Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59245 | Bòbila Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-padro | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.</p> | <p>Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels 'sepulcres de fossa''(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.</p> | 08180-5 | Barri del Pont Vell - Can Tiana (08291) | <p>En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.</p> | 41.4981400,2.1436700 | 428526 | 4594412 | 08180 | Ripollet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59245-foto-08180-5-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59392 | Casa del carrer Concòrdia, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-concordia-2 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici isolat situat a la cantonada dels carrers Concòrdia i Verge de Montserrat de Ripollet. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa i primer pis, i a ambdós costats de l'edifici s'ha adossat alguns coberts i annexos de planta baixa i coberta inclinada que impedeixen un completa visió de l'edifici. Tot el conjunt resta cercat per una tanca formada per un sòcol de ciment protegit per elements vegetals, a la façana principal, i un mur de ciment amb dues portes metàl·liques alliberada del carrer Verge de Montserrat. La façana principal es troba orientada a migdia, i constitueix el seu principal element ornamental que serveix per identificar i donar personalitat a l'edifici. Es tracta d'una façana coronada per un frontó que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici, i que ofereix la sensació de ser una façana afegida al cos principal de la construcció. Com a característica fonamental, aquest frontó finalitza a la part superior amb unes formes ondulades rematades amb una línia de maó de color marró, que sobresurt cromàticament del blanc de la façana. El tram central del frontó s'obre amb un ull de bou, protegit perimetralment per una línia de maons de color marró, que també destaquen del conjunt de la façana. Cal destacar la presència d'una porta principal d'accés a l'edifici, situada al centre de la façana principal acabada en la part superior per una arcada pol·lilobulada. L'obertura es protegeix per una porta de fusta formada per dues fulles que ressegueix a la part superior la forma de l'arcada, i es decora amb dues obertures circulars a la part superior.</p> | 08180-161 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal emmarcar aquest edifici en les construccions de les primeres dècades del segle XX, entre el 1920 i el 1930. Actualment segueix exercint les funcions de vivenda malgrat les nombroses reformes que s'aprecien.</p> | 41.4973000,2.1448900 | 428627 | 4594317 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59284 | Naus de l'antiga fàbrica uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-lantiga-fabrica-uralita | <p>BOFIL, M (1995) La fàbrica Uralita. VIII International Congress for the Conservation of Industrial Heritage; TICCIH Madrid, Transactions and National Reports. Madrid. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 100-101.</p> | XX | Manca de manteniment | <p>Conjunt de tres naus de l'antiga fàbrica corresponents al municipi de Ripollet (les altres són a Cerdanyola) ocupen les dues bandes del carrer del Sant Sebastià, de planta baixa, els murs construïts amb blocs de pedra artificial, i coberta plana. Pilastres jònics divideixen les façanes en trams: a la nau a Sant Sebastià, 22, les pilastres descansen sobre alts pedestals amb un ritme d'arcs cecs de mig punt entre els capitells, una cornisa dessota un frontis amb una cornisa més gran, i una llargada de quinze trams. El ritme de pilastres continua a les façanes laterals però sense els arcs. Les naus entre c/ Sant Sebastià i c/ Verge de Montserrat tenen pilastres, cornisa i frontis, les entrades a una torre central de planta i pis, i una llargada de 9 trams amb finestres rectangulars.</p> | 08180-44 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>Aquest complex industrial presenta un vocabulari arquitectònic i artístic marcadament classicista, un fet força inusual en una obra d'aquestes característiques. Sembla ser que el germà escultor del propietari, Manel Roviralta, tingué un paper decisiu a l'hora d'assessorar l'exterior dels blocs industrials. Uralita és la marca d'un fabricant del mateix nom de fibrociment, matèria composta de ciment pòrtland reforçat amb fibres d'amiant. L'empresa fou fundada per Josep M. Roviralta Alemany el 1907. La magnifica nova fàbrica aixecada a la frontera entre Ripollet i Cerdanyola, inicialment va manufacturar plaques planes de fibrociment amb el nom de pissarra artificial. El 1920, va enregistrar l'empresa com a Uralita S.A., nom que procedeix de Ural-itos, o pedra de les muntanyes russes d'on procedia l'amiant. La implantació d'Uralita al barri del Pont Vell-Tiana va tenir un efecte determinant sobre la industrialització dels dos municipis i del creixement del sector de la construcció. Van arribar a treballar-hi unes set-centes persones dels pobles de Ripollet i Cerdanyola. Fins i tot la topografia de la zona de la fàbrica va ser canviada per la quantitat de fibrociment que l'empresa va llençar. Les fibres d'amiant han afectat greument la salut de quatre generacions d'habitants dels municipis.</p> | 41.4973800,2.1458400 | 428706 | 4594325 | 1907 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59284-foto-08180-44-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Des del tancament de la fàbrica i l'aprofitament de les seves antigues instal·lacions, les naus han sofert múltiples intervencions amb un impacte negatiu a la seva integritat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59235 | Casa del C/ Verge de Montserrat, 72 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-verge-de-montserrat-72 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera. Ed. Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet, Ripollet.</p> | XX | La casa es troba força degradada i caldria fer unes reparacions. | <p>Una antiga casa d'estiueig d'una planta i coberta de dos vessants amagada per un frontis. Es presenta una façana simètrica amb obertures rectangulars, tres respiralls quadrats a la cambra d'aire i coronada per un frontis de perfil corbat, dividit en tres seccions per motllures verticals que sobresurten del frontis. La façana mostra una decoració esgrafiada de garlandes sobre les obertures i rajoles blanques, verdes i blaves. Un petit jardí tancat per un mur coronat amb rajoles de color blanc i blau i una barana de ferro forjat amb una porta metàl·lica.</p> | 08180-66 | Barri del Pont Vell de Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell . Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962800,2.1469100 | 428794 | 4594202 | 1930 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59235-foto-08180-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59283 | Can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grasses | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.82-83. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII-XVIII | Restaurada el 1974. | <p>Masia de planta rectangular aixecada en quatre fases, la més antiga a mà esquerra. Murs de còdols arrebossats i coberta de dues aigües amb teula àrab, la carena perpendicular a la façana. Entrada principal central d'arc de mig punt, segona porta a mà dreta d'arc escarser i entrada a mà esquerra amb llinda a un cos d'una planta. Finestres balconades al pis, a mà esquerra un parell de petites finestres amb arc apuntat, i una arcada de quatre finestres a les golfes. Un cos modern adossat a mà dreta d'una planta amb terrat i baranes de terracota. Un mur de tancament de pedra amb una entrada central envolta el pati davant de la façana principal. Adossada al racó sud es troba la capella familiar d'època barroca (fitxa 49). A la planta baixa els sostres són de volta de pedra, i s'hi conserven una premsa del segle XVIII, un cub i maquinària agrícola (fitxa 41).</p> | 08180-43 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. Hi ha constància d'una antiga font natural prop del riu (Font del Roure) i d'una mina realitzada el 1888 que portava per primer cop aigua potable al nucli urbà, procedent dels aqüífers subterranis de Can Grasses.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59283-foto-08180-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Un bell exemple de la masia catalana. Destaquem el seu entorn natural, envoltada per camps de conreu, amb un hort i arbredes i restes d'un pinetó al talús del marge del riu Ripoll. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59289 | Capella de can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-grasses | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII | <p>Petita edificació de pedra arrebossada, coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i teula àrab, de planta rectangular i una planta, que es troba adossat al mur de tancament a la cantonada sud del pati de Can Grasses. Compta amb una entrada rectangular i un respirall, i finestres circulars a les façanes laterals. A l'interior es troba una volta fingida per una aresta romana.</p> | 08180-49 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut de Can Grasses és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 1667 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | A partir del 1888 va ser utilitzada com a quadra. L'interior de la capella va ser restaurada fa pocs anys. | 96|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59271 | Resclosa de can Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-clos | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll. Sabadell, Vallès Occidental MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 100-01.</p> | XIX | Caldria una restauració urgent, es troba la resclosa força deteriorada. | <p>Es tracta d'una resclosa amb un salt d'uns 3 m que travessa el riu Ripoll amb l'objectiu de desviar aigua a la Sèquia Monar.</p> | 08180-31 | Zona nord de Ripollet prop de Barberà (08291) | <p>Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, que s'arrencava a una resclosa al Pinetó, al terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud del terme de Sabadell, d'una banda o altra al costat del riu Ripoll, i moria al terme de Ripollet, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. Per mitjà de la resclosa, la Sèquia Monar, conduïa les aigües del riu pel seu marge esquerra per a moure els molins de l'Atmetller, d'en Xec, d'en Clos (Molí d'en Rata), d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 41.5055300,2.1469800 | 428810 | 4595229 | 75 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59271-foto-08180-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ara ha perdut la seva funció original però encara serveix per a regularitzar el cabal del riu. | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59326 | Casa del C/ Sant Sebastià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-10 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | <p>Casa aïllada d'una planta, coberta de quatre aigües i teula plana d'encaix. Façana simètrica, les llindes de les obertures enriquides amb rajoles de color, i un frontis en tres trams amb un respirall central, i que puja sobre la entrada amb un arc de mig punt. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una bola.</p> | 08180-95 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4964800,2.1474800 | 428842 | 4594224 | 1929 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59326-foto-08180-95-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59387 | Llegenda del llac del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llac-del-valles | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XVI-XXI | <p>Antiga llegenda conservada al poble que explica que antigament el Vallès era un llac degut a que el Turó de Montcada estava enganxat al Turó del Puig Castellar, que es enfront mateix, a l'altra banda del riu Besòs, per un coll o faixa de terra, que feia de presa natural al referit llac. S'explica que en temps abundants i de moltes pluges, el llac augmentava de tal manera, que gairebé sobreeixia pel damunt del coll que agermanava els dos turons. Un pastor que per allà vivia, jugant amb el seu gaiato, va anar gratant la terra fins que va fer un petit riuet per on començà a escórrer-se l'aigua del llac fins que aquest es va assecar i van restar només com a testimonis els rius Besòs i Ripoll i les terres del fons es convertiren en la plana agrícola del Vallès. Altra versió explica que el llac es va buidar a causa d'una guerra en la qual s'obligà als presoners a fer canaleres per les quals es feia córrer l'aigua del llac, que havia d'inundar el Pla de Barcelona i dificultar l'avanç de l'enemic. Aquests canals amb els anys es van fer més grans i donarien lloc a la plana agrícola del Vallès.</p> | 08180-156 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga llegenda recollida actualment al llibre de Manel Mogas Salvador: MOGAS (2008:237)</p> | 41.4994200,2.1475800 | 428854 | 4594551 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59325 | Casa del C/ Sant Sebastià, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-2 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | Abandonada. | <p>Casa aïllada de quatre plantes, una al nivell del carrer i tres plantes soterranis que obren cap al nord. Construïda amb maons i posteriorment arrebossada, compta amb coberta practicable (terrassa). L'entrada central flaquejada per finestres decorades amb rajoles i ferro forjat, una cornisa dessota de la qual s'obren tres respiralls rectangulars florals. Una balustrada molt treballada de terrat amb un pannell central amb escut, motius florals, quatre urnes i petites columnes que aguanten arcs metàl·lics. La façana posterior baixa tres plantes i dóna al riu, i té una estructura de columnes i bigues de formigó armat. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una urna.</p> | 08180-94 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962000,2.1478700 | 428874 | 4594193 | 1930 | 08180 | Ripollet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de la construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59264 | Font del Petricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-petrico | <p>ALDANA, Carme (2000). Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet. pp. 18-19. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996). Ripollet, cent anys d'història gràfica. Ripollet.</p> | XIX | La placeta està molt deteriorada, i l'aigua de la font brolla d'una escletxa al costat del túnel. | <p>Font d'aigua que surt d'una mina excavada a la roca mitjançant un túnel d' un metre i mig per mig de diàmetre. La sortida d'aigua s'ha condicionat amb un parament de pedra a banda i banda del túnel que conforma una placeta de planta semicircular amb un banc corregut.</p> | 08180-24 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | 41.4955500,2.1488300 | 428954 | 4594120 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59264-foto-08180-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La major part dels exemplars d'espècies vegetals de l'Herbari Brull- Braut (Fitxa 86) van ser recol·lectats als voltants de la Font del Petricó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59398 | Garatge d'en Fatjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-den-fatjo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 116.</p> | XX | <p>Edifici adossat entre mitgeres, de planta rectangular. Aquesta construcció de maó, arrebossada i pintada, destaca principalment per la presència d'un coronament format per una cornisa motllurada que combina línies rectes amb un remat central de caire circular. Aquest edifici es troba dins d'una arquitectura que podríem qualificar de funcional o servei.</p> | 08180-167 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Domingo Fatjo i Vallès, propietari de la Finca de Can Fatjó del Molí, va encarregar a l'arquitecte municipal de Ripollet, Joan Baptista Serra, la construcció de dos edificis de planta baixa destinats a taller de reparació i garatge d'automòbils.