Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59365 | Baldaquí de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> | 08180-134 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 59337 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-6 | <p>AA.DD. (1989) Calendari de festes de Catalunya, Aragó i la Franja, Barcelona. AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, pp. 64-66, 33-35, 326, 369. FONOLLET i PAÑOS, A (2005) Miguel Espàrrech i Sallent i el Ball de Gitanes a Ripollet, Ripollet.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes no és considerat un ball seriós sinó un espectacle tradicional que se celebra per carnaval a diversos llocs de la comarca als mesos de l'estiu. D'entre els elements simbòlics cal destacar els nuvis, l'any que comença, contraposat amb els vells, que cauen, exhausts, després de ballar amb la vella, la qual en un moment de la dansa simula un part que equival al naixement del nou cicle estacional. Si els balladors simbolitzen el bé, els diablots que són els qui mantenen l'espai per ballar per tant, són els vigilants del cercle màgic de la dansa, simbolitzen el mal. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van davant seguits dels padrins i convidats. Es una dansa molt completa ja que consta d'un passeig d'entrada i d'un de sortida, contradanses, xotis, catxutxes i d'una jota final. El Ball de Gitanes va desaparèixer de Ripollet l'any 1982 i es va constituir una nova colla de gitanes el 2003. Hi havia dotze parelles a les colles de Ripollet. Actualment hi ha dues colles, la de grans i la de petits.</p> | 08180-106 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen del Ball de Gitanes podria enllaçar amb les antigues festivitats però la data més antiga són uns textos del 1767 en els quals figura una ballada de Gitanes a Sant Celoni. El Ball de Gitanes a Ripollet té el seu origen l'any 1845, ballat per una colla de gitanos nòmades que es van assentar al terme. Avui aquest ball ha sofert diverses modificacions en la coreografia, la interpretació i el vestuari .</p> | 41.4982100,2.1585600 | 429769 | 4594407 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59337-foto-08180-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troba documentació sobre el Ball de Gitanes a l'associació Colla de Gitanes de Ripollet, c/ Escoles, 9. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59307 | Bosc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pinetons | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet, Ripollet.</p> | XIX | <p>Els Pinetons és una pineda, formada per uns cinc-cents pins pinyoners (Pinus pinea), situada en el turonet més alt del poble. En aquest indret és possible trobar rastres i petjades de la fauna dels rodals de Ripollet. Els Pinetons comprèn una àrea triangular amb els límits del terme municipal entre Ripollet i Barberà del Vallès a l'oest i nord, i l'Avinguda del Mediterrani al sud-est, el camí de la Serra passa al costat.</p> | 08180-76 | Ripollet (08291) | <p>L'origen dels pins es remunta a finals del segle XIX, principis del segle XX, quan van ser sembrats als afores del municipi en uns terrenys rics en guixos i poc adequats pel conreu.</p> | 41.5062700,2.1600200 | 429899 | 4595301 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59307-foto-08180-76-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona més salvatge del Bosc, en el terme de Montcada i Reixac, és un important corredor biològic. D'altra banda, el camí de la Serra constitueix un referent topogràfic entre el límit de les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, actuant com a corredor biològic. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59237 | CEIP Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-anselm-clave | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.110-111. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç núm. 108, 1987. pp. 103-05..</p> | XX | <p>Escola pública construïda en diferents fases. La façana principal del carrer Sol presenta una planta baixa de pedra artificial, primer i segon pisos de maó arrebossat, i dividida en diferents trams mitjançant pilastres, unes finestres rectangulars a cada tram. La coberta és de dues aigües i teula plana d'encaix amb carener paral·lel al carrer. Els dos edificis paral·lels que conformen el conjunt en forma d'una 'U' oberta al carrer de l'Escola, amb un cobert semitransparent entre els dos. Un mur de tancament amb trams de reixa metàl·lica envolta la façana al c/ del Sol.</p> | 08180-68 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914. El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial. Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República. Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel. Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.</p> | 41.4989500,2.1563600 | 429586 | 4594491 | 1936 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59237-foto-08180-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les Escoles Publiques de Ripollet van participar en el programa escolar de la Mancomunitat de Catalunya. El mercat municipal (ara Teatre Auditori municipal) i les Escoles Públiques van ser un dels grans projectes urbanístics de l'administració de la Segona República. L'escola disposa d'un fons documental amb el llibre de matrícules, el llibre d'actes de l'època franquista i un full de matrícules del segle XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59247 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 49.</p> | XIX-XX | <p>Casa d'estiueig bastida aprofitant una antiga casa adossada existent, construïda de pedra arrebossada amb coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Planta baixa i pis amb dues obertures a cada pis, totes d'arc mixtilini amb rajoles blaves a banda i banda de la llinda, una porta ampla envidriada a mà d'esquerra, sota una finestra amb balcó d'obra amb formes geomètriques i les inicials JG calades al centre, una finestra reixada a mà dreta, tapiada al primer pis. Dos estrets respiralls entre una motllura prima i el ràfec.</p> | 08180-7 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga casa d'estructura original de finals del segle XVIII en l'antic carrer de Calvari, rehabilitada com a casa d'estiueig entre els anys 1930 i 1940 per a la família Govern. La documentació històrica de la casa s'ha de entendre en el conjunt de l'evolució històrica, arquitectònica i urbana del carrer en el qual es troba. El carrer Calvari era sens dubte l'antiga carretera del Masrampinyo i formava part del nucli antic de Ripollet ocupat per construccions i vivendes de planta baixa i un pis. La construcció de la carretera N-150 va convertir la vella carretera en carrer i va propiciar la conversió de les antigues cases en cases d'estiueig a finals del segle XX.</p> | 41.4965800,2.1564500 | 429591 | 4594228 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59247-foto-08180-7-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Els elements decoratius de ceràmica i ferro, tot i que senzills, palesen la pervivència del modernisme en el seu vessant popular. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59295 | Cal Dr. Figarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dr-figarola | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 50-51 'Dues cares de la façana', Revista de Ripollet, núm. 340, divendres 13 de febrer, 2004</p> | XIX | <p>Casa adossada de tres cossos formada per planta baixa i pis, la coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són rectangulars i emmarcats per uns emmotllats senzills. D'entre totes les obertures destaca la presència de la porta principal d'accés a la vivenda. Es tracta d'una porta adintellada de grans dimensions protegida per una porta de fusta doble de dos batents. La part interior de la porta és de vidrieres per tal de permetre el pas de la llum del carrer. El balcó del cos central té una barana de ferro colat, al seu damunt trobem un medalló en relleu del cap de Cervantes. L'interior de la casa conserva molts dels elements originals, com els enrajolats del terra i els arrimadors, o les pintures d'algun sostre.</p> | 08180-55 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa fou als seus orígens residència d'estiu de dos metges de Barcelona, pare i fill. El primer, Severo Figarola Serret, havia estat el metge de Ripollet a l'ultima dècada del segle XIX. Va morir al 1909 i té un carrer dedicat al municipi. El seu fill, Severo Figarola Pera va ser un reconegut metge i propulsor de les Companyies d'Assistència Sanitèria. A la casa hi van viure posteriorment el Dr. Martínez i el Dr. García. Al 1957 la va comprar l'actual propietari reformant-la i donant-li el seu aspecte actual, tot i que ha sabut conservar la fisonomia pròpia del segle XIX.</p> | 41.4964900,2.1566100 | 429604 | 4594218 | 1910 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El cap de Cervantes, abans de la reforma executada a mitjans de segle, se situava en un coronament superior flanquejat per balustrades. Juntament amb la casa del carrer Anselm Clavé, 22 (fitxa 159) és de les poques que conserva la tipologia de doble porta amb vidrieres interiors molt comuna a les cases de Ripollet. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59240 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-2 | <p>AA.DD. 'Dues cares de la façana'. Revista de Ripollet, núm. 341, 20 de febrer, 2004. BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.74-75. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MEYER, F S (1966) Manual de ornamentació... Barcelona. RIGALT, L (1857) Album enciclopédico-pintoresco de los industriales. Barcelona: Litografia de la Unión de don francisco de Campaña.</p> | XX | Ha esta objecte l'any 2007 d'una restauració de la façana. | <p>Casa adossada de maó arrebossat, planta i pis amb coberta plana. A la façana simètrica s'incorporen molts elements decoratius com rajoles de ceràmica de color blanc i verd, i que van emmarcant tant les portes com les finestres. Una balconada uneix les tres finestres del pis superior on s'obren tres portes de formes rectangulars que presenten emmarcaments motllurats rebaixats i tancament superior mixtilini. El balcó té com a suport quatre grans cartel·les ornamentades i una barana de ferro forjat entre quatre pilars. El frontís està dividit per set merlots de diferents dimensions lligats per ferro forjat i amb coronaments de ferro i ceràmica. A l'interior, reformat el 2007, es conserven la distribució original amb els paviments de mosaic a algunes de les habitacions, i els accessos als passadissos de dalt amb perfil esglaonat.</p> | 08180-71 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Entre 1910 i 1911, el senyor Magí Baqués i Cot féu construir dues cases d'estil modernista per als seus fills, a la Plaça Onze de Setembre. Dels dos edificis, un d'ells (núm.14) passà a ser propietat de Pere Baqués Samaranch, qui més tard el va llogar a un metge de Ripollet, que va emigrar a la dècada del 1960 a Veneçuela, on va residir fins a la dècada del 1990. A la casa hi va continuar vivint la seva germana. A la seva mort, al garatge de la casa, es van localitzar les restes d'una bomba de la Guerra Civil Espanyola, que va haver de ser desactivada per especialistes.</p> | 41.4965700,2.1583900 | 429753 | 4594225 | 1910-11 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Josep Mª | La façana amb el veí número 12 es de les més espectaculars de tot el municipi, de marcat estil modernista. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 59253 | Cal Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muc | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 60-1</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta rectangular construïda en maó arrebossat, maó vist pintat al pis, i coberta plana. Es tracta d'una façana simètrica de tres cossos allargada a mà dreta amb l'obertura per a l'entrada de vehicles. Planta i pilastres laterals estucats amb juntes inscrites, i un frontis adornat amb motllures geomètriques que emmarquen sis respiralls, rematat amb una balustrada de tres trams coronada per quatre esferes. Al primer pis, tres finestres amb marcs estucats i balcons amb baranes treballades en ferro forjat. Una planta soterrani consta d'una única sala que dóna al jardí. En el jardí es conserva el pou i l'antic safareig de rentar.</p> | 08180-13 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A Cal Muç han viscut cinc generacions de la família Dausà, una saga de constructors iniciada per Muç Dausà Estapé i Mariona Roviralta Mauri, casats al tercer terç del segle XIX i que tingueren 3 fills i cinc filles. D'aquest matrimoni es conserven dos retrats a l'oli que encara pengen d'una paret de la casa. El propi Muç Dausà, constructor d'ofici, va aixecar la casa. Tant ell com els seus tres fills (Joan, Josep i Muçet) van participar en la construcció d'infraestructures locals tan importants com el cementiri, les primeres escoles públiques (actual escola Anselm Clavé), o el campanar actual de l'església. Cal destacar que en Muç pare sempre fou analfabet, però amb la seva tenacitat va aconseguir un important patrimoni que passà en herència a l'hereu Muçet. En Josep i en Joan van formar una societat i mentre un era el cap dels manobres que aixecaven la fàbrica Uralita, l'altre projectava torres d'estiueig o vivendes. Tots dos germans van ser capturats i afusellats per milícies descontrolades durant l'etapa de la Guerra Civil. Un dels fills d'en Joan, Albert Dausà, fou més tard batlle de Ripollet, entre 1966 i 1979. La casa continua, en bon estat, en mans de la família Dausà.</p> | 41.4955900,2.1583800 | 429751 | 4594116 | 1882 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59253-foto-08180-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Muç | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59266 | Cal Queixalista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queixalista | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 36-37.</p> | XX | <p>Torre aïllada de planta complexa, de maó arrebossat i teula àrab, planta amb pis i mirador de dos pisos, el cobriment de dos i quatre vessants amb voladissos molt pronunciats que descansen sobre tornapuntes de fusta. Diversos cossos distribuïts a tres nivells envolten la torre mirador central amb coberta de pavelló. Les obertures són rectangulars i d'arc escarser, amb marquesines, balconeres i decoració ceràmica. Degut al joc de cossos, es creen una sèrie d'espais mitjans ocupats per terrasses i tribunes. L'accés posterior a la torre és per una elevada plataforma semicircular amb balustrada i escala de dues vingudes.A l'interior de la casa, presenta un espai central de circulació amb passarel·la sota la torre del mirador, la petita capella a la planta baixa, les rajoles ceràmiques a les parets i la construcció interna de biguetes de ferro i revoltons. La casa ocupa la cantonada entre els carrers Duc de Tetuan, Doctor Figarola i dels Afores, envoltada pel jardí i amb un mur de tancament de maó arrebossat. L'entrada presenta dos pilars enrajolats realitzats amb maó vist i portes de ferro forjat.</p> | 08180-26 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Torre d'estiueig construïda pels vols dels anys vint per al Sr. Vila, dentista de Barcelona, i posteriorment comprada pels actuals propietaris, els Llargués de la Torre Joana . La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil per acollir un grup de refugiats bascos. Es va crear el nou carrer de les Afores seguint l'inici del camí de Santa Perpetua de Moguda el 1881.</p> | 41.4994300,2.1550700 | 429479 | 4594546 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59266-foto-08180-26-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El conjunt de torres d'estiueig i jardins és un dels més singulars del terme de Ripollet. Destaquem el jardí que envolta tota la casa amb un mur de tancament. Presenta influències de diferents corrents artístics com el modernisme i altres moviments europeus del moment. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59294 | Cal Roda / Ca l'Hortego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roda-ca-lhortego | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 48-49.</p> | XVIII | Manca de manteniment. | <p>Una petita masia dividida en dues cases, de pedra arrebossada i maó, amb murs laterals de tàpia, de planta baixa i pis. El carener perpendicular a la façana, coberta de dues aigües i teula àrab. Dos portals situats a la planta baixa, el de l'esquerra més ample i d'arc escarser, una obertura inserida a la dreta. Dues finestres rectangulars al primer pis amb petits balcons de pedra amb baranes metàl·liques, i arcs escarser de descàrrega. Un rellotge de sol a la façana lateral.</p> | 08180-54 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Situat a la part més antiga del municipi que, pel seu aspecte exterior es pot identificar com a masia. Els orígens poden ser localitzats entorn al segle XVIII, i lligats a l'expansió agrícola de la vinya.</p> | 41.4975000,2.1541600 | 429401 | 4594332 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59294-foto-08180-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59294-foto-08180-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cases numerades com c/ Passatge, 13 i 15 . | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59347 | Campanar de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J 'Campanes de temps', Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.</p> | XIX | <p>Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.</p> | 08180-116 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945</p> | 41.4969900,2.1552500 | 429491 | 4594274 | 1892 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Torres Argullol, José | El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59233 | Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra | XVI-XXI | <p>Camí entre Montcada i Reixac i Santa Perpetua en direcció nord-oest, sud-est i segueix la serra que marca els límits entre el municipi de Ripollet i Montcada. El tram del costat nord del Bosc dels Pinetons conserva encara una part del camí natural, mentre que el tram més al sud-est resta asfaltat com a carrer (Camí de la Serra). El camí gira en sentit nord al costat del dipòsit d'aigua i continua cap a Santa Perpetua. Continua entre UTM X:429913 Y:4595632 a UTM X:430675 Y:4594382, i baixa de 112 m d'altitud a 70 m.</p> | 08180-64 | Límit nord-est del municipi, la frontera entre Montcada i Reixac | <p>El camí, d'origen medieval, tenia enllaços amb els camins de la Salut, de Santa Perpetua i del Mas Duran, avui desapareguts.</p> | 41.5066900,2.1601700 | 429912 | 4595347 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El camí és avui el límit entre les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, marcant un important corredor biològic. Actualment el camí de la Serra està integrat a la xarxa de camins de l'Itinerari del Vallès Natural, formant una secció del camí l'Eix de Llevant. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59251 | Can Bertran o Can Foyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-o-can-foye | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona. p. 56-7. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XIX | <p>Casa de planta rectangular, edificada amb maó arrebossat i coberta de doble vessant de teula àrab amb ràfec i carener paral·lel a la façana. Una façana simètrica d'una planta i pis estructurat verticalment en tres cossos, el central més alt que els laterals. Un sòcol arriba a l'altura de l'ampit de les finestres inferiors, tots rectangulars amb decoració de punts de diamant al nivell de les llindes. Tres balcons al primer pis, el central amb barana recta i suportat per mènsules perpendiculars, els laterals semicirculars amb mènsules de disposició diagonal, les cantoneres de les mènsules revestides amb rajoles. Els balustres són de perfil arrodonits. La façana està coronada per tres voladissos amb ràfecs falsos, el central aixecat sobre un escut sense motiu heràldic envoltat per una motllura rectangular de forma conopial. Un pati interior ample amb jardí, llar de foc d'estil oriental i plafó ceràmic que representa la Mare de Deu del Roser.</p> | 08180-11 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El disseny i la construcció corria a càrrec del mestre d'obres Bernat Verdaguer. Construïda com a residència d'estiu per la família Foyé que va estiuejar a Ripollet fins a la Guerra Civil. Un dels fills, en Marià Foyé, va ser un aviador pioner que va impulsar el vol sense motor a Catalunya i va aconseguir el rècord de permanència a l'aire. En aquesta casa també hi va viure , anys després, el mestre Antoni Oliva, autor de la partitura del Cant a Ripollet, himne local. Històricament la importància de la casa s'ha d'entendre dins del context de l'evolució urbana i arquitectònica del carrer Calvari, que va passar de convertir-se en un carrer de cases d'arquitectura popular a un carrer amb cases de caire modernista utilitzades com a cases d'estiueig.</p> | 41.4962300,2.1572100 | 429654 | 4594188 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59251-foto-08180-11-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa també és coneguda amb el nom de Can Foyé, per associació al cognom de la família propietària que estiuejava a la casa fins al 1936. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59292 | Can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 42-43</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta i dos pisos, de maó arrebossat i terrat. Entrada a mà dreta, la porta i la finestra d'arc rebaixat, amb data 1871. Dues finestres rectangulars a cada pis, els balcons del primer pis amb gran balconada d'una sola llosana, i dos balcons al segon pis. Totes amb baranes de ferro forjat. Una balustrada al terrat sobre una cornisa dentada, dessota de la qual s'obren tres petits respiralls circulars. Compta amb coberta practicable (terrassa) equipada amb cambra d'aire, visible pels respiralls. Una façana posterior amb galeria de dos arcs escarsers que aguanten quatre arcs al primer pis i una escultura femenina vuitcentista adossada a la paret. Dóna a un petit pati on està ubicada una font d'estil rococó (fitxa 38).</p> | 08180-52 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Edificada com a casa d'estiueig pel Baltasar Boniquet Bohigas, però sempre llogada per la seva família. Comprada el 1915 per Jaume Diviu Joana, veí de Cerdanyola. La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data 1871 a la façana.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 1871 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cal Boniquet es va construir contigua al -llavors- gran solar de Can Vidal i Valls, quan encara el carrer del Sol no estava urbanitzat. Ambdues torres representaven els dos únics exemplars de residència d'estiueig en aquest carrer, ja que a partir de llavors tan sols s'hi van bastir petites cases rurals de planta baixa i pis. | 99|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59262 | Can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-8. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XVII | <p>Edifici exempt format per la unió de tres cossos afegits de diferents mides i tipologia de plantes. Construïda amb murs de còdols i pedra picada formant un parament irregular, que resta sota una capa d'arrebossat sense pintar. Els tres cossos comptem amb cobertes independents a quatre aigües fetes amb teula àrab. El cos dret és una torre de planta quadradangular, de planta baixa, primer pis, golfes i coberta de quatre vessants. Destaca la presència d'una finestra rectangular al primer pis amb un balcó i pedres d'emmarcament i motllures a l'intradós. També s'observa la presència d'una galeria oberta a les golfes de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d'imposta. Una pedra sobre la finestra està inscrita IHS/1690. El cos central és de planta quadrangular i compta amb dos portals d'arc de mig punt, el de la dreta, l'actual oratori, amb dovelles i una reixa de ferro forjat, datat del 1946, i el de l'esquerra l'entrada principal. Al primer pis s'obren dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a l'intradós i baranes de ferro. Dues obertures petites a les golfes. Existeixen les restes d'un rellotge de sol. El cos més petit afegit a l'esquerra és de planta rectangular i es disposa en perpendicular als altres. Compta amb planta baixa i golfes, i s'obre amb tres balcons i portes d'arc escarser. L'entrada principal dóna pas a una escalinata cap al primer pis d'aquell tercer cos; l'escalinata està decorada amb tres arcs gòtics de pedra, originàries d'algun altre edifici desconegut. A mà esquerra es troba l'oratori o capella familiar creat a l'antiga entrada.</p> | 08180-22 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, avui desaparegut i situat al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó el 1712, un prohom de Barcelona, que hi va instal·lar masovers. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. A finals del segle XIX els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis. L'aigua procedint del molí d'en Buxó / Calvet discorria pels soterranis de Can Buxó, caient per un salt d'aigua que feia rodar una altra mola situada entre les bodegues i corrent per sota l'empedrat de les cavallerisses fins a marxar en direcció del molí d'en Ginestar. Hi ha una llegenda que Can Buxó està lligada per un túnel amb la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques i amb Can Minguella, però no s'ha trobat evidència de les excavacions.</p> | 41.4976600,2.1533000 | 429329 | 4594350 | 1662 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | S'han trobat restes de dues moles a l'interior de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59300 | Can Calpena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calpena | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.68.</p> | XX | <p>Conjunt de dues cases adossades d'una planta amb una concepció unitària, els murs de pedra arrebossada i coberta de dos vessants i teula àrab. Les dues entrades centrades a la façana simètrica, totes les obertures emmarcades amb ciment i llindes triangulars, un sòcol, una cornisa i un coronament simètric de dos trams de balustrada i un escut central, reforçats amb quatres pilars.</p> | 08180-60 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases corresponen a la dona i germana del manobre de Ripollet Ramon Calpena, que va treballar amb els germans Dausà. La nova Rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli es transformava en una de les principals artèries de la vila .</p> | 41.4972800,2.1601700 | 429902 | 4594303 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59312 | Can Clos / Pisos del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-pisos-del-sindicat | <p>BENACH, Martí (1995). Can Clos, Ripollet. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar. Barcelona</p> | XX | <p>Polígon de sis blocs d'habitatges edificats de construcció modesta amb parets de carrega i maó foradat i coberta plana. Es tracta de dues tipologies diferents: quatre blocs adjacents (tipus A-5, 80 habitatges), i dos blocs lineals (tipus B-5, 20 habitatges) que constitueixen un grup aïllat. Tots els blocs són de cinc plantes, els primers d'una planta quadrada amb quatre portes per replà, mentre que els segons tenen base rectangular i dos habitatges per planta.</p> | 08180-81 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Can Clos va ser el primer dels grans polígons d'habitatges la construcció dels quals va afectar tant a la fesomia com el caràcter social de Ripollet a partir dels anys 60. El polígon va ser construït com a resposta del govern central per les condicions creades arrel de la riuada del 1962. Es va encarregar la construcció a l'Obra Sindical del Hogar (OSH) amb l'expropiació de 8.374 m2 de terreny en plena zona rústica. El projecte dissenyat pels arquitectes Julio Chinchilla i Miguel A Calzada, autors de la majoria de polígons de l'OSH, i va ser adjudicat a J. Miró Trepat Construccions. No tenien ni demanaven llicencies d'obres de l'Ajuntament, ni complien amb les ordenances urbanístiques de superfície. Malgrat les intencions inicials, 80 dels pisos van ser posats a la disposició de l'Ajuntament de Barcelona per a suplantar el barraquisme existent en el barri de Montjuïc de la Ciutat Comtal.</p> | 41.5009400,2.1527500 | 429287 | 4594715 | 1969 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Obra Sindical del Hogar (OSH), Julio Chinchilla i Miguel A. Calzada arquitectes. | 120|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59283 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.82-83. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII-XVIII | Restaurada el 1974. | <p>Masia de planta rectangular aixecada en quatre fases, la més antiga a mà esquerra. Murs de còdols arrebossats i coberta de dues aigües amb teula àrab, la carena perpendicular a la façana. Entrada principal central d'arc de mig punt, segona porta a mà dreta d'arc escarser i entrada a mà esquerra amb llinda a un cos d'una planta. Finestres balconades al pis, a mà esquerra un parell de petites finestres amb arc apuntat, i una arcada de quatre finestres a les golfes. Un cos modern adossat a mà dreta d'una planta amb terrat i baranes de terracota. Un mur de tancament de pedra amb una entrada central envolta el pati davant de la façana principal. Adossada al racó sud es troba la capella familiar d'època barroca (fitxa 49). A la planta baixa els sostres són de volta de pedra, i s'hi conserven una premsa del segle XVIII, un cub i maquinària agrícola (fitxa 41).</p> | 08180-43 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. Hi ha constància d'una antiga font natural prop del riu (Font del Roure) i d'una mina realitzada el 1888 que portava per primer cop aigua potable al nucli urbà, procedent dels aqüífers subterranis de Can Grasses.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un bell exemple de la masia catalana. Destaquem el seu entorn natural, envoltada per camps de conreu, amb un hort i arbredes i restes d'un pinetó al talús del marge del riu Ripoll. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59275 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-1 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.84-85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 81, 89, 157. OLLER, T 'Topografia i toponímia de Ripollet segons un estudi de l'any 1932', Revista de Ripollet, núm. 8, abril, 1988. p. 9. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Al cos principal s'hi adossa un altre més petit cobert amb teulada inclinada. Edificada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars ben escairats. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és simètrica, i s'obre a la planta baixa amb un portal coronat per un arc de mig punt amb marc arrebossat. A banda i banda del portal s'obren finestres rectangulars a cada banda, substituint les finestres antigues d'arc rodó de maó. El primer pis s'obre amb tres finestres rectangulars amb marcs de pedra motllurada, la central amb ampit. A les golfes es troba un conjunt de tres finestres d'arc de mig punt de maó, la central més alta i ampla, i dues finestres més petites amb arcs escarsers a cada banda. La coberta té ràfecs amb dentellons decoratius. Un rellotge de sol inacabat ocupa l'espai entre les finestres del primer pis. Les façanes laterals amb finestres més petites de distribució irregular. A l'interior es destaca l'escala central de dos trams per planta, els paviments, les fusteries de les finestres, les portes, els sostres, l'escala i les golfes originals. A les golfes es troba la data 1787 inscrita amb un dit a una de les rajoles del terra. L'antic celler té una volta de canó. Un petit jardí ocupa la façana sud amb mur de tancament i una segona entrada a la casa. A darrera es troba el pou i una pedra que marcava el límit del territori de la finca inscrita 'J G (Joan Gallarda) / Terreno acotado'.</p> | 08180-35 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La primera referència escrita d'aquest Mas és del segle XIV però la seva existència és anterior tot i no està datada. El primer nom amb que apareix és Mas Font. Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La font i el safareig de Can Mas s'ubicava a l'altre banda del carrer, cap al riu Ripoll. Desapareguda fa uns anys, actualment està en projecte de reconstrucció.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 1787 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59275-foto-08180-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Representa un dels dos exemples locals de la típica masia catalana de l'edat moderna, més evolucionada que la masia medieval. Can Mas se situava en la cruïlla d'antics camins que comunicaven tota la comarca. La casa conserva una col·lecció d'eines emprades en el cultiu dels terrenys de la masia. El cup ha desaparegut però es conserva el pou al jardí. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59287 | Can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masachs | <p>BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental). CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 28-29. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XX | <p>Casa familiar convertida en oficines municipals, de planta quadrangular, amb una combinació de diferents espais i nivells que proporciona al conjunt un espai dinàmic d'entrants i sortints. Els murs aixecats de maó arrebossat i coberta inclinada de dos vents de teula àrab i carener perpendicular a les tres façanes. Sota el ràfec de la teulada es troben fileres imbricades de caps de teula àrab en forma de volada de coberta. Coberta amagada darrera de frontons en forma de pinyó, de perfil de motllura amb trams corbats i rectes, les cadenes i el carener coronades per gerros i una esfera. La façana de l'entrada encarada al nord es troba precedida per un pòrtic semicircular amb escala d'accés lateral i balustrada, i sostingut per columnes que aguanten un seguit de permòdols dessota un teuladet. S'obre amb tres portals d'arc de mig punt. La façana principal dóna a l'oest i s'obren una línia de cinc finestres arrodonides al pis amb un balcó a mà esquerra. Una galeria d'estructura ondulant continua adossada a un cos de planta i soterrani a la façana sud, sobre amb una porxada d'arcs de mig punt.</p> | 08180-47 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va construir la masia de Can Masachs en els anys 1920, situada a l'oest de la fàbrica de cartró Molí d'en Masachs. Antigament, els propietaris tenien la seva residència al molí, i la construcció de la nova casa permetia l'ampliació dels espais de la fàbrica. Va ser construïda per Miquel Masachs, fill d'Aleix Masachs el propietari del molí des del 1861, qui va encarregar Eduard Mª Balcells, arquitecte municipal de Cerdanyola, una casa amb l'aspecte propi d'una torre d'estiueig, envoltada de jardins i horts.</p> | 41.4965600,2.1534800 | 429343 | 4594228 | 1920 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Eduard Mª Balcells i Buigas | La casa de can Masachs és l'actual seu de l'Ajuntament i està directament vinculada amb el Molí d'en Masachs ( Molí d'en Ginestar). Plànols a l'Arxiu Històric del Col·legi d'arquitectes de Barcelona: 'Casa de lloguer del Sr. Masachs, Av. de la Creu Roja, s/n; c. Balmes. BALCELLS I BUIGAS, Eduard Maria. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59290 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-2 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 32.</p> | XX | <p>Casa adossada de planta baixa, sòcol, ràfec i coberta de dues aigües i teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. El parament de pedra arrebossada, amb entrada central flanquejada per finestres, es veu un projecte decoratiu d'inscripcions o esgrafiats, arcs escarsers sobre les obertures i franquejant les finestres, una mena de garlanda o cadena de fulles.</p> | 08180-50 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Casa i farga de l'antic ferrer del poble, Miquel Palau.</p> | 41.4997100,2.1563600 | 429587 | 4594576 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La construcció de l'edifici probablement correspon a les primeres fases d'aixecament de les Escoles Públiques al mateix carrer, entre els 1910 i 1930. En el disseny podem apreciar la influència de les cases d'estiueig construïdes a d'altres zones del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59267 | Can Pesseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pesseta | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 33.</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula a dos vessants, la carena paral·lel a la façana, amb teula àrab. Una façana simètrica ordenada amb divisions horitzontals i verticals entre les obertures i una balustrada amb gerros sobre pilars. Porta central amb llinda horitzontal, finestres rectangulars, tres balcons al primer pis sobre mènsules amb baranes de ferro forjat. Tres grups de dues finestres petites a les golfes. Motius ornamentals incisos als marcs dels balcons i , damunt l'entrada, figura la data 1884. A l'interior es conserven els paviments de mosaics en algunes de les habitacions de la planta baixa i primer pis, les decoracions dels murs i sostres de revoltons són pintats a l'estil modernista. Destaca un model de terra cuita de l'escultura de Sant Francesc d'Asis, de l'artista Josep Viladomat dipositada al Museu de Montserrat. L'escultor anava a coure les peces a la bòbila Padró i en agraïment va regalar a la Josefa Padró, esposa del Jacint Padró Cirera, aquest model. Al jardí darrera la casa es troba un espai que acull l'antic forn de pa i una petita col·lecció d'eines de camp, bàscules i martells. El cub es troba a la galeria del pati.</p> | 08180-27 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Construïda com la residència de la família Padró, vinculada des de fa molts anys a la vida social, política i econòmica de Ripollet. Els Padró van venir al poble el segle XVII i eren propietaris de bòbiles. El nom de la casa ve de la bòbila del mateix nom que va ser la primera en pagar el combustible, feix de llenya, a pesseta, com a nova unitat de moneda vigent des del 1868. Fins llavors s'havia pagat a cèntims.</p> | 41.4990000,2.1552800 | 429496 | 4594498 | 1884 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59267-foto-08180-27-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Destaquem la distribució original de la casa i la decoració modernista de finals del XIX. Seu de l'Agrupació Pessebrista de Ripollet i de l'entitat Cultura i Tradició. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59308 | Capella a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 80-1.</p> | XX | <p>Al centre de la pintura mural trobem una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron adornat, Jesús assegut a la seva falda, flanquejada per dos àngels, i quatre sants a ambdós costats entre palmeres; les cares de les figures són retrats de membres de la família Buxó / Gassó. La part de baix està pintada amb una franja amb ovelles. Les bigues de la capella i el sostre resten pintades.</p> | 08180-77 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX van variar la distribució de les habitacions de Can Buxó, i l'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb l´escalinata d'accés al primer pis. La porta de l'antic accés va passar a donar pas a la capella familiar de nova factura.</p> | 41.4976300,2.1533900 | 429337 | 4594347 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59308-foto-08180-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Gassó i Buxó, Josep Mª | L'oratori és dedicat a la Patrona de Catalunya i va ser decorat per un fill de la casa, Josep Mª Gassó i Buxó, monjo benedictí de Montserrat. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59289 | Capella de can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-grasses | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII | <p>Petita edificació de pedra arrebossada, coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i teula àrab, de planta rectangular i una planta, que es troba adossat al mur de tancament a la cantonada sud del pati de Can Grasses. Compta amb una entrada rectangular i un respirall, i finestres circulars a les façanes laterals. A l'interior es troba una volta fingida per una aresta romana.</p> | 08180-49 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut de Can Grasses és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 1667 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | A partir del 1888 va ser utilitzada com a quadra. L'interior de la capella va ser restaurada fa pocs anys. | 96|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59376 | Capella del Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Capella annexa adossada al nord de l'edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d'una porta rectangular sota un timpà decoratiu d'arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d'ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles. A banda i banda de la porta s'obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d'espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L'interior de la capella és de nau única amb l'espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal. El sostre interior permet la visió de l'embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s'ornamenta amb un seguit d'arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L'ascensió, L'anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu. El cos central del finestral de l'absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d'un conjunt escultòric de guix amb policromia.</p> | 08180-145 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciata van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil, i passat el conflicte va tornar al seu ús religiós.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Forma part del conjunt del col·legi Mare de Déu del Roser, juntament amb la casa. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59244 | Carretera de Ripollet a Santiga 'Fons de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-ripollet-a-santiga-fons-de-ripollet | <p>MARCET, R., PETIT, Mª A. 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès, del Neolític al Bronze final'. Estudios de la Antigüedad, nº2, UAB, 1986, p.113. RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell 1934, p.21</p> | IXaC-VIIaC | <p>Jaciment arqueològic proper al punt quilomètric 1 de la carretera que va de Ripollet a Santiga, entre la plana i la masia Can Grasses, van ser localitzades i excavades un nombre indeterminat d'estructures circulars de 2m. de diàmetre del Bronze Final (-900 / -650) Eren molt pròximes les unes amb les altres. Segons R. Marcet i Mª A. Petit, probablement es tractava d'un conjunt de fons de cabanes corresponents al Bronze final, en un moment força avançat. Cal destacar que conservaven en el seu interior gran quantitat de tovots, tots ells amb una cara plana, els quals devien formar part del sosteniment d'aquestes estructures.</p> | 08180-4 | Zona urbana de la carretera Santiga de Ripollet | <p>V. Renom va excavar la zona durant el mes d'agost de 1934. Actualment és un camp de conreu al costat de la carretera de Santiga.</p> | 41.5052500,2.1493300 | 429006 | 4595196 | -900-650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El material arqueològics són dipositats al Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) amb el número d'inventari 2432, número d'accés 6.100. | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59260 | Casa Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Edifici format per la casa col·legi de les antigues dominiques. Construït amb maó que posteriorment s'ha arrebossat i pintat de color groc. La casa col·legi compta amb planta baixa, dos pisos i golfes separades per impostes i flanquejat per pilastres i es cobreix a dues aigües. A la planta baixa s'obren finestres rectangulars, i al primer i segon pis s'alternen finestres i balcons ampitadors amb baranes d'obra formades per balustre treballades. Al pis de les golfes s'observen respiralls ovalats sota la cornisa. Interiorment l'escola té una estructura adaptada a les funcions d'escola. Destaca l'existència de columnes de ferro colat amb capitells amb decoració floral, i bigues de fusta amb revoltons.</p> | 08180-20 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciada van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la Casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59260-foto-08180-20-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59324 | Casa Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp, 124-25. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 37.</p> | XX | <p>Edifici d'obra vista de maó sobre un sòcol de còdols i pedra picada, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Portal d'arc de mig punt dovellat, situada entre dues finestres quadrangulars. El segon pis es proveït de dues finestres sota una cornisa o ràfec dentallat. A la cantonada sud, dues finestres arrodonides amb una columna de secció rodona i capitell a l'angle entre les dues; es troba una altra columneta al passeig al transsepte sud. (Fitxa 72) Les columnes van ser recuperades de l'església després de la Guerra Civil i integrades per l'arquitecte en la reconstrucció de la casa parroquial com a memòria. S'ha aixecat l'edifici sobre un alt paredat que defineix la línia on el carrer Padró puja cap al centre antic del poble.</p> | 08180-93 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església i la casa rectoral van ser saquejades el 1936. En reconstruir la rectoria, s'hi van incorporar en el finestral de la cantonada la columna i el capitell de pedra que anteriorment feien suport a l'altar major de l'església.</p> | 41.4968600,2.1553200 | 429497 | 4594260 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59324-foto-08180-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59324-foto-08180-93-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59259 | Casa al C/ de la Salut, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-de-la-salut-16 | XIX | S'hauria de reparar l'exterior a causa de la falta de manteniment. | <p>Es tracta d'una casa adossada de planta rectangular i cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i pis, la façana arrebossada de còdols, i la paret mitgera de pedra i tàpia. L'entrada i la finestra a la planta baixa d'arc escarser, i les dues finestres arrodonides amb balcons corbats de ferro forjat en estil cistelleria.</p> | 08180-19 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal pensar que l'edifici original tingui els seus orígens a cavall entre els segles XVIII i XIX amb una façana modernitzada sota criteris arquitectònics de principi del XX. El carrer de la Salut va ser un dels primers carrers urbanitzats a Ripollet ja al segle XIV, a la part nord de l'església, on s'iniciava el camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. El carrer estava format per cases de tipologia popular de murs fets amb materials força toscos com argila, com es pot veure en aquest exemple.</p> | 41.4977700,2.1541500 | 429400 | 4594362 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59259-foto-08180-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El carrer de la Salut començava el camí de la Salut, ara desaparegut, que menava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59256 | Casa de la plaça Onze de Setembre, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-onze-de-setembre-12 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.74-75</p> | XX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta rectangular, construïda amb maó arrebossat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada plana. La façana simètrica presenta dues entrades als extrems flanquejant dues finestres arrodonides, protegides per unes reixes decoratives, i amb petites decoracions de ceràmica verda als costats. S'entra per la porta a l'esquerra. Al primer pis, es localitzen dos balcons d'escàs voladís que es situen sobre les portes al primer pis. S'obren també quatre finestres cegues finalitzades a la part superior amb formes arrodonides i un tram central sobre elevat. La part superior de l'edifici es remata amb un frontis de sis merlots separats de baranes de ferro.</p> | 08180-16 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Entre 1910 i 1911, es varen construir dues cases d'estil modernista per als fills del propietari, a la Plaça Onze de Setembre. Dels dos edificis, un d'ells (núm. 14) passà a ser la casa del metge de Ripollet En canvi, l'altre (núm. 12) quedà en mans de les seves dues filles. Aquestes el van vendre i va quedar dividit posteriorment en dos habitatges diferents</p> | 41.4966300,2.1584700 | 429760 | 4594232 | 1910-11 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59256-foto-08180-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59256-foto-08180-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59256-foto-08180-16-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Josep Maria | Entre les façanes més espectaculars del poble, de marcat estil modernista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 59254 | Casa del C/ Calvari, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-58 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada de planta baixa i pis, una entrada ampla d'un arc escarser a l'esquerra, i una finestra al pis sobre la entrada. Murs de còdols arrebossats i pintats en color blanc. Compta amb un sòcol de ciment que protegeix la part inferior de la façana. Un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab.</p> | 08180-14 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El model típic de casa de pagès de poble de l'època, del qual es conserven pocs exemples. La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, d'una arquitectura modesta de gran interès històric. Els seus orígens poden remuntar-se al període situat a cavall entre els segles XVIII-XIX.</p> | 41.4959600,2.1578200 | 429705 | 4594158 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59254-foto-08180-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59293 | Casa del C/ Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-anselm-clave-17 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 46-47</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat, que fa cantonada amb el c/ Padró. La façana presenta una distribució d'obertures asimètriques, dividida per un sòcol de rajoles i cornises que segueixen les línies de les finestres superiors. El pis té dues finestres balconeres de vidre que s'obren a un balcó amb barana metàl·lica; finestres quadrades a les golfes sota un ràfec pronunciat, coberta de doble vessant i teula àrab. De les façanes laterals i posteriors presenten una gran terrassa al primer nivell amb balustrada on s'obren diversos accessos, així com d'una galeria d'arcs de mig punt, coberta amb un seguit de voltes lleugerament apuntades. Destaca una porta d'estil modernista de vidres de color.</p> | 08180-53 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La construcció de la casa va ser un encàrrec de Josefa Vidal i el seu marit Joan Amigó. L'any 1921, la farmàcia que la família Sales tenien al carrer Calvari, des de l'últim terç del segle XIX, ( propietat de la família d'Andreu Solà), fou traslladada als baixos d'aquest immoble, cosa que explica l'ampla finestra de la planta baixa, fruit d'una reforma els anys 30 i l'any 1985. Es va crear el carrer Anselm Clavé el 1830 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4969800,2.1560600 | 429559 | 4594273 | 1888 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59293-foto-08180-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ubicada a la cruïlla entre els carrers Calvari, Padró, i Anselm Clavé. Al xamfrà entre c/ Padró i c/ Anselm Clavé es troba el Mosaic Romà de Josep Brull. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59280 | Casa del C/ Bonavista, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bonavista-7 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 24.</p> | XX | <p>Casa adossada de maó arrebossat, d'una planta amb carener paral·lel a la façana i teula àrab. S'obre amb una entrada situada a la dreta i una finestra al seu costat. La façana mostra una decoració esgrafiada amb sòcol, les obertures emmarcades amb línies florals, i flors i petits escuts esculpides a les llindes. Un frontis dessota el ràfec està adornat amb esgrafiats florals que emmarquen dos respiralls.</p> | 08180-40 | Barri del Pont Vell (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell – Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els nens, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4928600,2.1499500 | 429044 | 4593820 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una de les últimes cases d'estiueig que es conserven al barri, que es van construir en aquesta zona prop de l'estació de trens a principis del XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59288 | Casa del C/ Calvari, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-15 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 18-19.</p> | XX | <p>Una casa adossada de planta baixa i pis, la coberta de dues aigües amb carener paral·lel a la façana oculta per un frontis. Presenta una façana simètrica de planta baixa i pis, adossada amb pilastres laterals, les obertures a la planta baixa emmarcades amb motllures de pedra. Al pis, s'obren dues finestres balconeres amb petits balcons i llindes amb motllura floral; destaca els dos respiralls també amb motllura decorativa. La façana està coronada per una cornisa dentellada dessota un frontis de tres trams, el central aixecat amb un buit rodó envoltat per una motllura rectangular de forma floral.</p> | 08180-48 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases del carrer Calvari es troben lligades a l'existència del carrer. Aquest carrer és en realitat l'antiga carretera de Masrampinyo, i també formava part del nucli antic del poble. La construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, va convertir el carrer en una via de trànsit interior del poble, proclive a la construcció de cases d'estiueig.</p> | 41.4965400,2.1565500 | 429599 | 4594223 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una casa d'estil estiueig de principis del segle XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59318 | Casa del C/ Calvari, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-46 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada entre mitgeres de planta rectangular. Construïda en mur de parament irregular format per còdols amb petites pedres pintada amb cal, un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab. Planta baixa i pis, l'entrada en arc escarser de pedra a la banda esquerra de la façana, coronada per una finestra definida amb maons.</p> | 08180-87 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen de l'edifici del carrer Calvari, 46, cal cercar-lo en al canvi del segle XVIII-XIX. La tipologia constructiva mostra una arquitectura rural típica de les cases pageses d'aquest període. El carrer Calvari seguia el traçat de l'antic camí del Mas Rampinyo, però la construcció de la nova carretera de Sabadell a Barcelona l'any 1852 va convertir el carrer en una via urbana interior.</p> | 41.4961400,2.1575500 | 429682 | 4594178 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, dins un tipus d'arquitectura modesta de gran interès històric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59313 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-18 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 13. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 40.</p> | XIV, XIX | Caldria fer una restauració urgent a la casa. | <p>Casa, actualment dividida en dos habitatges, adossada al carrer Isabel la Catòlica, 16 i dotada amb una altra entrada a la façana lateral esquerra del c/ de la Sagrera. Els murs es van aixecar de pedra, tàpia i maons amb morter de cal. La façana arrebossada, coberta de dos vessants amb el carener perpendicular al carrer i teula àrab. Planta baixa i dos pisos, l'entrada original central i una segona més estreta a mà dreta. Al segon i tercer pis presenta dues finestres quadrangulars sobre les entrades amb balcons de pedra i baranes metàl·liques. La façana del carrer de la Sagrera s'ha aixecat sobre un mur més gruixut, obra construïda amb una tècnica diferent, a base de còdols irregulars i morter de calç.</p> | 08180-82 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ocupa un lloc privilegiat al nucli antic de Ripollet. En aquest indret, es comenta popularment de l'existència d'un castell o d'una obra defensiva construïda durant l'època post-romana. Sembla ser que les pedres al basament de les parets laterals del carrer de la Sagrera són d'una tipologia arquitectònica força diferent de la resta de l'edifici, motiu pel quals s'ha raonat aquesta interpretació defensiva. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats a la part nord de l'església en el segle XIV, configurant un conjunt d'edificacions de tipologia popular</p> | 41.4976200,2.1542400 | 429408 | 4594345 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59323 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-7 | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament de pedra irregular, arrebossat i pintat en color groguenc. Compta amb semisoterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal presenta uns pilastres i bandes decoratives entre els pisos pintats de color blanc, una entrada central, tres finestres que s'obren al primer pis amb una gran balconada amb barana ceràmica de quatre trams, i dos respiralls al capcer. Presenta una altra entrada des del c/ Isabel la Catòlica al nivell del segon pis. Des de l'esplanada davant la casa baixa una escala a través d'un alt mur de retenció de pedra amb baranes de terra cuita, construït a final del segle XX.</p> | 08180-92 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La família Buxó/Gassó, propietaris de la finca de Can Buxó i del molí d'en Buxó (molí d'en Calvet), han viscut a la finca des del segle XVII, la casa estava relacionada amb el molí ubicat al seu costat nord. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats de Ripollet en el segle XIV, formant un conjunt de cases de tipologia popular a la part nord de l'església.</p> | 41.4976800,2.1537400 | 429366 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59323-foto-08180-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquest edifici forma part del complex panoràmic de l'anomenada 'la façana de Ripollet' amb Can Buxó i la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59326 | Casa del C/ Sant Sebastià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-10 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | <p>Casa aïllada d'una planta, coberta de quatre aigües i teula plana d'encaix. Façana simètrica, les llindes de les obertures enriquides amb rajoles de color, i un frontis en tres trams amb un respirall central, i que puja sobre la entrada amb un arc de mig punt. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una bola.</p> | 08180-95 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4964800,2.1474800 | 428842 | 4594224 | 1929 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59326-foto-08180-95-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59325 | Casa del C/ Sant Sebastià, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-2 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | Abandonada. | <p>Casa aïllada de quatre plantes, una al nivell del carrer i tres plantes soterranis que obren cap al nord. Construïda amb maons i posteriorment arrebossada, compta amb coberta practicable (terrassa). L'entrada central flaquejada per finestres decorades amb rajoles i ferro forjat, una cornisa dessota de la qual s'obren tres respiralls rectangulars florals. Una balustrada molt treballada de terrat amb un pannell central amb escut, motius florals, quatre urnes i petites columnes que aguanten arcs metàl·lics. La façana posterior baixa tres plantes i dóna al riu, i té una estructura de columnes i bigues de formigó armat. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una urna.</p> | 08180-94 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962000,2.1478700 | 428874 | 4594193 | 1930 | 08180 | Ripollet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de la construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59235 | Casa del C/ Verge de Montserrat, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-verge-de-montserrat-72 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera. Ed. Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet, Ripollet.</p> | XX | La casa es troba força degradada i caldria fer unes reparacions. | <p>Una antiga casa d'estiueig d'una planta i coberta de dos vessants amagada per un frontis. Es presenta una façana simètrica amb obertures rectangulars, tres respiralls quadrats a la cambra d'aire i coronada per un frontis de perfil corbat, dividit en tres seccions per motllures verticals que sobresurten del frontis. La façana mostra una decoració esgrafiada de garlandes sobre les obertures i rajoles blanques, verdes i blaves. Un petit jardí tancat per un mur coronat amb rajoles de color blanc i blau i una barana de ferro forjat amb una porta metàl·lica.</p> | 08180-66 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell . Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962800,2.1469100 | 428794 | 4594202 | 1930 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59235-foto-08180-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59392 | Casa del carrer Concòrdia, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-concordia-2 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici isolat situat a la cantonada dels carrers Concòrdia i Verge de Montserrat de Ripollet. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa i primer pis, i a ambdós costats de l'edifici s'ha adossat alguns coberts i annexos de planta baixa i coberta inclinada que impedeixen un completa visió de l'edifici. Tot el conjunt resta cercat per una tanca formada per un sòcol de ciment protegit per elements vegetals, a la façana principal, i un mur de ciment amb dues portes metàl·liques alliberada del carrer Verge de Montserrat. La façana principal es troba orientada a migdia, i constitueix el seu principal element ornamental que serveix per identificar i donar personalitat a l'edifici. Es tracta d'una façana coronada per un frontó que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici, i que ofereix la sensació de ser una façana afegida al cos principal de la construcció. Com a característica fonamental, aquest frontó finalitza a la part superior amb unes formes ondulades rematades amb una línia de maó de color marró, que sobresurt cromàticament del blanc de la façana. El tram central del frontó s'obre amb un ull de bou, protegit perimetralment per una línia de maons de color marró, que també destaquen del conjunt de la façana. Cal destacar la presència d'una porta principal d'accés a l'edifici, situada al centre de la façana principal acabada en la part superior per una arcada pol·lilobulada. L'obertura es protegeix per una porta de fusta formada per dues fulles que ressegueix a la part superior la forma de l'arcada, i es decora amb dues obertures circulars a la part superior.</p> | 08180-161 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal emmarcar aquest edifici en les construccions de les primeres dècades del segle XX, entre el 1920 i el 1930. Actualment segueix exercint les funcions de vivenda malgrat les nombroses reformes que s'aprecien.</p> | 41.4973000,2.1448900 | 428627 | 4594317 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59382 | Casa del carrer Palma, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-palma-17 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular situat al carrer Palma, 17, aixecat en mur de parament irregular de còdols arrebossat i pintat en color clar amb un sòcol de morter a nivell de planta baixa. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia de la resta de cases del carrer. La característica principal de l'edifici és l'existència d'un cos quadrangular afegit a nivell de planta baixa, en forma d'angle recte en la línia de façanes del carrer. Es tracta d'un cos obert amb una finestra rectangular protegida per un porticó de fusta, que podria tractar-se d'un antic cup o tina integrat a la casa. A nivell de planta baixa la façana principal, que resta enrera, s'obre amb un portal format per un arc rebaixat lleugerament tallat pel cos adossat, que es protegeix amb unes portes de fusta de doble batent. A nivell de primer pis l'edifici compta amb un terrat sobre el cos quadrangular adossat i es prolonga un tram sobre la porta de la planta baixa, creant una arcada rebaixada sobre aquesta porta, donant la sensació d'una doble arcada. Com a obertura, a nivell del primer pis, només s'observa la presència de la porta que dóna accés al terrat.</p> | 08180-151 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot sembla indicar que es tracta d'una antiga casa de tipologia agrària a l'estil de les cases del carrer Calvari, 46 (fitxa 87), aixecada a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. De l'observació de l'edifici es dedueix però, que la casa va tenir una segona fase constructiva important que suposà l'annexió d'un cos quadrangular a la façana principal, que va tallar lleugerament el portal d'entrada i va provocar el flanqueig de la línia del carrer. Possiblement l'explicació d'aquest cos annexat tingui a veure amb tasques agrícoles relacionades amb el treball de la vinya. Una tercera fase constructiva tindria lloc al segle XX i implicaria la restauració exterior i possiblement també interior de les estructures de la casa, però tot conservant l'estil original de la construcció.</p> | 41.4982400,2.1547200 | 429448 | 4594414 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59382-foto-08180-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldria un estudi detallat dels interiors de la casa a la recerca d'elements relacionats amb el treball de la vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59381 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de caire residencial situat al carrer Rambla Sant Jordi de Ripollet i reconvertit en Casal de Joves i Patronat Municipal de Comunicació. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de maó, ha estat arrebossat posteriorment i pintat en color blanc. Compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, amb la qual cosa l´accés no es realitza des del carrer Rambla Sant Jordi sinó pel pati que precedeix a l´edifici, i que al seu dia fou en realitat un conjunt de jardins. La construcció de la Rambla va fer que actualment el que fou la façana principal hagi quedat convertida en la façana posterior oculta des del carrer. La composició de l´edifici fa que sigui simètric amb una porta principal que s´obre a nivell de la planta baixa , la qual dóna mitjançant una doble escalinata al pis semisoterrat. Aquesta escalinata crea un passadís esglaonat que recorre la línia de la façana principal, a nivell de planta baixa, i que resta protegit per una barana d´obra recolzada sobre una arcada rebaixada. Aquesta arcada rebaixada crea al mateix temps una volta sota la qual s´escau la porta d´accés al pis semi-soterrat. Com a element decoratiu, la barana compta amb un fris d´elements vegetals i florals que es repeteix a nivell de la barana del primer pis. La porta principal d´accés és allindanat i es protegeix amb un porticó senzill de fusta. A banda i banda de la porta s´obre una finestra rectangular protegida també per contrafinestres de fusta. A nivell de primer pis destaca la presència d´un terrat que ocupa part de la superfície del primer pis protegit per una barana d´obra similar a la de les escales d´accés. La façana nord conserva encara les obertures originals on destaca la presència de tres finestres a nivell de planta baixa i un balcó central amb barana de ferro motllurada i una finestra a banda i banda. La resta d´obertures de les finestres laterals ha estat alterada durant les darreres reformes de l´edifici. Interiorment l´edifici ha estat completament reformat per adaptar-lo al seu ús actual.</p> | 08180-150 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no conèixer amb exactitud les dades exactes de la seva construcció, la casa conserva l´aire senyorial de les cases d´estiueig construïdes a començament del segle XX a la perifèria del Ripollet. Caldria pensar que a mitjans del segle XX la casa quedà absorbida pel teixit urbà de Ripollet.</p> | 41.4979400,2.1586100 | 429773 | 4594377 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59270 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-0 | <p>AA.DD (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet, pp. 104-6, 190-1. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3 FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet, pp. 38, 85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 14.</p> | XX | Centre reformat al 2010 | <p>Edifici entre mitgeres amb funcions de teatre i auditori construït en maó vist i estructurat en soterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migidia i s'accedeix a l'entrada a través d'una doble escala que salva el desnivell entre soterrani i la planta baixa. A la planta principal es troben dues finestres geminades a cada banda de la porta i una de sola a l'extrem, totes d'arc de mig punt. Al pis s'observa una amplia tribuna (antiga sala del projector de cine i actual control de llum i so) en voladís de tres cossos, un central amb tres finestres, i dos laterals cadascun amb una finestra. L'edifici es troba coronat amb una cornisa emmotllada de tram ondulant, rematada als extrems per una decoració de boles, pintada en blanc. Just sota la cornisa hi ha un respirall en forma de creu. L'interior de l'edifici té usos polivalents, i es troba dividit en estances múltiples, però destaca l'existència d'una gran sala central destinada a activitats teatrals, que compta amb un escenari que es remunta als inicis de l'edifici. Es tracta d'un escenari de llistons de fusta emmarcat per una boca formada per dues semicolumnes de guix pintades en color blanc, entre les quals es situa un tram daurat. L'interior de l'escenari conserva les bambolines originals del 1925. Amb la reconstrucció de la dècada del 1950 al pati de butaques del teatre li fou afegit un cos elevat destinat a acollir un projector de cinema on fins fa poc es conservaven dos projectors de la marca OSSA de la dècada dels anys 50, que s'han cedit al CIP Molí d'en Rata.</p> | 08180-30 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El centre parroquial fou inaugurat el 1926 com a centre lúdic i cultural i la construcció original comptava amb una façana diferent a l'actual. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939) una de les bombes caigudes a Ripollet va fer esclatar part de l'edifici i va afectar especialment a la façana, que va ser reconstruïda el 1951 donant-li el seu aspecte actual i afegint una petita sala interior per a projectar cinema. Les reformes per a crear una tribuna van tapar les tres finestres geminades del primer pis, i el coronament va substituir l'antiga teulada de carener perpendicular a la façana. Les primeres activitats teatrals a Ripollet les van organitzar el Mossèn Ramon Fort amb el Conjunt d'Amics del Teatre. En els seus orígens, el Centre Parroquial va ser la Joventut Catòlica de Ripollet, construïda en uns terrenys a la Rambla de Sant Jordi cedits per la família Gassó de la finca Buxó el 1926. Des del seu origen va ser un punt de radiació cultural i esportiva, amb ballets, dansa, teatre i concerts. Va ser seu del centre excursionista Fent Via, de l'Esbart Dansaire del municipi i del bàsquet, esport introduït a Ripollet l'any 1930. Durant la Guerra Civil va caure una bomba que va malmetre gran part del Centre Parroquial, les seves reformes van ser realitzades, de forma desinteressada, per la gent del poble que van contribuir en material i mà d'obra. La reforma es va inaugurar l'any 1951 i l'any 2010 va ser reformada la sala.</p> | 41.4981400,2.1590900 | 429813 | 4594399 | 1926 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El Centre ha estat des dels seus orígens un punt d'irradiació cultural i esportiva, i una peça clau del món artístic i cultural de la vila. [CASANOVA i FONDEVILA 1992:122]. Cal destacar les iniciatives del Centre Parroquial per a fomentar les arts escèniques, des de fa més de 100 anys s'organitzen representacions de teatre de manera continuada a Ripollet, essent una de les activitats més arrelades del poble, especialment per Sant Esteve i la Festa Major. La tradició és tan forta que fins i tot l'ajuntament organitza un concurs bianual de teatre a nivell de tot Catalunya. El Centre conserva una col·lecció de fotografies de les activitats lúdiques i esportives organitzades des dels anys 50. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc