Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59330 | Rellotge de sol a la Baixada dels Corbs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-baixada-dels-corbs | XVIII-XIX | Casa abandonada. | <p>Rellotge de sol ubicat a la part esquerra de la façana de migdia de l'última casa, pujant a mà dreta. Els numerals són pintats en vermell amb un gnòmon de ferro.</p> | 08180-99 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4976000,2.1542200 | 429406 | 4594343 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59330-foto-08180-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59345 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-5 | XXI | <p>Monument a la sardana inaugurat el 21 de novembre, 2004, coincidint amb el 29è aniversari de l'entitat Ripollet Sardanista, al mig de la rotonda de la plaça Josep Mª Brull entre la rambla dels Pinetons i l'avinguda Maria Torras. L'escultura, realitzada en barres d'acer inoxidable, és obra de Antoni Fernández i Pareja i representa les siluetes de dues parelles sardanistes.</p> | 08180-114 | Plaça entre Rambla Pinetons i av. Maria Torras (08291) | 41.5037800,2.1595600 | 429858 | 4595025 | 2004 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Fernández i Pareja, Antoni | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59357 | Roure al sud del c/ de Magallanesroure entre carrer de Magallanes i la carretera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-sud-del-c-de-magallanesroure-entre-carrer-de-magallanes-i-la-carretera-de-santiga | XX | <p>Aquest roure localitzat en el marge dels terraplens del carrer Magallanes. És un roure de més de cinquanta anys. El roure (Quercus cerriodes) és un arbre autòcton de Ripollet, però n'hi ha pocs. Aquest exemplar, possiblement, és el més vell del terme municipal.</p> | 08180-126 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4996600,2.1513900 | 429172 | 4594574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El roure és un arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Presenta fulles amb el marge lobulat. Aquesta espècie de roure és una espècie endèmica de Collserola i d'altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim i mitjanament humit. En el roure cerrioides és una hibridació on es combinen els trets característics del roure de fulla petita i el roure martinenc. Fou descobert pel botànic valencià A.C. Costa als obacs de la serra de Collserola. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 59358 | Monument a Joan Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-abat | XX | <p>Monument a Joan Abat, format per un faristol de ferro situat a un racó de la plaça del Pavelló d´Esports. Realitzat per Joaquin Viera i Gravados Arjona. Presenta una inscripció amb l'escut del municipi damunt d'una fotografia de Joan Abat. La inscripció es llegeix: 'Joan Abat (1930-2006)' / L'Ajuntament de Ripollet, en sessió de data 25 de gener de 2007, va acordar per unanimitat donar el nom de Joan Abat a aquesta plaça, com a símbol de l'esperit obert, lliure i divers que va caracteritzar la seva tasca vers el teixit associatiu de Ripollet. / Ripollet, maig de 2007.'</p> | 08180-127 | Nucli urbà de Ripollet | 41.5012100,2.1574100 | 429676 | 4594741 | 2007 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joaquin Viera i Gravados Arjona | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59367 | Rajoles al Parc dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-al-parc-dels-mestres | XX | Rajoles picades i trencades, llacunes; i pintura de la paret a les vores dels marc (2023) | <p>En el Parc dels Mestres trobem una rajoleta de ceràmica. El dibuix el va realitzar en Vila Arrufat i la ceràmica en Josep M. Brull. Representen uns nens que van a l'escola. A mà dreta, un panell rectangular de rajoles està inscrit PARC INFANTIL DELS MESTRES / TERESA VILA ARRUFAT / GONÇAL BONILLA / 1973, i firmat AA 1973. A l'altra banda, es troben dos panells romboides amb nens jugant, amb la data '74.</p> | 08180-136 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982700,2.1577600 | 429702 | 4594415 | 1973-4 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Vila Arrufat, Antoni. Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 93173 | Monument a les víctimes de les riuades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-les-riuades | XX | Amb brutícia i una mica oxidat | <p>Dos faristols de ferro oxidat unides pel seu marge, cadascun amb una planxa d’acer corten amb un text imprès en negre. Les inscripcions que tenen fan referència a les riuades de 1962 i són un homenatge a les víctimes que van provocar.</p> | 08180-190 | Placeta entre el c. Balmes i el c. Maragall | 41.4953020,2.1563755 | 429584 | 4594086 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93173-alella0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-07 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 93175 | Homenatge a Pere Quart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-pere-quart | XXI | Presència de pintades i grafits de diverses tipologies | <p>Monument constituït per una peanya de ciment i a sobre amb l'efígie de l'autor, en especial detall del seu rostre en negatiu.</p> <p>La peanya suporta també una petita vitrina amb llibres.</p> <p><span><span>També hi ha diverses “jardineres” triangulars d’acer corten amb textos de Pere Quart repartides per tota la plaça. </span></span></p> | 08180-192 | Plaça Pere Quart | 41.4988095,2.1574235 | 429674 | 4594475 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 93176 | Premsa de vi al CIP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-al-cip | XX | Actualment està desmuntada. | <p>Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica que a la vegada està sobre una estructura mòbil.</p> | 08180-193 | Davant del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata | 41.4996046,2.1528812 | 429296 | 4594566 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59308 | Capella a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 80-1.</p> | XX | <p>Al centre de la pintura mural trobem una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron adornat, Jesús assegut a la seva falda, flanquejada per dos àngels, i quatre sants a ambdós costats entre palmeres; les cares de les figures són retrats de membres de la família Buxó / Gassó. La part de baix està pintada amb una franja amb ovelles. Les bigues de la capella i el sostre resten pintades.</p> | 08180-77 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX van variar la distribució de les habitacions de Can Buxó, i l'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb l´escalinata d'accés al primer pis. La porta de l'antic accés va passar a donar pas a la capella familiar de nova factura.</p> | 41.4976300,2.1533900 | 429337 | 4594347 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59308-foto-08180-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Gassó i Buxó, Josep Mª | L'oratori és dedicat a la Patrona de Catalunya i va ser decorat per un fill de la casa, Josep Mª Gassó i Buxó, monjo benedictí de Montserrat. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59306 | Finestres i portalada a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portalada-a-can-buxo | XV | <p>Tres arcs lobulats gòtics de pedra, originaris d'un altre edifici desconegut, incorporats a les parets d'una escala de dos trams a escaire. L'entrada al primer pis és un arc flamíger polilobulat del s. XV. Un altre arc polilobulat amb petits capitells esculpits d'angelets ubicat a la finestra exterior, mentre que una finestra que dóna a l'interior de la casa està dividida entre dos arcs trevolats per una columneta prima. Una figura de fusta daurada d'una mare de déu d'estil barroc ocupa un nínxol a l'escala.</p> | 08180-75 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX, els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis, i s'incorporaren les tres finestres com a elements decoratius.</p> | 41.4976400,2.1533100 | 429330 | 4594348 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És probable que els arcs a Can Buxó procedeixen d'un edifici prestigiós o d'una masia important del segle XV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59331 | Rellotge de sol a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-81.</p> | XVII | <p>Rellotge de sol ubicat entre el primer i el segon pis a mà esquerra del cos central de la casa. Els numerals pintats en l'estuc sobre un mur d'obra, amb un llarg gnòmon de ferro.</p> | 08180-100 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, ara desaparegut, que se situava adherit al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats de Can Buxó són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó en el 1712, un prohom de Barcelona, responsable de la instal·lació d'una masoveria. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. L'existència del Rellotge de sol es troba estretament lligada a la família i a l'evolució històrica de l'edifici de Can Buxó, podent datar-se aproximadament al segle XVII.</p> | 41.4976200,2.1533800 | 429336 | 4594346 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una inscripció a la dovella central de l'arcada de l'antiga entrada principal té la data 1662. S'ha conservat l'estuc on es troba el rellotge, i que anteriorment estava per tota la façana. Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i a la Baixada dels Corbs. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59262 | Can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-8. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XVII | <p>Edifici exempt format per la unió de tres cossos afegits de diferents mides i tipologia de plantes. Construïda amb murs de còdols i pedra picada formant un parament irregular, que resta sota una capa d'arrebossat sense pintar. Els tres cossos comptem amb cobertes independents a quatre aigües fetes amb teula àrab. El cos dret és una torre de planta quadradangular, de planta baixa, primer pis, golfes i coberta de quatre vessants. Destaca la presència d'una finestra rectangular al primer pis amb un balcó i pedres d'emmarcament i motllures a l'intradós. També s'observa la presència d'una galeria oberta a les golfes de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d'imposta. Una pedra sobre la finestra està inscrita IHS/1690. El cos central és de planta quadrangular i compta amb dos portals d'arc de mig punt, el de la dreta, l'actual oratori, amb dovelles i una reixa de ferro forjat, datat del 1946, i el de l'esquerra l'entrada principal. Al primer pis s'obren dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a l'intradós i baranes de ferro. Dues obertures petites a les golfes. Existeixen les restes d'un rellotge de sol. El cos més petit afegit a l'esquerra és de planta rectangular i es disposa en perpendicular als altres. Compta amb planta baixa i golfes, i s'obre amb tres balcons i portes d'arc escarser. L'entrada principal dóna pas a una escalinata cap al primer pis d'aquell tercer cos; l'escalinata està decorada amb tres arcs gòtics de pedra, originàries d'algun altre edifici desconegut. A mà esquerra es troba l'oratori o capella familiar creat a l'antiga entrada.</p> | 08180-22 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, avui desaparegut i situat al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó el 1712, un prohom de Barcelona, que hi va instal·lar masovers. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. A finals del segle XIX els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis. L'aigua procedint del molí d'en Buxó / Calvet discorria pels soterranis de Can Buxó, caient per un salt d'aigua que feia rodar una altra mola situada entre les bodegues i corrent per sota l'empedrat de les cavallerisses fins a marxar en direcció del molí d'en Ginestar. Hi ha una llegenda que Can Buxó està lligada per un túnel amb la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques i amb Can Minguella, però no s'ha trobat evidència de les excavacions.</p> | 41.4976600,2.1533000 | 429329 | 4594350 | 1662 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | S'han trobat restes de dues moles a l'interior de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59284 | Naus de l'antiga fàbrica uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-lantiga-fabrica-uralita | <p>BOFIL, M (1995) La fàbrica Uralita. VIII International Congress for the Conservation of Industrial Heritage; TICCIH Madrid, Transactions and National Reports. Madrid. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 100-101.</p> | XX | Manca de manteniment | <p>Conjunt de tres naus de l'antiga fàbrica corresponents al municipi de Ripollet (les altres són a Cerdanyola) ocupen les dues bandes del carrer del Sant Sebastià, de planta baixa, els murs construïts amb blocs de pedra artificial, i coberta plana. Pilastres jònics divideixen les façanes en trams: a la nau a Sant Sebastià, 22, les pilastres descansen sobre alts pedestals amb un ritme d'arcs cecs de mig punt entre els capitells, una cornisa dessota un frontis amb una cornisa més gran, i una llargada de quinze trams. El ritme de pilastres continua a les façanes laterals però sense els arcs. Les naus entre c/ Sant Sebastià i c/ Verge de Montserrat tenen pilastres, cornisa i frontis, les entrades a una torre central de planta i pis, i una llargada de 9 trams amb finestres rectangulars.</p> | 08180-44 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>Aquest complex industrial presenta un vocabulari arquitectònic i artístic marcadament classicista, un fet força inusual en una obra d'aquestes característiques. Sembla ser que el germà escultor del propietari, Manel Roviralta, tingué un paper decisiu a l'hora d'assessorar l'exterior dels blocs industrials. Uralita és la marca d'un fabricant del mateix nom de fibrociment, matèria composta de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant. L'empresa fou fundada per Josep M. Roviralta Alemany el 1907. La magnifica nova fàbrica aixecada a la frontera entre Ripollet i Cerdanyola, inicialment va manufacturar plaques planes de fibrociment amb el nom de pissarra artificial. El 1920, va enregistrar l'empresa com a Uralita S.A., nom que procedeix de Ural-itos, o pedra de les muntanyes russes d'on procedia l'amiant. La implantació d'Uralita al barri del Pont Vell-Tiana va tenir un efecte determinant sobre la industrialització dels dos municipis i del creixement del sector de la construcció. Van arribar a treballar-hi unes set-centes persones dels pobles de Ripollet i Cerdanyola. Fins i tot la topografia de la zona de la fàbrica va ser canviada per la quantitat de fibrociment que l'empresa va llençar. Les fibres d'amiant han afectat greument la salut de quatre generacions d'habitants dels municipis.</p> | 41.4973800,2.1458400 | 428706 | 4594325 | 1907 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Des del tancament de la fàbrica i l'aprofitament de les seves antigues instal·lacions, les naus han sofert múltiples intervencions amb un impacte negatiu a la seva integritat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59340 | Palmera al carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-al-carrer-balmes | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Dues palmeres (Phoenix canariensis) situades a una illeta entre el carrer Balmes i el carrer Maragall.</p> | 08180-109 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquest exemplar de palmera prové del jardí de la casa anomenada ca l'Atmetllera situada al carrer Calvari, que era la casa on va viure el pintor Andreu Solà. Vers l'any 1969, amb motiu de les obres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (l'antiga biblioteca), la casa l'Atmetllera i el seu jardí van desaparèixer, excepte la palmera que va ser cedida a l'Ajuntament per replantar-la de nou.</p> | 41.4952000,2.1563700 | 429583 | 4594075 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Les palmeres del gènere Phoénix plantades davant les cases del camp han estat associades com a símbol d'hospitalitat; una palmera indicava que el viatger podia aturar-se, dues palmeres, que a més d'aigua també rebria aliment, i tres palmeres, que a més hi podria passar la nit. Avui cultivades com a arbre ornamental a les proximitats de les masies o als jardins, parcs i passeigs dels nuclis urbans. La palmera de dàtils ( Phoénix dactilífera) és autòctona d'Aràbia, a l'Egipte, a Tunísia i al Sàhara. La palmera de Canàries ( Phoénix carariénsis) similar a la palmera de dàtils però avui cultivada com a arbre ornamental. Els seus dàtils, a diferència de la palmera de dàtils, manca de bon sabor. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59365 | Baldaquí de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> | 08180-134 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 59377 | Estàtua de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura situada al presbiteri de l'església encapçalant l'absis. Es tracta d'una obra realitzada en pedra sorrenca de color gris, que presenta una lleugera policromia en color vermellós en la part superior de la túnica i verd a la part inferior del faldó. Es tracta d'una obra de línies clàssiques i simples, que presenta un Sant Esteve juvenil amb una vestimenta consistent en un faldó amb plecs d'estil clàssic que sobresurt per sota d'una túnica llisa. A la mà dreta sosté un llibre i unes pedres, símbol del seu martiri, relacionat amb la lapidació, i a la mà esquerra una ploma, també símbol del martiri.</p> | 08180-146 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta escultura substitueix l'altar major barroc cremat i destruït durant els saquejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1940 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Francesc Juventeny i Boix (1906-1990) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 59383 | Repartiment de la coca de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartiment-de-la-coca-de-sant-antoni | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Els socis de l'entitat de Sant Antoni Abat tenen per costum celebrar aquests festivitat el dia de Sant Antoni o bé el diumenge més proper. El costum consisteix en el fet de que el banderer de dita entitat, abans de l'Ofici Solemne, reparteix talls de coca de manera popular, en el pati de l'Escola Anselm Clavé. Als socis de l'entitat entitat se'ls fa lliurament d'un val uns dies abans de la festa, i el canvien per una coca sencera.</p> | 08180-152 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta tradició es troba estretament lligada a l'entitat que organitza la festivitat de Sant Antoni Abat. És també l'associació que organitza el concurs d'arrossegament de la Festa Major. Els seus inicis cal buscar-los en les primeres dècades del segle XX, mantenint-se actualment de forma testimonial.</p> | 41.4993700,2.1562800 | 429580 | 4594538 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59334 | Partitures de les sardanes de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partitures-de-les-sardanes-de-ripollet | <p>AADD (1985) 10e aniversari Ripollet Sardanista, Ripollet.</p> | XX | <p>Ripollet compta amb 27 sardanes dedicades al municipi des del 1975. Les partitures es conserven en l'arxiu de Ripollet Sardanista. L'agrupació té cura de proporcionar les ballades de sardanes periòdicament al poble, amb seu a la Torre Mingrat.1.La llibertat (A Valls Roviralta) 1977; 2.Ripollet Sardanista (F Mas Ros) 1977; 3.Amics de Ripollet (J J Beumala) 1977; 4.Carme, l'alegre pubilla (LL Buscarons) 1979; 5.Ripollet, la meva vila (J J Beumala) 1979; 6.Ripolletenca (J J Beumala) 1980; 7.En Jaume de Ripollet /M Tudela) 1981; 8.Recordant en Josep Capdevila ( F Mas Ros) 1982.;9.L'amic Capdevila (C Rovira) 1983; 10. La Rosa i la Merce (C Rovira) 1983; 11.Ripollet, 15 anys (M Artiga) 1990; 12.Ripollet, Palau Ausit (Joan Soms) 1984; 13.Els amics de Ripollet (A Taulé) 1984; 14.L'aplec de Ripollet (M Font) 1985 ,15.La Rambla de Ripollet (M Tudela) 1992; 16.Les noies de Ripollet (A Albors) 1994; 17.Els Pinetons de Ripollet (T G Memrado) 1995; 18.Ripollet, vila amiga (T G Memrado) 1995; 19.Ripolletenca (J J Beumala) 1995; 20.La font del Petricó (T G Memrado) 1996; 21.Sardanes a Ripollet (R Vila) 1996; 22.Ripollet (A Miàs) 1997; 23 Al poeta Santi Figueras (J Navaro) 2000; 24.Tot fem camí (J Lazaro) 2001; 25.Ripollet, sempre endavant (T G Memrado) 2002; 26.Campanar centenari (T G Memrado) 2002; 27.Fruit d'un llarg camí (X Forçada) 2006</p> | 08180-103 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cada any, pel primer diumenge de setembre es celebra l'Aplec de la Sardana a Ripollet. El primer aplec es va celebrar el 1975, organitzat pel Centre UEC. La diada compta amb l'actuació de diverses cobles, concursos de sardanes i dinar de germanor.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 59392 | Casa del carrer Concòrdia, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-concordia-2 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici isolat situat a la cantonada dels carrers Concòrdia i Verge de Montserrat de Ripollet. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa i primer pis, i a ambdós costats de l'edifici s'ha adossat alguns coberts i annexos de planta baixa i coberta inclinada que impedeixen un completa visió de l'edifici. Tot el conjunt resta cercat per una tanca formada per un sòcol de ciment protegit per elements vegetals, a la façana principal, i un mur de ciment amb dues portes metàl·liques alliberada del carrer Verge de Montserrat. La façana principal es troba orientada a migdia, i constitueix el seu principal element ornamental que serveix per identificar i donar personalitat a l'edifici. Es tracta d'una façana coronada per un frontó que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici, i que ofereix la sensació de ser una façana afegida al cos principal de la construcció. Com a característica fonamental, aquest frontó finalitza a la part superior amb unes formes ondulades rematades amb una línia de maó de color marró, que sobresurt cromàticament del blanc de la façana. El tram central del frontó s'obre amb un ull de bou, protegit perimetralment per una línia de maons de color marró, que també destaquen del conjunt de la façana. Cal destacar la presència d'una porta principal d'accés a l'edifici, situada al centre de la façana principal acabada en la part superior per una arcada pol·lilobulada. L'obertura es protegeix per una porta de fusta formada per dues fulles que ressegueix a la part superior la forma de l'arcada, i es decora amb dues obertures circulars a la part superior.</p> | 08180-161 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal emmarcar aquest edifici en les construccions de les primeres dècades del segle XX, entre el 1920 i el 1930. Actualment segueix exercint les funcions de vivenda malgrat les nombroses reformes que s'aprecien.</p> | 41.4973000,2.1448900 | 428627 | 4594317 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59259 | Casa al C/ de la Salut, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-de-la-salut-16 | XIX | S'hauria de reparar l'exterior a causa de la falta de manteniment. | <p>Es tracta d'una casa adossada de planta rectangular i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i pis, la façana arrebossada de còdols, i la paret mitgera de pedra i tàpia. L'entrada i la finestra a la planta baixa d'arc escarser, i les dues finestres arrodonides amb balcons corbats de ferro forjat en estil cistelleria.</p> | 08180-19 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal pensar que l'edifici original tingui els seus orígens a cavall entre els segles XVIII i XIX amb una façana modernitzada sota criteris arquitectònics de principi del XX. El carrer de la Salut va ser un dels primers carrers urbanitzats a Ripollet ja al segle XIV, a la part nord de l'església, on s'iniciava el camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. El carrer estava format per cases de tipologia popular de murs fets amb materials força toscos com argila, com es pot veure en aquest exemple.</p> | 41.4977700,2.1541500 | 429400 | 4594362 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59259-foto-08180-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El carrer de la Salut començava el camí de la Salut, ara desaparegut, que menava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59312 | Can Clos / Pisos del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-pisos-del-sindicat | <p>BENACH, Martí (1995). Can Clos, Ripollet. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar. Barcelona</p> | XX | <p>Polígon de sis blocs d'habitatges edificats de construcció modesta amb parets de carrega i maó foradat i coberta plana. Es tracta de dues tipologies diferents: quatre blocs adjacents (tipus A-5, 80 habitatges), i dos blocs lineals (tipus B-5, 20 habitatges) que constitueixen un grup aïllat. Tots els blocs són de cinc plantes, els primers d'una planta quadrada amb quatre portes per replà, mentre que els segons tenen base rectangular i dos habitatges per planta.</p> | 08180-81 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Can Clos va ser el primer dels grans polígons d'habitatges la construcció dels quals va afectar tant a la fesomia com el caràcter social de Ripollet a partir dels anys 60. El polígon va ser construït com a resposta del govern central per les condicions creades arrel de la riuada del 1962. Es va encarregar la construcció a l'Obra Sindical del Hogar (OSH) amb l'expropiació de 8.374 m2 de terreny en plena zona rústica. El projecte dissenyat pels arquitectes Julio Chinchilla i Miguel A Calzada, autors de la majoria de polígons de l'OSH, i va ser adjudicat a J. Miró Trepat Construccions. No tenien ni demanaven llicencies d'obres de l'Ajuntament, ni complien amb les ordenances urbanístiques de superfície. Malgrat les intencions inicials, 80 dels pisos van ser posats a la disposició de l'Ajuntament de Barcelona per a suplantar el barraquisme existent en el barri de Montjuïc de la Ciutat Comtal.</p> | 41.5009400,2.1527500 | 429287 | 4594715 | 1969 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Obra Sindical del Hogar (OSH), Julio Chinchilla i Miguel A. Calzada arquitectes. | 120|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59290 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-2 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 32.</p> | XX | <p>Casa adossada de planta baixa, sòcol, ràfec i coberta de dues aigües i teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. El parament de pedra arrebossada, amb entrada central flanquejada per finestres, es veu un projecte decoratiu d'inscripcions o esgrafiats, arcs escarsers sobre les obertures i franquejant les finestres, una mena de garlanda o cadena de fulles.</p> | 08180-50 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Casa i farga de l'antic ferrer del poble, Miquel Palau.</p> | 41.4997100,2.1563600 | 429587 | 4594576 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La construcció de l'edifici probablement correspon a les primeres fases d'aixecament de les Escoles Públiques al mateix carrer, entre els 1910 i 1930. En el disseny podem apreciar la influència de les cases d'estiueig construïdes a d'altres zones del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 93006 | Pintura mural 'La casa del Comú' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-la-casa-del-comu | <p>- <span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></p> <p><span><span>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></p> | XXI | <p>En aquest mural s’hi pot descobrir la interessant història de l’edifici de la Casa del Comú a través dels personatges que han estat relacionats amb ell des de l'any 1669. Enllaçats amb una corda que els va unint, trobem des del corder, que fabricava cordes en aquesta casa a mitjans del segle XVII, fins a les treballadores de la fàbrica tèxtil Mir-Miró, que van fer vaga de fam l'any 1982 per reclamar els seus drets.</p> <p>Personatges del mural de la casa del Comú<br /> - 1669. El corder. En Joan Petit fabrica cordes en aquesta casa que ven al Comú de Ripollet, el govern local de l'època.<br /> - 1775-1829. La flequera. La casa és la fleca, hostal, taverna, botiga i venda d'aiguardent (serveis regulats del Comú).<br /> - 1809-10. El soldat francès i la veïna. A la Guerra del Francès les tropes napoleòniques ocupen la casa i tot Ripollet, que queda abandonat durant dos anys.<br /> - 1836. El Carlí. L'Arxiu Municipal crema en una guerra civil entre carlins i liberals.<br /> - 1933. Els anarquistes. En motiu d'una vaga ferroviària per exigir millores socials, també hi calen foc a l'ajuntament. La revolta és durament reprimida.<br /> - 1931-1934/1936. Alcaldes de la República. En Magí Girbau i en Josep Ros són els alcaldes de Ripollet durant la Segona República.<br /> - 1936. El milicià. Les milícies antifeixistes prenen el control de l'ajuntament i aturen el cop d'estat franquista que desencadena la Guerra Civil. Un episodi de molta violència política.<br /> - 1936. El farmacèutic. Ernest Sales és el Jutge de Pau de Ripollet i impedeix la crema de l'Arxiu Municipal amb l'arribada de les milícies.<br /> - Segle XX. La peixatera. Al costat hi ha dues cases: Cal Franquesa i ca La Peixatera. Les tres cases formen l'edifici actual de l'antic Ajuntament. Hi venen pesca salada i queviures.<br /> - Segle XX. Anys cinquanta. L'agutzil. Vesteix amb una gorra de plat, va amb bicicleta i porta una trompeta. És la dictadura franquista i fa de pregoner.<br /> - 1982. Les vaguistes de la Mir-Miró. Treballadors i treballadores de la fàbrica tèxtil Mir-Miró fan una vaga de fam dins de l'Ajuntament per reclamar els seus drets.</p> | 08180-176 | A la façana lateral de l’antic Ajuntament (Carrer de la Salut, 2) | <p>Coincidint amb la celebració dels Espais amb Encant, el juny de 2019, l'il·lustrador ripolletenc Javigaar va crear un mural a la façana lateral de l'antic Ajuntament.</p> | 41.4972424,2.1552038 | 429487 | 4594302 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Javigaar | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59267 | Can Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pesseta | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 33.</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula a dos vessants, la carena paral·lel a la façana, amb teula àrab. Una façana simètrica ordenada amb divisions horitzontals i verticals entre les obertures i una balustrada amb gerros sobre pilars. Porta central amb llinda horitzontal, finestres rectangulars, tres balcons al primer pis sobre mènsules amb baranes de ferro forjat. Tres grups de dues finestres petites a les golfes. Motius ornamentals incisos als marcs dels balcons i , damunt l'entrada, figura la data 1884. A l'interior es conserven els paviments de mosaics en algunes de les habitacions de la planta baixa i primer pis, les decoracions dels murs i sostres de revoltons són pintats a l'estil modernista. Destaca un model de terra cuita de l'escultura de Sant Francesc d'Asis, de l'artista Josep Viladomat dipositada al Museu de Montserrat. L'escultor anava a coure les peces a la bòbila Padró i en agraïment va regalar a la Josefa Padró, esposa del Jacint Padró Cirera, aquest model. Al jardí darrera la casa es troba un espai que acull l'antic forn de pa i una petita col·lecció d'eines de camp, bàscules i martells. El cub es troba a la galeria del pati.</p> | 08180-27 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Construïda com la residència de la família Padró, vinculada des de fa molts anys a la vida social, política i econòmica de Ripollet. Els Padró van venir al poble el segle XVII i eren propietaris de bòbiles. El nom de la casa ve de la bòbila del mateix nom que va ser la primera en pagar el combustible, feix de llenya, a pesseta, com a nova unitat de moneda vigent des del 1868. Fins llavors s'havia pagat a cèntims.</p> | 41.4990000,2.1552800 | 429496 | 4594498 | 1884 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Destaquem la distribució original de la casa i la decoració modernista de finals del XIX. Seu de l'Agrupació Pessebrista de Ripollet i de l'entitat Cultura i Tradició. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59355 | Om del Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-del-martinet | XX | <p>Els nostres oms són dos exemplar destacables perquè els oms d'aquesta edat es van veure afectats per la grafiosi i és difícil trobar-ne algun supervivent. Però aquests arbres ho són, conserven bona salut i tenen un port excel·lent perquè la seva estructura no ha estat modificada per podes. El primer creix en els terrenys de la zona Martinet, al costat de l'aigua; el segon és més jove que el del Martinet i creix al costat del riu Sec, darrere del CAP II.</p> | 08180-124 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Curiositats. Les seves fulles són molt preuades per cabres, bous i ovelles. El conreu massiu d'aquesta espècie, anys enrere, va contribuir a dispersar una malaltia letal que els afecta, anomenada grafiosi. Aquesta malaltia provenia d'Holanda i va matar molts exemplars centenaris durant els anys 80. La transmet un fong que s'introdueix a l'arbre a través d'un petit insecte que se'l menja, l'utilitza per a la posta i fa galeries entre la fusta i l'escorça. Amb aquestes activitats els insectes injecten l'espora del fong en el teixit vegetal i es desenvolupa així la malaltia.</p> | 41.4906600,2.1525700 | 429261 | 4593574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59355-foto-08180-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Aquest espècimen botànic no té un valor monumental, si però simbòlic ja que és un dels pocs representats del terme municipal | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59398 | Garatge d'en Fatjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-den-fatjo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 116.</p> | XX | <p>Edifici adossat entre mitgeres, de planta rectangular. Aquesta construcció de maó, arrebossada i pintada, destaca principalment per la presència d'un coronament format per una cornisa motllurada que combina línies rectes amb un remat central de caire circular. Aquest edifici es troba dins d'una arquitectura que podríem qualificar de funcional o servei.</p> | 08180-167 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Domingo Fatjo i Vallès, propietari de la Finca de Can Fatjó del Molí, va encarregar a l'arquitecte municipal de Ripollet, Joan Baptista Serra, la construcció de dos edificis de planta baixa destinats a taller de reparació i garatge d'automòbils.</p> | 41.4928800,2.1489000 | 428957 | 4593823 | 1925 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joan Baptista Serra | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59292 | Can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 42-43</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta i dos pisos, de maó arrebossat i terrat. Entrada a mà dreta, la porta i la finestra d'arc rebaixat, amb data 1871. Dues finestres rectangulars a cada pis, els balcons del primer pis amb gran balconada d'una sola llosana, i dos balcons al segon pis. Totes amb baranes de ferro forjat. Una balustrada al terrat sobre una cornisa dentada, dessota de la qual s'obren tres petits respiralls circulars. Compta amb coberta practicable (terrassa) equipada amb cambra d'aire, visible pels respiralls. Una façana posterior amb galeria de dos arcs escarsers que aguanten quatre arcs al primer pis i una escultura femenina vuitcentista adossada a la paret. Dóna a un petit pati on està ubicada una font d'estil rococó (fitxa 38).</p> | 08180-52 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Edificada com a casa d'estiueig pel Baltasar Boniquet Bohigas, però sempre llogada per la seva família. Comprada el 1915 per Jaume Diviu Joana, veí de Cerdanyola. La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data 1871 a la façana.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 1871 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cal Boniquet es va construir contigua al -llavors- gran solar de Can Vidal i Valls, quan encara el carrer del Sol no estava urbanitzat. Ambdues torres representaven els dos únics exemplars de residència d'estiueig en aquest carrer, ja que a partir de llavors tan sols s'hi van bastir petites cases rurals de planta baixa i pis. | 99|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59390 | Portes de la casa del carrer Anselm Clavé, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-de-la-casa-del-carrer-anselm-clave-22 | XX | <p>Porta de fusta que protegeix l'entrada principal d'accés a l'edifici del carrer Anselm Clavé, 22. Es tracta d'una doble porta i vidriera de dos batents. L'interior és vidriera. La porta exterior és de fusta massissa i es troba formada per un seguit de quatre clavendes per batent emmarcades en dos muntants i tres faixes . La clavenda superior dels dos batents presenta una forma arrodonida que s'adapta a l'arc rebaixat de la part superior de l'obertura. La decoració de les tres clavendes inferiors de cada batent presenten un seguit d'incissions que recorren el perímetre interior de les dues clavenda superiors, i en forma de relleu quadrat emmarcat en la clavenda inferior. La porta interior de vidriera està formada per un seguit de llistons de fusta lacats en color blanc. El conjunt superior de la porta compta amb un seguit de llistons afegits que formen una elipse decorativa.</p> | 08180-159 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El 30 de juliol de 1860 es procedeix a la subhasta de la peça de terra anomenada Horts del Rector, peça que passà a mans del govern a raó de la llei de desamortització del 1835. Aquests terrenys eren situats al darrera mateix de l'església i ocupaven des de la paret del jardí de la rectoria fins a la línia del carrer del Migdia, actualment Anselm Clavé. La peça fou adquirida per la família Mogas i més tard passà a altres mans. Als baixos de la casa del núm 22. s'hi va instal·lar una fusteria, que ja tenia aquestes portes. A la casa contigua hi vivia la germana del propietari, que va posar una botiga de betes i fils coneguda popularment com Ca la Zeta. Les dues cases es comunicaven. Quan el germà de la Zeta va morir, la seva vídua va posar una polleria i anys més tard, la casa va canviar de propietaris i va tornar a ser fusteria, a Cal Julio, ebenista que va participar en la construcció del baldaquí de l'església i el Crist, dissenyats per Brull. La porta principal de l'edifici del carrer Anselm Clavé, pot situar-se cronològicament en el moment de la construcció de l'edifici. Com bona part de les cases d'aquest carrer, es tracta de construccions aixecades entre el segle XIX i XX. La importància d'aquest element com a part del patrimoni cultural de Ripollet ve donada pel fet de ser un dels pocs exemples que encara es conserven d'una tipologia de porta que al seu dia fou comú en els edificis del nucli antic de Ripollet. Tot i que encara es conserven cases d'aquest període històric i arquitectònic, la majoria de les portes ha estat substituïdes per portes més modernes d'alumini o fusta, sent aquest un dels pocs exemples conservats.</p> | 41.4971800,2.1557700 | 429535 | 4594295 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59390-foto-08180-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59390-foto-08180-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Juntament amb la porta de l'edifici conegut com Cal Dr. Figarola (fitxa 55) és dels pocs exemples que es conserven d'aquesta tipologia de doble porta molt comuna antigament a Ripollet. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 92999 | Pintura mural dels locals d'assaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dels-locals-dassaig | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural als Locals d'assaig municipals que representa un concert que reivindica la música en directe. Al lateral es pot veure la silueta d'una multitud de gent, que és el públic del concert. A la part dreta s'hi ha pintat un escenari amb músics en directe.</p> | 08180-172 | A la façana dels Locals d’assaig municipals (Carrer Jaume I, 77) | <p>El 30 de març de 2019, amb motiu de l'acte d'homenatge a David Martínez, de l'Associació Musical Kanyapollet, es va pintar la façana amb un mural. L'autor és en Manolito Rastamán i Barri.</p> | 41.4914999,2.1619479 | 430045 | 4593660 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59348 | Esgrafiats a can Rosito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-a-can-rosito | XIX | <p>Decoració esgrafiada del 1806, situat a la façana lateral nord que ha estat exposada a través d'unes finestres o obertures tallades a l'arrebossat. La casa compta de planta i pis amb una façana simètrica marcada per carreus estucats i una cornisa dessota un frontis amb un escut quadrat, coronat per una urna central de pedra.</p> | 08180-117 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El Rosito era el masover de Can Buxó quan es va produir la crescuda d'aigües del Riu Ripoll en l'any 1962. A partir d'aquest esdeveniment va anar-se'n a una zona més segura del poble.</p> | 41.4974800,2.1530700 | 429310 | 4594331 | 1806 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa no té un interès patrimonial, ha sofert fortes transformacions, però està estretament relacionada amb Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59233 | Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra | XVI-XXI | <p>Camí entre Montcada i Reixac i Santa Perpetua en direcció nord-oest, sud-est i segueix la serra que marca els límits entre el municipi de Ripollet i Montcada. El tram del costat nord del Bosc dels Pinetons conserva encara una part del camí natural, mentre que el tram més al sud-est resta asfaltat com a carrer (Camí de la Serra). El camí gira en sentit nord al costat del dipòsit d'aigua i continua cap a Santa Perpetua. Continua entre UTM X:429913 Y:4595632 a UTM X:430675 Y:4594382, i baixa de 112 m d'altitud a 70 m.</p> | 08180-64 | Límit nord-est del municipi, la frontera entre Montcada i Reixac | <p>El camí, d'origen medieval, tenia enllaços amb els camins de la Salut, de Santa Perpetua i del Mas Duran, avui desapareguts.</p> | 41.5066900,2.1601700 | 429912 | 4595347 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El camí és avui el límit entre les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, marcant un important corredor biològic. Actualment el camí de la Serra està integrat a la xarxa de camins de l'Itinerari del Vallès Natural, formant una secció del camí l'Eix de Llevant. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59270 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-0 | <p>AA.DD (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet, pp. 104-6, 190-1. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3 FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet, pp. 38, 85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 14.</p> | XX | Centre reformat al 2010 | <p>Edifici entre mitgeres amb funcions de teatre i auditori construït en maó vist i estructurat en soterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migidia i s'accedeix a l'entrada a través d'una doble escala que salva el desnivell entre soterrani i la planta baixa. A la planta principal es troben dues finestres geminades a cada banda de la porta i una de sola a l'extrem, totes d'arc de mig punt. Al pis s'observa una amplia tribuna (antiga sala del projector de cine i actual control de llum i so) en voladís de tres cossos, un central amb tres finestres, i dos laterals cadascun amb una finestra. L'edifici es troba coronat amb una cornisa emmotllada de tram ondulant, rematada als extrems per una decoració de boles, pintada en blanc. Just sota la cornisa hi ha un respirall en forma de creu. L'interior de l'edifici té usos polivalents, i es troba dividit en estances múltiples, però destaca l'existència d'una gran sala central destinada a activitats teatrals, que compta amb un escenari que es remunta als inicis de l'edifici. Es tracta d'un escenari de llistons de fusta emmarcat per una boca formada per dues semicolumnes de guix pintades en color blanc, entre les quals es situa un tram daurat. L'interior de l'escenari conserva les bambolines originals del 1925. Amb la reconstrucció de la dècada del 1950 al pati de butaques del teatre li fou afegit un cos elevat destinat a acollir un projector de cinema on fins fa poc es conservaven dos projectors de la marca OSSA de la dècada dels anys 50, que s'han cedit al CIP Molí d'en Rata.</p> | 08180-30 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El centre parroquial fou inaugurat el 1926 com a centre lúdic i cultural i la construcció original comptava amb una façana diferent a l'actual. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939) una de les bombes caigudes a Ripollet va fer esclatar part de l'edifici i va afectar especialment a la façana, que va ser reconstruïda el 1951 donant-li el seu aspecte actual i afegint una petita sala interior per a projectar cinema. Les reformes per a crear una tribuna van tapar les tres finestres geminades del primer pis, i el coronament va substituir l'antiga teulada de carener perpendicular a la façana. Les primeres activitats teatrals a Ripollet les van organitzar el Mossèn Ramon Fort amb el Conjunt d'Amics del Teatre. En els seus orígens, el Centre Parroquial va ser la Joventut Catòlica de Ripollet, construïda en uns terrenys a la Rambla de Sant Jordi cedits per la família Gassó de la finca Buxó el 1926. Des del seu origen va ser un punt de radiació cultural i esportiva, amb ballets, dansa, teatre i concerts. Va ser seu del centre excursionista Fent Via, de l'Esbart Dansaire del municipi i del bàsquet, esport introduït a Ripollet l'any 1930. Durant la Guerra Civil va caure una bomba que va malmetre gran part del Centre Parroquial, les seves reformes van ser realitzades, de forma desinteressada, per la gent del poble que van contribuir en material i mà d'obra. La reforma es va inaugurar l'any 1951 i l'any 2010 va ser reformada la sala.</p> | 41.4981400,2.1590900 | 429813 | 4594399 | 1926 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El Centre ha estat des dels seus orígens un punt d'irradiació cultural i esportiva, i una peça clau del món artístic i cultural de la vila. [CASANOVA i FONDEVILA 1992:122]. Cal destacar les iniciatives del Centre Parroquial per a fomentar les arts escèniques, des de fa més de 100 anys s'organitzen representacions de teatre de manera continuada a Ripollet, essent una de les activitats més arrelades del poble, especialment per Sant Esteve i la Festa Major. La tradició és tan forta que fins i tot l'ajuntament organitza un concurs bianual de teatre a nivell de tot Catalunya. El Centre conserva una col·lecció de fotografies de les activitats lúdiques i esportives organitzades des dels anys 50. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93058 | Pintura mural “Esperit de la Maragall” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-esperit-de-la-maragall | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>El mural de Roc Blackbloc, situat al Parc Maria Lluïsa Galobart és un símbol del treball comunitari que s’està realitzant. Al voltant d’un cor amb la frase “Totes som la Maragall”, hi ha escrit: Respecta, gaudeix, estima, cuida, valora/La comunitat, el barri, el veïnat, el parc, l’entorn. </p> | 08180-186 | Al Parc Maria Lluïsa Galobart (al costat de l’ascensor que connecta Maragall amb el carrer de Padró) | <p>El departament de l’Ajuntament de Drets Socials, amb el suport de l'entitat La Perifèrica, va iniciar al juliol del 2021 una intervenció comunitària al barri Maragall per a treballar diferents temes adreçats a millorar la convivència, a més de tractar aspectes com la neteja viària i la millora del parc de Maria Lluïsa Galobart i del carrer Maragall. La pandèmia ha fet posposar en diverses ocasions l'inici d'aquesta actuació. El mural va ser realitzat l'octubre de 2021.</p> | 41.4967855,2.1551718 | 429484 | 4594252 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Roc Blackbloc | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59393 | Jaciment dels Pinetons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2 | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.</p> | 08180-162 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.</p> | 41.5071000,2.1532500 | 429335 | 4595399 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59285 | Jaciment del Parc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-parc-dels-pinetons | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>Un jaciment encara sota investigació (2007), per tant, es desconeix la totalitat de la troballa. S'han descobert 90 estructures arqueològiques conegudes com a fosses, cubetes, sitges o retalls subterranis tipus cabana, però fins ara només s'han excavat 20 d'elles. Les diferents troballes estan datades, en una primera anàlisi, entre els anys 800 i 1100 aC i per tant, se situarien a l'Edat de Bronze final. Entre les peces trobades destaquem: olles, gerros, denes d'un collaret i una agulla ornamental. Les sitges excavades eren destinades principalment per emmagatzemar cereals, i posteriorment també van ser utilitzades com abocadors de deixalles.</p> | 08180-45 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007.</p> | 41.5079700,2.1522900 | 429256 | 4595496 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | L'estudi d'aquest material permetrà precisar la datació de l'estructura dins l'etapa del Bronze final i l'Edat del Ferro. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59315 | Monument a Neus Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-neus-catala | XXI | <p>Monument commemoratiu a Neus Català. Format per un grup de cinc monòlits petits encerclen una placa metàl·lica en la forma de la cara de Neus Català, la supervivent del camp de concentració nazi. Està instal·lat a la cruïlla entre la rambla dels Pinetons amb l'Avinguda Maria Torras.</p> | 08180-84 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El monument fou dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera. Neus Català va ser homenatjada a Ripollet el maig de l'any 2006, fent coincidir el 75ª aniversari de la declaració de la II República. Va dedicar una bona part de la seva vida a la divulgació de les seves vivències personals i dramàtiques de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Un homenatge personal a la memòria a les víctimes del nazisme.</p> | 41.5040000,2.1594700 | 429851 | 4595049 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59315-foto-08180-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera (Brigada Municipal). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 93054 | Pintura mural pel centenari del C.F. Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-pel-centenari-del-cf-ripollet | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>El mural representa una seqüència d’aficionats diferents que amb els seus gestos estan celebrant un gol, “una seqüència de cares que correlativament fan una celebració de gol, un gest en moviment com si, des de la grada, celebressin un gol del Ripollet. A més, cada fotograma correspon a una persona diferent, representant veïns i veïnes reals de la ciutat”. </p> | 08180-182 | A la façana del Camp de Futbol Municipal (Carrer de Magallanes, 22) | <p>El mural de la façana del Camp de Futbol Municipal va ser pintat per commemorar el centenari del CF Ripollet, l'agost de 2021. L’autor és el muralista Víctor García.</p> | 41.4992310,2.1494802 | 429012 | 4594528 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Víctor García | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 92998 | Pintura mural de l'Espai Capmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lespai-capmany | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | A més de les alteracions pròpies del moviment estructural del mur de contenció (fissures i esquerdes) i les abrasions per contacte, la font més important de degradació era la humitat per acció directa de l’aigua que regalimava des d’una conducció a la part superior de l’obra. Les conseqüències eren l’estovament, aixecament i pèrdua dels materials pictòrics i la proliferació de fongs damunt de la superfície.Actualment cobert amb una planxa metàl·lica. | <p>Ripollet va celebrar, el 15 de setembre de 2018, la inauguració d'un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, l'Espai Maria Aurèlia Capmany. Aquest indret va néixer amb l'objectiu de convertir-se en un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, on es desenvolupin activitats de dinamització cultural i de promoció i difusió de la lectura i la literatura, amb un mural en homenatge a la figura i l'obra de Maria Aurèlia Capmany. Al costat del rostre de Capmany es pot llegir una cita seva: 'La veritat necessita ser dita, perquè si no es diu no existeix'.<br /> </p> | 08180-171 | A l’Espai Maria Aurèlia Capmany (entre l’Ajuntament i la Biblioteca municipal) | <p>El mural va partir d'una proposta de la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals (CRAC) que es va fer realitat durant els etembre del 2018 coincidint amb l'Any del Llibre i amb el centenari del naixement de l'escriptora, política i feminista.</p> | 41.4967178,2.1532145 | 429321 | 4594246 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Fullet | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59297 | Inscripció a la façana de ca la Tia Jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-la-facana-de-ca-la-tia-jove | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 55.</p> | XVIII | Resta pendent d'instal·lació | <p>Inscripció d'una pedra incorporada a la façana principal del primer pis: 1791 / FRANCESC ALTIMIRA.</p> | 08180-57 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El nom Francesc Altimira consta en un dels cadastres de l'època, tot i que no es pot saber si correspon al primer propietari. La casa ha estat enderroca i la placa s'ha guardat per ser incorporada al nou edifici.</p> | 41.4963000,2.1570300 | 429639 | 4594196 | 1791 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59297-foto-08180-57-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha estat remorejada i no ha mantingut les seves característiques originàries i la inscripció resta pendent de la seva instal·lació. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/