Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59260 | Casa Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Edifici format per la casa col·legi de les antigues dominiques. Construït amb maó que posteriorment s'ha arrebossat i pintat de color groc. La casa col·legi compta amb planta baixa, dos pisos i golfes separades per impostes i flanquejat per pilastres i es cobreix a dues aigües. A la planta baixa s'obren finestres rectangulars, i al primer i segon pis s'alternen finestres i balcons ampitadors amb baranes d'obra formades per balustre treballades. Al pis de les golfes s'observen respiralls ovalats sota la cornisa. Interiorment l'escola té una estructura adaptada a les funcions d'escola. Destaca l'existència de columnes de ferro colat amb capitells amb decoració floral, i bigues de fusta amb revoltons.</p> | 08180-20 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciada van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la Casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59263 | Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-pau | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 44-45.</p> | XIX | <p>Casa adossada de maó arrebossat que compta amb planta i pis i coberta plana. Una façana simètrica amb dues portes flanquejant una finestra ampla amb ampit, la porta a la dreta dóna accés a la planta baixa i la de l'esquerra al pis. Llinda decorativa amb la data 1859 (any de la fundació de la Caixa de Sabadell), les inicials C.A. i una guardiola, l'emblema de la Caixa de Sabadell. Una cornisa separa el pis, amb una altra gran finestra balconera amb balustrada lleugerament corbada de pedra i motllures a la llinda, on de nou apareixen l'element decoratiu en forma d'escut llis. Línies inscrites a l'estuc de cada banda, i una balustrada de pedra.</p> | 08180-23 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Caixa de Sabadell va comprar l'antiga casa Cal Lluís Fuster després de la Guerra Civil, i en va reformar la façana amb la intenció que tingués un aspecte més monumental i apropiat per a una sucursal bancària. Les oficines es van situar al pis de baix. El 23 d'abril de 1957, s'inaugurava la primera biblioteca pública de Ripollet, la qual va tancar les portes els anys 70. Adquirit per l'Ajuntament, va funcionar durant uns anys com a seu del Centre Municipal de Salut Pública, i últimament com a Jutjat de Pau. El carrer Nou es va crear en el 1855 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1859 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59268 | Torre Mingrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mingrat | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.73.</p> | XX | <p>Antiga torre d'estiueig aïllada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula àrab; la coberta de dos vessants amb carena perpendicular a la façana. Una ampla galeria, al primer pis, descansa sobre quatre columnes dòriques, la coberta projecta sobre un arc central lleugerament peraltat i dos arcs carpanells laterals amb columnes dòriques; la façana s'obre amb cinc grans finestrals més l'entrada principal a l'habitatge. En el timpà dessota del ràfec hi ha una decoració en ceràmica que representa la imatge de la Mare de Déu. La casa està envoltada per un jardí.</p> | 08180-28 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les últimes torres construïdes per a estiuejar a Ripollet, els anys 20 del segle passat, quan fa poc que s'havia obert la rambla de Sant Jordi. El primer propietari, el Sr. Moya la va vendre vers el 1945 al Sr. Mingrat. Va ser residència de l'ordre de monges del Cor de Maria els anys 50, i va ser adquirit els anys 80 per la Caixa de Pensions. Es la seu del Centre d'Esplai l'Estel, el Club de Petanca i Ripollet Sardanista.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 1924 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59272 | Monument en honor a Rafael Casanoves a la plaça Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-honor-a-rafael-casanoves-a-la-placa-onze-de-setembre | XX | <p>Monòlit format per un monòlit de pedra calcària de St. Vicens de Castellet de 2 metres d'alçada amb un relleu de bronze, d'una figura amb el braç allargat i una bandera, sobre un pannell amb la inscripció: RIPOLLET A / RAFAEL CASANOVA / 11 SETEMBRE 1714.</p> | 08180-32 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Rafael Casanova i Comes (Moià , Bages 1660 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat 3 de maig de 1743) fou advocat i Conseller en Cap de Barcelona. Casanova es nomenat conseller en cap de Barcelona, i màxima autoritat durant la setge de la ciutat del 1714. Després, s'instal·là a Sant Boi de Llobregat, on va seguir exercint com a advocat fins al 1737, any en què es va retirar. El 1719 va ser amnistiat públicament per Felip V i morí el 1743 a Sant Boi de Llobregat. El 1981 l'ajuntament de Ripollet encarregà a l'artista Josep Garriga la creació del monument.</p> | 41.4968600,2.1580400 | 429724 | 4594258 | 1981 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59272-foto-08180-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Garriga Sauló, Josep | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59274 | Complex panoràmic 'la façana de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-panoramic-la-facana-de-ripollet | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica; Ripollet.</p> | XVII-XX | Amb l'excepció de la casa al c/ Isabel la Catòlica, 18, els elements són en un bon estat de conservació. | <p>Complex panoràmic que segueix la carena de la serra a l'antic nucli del poble i que correspon a l'últim tram de la vista del poble conegut els anys 70 com ' la façana de Ripollet'. Aquest complex compta amb un conjunt d'edificis fitxats i no-fitxats. Els elements fitxats, d'oest a est, són: la xemeneia de l'antic molí d'en Calvet (molí d'en Buxó), Can Buxó, Can Rossito, la casa al c/ Isabel la Catòlica 7, la capella i la residència del col·legi de les Germanes Dominiques, la casa al c/ Isabel la Catòlica 18, la Torre de l'aigua i Cal Roda. Entre els elements no fixats, esmentem les cases i murs de la Baixada dels Corbs.</p> | 08180-34 | Nucli urbà de Ripollet (08291 | <p>La vista d'aquest complex apareix a moltes postals i fotografies de Ripollet a partir de les darreres del segle XIX fins a la dècada dels 70. La construcció de blocs de pisos als terrenys davant de l'església Sant Esteve de Ripollet (el barri de Maragall) es va trencar la vista de l'església parroquial, deixant només aquest conjunt situat a l'esquerra del carrer del Padró, l'antiga 'entrada al poble'. [MARTOS i MIMÓ 1996:30]</p> | 41.4976800,2.1539200 | 429381 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59286 | Premsa de vi a la plaça dels Vinaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-a-la-placa-dels-vinaters | XIX | Cal restaurar les bótes i l'estat de conservació de la fusta no està bé. | <p>Rotonda amb elements al·legòrics al vi. El monument consta d'una premsa de vi amb una bóta de fusta i cargol metàl·lic, muntada sobre un plint de formigó decorat amb vuit botes jardineres.</p> | 08180-46 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La premsa i les botes són elements industrials decoratius que provenen de fora del municipi.</p> | 41.5025800,2.1571500 | 429656 | 4594894 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59286-foto-08180-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59300 | Can Calpena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calpena | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.68.</p> | XX | <p>Conjunt de dues cases adossades d'una planta amb una concepció unitària, els murs de pedra arrebossada i coberta de dos vessants i teula àrab. Les dues entrades centrades a la façana simètrica, totes les obertures emmarcades amb ciment i llindes triangulars, un sòcol, una cornisa i un coronament simètric de dos trams de balustrada i un escut central, reforçats amb quatres pilars.</p> | 08180-60 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases corresponen a la dona i germana del manobre de Ripollet Ramon Calpena, que va treballar amb els germans Dausà. La nova Rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli es transformava en una de les principals artèries de la vila .</p> | 41.4972800,2.1601700 | 429902 | 4594303 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59310 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-sabadell | XVI-XVIII | <p>A l'Arxiu Històric de Sabadell es conserven series documentals pertanyent a l'administració de Ripollet: Fons de l'administració reial i senyorial, 1347-1795: Fons de la cort del batlle de Ripollet, 1552-1773. Fons general del batlle de la parròquia i terme de Sant Esteve de Ripollet. El fons és integrat per llibres de cort (1552-1773) i 110 processos judicials (1583-1773) amb notable llacunes. També conté 6 lletres 1607-1694. Arxiu Notarial: Notaries foraries 1441-1908. Arxiu 31. Joan Ametller i Corderes, prevere i rector i notari de l'església parroquial. Plec de documentació divers. 1643 gener 4. Carp / E 447/34, Tres pergamins Arxiu 46. 240, 570,657</p> | 08180-79 | Nucli urbà de Sabadell (08202) | <p>L'origen de l'actual Arxiu Històric de Sabadell és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila: així s'anomenà la primera forma d'organització col·lectiva a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals. Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos fons documentals molt rics: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 2004 aprovà definitivament la constitució i els estatuts de l'organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integra al mateix temps les organitzacions de l'organisme Autònom de Museus Municipals i l'Organisme Autònom Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59312 | Can Clos / Pisos del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-pisos-del-sindicat | <p>BENACH, Martí (1995). Can Clos, Ripollet. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar. Barcelona</p> | XX | <p>Polígon de sis blocs d'habitatges edificats de construcció modesta amb parets de carrega i maó foradat i coberta plana. Es tracta de dues tipologies diferents: quatre blocs adjacents (tipus A-5, 80 habitatges), i dos blocs lineals (tipus B-5, 20 habitatges) que constitueixen un grup aïllat. Tots els blocs són de cinc plantes, els primers d'una planta quadrada amb quatre portes per replà, mentre que els segons tenen base rectangular i dos habitatges per planta.</p> | 08180-81 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Can Clos va ser el primer dels grans polígons d'habitatges la construcció dels quals va afectar tant a la fesomia com el caràcter social de Ripollet a partir dels anys 60. El polígon va ser construït com a resposta del govern central per les condicions creades arrel de la riuada del 1962. Es va encarregar la construcció a l'Obra Sindical del Hogar (OSH) amb l'expropiació de 8.374 m2 de terreny en plena zona rústica. El projecte dissenyat pels arquitectes Julio Chinchilla i Miguel A Calzada, autors de la majoria de polígons de l'OSH, i va ser adjudicat a J. Miró Trepat Construccions. No tenien ni demanaven llicencies d'obres de l'Ajuntament, ni complien amb les ordenances urbanístiques de superfície. Malgrat les intencions inicials, 80 dels pisos van ser posats a la disposició de l'Ajuntament de Barcelona per a suplantar el barraquisme existent en el barri de Montjuïc de la Ciutat Comtal.</p> | 41.5009400,2.1527500 | 429287 | 4594715 | 1969 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Obra Sindical del Hogar (OSH), Julio Chinchilla i Miguel A. Calzada arquitectes. | 120|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59313 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-18 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 13. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 40.</p> | XIV, XIX | Caldria fer una restauració urgent a la casa. | <p>Casa, actualment dividida en dos habitatges, adossada al carrer Isabel la Catòlica, 16 i dotada amb una altra entrada a la façana lateral esquerra del c/ de la Sagrera. Els murs es van aixecar de pedra, tàpia i maons amb morter de cal. La façana arrebossada, coberta de dos vessants amb el carener perpendicular al carrer i teula àrab. Planta baixa i dos pisos, l'entrada original central i una segona més estreta a mà dreta. Al segon i tercer pis presenta dues finestres quadrangulars sobre les entrades amb balcons de pedra i baranes metàl·liques. La façana del carrer de la Sagrera s'ha aixecat sobre un mur més gruixut, obra construïda amb una tècnica diferent, a base de còdols irregulars i morter de calç.</p> | 08180-82 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ocupa un lloc privilegiat al nucli antic de Ripollet. En aquest indret, es comenta popularment de l'existència d'un castell o d'una obra defensiva construïda durant l'època post-romana. Sembla ser que les pedres al basament de les parets laterals del carrer de la Sagrera són d'una tipologia arquitectònica força diferent de la resta de l'edifici, motiu pel quals s'ha raonat aquesta interpretació defensiva. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats a la part nord de l'església en el segle XIV, configurant un conjunt d'edificacions de tipologia popular</p> | 41.4976200,2.1542400 | 429408 | 4594345 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59314 | Fons documental de l'Arxiu Administratiu de l'ajuntament de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp, 56-7.</p> | XX | Millorar condicions ambientals | <p>Part de les col·leccions de documents administratius del municipi es van cremar durant la Guerra del Francès, l'any 1836, i van estar a punt de cremar-se per la Guerra Civil. Les dates màximes del fons oscil·len entre el 1605 i el 2006. El contingut del fons és el següent: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1715/2005) 2. HISENDA (1605/2006) 3. PROVEÏMENTS (1782/2006) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1822/2005) 5. SANITAT (1828/2001) 6. OBRES I URBANISME (1835/2003) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1792/2002) 8. SERVEIS MILITARS (1760/2001) 9. POBLACIÓ (1717/2006) 10. ELECCIONS (1766/2000) 11. ENSENYAMENT (1858/2006) 12. CULTURA (1920/2004) 13. SERVEIS AGROPECUARIS (1753/1996) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES (1896/2006). Programes i tríptics (1896/1993), Cartells (1973/1989) Plànols (1941/1988), Fotografies (1962/2006), Plaques (1961/1986) SUBFONS (1944/2005):Patronat Municipal d'Ocupació (1989/2005),Patronat Municipal d'Esports (1981/1995), Patronat Municipal de Cultura i Joventut (1982/2005),Patronat Municipal de Comunicació (2004/2005), Patronat Centre de Salut (1981/1993), Patronato Local de la Vejez (1944/1966), Patronato de Enseñanza de BUP de Ripollet (1979) ALTRES FONS DOCUMENTALS (1775/1998): Fons públics no municipals Mancomunitat de municipis Cerdanyola-Ripollet-Montcada (1944/1998), Mancomunitat Defensa Medi ambient (1975/1976). Fons privats: Sociedad de Socorros Mútuos de San Esteban de Ripollet (1849/1858), Sociedad de Recreo La Aliança (1913/1931), Joventut Catòlica de Ripollet (1951), Comunitat de Regants del Riu Ripoll (1908/1966), Fons familia Llonch (1870/1936)</p> | 08180-83 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les col·leccions de documents administratius del municipi s'han cremat dues vegades, la primera primera va ser a l'any 1808 durant la Guerra del Francès i una segona vegada durant la Guerra Civil Espanyola. L'arxiu va ser començat a organitzar l'any 1998, tot i que no ha comptat amb la direcció d'un arxiver professional fins el (2007); quan es va iniciar la revisió del catàleg i el buidatge dels continguts. .</p> | 41.4972100,2.1550300 | 429473 | 4594299 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59315 | Monument a Neus Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-neus-catala | XXI | <p>Monument commemoratiu a Neus Català. Format per un grup de cinc monòlits petits encerclen una placa metàl·lica en la forma de la cara de Neus Català, la supervivent del camp de concentració nazi. Està instal·lat a la cruïlla entre la rambla dels Pinetons amb l'Avinguda Maria Torras.</p> | 08180-84 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El monument fou dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera. Neus Català va ser homenatjada a Ripollet el maig de l'any 2006, fent coincidir el 75ª aniversari de la declaració de la II República. Va dedicar una bona part de la seva vida a la divulgació de les seves vivències personals i dramàtiques de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Un homenatge personal a la memòria a les víctimes del nazisme.</p> | 41.5040000,2.1594700 | 429851 | 4595049 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59315-foto-08180-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera (Brigada Municipal). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59319 | Entrada del carrer General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entrada-del-carrer-general-prim-6 | XX | <p>Mur de tancament amb dues entrades amb pilars de planta quadrada de maó. A l'entrada principal a mà esquerra, destaca un coronament d'estil modernista amb rajoles i maons, que dóna accés a un pati jardí on es situa l'edifici coronat amb la torre de l'aigua (fitxa 155). L'entrada es tanca amb dues portes metàl·liques. L'altra entrada de maó arrebossat té un coronament piramidal de rajoles blanques i verdes. El mur baix enrajolat connecta les dues entrades.</p> | 08180-88 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'estil constructiu d'aquest mur de tancament el relaciona amb la construcció coneguda com la torre de l'aigua (fitxa 155). Caldria per tant datar-la a començaments del segle XX.</p> | 41.4981400,2.1536400 | 429358 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59321 | Monument a l'Esport i als Nens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lesport-i-als-nens | XXI | Excrements d’aus; teranyines i pancartes (2023) | <p>Escultura en la forma d'una estructura metàl·lica, de planta hexagonal, amb figures de diferents esportistes a tres de les sis cares, realitzada per Manuel Cajaraville. A una banda es troba una placa de ferro com un llibre obert. A mà esquerra estan escrits els noms dels dotze nens, i a mà dreta: En agraïment al poble de Ripollet. Retorn a casa' Ripollet, 6 de juny del 2000 Als nostres adolescents, que ens van /deixar el 6 de juliol del 2000 a Golmayo./ Son coloms blancs en un cel net/ ple de roselles./ Us retrobem en la claror/ de cada estrella./ Son fils de llum que somriu/al nostre poble/ i ens repeteix que us hem quedat molt a la vora./ I cada nit, en contemplar/ que ha mort la tarda, sabrem que el cor de vostre cor retorna a casa. Manel Tort i Martí</p> | 08180-90 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Obra escultòrica erigida a la memòria dels alumnes d'ESO del col·legi de Sant Esteve, en motiu del tràgic accident succeït durant el desplaçament als campaments d'estiu a La Aguilera (Burgos), succeït el 6 de juliol del 2000 a la població de Golmayo ( Soria).</p> | 41.5008800,2.1575200 | 429685 | 4594704 | 2000 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59321-foto-08180-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Disseny: Manuel Cajaraville, Dibuix: Emilio Mendivil, Realització: Joaquin Viera | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59324 | Casa Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp, 124-25. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 37.</p> | XX | <p>Edifici d'obra vista de maó sobre un sòcol de còdols i pedra picada, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Portal d'arc de mig punt dovellat, situada entre dues finestres quadrangulars. El segon pis es proveït de dues finestres sota una cornisa o ràfec dentallat. A la cantonada sud, dues finestres arrodonides amb una columna de secció rodona i capitell a l'angle entre les dues; es troba una altra columneta al passeig al transsepte sud. (Fitxa 72) Les columnes van ser recuperades de l'església després de la Guerra Civil i integrades per l'arquitecte en la reconstrucció de la casa parroquial com a memòria. S'ha aixecat l'edifici sobre un alt paredat que defineix la línia on el carrer Padró puja cap al centre antic del poble.</p> | 08180-93 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església i la casa rectoral van ser saquejades el 1936. En reconstruir la rectoria, s'hi van incorporar en el finestral de la cantonada la columna i el capitell de pedra que anteriorment feien suport a l'altar major de l'església.</p> | 41.4968600,2.1553200 | 429497 | 4594260 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59324-foto-08180-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59324-foto-08180-93-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59333 | Festa de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-caramelles | <p>AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, p255.</p> | XIX | <p>Les Caramelles és una de les manifestacions festives més típiques i més antigues de la festa de Pasqua que s'ha mantingut sense interrupcions des del segle XIX. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet fa molts anys que manté viva aquesta tradició. Antigament els grups de cantaires de Caramelles sortien el diumenge de resurrecció de Pasqua. Portaven els característics cistells guarnits que van penjats al capdamunt d'un pal per recollir tots els obsequis per premiar els cantaires. Cantaven cançons populars pels carrers i en les cases que els reclamaven. Actualment Les caramelles són obertes a tothom.</p> | 08180-102 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els cants de les Caramelles venien a festejar la Resurrecció del Senyor després de la severitat de Setmana Santa. La dada més antiga que és coneguda de caramelles a Barcelona correspon a l'any 1766, però no foren generalitzades fins l'any 1880. Quan el Josep Anselm Clavé va fundar la primera societat coral l'any 1852, entre el programa de tasques a realitzar figurava la d'anar a fer serenates a les donzelles a tall de caramelles. Després de l'any 1880, cada any sortiren un nombre incalculable de colles que envaïen la ciutat.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59334 | Partitures de les sardanes de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partitures-de-les-sardanes-de-ripollet | <p>AADD (1985) 10e aniversari Ripollet Sardanista, Ripollet.</p> | XX | <p>Ripollet compta amb 27 sardanes dedicades al municipi des del 1975. Les partitures es conserven en l'arxiu de Ripollet Sardanista. L'agrupació té cura de proporcionar les ballades de sardanes periòdicament al poble, amb seu a la Torre Mingrat.1.La llibertat (A Valls Roviralta) 1977; 2.Ripollet Sardanista (F Mas Ros) 1977; 3.Amics de Ripollet (J J Beumala) 1977; 4.Carme, l'alegre pubilla (LL Buscarons) 1979; 5.Ripollet, la meva vila (J J Beumala) 1979; 6.Ripolletenca (J J Beumala) 1980; 7.En Jaume de Ripollet /M Tudela) 1981; 8.Recordant en Josep Capdevila ( F Mas Ros) 1982.;9.L'amic Capdevila (C Rovira) 1983; 10. La Rosa i la Merce (C Rovira) 1983; 11.Ripollet, 15 anys (M Artiga) 1990; 12.Ripollet, Palau Ausit (Joan Soms) 1984; 13.Els amics de Ripollet (A Taulé) 1984; 14.L'aplec de Ripollet (M Font) 1985 ,15.La Rambla de Ripollet (M Tudela) 1992; 16.Les noies de Ripollet (A Albors) 1994; 17.Els Pinetons de Ripollet (T G Memrado) 1995; 18.Ripollet, vila amiga (T G Memrado) 1995; 19.Ripolletenca (J J Beumala) 1995; 20.La font del Petricó (T G Memrado) 1996; 21.Sardanes a Ripollet (R Vila) 1996; 22.Ripollet (A Miàs) 1997; 23 Al poeta Santi Figueras (J Navaro) 2000; 24.Tot fem camí (J Lazaro) 2001; 25.Ripollet, sempre endavant (T G Memrado) 2002; 26.Campanar centenari (T G Memrado) 2002; 27.Fruit d'un llarg camí (X Forçada) 2006</p> | 08180-103 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cada any, pel primer diumenge de setembre es celebra l'Aplec de la Sardana a Ripollet. El primer aplec es va celebrar el 1975, organitzat pel Centre UEC. La diada compta amb l'actuació de diverses cobles, concursos de sardanes i dinar de germanor.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59335 | Goigs en llaor del Santíssim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-santissim-sacrament | <p>CARDONA i ROIG, O (1986) Els goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada en lloança del Santíssim Sacrament i composat per Mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) que es canta a l'església de Sant Esteve de Ripollet, amb música de Maria dels Dolors Fuster. El primer dels deu versos del goig comença així: Puig que haveu volgut, Senyor/ entre els homes habitar;/ Rebem tots, ben nets de cor/ el Sacrament de l'Altar.'..</p> | 08180-104 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La lletra del goig es va publicar l'any 1883 amb motiu de la inauguració de la capella dedicada al Santíssim Sacrament a l'església parroquial. La cerimònia va tenir lloc el dia 4 de gener.</p> | 41.4969500,2.1554900 | 429511 | 4594270 | 1883 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59335-foto-08180-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | J Douet | Fuster, Maria dels Dolors/Verdaguer, Jacint. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59338 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-0 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.98-99.</p> | XIX | <p>Antic molí de vent amb una roda metàl·lica i un ventall per controlar la seva orientació cap al vent. Es recolza sobre un peu de ferro amb forma trapezoïdal, que s'insereix de forma perpendicular en una barana de ferro, que forma part del mobiliari urbà de la zona.</p> | 08180-107 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'any 1870, Jacint Padró va construir una rajoleria al Torrent de Seranova, l'actual Rambla de Sant Esteve, espai que es va convertir el 1896 en safareig públic. El molí va ser utilitzat com a bomba d'aigua per a proveir al safareig públic, muntat sobre una torre quadrada de maó vist. CASANOVA i FONDEVILA [1993:99) Va funcionar fins al 1987, i després el molí va ser desmuntat i restaurat, per tal de ser erigit al seu lloc actual com a monument i escultura pública.</p> | 41.4989400,2.1573200 | 429666 | 4594489 | 1870 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59343 | Llorer al costat de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-al-costat-de-lajuntament | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Llorer (Laurus nobilis) situat al costat de les oficines de l'ajuntament.</p> | 08180-112 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'arbre es troba ubicat davant de la casa de Can Masachs, l'actual seu de l'ajuntament, al costat del molí d'en Ginestar i probablement plantat a principis del segle XX. La fulla del llorer és coneguda per la seva forta aromatització i s'utilitza com a condiment. El diumenge de rams se'n porten branques a beneir.</p> | 41.4964400,2.1535800 | 429351 | 4594215 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59343-foto-08180-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59349 | Llegenda del boig de la plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-boig-de-la-placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 233-4.</p> | XIX - XX | <p>L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet</p> | 08180-118 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa Can Clos ocupava la cantonada entre la plaça d'en Clos i carrer dels Afores fins a principis del segle XXI. El vell casal dels Clos va ser una des les edificacions primeres a la plaça, existint ja en el segle XVII, una casa de pagès que presentava dos nivells. L'Ezequiel Clos va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata.</p> | 41.4984800,2.1544600 | 429427 | 4594441 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59358 | Monument a Joan Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-abat | XX | <p>Monument a Joan Abat, format per un faristol de ferro situat a un racó de la plaça del Pavelló d´Esports. Realitzat per Joaquin Viera i Gravados Arjona. Presenta una inscripció amb l'escut del municipi damunt d'una fotografia de Joan Abat. La inscripció es llegeix: 'Joan Abat (1930-2006)' / L'Ajuntament de Ripollet, en sessió de data 25 de gener de 2007, va acordar per unanimitat donar el nom de Joan Abat a aquesta plaça, com a símbol de l'esperit obert, lliure i divers que va caracteritzar la seva tasca vers el teixit associatiu de Ripollet. / Ripollet, maig de 2007.'</p> | 08180-127 | Nucli urbà de Ripollet | 41.5012100,2.1574100 | 429676 | 4594741 | 2007 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joaquin Viera i Gravados Arjona | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59362 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-5 | XX | <p>Monument monolític de pedra de dos metres d'alçada, dedicat a Anselm Clavé, dissenyat per Josep Maria Brull i picat per Josep Garríga. A la part oest del monument trobem la cara, en relleu i en bronze, d'Anselm Clavé, sobre una inscripció: 'LA SOCIETAT CORAL 'EL VALLÈS' EN EL SEU CENTENARI - A - J. A. CLAVÈ / 1877-1977', i l'escut de la vila.</p> | 08180-131 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Introdueix el moviment coral a Catalunya i la resta d'Espanya. Impulsor del moviment associatiu, el qual va més enllà del món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la cultura a la societat catalana. La societat coral 'El Vallès' va ser fundada en el 1877 i Jeroni Monteys en va ser el seu primer director.</p> | 41.4958200,2.1601400 | 429898 | 4594141 | 1977 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59377 | Estàtua de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura situada al presbiteri de l'església encapçalant l'absis. Es tracta d'una obra realitzada en pedra sorrenca de color gris, que presenta una lleugera policromia en color vermellós en la part superior de la túnica i verd a la part inferior del faldó. Es tracta d'una obra de línies clàssiques i simples, que presenta un Sant Esteve juvenil amb una vestimenta consistent en un faldó amb plecs d'estil clàssic que sobresurt per sota d'una túnica llisa. A la mà dreta sosté un llibre i unes pedres, símbol del seu martiri, relacionat amb la lapidació, i a la mà esquerra una ploma, també símbol del martiri.</p> | 08180-146 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta escultura substitueix l'altar major barroc cremat i destruït durant els saquejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1940 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Francesc Juventeny i Boix (1906-1990) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59378 | Estàtua de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-santa-llucia | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura realitzada en alabastre sense rastres de policromia visible. Es troba situada en una fornícula oberta en un dels murs laterals de l'església. Es tracta d'una Santa Llúcia representada en un estil molt clàssic, vestida amb una túnica llarga amb plecs també de caràcter clàssic, du a la mà dreta una ploma llarga que simbolitza el seu caràcter de màrtir, mentre que el braç esquerra es mostra plegat, recollint part de la túnica del vestit i sostenint a la mà els ulls del seu martiri.</p> | 08180-147 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior. L'escultura de Santa Llúcia fou encarregada a l'escultor Casañas el 1943, i va ser donació dels molins cartroners de la població, que la consideraven com a patrona.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1943 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59378-foto-08180-147-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | M.A. Cassanyes | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59381 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de caire residencial situat al carrer Rambla Sant Jordi de Ripollet i reconvertit en Casal de Joves i Patronat Municipal de Comunicació. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de maó, ha estat arrebossat posteriorment i pintat en color blanc. Compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, amb la qual cosa l´accés no es realitza des del carrer Rambla Sant Jordi sinó pel pati que precedeix a l´edifici, i que al seu dia fou en realitat un conjunt de jardins. La construcció de la Rambla va fer que actualment el que fou la façana principal hagi quedat convertida en la façana posterior oculta des del carrer. La composició de l´edifici fa que sigui simètric amb una porta principal que s´obre a nivell de la planta baixa , la qual dóna mitjançant una doble escalinata al pis semisoterrat. Aquesta escalinata crea un passadís esglaonat que recorre la línia de la façana principal, a nivell de planta baixa, i que resta protegit per una barana d´obra recolzada sobre una arcada rebaixada. Aquesta arcada rebaixada crea al mateix temps una volta sota la qual s´escau la porta d´accés al pis semi-soterrat. Com a element decoratiu, la barana compta amb un fris d´elements vegetals i florals que es repeteix a nivell de la barana del primer pis. La porta principal d´accés és allindanat i es protegeix amb un porticó senzill de fusta. A banda i banda de la porta s´obre una finestra rectangular protegida també per contrafinestres de fusta. A nivell de primer pis destaca la presència d´un terrat que ocupa part de la superfície del primer pis protegit per una barana d´obra similar a la de les escales d´accés. La façana nord conserva encara les obertures originals on destaca la presència de tres finestres a nivell de planta baixa i un balcó central amb barana de ferro motllurada i una finestra a banda i banda. La resta d´obertures de les finestres laterals ha estat alterada durant les darreres reformes de l´edifici. Interiorment l´edifici ha estat completament reformat per adaptar-lo al seu ús actual.</p> | 08180-150 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no conèixer amb exactitud les dades exactes de la seva construcció, la casa conserva l´aire senyorial de les cases d´estiueig construïdes a començament del segle XX a la perifèria del Ripollet. Caldria pensar que a mitjans del segle XX la casa quedà absorbida pel teixit urbà de Ripollet.</p> | 41.4979400,2.1586100 | 429773 | 4594377 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59383 | Repartiment de la coca de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartiment-de-la-coca-de-sant-antoni | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Els socis de l'entitat de Sant Antoni Abat tenen per costum celebrar aquests festivitat el dia de Sant Antoni o bé el diumenge més proper. El costum consisteix en el fet de que el banderer de dita entitat, abans de l'Ofici Solemne, reparteix talls de coca de manera popular, en el pati de l'Escola Anselm Clavé. Als socis de l'entitat entitat se'ls fa lliurament d'un val uns dies abans de la festa, i el canvien per una coca sencera.</p> | 08180-152 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta tradició es troba estretament lligada a l'entitat que organitza la festivitat de Sant Antoni Abat. És també l'associació que organitza el concurs d'arrossegament de la Festa Major. Els seus inicis cal buscar-los en les primeres dècades del segle XX, mantenint-se actualment de forma testimonial.</p> | 41.4993700,2.1562800 | 429580 | 4594538 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59384 | Placa de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-mas | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Placa publicitària encastada en l'angle sud-oest de la casa de Can Mas, a l'alçada del primer pis, on es pot llegir: 'ENSANCHE DE RIPOLLET -CAN MAS- VENTA DE SOLARES SIN GRAVAMEN AL ALCANCE DE TODOS Informe y venta: en Barcelona CALLE TRAFALGAR Nº 56, 1º2ª Y AQUÍ LOS DIAS FESTIVOS'. Es tracta d'una placa rectangular de ciment pòrtland que destaca sobre el parament de pedra irregular en que és construïda la casa. No compta amb elements pictòrics ni decoratius. La inscripció es feta amb lletra capital majúscula, a excepció de la cinquena línia.</p> | 08180-153 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa molts anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La placa orna la paret de ponent de la casa. Cronològicament pot ser ubicada a començaments del segle XX, en el context de la parcel·lació i venda dels terrenys que envoltaven la casa de Can Mas.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59386 | Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Cos quadrangular construït sobre la teulada d'un edifici de planta baixa i primer pis utilitzat com a vivenda. Tot el conjunt de vivenda i torre de l'aigua resten incloses dins d'una finca protegida per una tanca exterior (fitxa 88), la porta de la qual, mostra decoració en maó similar a la torre. La torre pròpiament dita és un cos construït en maó prim, que conserva encara actualment restes de l'arrebossat i la pintura blanca original. Les cantonades es troben reforçades per fileres de maons que sobresurten lleugerament del mur. El cobriment del cos es realitza amb una ala circular que sobresurt amb un ampli voladís, sobre el qual recau una barana metàl·lica reforçada pels pilars quadrangulars de maó, que resulten de la prolongació de les cantonades de l'edifici, i que dóna lloc a una terrassa-mirador. Com a element decoratiu, cal fer esment d'algunes fileres de maons afegides sota el voladís de la coberta, a l'estil de permòdols. La Torre compta amb una gran obertura formada per una porta oberta a la façana Est, protegida per porticó de fusta. Sobre aquest porticó, s'obre una finestra quandrangular sense cap protecció exterior.</p> | 08180-155 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no tenir dades exactes sobre aquest element constructiu, a nivell general, les torres de l'aigua són una tipologia constructiva molt comuna a tot el Vallès Occidental, aixecades per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu era acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll. A nivell general uns equips de bombes acostumaven a pujar l'aigua dels pous del riu des del nivell del riu a pla d'entrada fins dalt. La seva capacitat aproximada pot ser estimada en uns 500 m³. Com bona part d'aquestes torres devia deixar de funcionar entorn al 1965, a mida que s'instal·lava la xarxa de canalització d'aigua potable.</p> | 41.4982400,2.1536300 | 429357 | 4594415 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59386-foto-08180-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59387 | Llegenda del llac del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llac-del-valles | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XVI-XXI | <p>Antiga llegenda conservada al poble que explica que antigament el Vallès era un llac degut a que el Turó de Montcada estava enganxat al Turó del Puig Castellar, que es enfront mateix, a l'altra banda del riu Besòs, per un coll o faixa de terra, que feia de presa natural al referit llac. S'explica que en temps abundants i de moltes pluges, el llac augmentava de tal manera, que gairebé sobreeixia pel damunt del coll que agermanava els dos turons. Un pastor que per allà vivia, jugant amb el seu gaiato, va anar gratant la terra fins que va fer un petit riuet per on començà a escórrer-se l'aigua del llac fins que aquest es va assecar i van restar només com a testimonis els rius Besòs i Ripoll i les terres del fons es convertiren en la plana agrícola del Vallès. Altra versió explica que el llac es va buidar a causa d'una guerra en la qual s'obligà als presoners a fer canaleres per les quals es feia córrer l'aigua del llac, que havia d'inundar el Pla de Barcelona i dificultar l'avanç de l'enemic. Aquests canals amb els anys es van fer més grans i donarien lloc a la plana agrícola del Vallès.</p> | 08180-156 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga llegenda recollida actualment al llibre de Manel Mogas Salvador: MOGAS (2008:237)</p> | 41.4994200,2.1475800 | 428854 | 4594551 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59388 | Romanç de l'assassinat de l'alcalde Josep Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanc-de-lassassinat-de-lalcalde-josep-clot | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.195-202.</p> | XIX | <p>Romanç popular que recorda els fets ocorreguts a Ripollet relacionats amb l'assassinat de l'alcalde Josep Cot: Vivan los mozos de escuadra/ terror que son de bandidos/ mueran los malos malvados/ que nos tienen aterrados....</p> | 08180-157 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En Josep Cot i Puig fou elegit alcalde de Ripollet el 19 de maig de 1857 i assassinat el 1858, donant lloc a una de les històries populars de les quals es guarda memòria a Ripollet. Històricament als llibres d'actes conservats a l'Ajuntament de Ripollet es dóna constància de la notícia de l'assassinat produïda a tocar del carrer Calvari el 3 de setembre del 1858 per arma de foc, i del procés judicial dut a terme contra Francesc Font, àlies el Negre; Josep Gorch; Pau Bigas, àlies el Pau del Simón; Joan Amigó, alies el Joan del Papiol; Agustí i Jaume Bordas de Montcada; i Pere Bordas, també de Montcada. La sentència judicial va finalitzar amb l'execució amb el sistema del garrot vil de Francesc Vilaró, duta a terme el 29 d'octubre de 1858 a Ripollet, a un patíbul aixecat a una zona anomenada el Massot, i la condemna a cadena perpètua de Joan Bordas.</p> | 41.4919900,2.1513000 | 429156 | 4593723 | 1858 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59391 | Fons documental de l´Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-2 | XVI-XIX | <p>L´arxiu diocesà de Barcelona concentra bona part dels llibres de visites pastorals que els delegats del Bisbe de Barcelona efectuaven periòdicament a les parròquies depenent del Bisbat. Directament relacionat amb Ripollet es conserva: - Relació de documents de parròquies, Carpeta 5, Nº 590. - 129 epígrafs divers pertanyent a l'administració eclesiàstica i econòmica de les l'església del terme de Ripollet. El més antic és de l'any 1689, n'hi ha dos més del 1784 i 1799, i els altres són a partir del 1819, i continuen fins al 1992. - Inventari de l'arxiu parroquial' (2 folis) del 1933. També es conserva de la sèrie Gratiarum, que fa referència a les llicències d´obra donades bel Bisbat a parròquies i particulars per la realització d´obres de remodelació els següents llibres: - Gratiarum-1663. - pressupostos per les obres de l'església i de la casa rectoral del 1857 i 1881</p> | 08180-160 | Barcelona (08001 Barcelona) | <p>L´origen dels fons de l´Arxiu Episcopal de Barcelona es troba en la relació existent entre el Bisbat de Barcelona i les parròquies depenent d´aquest. Periòdicament els Bisbes i els delegats episcopals efectuaven visites a les parròquies comprovant l´estat físic d´aquestes, així com els costums i el correcte compliment de la litúrgia establerta. La crònica d´aquestes visites quedava reflectida en els Llibres de visites parroquials.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59392 | Casa del carrer Concòrdia, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-concordia-2 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici isolat situat a la cantonada dels carrers Concòrdia i Verge de Montserrat de Ripollet. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa i primer pis, i a ambdós costats de l'edifici s'ha adossat alguns coberts i annexos de planta baixa i coberta inclinada que impedeixen un completa visió de l'edifici. Tot el conjunt resta cercat per una tanca formada per un sòcol de ciment protegit per elements vegetals, a la façana principal, i un mur de ciment amb dues portes metàl·liques alliberada del carrer Verge de Montserrat. La façana principal es troba orientada a migdia, i constitueix el seu principal element ornamental que serveix per identificar i donar personalitat a l'edifici. Es tracta d'una façana coronada per un frontó que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici, i que ofereix la sensació de ser una façana afegida al cos principal de la construcció. Com a característica fonamental, aquest frontó finalitza a la part superior amb unes formes ondulades rematades amb una línia de maó de color marró, que sobresurt cromàticament del blanc de la façana. El tram central del frontó s'obre amb un ull de bou, protegit perimetralment per una línia de maons de color marró, que també destaquen del conjunt de la façana. Cal destacar la presència d'una porta principal d'accés a l'edifici, situada al centre de la façana principal acabada en la part superior per una arcada pol·lilobulada. L'obertura es protegeix per una porta de fusta formada per dues fulles que ressegueix a la part superior la forma de l'arcada, i es decora amb dues obertures circulars a la part superior.</p> | 08180-161 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal emmarcar aquest edifici en les construccions de les primeres dècades del segle XX, entre el 1920 i el 1930. Actualment segueix exercint les funcions de vivenda malgrat les nombroses reformes que s'aprecien.</p> | 41.4973000,2.1448900 | 428627 | 4594317 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59394 | Talla de Crist Crucificat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-crist-crucificat | XVII | La talla adquirida per la parròquia de Sant Esteve de Ripollet és de fusta policromada de gran qualitat artística, tan pel que fa al tallat de la peça com a la policromia. Degut al mal estat en que es trobava ha estat objecte d'una acurada restauració a càrrec de Pere Padró que li ha retornat la policromia original amagada sota una sòlida capa de brutícia acumulada al llarg dels temps. També presentava molts forats de corcs , que han estat degudament sanejats i tapats així com una consolidació general de la policromia. | <p>Talla policromada de fusta representant la figura de Crist crucificat. La figura mostra un Crist clavat a la creu. El cap amb una corona d'espines, se situa a l'alçada del braç de la creu. Els cabells llargs força treballats recauen sobre l'esquena i el pit. Els braços es presenten en angle recte seguint la línia del braç transversal de la creu, i els peus clavats amb un sol clau, com ja és habitual en aquesta època. El treball escultòric d'aquesta talla és d'una notable qualitat tot i que no és una obra gaire coneguda en la seva època. El tractament de l'anatomia és força acurat, especialment en la musculatura i la tensió dels braços, les costelles i les cames.</p> | 08180-163 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La parròquia de Sant Esteve de Ripollet ha adquirit una talla de Crist crucificat del segle XVII. Aquesta peça, que ha estat restaurada per Pere Padró, va pertànyer a la desapareguda col·lecció Ricart de Barcelona, iniciada per Narcís Ricart i que amb el pas dels anys comptà amb la col·laboració dels seus fills que l'ajudaren a millorar-la i especialitzar-la. La col·lecció Ricart era un important recull exclusivament d'art sacre que anava des de el romànic i gòtic fins al segle XVII. Malauradament a la mort de Narcís Ricart la majoria de peces que formaven part de la col·lecció foren venudes a un altre gran col·leccionista, Francesc Godia, passant a engrandir aquesta col·lecció i que ara es pot admirar a la seva fundació a Barcelona. Altres peces foren venudes a antiquaris com és el cas de la imatge que ara ha adquirit la parròquia de Ripollet</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59394-foto-08180-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59394-foto-08180-163-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59398 | Garatge d'en Fatjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-den-fatjo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 116.</p> | XX | <p>Edifici adossat entre mitgeres, de planta rectangular. Aquesta construcció de maó, arrebossada i pintada, destaca principalment per la presència d'un coronament format per una cornisa motllurada que combina línies rectes amb un remat central de caire circular. Aquest edifici es troba dins d'una arquitectura que podríem qualificar de funcional o servei.</p> | 08180-167 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Domingo Fatjo i Vallès, propietari de la Finca de Can Fatjó del Molí, va encarregar a l'arquitecte municipal de Ripollet, Joan Baptista Serra, la construcció de dos edificis de planta baixa destinats a taller de reparació i garatge d'automòbils.</p> | 41.4928800,2.1489000 | 428957 | 4593823 | 1925 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joan Baptista Serra | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93172 | Espai Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-lorca | XX-XXI | Pintura de les lletres desgastades, vinil en part desenganxat i brutícia general. | <p>Es tracta d'un monòlit amb una placa de marbre amb fons de pissarra i base de pedra i ciment. 1 x 1 x 1 m. A la placa hi ha una inscripció: 'Homenatge de l'A.V. Can Vargas, 122 a F. Garcia Lorca en el centenari del seu neixement'. La data que apareix a la placa és 7-6-1998.</p> <p>Al mateix espai hi ha un faristol de ferro amb imprimació i pintat, amb un vinil enganxat a la part frontal. Hi ha una llegenda en commemoració al vuitantè aniversari de la seva mort: 'El poble de Ripollet a Federico García Lorca, poeta, dramaturg i símbol universal de les llibertats assassinat pel feixisme ara fa vuitanta anys. Amb la seva obra, Lorca connecta el passat ancestral amb el futur mitjançant la cultura popular. Desembre 2016'.</p> | 08180-189 | Entrecreuament Rambla de Sant Andreu / Federico Garcia Lorca | <p>Es tracta de dos elements vinculats per la memòria al poeta García Lorca, però ubicats en dos moments diferents.</p> | 41.5017510,2.1596345 | 429862 | 4594799 | 1998 i 2016 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93172-alella0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93173 | Monument a les víctimes de les riuades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-les-riuades | XX | Amb brutícia i una mica oxidat | <p>Dos faristols de ferro oxidat unides pel seu marge, cadascun amb una planxa d’acer corten amb un text imprès en negre. Les inscripcions que tenen fan referència a les riuades de 1962 i són un homenatge a les víctimes que van provocar.</p> | 08180-190 | Placeta entre el c. Balmes i el c. Maragall | 41.4953020,2.1563755 | 429584 | 4594086 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93173-alella0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-07 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93174 | Monument LGBTQ+ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-lgbtq | XXI | Alguns cargols oxidats i manca de neteja. | <p>Faristol de ferro pintat en un costat, amb una placa de metacrilat impresa en color blanc fixada amb cargols amb tapa. Al costat dret hi apareix una bandera del col·lectiu LGTBI+, al costat esquerre i central, una llegenda amb el reconeixement de la lluita del col·lectiu.</p> | 08180-191 | Parc del Riu Ripoll | <p>Es tracta del primer monument d'Espanya dedicat als activistes LGTBI. ERs va inaugurar el 22 de juliol de 2017.</p> | 41.4952898,2.1526985 | 429277 | 4594088 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93174-alella2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93175 | Homenatge a Pere Quart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-pere-quart | XXI | Presència de pintades i grafits de diverses tipologies | <p>Monument constituït per una peanya de ciment i a sobre amb l'efígie de l'autor, en especial detall del seu rostre en negatiu.</p> <p>La peanya suporta també una petita vitrina amb llibres.</p> <p><span><span>També hi ha diverses “jardineres” triangulars d’acer corten amb textos de Pere Quart repartides per tota la plaça. </span></span></p> | 08180-192 | Plaça Pere Quart | 41.4988095,2.1574235 | 429674 | 4594475 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 93176 | Premsa de vi al CIP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-al-cip | XX | Actualment està desmuntada. | <p>Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica que a la vegada està sobre una estructura mòbil.</p> | 08180-193 | Davant del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata | 41.4996046,2.1528812 | 429296 | 4594566 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59277 | Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rata | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.96-97. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 110-12 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), pp. 11-26.</p> | XIX | <p>L'antic molí fariner és un edifici de pedra arrebossada; compta amb planta rectangular de planta, pis i soterrani, cobert a la catalana a un vessant (baixa a la façana principal) de teula àrab sobre un ràfec de maó prim. La façana principal encarada a l'est, seguint la línia del carrer Molí d'en Rata; el terra baixa inclinat fins a la planta soterrani on s'obre una arcuació de cinc arcs d'obra vista, tres arcs carpanells entre dos més estrets de mig punt. A la planta baixa i primer pis s'obren tres finestres emmarcats amb files de maó. Entrades a les dues façanes laterals, i darrera, una fila de tres finestres al primer pis. Conserva la maquinària original. Va ser restaurat pel Patronat Municipal d'ocupació, avui és un espai museïtzat.</p> | 08180-37 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El permís per construir el molí el va obtenir en Bartomeu Clos Braut el 1825. En Bartomeu Clos no havia contribuït a les despeses ocasionades per la construcció d'una mina per a buscar aigua i augmentar el cabal, i les objeccions de la Societat de Regants i Usuaris de la Sèquia va impedir la seva posta en marxa fins que l'any 1859 es va acceptar que el fill de l'anterior, Josep Clos, pogués incorporar-se a aquella societat i posar en marxa el molí. El següent propietari va ser el seu fill, Ezequiel Clos, que va morir el 1945. Va funcionar com a molí fariner fins a principis dels anys cinquanta. L'habitatge del moliner va ocupar al primer pis, les moles eren a la planta baixa i la roda al soterrani. El nom del molí ve del fet que un dels moliners tenia molts fills, als quals els deien 'Les ratetes' i al seu pare li va quedar el nom de 'Rata'. El 2006, va ser rehabilitat i actualment forma part de l'equipament CIP. Molí d'en Rata.</p> | 41.4995200,2.1525900 | 429272 | 4594558 | 1825 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | A la fotografia del molí publicada el 1983 es veuen dues finestres més petites a cada planta, per tant es pot suposar que les obertures actuals són d'una fase posterior o fruit de la restauració portada a terme el 2006. MOGAS [1983:110) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59289 | Capella de can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-grasses | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII | <p>Petita edificació de pedra arrebossada, coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i teula àrab, de planta rectangular i una planta, que es troba adossat al mur de tancament a la cantonada sud del pati de Can Grasses. Compta amb una entrada rectangular i un respirall, i finestres circulars a les façanes laterals. A l'interior es troba una volta fingida per una aresta romana.</p> | 08180-49 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut de Can Grasses és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 1667 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | A partir del 1888 va ser utilitzada com a quadra. L'interior de la capella va ser restaurada fa pocs anys. | 96|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59366 | Mola a la plaça Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-a-la-placa-lluis-millet | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001). pp. 11-26.</p> | XIX-XX | <p>Mola procedent d'un molí paperer. Una pedra de forma circular d' 1,8 metres d'alçada per 60 centímetres de diàmetre, dividida per unes incisions tallades a la superfície.</p> | 08180-135 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La mola era un joc de dues pedres verticals muntades dins d'una tina. La seva finalitat era trinxar els draps per reduir-los a pasta.</p> | 41.5035000,2.1545500 | 429440 | 4594998 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Alguns autors afirmen que aquesta mola prové del molí d'en Ginestar (Masachs). | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/