Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59250 | Finestra de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 54 i 137. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 15, 79.</p> | XVII | <p>Finestra rectangular disposada en sentit vertical que ha estat aprofitada i inserida al segon pis de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es tracta d'un finestra formada per diferents carreus de pedra quadrangulars que conformen una doble obertura geminada d'estil gòtic flamíger. L'intradós del dintell el formen dos arcs ogivals lobulat recolzats sobre un capitell rectangular sense decoració que es recolza sobre columneta prima.</p> | 08180-10 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La finestra procedeix de l'antiga masia Can Clos Vell; apareix en una fotografia del 1935. MOGAS:(1983 :15]. Can Clos era una de les masies més antigues de Ripollet, ja que la seva construcció podria ser de l'època medieval. Segons fonts orals, els dos arcs de la finestra van ser traslladats per Marc Dulcet Comadrán a la casa Cal Mistre del c/ Calvari 22. De fet, Ezequiel Clos i Fatjó, antic propietari de Can Clos, havia deixat en herència Can Clos Vell als propietaris de Cal Mistre. Durant la segona meitat del segle XX les dues cases - Cal Mistre i Can Clos Vell- foren enderrocades i la finestra es conservà i fou incorporada a l'edifici de pisos actual aixecat al seu lloc.</p> | 41.4964400,2.1566900 | 429611 | 4594212 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troben unes rajoles amb una inscripció commemorativa incorporades a la mateixa façana, de la casa Cal Panxa, c/ Calvari, 20 | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59331 | Rellotge de sol a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-81.</p> | XVII | <p>Rellotge de sol ubicat entre el primer i el segon pis a mà esquerra del cos central de la casa. Els numerals pintats en l'estuc sobre un mur d'obra, amb un llarg gnòmon de ferro.</p> | 08180-100 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, ara desaparegut, que se situava adherit al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats de Can Buxó són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó en el 1712, un prohom de Barcelona, responsable de la instal·lació d'una masoveria. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. L'existència del Rellotge de sol es troba estretament lligada a la família i a l'evolució històrica de l'edifici de Can Buxó, podent datar-se aproximadament al segle XVII.</p> | 41.4976200,2.1533800 | 429336 | 4594346 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una inscripció a la dovella central de l'arcada de l'antiga entrada principal té la data 1662. S'ha conservat l'estuc on es troba el rellotge, i que anteriorment estava per tota la façana. Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i a la Baixada dels Corbs. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59332 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-18 | <p>AA.DD. (1982-85) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, pp. 81-85.</p> | XX | <p>La Festa Major de Ripollet ha estat durant molts anys motiu de retrobada de la gent del poble. El seu origen pagès entronca amb la fi i l'inici de les feines del camp. Avui és la manifestació festiva més important de tot l'any a la qual hi participen massivament els ripolletencs. La festa Major es celebra durant quatre dies de la setmana de l'últim diumenge d'agost. Destaca l'alta participació de les entitats locals. Les activitats festives compten amb concerts i balls: el Concert de Rock, amb la participació dels grups musicals de Ripollet, el festival de flamenc, concerts de jazz o el concert de Festa Major de diumenge. També compta amb balls per a totes les edats, des del ball de la Tercera Edat passant per les ballades de sardanes, i una exhibició d'Amics del Ball per acabar amb el tradicional Ball de Confetti. Els Amics del Teatre organitzen cada any una representació al Centre Parroquial. Un altre dels eixos fonamentals de la festa són les activitats que ajuden a mantenir la cultura catalana durant la Festa Major, gràcies a la participació de diferents entitats de la vila. Precisament, una de les actuacions tradicionals és la Cercavila infernal, a càrrec dels Diables de Ripollet; les Bruixes de Ripollet i altres colles convidades. La cercavila s'inicia davant del Centre Cultural. En el Parc dels Pinetons té lloc un tradicional castell de focs artificials. Els Diables també organitzen una mostra de bestiari festiu i popular. Altre dels actes importants és el tradicional concurs d'arrossegament i fira de cavalls, organitzada per la Comissió de la Festa Sant Antoni Abat, i els Gegants actuen a la Rambla de Sant Jordi. Últimament s'ha recuperat la tradició de les vinyes a Ripollet, mitjançant les sessions introductòries al món del tast del vi. Finalment, per a completar les activitats de Festa Major, el programa també inclou diverses activitats infantils, els concursos de dibuix infantil, de pintura ràpida, i diferents activitats esportives, com ara el campionat de petanca, la cursa de bicicletes tot terreny i la cursa popular de Festa Major.</p> | 08180-101 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Festa Major es celebrava el primer diumenge d'agost en commemoració del Patró, Sant Esteve, que és el 3 d'agost. Tenim documentat que en l'any 1896 encara es feia el primer diumenge d'agost i desconeixem a quin any varen canviar a la data actual. Fins a la dècada dels 90 gran part de les actuacions es duien a terme a l'envelat.</p> | 41.4965800,2.1534400 | 429340 | 4594230 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La Festa Major està organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la Comissió de Festa Major, integrada per representats dels diferents agents associatius que participen en l'organització dels actes. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59333 | Festa de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-caramelles | <p>AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, p255.</p> | XIX | <p>Les Caramelles és una de les manifestacions festives més típiques i més antigues de la festa de Pasqua que s'ha mantingut sense interrupcions des del segle XIX. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet fa molts anys que manté viva aquesta tradició. Antigament els grups de cantaires de Caramelles sortien el diumenge de resurrecció de Pasqua. Portaven els característics cistells guarnits que van penjats al capdamunt d'un pal per recollir tots els obsequis per premiar els cantaires. Cantaven cançons populars pels carrers i en les cases que els reclamaven. Actualment Les caramelles són obertes a tothom.</p> | 08180-102 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els cants de les Caramelles venien a festejar la Resurrecció del Senyor després de la severitat de Setmana Santa. La dada més antiga que és coneguda de caramelles a Barcelona correspon a l'any 1766, però no foren generalitzades fins l'any 1880. Quan el Josep Anselm Clavé va fundar la primera societat coral l'any 1852, entre el programa de tasques a realitzar figurava la d'anar a fer serenates a les donzelles a tall de caramelles. Després de l'any 1880, cada any sortiren un nombre incalculable de colles que envaïen la ciutat.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59334 | Partitures de les sardanes de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partitures-de-les-sardanes-de-ripollet | <p>AADD (1985) 10e aniversari Ripollet Sardanista, Ripollet.</p> | XX | <p>Ripollet compta amb 27 sardanes dedicades al municipi des del 1975. Les partitures es conserven en l'arxiu de Ripollet Sardanista. L'agrupació té cura de proporcionar les ballades de sardanes periòdicament al poble, amb seu a la Torre Mingrat.1.La llibertat (A Valls Roviralta) 1977; 2.Ripollet Sardanista (F Mas Ros) 1977; 3.Amics de Ripollet (J J Beumala) 1977; 4.Carme, l'alegre pubilla (LL Buscarons) 1979; 5.Ripollet, la meva vila (J J Beumala) 1979; 6.Ripolletenca (J J Beumala) 1980; 7.En Jaume de Ripollet /M Tudela) 1981; 8.Recordant en Josep Capdevila ( F Mas Ros) 1982.;9.L'amic Capdevila (C Rovira) 1983; 10. La Rosa i la Merce (C Rovira) 1983; 11.Ripollet, 15 anys (M Artiga) 1990; 12.Ripollet, Palau Ausit (Joan Soms) 1984; 13.Els amics de Ripollet (A Taulé) 1984; 14.L'aplec de Ripollet (M Font) 1985 ,15.La Rambla de Ripollet (M Tudela) 1992; 16.Les noies de Ripollet (A Albors) 1994; 17.Els Pinetons de Ripollet (T G Memrado) 1995; 18.Ripollet, vila amiga (T G Memrado) 1995; 19.Ripolletenca (J J Beumala) 1995; 20.La font del Petricó (T G Memrado) 1996; 21.Sardanes a Ripollet (R Vila) 1996; 22.Ripollet (A Miàs) 1997; 23 Al poeta Santi Figueras (J Navaro) 2000; 24.Tot fem camí (J Lazaro) 2001; 25.Ripollet, sempre endavant (T G Memrado) 2002; 26.Campanar centenari (T G Memrado) 2002; 27.Fruit d'un llarg camí (X Forçada) 2006</p> | 08180-103 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cada any, pel primer diumenge de setembre es celebra l'Aplec de la Sardana a Ripollet. El primer aplec es va celebrar el 1975, organitzat pel Centre UEC. La diada compta amb l'actuació de diverses cobles, concursos de sardanes i dinar de germanor.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59335 | Goigs en llaor del Santíssim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-santissim-sacrament | <p>CARDONA i ROIG, O (1986) Els goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada en lloança del Santíssim Sacrament i composat per Mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) que es canta a l'església de Sant Esteve de Ripollet, amb música de Maria dels Dolors Fuster. El primer dels deu versos del goig comença així: Puig que haveu volgut, Senyor/ entre els homes habitar;/ Rebem tots, ben nets de cor/ el Sacrament de l'Altar.'..</p> | 08180-104 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La lletra del goig es va publicar l'any 1883 amb motiu de la inauguració de la capella dedicada al Santíssim Sacrament a l'església parroquial. La cerimònia va tenir lloc el dia 4 de gener.</p> | 41.4969500,2.1554900 | 429511 | 4594270 | 1883 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59335-foto-08180-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | J Douet | Fuster, Maria dels Dolors/Verdaguer, Jacint. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59336 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 235-7. PADRÓ, P 'Repassant la història', Revista de Ripollet, maig, 2004. p. 29.</p> | XX | <p>Festa religiosa i popular organitzada per l'Associació Cultura i Tradició i la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet en el mes de juny. Segons la documentació històrica, la tradició d'adornar els carrers la diada de Corpus Christi, per dignificar el pas de la processó, és molt antiga. Es va deixar de celebrar la festa a Ripollet el 1971 i va ser recuperada a partir del 1996. Es va tornar a confeccionar les catifes florals a la festa del 2002. El programa d'actes comença el dissabte amb la recollida i desfullada de la flor. Diumenge al matí els catifaires comencen la confecció de les catifes florals als carrers del nucli antic on passarà la Custòdia Eucarística: els carrers de la Salut, plaça d'en Clos, carrer dels Afores, del Dr. Figarola, del Sol, Anselm Clavé i Nou. Primer es fan els dissenys en petit format per passar-los en paper a la mida del carrer. El dia de la celebració s'estén el paper, s'enganxa i s'omple amb els materials determinants prèviament. Aquests són clavells de diferents colors i elements naturals com arròs, gespa, terres, marro de cafè, diferents fulles del bosc, etc. Cap a migdia es pot anar visitant les catifes acabades. A la tarda, es celebra la missa solemne a l'Església Parroquial, i comença la processó a l'església amb un gonfanó, la creu parroquial, la Custòdia i els penons de diverses associacions, una banda musical i al final els gegants. El recorregut sobre les catifes passa pels altars preparats als carrers dels Afores, Sol i a la plaça d'en Clos. A les darreres edicions han participat en la celebració els Trabucaires de Ripollet, l'Escola de Música, la Banda de l'Agrupació Musical de Ripollet i els gegants de Ripollet de la CRAC. Cada any el programa d'actes compta amb algunes novetats. Recentment s'ha incorporat a l'espai enjardinat de l'absis de l'església, l'ou com balla.</p> | 08180-105 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La celebració de Corpus Christi es remunta a començaments del s. XIII, l'any 1261 el Papa Urbà IV va proclamar aquesta festa per commemorar l'Eucaristia. A partir del 1311 es va convertir en una de les festes més importants del calendari litúrgic de l'Església; Barcelona va ser una de les primeres ciutats en celebrar-la als vols de l'any 1320. El Gegant ja participava en la processió de Corpus de diverses poblacions catalanes al segle XIV i a partir del segle XVI ja hi ha constància de la participació de la Geganta, tot i que hi ha diverses teories sobre la seva simbologia i participació en la festa.</p> | 41.4989800,2.1551500 | 429485 | 4594495 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ripollet és membre de la Federació Catalana de Catifaires que compren sis municipis, Arbúcies, Blanes, Caldes de Montbui, La Garriga, Sitges i Ripollet. Informació: Federació Catalana de Catifaires, Joan Miró, 7, Caldes de Montbui, 08140. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59337 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-6 | <p>AA.DD. (1989) Calendari de festes de Catalunya, Aragó i la Franja, Barcelona. AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, pp. 64-66, 33-35, 326, 369. FONOLLET i PAÑOS, A (2005) Miguel Espàrrech i Sallent i el Ball de Gitanes a Ripollet, Ripollet.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes no és considerat un ball seriós sinó un espectacle tradicional que se celebra per carnaval a diversos llocs de la comarca als mesos de l'estiu. D'entre els elements simbòlics cal destacar els nuvis, l'any que comença, contraposat amb els vells, que cauen, exhausts, després de ballar amb la vella, la qual en un moment de la dansa simula un part que equival al naixement del nou cicle estacional. Si els balladors simbolitzen el bé, els diablots que són els qui mantenen l'espai per ballar per tant, són els vigilants del cercle màgic de la dansa, simbolitzen el mal. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van davant seguits dels padrins i convidats. Es una dansa molt completa ja que consta d'un passeig d'entrada i d'un de sortida, contradanses, xotis, catxutxes i d'una jota final. El Ball de Gitanes va desaparèixer de Ripollet l'any 1982 i es va constituir una nova colla de gitanes el 2003. Hi havia dotze parelles a les colles de Ripollet. Actualment hi ha dues colles, la de grans i la de petits.</p> | 08180-106 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen del Ball de Gitanes podria enllaçar amb les antigues festivitats però la data més antiga són uns textos del 1767 en els quals figura una ballada de Gitanes a Sant Celoni. El Ball de Gitanes a Ripollet té el seu origen l'any 1845, ballat per una colla de gitanos nòmades que es van assentar al terme. Avui aquest ball ha sofert diverses modificacions en la coreografia, la interpretació i el vestuari .</p> | 41.4982100,2.1585600 | 429769 | 4594407 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59337-foto-08180-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troba documentació sobre el Ball de Gitanes a l'associació Colla de Gitanes de Ripollet, c/ Escoles, 9. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59338 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-0 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.98-99.</p> | XIX | <p>Antic molí de vent amb una roda metàl·lica i un ventall per controlar la seva orientació cap al vent. Es recolza sobre un peu de ferro amb forma trapezoïdal, que s'insereix de forma perpendicular en una barana de ferro, que forma part del mobiliari urbà de la zona.</p> | 08180-107 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'any 1870, Jacint Padró va construir una rajoleria al Torrent de Seranova, l'actual Rambla de Sant Esteve, espai que es va convertir el 1896 en safareig públic. El molí va ser utilitzat com a bomba d'aigua per a proveir al safareig públic, muntat sobre una torre quadrada de maó vist. CASANOVA i FONDEVILA [1993:99) Va funcionar fins al 1987, i després el molí va ser desmuntat i restaurat, per tal de ser erigit al seu lloc actual com a monument i escultura pública.</p> | 41.4989400,2.1573200 | 429666 | 4594489 | 1870 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59339 | Placa commemorativa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-anselm-clave | <p>POBLET, JOSEP MARIA (1973) Josep Anselm Clavé i la Seva Època, 1824-1874. Barcelona.</p> | XX | <p>Monument a Josep Anselm Clavé comprèn dues plaques rectangulars de marbre blanc muntades a la paret. La més antiga, del 1928, a mà esquerra, trobem inscrit: 'CALLE JOSÉ ANSELMO CLAVÉ / EN CONMEMORACIÓN AL CINCUENTENARIO DE LA FUNDACIÓN DE LA SOCIEDAD CORAL EL VALLÈS / 15-1-1928'. La segona, del 2003, està inscrita:'CARRER JOSEP ANSELM CLAVÉ / 1824-1874 / MÚSIC, POETA I POLÍTIC / FUNDADOR DELS CORS DE CLAVÉ / Ripollet 8 2003'.</p> | 08180-108 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral i associatiu a Catalunya i Espanya. La Societat Coral 'El Vallès' es va fundar el 1877. El seu primer director fou en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola en el 1845.</p> | 41.4979700,2.1552700 | 429494 | 4594383 | 1928 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59339-foto-08180-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59339-foto-08180-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La placa s'ha instal·lat de nou a la façana de la casa situada a la cruïlla entre c/ Sol i c/ Anselm Clavé. Lloc on havia estat originalment. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59340 | Palmera al carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-al-carrer-balmes | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Dues palmeres (Phoenix canariensis) situades a una illeta entre el carrer Balmes i el carrer Maragall.</p> | 08180-109 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquest exemplar de palmera prové del jardí de la casa anomenada ca l'Atmetllera situada al carrer Calvari, que era la casa on va viure el pintor Andreu Solà. Vers l'any 1969, amb motiu de les obres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (l'antiga biblioteca), la casa l'Atmetllera i el seu jardí van desaparèixer, excepte la palmera que va ser cedida a l'Ajuntament per replantar-la de nou.</p> | 41.4952000,2.1563700 | 429583 | 4594075 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Les palmeres del gènere Phoénix plantades davant les cases del camp han estat associades com a símbol d'hospitalitat; una palmera indicava que el viatger podia aturar-se, dues palmeres, que a més d'aigua també rebria aliment, i tres palmeres, que a més hi podria passar la nit. Avui cultivades com a arbre ornamental a les proximitats de les masies o als jardins, parcs i passeigs dels nuclis urbans. La palmera de dàtils ( Phoénix dactilífera) és autòctona d'Aràbia, a l'Egipte, a Tunísia i al Sàhara. La palmera de Canàries ( Phoénix carariénsis) similar a la palmera de dàtils però avui cultivada com a arbre ornamental. Els seus dàtils, a diferència de la palmera de dàtils, manca de bon sabor. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59341 | Xiprer de l'entrada del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lentrada-del-cementiri | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 73-76</p> | XIX | <p>Xiprer (Cupressus sempervirens) que marca l'entrada del cementiri municipal.</p> | 08180-110 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va ser plantat en el moment en què es va inaugurar el nou cementiri, cap a l'any 1847.</p> | 41.4998400,2.1594300 | 429843 | 4594587 | 1847 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59341-foto-08180-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El xiprer té una simbologia funerària per la seva longevitat, de fet, hi han exemplars que poden tenir més de 100 anys, la seva fusta és molt dura i resistent i és molt resistent als atacs dels corcs. Aquesta longevitat i resistència el fan un arbre amb un fort contingut simbòlic en els cementiris. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59342 | Troana a can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troana-a-can-masachs | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Troana (Ligustrum lucidum) situat davant de la sala de plens de l'Ajuntament.</p> | 08180-111 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va formar part del jardí de la casa de Can Masachs, de la dècada dels 1920, o de les instal·lacions de l'antic molí paperer molí d'en Ginestar.</p> | 41.4963400,2.1537700 | 429367 | 4594204 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | La troana (Ligustrum lucidum) és un arbre de fulles persistents durant tot l'any. Té una escorça llisa i esquerdada, de color gris fosc. Com tots els arbres creix més petit a ciutat. I el fa especialment adequat per als carrers estrets. Els seus fruits en forma de raïm són especialment importants per la fauna ornitològica urbana i silvestre, especialment pels ocells hivernals com el tallarols de casquet. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59343 | Llorer al costat de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-al-costat-de-lajuntament | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Llorer (Laurus nobilis) situat al costat de les oficines de l'ajuntament.</p> | 08180-112 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'arbre es troba ubicat davant de la casa de Can Masachs, l'actual seu de l'ajuntament, al costat del molí d'en Ginestar i probablement plantat a principis del segle XX. La fulla del llorer és coneguda per la seva forta aromatització i s'utilitza com a condiment. El diumenge de rams se'n porten branques a beneir.</p> | 41.4964400,2.1535800 | 429351 | 4594215 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59343-foto-08180-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59345 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-5 | XXI | <p>Monument a la sardana inaugurat el 21 de novembre, 2004, coincidint amb el 29è aniversari de l'entitat Ripollet Sardanista, al mig de la rotonda de la plaça Josep Mª Brull entre la rambla dels Pinetons i l'avinguda Maria Torras. L'escultura, realitzada en barres d'acer inoxidable, és obra de Antoni Fernández i Pareja i representa les siluetes de dues parelles sardanistes.</p> | 08180-114 | Plaça entre Rambla Pinetons i av. Maria Torras (08291) | 41.5037800,2.1595600 | 429858 | 4595025 | 2004 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Fernández i Pareja, Antoni | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59346 | Monument a la Festa de Sant Antoni Abat i els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-festa-de-sant-antoni-abat-i-els-tres-tombs | XXI | <p>El monument d'homenatge al cavall és una bloc de granit procedent de Galícia, de 320 x 185 x 60 cm que pesa 9 tones. Aquest material que no es fa malbé amb el pas del temps i representa la pervivència de la festa i de la tradició. Incrustat en un buit amb forma de lletra C, de Catalunya, hi trobem un cap de cavall, el protagonista de la Festa, de 170 quilos i fos en bronze per l'empresa Morral de Sabadell. Evoca la tradició agrícola de Ripollet i la celebració de la festa de Sant Antoni Abat. Inaugurat el 19 de gener de 2003, du inscrita la llegenda 'Monument Festa de San Antoni Abat - Tres Tombs'. Al seu costat es troba una placa inscrita 'Monument inaugurat pel Sr. Josep Saló i Bayó, President de la Comissió Organitzadora Festa de Sant Antoni Abat, i l'Il·lm. Sr. Juan Parralejo i Aragoneses, Alcalde de Ripollet</p> | 08180-115 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La festa de Sant Antoni Abat s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana i amb especial incidència en els de parla catalana. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 2003 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59346-foto-08180-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59346-foto-08180-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Senyor Vadial | El monument va ser promogut per la Comissió organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abad de Ripollet. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59347 | Campanar de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J 'Campanes de temps', Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.</p> | XIX | <p>Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.</p> | 08180-116 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945</p> | 41.4969900,2.1552500 | 429491 | 4594274 | 1892 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Torres Argullol, José | El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59348 | Esgrafiats a can Rosito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-a-can-rosito | XIX | <p>Decoració esgrafiada del 1806, situat a la façana lateral nord que ha estat exposada a través d'unes finestres o obertures tallades a l'arrebossat. La casa compta de planta i pis amb una façana simètrica marcada per carreus estucats i una cornisa dessota un frontis amb un escut quadrat, coronat per una urna central de pedra.</p> | 08180-117 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El Rosito era el masover de Can Buxó quan es va produir la crescuda d'aigües del Riu Ripoll en l'any 1962. A partir d'aquest esdeveniment va anar-se'n a una zona més segura del poble.</p> | 41.4974800,2.1530700 | 429310 | 4594331 | 1806 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa no té un interès patrimonial, ha sofert fortes transformacions, però està estretament relacionada amb Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59349 | Llegenda del boig de la plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-boig-de-la-placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 233-4.</p> | XIX - XX | <p>L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet</p> | 08180-118 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa Can Clos ocupava la cantonada entre la plaça d'en Clos i carrer dels Afores fins a principis del segle XXI. El vell casal dels Clos va ser una des les edificacions primeres a la plaça, existint ja en el segle XVII, una casa de pagès que presentava dos nivells. L'Ezequiel Clos va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata.</p> | 41.4984800,2.1544600 | 429427 | 4594441 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59350 | Fons d'imatges de la Revista de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-revista-de-ripollet | XX | <p>A l'arxiu de l'entitat es troba una sèrie de documents i fotografies relacionades amb la publicació de la revista setmanal gratuïta 'Revista de Ripollet' que edita l'Associació. El gruix de l'arxiu consta de: Una col·lecció d'unes 600 fotografies que la gent del municipi ha aportat a la Revista, de les quals s'ha guardat un arxiu de fotocopies i, des dels últims anys, còpies digitalitzades. La majoria de les imatges són a partir del principi del segle XX fins als anys 80.Tota mena de documentació relacionada a actes, festes, activitats socials, festives, esportives del municipi. Compta amb més de 3000 fotografies, i 3000 imatges digitals.Totes les publicacions que ha editat l'Associació.</p> | 08180-119 | Nucli urbà de Ripollet | <p>L'Associació és una entitat sense ànim de lucre. Va néixer de l'antiga Ràdio Ripollet, emissora local de Ripollet ara administrada per l'ajuntament de Ripollet. Es va muntar l'Exposició de l'Associació Ràdio Ripollet' amb motiu de la celebració de 25 anys de comunicació a través de la Revista de Ripollet, l'any 2007.</p> | 41.4983900,2.1560100 | 429556 | 4594429 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Cal fer un índex de la col·lecció. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59252 | La Valenciana, cal Matxamarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-valenciana-cal-matxamarro | <p>FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. SÀNCHEZ, P i SERRANO, J 'Més enllà del riu: la frontera', Revista de Ripollet, febrer, núm. 2, any 1, 1988, p. 58-59.</p> | XIX-XX | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb pedra arrebossada i decorada amb estucs amb juntes falses i una coberta de doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre a la planta baixa amb dues finestres inferiors i al primer pis amb un balcó protegit per unes contrafinestres de fusta, que resta emmarcat en un fals arc de diafragma ornamental que decora la façana del primer pis. La porta del balcó compta a banda i banda amb la decoració de dues columnes de fusta estriades amb base i capitell d'imitació jònica. El balcó es troba suportat per quatre mènsules ocupant tota la façana, la superfície inferior enriquida amb una decoració en guix, sota un arc estucat sec amb falses dovelles que passa per sobre la finestra. Sobre la façana projecta un ràfec pronunciat suportat per permòdols i mènsules als extrems, i dos pedestals amb gerros decoratius com a coronament del voladís</p> | 08180-12 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El senyor Escursell, un carnisser conegut com a Matxamarro, va muntar un local comercial a la planta baixa, dotant la façana d'una vistosa decoració per atreure l'atenció dels estiuejants. Les modificacions són fruit d'una profunda reforma practicada a una antiga casa a principis del segle XX per la família Escursell. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encallada) de les cases originàries d'aquest carrer. Després de carnisseria, dels anys 40 als 70 va ser ferreteria propietat de la família Vilalta. L'altre nom amb que es coneix l'edifici, on ara hi ha una botiga de roba, és Ca la Valenciana. El nom ve de l'actual llogatera de la vivenda que és d'origen llevantí. Aquest carrer és l'antiga carretera de Masrampinyo, i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. El carrer Calvari és l'antiga carretera de Masrampinyo i també forma part del nucli antic. La cruïlla amb el camí de Mas Duran, ara el carrer Padró, va ser un dels centres del poble ja a l'època medieval. Encara hi trobem cases antigues de planta baixa d'un cos. La importància del carrer Calvari va declinar a partir de la construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, una evolució que continuava amb la construcció de cases noves i la conversió de cases existents per a estiuejants a finals del segle XX.</p> | 41.4961600,2.1574400 | 429673 | 4594181 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59252-foto-08180-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquesta casa també es coneguda amb el sobrenom de Cal Matxamarro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59355 | Om del Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-del-martinet | XX | <p>Els nostres oms són dos exemplar destacables perquè els oms d'aquesta edat es van veure afectats per la grafiosi i és difícil trobar-ne algun supervivent. Però aquests arbres ho són, conserven bona salut i tenen un port excel·lent perquè la seva estructura no ha estat modificada per podes. El primer creix en els terrenys de la zona Martinet, al costat de l'aigua; el segon és més jove que el del Martinet i creix al costat del riu Sec, darrere del CAP II.</p> | 08180-124 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Curiositats. Les seves fulles són molt preuades per cabres, bous i ovelles. El conreu massiu d'aquesta espècie, anys enrere, va contribuir a dispersar una malaltia letal que els afecta, anomenada grafiosi. Aquesta malaltia provenia d'Holanda i va matar molts exemplars centenaris durant els anys 80. La transmet un fong que s'introdueix a l'arbre a través d'un petit insecte que se'l menja, l'utilitza per a la posta i fa galeries entre la fusta i l'escorça. Amb aquestes activitats els insectes injecten l'espora del fong en el teixit vegetal i es desenvolupa així la malaltia.</p> | 41.4906600,2.1525700 | 429261 | 4593574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59355-foto-08180-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Aquest espècimen botànic no té un valor monumental, si però simbòlic ja que és un dels pocs representats del terme municipal | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59357 | Roure al sud del c/ de Magallanesroure entre carrer de Magallanes i la carretera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-sud-del-c-de-magallanesroure-entre-carrer-de-magallanes-i-la-carretera-de-santiga | XX | <p>Aquest roure localitzat en el marge dels terraplens del carrer Magallanes. És un roure de més de cinquanta anys. El roure (Quercus cerriodes) és un arbre autòcton de Ripollet, però n'hi ha pocs. Aquest exemplar, possiblement, és el més vell del terme municipal.</p> | 08180-126 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4996600,2.1513900 | 429172 | 4594574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El roure és un arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Presenta fulles amb el marge lobulat. Aquesta espècie de roure és una espècie endèmica de Collserola i d'altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim i mitjanament humit. En el roure cerrioides és una hibridació on es combinen els trets característics del roure de fulla petita i el roure martinenc. Fou descobert pel botànic valencià A.C. Costa als obacs de la serra de Collserola. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59358 | Monument a Joan Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-abat | XX | <p>Monument a Joan Abat, format per un faristol de ferro situat a un racó de la plaça del Pavelló d´Esports. Realitzat per Joaquin Viera i Gravados Arjona. Presenta una inscripció amb l'escut del municipi damunt d'una fotografia de Joan Abat. La inscripció es llegeix: 'Joan Abat (1930-2006)' / L'Ajuntament de Ripollet, en sessió de data 25 de gener de 2007, va acordar per unanimitat donar el nom de Joan Abat a aquesta plaça, com a símbol de l'esperit obert, lliure i divers que va caracteritzar la seva tasca vers el teixit associatiu de Ripollet. / Ripollet, maig de 2007.'</p> | 08180-127 | Nucli urbà de Ripollet | 41.5012100,2.1574100 | 429676 | 4594741 | 2007 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joaquin Viera i Gravados Arjona | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59362 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-5 | XX | <p>Monument monolític de pedra de dos metres d'alçada, dedicat a Anselm Clavé, dissenyat per Josep Maria Brull i picat per Josep Garríga. A la part oest del monument trobem la cara, en relleu i en bronze, d'Anselm Clavé, sobre una inscripció: 'LA SOCIETAT CORAL 'EL VALLÈS' EN EL SEU CENTENARI - A - J. A. CLAVÈ / 1877-1977', i l'escut de la vila.</p> | 08180-131 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Introdueix el moviment coral a Catalunya i la resta d'Espanya. Impulsor del moviment associatiu, el qual va més enllà del món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la cultura a la societat catalana. La societat coral 'El Vallès' va ser fundada en el 1877 i Jeroni Monteys en va ser el seu primer director.</p> | 41.4958200,2.1601400 | 429898 | 4594141 | 1977 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59365 | Baldaquí de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> | 08180-134 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 59366 | Mola a la plaça Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-a-la-placa-lluis-millet | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001). pp. 11-26.</p> | XIX-XX | <p>Mola procedent d'un molí paperer. Una pedra de forma circular d' 1,8 metres d'alçada per 60 centímetres de diàmetre, dividida per unes incisions tallades a la superfície.</p> | 08180-135 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La mola era un joc de dues pedres verticals muntades dins d'una tina. La seva finalitat era trinxar els draps per reduir-los a pasta.</p> | 41.5035000,2.1545500 | 429440 | 4594998 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Alguns autors afirmen que aquesta mola prové del molí d'en Ginestar (Masachs). | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59367 | Rajoles al Parc dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-al-parc-dels-mestres | XX | Rajoles picades i trencades, llacunes; i pintura de la paret a les vores dels marc (2023) | <p>En el Parc dels Mestres trobem una rajoleta de ceràmica. El dibuix el va realitzar en Vila Arrufat i la ceràmica en Josep M. Brull. Representen uns nens que van a l'escola. A mà dreta, un panell rectangular de rajoles està inscrit PARC INFANTIL DELS MESTRES / TERESA VILA ARRUFAT / GONÇAL BONILLA / 1973, i firmat AA 1973. A l'altra banda, es troben dos panells romboides amb nens jugant, amb la data '74.</p> | 08180-136 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982700,2.1577600 | 429702 | 4594415 | 1973-4 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Vila Arrufat, Antoni. Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59370 | Font Homenatge a Joan Maragall / Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-homenatge-a-joan-maragall-monument-a-joan-maragall | <p>SEGURA, C, FARRÉ, E i CAMPS, E (2001) Les places de Gràcia. Taller d'Història de Gràcia, Barcelona. p. 104.</p> | XXI | No funciona. | <p>El monument consta d'una columna prima de bronze de 2 x 0,60 metres. La font està envoltada per un cèrcol amb un fragment de 'Les muntanyes', de Joan Maragall: A L'HORA QUE EL SOL SE PON, / BEVENT AL RAIG DE LA FONT, / HE ASSABORIT ELS SECRETS / DE LA TERRA MISTERIOSA.</p> | 08180-139 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font era una de les 38 que s'havien de distribuir pels deu districtes de Barcelona i a les poblacions dels rodals que conformaven l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, segons un acord d'aquesta institució pres el 24 de gener de 1985. Se'n van instal·lar quatre a Barcelona: al Parc de la Ciutadella, al passeig de Colom, al parc de l'Espanya Industrial i al carrer del Torrent de l'Olla, tocant a la plaça de Lesseps. Cadascuna tenia un cost de mig milió de pessetes. La desaparició de la Corporació Metropolitana en el 1987, va interrompre la futura instal·lació de bona part d'aquests elements urbans.</p> | 41.4956300,2.1670700 | 430476 | 4594114 | 1985 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Corberó, Xavier | La font s'inscriu dins l'etapa més minimalista de l'escultor Xavier Corberó. En aquesta proposta, l'autor juga amb el contrast entre un material sòlid ( el bronze) , i un material líquid (l'aigua), que brolla permanentment des de la part superior de la font i descendeix a través de les arestes de la columna, afavorint la seva oxidació. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59371 | Llegenda del Cabraboc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabraboc | <p>AMADES, J (1983) El costumari català: el curs de l'any. Barcelona.</p> | XX | <p>El Cabraboc és un faune, un ésser mig persona per la part de dalt i mig cabra/boc per la part de sota. A Ripollet s'explica la llegenda de 'El Vell la Vella i el Cabraboc': Una vegada, ja fa molts anys, hi havia un vell i una vella que la diada de Carnaval van sortir a passejar. La vella portava un cistell amb una olla dins, tot feia pensar que hi portava el dinar. Tot caminant es van trobar amb una colla de joves disfressats que ballaven el Ball de Gitanes i amb una colla de diablots que jugaven amb ninots de paper penjats a l´esquena cantant allò de: Jo te l´encendré el tio, tio fresco...Un dels diablots va veure la vella i el cistell i va pensar: Ara és la meva, i amb una fanga que portava va ventar un cop a l´olla de la vella. Tothom es va quedar ben parat, perquè de l´olla en comptes d´escudella en va sortir un gat que, en un tres i no res i per art d´encantament, es va convertir en Cabraboc. Una cosa així no passa cada dia, anava en boca de tothom. Se'n va parlar tant que cada any per Carnaval les colles de comparses, tot fent broma, ho representaven. D'aquesta manera és com el vell i la vella, el gat, els diablots i el cabraboc es van introduir en les festes del Carnaval de Ripollet. Sembla ser que antigament havia estat un personatge de la rua de carnaval. La CRAC (Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals) ha construït una titella del cabraboc avui cedida a l'Ajuntament per fer-lo servir durant les festes del Carnaval. Es tracta d'una estructura de gegant que es pot posar com un motxilla.</p> | 08180-140 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Modernament ha estat recuperada la llegenda per la colla de les Bruixes de Ripollet.</p> | 41.4981700,2.1582900 | 429746 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | En el Costumari Català de Joan Amades, parla del Cabraboc en relació al Ball de Gitanes. Quan els membres de la Unió Excursionista de Catalunya van decidir recuperar el Carnaval, als inicis de la democràcia, van contactar amb persones nascudes a finals del segle XIX per comprovar si recordaven alguna cosa del que comenta Amades. No va ser així, però la llegenda es va crear de nou i a l'actualitat està ben consolidada. Cal destacar que el Carnaval a Ripollet es distingeix dels altres perquè té la seva pròpia llegenda, “la llegenda del Cabraboc i en relació amb aquesta llegenda s'ha creat la figura del Cabraboc (fitxa 154). | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59372 | Gegants de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-ripollet | XX | <p>Ripollet compta amb sis gegants: dos gegantons, dos gegants i dos gegantonets: Els gegantons són Teresa Vila Arrufat (2,75 m) i Gonçal Bonilla Martín (2,85 m). Els gegants són Pere (3,75 m) i Elisenda (3,60m) i van ser construïts l'any 1990, per Teresa Vila Arrufat i Gonçal Bonilla Martín. Els gegantonets Jordi (2,10 m) i Mariona (1,90 m) van ser construïts l'any 1997 per Jordi Grau, 'El Drac Màgic'. Els noms es van escollir mitjançant una votació popular entre els nens i nenes de la vila.</p> | 08180-141 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els gegantons Gonçal i Teresa van ser construïts l'any 1991 pel Manel Casserres de Solsona. Representen dos mestres, Gonçal Bonilla (Tarragona, 1887 - Barcelona, 1952) i Teresa Vila (Sabadell, 1892 - Barcelona, 1978), de la primera escola pública de Ripollet que exerciren del 1923 al 1933, avui escola Anselm Clavé. Josep Maria Brull a l'any 1927, quan va arribar a Ripollet, va exercir de mestre ajudant de Gonçal Bonilla i més tard va tenir com a mestre a l'Escola de Belles Arts de Sabadell Josep Vila Arrufat, pare de Teresa Vila. Pere de Ripollet, personatge en qui es basa el gegant Pere, es va distingir com a jutge a les darreries del segle XII (1178 - 1180). Administrà justícia a la comarca del Vallès. La seva actuació ha deixat una presència notable en la documentació. Va actuar en plets en els quals un dels litigants era el propi Rei i Compte de Barcelona Alfons el Cast. La geganta Elisenda de Ripollet, va rebre el nom en honor de la reina Elisenda de Montcada i és el reconeixement de totes les dones que al llarg del temps han construït la història.</p> | 41.4981500,2.1582000 | 429739 | 4594401 | 1991 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59372-foto-08180-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59372-foto-08180-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Manel Casserres de Solsona | Els gegants representen el municipi en les manifestacions festives fora i dins de Ripollet. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59375 | El Poll Foll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poll-foll | XX | <p>El Poll Foll va ser construït per l'artista Ramon Aumedes, al taller Sarandaca l'any 1999, a partir de la idea i el disseny de Diables de Ripollet. És una peça singular del bestiari festiu i popular que pesa 50 quilos i fa dotze pams de llargada, vuitanta i mig d'amplada i dotze i mig d'alçada. Està fet amb fibra de vidre i cal considerar-la com a bèstia de foc ja que disposa de cinc punts quàdruples, la qual cosa li permet disparar vint sortidors de foc a la vegada. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet que vulguin o puguin acudir a les actuacions que tenen durant l'any. El Poll Foll necessita un mínim de persones que varia segons la duració del recorregut i la quantitat de pirotècnia que s'hagi d'encendre. Amb 4 portadors (1 dintre i 3 controlant a l'exterior) és suficient, un portador de pirotècnia que controla la quantitat de material per tal de no fer curt i tants músics com es pugui per donar el màxim d'alegria a l'actuació. Naturalment que un d'aquests components ha de ser el conductor d'un dels dos cotxes que tenen preparats per arrossegar el remolc fet a mida pel Poll Foll.</p> | 08180-144 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va presentar per primera vegada a la Festa Major de Ripollet l'agost de 1999 i va rebre el bateig de foc a les Festes de la Tardor del mateix any. S'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, per Carnaval, per la Festa Major i a les Festes de la Tardor. A la Festa Major de 2001el Poll Foll va ser l'amfitrió de la I Mostra de Bestiari Festiu i Popular a Ripollet.</p> | 41.4939000,2.1498100 | 429034 | 4593936 | 1999 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Ramon Aumedes | El Poll Foll s'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, pel Carnaval, per la Festa Major i per les Festes de Tardor. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet. http://www.diablesderipollet.com/ | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59376 | Capella del Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Capella annexa adossada al nord de l'edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d'una porta rectangular sota un timpà decoratiu d'arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d'ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles. A banda i banda de la porta s'obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d'espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L'interior de la capella és de nau única amb l'espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal. El sostre interior permet la visió de l'embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s'ornamenta amb un seguit d'arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L'ascensió, L'anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu. El cos central del finestral de l'absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d'un conjunt escultòric de guix amb policromia.</p> | 08180-145 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciata van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil, i passat el conflicte va tornar al seu ús religiós.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Forma part del conjunt del col·legi Mare de Déu del Roser, juntament amb la casa. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59377 | Estàtua de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura situada al presbiteri de l'església encapçalant l'absis. Es tracta d'una obra realitzada en pedra sorrenca de color gris, que presenta una lleugera policromia en color vermellós en la part superior de la túnica i verd a la part inferior del faldó. Es tracta d'una obra de línies clàssiques i simples, que presenta un Sant Esteve juvenil amb una vestimenta consistent en un faldó amb plecs d'estil clàssic que sobresurt per sota d'una túnica llisa. A la mà dreta sosté un llibre i unes pedres, símbol del seu martiri, relacionat amb la lapidació, i a la mà esquerra una ploma, també símbol del martiri.</p> | 08180-146 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta escultura substitueix l'altar major barroc cremat i destruït durant els saquejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1940 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Francesc Juventeny i Boix (1906-1990) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59378 | Estàtua de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-santa-llucia | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura realitzada en alabastre sense rastres de policromia visible. Es troba situada en una fornícula oberta en un dels murs laterals de l'església. Es tracta d'una Santa Llúcia representada en un estil molt clàssic, vestida amb una túnica llarga amb plecs també de caràcter clàssic, du a la mà dreta una ploma llarga que simbolitza el seu caràcter de màrtir, mentre que el braç esquerra es mostra plegat, recollint part de la túnica del vestit i sostenint a la mà els ulls del seu martiri.</p> | 08180-147 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior. L'escultura de Santa Llúcia fou encarregada a l'escultor Casañas el 1943, i va ser donació dels molins cartroners de la població, que la consideraven com a patrona.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1943 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59378-foto-08180-147-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | M.A. Cassanyes | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59379 | Himne de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.313-315.</p> | XXI | <p>Himne de la població de Ripollet anomenat Cant a Ripollet, que conté la següent lletra: Amb el nom de la nostra vila unim nostres sentiments fem brollar del cor als llavis Ripollet als quatre vents¡ Terra roja, terra blanca vora el riu que duu el seu nom amb una horta ben gemada i un got de vi per tothom. Ripollet meitat pagesa, i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals. El treball que a tots honora la virtut que ens fa més bons la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.</p> | 08180-148 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La tardor del 2007, en el decurs d'una trobada de Gegants a Ripollet es va fer manifesta la voluntat d'algunes entitats culturals com la CRAC, o la societat Coral El Vallès, de convertir el Cant a Ripollet de Josep Maria Brull en l'himne oficial de la població. A més de la conversió en l'himne del poble, es va pensar que seria un magnífic tancament de l'any Brull, que s'estava celebrant enguany, i un homenatge a l'artista. Aquest cant havia sortit d'un poema de Josep Maria Brull, del qual no es conserva l'original, però sí una partitura del 1956, musicada per Antoni Oliva Oliva. Aquest cant havia estat interpretat diverses vegades per la Societat Coral del Vallès. Al Ple ordinari del 28 de febrer del 2008 es va fer l'aprovació inicial per manar a la Generalitat l'oficialitat del poema. Poc desprès es va decidir per fer dues versions del mateix himne, una oficial i una versió popular feta amb veus infantils. Finalment el 18 d'abril del 2008 es proclamava l'oficialitat de l'himne. El dia 20 d'abril del mateix any l'himne va ser presentat a la població de forma oficial en una interpretació dels membres de la Societat Coral El Vallès, acompanyats de la soprano Anna Borrego.</p> | 41.4961800,2.1539500 | 429382 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta d'una partitura original per a cor masculí de 4 veus d'Antoni Oliva i Oliva. La lletra és original de Josep Maria Brull. L'any 2007 va ser enregistrada una versió cantada en CD a càrrec de la Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet, amb suport de membres de la Coral 'Belles Arts' de Sabadell i del cor infantil d'alumnes de les escoles de Ripollet i amb músics de l'escola de música, Ripollet Educació. Els arranjaments van anar a càrrec de Toni Santiago i Esteve Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59255 | Teatre Auditori Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-municipal | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.108-109. FONTBONA, M (1983) Del neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Barcelona. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T, 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç 108, 1987 pp. 103-05.</p> | XX | <p>Teatre municipal, instal·lat a les antigues dependències del Mercat Vell de Ripollet. Un alt sòcol de pedra de paredat comú i murs de maó vist. De planta quadrada, es tracta de dos cossos alts de l'antic mercat, els coberts de doble vessant amb intersecció creant una creu grega, i que donen peu a quatre façanes simètriques. Els espais entre els cossos són més baixos i completen el quadrat. Les façanes presenten una motllura semicircular on s'inscriuen sis finestres allargades d'arcada de mig punt i d'alçada variant. Les entrades, d'estil clàssic, són de pedra picada amb motllura i frontó triangular. L'entrada principal al Teatre Auditori es troba adossada a façana est, amb un portal metàl·lic corbat. A l'interior es troba un mural de l'escultor Antoni Fernández Pareja, nascut a Ripollet.</p> | 08180-15 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La plaça anomenada inicialment Plaça Buxó i després plaça de Sant Joan, va ser un espai buit fins que es va edificar el mercat. El mercat va ser, amb l'escola Anselm Clavé, un dels grans projectes de l'administració de la Segona República, i un equipament municipal en la tradició dels grans mercats locals del XIX de Barcelona o Terrassa. A partir de 1982-83 el mercat municipal es va traslladar a un nou lloc a la rambla de Sant Esteve. El Mercat va ser convertit en teatre l'any 1994.</p> | 41.4968400,2.1582100 | 429738 | 4594255 | 1932 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El teatre és gestionat pel Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Ripollet. Disposa d'instal·lacions que permeten tant la celebració d'espectacles de petit format, com de la programació professional estable, que organitza l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59381 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de caire residencial situat al carrer Rambla Sant Jordi de Ripollet i reconvertit en Casal de Joves i Patronat Municipal de Comunicació. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de maó, ha estat arrebossat posteriorment i pintat en color blanc. Compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, amb la qual cosa l´accés no es realitza des del carrer Rambla Sant Jordi sinó pel pati que precedeix a l´edifici, i que al seu dia fou en realitat un conjunt de jardins. La construcció de la Rambla va fer que actualment el que fou la façana principal hagi quedat convertida en la façana posterior oculta des del carrer. La composició de l´edifici fa que sigui simètric amb una porta principal que s´obre a nivell de la planta baixa , la qual dóna mitjançant una doble escalinata al pis semisoterrat. Aquesta escalinata crea un passadís esglaonat que recorre la línia de la façana principal, a nivell de planta baixa, i que resta protegit per una barana d´obra recolzada sobre una arcada rebaixada. Aquesta arcada rebaixada crea al mateix temps una volta sota la qual s´escau la porta d´accés al pis semi-soterrat. Com a element decoratiu, la barana compta amb un fris d´elements vegetals i florals que es repeteix a nivell de la barana del primer pis. La porta principal d´accés és allindanat i es protegeix amb un porticó senzill de fusta. A banda i banda de la porta s´obre una finestra rectangular protegida també per contrafinestres de fusta. A nivell de primer pis destaca la presència d´un terrat que ocupa part de la superfície del primer pis protegit per una barana d´obra similar a la de les escales d´accés. La façana nord conserva encara les obertures originals on destaca la presència de tres finestres a nivell de planta baixa i un balcó central amb barana de ferro motllurada i una finestra a banda i banda. La resta d´obertures de les finestres laterals ha estat alterada durant les darreres reformes de l´edifici. Interiorment l´edifici ha estat completament reformat per adaptar-lo al seu ús actual.</p> | 08180-150 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no conèixer amb exactitud les dades exactes de la seva construcció, la casa conserva l´aire senyorial de les cases d´estiueig construïdes a començament del segle XX a la perifèria del Ripollet. Caldria pensar que a mitjans del segle XX la casa quedà absorbida pel teixit urbà de Ripollet.</p> | 41.4979400,2.1586100 | 429773 | 4594377 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59382 | Casa del carrer Palma, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-palma-17 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular situat al carrer Palma, 17, aixecat en mur de parament irregular de còdols arrebossat i pintat en color clar amb un sòcol de morter a nivell de planta baixa. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia de la resta de cases del carrer. La característica principal de l'edifici és l'existència d'un cos quadrangular afegit a nivell de planta baixa, en forma d'angle recte en la línia de façanes del carrer. Es tracta d'un cos obert amb una finestra rectangular protegida per un porticó de fusta, que podria tractar-se d'un antic cup o tina integrat a la casa. A nivell de planta baixa la façana principal, que resta enrera, s'obre amb un portal format per un arc rebaixat lleugerament tallat pel cos adossat, que es protegeix amb unes portes de fusta de doble batent. A nivell de primer pis l'edifici compta amb un terrat sobre el cos quadrangular adossat i es prolonga un tram sobre la porta de la planta baixa, creant una arcada rebaixada sobre aquesta porta, donant la sensació d'una doble arcada. Com a obertura, a nivell del primer pis, només s'observa la presència de la porta que dóna accés al terrat.</p> | 08180-151 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot sembla indicar que es tracta d'una antiga casa de tipologia agrària a l'estil de les cases del carrer Calvari, 46 (fitxa 87), aixecada a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. De l'observació de l'edifici es dedueix però, que la casa va tenir una segona fase constructiva important que suposà l'annexió d'un cos quadrangular a la façana principal, que va tallar lleugerament el portal d'entrada i va provocar el flanqueig de la línia del carrer. Possiblement l'explicació d'aquest cos annexat tingui a veure amb tasques agrícoles relacionades amb el treball de la vinya. Una tercera fase constructiva tindria lloc al segle XX i implicaria la restauració exterior i possiblement també interior de les estructures de la casa, però tot conservant l'estil original de la construcció.</p> | 41.4982400,2.1547200 | 429448 | 4594414 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59382-foto-08180-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldria un estudi detallat dels interiors de la casa a la recerca d'elements relacionats amb el treball de la vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59383 | Repartiment de la coca de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartiment-de-la-coca-de-sant-antoni | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Els socis de l'entitat de Sant Antoni Abat tenen per costum celebrar aquests festivitat el dia de Sant Antoni o bé el diumenge més proper. El costum consisteix en el fet de que el banderer de dita entitat, abans de l'Ofici Solemne, reparteix talls de coca de manera popular, en el pati de l'Escola Anselm Clavé. Als socis de l'entitat entitat se'ls fa lliurament d'un val uns dies abans de la festa, i el canvien per una coca sencera.</p> | 08180-152 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta tradició es troba estretament lligada a l'entitat que organitza la festivitat de Sant Antoni Abat. És també l'associació que organitza el concurs d'arrossegament de la Festa Major. Els seus inicis cal buscar-los en les primeres dècades del segle XX, mantenint-se actualment de forma testimonial.</p> | 41.4993700,2.1562800 | 429580 | 4594538 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59384 | Placa de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-mas | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Placa publicitària encastada en l'angle sud-oest de la casa de Can Mas, a l'alçada del primer pis, on es pot llegir: 'ENSANCHE DE RIPOLLET -CAN MAS- VENTA DE SOLARES SIN GRAVAMEN AL ALCANCE DE TODOS Informe y venta: en Barcelona CALLE TRAFALGAR Nº 56, 1º2ª Y AQUÍ LOS DIAS FESTIVOS'. Es tracta d'una placa rectangular de ciment pòrtland que destaca sobre el parament de pedra irregular en que és construïda la casa. No compta amb elements pictòrics ni decoratius. La inscripció es feta amb lletra capital majúscula, a excepció de la cinquena línia.</p> | 08180-153 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa molts anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La placa orna la paret de ponent de la casa. Cronològicament pot ser ubicada a començaments del segle XX, en el context de la parcel·lació i venda dels terrenys que envoltaven la casa de Can Mas.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc