la capella lateral es conserven tres talles d'escàs valor. A l'interior de l'església nova també es conserven dues lloses grans corresponents a tombes. Una porta la següent inscripció: 'Setelles 1636'. A la llinda del portal de l'església nova hi ha inscrita la data '1632'. A la façana principal hi ha una pedra en forma de marc on antigament es penjaven els edictes de l'Ajuntament perquè fossin coneguts per tots els habitants del barri de Sant Amanç. Actualment a l'església s'hi diu missa dues vegades l'any: per Sant Amanç i per tots Sants. Cada 15 d'agost s'hi fa una cerimònia religiosa a la que esta convidada tota la gent del poble; els amos conviden a un petit vermut i al vespre hi ha ball i el joc del Conill porquí (fitxa 211). A la banda de llevant de l'església hi ha adossat un petit cementiri de les famílies dels masos dels voltants, amb nínxols. Davant dels nínxols es troba una creu de ferro encastada en una peanya paral·lelepípede de pedra col·locada al centre d'una gran pedra circular de molí. Junt amb les ruïnes de Sant Simeó de Centelles i, possiblement, Santa Llúcia, l'església de sant Amanç és l'únic exemple d'arquitectura romànica al terme de Rajadell. L'absis de l'església antiga es va separar de la nau mitjançant un mur i es destinà a sagristia i després a magatzem d'eines pel Mas Viladés. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88859 | Font i safareig de can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-vilades | XVIII-XX | Safareig de perímetre poligonal (5 costats irregulars) fet d'obra I lloses de pedra combinat amb una pèrgola o estructura de planta heptagonal (7 costats iguals) construïda amb maons i definida per set arcs apuntats, i sense sostre. Dos dels pilars de l'estructura heptagonal estan dins del safareig. Adossat al safareig, hi ha una petit safareig mes modern, petit i rectangular, fet de ciment i que te marcada la data 1967. Al seu costat, i a sota de les escales esmenades, hi ha la font antiga de can Viladés, amb un accés soterrat que té una porta amb una gran llinda amb la data 1798. | 08178-365 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | La primera noticia documental de l'església de 'Sant Emanz' es del 1027. Coneixem l'existència, l'any 1113, del 'mansum Font Amanz' per un document de donació al monestir de Sant Cugat. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII. Joan Viladés compra, al menys, una de les cases del lloc el 1598. El 1632 es va acabar la nova església. Pel que fa a les cases actuals, són obra dels segles XVIII i XIX. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí, que de ben segur devien usar el safareig i la font. | 41.7343100,1.6778400 | 390046 | 4621122 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88859-foto-08178-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88859-foto-08178-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88859-foto-08178-365-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es podria considerar que la fitxa 26 del Catàleg bens protegits 2014, que engloba totes les construccions de can Viladés com a AEA, protegeixen aquests elements, tot i que la fitxa no els cita.Al conjunt s'hi accedeix baixant unes escales a tocar de la casa de can Viladés (fitxa 47), quasi tocant el mur de tramuntana de la església romànica de sant Amanç (fitxa 4). La llinda de la font presenta una data gravada, 1798, amb les xifres partides per una creu (17 a un costat i 98 a l'altra). | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 88608 | Molí de can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-vilades | IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. DAURA/GALOBART (1983). L'Arqueologia al Bages (II). P. 31 PLAU RAFECAS, S (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya. Santa Coloma de Queralt. Museu-Arxiu Comarcal de Montblanc . P.112. PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa BUSQUETS, F.: Memòria de la prospecció superficial dels terrenys afectats pel projecte de desdoblament de la carretera C-25. Tram: Les Olugues - Manresa. Gener 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5574 SUAU, L.: Memòria arqueològica de la intervenció a la vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell, El Bages). Desdoblament de l'Eix Transversal Ctra. C-25 tram Les Olugues-Manresa, 2005. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 5631 | XVIII-XIX | La bassa es conserva íntegrament, però a l'entremig dels murs hi creixen arbres que infiltren les arrels entre els carreus. La vegetació ocupa l'interior i l'exterior de la bassa. L'edifici del molí esta en ruïna. | Molí fariner que consta d'una gran bassa, les restes de la construcció (adossada) on estava ubicat el molí pròpiament dit i part del rec. La bassa és una obra de dimensions monumentals. Té una planta més o menys triangular amb les següents mesures aproximades: 25 x 47 metres. Està construïda amb dos murs que tanquen en angle recte i la tercera paret és un mur de contenció al marge d'un pendís. Els murs són fets amb carreus procedents de l'antiga vil·la romana de Sant Amanç, perfectament escairats i d'unes mides constants: 48,5 cms exactes d'alçada i una llargada que oscil·la entre 62 i 80 cms. Aquests carreus, col·locats en filades perfectament horitzontals, vesteixen la part interior i exterior dels murs. L'amplada dels murs varia en funció de la pressió d'aigua que han de suportar. A la zona més profunda de la bassa l'amplada és de 2 metres; l'amplada mínima és d'1,30 metres. En els punts de màxima pressió els murs tenen base més ampla i contraforts. L'alçada màxima és d'uns 8 metres . L'aigua entrava per la part posterior de la bassa, més estreta, mitjançant un canal que recollia el cabal de la riera de Rajadell. Abans d'entrar a la bassa el canal travessa el camí ral, que transcorria al costat mateix del molí, per un pas subterrani, que s'ha conservat molt bé. El molí és adossat al mur est de la bassa. És una construcció de planta quadrada, feta, almenys parcialment, amb carreus romans, que actualment està gairebé ensorrada. Al mur de la bassa s'hi observen els forats de la teulada (a doble vessant) i encara restes d'una possible teulada posterior més alta. A l'interior de l'edifici es conserva el forat del carcabà i la mola sencera, instal·lada in situ, sobre bigues de fusta i amb l'eix. Al sector nord queden restes d'algunes estructures adossades a l'angle de la bassa. L'any 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de caire preventiu en la fase prèvia a la realització del projecte de desdoblament de l'Eix Transversal en el tram de Les Olugues-Manresa. Durant aquesta intervenció es va procedir a desbrossar tant la part de la bassa del molí com el lloc on s'ubicava la sala de molta, el canal de desguàs i altres àmbits annexats al molí. Un cop desbrossat es va comprovar que tot el conjunt es conserva relativament en bon estat. Les parets de l'enclusa estan realitzades amb carreus de gres de gran tamany lligats amb morter de calç, mentre que el mur que tanca la bassa pel sector de muntanya està construït amb la tècnica de pedra seca, bàsicament per evitar l'erosió del subsòl. La sala de mòlta, el canal de desguàs i altres habitacions adjacents, tot i estar enderrocades, conserven els nivells de pavimentació; en concret, s'ha localitzat el paviment interior de la sala de mòlta, fet amb grans lloses de pedra. A més, es va poder recuperar la pràctica totalitat de la planta del molí, les dues moles conservades in situ i diferents pedres amb motllures descobertes entre l'enderroc. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el novembre de 2010, es va observar que gràcies a la gran solidesa de l'obra, la bassa es troba en un gran estat de conservació, amb tots els seus elements. Això no obstant, i encara que es va desbrossar l'any 2005, la vegetació ha tornat a créixer, cobrint molts dels elements identificats amb anterioritat. La vegetació ocupa tant l'interior com l'exterior de la bassa, i han crescut arbres que infiltren les arrels entre els carreus i a la llarga faran malbé les estructures. | 08178-115 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Aquest molí va ser construït l'any 1794 per Isidre Viladés 'labrador de S. Amans'. La informació ens ha arribat a través d'una carta que Mn. Francesc Mirambell i Giol, rector de Sant Martí de Sesgaioles, va escriure al senyor Joan Francesc Masdeu, autor de la 'Historia crítica de España y de la cultura española', per tal d'exposar-li la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç (fitxa 139). En el volum XIX de la seva obra Masdeu publica l'epígraf. L'original de la carta de Mirambell es conserva a l'Arxiu capitular de Vic, amb els papers del canonge Ripoll (vol. 4, dels en foli, doc . 8). La carta de Masdeu diu que 'a principios del año 1794 necesitando dicho Viladés de piedras hizo allí [en un considerable edifici en ruïnes] una excavación para sacarla y con esta ocasIón se halló con tres grandes piedras labradas'. Una d'aquestes pedres era la làpida romana, que va col·locar en una paret del molí. Queda clara, per tant, la procedència dels carreus del molí. El molí va funcionar fins l'any 1920, aproximadament. En els darrers temps el moliner es deia Segarra i vivia, amb la seva família, a l'habitatge que hi havia sobre la sala de moldre. Era una família amb molts fills que hagué d'abandonar el molí perquè no els rendia prou. | 41.7331200,1.6789900 | 390140 | 4620989 | 1794 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88608-foto-08178-115-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Segons l'IPAC (Generalitat), també denominat Molí de Santemans. L'IPAC publica una planta.La obra es pot considerar un veritable monument protoindustrial, d'una gran perfecció i solidesa, un bon exemple de molí fariner. A més té un gran interès en relació a la vil·la romana de Sant Amanç (fitxa 136), ja que els murs són fets amb carreus procedents de l'antiga vil·la (segons ho esmenta clarament una carta de Mn. Mirambell de l 'any 1794), la qual cosa permet fer-se una idea de la magnitud i les característiques de la vil·la romana.Es situa al costat de la riera de Rajadell, en un meandre, a uns 250 metres al SE de l'església de Sant Amanç de Viladés, sota un espès bosc i bardissar. Per anarhi cal prendre el camí que surt del costat sud de la carretera, abans del pont que travessa la riera davant de can Viladés. Des de Viladés cal anar en direcció est i girar cap al sud fins arribar a l'antiga carretera (N-141g). Està davant la tanca que dona accés, des de la carretera N-141g, a la pìsta que duu a can Viladés, i a l'alta banda de la carretera. L'antic camí ral, del qual queden restes d'empedrat, passava ben al costat del molí.Al mas de Can Viladés (Sant Amanç), a la plaça central, hi ha dues moles molt gruixudes que pertanyien al molí.La foto 1 correspon a l'any 2010, després de la intervenció arqueològica (vista general) Foto: IPAC Xavier Esteve Des. 2010) | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 88870 | Fortificació de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-sant-amanc | <p>Comas, Francesc; Serra, Jaume (Centre d'Estudis del Bages). Comunicació sobre la fortificació de sant Amanç. Nota enviada a l'ajuntament de Rajadell 13.9.2016. Molins, Ernest. I els carlins que els mati Déu. Quaderns de Fonollosa. Agost 2018</p> | XIX | Molt emboscat | <p>Restes d'una fortificació militar de gran envergadura, efímera, feta amb grans cinturons de pedres sense morter, de molta amplada i de molta llargada. En alguns trams l'alçada supera de llarg els dos metres. El perímetre sembla definir-se per un gran mur corregut, recte, que continua en forma semicircular definint un recinte quasi circular però que en lloc de tancar-se, s'obre dibuixant un altre semicercle en direcció contrària. Al principi del perímetre descrit, en el mur recte, s'observa, ocupant tot el gruix del mur, una garita amb dos troneres a cada costat, orientades al mateix mur (i a sobre d'aquest). En el segon semicercle, s'observa, dins el perímetre i adossat al mur, un petit edifici ensorrat. A continuació, es conserva una cabana de planta ovalada amb coberta de falsa cúpula, parcialment enfonsada, amb una porta d'entrada amb un arc de mig punt, amb dovelles de bona factura. Seguint el perímetre, s'observa una tronera que per la seva forma, obliqua, correspon clarament a fuselleria, i també unes escales encastades al mur (lloses sobresortints). A l'altre costat del mur, en el mateix lloc, també n'hi ha escales. El mur, certament gruixut, esta construït amb lloses planes col·locades en sec, amb gran precisió. No s'observa cap porta ni finestra. Sembla que està construït sobre un retalls de roca fets expressament, amb forma de ziga-zaga o dents de llop, d'on es podrien haver extret els blocs. Aquets retalls s'observen en altres llocs del turó. Tot el jaciment està molt emboscat En un indret del lloc, sembla endevinar-se el traçat d'una antiga barraca circular. Ernest Molins fa una descripció del lloc i parla d'un recinte ovalat de més de 1000 m2 i de dues parets o muralles concèntriques. A l'altra banda del camí, en direcció a Can Quiis, s'ha documentat la continiutat del gran mur de pedra.</p> | 08178-376 | Sant Amanç. NO del terme | <p>Podria correspondre a les guerres carlines. Per les dimensions i qualitat de les estructures, correspondria més aviat a un fort cristí (governamental). El Bages estava sota control liberal i les partides carlines sovintejaven de Castelltallat en amunt. Ernest Molins dona notícia d'un fort cristí a Fonollosa , instal·lat al terme durant la segona carlinada o guerra dels Matiners (1846-49). Se sap que l'alcalde d'Aguilar de Segarra, el 1848, hi portava (per ordre del comandant del destacament) roba (llençols i màrfegues) i queviures. No es d'estranyar que els alcaldes de Rajadell, Fonollosa, etc, també hi contribuissin, pero no ens consta. No es coneix l'emplaçament d'aquest fort a Fonollosa, pero Molins aventura que potser podria ser la fortificació prop de cal Quius (a uns centenars de metres del terme de Fonollosa). Sabem d'aquest fort que els d'Aguilar hi van posar una campana i construir la torre per ubicar-la.</p> | 41.7409900,1.6796300 | 390207 | 4621862 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-22 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a l'entrada de la vall de la Riera de Rajadell en la part que comunica el Bages amb l'antiga Segarra, en un turó que domina l'entrada de la vall, sobre el nucli de sant Amanç. Es controla visualment el sector del camí ral per seu pas per Rajadell. El turó està travessat per un túnel de la via del tren Està esta a prop de Cal Quius, a uns 230 m. a l'E, en el vessant del turó al costat de la carretera, a ma dreta, en direcció Sant Amanç. Entre el jaciment i cal Quius hi ha un camp d'oliveres. A l'est el turó esta limitat pel torrent del Prim. La casa de Can Joma es troba a l'altra banda del barranc del Prim, a uns 350 m. a l'E. del jaciment en línia recta. Es una fortificació espectacular, i totalment inèdita i desconeguda fins que el CEB (Centre d'Estudis del Bages) la va visitar el 2014 i en van donar notícia el 2016. Va proposar a l'ajuntament netejar el lloc, fer-hi excavacions i recerca en arxius militars. J. Piñero també havia visitat el lloc, amb posterioritat al PEP 1993. El 2017, l'ajuntament va demanar al SPAL de la Diputació de Barcelona un estudi arqueològic del jaciment, amb el nom 'Casalot de can Jona de Sant Amanç (fortificació)', com a recurs tècnic, però no va ser concedit. El 2018 E. Molins va publicar una breu nota a una revista local de Fonollosa. En un sector del mur, per la part exterior, es troba, recolzada, una fita de pedra de forma prismàtica amb la part superior semicircular, amb la següent inscripció (en dues línies, la primera parcialment llegible): U I _ _ D E S / B E D A D O | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88662 | Barraca de Sant Amanç (codi 5491) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-amanc-codi-5491 | - VIOLANT I SIMORRA, R (1954 ). 'Las barracas de viña, de pared en seco del Pla de Bages' Revista de Estudios Geográficos, Núm. 55. Barcelona. - SOLER, J. M. (1988). 'La tècnica de la Pedra Seca. La construcció popular'. Dovella, Núm. 29. Manresa. Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5491. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Es troba enfonsada, sense sostre, i plena de vegetació. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Es troba totalment enfonsada; no conserva la cúpula ni s'aprecia la porta. Està adossada a un marge corregut força llarg. | 08178-169 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7340700,1.6810100 | 390310 | 4621092 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88662-foto-08178-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Es troba isolada al sector meridional de la Vil·la romana de sant Amanç, aprop d'un marge que delimita el sector excavat pel sud. Es troba entre els dos ramals de l'Eix Transversal C-25. S'hi accedeix pel mateix cami que mena al jaciment.Fitxada a la wiquipedra amb el num. de codi 5491 (Autor fitxa: Jaume Plans Maestra; Data registre: 1/1/2004). Llavors estava sencera. També hi diu 'Datable finals del segle XIX'. A la mateixa fitxa consta 'El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha ensorrat tota la part frontal'. La foto 3 correspon a la fitxa de 2004 de la wiquipedra, quan estava sencera | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88909 | Font de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 232</p> | XX | No funciona com a font. Entorn descurat. | <p>Antiga font en desús composta per unes estructures que folren la roca amb un gran mur o marge. Aquest presenta dues obertures que donen accès a dos espais sota el rocam, separades per un muret interior. La de la esquerra, quadrada, està barrada per una reixa. La de la dreta és una obertura en forma d'arc escarser. Davant hi ha una gran mola de molí que fa les funcions de taula. A la dreta es veuen unes escales de pedra que duen a un camí i a un forn de teules (fitxa 416)</p> | 08178-415 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:232), Josep Playà Moncunill, el nou amo del Mas Parcerisses des de 1896, i que exercia de metge a Manresa, va fer excavar el 1911 una mina a la font i va arranjar l'entorn convertint-lo en un lloc molt adient per a fer-hi fontades.</p> | 41.7072800,1.6819500 | 390342 | 4618116 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88909-foto-08178-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Aquesta font no raja des de fa més de 15 anys. Es situa a 180 m.al SO de la casa de Parcerisses, a 30m del camí (a la dreta) que connecta amb el camí de can Torra. La gran mola de molí que fa les funcions de taula va ser instal,lada com espai d'esbarjo pels amos de Parcerisses. Antigament s'hi feien fontades. A la foto del PEP 1993 s'hi veu una tercera obertura en el mur, a l'extrem dret. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88629 | Vil·la romana de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-amanc | <p>IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya. AAVV. (2002). La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés. Rajadell (Bages). Museu Comarcal de Manresa. Ajuntament de Manresa (Textos de Jordi Piñero, Araceli Martin, Jordi Alemany, Albert Martín, Agustín Gamarra, Maria José García, Antoni Daura) PIÑERO, Jordi (1994). Noves dades sobre arqueologia romana a Rajadell: la vil·la de sant Amanç i altres jaciments. A DOVELLA 47 pp. 29-36. Manresa. DAURA, A; GALOBART, J (1983). P . 31-32. GUDIOL i CUNILL, J (1920). 'La nova lapida en el museu episcopal de Vich'. El Pla de Bages . Núm. 10452. 5/07/1920. Manresa. CURA, M (1980). 'Guia arqueològica del Bages' . El Bages . Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages. BACH, A; PIÑERO J ( 1988). El territori de Manresa a l'antiguitat. Manresa. Centre Excursionista de la comarca del Bages . RAFAT, F (1988). P. 204. 'Troben una vil·la romana al terme municipal de Rajadell' . Regió 7 (02/02/1993). Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya central (2014). L'entorn de la Vil·la Romana de sant Amanç (Rajadell. Bages). II Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central (Vic, desembre de 2012) (p. 140-144)</p> | Iac-VIdC | Restaurat | <p>Vil·la romana de planta allargada estructurada en terrasses seguint els desnivells de la muntanya amb una escala d'accés a la terrassa superior. La construcció de la carretera N-141b, i després, la de l'Eix transversal, va propiciar la seva descoberta i destrucció parcial. Actualment, hi ha dos sectors excavats, consolidats, museïtzats i visitables, a banda i banda de la carretera. Sector al N. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Urbana (residencial) de la vil·la. Les estructures actuals corresponen bàsicament a la gran reestructuració que es ver a la 2a. meitat del S. IV dC, tot i que s'han documentat estructures anteriors, des del S. I dC. El sector està distribuït en tres terrasses. La més baixa correspon a la façana de l'edifici, que donava al camí romà (veure fitxa 143). A l'extrem O. de la 2a. terrassa hi ha un conjunt d'estructures hidràuliques que foren transformades al S. IV en estructures industrials d'emmagatzematge de vi i/o oli. A llevant s'hi reconeixen els encaixos de la base de recolzament de la premsa, i una coveta de decantament. En origen eren unes termes alt imperials. Està composat per 4 àmbits. Destaca una habitació amb exedra, amb carreus d'alta qualitat en opus quadratum, pavimentada en opus signinum i amb un banc corregut de morter. També hi ha sales amb tres hipocausts, un d'elles amb paviment d'o. signinum, més un forn de planta circular. S'han identificat el caldarium a l'habitació més al nord i el tepidarium a la de més al sud. La 4a. habitació, pavimentada, podria ser un frigidarium o també un apodyterium. Les portes de les sales de les termes apareixen tapiades. Durant la 2a meitat del S. IV o inicis del segle V s'executa un ambiciós pla arquitectònic que modifica fortament l'edifici. Es construeix una vil·la noble, àulica, de corredor amb un cos avançat lateral. Podem dividir el sector en tres parts de E. a O. : a) unes noves termes (cos avançat a l'extrem E.) amb sales pavimentades en o. signinum, un forn i un hipocaust. En aquest sector hi destaca una escala, que palesa un pis superior. b) conjunt de 5 habitacions nobles, molt similars entre elles, articulades per un corredor frontal i per un mur longitudinal molt llarg. Presenta una escala amb 5 lloses de pedres in situ, monolítiques. Les parets estaven decorades amb pintura mural (dominen els tons blancs). La habitació mes important per luxe i dimensions es la del mig, on hi havia un mosaic policrom (veure fitxa 177) c) Àmbit que connecta amb les antigues termes a l'O. La façana S. presenta 3 pilars quadrats per sustentar dues arcades bessones per donar solidesa i bellesa a la façana, que suggereix una façana monumental que donava al camí. Les excavacions han evidenciat estructures i restes materials anteriors, alt imperials, de notable riquesa (abunden els estucs pintats). Hi ha evidències d'un possible peristil que la carretera hauria destruït. L'abandó del sector es data al segle VIdC. Al N. De la pars urbana també es van documentar estructures d'època iberoromana sense relació estructural amb la vil·la. Sector al S. de l'Eix. Correspon a part de la Pars Rustica de la vil·la. S'ubica en una terrassa més plana, a 4 m. per sota la cota del mosaic, bastant més alterada pels conreus, que ha afectat a les estructures arqueològiques. Presenta diverses estructures entre les que destaca un gran lacus o dipòsit en O. Signinum que amida 9,5 x 2 m, de gran qualitat constructiva, dotat d'un canal de desguàs i de possibles estructures de premsa simètriques a l'habitació contigua. Aquesta 1a. fase correspon al canvi d'era (fin. S. IaC - inicis S. IdC). Aquest lacus pateix un seguit de reestructuracions i ampliacions amb un nou lacus més petit i noves estructures, datades entre finals del S.II/inicis del S. III i la 2a. Meitat del S. IV. Es detecta una 3a. Fase documentada per estructures molt arrasades i abocadors datables entre mitjans del S. IV i mitjans del S. V, coincidint amb l'embelliment de la vil·la urbana. La darrera fase, documentada a l'extrem més occidental del sector, esta composada per una retícula d'estructures alt-medievals. Els murs segueixen la mateixa orientació que els romans, però són més gruixuts, amb pedres més grans lligades amb fang. També s'ha localitzat una estructura el·líptica soterrada (3,3m x 1,7m) amb carreus ben tallats i sense revestiment. Igualment es va localitzar una llar de foc dels segles XIII o XIV. Aquest conjunt no s'ha interpretat, però podria correspondre a uns usos religiosos relacionats amb la veïna església de Sant Amanç (veure fixa 4 ). També es pot considerar el Mas Viladés (veure fixa 47) com a continuadora de la vila, que va ser aprofitada com a pedrera per bastir els molins i cases de l'entorn. D'altra banda, es confirma una ocupació ibèrica anterior degut a la descoberta, al sud de la carretera i tallada per aquesta, d'una sitja ibèrica (S. III aC) Les intervencions d'urgència efectuades posteriorment (2005, 2008 i 2009-11) han proporcionat, entre altres novetars, dues sitges del bronze final, diversos lacus per a líquids,i una petita necropolis tardana, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014).</p> | 08178-136 | Sant Amanç de Viladés. Plans del Marques. NO del municipi | <p>La vil·la romana es devia fundar al canvi d'era i va ser abandonada al segle VI. El moment en que la vil·la va ser reestructurada i ennoblida correspon a la 2a. meitat del S. IV o a principis del S. V. El jaciment presenta fases anteriors d'època ibàrica i posteriors (al costat sud) d'època altmedieval. El 1027 ja apareix documentat Sant Emanz. L'existència d'una església en aquest lloc fa pensar en la reutilització d'un lloc de culte anterior. Més endavant, a Sant Amanç es formarà una sagrera, que donarà lloc al nucli més important de la parròquia de Rajadell al segle XIII. Tot i que se sabia que en aquesta zona hi havia un important assentament romà, no es va descobrir fins 1993, quan J. Piñero en va trobar els vestigis, fent el PEP 1993. Unes obres fetes el 1986 per obrir la nova carretera N-141b per enllaçar Rajadell amb la carretera de Manresa a Calaf, va malmetre estructures romanes a banda i banda deixant a la vista estructures importants, però el descobriment no va transcendir fins el 1993. Posteriorment, el jaciment va quedar afectat per les obres de l'Eix Transversal C-25 (que començaren el 1995). Les prospeccions realitzades el 1995 detectaren diversos indrets amb ceràmica en superfície (Cal Viladés I i II). De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, que continuaren fins el 1999. Posteriorment s'efectuaren noves intervencions d'urgència el 2005, 2008 i 2009-11, sobretot al sector sud. (ServeisTerrirorials, 2014)</p> | 41.7346000,1.6814200 | 390345 | 4621150 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-foto-08178-136-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-64a8d169-8efa-44ab-8799-3119c3feb6d9.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b16f33ea-9b18-4063-b79e-11b02e2f7c6c.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-b196b22b-7d23-41ba-9d6a-833d6f8bdaf6-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88629-ec43e450-5888-487a-9865-66595e07381b.jpeg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | EPA | 2022-01-19 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | A les Cartes Arqueològiques està denominat com Vil·la romana de Sant Amanç Can Viladès I. El jaciment es troba a uns 200 m. a llevant de l'església i del Mas de Sant Amanç de Viladés (fitxes 4 i 47). Era un jaciment inèdit fins 1993 (vegeu història). Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num 19 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa). El jaciment queda a banda i banda de l'antiga carretera de Rajadell a Calaf i de l'actual Eix Transversal C-25, en una petita elevació que queda tallada, igual que el jaciment, per la autovia. La vil·la es troba a banda i banda (al nord i al sud) del ramal en direcció Lleida de l'Eix. Més al sud es troba l'altre ramal, el que ve de Barcelona. S'accedeix al jaciment per la sortida Castellar/Sant Amanç de l'Eix, i posteriorment s'ha de prendre l'antiga carretera en direcció contrària,cap a sant Amanç. Immediatament després del camí que va a Can Viladés, a l'altra banda de la Riera, cal prendre un camí que circula sota el pont elevat de l'Eix, en direcció nord. Cap a l'est, abans de l'Eix, s'accedeix a la part sud del jaciment. Seguint el camí més amunt, a l'altra banda de l'Eix, s'accedeix a la part nord del jaciment. La part nord està tancada, però és accessible, i compta amb diversos plafons informatius. Sant Amanç es troba situat en un punt força estratègic: allà on s'estreny l'àrea més ampla de la vall que forma la riera de Rajadell, entre el Pla de Bages i les planes de la Segarra. És un lloc de pas obligat pel camí que seguia la vall. Actualment l'antiga estrada romana i el camí ral han estat substituïts per l'Eix Transversal. Sant Amanç es troba en un lloc amb abundància d'aigua i amb amplies zones de conreu. La vil·la es trobava ben bé al costat del camí romà. Ocupava un lloc estratègic per controlar el pas de la via, ben bé al mig entre els nuclis romans del Puig Cardener (Manresa) i de Sigarra (Prats de Rei). Ja hem vist que la vila tenia una ostentosa façana monumental, que donava al camí. No es d'estranyar que a les proximitats hi haguessin monuments funeraris. A mes del nucli principal residencial i industrial excavat, hi havia altres dependències relacionades amb els treballs agrícoles o petits habitatges, de les que s'han localitzat dos, a 200m i a 1000 m. respectivament del nucli principal. Sant Amanç és una de les vil·les romanes més importants de la Catalunya Central (i el segon jaciment romà més important de la comarca, després de Boades, Castellgalí). La construcció monumental del sector N. presenta carreus en opus quadratum d'alta qualitat. La bassa del molí de can Viladés (fitxa 115) va ésser construïda el 1794 amb carreus semblants, i per tant procedents, probablement, de la vil·la romana. Aquests carreus, perfectament treballats, donen una idea de la monumentalitat de la vil·la. Sabem de la construcció del molí el 1794 gràcies a la troballa d'una làpida romana a Sant Amanç al segle XVIII (fitxa 139), que coneixem per una carta de Mn. F. Mirambell que dona fe de la troballa de 'tres grandes piedras labradas', una de les quals era l'esmentada inscripció, actualment al Museu Episcopal de Vic. D'altra banda, no gaire lluny de Sant Amanç hi ha una pedrera de sorrenca (pedrera de Centelles, fitxa 118). El color i característiques de la pedra sorrenca coincideix amb els dels carreus trobats a Sant Amanç. Podria tractar-se del lloc d'extracció de la pedra que s'utilitzà per a la construcció romana. Hi ha altres notícies de que pels camps de la rodalia s'havien trobat monedes romanes, sense més precisió. Al 1993, quan es va fer la troballa, es van recuperar materials com fragments de ceràmica sigil·lata (sud-gàl·lica, itàlica, clares, etc), campaniana, de dolium i de tegula, així com un pondus. Cal remarcar també la troballa de diversos fragments de pintura de paret policromada, amb motius vegetals i geomètrics en diferents tons de verd, ocre, morat i el típic color granat. A partir de 1993, els treballs tècnics de recerca i restauració van anar a càrrec de Arqueociència scp; l'equip d'arquitectes Asarta-Closa; l'equip de restauració Gamarra i García; amb el suport tècnic del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i sota les directrius del Servei d'Arqueologia. Els treballs van implicar les següents institucions: Servei d'Arqueologia de la Generalitat, Ajuntament de Rajadell, Ajuntament de Manresa i Institut Català del Sol. De febrer a juliol de 1996 s'hi efectuaren excavacions d'urgència, a càrrec d'Arqueociència, i dirigides per Jordi Alemany Joaquina i Albert Martín Menéndez. Amb el pressupost de l'obra es van fer murs de contenció a ambdós costats de la carretera. L'adequació del jaciment s'aborda a partir de 1998 (a càrrec de l'1% cultural 1998 i 1999-2001, gestionat per l'INCASOL, corresponents a l'Eix Transversal). El projecte, aprovat el 1998, fou redactat per Asarta-Closa arquitectes, i executat per Arqueociència scp. Es van consolidar les estructures, i es va habilitar la visita pública de la part excavada. El total d'arqueòlegs d'Arqueociència scp implicats en les diferents fases, de 1995-2000, han estat: J. Piñero, D. Olivares, A. Martín, A. López, J. Alemany, E. Sánchez, i G. Vila. Els materials arqueològics han estat estudiats per R. Járrega i han estat dipositats al Museu Comarcal de Manresa. D'altra banda, el MAC va arrencar el mosaic, i el 2001 s'instal·là al Museu Comarcal de Manresa un cop restaurat per l'empresa Gamarra-García. El total de la inversió, a càrrec de l'1% cultural, va pujar a 30MPTA.. L'any 2020 s'han fet treballs de restauració i consolidació al jaciment, dirigits per l'arqueòloga Cristina Belmonte. A l'agost s'havien acabat les obres. A l'octubre ja s'havien reinstal·lat nous plafons. El 2021 s'han publicat al web municipal reconstruccions digitals en 3D de les estructures de la vil·la. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88910 | Forn o teuleria de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-o-teuleria-de-parcerisses | <p>MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 230-31</p> | XIX | L'estructura està perfecte. Entorn descurat i alguna vegetació a l'interior | <p>Antic forn de teules conformat per un edifici de planta quadrada fet amb parament de pedra seca a l'exterior i amb una gran cambra a l'interior folrada amb rajola. Les pedres cantoneres son de mida molt gran. Els paraments, gruixuts, conserven a sobre part de la coberta de teules, a una vessant. L'entrada es situa al parament NO. Es molt ample i actualment está barrada per una tanca de reixa. No hi ha cap altra obertura a l'edifici, excepte la boca del forn, que s'adivina a la paret NE, a una cota molt baixa, per sota la cota de l'entrada al forn.</p> | 08178-416 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>Segons Molins (2020:230-31), Francesc Parcerisas Marsinyach, amo del Mas Parcerisses, va construir o reformar la teuleria el 1809. En una cantonada del pati de la masia hi ha una pedra datada amb aquell any que havia estat a la teuleria. Aquest forn d'obra va funcionar fins a principis del segle XX (tal com documenta una fotografía publicada a Molins 2020:231)</p> | 41.7067900,1.6820500 | 390350 | 4618061 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88910-foto-08178-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | Es troba a uns 190 m al SO de la casa Parcerisses, al costat d'un camí. Pocs metres a sota, hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88537 | Casetes de Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-valldoria | MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 255-60 Noticies orals de Sebastià Ingle (de cal Pau) (PEP 1993) | XIX-XX | Estructures portants, en bon estat. Entorn en estat d'abandó, ple de cotxes i estris abandonats. | Conjunt de tres cases de pagès adossades (de nord a sud: cal Pau, cal Samarra i cal Ritet) i dues construccions isolades corresponents a pallisses. Les tres cases són de planta rectangular, i presenten coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consten de planta baixa més un pis i golfes. Cal Ritet és una mica més alta i presenta una morfologia més regular i mes noble. Les altres dues segueixen una tipologia semblant, però amb nombrosos afegits i variacions (terrasses, portes ...) que donen al conjunt un aspecte popular i improvisat. El material constructiu és la pedra. Hi ha finestres i balcons (que no sobresurten de les façanes) emmarcats amb pedra o maó. A les façanes posteriors s'observen arcades d'antigues galeries. A can Ritet aquestes es mantenen al SO de l'immoble. La façana de can Ritet dona a migdia i es composa d'un porta rectangular de brancals de pedra amb una llosa a mode de llinda, gravada, i dues linies d'obertures que corresponen a la planta primera i a la planta segona-golfes, composades cadascuna, simètricament, per un balcó centrat sobre el portal i dues finestres, una a cada cantó. Les façanes principals de les altres dues cases s'obren a llevant. La de can Samarra està composta per obertures molt senzilles, de factura moderna. La façana de Cal Pau està emmascarada per una estructura moderna de doble pis, amb baixos i terrassa coberta, adossada a la façana. Els cossos i dependències adossats a les cases són d'una tipologia totalment irregular i corresponen a corts, coberts i a altres espais de treball. A tramuntana hi ha un cobert molt gran, per a usos agropecuaris. També hi ha les restes d'un antic galliner o similar, aillat, molt malmés. No hi ha tines. La pallissa de cal Pau és una construcció igualment enrevessada amb diversos afegits. A sota hi ha una cort, feta amb volta de maó. La pallissa de cal Ritet configura un cos més regular, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i amb un arc escarser de totxo a la façana. Hi havia encara una altra pallissa, cap al sector nord, que a finals del segle XX es va aprofitar per construir-hi un edifici modern. Cal Samarra és una casa bastant gran, ja que té una planta d'uns 80 m2, i està encaixada entre cal Ritet i cal Pau. Els sostres són de bigues de pi i rajoles. Les aigües pluvials es recullen en una cisterna subterrània situada al pati de darrere, amb una caseta d'obra i una bomba manual. | 08178-44 | Valldòria. SO del terme | Les terres d'aquest lloc són propietat del mas Valldòria. A finals del segle XIX els amos de Valldòria decidiren l'assentament de tres famílies en aquest indret, en tres cases de pagès, en règim de parceria. En principi les tres cases s'havien de fer separades, però per raons d'aprofitament dels camps immediats es canvià d'idea. Cada família tenia la propietat de la seva casa i un petit hort al peu del torrent. Les tres cases van construir-se entre el 1880 i 1904 aproximadament. Les famílies treballaven en regim de parceria i utilitzaven les tines del mas de Valldòria. A l'amo li interessava tenir parcers que plantessin ceps i fessin rendir la terra; la prova es que l'entrada del primer establiment de Can Pau va ser únicament d'una tassa d'aigua. Molins (2020: 255-60) ens informa dels moradors de les tres cases. Agustí Cañellas, l'amo de Valldòria, va establir el 20 de febrer de 1873 a Francesc Fontanet un terreny de conreu, i el 13 de març de 1886, una parcel·la de 44x44 pams per edificar-s'hi la casa, coneguda com Cal Pau Cigalot durant dècades, i denominada més tard cal Fontanet de Valldòria o cal Pau de Valldòria. Francesc era fill de Pau Fontanet Figuera, casat amb Francesca Fosses, que el 1852 vivien a la dita Casa Nova del Daurell, una dels primeres cases construïdes al raval de les Casetes. Francesc Fontanet es casa amb Maria Rosa Buscart el mateix 1873. Mor el 1917. Tenen un sol fill, l'hereu Pau, que és el que dona nom a la casa. Aquest es casa el 1905 amb Maria Vila. Mor el 1938, el mateix any que mor també l'hereu Ramon Fontanet Vila. Esdevé pubilla la germana petita Mercè Fontanet Vila, que es va casar amb Sixte Ingla Esteve, de Massoteres. El 1931 o 1932 s'instal·len a Can Pau. Finalment va quedar com a únic habitant Sebastià Ingla, un dels fills, que no es va casar mai. Feia de pagès, tenia un tractor i cuidava la terra. Va morir el 2020. Cal Samarra és una casa bastant gran, ja que té una planta d'uns 80 m2, i està encaixada entre cal Ritet i cal Pau. A finals del segle XIX estava habitada per Pere Goberna Garriga (mort el 1918) i la seva muller Francesca Trullàs (traspassada el 1924). La família Goberna (o Gubern), originaris de Castelltallat, vivien abans a Sant Amanç i eren coneguts amb el sobrenom de Samarra. L'hereu, Ramon Goberna Trullàs es casa el 1908 amb Antònia Colell. L'hereu es l'Iscle (nat el 1917) que es casa amb Carme Puig de Cal Balart. El 1953 compren la veïna casa de cal Ritet, que revenen el 1976. Cal Samarra passa el 1996 a la filla Maria Pilar Goberna Puig, que el 2003 la ven als actuals propietaris. El 19 d'abril de 1880 Agustí Cañellas, l'amo de Valldòria, va vendre per 320 pessetes a Valentí Masferrer un terreny per fer-s'hi la casa i un hort. Aquest estava casat amb Rita Servitja; per això li deien el Ritet. D'aquí el nom de la casa. Al 1861 vivien a la casa d'en Gili, al carrer de la Font de Rajadell. Sabem que al 1862 Valentí i el seu germà, i les respectives famílies, s'estaven a una caseta de Valldòria. La inscripció VM 1880 de la llinda de la porta (referida a Valentí Masferrer) dona fe de l'any de la fundació de la casa. La pubilla, Cecília Masferrer Servitja es casa el 1883 amb Isidre Puig Parcerisas. Rita mor el 1885 i la Cecília, mor d'accident el 1887, als 22 anys, i sense fills. El vidu, Isidre Puig, es torna a casar i ho fa amb la seva cunyada Josepa Masferrer Servitja. Valentí mor el 1899 i l'Isidre, el 1927. L'hereu es Àngel Puig Masferrer, que queda com a cap de casa el 1927. Al morir aquest el 1938, la seva viuda, Montserrat Bonvehí, queda desemparada amb tres criatures. Als anys 40 va signar un contracte d'arrendament amb Pere Argerich, masover de Valldòria, per que li conreés el tros, però van tenir desavinences sobre com repartir-se la collita. Sabem que s'hi produïa ametlla, vi, espart, palla i brisa. La família s'instal·la a Rajadell i lloguen la casa, el 1947, als Carreté. El 1953 la vídua Margarida Bonvehí i el fill Miquel Puig Bonvehí es van vendre la propietat a Iscle Governa, els veïns de cal Samarra. Aquest la ven, el 1976, a Albert Bonjorn. El nou amo va fer obres a la teulada i modernitzar l'interior de la casa. En els darrers temps les 'Casetes' s'han anat abandonant. Als anys 70 del segle XX va marxar l'última família i als anys 90 només hi restaven els germans Ingla. | 41.7197400,1.6818100 | 390352 | 4619500 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88537-foto-08178-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88537-foto-08178-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Dos de les tres cases figuren al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014: Cal Pau, amb el num. 56, amb el nom de Cal Pau de Valldòria, i Cal Ritet, amb el num. 67. Segons Molins (2020: 255-60), es tracta de Cal Pau Cigalot (mes tard anomenada Cal Fontanet de Valldòria o Cal Pau de Valldòria), Cal Sammarra i Cal Ritet.El conjunt o barri de cases s'ubica en una petita terrassa sobre el torrent de Valldòria, prop del Mas Valldòria. En aquesta zona s'inicia el paisatge de conreus i ametllers, i cap al sud la vall és erma, amb vegetació d'arbust i matoll.Ubicades al Camí de Valldòria (que ve del barri de les Casetes i del nucli de Rajadell), avui carretera asfaltada fins Can Braquets, fins a un trencall on s'indiquen. Cal Pau es la primera de les tres cases, i cal Ritet, la més meridional..A la llinda del poratl de la façana sud de cal Ritet hi ha una inscripció gravada: 1880 V. M. (Valenti Masferrer).Es guarden documents de l'época de la fundació de la casa a cal Ritet.En una roca d'un camp, a uns 200 metres de les casetes, hi ha un gravat singular, que es pot transcriure aproximadament així: 1783 SD 8QP (no localitzat el 2020).Foto 2: de dreta a esquerra: Cal Pau, Cal Samarra, cal Ritet. Foto 3: Façana Cal Ritet. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88819 | Barraca Codi 13390 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-13390 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 13390. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació NE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat i es composa de lloses planes, sense terra de cobriment. Té quatre espitlleres i la base del portal deformada. | 08178-325 | Solana de Bacardit. Sant Amanç de Viladés | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7448300,1.6814000 | 390360 | 4622286 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88819-foto-08178-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88819-foto-08178-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88819-foto-08178-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Hi ha planta (croquis). Barraca Codi 13390 Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 2/7/2016.. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 88546 | Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parcerisses | <p>RAFAT (1986). Festa de Sant Sebastià. RAFAT (1984) RAFAT (1987) RAFAT, Francesc (1982). 'Demografia de Rajadell al segle XVI' a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 224-34</p> | XVI-XXI | Totalment restaurat al segle XXI | <p>Masia composta per dos cossos adossats de caràcter residencial i, a la part posterior, un pati amb dependències a l'entorn. La casa es va anar engrandint des del cos original del nord cap al sud, amb ampliacions successives. Actualment s'hi observen dos cossos ben diferenciats, amb orientació oposada de les teulades. Tot el conjunt es troba sobre un pujol aterrossat amb grans murs de contenció fets amb enormes blocs de pedra, que enlairen les estructures originals. El cos del nord (segurament el més antic) té planta rectangular, força allargada, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana (amb dobles motllures al ràfec). Consta de planta baixa més un pis i golfes. Pel costat NE, presenta un gran portal d'accés de punt rodó amb grans dovelles de bona factura. Just a sobre hi ha un balcó amb reixa de ferro i obertura rectangular amb llinda i brancats de lloses. A la dreta del portal hi ha un cos afegit. La resta d'aquesta gran façana NE presenta altres finestres emmarcades amb pedra. El portal està al capdamunt d'una rampa que amb aterrossaments serpenteja la part NE de l'edifici fins arribar al portal. Aquest accés actualment dona al celler, on hi ha unes quantes botes de fusta grossa i prima, muntades a dins. Als baixos hi ha les quadres i altres dependències i al primer pis, una gran sala i diversos dormitoris. Aquest edifici era originalment la casa de l'Amo. El cos de migdia és de planta més quadrada i té coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La planta baixa té molta alçaria i està dotada de dues grans arcades a la façana de migdia (SE), actualment exemptes (conformen un cobert obert). Antigament era un corral però devia haver estat la pallissa. Les dues últimes plantes estan definides per una doble eixida o galeria també amb arcades (3 a cada planta) amb arcs escarsers, des d'on s'albira un magnífic panorama de la vall. Les finestres estan emmarcades amb carreus de pedra. S'accedeix al primer pis per una escala que té la barana i graons de pedra picada. Aquesta part de casa fou la residència dels amos i té elements decoratius que demostren la seva riquesa a la segona meitat del segle XIX i uns gustos assimilables a la burgesia urbana de l'època. Destacaríem els llits i la fusta treballada de les portes. Després de la desaparició dels Parcerisas, aquesta part de casa va ser ocupada pels masovers. Es per això que se'n diu la casa dels masovers, en relació a la casa nord, la des amos, i tot i no ser realment així. Davant de l'edifici hi ha coberts moderns. Entre els dos cossos hi ha un passadís ample, en part obert al cel, en part cobert amb voltes, amb un portal a cada cap. El material constructiu del mas està caracteritzat per carreus més o menys escairats (l'any 1993, al PEP, es documentaven restes d'arrebossat beix clar a la façana principal). L'edifici va ser restaurat als volts de 2010, de manera força respectuosa amb els elements originals, tot i que llueix façanes de pedra vista a tot arreu. El parament sembla més antic al cos del nord. Les galeries de la façana sud deuen ésser del segle XIX. Hi ha un pati interior entre els dos edificis. En el pati posterior, que s'ha construït mitjançant un aterrossament del terreny (costat SO del conjunt) s'hi constata les façanes posteriors dels dos edificis. Sobretot s'hi observa la façana del cos de migdia (casa dels masovers) amb un portal d'entrada amb dovelles de pedra i arc escarser. A la façana s'observen també diverses finestres amb brancals i ampit de pedra. Hi ha uns coberts adossats, amb un pou, al costat dret. Separades dels dos edificis principals, i al voltant del pati, es troben un seguit de dependències al sud. Destaca el cos exempt al SO, amb coberta a una vessant, que conserva una premsa i un molí d'oli sencer, força gran, del 1857 segons una inscripció. Te dos grans portals. A la part oposada hi ha una construcció típica amb sis tines (tant cilíndriques com quadrades). Es tracta de tres construccions adossades però de diferents moments. La més moderna, segons una inscripció, és del 1913. Una d'aquestes últimes tines restava, el 1993, inacabada. També hi ha la pallissa sense teulada, ja que es va cremar en l'incendi de 1980. Al SO de la casa, a 180 m., hi ha la Font de Parcerisses (fitxa 415) i a 190 m, un forn d'obra o teuleria (fitxa 416).</p> | 08178-53 | Serra de Palomes-Vall del torrent de Can Torra. El Racó. Parcerisas. SO del terme. | <p>El nom medieval d'aquest mas era El Guas, segons Rafat (1993). Segons Molins (2020:224), el mas Parcerisses correspondria a la Torre del Noguer, que Rafat identificava amb l'actual Torre del Forn. Al segle XV, com la majoria de masos de la vall del torrent de can Torra (aleshores anomenat torrent de Montalar), fou abandonat. Entre 1495 i 1500, Lluís de Rajadell, el senyor del terme, fa un establiment a Gabriel Torrellardona, provinent del mas amb el mateix nom de Castellfollit del Boix, en els masos de l'Oliver, el Guas (l'actual Parcerisses) i altres de més petits. Molins (2020:224-34) comença el seu detallat relat sobre els estadants de Parcerisses el 1529, quan documenta que Francesc o Franci Torrellardona Camp tenia el Mas del Noguer, així com les terres dels màsos rònecs Benetes, Valls i Picó. Havia nascut al Mas Oliver, fill de Gabriel i Joana Camp. Franci es casa el 1519 amb Miquela Grau. Va seu un dels caps de casa (de les poques que hi havia llavors habitades) a respondre a la crida del senyor el 1551. El 1559 Francesc Torrellardona, del Noguer, fa una permuta de terres amb Joan Torrellardona (nebot seu?), de Ca l'Oliver. Aquell cedeix els masos Benetes i Picó a canvi del mas Guas (Parcerissa) (Informacions publicades per Rafat 1982 i 1993, extretes de sengles pergamins conservats al mas Oliver, i confirmades per Molins, 2020: 224). Amb els anys, el cognom Torrellardona es va escurçar i es va convertir en Torra, mentre que les cases van ser anomenades Torre del Noguer i Torre de l'Oliver. Al segle XVII va ser habitual anomenar Francitorra als de la Torre del Noguer, un recordatori dels seus orígens. L'hereu de Franci Torra serà Gaspar Torra Grau. La casa s'amplia; la inscripció en una dovella del 1580 podria correspondre a aquest moment. Tenia molts mossos occitans treballant al mas, però s'endeutà. El 1584 va ser parcialment embargat, i el 1585, excomunicat per deutes (al cap de sis dies va pagar religiosament). Mor el 1596. L'hereu es Miquel Torra, i el següent, el seu germà Gaspar. Gaspar Torra del Noguer Junyent mor el 1622 sense descendència i la heretat passa a un nebot, anomenat també Gaspar, Gaspar Torre Campserver. El succeeix el seu fill Joan Torra Centelles. No va tenir fills mascles i la pubilla, Victòria, es casà amb Josep Solà, d'Oló. Aquest pubill arriba a la casa el 1669 i administra la heretat. L'inventari de bens que es conserva palesa la prosperitat i riquesa del mas, tot i els deutes. Solà, que adopta l'àlies Torra o Francitorra, cancel·la antics deutes i a partir de 1668 arrenda les terres a diversos masovers (es veu que no estava gaire interessant a fer de pagès). S'hi produïa gra, olives, figues, verema, així com ovelles i cabres. El matrimoni no te fills i l'herència entra en disputa. Maria Anna, germana de Victòria, n'és la hereva i acompanyada del marit Jaume Cases, prenen possessió del mas el 1707. Però qui finalment s'endú els drets es una altra branca familiar, la que descendia d'Agnès, una altra germana de Victòria. Agnès es va casar amb Bonifaci Sociats i van tenir una filla també dita Victòria, que es va casar amb Joan Parcerisas de Sant Salvador de Guardiola. Així va ser com Joan Parcerissa, fill de Joan i Victòria, va heretar els drets de sa mare difunta el 1708 i va esdevenir el primer Parcerisses amo del mas. Els Parcerisas, en paral·lel, conservaven terres a Guardiola. A finals del segle XVIII i al segle XIX els Parcerisses va iniciar una política de recolonització de les seves terres, amb la intenció d'intensificar l'explotació agrària. El 1748 Joan Parcerisses era el batlle del poble i, complint ordres del senyor, va fer llegir una crida a la plaça en què es prohibia la tinença d'armes a particulars. L'herència passa al seu net Joan Parcerisa Puigdellívol (mort el 1804), i després al fill d'aquest, Francesc Parcerissa Marsinyac. Mor el 1836 sense fills mascles vius, i la seva filla i pubilla Maria Parcerissas Massana hereta el mas. Es casa amb Joan Fontanelles el 1824. Només engendren filles. Hereta la pubilla Josepa Fontanellas, que es casa el 1843 amb Francesc Parcerisas Boladeras, cosí de la seva mare. El cognom Parcerissas s'havia perdut a l'anterior generació, i ara es recupera gràcies a una altra branca familiar. El 1862 la Josefa i el veí Josep Torra del Forn van acordar subvencionar, a mitges, els estudis d'un seminarista dit Josep Guitart per tal d'assegurar-se els serveis personals del futur sacerdot. La despesa ascendia a 100 ducats anuals i la Josefa va garantir-ne el pagament hipotecant la Caseta de Parcerisses. Aquesta casa, la Casa Nova de Parcerisses o Cal Piteu (fitxa 55), havia estat edificada pels Parcerisses cap el 1780, a uns 700 m. del mas, i l'exploten com a masoveria. En terrenys d'aquesta casa hi construeixen una bassa, tal com resa la inscripció 'Me fesyt per Francysco Parcerysas y Josepa Fontanellas en lo añ 1866'. Cap a mitjan o finals del segle XIX s'aixecaren a la vora del torrent de cal Torra o de cal Xic les tres cases de cal Xic, Montfort i la Caseta. Eren propietat de parcers que treballaven les terres de Parcerisses, que limitaven al torrent amb les de l'Oliver. D'altra banda, sabem, per la inscripció a la llinda, que el molí d'oli que hi ha al barri del mas fou bastit per Francesc Parcerisses el 1857. A la mort de la pubilla Josepa (morta el 1870) i del consort Francesc (mort el 1889), la propietat passa al fill d'ambdós, Joan Parcerissas Fontanellas. Aquest t'endeutà i el 1877 va hipotecar la hisenda. El mas no superà la crisi de la fil·loxera. El 1893 els Parcerisses perden el mas en una subhasta, que va anar a mans del seu principal creditor, Joan Parcerisses Malet de Barcelona (no sabem si era família). El 1896 aquest ven la finca a Josep Playà Moncunill, un metge de Manresa originari de Castellgalí. La propietat va passar al seu fill Josep Playà Vilarasau, qui el 1927 va pagar els drets reals de l'herència. La seva filla, la pubilla Maria Carme Playà Belderrain, que era infermera, va casar-se amb Valentí Masachs Alavedra (Manresa 1915-1980), cèlebre doctor en geologia. Actualment la casa segueix en mans de la família Massachs Playà. El 2001 la van vendre però la van recomprar el 2007, davant el seu deteriorament. Posteriorment ha estat objecte d'importants reformes. Es diu que a can Parcerisses, a la retirada, el 1939, mentre els soldats republicans sortien per una porta, els soldats nacionals perseguidors entraven per l'altre. Al nucli antic també hi ha dos cases amb el cognom Parcerisses en dues llindes gravades: una que diu 'casa de Joseph Parcerisas 1826', a la plaça de l'Era, 2, i una altra que diu 'Any 1830 Casa de Pere Parsarisas' a Cal Gili, al carrer Mestre Ramon Planes num. 4. Desconeixem si tenen relació amb la casa. Molins distingeix entre el cognom (Parcerissa, singular) i la casa (en plural).</p> | 41.7084500,1.6834300 | 390467 | 4618244 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88546-foto-08178-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | Escrit Parcerisas o Parcerissa en alguns mapes i altres fonts. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 54), amb el nom de Parcerisses. En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 45), amb el mateix nom. Masia assentada sobre un petit turó (encimbellada i destacada sobre un podi envoltat de terrasses amb enormes pedres de folre). L'entorn pròxim és ocupat per conreus de no gaire extensió. Per anar-hi cal prendre el camí de les Casetes al Sud. A cal Braquets seguir pel camí de can Torra al Sud i passat ca l'Oliver hi ha un trencall a la dreta. Es tracta d'un interessant exemple de masia forta, de clar origen medieval, desenvolupada constructivament entre els segles XVI i XIX. Com a element destacat hi ha el molí d'oli. Presenta diverses inscripcions gravades: - Dovella central de la façana oest: 1580 -Llinda del balcó de la façana est (cos intermedi): 1794 - Llinda de la tanca del pati (reaprofitada): 1802 - Pedra reaprofitada al pati: 1809 (provinent de la teuleria) - Inscripció en ciment a les tines: José Montfort Año 1913. - Llinda del portal del cos del molí d'oli: MA FASIT PER FRAN CO PARCERISAS LO ANY 1857 Dins del cobert hi ha una premsa amb el dau gravat amb l'any 1857, una altra premsa més petita i moderna, un trull de tracció animal, amb tots els complements, i una màquina de sedassar farina, amb una inscripció a la part superior que diu 'Joan Parcerisa me fecit fer lo any 1802'. Les fotos del PEP 1993 documenten les façanes arrebossades amb un clor blanc cru. Actualment l'arrebossat ha desaparegut i totes les façanes mostren la pedra vista. Tot el conjunt va ser objecte d'una ambiciosa rehabilitació als volts de l'any 2010. Vers el 2017-18 es va convertir amb un equipament d'hostatgeria rural, on s'hi fan events: àpats, banquets, casaments. Compta amb dos apartaments amb capacitat per 18 persones (10 + 8) https://www.masiaparcerisas.com/allotjament-rural/ A l'entorn, a l'aire lliure, actualment hi ha un carro i una mola de molí de pedra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 88833 | Barraca Codi 5490 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5490 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5490. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XXI | Restaurada (traslladada i aixecada de nou) | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i esta recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes. Té una fornícula, dos cocons i un banc a l'interior. Presenta una pedra vertical al cim com a caramull. | 08178-339 | Sant Amanç de Viladés | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7346100,1.6833400 | 390504 | 4621149 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88833-foto-08178-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88833-foto-08178-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88833-foto-08178-339-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5490. Autor: Jaume Plans Maestra (amb planta croquis del Derac Verd). Data registre: 1/1/2004. El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha reconstruït de nou (fotos 2 i 3). Segons l'ajuntament, aquesta barraca va ser traslladada i reconstruida de nou a prop del seu emplaçament original, ja que estava afectada pel desdoblament del'Eix Transversal (C-25). La operació va anar a càrrec de la concessionària de l'obra.Es situa a prop de la C-25, a 140 m. a l'E, de la Vil·la Romana de Sant Amanç. Consta a wiquipedra com de finals del segle XIX.Barraca reconstruïda, amb coberta de falsa cúpula tancada amb una llosa plana, amb un cobert de teula afegit posteriorment a la seva construcció.. El Drac Verd comprova el 2.07.2016 que s'ha reconstruït de nou (fotos 2 i 3). La Foto 1 correspon a 2004.. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88816 | Barraca Codi 18760 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-18760 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 18760. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc petit | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació S. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula esta en bon estat. Te un ràfec de pedres. | 08178-322 | Valldòria | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7285000,1.6838900 | 390540 | 4620469 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88816-foto-08178-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88816-foto-08178-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88816-foto-08178-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 18760 Autor: Anna Monistrol Data registre: 23/12/2018. Situada en un camp d'oliveres. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88563 | El Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prim | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI a Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 | XVIII-XIX | Estructures portants del mas en bon estat tot. Entorn descurat. | Masia definida principalment per un cos residencial, amb dependències adossades, corral, una pallissa, una tina isolada i un forn d'obra (fitxa 117). Tot i que la casa té cossos adossats a tots els costats, es distingeix perfectament el cos residencial principal. És una construcció típica de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener prependicular a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes amb carreus ben disposats en filades, amb petites finestres emmarcades amb carreus. Destaca un cos afegit adossat a la meitat dreta de la façana principal, a llevant. Just deixa visible el portal principal, rectangular, amb brancals de pedra i un gran bloc superior com a llinda, gravada. La façana principal presenta dues minúscules finestres quadrades a les golfes (la primera planta no te obertures), La façana posterior (a ponent) presenta un parell de finestres, petites, una d'elles amb ampit. Les finestres de les façanes laterals són més grans (una amb ampit), i en alguns casos es troben tapades per algun dels múltiples cossos adossats al voltant. A la banda de tramuntana, entre els cossos adossats, n'hi ha dos de cilíndrics, adherits entre si, que corresponen a tines, formant una tipologia curiosa. El costat de migdia és ocupat per una construcció adossada (aixecada el 1707 segons la llinda de l'entrada) , una caseta aillada i una gran àrea ara oberta on hi havia corrals. A pocs metres de la façana de ponent s'aixeca una construcció aillada, cilíndrica, amb coberta a una vessant, que acull una sola tina. És una de les poques tines isolades de construcció cilíndrica de Rajadell. A llevant es situa la pallissa, separada de la casa uns 15 m. És una construcció molt interessant, de planta rectangular, amb obertura a la façana llarga. Davant l'arcada d'entrada hi ha un cobert o porxo. Es conserva l'estructura de la coberta original . | 08178-70 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | La casa tenia el nom de Calsines. Qualsines, Calsina o Qualsina, i està documentada des del segle XIV. A la convocatòria que fa el senyor del castell, Francesc de Cruïlles, el 1543, a tots els pagesos del terme per a tractar qüestions d'interès, hi ha citat Pere Morera (del mas de Broquès i Qualsines, que corresponen a les actuals cases de Broqueses i El Prim). Els dos masos pertanyien per tant a un sol pagès. El 1573 hi ha un plet de termes entre el mas Calsines i el Presseguer (actual El Dalmau). A l'any 1623 es coneixia com 'lo mas Calsines Morera' i era ocupat per cinc habitants adults. Les inscripcions de les llindes donen fe de reformes a principis del segle XVIII i a principis del segle XIX. | 41.7461700,1.6838500 | 390566 | 4622431 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88563-foto-08178-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88563-foto-08178-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88563-foto-08178-70-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20 | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 61). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Area d'Expectativa Arqueològica (num. 46). Cal Prim, al PEP 1993.Situada en un petit altiplà a la falda d'un serrat, sobre la conca d'un torrent que desemboca al torrent de cal Prim, i al costat de l'antic camí que venia de Fonollosa cap a Rajadell.Conserva un seguit d'inscripcions gravades:- La llinda de porta de cos adossat al sud: 1707 (amb una creu entre 17 i 07)- La llinda de finestra de la façana nord: 1718- Llinda del portal d'entrada principal, a llevant: RAMON SALLES 1800 (El numero es dubtos, hi ha un 16 i despres un 18 i dos zeros; la inscripció presenta una L petita com corregint el nom gravat incial, que era SALES). La inscripció esta envoltada d'una senefa. - La llinda de finestra de la façana oest (amb ampit): 1846 (amb una creu entre 18 i 46)El PEP 1993 refereix una altra inscrició dedicada a Ramon Salles a l'arc de la pallissa.A l'entorn hi ha piques i corrons, una mola, i també un corró de fista anellat amb ferro.El Prim havia funcionat com a bar, d'acord amb un cartell que encara es conserva.Prop de la casa hi havia la Font del Prim (no localitzada) | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/