Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 88846 | Barraca Codi 11443 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11443 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11443 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes volades a la coberta. Té una espitllera i una paret al laterals exterior esquerra, adossada perpendicularment. | 08178-352 | Plans de Rajadell | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7336300,1.7213000 | 393660 | 4620992 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88846-foto-08178-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88846-foto-08178-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88846-foto-08178-352-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11443. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 4/7/2015. Situada el Jan de la Plana del Gil | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88847 | Barraca Codi 11086 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-11086 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 11086 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació SE. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Té un ràfec volat de pedres planes volades a la coberta. Té dues fornícules i un esplèndid cimadal o caramull (pedra dreta al cim de la coberta) | 08178-353 | Les Caranyes. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7343300,1.7446900 | 395606 | 4621041 | 1915 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88847-foto-08178-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88847-foto-08178-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88847-foto-08178-353-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Amb planta (croquis). Barraca Codi 11086. Autor: Drac Verd de Sitges. Data registre: 9/5/2015. A la pedra de la llinda té gravat 1915. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88848 | Barraca Codi 5905 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5905 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5905 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. Emboscat | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat. Té restes del ràfec volat de pedres planes volades a la coberta. | 08178-354 | Les Caranyes. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7332000,1.7442100 | 395564 | 4620916 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88848-foto-08178-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88848-foto-08178-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88848-foto-08178-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5905. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2004. Hi consta Segle XIX | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88849 | Barraca Codi 5900 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5900 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5900 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enderroc al sostre | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Orientació E-NE. La porta, descentrada, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en mal estat. | 08178-355 | Les Caranyes. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7321100,1.7473200 | 395821 | 4620792 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88849-foto-08178-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88849-foto-08178-355-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia (num.2) extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5900. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2004. La foto 1 es actual (2020). Consta com del segle XIX | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88850 | Barraca Codi 17324 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17324 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17324 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | En estat de ruïna. Sostre i portal desapareguts | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SO. Enrunada. . | 08178-356 | Les Caranyes. Monistrolet. NE del terme | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7354500,1.7522800 | 396239 | 4621156 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88850-foto-08178-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88850-foto-08178-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88850-foto-08178-356-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17324. Autor: : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 15/3/2018. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88851 | Barraca Codi 5474 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5474 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5474 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. Te un ràfec de pedres volades a la coberta.. | 08178-357 | La Solella. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7330100,1.7586500 | 396765 | 4620878 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88851-foto-08178-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88851-foto-08178-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88851-foto-08178-357-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5474. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2011. Consta Segle XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88852 | Barraca Codi 5473 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5473 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5473 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Enrunada. Coberta i portal desapareguts | Barraca de vinya de planta quadrada, doble, de grans dimensions, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació SE. Ensorrada, en ruïnes. | 08178-358 | La Solella. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7327400,1.7598000 | 396860 | 4620846 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88852-foto-08178-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88852-foto-08178-358-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5473. Autor: Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2011. Consta com del segle XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88853 | Barraca Codi 17690 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17690 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17690 http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat | 08178-359 | La Solella. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7317200,1.7623300 | 397069 | 4620730 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88853-foto-08178-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88853-foto-08178-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88853-foto-08178-359-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografies 2 i 3 extretes de Wikipedra. Barraca Codi 17690. Autor: Eduard Font. Data registre: 9/5/2018.. La foto 1 es actual (2020). Situada al costat del camí del cementiri de Monistrolet. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88854 | Barraca Codi 5472. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-5472 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 5472. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat | 08178-360 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7343600,1.7671500 | 397474 | 4621018 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88854-foto-08178-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88854-foto-08178-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88854-foto-08178-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 5472. Autor : Jaume Plans Maestra. Data registre: 1/1/2011. Sobre un promontori emboscat, prop d'un camp de cereal. Consta com del segle XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88855 | Barraca Codi 17326 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17326 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17326. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | En ruïnes. Sostre desaparegut. | Barraca de planta bessona composta, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. Es un edifici gran, més aviat sembla una casa o cabana petita de muntanya. | 08178-361 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7387400,1.7657700 | 397366 | 4621505 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88855-foto-08178-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88855-foto-08178-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88855-foto-08178-361-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17326. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 15/3/2018. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88856 | Barraca Codi 17325 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17325 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17325. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Orientació E. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de terra. | 08178-362 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7390700,1.7646300 | 397272 | 4621543 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88856-foto-08178-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88856-foto-08178-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88856-foto-08178-362-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17325. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 15/3/2018. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88857 | Barraca Codi 17318 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17318 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17318. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Petit enderroc. | Barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada i encastada a un marge de terra. Orientació N. És molt petita (diàmetre interior, un metre) i presenta el terra rebaixat (60 cms de profunditat): sembla més un aixopluc que una barraca. La porta, molt baixa, presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat . | 08178-363 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7397200,1.7668100 | 397454 | 4621613 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88857-foto-08178-363-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88857-foto-08178-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88857-foto-08178-363-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17318. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 14/3/2018. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88858 | Barraca Codi 17317. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-17317 | Web Wikipedra. Construccions de pedra seca. Observatori del paisatge. Codi 17317. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XIX-XX | Gran forta al sostre. Està pressionada per un camí molt eixamplat | Barraca de vinya de planta quadrada construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Adossada al marge. Està molt encastada, quasi no sorbresurt. Orientació S. La coberta amb falsa cúpula està en mal estat | 08178-364 | Ca l'Alegre. Monistrolet. NE del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7410400,1.7635100 | 397182 | 4621764 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88858-foto-08178-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88858-foto-08178-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88858-foto-08178-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Informació i fotografia extreta de Wikipedra. Barraca Codi 17317. Autor : Ignasi Sivillà Llobet. Data registre: 14/3/2018. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88859 | Font i safareig de can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-vilades | XVIII-XX | Safareig de perímetre poligonal (5 costats irregulars) fet d'obra I lloses de pedra combinat amb una pèrgola o estructura de planta heptagonal (7 costats iguals) construïda amb maons i definida per set arcs apuntats, i sense sostre. Dos dels pilars de l'estructura heptagonal estan dins del safareig. Adossat al safareig, hi ha una petit safareig mes modern, petit i rectangular, fet de ciment i que te marcada la data 1967. Al seu costat, i a sota de les escales esmenades, hi ha la font antiga de can Viladés, amb un accés soterrat que té una porta amb una gran llinda amb la data 1798. | 08178-365 | Sant Amanç de Viladés. NO del municipi | La primera noticia documental de l'església de 'Sant Emanz' es del 1027. Coneixem l'existència, l'any 1113, del 'mansum Font Amanz' per un document de donació al monestir de Sant Cugat. A partir de l'església es formarà una sagrera que donarà lloc al nucli de poblament més important del terme de Rajadell al segle XIII. Joan Viladés compra, al menys, una de les cases del lloc el 1598. El 1632 es va acabar la nova església. Pel que fa a les cases actuals, són obra dels segles XVIII i XIX. Al segle XVIII el lloc agrupava un nucli de famílies al voltant de l'església, del mas i del molí, que de ben segur devien usar el safareig i la font. | 41.7343100,1.6778400 | 390046 | 4621122 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88859-foto-08178-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88859-foto-08178-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88859-foto-08178-365-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es podria considerar que la fitxa 26 del Catàleg bens protegits 2014, que engloba totes les construccions de can Viladés com a AEA, protegeixen aquests elements, tot i que la fitxa no els cita.Al conjunt s'hi accedeix baixant unes escales a tocar de la casa de can Viladés (fitxa 47), quasi tocant el mur de tramuntana de la església romànica de sant Amanç (fitxa 4). La llinda de la font presenta una data gravada, 1798, amb les xifres partides per una creu (17 a un costat i 98 a l'altra). | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88860 | Antiga casa i tina de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-i-tina-de-cal-manel | Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.94) (Fitxa incorporada 2019) http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XVIII-XIX | Enrunada | Antiga casa de pages enrunada. Les restes dels murs de càrrega i les parets encara visibles són de pedra vista amb restes d'arrebossat. S'insinuen dues plantes sobre rasant en els vestigis de la casa, ja que al mur de ponent es veuen dos nivells d'encaixos per l'entrebigat de fusta del sostre de planta baixa sota la coberta inclinada (corresponents a dues fases diferents d'ocupació). La masia presenta (2019) varies parets dempeus i una planta semisoterrada ben conservada recolzada amb contraforts a la seva cantonada sud‐est. L'edifici, una part del qual està construït sota la balma, té dues voltes en un subnivell amb entrada independent on trobem una planta interior de gran cabuda, per emmagatzematge dels productes agrícoles. L'ocupació sobre rasant amplia la superfície sobre les voltes semisoterrades amb vestigis de murs que s'estenen cap a l'est i cap al nord permetent reconèixer l'estructura del seu estat original amb una caixa d'escala. L'estudi arqueològic realitzat indica que el perfil de la coberta que s'aprecia al mur de ponent no es correspon amb la coberta original de l'habitatge, ja que estava orientada clarament al sud i fou rebaixada posteriorment. Entre la casa antiga i la nova casa de can Manel hi ha un altre edifici antic, enrunat, de planta quadrada. | 08178-366 | Monistrolet - Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Està en ruïnes per que l'antic propietari va fer servir part de la mamposteria original dels murs per remodelar la casa limítrofa, però fins al 1914 encara estava dempeus (es va abandonar al 1920). Produia cereals i olives. | 41.7396200,1.7616200 | 397022 | 4621608 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88860-foto-08178-366-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Tambe coneguda com a Can Manel Ensorrat. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.94) com a Can Manel (aquesta fitxa fou tramitada i incorporada el 2019: Modificació puntual del POUM i Catàleg de masies i cases rurals de Rajadell, susceptibles de recuperació, preservació i incorporació de l'antiga masia de Cal Manel 8.7.2019 ). La raó es que es considerava que podia ser reconstruïda i rehabilitada com habitatge, com així esta sent.A 90 m. al NE de l'antic mas hi ha l'actual casa de can Manel, un habitatge d'una sola planta amb diversos afegits construida fa pocs anys (no està al Catàleg de Masies). Cal destacar a l'entrada d'aquesta casa una gran base de pedra de premsa de vi, col·locada de forma ornamental. A l'entorn també hi ha un corró i piques de pedra.Des de Rajadell no hi camí per anar a la casa. S'ha d'anar des de Fals. A la carretera de Rajadell a Fals cal agafar un trencall a la dreta on hi ha una creu i una font, i pendre una carretera en direcció la Gabriela que entra a Rajadell per Cal Lleirac, al límit termenal. Cal seguir la carretera en direcció E. i seguir endavant un cop passat el desviament a Cal Magdalena. Es troba a 250 m. al SE del Mas Cal Xaupes.El PEP de 1993 J. Piñero citava aquesta casa com Cal Manel Ensorrat, propera a Cal Xaupes i dins la fitxa d'aquesta (a uns 300 metres en direcció SE des de Can Xaupes). També s'esmenta a la fitxa 81del catàleg de Masies, corresponent a Cal Xaupes.Entre les restes visibles de l'antiga casa es pot apreciar una tina cilíndrica de vi, sense sostre, dintre d'un edifici quadrat adossat al mur de ponent. Aquest element s'inclou a la wikipedra (fitxa de la tina feta per Vidal Orive Torras. Data: 9.2.2020. Codi: 915). La foto num. 3 correspon a la Tina i està extreta de la wikipedra. Les ruïnes actuals de la tina i la construcció annexa es van fer servir per corral per un ramat de caprins. Actualment es troben en desús les activitats ramaderes i l'explotació agrícola dels cereals i de les oliveres limítrofes a la casa.Les dues cases (la nova i l'antiga) es situen en una plataforma rocosa que mira a llevant, al límit d'un marge rocallós que aprofita el pendent pronunciat del desnivell natural, des d'on s'aprecia una magnifica vista de Monistrolet i can Gallifa. Les restes es troben en el límit d'un pla delimitat per la zona rocosa, un bosc i uns camps de conreu, actualment en ús.Per accedir-hi, des de Fals s'ha de prender el camí asfaltat que, per la Gabriela, mena a les masies de Cal Lleirac, la Balma i Cal Xaupes. A partir dels rètols el camí es de terra. Passades les tres cases indicades arribem a un encreuament des del qual es pot accedir a Cal Magdalena; llavors cal agafar el trencant de la dreta per arribar a Cal Manel a uns 250 metres.A la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central,del 25.5. 2018 es va informar el projecte PL 01/19 Rajadell (Bages). Modificació PEU. 'Memòria intervenció arqueològica can Manel en relació a la fitxa del Catàleg de masies'. Per tant, previ a la modificació del catàleg, el 2019, s'hi van realitzar excavacions arqueològiques i un estudi històric-arqueologic-arquitectònic (segons la fitxa del catàleg de Masies), posant-se al descobert les magnífiques voltes soterrades destinades a magatzem. També es va excavar la tina. La fitxa obliga a conservar la tina i les voltes.A la visita feta el juliol de 2020, l'edifici estava en obres. Es desconeix la fesomia final de l'habitatge nou en curs de construcció (a sobre la bauma) ni com s'integraran els elements esmentats (tina, a sobre la bauma, i voltes, a sota). | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88861 | Documentació de l'Archivo Histórico Nacional referida a Rajadell (Causa General) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larchivo-historico-nacional-referida-a-rajadell-causa-general | Expedient Causa General: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/3906817?nm Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/4529005?nm | XIX-XX | El document més rellevant és l'expedient corresponent a 'la pieza primera de Rajadell, partido judicial de Manresa. Ramo separado nº 148' de la Causa General', el gran procediment judicial del Franquisme contra els suposats responsables de la 'rebelión' i en general, contra els perdedors de la Guerra civil Espanyola 1936-39. 1940-46. Conté 98 fulls. Codi de referència: ES.28079.AHN//FC-CAUSA_GENERAL,1594,Exp.9. El document esta digitalitzat i penjat al web. Destaca la relació de persones residents del terme, que durant 'la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas'; la relació dels 'cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja'; la relació de 'tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja'. L'expedient també conté decrets, diligències, certificacions, providències del fiscal, informes de la Guardia Civil, de l'ajuntament i pericials, i declaracions de testimonis. D'altra banda l'Arxiu també conserva: La documentació judicial del Partit Judicial de Manresa (Barcelona) -que engloba diverses poblacions, entre elles Rajadell- produïda per la fiscalia del Tribunal Suprem. S'inclouen els que estan relacionats amb la Repressió Política. Copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell 1877 (digitalitzat i penjat al web). Codi Ref: ES.28079.AHN//SIGIL-TINTA_BARCELONA,3,N.182 | 08178-367 | Arxiu Històric Nacional, Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | La Causa General Instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, coneguda abreujadament com la Causa General (CG), fou un extens procés d'investigació impulsat pel Franquisme, després de la Guerra Civil, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja». La Causa General va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d'accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d'esquerres des de la instauració de la Segona República el 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables d'aquests, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d'una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939». La Causa general va generar un enorme volum de documentació que és conserva des de 1980 a l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88861-foto-08178-367-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La foto 1 es la portada del document referit a la Causa general (peça separada referida a Rajadell). La Foto 2 es una pàgina de l'esmentat expedient amb una llista de les esglésies de Rajadell que van patir la destrucció i crema dels objectes religiosos per part de forasters. La foto 3 és la copia oficial del segell de l'ajuntament de Rajadell (document de 1877) (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88862 | Documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-corona-darago-referida-a-rajadell | <p>Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</p> | XIV-XIX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diversos documents relacionats amb Rajadell o amb els Rajadell, principalment causes i litigis entre els Cruïllles de Rajadell i tercers, els Rajadell i tercers o entre ells (la majoria son plets no relacionats amb el municipi de Rajadell), litigis en els que hi estan involucrats diversos pagesos de Rajadell, documents testamentaris, donacions, etc, corresponents als segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX Es localitzen a les seccions de l'ACA Ordres Religioses i Militars, Generalitat, Reial Audiència, Real Patrimoni i Col·leccions, principalment. Hem fet una selecció d'uns quants exemples: - 'Causa de José de Rajadell y de Cruylles, noble, contra María de Rajadell, y otros'. 1665. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,7732 - 'Causa de Gerónimo Fontanet, labrador de Rajadell, corregimiento de Manresa, contra Juan Parserissas, bayle del mismo lugar' (1742). Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30641. Tracta del 'desocupo del manso llamado Pallassí de la Serra de Valldoria, situado en la villa de Rajadell' - 'Causa de Joan Sancu, maestro de casas de la ciudad de Manresa, contra Pere Terreras, agricultor del manso de las Terreras en el término de Rajadell' 1698. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,22612 - 'Causa de los príncipes Belmonte y Pignatelli, contra Isidro Parcerisas y Garriga, agricultor de Rajadell'. 1847. Codi de Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,5013 - 'Causa de Jaume Grau y Pere Grau, padre e hijo, contra Josep Centelles, agricultor del término de Sant Amanç y Rajadell' . 1689. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,30598. 130 folis aprox. La sentència va condemnar a Jaume i Pere Grau a pagar a Josep Centelles per prestació d'un censal. - 'Donación de la propiedad del castillo de Rajadell otorgada por Joan Berenguer de Rajadell a favor de su hijo el doncel Guillermó en razón de su matrimonio con Serena, hija de Guillem de Castellolí, señor de Jorba' 1365. Signat per un notari de Cardona. Codi Ref: ES.08019.ACA /ACA,GENERALITAT, Pergaminos,Carpeta,3,Perg.69 - 'Proceso del procurador fiscal contra Bernat d'Aimerich, vecino de Manresa, sobre reconocimiento de los diezmos de Vallformosa, término de Rajadell' 1596. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos,1596,nº 7, P. Emès per la Batllia General de Catalunya. - Document 'Francesc Massana, hereu del mas Sirera, alias Massana, en Rajadell, otorga ápoca por 300 libras y joyas recibidas en dote de su esposa Joana, hija del difunto Joan Ubac y su esposa Catalina, de Vacarisses, según se acordó en sus capítulos matrimoniales de 8 de julio pasado'. 1590. Rubricat pel motari de Manresa, Pere Torras.. Codi Ref: ES.08019.ACA//ACA,DIVERSOS, Mas de l'Ubac, Pergaminos, 55 - Missal de l'any ca.1402 (digitalitzat) procedent del Monestir de sant Cugat del Vallés, decorat amb gran luxe, possiblement donat pel seu abad Berenguer de Rajadell el 1409 (hi ha l'escut dels Rajadell al foli 14). Codi de referència: ES.08019.ACA//ACA,COLECCIONES, Manuscritos,Sant Cugat,14. També hi ha expedients d'Hisenda i fiscals dels anys 20 del segle XX.</p> | 08178-368 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08005 Barcelona | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88862-foto-08178-368-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Les entrades 'Rajadell' (efectuades a Pares, el portal dels arxius espanyols) localitzades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'eleven a unes 114. La majoria són causes i litigis de persones cognominades Rajadell la majoria de les vegades no relacionades amb el terme de Rajadell, o de persones de la família Rajadell amb càrrecs i interessos a altres territoris. Un exemple podrien ser les nombroses cartes de Lluís de Rajadell a diversos personatges (digitalitzades i penjades al web) (1639-1641). La Foto 1 correspon a una de les pagines del Missal de l'any ca.1402 (Extreta de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88863 | Documentació del Centro Documental de la Memoria Histórica referida a Rajadell (G. Civil) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-referida-a-rajadell-g-civil | Web Pares, el portal dels arxius espanyols. http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html | XX | Destaquem dos expedients: - Expedient 'Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Bages. Mura-Sant Salvador de Guardiola'. 1936-39 (inclou Rajadell). Codi Ref: ES.37274.CDMH//PS. BARCELONA_GENERALITAT,167,3 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a les incautacions fetes pels ajuntaments lleials el 1936 i 37. Recull un conjunt de documents que inclouen la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937 i l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament, per a destinar-lo a seu de l'ajuntament i per a habitatges pels empleats municipals (veure fotos), entre altres documents relacionats amb Rajadell. - Expedients de 'constitución de ayuntamientos de la comarca de Bagés. Moià-Talamanca'. 1936-39. Codi Ref. ES.37274.CDMH//PS-BARCELONA_GENERALITAT,288,4 (Digitalitzat i penjat al web). Es refereix a la constitució, composició i reorganització de diversos ajuntaments, entre ells, Rajadell (72 documents) | 08178-369 | Centro Documental de la Memoria Histórica. Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | El Centro Documental de la Memoria Histórica es l'organisme que d'acord amb les lleis de 2005 i 2007 va substituir l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. L'Estat va retornar la documentació original de la Generalitat republicana i d'altres institucions catalanes (partits, associacions, sindicats i particulars) a la Generalitat de Catalunya, que les diposità a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El centre de Salamanca en conserva còpies digitalitzades. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1936-39 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88863-foto-08178-369-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | També hi ha les fitxes de repressaliats de persones que porten el cognom RajadellFotos: la Foto 1 correspon a l'acta d'ocupació el 1936 de la rectoria per part de l'ajuntament i la Foto 2 és l'ofici que encapçala la llista de finques incautades per l'ajuntament de Rajadell el 1937, Ambdós corresponen a l'expedient esmentat sobre els incautacions. La Foto 3 correspon a la butlleta de designació dels membres de l'ajuntament de Rajadell el 1936 pertanyent a l'expedient de la constitució dels ajuntaments (Extretes de la web Pares, el portal dels arxius espanyols) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88864 | Documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-comarcal-del-bages-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Comarcal del Bages (que compren l'Arxiu Històric de Manresa ) conserva, entre d'altres, els següents fons documentals relacionats amb Rajadell: - Fons ACBG30-56 / Cambra Agrària Local de Rajadell. 1952-1989. Conté la documentació de la Cambra Agrària de Rajadell de 1952 a 1989. Es va conservar en els locals de la Cambra Agrària Local de Rajadell fins que a mitjans de la dècada dels anys 90 del segle XX, va ser transferida a l'Oficina Comarcal del Bages del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya qui, al seu torn, el dia 14 de juny de 1995, la va transferir a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa. Aquest fons -com tot el corresponent a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa- va passar a l'Arxiu Comarcal del Bages en el moment de la seva inauguració, el 20 de febrer de 1999. El fons conté, majoritàriament, documentació de gestió de la mutualitat i de relació amb la Seguretat Social (comunicats d'altes i baixes, documentació dels censos de treballadors i d'empreses, cupons de liquidació, recaptació de la Seguretat Social i prestacions). Ja en menor quantitat, també conté documentació de constitució i d'organització administrativa de la Cambra (estatuts, correspondència i un informe de funcionament); documentació de gestió econòmica (pressupostos i documentació de gestió dels béns propis de la Cambra) i documentació de foment de la producció (estadístiques agrícoles i de foment de l'ús de maquinària agrícola). Els fons està organitzat d'acord a un quadre de classificació normatiu aprovat el 2003 pel Servei d'Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La documentació ha estat organitzada en cinc grans grups de sèries: 01.- Organització administrativa; 02.- Gestió econòmica i patrimonial; 03.- Foment del desenvolupament rural; 04.- Foment de la producció i comercialització agràries; 05.- Gestió de la mutualitat i seguretat social agrària. Ocupa 0,2 m lineals (2 unitats d'instal·lació). Inclou un tampó de la Cambra Agrària Local de Rajadell - Fons ACBG30-225 / Servei Territorial d'Urbanisme de La Catalunya Central del Departament de Territori i Sostenibilitat de La Generalitat de Catalunya. Conté un document relacionat amb Rajadell. Es tracta del Pla d'ordenació urbanística municipal de Rajadell 2009-2015. Num. Expedient(s)/Signatura: 2009/38367/N Codi: ACBG30-225-T2-145. - Fons ACBG30-199 / Mancomunitat Comarcal de Manresa. Conté un document relacionat amb Rajadell: el Certificat de l'Ajuntament de Rajadell, d'aprovació de la creació de la Mancomunitat Comarcal de Manresa. 1967. Codi: ACBG30-199-T2-35 - Fons Personal ACBG30-174 / Jaume Capdevila i Plans. Conté les fitxes de buidatge de documentació relativa a Rajadell. 1980-2012. Codi de referencia: ACBG30-174-T2-51. - Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. De Rajadell nomes hi ha una fotografia. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Codi : ACBG30-99-N-69 - Fons ACBG30-113 / Col·lecció d'imatges de l'Arxiu Comarcal del Bages. De Rajadell conté 2 fotos aèries de 1984 - Fons Patrimonial i familiar ACBG30-150 Família Ratès. Conté un expedient de factures i rebuts d'Elèctrica Selga, de Rajadell. Codi: ACBG30-150-T2-200. D'altra banda, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa (AHCM) i a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa (AHPM), que també està dipositat a l'Arxiu Comarcal, es conserven diversos documents relacionats amb Rajadell, molts d'ells citats a la bibliografia (i sobretot als estudis de Francesc Rafat). Un exemple és el pergamí (num. 56) que confirma la venda del mas Centelles feta el 1248 per Guillem i Raimon de Rajadell a Ximeno Bernat de Manresa. | 08178-370 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa, Barcelona | Pel que fa al fons de les cambres agràries. Van ser creades pel Reial Decret 1336/1977, de 2 de juny, com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració sobre temes d'interès general agrari en l'àmbit territorial municipal. Les noves cambres agràries van substituir i van continuar la tasca dels seus precedents immediats, les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que l'any 1939 havien aglutinat el corporativisme agrari d'etapes anteriors en una única organització vinculada al sindicat franquista. L'any 1993, amb el Reial Decret 48/1993, de 15 de gener, la Generalitat de Catalunya rebia el traspàs de les cambres agràries. El mateix any, la Llei 17/1993 del Parlament de Catalunya les suprimia. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88864-foto-08178-370-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Pel que fa al fons de les cambres agràries. La documentació del fons ha estat tractada i descrita per Eva Santaulària Soldevila durant el mes de juliol de 2011.Les fotos corresponen a: Foto 1:. Excursió a Monistrolet de Rajadell. 19.01.1928. Fons Personal ACBG30-99 / Escola de Josep Albagés. Foto 2: Vista aèria del nucli antic de Rajadell. Fons ACBG30-113 (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88865 | Documentació de l'Arxiu Nacional de Catalunya referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-nacional-de-catalunya-referida-a-rajadell | http://anc.gencat.cat/ca/coneix/cercadors/ | XX | L'Arxiu Nacional conserva, entre d'altres, els següents fons documentals i fotogràfics relacionats amb Rajadell: - Fons Personal ANC1-428 / Montserrat Sagarra i Zacarini. Conté una fotografia de Rajadell. Panoràmica que es veu des de la masia de Can Maçana, al terme de Rajadell. 