Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92997 | Pintura mural de l'escola Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-anselm-clave | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>L'artista Valentí Gubianas va pintar a la façana de l'escola centenària Anselm Clavé un gran mural, ple de colors i de personatges alegres. Una proposta que ens recorda a la gran xarxa que representa la comunitat educativa i l'escola pública. En paraules del propi Gubianas, aquest mural 'simbolitza uns personatges que poder ser nens o adults. Poder ser un nen o una nena. Potser ser de l'escola o de fora. Vol dir que avui són a l'escola, però demà seran a la societat. Cadascun d'ells genera unes coses diferents. [...] Si reguem, creem, és a dir, la paraula 'cultura' ve de cultivar. Per tant un personatge rega, al de sota li surten unes flors i a la vegada alimenta un altre. Tots estan connectats a partir del que ells creen. Vol dir que cadascú aportem una cosa a l'escola, a la societat. Estem connectats i al mateix temps tenim la nostra personalitat'.</p> | 08180-170 | A la façana de l’Escola Anselm Clavé (Carrer de les Escoles, 144) | <p>Poc abans de començar el curs 2017-2018, l'artista Valentí Gubianas va pintar el mural.</p> | 41.4998305,2.1562702 | 429579 | 4594589 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Valentí Gubianas | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93052 | Pintura mural de l'escola Escursell i Bartalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-escursell-i-bartalot | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>El Mural de l’Escola Escursell és un plànol de Ripollet, elaborat com a record de les tres classes de 6è del centre, en el seu últim curs a l’escola. </p> | 08180-180 | A la façana de l’Escola Escursell i Bartalot, (Ctra. de l’Estació, 9) | <p>Javigaar i David Fontanals van guiar als alumnes pels relats del seu llibre “El Petit Ripollet”, i a través de diverses sortides pel municipi durant el curs, van descobrir què s’amagava darrera dels indrets més característics del municipi. En el mural hi van representar els equipaments, espais i edificis que van escollir per la seva història i les seves vivències personals. </p> | 41.4966977,2.1525128 | 429262 | 4594245 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Javigaar, David Fontanals i els estudiants de 6è de l’Escola Escursell i Bartalot | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93059 | Pintura mural 'Respecte en 21 idiomes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-respecte-en-21-idiomes | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural on apareix la paraula respecte en 21 idiomes.</p> | 08180-187 | A la façana de l’Institut Escola Els Pinetons (Av. De Catalunya, 16) | <p>Mural elaborat el 2021 pels alumnes de l’Escola-Institut Els Pinetons. </p> | 41.5063504,2.1536815 | 429370 | 4595315 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Estudiants de l’Escola-Institut Els Pinetons | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93060 | Pintura mural “El món de l'aprenentatge” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-el-mon-de-laprenentatge | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural que representa un estudiant davant d'una esfera gegant que representa el mon.</p> | 08180-188 | A la façana de l’Institut Palau Ausit (Ctra. de la Santiga, 56) | <p>Mural elaborat el 2021 pels alumnes de l’Institut Palau Ausit.</p> | 41.5019823,2.1509426 | 429137 | 4594832 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Alumnes de l’Institut Palau Ausit | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93054 | Pintura mural pel centenari del C.F. Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-pel-centenari-del-cf-ripollet | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>El mural representa una seqüència d’aficionats diferents que amb els seus gestos estan celebrant un gol, “una seqüència de cares que correlativament fan una celebració de gol, un gest en moviment com si, des de la grada, celebressin un gol del Ripollet. A més, cada fotograma correspon a una persona diferent, representant veïns i veïnes reals de la ciutat”. </p> | 08180-182 | A la façana del Camp de Futbol Municipal (Carrer de Magallanes, 22) | <p>El mural de la façana del Camp de Futbol Municipal va ser pintat per commemorar el centenari del CF Ripollet, l'agost de 2021. L’autor és el muralista Víctor García.</p> | 41.4992310,2.1494802 | 429012 | 4594528 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Víctor García | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93056 | Pintura mural a Federico García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-a-federico-garcia-lorca | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Es tracta d’un mural dedicat a Lorca, pintat a la façana principal del Casal d’Avis, en una acció emmarcada dins l’EnLorca’t de l’any 2021. S’hi mostra un retrat de Lorca, acompanyat de la frase “Lo que més me importa es vivir”. </p> | 08180-184 | A la façana del Casal d’Avis (Carrer Calvari, 90) | <p>Els promotors van ser FAGC Ripollet, Col·lectiu Popular l’Aresta, Proud LGTBI Ripollet, veïns i veïnes, Casal d’Avis, AV Sant Andreu i AV Can Fargas. Es va realitzar el setembre del 2021.</p> | 41.4950192,2.1595857 | 429851 | 4594052 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Zurik | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 92999 | Pintura mural dels locals d'assaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dels-locals-dassaig | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural als Locals d'assaig municipals que representa un concert que reivindica la música en directe. Al lateral es pot veure la silueta d'una multitud de gent, que és el públic del concert. A la part dreta s'hi ha pintat un escenari amb músics en directe.</p> | 08180-172 | A la façana dels Locals d’assaig municipals (Carrer Jaume I, 77) | <p>El 30 de març de 2019, amb motiu de l'acte d'homenatge a David Martínez, de l'Associació Musical Kanyapollet, es va pintar la façana amb un mural. L'autor és en Manolito Rastamán i Barri.</p> | 41.4914999,2.1619479 | 430045 | 4593660 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93006 | Pintura mural 'La casa del Comú' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-la-casa-del-comu | <p>- <span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></p> <p><span><span>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></p> | XXI | <p>En aquest mural s’hi pot descobrir la interessant història de l’edifici de la Casa del Comú a través dels personatges que han estat relacionats amb ell des de l'any 1669. Enllaçats amb una corda que els va unint, trobem des del corder, que fabricava cordes en aquesta casa a mitjans del segle XVII, fins a les treballadores de la fàbrica tèxtil Mir-Miró, que van fer vaga de fam l'any 1982 per reclamar els seus drets.</p> <p>Personatges del mural de la casa del Comú<br /> - 1669. El corder. En Joan Petit fabrica cordes en aquesta casa que ven al Comú de Ripollet, el govern local de l'època.<br /> - 1775-1829. La flequera. La casa és la fleca, hostal, taverna, botiga i venda d'aiguardent (serveis regulats del Comú).<br /> - 1809-10. El soldat francès i la veïna. A la Guerra del Francès les tropes napoleòniques ocupen la casa i tot Ripollet, que queda abandonat durant dos anys.<br /> - 1836. El Carlí. L'Arxiu Municipal crema en una guerra civil entre carlins i liberals.<br /> - 1933. Els anarquistes. En motiu d'una vaga ferroviària per exigir millores socials, també hi calen foc a l'ajuntament. La revolta és durament reprimida.<br /> - 1931-1934/1936. Alcaldes de la República. En Magí Girbau i en Josep Ros són els alcaldes de Ripollet durant la Segona República.<br /> - 1936. El milicià. Les milícies antifeixistes prenen el control de l'ajuntament i aturen el cop d'estat franquista que desencadena la Guerra Civil. Un episodi de molta violència política.<br /> - 1936. El farmacèutic. Ernest Sales és el Jutge de Pau de Ripollet i impedeix la crema de l'Arxiu Municipal amb l'arribada de les milícies.<br /> - Segle XX. La peixatera. Al costat hi ha dues cases: Cal Franquesa i ca La Peixatera. Les tres cases formen l'edifici actual de l'antic Ajuntament. Hi venen pesca salada i queviures.<br /> - Segle XX. Anys cinquanta. L'agutzil. Vesteix amb una gorra de plat, va amb bicicleta i porta una trompeta. És la dictadura franquista i fa de pregoner.<br /> - 1982. Les vaguistes de la Mir-Miró. Treballadors i treballadores de la fàbrica tèxtil Mir-Miró fan una vaga de fam dins de l'Ajuntament per reclamar els seus drets.</p> | 08180-176 | A la façana lateral de l’antic Ajuntament (Carrer de la Salut, 2) | <p>Coincidint amb la celebració dels Espais amb Encant, el juny de 2019, l'il·lustrador ripolletenc Javigaar va crear un mural a la façana lateral de l'antic Ajuntament.</p> | 41.4972424,2.1552038 | 429487 | 4594302 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Javigaar | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93007 | Pintura mural “Ens volem vives” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ens-volem-vives | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>El Comitè de Dones de Ripollet, en el marc de les activitats “Cada dia és 8M”, va repintar el mur de la plaça del mural, on abans s’hi mostraven els noms d’algunes víctimes de feminicidis. En el nou mural s’hi van representar dues dones que representen el gènere femení en el seu conjunt, i també s’hi va afegir un text explicatiu. El lema “Ens volem vives” es va mantenir del mural anterior.<br /> L’acte va anar acompanyat de taules rodones i debats oberts, on va sorgir la proposta de canviar el nom de la plaça del Molí per “Plaça de les Dones”.</p> | 08180-177 | A la plaça del Molí | <p>Es va realitzar el juliol del 2019</p> | 41.4993120,2.1569065 | 429632 | 4594531 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Javigaar i Col·lectiu de dones | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93001 | Pintura mural 'Estima els animals' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-estima-els-animals | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Un gat, dos gossos (un llebrer i un gos mestís) i una fura, amb el missatge “Estima els animals. Adopta'ls”. </p> <p><br /> Es tracta d'un mural que vol conscienciar la ciutadania, ubicat en un lloc simbòlic, envoltat de natura, on hi ha colònies de gats i per on passegen diàriament moltes persones amb els seus gossos. També és destacable el fet que hi aparegui un gat, un gos i una fura, donat que són els tres animals domèstics que la legislació catalana obliga a xipar i censar, tal com es recull a l'Ordenança reguladora de protecció, tinença i venda d'animals a Ripollet, aprovada al Ple el mes de febrer del 2019.</p> | 08180-174 | A les escales del pont per vianants | <p>L'il·lustrador i muralista cordovès Sake Ink, conegut per la seva lluita contra el maltractament animal, és l'autor del mural animalista que es pot veure al mur de la passarel·la de vianants. El mural, realitzat de forma altruista, forma part de la campanya 'Adopta', impulsada per l'artista andalús.</p> | 41.4953581,2.1518119 | 429202 | 4594096 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Sake In | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93050 | Pintura mural LGTBI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-lgtbi | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Les imatges que el configuren aquest mural de 42 metres lineals es basen en fotografies de diferents moments històrics de la lluita LGTBI, tant a nivell internacional com nacional i local. Així, trobem des d'imatges sobre els fets de Stonewall a Nova York l'any 1969; passant per la primera manifestació LGTBI a Espanya; fins a la gran manifestació descentralitzada del Dia de l'Alliberament LGTBI, que va tenir lloc a Ripollet l'any 2016 i on van participar, entre d'altres col·lectius, membres del grup d'activistes britànics Lesbians and Gays Support the Miners (LGSM) dirigit per Matthew Warchus. </p> | 08180-178 | A les parets de la base de la passarel·la de vianants que travessa el vial del Ripollet, al Parc del Riu Ripoll. | <p>L’Ajuntament va anunciar l’inici d’un nou mural al municipi amb motiu del Dia Internacional per la Visibilitat Bisexual del 2020.</p> | 41.4955630,2.1520472 | 429223 | 4594118 | 2020 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 92998 | Pintura mural de l'Espai Capmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lespai-capmany | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | A més de les alteracions pròpies del moviment estructural del mur de contenció (fissures i esquerdes) i les abrasions per contacte, la font més important de degradació era la humitat per acció directa de l’aigua que regalimava des d’una conducció a la part superior de l’obra. Les conseqüències eren l’estovament, aixecament i pèrdua dels materials pictòrics i la proliferació de fongs damunt de la superfície.Actualment cobert amb una planxa metàl·lica. | <p>Ripollet va celebrar, el 15 de setembre de 2018, la inauguració d'un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, l'Espai Maria Aurèlia Capmany. Aquest indret va néixer amb l'objectiu de convertir-se en un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, on es desenvolupin activitats de dinamització cultural i de promoció i difusió de la lectura i la literatura, amb un mural en homenatge a la figura i l'obra de Maria Aurèlia Capmany. Al costat del rostre de Capmany es pot llegir una cita seva: 'La veritat necessita ser dita, perquè si no es diu no existeix'.<br /> </p> | 08180-171 | A l’Espai Maria Aurèlia Capmany (entre l’Ajuntament i la Biblioteca municipal) | <p>El mural va partir d'una proposta de la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals (CRAC) que es va fer realitat durant els etembre del 2018 coincidint amb l'Any del Llibre i amb el centenari del naixement de l'escriptora, política i feminista.</p> | 41.4967178,2.1532145 | 429321 | 4594246 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Fullet | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93002 | Pintura mural del Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-mercat-municipal | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>A proposta de les Associacions del Mercat Municipal, l'artista local Fullet va pintar un mural a l'interior d'aquest equipament, amb imatges dels seus productes. Varietat, qualitat, confiança, proximitat, tradició i modernitat són algunes de les qualitats i valors que ens transmet aquest mural. Perquè tot això i més és el nostre Mercat Municipal.</p> | 08180-175 | A l’interior del Mercat (Plaça Pere Quart) | <p>Es va realitzar al maig del 2019.</p> | 41.4986331,2.1572268 | 429658 | 4594455 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Fullet | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93051 | Pintura mural a Wenceslau Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-a-wenceslau-soler | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural en memòria de Wenceslau Soler, amb el seu retrat i una cita seva: “La cultura és la resposta que donem enfront de les nostres necessitats”. </p> | 08180-179 | A una façana propera al Teatre Auditori del Mercat Vell (Carrer de la Lluna, -) | <p>Wenceslau Soler va ser impulsor de diverses iniciatives per la cultura a Ripollet com la conversió de l’antic mercat en Teatre Auditori del Mercat Vell o la fundació de l’Associació d’Espectadors, que ara gestiona la programació professional de teatre. <br /> La seva implicació en política i cultura li va deixar molts amics, els quals van voler agrair-li la seva tasca mitjançant un mural que es va finançar gràcies a donacions. </p> | 41.4967457,2.1583033 | 429746 | 4594245 | 2020 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Roc Blackbloc | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 93058 | Pintura mural “Esperit de la Maragall” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-esperit-de-la-maragall | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>El mural de Roc Blackbloc, situat al Parc Maria Lluïsa Galobart és un símbol del treball comunitari que s’està realitzant. Al voltant d’un cor amb la frase “Totes som la Maragall”, hi ha escrit: Respecta, gaudeix, estima, cuida, valora/La comunitat, el barri, el veïnat, el parc, l’entorn. </p> | 08180-186 | Al Parc Maria Lluïsa Galobart (al costat de l’ascensor que connecta Maragall amb el carrer de Padró) | <p>El departament de l’Ajuntament de Drets Socials, amb el suport de l'entitat La Perifèrica, va iniciar al juliol del 2021 una intervenció comunitària al barri Maragall per a treballar diferents temes adreçats a millorar la convivència, a més de tractar aspectes com la neteja viària i la millora del parc de Maria Lluïsa Galobart i del carrer Maragall. La pandèmia ha fet posposar en diverses ocasions l'inici d'aquesta actuació. El mural va ser realitzat l'octubre de 2021.</p> | 41.4967855,2.1551718 | 429484 | 4594252 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Roc Blackbloc | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93057 | Pintura mural per la setmana de la gent gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-per-la-setmana-de-la-gent-gran | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>L’Esplai la Gresca i la Creu Roja van celebrar l’any 2021 la primera edició de la Setmana de la Gent Gran al barri del Pont Vell i Tiana. Una iniciativa que busca donar veu i visibilitzar la gent gran, oferir espais de retrobament un cop aixecades les limitacions de la pandèmia i, anant més enllà, donar a conèixer els serveis disponibles i combatre la soledat. <br /> La tarda de l’1 d’octubre, en celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, i com a culminació de la setmana, es va realitzar al Parc Massot un mural commemoratiu amb la participació de grups de joves de La Gresca i gent gran del barri del Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons. El mural va acompanyat de la frase “Som un barri ple de grans persones”. </p> | 08180-185 | Al Parc Massot | <p>Realitzat a l'octubre de 2021</p> | 41.4926378,2.1502224 | 429067 | 4593796 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Berta Artigal | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 92996 | Pintura mural de l'Any Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lany-clave | XXI | <p>Fer arribar la cultura a les classes populars és el motiu principal del mural dedicat a Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. L'esperit del seu llegat és molt present a la història del municipi i també a la pròpia ciutat, on té dedicat un parc, un carrer i una escola.</p> | 08180-169 | Al Parc de l’Anselm Clavé, Carrer de Montcada, 32 | <p>L'any 2017, amb motiu de la celebració de l'Any Clavé a Ripollet, i el 140 aniversari de la Societat Coral 'El Vallès', es va restaurar el monument instal·lat l'any 1977 i es va millorar l'estètica del parc d'Anselm Clavé. Aquesta obra compta amb la frase de Clavé: 'Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços'.</p> | 41.4956965,2.1601795 | 429901 | 4594127 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-04-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93000 | Pintura mural “Juntes som més fortes” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-juntes-som-mes-fortes | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Vuit rostres femenins i diversos, en homenatge a totes les dones, que ens recorda que 'Juntes som més fortes' i que simbolitza la fraternitat entre dones, la solidaritat, el compartiment d'experiències, preocupacions i vivències. El que també es coneix com sororitat. Una idea del feminisme contemporani feta art al municipi. Un espai que ja s'ha convertit en punt de trobada i reivindicació.</p> | 08180-173 | Al mur sota l’Església (Carrer del Padró, 5 | <p>Una empremta feminista del que va ser a Ripollet el #8M de 2019, realitzada per l'artista Maga.</p> | 41.4969809,2.1551268 | 429481 | 4594273 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Maga | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93055 | Pintura mural del nou tram de vianants del Carrer de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-nou-tram-de-vianants-del-carrer-de-les-escoles | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Per tal de complimentar el mural a la façana de l’Escola Anselm Clavé i celebrar la peatonalització del carrer de les Escoles, el mateix autor Valentí Gubianas va pintar un mural de grans dimensions al terra del carrer de les. L’obra està situada just a l’entrada de l’escola Anselm Clavé de Ripollet, ocupa una part del carrer que s’ha convertit per a vianants i simbolitza el vincle dels infants i de l’escola amb la ciutat de Ripollet, representada pels seus elements festius. </p> | 08180-183 | Al terra del Carrer de les Escoles, en el tram de l’Escola Anselm Clavé | <p>Realitzat el setembre del 2021.</p> | 41.4997396,2.1561812 | 429572 | 4594579 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Valentí Gubianas | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59391 | Fons documental de l´Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-2 | XVI-XIX | <p>L´arxiu diocesà de Barcelona concentra bona part dels llibres de visites pastorals que els delegats del Bisbe de Barcelona efectuaven periòdicament a les parròquies depenent del Bisbat. Directament relacionat amb Ripollet es conserva: - Relació de documents de parròquies, Carpeta 5, Nº 590. - 129 epígrafs divers pertanyent a l'administració eclesiàstica i econòmica de les l'església del terme de Ripollet. El més antic és de l'any 1689, n'hi ha dos més del 1784 i 1799, i els altres són a partir del 1819, i continuen fins al 1992. - Inventari de l'arxiu parroquial' (2 folis) del 1933. També es conserva de la sèrie Gratiarum, que fa referència a les llicències d´obra donades bel Bisbat a parròquies i particulars per la realització d´obres de remodelació els següents llibres: - Gratiarum-1663. - pressupostos per les obres de l'església i de la casa rectoral del 1857 i 1881</p> | 08180-160 | Barcelona (08001 Barcelona) | <p>L´origen dels fons de l´Arxiu Episcopal de Barcelona es troba en la relació existent entre el Bisbat de Barcelona i les parròquies depenent d´aquest. Periòdicament els Bisbes i els delegats episcopals efectuaven visites a les parròquies comprovant l´estat físic d´aquestes, així com els costums i el correcte compliment de la litúrgia establerta. La crònica d´aquestes visites quedava reflectida en els Llibres de visites parroquials.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59280 | Casa del C/ Bonavista, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bonavista-7 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 24.</p> | XX | <p>Casa adossada de maó arrebossat, d'una planta amb carener paral·lel a la façana i teula àrab. S'obre amb una entrada situada a la dreta i una finestra al seu costat. La façana mostra una decoració esgrafiada amb sòcol, les obertures emmarcades amb línies florals, i flors i petits escuts esculpides a les llindes. Un frontis dessota el ràfec està adornat amb esgrafiats florals que emmarquen dos respiralls.</p> | 08180-40 | Barri del Pont Vell (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell – Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els nens, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4928600,2.1499500 | 429044 | 4593820 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una de les últimes cases d'estiueig que es conserven al barri, que es van construir en aquesta zona prop de l'estació de trens a principis del XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59235 | Casa del C/ Verge de Montserrat, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-verge-de-montserrat-72 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera. Ed. Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet, Ripollet.</p> | XX | La casa es troba força degradada i caldria fer unes reparacions. | <p>Una antiga casa d'estiueig d'una planta i coberta de dos vessants amagada per un frontis. Es presenta una façana simètrica amb obertures rectangulars, tres respiralls quadrats a la cambra d'aire i coronada per un frontis de perfil corbat, dividit en tres seccions per motllures verticals que sobresurten del frontis. La façana mostra una decoració esgrafiada de garlandes sobre les obertures i rajoles blanques, verdes i blaves. Un petit jardí tancat per un mur coronat amb rajoles de color blanc i blau i una barana de ferro forjat amb una porta metàl·lica.</p> | 08180-66 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell . Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962800,2.1469100 | 428794 | 4594202 | 1930 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59235-foto-08180-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59284 | Naus de l'antiga fàbrica uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-lantiga-fabrica-uralita | <p>BOFIL, M (1995) La fàbrica Uralita. VIII International Congress for the Conservation of Industrial Heritage; TICCIH Madrid, Transactions and National Reports. Madrid. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 100-101.</p> | XX | Manca de manteniment | <p>Conjunt de tres naus de l'antiga fàbrica corresponents al municipi de Ripollet (les altres són a Cerdanyola) ocupen les dues bandes del carrer del Sant Sebastià, de planta baixa, els murs construïts amb blocs de pedra artificial, i coberta plana. Pilastres jònics divideixen les façanes en trams: a la nau a Sant Sebastià, 22, les pilastres descansen sobre alts pedestals amb un ritme d'arcs cecs de mig punt entre els capitells, una cornisa dessota un frontis amb una cornisa més gran, i una llargada de quinze trams. El ritme de pilastres continua a les façanes laterals però sense els arcs. Les naus entre c/ Sant Sebastià i c/ Verge de Montserrat tenen pilastres, cornisa i frontis, les entrades a una torre central de planta i pis, i una llargada de 9 trams amb finestres rectangulars.</p> | 08180-44 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>Aquest complex industrial presenta un vocabulari arquitectònic i artístic marcadament classicista, un fet força inusual en una obra d'aquestes característiques. Sembla ser que el germà escultor del propietari, Manel Roviralta, tingué un paper decisiu a l'hora d'assessorar l'exterior dels blocs industrials. Uralita és la marca d'un fabricant del mateix nom de fibrociment, matèria composta de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant. L'empresa fou fundada per Josep M. Roviralta Alemany el 1907. La magnifica nova fàbrica aixecada a la frontera entre Ripollet i Cerdanyola, inicialment va manufacturar plaques planes de fibrociment amb el nom de pissarra artificial. El 1920, va enregistrar l'empresa com a Uralita S.A., nom que procedeix de Ural-itos, o pedra de les muntanyes russes d'on procedia l'amiant. La implantació d'Uralita al barri del Pont Vell-Tiana va tenir un efecte determinant sobre la industrialització dels dos municipis i del creixement del sector de la construcció. Van arribar a treballar-hi unes set-centes persones dels pobles de Ripollet i Cerdanyola. Fins i tot la topografia de la zona de la fàbrica va ser canviada per la quantitat de fibrociment que l'empresa va llençar. Les fibres d'amiant han afectat greument la salut de quatre generacions d'habitants dels municipis.</p> | 41.4973800,2.1458400 | 428706 | 4594325 | 1907 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Des del tancament de la fàbrica i l'aprofitament de les seves antigues instal·lacions, les naus han sofert múltiples intervencions amb un impacte negatiu a la seva integritat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59325 | Casa del C/ Sant Sebastià, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-2 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | Abandonada. | <p>Casa aïllada de quatre plantes, una al nivell del carrer i tres plantes soterranis que obren cap al nord. Construïda amb maons i posteriorment arrebossada, compta amb coberta practicable (terrassa). L'entrada central flaquejada per finestres decorades amb rajoles i ferro forjat, una cornisa dessota de la qual s'obren tres respiralls rectangulars florals. Una balustrada molt treballada de terrat amb un pannell central amb escut, motius florals, quatre urnes i petites columnes que aguanten arcs metàl·lics. La façana posterior baixa tres plantes i dóna al riu, i té una estructura de columnes i bigues de formigó armat. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una urna.</p> | 08180-94 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962000,2.1478700 | 428874 | 4594193 | 1930 | 08180 | Ripollet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de la construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59326 | Casa del C/ Sant Sebastià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-10 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | <p>Casa aïllada d'una planta, coberta de quatre aigües i teula plana d'encaix. Façana simètrica, les llindes de les obertures enriquides amb rajoles de color, i un frontis en tres trams amb un respirall central, i que puja sobre la entrada amb un arc de mig punt. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una bola.</p> | 08180-95 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4964800,2.1474800 | 428842 | 4594224 | 1929 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59326-foto-08180-95-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59248 | Rellotge del campanar de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 126. MOGAS I SALVADÓ,M. (1983), Històries de Ripollet</p> | XX | Rellotge restaurat al 2008 | <p>Mecanisme metàl·lic del rellotge del campanar de l'església parroquial de la vila, de ferro amb peces de bronze i fil ferro. La placa del fabricant està inscrita: Régulateurs, Pèndules, Montres / Henry-Lepaute / Phares et Horloges Publiques / 6, Rue la Fayette, 6 / Paris. Una peca rodona de bronze també està inscrita amb el nom de ?DAISA JOSË 27, T / Barcelona / Octobre, 189?3.</p> | 08180-8 | CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI LOCAL MOLÍ D'EN RATA | <p>L'església parroquial va tenir primer un campanar d'espadanya, del qual se'n poden veure les restes des de l'interior de les golfes de l'edifici. Posteriorment es va construir un altre campanar que a principis del segle XVIII va quedar literalment partit per un llamp. Tot i ser reconstruït, un segle després, el seu estat ruïnós va fer que fos enderrocat fins a la meitat i que, justament a l'angle oposat del campanar vell, s'hi construís un nou campanar amb un nou rellotge. Era l'any 1892. Tant la construcció del nou campanar com la compra del nou rellotge van ser finançats per la benefactora Maria Torras. Aquest campanar va ser un dels primers de la comarca d'estil modernista català. Construït i decorat amb el material típic d'aquest estil, el totxo, destaca per la seva esveltesa i elegància de formes. L'edifici està coronat per una interessant cúpula de ferro forjat, on hi ha les campanes del rellotge, la maquinària del qual fa pocs anys va ser substituïda per un sistema electrònic, seguint les darreres tendències de substituir els rellotges de funcionament mecànic per enginys més moderns d'aplicació electrònica que no requereixen un manteniment tan acurat.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 1893 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Anteriorment a aquest rellotge, n'hi va haver un altre instal·lat l'any 1793 que va ser sufragat amb la participació de la gent del poble. Va ser construït en el mateix poble sota l'assessorament d'un rellotger i els components metàl·lics van ser proveïts per la farga Martinet. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93053 | Pintura mural de l'escola popular Rizal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-popular-rizal | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>En el mural s’hi representa un grups d’adults i infants subjectant un cartell amb la inscripció “Escola popular Rizal”, i un altre amb la inscripció “PAH” </p> | 08180-181 | Davant de la seu de la PAH (Passatge Monturiol) | <p>L’Escola Popular Rizal, al costat de la seu de la PAH Ripollet-Cerdanyola, ofereix un acompanyament acadèmic i educatiu als infants de famílies vulnerables. Per celebrar el final del curs 2019, l’Escola va organitzar una festa destinada als més petits, en la què l’artista Mar Piella va pintar un mural segons les idees que aportaven els infants. </p> | 41.4951426,2.1626279 | 430105 | 4594063 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Mar Piella | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93176 | Premsa de vi al CIP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-al-cip | XX | Actualment està desmuntada. | <p>Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica que a la vegada està sobre una estructura mòbil.</p> | 08180-193 | Davant del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata | 41.4996046,2.1528812 | 429296 | 4594566 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 93172 | Espai Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-lorca | XX-XXI | Pintura de les lletres desgastades, vinil en part desenganxat i brutícia general. | <p>Es tracta d'un monòlit amb una placa de marbre amb fons de pissarra i base de pedra i ciment. 1 x 1 x 1 m. A la placa hi ha una inscripció: 'Homenatge de l'A.V. Can Vargas, 122 a F. Garcia Lorca en el centenari del seu neixement'. La data que apareix a la placa és 7-6-1998.</p> <p>Al mateix espai hi ha un faristol de ferro amb imprimació i pintat, amb un vinil enganxat a la part frontal. Hi ha una llegenda en commemoració al vuitantè aniversari de la seva mort: 'El poble de Ripollet a Federico García Lorca, poeta, dramaturg i símbol universal de les llibertats assassinat pel feixisme ara fa vuitanta anys. Amb la seva obra, Lorca connecta el passat ancestral amb el futur mitjançant la cultura popular. Desembre 2016'.</p> | 08180-189 | Entrecreuament Rambla de Sant Andreu / Federico Garcia Lorca | <p>Es tracta de dos elements vinculats per la memòria al poeta García Lorca, però ubicats en dos moments diferents.</p> | 41.5017510,2.1596345 | 429862 | 4594799 | 1998 i 2016 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93172-alella0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59283 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.82-83. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII-XVIII | Restaurada el 1974. | <p>Masia de planta rectangular aixecada en quatre fases, la més antiga a mà esquerra. Murs de còdols arrebossats i coberta de dues aigües amb teula àrab, la carena perpendicular a la façana. Entrada principal central d'arc de mig punt, segona porta a mà dreta d'arc escarser i entrada a mà esquerra amb llinda a un cos d'una planta. Finestres balconades al pis, a mà esquerra un parell de petites finestres amb arc apuntat, i una arcada de quatre finestres a les golfes. Un cos modern adossat a mà dreta d'una planta amb terrat i baranes de terracota. Un mur de tancament de pedra amb una entrada central envolta el pati davant de la façana principal. Adossada al racó sud es troba la capella familiar d'època barroca (fitxa 49). A la planta baixa els sostres són de volta de pedra, i s'hi conserven una premsa del segle XVIII, un cub i maquinària agrícola (fitxa 41).</p> | 08180-43 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. Hi ha constància d'una antiga font natural prop del riu (Font del Roure) i d'una mina realitzada el 1888 que portava per primer cop aigua potable al nucli urbà, procedent dels aqüífers subterranis de Can Grasses.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un bell exemple de la masia catalana. Destaquem el seu entorn natural, envoltada per camps de conreu, amb un hort i arbredes i restes d'un pinetó al talús del marge del riu Ripoll. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59289 | Capella de can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-grasses | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII | <p>Petita edificació de pedra arrebossada, coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i teula àrab, de planta rectangular i una planta, que es troba adossat al mur de tancament a la cantonada sud del pati de Can Grasses. Compta amb una entrada rectangular i un respirall, i finestres circulars a les façanes laterals. A l'interior es troba una volta fingida per una aresta romana.</p> | 08180-49 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut de Can Grasses és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 1667 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | A partir del 1888 va ser utilitzada com a quadra. L'interior de la capella va ser restaurada fa pocs anys. | 96|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59233 | Camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra | XVI-XXI | <p>Camí entre Montcada i Reixac i Santa Perpetua en direcció nord-oest, sud-est i segueix la serra que marca els límits entre el municipi de Ripollet i Montcada. El tram del costat nord del Bosc dels Pinetons conserva encara una part del camí natural, mentre que el tram més al sud-est resta asfaltat com a carrer (Camí de la Serra). El camí gira en sentit nord al costat del dipòsit d'aigua i continua cap a Santa Perpetua. Continua entre UTM X:429913 Y:4595632 a UTM X:430675 Y:4594382, i baixa de 112 m d'altitud a 70 m.</p> | 08180-64 | Límit nord-est del municipi, la frontera entre Montcada i Reixac | <p>El camí, d'origen medieval, tenia enllaços amb els camins de la Salut, de Santa Perpetua i del Mas Duran, avui desapareguts.</p> | 41.5066900,2.1601700 | 429912 | 4595347 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59233-foto-08180-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El camí és avui el límit entre les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, marcant un important corredor biològic. Actualment el camí de la Serra està integrat a la xarxa de camins de l'Itinerari del Vallès Natural, formant una secció del camí l'Eix de Llevant. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59269 | Portalada de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 125. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 31-52, 59-66.</p> | XVII | <p>El portal consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulament amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà.</p> | 08180-29 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>El portal, d'estil renaixentista, forma part d'una reforma a l'església parroquial duta a terme al segle XVII. L'any 1844, el timpà encara albergava una escultura de Sant Esteve, avui desapareguda. A l'escut, el pollet és el senyal referent al nom de la vila (ja apareixia en un segell municipal de 1700) i la faixa onada fa referència al riu Ripoll, vora el qual s'aixeca la població.</p> | 41.4970600,2.1552500 | 429491 | 4594282 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta de l'únic element d'estil renaixentista que s'ha conservat a la vila. | 95|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59365 | Baldaquí de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> | 08180-134 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59350 | Fons d'imatges de la Revista de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-revista-de-ripollet | XX | <p>A l'arxiu de l'entitat es troba una sèrie de documents i fotografies relacionades amb la publicació de la revista setmanal gratuïta 'Revista de Ripollet' que edita l'Associació. El gruix de l'arxiu consta de: Una col·lecció d'unes 600 fotografies que la gent del municipi ha aportat a la Revista, de les quals s'ha guardat un arxiu de fotocopies i, des dels últims anys, còpies digitalitzades. La majoria de les imatges són a partir del principi del segle XX fins als anys 80.Tota mena de documentació relacionada a actes, festes, activitats socials, festives, esportives del municipi. Compta amb més de 3000 fotografies, i 3000 imatges digitals.Totes les publicacions que ha editat l'Associació.</p> | 08180-119 | Nucli urbà de Ripollet | <p>L'Associació és una entitat sense ànim de lucre. Va néixer de l'antiga Ràdio Ripollet, emissora local de Ripollet ara administrada per l'ajuntament de Ripollet. Es va muntar l'Exposició de l'Associació Ràdio Ripollet' amb motiu de la celebració de 25 anys de comunicació a través de la Revista de Ripollet, l'any 2007.</p> | 41.4983900,2.1560100 | 429556 | 4594429 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Cal fer un índex de la col·lecció. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59358 | Monument a Joan Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-abat | XX | <p>Monument a Joan Abat, format per un faristol de ferro situat a un racó de la plaça del Pavelló d´Esports. Realitzat per Joaquin Viera i Gravados Arjona. Presenta una inscripció amb l'escut del municipi damunt d'una fotografia de Joan Abat. La inscripció es llegeix: 'Joan Abat (1930-2006)' / L'Ajuntament de Ripollet, en sessió de data 25 de gener de 2007, va acordar per unanimitat donar el nom de Joan Abat a aquesta plaça, com a símbol de l'esperit obert, lliure i divers que va caracteritzar la seva tasca vers el teixit associatiu de Ripollet. / Ripollet, maig de 2007.'</p> | 08180-127 | Nucli urbà de Ripollet | 41.5012100,2.1574100 | 429676 | 4594741 | 2007 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joaquin Viera i Gravados Arjona | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59274 | Complex panoràmic 'la façana de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-panoramic-la-facana-de-ripollet | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica; Ripollet.</p> | XVII-XX | Amb l'excepció de la casa al c/ Isabel la Catòlica, 18, els elements són en un bon estat de conservació. | <p>Complex panoràmic que segueix la carena de la serra a l'antic nucli del poble i que correspon a l'últim tram de la vista del poble conegut els anys 70 com ' la façana de Ripollet'. Aquest complex compta amb un conjunt d'edificis fitxats i no-fitxats. Els elements fitxats, d'oest a est, són: la xemeneia de l'antic molí d'en Calvet (molí d'en Buxó), Can Buxó, Can Rossito, la casa al c/ Isabel la Catòlica 7, la capella i la residència del col·legi de les Germanes Dominiques, la casa al c/ Isabel la Catòlica 18, la Torre de l'aigua i Cal Roda. Entre els elements no fixats, esmentem les cases i murs de la Baixada dels Corbs.</p> | 08180-34 | Nucli urbà de Ripollet (08291 | <p>La vista d'aquest complex apareix a moltes postals i fotografies de Ripollet a partir de les darreres del segle XIX fins a la dècada dels 70. La construcció de blocs de pisos als terrenys davant de l'església Sant Esteve de Ripollet (el barri de Maragall) es va trencar la vista de l'església parroquial, deixant només aquest conjunt situat a l'esquerra del carrer del Padró, l'antiga 'entrada al poble'. [MARTOS i MIMÓ 1996:30]</p> | 41.4976800,2.1539200 | 429381 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59232 | Monument a l'Atleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-latleta | <p>AA.DD (2007). Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet. AA.DD. (2001). Les pintures murals catalanes, Institut d'Estudis Catalans [1907], Barcelona</p> | XX | <p>Un mosaic d'estil romà, de forma triangular muntat a la paret lateral de l'entrada al Pavelló Municipal d'Esports Joan Creus. Es tracta d'un atleta corrent amb una flama olímpica a la mà esquerra</p> | 08180-63 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor.</p> | 41.5011100,2.1573100 | 429668 | 4594730 | 1970 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59232-foto-08180-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59237 | CEIP Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-anselm-clave | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.110-111. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç núm. 108, 1987. pp. 103-05..</p> | XX | <p>Escola pública construïda en diferents fases. La façana principal del carrer Sol presenta una planta baixa de pedra artificial, primer i segon pisos de maó arrebossat, i dividida en diferents trams mitjançant pilastres, unes finestres rectangulars a cada tram. La coberta és de dues aigües i teula plana d'encaix amb carener paral·lel al carrer. Els dos edificis paral·lels que conformen el conjunt en forma d'una 'U' oberta al carrer de l'Escola, amb un cobert semitransparent entre els dos. Un mur de tancament amb trams de reixa metàl·lica envolta la façana al c/ del Sol.</p> | 08180-68 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914. El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial. Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República. Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel. Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.</p> | 41.4989500,2.1563600 | 429586 | 4594491 | 1936 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59237-foto-08180-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les Escoles Publiques de Ripollet van participar en el programa escolar de la Mancomunitat de Catalunya. El mercat municipal (ara Teatre Auditori municipal) i les Escoles Públiques van ser un dels grans projectes urbanístics de l'administració de la Segona República. L'escola disposa d'un fons documental amb el llibre de matrícules, el llibre d'actes de l'època franquista i un full de matrícules del segle XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59239 | Fons documental de la Societat Coral 'el Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-societat-coral-el-valles | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 215-20.</p> | XIX, XX | Cal ordenar la col·lecció. | <p>La col·lecció de la societat formada per (quadres, plaques, fotografies, medalles, pergamins etc...) que marquen el pas del temps de la seva vida des de la seva fundació a Ripollet l'any 1879. - Una sèrie important de sis carpetes amb més de cent partitures, composicions de la coral des de l'any 1886, moltes escrites a mà. - Fotografies dels membres de la coral, de concerts i altres activitats, la majoria són dels anys 80, però es troba també imatges més antigues, per exemple una del 1928; - L'estatut de la coral del 1879. - Acte fundacional del 1877. - Arxiu de fitxes manuscrites de molts cantaires del poble. - Al voltant de 100 medalles en una vitrina; - Els llibres d'actes i els llibres de comptabilitat de l'entitat des de la seva creació; - Quatre o cinc estendards, penons o banderes de la coral; - Una quantitat no establerta de diplomes que celebren algun concert o activitat especial.</p> | 08180-70 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Societat Coral es va fundar l'any 1877 per Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargué i Jeroni Monteys com a primer director, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos, 3 conegut com Ca la Martria o Cal Meros.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59239-foto-08180-70-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La societat té un projecte de digitalització de les partitures. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet organitza la festa de les Caramelles. La societat disposa de tres corals, les Veus del Vallès, la coral tradicional i la coral infantil. La pàgina web de la societat és http://www.coral-valles.com/ | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59240 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-2 | <p>AA.DD. 'Dues cares de la façana'. Revista de Ripollet, núm. 341, 20 de febrer, 2004. BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.74-75. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MEYER, F S (1966) Manual de ornamentació... Barcelona. RIGALT, L (1857) Album enciclopédico-pintoresco de los industriales. Barcelona: Litografia de la Unión de don francisco de Campaña.</p> | XX | Ha esta objecte l'any 2007 d'una restauració de la façana. | <p>Casa adossada de maó arrebossat, planta i pis amb coberta plana. A la façana simètrica s'incorporen molts elements decoratius com rajoles de ceràmica de color blanc i verd, i que van emmarcant tant les portes com les finestres. Una balconada uneix les tres finestres del pis superior on s'obren tres portes de formes rectangulars que presenten emmarcaments motllurats rebaixats i tancament superior mixtilini. El balcó té com a suport quatre grans cartel·les ornamentades i una barana de ferro forjat entre quatre pilars. El frontís està dividit per set merlots de diferents dimensions lligats per ferro forjat i amb coronaments de ferro i ceràmica. A l'interior, reformat el 2007, es conserven la distribució original amb els paviments de mosaic a algunes de les habitacions, i els accessos als passadissos de dalt amb perfil esglaonat.</p> | 08180-71 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Entre 1910 i 1911, el senyor Magí Baqués i Cot féu construir dues cases d'estil modernista per als seus fills, a la Plaça Onze de Setembre. Dels dos edificis, un d'ells (núm.14) passà a ser propietat de Pere Baqués Samaranch, qui més tard el va llogar a un metge de Ripollet, que va emigrar a la dècada del 1960 a Veneçuela, on va residir fins a la dècada del 1990. A la casa hi va continuar vivint la seva germana. A la seva mort, al garatge de la casa, es van localitzar les restes d'una bomba de la Guerra Civil Espanyola, que va haver de ser desactivada per especialistes.</p> | 41.4965700,2.1583900 | 429753 | 4594225 | 1910-11 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59240-foto-08180-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dausà, Josep Mª | La façana amb el veí número 12 es de les més espectaculars de tot el municipi, de marcat estil modernista. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59242 | Església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>AA.DD. (1991) Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental El Vallès Occidental. p. 141. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. Columna Edicions S.A. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Editorial Moll, Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44. PADRÓ, P 'Repassant la història', La Revista de Ripollet, abril, 1993. p. 31. PALAU i CODONYERS, Agustí (1984). Ripollet ara fa mil anys: les arrels del nostre poble. Barberà del Vallès. p. 55. RIUS SERRA, J (1945-47) El Cartulari de 'Sant Cugat', 32 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona.</p> | XII-XIX | <p>L'església està construïda de pedra de mida mitjana i cara aplanada, d'aparell horitzontals regulars, amb una volta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics. L'església original tenia planta de creu llatina, amb un absis de planta semicircular cobert amb volta d'esfera i una nau amb volta de canó apuntada. A la façana sud, sobre el portal, es troba un òscul de pedra, i més amunt es poden distingir les restes d'una finestra d'arc de mig punt. Les dues naus laterals de l'actual església van ser afegides posteriorment a l'estructura visigòtica, la nau nord el 1603 i la sud adaptada de l'antiga galeria del claustre el 1862. Un pòrtic davant el mur sud indica l'entrada originària. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. De l'antic claustre es conserven unes arcades cegues, inferiors i superiors, descobertes a l'enderroc de l'antiga rectoria el 1948. [MOGAS 1983:29]. El portal forma part d'una reforma, d'estil renaixentista en el segle XVII. Consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulat amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà. La primitiva església va tenir un campanar espadanya, del qual es conserven tres pilars. Va ser tapat quan es va aixecar la teulada el 1803 i encara és visible a les golfes. A l'angle nord-oest, l'antic campanar és de tres pisos, arribant al nivell de la nau central, amb un òscul al mur nord i una teulada de quatre vessants. La capella del Santíssim Sagrament es va fer el 1883 allargant el transsepte sud. L'actual campanar a l'altre costat de la façana es va aixecar el 1892, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb vuit finestres.</p> | 08180-2 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El primer testimoni documental de l'església es troba el 981 en un precepte del rei anomenat Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tot els seus béns, però Sant Esteve no figura esmentada com a parròquia fins l'any 1066. Entre els llegats que va rebre tenim el de Berenguer de Ripollet per una reforma de l'edifici l'any 1145. Al llarg dels segles XII i XIII són moltes les donacions de terres, molins, alous i altres béns de Ripollet a favor dels abats de Sant Cugat. D'una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del XII, amb una ampliació de la nau pel costat nord conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat sud no anterior al XV. Dues notes indiquen l'existència d'un claustre, una del 1692 que demana als paletes que facin adobar la porta del claustre que entra a l'església i una segona nota referent a un contracte de matrimoni del 1738 en els claustres de la rectoria de Ripollet. MOGAS [1983:34] L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, fent una cúpula apuntada més baixa amb teules en forma d'escata. L'església i la casa rectoral van ser saquejades l'any 1936 i cremat tot l'immobiliari a l'antiga plaça de l'Ajuntament. Van desaparèixer l'arxiu parroquial, l'altar d'estil barroc del XVIIl, l'altar del Roser del XVI, la capella del Santíssim Sagrament, i les campanes. L'any 1978-9 es va netejar l'exterior deixant al descobert els murs de pedra i còdols.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | L'actual església va ser bastida sobre una antiga basílica romànica però conserva escassos vestigis d'aquella època havent-hi sofert nombroses modificacions a través el temps. L'església presideix el nucli més antic del poble amb cases adossades que impedeixen la visió externa de l'absis. Es poden veure dues antigues moles hidràuliques o dues pedres pollegueres incorporades dins del paredat de l'absis i de la façana nord. | 92|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/