Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58680 | Barraca 2 del Torrent de la Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-torrent-de-la-font-den-sala | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Mantenir la vegetació arbòria i arbustiva del seu entorn és un factor important per a la seva conservació. | Barraca de pedra seca situada per sota el Camí de Rellinars a Casajoana, en el seu vessant oest, afluent del Torrent d'en Sala. Es tracta d'una construcció aèria aïllada, fonamentada directament al damunt de la roca. És de planta circular (2,10 m de diàmetre). Feta de pedra irregular; les més grans s'han emprat en la construcció dels brancals i la llinda plana. La porta d'accés està orientada al sud (1,28 m d'alçada per 0,70 m d'amplada màxima i mínima de 0,45 m). Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada interior, des del terra al punt central de la volta és de 2,30 metres. Conserva gairebé tot el voladís (que mesura des del terra 1,88 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Conserva també el recobriment exterior característic de terra i pedruscall amb estrat herbaci que impermeabilitza l'interior de l'habitacle. A l'interior hi ha tres cocons; dos arran de terra i un per sota de l'arrencada de la volta; mesuren respectivament: 0,38 m d'amplada per 0,38 m d'alçada per 0,38 m de fondària (mà esquerra); i 0,37 m d'amplada per 0,53 m d'alçada per 0,45 m de fondària (mà dreta). Hi ha una espitllera, orientada al sud. | 08179-1 | Torrent de la Font d'en Sala | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6462600,1.9228600 | 410301 | 4611062 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58680-foto-08179-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58680-foto-08179-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58680-foto-08179-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca. Però si que està documentada en el plànol de barraques i elements de pedra seca del Claudi Perarnau. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58681 | Cal Barret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barret | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XVIII-XX | Cal Barret és una casa de pagès situada al barri de Les Codines per sota de La Creueta. Està construïda en part aprofitant una codina amb desnivell cap a l'horta que la propietat té al davant mateix. El seu accés es fa pel camí que porta el nom de la casa. Es compon d'un edifici principal, més gran, de planta rectangular, planta baixa i pis, amb el cobert a dues aigües, de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal. Al davant hi ha l'era i un seguit d'edificis que en el seu moment feien funció de pallissa, tina i corts. Actualment estan rehabilitades com a garatge i dependències adaptades a la vida moderna. L'accés al pati interior es fa a través d'una porxada. La façana principal orientada al sud, està formada per una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés i una finestra a la planta pis. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb finestres de porticons. La façana de ponent ha estat reformada amb l'obertura d'una porta amb marquesina que sembla actualment independent de la resta de l'edifici. Els paraments són de pedra, arrebossats, llisos i pintats per la casa principal i de pedra vista per la resta dels edificis. | 08179-2 | Veïnat de Les Codines | 41.6403600,1.9061400 | 408900 | 4610425 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58681-foto-08179-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58681-foto-08179-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58681-foto-08179-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tant a l'ICGC com en el Catàleg de Béns a Protegir de l'Ajuntament (2014) està mal ubicada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58682 | Can Felip Neri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-felip-neri | XVIII-XX | Can Felip Neri és una masia situada al Serrat de Dalt. L'accés es pot fer des de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, en el PK. 15, a mà esquerra, entrant per la plaça del Serrat, o bé pujant pel carrer de Navarcles. La casa està formada per diferents construccions, de volums variables, fruit de reformes i d'ampliacions en llarg del temps. Aprofita el desnivell del terreny, fonamentada parcialment damunt de la roca. Cada cós i cada volum disposa d'una coberta pròpia. Els paraments són de pedra vista, rejuntada amb morter de calç i cantoneres de carreus de pedra més ben treballada. L'edifici probablement originari és el que està orientat al sud-est, amb coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal. De falsa planta baixa i pis (tres plantes per la façana nord-est), amb un pati interior tancat per un mur perimetral de pedra amb l'era al davant. El portal d'entrada, de dues fulles, muntants arrebossats i arc escarser amb un plafó ceràmic (5 rajols per 2) amb el nom de la casa. A mà dreta, un rajol de les mateixes característiques amb el número 10. Per sobre mateix hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro simple. D'altres finestres estan decorades amb llinda, muntants i ampit de pedra de travertí. A la coberta, hi ha diversos fumerals, simples. Modernament, a la façana orientada al nord-oest s'hi ha afegit el darrer volum que consisteix en una entrada de garatge i un cobert a la planta superior. Des de l'era, s'accedia a la tina. | 08179-3 | Av. Vacarisses, 10-12 | Als anys 1975 s'hauria iniciat una reforma total de l'edifici per acomodar-lo a les necessitats actuals. | 41.6348100,1.9112500 | 409318 | 4609803 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58682-foto-08179-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58682-foto-08179-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58682-foto-08179-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Destaca el bon estat de conservació de l'era, de planta rectangular, construïda amb cairons, decorats majoritàriament amb les clàssiques ditades realitzades amb l'índex, dit del cor i l'anular, a excepció de l'extrem del carrer que baixa cap a Cal Pastoret, on els cairons tenen decoracions a base de quatre ditades formant una diagonal (en aquest cas emprant també el tres dits anteriors a més a més del menovell). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58683 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-0 | MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XVIII-XX | Ha perdut una part important del mur perimetral de tancament de la casa i té deficiències estructurals a nivell dels murs portants i de la teulada. | Cal Llobet és una masia situada al vessant dret de la Riera de Rellinars, prop del barri de les Codines. Per accedir-hi cal agafar el camí de Les Codines, un cop passat Les Ferreres i el Gibert de Baix, en direcció al Pedregam. La teulada de la casa queda a la mateixa alçada del camí, a causa del desnivell del terreny. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. La façana s'organitza simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central amb la porta d'accés, d'arc escarser a la planta baixa, i balcó a la planta pis. Totes les obertures tenen un recreixement d'emmarcament. Els paraments estan arrebossats amb morter de calç i la façana està pintada de color blanc amb els elements de fusteria de color blau. Al costat esquerre de la façana, entre la segona i tercera planta hi ha un rellotge de sol sobreposat a un de més antic i molt més gran. Al cos principal se li han afegit dos cossos a mà dreta, una cort amb la pallissa al nivell superior i un garatge i un a mà esquerra que dona accés a la tina i al celler. | 08179-4 | Camí de Les Ferreres, s/n | La masia de Cal Llobet està situat en el segon nucli important de formació del municipi, entre la zona compresa entre les lleres del torrent de l'Esbarzer fins a la confluència amb la Riera de Rellinars a l'alçada de la casa. En aquest sector hi ha varis masos importants com Les Ferreres, amb la capella dedicada a Sant Felip Neri, el Gibert de Dalt i el Gibert de Baix i Les Codines. Segons el cadastre, l'any de construcció d'aquesta masia és de 1800 tot i que al segle XVI ja es parla de la família Llobet, relacionada amb alguns afers un xic convulsos, com el robatori de varis porcs, que Els Ferreres varen denunciar al batlle de Rellinars. L'any 1975, segons el cadastre, es va efectuar alguna reforma. | 41.6397800,1.9077800 | 409036 | 4610359 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58683-foto-08179-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58683-foto-08179-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58683-foto-08179-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Té un rellotge de sol sobreposat a un de més antic. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58684 | Cal Moixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moixons | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XIX-XX | Cal Moixons és una casa situada al barri de Les Codines, entre el turó del Cisternot i la Creueta a tramuntana i la Riera de Rellinars al sud. S'hi accedeix des del Camí de Les Codines a Les Ferreres, i després entrant pel camí de Cal Moixons. És de planta quadrangular, amb la coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Té planta baixa i pis. La façana principal és senzilla amb obertures minimalistes; la porta d'entrada és de doble fulla, amb vidres que protegeix el portaló de fusta a l'interior. Els muntants i l' arc escarser són de pedra tosca o travertí. A mà esquerra, adossat a la façana hi ha un pedrís. A mà dreta una petita finestra amb reixa dissimulada per un arbust. A la planta pis, la coberta fa uns anys es va fer nova aixecant-se una mica per guanyar en alçada. A mà esquerra hi ha una finestreta que sembla haver estat refeta durant la restauració de la casa; els muntants i la llinda són de pedra tosca, ben retallada, mentre que l'ampit és una pedra calcària que sobresurt irregularment de la paret. A mà dreta hi ha un finestral amb un balcó tancat per una barana de ferro forjat. A la façana de tramuntana destaca uns rajols ceràmics de factura moderna, de fabricació Montserratina, amb la representació de la Mare de Déu i el Nen Jesús al braç. A la façana de ponent hi ha un annex adossat amb una porta senzilla amb marxapeus i una finestreta amb reixa de barrots de ferro. A la façana sud hi ha un edifici quadrangular adossat amb cobert a un sol vessant del qual sobresurt . A l'interior, la cuina, saló, bany, habitació i rebost. Té un celler sota terra, construït al segle XX, tot ell de pedra amb volta de canó emprant carreus de travertí; s'hi accedeix des de dins de la casa, per uns graons de pedra amb rajol vermell. Una era de cairons amb alguns afegits separa la casa d'un cobert annex reformat en habitatge ja que aquesta casa es va convertir en un hotel rural, actualment tancat. És de planta quadrangular amb planta baixa i sota cobert, a un sol vessant, de teula àrab. Els paraments són de pedra irregular amb argamassa. | 08179-5 | Les Codines, núm. 35 | L'any 1975 s'hauria fet la reforma general de la casa. | 41.6394000,1.9056700 | 408860 | 4610319 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58684-foto-08179-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58684-foto-08179-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58684-foto-08179-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58685 | Cal Rutllat; Mas Rutllat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rutllat-mas-rutllat | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XVIII-XX | S'hi han adossat modernament altres construccions, tant pel costat de llevant com pel de ponent. E n cap cas s'ha mantingut un equilibri de materials, dissenys o estructura. | Cal Rutllat és una casa de pagès situada al capdamunt d'una carena de 400 metres d'alçada, a l'extrem oest, al capdamunt del vessant dret del torrent de l'Alzina. La construcció més antiga és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Les obertures s'organitzen a partir de tres eixos de verticalitat lleugerament descentrats en relació al carener. El parament és arrebossat. Encara es perceben les traces d'un rellotge de sol. | 08179-6 | Les Serres | Segons Moreno (1997) aquesta masia formaria part del quart nucli o zona de poblament del municipi. Aquest, es formaria a partir de finals del segle XVIII i començaments del XIX, en els límits amb Vacarisses, al llarg de la riera o torrent de l'Alzina. Es nodreix, bàsicament, de famílies provinents de la població veïna que s'instal·laran en aquesta zona i a l'anomenat Peu de les Serres. | 41.6335700,1.9073900 | 408995 | 4609670 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58685-foto-08179-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58685-foto-08179-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58685-foto-08179-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58686 | Can Fornells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fornells | <p>AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.</p> | XX | <p>Can Fornells en realitat són dos habitatges separats per una paret mitgera construïts alhora a principis de segle XX. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta fa un lleuger ràfec i és de teula àrab, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La composició de la façana és simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés, amb arc rebaixat. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb finestrons de fusta. Les de la planta pis són de línies senzilles mentre que les de la planta baixa tenen reixes de ferro forjat amb esbombament decoratiu a la part inferior. Totes elles tenen un recreixement al voltant i rectilini. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats amb un sol color que sobresurt del sòcol escartejat amb ciment de color sorrenc. Les dues plantes queden separades per una pèrgola recoberta de bruc d'escombra. El segon habitatge trenca la simetria general amb una pèrgola d'obra amb teulat de teula àrab.</p> | 08179-7 | Veïnat de Les Codines | <p>L'avi dels actuals propietaris, la família Colomer-Fornells, va comprar la casa acabada de construir a principis del segle XX, pels vols dels anys 1919-1920. Des de fa anys són dues propietats independents dins de la mateixa família.</p> | 41.6397200,1.9066700 | 408943 | 4610353 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58686-foto-08179-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58686-foto-08179-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Part del mur que des del carrer fa de tancament es converteix a l'interior en un cobert de planta rectangular tot ell d'arcades i terrat pla amb pilars i barana per on trepen diverses parres. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58687 | Capella de Sant Felip Neri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-felip-neri | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Arxiu Episcopal de Vic. Sèrie Visites Pastorals. Lligall Rellinars, 1721-1730, fol. 794. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTc5OSU=&codi=27582 HERNÁNDEZ, José Manuel (2016). La capella de Sant Felip Neri de Rellinars, erigida l'any 1660 al mas de les Ferreres, dins revista Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 569, pàg. 25-27. Parròquia de Vacarisses. | XVII | La capella de Sant Felip Neri està situada dins de la propietat de Les Ferreres, davant del pati de la façana orientada a l'est. És d'una sola nau, de planta rectangular, amb un absis semicircular. La coberta és a dues vessants, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Per sota el ràfec, hi ha una sanefa ornamental, més pronunciada a la façana principal. La uniformitat queda trencada pel campanar d'espadanya, realitzat amb pedra de travertí; té una sola obertura que fineix amb un frontó triangular i coberta a dues aigües de rajol pla. El paredat general és de pedra i travertí, collada amb morter de calç, mentre que la façana principal està arrebossada simulant carreus. Per sota mateix del campanar hi ha un ull de bou de forma circular. La portalada d'accés, orientada al sud-oest està emmarcada per grans pedres als brancals, treballats amb motllura arrodonida. La llinda és del tipus monumental amb la data gravada de 1660 i decorada amb un guardapols motllurat. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha una escala que condueix al cor. L'absis original està tapiat per un mur que arriba fins el sostre. Ambdós costats hi ha sendes portes que permeten accedir al reraltar. El presbiteri, sobre elevat per uns esglaons que el delimiten, està presidit per un retaule de fusta, situat a la part superior de l'altar. S'hi representa Sant Felip Neri agenollat amb una ploma a la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguanta uns fulls de paper posats damunt d'una pedra, amb el tinter al costat. Porta una carbasseta i un sarró agafats de la part superior d'un bastó. Al davant seu, hi ha la Marededéu amb el Nen Jesús al seus genolls, envoltats pels àngels dels quals només es veuen les ares. El conjunt està daurat a l'or vell. Les parets de la nau tenen un sòcol que imita la pedra. La part superior del mur queda delimitada de la volta per una motllura. Estan enguixades i pintades de color blanc. Es conserven varies de les creus (marcades amb l'oli sagrat) de consagració de la capella penjades als murs que simbolitzen els dotze apòstols. | 08179-8 | Les Ferreres | La construcció de la capella, 1660 segons la data gravada a la llinda de la portalada exterior, va ser propiciada per Mossèn Josep Ferreres, rector durant bona part del segle XVII de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses, de la qual llavors depenia la dedicada a Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars. Tal era la seva devoció que a l'església parroquial de Vacarisses hi dedicà un altar a més d'aconseguir les relíquies del sant. Per finançar la construcció de la capella la família del mas de les Ferreres va demanar un censal a la parròquia de Vacarisses. En la Visita Pastoral del 7 de desembre de 1685, divuit anys després de la seva construcció, es pot llegir que el bisbe de Vic, Antoni Pasqual, mana 'al que fa lo censal de la capella de St Felip de esta iglesia parroquial que paguen a la cullita del any vinent 1686 tot lo que esta devent' (AEV 1221, fol. 290v). El 30 de setembre de 1698, en una altra Visita Pastoral es fa referència a la capella rural de St Phelip Neri de la par de Vaquerizas. Corre per compte de Antoni Ferreras, hereu de la casa'. I en una altra nota es diu que l'Antoni Ferreras com a hereu de la casa Ferreras de Rellinars continue lol lloable costum que tenen tots los parroquns de donar de menjar un musich dels qui venen à cantar en la festa de St Fermi bisbe' (AEV 1220/7, fol. 8r). En la Visita Pastoral del 10 de novembre de 1726, el bisbe Ramon de Mariomon diu que 'en la capella rural de St Felip Neri, manm posen en lo altar lo evangeli de sant Joan y psalm de lavabo (es resava quan l'oficiant es rentava els dits)', i ordena que 'fassan ayguera en la sacristia, per poderse rentar las mans lo sacerdot' (AEV 1224 fol. 574v). Hernández que ha resseguit les Visites Pastorals esmenta que més endavant en les Visites Pastorals es fa referència a la celebració de misses. Va ser consagrada en varies ocasions, primerament amb motiu de la seva construcció, i després de la seva restauració, l'any 1922, pel bisbe de Vic, Romà Casanovas. Al seu interior hi havia dos retaules, un d'ells va ser sostret en un dels darrers espolis que ha sofert la masia al primer decenni del segle XXI. Després de la Guerra Civil (1936-1939) l'església parroquial de Sant Pere havia patit danys severs, i la capella del mas de Les Ferreres va acollir les celebracions litúrgiques, fins que es va rehabilitar. L'any 1960 s'hi va celebrar el tercer centenari de la seva consagració. Després d'uns anys deixada gairebé a l'abandó, els nous propietaris l'han netejat i restaurat. | 41.6412100,1.9110000 | 409306 | 4610514 | 1660 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58687-foto-08179-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58687-foto-08179-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La propietària actual va localitzar fora de context, en un estat deplorable, les tovalles litúrgiques que recobrien l'altar i les va fer netejar. Actualment formen part del parament de l'altar antic. Al davant, seguint les disposicions emanades del Concili Vaticà Segon, hi ha un altar senzill exempt que permet la celebració de la missa de cara als fidels. En una fotografia provinent de l'Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes realitzada l'any 1984 s'observa un cancell o barana de fusta amb el nom gravat a la part inferior 'CASA LES FERRERES' que delimitava els límits del presbiteri dels fidels.La capella és la primera església catalana dedicada al sant. És anterior a l'església de l'Oratori de Barcelona (finalitza la construcció l'any 1752) i a la del carrer del Sol de Gràcia (construïda finals del s XIX i acabada a principis del s XX). | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58688 | Capella de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XVII | La capella de Sant Isidre està situada dins de la propietat del mas del Gibert de Dalt. Està annexada a la façana de ponent de la masia. Al seu damunt hi ha una galeria oberta amb coberta a un sol vessant, de teula àrab que juntament amb la ubicada a la façana de llevant dona una imatge simètrica del conjunt. És de planta rectangular. El paredat exterior és de pedra lligat amb morter de calç. L'única façana decorada és la principal, orientada al sud. Està esgrafiada seguint la temàtica general del conjunt de la façana. La porta, centrada, té un sòcol de color sorrenc de més d'un metre d'alçada a ambdós costats. Per sobre, hi ha quatre a cinc fileres de carreus que alternen els colors ocres, sempre seguint una perfecte simetria. Els superiors, per sobre de la volta de la capelleta, imiten grans dovelles sobre les quals reposa una barana de balustrades que decora la galeria superior. El retall fet amb l'esgrafiat general li confereix una imatge de capella amb coberta de volta que fineix amb un voladís. El portal d'entrada és senzill, amb un arrebossat molt fi, sense brancals majestuosos de pedra i arc escarser. La portalada és de doble fulla, de fusta clavetejada. Per sobre de l'arc hi ha un ull de bou amb un vitrall i per sobre mateix, una senzilla creu de ferro collada per dos punts a la façana que sobresurt per sobre de l'esgrafiat. | 08179-9 | El Gibert de dalt | Poca cosa se sap d'aquesta capella dedicada a Sant Isidre sinó que aquest sant va ser canonitzat al segle XVII per l'Església Catòlica, convertint-se des de 1622 en el patró de la pagesia. A Catalunya va anar substituint els patrons tradicionals dels pagesos que eren Sant Abdó, Sant Senén i Sant Galderic. | 41.6432300,1.9119400 | 409387 | 4610737 | 1660 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58688-foto-08179-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58688-foto-08179-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No hem estat autoritzats a visitar-la. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58689 | Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casajoana | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. FERRANDO i ROIG, Antoni (2002). Les Sendes dels Bandolers (Sant Llorenç del Munt- Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 24. MORENO, M. Dolors (1997). Rellinars; Patronat Local de la Vellesa, pp.40-42. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Els forns de vidre i els vidriers (I), dins Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 403, pàg. 15 a 18. Parroquia de Vacarisses. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Els forns de vidre i els vidriers (II), dins Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 404, pàg. 14 a 17. Parroquia de Vacarisses. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Dels Casajussana als Casajoana, dins Vacarisses. Balcó de Montserrat, núm. 423, pàg. 10 - 14. Parroquia de Vacarisses. | XIV-XX | El mas de Casajoana està situat a la Serra de Gallina, al nord del municipi de Rellinars. Per arribar-hi cal agafar com a punt de referència l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí, en direcció al Camí de Rellinars a Casajoana, que puja resseguint el torrent de la Font d'en Sala. La masia està formada per un conjunt de edificacions que formen un clos tancat, al qual s'hi accedeix per dos portals diferents: el principal, situat a la façana orientada a l'est i un de secundari situat a la façana nord, que comunica amb l'era. El cos principal és de planta rectangular i té una orientació est-oest. És el resultat de diverses ampliacions, algunes molt notòries, que han anat amagant el cos originari. S'aixeca damunt d'un pla rocós situat entre dues carenes i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, arrebossada amb morter de calç i originàriament esgrafiada amb carreus. Tots els murs de càrrega són de pedra. Pel costat sud, s'aixeca una galeria afegida probablement durant el transcurs del segle XIX i reformada durant el segle XX, amb finestrals de punt rodó que desvirtua l'arquitectura predominant de la casa. Dos potents contraforts aguanten l'estructura. L'accés és fa per una entrada porxada amb portal de punt rodó, coberta de teula àrab i bigam de fusta per on entraven les cavallerisses. Més modernament s'hi va afegir una marquesina per protegir la portalada de fusta. Una part de la porxada interior, situada a mà dreta, es va construir l'any 1913, amb pilars de travertí que sustenten les bigues de fusta. Un cop dins de la casa, la planta baixa té la distribució clàssica: entrada amb volta de travertí; a mà esquerra sala (en aquest cas amb arcades de pedra) i al fons, el celler. Al costat oest hi ha una altra construcció, que sembla la més antiga, actualment transformada en hotel rural. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa i sota coberta o golfes. Totes les obertures estan decorades amb pedra de travertí. L'era està al davant, amb la pallissa al fons. Destaca l'era on es poden observar varis dels cairons gravats amb dates (1885,1880) o amb dibuixos de representacions fàl·liques, a més de les clàssiques decoracions a base de ditades, corbes i rectilínies i una a mena de ventall semblant a un rellotge de sol canònic. A partir d'un primer nivell d'observació n'hem pogut deduir algunes dades referents a les modificacions arquitectòniques que ha patit. A primera vista no es detecta cap element d'un possible edifici romànic o alt medieval com la capella que algú ha situat en el celler degut a l'existència en el mur nord d'opus spicatum. A la part interior, destaquen tres arcs apuntats realitzats en pedra molt ben treballada. Al sòl s'observa la roca mare. Hi ha un total de cinc cups o tines, un d'ells visible des de l'interior del celler, de planta quadrangular. Es conserva una pica de pedra per emmagatzemar l'oli i un parell de botes de vi. | 08179-10 | Serra de Gallina | El nom de Casajoana apareix en la documentació de varies maneres: Domibus Superioribus, Domo Jusana, Casis Superioribus, Casas Superiors, Casajussana, i Casajoana. Un exemple és un document datat del 27 de desembre de 1278. Entre els fiadors de les gestiones econòmiques d'Arnau de Ràfecs, rector de Rellinars, s'esmenten un tal Simó i Pere de Domibus Superioribus. O per exemple, el 9 de febrer de 1278, Guillem de Domo Jusana i la seva esposa Elisenda estableixen a Jaume Sala i Romia, la seva esposa, una terra anomenada el Camp de Boix, situat al costat de les terres de Guillem Alavedra i d'un torrent. Aquesta peça de terra era un alou del monestir de Santa Maria de l'Estany. Coneguda també com a Casa Jussana serà propietat de la família Desfar, que l'any 1596 estableix vincles per casament amb els Amat. Els Desfar se'ls troba vinculats a Rellinars des del 1353, quan el conseller del rei, el manresà Jaume Desfar, compra a Pere el Cerimoniós el castell de Vacarisses i les terres de Rellinars i Vacarisses per 4.000 sous. El cognom de Casajoana sembla que començaria a trobar-se en els documents a partir del segle XVII. Jaume Desfar compra el mas i les terres a Marc Casajusana, com a dot per a la seva filla Joana que es casa amb Antoni Castellet (fill de Jaume Castellet i Francesca del mas Ferran de Monistrol). Joan Desfar, senyor dels termes de Vacarisses i Rellinars confirma la donació a la pubilla en concepte d'alou, 'mas apellat de Cassaiuanes ab ses edificis ab tots e sengles terres, honors, camps, vinyes e altres drets e pertinentias daquell'. En l'inventari de béns sembla que està ben proveïda d'un parell de llits amb quatre parells de llençols de bri de cànem amb sengles borrasses i flassades. Una olla de coure, un bací de llautó, una paella, un parell de relles, un parell de càvecs, una aixada, dues destrals, una maça de ferro, un poal d'aram, un setrill d'estany, un martell i uns clemàstecs. Un mul dels dos que hi ha i que elegirà Joana. També s'hi efectuen reformes importants (segons consta en una factura de deu jornals de paleta i manobre que assumeix el pare de la Joana). Mentre que el nuvi afegeix un dot de 35 florins d'or que permet adquirir nou bocs i quaranta cabres. Hi ha un fet destacable relacionat amb el bandolerisme i Casajoana. El 12 de febrer de 1656, Ramon Casajoana, de Rellinars, armat amb pedrenyals, robà sis porcs a Valentí Illa, pagès de les Arenes de Sant Feliu del Racó. Gràcies a la documentació se sap que aquesta casa tenia un forn de vidre, que no s'ha pogut localitzar físicament però que sabem que estava ubicat a prop de l'Hostal del Daví. L'any 1780 Pau Janer, prevere de Monistrol de Montserrat amb funcions de procurador de Gaietà Amat i Rocabertí, tercer marquès de Castellbell i baró de Rellinars, redacta una sèrie de documents relacionats amb el municipi de Rellinars on s'especifiquen els censos que pagaven els propietaris de cadascuna de les cases de Rellinars: 'Llevador dels censos, censals, delmes, y demes redits que fan, y prestan al il·lustre senyor marqués de Castellbell, y dit senyor reb y percebeix en los termes de Vaccarissas y Reÿnas, novament format y arreglat per lo reverent Pau Janer, prebere de Monistrol de Montserrat, segons los capbreus, nous establiments, concesions, y transportacions, que se han fet fins al present any de 1780. En el cas de Casajoana, s'esmenta que pagava un sou en metàl·lic i sis quartans de forment. Pagaven dos capons cada cop que es treballava en el seu forn de vidre i, altres dos capons si tenien actiu el forn de vidre dels Hostalets de Daví. | 41.6491500,1.9221100 | 410242 | 4611384 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58689-foto-08179-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58689-foto-08179-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58689-foto-08179-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Abans d'arribar al mas, en el darrer revolt, arran de camí hi ha el pou (x410345/y4611329/h421), amb festejador i llosa per a posar el càntir. Està construït amb pedra i morter de calç i fineix amb coberta de falsa cúpula. L'accés a la boca del pou està tancada amb una portella de fusta i cadenat. Uns metres més amunt, arran del camí que mena a la font de Casajoana hi ha el safareig (410358/4611329/421), amb coberta a un sol vessant que es conserva en un estat excel·lent. L'aigua per la casa prové de la mateixa font. També es conserven les restes d'un antic trull.Les primeres notícies del cognom i el corresponent topònim que originà són del segle XIII. El primer personatge que es coneix d'aquesta nissaga és el senyor Guillem de Casajoana, el qual juntament amb la seva muller Elisenda, comprà a Jaume de Sala, el dia 9 de febrer de 1279, per 34 sous, una peça de terra situada al Camp de Boix, del terme de Rellinars. A l'acte de venda del castell i del terme de Vacarisses, que també comprenia el de Rellinars, del dia 2 d'abril de 1362 per Guillem de Camp a Joan Desfar, no consta cap mas amb aquesta denominació, però sí que es constata la presència de Jaume Abella (Abeya), amo del mas Abella, el mateix que a partir de la primera meitat del segle XVI es troba com un mas rònec i aglevat al mas Casajoana de Rellinars. A manca d'altres notícies, la del mas Abella és la més reculada que coneixem relacionada amb el futur mas de Casajoana. | 98|94|85|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58690 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-1 | GOMIS, Cels (1908). Rellinars, dins Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carrers i Candi. Barcelona, 1908-1918, pàg. 411 MORENO ALBAREDA, Maria Dolors (2010). Patrimoni en perill: el mas de les Farreres a Rellinars, dins Dovella, pàg. 29-33. Arxiu Notarial de Terrassa. Jaume Gili 1455-1458; ANT Jaume Gili 1453-1469. Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Diversos. Can Falguera, lligall 105. ACA. Diversos. Can Falguera, lligall 79. VALLS i PUEYO, Joan (2012). Noticiari de Rellinars. La pagesia de Rellinars a l'entorn de l'any 1780. Arxiu Joan Valls Pueyo. Inèdit VALLS i Pueyo, Joan (2006). El Raval del Clot, de Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2012). Arnau de Ràfecs, rector de Rellinars. Inèdit. Arxiu Joan Valls i Pueyo. Inèdit. VALLS i PUEYO, Joan (2012). Els molins de Rellinars. Arxiu Joan Valls i Pueyo. Inèdit. ROCAFIGUERA i GARCÍA, Francesc de. La canònica de Santa Maria de l'Estany. Orígens i primera expansió (1080-1157). El seu diplomatari. 2 vols. Text mecanografiat. Universitat de Barcelona. ACA. Monacals d'Hisenda, 3751. ACBG. Protocols notarials, 4. ACBG. Protocols notarials, 12. ACBG. Protocols notarials, 4019. ACBG. Protocols notarials, 443. ACBG. Protocols notarials, 42. ACBG. Protocols notarials, 43. ACBG. Protocols notarials, 63. ACBG. Protocols notarials, 77. ACBG. Protocols notarials, 99. ACBG. Protocols notarials, 124. ACVOC. Protocols notarials, 190/1, foli 68v; 204/2, foli 98v. Aquest document és citat per Llogari PICANYOL. Rellinars. Notícies històriques. Separata de la revista Sabadel·lum, octubre 1961, p. 16. ACA. Reial Patrimoni. Batllia. Processos moderns. 1819, núm. 3, P. ACA, Reial Patrimoni. Batllia. Processos moderns. 1819, núm. 3, Z. | XV-XX | La riera està totalment envaïda per la vegetació, i el seu accés és totalment inaccessible. Si bé l'any 1994 encara hi havia conreus al seu voltant, les hortes s'han abandonat i per tant la localització de la resclosa i les mides exactes es fan del tot impossible. | El Molí, conegut també com el Molí del Gibert, és un edifici situat al vessant hidrogràfic dret de la riera de Rellinars, entre la Balma de l'Endaló i la Fàbrica. És justament per sota la Balma de l'Endaló que les aigües de la Riera de Rellinars i les del torrent del Vetllador conflueixen. L'accés es fa pel camí de Les Cases, que ben aviat, encara no dos-cents mentes més endavant deixa entreveure un trencall a mà dreta que mena directament a la casa. Es tracta d'un antic edifici moliner molt reformat, del qual en queden molt poques restes visibles, entre altres, la bassa, de planta poligonal, actualment plena de terra. L'edifici actual es va reformar a finals del segle XIX, com a residència, seguint un cànon historicista i eclèctic. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb coberta a quatre aigües, de teula àrab. La façana principal està orientada al sud. La simetria del conjunt queda trencada per la modificació d'una part de la coberta de la façana sud-oest amb l'aixecament d'un pis superior que dona una imatge de torreta, amb el teulat a un sol vessant. Es compon de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa, ben centrada destaca la portalada principal i ambdós costats sendes finestres. A la planta pis, per sobre de la porta, hi ha dues finestres separades per un pilar central, i ambdós costats dues obertures més de les quals només la de mà esquerra té una jardinera de rajols ceràmics que sobresurt de la façana; element decoratiu que es repeteix a la façana de ponent a més de la finestra amb doble arc trevolat. Per sota mateix un rellotge de sol molt malmès, amb el gnòmon de vareta. Al sota coberta, la simetria de les obertures, senzilles, queda trencada per l'aixecament del pis a mà esquerra. De totes les obertures, destaquen les de la portalada i finestres de sobre, resseguides de maó pla. A mà dreta, adossat a la casa, surt un edifici de planta quadrangular, molt més imponent a una torre de cobert pla d'accés interior amb merlets decoratius fets de maó. És de planta baixa i dos pisos, amb les estances altes i obertures estretes que recorden espitlleres. La portalada està situada a ponent; és de fusta, de doble fulla, amb muntants i arc de dovelles de pedra. A la planta pis, per sobre, destaca una finestra geminada amb capitell decorat amb motius vegetals. A mà esquerra, un plafó ceràmic amb la representació de Sant Francesc d'Assis, patró dels animals. La casa conserva alguns vitralls de colors com el de la finestra arcada de la façana de ponent. En la partició de la propietat i masos Gibert de Rellinars, feta per Lluís Arís i Altes l'any 1928, el molí va ésser preferit per donar el nom a la propietat d'en Gibert. El mateix any el nou propietari Sr. Prats, natural de Sabadell, comença les obres de restauració donant-li una estructura actual. | 08179-11 | Riera de Rellinars | Les fonts documentals citen a Dalmau Desfar, que dona el molí de Rellinars amb totes les seves pertinences a Vicenç Gibert. El 25 de juliol de 1486, el cavaller Dalmau Desfar, senyor del castell de Vacarisses, i el seu fill Joan, van llogar des del dia de Nadal de l'any 1487 i durant cent-un anys, a Vicenç Gibert, de la parròquia de Sant Pere de Rellinars, 'illud molendinum vocatum de Relinas cum suo casali molis redenis perichs tremuga farnera et aliis suis aparatibus sine areus et cum suis basia aquis reguis capud reguis et aliis juribus et pertinentiis'. El molí el posseïen els senyors de Vacarisses pel cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany, al cens d'una quartera de forment i de cinc gallines. Obligava al moliner a 'triturare sine molere omnia et singula blada nostra francha et quitia de moltura', és a dir a moldre de franc el gra dels senyors del castell i, tanmateix, Vicenç Gibert va pagar deu lliures d'entrada. Els testimonis de l'acte d'arrendament van ser Bartomeu Santjoan, de Sant Vicenç de Castellet, Antoni Forsor, de Vacarisses, i Joan Robert, escrivent de Terrassa. L'any 1780 Pau Janer, prevere de Monistrol de Montserrat amb funcions de procurador de Gaietà Amat i Rocabertí, tercer marquès de Castellbell i baró de Rellinars, redacta uns documents relacionats amb el municipi on s'especifiquen els censos que pagaven els propietaris de cadascuna de les cases. En el cas del mas Gibert (Valls, 2012) diu que havia de pagar 11 sous i 10 diners, 4 quartans de forment, 3 quarteres de civada i pel dret de tenir actiu el molí els calia donar 2 gallines. Joan Gibert, veí de Rellinars, posseïa tres molins fariners el 13 de juliol de 1819. Dos molins es trobaven situats al mas Gibert, a la parròquia de Sant Pere de Rellinars, i funcionaven amb les aigües de la font de Carlets i d'altres rierols que des de les terres del mas Gibert anaven fins a la riera de Rellinars, així com amb les aigües que en temps de pluja baixaven fins a l'esmentada riera. El tercer molí era situat a les terres del mas Comes, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, que també era de la seva propietat, i funcionava amb les aigües de la riera de Rellinars i amb les que baixaven cap aquesta mateixa riera des de la font de Sala. En aquest document diu Gibert que, possiblement a causa de l'invasió dels francesos o per causes encara més antigues, havia perdut els títols d'establiment dels molins i del dret d'ús de les aigües. Per aconseguir un nou establiment, aquell propietari va justificar, el 20 de juliol de 1819, que els tres molins funcionaven amb una sola mola, que per la manca d'aigua no podien funcionar més que a 'balsades' i 'que si en tiempo de lluvias es abundante la dicha agua, sobra un molino para dar el abasto al vecindario, y la mayor parte del tiempo quedan parados los dos restantes, destinandose entonces el agua para el riego de tres ó quatro quarteras de tierra de los propios mansos Gibert y Comas, que llegan á componerse con distintos pedazos, y á costa de mucho trabajo, por lo montuoso del terreno'. Per tant, Joan Gibert demanava l'establiment de les aigües de les fonts de Carlets i Sala, les aigües vistes i subterrànies que naixen al mas Gibert i les aigües pluvials que corren per la riera de Rellinars, des de la font de Carlets fins que surten del darrer molí i del mas Comes. També servirien per al reg de tres o quatre quarteres de terra corresponents als masos Gibert i Comes. Demanava que l'entrada i el cens anual fos baix, donat l'elevat cost que representava el manteniment 'de las tres fábricas'. Manuel de Ibarra e Ibarra y de Padilla, batlle general i administrador del Reial Patrimoni de Catalunya, digué que l'expedient fos adreçat al governador de Manresa per a què s'informés amb els Ajuntaments de Rellinars i del Vilar, és a dir, de Castellbell i el Vilar. Actualment el molí és propietat del mas Sellés o Cellers. | 41.6378600,1.9131100 | 409477 | 4610140 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58690-foto-08179-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58690-foto-08179-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58690-foto-08179-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Dins la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi, Cels Gomis descriu Rellinars com un 'poble de 89 cases, incloent-hi les del arrabal de 'La Boada', ab 348 habitants de fet y de dret; es al peu de la montanya de Sant Llorens, a 12 kilómetres al NO. Del cap de partir y a 7 de l'estació de Monistrol de Montserrat. Correspón al bisbat de Vich, té una esglesia parroquial dedicada a Sant Pere y Sant Fermí servida per un rector, y una capella pública á les Farreras, y un estudi municipal y una costura particular. Fá la festa major lo primer dissapte de Setembre. Hi ha un hosttal y dos molins de farina. Lo séu terme, montanyós y de clima benigne, produeix ordi, blat, oli, ví, llegums y verdures; s'hi cria bestiar de llana i porquí' 'Los seus habitants viuen exclusivament del conréu de la terra y de la ramaderia'.Pascual Madoz, també escriu l'any 1849 que a 'Rellinars hi havia 80 cases, més de 20 cases de camp i 2 molins fariners'.El portal del molí conserva lgunes inscripcions gravades i picades d'aquella època sent datades a la mateixa pedra als anys 1471 i 1562. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58691 | El Sallés; el Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-el-cellers | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO, M. Dolors (1997). Rellinars; Patronat Local de la Vellesa, pp.40-42. | XIII-XX | El Cellers, o Sallés es troba ubicat a l'extrem occidental del municipi de Rellinars, al capdavall d'un serrat rocós, calcari, que s'estén com una llengua fins arribar al seu punt més baix, a tocar de la riera de Rellinars. Per llevant, transcorre el torrent del Cellers, que baixa sinuós després de varis quilòmetres de recorregut, provinent de l'obaga del Serrat del Ginebral. A l'oest la riera de Rellinars i l'Església Vella. L'accés és fa per un camí particular senyalat amb fites de propietat, que va pujant per un únic pas cap a la carena. En arribar a les feixes de vinya i olivera, agafar el trencall dret que puja per un pas estret fins la casa. Es tracta d'un mas clos, al qual s'hi accedeix per una portella situada al mur nord-est de la propietat. La casa principal és de planta rectangular, construïda damunt de la cinglera. Està dividida en planta baixa, pis i golfes practicables. La coberta és a dues aigües, en teula àrab i triple ràfec de rajols decorats geomètricament a base de triangles blancs i terrosos. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de pedres de mides diverses força ben perfilades unides amb morter de calç, amb pedra ben escairada a les cantoneres per tal de reforçar i embellir la construcció resultat de l'ampliació de principis del segle XIX, degut als guanys obtinguts amb el conreu de la vinya. A la façana principal, orientada al sud-est, hi ha el portal d'accés amb brancals (lleugerament inclinats) i set dovelles de pedra travessada per un baixant d'aigua de fibrociment procedent del teulat cap a una cisterna. Hi ha gravada la data de 1803, any de la gran reforma. A mà dreta de la data s'hi llegeix, perfilat en un requadre blanc, el número 19 de color vermell i més a la dreta, amb el mateix color, la resta d'un cercle, mentre que a la dovella esquerra, descontextualitzat hi ha gravada la xifra 6 (tipologia àrab). Presenta una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. Deixant de banda el portal d'entrada anteriorment descrit, al damunt hi ha un finestral amb balcó i barana de barrots de ferro. Els brancals i la llinda són de pedra motllurada; S'hi pot llegir 'OBRE DE VALENTÍ SALLES. SE FEU LO AÑ 1803', al centre de la inscripció una garlanda amb de motius vegetals, en forma de creu. Finalment a sota la coberta destaca un altre balconet, més petit amb la solana molt ben motllurada, muntants i llinda de pedra. De fet, es tracta d'una finestra amb porticó de fusta que s'ha embellit per donar uniformitat al conjunt. Per sobre de la llinda hi ha un petit arc de descàrrega fet de pedra. L'eix esquerre de la casa el composa de baix a dalt, una primera obertura, petita amb reixa de llangardaix, al damunt un finestral amb balcó i barana de barrots i arc de descàrrega per sobre de la llinda. Al sota coberta hi ha una finestreta més petita amb doble porticó de fusta de la qual destaca l'ampit de pedra motllurat. A mà dreta de la façana, destaquen tres finestretes sobreposades totes elles resseguides de carreus de pedra que corresponen a l'escala. La façana dona pas a un pati clos, envoltat de coberts actualment amb terrat pla i pallissa transformada en masoveria. La façana orientada al sud-oest, és perfectament visible quan s'accedeix a la propietat. El paredat mostra tres fases constructives, clar exemple de l'evolució del mas; totes les obertures són de pedra motllurada seguint un cànon de simetria vertical. [continua a observacions] | 08179-12 | A ponent del terme municipal a tocar amb Castellbell i el Vilar | La història del mas Sellés o Cellers es remunta probablement a l'època medieval, com indicarien les dependències i els paredats més antics de la casa. S'han pogut documentar set-cents anys d'història, i establir amb seguretat la nissaga familiar Sallés - Boguñà - Serracanta - Mañé, a partir del segle XV, amb el casament de Paula Barata Muntanyà (1655-1745) amb Joan Boguñà (+ 1743). Els propietaris varen arribar a tenir en propietat un pailebot anomenat 'Verge de Montserrat' que per allà els anys vint del segle XX, malgrat el desastre de la fil·loxera, encara portava vi als Estats Units. (segons ens informa l'actual propitari del mas). Entre la documentació estudiada, hi ha constància d'un viatge que fa estada al port de Vigo (Espanya) amb una càrrega de vi per a Anglaterra i a l'hemeroteca del Diario de La Vanguardia hi ha nombroses notícies de les anades i tornades i les càrregues que transportava. | 41.6442800,1.8922400 | 407748 | 4610875 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58691-foto-08179-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58691-foto-08179-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58691-foto-08179-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | [segueix de descripció]Entrant a la masia, hi ha la distribució clàssica, amb el rebedor central, dependències vàries a mà esquerra i a mà dreta l'escala de pedra per pujar a l'habitatge per excel·lència. Al fons, la part més antiga de la casa, de terra batuda, paredats de pedra, obertures tapiades, cuina antiga amb el forn de pa emprat durant segles i modernitzat al s. XIX, calderó i restes de la llar. El bigam és de fusta, reforçat amb el pas dels segles. La zona d'habitatge presenta la distribució clàssica de tres crugies; la sala noble al centre i repartides a ambdós costats, per una banda la cuina i per l'altra les habitacions. Si bé a la planta baixa, les obertures són molt petites coincidint amb la part més antiga, els cellers i tines, la planta pis és la que està més ben decorada amb finestrals i balcons de barana de ferro i llindes gravades amb les dates resultat de reformes i ampliacions Destaca en l'edifici més antic, sota la galeria oberta, una llinda amb la data de 1804 i a l'extrem esquerre la de 1882 amb la flor d'una maleïda a cada costat (Linum suffruticosum). Del sota teulat, destaquen les tres voltes de la galeria oberta. Annexat a la façana nord-oest hi ha un segon edifici, de proporcions més modestes, de planta baixa, pis i sota coberta, a un sol vessant, de teula àrab construït aprofitant el desnivell del terreny. En ell s'hi localitza el trull d'oli i la premsa intactes i varies tines de més de quatre metres de fondària per tal de poder extreure el vi des de la planta baixa que és on el localitza el celler. | 98|85|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58692 | Sant Pere i Sant Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-fermi | MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. http://www.rellinars.cat/el-municipi/informacio-del-municipi/historia/ http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=5&consulta=MCU0KzA4MTc5OSU=&codi=27578 | XIX | Església parroquial dedicada a Sant Pere (patró) i Sant Fermí (copatró). És de planta rectangular amb una nau central i capelles laterals, amb orientació sud. La coberta és de teules a dues aigües. La portalada és d'estil neoclàssic amb frontó triangular i motllurat d'encapçalament i per damunt una fornícula amb la imatge de Sant Pere, titular de la parròquia. Més amunt un petit ull de bou circular amb quadrifoli calat. El campanar s'alça per damunt la nau de ponent i és de cadireta, amb doble obertura per dues campanes, d'arc de mig punt fets de maó posats a sardinell. La coberta és de teules a dues aigües i amb voladís. Al damunt i centrada, s'aixeca una creu metàl·lica. El parament és d'obra amb la façana sense arrebossar ni arremolinar. A l'interior la nau central te un acabament amb absis rodó que per fora no s'observa ja que hi ha paret de tancament recta. Entre volta i volta a les naus laterals hi ha un vitrall, menys en el primer tram. Una motllura ressalta la línia d'imposta; per sota s'obren les arcades laterals, de mig punt, que no es comuniquen. | 08179-13 | Carrer d'Emili Riera, s/n | El Diccionario geográfico universal, imprès l'any 1833 diu el següent parlant de Rellinars:'Su iglesia depende de la parroquia de Vacarisas y como se halla amenazando ruina, y está demasiado apartada de la población, la cual en estos últimos años ha aumentado considerablemente, se está edificando otro templo y casa rectoral, y se pretende formar una parroquia independiente en un punto más céntrico, cual es el sitio llamado Colldorta en los límites de los mansos Gibert y Farreras, cuyos dueños han cedido el terreno al efecto'. La donació de què parla el diccionari es va fer l'any 1831, com consta per escriptura que posseeix el senyor Joan Mas. L'església nova fou beneïda solemne el 1842. Des d'aleshores l'antiga església restà completament abandonada. El cementiri nou encara no estava enllestit l'any 1843, en què hi fou enterrada (el 30 d'abril), amb nínxol però construït pocs dies abans de la seva mort, la senyora Josefa Gibert, que tant havia treballat per la nova església, “para la cual -diu un bonic document d'aquell any- cedió la mayor parte del terreno necesario para la edificación y para la de la casa-habitación del Sr. Vicario, así como ahora hemos cedido también el que se necesita para la del nuevo cementerio: asimismo también contribuyó con la mayor parte de los materiales para dicha Iglesia y casa, costeándolos a sus expensas hasta ponerlos en pie de obra, ni se contrajo a estos solos sacrificios, sino que se desprendió generosa de crecidas cantidades de dinero; al mismo objeto hizo todo género de sacrificios, sin perdonar ninguno, pudiéndose decir que estaba tan embebida en aquellos sagrados objetos, que descuidaba los propios intereses, para atender a los de la santa Iglesia'. Això sigui dit en lloança d'aquella noble senyora Gibert de Dalt, tan benemèrita de l'església de Rellinars. | 41.6399100,1.9116000 | 409354 | 4610369 | 1835 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58692-foto-08179-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58692-foto-08179-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58692-foto-08179-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|99 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58693 | Església vella de Sant Pere i Sant Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-sant-pere-i-sant-fermi | ABADAL i de VINYALS, Ramon d' (1926-52). Catalunya carolíngia II: els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vol. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. AINAUD i de LASARTE, Joan (1948). Notas sobre Iglesias prerrománicas; dins Anales y Boletín de los museus de arte de Barcelona, vol. IV, 3-4 Barcelona, pp. 313-320. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. BARRAL i ALTET (1981). L'ART PRE-ROMÀNIC A Catalunya, segles IX-X. Edicions 62. Barcelona. BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guía, col·lecció de materials, 1.Artestudi edicions. Barcelona. CAMPS, Jordi; CASTIÑEIRAS, Manuel Antonio; PÉREZ, José Maria (2014). , dins Enciclopèdia del Romànic a Catalunya. Barcelona. Volum II, pp 1.305- 1039. Fundació Santa Maria La Real - Museu Nacional d'Art de Catalunya. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Editorial El Pot. Sabadell. JUNYENT, Eduard (1983). L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Col·lecció Textos i estudis de cultura catalana, 3. Barcelona. MASAGUÉ, Josep M. (1997). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 85 - 92. MORENO ALBAREDA, M.Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. PLADEVALL, Antoni et alii (1991). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental), pp. 136-140. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. ROSSEL, Ramon (1997).L'església vella; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 93 - 97. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTc5OSU=&codi=442 | X-XVII | Caldria fer-hi una intervenció integral de salvaguarda. | L'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí està situada a la riba esquerra de la riera de Rellinars, en un terreny sobre elevat al qual s'hi accedeix des del camí de Cal Ganàpia, just en el punt quilomètric 17,8 de la carretera de Castellbell i el Vilar a Terrassa. L'edifici presenta una planta complexa com a resultat de les quatre etapes constructives: pre-romànica, romànica, gòtica i una darrera fase del segle XVII-XVIII. Està orientat d'est a oest i es conserven dues naus paral·leles comunicades interiorment, de les quals la més gran està esfondrada a nivell del mur nord i la coberta com a resultat de les fortes nevades de l'any 1962. L'edifici més antic que coincideix amb la nau més petita, està situat al sud; consisteix en una nau de planta rectangular amb fals transsepte, amb lleugera elevació i amb una lleugera desviació cap el nord. De l'absis d'aquesta època només es conserva l'arrencada de la volta a l'angle nord-est i alguna pedra del mur orientat a llevant. La coberta és de lloses a doble vessant, amb volta de canó a l'interior i transsepte elevat amb marques de la cintra de canyes teixides de l'encofrat i una obertura quadrangular. El fals transsepte elevat comunica amb la nau per un arc toral ultrapassat. Un segon arc toral s'obre cap el mur nord que va ser tapiat a posteriori. Al mur sud hi ha un arc de descàrrega apuntat i una obertura molt petita, d'una sola esqueixada. El transsepte elevat es comunicava amb l'absis a partir d'un arc triomfal, a l'interior del qual n'hi havia un d'encara més petit, ultrapassat. I just per damunt hun ull de bou amb restes de pintures a la seva cara interna. El transsepte, està sobrealçat amb pedra tosca. Damunt de l'ull de bou encara es pot veure el tancament de la coberta original. La façana orientada al sud està decorada amb una línia d'imposta que s'estén per tota la nau, inclosa la part aixecada durant els segles XVII-XVIII. És en aquest mur on hi ha una porta dovellada amb lloses d'extradós, de factura més moderna i tres graons. Posteriorment, al mur nord es van fer dues obertures amb arc de mig punt, (posteriorment tapiades) i mig destruïdes com a conseqüència de la construcció d'un gran arc apuntat construït a posteriori per tal de donar comunicació a les dues naus. L'edifici del segle XII era de planta rectangular amb coberta de volta de canó i tres arcs torals. D'aquests només se'n conserva una minsa part en l'únic mur que queda dempeus d'aquesta època. La porta original, amb arc de descàrrega dovellat de mig punt, timpà i llinda estava situada a l'oest, que també es va tapiar. El parament era de petits blocs de pedra escapçats, d'altres escairats i alguns més ben treballats en carreus i alineats regularment, amb els blocs més grossos situats a les cantoneres. La darrera transformació observable és la unificació de tot el recinte i la sobreelevació de la coberta amb la destrucció de la porta original de la capella. D'aquest moment daten els contraforts dels murs sud i oest i l'obertura d'una finestra també tapiada posteriorment. A l'interior hi ha una escala i una porta elevada al mur nord que permetia accedir al cor de la nau principal. | 08179-14 | Extrem occidental de la Riera de Rellinars | L'església Vella està documentada l'any 951. En un precepte datat del dia cinc de desembre, figura l'església Sactum Firmium quaod est in Vachericias, donada per Longobard i que el rei Lluís d'Ultramar confirma entre els béns del monestir de Santa Cecília i que en aquells temps Rellinars formava parat de Vacarisses. Però s'ha trobat elements d'època romana que podrien indicar un assentament o lloc de culte anterior en aquest lloc o molt a prop. Sembla que pels volts del segle XI es construeix la segona nau al nord de la primitiva amb una capçalera carrada i un arc triomfal a l'entrada del presbiteri. Al segle XII la segona nau es substitueix per una de més gran. L'absis s'enderroca entre els segles XVII i XVIII per substituir-lo per un de factura rectangular. Els Amics dels Museus de Barcelona varen arrencar varis fragments de les pintures murals (mur sud, arrencada de la volta i arcs faixons) l'any 1961 que el mateix any lliuren al Museu de Terrassa juntament amb dos capitells del segle XII (un d'ells emprat com a element constructiu a la base del campanar d'espadanya, sobre l'absis del segle XVII-XVIII) i una ara romana dedicada al déu Herotoragus del segle II-III encastada en els murs de l'església. Els murals va ser traspassats a llenç, formant un total de dotze plafons de mides variables. L'any 1046 sembla que el temple ja comparteix la titularitat amb Sant Pere, prova n'és un document de l'any 1046 quan un tal Berenguer, canonge del monestir de l'Estany ratifica els seus vots a l'edat de vint anys aportant un alou a Sant Pere de Rellinars. El 6 d'agost de 1330 Galceran Sacosta, bisbe de Vic cedeix, a sol·licitud de la reina Elisenda la parròquia de Sant Feliu de Vacarisses i la seva sufragània de Rellinars al monestir de Pedralbes. A finals del segle XIX s'independitza de Vacarisses; mentre els rellinasecs, l'any 1842 havien aixecat un nou temple a prop del nucli antic així que l'església vella perd definitivament la importància fins que l'any 1962 amb motiu de la gran nevada s'enfonsa una part de l'edifici. Entre els anys 1975 i 1977 es va descobrir i consolidar la coberta de la capella pre-romànica. El temple va patir actes vandàlics i furtius. Just arran de la porta de dovelles situada al mur sud, per sota de les lloses que s'havien arrencat va aparèixer una sitja excavada a la roca. | 41.6414800,1.8947000 | 407949 | 4610561 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58693-foto-08179-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58693-foto-08179-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58693-foto-08179-14-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Gòtic|Modern|Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | S'ha documentat una lauda votiva d'època romana, pintures murals i capitells que es troben en el Museu de Terrassa. | 91|93|94|85|92 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58694 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-1 | CANYAMERES, Ferran (1959). El Vallès (Vigor i bellesa), pàg. 261. Premi P. Maspons i Camarasa 1959. Selecta, Barcelona. CANYAMERES, Ferran (1992). Obra Completa V. El Vallès, vigor i bellesa, pàgs. 513 a 515. Columna. MORENO, Dolors (1997). La Fàbrica, dins XVIII Ronda Vallesana. Rellinars, Unió Excursionista de Sabadell; pp. 101 - 103. | XIX-XX | La Fàbrica està situada al vessant esquerra de la Riera de Rellinars, en la confluència dels carrers de Sant Pere i del Reverend Emili Riera. L'edifici fabril està compost per varies naus que s'han anat edificant durant el segle XIX i part del XX, fins que va tancar als anys setanta del segle passat. Els edificis són de planta rectangular amb coberta a dues aigües, de fibrociment. Tenen planta i pis, amb les obertures simètriques. S'han anat annexant cossos en funció de les necessitats. A tocar de la riera, amb la façana principal orientada a migdia hi ha l'edifici que conté les turbines i la roda de calaix, de fusta. Es tracta d'un molí hidràulic. És de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana orientada al sud-oest s'hi conserva la roda, vertical de pales, feta de fusta i en aparent bon estat, mentre que a l'interior de l'edifici es conserven els engranatges. La portalada és de fusta i està situada a l'extrem dret de la façana principal, mentre que al costat esquerre hi ha dos finestrals d'arc de mig punt. A la planta pis hi ha quatre obertures més petites, simètriques, amb finestrals de fusta. Adossat al molí, a mà dreta, hi ha un altre edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues aigües més modern. El molí hidràulic, actualment en desús, funcionava amb l'aigua que baixava per un conducte des d'una bassa de grans dimensions que es troba en una cota més alta, per sobre del cementiri. L'aigua que omplia la bassa procedia de les Fonts de Rellinars, que estan situades més amunt, a tocar a la Riera de Rellinars. Es canalitzava a través d'una sèquia que encara porta aigua i es ben visible. Al davant de la façana principal hi ha les restes del que sembla un aqüeducte. | 08179-15 | Carrer Emili Riera, 27 | L'artífex d'aquest edifici fabril és el senyor Francesc Pujol i Canal. Arriba procedent de Puig-Reig, municipi tèxtil per excel·lència, amb la seva esposa, Maria Pujol. Fa construir la fàbrica, la sèquia per a transportar aigua des de les Fonts, una bassa de planta circular que encara es pot veure al costat oposat de riera, per sota el marge del carrer Reverend Emili riera i l'edifici amb les turbines i la roda de calaix, de fusta. L'empresa ben aviat va fer fallida i Heribert Pons i Arola adquireix els drets sobre les aigües. A la seva mort, per disposició testamentària, aquets drets passen a l'Ajuntament. El 30 d'agost de 1922 Joan Chevalier i Robert adquireix la fàbrica i la modernitza amb una sala de màquines amb turbina hidràulica i una potència nominal de quaranta tres cavalls de força que feia funcionar la quadra gran, la petita, els magatzems, el cobert per a les calderes, una caseta i encara servia per regar els horts circumdants. Pels vols dels anys 1930 Miquel Villà i Ibran compra la fàbrica a Chevalier. L'empresari també era propietari d'una fàbrica de teixits de seda i cotó a Rubí. L'empresa funciona i l'activitat dona treball a la població rellinasenca. L'any 1934 s'inicia la construcció de la bassa gran degut a la potència que necessitaven el nous telers. Dolors Moreno (1997) recull de fonts orals el record de les explosions de dinamita, el toc de trompeta anunciant la barrinada i fins i tot com en una de les explosions, un dels rocs sortint disparat, va escantonar la paret de l'antiga presó que estava situada sota de l'Ajuntament. Els desperfectes causats per la Guerra Civil, valorats en un total de 36.000 pessetes obliga a tancar la fàbrica. En les actes municipals del 20 de juny de 1938 consta que els treballadors continuaven cobrant el sou, d'unes tres mil pessetes setmanals. Acabada la guerra, s'inicia un procés de restauració i esplendor de l'activitat tèxtil que durarà fins l'any 1963. En aquests moments Miquel Villà ha perdut el seu hereu i veient-se gran, tanca la fàbrica. Durant uns anys, la família Lleonart fa servir la quadra gran com a granja avícola. Als anys 1970 torna a recuperar l'activitat tèxtil i a l'any 1972 s'hi fabrica artesanalment la capa blanca del personatge llegendari amb motiu de la Diada d'en Capablanca. | 41.6389700,1.9125300 | 409430 | 4610264 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58694-foto-08179-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58694-foto-08179-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58695 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-3 | XIX-XX | <p>Cal Pau és una casa de pagès situada al barri de Les Codines. S'hi accedeix pel Camí Les Codines a Les Ferreres. Més endavant, trencant a mà esquerra pel camí de Cal Fornells fins arribar a la cantonada amb el carrer de Cal Barret. Consisteix en un edifici als quatre vents, de planta rectangular. Té planta baixa, pis i sota teulat, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Presenta una composició simètrica de les seves obertures, a partir de dos eixos de verticalitat. L'eix central és el de mà esquerra format per la porta d'accés amb arc rebaixat de pedra pinyolenca on hi ha la data gravada amb l'any 1800. Per sobre una finestral amb persiana de rodet, muntants i llinda també de pedra pinyolenca i balcó de ferro. A les golfes, una finestra més petita de la qual destaca l'ampit volat de pedra. A mà dreta, les obertures són més petites; a la planta baixa, una finestreta voltada de pedra. A la planta pis, una obertura més gran de les mateixes característiques i ampit volat. Finalment la de sota cobert amb l'ampit volat de pedra. A la façana de ponent hi ha un habitatge annexat més petit de planta baixa i pis, amb les obertures asimètriques. A la façana de llevant l'antic celler amb la tina adossada a la façana sud. El pis superior és actualment un garatge. Els paraments es de pedra i argamassa, actualment arrebossada amb ciment. Al davant de la casa hi ha una era de cairons, molts d'ells amb decoracions de ditades dobles i triples.</p> | 08179-16 | Camí de Cal Fornells, núm. 3 | <p>La casa és de 1800, com indica la llinda gravada a la pedra de la portalada d'entrada a la casa.</p> | 41.6399100,1.9056200 | 408856 | 4610376 | 1800 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58695-foto-08179-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58695-foto-08179-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58695-foto-08179-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per fora del mur de tancament perimetral de la casa, en direcció a ponent hi ha la bassa per regar els horts. Està feta de pedra i arranada al terra motiu pel qual s'ha envoltat d'un filat de protecció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58696 | Les Boades Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boades-velles | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Diputació de Barcelona i Centre Excursionista de Terrassa. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XIII-XX | Les edificacions més antigues sembla que s'estan restaurant de mica en mica. | El mas de les Boades Velles és una antiga explotació agrària situada en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, al nord-est del municipi de Rellinars. S'hi accedeix pel Camí que porta el nom del mas. Està integrada per la masia, formada per diferents construccions, de volums variables, fruit de reformes i d'ampliacions al llarg dels segles, i també de les terres de conreu, boscos, erms i pastures. Cada cos i cada volum disposa d'una coberta pròpia. Algunes d'aquestes cobertes s'han esfondrat i d'altres han estat restaurades. Els paraments són de tàpia i pedra vista, però en molts trams es veu encara l'arrebossat. Fruït de les restauracions actuals, alguns dels murs s'estan consolidant. Tot aquest conjunt, construït aprofitant el desnivell del terreny, està tancat per un mur perimetral de tàpia recoberta amb pedra de més de tres metres d'alçada. L'accés es fa pel nord on hi hauria l'era i la façana de l'edifici més antic, orientat al sud-oest. Destaca el portal dovellat realitzat amb travertí i l'ampit motllurat de la finestra conservada a la planta pis. Té una tina arran de camí, adossada a la façana nord de la casa. Baixant pel camí, en una de les façanes d'un dels edificis annexos, per sota el ràfec, es va deixar un testimoni per controlar una esquerda que porta la data de 1656, la mateixa que està gravada en un dels cairons que formaven part de l'era i que ara s'han col·locat a l'era de la casa nova de Les Boades. Molt a prop, a mà esquerra, en una finestra de la planta pis, amb muntants i llinda de travertí hi ha la data gravada de 1781. L'edifici habitable està orientat al sud-oest. Està construït aprofitant el desnivell del terreny. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. Té un rellotge a la façana orientada al sud. | 08179-17 | Les Boades | El mas de Les Boades, o la Boada, correspon l'antic mas de la Vacarissa. Formaria part de les primeres masies que varen configurar el paisatge rellinarenc, instal·lades en llarg del Torrent d'en Roca i de la Saiola fins a la confluència amb la Riera de Rellinars a l'alçada de l'Obaga de la Casanova. Els cognoms de Vacarissa i Boada es troben documentats l'any 1002. Francesc Junyent i Vergós, marquès de Castellmeià, com a procurador dels béns del difunt marquès de Castellbell, signà, el dia 15 d'octubre de 1715, l'acte d'establiment d'un forn de vidre a la pallissa del mas de la boada, l'antic mas de la Vacarissa del terme de Rellinars. El propietari sol·licitant, Miquel Boada i Pujolar, pagaria una entrada de 56 lliures i un cens anual de dos sous i sis diners. Referint-se a aquest forn, el senyor Josep Cardona, diu que modernament hi treballava un tal Miquel, fill de Pere Martí, i que 'per aquest treball es necessitaven 18 homes, i no hi havia aprenents, encara que sense aprenents no s'entén d'n sorgiren els tècnics'. | 41.6404200,1.9346700 | 411276 | 4610402 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58696-foto-08179-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58696-foto-08179-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58696-foto-08179-17-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En aquest mas, existia un forn de vidre. Joan Valls, en un article inèdit (VALLS i PUEYO:2012) esmenta un document datat del dia 11 de juliol de 1723 on el batlle Antoni Gibert, i els regidors Pere Casajoana i Francesch Selva van signar una curiosa 'Relacio de las personas que componan lo terme de St. Pere y St. Fermi de Rellinas, del Corregiment de Manresa, y vinguts de nou, des del 5 de Agost de 1722 ques dona la ultima relacio, fins al dia present. Després dels noms dels llauradors propietaris i masovers de la contrada, en el document hi ha una relació dels jornalers que vivien del seu jornal. Entre ells destacen els que treballaven als forns de vidre de Rellinars, que eren Manuel Sauri de 38 anys, que disposva d'un matxo, Josep Codina, de 43 anys, Magi Alibau de 24 anys i Josep Elias de 21 anys d'edat. El document esmenta els minyons que no arriben als catorze anys, entre ells, un tal Manel Sauri de sis mesos d'edat que seria fill del Manuel. | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58697 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-3 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Diputació de Barcelona i Centre Excursionista de Terrassa. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. VALLS i PUEYO, Joan (2012). Arnau de Ràfecs, rector de Rellinars. Arxiu Joan Valls i Pueyo. Inèdit. https://www.enciclopedia.cat | XVI-XX | La coberta i la planta pis de l'edifici principal estan totalment enfonsats així com la coberta de l'annex amb espitllera i les tines. Hi ha esquerdes estructurals molt importants de separació dels murs portants de la casa. A l'interior es poden veure restes de bigam, cel ras d'encanyissat i blocs de tàpia sencers amuntegats entre la runa. Les tines estan molt ben conservades però els manca la coberta. | Les Cases és un mas en ruïnes imponent, fonamentat a la part més alta del turonet, en un aflorament rocós. A l'oest es domina el poble de Rellinars i al fons les muntanyes de Montserrat, mentre que a mà dreta hi ha una vista immillorable cap a les Boades, el Castell de Bócs i la Roca del Duc. Està envoltada de feixes ermes, on encara s'hi poden endevinar algun que altre cep bord, ametllers morts i ullastres. Les restes de la casa que queda dempeus mostra una construcció imponent, de diversos cossos que s'han anat afegint amb el temps. Consta de planta baixa, pis i sota coberta o golfes, amb celler i soterrani parcialment excavat a la roca. La coberta de l'edifici principal (ensorrada) era a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. La façana principal ha sofert modificacions; en resta la portalada i una part del portaló de fusta a la qual s'hi accedeix a través d'uns graons de pedra fortament erosionats. Destaquen els muntants, realitzats amb carreus de pedra escairada (tres de verticals i dos d'horitzontals) amb volta de maons disposats a sardinell. Per sobre, una obertura amb balconera de forja. A l'esquerra hi ha una finestra que conserva el marc de fusta. El basament de l'edifici i la planta baixa és fet amb pedra rejuntada amb fang, mentre que a la part superior, ho fa la tàpia. La simetria de la façana queda trencada per la construcció d'un edifici que actualment està mig ensorrat. A la planta baixa conserva una llinda treballada per la part interior de la porta i una volta de travertí. A la planta pis, un finestral amb barana obert modernament. És una construcció robusta, amb un contrafort exterior i una espitllera des d'on es controla el portal exterior que comunica amb l'era de la casa que queda totalment tancada. És de planta baixa i pis aprofitant el desnivell del terreny. Es conserven les restes d'una escaleta molt estreta que conduïa a la part superior i també la portella que donava accés a l'habitatge principal. A mà dreta, coincidint amb el mur de tancament (d'uns quatre metres d'alçada) hi ha les restes d'una cisterna, de pedra i volta de travertí. L'obertura conserva la llinda de fusta i el marc de la portella i per la part superior una conducció que menava l'aigua d'alguna edificació fins a l'aljub. A la façana est hi ha un edifici annexat, de planta baixa i pis, amb coberta a un sol vessant, de teula àrab. Els murs estan obrats amb pedra la façana arrebossada. És la part més moderna de la casa i que es manté dempeus. Les portes tenen el pany tancat. Aquest cos s'hauria afegit a una construcció ja existent, més petita i a la qual s'hi accedia des de l'era (porta tapiada). La façana principal està situada a l'est; destaquen dos contraforts situats a banda i banda del portal d'entrada. Es conserven dues tines adossades a la façana nord que es comuniquen per l'interior (x410793/y4610535/h479). S'hi accedeix a partir d'una rampa. La immediata a la boca d'entrada és de planta circular, mentre que la del fons té planta quadrangular. Els cups de les tines estan obrats amb morter de calç amb l'interior recobert de cairons, molts d'ells sense el recobriment vidriat. En el cas del cub quadrangular, a la part superior s'hi pot observar una sanefa de color groguenc. La tina orientada al nord-est seria la més antiga. Per la part exterior del cub quadrangular es conserva una obertura amb la planxa de fusta, resseca, per on abocaven el brescat. Les boixes estaven situades a l'interior del celler, que està ensorrat. | 08179-18 | Sector Les Cases; sota el paratge de la Trona | El nucli més antic d'aquesta població s'hauria format en llarg del Torrent d'en Roca i el Torrent de la Saiola que conflueixen amb les seves aigües a la Riera de Rellinars. Masos rònecs desapareguts i d'altres abandonats i en procés d'enrunament, a excepció de Les Boades que continua habitada. Dolors Moreno (1997) parla de la repoblació de Catalunya en temps dels senyors de Vacarisses, Muntanyola i Montcada, que probablement van cedir les terres ermes i feréstegues a petits propietaris perquè les explotessin. Uns d'ells, els Alavedra (documentat l'any 1549), que al final del segle XV estaven establerts a Les Cases (documentada l'any 1405). Jaume Alavedra compra el mas i detalla en l'inventari tot el que hi ha dins, 'al celler quatre bots de fusta vella amb cabudes que van d'una quartera fins a vint; dues botes de set cèrcols cadascuna; tres botes més de sis, dotze i vint somades; vint-i-dues dogues de bota i dues caixotes; dos bancs de celler i deu quarteres de calç. Al menjador hi ha una taula llarga, dos bancs, posts de llits de poc valor i dues caixes sense tapa. En les cambres dos llits i una caixa amb tapa, un morter de pedra gran, una taula, els finestrons. El porxo del davant està ensorrat'. I enfortits van adquirir el mas de la Sala (documentat l'any 1405) i llogat el mas i les terres de la Vacarissa, l'actual Boada, (ambdós noms documentats el 1002). No només no van perdre mai el contacte amb els Còdol de la Noguera de Vacarisses d'on eren originaris sinó que van ampliar els lligams amb les Farreres de Rellinars i el Puig de la Balma de Mura. En el fogatge del 1553 (dins vegueria de Manresa) consten dotze focs, entre ells, Les Cases i Alavedra o La Boada. Per altra banda, Joan Valls (Valls i PUEYO:2012) fa una aportació interessant sobre els origens dels Alavedra, que en aquest document apareixen citats com Eravedre: el mas Alavedra podria remuntar els seus origens al segle XII. En un capbreu de Santa Maria de l'Estany, l'any 1138-1139 consta que al terme del castell de Vacarisses tenia dret sobre els masos 'Sala, de Guillem d'Isla d'Arnal, Torrent, Eravedre, Viladols, de Carbonell de Clapers, de Llobet de Prat i Roqueta'. | 41.6415100,1.9288000 | 410789 | 4610529 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58697-foto-08179-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58697-foto-08179-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58697-foto-08179-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58698 | Les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-codines | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XVIII-XXI | Les Codines és el nom d'un veïnat situat a l'oest del municipi de Rellinars. En el vessant hidrogràfic dret de la Riera de Rellinars, i arrecerat pel turó conegut amb el nom del Cisternot i la Creueta, ambdós de 372 i 373 metres d'alçada respectivament. L'accés es fa des del nucli urbà, per l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí en direcció a Les Ferreres. També es pot fer directament des de la carretera B-122, en el punt quilomètric 16,900, just davant de Can Cotis, pel camí de Les Ferreres. Al seu voltant, hi ha les terres de conreu amb marges de pedra seca molt ben conservats. Actualment les terres estan abandonades però encara s'hi pot veure una plantació residual d'ametllers i les antigues feixes de conreu delimitades per murs de pedra seca en un excel·lent estat de conservació que arriben fins gairebé a tocar de la riera. Quan s'observa el conjunt de les construccions, en realitat el que es veu és un seguit d'edificis annexats, ja sigui pel costat o tapant directament la façana de l'altra, que segurament es comunicaven per l'interior. El conjunt de cases estan construïdes damunt d'una codina. Es compten fins quatre edificis annexats. Tots ells són de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que el cos originari és el del mig. Consta de planta baixa, pis i golfes o cambra d'aire a la qual posteriorment s'hauria afegit una altra cos més estret, que es distingeix pel color de la teula. A aquest edifici s'hi accedeix des del carrer de Les Ferreres a través d'una portalada dovellada de travertí que dona pas a un pati clos. El segon edifici seria el que es localitza més al sud, de planta baixa i planta pis, amb una certa simetria en les obertures de la façana principal. De la façana de ponent surt un mur de tancament que fineix amb la casa del darrera creant un pati clos. Queda protegida del roquissar on està construïda per un mur de tancament perimetral. L'edifici més modern és el que està situat a tramuntana, al peu del camí de Les Ferreres. Les dimensions d'aquesta són molt més grans, amb una planta suplementària, però tot ell és molt més estret. A la façana de ponent hi té un edifici annex amb cobert a un sol vessant, mentre que per la façana de llevant, actualment un habitatge independent en procés de restauració, hi havia un celler amb la tina, reconvertida fa molts anys en bany, però sí que per l'exterior conserva els graons i la portella d'accés. Més a l'esquerre de l'antic celler s'observa un edifici de planta baixa, amb la coberta plana (protegida per unes planxes de fibrociment a l'espera de la seva rehabilitació) que ara serveix de traster però que havia estat un trull reconvertit posteriorment com a premsa per fer el vi. Conserva varis elements de la premsa i del trull. A la part del darrera es conserva intacte una altra tina. Es poden veure les dues bigues de fusta originàries amb l'encanyissat característic del sota-coberta. En aquest indret també hi ha l'antiga cort que els propietaris han rehabilitat encertadament com a habitatge, respectant el màxim d'elements estructurals. Al davant destaca una barraca de pagès, perfectament conservada, amb parament de pedra i travertí lligat amb morter de calç i coberta a dues aigües de fibrociment amb el carener perpendicular a la façana principal. Curiosament està datada de l'any 1921 (triangle de morter de calç gravat a la part posterior de la barraca). Els paraments són de pedra i travertí lligat amb morter de calç pels més antics. La majoria tenen les façanes arrebossades. La composició de les diferents obertures denoten la composició senzilla, simètrica i un cert minimalisme arquitectònic. | 08179-19 | Veïnat de Les Codines | El topònim de codines pot estar originat per un fet geològic, ja que en aquest indret la roca es troba a flor de terra i fa un clap nu de vegetació. Segons les fonts consultades per M. Dolors Moreno, Les Codines ja existiria, com a mínim a les acaballes del segle XIV. Al 1414 s'esmenta a un tal Berenguer çes Codines que posseeix a Rellinars una vaca i una brava. Mig segle després, un tal Mateu Codina arrenda als propietaris de Les Ferreres 'una part de terra que tenen prop del torrent de la figuereta, que té dues-centes passes de llargada i dues (?) d'amplada', amb la condició que els pagui dos denaris cada Nadal. A canvi els Ferreres, donen permís perquè aprofiti l'aigua del torrent i la pugi fins la feixa. A finals de segle XV Mateu ja és mort i el seu fill Martí es casa amb Joana Mas, de Terrassa. Durant el segle XVII i XVIII es pot llegir varies vegades el cognom de Codina. En un dels casos est troba relacionat amb un crim comès a Rellinars. En les actes del judici s'explica que Salvador Boada, hereu i pagès del mas de la boada, compareix davant del Veguer de Manresa per declarar que li mataren un mosso (o germà), i que el seu cos va ser trobat sense vida al torrent de la Barbotera, prop del mas Alavedra (Les Cases), en terres del mas rònec anomenat Carlets, sobre el camí que va de la boada a Terrassa i Monistrol, on es troba amb el torrent que baixa de la Saiola. Pels volts de l'indret on succeïren els fets varen trobar a l'hereu de les Codines, en Salvador Codines que declara posteriorment haver-se barallat amb Fermí Boada, germà de Salvador Boada i Joan Cases, hereu del mas de Les Cases. Sembla que després haurien marxat de la casa i aquesta s'hauria arrendat. El contracte del segle XVIII el propietari de l'heretat, Fermí Codines, deixa l'explotació del bosc a Valentí Serrahima, a rabassa morta. | 41.6394700,1.9030000 | 408637 | 4610329 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58698-foto-08179-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58698-foto-08179-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58698-foto-08179-19-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per sota de la casa, a la llera dreta de la riera de Rellinars, al peu de la cinglera hi ha la font que porta el nom de la casa. | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58699 | Can Cotis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cotis | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Diputació de Barcelona i Centre Excursionista de Terrassa. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzA4MTc5OSU=&codi=27584 | XVII-XX | S'està condicionant i restaurant. En la restauració de la façana no s'ha respectat el rellotge de sol | Masia situada al costat de la carretera B-122 en direcció a Castellbell i el Vilar, poc abans del PK 17; en el vessant dret de la Riera de Rellinars. Es tracta d'una masia de planta basilical, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. El cos central es troba aixecat en relació als laterals. La coberta d'aquest és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal; mentre que la coberta dels cossos laterals desaigua al costat. La façana principal, orientada a migdia no té una disposició simètrica, ja que sembla haver patit diverses transformacions amb el temps. Les obertures es disposen de la següent manera: a la planta baixa, la porta d'accés, en l'eix central i dues finestres en els eixos laterals. Destaca la llinda recta i brancals de pedra. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro amb una altra obertura al seu costat, que s'ha fet amb posterioritat. En els eixos laterals, dues finestres amb ampit de pedra, i llinda recta. A la segona planta, hi ha dues finestres amb arc de mig punt, fet de maó disposat a plec de llibre, sense cap més decoració. En l'eix de l'esquerra hi trobem una finestra amb brancals de maó i llinda de pedra, recta; i en l'eix de la dreta hi ha dues finestres, una és més recent que l'altra. La més antiga és la que té els brancals i la llinda de pedra. Per sota del carener, un rellotge de sol de pla vertical amb el gnòmon de vareta, i per sota mateix una finestrella amb porticó de fusta emmarcada per carreus de travertí. Els paredats estan fets amb pedra i morter de calç. Les façanes estan arrebossades amb un arremolinat de morter de calç; però les parts afectades per la reforma s'ha arrebossat amb ciment. Destaca el revestiment de la façana principal amb un esgrafiat continuo acabat imitant un especejat de pedra, molt similar als carreus de pedra natural, situat a l'escaire. Destaca un pedrís, de costat a costat fet amb la reforma actual. Adossat a la façana de llevant hi havia un cobert a un sol vessant amb bigam de fusta i teula àrab on estava situada la premsa de vi (actualment a l'era de la casa a l'espera d'un nou emplaçament) amb la data de 1906. En aquest indret ara s'hi ha instal·lat la caldera. La façana de ponent i de tramuntana també han estat modificades obrint noves finestres o engrandint les dels pisos superiors. A l'orientada al nord destaca una tina adossada Al davant de la casa, hi ha l'era de terra batuda i tres edificis independents relacionats amb les tasques pròpies del treball de la terra i la vinya a més de les corts del bestiar. Destaca una tina de planta quadrada amb la boixa per sota el camí que mena a la cova. L'edifici més gran situat al davant mateix de la casa estava destinat a pallissa, per guardar el carro, i com a corts. És un edifici de planta baixa i dos nivells superiors, construït aprofitant l'aflorament de travertí en aquest sector del municipi. Els paredats són de pedra i travertí amb coberta a dues aigües, de teula àrab. Sembla haver estat realitzat en diferents fases, per les obertures i canvis observats en els paraments exteriors). Per la façana de ponent destaca a mà esquerra una porta amb la data de 1798 gravada a la llinda de pedra d'esmolar que dona accés a les corts. L'accés a la planta baixa es fa des de la façana de ponent, per una porta amb muntants de travertí ben treballats. En aquest indret hi ha tres sales amb volta de pedra i travertí que es comuniquen entre elles a través d'un passadís que es feien servir com a porqueres i corts. En el primer espai destaca una pica de grans dimensions de pedra, situada en una de les cantonades. En la sala següent que coincideix amb la cort central hi una obertura cap a l'exterior, un espai reduït situat per damunt de la cova. Sorprèn els diferents carreus de pedra amb relleus reaprofitats en la construcció dels muntants i marxapeus. | 08179-20 | Riera de Rellinars | 41.6390300,1.8982600 | 408242 | 4610286 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58699-foto-08179-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58699-foto-08179-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58699-foto-08179-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment s'està restaurant ja que va estar molts anys deshabitada. Té un rellotge de sol. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58700 | El Gibert de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gibert-de-baix | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Diputació de Barcelona i Centre Excursionista de Terrassa. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. https://www.enciclopedia.cat | XVII-XX | Cal Gibert de Baix és un mas situat en un turó rocallós, per sota del qual conflueixen el Torrent de la Font d'en Sala (est) i el Torrent de l'Esbarzer (oest) que juntament amb el Torrent de Can Llobet, tot just un centenar de metres més avall, aboquen les seves aigües a la Riera de Rellinars. Per accedir-hi cal agafar el Camí de les Codines. La masia es troba a mà esquerra, en un revolt al peu del camí, un cop passat el Cup de Navarcles, propietat també del mateix mas. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb dos edificis annexos per la banda nord-est. De planta baixa, pis i sota coberta, aprofitant el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. De la portalada original només en queda la part inferior dels brancals, de pedra, ja que les dovelles són posteriors, fruit de la restauració. A mà esquerra hi ha una finestrella, també d'origen. El paredat de la façana, sense arrebossar mostra perfectament la diferència entre construcció original i la restauració. La façana orientada al nord-oest s'ha convertit en l'entrada principal. Del forn de pa que sobresortia de la façana posterior, només se'n conserva la boca, a l'esquerra de la porta d'entrada. A mà dreta hi ha una tina, amb coberta a un sol vessant, i els graons restaurats. Conserva la llinda original de fusta i la portella. De la façana orientada a ponent destaca un contrafort. De la façana orientada al sud destaca un imponent contrafort pel qual s'hi ha fet una obertura per accedir a la planta baixa de la casa i a mà dreta una construcció atípica d'aquest paisatge, una balconera a mena de pallissa, de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i baranes de fusta, més pròpia de zones com la Garrotxa. Al mig de la façana, sembla que pels volts del segle XVI s'hi va construir una torre adossada. Actualment, de planta baixa, pis i sota coberta, de doble vessant i teula àrab. Té un contrafort i a l'esquerra, modernament el propietari hi va afegir un pedrís per seure i una pica de pedra. En aquest indret, per sobre mateix hi ha una finestrella amb una llinda formada per dues pedres quadrangulars fortament erosionades, de difícil lectura. A la part superior de la situada a mà dreta es pot llegir '1564', a la part inferior sembla que també es llegeix un '6' i un '8'. Per sobre, hi ha una segona finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra ben escairada on s'hi pot llegir la data de 1670. A mà dreta hi ha un segon edifici, més modern de dues plantes. L'accés es pot fer pels dos nivells. La planta pis està habilitat com a garatge mentre que la planta baixa és d'ús familiar. | 08179-21 | Gibert de Baix | 41.6404700,1.9098900 | 409213 | 4610433 | 1670 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58700-foto-08179-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58700-foto-08179-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58700-foto-08179-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Adossat a la façana occidental, hi ha un cup amb accés per la part septentrional amb una escala de pedra i la portella de fusta. La coberta és a una pendent direcció ponent.Ha sofert reformes que han transformat estances i canvis d'usos, com el celler, el garatge i l'entrada principal es fa pel darrera. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58701 | El Gibert de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gibert-de-dalt | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MTc5OSU=&codi=27585 | XV-XX | El Gibert de Dalt és un mas emplaçat al capdamunt d'una petita elevació del terreny, al sud de Serra Gallina, entre el torrent de l'Esbarzer i el torrent de la font d'en Sala, dominant la vall oberta de la Riera de Rellinars. En aquesta elevació que ha estat anivellada, s'hi distribueixen les diferents edificacions del mas: masia, era, pallissa, capella i annexos varis. Tot envoltat per una tanca i un mur de contenció en la seva part sud, sostingut per contraforts. La masia és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Els fumerals, estan situats al vessant dret de la teulada. Està constituïda per un cos principal, i unes galeries adossades a les façanes laterals, lleugerament més baixes que el cos principal i amb la coberta a una sola aigua. La façana principal, orientada a migdia, te una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. En l'eix principal es defineix la porta d'accés, amb portaló de fusta de dues fulles a l'interior, i una porta de vidre a l'exterior. A l'alçada de la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro amb finestra amb arc escarser. Per sota el ràfec, un finestral geminat, il·lumina les golfes. Els eixos laterals estan definits per obertures amb arc escarser en planta baixa, llinda recta en planta pis i ulls de bou a les golfes. El parament de la façana és arrebossat amb esgrafiats que simulen carreus a la planta baixa i simulacions de pilars i arquitraus que emmarquen les diferents obertures. Destaca a l'alçada de la planta pis un rellotge de sol, al costat esquerre del balcó, esquerra i a mà dreta un segon cercle, esgrafiat que representa el lligam del sol amb l'eternitat i la immortalitat. En les galeries obertes s'hi ha pintat unes balustrades. Destaca la decoració de les finestres i finestral del primer pis. Al capdamunt de cada arc s'hi ha esgrafiat un animal majestuós que contrasta amb el rellotge de sol i el símbol de l'eternitat. Es tracta del gran duc. Les crugies són de parets de càrrega i cobriment de bigam o volta. La simetria de l'edificació principal fa pensar en una crugia regular amb la principal a la part central de la casa. La planta noble és la que dona a la balconada. El celler i corts està situat a la façana de tramuntana, que correspon amb les zones més ombrívoles i humides de la casa. És a mà esquerra també de la façana principal on hi ha construïda una capella dedicada a Sant Isidre. Els paraments són de pedra amb arrebossat de morter de calç, però en molts trams, especialment de les façanes orientades al nord i al nord-oest deixen entreveure la pedra i els diferents afegits fruit de consolidacions estructurals. L'era està al davant de la façana principal i el seu accés es fa pel camí que passa arran de les façanes nord i nord-oest. Està protegida per un mur perimetral sostingut en alguns trams per contraforts. A l'altre costat de l'era hi ha la pallissa, diferents corts i un edifici de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. | 08179-22 | El Gibert de dalt | La història del Gibert de Dalt és la d'un dels masos fundadors del municipi. La documentació per ara estudiada és minsa i no permet establir quan s'haurien establert a Rellinars. Això no obstant, la segona meitat del segle XV es coneix l'existència documental d'un tal Berenguer Gibert de Rellinars amb el seu fill Vicenç. Pels volts de l'any 1486, potser aquest mateix Vicenç Gibert se'l troba associat al Dalmau Desfar, que li concedeix el molí dit de Rellinars 'molendinum vocatum de Rellinars' amb el csal, moles, redenys, pics, tremuja i altres aparells, així com la seva bassa d'aigües i recs que la conduïen. L'any 1666 el propietari del mas és Antoni Gibert. Quan testa el 23 d'octubre de 1727, l'heretat estava conformada pel mas Gibert 'àlies dit Berenguer'; el mas Casanova, dit antigament 'lo Corral den Gibert'; un hort a 'Colldorta'; una peça de terra dita 'font de Cunill', que afrontava amb el mas Obac de Vacarisses; una peça a les 'vinyes de la Serra', altre al 'coll de Magraner' i una altra situada 'tras la quintana de la Casanova', que pertanyien a l'heretat del mas Alsina de Vacarisses; una peça de terra a la partida dita 'Coma de Marina', dues més 'las Planas den Selva' i al 'Puig de Bellesta'; el mas Moronell, rònec, i una peça a la 'Soleya de la vinya vella de les Vendranes'. A Antoni Gibert el succeí el seu fill Josep, casat l'any 1721 amb Maria, i a aquest el fill Antoni, que declarà la propietat l'any 1759. Aquell any posseïa també el mas Alavedra, per donació del seu oncle Agustí Alavedra. Testimoni d'aquella donació, signada el 30 de març de 1757, fou Joan Gibert, pagès del terme del Vilar, on posseïa l'heretat del mas Llevallol, el futur Viladoms de Dalt. A partir del segle XVI els documents parlen de transaccions relacionades amb bestiar de càrrega. En altres documents se'ls sap valedors i testimonis de la família Selva vinguda de Súria, que es varen establir durant aquest mateix segle XVI al municipi. Durant el segle XVII la seva expansió dins i fora del territori de Rellinars és extraordinària; són uns dels principals creedors del mas Camprubí de Talamanca, sobre el qual Antoni Gibert hi té drets reconeguts. En molts altres documents es poden trobar associats als límits de termes. | 41.6432700,1.9120600 | 409397 | 4610742 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58701-foto-08179-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58701-foto-08179-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58701-foto-08179-22-3.jpg | Legal | Noucentisme|Modern|Medieval|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La capella, dedicada a Sant Isidre, que no s'ha pogut visitar, està annexada a la façana de ponent. Aquest sant protector dels pagesos, era un camperol de Madrid que va ser canonitzat al segle XVII i podria ser un indici de la construcció de la capella sinó és que el seu origen fos més antic i la veneració d'aquest sant substituís un de més antic com sant Abdó, sant Senén o sant Galderic que eren els patrons tradicionals dels pagesos i llauradors a Catalunya. | 106|94|85|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58702 | El Planet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planet | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27587 | XVIII-XXI | El Planet és el nom que rep una antiga masia, situada al sud del municipi de Rellinars. El seu accés actual es fa des de l'avinguda que porta el nom de la casa, en el número 17. El cos principal és de planta rectangular, amb teulat a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. A mà dreta, la façana es perllonga cap a un cos amb galeria d'obertures de mig punt, adossat amb posterioritat. Consta de planta baixa, pis i sota cobert. Les obertures originàries són de petites dimensions, amb llindes, brancals i ampits de pedra (per les més petites, el muntant està realitzat amb un sol bloc). Destaca l'ampit motllurat situat damunt de la porta d'accés a la casa. La porta està emmarcada per grans blocs de pedra i a la llinda hi ha la data gravada de 1771. A mà esquerra, per sota mateix de la finestra de la planta pis, es conserva un rellotge de sol del tipus vertical orientat al sud, amb dos registres ben diferenciats: al superior hi ha la data escrita en castellà 'AÑO 1869' mentre que a l'inferior hi ha el rellotge pròpiament dit, que senyala les hores i les mitges hores, en xifres àrabs, que van de les 8 del matí a les 6 de la tarda. L'edifici principal presenta varis cossos annexats fruit de l'evolució i les necessitats que ha experimentat en llarg de la seva història, com les corts, cellers i pallissa. A la part de llevant hi ha una galeria annexada probablement en el moment de més esplendor de la producció del vi, a principis del segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb el teulat modificat, realçat i el pendent invertit amb finestrals de mig punt. A la façana de ponent tramuntana, el celler amb les tines amb la rampa d'accés conservada que permetia accedir al brescat. Al davant de la façana hi ha l'era i un seguit d'edificis amb cobert, annexats els uns amb els altres que formen part del clos originari de la casa pel vessant sud. A mà esquerra, un cobert de planta baixa reformat, que originàriament tenia portaló amb doble batent al sud per on hi entrava el carro. A mà dreta mateix un segon edifici amb coberta a un sol vessant que tenia funció de galliner i centrada a la façana principal, el portal d'entrada a l'era, dovellat, amb brancals de pedra i la data gravada a la clau de 1781. Els murs són de maçoneria feta de pedra sense treballar, disposada irregularment i lligada amb argamassa. En algunes de les cantoneres dels diferents edificis s'observen carreus ben treballats. La façana estava arrebossada amb remolinat de morter de calç. | 08179-23 | Av. Del Planet, 17 | Aquesta propietat pertanyia al mateix amo de Sanana, de Vacarisses, igual que la Farinera. La masia va funcionar durant uns anys com a restaurant. | 41.6302100,1.9036400 | 408678 | 4609301 | 1771 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58702-foto-08179-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58702-foto-08179-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58702-foto-08179-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La foto en blanc i negre s'ha obtingut de l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (INVARQUIT) i és feta de Lourdes Figueres i Borrull, l'any 1987. Té un rellotge de sol. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58703 | Les Boades; La Boada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-boades-la-boada-nova | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. BALLBÉ i BOADA, Miquel (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Diputació de Barcelona i Centre Excursionista de Terrassa. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Els forns de vidre i els vidriers (I), dins Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 403, pàg. 15 a 18. Parròquia de Vacarisses. https://www.enciclopedia.cat | XIX-XX | Els actuals llogaters l'estan restaurant seguint criteris de respecte per l'arquitectura tradicional. | Les Boades o La Boada Nova és la masia situada damunt Les Boades Velles, en ple cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, al nord-est del municipi de Rellinars. De fet, n'és la continuïtat residencial, quan per motius del conreu extensiu de la vinya, en comptes de fer-ne una ampliació, es construeix una masia nova uns metres més amunt, en una situació més elevada on la perspectiva del territori és de gairebé 180 graus i on el terreny permet més possibilitats amb menys esforç. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant hi ha l'era i un edifici annex, tot envoltat per un tancament d'obra, amb l'entrada a llevant. L'accés al barri és una porta metàl·lica de doble vano, d'arc escarser i ampits i dovelles de pedra treballada. La dovella central porta inscrita l'any 1858 i les inicials P.S.B (Pere Serracanta Boada). La façana principal te una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa, l'eix central és el portal d'entrada, d'arc escarser i ampits i dovelles de pedra treballada, amb l'any 1828 inscrit a la central. En cada lateral hi trobem les corresponents finestres, igualment amb l'emmarcament de pedra treballada. A la planta pis, l'eix central, damunt el portal, hi ha una finestra amb balcó de barana de ferro i dues finestres als costats, de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Finalment, a la planta de les golfes, hi ha tres finestres més petites d'arc rebaixat. A la part posterior hi havia tres tines, dues circulars i una quadrada, d'una capacitat de 15 mil litres. Una s'utilitza com a dipòsit d'aigua. En el celler encara es poden veure dues boixes. A la façana de llevant s'hi ha afegit un cos de planta baixa i pis, on el pis és una galeria coberta amb arcs de mig punt al lateral i escarser a la façana de migdia; aquest darrer amb maó posat a sardinell. La distribució interior respon a la típica de tota masia amb un ampli rebedor central que serveix de distribuïdor, amb cuina lateral, on hi havia un forn de pa del que només es conserva la boca i cort de bestiar a l'altre costat. D'aquest distribuïdor surt l'escala d'accés a la planta noble i l'entrada al celler, a la part posterior i de cos transversal, amb volta d'obra. La planta superior repeteix la distribució amb La Sala central i cambres laterals. | 08179-24 | Les Boades | Es construeix com a substitució de Les Boades Velles a principis del segle XIX. L'obra s'acaba l'any 1828, segons indica la data de la dovella central del portal. | 41.6412400,1.9344200 | 411257 | 4610493 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58703-foto-08179-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58703-foto-08179-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La fotografia en blanc i negre ens l'ha facilitat els llogaters de la casa. A la façana de migdia, entre la balconada central i la finestra dreta hi havia un rellotge de sol del qual actualment s'endevina el pla rectangular realitzat en morter de calç i l'orifici del gnòmon. A partir de les fotografies antigues que hem consultat gràcies als llogaters i les de la façana durant la restauració s'endevina que dins del pla quadrangular hi havia un rellotge de forma oval, emmarcat on hi devien haver les hores. Al voltant del gnòmon, de vareta hi ha un cercle solar del qual neixen les línies solars. Per sota mateix tenia un faldó i decoracions laterals semblants a dues fletxes cara amunt. Per les tonalitats estava policromat. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58704 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres-0 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. ROVIRA, Pere; CASAL, Neus; PEÑA, Cari de la; LASUNCIÓN, Montse (2010). Informe tècnic sobre el mas Les Ferreres de Rellinars i les pintures murals sobre la Guerra del francès. Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7&consulta=MCU0KzA4MTc5OSU=&codi=27586 | XII-XXI | Les Ferreres, és un mas clos, situat a l'extrem sud de Serra Gallina, serralada que comparteix amb els masos del Gibert de Baix, per sota mateix, el Gibert de Dalt emplaçat al darrera en una sobreelevació del terreny i el de Casajoana, a l'extrem nord. L'edifici actual és el resultat de les diferents reformes i ampliacions donat la seva antigor. L'edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües i teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a l'est. Els paredats són de pedra lligada amb morter de calç i de garsa pels més antics i de maó per als més moderns. A la façana principal trobem els elements decoratius més rellevants; destaca la portalada d'accés amb arc de dovelles i portaló de doble fulla, de fusta clavetejada protegida per una d'exterior de vidre. Més a la dreta hi ha una segona porta amb llinda plana. Així com tres finestres no massa grans protegides per reixat de forja i resseguides amb carreus de pedra. A la planta pis hi ha un balcó corregut amb llosana volada i barana de ferro simple. S'hi accedeix des de dos finestrals amb doble fulla decorats amb brancals i llindes de pedra. Destaca el de l'esquerra, motllurat que als brancals hi té dues pedres disposades simètricament que porten la data gravada de 16 (dreta) 14 (esquerre) amb una marca de picapedrer romboïdal a cada extrem. Hi ha dues finestres molt més petites emmarcades, una d'elles tapiada. Al sota coberta, sis obertures senzilles, (una reoberta amb la restauració de la casa) i només destaca la que està sobreposada a la sala noble amb un finestral amb voladís de pedra motllurada i barana arran de murs. La façana orientada al sud-est conserva les obertures d'abans de la darrera reforma i només l'ampit de la finestra dreta de la planta pis és original. Les obertures de la planta baixa s'han decorat amb pedra de travertí. Els dos balcons de la planta pis s'han modificat lleugerament. Per comptes de tenir una reixa arranada al mur, ara hi ha un petit voladís de maó amb barana nova recargolada i llindes amples de travertí. Entre les dues finestres es conserva el rellotge de sol. Finalment al sota coberta les llindes de fusta s'han substituït per un emmarcament de pedra amb ampit motllurat. A mà esquerra de l'edifici principal per la façana sud hi ha dos annexos, també restaurats en façana. Les obertures són més petites i només destaca la de la planta pis amb una balconera que segueix les mateixes línies de la façana principal. Originàriament aquest volum tenia coberta a un sol vessant que es va reformar aixecant un pis superior amb maó pla, i coberta plana, semblant a una torreta. A mà esquerra hi ha un segon annex de planta baixa i pis, construït de pedra sense arrebossar, coberta de teula àrab (vessant més curt orientat a la façana principal i el més llarg paral·lel a la façana de ponent) amb les obertures resseguides de maó que per la façana de ponent es transformen en finestrals amb vitralls de colors. Aquesta façana està esgrafiada amb carreus i sembla que totes les decoracions motllurades han estat arrancades. Tots els finestrals tenen sortida a un ampli terrat annexat, fet tot ell de maó suportat per cinc pilastres murades, l'interior del qual servia de cotxera. Al davant de la façana hi ha l'era amb cairons i al fons la pallissa en procés de restauració. | 08179-25 | Serra Gallina | Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, documentada des del segle XI. Però les estructures conservades són construïdes a partir del segle XVII. La inscripció més antiga és de 1614. De fet, la primera vegada que es documenta el nom d'un Ferreres és l'any 1423, on Nadal Ferreres junt amb altres rellisanencs signa una causa. L'any 1473 trobem uns capítols matrimonials entre l'Antonia, filla de Bernat Ferreres, amb Jaume Alavedra, que havia comprat Les Cases. Aquest matrimoni nomena hereva del mas de les Cases a la filla Sàlvia, casada amb Valentí Vila. Però la finca de Les Ferreres passa a mans del Pere, germà de l'Antònia. Un segle més tard, l'hereu és Salvador Ferreres, en un document diu literalment: 'Jo Salvador Ferreres, pagès, hereu del mas Ferreres de Rellinars, junt amb el meu germà Jaume, veiérem arribar a casa mia en Joan Llobet, fill de la viuda Llobeta, i em digué que lo hereu Llobet, que es diu Toni Llobet, natural del mas Llobet de Rellinars, era arribat amb tossinos robats' . L'any 1633, Jaume Ferreres, segons consta en el llibre del Batlle de Terrassa, limita i retalla les seves propietats, ja que conjuntament amb Jaume Puigdoure de Mura, venen unes terres a Miquel Pobla de Barata. És en aquest segle on es construeix la capella i es produeixen les primeres grans transformacions de la finca, fruit d'una evident puixança econòmica, en part per la centralitat del mas. L'actual propietat està rehabilitant el mas, ja que havia estat deshabitada durant uns anys durant els quals s'havia anat deteriorant. Anteriorment, la propietat havia passat en mans dels nebots del germanastre de José Antonio García Sanmiguell Pons, propietari de l'immoble en els darrers temps. Aquest senyor era el besnét d'un dels fundadors de Caixa Manresa, i formava part de la nissaga dels antics amos de la Colònia Pons de Puig Reig, també antics propietaris de la Casa Pons de Barcelona, a la Rambla de Catalunya i obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March. L'any 2010, degut al preocupant estat de degradació de la masia i de les pintures murals l'Ajuntament de Rellinars es posa en contacte amb el Departament de cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya a través dels Serveis Territorials de Cultura de Barcelona i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que efectua varies visites per tal d'elaborar un inventari dels béns mobles que alberga de l'edifici, interessant-se especialment per les pintures murals que decoren la sala noble de la planta pis. La Sra. Lina Casanovas, Directora del Serveis Territorials de Cultura de Barcelona presenta un informe on s'analitza el valor de tot el conjunt, l'estat de conservació en el moment de la visita, i les directrius bàsiques i els criteris que s'han de seguir en la conservació i manteniment de tot el conjunt. Es proposa l'obertura de l'expedient per a la catalogació de la masia com a BCIL i les pintures murals com a BCIN. | 41.6412700,1.9103500 | 409252 | 4610522 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58704-foto-08179-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58704-foto-08179-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58704-foto-08179-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A mà dreta de la façana principal de la casa hi ha l'antic trull i la premsa amb el celler al fons. A principis del segle XX es fa una gran reforma. S'annexionen a l'estructura principal varis edificis amb paraments de maó que trenquen amb l'estètica originària del mas. A més dels de ponent, i l'arc que permet accedir al pati de la casa, destaca la construcció que ocupa tota la façana de tramuntana i s'estén cap al pati de la casa. Es tracta d'un edifici realitzat amb maó vist orientat al sud que consta d'una galeria a la planta baixa i una superior vidrada totalment simètrica amb coberta plana transitable protegida per una balustrada de pilastres amb intercalat de pilars. A l'extrem est hi ha l'espai més tancat amb les escales que permeten accedir a la planta pis i al terrat. Dos coloms esgrafiats de color blanc presideixen l'edifici. | 119|98|85|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58705 | Cal Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feliu-0 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XIX-XX | Estructuralment no està malament, però diferents afegits i reformes que no han respectat elements arquitectònics patrimonials com el brocal, la cisterna o els cups, l'han afectat. | Cal Feliu és una casa fonamentada sobre un roqueter, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes; amb la façana principal orientada al sud, situada entre l'avinguda del Solei i el torrent de l'Alzina. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Un mur modern i un terrat a mà esquerra, trenca la simetria de l'edifici ja que la casa està compartimentat en dos habitatges. A la planta baixa hi trobem les corts i el celler, amb coberta de volta de maó o travertí. A la darrera d'elles, prolongant-se per fora de la façana de tramuntana hi havia una cisterna que tenia un brocal per la part exterior i que s'ha eliminat modernament. També hi havia dues tines de planta quadrada que abans de que el propietari actual comprés l'edifici s'havien colgat. La planta pis està totalment reformada en casa d'acollida i per tant aules d'estudi i habitacions. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb morter de calç. Els afegitons es distingeixen clarament. El fumeral és de factura moderna. Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures originals són de petites dimensions, algunes amb llindes i brancals de pedra; les altres resseguides amb maó. A la part posterior de la casa s'hi ha adossat un edifici en complement de les activitats per la qual va ser adquirida la finca. També, en aquesta façana, és on es pot veure l'antic forn de pa del qual només es conserva la boca, tapiada i la cisterna, que reformada amb una planxa de ciment hi té al damunt una escala de factura moderna que permet accedir a l'interior. A la façana de ponent hi ha una de les entrades originàries de la casa, per on s'hi podia entrar amb el carro fins a les tines. Actualment està tapiada i reconvertida en finestra. Als extrems hi havia sengles galeries modificades als anys vuitanta. | 08179-26 | Avinguda del Solei, 21 | La casa hauria estat construïda pels volts del 1800. Quan es va arrencar l'era, al davant de la casa s'hi haurien localitzat dos cairons amb les dates gravades de 1800 i 1827 que el propietari actual conserva. Sembla que en el registre de la propietat consta el nom de Can Còdol abans de Cal Feliu. Als anys cinquanta del segle XX la casa es ven a una persona de Barcelona i el senyor Vázquez, actual propietari l'adquireix l'any 1982 per albergar-hi jovent sense estudis i formar-los. | 41.6318600,1.9087200 | 409103 | 4609478 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58705-foto-08179-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58705-foto-08179-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58705-foto-08179-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58706 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-2 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XVIII | Cal Domingo està format per dues construccions: una casa entre mitgeres de planta rectangular i una edificació aïllada als quatre vents. La casa consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana està arrebossada i les obertures es distribueixen sense cap ordre pre establert. Damunt la porta d'accés, d'arc escarser, destaca una pedra amb la data de 1797 i la inscripció mig tapada pel balcó construït a posteriori, on es pot llegir: 'Casa de Domingo'. La construcció als quatre vents és de caràcter laboral, relacionada amb el conreu de la vinya i del camp, amb una tina o cup. Té una planta baixa i una planta superior i la coberta és un vessant. Els paraments són de paredat vist sense arrebossar. Les cantoneres estan fetes amb pedra treballada. A la façana frontal s'hi han fet afegitons sense tenir en compte la tipologia constructiva de l'edifici. | 08179-27 | Raval, 23 o Carrer de Sant Domènech, 7 | 41.6358400,1.9102600 | 409237 | 4609919 | 1797 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58706-foto-08179-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58706-foto-08179-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58706-foto-08179-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Ajuntament creà la denominació de Raval com a carrer únic basant-se en el padró d'habitants de l'any 1888 i seguí la seva enumeració per les cases de pagès que integraven el poble a finals del segle XIX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58707 | Cal Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XVIII-XX | Molt ben arreglada i ben conservada. | Cal Massana és una propietat que s'alça en una llengua de roca del vessant esquerre de la Riera de Rellinars on s'aixeca el nucli antic del municipi (Raval). Es tracta de dues construccions principals i annexos de caire complementari closos, amb una entrada de doble batent, a ponent. El volum principal és una construcció de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lela a la façana principal, orientada a sud-est. L'entrada és a la primera planta i s'accedeix per la façana de llevant superant el desnivell del terreny retallant la roca natural. Els paraments són arremolinats i pintats de blanc. Al costat mateix hi tenim una altra construcció, que per les característiques constructives sembla més antiga. Es troba encastada directament a la roca, que ha estat retallada verticalment per encabir-hi les dependències de treball, com les premses, el celler o el cup. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, en paral·lel a la façana de la construcció principal, quedant entre les dues una galeria, en part coberta, que comunica l'entrada amb un pati posterior, on hi ha l'accés a un dels cups. L'altre cup o tina, està adossat a la construcció principal i també s'hi accedeix per aquesta galeria. Els paraments d'aquest segon volum són de paredat vist. Un tercer volum s'ubica entre les dues construccions i el límit sud de la propietat. Es tracta de dependències destinades a bestiar. És de planta rectangular amb coberta a dues aigües i amb diferents alçats, adaptats a l'orografia. La planta superior era la porquera i la inferior el femer, amb volta de pedra tosca. A la part posterior del nivell de la porquera i ha una mica de cobert i l'antiga era. | 08179-28 | Raval, 35 | El 1750 és l'any que figura en el cadastre. Els actuals propietaris la van adquirir a principis de segle a la família Monfort. | 41.6370900,1.9087400 | 409112 | 4610059 | 1750 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58707-foto-08179-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58707-foto-08179-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58707-foto-08179-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Ajuntament creà la denominació de Raval com a carrer únic basant-se en el padró d'habitants de l'any 1888 i seguí la seva enumeració per les cases de pagès que integraven el poble a finals del segle XIX. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58708 | Cal Planta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planta | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XIX-XX | Casa situada en el nucli antic de Rellinars, al carrer de Sant Isidre que és paral·lel amb el carrer d 'Heribert Pons. És una construcció aïllada, de planta rectangular i composta per dos cossos adossats. El més oriental té la façana enretirada en relació a l'altra. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües i el carener és perpendicular a la façana principal, alineada amb el carrer però lleugerament desviada a ponent en relació al migdia. El parament és de paredat sense arrebossar. Destaca els balcons amb barana de ferro de la planta pis i els emmarcaments de les obertures amb maó, inclòs els arcs escarsers, on estan posats a sardinell. El cos oriental, també és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Però a diferència del primer, el carener està posat en paral·lel a la façana. En aquest cas, el parament es troba arremolinat i s'observa alguna reforma parcial. Segurament es tractaria, en origen, d'un cos annex destinat a tasques de producció que en un moment posterior s'ha rehabilitat com a residència. | 08179-29 | Carrer de Sant Isidre, 8 | Segons el Cadastre es construeix el 1850 i es reforma l'any 1975. | 41.6381900,1.9098100 | 409203 | 4610180 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58708-foto-08179-29-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58709 | Cal Pastoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastoret | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XIX | Cal Pastoret és una masia situada al Serrat de Dalt. Es compon d'un únic cos, de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els paraments són de pedra, però han estat arrebossats amb morter de calç que, en algun tram, s'ha perdut i deixa entreveure el paredat. Al voltant de la porta principal hi ha un segon arrebossat, poc encertat, molt més modern, fet amb morter de ciment, que no deixa transpirar els murs. La façana nord està construïda aprofitant el desnivell del terreny per tant, mancada d'il·luminació, probablement emprada com a celler. És en un costat d'aquesta façana on hi ha l'accés al cup. Destaca un rajol de finals del s. XIX collat a la façana nord-est amb fons blanc i lletres negres on es pot llegir 'PUEBLO DE RELLINÁS / PARTIDO DE TARRASA / PROVINCIA DE BARCELONA.' | 08179-30 | Carrer de Sant Felip Neri, núm. 14 | 41.6350100,1.9114200 | 409332 | 4609825 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58709-foto-08179-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58709-foto-08179-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58709-foto-08179-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58710 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-0 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XVIII-XX | Habitatge ubicat al carrer d'Emili Riera, però amb la façana sense alinear amb la via pública. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orienta al sud-oest. Al voltant disposa de pati i una tanca d'obra la separa de la via pública. Els paraments són de pedra vista sense arrebossar ni arremolinar. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo que a l'alçada de la planta pis es converteix en una terrassa. Aquest porxo es sustenta amb pilars d'obra i bigues de ferro. La barana també és de ferro. | 08179-31 | Carrer d'Emili Riera, 12 | Segons consta en el cadastre, la construcció data de 1750. | 41.6378700,1.9089300 | 409129 | 4610146 | 1750 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58710-foto-08179-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58710-foto-08179-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58710-foto-08179-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58711 | Barraca d'en Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-claudi | AMICS de RELLINARS. Ruta del Racó de les fonts; dins http://www.rellinars.cat/turisme/rutes/ruta-del-raco-de-les-fonts.html [consulta realitzada el 28 de gener de 2019]. MORENO, Maria Dolors i PERARNAU, Claudi (2002). Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars; dins Vª Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Monografies, 35. Diputació de Barcelona: Barcelona, pp. 205 - 208.Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Restaurada per Claudi Perarnau, del que agafa el nom. | Barraca de pedra seca situada dalt d'un penyal, a l'extrem sud del paratge conegut amb el nom dels Plans. Per arribar-hi, pujar a la carena del Camí Ral, passar per davant dels Hostalets en direcció al Coll de Daví i o el Coll del Correu. Després de l'antic hostal, agafar el primer trencall a mà dreta en direcció al mirador de La Trona. La barraca està ubicada al vessant dret. Es tracta d'una construcció aèria aïllada construïda damunt de la roca, lleugerament adossada al marge. La seva planta, irregular, ve donada perquè un cop feta la construcció clàssica, se li va afegir un paravent amb coberta que recorda perfectament la closca d'un cargol. L'habitacle, presenta una planta circular de 2,20 m de diàmetre. Feta de pedra irregular pràcticament sense desbastar, molt ben col·locada. La porta d'accés està orientada al sud (1,05 m d'alçada per 0,50 m d'amplada màxima). La llinda, plana, està partida per la meitat i reforçada amb dues travesseres de ferro per evitar el seu enderroc. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,55 i els 0,60 metres. La coberta és de falsa cúpula o de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. L'alçada interior, des del terra al punt central de la volta és de 2,15 metres. Conserva el voladís (que mesura des del terra 1,20 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Ha perdut una gran part del recobriment exterior característic de terra i pedruscall que impermeabilitzen l'interior de l'habitacle. A l'interior hi ha un tinell o cocó (0,38 m d'amplada per 0,32 m d'alçada per 0,40 m de fons). Té una espitllera, orientada al sud-est. El passadís d'accés (1,30 m d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima i una fondària fins a la porta real de la barraca d'1,85 m) protegeix del vent, la humitat i la pluja, alhora que protegeix l'estructura general de la barraca. El mur exterior surt del brancal mentre que el mur intern és el de la barraca pròpiament dita. La coberta reposa entre els dos. | 08179-32 | Turó de la Trona - Serra de l'Obac | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6464800,1.9320200 | 411064 | 4611077 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58711-foto-08179-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58711-foto-08179-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58711-foto-08179-32-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca consta al web de la Wikipedra amb el número 12451. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58712 | Barraca de la Vinya d'Envà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-denva | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Restaurada fa uns anys pels amics de Rellinars. Cal un manteniment a nivell de l'aljub i la pica. | Barraca situada al vessant de tramuntana dels Pivents. L'accés es fa pujant des del carrer de Ramon Martí o des de l'Avinguda de Vacarisses fins a trobar un camí costerut, de terra, que mena cap a les Serres i el Collet dels Capellans. Uns metres abans d'arribar al collet, la barraca es troba a mà dreta del camí. Es tracta d'una construcció aèria aïllada lleugerament adossada per la part posterior a un petit monticle de terra on hi ha una pica i un aljub. La barraca és de planta circular que mesura 1,70 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-oest té una doble llinda. Els muntants s'inclinen lleugerament cap a l'interior. Mesura 1,05 m d'alçada mentre que l'amplada màxima a l'exterior és de 0,74 m i l'interior fa 0,52 m. Els murs tenen un gruix de 0,60 m. La coberta segueix el sistema de la falsa cúpula, per aproximació de filades. A l'exterior conserva la capa protectora de terra. L'alçada interior de l'habitacle és d'1,68 m mentre que a l'exterior l'alçada del voladís (mesurat davant de la porta) és d'1,46 m. Per la part posterior, s'hi va adossar un pedrís o banc per seure construït amb un parell de fileres de pedres. Mesura 1,30 m de llargària per 0,30 m d'alçada. A l'exterior, a mà esquerra de la porta hi ha un forat semblant a una espitllera però en realitat és una pedra despresa; des de l'interior es veu clarament que durant la construcció de la barraca no s'hi va preveure cap obertura. Per sota, aprofitant la codina natural i el marge s'hi va excavar un aljub. Originàriament tenia una coberta amb volta de pedra. El seu interior està impermeabilitzat amb morter de calç. Mesura 1,50 m de costat per 0,60 m de profunditat. L'alçada màxima conservada de l'arrencada de la volta és d'1,30 m. A nivell de la solera per agenollar-se per agafar l'aigua s'observa una canal excavada a la roca mare, fortament erosionada. En aquest indret el terra té un lleuger pendent que el pagès va saber aprofitar per canalitzar l'aigua cap a l'aljub. Al seu costat mateix, a mà dreta hi ha una doble pica sobreposades. Estan fetes amb maó pla i arrebossades tant per fora com per dins amb morter de calç. La superior és més petita; mesura 0,20 m per 0,38 m de costat per 0,30 m de profunditat. A la part inferior hi ha un broc, tal vegada de plom que permet transvasar el contingut líquid a la pica situada per sota mateix, més gran. Mesura 0,50 m per 0,60 m de costat per 0,40 m de profunditat. Impregnat en el morter de calç es conserven les restes del color blavenc característic que deixa la preparació del caldo bordelès, un plaguicida a base de sulfat de coure i calç morta (anomenada també calç apagada). | 08179-33 | Les Serres | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6331400,1.8982400 | 408232 | 4609632 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58712-foto-08179-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58712-foto-08179-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58712-foto-08179-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca amb el número 5566. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58713 | Barraca 1 de Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-cases | RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. SUADES, Ramon (2016). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. | XVIII-XX | Enfonsada en gran part. | Barraca de pedra seca parcialment enfonsada situada al mas Les Cases, per sota del camí de la Font de Les Cases. En arribar a la casa, a mà esquerra, hi ha unes feixes ermes amb els marges plantats d'ametllers actualment morts i algun ullastre. Travessant-les en direcció nord, ben aviat s'endevinen les restes de la construcció que aprofita un cap de feixa. Es tracta d'una barraca aèria aïllada, lleugerament recolzada en el pendent natural del terreny. La seva planta és circular, mesura 2,70 m diàmetre màxim (mesures preses a l'interior). La porta d'accés està orientada al sud; dels muntants rectes, es conserva una alçada màxima d'1,10 m i l'amplada, que mesura 0,60 m. La coberta, enfonsada a l'interior estava realitzada per aproximació de filades, que se'n conserva encara una part de l'arrencada de la part posterior. L'alçada màxima interior és d'aproximadament de 2,20 metres. A l'interior, a mà dreta conserva un tinell o cocó situat arran de terra que mesura 0,40 m d'amplada per 0,20 m d'alçada per 0,35 m de fondo. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08179-34 | Les Cases | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6424800,1.9278100 | 410708 | 4610638 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58713-foto-08179-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58713-foto-08179-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58713-foto-08179-34-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca. Però sí en el mapa interactiu de Ramon Suades (2006). | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58714 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-5 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XVIII-XIX | En ruïnes, no conserva la coberta i una gran part està envaïda per la vegetació. | Cal Tomàs és una antiga casa, actualment en ruïnes, situada en el paratge de la Mesquita, per sobre mateix de les feixes de La Farinera. El seu accés es fa pel carrer del Roser. En arribar a un barri, a mà esquerra hi ha un pas que travessa la torrentera que porta el nom de la casa. Resseguint el marge dret, a mà dreta hi ha un corriol que s'hi enfila. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i sota cobert. Bona part d'ella està fonamentada a la roca adaptant-se perfectament a l'orografia del terreny. La façana nord-oest queda protegida dels vents per la part més alta del turonet que té un desnivell en relació a la casa d'uns deu metres aproximadament. El paredat és de pedra irregular collat amb argamassa de morter de calç; el gruix màxims de les parets mestres és de 0,70 metres. Les pedres cantoneres destaquen de la resta de la construcció perquè està molt més ben escairada. No es conserva la portalada principal i algunes de les obertures semblen haver estat refetes amb maó. A l'interior envaït per la brolla de romaní s'endevinen les compartimentacions de la planta baixa. A la part inferior de la façana orientada al nord-est, arran de terra, s'observa una boca que dona accés a una cisterna. És de planta rectangular i mesura 3 per 2 metres de costat, per una alçada màxima d'1,5 metres. Es conserva part de l'arrebossat d'impermeabilització i la coberta de volta. En el mateix pany de mur (cap a llevant) hi ha les restes de la boca del forn de pa, fet de pedra amb un arc de descàrrega de maons disposats a plec de llibre. L'edifici compta també amb una tina i barraca. Estan adossades a la façana sud-oest i de llevant respectivament. La tina, és de planta quadrangular, amb la coberta (que era de teula àrab) a un sol vessant. Sembla que en el moment de la construcció de la tina es va modificar l'estructura de la façana, aixecant-la i eixamplant-la en aquest indret. Mesura 2,80 m de fondària a nivell del brescat per 2,60 m de costat. El seu interior és net, sense enderroc; hi creix una figuera; dels cairons que la recobrien, de fang vernissat només en queden tres o quatre a la part inferior. La barraca amb la boixa està adossada a la façana orientada al sud-est. La coberta, de bigam i llates de fusta amb cobert de teula àrab està ensorrada. La facilitat d'accés i la urbanització que hi ha a pocs metres va convertir aquestes ruïnes en terreny de joc que ara ja sembla abandonat. A l'interior de la barraca hi ha un vell sofà i el seient d'un vehicle dos cavalls que tapa la boixa. | 08179-35 | La Mesquita | Posteriorment a la construcció aquest indret podria haver servit d'amagatall durant alguna guerra. S'han observat, en molts dels murs, espitlleres realitzades a posteriori amb maó, algunes d'elles gratant la pedra i col·locant maons drets en forma de ventall amb l'objectiu de recolzar-hi un fusell. El propietari del molí de La Farinera ens explica que ell sempre ha conegut aquesta casa ensorrada i el seu pare també. | 41.6277300,1.8952700 | 407977 | 4609034 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58714-foto-08179-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58714-foto-08179-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58714-foto-08179-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Una mica més amunt, en direcció oest, s'ha localitzat una barraca de pedra seca enfonsada. Al davant de la porta havia caigut una pedra motllurada procedent d'un brancal probablement de la casa. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58715 | Barraca 2 de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-cases | RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enderrocada. | Restes d'una barraca de pedra seca que es localitza en el marge, a mà esquerra on el camí de les Cases bifurca amb el camí que volta fins a Les Boades. En aquest punt hi ha una torre d'alta tensió a mà esquerra. La construcció dista uns seixanta tres metres aproximadament. Arran de camí en el marge de pedra seca parcialment enfonsat s'observa un gran bloc de pedra, planer amb una mena de graó retallat a mà dreta que permet enfilar-se des del camí. Els murs amb un gruix de 0,75 m, presenten una forma irregular; resseguien la plataforma per ambdós costats (llevant i ponent) que mesura 2,80 d'amplada per 1,90 m (mesures preses a l'interior). El de l'esquerra està descalçat de la seva base. A la part posterior, es conserva un muret de pedra seca amb part de l'arrencada de la volta que té una alçada màxima d'un metre. Destaca el que sembla un cocó o tinell retallat a la roca amb volta arquejada de pedra que finalitza amb una falca central que clou l'arc. La seva amplada és considerable, mesura 0,80 m per una alçada visible de 0,30 m. El seu interior està reblert amb pedra i terra. | 08179-36 | Les Cases | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6388600,1.9229200 | 410296 | 4610241 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58715-foto-08179-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58715-foto-08179-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58715-foto-08179-36-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Consta inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 19296. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58716 | Barraca 1 de la Carena de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-carena-de-la-casa-vella | RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Enderrocada. | Restes d'una barraca de pedra seca que es localitza en el vessant sud-est de la Carena de la Casa Vella. S'hi accedeix des del trencall situat abans d'arribar a la masia, just al costat d'una torre d'alta tensió que hi ha a mà esquerra del camí. En aquest indret hi ha una bifurcació a mà dreta que mena a Les Boades. L'accés es fa des de dalt del camí, entrant per la carena i baixant pel unes antigues feixes ocupades ara per pins, cirerer d'arboç, brolla de romaní i argelaga. Les restes de la construcció estan ubicades en un cap de feixa, amb el mur de llevant molt més alt que els altres, i la part de ponent lleugerament adossada al marge. Consisteix en un habitacle no gaire alt, de planta circular, que mesura dos metres de diàmetre interior per una alçada màxima conservada d'1,10 m (interior). La porta, orientada al sud-oest, mesura 0,70 m d'alçada màxima per una amplada màxima a l'exterior de 0,70 m i de 0,50 m a l'interior. Tenia dues llindes planes, però només es conserva dempeus la situada a l'interior. El gruix del murs a nivell dels muntants és de 0,75 m, mentre que la corona de llevant mesura 1,10 m d'amplada (punt d'arrencada de la volta). La coberta estava realitzada per aproximació de filades; una part de les lloses planes està enfonsada al seu interior. Es conserven dos tinells o cocons. El primer està situat a mà esquerra, arran de terra (0,40 m d'amplada per 0,30 m d'alçada per 0,70 m de fondària); el segon, al davant de la porta. Es conserva la lleixa i la pedra plana superior que s'ha després. Mesurava 0,46 m d'amplada per 0,35 m d'alçada per una fondària aproximada de 0,50 m. No tenia espitlleres. | 08179-37 | Les Cases | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6363300,1.9275200 | 410675 | 4609955 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58716-foto-08179-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58716-foto-08179-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58716-foto-08179-37-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Consta inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 19294. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58717 | Barraca 2 de Les Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-boades | <p>RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. SUADES, Ramon (2016). Guia interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.</p> | XVIII-XX | L'esllavissament de la corona i part de la coberta van passant factura a la construcció. | <p>Barraca de pedra seca situada al sud-oest de Les Boades Velles, al capdamunt de la carena, entre dues torrenteres que desguassen al torrent d'en Roca. Per arribar-hi seguir la pista que abans d'arribar a Les Cases, trenca a mà dreta en direcció a Les Boades. Un cop travessat el gual del torrent d'en Roca, continuar fins un revolt molt tancat. Des d'aquest indret enfilar-se per la tartera en direcció nord i travessar un bosquet fins arribar al capdamunt d'una codina des d'on es domina el mas de Les Cases. La barraca està situada al bell mig, dessota un pi. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular, que mesura 2,45 m de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció és irregular, sense desbastar, falcada amb pedruscall. Un moviment estructural ha provocat l'enfonsament d'un apart de la corona exterior i conseqüentment de la coberta que ja ha perdut tot el recobriment de terra. La porta d'accés està orientada al sud, mesura 1 metre d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima i 0,45 m de mínima. Té una sola llinda de grans dimensions més o menys plana. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta segueix el sistema constructiu de la falsa cúpula, per aproximació de filades amb llosa de tancament central que en aquest cas es troba clavada perpendicularment al terra de la barraca. L'alçada màxima a l'interior és de 2,10 metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,15 m d'alçada. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha un cocó o tinell arran de terra que mesura 0,30 m d'amplada per 0,35 m d'alçada per 0,50 m de fondària respectivament. Té una espitllera orientada a l'oest. Una trentena de metres més al nord de la construcció, hi ha un marge d'argiles amb roqueter emprat com a pedrera per a la construcció de la barraca.</p> | 08179-38 | Les Boades | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6428200,1.9373500 | 411503 | 4610666 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58717-foto-08179-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58717-foto-08179-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58717-foto-08179-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca. Però si en el mapa de Ramon Suades (2006). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58718 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-4 | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. | XVIII-XX | L'estat de conservació és desigual. Mentre unes han estat reformades, d'altres que no estan habitades presenten un estat d'abandó i denoten que mai s'hi ha fet una reforma. | Conjunt format per habitatges d'un cós al voltant dels carrers de Sant Isidre i d 'Heribert Pons. Són de planta rectangular i, generalment, consten de planta baixa i pis. En algunes s'han fet reformes posteriors (ss. XIX o XX) i s'ha afegit un pis. Les construccions s'adapten al terreny, en lleugera pendent nord-oest ; sud-est i les façanes s'alineen lleugerament cap el sud-oest. Davant les cases, a l'altre costat del carrer, les edificacions, si n'hi ha, són més baixes o es tracta d'annexos i coberts. D'aquesta manera no s'impedeix l'accés a la llum solar, la ventilació i les vistes. En algunes façanes s'observen les dates de construcció de la casa (1778, 1779 i 1780) o d'alguna reforma (1902). També algunes han recuperat el motiu de la casa, com a Cal Sastre, Cal Jep o Ca l'Anton. A la part posterior, bona part d'elles conserven els cups o les tines de fermentació del raïm, ara en desús. A mitja alçada, unes escales comuniquen el carrer d 'Heribert Pons amb el de Sant Isidre. Al final, en la part més baixa, també s'uneixen per unes escales. A l'alçada de Cal Sastre (núm. 26) hi trobem un pas elevat que comunica la casa amb l'edifici construït al seu davant, deixant un pas cobert sostingut per una volta. | 08179-39 | Rellinars | Les primeres cases del nucli urbà es construeixen al segle XVIII, és el que ara en diem nucli antic. Abans, la població vivia disseminada en masies i cases de pagès. Però el creixement econòmic del moment propicia el desenvolupament d'incipients formes de comerç per a viatgers i nous estadants. En el llibre de Passament de Comptes de l'Ajuntament (Moreno, 1986) es llegeixen els noms de les primeres famílies que l'habitaren i que s'ha mantingut força estable. | 41.6379200,1.9100900 | 409226 | 4610150 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58718-foto-08179-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58718-foto-08179-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58718-foto-08179-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Al costat de les escales que hi ha a mitja alçada i adossada al mur d'una de els cases, hi ha una font de brollador. A la façana de la casa hi ha una rajola amb el nom d' 'El Galliner'. | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58719 | Barraca 1 de la Solella de La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-solella-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | Coberta i part posterior enfonsada. | Barraca de pedra seca situada en un revolt, a mà esquerra del camí de terra que ressegueix el vessant de soleia del Turó de Planeres. S'hi accedeix a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 13.700 girar a mà esquerra en sentit oposat al Camí de Les Boades. En aquest indret, només entrar, la pista de terra bifurca. Deixarem el camí de mà dreta que va de Rellinars a Can Còdol i continuarem pel de l'esquerre. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (2,10 m de diàmetre), en mal estat de conservació. Feta de pedra irregular sense desbastar. Les pedres més grans són els brancals i la llinda plana. La porta d'accés està orientada al sud-oest (1,40 metres d'alçada per 0,550 d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,55 i els 0,60 metres. De la coberta, només se'n conserva l'arrencada de la volta, que era per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. Conserva un parell de pedres del voladís (que mesura des del terra 1,55 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. A l'interior hi ha dos tinells o cocons. Arran de terra es conserven les restes d'un que mesura 0,30 m d'amplada per 0,20 m d'alçada per 0,50 de fondo. El segon ha perdut el fons per enderroc; mesurava 0,40 m per 0,38 m per uns 0,45 m de fons. | 08179-40 | Solella de La Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6276200,1.9226700 | 410259 | 4608993 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58719-foto-08179-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58719-foto-08179-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58719-foto-08179-40-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La barraca la va localitzar, l'octubre de l'any 2016 per Ramon Suades.Aquesta barraca consta al web de la Wikipedra amb el número 7386. Hi ha un error en la delimitació de termes. La barraca pertany al terme de Rellinars i no a Vacarisses tal i com està referenciat a la fitxa corresponent. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58720 | Barraca 2 de la Solella de La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-solella-de-la-ferreria | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | El desplaçament de la llosa central i la manca de recobriment de la coberta està provocant filtracions d'aigua a l'interior, malmetent l'estructura general. | Barraca de pedra seca situada dins el bosc, sense corriol d'accés, al capdamunt del vessant de la Soleia de la Ferreria. L'accés més fàcil es fa a partir de la carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars, i arribats al PK. 12.500 a mà dreta hi ha un pla per deixar-hi el vehicle. Des d'aquest indret, només cal travessar la carretera en direcció oest. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular (1,90 m de diàmetre), damunt d'una codina, aprofitant el pendent del marge. Està feta de pedra irregular, sense desbastar, ben falcada de pedruscall. Té una llinda plana. La porta d'accés està orientada al sud (1,05 metres d'alçada per 0,45 d'amplada màxima). Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament central, en aquest cas desplaçada lleugerament. L'alçada des del terra al centre de la volta és d' 1,90 metres. Conserva una minsa part del voladís (que mesura des del terra 1,75 metres) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Les molses i la vegetació herbàcia, retenen la poca terra que queda en superfície, però sense restauració l'enderroc sembla inevitable. A l'interior hi ha un cocó arran de terra (mesura 0,40 m d'amplada, per 0,27 m d'alçada per 0,45 m de fondo respectivament). Hi ha dues espitlleres, orientades cap al nord i cap a l'oest respectivament. | 08179-41 | Solella de La Ferreria | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6274900,1.9310900 | 410960 | 4608970 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58720-foto-08179-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58720-foto-08179-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58720-foto-08179-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Consta inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 18573. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58721 | Capitells església vella de Sant Pere i Sant Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-esglesia-vella-de-sant-pere-i-sant-fermi | FERRAN, Domènec (1991). Sant Pere i sant Fermí de Rellinars; dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental). Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 139 i 140. MUSEU de TERRASSA (1999). Art Medieval. Una col·lecció del Museu. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura.(Catàlegs del Museu), 51, cat. 37, 51. PLADEVALL, Antoni et alii (1991). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental), pp. 136-140. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XIII | El 1.844 està trencat en un dels angles i en una de les cares s'ha perdut a la pràctica totalitat de la decoració. El 1.845 es troba més ben con servat. | El Museu de Terrassa conserva dos capitells provinents de l' de Sant Pere i Sant Fermí. El número 1.844 fa 30,5 x 30 x 31 cm i és de pedra sorrenca. Es troba reutilitzat en la base del mur del campanar de cadireta, damunt l'absis construït entre els segles XVII i XVIII. La seva decoració és d'estil corinti i forma tronco piramidal invertida, amb collarí de secció semicircular llisa. El fris o tambor és decorat en tres cares, cosa que fa pensar que aniria en un pilar adossat en un mur. La decoració és geomètrica i vegetal, amb grans fulles lanceolades que arrenquen del collarí amb tija central i folíols paral·lels inclinats. Al damunt, hi trobem caulicles enrotllats. Els motius geomètrics són cargols espiraliformes afrontats , volutes i incisions amb motius mixtilinis en vertical. Cadascuna de les tres cares culmina amb un dau central rectangular a tall d'àbac. El número 1845 fa 30 x 30 x 29 cm i també és de pedra arenosa. Aquest és decorat només per dues cares. Per tant, ens fa pensar que es tractava d'un capitell cantoner. També es va reutilitzar. Els motius decoratius són dues cintes tija, acabades amb cargols espiraliformes simètrics. Entre totes dues hi ha un motiu geomètric en ziga-zaga que culmina amb un botó amb radis segmentat en relleu. Ambdues cares culminen amb un dau central rectangular a tall d'àbac. A les arestes apareixen grans fulles lanceolades que arrenquen del collarí amb tija central i folíols paral·lels inclinats. Sobre aquestes es generen caulicles enrotllats. Per Ferran (1991), tant les proporcions com la decoració i l'estil arcaïtzant i tosc i un caràcter geometritzant sense relleu, fan pensar en una cronologia pre-romànica ; però l'estructura s'adiu més amb una cronologia tardana del segle XIII. | 08179-42 | Extrem occidental de la Riera de Rellinars | Ingressaren al museu conjuntament amb una ara i diversos fragments de pintura mural. Fou l'any 1961, abans de l'enderrocament parcial de l'edifici. | 41.6414600,1.8946900 | 407948 | 4610559 | 08179 | Rellinars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58721-foto-08179-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58721-foto-08179-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58721-foto-08179-42-3.jpg | Legal i física | Medieval|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Formen part del fons del Museu de Terrassa amb els números d'inventari 1.844 i 1.845. Només el segon es troba en exposició publica. | 85|92 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58722 | Barraca 1 de la font del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-font-del-cantir | <p>PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.</p> | XVIII-XX | Només en queden molt poques restes visibles | <p>Restes d'una barraca de pedra seca situada en el marge dret del corriol que mena a la Font del Càntir o a la cova Japarrona com també se la coneix. Les restes estan molt malmeses degut a l'eixamplament del corriol i les pedres de l'enfonsament han estat retirades probablement ja fa molts anys. Era de planta circular adossada al marge. S'observa una part de la paret interior i les arrencades de la corona per ambdós costats.</p> | 08179-43 | Font del Càntir | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6516500,1.9218200 | 410222 | 4611662 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58722-foto-08179-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58722-foto-08179-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58722-foto-08179-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca amb el codi 26636. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58723 | Pintures murals de l'església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-vella | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MASAGUÉ, Josep M. (1997). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 85 - 92. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. PLADEVALL, Antoni et alii (1991). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental), pp. 136-140. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | X-XIII | En alguns costa molt distingir cap forma. | Una dotzena de plafons de pintura mural que decoraven les parets de l' de Sant Pere i Sant Fermí. Alguns mostren elements decoratius i figuratius que encara es poden distingir, però d'altres no. Segons Montserrat Peregrina (dins PLADEVALL, 1991), la localització exacta de les pintures és difícil d'assignar ja que no hi ha documentació tècnica del moment de l'extracció, a banda d'unes fotografies en blanc i negre. Algunes estaven en el mur sud, a l'arrencada de la volta i a la dels arcs faixons. No es pot saber si el mur occidental estava decorat. Les obertures practicades al mur nord i la reforma de la part oriental fan inviable saber si tenien decoració. L'església pre-romànica també conserva fragments pictòrics in situ, a l'ull de bou i a l'arc triomfal de l'absis desaparegut. Segons la mateixa autora, es tracta d'una pintura de gamma cromàtica pobra, amb tons de vermells i negres. Amb escenes de tradició romànica, tot i que s'apunta un intent d'estilització gòtica, com és el cas de l'escena de Sant Pere crucificat, la fortificació, els motius heràldics o l'animal en actitud rampant. La majoria de motius ornamentals són presents des de la primera meitat del segle XII fins al segle XIII i alguns fins el segle XIV. Tots compleixen una funció ornamental, i de vegades separadora d'escenes. | 08179-44 | Església vella de Sant Pere i Sant Fermí | Aquestes pintures es van arrencar l'any 1961. El mateix any, els amics dels Museus de Barcelona en van fer donació al Museu de Terrassa. | 41.6414600,1.8946800 | 407947 | 4610559 | 08179 | Rellinars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58723-foto-08179-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58723-foto-08179-44-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es troben en el Museu de Terrassa,; inventariats amb el número de registre 10,13,15, 16, 32, 49, 59, 72, 81, 82, 83, i 4979; que han cedit les fotografies que adjuntem. | 85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58724 | Pintures murals de Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-les-ferreres | <p>AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81. MORENO, Maria Dolors (1997). Les pintures de les Farreres (s. XIX); dins Ronda Vallesana, p. 98-100. ROVIRA, Pere; CASAL, Neus; PEÑA, Cari de la; LASUNCIÓN, Montse (2010). Informe tècnic sobre el mas Les Ferreres de Rellinars i les pintures murals sobre la Guerra del francès. Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIX | Cal prendre mesures a curt termini que permetin retrobar de nou la capa pictòrica i netejar algunes reparacions realitzades amb ciment, guix o escaiola que distorsionen notablement la percepció del conjunt original i una intervenció de conservació-restauració de les pintures murals. | <p>Les pintures murals del mas de Les Ferreres estan situades a la sala de la planta pis de la casa pairal. Estan realitzades amb la tècnica del tremp, probablement al tremp de cola sobre una preparació efectuada en el mur de pedra a base d'un arrebossat amb morter de sorra i calç i lliscat de guix a la part superior i un armari de fusta encastat preparat en superfície per una capa de guix. Les dimensions de l'estança és de 3,20 m d'alçada per 3,80 m d'amplada per 9,34 m de llargada i la superfície decorada és de 0,65 metres quadrats. El cicle pictòric que decora la sala noble està format per catorze escenes figuratives que representen els fets que varen tenir lloc a Manresa durant la Guerra de la Independència coneguda també com a Guerra del Francès (1808-1814). Estan distribuïdes pels quatre murs i alhora emmarcades per un seguit de decoracions també policromades a base de greques, sanefes de garlandes i motius d'inspiració vegetal, medallons i cortinatges i marbrejats. Les escenes representen: la crema del paper segellat; la distribució d'escarapel·les patriòtiques al poble revoltat; la reunió a la Sala Capitular de l'Ajuntament de Manresa; la reunió de la Junta de Govern Superior del Principat, la primera Batalla del Bruc; la segona Batalla del Bruc i el Timbaler del Bruc. Una de les decoracions, traspassa els límits del mur i decora una porta de fusta que quedava així camuflada com un armari encastat, a l'interior del qual hi ha una fusta que donava pas a un amagatall utilitzat durant la guerra. Algunes de les escenes reproduïdes més importants són la crema del paper segellat del 2 de juny de 1808, dia del mercat setmanal, quan va arribar el paper oficial emès pel Govern francès on s'anunciava l'impost que s'havia d'aplicar a la població per finançar la campanya bèl·lica i el govern. La resposta dels manresans va ser la crema del paper a la Plaça Major. El motí popular va comportar l'execució del tinent coronel Francesc Codony i la fugida de l'alcalde de Manresa, Joaquim de Torres. Aquest fet va ser l'origen de l'organització de la resistència amb la creació de la Junta Local de Manresa amb l'armament dels veïns del municipi i dels voltants. Una altra escena destacable són les batalles del Bruc, que donen origen al mite del Timbaler del Bruc, un noi de Santpedor que hauria dirigit la batalla amb un tambor. La primera de les batalles que va tenir lloc el 6 de juny de 1808 forçava la retirada dels francesos que es dirigien a Barcelona sota el comandament del general Schwarz amb la intenció d'arribar a Saragossa. La segona batalla, del 14 de juny de 1808, els catalans dirigits pel coronel J. Baget, forçaven la retirada de les tropes franceses encapçalades pel general Chabran. Finalment, el 1810 els francesos entraven a Manresa pel Vallès.</p> | 08179-45 | Les Ferreres | <p>Els murals haurien estat pintats als voltants del 1811 per un frare cartoixà que es va allotjar a la masia cap a principis del segle XIX fugint de la cartoixa de Montalegre durant la Guerra del Francès. Al Museu Comarcal de Manresa es conserven unes còpies realitzades en oli sobre tela l'any 1897 per Francesc Cuixart i Barjau constituint tot plegat un testimoni documental històric-artístic del conflicte bèl·lic i de la resistència manresana enfront de l'ocupació napoleònica.</p> | 41.6412200,1.9104000 | 409256 | 4610516 | 1811 | 08179 | Rellinars | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58724-foto-08179-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58724-foto-08179-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-07-09 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En una de les escenes s'hi representa l'arribada d'un frare a la propietat de Les Ferreres, amb la seva façana, abans de la reforma on s'instal·la el balcó corregut a la planta pis. | 98 | 47 | 1.3 | 1772 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||
| 58726 | Goigs a llaor de Sant Felip Neri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-felip-neri | XX | Goigs musicats a llaor de Sant Felip Neri fundador de la congregació de l'oratori. La festa del qual s'escau el 26 de maig, que diuen així: Puix del món en el temperi / fóreu far de santedat: / Gloriós Sant Felip Neri, / deu-nos vostra caritat /. Una llar honrada i pia / - do del Cel és vostre niu; / la ciutat que el nom prenia / de les flors és on floriu; / més que Dant Alighieri / Vos renom li heu donat/. Nin encar, tothom ja us deia, / cor-robat, «el bon minyó»: / de virtuts hom entreveia / la futura resplendor. / Éreu un nin, mes d'un criteri / que ultrapassa vostra edat. / Comiat deu a Florència / i feu cap a Sant German; / si un promet hom una herència, / la voldríeu molt més gran: / un instint ple de misteri / fins a Roma us ha menat. / Per mols Roma l'eterna / és fitó d'innoble anhel, / mes a Vós no us enlluerna / cap més glòria que el Cel: / res al món no tot haver-hi / que us allunyi de l'amat. / De la Roma soterrada / heu sentit l'atracció: / cada nit hi feu estada / en sublim oració./ Catacumbes, asceteri / on us heu tan encelat! / El Diví Esperit se us lliura / en un nou Pentecostes; / gairebé us fugia el viure / amb el foc que us ha tramès. / El cor troba refrigeri / en sentir-se dilatat. / Quan eixiu d'aqueix Cenacle, / vostre zel, qui el frenarà? / Deu a Roma l'espectacle / d'un apòstol jovençà: / ample camp de ministeri / us ofrena la Ciutat. / Resseguiu carrer i places / escampant mots divinals / i coneixen vostres passes / les presons i els hospitals; / troba en Vós un sant cauteri / la dolença i el pecat. / Déu us crida a ser prevere / per poder servir-lo més; / si l'honor massa us esvera, / obeir cal el confés. / Serà el vostre ministeri un fecund apostolat. / Quan refeu el Sacrifici / de la Creu, com sou commòs ! / Emmenat per un sant desfici, / fins s'encela el vostre cos: / és tot llum el presbiteri / on resteu extasiat. / Sempre en Déu la vostra pensa, / com ameu l'oració! / Vostre cor, foguera immensa, / s'hi rabeja amb passió. / Ella us torna el captiveri / Paradís anticipat./ Del Sant Crist la imatge augusta / us arrenca abundós plor:/ «Vós clavat en dura fusta, / i em podria plànyer jo?» / L'amor sent gran refrigeri / de sofrir per l'Estimat. / Xavier apar que us crida / amb ses lletres d'Orient; / per Jesús donar la vida / és el vostre anhel fervent. 7/ Déu, per Índies, l'imperi / de tot Roma us ha llegat. / De Jesús l'ardent paraula / fa reviure vostra veu; / és de nou el temple l'aula / on s'ensenya a amar la Creu; / heu, amb vostre magisteri, / l'Evangeli revifat. / Vostre confessionari / dels fidels és fort imant; / pecador que sap trucar-hi / prou s'irà santificant. / Quants i quants el captiveri / per Vós rompen del pecat! / Ja no va a l'Eucaristia, / com abans, el cristià, / l'esperit sense aqueix Pa: / emmenant-lo al dolç Misteri / ben sovint, l'heu retornat./ Déu no vol que amb Vós es mori / l'obra gran del vostre zel, / i uns inspira l'Oratori, / que en Maria té l'arrel: / Ella fa el vostre asceteri / bell planter de santedat. / Es l'engany el patrimoni / de Luter i els seus iguals, / mes Vós feu que el gran Baroni / Contra tots dicti els «Annals», / i pel seu alt magisteri / triomfà la veritat. / Si la música divina / enllorada al temple es veu, / per salvar-la, Palestina, / el seu Príncep, li doneu. / Serafins, vostre psalteri, / és que al món l'haveu baixat? / Cor d'infant, sou l'alegria / del jovent i dels infants: / amb l'amor tendre a Maria / cada dia els feu més sants; / si els cerqueu honest platxeri, / quants perills els heu llevat !/[continua a observacions] | 08179-47 | Capella de Sant Felip Neri a Les Farreres | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6412200,1.9109600 | 409303 | 4610515 | 1937 | 08179 | Rellinars | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58726-foto-08179-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58726-foto-08179-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58726-foto-08179-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaume Garcia i Lluís Millet | [continuació de descripció]Sou d'amor flama que vola, / anhelant, fins a l'Empir; / sou humil com la viola, / de puresa sou un llir: / sant perfum, que el deleteri / baf del món ha dissipat./Al cor vostre feia pena / la sofrença dels germans, / i miracles a balquena / remintolen vostres mans: / tot el vostre ministeri / és sadoll de pietat. /Contra Vós l'Infern esbrava / el seu odi furient: / la calúmnia es llançava / damunt l'obra que aneu fent. / Oh, que dolç és l'improperi, / si per Crist és suportat!/Si, cruel, la malaltia / en un llit us té retut, / - oh finesa de Maria !- / Ella us torna la salut: / No tindríeu refrigeri / sens Jesús Sagramentat. /Sou n Sant als ulls del poble, / de tendreses paternals; / conseller sou de gent noble, / Papes, Bisbes, Cardenals; / bandejant l'humà criteri, / dignitats heu refusat. /Vuitanta anys! La vostra vida / és reblerta de virtut, / i el Bon Déu a rebre us crida / el guardó ben merescut. / Vuitanta anys de captiveri, / de triomf l'eternitat. /Celebreu la Missa santa / quan s'atansa el darrer instant, / i de joia en sentiu tanta, / que esclateu en cèlic cant; / vostre cos apar aeri, / de la terra deslligat. /Us vetllaven l'agonia / els fills vostres afligits; / si la pena els atuïa, / vostra mà els ha beneïts. / Jorn del Corpus, gran Misteri, / cap al Cel haveu volat. /Si sentint-se en orfenesa, / Roma plora de tristor, / la consola la certesa / que té al Cel un gran Patró. / Com celeste filacteri / ella us serva el Cos sagrat./L'arbre sant de l'Oratori / promte arreu estén l'arrel, / i és pertot bon adjutori / per fer via cap al Cel. / sigui fèrvid asceteri / el que té nostra ciutat. /Puix dels Sants a l'hemisferi / resplendiu amb tant d'esclat: / Gloriós Sant Felip Neri, / deu-nos vostra caritat./V. Ora pro nobis, beáte Philippe. / R. Ut digni efficiámur promissiónibus Christi.OREMUS. Deus, qui béaum Philippum Confessórem iumm Sanctórum tuórum glória sublimásti: / concéde propítius; ut, cuius commemoratióne laetámur, eius virtútum proficiámus exémplo. /Per Christum Dóminum nostrum. / R. Amen.Al revers del goig s'escriu: 'En plena persecució religiosa (agost del 1937), fou composta la lletra d'aquests Goigs, a Barcelona, pel P. Jaume Garcia, de la Congregació de l'Oratori, i la música, al Masnou, pel Mestre Lluís Millet. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Barcelona s'ha dignat concedir als seus diocesans cent dies d'indulgència, en la forma de costum, per cada vegada que devotament recitaran o cantaran aquests Goigs. Barcelona, febrer del 1946'. | 98|119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58727 | Pont del Selva; Pont dels Horts del Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-selva-pont-dels-horts-del-selva | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. | XVIII-XX | Caldria esporgar la vegetació. | El pont del Selva o dels Horts del Selva travessa la Riera de Rellinars en el punt on conflueix amb les aigües procedents de tres torrents, dos de majors, que són el torrent de l'Esbarzer i el torrent de la Font d'en Sala i un de menor, el torrent de Cal Llobet. S'hi pot accedir entrant per Cal Llobet, on hi ha un camí amb dret a pas o bé des del nucli antic, des de la Plaça de Can Seuba per un costat o pel Camí del Pont, baixant unes escales. El pont, és en realitat un aqüeducte, una obra d'enginyeria civil que originàriament servia per conduir l'aigua des de la Riera de Rellinars fins les hortes i camps de fruiters que han anat creixent al voltant de les terres fèrtils situades entre La Fàbrica i Les Codines. Consta de quatre arcades de punt rodó que s'endinsen cap a terra ferma per les dues ribes. La més alta i per tant visible és la central, que està assentada en el llit de la riera. Els paraments són construïts amb pedra irregular, amb traces de maó i units amb morter de calç. Les arcades estan fetes amb maó pla, lligades amb morter. La part accessible, transformada en passera està construïda igualment amb maó pla intercalat; mesura un metre d'amplada per uns 18 metres de llargària. En un dels costats, però, es va aixecar un canal a cel obert per conduir-hi l'aigua. Actualment circula a través d'una mànega d'alta resistència col·locada a l'interior del mateix conducte. La passera està coronada per una barana de ferro amb un filat de seguretat i una portella també de ferro que permet tancar l'accés en cas de torrentades excepcionals. Per la llera dreta de Can Llobet l'accés es fa a peu pla, passant pel costat de la caseta del pou, mentre que per la llera esquerra s'hi accedeix a partir d'unes escales de servei, de ferro, que trenquen la simetria de les arcades. | 08179-48 | Riera de Rellinars | El pont, originàriament aqüeducte hauria tingut una gran importància per a la conducció de les aigües de la Riera de Rellinars fins a les hortes. És molt probable que una part de l'aigua sobrant del molí o de La Fàbrica mateix que es retornava a la Riera, fos aprofitada a través d'una sèquia i l'aqüeducte. Pels volts dels anys 1920 s'hauria transformat en passera tot i conservant la seva primigènia funció però emprant un canal a cel obert molt més reduït. | 41.6392000,1.9083300 | 409081 | 4610294 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58727-foto-08179-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58727-foto-08179-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58728 | El Casot; Casalot del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casot-casalot-del-sola | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. SANS i RAVELLAT, Carles (2000). En BTT per Sant Llorenç del Munt, l'Obac i Montserrat. 20 itineraris per l'entorn de Rellinars. Cossetània edicions, p. 18. https://dlc.iec.cat/results.asp https://issuu.com/fxllopis/docs/rellinars-_sca__juny_2009 https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0054831.xml | No s'hi ha fet cap intervenció i es desconeix l'abast de les estructures. Però sí que s'hi han detectat excavacions furtives. | El jaciment del Casot està situat en un turó de 418 metres d'alçada, entre Casajoana que presideix Serra Gallina, i la Casa del Racó, a la Serra del Ginebral. Per accedir-hi cal pujar pel camí carreter del Ginebral que ressegueix el torrent de l'Esbarzer. En el trencall a mà dreta amb el camí que mena a Casajoana, un cop travessat el torrent, hi ha un corriol que s'enfila a mà esquerra fins al peu mateix del Casot. Pel vessant d'obaga transcorre el torrent del Racó i el de la Font del Bosc, mentre que pel vessant de soleia ho fa el torrent de Casajoana. Tots ells conflueixen al vessant sud del Casot on donen lloc al torrent de l'Esbarzer. El jaciment s'assenta en una base de roca calcària, amb un seguit de construccions esgraonades que ocuparien una superfície màxima de 2798 m2 . Es tracta d'una estructura semicircular o de ferradura, envoltada per murs de pedra seca sense restes de morter de calç per la majoria d'ells que s'adapten perfectament a l'orografia del terreny. Els murs estan atalussats i la pedra perfectament desbastada per la cara visible. Els orientats a l'est estan arrodonits mentre que els orientats al sud-est són més rectilinis i acaben per la banda de ponent amb una construcció quadrangular, ben escairada. Només s'han detectat escales volades als murs orientats que van salvant una a una les tres corones principals i permeten accedir a la part superior, que consisteix en un pla on hi ha una construcció central amb senyals d'activitat furtiva (hi ha algun carreu ben retallat de travertí fora de context). Els murs tenen una amplada de gairebé dos metres, que s'eixampla fins a tres metres en l'arrodoniment de la muralla central que va d'est a oest. L'alçada oscil·la entre els dos i els tres metres i mig. La part central està reblerta amb pedra informe i pedruscall molt ben col·locada per oferir resistència. La zona que sembla més ampla, entre dues parets, és l'orientada a l'oest. En aquest indret, és bàsicament on es veuen les restes excavades d'habitacions o estances adossades a les muralles. Els murs estan consolidats amb morter de garsa tot i que entremig de la vegetació es poden veure altres murs aixecats només amb morter de garsa barrejat amb pedruscall. | 08179-49 | El Casot | El topònim Casot no sabem de quin moment prové. L'Institut d'Estudis Catalans defineix la paraula com una casa petita i rònega mentre que el Diccionari català-valencià-balear Alcover Moll dona tres definicions. La primera com una casa petita i dolenta; la segona com una casa gran i dolenta; finalment defineix un cassot o casot com una vestidura, que consistiria en una espècie de camisa o brusa de cànem de sac, generalment retxada de color blanc i blau, molt forta que la duien damunt l'altra roba els treballadors del camp per fer feina però també podria tractar-se d'una pell prima, amb davanter i darreres, per a defensa i abrigall del cos. La tradició popular identifica aquest conjunt amb un antic convent de monges relacionat amb les clarisses de Pedralbes, que hauria tingut funcions penitenciàries. Fins l'any 1536 l'església vella va pertànyer al Monestir de Pedralbes on passà a ser sufragània del castell de Vacarisses del qual no se'n va deslligar fins l'any 1878, després de nombrosos plets. Segons diferents documents citats a la bibliografia, l'any 1976 s'hi varen fer prospeccions arqueològiques. Segons el Catàleg de béns a protegir, les excavacions es van fer als anys 60. Però no s'ha pogut consultar cap memòria arqueològica. En el mateix catàleg es parla d'un possible poblat ibèric, però ni el sistema constructiu s'adiu ni s'observa ceràmica en superfície. | 41.6516300,1.9161300 | 409748 | 4611666 | 08179 | Rellinars | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58728-foto-08179-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58728-foto-08179-49-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En varis indrets s'han observat enderrocs importants de les parets. Un d'ells aprofitat per a construir-hi una barraca de pedra seca. Aquesta zona, fa anys, va patir un incendi. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58729 | Necròpolis de l'església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-vella | BOLOS, Jordi i PAGÈS, Montserrat ( 1982). Les sepultures excavades a la roca; dins Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Acta/medievalia. Annex 1. pp 59-102. Departament d'història Medieval. Institut d'Història Medieval. Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona. Pedralbes - Barcelona GARCIA, M. Gemma; MORO, Antonio (1997). Noves aportacions a la periodització de l'Església Vella de Rellinars, dins Terme, revista d´història, núm. 12 del mes de novembre, p. 15-17. Arxiu Històric - Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. https://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php?id_menu=67 http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2018/05/del-kilometre-167-de-terrassa.html | IX-XI | No hem sabut trobar documentació d'aquest jaciment, ni gràfica ni escrita. Per tant, és difícil evaluar-ne el seu estat de conservació. | La documentació relacionada amb la troballa de tombes antropomorfes en el marc de l' de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars és gairebé nul·la. Bolós (1982) cita a Salvador Alavedra, ja que va treballar a l'àrea exterior de l'absis de l'església preromànica i al nord i a l'est de la romànica (GARCIA, M. Gemma i MORO, Antonio: 1997). Jordi Bolós i Montserrat Pagès (1982) fa referència a la mateixa cita bibliogràfica de Salvador Alavedra: 'vora l' de Sant Pere i Sant Fermí, encinglerada, a tocar de la riera, hi ha una tomba antropomorfa'. Però no sabem si se'n van trobar d'altres, ni se'n fa cap descripció. En el web de l'arxiu municipal de Terrassa cita les següents intervencions arqueològiques: 1976 de Rellinars (terme de Rellinars) - Direcció: Enric Santmartí, Eduard Ripoll i Salvador Alavedra: Excavació interior església romànica i exterior, tombes antropomorfes 1976 Església Vella de Rellinars (terme de Rellinars) - Direcció: Eduard Ripoll, Enric Santmartí i Eulàlia Morral: Excavació interior església romànica i exterior. | 08179-50 | Església vella de Sant Pere i Sant Fermí | Les pintures murals es van arrencar l'any 1961. El mateix any, els amics dels Museus de Barcelona en van fer donació al Museu de Terrassa. Des de l'any 1965 es van dur a terme diverses intervencions al conjunt, bàsicament dirigides a la restauració i la consolidació de l'edifici, esfondrat parcialment el desembre de l'any 1963. M. Gemma Garcia i Antonio Moro (1997), publiquen els resultats de la intervenció a l'església, dirigida per la pròpia M. Gemma Garcia, i la participació d'Eva Ferran, Antonio Moro, Joan Piera i Glòria Soler. Consistí en tasques de sanejament, que no es detallen, realitzades a petició del Museu de Terrassa i sota la supervisió del Servei d'Arqueologia del departament de Cultura de la Generalitat. Hi podem llegir: 'L'Ajuntament de Terrassa, com a propietari del monument des de l'any 1965, va signar un conveni l'agost de 1994 amb l'Ajuntament de Rellinars. Amb aquest conveni l'església de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, també coneguda com a Església Vella, es cedia per un període inicial de 30 anys a aquest últim, que assumeix a partir d'aquest moment el manteniment, la difusió, l'ús cultural i la conservació del monument. Aquest fet va comportar l'elaboració d'una primera intervenció de sanejament d'algunes zones del monument'. | 41.6418200,1.8946800 | 407948 | 4610599 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58729-foto-08179-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58729-foto-08179-50-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | De moment, no s'ha pogut trobar la cita original de Salvador Alavedra, per incompleta o perquè no està ben citada. Tampoc s'ha trobat cap informació i/o documentació que en faci referència. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58730 | Lauda votiva de l'església vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-votiva-de-lesglesia-vella | AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. FABRE, Georges et alii (1981). Epigrafia romana de Terrassa. Terrassa: Junta Municipal de Museus i Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 13-16. MASAGUÉ, Josep M. (1997). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 85 - 92. MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars. PLADEVALL, Antoni et alii (1991). Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars, dins Catalunya Romànica, XVIII (El Vallès Occidental. El Vallès Oriental), pp. 136-140. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | II-III dC | No conserva la motllura de coronament. També té el costat esquerre deteriorat, possiblement per adequar-la a la nova ubicació. | Ara o lauda votiva de gres (115 x 49,5 x 42 cm) d'època romana amb una inscripció dedicada al déu Herotoragus, que va ser reaprofitada com a element constructiu den un mur de l'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí. La base està tallada en tres dels seus quatre costats. La cara frontal està malmesa. A la part superior hi ha un 'focus'. La transcripció segons Fabre (1981) diu 'Al déu Herotoragus, Màrcia Pietas de bon grat curà d'erigir aquest monument'. | 08179-51 | Església vella de Sant Pere i Sant Fermí | El nom del déu al que està dedicada aquesta lauda votiva és una clara pervivència de la religiositat ibèrica en plena època romana. | 41.6414400,1.8947200 | 407951 | 4610557 | 08179 | Rellinars | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58730-foto-08179-51-1.jpg | Legal i física | Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es pot veure a l'exposició permanent del Museu de Terrassa, al castell de la Cartoixa; inventariada amb el número de registre 2174. | 80 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.