</p> | 41.4928800,2.1489000 | 428957 | 4593823 | 1925 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joan Baptista Serra | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59244 | Carretera de Ripollet a Santiga 'Fons de Ripollet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-ripollet-a-santiga-fons-de-ripollet | <p>MARCET, R., PETIT, Mª A. 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès, del Neolític al Bronze final'. Estudios de la Antigüedad, nº2, UAB, 1986, p.113. RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell 1934, p.21</p> | IXaC-VIIaC | <p>Jaciment arqueològic proper al punt quilomètric 1 de la carretera que va de Ripollet a Santiga, entre la plana i la masia Can Grasses, van ser localitzades i excavades un nombre indeterminat d'estructures circulars de 2m. de diàmetre del Bronze Final (-900 / -650) Eren molt pròximes les unes amb les altres. Segons R. Marcet i Mª A. Petit, probablement es tractava d'un conjunt de fons de cabanes corresponents al Bronze final, en un moment força avançat. Cal destacar que conservaven en el seu interior gran quantitat de tovots, tots ells amb una cara plana, els quals devien formar part del sosteniment d'aquestes estructures.</p> | 08180-4 | Zona urbana de la carretera Santiga de Ripollet | <p>V. Renom va excavar la zona durant el mes d'agost de 1934. Actualment és un camp de conreu al costat de la carretera de Santiga.</p> | 41.5052500,2.1493300 | 429006 | 4595196 | -900-650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El material arqueològics són dipositats al Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) amb el número d'inventari 2432, número d'accés 6.100. | 79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93054 | Pintura mural pel centenari del C.F. Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-pel-centenari-del-cf-ripollet | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>El mural representa una seqüència d’aficionats diferents que amb els seus gestos estan celebrant un gol, “una seqüència de cares que correlativament fan una celebració de gol, un gest en moviment com si, des de la grada, celebressin un gol del Ripollet. A més, cada fotograma correspon a una persona diferent, representant veïns i veïnes reals de la ciutat”. </p> | 08180-182 | A la façana del Camp de Futbol Municipal (Carrer de Magallanes, 22) | <p>El mural de la façana del Camp de Futbol Municipal va ser pintat per commemorar el centenari del CF Ripollet, l'agost de 2021. L’autor és el muralista Víctor García.</p> | 41.4992310,2.1494802 | 429012 | 4594528 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Víctor García | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59375 | El Poll Foll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poll-foll | XX | <p>El Poll Foll va ser construït per l'artista Ramon Aumedes, al taller Sarandaca l'any 1999, a partir de la idea i el disseny de Diables de Ripollet. És una peça singular del bestiari festiu i popular que pesa 50 quilos i fa dotze pams de llargada, vuitanta i mig d'amplada i dotze i mig d'alçada. Està fet amb fibra de vidre i cal considerar-la com a bèstia de foc ja que disposa de cinc punts quàdruples, la qual cosa li permet disparar vint sortidors de foc a la vegada. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet que vulguin o puguin acudir a les actuacions que tenen durant l'any. El Poll Foll necessita un mínim de persones que varia segons la duració del recorregut i la quantitat de pirotècnia que s'hagi d'encendre. Amb 4 portadors (1 dintre i 3 controlant a l'exterior) és suficient, un portador de pirotècnia que controla la quantitat de material per tal de no fer curt i tants músics com es pugui per donar el màxim d'alegria a l'actuació. Naturalment que un d'aquests components ha de ser el conductor d'un dels dos cotxes que tenen preparats per arrossegar el remolc fet a mida pel Poll Foll.</p> | 08180-144 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va presentar per primera vegada a la Festa Major de Ripollet l'agost de 1999 i va rebre el bateig de foc a les Festes de la Tardor del mateix any. S'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, per Carnaval, per la Festa Major i a les Festes de la Tardor. A la Festa Major de 2001el Poll Foll va ser l'amfitrió de la I Mostra de Bestiari Festiu i Popular a Ripollet.</p> | 41.4939000,2.1498100 | 429034 | 4593936 | 1999 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Ramon Aumedes | El Poll Foll s'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, pel Carnaval, per la Festa Major i per les Festes de Tardor. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet. http://www.diablesderipollet.com/ | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59280 | Casa del C/ Bonavista, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bonavista-7 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet. Ripollet CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 24.</p> | XX | <p>Casa adossada de maó arrebossat, d'una planta amb carener paral·lel a la façana i teula àrab. S'obre amb una entrada situada a la dreta i una finestra al seu costat. La façana mostra una decoració esgrafiada amb sòcol, les obertures emmarcades amb línies florals, i flors i petits escuts esculpides a les llindes. Un frontis dessota el ràfec està adornat amb esgrafiats florals que emmarquen dos respiralls.</p> | 08180-40 | Barri del Pont Vell (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell – Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els nens, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4928600,2.1499500 | 429044 | 4593820 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59280-foto-08180-40-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una de les últimes cases d'estiueig que es conserven al barri, que es van construir en aquesta zona prop de l'estació de trens a principis del XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93057 | Pintura mural per la setmana de la gent gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-per-la-setmana-de-la-gent-gran | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>L’Esplai la Gresca i la Creu Roja van celebrar l’any 2021 la primera edició de la Setmana de la Gent Gran al barri del Pont Vell i Tiana. Una iniciativa que busca donar veu i visibilitzar la gent gran, oferir espais de retrobament un cop aixecades les limitacions de la pandèmia i, anant més enllà, donar a conèixer els serveis disponibles i combatre la soledat. <br /> La tarda de l’1 d’octubre, en celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, i com a culminació de la setmana, es va realitzar al Parc Massot un mural commemoratiu amb la participació de grups de joves de La Gresca i gent gran del barri del Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons. El mural va acompanyat de la frase “Som un barri ple de grans persones”. </p> | 08180-185 | Al Parc Massot | <p>Realitzat a l'octubre de 2021</p> | 41.4926378,2.1502224 | 429067 | 4593796 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Berta Artigal | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93060 | Pintura mural “El món de l'aprenentatge” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-el-mon-de-laprenentatge | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural que representa un estudiant davant d'una esfera gegant que representa el mon.</p> | 08180-188 | A la façana de l’Institut Palau Ausit (Ctra. de la Santiga, 56) | <p>Mural elaborat el 2021 pels alumnes de l’Institut Palau Ausit.</p> | 41.5019823,2.1509426 | 429137 | 4594832 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Alumnes de l’Institut Palau Ausit | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59388 | Romanç de l'assassinat de l'alcalde Josep Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanc-de-lassassinat-de-lalcalde-josep-clot | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.195-202.</p> | XIX | <p>Romanç popular que recorda els fets ocorreguts a Ripollet relacionats amb l'assassinat de l'alcalde Josep Cot: Vivan los mozos de escuadra/ terror que son de bandidos/ mueran los malos malvados/ que nos tienen aterrados....</p> | 08180-157 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En Josep Cot i Puig fou elegit alcalde de Ripollet el 19 de maig de 1857 i assassinat el 1858, donant lloc a una de les històries populars de les quals es guarda memòria a Ripollet. Històricament als llibres d'actes conservats a l'Ajuntament de Ripollet es dóna constància de la notícia de l'assassinat produïda a tocar del carrer Calvari el 3 de setembre del 1858 per arma de foc, i del procés judicial dut a terme contra Francesc Font, àlies el Negre; Josep Gorch; Pau Bigas, àlies el Pau del Simón; Joan Amigó, alies el Joan del Papiol; Agustí i Jaume Bordas de Montcada; i Pere Bordas, també de Montcada. La sentència judicial va finalitzar amb l'execució amb el sistema del garrot vil de Francesc Vilaró, duta a terme el 29 d'octubre de 1858 a Ripollet, a un patíbul aixecat a una zona anomenada el Massot, i la condemna a cadena perpètua de Joan Bordas.</p> | 41.4919900,2.1513000 | 429156 | 4593723 | 1858 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59357 | Roure al sud del c/ de Magallanesroure entre carrer de Magallanes i la carretera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-sud-del-c-de-magallanesroure-entre-carrer-de-magallanes-i-la-carretera-de-santiga | XX | <p>Aquest roure localitzat en el marge dels terraplens del carrer Magallanes. És un roure de més de cinquanta anys. El roure (Quercus cerriodes) és un arbre autòcton de Ripollet, però n'hi ha pocs. Aquest exemplar, possiblement, és el més vell del terme municipal.</p> | 08180-126 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4996600,2.1513900 | 429172 | 4594574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El roure és un arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Presenta fulles amb el marge lobulat. Aquesta espècie de roure és una espècie endèmica de Collserola i d'altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim i mitjanament humit. En el roure cerrioides és una hibridació on es combinen els trets característics del roure de fulla petita i el roure martinenc. Fou descobert pel botànic valencià A.C. Costa als obacs de la serra de Collserola. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 93001 | Pintura mural 'Estima els animals' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-estima-els-animals | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Un gat, dos gossos (un llebrer i un gos mestís) i una fura, amb el missatge “Estima els animals. Adopta'ls”. </p> <p><br /> Es tracta d'un mural que vol conscienciar la ciutadania, ubicat en un lloc simbòlic, envoltat de natura, on hi ha colònies de gats i per on passegen diàriament moltes persones amb els seus gossos. També és destacable el fet que hi aparegui un gat, un gos i una fura, donat que són els tres animals domèstics que la legislació catalana obliga a xipar i censar, tal com es recull a l'Ordenança reguladora de protecció, tinença i venda d'animals a Ripollet, aprovada al Ple el mes de febrer del 2019.</p> | 08180-174 | A les escales del pont per vianants | <p>L'il·lustrador i muralista cordovès Sake Ink, conegut per la seva lluita contra el maltractament animal, és l'autor del mural animalista que es pot veure al mur de la passarel·la de vianants. El mural, realitzat de forma altruista, forma part de la campanya 'Adopta', impulsada per l'artista andalús.</p> | 41.4953581,2.1518119 | 429202 | 4594096 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Sake In | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93050 | Pintura mural LGTBI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-lgtbi | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Les imatges que el configuren aquest mural de 42 metres lineals es basen en fotografies de diferents moments històrics de la lluita LGTBI, tant a nivell internacional com nacional i local. Així, trobem des d'imatges sobre els fets de Stonewall a Nova York l'any 1969; passant per la primera manifestació LGTBI a Espanya; fins a la gran manifestació descentralitzada del Dia de l'Alliberament LGTBI, que va tenir lloc a Ripollet l'any 2016 i on van participar, entre d'altres col·lectius, membres del grup d'activistes britànics Lesbians and Gays Support the Miners (LGSM) dirigit per Matthew Warchus. </p> | 08180-178 | A les parets de la base de la passarel·la de vianants que travessa el vial del Ripollet, al Parc del Riu Ripoll. | <p>L’Ajuntament va anunciar l’inici d’un nou mural al municipi amb motiu del Dia Internacional per la Visibilitat Bisexual del 2020.</p> | 41.4955630,2.1520472 | 429223 | 4594118 | 2020 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59285 | Jaciment del Parc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-parc-dels-pinetons | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>Un jaciment encara sota investigació (2007), per tant, es desconeix la totalitat de la troballa. S'han descobert 90 estructures arqueològiques conegudes com a fosses, cubetes, sitges o retalls subterranis tipus cabana, però fins ara només s'han excavat 20 d'elles. Les diferents troballes estan datades, en una primera anàlisi, entre els anys 800 i 1100 aC i per tant, se situarien a l'Edat de Bronze final. Entre les peces trobades destaquem: olles, gerros, denes d'un collaret i una agulla ornamental. Les sitges excavades eren destinades principalment per emmagatzemar cereals, i posteriorment també van ser utilitzades com abocadors de deixalles.</p> | 08180-45 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007.</p> | 41.5079700,2.1522900 | 429256 | 4595496 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59285-foto-08180-45-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | L'estudi d'aquest material permetrà precisar la datació de l'estructura dins l'etapa del Bronze final i l'Edat del Ferro. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59355 | Om del Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-del-martinet | XX | <p>Els nostres oms són dos exemplar destacables perquè els oms d'aquesta edat es van veure afectats per la grafiosi i és difícil trobar-ne algun supervivent. Però aquests arbres ho són, conserven bona salut i tenen un port excel·lent perquè la seva estructura no ha estat modificada per podes. El primer creix en els terrenys de la zona Martinet, al costat de l'aigua; el segon és més jove que el del Martinet i creix al costat del riu Sec, darrere del CAP II.</p> | 08180-124 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Curiositats. Les seves fulles són molt preuades per cabres, bous i ovelles. El conreu massiu d'aquesta espècie, anys enrere, va contribuir a dispersar una malaltia letal que els afecta, anomenada grafiosi. Aquesta malaltia provenia d'Holanda i va matar molts exemplars centenaris durant els anys 80. La transmet un fong que s'introdueix a l'arbre a través d'un petit insecte que se'l menja, l'utilitza per a la posta i fa galeries entre la fusta i l'escorça. Amb aquestes activitats els insectes injecten l'espora del fong en el teixit vegetal i es desenvolupa així la malaltia.</p> | 41.4906600,2.1525700 | 429261 | 4593574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59355-foto-08180-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Aquest espècimen botànic no té un valor monumental, si però simbòlic ja que és un dels pocs representats del terme municipal | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93052 | Pintura mural de l'escola Escursell i Bartalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-escursell-i-bartalot | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>El Mural de l’Escola Escursell és un plànol de Ripollet, elaborat com a record de les tres classes de 6è del centre, en el seu últim curs a l’escola. </p> | 08180-180 | A la façana de l’Escola Escursell i Bartalot, (Ctra. de l’Estació, 9) | <p>Javigaar i David Fontanals van guiar als alumnes pels relats del seu llibre “El Petit Ripollet”, i a través de diverses sortides pel municipi durant el curs, van descobrir què s’amagava darrera dels indrets més característics del municipi. En el mural hi van representar els equipaments, espais i edificis que van escollir per la seva història i les seves vivències personals. </p> | 41.4966977,2.1525128 | 429262 | 4594245 | 2021 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Javigaar, David Fontanals i els estudiants de 6è de l’Escola Escursell i Bartalot | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59277 | Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rata | <p>ALSINA i GIRALT, J i MASDEVILA i SALABERT, A (1988) Els molins del riu Ripoll, Sabadell. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.96-97. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 110-12 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24 (primavera de 2001), pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001), pp. 11-26.</p> | XIX | <p>L'antic molí fariner és un edifici de pedra arrebossada; compta amb planta rectangular de planta, pis i soterrani, cobert a la catalana a un vessant (baixa a la façana principal) de teula àrab sobre un ràfec de maó prim. La façana principal encarada a l'est, seguint la línia del carrer Molí d'en Rata; el terra baixa inclinat fins a la planta soterrani on s'obre una arcuació de cinc arcs d'obra vista, tres arcs carpanells entre dos més estrets de mig punt. A la planta baixa i primer pis s'obren tres finestres emmarcats amb files de maó. Entrades a les dues façanes laterals, i darrera, una fila de tres finestres al primer pis. Conserva la maquinària original. Va ser restaurat pel Patronat Municipal d'ocupació, avui és un espai museïtzat.</p> | 08180-37 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El permís per construir el molí el va obtenir en Bartomeu Clos Braut el 1825. En Bartomeu Clos no havia contribuït a les despeses ocasionades per la construcció d'una mina per a buscar aigua i augmentar el cabal, i les objeccions de la Societat de Regants i Usuaris de la Sèquia va impedir la seva posta en marxa fins que l'any 1859 es va acceptar que el fill de l'anterior, Josep Clos, pogués incorporar-se a aquella societat i posar en marxa el molí. El següent propietari va ser el seu fill, Ezequiel Clos, que va morir el 1945. Va funcionar com a molí fariner fins a principis dels anys cinquanta. L'habitatge del moliner va ocupar al primer pis, les moles eren a la planta baixa i la roda al soterrani. El nom del molí ve del fet que un dels moliners tenia molts fills, als quals els deien 'Les ratetes' i al seu pare li va quedar el nom de 'Rata'. El 2006, va ser rehabilitat i actualment forma part de l'equipament CIP. Molí d'en Rata.</p> | 41.4995200,2.1525900 | 429272 | 4594558 | 1825 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59277-foto-08180-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | A la fotografia del molí publicada el 1983 es veuen dues finestres més petites a cada planta, per tant es pot suposar que les obertures actuals són d'una fase posterior o fruit de la restauració portada a terme el 2006. MOGAS [1983:110) | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93174 | Monument LGBTQ+ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-lgbtq | XXI | Alguns cargols oxidats i manca de neteja. | <p>Faristol de ferro pintat en un costat, amb una placa de metacrilat impresa en color blanc fixada amb cargols amb tapa. Al costat dret hi apareix una bandera del col·lectiu LGTBI+, al costat esquerre i central, una llegenda amb el reconeixement de la lluita del col·lectiu.</p> | 08180-191 | Parc del Riu Ripoll | <p>Es tracta del primer monument d'Espanya dedicat als activistes LGTBI. ERs va inaugurar el 22 de juliol de 2017.</p> | 41.4952898,2.1526985 | 429277 | 4594088 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/93174-alella2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59248 | Rellotge del campanar de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, p. 126. MOGAS I SALVADÓ,M. (1983), Històries de Ripollet</p> | XX | Rellotge restaurat al 2008 | <p>Mecanisme metàl·lic del rellotge del campanar de l'església parroquial de la vila, de ferro amb peces de bronze i fil ferro. La placa del fabricant està inscrita: Régulateurs, Pèndules, Montres / Henry-Lepaute / Phares et Horloges Publiques / 6, Rue la Fayette, 6 / Paris. Una peca rodona de bronze també està inscrita amb el nom de ?DAISA JOSË 27, T / Barcelona / Octobre, 189?3.</p> | 08180-8 | CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI LOCAL MOLÍ D'EN RATA | <p>L'església parroquial va tenir primer un campanar d'espadanya, del qual se'n poden veure les restes des de l'interior de les golfes de l'edifici. Posteriorment es va construir un altre campanar que a principis del segle XVIII va quedar literalment partit per un llamp. Tot i ser reconstruït, un segle després, el seu estat ruïnós va fer que fos enderrocat fins a la meitat i que, justament a l'angle oposat del campanar vell, s'hi construís un nou campanar amb un nou rellotge. Era l'any 1892. Tant la construcció del nou campanar com la compra del nou rellotge van ser finançats per la benefactora Maria Torras. Aquest campanar va ser un dels primers de la comarca d'estil modernista català. Construït i decorat amb el material típic d'aquest estil, el totxo, destaca per la seva esveltesa i elegància de formes. L'edifici està coronat per una interessant cúpula de ferro forjat, on hi ha les campanes del rellotge, la maquinària del qual fa pocs anys va ser substituïda per un sistema electrònic, seguint les darreres tendències de substituir els rellotges de funcionament mecànic per enginys més moderns d'aplicació electrònica que no requereixen un manteniment tan acurat.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 1893 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59248-foto-08180-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Anteriorment a aquest rellotge, n'hi va haver un altre instal·lat l'any 1793 que va ser sufragat amb la participació de la gent del poble. Va ser construït en el mateix poble sota l'assessorament d'un rellotger i els components metàl·lics van ser proveïts per la farga Martinet. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59312 | Can Clos / Pisos del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-pisos-del-sindicat | <p>BENACH, Martí (1995). Can Clos, Ripollet. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar. Barcelona</p> | XX | <p>Polígon de sis blocs d'habitatges edificats de construcció modesta amb parets de carrega i maó foradat i coberta plana. Es tracta de dues tipologies diferents: quatre blocs adjacents (tipus A-5, 80 habitatges), i dos blocs lineals (tipus B-5, 20 habitatges) que constitueixen un grup aïllat. Tots els blocs són de cinc plantes, els primers d'una planta quadrada amb quatre portes per replà, mentre que els segons tenen base rectangular i dos habitatges per planta.</p> | 08180-81 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Can Clos va ser el primer dels grans polígons d'habitatges la construcció dels quals va afectar tant a la fesomia com el caràcter social de Ripollet a partir dels anys 60. El polígon va ser construït com a resposta del govern central per les condicions creades arrel de la riuada del 1962. Es va encarregar la construcció a l'Obra Sindical del Hogar (OSH) amb l'expropiació de 8.374 m2 de terreny en plena zona rústica. El projecte dissenyat pels arquitectes Julio Chinchilla i Miguel A Calzada, autors de la majoria de polígons de l'OSH, i va ser adjudicat a J. Miró Trepat Construccions. No tenien ni demanaven llicencies d'obres de l'Ajuntament, ni complien amb les ordenances urbanístiques de superfície. Malgrat les intencions inicials, 80 dels pisos van ser posats a la disposició de l'Ajuntament de Barcelona per a suplantar el barraquisme existent en el barri de Montjuïc de la Ciutat Comtal.</p> | 41.5009400,2.1527500 | 429287 | 4594715 | 1969 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Obra Sindical del Hogar (OSH), Julio Chinchilla i Miguel A. Calzada arquitectes. | 120|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93176 | Premsa de vi al CIP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-al-cip | XX | Actualment està desmuntada. | <p>Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica que a la vegada està sobre una estructura mòbil.</p> | 08180-193 | Davant del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata | 41.4996046,2.1528812 | 429296 | 4594566 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Taula de Patrimoni Moble | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59304 | Sèquia Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-monar | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental) CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 130-1 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001, pp. 11-26.</p> | X - XX | Molt deteriorat. | <p>Rec d'origen medieval, avui gairebé soterrat i convertit en una claveguera d'aigües residuals. El tram que passava pel terme municipal arrencava de la resclosa de Can Clos i feia moure els molins d'en Clos, d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 08180-73 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En època medieval, l'aigua de la Sèquia Monar movia un gran nombre de molins fariners i drapers, i en època moderna un nombre important d'instal·lacions industrials, sobretot molins paperers. La Comunitat de Regants va controlar l'ús de les aigües del rec a partir del 1908 i fins que la seva gestió va passar a l'Ajuntament.</p> | 41.4969800,2.1529300 | 429298 | 4594275 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, recollia les aigües de la resclosa del Pinetó, en el terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud el terme de Sabadell, d'una banda a altra del marge del riu Ripoll, i moria al terme de Montcada, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. En l'època medieval, molt probablement, hi havia un conjunt de sèquies que canalitzaven les aigües del riu Ripoll mitjançant rescloses i recs que servien en primer lloc per a donar força motriu als molins i també per a regar els conreus i horts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59348 | Esgrafiats a can Rosito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-a-can-rosito | XIX | <p>Decoració esgrafiada del 1806, situat a la façana lateral nord que ha estat exposada a través d'unes finestres o obertures tallades a l'arrebossat. La casa compta de planta i pis amb una façana simètrica marcada per carreus estucats i una cornisa dessota un frontis amb un escut quadrat, coronat per una urna central de pedra.</p> | 08180-117 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El Rosito era el masover de Can Buxó quan es va produir la crescuda d'aigües del Riu Ripoll en l'any 1962. A partir d'aquest esdeveniment va anar-se'n a una zona més segura del poble.</p> | 41.4974800,2.1530700 | 429310 | 4594331 | 1806 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa no té un interès patrimonial, ha sofert fortes transformacions, però està estretament relacionada amb Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 92998 | Pintura mural de l'Espai Capmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lespai-capmany | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | A més de les alteracions pròpies del moviment estructural del mur de contenció (fissures i esquerdes) i les abrasions per contacte, la font més important de degradació era la humitat per acció directa de l’aigua que regalimava des d’una conducció a la part superior de l’obra. Les conseqüències eren l’estovament, aixecament i pèrdua dels materials pictòrics i la proliferació de fongs damunt de la superfície.Actualment cobert amb una planxa metàl·lica. | <p>Ripollet va celebrar, el 15 de setembre de 2018, la inauguració d'un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, l'Espai Maria Aurèlia Capmany. Aquest indret va néixer amb l'objectiu de convertir-se en un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, on es desenvolupin activitats de dinamització cultural i de promoció i difusió de la lectura i la literatura, amb un mural en homenatge a la figura i l'obra de Maria Aurèlia Capmany. Al costat del rostre de Capmany es pot llegir una cita seva: 'La veritat necessita ser dita, perquè si no es diu no existeix'.<br /> </p> | 08180-171 | A l’Espai Maria Aurèlia Capmany (entre l’Ajuntament i la Biblioteca municipal) | <p>El mural va partir d'una proposta de la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals (CRAC) que es va fer realitat durant els etembre del 2018 coincidint amb l'Any del Llibre i amb el centenari del naixement de l'escriptora, política i feminista.</p> | 41.4967178,2.1532145 | 429321 | 4594246 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Fullet | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59262 | Can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-8. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. VILA, M A (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona.</p> | XVII | <p>Edifici exempt format per la unió de tres cossos afegits de diferents mides i tipologia de plantes. Construïda amb murs de còdols i pedra picada formant un parament irregular, que resta sota una capa d'arrebossat sense pintar. Els tres cossos comptem amb cobertes independents a quatre aigües fetes amb teula àrab. El cos dret és una torre de planta quadradangular, de planta baixa, primer pis, golfes i coberta de quatre vessants. Destaca la presència d'una finestra rectangular al primer pis amb un balcó i pedres d'emmarcament i motllures a l'intradós. També s'observa la presència d'una galeria oberta a les golfes de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d'imposta. Una pedra sobre la finestra està inscrita IHS/1690. El cos central és de planta quadrangular i compta amb dos portals d'arc de mig punt, el de la dreta, l'actual oratori, amb dovelles i una reixa de ferro forjat, datat del 1946, i el de l'esquerra l'entrada principal. Al primer pis s'obren dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a l'intradós i baranes de ferro. Dues obertures petites a les golfes. Existeixen les restes d'un rellotge de sol. El cos més petit afegit a l'esquerra és de planta rectangular i es disposa en perpendicular als altres. Compta amb planta baixa i golfes, i s'obre amb tres balcons i portes d'arc escarser. L'entrada principal dóna pas a una escalinata cap al primer pis d'aquell tercer cos; l'escalinata està decorada amb tres arcs gòtics de pedra, originàries d'algun altre edifici desconegut. A mà esquerra es troba l'oratori o capella familiar creat a l'antiga entrada.</p> | 08180-22 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, avui desaparegut i situat al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó el 1712, un prohom de Barcelona, que hi va instal·lar masovers. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. A finals del segle XIX els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis. L'aigua procedint del molí d'en Buxó / Calvet discorria pels soterranis de Can Buxó, caient per un salt d'aigua que feia rodar una altra mola situada entre les bodegues i corrent per sota l'empedrat de les cavallerisses fins a marxar en direcció del molí d'en Ginestar. Hi ha una llegenda que Can Buxó està lligada per un túnel amb la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques i amb Can Minguella, però no s'ha trobat evidència de les excavacions.</p> | 41.4976600,2.1533000 | 429329 | 4594350 | 1662 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59262-foto-08180-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | S'han trobat restes de dues moles a l'interior de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59306 | Finestres i portalada a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portalada-a-can-buxo | XV | <p>Tres arcs lobulats gòtics de pedra, originaris d'un altre edifici desconegut, incorporats a les parets d'una escala de dos trams a escaire. L'entrada al primer pis és un arc flamíger polilobulat del s. XV. Un altre arc polilobulat amb petits capitells esculpits d'angelets ubicat a la finestra exterior, mentre que una finestra que dóna a l'interior de la casa està dividida entre dos arcs trevolats per una columneta prima. Una figura de fusta daurada d'una mare de déu d'estil barroc ocupa un nínxol a l'escala.</p> | 08180-75 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX, els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis, i s'incorporaren les tres finestres com a elements decoratius.</p> | 41.4976400,2.1533100 | 429330 | 4594348 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És probable que els arcs a Can Buxó procedeixen d'un edifici prestigiós o d'una masia important del segle XV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59305 | Xemeneia del Molí d'en Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-moli-den-calvet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 140-1. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p120.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó vist, erigida pels vols dels anys cinquanta, de secció hexagonal amb una petita motllura o coronament. La xemeneia servia per evacuar els gasos del fogar de la caldera del molí per obtenir vapor d'aigua per assecar el cartró fabricat.</p> | 08180-74 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest molí però sí se sap que fou un dels seus antics propietaris, pertanyent a la família Llovateres, qui cap al segle XVII, es va fer construir una residència a tocar del molí i que avui coneixem com Can Buxó. Per tant la situació de la casa es deu a l'existència prèvia del molí, bastit en aquest indret degut al pas del rec Monnar. Segurament l'aparença originària era similar a la d'altres molins medievals: planta baixa i pis i coberta a una aigua. El molí fou comprat per Joan Buxó el 1712 i va pertànyer a aquesta família durant uns 200 anys tot i que va tenir diversos arrendataris. Amb el temps l'edifici es va anar ampliant i reformant per allotjar nova maquinària. L'any 1896 el moli s'adaptà per a fabricar cartró. Fruit d'aquest canvi es va construir una xemeneia de maó que s'alçava sobre les naus del molí. El 1913 la família Calvet, arrendatària del molí d'en Coll, va comprar el molí dels Buxó i als anys cinquanta va dur a terme les últimes modernitzacions del molí, amb la construcció de la xemeneia que avui es conserva. El molí es va desmantellar i traslladar a La Llagosta en els anys setanta, però la xemeneia es va conservar i restaurar com a monument emblemàtic de la història industrial del poble.</p> | 41.4978500,2.1533500 | 429334 | 4594371 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-09-12 00:00:00 | J Douet | La xemeneia és el símbol industrial del Parc de la Xemeneia de 1.825 m2. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59393 | Jaciment dels Pinetons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2 | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.</p> | 08180-162 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.</p> | 41.5071000,2.1532500 | 429335 | 4595399 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59331 | Rellotge de sol a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-81.</p> | XVII | <p>Rellotge de sol ubicat entre el primer i el segon pis a mà esquerra del cos central de la casa. Els numerals pintats en l'estuc sobre un mur d'obra, amb un llarg gnòmon de ferro.</p> | 08180-100 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, ara desaparegut, que se situava adherit al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats de Can Buxó són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó en el 1712, un prohom de Barcelona, responsable de la instal·lació d'una masoveria. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. L'existència del Rellotge de sol es troba estretament lligada a la família i a l'evolució històrica de l'edifici de Can Buxó, podent datar-se aproximadament al segle XVII.</p> | 41.4976200,2.1533800 | 429336 | 4594346 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una inscripció a la dovella central de l'arcada de l'antiga entrada principal té la data 1662. S'ha conservat l'estuc on es troba el rellotge, i que anteriorment estava per tota la façana. Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i a la Baixada dels Corbs. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59308 | Capella a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 80-1.</p> | XX | <p>Al centre de la pintura mural trobem una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron adornat, Jesús assegut a la seva falda, flanquejada per dos àngels, i quatre sants a ambdós costats entre palmeres; les cares de les figures són retrats de membres de la família Buxó / Gassó. La part de baix està pintada amb una franja amb ovelles. Les bigues de la capella i el sostre resten pintades.</p> | 08180-77 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX van variar la distribució de les habitacions de Can Buxó, i l'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb l´escalinata d'accés al primer pis. La porta de l'antic accés va passar a donar pas a la capella familiar de nova factura.</p> | 41.4976300,2.1533900 | 429337 | 4594347 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59308-foto-08180-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Gassó i Buxó, Josep Mª | L'oratori és dedicat a la Patrona de Catalunya i va ser decorat per un fill de la casa, Josep Mª Gassó i Buxó, monjo benedictí de Montserrat. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59263 | Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-pau | <p>AA.DD. (1988) Estudi social de Ripollet. Ajuntament de Ripollet. Ripollet. CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 44-45.</p> | XIX | <p>Casa adossada de maó arrebossat que compta amb planta i pis i coberta plana. Una façana simètrica amb dues portes flanquejant una finestra ampla amb ampit, la porta a la dreta dóna accés a la planta baixa i la de l'esquerra al pis. Llinda decorativa amb la data 1859 (any de la fundació de la Caixa de Sabadell), les inicials C.A. i una guardiola, l'emblema de la Caixa de Sabadell. Una cornisa separa el pis, amb una altra gran finestra balconera amb balustrada lleugerament corbada de pedra i motllures a la llinda, on de nou apareixen l'element decoratiu en forma d'escut llis. Línies inscrites a l'estuc de cada banda, i una balustrada de pedra.</p> | 08180-23 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Caixa de Sabadell va comprar l'antiga casa Cal Lluís Fuster després de la Guerra Civil, i en va reformar la façana amb la intenció que tingués un aspecte més monumental i apropiat per a una sucursal bancària. Les oficines es van situar al pis de baix. El 23 d'abril de 1957, s'inaugurava la primera biblioteca pública de Ripollet, la qual va tancar les portes els anys 70. Adquirit per l'Ajuntament, va funcionar durant uns anys com a seu del Centre Municipal de Salut Pública, i últimament com a Jutjat de Pau. El carrer Nou es va crear en el 1855 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1859 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59263-foto-08180-23-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59332 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-18 | <p>AA.DD. (1982-85) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, pp. 81-85.</p> | XX | <p>La Festa Major de Ripollet ha estat durant molts anys motiu de retrobada de la gent del poble. El seu origen pagès entronca amb la fi i l'inici de les feines del camp. Avui és la manifestació festiva més important de tot l'any a la qual hi participen massivament els ripolletencs. La festa Major es celebra durant quatre dies de la setmana de l'últim diumenge d'agost. Destaca l'alta participació de les entitats locals. Les activitats festives compten amb concerts i balls: el Concert de Rock, amb la participació dels grups musicals de Ripollet, el festival de flamenc, concerts de jazz o el concert de Festa Major de diumenge. També compta amb balls per a totes les edats, des del ball de la Tercera Edat passant per les ballades de sardanes, i una exhibició d'Amics del Ball per acabar amb el tradicional Ball de Confetti. Els Amics del Teatre organitzen cada any una representació al Centre Parroquial. Un altre dels eixos fonamentals de la festa són les activitats que ajuden a mantenir la cultura catalana durant la Festa Major, gràcies a la participació de diferents entitats de la vila. Precisament, una de les actuacions tradicionals és la Cercavila infernal, a càrrec dels Diables de Ripollet; les Bruixes de Ripollet i altres colles convidades. La cercavila s'inicia davant del Centre Cultural. En el Parc dels Pinetons té lloc un tradicional castell de focs artificials. Els Diables també organitzen una mostra de bestiari festiu i popular. Altre dels actes importants és el tradicional concurs d'arrossegament i fira de cavalls, organitzada per la Comissió de la Festa Sant Antoni Abat, i els Gegants actuen a la Rambla de Sant Jordi. Últimament s'ha recuperat la tradició de les vinyes a Ripollet, mitjançant les sessions introductòries al món del tast del vi. Finalment, per a completar les activitats de Festa Major, el programa també inclou diverses activitats infantils, els concursos de dibuix infantil, de pintura ràpida, i diferents activitats esportives, com ara el campionat de petanca, la cursa de bicicletes tot terreny i la cursa popular de Festa Major.</p> | 08180-101 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Festa Major es celebrava el primer diumenge d'agost en commemoració del Patró, Sant Esteve, que és el 3 d'agost. Tenim documentat que en l'any 1896 encara es feia el primer diumenge d'agost i desconeixem a quin any varen canviar a la data actual. Fins a la dècada dels 90 gran part de les actuacions es duien a terme a l'envelat.</p> | 41.4965800,2.1534400 | 429340 | 4594230 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La Festa Major està organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la Comissió de Festa Major, integrada per representats dels diferents agents associatius que participen en l'organització dels actes. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59287 | Can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masachs | <p>BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental). CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 28-29. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XX | <p>Casa familiar convertida en oficines municipals, de planta quadrangular, amb una combinació de diferents espais i nivells que proporciona al conjunt un espai dinàmic d'entrants i sortints. Els murs aixecats de maó arrebossat i coberta inclinada de dos vents de teula àrab i carener perpendicular a les tres façanes. Sota el ràfec de la teulada es troben fileres imbricades de caps de teula àrab en forma de volada de coberta. Coberta amagada darrera de frontons en forma de pinyó, de perfil de motllura amb trams corbats i rectes, les cadenes i el carener coronades per gerros i una esfera. La façana de l'entrada encarada al nord es troba precedida per un pòrtic semicircular amb escala d'accés lateral i balustrada, i sostingut per columnes que aguanten un seguit de permòdols dessota un teuladet. S'obre amb tres portals d'arc de mig punt. La façana principal dóna a l'oest i s'obren una línia de cinc finestres arrodonides al pis amb un balcó a mà esquerra. Una galeria d'estructura ondulant continua adossada a un cos de planta i soterrani a la façana sud, sobre amb una porxada d'arcs de mig punt.</p> | 08180-47 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va construir la masia de Can Masachs en els anys 1920, situada a l'oest de la fàbrica de cartró Molí d'en Masachs. Antigament, els propietaris tenien la seva residència al molí, i la construcció de la nova casa permetia l'ampliació dels espais de la fàbrica. Va ser construïda per Miquel Masachs, fill d'Aleix Masachs el propietari del molí des del 1861, qui va encarregar Eduard Mª Balcells, arquitecte municipal de Cerdanyola, una casa amb l'aspecte propi d'una torre d'estiueig, envoltada de jardins i horts.</p> | 41.4965600,2.1534800 | 429343 | 4594228 | 1920 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Eduard Mª Balcells i Buigas | La casa de can Masachs és l'actual seu de l'Ajuntament i està directament vinculada amb el Molí d'en Masachs ( Molí d'en Ginestar). Plànols a l'Arxiu Històric del Col·legi d'arquitectes de Barcelona: 'Casa de lloguer del Sr. Masachs, Av. de la Creu Roja, s/n; c. Balmes. BALCELLS I BUIGAS, Eduard Maria. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59343 | Llorer al costat de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-al-costat-de-lajuntament | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Llorer (Laurus nobilis) situat al costat de les oficines de l'ajuntament.</p> | 08180-112 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'arbre es troba ubicat davant de la casa de Can Masachs, l'actual seu de l'ajuntament, al costat del molí d'en Ginestar i probablement plantat a principis del segle XX. La fulla del llorer és coneguda per la seva forta aromatització i s'utilitza com a condiment. El diumenge de rams se'n porten branques a beneir.</p> | 41.4964400,2.1535800 | 429351 | 4594215 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59343-foto-08180-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59386 | Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Cos quadrangular construït sobre la teulada d'un edifici de planta baixa i primer pis utilitzat com a vivenda. Tot el conjunt de vivenda i torre de l'aigua resten incloses dins d'una finca protegida per una tanca exterior (fitxa 88), la porta de la qual, mostra decoració en maó similar a la torre. La torre pròpiament dita és un cos construït en maó prim, que conserva encara actualment restes de l'arrebossat i la pintura blanca original. Les cantonades es troben reforçades per fileres de maons que sobresurten lleugerament del mur. El cobriment del cos es realitza amb una ala circular que sobresurt amb un ampli voladís, sobre el qual recau una barana metàl·lica reforçada pels pilars quadrangulars de maó, que resulten de la prolongació de les cantonades de l'edifici, i que dóna lloc a una terrassa-mirador. Com a element decoratiu, cal fer esment d'algunes fileres de maons afegides sota el voladís de la coberta, a l'estil de permòdols. La Torre compta amb una gran obertura formada per una porta oberta a la façana Est, protegida per porticó de fusta. Sobre aquest porticó, s'obre una finestra quandrangular sense cap protecció exterior.</p> | 08180-155 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no tenir dades exactes sobre aquest element constructiu, a nivell general, les torres de l'aigua són una tipologia constructiva molt comuna a tot el Vallès Occidental, aixecades per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu era acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll. A nivell general uns equips de bombes acostumaven a pujar l'aigua dels pous del riu des del nivell del riu a pla d'entrada fins dalt. La seva capacitat aproximada pot ser estimada en uns 500 m³. Com bona part d'aquestes torres devia deixar de funcionar entorn al 1965, a mida que s'instal·lava la xarxa de canalització d'aigua potable.</p> | 41.4982400,2.1536300 | 429357 | 4594415 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59386-foto-08180-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59319 | Entrada del carrer General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entrada-del-carrer-general-prim-6 | XX | <p>Mur de tancament amb dues entrades amb pilars de planta quadrada de maó. A l'entrada principal a mà esquerra, destaca un coronament d'estil modernista amb rajoles i maons, que dóna accés a un pati jardí on es situa l'edifici coronat amb la torre de l'aigua (fitxa 155). L'entrada es tanca amb dues portes metàl·liques. L'altra entrada de maó arrebossat té un coronament piramidal de rajoles blanques i verdes. El mur baix enrajolat connecta les dues entrades.</p> | 08180-88 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'estil constructiu d'aquest mur de tancament el relaciona amb la construcció coneguda com la torre de l'aigua (fitxa 155). Caldria per tant datar-la a començaments del segle XX.</p> | 41.4981400,2.1536400 | 429358 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc