Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59233 | Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra | XVI-XXI | <p>Camí entre Montcada i Reixac i Santa Perpetua en direcció nord-oest, sud-est i segueix la serra que marca els límits entre el municipi de Ripollet i Montcada. El tram del costat nord del Bosc dels Pinetons conserva encara una part del camí natural, mentre que el tram més al sud-est resta asfaltat com a carrer (Camí de la Serra). El camí gira en sentit nord al costat del dipòsit d'aigua i continua cap a Santa Perpetua. Continua entre UTM X:429913 Y:4595632 a UTM X:430675 Y:4594382, i baixa de 112 m d'altitud a 70 m.</p> | 08180-64 | Límit nord-est del municipi, la frontera entre Montcada i Reixac | <p>El camí, d'origen medieval, tenia enllaços amb els camins de la Salut, de Santa Perpetua i del Mas Duran, avui desapareguts.</p> | 41.5066900,2.1601700 | 429912 | 4595347 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El camí és avui el límit entre les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, marcant un important corredor biològic. Actualment el camí de la Serra està integrat a la xarxa de camins de l'Itinerari del Vallès Natural, formant una secció del camí l'Eix de Llevant. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59239 | Fons documental de la Societat Coral 'el Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-societat-coral-el-valles | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 215-20.</p> | XIX, XX | Cal ordenar la col·lecció. | <p>La col·lecció de la societat formada per (quadres, plaques, fotografies, medalles, pergamins etc...) que marquen el pas del temps de la seva vida des de la seva fundació a Ripollet l'any 1879. - Una sèrie important de sis carpetes amb més de cent partitures, composicions de la coral des de l'any 1886, moltes escrites a mà. - Fotografies dels membres de la coral, de concerts i altres activitats, la majoria són dels anys 80, però es troba també imatges més antigues, per exemple una del 1928; - L'estatut de la coral del 1879. - Acte fundacional del 1877. - Arxiu de fitxes manuscrites de molts cantaires del poble. - Al voltant de 100 medalles en una vitrina; - Els llibres d'actes i els llibres de comptabilitat de l'entitat des de la seva creació; - Quatre o cinc estendards, penons o banderes de la coral; - Una quantitat no establerta de diplomes que celebren algun concert o activitat especial.</p> | 08180-70 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Societat Coral es va fundar l'any 1877 per Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargué i Jeroni Monteys com a primer director, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos, 3 conegut com Ca la Martria o Cal Meros.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59239-foto-08180-70-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La societat té un projecte de digitalització de les partitures. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet organitza la festa de les Caramelles. La societat disposa de tres corals, les Veus del Vallès, la coral tradicional i la coral infantil. La pàgina web de la societat és http://www.coral-valles.com/ | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59242 | Església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>AA.DD. (1991) Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental El Vallès Occidental. p. 141. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. Columna Edicions S.A. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Editorial Moll, Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44. PADRÓ, P 'Repassant la història', La Revista de Ripollet, abril, 1993. p. 31. PALAU i CODONYERS, Agustí (1984). Ripollet ara fa mil anys: les arrels del nostre poble. Barberà del Vallès. p. 55. RIUS SERRA, J (1945-47) El Cartulari de 'Sant Cugat', 32 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona.</p> | XII-XIX | <p>L'església està construïda de pedra de mida mitjana i cara aplanada, d'aparell horitzontals regulars, amb una volta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics. L'església original tenia planta de creu llatina, amb un absis de planta semicircular cobert amb volta d'esfera i una nau amb volta de canó apuntada. A la façana sud, sobre el portal, es troba un òscul de pedra, i més amunt es poden distingir les restes d'una finestra d'arc de mig punt. Les dues naus laterals de l'actual església van ser afegides posteriorment a l'estructura visigòtica, la nau nord el 1603 i la sud adaptada de l'antiga galeria del claustre el 1862. Un pòrtic davant el mur sud indica l'entrada originària. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. De l'antic claustre es conserven unes arcades cegues, inferiors i superiors, descobertes a l'enderroc de l'antiga rectoria el 1948. [MOGAS 1983:29]. El portal forma part d'una reforma, d'estil renaixentista en el segle XVII. Consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulat amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà. La primitiva església va tenir un campanar espadanya, del qual es conserven tres pilars. Va ser tapat quan es va aixecar la teulada el 1803 i encara és visible a les golfes. A l'angle nord-oest, l'antic campanar és de tres pisos, arribant al nivell de la nau central, amb un òscul al mur nord i una teulada de quatre vessants. La capella del Santíssim Sagrament es va fer el 1883 allargant el transsepte sud. L'actual campanar a l'altre costat de la façana es va aixecar el 1892, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb vuit finestres.</p> | 08180-2 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El primer testimoni documental de l'església es troba el 981 en un precepte del rei anomenat Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tot els seus béns, però Sant Esteve no figura esmentada com a parròquia fins l'any 1066. Entre els llegats que va rebre tenim el de Berenguer de Ripollet per una reforma de l'edifici l'any 1145. Al llarg dels segles XII i XIII són moltes les donacions de terres, molins, alous i altres béns de Ripollet a favor dels abats de Sant Cugat. D'una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del XII, amb una ampliació de la nau pel costat nord conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat sud no anterior al XV. Dues notes indiquen l'existència d'un claustre, una del 1692 que demana als paletes que facin adobar la porta del claustre que entra a l'església i una segona nota referent a un contracte de matrimoni del 1738 en els claustres de la rectoria de Ripollet. MOGAS [1983:34] L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, fent una cúpula apuntada més baixa amb teules en forma d'escata. L'església i la casa rectoral van ser saquejades l'any 1936 i cremat tot l'immobiliari a l'antiga plaça de l'Ajuntament. Van desaparèixer l'arxiu parroquial, l'altar d'estil barroc del XVIIl, l'altar del Roser del XVI, la capella del Santíssim Sagrament, i les campanes. L'any 1978-9 es va netejar l'exterior deixant al descobert els murs de pedra i còdols.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | L'actual església va ser bastida sobre una antiga basílica romànica però conserva escassos vestigis d'aquella època havent-hi sofert nombroses modificacions a través el temps. L'església presideix el nucli més antic del poble amb cases adossades que impedeixen la visió externa de l'absis. Es poden veure dues antigues moles hidràuliques o dues pedres pollegueres incorporades dins del paredat de l'absis i de la façana nord. | 92|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59243 | Mas Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-duran | <p>Jaciment arqueològic fruit d'una prospecció superficial realitzada per R. Subirana en la zona propera a l'antiga masia Can Duran (Mas Duran), llavors finca militar i ara un polígon industrial. Els materials recollits i conservats en el Museu de Sabadell són tres destrals de pedra polida ingressades per l'autor de l'excavació.</p> | 08180-3 | Zona urbana a l'est del terme municipal de Ripollet (08291) | <p>Les úniques referències documentals sobre aquest jaciment són els pocs materials dipositats en el Museu de Sabadell, fruit de la prospecció d'en R. Subirana. El Mas Duran era una gran finca ubicada a la línia limítrofa amb Montcada i Reixac, al costat del carrer de València, i propietat durant el segle XIX de Joan Almirall i Vida.</p> | 41.4977900,2.1670700 | 430479 | 4594354 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59243-foto-08180-3-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Prospecció realitzada per R. Subirana, Museu de Sabadell, 1988. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2497. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59247 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 49.</p> | XIX-XX | <p>Casa d'estiueig bastida aprofitant una antiga casa adossada existent, construïda de pedra arrebossada amb coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Planta baixa i pis amb dues obertures a cada pis, totes d'arc mixtilini amb rajoles blaves a banda i banda de la llinda, una porta ampla envidriada a mà d'esquerra, sota una finestra amb balcó d'obra amb formes geomètriques i les inicials JG calades al centre, una finestra reixada a mà dreta, tapiada al primer pis. Dos estrets respiralls entre una motllura prima i el ràfec.</p> | 08180-7 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga casa d'estructura original de finals del segle XVIII en l'antic carrer de Calvari, rehabilitada com a casa d'estiueig entre els anys 1930 i 1940 per a la família Govern. La documentació històrica de la casa s'ha de entendre en el conjunt de l'evolució històrica, arquitectònica i urbana del carrer en el qual es troba. El carrer Calvari era sens dubte l'antiga carretera del Masrampinyo i formava part del nucli antic de Ripollet ocupat per construccions i vivendes de planta baixa i un pis. La construcció de la carretera N-150 va convertir la vella carretera en carrer i va propiciar la conversió de les antigues cases en cases d'estiueig a finals del segle XX.</p> | 41.4965800,2.1564500 | 429591 | 4594228 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Els elements decoratius de ceràmica i ferro, tot i que senzills, palesen la pervivència del modernisme en el seu vessant popular. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59250 | Finestra de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 54 i 137. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 15, 79.</p> | XVII | <p>Finestra rectangular disposada en sentit vertical que ha estat aprofitada i inserida al segon pis de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es tracta d'un finestra formada per diferents carreus de pedra quadrangulars que conformen una doble obertura geminada d'estil gòtic flamíger. L'intradós del dintell el formen dos arcs ogivals lobulat recolzats sobre un capitell rectangular sense decoració que es recolza sobre columneta prima.</p> | 08180-10 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La finestra procedeix de l'antiga masia Can Clos Vell; apareix en una fotografia del 1935. MOGAS:(1983 :15]. Can Clos era una de les masies més antigues de Ripollet, ja que la seva construcció podria ser de l'època medieval. Segons fonts orals, els dos arcs de la finestra van ser traslladats per Marc Dulcet Comadrán a la casa Cal Mistre del c/ Calvari 22. De fet, Ezequiel Clos i Fatjó, antic propietari de Can Clos, havia deixat en herència Can Clos Vell als propietaris de Cal Mistre. Durant la segona meitat del segle XX les dues cases - Cal Mistre i Can Clos Vell- foren enderrocades i la finestra es conservà i fou incorporada a l'edifici de pisos actual aixecat al seu lloc.</p> | 41.4964400,2.1566900 | 429611 | 4594212 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troben unes rajoles amb una inscripció commemorativa incorporades a la mateixa façana, de la casa Cal Panxa, c/ Calvari, 20 | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59252 | La Valenciana, cal Matxamarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-valenciana-cal-matxamarro | <p>FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. SÀNCHEZ, P i SERRANO, J 'Més enllà del riu: la frontera', Revista de Ripollet, febrer, núm. 2, any 1, 1988, p. 58-59.</p> | XIX-XX | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb pedra arrebossada i decorada amb estucs amb juntes falses i una coberta de doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre a la planta baixa amb dues finestres inferiors i al primer pis amb un balcó protegit per unes contrafinestres de fusta, que resta emmarcat en un fals arc de diafragma ornamental que decora la façana del primer pis. La porta del balcó compta a banda i banda amb la decoració de dues columnes de fusta estriades amb base i capitell d'imitació jònica. El balcó es troba suportat per quatre mènsules ocupant tota la façana, la superfície inferior enriquida amb una decoració en guix, sota un arc estucat sec amb falses dovelles que passa per sobre la finestra. Sobre la façana projecta un ràfec pronunciat suportat per permòdols i mènsules als extrems, i dos pedestals amb gerros decoratius com a coronament del voladís</p> | 08180-12 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.</p> | 41.4961600,2.1574400 | 429673 | 4594181 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquesta casa també es coneguda amb el sobrenom de Cal Matxamarro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59257 | Plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona pp. 38-39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 153. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XIX | Plaça reformada al 2010 | <p>Un espai irregular format per la intersecció de sis carrers, principalment el dels Afores que arriba al nucli urbà des del nord i fa una cruïlla amb els carrers de La Palma i de la Salut. Conformada per cases de poble de planta i pis, algunes es poden datar al segle XIV, però moltes recuperades i reformades. Destaca la casa de la Societat Coral 'El Vallès' i la casa Plaça d'en Clos, 1 i 2.</p> | 08180-17 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Urbanísticament els seus orígens cal buscar-los al camí que des de Ripollet menava a Santa Perpetua sortint de la plaça, i seguint l'actual c/ dels Afores en direcció nord. El 1881 va ser creat el nou carrer de les Afores. El nom de la plaça ha canviat al llarg del temps . Va ser anomenada originàriament com la plaça de la Salut. L'any 1877 es va conèixer com la placa d'en Clos, nom donat a partir del casal d'en Clos, enderrocat fa uns anys. L'any 1931 va rebre el nom plaça de Francesc Macià, i en el 1939 va recuperar el seu nom actual. En el casal d'en Clos va viure tancat durant molts anys, l'Ezequiel Clos, conegut com el boig de la Plaça Clos (fitxa 118) i que va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata (fitxa 37).</p> | 41.4983100,2.1543200 | 429415 | 4594422 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59257-foto-08180-17-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un dels nuclis més antics de la vila. La plaça va ser considerada com a frontera límit del poble fins el moment en què es va produir el creixement industrial i urbà modern. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59259 | Casa al C/ de la Salut, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-de-la-salut-16 | XIX | S'hauria de reparar l'exterior a causa de la falta de manteniment. | <p>Es tracta d'una casa adossada de planta rectangular i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i pis, la façana arrebossada de còdols, i la paret mitgera de pedra i tàpia. L'entrada i la finestra a la planta baixa d'arc escarser, i les dues finestres arrodonides amb balcons corbats de ferro forjat en estil cistelleria.</p> | 08180-19 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal pensar que l'edifici original tingui els seus orígens a cavall entre els segles XVIII i XIX amb una façana modernitzada sota criteris arquitectònics de principi del XX. El carrer de la Salut va ser un dels primers carrers urbanitzats a Ripollet ja al segle XIV, a la part nord de l'església, on s'iniciava el camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. El carrer estava format per cases de tipologia popular de murs fets amb materials força toscos com argila, com es pot veure en aquest exemple.</p> | 41.4977700,2.1541500 | 429400 | 4594362 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59259-foto-08180-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El carrer de la Salut començava el camí de la Salut, ara desaparegut, que menava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59266 | Cal Queixalista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queixalista | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 36-37.</p> | XX | <p>Torre aïllada de planta complexa, de maó arrebossat i teula àrab, planta amb pis i mirador de dos pisos, el cobriment de dos i quatre vessants amb voladissos molt pronunciats que descansen sobre tornapuntes de fusta. Diversos cossos distribuïts a tres nivells envolten la torre mirador central amb coberta de pavelló. Les obertures són rectangulars i d'arc escarser, amb marquesines, balconeres i decoració ceràmica. Degut al joc de cossos, es creen una sèrie d'espais mitjans ocupats per terrasses i tribunes. L'accés posterior a la torre és per una elevada plataforma semicircular amb balustrada i escala de dues vingudes.A l'interior de la casa, presenta un espai central de circulació amb passarel·la sota la torre del mirador, la petita capella a la planta baixa, les rajoles ceràmiques a les parets i la construcció interna de biguetes de ferro i revoltons. La casa ocupa la cantonada entre els carrers Duc de Tetuan, Doctor Figarola i dels Afores, envoltada pel jardí i amb un mur de tancament de maó arrebossat. L'entrada presenta dos pilars enrajolats realitzats amb maó vist i portes de ferro forjat.</p> | 08180-26 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Torre d'estiueig construïda pels vols dels anys vint per al Sr. Vila, dentista de Barcelona, i posteriorment comprada pels actuals propietaris, els Llargués de la Torre Joana . La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil per acollir un grup de refugiats bascos. Es va crear el nou carrer de les Afores seguint l'inici del camí de Santa Perpetua de Moguda el 1881.</p> | 41.4994300,2.1550700 | 429479 | 4594546 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El conjunt de torres d'estiueig i jardins és un dels més singulars del terme de Ripollet. Destaquem el jardí que envolta tota la casa amb un mur de tancament. Presenta influències de diferents corrents artístics com el modernisme i altres moviments europeus del moment. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59269 | Portalada de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 125. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 31-52, 59-66.</p> | XVII | <p>El portal consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulament amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà.</p> | 08180-29 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>El portal, d'estil renaixentista, forma part d'una reforma a l'església parroquial duta a terme al segle XVII. L'any 1844, el timpà encara albergava una escultura de Sant Esteve, avui desapareguda. A l'escut, el pollet és el senyal referent al nom de la vila (ja apareixia en un segell municipal de 1700) i la faixa onada fa referència al riu Ripoll, vora el qual s'aixeca la població.</p> | 41.4970600,2.1552500 | 429491 | 4594282 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta de l'únic element d'estil renaixentista que s'ha conservat a la vila. | 95|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59273 | Torre de l'Argentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-largentera | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.70-71. MARTOS CALPENA, R 'La Torre de l'Argentera: història d'una destrucció'. Ràdio Ripollet, febrer, núm. 12 any, IV, 1987. p. 5. MOGAS, M (1990-91) Ripollet. Butlletí Informació Municipal: Ripollet.</p> | XX | <p>Torre d'estiueig construïda amb maó arrebossat amb cobertures de teula àrab d'una, dues i quatre vessants i terrassa. El volum de la casa es desenvolupa a partir d'una traça complexa amb cossos de planta, planta i pis i, planta i dos pisos. L'entrada central d'arc de mig punt, finestres d'arc escarser al cos central i d'arc de mig punt a la resta de l'edifici. Destaquen tres dracs de ferro forjat que coronen la façana nord. A la façana posterior es troba un vitrall de plom amb motiu d'un vaixell de vela. L'interior ha perdut gairebé tota la decoració original.</p> | 08180-33 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les darreres torres d'estiueig construïdes a Ripollet, i habitada regularment per la Pepita Sarroca, l'argentera, anomenada així per ser la vídua d'un joier del carrer Pelai de Barcelona, el sr. Àngel Grau. L'Ajuntament va comprar l'immoble després de la mort de la propietària. L'edifici ha tingut diferents usos en els últims anys, parvulari, casal d'avis i actualment Oficina de Treball de la Generalitat. L'interior ha sofert la destrucció de rajoles, de figures i d'altres elements ornamentals, així com la crema de l'arxiu documental de la casa. La rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli, es transformava en una de les principals artèries de la vila on es van instal·lar serveis importants.</p> | 41.4962700,2.1617900 | 430036 | 4594189 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El disseny original de l'interior de la casa es troba documentat a la Col·lecció Ramon Martos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59274 | Complex panoràmic 'la façana de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-panoramic-la-facana-de-ripollet | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica; Ripollet.</p> | XVII-XX | Amb l'excepció de la casa al c/ Isabel la Catòlica, 18, els elements són en un bon estat de conservació. | <p>Complex panoràmic que segueix la carena de la serra a l'antic nucli del poble i que correspon a l'últim tram de la vista del poble conegut els anys 70 com ' la façana de Ripollet'. Aquest complex compta amb un conjunt d'edificis fitxats i no-fitxats. Els elements fitxats, d'oest a est, són: la xemeneia de l'antic molí d'en Calvet (molí d'en Buxó), Can Buxó, Can Rossito, la casa al c/ Isabel la Catòlica 7, la capella i la residència del col·legi de les Germanes Dominiques, la casa al c/ Isabel la Catòlica 18, la Torre de l'aigua i Cal Roda. Entre els elements no fixats, esmentem les cases i murs de la Baixada dels Corbs.</p> | 08180-34 | Nucli urbà de Ripollet (08291 | <p>La vista d'aquest complex apareix a moltes postals i fotografies de Ripollet a partir de les darreres del segle XIX fins a la dècada dels 70. La construcció de blocs de pisos als terrenys davant de l'església Sant Esteve de Ripollet (el barri de Maragall) es va trencar la vista de l'església parroquial, deixant només aquest conjunt situat a l'esquerra del carrer del Padró, l'antiga 'entrada al poble'. [MARTOS i MIMÓ 1996:30]</p> | 41.4976800,2.1539200 | 429381 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59278 | Font a can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-a-can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 43.</p> | XIX | Manca de manteniment. | <p>Font decorativa adossada a una paret del jardí o pati interior de Can Boniquet. Font d'estil rococó executada amb pedretes de riu negres, blanques i petxines. La font presenta un nínxol central d'arc de mig punt, i un frontis triangular que compta amb una representació d'una caseta petita.</p> | 08180-38 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data del 1871 a la façana. La font és de finals del segle XIX.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59278-foto-08180-38-1.jpg | Física | Rococó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una mostra ben executada d'ornament jardiner d'estil rococó. | 97 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59280 | Casa del C/ Bonavista, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bonavista-7 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 24.</p> | XX | <p>Casa adossada de maó arrebossat, d'una planta amb carener paral·lel a la façana i teula àrab. S'obre amb una entrada situada a la dreta i una finestra al seu costat. La façana mostra una decoració esgrafiada amb sòcol, les obertures emmarcades amb línies florals, i flors i petits escuts esculpides a les llindes. Un frontis dessota el ràfec està adornat amb esgrafiats florals que emmarquen dos respiralls.</p> | 08180-40 | Barri del Pont Vell (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell – Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els nens, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4928600,2.1499500 | 429044 | 4593820 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una de les últimes cases d'estiueig que es conserven al barri, que es van construir en aquesta zona prop de l'estació de trens a principis del XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59283 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.82-83. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII-XVIII | Restaurada el 1974. | <p>Masia de planta rectangular aixecada en quatre fases, la més antiga a mà esquerra. Murs de còdols arrebossats i coberta de dues aigües amb teula àrab, la carena perpendicular a la façana. Entrada principal central d'arc de mig punt, segona porta a mà dreta d'arc escarser i entrada a mà esquerra amb llinda a un cos d'una planta. Finestres balconades al pis, a mà esquerra un parell de petites finestres amb arc apuntat, i una arcada de quatre finestres a les golfes. Un cos modern adossat a mà dreta d'una planta amb terrat i baranes de terracota. Un mur de tancament de pedra amb una entrada central envolta el pati davant de la façana principal. Adossada al racó sud es troba la capella familiar d'època barroca (fitxa 49). A la planta baixa els sostres són de volta de pedra, i s'hi conserven una premsa del segle XVIII, un cub i maquinària agrícola (fitxa 41).</p> | 08180-43 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. Hi ha constància d'una antiga font natural prop del riu (Font del Roure) i d'una mina realitzada el 1888 que portava per primer cop aigua potable al nucli urbà, procedent dels aqüífers subterranis de Can Grasses.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un bell exemple de la masia catalana. Destaquem el seu entorn natural, envoltada per camps de conreu, amb un hort i arbredes i restes d'un pinetó al talús del marge del riu Ripoll. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59285 | Jaciment del Parc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-parc-dels-pinetons | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>Un jaciment encara sota investigació (2007), per tant, es desconeix la totalitat de la troballa. S'han descobert 90 estructures arqueològiques conegudes com a fosses, cubetes, sitges o retalls subterranis tipus cabana, però fins ara només s'han excavat 20 d'elles. Les diferents troballes estan datades, en una primera anàlisi, entre els anys 800 i 1100 aC i per tant, se situarien a l'Edat de Bronze final. Entre les peces trobades destaquem: olles, gerros, denes d'un collaret i una agulla ornamental. Les sitges excavades eren destinades principalment per emmagatzemar cereals, i posteriorment també van ser utilitzades com abocadors de deixalles.</p> | 08180-45 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007.</p> | 41.5079700,2.1522900 | 429256 | 4595496 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | L'estudi d'aquest material permetrà precisar la datació de l'estructura dins l'etapa del Bronze final i l'Edat del Ferro. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59286 | Premsa de vi a la plaça dels Vinaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-a-la-placa-dels-vinaters | XIX | Cal restaurar les bótes i l'estat de conservació de la fusta no està bé. | <p>Rotonda amb elements al·legòrics al vi. El monument consta d'una premsa de vi amb una bóta de fusta i cargol metàl·lic, muntada sobre un plint de formigó decorat amb vuit botes jardineres.</p> | 08180-46 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La premsa i les botes són elements industrials decoratius que provenen de fora del municipi.</p> | 41.5025800,2.1571500 | 429656 | 4594894 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59286-foto-08180-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59288 | Casa del C/ Calvari, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-15 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 18-19.</p> | XX | <p>Una casa adossada de planta baixa i pis, la coberta de dues aigües amb carener paral·lel a la façana oculta per un frontis. Presenta una façana simètrica de planta baixa i pis, adossada amb pilastres laterals, les obertures a la planta baixa emmarcades amb motllures de pedra. Al pis, s'obren dues finestres balconeres amb petits balcons i llindes amb motllura floral; destaca els dos respiralls també amb motllura decorativa. La façana està coronada per una cornisa dentellada dessota un frontis de tres trams, el central aixecat amb un buit rodó envoltat per una motllura rectangular de forma floral.</p> | 08180-48 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases del carrer Calvari es troben lligades a l'existència del carrer. Aquest carrer és en realitat l'antiga carretera de Masrampinyo, i també formava part del nucli antic del poble. La construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, va convertir el carrer en una via de trànsit interior del poble, proclive a la construcció de cases d'estiueig.</p> | 41.4965400,2.1565500 | 429599 | 4594223 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una casa d'estil estiueig de principis del segle XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59290 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-2 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 32.</p> | XX | <p>Casa adossada de planta baixa, sòcol, ràfec i coberta de dues aigües i teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. El parament de pedra arrebossada, amb entrada central flanquejada per finestres, es veu un projecte decoratiu d'inscripcions o esgrafiats, arcs escarsers sobre les obertures i franquejant les finestres, una mena de garlanda o cadena de fulles.</p> | 08180-50 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Casa i farga de l'antic ferrer del poble, Miquel Palau.</p> | 41.4997100,2.1563600 | 429587 | 4594576 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La construcció de l'edifici probablement correspon a les primeres fases d'aixecament de les Escoles Públiques al mateix carrer, entre els 1910 i 1930. En el disseny podem apreciar la influència de les cases d'estiueig construïdes a d'altres zones del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59291 | Fons Associació Amics del Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-associacio-amics-del-teatre | <p>TORRES, JUDITH (2001) . Recerca de la història d'Amics del Teatre.</p> | XX-XXI | <p>La col·lecció de l'entitat Amics del Teatre està formada per fotografies, enregistraments audiovisuals, premis, textos de teatre, cartells i vestuari relacionat amb l'activitat d'aquesta associació: Col·lecció de programes de gairebé totes les obres representades des del 3 d'agost de 1952. Enregistrament de la majoria d'obres representades des de principis dels anys 90. Exemplars de totes les obres representades. Col·lecció de fotografies de l'entitat. Algunes dels anys 20 i després ja a partir dels anys 50 i fins l'actualitat. Trofeigs aconseguits en concursos de teatre amateur. Vestuari divers. Estatuts fundacionals</p> | 08180-51 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els orígens de l'activitat d'aquesta entitat es remunten al 1900 aproximadament. A principis del segle XX, una colla de joves de la vila de Ripollet, vinculats a la Parròquia, van agrupar-se amb la idea de fer teatre. Van muntar de manera molt rudimentària un petit escenari amb quatre cadires al voltant en un local de l'actual plaça Onze de Setembre. Poc a poc s'hi van aplegar més persones i el local es va fer petit. Llavors van trobar-ne un altre de més gran, La Llana, on avui trobem una zona edificada davant l'Ajuntament vell. La consolidació d'aquest grup va representar un punt d'inflexió en la vida de Ripollet ja que es van convertir en l'eix de la vida social del poble. Dins del grup van sorgir nous interessos i arran d'això es van crear altres seccions: una d'excursionisme, el grup de tennis taula, un conjunt de ballet i fins i tot un bar. D'aquesta manera es va formar el grup de teatre de la Juventud Católica. Al 1925 el grup es trasllada a un edifici de nova construcció, l'actual Centre Parroquial, aixecat en uns terrenys cedits per Josep Gassó i Vidal, tot i la idea no va ser ben vista per tothom. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una bomba va destruir part de l'edifici però la secció de teatre no va voler deixar la seva activitat. Va seguir assajant i representant les seves obres al Cine Aliança (conegut també com Cine Coliseu). Justament la posada en escena d'una obra teatral va desencadenar la reconstrucció del Centre Parroquial. Després de la guerra civil passaria a ser el Centro de la Juventud Católica de Ripollet, centre que ja existia en moltes comunitats veïnes. El nou centre es va inaugurar al desembre de 1951 i des de 1952 s'ha fet teatre de manera regular i fins a l'actualitat. La secció de Teatre apareix als programes amb el nom d'Amics del Teatre ja l'any 1967. Actualment el quadre representa tres obres a l'any a banda de col·laboracions puntuals com la que es fa pel Dia de la Dona Treballadora o la participació en el programa de la Festa Major amb el Taller de Maquillatge. El grup està format per una cinquantena d'actors i actrius de totes les edats i ha rebut diversos premis i guardons.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59291-foto-08180-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | E.Vilalta | La col·lecció està molt relacionada amb la del Centre Parroquial, ja que Amics del Teatre és una secció de la primera. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59294 | Cal Roda / Ca l'Hortego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roda-ca-lhortego | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 48-49.</p> | XVIII | Manca de manteniment. | <p>Una petita masia dividida en dues cases, de pedra arrebossada i maó, amb murs laterals de tàpia, de planta baixa i pis. El carener perpendicular a la façana, coberta de dues aigües i teula àrab. Dos portals situats a la planta baixa, el de l'esquerra més ample i d'arc escarser, una obertura inserida a la dreta. Dues finestres rectangulars al primer pis amb petits balcons de pedra amb baranes metàl·liques, i arcs escarser de descàrrega. Un rellotge de sol a la façana lateral.</p> | 08180-54 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Situat a la part més antiga del municipi que, pel seu aspecte exterior es pot identificar com a masia. Els orígens poden ser localitzats entorn al segle XVIII, i lligats a l'expansió agrícola de la vinya.</p> | 41.4975000,2.1541600 | 429401 | 4594332 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59294-foto-08180-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59294-foto-08180-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cases numerades com c/ Passatge, 13 i 15 . | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59300 | Can Calpena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calpena | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.68.</p> | XX | <p>Conjunt de dues cases adossades d'una planta amb una concepció unitària, els murs de pedra arrebossada i coberta de dos vessants i teula àrab. Les dues entrades centrades a la façana simètrica, totes les obertures emmarcades amb ciment i llindes triangulars, un sòcol, una cornisa i un coronament simètric de dos trams de balustrada i un escut central, reforçats amb quatres pilars.</p> | 08180-60 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases corresponen a la dona i germana del manobre de Ripollet Ramon Calpena, que va treballar amb els germans Dausà. La nova Rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli es transformava en una de les principals artèries de la vila .</p> | 41.4972800,2.1601700 | 429902 | 4594303 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59301 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-1 | <p>JORBA, J, 'Sant Antoni, una festa popular', Revista de Ripollet, Any II, gener, II època, 1989. p. 4. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet, pp. 72-3.</p> | XIX-XX | <p>Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener. Tot i que Sant Antoni és el dia 17 de gener, la festa es celebra cada any el diumenge posterior.</p> | 08180-61 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La diada de Sant Antoni Abat i la cavalcada dels Tres Tombs és una de les tres festes tradicionals definides i arrelades ja a finals del segle XIX a Ripollet, entroncada clarament amb la tradició pagesa. La diada es celebra cada any a finals de gener, amb la celebració del Solemne Ofici, la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball de tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca, i ha comptat ocasionalment amb presència de la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona, vestits de gala. Els animals van guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam guarnits expressament per aquest dia, coberts de fils de seda que formen dibuixos amb boniques combinacions de colors'. [AMADES 1983:363]. Les colles van capitanejades pel banderer, nomenat per la comissió organitzadora. Conserva encara la figura de l'associat de la festa. El banderer es l'encarregat de dur el penó de la festa. El ball de tarda és una tradició més recent. [JORBA 1989: 8-9]. En el ball es sorteja un poltre, un xai i un porc entre els socis. Cada any es presenta alguna novetat destacada. Altres elements importants són el solemne ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', i la ballada de sardanes.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59301-foto-08180-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener - l'any 2007 va ser el 17 de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59302 | Dues moles a l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-moles-a-lesglesia-de-sant-esteve | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001. p. 11-26.</p> | XII | Caldria examinar les pedres per establir el seu origen. | <p>Dues pedres arrodonides amb forats centrals, possiblement antigues moles o pedres pollegueres, incorporades als murs de l'església i visibles des del carrer de la Sagrera. Una és a l'absis i l'altra al mur est de la nau nord. Fan uns 50 cm de diàmetre, i són de color vermellós i bru .</p> | 08180-62 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els molins fariners medievals tenien una roda horitzontal o rodet instal·lada directament sota la mola. La pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori del rodet, que tenia una força d'uns 0,5 CV. Un arbre o eix comunicava el moviment directament a les pedres o moles a la sala superior. La mola era un joc de dues pedres de fins a un metre i mig de diàmetre. La pedra inferior era fixa mentre que la de dalt estava connectada a un eix que li transmetia moviment. Una polleguera és una peça de pedra, ferro, o una altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix de rotació o d'un arbre d'una porta, d'una barrera, d'un motor, d'una turbina, etc.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59302-foto-08180-62-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les dues pedres són petites i possiblement tenen el seu origen en un molí fariner medieval bé en una porta d'algun edifici d'importants dimensions, la qual cosa ofereix un valor arqueològic local important. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59304 | Sèquia Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-monar | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental) CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 130-1 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001, pp. 11-26.</p> | X - XX | Molt deteriorat. | <p>Rec d'origen medieval, avui gairebé soterrat i convertit en una claveguera d'aigües residuals. El tram que passava pel terme municipal arrencava de la resclosa de Can Clos i feia moure els molins d'en Clos, d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 08180-73 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En època medieval, l'aigua de la Sèquia Monar movia un gran nombre de molins fariners i drapers, i en època moderna un nombre important d'instal·lacions industrials, sobretot molins paperers. La Comunitat de Regants va controlar l'ús de les aigües del rec a partir del 1908 i fins que la seva gestió va passar a l'Ajuntament.</p> | 41.4969800,2.1529300 | 429298 | 4594275 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, recollia les aigües de la resclosa del Pinetó, en el terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud el terme de Sabadell, d'una banda a altra del marge del riu Ripoll, i moria al terme de Montcada, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. En l'època medieval, molt probablement, hi havia un conjunt de sèquies que canalitzaven les aigües del riu Ripoll mitjançant rescloses i recs que servien en primer lloc per a donar força motriu als molins i també per a regar els conreus i horts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59305 | Xemeneia del Molí d'en Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-moli-den-calvet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 140-1. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p120.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó vist, erigida pels vols dels anys cinquanta, de secció hexagonal amb una petita motllura o coronament. La xemeneia servia per evacuar els gasos del fogar de la caldera del molí per obtenir vapor d'aigua per assecar el cartró fabricat.</p> | 08180-74 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest molí però sí se sap que fou un dels seus antics propietaris, pertanyent a la família Llovateres, qui cap al segle XVII, es va fer construir una residència a tocar del molí i que avui coneixem com Can Buxó. Per tant la situació de la casa es deu a l'existència prèvia del molí, bastit en aquest indret degut al pas del rec Monnar. Segurament l'aparença originària era similar a la d'altres molins medievals: planta baixa i pis i coberta a una aigua. El molí fou comprat per Joan Buxó el 1712 i va pertànyer a aquesta família durant uns 200 anys tot i que va tenir diversos arrendataris. Amb el temps l'edifici es va anar ampliant i reformant per allotjar nova maquinària. L'any 1896 el moli s'adaptà per a fabricar cartró. Fruit d'aquest canvi es va construir una xemeneia de maó que s'alçava sobre les naus del molí. El 1913 la família Calvet, arrendatària del molí d'en Coll, va comprar el molí dels Buxó i als anys cinquanta va dur a terme les últimes modernitzacions del molí, amb la construcció de la xemeneia que avui es conserva. El molí es va desmantellar i traslladar a La Llagosta en els anys setanta, però la xemeneia es va conservar i restaurar com a monument emblemàtic de la història industrial del poble.</p> | 41.4978500,2.1533500 | 429334 | 4594371 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-09-12 00:00:00 | J Douet | La xemeneia és el símbol industrial del Parc de la Xemeneia de 1.825 m2. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59306 | Finestres i portalada a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portalada-a-can-buxo | XV | <p>Tres arcs lobulats gòtics de pedra, originaris d'un altre edifici desconegut, incorporats a les parets d'una escala de dos trams a escaire. L'entrada al primer pis és un arc flamíger polilobulat del s. XV. Un altre arc polilobulat amb petits capitells esculpits d'angelets ubicat a la finestra exterior, mentre que una finestra que dóna a l'interior de la casa està dividida entre dos arcs trevolats per una columneta prima. Una figura de fusta daurada d'una mare de déu d'estil barroc ocupa un nínxol a l'escala.</p> | 08180-75 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX, els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis, i s'incorporaren les tres finestres com a elements decoratius.</p> | 41.4976400,2.1533100 | 429330 | 4594348 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És probable que els arcs a Can Buxó procedeixen d'un edifici prestigiós o d'una masia important del segle XV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59307 | Bosc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pinetons | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet, Ripollet.</p> | XIX | <p>Els Pinetons és una pineda, formada per uns cinc-cents pins pinyoners (Pinus pinea), situada en el turonet més alt del poble. En aquest indret és possible trobar rastres i petjades de la fauna dels rodals de Ripollet. Els Pinetons comprèn una àrea triangular amb els límits del terme municipal entre Ripollet i Barberà del Vallès a l'oest i nord, i l'Avinguda del Mediterrani al sud-est, el camí de la Serra passa al costat.</p> | 08180-76 | Ripollet (08291) | <p>L'origen dels pins es remunta a finals del segle XIX, principis del segle XX, quan van ser sembrats als afores del municipi en uns terrenys rics en guixos i poc adequats pel conreu.</p> | 41.5062700,2.1600200 | 429899 | 4595301 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59307-foto-08180-76-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona més salvatge del Bosc, en el terme de Montcada i Reixac, és un important corredor biològic. D'altra banda, el camí de la Serra constitueix un referent topogràfic entre el límit de les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, actuant com a corredor biològic. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59310 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-sabadell | XVI-XVIII | <p>A l'Arxiu Històric de Sabadell es conserven series documentals pertanyent a l'administració de Ripollet: Fons de l'administració reial i senyorial, 1347-1795: Fons de la cort del batlle de Ripollet, 1552-1773. Fons general del batlle de la parròquia i terme de Sant Esteve de Ripollet. El fons és integrat per llibres de cort (1552-1773) i 110 processos judicials (1583-1773) amb notable llacunes. També conté 6 lletres 1607-1694. Arxiu Notarial: Notaries foraries 1441-1908. Arxiu 31. Joan Ametller i Corderes, prevere i rector i notari de l'església parroquial. Plec de documentació divers. 1643 gener 4. Carp / E 447/34, Tres pergamins Arxiu 46. 240, 570,657</p> | 08180-79 | Nucli urbà de Sabadell (08202) | <p>L'origen de l'actual Arxiu Històric de Sabadell és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila: així s'anomenà la primera forma d'organització col·lectiva a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals. Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos fons documentals molt rics: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 2004 aprovà definitivament la constitució i els estatuts de l'organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integra al mateix temps les organitzacions de l'organisme Autònom de Museus Municipals i l'Organisme Autònom Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59313 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-18 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 13. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 40.</p> | XIV, XIX | Caldria fer una restauració urgent a la casa. | <p>Casa, actualment dividida en dos habitatges, adossada al carrer Isabel la Catòlica, 16 i dotada amb una altra entrada a la façana lateral esquerra del c/ de la Sagrera. Els murs es van aixecar de pedra, tàpia i maons amb morter de cal. La façana arrebossada, coberta de dos vessants amb el carener perpendicular al carrer i teula àrab. Planta baixa i dos pisos, l'entrada original central i una segona més estreta a mà dreta. Al segon i tercer pis presenta dues finestres quadrangulars sobre les entrades amb balcons de pedra i baranes metàl·liques. La façana del carrer de la Sagrera s'ha aixecat sobre un mur més gruixut, obra construïda amb una tècnica diferent, a base de còdols irregulars i morter de calç.</p> | 08180-82 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ocupa un lloc privilegiat al nucli antic de Ripollet. En aquest indret, es comenta popularment de l'existència d'un castell o d'una obra defensiva construïda durant l'època post-romana. Sembla ser que les pedres al basament de les parets laterals del carrer de la Sagrera són d'una tipologia arquitectònica força diferent de la resta de l'edifici, motiu pel quals s'ha raonat aquesta interpretació defensiva. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats a la part nord de l'església en el segle XIV, configurant un conjunt d'edificacions de tipologia popular</p> | 41.4976200,2.1542400 | 429408 | 4594345 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59314 | Fons documental de l'Arxiu Administratiu de l'ajuntament de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp, 56-7.</p> | XX | Millorar condicions ambientals | <p>Part de les col·leccions de documents administratius del municipi es van cremar durant la Guerra del Francès, l'any 1836, i van estar a punt de cremar-se per la Guerra Civil. Les dates màximes del fons oscil·len entre el 1605 i el 2006. El contingut del fons és el següent: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1715/2005) 2. HISENDA (1605/2006) 3. PROVEÏMENTS (1782/2006) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1822/2005) 5. SANITAT (1828/2001) 6. OBRES I URBANISME (1835/2003) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1792/2002) 8. SERVEIS MILITARS (1760/2001) 9. POBLACIÓ (1717/2006) 10. ELECCIONS (1766/2000) 11. ENSENYAMENT (1858/2006) 12. CULTURA (1920/2004) 13. SERVEIS AGROPECUARIS (1753/1996) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES (1896/2006). Programes i tríptics (1896/1993), Cartells (1973/1989) Plànols (1941/1988), Fotografies (1962/2006), Plaques (1961/1986) SUBFONS (1944/2005):Patronat Municipal d'Ocupació (1989/2005),Patronat Municipal d'Esports (1981/1995), Patronat Municipal de Cultura i Joventut (1982/2005),Patronat Municipal de Comunicació (2004/2005), Patronat Centre de Salut (1981/1993), Patronato Local de la Vejez (1944/1966), Patronato de Enseñanza de BUP de Ripollet (1979) ALTRES FONS DOCUMENTALS (1775/1998): Fons públics no municipals Mancomunitat de municipis Cerdanyola-Ripollet-Montcada (1944/1998), Mancomunitat Defensa Medi ambient (1975/1976). Fons privats: Sociedad de Socorros Mútuos de San Esteban de Ripollet (1849/1858), Sociedad de Recreo La Aliança (1913/1931), Joventut Catòlica de Ripollet (1951), Comunitat de Regants del Riu Ripoll (1908/1966), Fons familia Llonch (1870/1936)</p> | 08180-83 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les col·leccions de documents administratius del municipi s'han cremat dues vegades, la primera primera va ser a l'any 1808 durant la Guerra del Francès i una segona vegada durant la Guerra Civil Espanyola. L'arxiu va ser començat a organitzar l'any 1998, tot i que no ha comptat amb la direcció d'un arxiver professional fins el (2007); quan es va iniciar la revisió del catàleg i el buidatge dels continguts. .</p> | 41.4972100,2.1550300 | 429473 | 4594299 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59318 | Casa del C/ Calvari, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-46 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada entre mitgeres de planta rectangular. Construïda en mur de parament irregular format per còdols amb petites pedres pintada amb cal, un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab. Planta baixa i pis, l'entrada en arc escarser de pedra a la banda esquerra de la façana, coronada per una finestra definida amb maons.</p> | 08180-87 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen de l'edifici del carrer Calvari, 46, cal cercar-lo en al canvi del segle XVIII-XIX. La tipologia constructiva mostra una arquitectura rural típica de les cases pageses d'aquest període. El carrer Calvari seguia el traçat de l'antic camí del Mas Rampinyo, però la construcció de la nova carretera de Sabadell a Barcelona l'any 1852 va convertir el carrer en una via urbana interior.</p> | 41.4961400,2.1575500 | 429682 | 4594178 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, dins un tipus d'arquitectura modesta de gran interès històric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59319 | Entrada del carrer General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entrada-del-carrer-general-prim-6 | XX | <p>Mur de tancament amb dues entrades amb pilars de planta quadrada de maó. A l'entrada principal a mà esquerra, destaca un coronament d'estil modernista amb rajoles i maons, que dóna accés a un pati jardí on es situa l'edifici coronat amb la torre de l'aigua (fitxa 155). L'entrada es tanca amb dues portes metàl·liques. L'altra entrada de maó arrebossat té un coronament piramidal de rajoles blanques i verdes. El mur baix enrajolat connecta les dues entrades.</p> | 08180-88 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'estil constructiu d'aquest mur de tancament el relaciona amb la construcció coneguda com la torre de l'aigua (fitxa 155). Caldria per tant datar-la a començaments del segle XX.</p> | 41.4981400,2.1536400 | 429358 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 59323 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-7 | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament de pedra irregular, arrebossat i pintat en color groguenc. Compta amb semisoterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal presenta uns pilastres i bandes decoratives entre els pisos pintats de color blanc, una entrada central, tres finestres que s'obren al primer pis amb una gran balconada amb barana ceràmica de quatre trams, i dos respiralls al capcer. Presenta una altra entrada des del c/ Isabel la Catòlica al nivell del segon pis. Des de l'esplanada davant la casa baixa una escala a través d'un alt mur de retenció de pedra amb baranes de terra cuita, construït a final del segle XX.</p> | 08180-92 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La família Buxó/Gassó, propietaris de la finca de Can Buxó i del molí d'en Buxó (molí d'en Calvet), han viscut a la finca des del segle XVII, la casa estava relacionada amb el molí ubicat al seu costat nord. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats de Ripollet en el segle XIV, formant un conjunt de cases de tipologia popular a la part nord de l'església.</p> | 41.4976800,2.1537400 | 429366 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59323-foto-08180-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquest edifici forma part del complex panoràmic de l'anomenada 'la façana de Ripollet' amb Can Buxó i la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59327 | Riu Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ripoll | <p>MOGAS, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp.. 97-99. MOGAS, M. 'El riu Ripoll i la Sèquia Monar', Ripollet Mensual, Núm. 4, juny, 1980. p 10.</p> | Contaminat | <p>El riu Ripoll neix a Sant Llorenç Savall i conflueix amb el riu Besòs a Montcada i Reixac, després de recórrer uns 46 quilometres. El tram que passa pel municipi fa uns 2.6 km, i s'uneix amb el torrent riu Sec a l'extrem sud-oest del terme. Actualment el llit del riu ocupa una zona de 50 m d'amplada a l'inici del terme municipal i s'eixampla a més de 100 m a la frontera amb el terme de Montcada i Reixac. Es troben horts municipals situats al marge del riu regats per les seves aigües.</p> | 08180-96 | Terme municipal de Ripollet (08291) | <p>El riu Ripoll neix i recorre tota la comarca del Vallès Occidental. Com a riu mediterrani, el Ripoll es caracteritza per un cabal normalment escàs i per un règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants. La seva ubicació prop del municipi li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural.</p> | 41.4913700,2.1564500 | 429585 | 4593650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59327-foto-08180-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El riu Ripoll constitueix un referent per entendre l'evolució de l'entorn paisatgístic, urbà i econòmic local. A més de donar el nom al poble de Ripollet també ha donat prosperitat, les seves aigües havien estat font energètica dels antics molins fariners i paperers i la seva ribera proporcionava productives terres de conreu. El riu ha estat aprofitat durant segles per l'agricultura i posteriorment per a la indústria. Per la seva proximitat a la ciutat, ha estat també un lloc predilecte de lleure per als ripolletencs. La relació del riu amb el poble ha estat sempre molt intensa i, en alguns moments també dramàtica. Els horts i els seus petits canals configuren un entorn valuós entre el municipi i la seva economia tradicional de regadiu i un entorn molt sensible del medi natural | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 59328 | Font pública a la placeta la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-a-la-placeta-la-palma | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 13</p> | XX | <p>Font formada per un brollador metàl·lic emmarcat en un mur fet a base de grans còdols units amb morter de ciment pòrtland que compta amb un cos central alçat. Davant del mur es situen dos fragments més de mur de les mateixes característiques que protegeixen dues escales simètriques que pugen a banda i banda de la plaça. La placeta està formada per la confluència del carrer Duc de Tetuan i la Palma i de la Salut.</p> | 08180-97 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font és l'única que s'ha conservat al nucli urbà de Ripollet. El carrer de la Palma és on començava el camí que portava a Santa Perpetua de la Moguda. El carrer de la Salut era l'inici del camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell.</p> | 41.4985800,2.1541000 | 429397 | 4594452 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59328-foto-08180-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59328-foto-08180-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La font i les parets a definir aquest petit espai públic, format per uns dels carrers més antics de la vila. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59330 | Rellotge de sol a la Baixada dels Corbs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-baixada-dels-corbs | XVIII-XIX | Casa abandonada. | <p>Rellotge de sol ubicat a la part esquerra de la façana de migdia de l'última casa, pujant a mà dreta. Els numerals són pintats en vermell amb un gnòmon de ferro.</p> | 08180-99 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4976000,2.1542200 | 429406 | 4594343 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59330-foto-08180-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59331 | Rellotge de sol a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-81.</p> | XVII | <p>Rellotge de sol ubicat entre el primer i el segon pis a mà esquerra del cos central de la casa. Els numerals pintats en l'estuc sobre un mur d'obra, amb un llarg gnòmon de ferro.</p> | 08180-100 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, ara desaparegut, que se situava adherit al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats de Can Buxó són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó en el 1712, un prohom de Barcelona, responsable de la instal·lació d'una masoveria. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. L'existència del Rellotge de sol es troba estretament lligada a la família i a l'evolució històrica de l'edifici de Can Buxó, podent datar-se aproximadament al segle XVII.</p> | 41.4976200,2.1533800 | 429336 | 4594346 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una inscripció a la dovella central de l'arcada de l'antiga entrada principal té la data 1662. S'ha conservat l'estuc on es troba el rellotge, i que anteriorment estava per tota la façana. Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i a la Baixada dels Corbs. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.