1981. Codi: ANC1-428-N-2844 - Fons ANC1-818 / President Francesc Macià (documentació institucional) Generalitat de Catalunya. Conte un document: Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià comunicant la constitució de l'ajuntament, el suport a la república i l'adhesió a la seva figura. Codi de referència; ANC1-818-T-2104 - Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . Conté 7 fotos de 1948-56 relacionades amb Rajadell: 5 del castell, una d'una barraca, i una publicitària de les galetes Serra. Aquesta és molt interessant: es titula 'J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina' i apareix un nen amb una caixa de galetes: 'Galletas y bizcochos. La Montserratina. Ambrosias. J. Serra. Rajadell'. Correspon als anys 1931-1936. Codi de referència: ANC1-1236-N-8047. - Fons d'Associació ANC1-1145 / Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana. Informació per municipis de les masies de la comarca del Bages. Conté la documentació i les fitxes (manuscrites) de l'esmentat estudi referides a les masies de Rajadell. Dates: 1924 – 1990. Codi de referència: ANC1-1145-T-1299. - Fons Personal ANC1-737 / Josep Puig I Cadafalch. President de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Expedient amb els telefonemes i agraïments de diferents ajuntaments per la inauguració del telèfon, entre ells, el de Rajadell. 1922 - 1923. Codi: ANC1-737-T-4854. - Fons ANC1-314 / Junta Electoral Provincial de Barcelona. Conté els Llibres d'actes de la Junta referents a les Eleccions a Corts Generals del 15-6-1977 (Congrés dels Diputats i Senat). Acta d'escrutini del municipi: Rajadell - Mesa: 178.01.001.1. 15.06.1977. Codi: ANC1-314-T-272008 D'altra banda, conserva nombrosos expedients administratius que fan referència al municipi de Rajadell dins els fons corresponents, entre d'altres, a la Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del ministeri d'Obres Públiques, de les delegacions provincials a Barcelona dels ministeris d'Educació i d'Hisenda, ect (que correspondrien a l'arxiu Provincial de Barcelona). També conserva fons de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya a partir de 1980, de l'ACA (1989-1999), de les delegacions territorials a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, etc., amb referències a Rajadell. | 08178-371 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88865-foto-08178-371-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'ANC registra 205 documents textuals i 8 fotografies amb la cerca 'Rajadell' però moltes de les referències deuen correspondre al cognom i no al municipi.Foto 1. Fons ANC1-818 . President Francesc Macià. Telefonema emés el 17.4.1931 per l'ajuntament de Rajadell i enviat al President Macià. Foto 2: Fons ANC1-1236 / FOTO-PIC (Arxiu Pere Català) . J. Serra. Galletas y bizcochos. La Montserratina. Rajadell' 1931-1936. (web dels Arxius de la Generalitat) | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88866 | Documentació de l'Arxiu de la Seu de Manresa referida a Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documentacio-de-larxiu-de-la-seu-de-manresa-referida-a-rajadell | <p>Web Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XII-XIX | <p>Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, les unitats documentals que en el seu títol tenen les paraules 'Monistrol, Rajadell i Vallformosa' són les següents: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854 - Num. Ref. 1166. Rajadell, Monistrol de Rajadell. Testaments, denúncies, requestes, processos i altres - Num. Ref. 1373. Pere de Cirarenchs dit de Rifoll, de Monistrol de Rajadell, confessa ser home propi del prepòsit de Manresa. Any 1364 - Num. Ref. 1774. Procés civil de Pere de Roca contra Guillem de Calcines de Rajadell per un deute d'ordi. Part de procés contra Guillem de Pujol sobre un ase al castell de Rajadell que cal restituir, sense datar,. Anys 1304-05 - Num. Ref. 503. Documents corresponents al Capítol de Manresa. Censos de la comunitat de Santpedor, drets de Sant Salvador de Guardiola, Artés, Rajadell, Castellgalí. Rebuts. Anys 1600-1700 - Num. Ref. 146. Comptes del procurador del rector de Rajadell. Any 1819 - Num. Ref. 61. Lluís Torras. Capbreu de rendes dels termes de Rajadell i Sant Amanç. Anys 1624-1630 - Num. Ref. 1181. Vilar, Vacarisses, Vallhonesta, Viladordis, Vallformosa - Num. Ref. 1185. Torruella, Talamanca, Tona, Torà, Viladordis, Vallformosa, Viladecavalls, Vacarisses, Vilatorta, Vallmanya, Vallhonesta</p> | 08178-372 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88867 | Arxiu parroquial de Monistrol de Rajadell (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-monistrol-de-rajadell-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>RAFAT (1982). Arxius de la comarca. Rajadell , Camps , Castellar i Aguilar. Dovella/ núm. 6. Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993 (pp15-17) GASOL i ALMENDROS Josep M; GUERRERO i SALA, Lluís (1994) Un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell (Bages) Gimbernat, 1994, XXII, 137-150 Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Inventari provisional del fons documental https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Santa Maria de Monistrol de Rajadell, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, es conserva la unitat documental següent: - Num. Ref. 1358. Monistrolet de Rajadell. Arxiu parroquial A continuació oferim un resum de l'inventari fet per Francesc Rafat publicat el 1982 (1982 i 1993) - Baptismes: 3 llibres (1816 fins ara). Inclouen confirmacions (1827-.54) Obits (1852-93) i Matrimonis (1854-76). 1 llibre de baptismes de Vallformosa i documents diversos - Matrimonis: 2 llibres (1816 fins ara) - Defuncions: 1 llibre (1614-1794) - 1 llibre: confraries del Roser, Sant Isidre i Sant Pere de Monistrolet (1769-1900) - 1 llibre de culte (1856-1935) L'Arxiu Parroquial de Monistrolet conserva, segons Gasol i Guerrero (1994), un llibre d'obits de Monistrol de Rajadell que conté els registres de 214 defuncions, oficis funerals i enterraments esdevinguts a la parròquia de Monistrol des del 23 d'octubre de 1793, fins al 1 de juny de 1856 (115 homes i 99 dones). Aquest article de 1994 fa un detallat estudi del document. Te les cobertes de pergamí i el formen quatre quaderns de paper relligats, de quinze fulls doblats cadascun. A la portada duu la inscripci6, en tinta: Llibre de Obits de la Parroquia de Sta. Maria de Monistrol de Rqjadell Obispado de Vich, Provincia de Barcelona. A l'interior, les pàgines estan numerades en la seva part superior, començant per la 39 i arribant a la 284. Només estan escrites fins la 190, i resten en blanc la 104 i la 105, en les que s'adverteix 'nihil dèficit'. El llibre està escrit en català, llevat d'un cas aïllat en castellà, de l'any 1846. El castellà és emprat sistemàticament en la part final del registre, en tretze defuncions (1852-56). L'ultima inscripció toma a ser feta en català.</p> | 08178-373 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. Però d'acord amb l'article de Gasol i Guerrero (1994), que estudia un llibre d'obits de l'Arxiu Parroquial de Monistrolet dipositat a l'Arxiu de la Seu de Manresa, sabem que al 1994 ja hi era.. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88868 | Arxiu parroquial de Vallformosa (Arxiu de la Seu de Manresa). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-vallformosa-arxiu-de-la-seu-de-manresa | <p>Web. Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). https://arxiudelaseudemanresa.wordpress.com/el-fons-documental/</p> | XVII-XIX | <p>Arxiu parroquial de l'antiga parròquia de Sant Salvador de Vallformosa, que es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Segons l'Inventari provisional del fons documental de l'Arxiu de la Seu de Manresa, una de les unitats documentals és: - Num. Ref. 1356. Vallformosa. Arxiu Parroquial, Anys 1634 - 1854</p> | 08178-374 | Arxiu de la Seu de Manresa. Baixada. de la Seu 3, 08240 Manresa | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es conserva a l'Arxiu de la Seu de Manresa (ASM). Al web no hi ha més informació. En desconeixem els continguts i l'any d'ingrés. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88869 | Goigs de Sant Salvador de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-de-vallformosa | Localitzat al portal Todocolección https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goig-gozo-sant-salvador-iglesia-vallformosa-monistrolet-rajadell-ano-1931~x162315958 | XX | Goigs a lloança del gloriós Sant Salvador, Es canten en sa Església de Vallformosa sufragànea de Monistrolet de Rajadell. El text és el següent: Puig que del mon sou la guía I nostre consolador Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador I El pecat d'Adam un dia Pels homes el cel tancà Jesucrist els hi obria quan en la creu va finà aprés de passió sagrada Amb turments i greu dolor II Nom de Jes´ñus us donava El vostre Pare sagrat Quan el món us enviava Per salvar l'Humanitat; Oh! nom de Jesús dolcíssim deu-nos vostre sant amor III Quan viviau a la terra Per destruir el pecat fent al dimoni la guerra redimint l'Humanitat amb tres deixebles pujavem un jorn al cim del Tabor IV Allà dalt d'aquell bell cim us vareu transfigurar, i vostra glòria sublim als deixebles van mostrar a Pere, Jaume i Joan pasmats de tal resplandor V Quan foreu transfigurat Un núvol del cel vingué -Aquest és mon Fill amat- La veu del pare digué VI Tot baixant d'aquell mont sant els manareu que callessin i que a ningú revelessin aquell prodigi tant gran, fins que après resucitat us veguessin triomfador VII Beneiu doncs des de el cel Rei dels Sants glorificat Monistrolet, que amb anhel us té per son advocat siau sempre nit i dia el seu dolç consolador VIII A la gent de Vallformosa que us té tanta devoció feu-la sempre pietosa plena de fe i religió; i que visqui ben unida amb pau i gran germanor - Puig regnau amb alegría Ajudeu-nos cada dia gloriós Sant Salvador | 08178-375 | Vallformosa. SE del Terme | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1931 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88869-foto-08178-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Al revers hi figura una oració en llatí i la data i lloc (en llatí): Vic, 23 de maig de 1931. Imprimeix: Jacubus Serra .Per decret de Miquel Rosselló.Les imatges són del portal Todocolección | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88870 | Fortificació de Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-sant-amanc | <p>Comas, Francesc; Serra, Jaume (Centre d'Estudis del Bages). Comunicació sobre la fortificació de sant Amanç. Nota enviada a l'ajuntament de Rajadell 13.9.2016. Molins, Ernest. I els carlins que els mati Déu. Quaderns de Fonollosa. Agost 2018</p> | XIX | Molt emboscat | <p>Restes d'una fortificació militar de gran envergadura, efímera, feta amb grans cinturons de pedres sense morter, de molta amplada i de molta llargada. En alguns trams l'alçada supera de llarg els dos metres. El perímetre sembla definir-se per un gran mur corregut, recte, que continua en forma semicircular definint un recinte quasi circular però que en lloc de tancar-se, s'obre dibuixant un altre semicercle en direcció contrària. Al principi del perímetre descrit, en el mur recte, s'observa, ocupant tot el gruix del mur, una garita amb dos troneres a cada costat, orientades al mateix mur (i a sobre d'aquest). En el segon semicercle, s'observa, dins el perímetre i adossat al mur, un petit edifici ensorrat. A continuació, es conserva una cabana de planta ovalada amb coberta de falsa cúpula, parcialment enfonsada, amb una porta d'entrada amb un arc de mig punt, amb dovelles de bona factura. Seguint el perímetre, s'observa una tronera que per la seva forma, obliqua, correspon clarament a fuselleria, i també unes escales encastades al mur (lloses sobresortints). A l'altre costat del mur, en el mateix lloc, també n'hi ha escales. El mur, certament gruixut, esta construït amb lloses planes col·locades en sec, amb gran precisió. No s'observa cap porta ni finestra. Sembla que està construït sobre un retalls de roca fets expressament, amb forma de ziga-zaga o dents de llop, d'on es podrien haver extret els blocs. Aquets retalls s'observen en altres llocs del turó. Tot el jaciment està molt emboscat En un indret del lloc, sembla endevinar-se el traçat d'una antiga barraca circular. Ernest Molins fa una descripció del lloc i parla d'un recinte ovalat de més de 1000 m2 i de dues parets o muralles concèntriques. A l'altra banda del camí, en direcció a Can Quiis, s'ha documentat la continiutat del gran mur de pedra.</p> | 08178-376 | Sant Amanç. NO del terme | <p>Podria correspondre a les guerres carlines. Per les dimensions i qualitat de les estructures, correspondria més aviat a un fort cristí (governamental). El Bages estava sota control liberal i les partides carlines sovintejaven de Castelltallat en amunt. Ernest Molins dona notícia d'un fort cristí a Fonollosa , instal·lat al terme durant la segona carlinada o guerra dels Matiners (1846-49). Se sap que l'alcalde d'Aguilar de Segarra, el 1848, hi portava (per ordre del comandant del destacament) roba (llençols i màrfegues) i queviures. No es d'estranyar que els alcaldes de Rajadell, Fonollosa, etc, també hi contribuissin, pero no ens consta. No es coneix l'emplaçament d'aquest fort a Fonollosa, pero Molins aventura que potser podria ser la fortificació prop de cal Quius (a uns centenars de metres del terme de Fonollosa). Sabem d'aquest fort que els d'Aguilar hi van posar una campana i construir la torre per ubicar-la.</p> | 41.7409900,1.6796300 | 390207 | 4621862 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88870-foto-08178-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-22 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a l'entrada de la vall de la Riera de Rajadell en la part que comunica el Bages amb l'antiga Segarra, en un turó que domina l'entrada de la vall, sobre el nucli de sant Amanç. Es controla visualment el sector del camí ral per seu pas per Rajadell. El turó està travessat per un túnel de la via del tren Està esta a prop de Cal Quius, a uns 230 m. a l'E, en el vessant del turó al costat de la carretera, a ma dreta, en direcció Sant Amanç. Entre el jaciment i cal Quius hi ha un camp d'oliveres. A l'est el turó esta limitat pel torrent del Prim. La casa de Can Joma es troba a l'altra banda del barranc del Prim, a uns 350 m. a l'E. del jaciment en línia recta. Es una fortificació espectacular, i totalment inèdita i desconeguda fins que el CEB (Centre d'Estudis del Bages) la va visitar el 2014 i en van donar notícia el 2016. Va proposar a l'ajuntament netejar el lloc, fer-hi excavacions i recerca en arxius militars. J. Piñero també havia visitat el lloc, amb posterioritat al PEP 1993. El 2017, l'ajuntament va demanar al SPAL de la Diputació de Barcelona un estudi arqueològic del jaciment, amb el nom 'Casalot de can Jona de Sant Amanç (fortificació)', com a recurs tècnic, però no va ser concedit. El 2018 E. Molins va publicar una breu nota a una revista local de Fonollosa. En un sector del mur, per la part exterior, es troba, recolzada, una fita de pedra de forma prismàtica amb la part superior semicircular, amb la següent inscripció (en dues línies, la primera parcialment llegible): U I _ _ D E S / B E D A D O | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88871 | Bomba d'aigua de Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-de-can-gili | XX | <p>Bomba d'aigua: mecanisme d'extracció (segurament d'un pou) amb la roda o volant.</p> | 08178-377 | carrer Mestre Ramon Planes, 4. Nucli Antic. | 41.7282500,1.7062600 | 392400 | 4620413 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la part de darrera de can Gili (carrer Mestre Ramon Planes, 4 (Nucli Antic), en un passatge o carreró d'accés públic.. La propietat han posat un rètol amb la llegenda: bomba d'aigua. Principis segle XX. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88872 | Carassa reaprofitada a la paret posterior de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carassa-reaprofitada-a-la-paret-posterior-de-lesglesia-parroquial | <p>Piñero PEP 1993</p> | <p>A la façana posterior (capçalera) de l'església parroquial de sant Iscle i Santa Victòria , per la banda exterior, hi ha un carreu esculpit amb un relleu que representa la cara d'un home cobert amb caputxa. Podria ser un monjo o un cavaller. La figura queda tallada a l'altura del pit, però sembla que originàriament continuava. La part conservada és de força qualitat i sembla antiga . Possiblement es tracta d'una escultura reaprofitada al parament de la església.</p> | 08178-378 | Nucli Antic de Rajadell. Cementiri parroquial. | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88872-foto-08178-378-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És visible des del carrer i des del cementiri parroquial (municipal), que està adossat al paret posterior de l'església. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88873 | Cal Selga o Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-selga-o-cal-teixidor | RAFAT I SELGA, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. pp 52-55. | XIX-XX | Casa de planta quadrada amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos adossat al davant amb una triple galeria: la d'abaix fa de porxo i d'entrada; la segona està tancada amb finestres, i la tercera, està oberta. L'any 1956 s'hi va afegir aquest cos estret (amb coberta propia i separada) i amb galeries que s'adossava a la façana original. Les obres les va fer el paleta Joan Mestre (a Molins 2020:52 s'hi pot veure una foto amb la façana original) . El cos afegit converteix en quadrada la planta de la casa (originalment era rectangular). En planta baixa es conserva l'entrada original, sota el porxo que defineix la galeria, amb la data 1860 gravada a la llinda. Al costat esquerra, es dreça un cos més alt (planta baixa i tres pisos), amb una finestra per pis. Tot l'edifici presenta un acabat arrebossat modern, amb cantoneres de totxo, amb un cert aire industrial. | 08178-379 | Carretera dels molins al Nucli Antic. Nucli Antic. | La casa fou construïda per Josep Celga, teixidor de lli, casat amb una filla del Mas Miralles, i el seu fill Urbici Selga Miralles en el marc de l'assentament incentivat el 1857 pel senyor de Rajadell per poblar de noves famílies el sota castell i promoure la vinya. Els Selga no tenien casa pròpia (vivien al mateix castell, on eren teixidors, en una part habitada per vilatans) i ara obtenen una parcel·la de 60 x 40 pams per fer-s'hi la casa. Al 1860 la casa ja està acabada. La casa es deia Can Teixidor degut a l'ofici del constructor. Els germans Josep i Francesc Selga Junyent, fills d'Urbici, van prosperar i van passar de teixidors a propietaris de terres. Van comprar als senyors de Rajadell el molí i la ferreria (Barri de Els Molins) i el Mas del Forn. Josep Selga va continuar a la casa i Francesc es va instal·lar al Mas del Forn. El fill de Josep, Francesc Selga Miralles, va ser l'introductor de la electricitat al poble de Rajadell, el 1923, atès que va arribar a un acord amb la Companyia Anónima Manresana d'Electricitat per construir la línia de Manresa a Calaf a canvi de la distribució de la electricitat als pobles intermedis. A pocs metres es troba el Transformador d'electricitat de Cal Selga (fitxa 122), construïda el 1923 per Selga. El seu fill, Josep Selga, fou alcalde de Rajadell durant 19 anys, als anys 50 i 60 del segle XX (també jho va ser el seu pare el 1939). Molins (2020:52-55) ofereix molts altres detalls de la familia que ha habitat la casa. | 41.7289500,1.7069700 | 392460 | 4620490 | 1850 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88873-foto-08178-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88873-foto-08178-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Cal Teixidor segons Molins (2020: 52-55). Era una casa de pages o de parcer, en origen. Es situa a llevant del Nucli Antic, sota la plaça de l'Església, a la vessant del turó entre aquella i el torrent de l'Enfilat abans de desguassar a la Riera de Rajadell. S'hi accedeix per un trencall a l'esquerra pujant per la carretera que procedeix del Barri dels Molins que mena al nucli antic per la part del cementiri.A la llinda de l'entrada hi ha la data gravada 1850 o 1860 (la tercera xifra no es llegeix be), però pel context històric ha de ser 1860.Als voltants de la casa hi ha una mola, piques i altres elements de pedra que decoren el jardí.A l'altre costat de la Riera de l'Enfilat es troba la font de can Selga o can Teixidor. Es pràcticament inaccessible. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88874 | Matriu i estampa de Berenguer de Rajadell del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matriu-i-estampa-de-berenguer-de-rajadell-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Informació facilitada pel Museu Episcopal de Vic</p> | XIV | <p>Matriu circular (en negatiu) i la corresponent estampa (en positiu) amb un estel de setze raigs envoltat per la llegenda: +S. BERENGER·DE RAGEDEL. Procedeix de Rajadell, segons la fitxa del MEV, num. inventari 6230. Segle XIV. Ingressà al museu l'any 1919. Es BCIN…</p> | 08178-380 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3. 08500. Vic | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88874-foto-08178-380-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | BCIN | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | 85 | 52 | 2.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88875 | Creu prop de Can Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-prop-de-can-miralles | XIX | Molt emboscat, amb accés impossible | <p>Creu de ferro de forja sobre una pilastra paral·lelepípede o prismàtica feta de maçoneria, coronada amb un petit frontó piramidal. La creu du la data 1870. Esta sobre un marge, inaccessible (no es pot observar la part baixa i el basament).</p> | 08178-381 | Plans de Rajadell (Riavall). Miralles. N del terme | 41.7292699,1.7140446 | 393049 | 4620517 | 1870 | 08178 | Rajadell | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88875-foto-08178-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88875-foto-08178-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88875-foto-08178-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí de Rajadell a Fals, just a la cruïlla amb el camí que porta a Monistrolet, a 150 m. a l'E del Mas Forn, a 150 m al SO del pont de can Miralles (sobre la Via del tren) i a 325 m. al SO de can Miralles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88876 | Cal Tatjer o Tatxer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatjer-o-tatxer | XIX-XX | Rehabilitada modernament | Casa de pagés rehabilitada modernament, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Te coberta de doble vessant, amb teules vermelles, amb un dels vessants més llarga que l'altre. Les façanes estan pintades de color gris, amb la base amb pedra vista. Degut al pendent, la casa es més alta al costat O. que a l'E. La casa te dues amplies terrasses laterals. Hi ha diverses finestres i un petit balcó a la planta primera de la façana principal, orientada al S. Com a edificacions independents, hi ha l'antiga pallissa i una gossera molt gran.També disposa de garatge i piscina . A l'exterior hi ha exposada una premsa de vi de gàbia. | 08178-382 | Monistrolet. E. del terme. | Antiga casa de parceria, totalment reformada. Sabem que al segle XIX ja existia i que fou cremada per les tropes franceses de pas pel camí ral durant la Guerra del Francés. | 41.7330300,1.7507500 | 396108 | 4620890 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88876-foto-08178-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88876-foto-08178-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | El topónim correcte es Tatjer. Potser antigament era can Ferrer. Actualment batejada com La Ponderosa (o la Ponde). Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.73) com a Cal Tatxer (La Ponderosa) i en alguns mapes com a can FerrerLa casa ha estat remodelada modernament pero sabem que existia al segle XIX (no queden vestigis de l'època fundacional). Es situa sobre el vessant muntanyós que es troba al N. de la riera de Rajadell i del camí Ral de Manresa a Rajadell, sobre l'Hostal.. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88877 | La Caseta del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-puig | XIX-XX | Recentment restaurada | Casa de pagès de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis, i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra irregular, vista. La façana principal (orientada al SE) presenta una porta senzilla amb arc escarser de totxo i obertures (finestres i el petit balcó) també emmarcades en maó. La part oposada de la casa està enclotada, degut al pendent del terreny. La casa forma part d'un conjunt de construccions corregudes i arrenglerades de NE a SO. Al centre hi ha la casa; a la dreta (al NE) hi ha una segona casa, adossada, de construcció moderna, i acabada en ciment, i l'altra es l'antiga. Per la part del darrera hi ha construccions de tipus agropecuari, en una cota més alta. La pallissa, feta amb maçoneria, té coberta a una sola vessant, amb dues plantes. | 08178-383 | Miralles o Riavall. NE. del terme | Es deia Cal Sastre per que hi havia viscut un sastre. Es la tipica casa de parcer construïda al segle XIX en el marc de l'expansió de la vinya, i pel seu topònim, la Caseta del Puig, ha de ser una masoveria o casa de pagés pertanyent als Puig Miralles (al Mas el Puig o al Mas Miralles). | 41.7292600,1.7363700 | 394906 | 4620488 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88877-foto-08178-383-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Antigament, es denominava cal Sastre. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.64) com la Caseta del Puig. La llinda de la finestra de la façana principal duu gravada la data 1868, que ens situa clarament la casa en el segle XIX. Aquesta llinda o placa es la única pedra treballada de la façana (podria se haver estar recol·locada durant la rehabilitació). La data està dins un cercle gravat.La casa i tot el conjunt ha estat remodelat i rehabilitat molt recentment, atès que el Catàleg de Masies de 2014 informava de que les cases estaven deshabitades. S'ubica entre els masos Bosch i el Puig, a 275 m. a l'O. del trencall que hi mena (a l'esquerra) des de la Carretera de Rajadell a Monistrolet. Es troba en una posició elevada, sobre la vall de Rajadell, connectant amb la vall de Fals. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88878 | El Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-1 | XX | Casa d'estiueig, d'estil modernista. Presenta planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i golfes. Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic (amb el carener perpendicular a la façana principal, però retallat de forma descendent), de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana principal, a ponent, hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa. A la planta primera hi ha tres finestres molt allargades. La central dona a un balcó; està flanquejada per falses obertures a cada costat, de la mateixa mida. A la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs correguts de mig punt. A la planta primera d'una de les façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó. | 08178-384 | Monistrolet. E. del terme | Casa modernista i de prestigi construïda com a casa d'estiueig o segona residència per un pròsper burgés, tal vegada de Manresa, a principis del segle XX. Segons el Catàleg de Masies, podria ser obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec, el 1901, de remodelar la mansió veïna de Can Gallifa, obra que no va acabar en persona. No sabem si el fet d'adjudicar l'autoria del Xalet a Oms és més per la proximitat de can Gallifa que a dades documentals fefaents. | 41.7290700,1.7637500 | 397183 | 4620434 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88878-foto-08178-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88878-foto-08178-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88878-foto-08178-384-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num.80) com El Xalet. Es una casa encarregada per un acabalat propietari com a segona residència. L'entorn immediat de la casa es troba enjardinat amb molta cura.La casa s'ubica a prop de l'antic camí ral i de l'actual C‐25 (l'Eix Transversal). S'hi arriba per la carretera que va de Rajadell a Monistrolet. Cal travessar el pont sobre l'Eix; a la dreta mena a Santa Maria de Monistrolet i a l'esquerra, al Xalet, per un curt camí paral·lel al que porta a can Gallifa. Aquest està envoltat d'arbres, atorgant una atmosfera molt especial a l'indret.Està a uns 290m. en línia recta a l'E. de l'església de Santa Maria de Monistrolet i a 500m. al N. de can Gallifa o La Noguera. | 98|105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88879 | Vestuari del Ball de la Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestuari-del-ball-de-la-coca | XX | <p>Vestit del ballador (hereu) i vestit de la balladora (pubilla) del Ball de la Coca de la Festa de Sant Sebastià (fitxa 208). El vestit masculí inclou la capa, el barret de copa i espardenyes de veta, i el femení, vestit, mantilla, còfia i calçat,</p> | 08178-385 | Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. | <p>El Ball de la Coca (fitxa 208) es celebra en el marc de la festa major petita de Rajadell (però es la més tradicional i antiga) (fitxa 207), dedicada a Sant Sebastià. Es celebra el tercer cap de setmana de gener. L'acte central es el diumenge al migdia. Actualment és l'Associació Cultural Recreativa de Rajadell la que organitza la festa, en la que encara es reparteix el típic panet. Antigament s'encarregaven els hereus dels masos. La música és en directe des de 2016. Al segle XIX s'introdueix el ball de la Coca dins la celebració de la festa de Sant Sebastià, en que la masia que pastava el pa oferia la coca i assenyalava una balladora. Els administradors de la confraria de sant Sebastià triaven el ballador, i la parella feia el ball. Després la coca era subhastada com a reforç econòmic de la diada. D'altra banda, els Bastoners de Rajadell es van refundar el 1969 pero el ball de bastons a Rajadell es remunta al menys fins el segle XVIII.</p> | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 1992 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88879-foto-08178-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Maria Carbonell | Des de 1993 els balladors porten sempre els mateixos vestits i no se'ls han de procurar ells. Les va fer la modista Maria Carbonell (la modista de l'Esbart de Rubí) el 1992, amb molt rigor històric, i es van estrenar a la festa del 1993. El d'home es prou ample però el de la dona cada any s'arregla i adapta en funció de la talla de la balladora. Es guarden al local dels bastoners (darrera la Fàbrica o Fabriqueta). En el futur hom pensa conservar-los i exposar-los en vitrina, tal vegada al futur museu. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 88880 | Fita de terme a la cruïlla entre el Nucli Antic - Els Molins i l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-la-cruilla-entre-el-nucli-antic-els-molins-i-lestacio | RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016). MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa | XVIII-XIX | Fita de terme de pedra sorrenca en forma prismàtica i de base rectangular. En un dels costats presenta l'escut de Rajadell amb els raigs característics divergents, i a l'altre, l'escut del Ducat de Cardona, amb el triple card característic coronat amb fulles. | 08178-386 | Barri de l'Estació | Segons Molins (2016), prové de la partió dels termes de Fonollosa i Rajadell, prop del Mas de Cal Saldes (Fals), entre Cal Saldes o La Mallencosa (Fals) i les Caranyes (Rajadell), a la carretera de la Mallencosa. La peça va ser retirada per l'ajuntament de Rajadell del seu emplaçament original cap els anys 1998-99, per que l'havien intentar robar. El terme de Fonollosa pertanyia a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona. | 41.7319900,1.6980300 | 391722 | 4620839 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88880-foto-08178-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Actualment està ubicat en una mena de rotonda que hi ha en la cruilla entre la carretera dels Molins/carretera de Rajadell (que mena al Nucli Antic passant per Molins) i la cerretera que ve del barri de l'Estació.Va ser traslladada en aquest lloc per l'ajuntament els anys 90. Amb tota seguretat deu correspondre a la fita de terme 3 entre Rajadell i Fonollosa, d'acord amb la delimitació oficial feta per la Generalitat el 2016 (veure bibliografia). Actualment hi ha una petita fita de pedra de forma irregular de 20 cm x 15 cm de costat a la base i 17 cm. d'alçària, força deteriorada. Se situa a l'extrem SE de la partida de les Vinyes de Can Saldes, a uns 140 m al SE de la casa de Can Saules Nou (Fals), al límit N. del terme. Les coordenades UTM ETRS89 31T són: X: 395467,8 i Y: 4621060,1 | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88881 | Col·lecció dels Bastoners de Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dels-bastoners-de-rajadell | Web Municipal | XX | Col·lecció de bastons, documents, fotografies i altres elements relacionats amb l'activitat de la Colla Bastonera, exposades en vitrina. Es tracta de bastons i altres elements d'altres colles de tot Catalunya, donades per aquestes. | 08178-387 | Local social Colla dels Bastoners. La Fàbrica. Els Molins. | Els Bastoners de Rajadell són entitat molt important a Rajadell. Hi ha indicis no confirmats que ens remunten l'origen del Ball de Bastons a Rajadell als segles XVI i XVII. L'activitat bastonera fou rellevant des de la segona meitat del segle XVII i de ben segur a la segona meitat del segle XIX. Al voltant dels anys 1908-09, per motius que es desconeixen, el ball va desaparèixer, L'any 1949 un grup de joves el va voler recuperar, però es va trobar que les músiques havien desaparegut durant la guerra civil. Van haver de tornar-les a escriure seguint l'entonació dels que les recordaven. D'aquesta manera es va recuperar del Ball de Bastons a Rajadell. Després d'un breu període inactiu, el 1969 es reprèn l'activitat del Ball de Bastons. Gràcies a l'escassedat i a la poca disposició dels nois, les noies passen a formar part dels Bastoners de Rajadell, i així es creà el primer grup mixt de bastoners a Catalunya. Des del 1969 ja no s'ha deixat de ballar el Ball de Bastons a Rajadell, i la bona situació del grup va provocar que tres anys més tard es formés una segona colla. Els Bastoners de Rajadell van ser un dels grups impulsors de la I Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, celebrada a Santa Maria d'Oló el 6 de juny de 1976. És un dels pocs grups que han participat en totes les trobades que s'han fet des de la primera. L'any 1983 van ser els encarregats d'organitzar la vuitena edició de la trobada, que es va fer a Rajadell i va ser una de les més nombroses fins ara, amb més de 1.200 participants. | 41.7299900,1.7082200 | 392566 | 4620604 | 08178 | Rajadell | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88881-foto-08178-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | (Es tracta d'un element de propietat privada pero d'accés públic) | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88882 | Barraca prop de la 11422 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-11422 | XIX-XX | Emboscada | Petita barraca de vinya de planta circular construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. La porta presenta una llosa plana com a llinda. La coberta amb falsa cúpula està en bon estat i està recoberta de formigó. Té un ràfec volat de pedres planes a la coberta. | 08178-388 | Plans de Rajadell. N.del terme. | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7389900,1.7162700 | 393250 | 4621593 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88882-foto-08178-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88882-foto-08178-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88882-foto-08178-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Està a pocs metres de la Barraca Codi 11422 de la Wikipedra, però aquesta barraca en qüestió no apareix a la Wikipedra. Situada sota l'entrada de Ca l'Estany, entre Ca L'Esquerrà i Ca L'Estany, darrera Cal Mingo. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88883 | Col·lecció parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-1 | <p>Tresor parroquial amb objectes religiosos, alguns de plata (calzes, creu, relicari, caixa, figures religioses, i altres),</p> | 08178-389 | Nucli antic. Rectoria de l'església parroquial de Rajadell | 41.7288800,1.7063200 | 392406 | 4620483 | 08178 | Rajadell | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88883-foto-08178-389-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | A la Col·lecció etnogràfica (fitxa 191) que estava exposada a la Rectoria (edifici annex a l'església, fitxa 16),, hi havia una vitrina que incloia part del tresor parroquial. Es tractava d'un dipòsit de la parròquia dins del museu-pinacoteca de Rajadell, que existia a la Rectoria fins cap l'any 2014. El 2019 encara hi era. El 2020 tot el fons de la Rectoria va ser emmagatzemat en altres llocs, atès les obres de remodelació de l'immoble, El fons parroquial va ser traslladat a la rectoria (de l'interior de l'església parroquial, fitxa 12). | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88884 | Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-cal-gallifa | XX | <p>Construcció semisoterrada destinada a emmagatzemari l'aigua potable bombejada de des del molí de can Gallifa (fitxa 123), situat a 300 m. al sud, per ser utilitzada al Mas Noguera o Can Gallifa (fitxa 98). Es un edifici rectangular fet de maçoneria regular i de bona factura, amb coberta plana. La seva construcció ha comportat rebaixar, per la part posterior de l'edifici, el marge en el que s'integra. Conté dos dipòsits, una cada costat. Al mig, a la façana del davant, se li ha adossat un cos amb dues portes laterals, amb una coberta ondulada que té un cert aire modernista. A la paret davantera, a esquerra i dreta de l'esmentat cos, hi ha sengles obertures, enlairades i enreixades, de forma rectangular. A sobre, presenten cadascuna una placa de formigó blanc on hi ha gravades en relleu, i en semicercle, una sèrie de ratlles i les xifres 0, 1, 2, 3 i 4. Del centre de la obertura rectangular, emergeix una gran tija de ferro en forma de sageta que es superposa a la placa blanca per tal d'indicar la xifra corresponent. Sens dubte, es tracta d'indicadors del cabal d'ambdós dipòsits.</p> | 08178-390 | Monistrolet. NE del terme. | <p>Aquests dipòsits van ser edificats entre 1919 i 1929, a càrrec del mestre d'obres Josep Blanc, El molí fou construït pels Gallifa l'any 1910 tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua d'un pou a uns dipòsits i d'aquests, s'enviava a la torre (residencial) de can Gallifa, construïda aproximadament per aquests mateixos anys. Actualment el subministrament d'aigua a can Gallifa funciona amb motor. Tenim dues hipòtesis sobre qui va ser el seu constructor: Alexandre Soler i March, l'arquitecte manresà que inicià la reforma de Can Gallifa, o l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, que fou el que va projectar l'obra modernista de Can Gallifa. Fins fa ben poc, el molí encara bombava l'aigua cap als diposits (ffitxa 391) i, des d'aquests, per efecte dels vasos comunicants, es cobria el suministrament de Cal Gallifa.</p> | 41.7229700,1.7558300 | 396514 | 4619766 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88884-foto-08178-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Josep Blanc | En els mapes està indicat com 'Cisternes de Monistrolet' En un altre sector dles terrenys, hi ha uns altres dipòsits, que hem batejat com a Dipòsits d'aigua de Cal Gallifa b (fitxa 391). Es situa a 300m. Al S. del Molí de Can Gallifa. S'hi pot accedir des del Molí de can Gallifa i des de Can Gallifa, o bé des de can Servitge. A mig trajecte de la carretera de Monistrolet a Can Servitge hi ha un trencall, a l'esquerra, que mena a can Gallifa. A pocs metres, per un caminet a l'esquerra, s'accedeix als dipòsits. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88885 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-8 | XX | La font no raja | Diverses estructures compostes per una caseta i una bassa o dipòsit d'aigua. A més de les feixes dels horts. L'estructura està força soterrada i emboscada i es dificil deduir el perímetre i la forma. Es percep un doble mur que encercla un pujol, al qul s'accedeix per un altre camí més amunt. Al final d'aquest mur corregut, fet de maçoneria, hi ha una porta, sota la roca natural del pujol, amb la inscripció M. Gallifa. A l'altre extrem del mur hi ha una caseta de planta quadrada feta de maçoneria de bona factura amb cantoneres de pedra. Te dos pisos, i presenta dues portes exteriors, amb brancals de pedra, per accedir a cadascuna de les dues plantes, en façanes diferents. La coberta es ondulada. La paret posterior presenta dues petitíssimes obertures. | 08178-391 | Monistrolet. NE del terme. | La mestressa de Cal Casanova li deia la Font del Rector per que servia per regar els horts del rector. La construcció del molí de Can Galllifa afectà al cabal de la font. | 41.7257500,1.7588500 | 396770 | 4620072 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88885-foto-08178-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88885-foto-08178-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquest complex es situa en un camp proper al camí que porta de Can Gallifa al Molí de Can Gallifa, entre un camp conreuat i un suau turó. Es troba a 150 m a l'E. del Moli d'en Gallifa (fitxa 123) en línia recta. Des del molí de can Gallifa, cal deixar el camí i travessar un camp a mà dreta. Des de can Gallifa (fitxa 98), cal agafar el camí al moli i travessar la Riera de Rajadell i la via del tren.Per sobre de la porta del perímetre hi ha una gran llinda i dins d'una senefa rectangular s'hi llegeix 'M. Gallifa'.Aquest dipòsit també subministrava aigua de rec a la finca de can Gallifa (fitxa 98) i als camps propers, com els dipòsits construits per Can Gallifa (fitxa 390) situats més amunt del Molí de can Gallifa (fitxa 123). La construcció del molí de Can Galllifa n'afectà al cabal de la font, de manera que la font només proporcionava un minso regalim fa uns anys, i actualment no raja. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 88886 | Font de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-girada | Blog los folloneros http://losfolloneros.blogspot.com/2011/11/xii-caminada-popular-joan-vila-de.html | XX | Font obrada constituïda per un cos semi-soterrat emmarcat per un gran arc, que crea un petit absis el·líptic, al punt mig de la qual hi ha la font. L'aigua cau, des de una fornícula rectangular emmarcada en una altra amb arc escarser, sobre una pica circular amb basament. Al lateral de la font hi ha un banc adossat, corregut. El conjunt es completa amb una taula de pedra en el centre de l'espai. Esta bastida amb maçoneria i els carreus són vistos en tota la seva part frontal, i a l'interior, fins a mitja alçada, es va arrebossar la part curvilínia de la capella. Encara hi queda, en el punt més alt de l'arc, la part d'un element de subjecció d'on penja una cadena, i en un punt encara més alt, coronant el conjunt, hi ha una gran peça de pedra amb la inscripció 'Girada 1923'. | 08178-392 | Monistrolet. NE del terme. | La font de la Girada és obra d'un arquitecte o mestre d'obres desconegut i la seva construcció data de 1923, tal com marca la inscripció. Va ser una iniciativa dels amos de Can Gallifa (la família Noguera de Manresa), que la van reformar | 41.7195100,1.7623400 | 397050 | 4619375 | 1923 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88886-foto-08178-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88886-foto-08178-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | La font està situada a Monistrolet, en un eixamplament artificial del camí i en un espai configurat a partir de la mateixa font i de petits murs de pedra que ressegueixen el perfil lateral de l'obra. S'hi pot arribar pel camí que ve de Can Servitge passant pels dipòsits de can Gallifa o Cisternes de Monistrolet (fitxa 390) i la Font del Rector (fitxa 391), travessant la Riera de Rajadell, o bé des de Monistrolet, vorejant Can Gallifa (fitxa 98) pel camí que el rodeja per l'O., i passant pel Camp de la Girada, travessar la Riera de Rajadell per un gual, i des d'allí seguir un corriol en direcció ponent. La font es troba a 700m. en línia recte al SO de Can Gallifa.El nom de la Girada es deu a la corba que fa la Riera de Rajadell en aquest sector.Al lloc s'han celebrat misses de campanya amb la taula de pedra com altar.Es pot comprovar que la bonica volta d'aquesta font té la forma d'una el·lipse. Aquest disseny, a part de tenir un motiu artístic, també li confereix una propietat acústica sorprenent. Si busquem els dos focus d'aquesta el·lipse i situem una persona en la zona aprop de cada un d'ells, sentiran la veu de l'altre persona clarament amplificada i amb un efecte envolvent. Des d'una zona propera al focus, com el començament dels bancs de pedra, l'efecte també el podem sentir.La font no ha estat visitada. Descripció: extreta del Blog los folloneros. La foto 1 són del web del CEBC. La foto 2 es del web wikiloc (foto: Agustí BTT). La foto 3 es del web wikiloc (foto: Nirvan@) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88887 | El Cogulló de cal Torre o Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cogullo-de-cal-torre-o-torra | Muntanya de 881 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i que constuitueix el punt més alt de Rajadell, i que forma part de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Des del cim s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic (referència 277112001). | 08178-393 | El Racó. El Muntalar. SO del terme | 41.6874500,1.6864400 | 390682 | 4615909 | 08178 | Rajadell | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88887-foto-08178-393-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | És un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim de difícil localització. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola.Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC.El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980Foto 1: Jordi Ferrer Wikipedia; Foto 2: Web Reptes Muntanyencs. Foto 3: Blog A una chapa del Cielo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88888 | Fita de terme prop de cal Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-prop-de-cal-magdalena | MOLINS I ROCA, Ernest. (2016). Fals. La Història. Zenobita Edicions. Ajuntament de Fonollosa. Pag. 43-44 | Fita de terme, de pedra, de forma prismàtica. Al costat que dona al camí, s'hi adivina un escut en relleu que podria ser el dels Cardona, senyors de Fonollosa. Al costat oposat, el que dona a Rajadell, es veu clarament l'escut dels Rajadell amb els rajos divergents. | 08178-394 | Monistrolet-Collbaix. Pla de Fals. NE del terme | Antiga fita, almenys d'època moderna, que marcava el límit dels antics territoris pertanyents als antics termes senyorials dels Rajadell, titulars del Castell de Rajadell, i dels Cardona, que senyorejaven Fonollosa. En la documentació són citades com a 'termes' o 'termes altes'. Sobresortien un metre, al menys, del sól. | 41.7425800,1.7621000 | 397067 | 4621936 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88888-foto-08178-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88888-foto-08178-394-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'hi accedeix pel camí que ve de Fals per la Grabriela i entra a Rajadell per Cal Lleirac. Cal seguir cap a Can Manel i una mica abans, al costat d'un gran dipòsit circular, agafar el camí que porta a Cal Magdalena des de la Granja Medina (Fonollosa). La fita es troba a la banda dreta del camí en direcció E, a pocs metres de la Granja Medina. Es un camí antic i estret i es troba rebaixat, al costat dret, respecte al camp de conreu, per la qual cosa la fita es troba encastada al marge del camp, estant mig soterrada la cara que dona a Rajadell. L'actual límit municipal corre paral·lel al camí a uns 13 m. al S. (de fet la fita esta en terme de Fonollosa). Aquesta fita no apareix a la RESOLUCIÓ GAH/2400/2016, de 18 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Fonollosa i de Rajadell. DOGC núm. 7236 (28/10/2016) ni a la MEMÒRIA DELS TREBALLS TOPOGRÀFICS DE LA LÍNIA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE FONOLLOSA I DE RAJADELL Fites F-1 a F-9. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya . Barcelona, 13 de desembre de 2016. Si que apareix esmentada a MOLINS (2016: 43-44) com a 'fita prop de Cal Magdalena de Monistrolet' | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88889 | Bassa de Cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-dalmau | XIX | <p>Gran bassa circular per a rec, bastit per recullir les aïgues pluvials. Construïda amb grans carreus regulars ben escairats i lligats amb calç i rematada per un seguit de columnes cilíndriques de pedra que collen una tanca metàl·lica en tot el perímetre. Sobre l'obertura que ve del canal per portar l'aigua cap l'interior del dipòsit, hi ha una columna cilíndrica de pedra més gruixida que les altres, rematada per una esfera de pedra. Aquesta columna presenta, mirant a la bassa, un medalló circular, amb un estel gravat circular amb 8 rajos.</p> | 08178-395 | El Dalmau. NO del terme | <p>La gran bassa forma part del gran projecte de la propietat de cal Dalmau de crear una colònia de parcers al costat de la masia precedent, al darrer terç del segle XIX. El projecte, no reeixit, consistia en traslladar el model fabril al camp i fundar una gran explotació agrària dedicada principalment a la viticultura amb un gran edifici d'habitatges on els parcers hi tindrien casa i tina pròpia. Ja fos per l'arribada de la fil·loxera o per altres raons, el cas és que el promotor es va arruïnar i va emigrar a Amèrica (posteriorment fou assassinat) i el projecte quedà aturat. Tenim notícies de la masia des del segle XVI, quan es denominava cal Presseguer. Per la casa hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). La casa passà a mans de Pere Dalmau al casar-se amb la pubilla del mas, Eulàlia Campserver, a principis del segle XVII.</p> | 41.7412500,1.7045900 | 392283 | 4621859 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88889-foto-08178-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88889-foto-08178-395-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | S'ubica just davant la façana de la casa, a llevant. A Cal Morros hi ha un bassa semblant. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88890 | Font amb escalinata de Cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-escalinata-de-cal-dalmau | XIX | Amb esquerdes i vegetació, sobretot la part inferior i l'espai de la font | <p>Font amb una doble escalinata que havia de conduir a un espai de lleure i jardí. L'escala comença per un espai entre dos murs, sustentat per un arc de mig punt de pedra, per bifurcar-se en dos escales descendents en forma circular fins a un nivell inferior. Abaix, entre les dues escales, es veuen rastres del que havia de ser el sortidor de la font. El mur de la escala està rematat per una cinta de formigó i per sota, està bastit per balustres de pedra, amb orificis circulars. Els graons són també de pedra.</p> | 08178-396 | El Dalmau. NO del terme | <p>La font i l'àrea de lleure i jardí prevista formava part del gran projecte de la propietat de cal Dalmau de crear una colònia de parcers al costat de la masia precedent, al darrer terç del segle XIX. El projecte, no reeixit, consistia en traslladar el model fabril al camp i fundar una gran explotació agrària dedicada principalment a la viticultura amb un gran edifici d'habitatges on els parcers hi tindrien casa i tina pròpia. Ja fos per l'arribada de la fil·loxera o per altres raons, el cas és que el promotor es va arruïnar i va emigrar a Amèrica (posteriorment fou assassinat) i el projecte quedà aturat. Tenim notícies de la masia des del segle XVI, quan es denominava cal Presseguer. Per la casa hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). La casa passà a mans de Pere Dalmau al casar-se amb la pubilla del mas, Eulàlia Campserver, a principis del segle XVII.</p> | 41.7409200,1.7050700 | 392322 | 4621822 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88890-foto-08178-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88890-foto-08178-396-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | L'escalinata es situa a 45 m. a l'E, de la casa. Formava part d'una zona de lleure i jardí que va quedar inacabada. A ponent de la font es poden veure restes del que va ser o havia de ser un porticat, amb pilastres de pedra. També hi ha una taula circular de pedra. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 88891 | Pou i molí de Cal Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-moli-de-cal-dalmau | XIX | <p>Pou format per una torre de forma cilíndrica que havia d'acollir un molí de vent per impulsar el bombeig de l'aigua. Actualment resta la construcció en forma de torre (1,70 m. de diàmetre per 7,5 m, d'alçada aproximadament). Esta feta amb carreus ben escairats i lligats amb calç. L'interior té una escala de cargol per accedir a la plataforma superior. La porta, que mira a la casa, presenta un dintell de pedra pulida.</p> | 08178-397 | El Dalmau. NO del terme | <p>El pou i el molí de vent forma part del gran projecte de la propietat de cal Dalmau de crear una colònia de parcers al costat de la masia precedent, al darrer terç del segle XIX. El projecte, no reeixit, consistia en traslladar el model fabril al camp i fundar una gran explotació agrària dedicada principalment a la viticultura amb un gran edifici d'habitatges on els parcers hi tindrien casa i tina pròpia. Ja fos per l'arribada de la fil·loxera o per altres raons, el cas és que el promotor es va arruïnar i va emigrar a Amèrica (posteriorment fou assassinat) i el projecte quedà aturat. Tenim notícies de la masia des del segle XVI, quan es denominava cal Presseguer. Per la casa hi passava el camí ral, en direcció a cal Carcoler (cal Peric). La casa passà a mans de Pere Dalmau al casar-se amb la pubilla del mas, Eulàlia Campserver, a principis del segle XVII.</p> | 41.7418300,1.7044300 | 392270 | 4621924 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88891-foto-08178-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88891-foto-08178-397-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Es troba al mig d'un camp, a 65 m al nord de la casa. Sembla que el molí de vent no s'acabà de construir mai. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 88892 | Font de la Regata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-regata | Font obrada. L'aigua surt d'una canonada dins d'una construcció feta de pedra i totxo, coberta amb volta, oberta. L'interior està arrebosant. La part inferior està composta per una pica poc fonda. Aquesta construcció està integrada en una paret de pedra seca que continua a l'esquerra. A l'exterior, davant la font, hi discorre un estret corriol d'aigua i a l'esquerra, hi ha bassals d'aigua. | 08178-398 | El Racó | 41.7223700,1.6967600 | 391600 | 4619773 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88892-foto-08178-398-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-04-08 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | La font està senyalitzada a la carretera que va del Nucli antic al Racó i també compta amb un plafó de l'ajuntament al lloc. Per accedir-hi cal dirigir-se per la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre); a 250 m. del nucli, a la dreta, hi ha un sender senyalitzat per l'ajuntament. La font es troba a uns 700 m., prop del Torrent del Daurell, caminant per un camí en direcció oest, molt planer i agradable, caracteritzat, en quasi tot el recorregut, per un gran mur de pedra seca, sovint de gran alçada i de bona factura, que limita el camí per l'esquerra.Tot i que a l'estiu s'asseca amb facilitat, al juliol de 2020 la font rajava.La font, que recull aigua del Torrent del Daurell, pertany a la finca del Pujolar | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 88893 | Balma i petita casa del Pont de la Toia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-petita-casa-del-pont-de-la-toia | Balma natural que en el seu costat dret (a migdia) s'hi va encastar una petita casa de planta quadrada, avui enrunada. La casa, o barraca, és de pedra seca i presenta una gran porta, a la que es veuen encara restes dels montants de formigó. A l'interior hi ha una banqueta de treball. La barraca aprofita la bauma i els murs s'adapten a les roques, aprofitant aquestes com a parets. | 08178-399 | El Racó | 41.7222200,1.7029000 | 392110 | 4619748 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88893-foto-08178-399-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la bifurcació entre la carretera que del nucli antic s'adreça al sud en direcció Cal Parcerisses i cal Torre (Camí de can Torre) i un sender senyalitzat que porta les Casetes. Aquest punt es troba a 170 m. al SO de Cal Balart en línia recte, i a 100 m. al S. del trencall que duu a Can Balart. Es troba a la cara de ponent del Pla anomenat Pont de la Toia. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 88894 | Cabana prop de Parcerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-prop-de-parcerisses | XIX-XX | Falta la coberta. Les parets estan en bon estat estructural. Recentment netejada. | Caseta de planta rectangular, d'uns 3 x 4 metres aprox , orientada a SE. Es conserven les 4 parets perimetrals, bastides amb pedra irregular i morter, que encara conserven part de l'arrebossat. Ha desaparegut la coberta, que era a una sola vessant, cap el NE. La porta es situa a la façana SE i està dotada d'una gran llinda de pedra. Les tres altres parets tenen cadascuna una petita finestra centrada, en forma d'espitllera. A l'interior hi ha també una petita repisa, sobre la finestra. | 08178-400 | El Restoble. Camps d'en Parcerisses. El Racó. SO del terme. | 41.7049900,1.6858500 | 390663 | 4617857 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88894-foto-08178-400-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2021 F. Xavier Menéndez | S'ubica prop del camí de Can Torra que ve de Parcerisses en direcció a la Casa Vella d'en Parcerisses (s'ubica entre les dues cases, a 50 m del camí, a l'est). L'entorn està parcialment limitat per un marge de pedra. A prop hi ha una bassa circular feta de pedra. Molt recentment (2021) l'entorn i l'interior han estat objecte de neteja. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 88895 | Barraca de Cal Sarrió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sarrio | Envoltat de vegetació | Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Està coberta per la vegetació, de tal manera que no s'aprecia la porta ni les característiques de la falsa cúpula. | 08178-401 | Valldória, tocant a Les Casetes | Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint. La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra. Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines. | 41.7296400,1.6947300 | 391443 | 4620582 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88895-foto-08178-401-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Aquesta barraca no està a la Wiquipedra.S'ubica a 70 m. a l'O de Can Sarrió, una casa moderna, al mig d'un camp, prop del camí que va de les Casetes a Barquets, en un punt entre aquests dos llocs. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc