Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59239 | Fons documental de la Societat Coral 'el Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-societat-coral-el-valles | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 215-20.</p> | XIX, XX | Cal ordenar la col·lecció. | <p>La col·lecció de la societat formada per (quadres, plaques, fotografies, medalles, pergamins etc...) que marquen el pas del temps de la seva vida des de la seva fundació a Ripollet l'any 1879. - Una sèrie important de sis carpetes amb més de cent partitures, composicions de la coral des de l'any 1886, moltes escrites a mà. - Fotografies dels membres de la coral, de concerts i altres activitats, la majoria són dels anys 80, però es troba també imatges més antigues, per exemple una del 1928; - L'estatut de la coral del 1879. - Acte fundacional del 1877. - Arxiu de fitxes manuscrites de molts cantaires del poble. - Al voltant de 100 medalles en una vitrina; - Els llibres d'actes i els llibres de comptabilitat de l'entitat des de la seva creació; - Quatre o cinc estendards, penons o banderes de la coral; - Una quantitat no establerta de diplomes que celebren algun concert o activitat especial.</p> | 08180-70 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Societat Coral es va fundar l'any 1877 per Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargué i Jeroni Monteys com a primer director, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos, 3 conegut com Ca la Martria o Cal Meros.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59239-foto-08180-70-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La societat té un projecte de digitalització de les partitures. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet organitza la festa de les Caramelles. La societat disposa de tres corals, les Veus del Vallès, la coral tradicional i la coral infantil. La pàgina web de la societat és http://www.coral-valles.com/ | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59241 | Molí d'en Masachs (Molí d'en Ginestar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-masachs-moli-den-ginestar | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.90-91. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA ACCN: 15637. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 113-7. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M (2001) 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), p. 11-26.</p> | XVII, XIX | Cal destacar l'estat provisional del soterrani, que es correspon a les estructures primitives de l'edifici en fase de recuperació. | <p>L'espai arquitectònic que es defineix durant el segle XVIII fou el d'una planta molt similar a la que es conserva actualment en el soterrani de l'edifici. Al segle XIX es va construir la planta baixa i primera del molí, que es conserva actualment a la zona central i est. D'aquest edifici destaquen les finestres a la planta superior, característiques dels molins paperers i destinades al pas d'aire per a facilitar que el paper s'assequés, ja que s'estenien els fulls en aquestes plantes superiors. La fàbrica de cartró va estar en funcionament fins el 1979, en què va tancar definitivament. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament per allotjar serveis d'atenció al ciutadà, funció que té actualment. [CABALLÉ i VALDENEBRO 2006].</p> | 08180-1 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El molí apareix com a molí del Prat, vinculat a la Sèquia Monar, des del 1302 fins el 1650. S'ha constatat l'existència, l'any 1578, de dos molins: un de draper i un altre de fariner (d'una mola). Entre els anys 1647-1648 es va construir un tercer molí polvorer. A finals del segle XVII el molí fariner i el polvorer deixaran de funcionar, i el molí draper passarà a ser molí paperer. L'any 1739 el molí és comprat per Carles Ginestar. La família Ginestar fou la propietària fins el 1861, any en què Aleix Masachs hereta el molí a partir del testament de Carles Ginestar Pasapera. A partir d'aquest moment, el molí es coneix també com a molí Masachs. En els inicis del segle XX, Miquel Masachs (fill d'Aleix Masachs) adquireix un seguit de finques del voltant del molí per a construir naus i, així ampliar la fàbrica, que passarà a ser de cartró. En el mateix moment en què es va ampliar la fàbrica es va construir la masia de Can Masachs, situada a l'oest del molí i actualment seu de l'ajuntament de Ripollet.[CABALLÉ i VALDENEBRO 2006]</p> | 41.4961800,2.1539000 | 429378 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59241-foto-08180-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'antic assecador, del qual s'han conservat les encavallades de fusta, actualment és la Sala de Plens de l'Ajuntament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59255 | Teatre Auditori Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-municipal | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.108-109. FONTBONA, M (1983) Del neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888. Barcelona. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i OLLER CASTELÖ, T, 'Ripollet 1931 - 1945 : II República i Franquisme (15 Anys d'història local Ripollet)'. L'Avenç 108, 1987 pp. 103-05.</p> | XX | <p>Teatre municipal, instal·lat a les antigues dependències del Mercat Vell de Ripollet. Un alt sòcol de pedra de paredat comú i murs de maó vist. De planta quadrada, es tracta de dos cossos alts de l'antic mercat, els coberts de doble vessant amb intersecció creant una creu grega, i que donen peu a quatre façanes simètriques. Els espais entre els cossos són més baixos i completen el quadrat. Les façanes presenten una motllura semicircular on s'inscriuen sis finestres allargades d'arcada de mig punt i d'alçada variant. Les entrades, d'estil clàssic, són de pedra picada amb motllura i frontó triangular. L'entrada principal al Teatre Auditori es troba adossada a façana est, amb un portal metàl·lic corbat. A l'interior es troba un mural de l'escultor Antoni Fernández Pareja, nascut a Ripollet.</p> | 08180-15 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La plaça anomenada inicialment Plaça Buxó i després plaça de Sant Joan, va ser un espai buit fins que es va edificar el mercat. El mercat va ser, amb l'escola Anselm Clavé, un dels grans projectes de l'administració de la Segona República, i un equipament municipal en la tradició dels grans mercats locals del XIX de Barcelona o Terrassa. A partir de 1982-83 el mercat municipal es va traslladar a un nou lloc a la rambla de Sant Esteve. El Mercat va ser convertit en teatre l'any 1994.</p> | 41.4968400,2.1582100 | 429738 | 4594255 | 1932 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59255-foto-08180-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El teatre és gestionat pel Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Ripollet. Disposa d'instal·lacions que permeten tant la celebració d'espectacles de petit format, com de la programació professional estable, que organitza l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59258 | Casa de la Societat Coral 'El Vallès' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-societat-coral-el-valles | <p>AA.DD. (1970) Dinámica y perspectivas del Vallés. Sabadell. AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. AA.DD. (1988) Guia d'or: Ripollet a les vostres mans. Gabinet municipal de Comunicació. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.112-3. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 214-221.</p> | XIX - XX | L'estat interior necessita d'una reforma o restauració. | <p>Edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.</p> | 08180-18 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aixecat com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble. A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga. Va ser coneguda com Ca la Martria o Cal Mero. El 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu i la casa va ser refeta per l'arquitecte Joan Canals qui va restaurar la façana i remodelar l'interior amb motiu de la instal·lació de la Coral. La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer, sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet. La societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845. A partir del 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé i l'any 1919 es va inscriure amb el nom de Societat Coral 'El Vallès' a l'entitat 'Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé'. La seva seu ha estat sempre l'edifici de la Plaça d'en Clos 3, conegut com Ca la Martria o Cal Meros. A Montenys el seguiren Prats, Pere Artigues, Olivella, Laureà Tatché i Pol, Jacint Llargués i Pere Miquel Baqués des de 1929 i durant 57 anys i, actualment, en Jordi Giménez des de 2009. Després vingueren Joaquim de la Cuesta, Maria José Toledano, Iolanda Olivella i Toni Santiago, sota la direcció del qual s'enregistrà l'Himne a Ripollet.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59258-foto-08180-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | La Societat Coral El Vallès es va fundar el 1877, amb el primer director en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola el 1845. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59268 | Torre Mingrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mingrat | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.73.</p> | XX | <p>Antiga torre d'estiueig aïllada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat i teula àrab; la coberta de dos vessants amb carena perpendicular a la façana. Una ampla galeria, al primer pis, descansa sobre quatre columnes dòriques, la coberta projecta sobre un arc central lleugerament peraltat i dos arcs carpanells laterals amb columnes dòriques; la façana s'obre amb cinc grans finestrals més l'entrada principal a l'habitatge. En el timpà dessota del ràfec hi ha una decoració en ceràmica que representa la imatge de la Mare de Déu. La casa està envoltada per un jardí.</p> | 08180-28 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les últimes torres construïdes per a estiuejar a Ripollet, els anys 20 del segle passat, quan fa poc que s'havia obert la rambla de Sant Jordi. El primer propietari, el Sr. Moya la va vendre vers el 1945 al Sr. Mingrat. Va ser residència de l'ordre de monges del Cor de Maria els anys 50, i va ser adquirit els anys 80 per la Caixa de Pensions. Es la seu del Centre d'Esplai l'Estel, el Club de Petanca i Ripollet Sardanista.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 1924 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59268-foto-08180-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59270 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-0 | <p>AA.DD (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet, pp. 104-6, 190-1. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3 FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 122-3. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet, pp. 38, 85. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 14.</p> | XX | Centre reformat al 2010 | <p>Edifici entre mitgeres amb funcions de teatre i auditori construït en maó vist i estructurat en soterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migidia i s'accedeix a l'entrada a través d'una doble escala que salva el desnivell entre soterrani i la planta baixa. A la planta principal es troben dues finestres geminades a cada banda de la porta i una de sola a l'extrem, totes d'arc de mig punt. Al pis s'observa una amplia tribuna (antiga sala del projector de cine i actual control de llum i so) en voladís de tres cossos, un central amb tres finestres, i dos laterals cadascun amb una finestra. L'edifici es troba coronat amb una cornisa emmotllada de tram ondulant, rematada als extrems per una decoració de boles, pintada en blanc. Just sota la cornisa hi ha un respirall en forma de creu. L'interior de l'edifici té usos polivalents, i es troba dividit en estances múltiples, però destaca l'existència d'una gran sala central destinada a activitats teatrals, que compta amb un escenari que es remunta als inicis de l'edifici. Es tracta d'un escenari de llistons de fusta emmarcat per una boca formada per dues semicolumnes de guix pintades en color blanc, entre les quals es situa un tram daurat. L'interior de l'escenari conserva les bambolines originals del 1925. Amb la reconstrucció de la dècada del 1950 al pati de butaques del teatre li fou afegit un cos elevat destinat a acollir un projector de cinema on fins fa poc es conservaven dos projectors de la marca OSSA de la dècada dels anys 50, que s'han cedit al CIP Molí d'en Rata.</p> | 08180-30 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El centre parroquial fou inaugurat el 1926 com a centre lúdic i cultural i la construcció original comptava amb una façana diferent a l'actual. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939) una de les bombes caigudes a Ripollet va fer esclatar part de l'edifici i va afectar especialment a la façana, que va ser reconstruïda el 1951 donant-li el seu aspecte actual i afegint una petita sala interior per a projectar cinema. Les reformes per a crear una tribuna van tapar les tres finestres geminades del primer pis, i el coronament va substituir l'antiga teulada de carener perpendicular a la façana. Les primeres activitats teatrals a Ripollet les van organitzar el Mossèn Ramon Fort amb el Conjunt d'Amics del Teatre. En els seus orígens, el Centre Parroquial va ser la Joventut Catòlica de Ripollet, construïda en uns terrenys a la Rambla de Sant Jordi cedits per la família Gassó de la finca Buxó el 1926. Des del seu origen va ser un punt de radiació cultural i esportiva, amb ballets, dansa, teatre i concerts. Va ser seu del centre excursionista Fent Via, de l'Esbart Dansaire del municipi i del bàsquet, esport introduït a Ripollet l'any 1930. Durant la Guerra Civil va caure una bomba que va malmetre gran part del Centre Parroquial, les seves reformes van ser realitzades, de forma desinteressada, per la gent del poble que van contribuir en material i mà d'obra. La reforma es va inaugurar l'any 1951 i l'any 2010 va ser reformada la sala.</p> | 41.4981400,2.1590900 | 429813 | 4594399 | 1926 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59270-foto-08180-30-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El Centre ha estat des dels seus orígens un punt d'irradiació cultural i esportiva, i una peça clau del món artístic i cultural de la vila. [CASANOVA i FONDEVILA 1992:122]. Cal destacar les iniciatives del Centre Parroquial per a fomentar les arts escèniques, des de fa més de 100 anys s'organitzen representacions de teatre de manera continuada a Ripollet, essent una de les activitats més arrelades del poble, especialment per Sant Esteve i la Festa Major. La tradició és tan forta que fins i tot l'ajuntament organitza un concurs bianual de teatre a nivell de tot Catalunya. El Centre conserva una col·lecció de fotografies de les activitats lúdiques i esportives organitzades des dels anys 50. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59273 | Torre de l'Argentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-largentera | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.70-71. MARTOS CALPENA, R 'La Torre de l'Argentera: història d'una destrucció'. Ràdio Ripollet, febrer, núm. 12 any, IV, 1987. p. 5. MOGAS, M (1990-91) Ripollet. Butlletí Informació Municipal: Ripollet.</p> | XX | <p>Torre d'estiueig construïda amb maó arrebossat amb cobertures de teula àrab d'una, dues i quatre vessants i terrassa. El volum de la casa es desenvolupa a partir d'una traça complexa amb cossos de planta, planta i pis i, planta i dos pisos. L'entrada central d'arc de mig punt, finestres d'arc escarser al cos central i d'arc de mig punt a la resta de l'edifici. Destaquen tres dracs de ferro forjat que coronen la façana nord. A la façana posterior es troba un vitrall de plom amb motiu d'un vaixell de vela. L'interior ha perdut gairebé tota la decoració original.</p> | 08180-33 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Una de les darreres torres d'estiueig construïdes a Ripollet, i habitada regularment per la Pepita Sarroca, l'argentera, anomenada així per ser la vídua d'un joier del carrer Pelai de Barcelona, el sr. Àngel Grau. L'Ajuntament va comprar l'immoble després de la mort de la propietària. L'edifici ha tingut diferents usos en els últims anys, parvulari, casal d'avis i actualment Oficina de Treball de la Generalitat. L'interior ha sofert la destrucció de rajoles, de figures i d'altres elements ornamentals, així com la crema de l'arxiu documental de la casa. La rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli, es transformava en una de les principals artèries de la vila on es van instal·lar serveis importants.</p> | 41.4962700,2.1617900 | 430036 | 4594189 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59273-foto-08180-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | El disseny original de l'interior de la casa es troba documentat a la Col·lecció Ramon Martos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59277 | Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rata | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.96-97. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 110-12 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), pp. 11-26.</p> | XIX | <p>L'antic molí fariner és un edifici de pedra arrebossada; compta amb planta rectangular de planta, pis i soterrani, cobert a la catalana a un vessant (baixa a la façana principal) de teula àrab sobre un ràfec de maó prim. La façana principal encarada a l'est, seguint la línia del carrer Molí d'en Rata; el terra baixa inclinat fins a la planta soterrani on s'obre una arcuació de cinc arcs d'obra vista, tres arcs carpanells entre dos més estrets de mig punt. A la planta baixa i primer pis s'obren tres finestres emmarcats amb files de maó. Entrades a les dues façanes laterals, i darrera, una fila de tres finestres al primer pis. Conserva la maquinària original. Va ser restaurat pel Patronat Municipal d'ocupació, avui és un espai museïtzat.</p> | 08180-37 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El permís per construir el molí el va obtenir en Bartomeu Clos Braut el 1825. En Bartomeu Clos no havia contribuït a les despeses ocasionades per la construcció d'una mina per a buscar aigua i augmentar el cabal, i les objeccions de la Societat de Regants i Usuaris de la Sèquia va impedir la seva posta en marxa fins que l'any 1859 es va acceptar que el fill de l'anterior, Josep Clos, pogués incorporar-se a aquella societat i posar en marxa el molí. El següent propietari va ser el seu fill, Ezequiel Clos, que va morir el 1945. Va funcionar com a molí fariner fins a principis dels anys cinquanta. L'habitatge del moliner va ocupar al primer pis, les moles eren a la planta baixa i la roda al soterrani. El nom del molí ve del fet que un dels moliners tenia molts fills, als quals els deien 'Les ratetes' i al seu pare li va quedar el nom de 'Rata'. El 2006, va ser rehabilitat i actualment forma part de l'equipament CIP. Molí d'en Rata.</p> | 41.4995200,2.1525900 | 429272 | 4594558 | 1825 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | A la fotografia del molí publicada el 1983 es veuen dues finestres més petites a cada planta, per tant es pot suposar que les obertures actuals són d'una fase posterior o fruit de la restauració portada a terme el 2006. MOGAS [1983:110) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59287 | Can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masachs | <p>BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental). CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 28-29. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XX | <p>Casa familiar convertida en oficines municipals, de planta quadrangular, amb una combinació de diferents espais i nivells que proporciona al conjunt un espai dinàmic d'entrants i sortints. Els murs aixecats de maó arrebossat i coberta inclinada de dos vents de teula àrab i carener perpendicular a les tres façanes. Sota el ràfec de la teulada es troben fileres imbricades de caps de teula àrab en forma de volada de coberta. Coberta amagada darrera de frontons en forma de pinyó, de perfil de motllura amb trams corbats i rectes, les cadenes i el carener coronades per gerros i una esfera. La façana de l'entrada encarada al nord es troba precedida per un pòrtic semicircular amb escala d'accés lateral i balustrada, i sostingut per columnes que aguanten un seguit de permòdols dessota un teuladet. S'obre amb tres portals d'arc de mig punt. La façana principal dóna a l'oest i s'obren una línia de cinc finestres arrodonides al pis amb un balcó a mà esquerra. Una galeria d'estructura ondulant continua adossada a un cos de planta i soterrani a la façana sud, sobre amb una porxada d'arcs de mig punt.</p> | 08180-47 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va construir la masia de Can Masachs en els anys 1920, situada a l'oest de la fàbrica de cartró Molí d'en Masachs. Antigament, els propietaris tenien la seva residència al molí, i la construcció de la nova casa permetia l'ampliació dels espais de la fàbrica. Va ser construïda per Miquel Masachs, fill d'Aleix Masachs el propietari del molí des del 1861, qui va encarregar Eduard Mª Balcells, arquitecte municipal de Cerdanyola, una casa amb l'aspecte propi d'una torre d'estiueig, envoltada de jardins i horts.</p> | 41.4965600,2.1534800 | 429343 | 4594228 | 1920 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Eduard Mª Balcells i Buigas | La casa de can Masachs és l'actual seu de l'Ajuntament i està directament vinculada amb el Molí d'en Masachs ( Molí d'en Ginestar). Plànols a l'Arxiu Històric del Col·legi d'arquitectes de Barcelona: 'Casa de lloguer del Sr. Masachs, Av. de la Creu Roja, s/n; c. Balmes. BALCELLS I BUIGAS, Eduard Maria. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59291 | Fons Associació Amics del Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-associacio-amics-del-teatre | <p>TORRES, JUDITH (2001) . Recerca de la història d'Amics del Teatre.</p> | XX-XXI | <p>La col·lecció de l'entitat Amics del Teatre està formada per fotografies, enregistraments audiovisuals, premis, textos de teatre, cartells i vestuari relacionat amb l'activitat d'aquesta associació: Col·lecció de programes de gairebé totes les obres representades des del 3 d'agost de 1952. Enregistrament de la majoria d'obres representades des de principis dels anys 90. Exemplars de totes les obres representades. Col·lecció de fotografies de l'entitat. Algunes dels anys 20 i després ja a partir dels anys 50 i fins l'actualitat. Trofeigs aconseguits en concursos de teatre amateur. Vestuari divers. Estatuts fundacionals</p> | 08180-51 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els orígens de l'activitat d'aquesta entitat es remunten al 1900 aproximadament. A principis del segle XX, una colla de joves de la vila de Ripollet, vinculats a la Parròquia, van agrupar-se amb la idea de fer teatre. Van muntar de manera molt rudimentària un petit escenari amb quatre cadires al voltant en un local de l'actual plaça Onze de Setembre. Poc a poc s'hi van aplegar més persones i el local es va fer petit. Llavors van trobar-ne un altre de més gran, La Llana, on avui trobem una zona edificada davant l'Ajuntament vell. La consolidació d'aquest grup va representar un punt d'inflexió en la vida de Ripollet ja que es van convertir en l'eix de la vida social del poble. Dins del grup van sorgir nous interessos i arran d'això es van crear altres seccions: una d'excursionisme, el grup de tennis taula, un conjunt de ballet i fins i tot un bar. D'aquesta manera es va formar el grup de teatre de la Juventud Católica. Al 1925 el grup es trasllada a un edifici de nova construcció, l'actual Centre Parroquial, aixecat en uns terrenys cedits per Josep Gassó i Vidal, tot i la idea no va ser ben vista per tothom. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una bomba va destruir part de l'edifici però la secció de teatre no va voler deixar la seva activitat. Va seguir assajant i representant les seves obres al Cine Aliança (conegut també com Cine Coliseu). Justament la posada en escena d'una obra teatral va desencadenar la reconstrucció del Centre Parroquial. Després de la guerra civil passaria a ser el Centro de la Juventud Católica de Ripollet, centre que ja existia en moltes comunitats veïnes. El nou centre es va inaugurar al desembre de 1951 i des de 1952 s'ha fet teatre de manera regular i fins a l'actualitat. La secció de Teatre apareix als programes amb el nom d'Amics del Teatre ja l'any 1967. Actualment el quadre representa tres obres a l'any a banda de col·laboracions puntuals com la que es fa pel Dia de la Dona Treballadora o la participació en el programa de la Festa Major amb el Taller de Maquillatge. El grup està format per una cinquantena d'actors i actrius de totes les edats i ha rebut diversos premis i guardons.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59291-foto-08180-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | E.Vilalta | La col·lecció està molt relacionada amb la del Centre Parroquial, ja que Amics del Teatre és una secció de la primera. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59310 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-sabadell | XVI-XVIII | <p>A l'Arxiu Històric de Sabadell es conserven series documentals pertanyent a l'administració de Ripollet: Fons de l'administració reial i senyorial, 1347-1795: Fons de la cort del batlle de Ripollet, 1552-1773. Fons general del batlle de la parròquia i terme de Sant Esteve de Ripollet. El fons és integrat per llibres de cort (1552-1773) i 110 processos judicials (1583-1773) amb notable llacunes. També conté 6 lletres 1607-1694. Arxiu Notarial: Notaries foraries 1441-1908. Arxiu 31. Joan Ametller i Corderes, prevere i rector i notari de l'església parroquial. Plec de documentació divers. 1643 gener 4. Carp / E 447/34, Tres pergamins Arxiu 46. 240, 570,657</p> | 08180-79 | Nucli urbà de Sabadell (08202) | <p>L'origen de l'actual Arxiu Històric de Sabadell és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila: així s'anomenà la primera forma d'organització col·lectiva a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals. Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos fons documentals molt rics: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 2004 aprovà definitivament la constitució i els estatuts de l'organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integra al mateix temps les organitzacions de l'organisme Autònom de Museus Municipals i l'Organisme Autònom Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59314 | Fons documental de l'Arxiu Administratiu de l'ajuntament de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp, 56-7.</p> | XX | Millorar condicions ambientals | <p>Part de les col·leccions de documents administratius del municipi es van cremar durant la Guerra del Francès, l'any 1836, i van estar a punt de cremar-se per la Guerra Civil. Les dates màximes del fons oscil·len entre el 1605 i el 2006. El contingut del fons és el següent: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1715/2005) 2. HISENDA (1605/2006) 3. PROVEÏMENTS (1782/2006) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1822/2005) 5. SANITAT (1828/2001) 6. OBRES I URBANISME (1835/2003) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1792/2002) 8. SERVEIS MILITARS (1760/2001) 9. POBLACIÓ (1717/2006) 10. ELECCIONS (1766/2000) 11. ENSENYAMENT (1858/2006) 12. CULTURA (1920/2004) 13. SERVEIS AGROPECUARIS (1753/1996) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES (1896/2006). Programes i tríptics (1896/1993), Cartells (1973/1989) Plànols (1941/1988), Fotografies (1962/2006), Plaques (1961/1986) SUBFONS (1944/2005):Patronat Municipal d'Ocupació (1989/2005),Patronat Municipal d'Esports (1981/1995), Patronat Municipal de Cultura i Joventut (1982/2005),Patronat Municipal de Comunicació (2004/2005), Patronat Centre de Salut (1981/1993), Patronato Local de la Vejez (1944/1966), Patronato de Enseñanza de BUP de Ripollet (1979) ALTRES FONS DOCUMENTALS (1775/1998): Fons públics no municipals Mancomunitat de municipis Cerdanyola-Ripollet-Montcada (1944/1998), Mancomunitat Defensa Medi ambient (1975/1976). Fons privats: Sociedad de Socorros Mútuos de San Esteban de Ripollet (1849/1858), Sociedad de Recreo La Aliança (1913/1931), Joventut Catòlica de Ripollet (1951), Comunitat de Regants del Riu Ripoll (1908/1966), Fons familia Llonch (1870/1936)</p> | 08180-83 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les col·leccions de documents administratius del municipi s'han cremat dues vegades, la primera primera va ser a l'any 1808 durant la Guerra del Francès i una segona vegada durant la Guerra Civil Espanyola. L'arxiu va ser començat a organitzar l'any 1998, tot i que no ha comptat amb la direcció d'un arxiver professional fins el (2007); quan es va iniciar la revisió del catàleg i el buidatge dels continguts. .</p> | 41.4972100,2.1550300 | 429473 | 4594299 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59334 | Partitures de les sardanes de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partitures-de-les-sardanes-de-ripollet | <p>AADD (1985) 10e aniversari Ripollet Sardanista, Ripollet.</p> | XX | <p>Ripollet compta amb 27 sardanes dedicades al municipi des del 1975. Les partitures es conserven en l'arxiu de Ripollet Sardanista. L'agrupació té cura de proporcionar les ballades de sardanes periòdicament al poble, amb seu a la Torre Mingrat.1.La llibertat (A Valls Roviralta) 1977; 2.Ripollet Sardanista (F Mas Ros) 1977; 3.Amics de Ripollet (J J Beumala) 1977; 4.Carme, l'alegre pubilla (LL Buscarons) 1979; 5.Ripollet, la meva vila (J J Beumala) 1979; 6.Ripolletenca (J J Beumala) 1980; 7.En Jaume de Ripollet /M Tudela) 1981; 8.Recordant en Josep Capdevila ( F Mas Ros) 1982.;9.L'amic Capdevila (C Rovira) 1983; 10. La Rosa i la Merce (C Rovira) 1983; 11.Ripollet, 15 anys (M Artiga) 1990; 12.Ripollet, Palau Ausit (Joan Soms) 1984; 13.Els amics de Ripollet (A Taulé) 1984; 14.L'aplec de Ripollet (M Font) 1985 ,15.La Rambla de Ripollet (M Tudela) 1992; 16.Les noies de Ripollet (A Albors) 1994; 17.Els Pinetons de Ripollet (T G Memrado) 1995; 18.Ripollet, vila amiga (T G Memrado) 1995; 19.Ripolletenca (J J Beumala) 1995; 20.La font del Petricó (T G Memrado) 1996; 21.Sardanes a Ripollet (R Vila) 1996; 22.Ripollet (A Miàs) 1997; 23 Al poeta Santi Figueras (J Navaro) 2000; 24.Tot fem camí (J Lazaro) 2001; 25.Ripollet, sempre endavant (T G Memrado) 2002; 26.Campanar centenari (T G Memrado) 2002; 27.Fruit d'un llarg camí (X Forçada) 2006</p> | 08180-103 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cada any, pel primer diumenge de setembre es celebra l'Aplec de la Sardana a Ripollet. El primer aplec es va celebrar el 1975, organitzat pel Centre UEC. La diada compta amb l'actuació de diverses cobles, concursos de sardanes i dinar de germanor.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 59350 | Fons d'imatges de la Revista de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-revista-de-ripollet | XX | <p>A l'arxiu de l'entitat es troba una sèrie de documents i fotografies relacionades amb la publicació de la revista setmanal gratuïta 'Revista de Ripollet' que edita l'Associació. El gruix de l'arxiu consta de: Una col·lecció d'unes 600 fotografies que la gent del municipi ha aportat a la Revista, de les quals s'ha guardat un arxiu de fotocopies i, des dels últims anys, còpies digitalitzades. La majoria de les imatges són a partir del principi del segle XX fins als anys 80.Tota mena de documentació relacionada a actes, festes, activitats socials, festives, esportives del municipi. Compta amb més de 3000 fotografies, i 3000 imatges digitals.Totes les publicacions que ha editat l'Associació.</p> | 08180-119 | Nucli urbà de Ripollet | <p>L'Associació és una entitat sense ànim de lucre. Va néixer de l'antiga Ràdio Ripollet, emissora local de Ripollet ara administrada per l'ajuntament de Ripollet. Es va muntar l'Exposició de l'Associació Ràdio Ripollet' amb motiu de la celebració de 25 anys de comunicació a través de la Revista de Ripollet, l'any 2007.</p> | 41.4983900,2.1560100 | 429556 | 4594429 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Cal fer un índex de la col·lecció. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59375 | El Poll Foll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poll-foll | XX | <p>El Poll Foll va ser construït per l'artista Ramon Aumedes, al taller Sarandaca l'any 1999, a partir de la idea i el disseny de Diables de Ripollet. És una peça singular del bestiari festiu i popular que pesa 50 quilos i fa dotze pams de llargada, vuitanta i mig d'amplada i dotze i mig d'alçada. Està fet amb fibra de vidre i cal considerar-la com a bèstia de foc ja que disposa de cinc punts quàdruples, la qual cosa li permet disparar vint sortidors de foc a la vegada. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet que vulguin o puguin acudir a les actuacions que tenen durant l'any. El Poll Foll necessita un mínim de persones que varia segons la duració del recorregut i la quantitat de pirotècnia que s'hagi d'encendre. Amb 4 portadors (1 dintre i 3 controlant a l'exterior) és suficient, un portador de pirotècnia que controla la quantitat de material per tal de no fer curt i tants músics com es pugui per donar el màxim d'alegria a l'actuació. Naturalment que un d'aquests components ha de ser el conductor d'un dels dos cotxes que tenen preparats per arrossegar el remolc fet a mida pel Poll Foll.</p> | 08180-144 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va presentar per primera vegada a la Festa Major de Ripollet l'agost de 1999 i va rebre el bateig de foc a les Festes de la Tardor del mateix any. S'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, per Carnaval, per la Festa Major i a les Festes de la Tardor. A la Festa Major de 2001el Poll Foll va ser l'amfitrió de la I Mostra de Bestiari Festiu i Popular a Ripollet.</p> | 41.4939000,2.1498100 | 429034 | 4593936 | 1999 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Ramon Aumedes | El Poll Foll s'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, pel Carnaval, per la Festa Major i per les Festes de Tardor. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet. http://www.diablesderipollet.com/ | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59385 | Figura del Cabraboc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figura-del-cabraboc | <p>AMADES, J (1983) El costumari català: el curs de l'any. Barcelona.</p> | XX | <p>Peça del bestiari popular i festiu de Ripollet. Es tracta d'una peça realitzada en paper cartró conformant un gran cap, encaixat en una ànima de fusta i alumini, amb una vestimenta de roba. El més característic de la peça és la representació del cap que simbolitza el personatge del cabraboc, representant per un cap amb dues cares, una de persona i una altra de dimoni. La figura compta amb uns cabells llargs de llana adherits al cap i amb dues banyes associades a la cara de dimoni.</p> | 08180-154 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La figura del Cabraboc, es troba estretament relacionada amb la llegenda del Cabraboc ( fitxa 140) . Com a llegenda fou recuperada per la colla de les Bruixes de Ripollet (colla femenina de diables), que des de fa uns anys escenifiquen la llegenda pel Carnaval.</p> | 41.4981500,2.1582000 | 429739 | 4594401 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | En el Costumari Català de Joan Amades, parla del Cabraboc en relació al Ball de Gitanes. Quan els membres de la Unió Excursionista de Catalunya van decidir recuperar la festa del Carnaval, als inicis de la democràcia, van contactar amb persones nascudes a finals del segle XIX per comprovar si recordaven alguna cosa del que comenta Amades. No va ser així, però la llegenda es va crear de nou i a l'actualitat està ben consolidada. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59393 | Jaciment dels Pinetons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2 | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.</p> | 08180-162 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.</p> | 41.5071000,2.1532500 | 429335 | 4595399 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59250 | Finestra de la casa del c/ Calvari, 20-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-la-casa-del-c-calvari-20-22 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 54 i 137. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 15, 79.</p> | XVII | <p>Finestra rectangular disposada en sentit vertical que ha estat aprofitada i inserida al segon pis de l'edifici del carrer Calvari, 20-22. Es tracta d'un finestra formada per diferents carreus de pedra quadrangulars que conformen una doble obertura geminada d'estil gòtic flamíger. L'intradós del dintell el formen dos arcs ogivals lobulat recolzats sobre un capitell rectangular sense decoració que es recolza sobre columneta prima.</p> | 08180-10 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La finestra procedeix de l'antiga masia Can Clos Vell; apareix en una fotografia del 1935. MOGAS:(1983 :15]. Can Clos era una de les masies més antigues de Ripollet, ja que la seva construcció podria ser de l'època medieval. Segons fonts orals, els dos arcs de la finestra van ser traslladats per Marc Dulcet Comadrán a la casa Cal Mistre del c/ Calvari 22. De fet, Ezequiel Clos i Fatjó, antic propietari de Can Clos, havia deixat en herència Can Clos Vell als propietaris de Cal Mistre. Durant la segona meitat del segle XX les dues cases - Cal Mistre i Can Clos Vell- foren enderrocades i la finestra es conservà i fou incorporada a l'edifici de pisos actual aixecat al seu lloc.</p> | 41.4964400,2.1566900 | 429611 | 4594212 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59250-foto-08180-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | També es troben unes rajoles amb una inscripció commemorativa incorporades a la mateixa façana, de la casa Cal Panxa, c/ Calvari, 20 | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59269 | Portalada de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 125. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 31-52, 59-66.</p> | XVII | <p>El portal consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulament amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà.</p> | 08180-29 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>El portal, d'estil renaixentista, forma part d'una reforma a l'església parroquial duta a terme al segle XVII. L'any 1844, el timpà encara albergava una escultura de Sant Esteve, avui desapareguda. A l'escut, el pollet és el senyal referent al nom de la vila (ja apareixia en un segell municipal de 1700) i la faixa onada fa referència al riu Ripoll, vora el qual s'aixeca la població.</p> | 41.4970600,2.1552500 | 429491 | 4594282 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59269-foto-08180-29-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta de l'únic element d'estil renaixentista que s'ha conservat a la vila. | 95|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59274 | Complex panoràmic 'la façana de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-panoramic-la-facana-de-ripollet | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica; Ripollet.</p> | XVII-XX | Amb l'excepció de la casa al c/ Isabel la Catòlica, 18, els elements són en un bon estat de conservació. | <p>Complex panoràmic que segueix la carena de la serra a l'antic nucli del poble i que correspon a l'últim tram de la vista del poble conegut els anys 70 com ' la façana de Ripollet'. Aquest complex compta amb un conjunt d'edificis fitxats i no-fitxats. Els elements fitxats, d'oest a est, són: la xemeneia de l'antic molí d'en Calvet (molí d'en Buxó), Can Buxó, Can Rossito, la casa al c/ Isabel la Catòlica 7, la capella i la residència del col·legi de les Germanes Dominiques, la casa al c/ Isabel la Catòlica 18, la Torre de l'aigua i Cal Roda. Entre els elements no fixats, esmentem les cases i murs de la Baixada dels Corbs.</p> | 08180-34 | Nucli urbà de Ripollet (08291 | <p>La vista d'aquest complex apareix a moltes postals i fotografies de Ripollet a partir de les darreres del segle XIX fins a la dècada dels 70. La construcció de blocs de pisos als terrenys davant de l'església Sant Esteve de Ripollet (el barri de Maragall) es va trencar la vista de l'església parroquial, deixant només aquest conjunt situat a l'esquerra del carrer del Padró, l'antiga 'entrada al poble'. [MARTOS i MIMÓ 1996:30]</p> | 41.4976800,2.1539200 | 429381 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59274-foto-08180-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59297 | Inscripció a la façana de ca la Tia Jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-la-facana-de-ca-la-tia-jove | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 55.</p> | XVIII | Resta pendent d'instal·lació | <p>Inscripció d'una pedra incorporada a la façana principal del primer pis: 1791 / FRANCESC ALTIMIRA.</p> | 08180-57 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El nom Francesc Altimira consta en un dels cadastres de l'època, tot i que no es pot saber si correspon al primer propietari. La casa ha estat enderroca i la placa s'ha guardat per ser incorporada al nou edifici.</p> | 41.4963000,2.1570300 | 429639 | 4594196 | 1791 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59297-foto-08180-57-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha estat remorejada i no ha mantingut les seves característiques originàries i la inscripció resta pendent de la seva instal·lació. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59302 | Dues moles a l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-moles-a-lesglesia-de-sant-esteve | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001. p. 11-26.</p> | XII | Caldria examinar les pedres per establir el seu origen. | <p>Dues pedres arrodonides amb forats centrals, possiblement antigues moles o pedres pollegueres, incorporades als murs de l'església i visibles des del carrer de la Sagrera. Una és a l'absis i l'altra al mur est de la nau nord. Fan uns 50 cm de diàmetre, i són de color vermellós i bru .</p> | 08180-62 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els molins fariners medievals tenien una roda horitzontal o rodet instal·lada directament sota la mola. La pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori del rodet, que tenia una força d'uns 0,5 CV. Un arbre o eix comunicava el moviment directament a les pedres o moles a la sala superior. La mola era un joc de dues pedres de fins a un metre i mig de diàmetre. La pedra inferior era fixa mentre que la de dalt estava connectada a un eix que li transmetia moviment. Una polleguera és una peça de pedra, ferro, o una altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix de rotació o d'un arbre d'una porta, d'una barrera, d'un motor, d'una turbina, etc.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59302-foto-08180-62-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les dues pedres són petites i possiblement tenen el seu origen en un molí fariner medieval bé en una porta d'algun edifici d'importants dimensions, la qual cosa ofereix un valor arqueològic local important. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59306 | Finestres i portalada a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portalada-a-can-buxo | XV | <p>Tres arcs lobulats gòtics de pedra, originaris d'un altre edifici desconegut, incorporats a les parets d'una escala de dos trams a escaire. L'entrada al primer pis és un arc flamíger polilobulat del s. XV. Un altre arc polilobulat amb petits capitells esculpits d'angelets ubicat a la finestra exterior, mentre que una finestra que dóna a l'interior de la casa està dividida entre dos arcs trevolats per una columneta prima. Una figura de fusta daurada d'una mare de déu d'estil barroc ocupa un nínxol a l'escala.</p> | 08180-75 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX, els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis, i s'incorporaren les tres finestres com a elements decoratius.</p> | 41.4976400,2.1533100 | 429330 | 4594348 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És probable que els arcs a Can Buxó procedeixen d'un edifici prestigiós o d'una masia important del segle XV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59319 | Entrada del carrer General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entrada-del-carrer-general-prim-6 | XX | <p>Mur de tancament amb dues entrades amb pilars de planta quadrada de maó. A l'entrada principal a mà esquerra, destaca un coronament d'estil modernista amb rajoles i maons, que dóna accés a un pati jardí on es situa l'edifici coronat amb la torre de l'aigua (fitxa 155). L'entrada es tanca amb dues portes metàl·liques. L'altra entrada de maó arrebossat té un coronament piramidal de rajoles blanques i verdes. El mur baix enrajolat connecta les dues entrades.</p> | 08180-88 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'estil constructiu d'aquest mur de tancament el relaciona amb la construcció coneguda com la torre de l'aigua (fitxa 155). Caldria per tant datar-la a començaments del segle XX.</p> | 41.4981400,2.1536400 | 429358 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 59347 | Campanar de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J 'Campanes de temps', Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.</p> | XIX | <p>Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.</p> | 08180-116 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945</p> | 41.4969900,2.1552500 | 429491 | 4594274 | 1892 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Torres Argullol, José | El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59398 | Garatge d'en Fatjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-den-fatjo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 116.</p> | XX | <p>Edifici adossat entre mitgeres, de planta rectangular. Aquesta construcció de maó, arrebossada i pintada, destaca principalment per la presència d'un coronament format per una cornisa motllurada que combina línies rectes amb un remat central de caire circular. Aquest edifici es troba dins d'una arquitectura que podríem qualificar de funcional o servei.</p> | 08180-167 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Domingo Fatjo i Vallès, propietari de la Finca de Can Fatjó del Molí, va encarregar a l'arquitecte municipal de Ripollet, Joan Baptista Serra, la construcció de dos edificis de planta baixa destinats a taller de reparació i garatge d'automòbils.</p> | 41.4928800,2.1489000 | 428957 | 4593823 | 1925 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joan Baptista Serra | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59303 | Dues columnes a la Casa Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-columnes-a-la-casa-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp, 124-25. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 37.</p> | XX | <p>Es troben dues columnes procedents de l'església parroquial incorporades als murs de la Casa Rectoral: una, baixa i gruixuda, procedent de l'altar major i una altra, més prima, procedent d'una pila d'aigua beneïda. La més prima es troba avui integrada a la columneta central o mainell d'una finestra geminada d'arcs arrodonits en el passeig que uneix la Casa Parroquial amb el transsepte sud de l'església. És estriada amb petits capitells, i fa un metre d'alçada. L'altra columna es troba integrada a la finestra arrodonida a la cantonada sud de l'edifici. Aquesta darrera és més gruixuda i baixa, amb capitell i base d'estil romànic.</p> | 08180-72 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església i la casa rectoral van ser saquejades en el 1936. En reconstruir la nova rectoria es varen aprofitar antics elements arquitectònics.</p> | 41.4968600,2.1553200 | 429497 | 4594260 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59303-foto-08180-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59303-foto-08180-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es conserven fotografies de les dues columnes a l'Arxiu Casañas al Museu Història de Sabadell: Columna baixa: Museu Història de Sabadell PU 115, 'Capitell de l'altar major'. Columna prima: Museu Història de Sabadell PU 117, 'Pila d'aigua beneïda'. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59330 | Rellotge de sol a la Baixada dels Corbs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-baixada-dels-corbs | XVIII-XIX | Casa abandonada. | <p>Rellotge de sol ubicat a la part esquerra de la façana de migdia de l'última casa, pujant a mà dreta. Els numerals són pintats en vermell amb un gnòmon de ferro.</p> | 08180-99 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4976000,2.1542200 | 429406 | 4594343 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59330-foto-08180-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59331 | Rellotge de sol a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-81.</p> | XVII | <p>Rellotge de sol ubicat entre el primer i el segon pis a mà esquerra del cos central de la casa. Els numerals pintats en l'estuc sobre un mur d'obra, amb un llarg gnòmon de ferro.</p> | 08180-100 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, ara desaparegut, que se situava adherit al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats de Can Buxó són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó en el 1712, un prohom de Barcelona, responsable de la instal·lació d'una masoveria. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. L'existència del Rellotge de sol es troba estretament lligada a la família i a l'evolució històrica de l'edifici de Can Buxó, podent datar-se aproximadament al segle XVII.</p> | 41.4976200,2.1533800 | 429336 | 4594346 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una inscripció a la dovella central de l'arcada de l'antiga entrada principal té la data 1662. S'ha conservat l'estuc on es troba el rellotge, i que anteriorment estava per tota la façana. Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i a la Baixada dels Corbs. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59348 | Esgrafiats a can Rosito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-a-can-rosito | XIX | <p>Decoració esgrafiada del 1806, situat a la façana lateral nord que ha estat exposada a través d'unes finestres o obertures tallades a l'arrebossat. La casa compta de planta i pis amb una façana simètrica marcada per carreus estucats i una cornisa dessota un frontis amb un escut quadrat, coronat per una urna central de pedra.</p> | 08180-117 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El Rosito era el masover de Can Buxó quan es va produir la crescuda d'aigües del Riu Ripoll en l'any 1962. A partir d'aquest esdeveniment va anar-se'n a una zona més segura del poble.</p> | 41.4974800,2.1530700 | 429310 | 4594331 | 1806 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa no té un interès patrimonial, ha sofert fortes transformacions, però està estretament relacionada amb Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 59365 | Baldaquí de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> | 08180-134 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 59367 | Rajoles al Parc dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-al-parc-dels-mestres | XX | Rajoles picades i trencades, llacunes; i pintura de la paret a les vores dels marc (2023) | <p>En el Parc dels Mestres trobem una rajoleta de ceràmica. El dibuix el va realitzar en Vila Arrufat i la ceràmica en Josep M. Brull. Representen uns nens que van a l'escola. A mà dreta, un panell rectangular de rajoles està inscrit PARC INFANTIL DELS MESTRES / TERESA VILA ARRUFAT / GONÇAL BONILLA / 1973, i firmat AA 1973. A l'altra banda, es troben dos panells romboides amb nens jugant, amb la data '74.</p> | 08180-136 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982700,2.1577600 | 429702 | 4594415 | 1973-4 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Vila Arrufat, Antoni. Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 59377 | Estàtua de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura situada al presbiteri de l'església encapçalant l'absis. Es tracta d'una obra realitzada en pedra sorrenca de color gris, que presenta una lleugera policromia en color vermellós en la part superior de la túnica i verd a la part inferior del faldó. Es tracta d'una obra de línies clàssiques i simples, que presenta un Sant Esteve juvenil amb una vestimenta consistent en un faldó amb plecs d'estil clàssic que sobresurt per sota d'una túnica llisa. A la mà dreta sosté un llibre i unes pedres, símbol del seu martiri, relacionat amb la lapidació, i a la mà esquerra una ploma, també símbol del martiri.</p> | 08180-146 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta escultura substitueix l'altar major barroc cremat i destruït durant els saquejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1940 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Francesc Juventeny i Boix (1906-1990) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 59378 | Estàtua de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-santa-llucia | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura realitzada en alabastre sense rastres de policromia visible. Es troba situada en una fornícula oberta en un dels murs laterals de l'església. Es tracta d'una Santa Llúcia representada en un estil molt clàssic, vestida amb una túnica llarga amb plecs també de caràcter clàssic, du a la mà dreta una ploma llarga que simbolitza el seu caràcter de màrtir, mentre que el braç esquerra es mostra plegat, recollint part de la túnica del vestit i sostenint a la mà els ulls del seu martiri.</p> | 08180-147 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior. L'escultura de Santa Llúcia fou encarregada a l'escultor Casañas el 1943, i va ser donació dels molins cartroners de la població, que la consideraven com a patrona.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1943 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59378-foto-08180-147-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | M.A. Cassanyes | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 59384 | Placa de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-mas | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Placa publicitària encastada en l'angle sud-oest de la casa de Can Mas, a l'alçada del primer pis, on es pot llegir: 'ENSANCHE DE RIPOLLET -CAN MAS- VENTA DE SOLARES SIN GRAVAMEN AL ALCANCE DE TODOS Informe y venta: en Barcelona CALLE TRAFALGAR Nº 56, 1º2ª Y AQUÍ LOS DIAS FESTIVOS'. Es tracta d'una placa rectangular de ciment pòrtland que destaca sobre el parament de pedra irregular en que és construïda la casa. No compta amb elements pictòrics ni decoratius. La inscripció es feta amb lletra capital majúscula, a excepció de la cinquena línia.</p> | 08180-153 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa molts anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La placa orna la paret de ponent de la casa. Cronològicament pot ser ubicada a començaments del segle XX, en el context de la parcel·lació i venda dels terrenys que envoltaven la casa de Can Mas.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59390 | Portes de la casa del carrer Anselm Clavé, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-de-la-casa-del-carrer-anselm-clave-22 | XX | <p>Porta de fusta que protegeix l'entrada principal d'accés a l'edifici del carrer Anselm Clavé, 22. Es tracta d'una doble porta i vidriera de dos batents. L'interior és vidriera. La porta exterior és de fusta massissa i es troba formada per un seguit de quatre clavendes per batent emmarcades en dos muntants i tres faixes . La clavenda superior dels dos batents presenta una forma arrodonida que s'adapta a l'arc rebaixat de la part superior de l'obertura. La decoració de les tres clavendes inferiors de cada batent presenten un seguit d'incissions que recorren el perímetre interior de les dues clavenda superiors, i en forma de relleu quadrat emmarcat en la clavenda inferior. La porta interior de vidriera està formada per un seguit de llistons de fusta lacats en color blanc. El conjunt superior de la porta compta amb un seguit de llistons afegits que formen una elipse decorativa.</p> | 08180-159 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El 30 de juliol de 1860 es procedeix a la subhasta de la peça de terra anomenada Horts del Rector, peça que passà a mans del govern a raó de la llei de desamortització del 1835. Aquests terrenys eren situats al darrera mateix de l'església i ocupaven des de la paret del jardí de la rectoria fins a la línia del carrer del Migdia, actualment Anselm Clavé. La peça fou adquirida per la família Mogas i més tard passà a altres mans. Als baixos de la casa del núm 22. s'hi va instal·lar una fusteria, que ja tenia aquestes portes. A la casa contigua hi vivia la germana del propietari, que va posar una botiga de betes i fils coneguda popularment com Ca la Zeta. Les dues cases es comunicaven. Quan el germà de la Zeta va morir, la seva vídua va posar una polleria i anys més tard, la casa va canviar de propietaris i va tornar a ser fusteria, a Cal Julio, ebenista que va participar en la construcció del baldaquí de l'església i el Crist, dissenyats per Brull. La porta principal de l'edifici del carrer Anselm Clavé, pot situar-se cronològicament en el moment de la construcció de l'edifici. Com bona part de les cases d'aquest carrer, es tracta de construccions aixecades entre el segle XIX i XX. La importància d'aquest element com a part del patrimoni cultural de Ripollet ve donada pel fet de ser un dels pocs exemples que encara es conserven d'una tipologia de porta que al seu dia fou comú en els edificis del nucli antic de Ripollet. Tot i que encara es conserven cases d'aquest període històric i arquitectònic, la majoria de les portes ha estat substituïdes per portes més modernes d'alumini o fusta, sent aquest un dels pocs exemples conservats.</p> | 41.4971800,2.1557700 | 429535 | 4594295 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59390-foto-08180-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59390-foto-08180-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Juntament amb la porta de l'edifici conegut com Cal Dr. Figarola (fitxa 55) és dels pocs exemples que es conserven d'aquesta tipologia de doble porta molt comuna antigament a Ripollet. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59394 | Talla de Crist Crucificat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-crist-crucificat | XVII | La talla adquirida per la parròquia de Sant Esteve de Ripollet és de fusta policromada de gran qualitat artística, tan pel que fa al tallat de la peça com a la policromia. Degut al mal estat en que es trobava ha estat objecte d'una acurada restauració a càrrec de Pere Padró que li ha retornat la policromia original amagada sota una sòlida capa de brutícia acumulada al llarg dels temps. També presentava molts forats de corcs , que han estat degudament sanejats i tapats així com una consolidació general de la policromia. | <p>Talla policromada de fusta representant la figura de Crist crucificat. La figura mostra un Crist clavat a la creu. El cap amb una corona d'espines, se situa a l'alçada del braç de la creu. Els cabells llargs força treballats recauen sobre l'esquena i el pit. Els braços es presenten en angle recte seguint la línia del braç transversal de la creu, i els peus clavats amb un sol clau, com ja és habitual en aquesta època. El treball escultòric d'aquesta talla és d'una notable qualitat tot i que no és una obra gaire coneguda en la seva època. El tractament de l'anatomia és força acurat, especialment en la musculatura i la tensió dels braços, les costelles i les cames.</p> | 08180-163 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La parròquia de Sant Esteve de Ripollet ha adquirit una talla de Crist crucificat del segle XVII. Aquesta peça, que ha estat restaurada per Pere Padró, va pertànyer a la desapareguda col·lecció Ricart de Barcelona, iniciada per Narcís Ricart i que amb el pas dels anys comptà amb la col·laboració dels seus fills que l'ajudaren a millorar-la i especialitzar-la. La col·lecció Ricart era un important recull exclusivament d'art sacre que anava des de el romànic i gòtic fins al segle XVII. Malauradament a la mort de Narcís Ricart la majoria de peces que formaven part de la col·lecció foren venudes a un altre gran col·leccionista, Francesc Godia, passant a engrandir aquesta col·lecció i que ara es pot admirar a la seva fundació a Barcelona. Altres peces foren venudes a antiquaris com és el cas de la imatge que ara ha adquirit la parròquia de Ripollet</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59394-foto-08180-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59394-foto-08180-163-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 59284 | Naus de l'antiga fàbrica uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-lantiga-fabrica-uralita | <p>BOFIL, M (1995) La fàbrica Uralita. VIII International Congress for the Conservation of Industrial Heritage; TICCIH Madrid, Transactions and National Reports. Madrid. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 100-101.</p> | XX | Manca de manteniment | <p>Conjunt de tres naus de l'antiga fàbrica corresponents al municipi de Ripollet (les altres són a Cerdanyola) ocupen les dues bandes del carrer del Sant Sebastià, de planta baixa, els murs construïts amb blocs de pedra artificial, i coberta plana. Pilastres jònics divideixen les façanes en trams: a la nau a Sant Sebastià, 22, les pilastres descansen sobre alts pedestals amb un ritme d'arcs cecs de mig punt entre els capitells, una cornisa dessota un frontis amb una cornisa més gran, i una llargada de quinze trams. El ritme de pilastres continua a les façanes laterals però sense els arcs. Les naus entre c/ Sant Sebastià i c/ Verge de Montserrat tenen pilastres, cornisa i frontis, les entrades a una torre central de planta i pis, i una llargada de 9 trams amb finestres rectangulars.</p> | 08180-44 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>Aquest complex industrial presenta un vocabulari arquitectònic i artístic marcadament classicista, un fet força inusual en una obra d'aquestes característiques. Sembla ser que el germà escultor del propietari, Manel Roviralta, tingué un paper decisiu a l'hora d'assessorar l'exterior dels blocs industrials. Uralita és la marca d'un fabricant del mateix nom de fibrociment, matèria composta de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant. L'empresa fou fundada per Josep M. Roviralta Alemany el 1907. La magnifica nova fàbrica aixecada a la frontera entre Ripollet i Cerdanyola, inicialment va manufacturar plaques planes de fibrociment amb el nom de pissarra artificial. El 1920, va enregistrar l'empresa com a Uralita S.A., nom que procedeix de Ural-itos, o pedra de les muntanyes russes d'on procedia l'amiant. La implantació d'Uralita al barri del Pont Vell-Tiana va tenir un efecte determinant sobre la industrialització dels dos municipis i del creixement del sector de la construcció. Van arribar a treballar-hi unes set-centes persones dels pobles de Ripollet i Cerdanyola. Fins i tot la topografia de la zona de la fàbrica va ser canviada per la quantitat de fibrociment que l'empresa va llençar. Les fibres d'amiant han afectat greument la salut de quatre generacions d'habitants dels municipis.</p> | 41.4973800,2.1458400 | 428706 | 4594325 | 1907 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Des del tancament de la fàbrica i l'aprofitament de les seves antigues instal·lacions, les naus han sofert múltiples intervencions amb un impacte negatiu a la seva integritat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59236 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XIX- XX | <p>Col·lecció d'objectes cerimonials i religioses relacionades amb l'església parroquial de Sant Esteve i disposades dins l'edifici. Els objectes més destacats: El calze d'argent i esmalt del 1911. El copó. Tres safates de plata i ornamentació que va trobar Mossèn Mora, una d'elles es troba dipositada al Museu Diocesà. La custòdia, de metall amb sobresaturat, una peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública. Un banc de dipòsit de fusta amb la inscripció: 'Banco de deposito de la tardes de la sociedad de seguros muta de la parroquia de San Esteve de Ripollet. Construido por Joan Roca y Casa Juana, carpintero de la parroquia en el año de 1849 el mismo de su instalación y autorización civil. Estàtua de Sant Esteve del Francesc Juventeny i Boix (1906-1990). (fitxa 146). Estàtua de Sta. Llúcia d'Enric Cassanyes. (fitxa 147). Un esboç del quadre del Baptisteri del pintor local Andreu Solà, que es va cremar per la guerra civil. Els gufanons parroquials. El penó de Sant Isidre. El penó de Sant Antoni. Diverses imatges religioses sense un interès artístic notable; quatre són de fusta i altres són de guix: Un faristol de fusta. Una talla d'un Crist de fusta del segle XVIII. (fitxa 163)</p> | 08180-67 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59236-foto-08180-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Es pot consultar un inventari dels béns de l'església de Sant Esteve d'abans de la Guerra Civil a l'Arxiu Diocesà, Arquebisbat de Barcelona, Carrer del Bisbe 5, 08002 BARCELONA. Dintre de la col·lecció destaquen el Crist i el baldaquí de Josep Maria Brull, i les estàtues de Sant Esteve, obra de Francesc Juventeny i Boix, l'estàtua de Santa Llúcia de M.A. Cassanyes, i la talla de fusta del segle XVII de la col·lecció Ricart, que tenen una fitxa independent. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59242 | Església de Sant Esteve de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-de-ripollet | <p>AA.DD. (1991) Catalunya Romànica. Vol XVIII. El Vallès Oriental El Vallès Occidental. p. 141. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. Columna Edicions S.A. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Editorial Moll, Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44. PADRÓ, P 'Repassant la història', La Revista de Ripollet, abril, 1993. p. 31. PALAU i CODONYERS, Agustí (1984). Ripollet ara fa mil anys: les arrels del nostre poble. Barberà del Vallès. p. 55. RIUS SERRA, J (1945-47) El Cartulari de 'Sant Cugat', 32 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona.</p> | XII-XIX | <p>L'església està construïda de pedra de mida mitjana i cara aplanada, d'aparell horitzontals regulars, amb una volta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics. L'església original tenia planta de creu llatina, amb un absis de planta semicircular cobert amb volta d'esfera i una nau amb volta de canó apuntada. A la façana sud, sobre el portal, es troba un òscul de pedra, i més amunt es poden distingir les restes d'una finestra d'arc de mig punt. Les dues naus laterals de l'actual església van ser afegides posteriorment a l'estructura visigòtica, la nau nord el 1603 i la sud adaptada de l'antiga galeria del claustre el 1862. Un pòrtic davant el mur sud indica l'entrada originària. La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. De l'antic claustre es conserven unes arcades cegues, inferiors i superiors, descobertes a l'enderroc de l'antiga rectoria el 1948. [MOGAS 1983:29]. El portal forma part d'una reforma, d'estil renaixentista en el segle XVII. Consta de dues columnes que descansen sobre pedestals que tenen esculpida la talla de l'antic escut del poble (un pollet sobre pedres de riu). Sostenen un entaulat amb un fris de tríglifs i mètopes i un frontó amb una fornícula buida en el timpà. La primitiva església va tenir un campanar espadanya, del qual es conserven tres pilars. Va ser tapat quan es va aixecar la teulada el 1803 i encara és visible a les golfes. A l'angle nord-oest, l'antic campanar és de tres pisos, arribant al nivell de la nau central, amb un òscul al mur nord i una teulada de quatre vessants. La capella del Santíssim Sagrament es va fer el 1883 allargant el transsepte sud. L'actual campanar a l'altre costat de la façana es va aixecar el 1892, d'estil modernista. És una torre quadrada fins a l'alçada de les campanes que passa a ser poligonal amb vuit finestres.</p> | 08180-2 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El primer testimoni documental de l'església es troba el 981 en un precepte del rei anomenat Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tot els seus béns, però Sant Esteve no figura esmentada com a parròquia fins l'any 1066. Entre els llegats que va rebre tenim el de Berenguer de Ripollet per una reforma de l'edifici l'any 1145. Al llarg dels segles XII i XIII són moltes les donacions de terres, molins, alous i altres béns de Ripollet a favor dels abats de Sant Cugat. D'una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del XII, amb una ampliació de la nau pel costat nord conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat sud no anterior al XV. Dues notes indiquen l'existència d'un claustre, una del 1692 que demana als paletes que facin adobar la porta del claustre que entra a l'església i una segona nota referent a un contracte de matrimoni del 1738 en els claustres de la rectoria de Ripollet. MOGAS [1983:34] L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, fent una cúpula apuntada més baixa amb teules en forma d'escata. L'església i la casa rectoral van ser saquejades l'any 1936 i cremat tot l'immobiliari a l'antiga plaça de l'Ajuntament. Van desaparèixer l'arxiu parroquial, l'altar d'estil barroc del XVIIl, l'altar del Roser del XVI, la capella del Santíssim Sagrament, i les campanes. L'any 1978-9 es va netejar l'exterior deixant al descobert els murs de pedra i còdols.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59242-foto-08180-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | L'actual església va ser bastida sobre una antiga basílica romànica però conserva escassos vestigis d'aquella època havent-hi sofert nombroses modificacions a través el temps. L'església presideix el nucli més antic del poble amb cases adossades que impedeixen la visió externa de l'absis. Es poden veure dues antigues moles hidràuliques o dues pedres pollegueres incorporades dins del paredat de l'absis i de la façana nord. | 92|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59261 | Creu amb Crist a l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-amb-crist-a-lesglesia-parroquial | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>Una gran crucifix de fusta resta sobre una base de pedra sobre l'Altar Major, obra de l'escultor Josep Maria Brull. Compta com a única decoració amb la presència d'una petita incisió romboïdal als extrems dels braços de la creu a les quals s'han inserit rajoles vermelles. La figura de Crist sobresurt com un alt relleu al centre de la creu, mantenint la posició dels peus separats a l'estil de les creus romàniques. Està associada amb el baldaquí hexagonal penjat del sostre per a il·luminar l'església.</p> | 08180-21 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'escultor Josep Mª Brull i Pagès va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb d'altres artistes com Vila Cinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. L'any 1939 s'instal·là definitivament a Ripollet, on visqué fins a la seva mort i on va crear un taller escola. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys. L'any 2007 es va celebrar l'Any Brull.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59261-foto-08180-21-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Mª amb la col·laboració de l'ebenista Júlio Gómez | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59289 | Capella de can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-grasses | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII | <p>Petita edificació de pedra arrebossada, coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i teula àrab, de planta rectangular i una planta, que es troba adossat al mur de tancament a la cantonada sud del pati de Can Grasses. Compta amb una entrada rectangular i un respirall, i finestres circulars a les façanes laterals. A l'interior es troba una volta fingida per una aresta romana.</p> | 08180-49 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut de Can Grasses és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 1667 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | A partir del 1888 va ser utilitzada com a quadra. L'interior de la capella va ser restaurada fa pocs anys. | 96|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/