Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59342 | Troana a can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troana-a-can-masachs | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Troana (Ligustrum lucidum) situat davant de la sala de plens de l'Ajuntament.</p> | 08180-111 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va formar part del jardí de la casa de Can Masachs, de la dècada dels 1920, o de les instal·lacions de l'antic molí paperer molí d'en Ginestar.</p> | 41.4963400,2.1537700 | 429367 | 4594204 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59342-foto-08180-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | La troana (Ligustrum lucidum) és un arbre de fulles persistents durant tot l'any. Té una escorça llisa i esquerdada, de color gris fosc. Com tots els arbres creix més petit a ciutat. I el fa especialment adequat per als carrers estrets. Els seus fruits en forma de raïm són especialment importants per la fauna ornitològica urbana i silvestre, especialment pels ocells hivernals com el tallarols de casquet. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59343 | Llorer al costat de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-al-costat-de-lajuntament | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Llorer (Laurus nobilis) situat al costat de les oficines de l'ajuntament.</p> | 08180-112 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'arbre es troba ubicat davant de la casa de Can Masachs, l'actual seu de l'ajuntament, al costat del molí d'en Ginestar i probablement plantat a principis del segle XX. La fulla del llorer és coneguda per la seva forta aromatització i s'utilitza com a condiment. El diumenge de rams se'n porten branques a beneir.</p> | 41.4964400,2.1535800 | 429351 | 4594215 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59343-foto-08180-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59344 | Monument 'La Llevantada' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-llevantada | XXI | Tot i que l'estat de conservació és bo, s'observen grafits a la placa i sobre el ferro. | <p>'La Llevantada', és una escultura de ferro rovellat dedicada als veïns i veïnes de Ripollet víctimes de les riuades de l'any 1962. El monument és obra de Ferran Capdevila. L'escultura representa els nivells de l'aigua, la seva força, els vendavals i les inclemències del temps. La forma d'arc simbolitza la mà estesa cap al poble de Ripollet.</p> | 08180-113 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'acte d'inauguració va comptar amb la presència de veïns que van viure les riuades de 1962, entre ells es trobava Maria Teresa Giménez, que llavors tenia 13 anys i va perdre els seus dos germans en aquesta tragèdia.</p> | 41.4953300,2.1523600 | 429248 | 4594093 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59344-foto-08180-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59345 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-5 | XXI | <p>Monument a la sardana inaugurat el 21 de novembre, 2004, coincidint amb el 29è aniversari de l'entitat Ripollet Sardanista, al mig de la rotonda de la plaça Josep Mª Brull entre la rambla dels Pinetons i l'avinguda Maria Torras. L'escultura, realitzada en barres d'acer inoxidable, és obra de Antoni Fernández i Pareja i representa les siluetes de dues parelles sardanistes.</p> | 08180-114 | Plaça entre Rambla Pinetons i av. Maria Torras (08291) | 41.5037800,2.1595600 | 429858 | 4595025 | 2004 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59345-foto-08180-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Fernández i Pareja, Antoni | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59346 | Monument a la Festa de Sant Antoni Abat i els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-festa-de-sant-antoni-abat-i-els-tres-tombs | XXI | <p>El monument d'homenatge al cavall és una bloc de granit procedent de Galícia, de 320 x 185 x 60 cm que pesa 9 tones. Aquest material que no es fa malbé amb el pas del temps i representa la pervivència de la festa i de la tradició. Incrustat en un buit amb forma de lletra C, de Catalunya, hi trobem un cap de cavall, el protagonista de la Festa, de 170 quilos i fos en bronze per l'empresa Morral de Sabadell. Evoca la tradició agrícola de Ripollet i la celebració de la festa de Sant Antoni Abat. Inaugurat el 19 de gener de 2003, du inscrita la llegenda 'Monument Festa de San Antoni Abat - Tres Tombs'. Al seu costat es troba una placa inscrita 'Monument inaugurat pel Sr. Josep Saló i Bayó, President de la Comissió Organitzadora Festa de Sant Antoni Abat, i l'Il·lm. Sr. Juan Parralejo i Aragoneses, Alcalde de Ripollet</p> | 08180-115 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La festa de Sant Antoni Abat s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana i amb especial incidència en els de parla catalana. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 2003 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59346-foto-08180-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59346-foto-08180-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Senyor Vadial | El monument va ser promogut per la Comissió organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abad de Ripollet. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59347 | Campanar de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona. p 126. JORBA, J 'Campanes de temps', Revista de Ripollet, març, 1989. p. 9. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 38-9.</p> | XIX | <p>Torre campanar de traça quadrada lligada a l'angle est de la façana sud de l'església parroquial. Parament de maó vist amb pannells arrebossats pintats de color rosa. Estructurada en cinc nivells, els primers amb cadena de perfil triangular, finestres d'arc ogival a cada pis i al quart, el rellotge. L'entrada dóna a l'oest amb una porta de llinda esglaonada. El cinquè nivell, on estan col·locades les campanes, de planta octagonal i compta amb una galeria de vuit finestres d'arc ogival. El coronament en merlets del campanar es combina amb una sèrie de baranes de ferro forjat, destacant principalment l'existència d'un cos central treballat amb ferro on es troben un seguit de petites campanes. Les quatre campanes són de 750, 400, 200 i 90 quilograms. El rellotge té una esfera blanca i numeració de tipus aràbic, així com una inscripció amb el nom 'Roma'. Es troba ubicat en un quadrat de rajoles blaves amb motius ornamentals.</p> | 08180-116 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'antic campanar va ser enderrocat per ordre del bisbat el 1882, originalment de cúpula més baixa amb teules en forma d'escata. El nou campanar va ser finançat amb l'ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran, també van fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d'obres local Muç Dausà. Les campanes, que eren del 1852, van foses durant la Guerra Civil per a fabricar material bèl·lic. Les quatre noves campanes comprades pels propietaris dels molins de cartró local, a la Foneria Barberí d'Olot el 1945</p> | 41.4969900,2.1552500 | 429491 | 4594274 | 1892 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59347-foto-08180-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Torres Argullol, José | El campanar és un dels protagonistes del paisatge urbà de Ripollet i un símbol visual de la identitat de la vila. El mecanisme del rellotge l'ha conservat l'ajuntament i té una fitxa independent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59348 | Esgrafiats a can Rosito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-a-can-rosito | XIX | <p>Decoració esgrafiada del 1806, situat a la façana lateral nord que ha estat exposada a través d'unes finestres o obertures tallades a l'arrebossat. La casa compta de planta i pis amb una façana simètrica marcada per carreus estucats i una cornisa dessota un frontis amb un escut quadrat, coronat per una urna central de pedra.</p> | 08180-117 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El Rosito era el masover de Can Buxó quan es va produir la crescuda d'aigües del Riu Ripoll en l'any 1962. A partir d'aquest esdeveniment va anar-se'n a una zona més segura del poble.</p> | 41.4974800,2.1530700 | 429310 | 4594331 | 1806 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59348-foto-08180-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa no té un interès patrimonial, ha sofert fortes transformacions, però està estretament relacionada amb Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59349 | Llegenda del boig de la plaça d'en Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-boig-de-la-placa-den-clos | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 39. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 233-4.</p> | XIX - XX | <p>L'hereu i propietari de la finca de Can Clos, Ezequiel Clos i Fatjó, va restar tancat a la casa de can Clos, avui desapareguda, i situada a la plaça del mateix nom des del 1891 fins a la seva mort en el 1943. Tenia una vida solitària, únicament amb l'assistència d'algú per atendre'l en les seves necessitats. Sembla que la seva solitud va ser provocada per les desavinences amb la seva promesa, i pel fet de que aquesta va trencar les relacions. L'Ezequiel no va poder superar aquest encontre, fins el punt que se li va capgirar el cervell. Els seus familiars, veient el seu estat de bogeria van ingressar-lo en un manicomi. Al cap d'un temps, el van portar a Ripollet on va restar tancat a la casa de can Clos. Temps després, pels vols del 1891- els familiars decidiren tancar-lo de nou, aquesta vegada sembla ser que per interessos econòmics. Aquesta decisió fou molt mal rebuda pels veïns de Ripollet, i tot i que el cotxe que se l'havia d'endur tenia els cascots dels cavalls i les rodes coberts amb sacs i roba per marxar d'incògnit, els veïns van envoltar la casa amb eines del camp i pedres, impedint que marxés. En total es calcula que va viure uns 50 anys tancat a casa. La llegenda popular fa creure que finalment fou enverinat per la minyona. Aquesta és un història oral encara viva entre els pares i infants del Ripollet</p> | 08180-118 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa Can Clos ocupava la cantonada entre la plaça d'en Clos i carrer dels Afores fins a principis del segle XXI. El vell casal dels Clos va ser una des les edificacions primeres a la plaça, existint ja en el segle XVII, una casa de pagès que presentava dos nivells. L'Ezequiel Clos va ser el darrer propietari del Molí d'en Rata.</p> | 41.4984800,2.1544600 | 429427 | 4594441 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59350 | Fons d'imatges de la Revista de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-revista-de-ripollet | XX | <p>A l'arxiu de l'entitat es troba una sèrie de documents i fotografies relacionades amb la publicació de la revista setmanal gratuïta 'Revista de Ripollet' que edita l'Associació. El gruix de l'arxiu consta de: Una col·lecció d'unes 600 fotografies que la gent del municipi ha aportat a la Revista, de les quals s'ha guardat un arxiu de fotocopies i, des dels últims anys, còpies digitalitzades. La majoria de les imatges són a partir del principi del segle XX fins als anys 80.Tota mena de documentació relacionada a actes, festes, activitats socials, festives, esportives del municipi. Compta amb més de 3000 fotografies, i 3000 imatges digitals.Totes les publicacions que ha editat l'Associació.</p> | 08180-119 | Nucli urbà de Ripollet | <p>L'Associació és una entitat sense ànim de lucre. Va néixer de l'antiga Ràdio Ripollet, emissora local de Ripollet ara administrada per l'ajuntament de Ripollet. Es va muntar l'Exposició de l'Associació Ràdio Ripollet' amb motiu de la celebració de 25 anys de comunicació a través de la Revista de Ripollet, l'any 2007.</p> | 41.4983900,2.1560100 | 429556 | 4594429 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Cal fer un índex de la col·lecció. | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59353 | Monument a Emma Maleras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emma-maleras | XXI | <p>Una placa rectangular, realitzada en acer corten per la brigada municipal i l´empresa local Caldererías Delgado, que té la forma d'un faristol que fa un pla inclinat amb una secció vertical i un peu horitzontal. La part inclinada està inscrita: Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l'any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de Setembre de 1996. Dessota el text es veu una castanyola en relleu amb dos forats per on passa el fil ferro que la lliga.</p> | 08180-122 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>El CIP Molí d'en Rata ha dedicat un espai a Maleras. Allà conserva les castanyoles de l'artista, així com una col·lecció de castanyoles d'arreu del món donades per ella a la vila de Ripollet.</p> | 41.4943200,2.1499400 | 429045 | 4593982 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59353-foto-08180-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldererías Delgado | El monument es troba mal col·locat al costat de l'entrada de la passarel·la. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59354 | Fons documental del Jutjat de Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-jutjat-de-pau | XIX-XXI | <p>L'arxiu documental del jutjat de pau de Ripollet es situat a l'edifici a c/ Nou, 21. Comprèn uns 200 llibres on s'han inscrit tots els matrimonis, defuncions i naixements des de l'any 1872.</p> | 08180-123 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982500,2.1534200 | 429340 | 4594416 | 1872 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59355 | Om del Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-del-martinet | XX | <p>Els nostres oms són dos exemplar destacables perquè els oms d'aquesta edat es van veure afectats per la grafiosi i és difícil trobar-ne algun supervivent. Però aquests arbres ho són, conserven bona salut i tenen un port excel·lent perquè la seva estructura no ha estat modificada per podes. El primer creix en els terrenys de la zona Martinet, al costat de l'aigua; el segon és més jove que el del Martinet i creix al costat del riu Sec, darrere del CAP II.</p> | 08180-124 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Curiositats. Les seves fulles són molt preuades per cabres, bous i ovelles. El conreu massiu d'aquesta espècie, anys enrere, va contribuir a dispersar una malaltia letal que els afecta, anomenada grafiosi. Aquesta malaltia provenia d'Holanda i va matar molts exemplars centenaris durant els anys 80. La transmet un fong que s'introdueix a l'arbre a través d'un petit insecte que se'l menja, l'utilitza per a la posta i fa galeries entre la fusta i l'escorça. Amb aquestes activitats els insectes injecten l'espora del fong en el teixit vegetal i es desenvolupa així la malaltia.</p> | 41.4906600,2.1525700 | 429261 | 4593574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59355-foto-08180-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Aquest espècimen botànic no té un valor monumental, si però simbòlic ja que és un dels pocs representats del terme municipal | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59357 | Roure al sud del c/ de Magallanesroure entre carrer de Magallanes i la carretera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-al-sud-del-c-de-magallanesroure-entre-carrer-de-magallanes-i-la-carretera-de-santiga | XX | <p>Aquest roure localitzat en el marge dels terraplens del carrer Magallanes. És un roure de més de cinquanta anys. El roure (Quercus cerriodes) és un arbre autòcton de Ripollet, però n'hi ha pocs. Aquest exemplar, possiblement, és el més vell del terme municipal.</p> | 08180-126 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4996600,2.1513900 | 429172 | 4594574 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59357-foto-08180-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El roure és un arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d'alçada . Presenta fulles amb el marge lobulat. Aquesta espècie de roure és una espècie endèmica de Collserola i d'altres àrees properes a la ciutat de Barcelona. Viu indiferentment en sòls calcaris o silicis i necessita un clima temperat, marítim i mitjanament humit. En el roure cerrioides és una hibridació on es combinen els trets característics del roure de fulla petita i el roure martinenc. Fou descobert pel botànic valencià A.C. Costa als obacs de la serra de Collserola. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59358 | Monument a Joan Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-abat | XX | <p>Monument a Joan Abat, format per un faristol de ferro situat a un racó de la plaça del Pavelló d´Esports. Realitzat per Joaquin Viera i Gravados Arjona. Presenta una inscripció amb l'escut del municipi damunt d'una fotografia de Joan Abat. La inscripció es llegeix: 'Joan Abat (1930-2006)' / L'Ajuntament de Ripollet, en sessió de data 25 de gener de 2007, va acordar per unanimitat donar el nom de Joan Abat a aquesta plaça, com a símbol de l'esperit obert, lliure i divers que va caracteritzar la seva tasca vers el teixit associatiu de Ripollet. / Ripollet, maig de 2007.'</p> | 08180-127 | Nucli urbà de Ripollet | 41.5012100,2.1574100 | 429676 | 4594741 | 2007 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59358-foto-08180-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joaquin Viera i Gravados Arjona | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59359 | Fons de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-cerdanyola-del-valles | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Cerdanyola té un àmbit cronològic des dels segles XIX al segle XX i disposa d' uns 1052 metres lineals de documents. Destaquem del fons arxivistic: - El fons de la Mancomunitat Intermunicipal Cerdanyola del Vallès- Ripollet- Montcada i Reixac, documents de la dècada dels 1960 fins a l'actualitat. - Col·lecció fotogràfica amb imatges des de 1880, fins a mitjans de la dècada de 1960. La col·lecció està formada per 2,505 imatges cedides, inicialment per l'Editorial Enfadós i l'edició del volum 'Abans Cerdanyola del Vallès'. Entre els anys 25 i 50 tenen relació amb el municipi de Ripollet, tant pel que fa a personatges com pel que fa al territori. - Col·lecció de fotografies Gabriel Escursell, formada per una sèrie de fotografies de la riuada del 1962 a Ripollet. Aquesta col·lecció forma part de l'arxiu fotogràfic que el fotògraf cerdanyolenc, Gabriel Escursell, va donar a l'Ajuntament de Cerdanyola</p> | 08180-128 | Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès (08290) | <p>Els municipis de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac es van mancomunar en la dècada dels anys seixanta. Les finalitats inicials d'aquesta Mancomunitat eren el sosteniment del quarter de la Guàrdia Civil i l'Assemblea de la Creu Roja, els serveis d'enllumenat públic, la pavimentació i regulació del trànsit en vies comunes i els passos subterranis, així d'altres serveis que es considerin d'àmbit comunal. La gestió de la Mancomunitat era rotatòria entre els diferents ajuntaments que la componien, per aquest motiu, trobem a l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, fons documentals de Ripollet.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | L'Arxiu Municipal és un servei especialitzat per gestionar, tractar, conservar i difondre la documentació que produeix l'ajuntament de Cerdanyola. També vetlla per la recuperació del patrimoni documental que no produeix directament l'ajuntament però resta vinculat al municipi per raons socials, econòmiques i culturals. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59362 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-5 | XX | <p>Monument monolític de pedra de dos metres d'alçada, dedicat a Anselm Clavé, dissenyat per Josep Maria Brull i picat per Josep Garríga. A la part oest del monument trobem la cara, en relleu i en bronze, d'Anselm Clavé, sobre una inscripció: 'LA SOCIETAT CORAL 'EL VALLÈS' EN EL SEU CENTENARI - A - J. A. CLAVÈ / 1877-1977', i l'escut de la vila.</p> | 08180-131 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Introdueix el moviment coral a Catalunya i la resta d'Espanya. Impulsor del moviment associatiu, el qual va més enllà del món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la cultura a la societat catalana. La societat coral 'El Vallès' va ser fundada en el 1877 i Jeroni Monteys en va ser el seu primer director.</p> | 41.4958200,2.1601400 | 429898 | 4594141 | 1977 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59362-foto-08180-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | J Douet | Brull, Josep Maria | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59365 | Baldaquí de l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p>AA.DD (2007) Brull i Pagès (1907-1995). Ver la síntesi. Reedició amb motiu del centenari del naixement de Josep Mª Brull. Ripollet.</p> | XX | <p>El Baldaquí de l'església de Sant Esteve de Ripollet és un dosser de fusta amb una creu central i incrustacions de pedres, del mateix estil que el crucifix, amb 12 llums, suspès del sostre i que té per funció il·luminar l'altar major.Inicialment aquest baldaquí havia de formar part d'un conjunt litúrgic juntament amb el crucifix de l'altar, però finalment es va considerar que la presència del crucifix impossibilitava una correcta visió de l'escultura de Sant Esteve col·locada a l'absis. Aquest fet va fer que ambdues peces fossin separades.</p> | 08180-134 | Nucli antic de Ripollet (08291) | <p>Aquest llum va ser un encàrrec de mossèn Josep Llaveries, que tenia la idea de fer una làmpada per il·luminar l'altar major i alhora fos un baldaquí (dosser que pot ser de materials diversos i que cobreix els altars). L'encàrrec es va fer a l'escultor Josep M. Brull que s'encarregà del disseny i de l'ornamentació. En la seva construcció hi van participar diversos mestres d'ofici locals amb reconegut prestigi: la construcció de l'estructura de fusta, l'ebenista Julio Gómez; els gravats, el tallista Jordi Voltà; la forja, el ferrer Miquel Palau i la instal·lació elèctrica, el lampista Joaquim Marcé. L'escultor Josep Mª Brull i Pagés va néixer a Ascó (Ribera d'Ebre) el 15 d'abril de 1907 però va passar la major part de la seva infantesa a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va estudiar magisteri i l'any 1927 obtingué una plaça de mestre a Ripollet on va entrar en contacte amb el món cultural de Sabadell. Va començar l'aprenentatge de les arts plàstiques amb el mestre Antoni Vila Arrufat a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i més tard a la Llotja de Barcelona, i va estar en contacte amb artistes com Vilacinca, Josep Clarà i Martí Casadevall. El triomf franquista li suposa la pèrdua del títol de magisteri i és apartat de l'escola pública, però a partir de 1944 va poder començar a donar classes a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell, tasca que continuaria durant 30 anys. Va exposar des del 1943 ininterrompudament fins al 1982, obtenint nombrosos premis i destacant també pels seus mosaics, com a escultor pessebrista i ceramista. Va morir a Ripollet el 9 d'agost de 1995 a l'edat de 88 anys.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1963 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59365-foto-08180-134-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Disseny de Josep Maria Brull. Fabricació de Julio Gómez, Miquel Palau, Jordi Voltà i J. Marcet. | Escultor figuratiu, l'obra de Josep Maria Brull és d'esperit noucentista i reivindica les arrels mediterrànies. La dona, el nu, el retrat infantil, la maternitat com a representació de la unió entre tradició i modernitat, la gent del mar, les escenes costumistes i el treball rural són temes que es repeteixen de manera continuada en l'obra de l'autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 59366 | Mola a la plaça Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-a-la-placa-lluis-millet | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25 (tardor de 2001). pp. 11-26.</p> | XIX-XX | <p>Mola procedent d'un molí paperer. Una pedra de forma circular d' 1,8 metres d'alçada per 60 centímetres de diàmetre, dividida per unes incisions tallades a la superfície.</p> | 08180-135 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La mola era un joc de dues pedres verticals muntades dins d'una tina. La seva finalitat era trinxar els draps per reduir-los a pasta.</p> | 41.5035000,2.1545500 | 429440 | 4594998 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59366-foto-08180-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Alguns autors afirmen que aquesta mola prové del molí d'en Ginestar (Masachs). | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59367 | Rajoles al Parc dels Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-al-parc-dels-mestres | XX | Rajoles picades i trencades, llacunes; i pintura de la paret a les vores dels marc (2023) | <p>En el Parc dels Mestres trobem una rajoleta de ceràmica. El dibuix el va realitzar en Vila Arrufat i la ceràmica en Josep M. Brull. Representen uns nens que van a l'escola. A mà dreta, un panell rectangular de rajoles està inscrit PARC INFANTIL DELS MESTRES / TERESA VILA ARRUFAT / GONÇAL BONILLA / 1973, i firmat AA 1973. A l'altra banda, es troben dos panells romboides amb nens jugant, amb la data '74.</p> | 08180-136 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4982700,2.1577600 | 429702 | 4594415 | 1973-4 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59367-foto-08180-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Vila Arrufat, Antoni. Brull, Josep Maria | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59370 | Font Homenatge a Joan Maragall / Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-homenatge-a-joan-maragall-monument-a-joan-maragall | <p>SEGURA, C, FARRÉ, E i CAMPS, E (2001) Les places de Gràcia. Taller d'Història de Gràcia, Barcelona. p. 104.</p> | XXI | No funciona. | <p>El monument consta d'una columna prima de bronze de 2 x 0,60 metres. La font està envoltada per un cèrcol amb un fragment de 'Les muntanyes', de Joan Maragall: A L'HORA QUE EL SOL SE PON, / BEVENT AL RAIG DE LA FONT, / HE ASSABORIT ELS SECRETS / DE LA TERRA MISTERIOSA.</p> | 08180-139 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font era una de les 38 que s'havien de distribuir pels deu districtes de Barcelona i a les poblacions dels rodals que conformaven l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, segons un acord d'aquesta institució pres el 24 de gener de 1985. Se'n van instal·lar quatre a Barcelona: al Parc de la Ciutadella, al passeig de Colom, al parc de l'Espanya Industrial i al carrer del Torrent de l'Olla, tocant a la plaça de Lesseps. Cadascuna tenia un cost de mig milió de pessetes. La desaparició de la Corporació Metropolitana en el 1987, va interrompre la futura instal·lació de bona part d'aquests elements urbans.</p> | 41.4956300,2.1670700 | 430476 | 4594114 | 1985 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59370-foto-08180-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Corberó, Xavier | La font s'inscriu dins l'etapa més minimalista de l'escultor Xavier Corberó. En aquesta proposta, l'autor juga amb el contrast entre un material sòlid ( el bronze) , i un material líquid (l'aigua), que brolla permanentment des de la part superior de la font i descendeix a través de les arestes de la columna, afavorint la seva oxidació. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59371 | Llegenda del Cabraboc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabraboc | <p>AMADES, J (1983) El costumari català: el curs de l'any. Barcelona.</p> | XX | <p>El Cabraboc és un faune, un ésser mig persona per la part de dalt i mig cabra/boc per la part de sota. A Ripollet s'explica la llegenda de 'El Vell la Vella i el Cabraboc': Una vegada, ja fa molts anys, hi havia un vell i una vella que la diada de Carnaval van sortir a passejar. La vella portava un cistell amb una olla dins, tot feia pensar que hi portava el dinar. Tot caminant es van trobar amb una colla de joves disfressats que ballaven el Ball de Gitanes i amb una colla de diablots que jugaven amb ninots de paper penjats a l´esquena cantant allò de: Jo te l´encendré el tio, tio fresco...Un dels diablots va veure la vella i el cistell i va pensar: Ara és la meva, i amb una fanga que portava va ventar un cop a l´olla de la vella. Tothom es va quedar ben parat, perquè de l´olla en comptes d´escudella en va sortir un gat que, en un tres i no res i per art d´encantament, es va convertir en Cabraboc. Una cosa així no passa cada dia, anava en boca de tothom. Se'n va parlar tant que cada any per Carnaval les colles de comparses, tot fent broma, ho representaven. D'aquesta manera és com el vell i la vella, el gat, els diablots i el cabraboc es van introduir en les festes del Carnaval de Ripollet. Sembla ser que antigament havia estat un personatge de la rua de carnaval. La CRAC (Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals) ha construït una titella del cabraboc avui cedida a l'Ajuntament per fer-lo servir durant les festes del Carnaval. Es tracta d'una estructura de gegant que es pot posar com un motxilla.</p> | 08180-140 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Modernament ha estat recuperada la llegenda per la colla de les Bruixes de Ripollet.</p> | 41.4981700,2.1582900 | 429746 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | En el Costumari Català de Joan Amades, parla del Cabraboc en relació al Ball de Gitanes. Quan els membres de la Unió Excursionista de Catalunya van decidir recuperar el Carnaval, als inicis de la democràcia, van contactar amb persones nascudes a finals del segle XIX per comprovar si recordaven alguna cosa del que comenta Amades. No va ser així, però la llegenda es va crear de nou i a l'actualitat està ben consolidada. Cal destacar que el Carnaval a Ripollet es distingeix dels altres perquè té la seva pròpia llegenda, “la llegenda del Cabraboc i en relació amb aquesta llegenda s'ha creat la figura del Cabraboc (fitxa 154). | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59372 | Gegants de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-ripollet | XX | <p>Ripollet compta amb sis gegants: dos gegantons, dos gegants i dos gegantonets: Els gegantons són Teresa Vila Arrufat (2,75 m) i Gonçal Bonilla Martín (2,85 m). Els gegants són Pere (3,75 m) i Elisenda (3,60m) i van ser construïts l'any 1990, per Teresa Vila Arrufat i Gonçal Bonilla Martín. Els gegantonets Jordi (2,10 m) i Mariona (1,90 m) van ser construïts l'any 1997 per Jordi Grau, 'El Drac Màgic'. Els noms es van escollir mitjançant una votació popular entre els nens i nenes de la vila.</p> | 08180-141 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els gegantons Gonçal i Teresa van ser construïts l'any 1991 pel Manel Casserres de Solsona. Representen dos mestres, Gonçal Bonilla (Tarragona, 1887 - Barcelona, 1952) i Teresa Vila (Sabadell, 1892 - Barcelona, 1978), de la primera escola pública de Ripollet que exerciren del 1923 al 1933, avui escola Anselm Clavé. Josep Maria Brull a l'any 1927, quan va arribar a Ripollet, va exercir de mestre ajudant de Gonçal Bonilla i més tard va tenir com a mestre a l'Escola de Belles Arts de Sabadell Josep Vila Arrufat, pare de Teresa Vila. Pere de Ripollet, personatge en qui es basa el gegant Pere, es va distingir com a jutge a les darreries del segle XII (1178 - 1180). Administrà justícia a la comarca del Vallès. La seva actuació ha deixat una presència notable en la documentació. Va actuar en plets en els quals un dels litigants era el propi Rei i Compte de Barcelona Alfons el Cast. La geganta Elisenda de Ripollet, va rebre el nom en honor de la reina Elisenda de Montcada i és el reconeixement de totes les dones que al llarg del temps han construït la història.</p> | 41.4981500,2.1582000 | 429739 | 4594401 | 1991 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59372-foto-08180-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59372-foto-08180-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Manel Casserres de Solsona | Els gegants representen el municipi en les manifestacions festives fora i dins de Ripollet. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59374 | Col·lecció del CIP Molí d'en Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-cip-moli-den-rata | XX | <p>Col·lecció d'objectes diversos que pertanyen al Patronat Municipal de Cultura i que estan distribuïts per diferents dependències municipals, tot i que el seu lloc oficial és el Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata. La col·lecció inclou: - uns 200 quadres de diversos artistes entre els que destaquen obres d'Andreu Solà i Lluïsa Sallent, - escultures de Lluïsa Sallent, - eines d'esculpir i reproduccions de sèries limitades de la mateixa artista, - dotze obres de Josep M. Brull de les etapes popular, pedres i síntesi així com ceràmica. - obra de Salvador Mañosa, - la col·lecció de castanyoles de la concertista Emma Maleras, - diversos trofeus del jugador de bàsquet Joan Creus i vàries gravacions del tenor Gaietà Renom - eines i objectes relacionats amb el camp i la vida quotidiana sense documentar i majoritàriament per restaurar.</p> | 08180-143 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La inauguració del Centre d´Interpretació del Patrimoni Local del Molí d´en Rata va tenir lloc el 25 de setembre de 2007.</p> | 41.4996700,2.1527700 | 429287 | 4594574 | 2005 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59374-foto-08180-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59375 | El Poll Foll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poll-foll | XX | <p>El Poll Foll va ser construït per l'artista Ramon Aumedes, al taller Sarandaca l'any 1999, a partir de la idea i el disseny de Diables de Ripollet. És una peça singular del bestiari festiu i popular que pesa 50 quilos i fa dotze pams de llargada, vuitanta i mig d'amplada i dotze i mig d'alçada. Està fet amb fibra de vidre i cal considerar-la com a bèstia de foc ja que disposa de cinc punts quàdruples, la qual cosa li permet disparar vint sortidors de foc a la vegada. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet que vulguin o puguin acudir a les actuacions que tenen durant l'any. El Poll Foll necessita un mínim de persones que varia segons la duració del recorregut i la quantitat de pirotècnia que s'hagi d'encendre. Amb 4 portadors (1 dintre i 3 controlant a l'exterior) és suficient, un portador de pirotècnia que controla la quantitat de material per tal de no fer curt i tants músics com es pugui per donar el màxim d'alegria a l'actuació. Naturalment que un d'aquests components ha de ser el conductor d'un dels dos cotxes que tenen preparats per arrossegar el remolc fet a mida pel Poll Foll.</p> | 08180-144 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va presentar per primera vegada a la Festa Major de Ripollet l'agost de 1999 i va rebre el bateig de foc a les Festes de la Tardor del mateix any. S'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, per Carnaval, per la Festa Major i a les Festes de la Tardor. A la Festa Major de 2001el Poll Foll va ser l'amfitrió de la I Mostra de Bestiari Festiu i Popular a Ripollet.</p> | 41.4939000,2.1498100 | 429034 | 4593936 | 1999 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59375-foto-08180-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Ramon Aumedes | El Poll Foll s'integra dins la colla de Diables de Ripollet, és present a la majoria de festes de la vila i balla, desplegant tots els seus punts de foc, pel Carnaval, per la Festa Major i per les Festes de Tardor. La colla del Poll Foll està composada pels membres de Diables de Ripollet. http://www.diablesderipollet.com/ | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59376 | Capella del Col·legi de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-collegi-de-les-germanes-dominiques | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp.120-1. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 211-213.</p> | XIX | <p>Capella annexa adossada al nord de l'edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d'una porta rectangular sota un timpà decoratiu d'arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d'ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles. A banda i banda de la porta s'obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d'espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L'interior de la capella és de nau única amb l'espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal. El sostre interior permet la visió de l'embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s'ornamenta amb un seguit d'arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L'ascensió, L'anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu. El cos central del finestral de l'absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d'un conjunt escultòric de guix amb policromia.</p> | 08180-145 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les religioses de l'ordre de les Germanes Dominiques de l'Anunciata van arribar a Ripollet l'any 1893. Amb l'ajuda de la mecenes Maria Torras, vídua de Joan Almirall, i el seu nebot Joan Buxó, es van adquirir i enderrocar set cases i van construir de nova planta la casa convent, el Col·legi i van afegir la Capella adossada el 1899. La capella va ser declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936. Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil fins el 1939. El convent va ser la seu de la FAI durant la Guerra Civil, i passat el conflicte va tornar al seu ús religiós.</p> | 41.4977300,2.1541800 | 429403 | 4594357 | 1899 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59376-foto-08180-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Forma part del conjunt del col·legi Mare de Déu del Roser, juntament amb la casa. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59377 | Estàtua de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-esteve | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura situada al presbiteri de l'església encapçalant l'absis. Es tracta d'una obra realitzada en pedra sorrenca de color gris, que presenta una lleugera policromia en color vermellós en la part superior de la túnica i verd a la part inferior del faldó. Es tracta d'una obra de línies clàssiques i simples, que presenta un Sant Esteve juvenil amb una vestimenta consistent en un faldó amb plecs d'estil clàssic que sobresurt per sota d'una túnica llisa. A la mà dreta sosté un llibre i unes pedres, símbol del seu martiri, relacionat amb la lapidació, i a la mà esquerra una ploma, també símbol del martiri.</p> | 08180-146 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta escultura substitueix l'altar major barroc cremat i destruït durant els saquejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1940 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59377-foto-08180-146-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J Douet | Francesc Juventeny i Boix (1906-1990) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59378 | Estàtua de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-santa-llucia | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 124-6. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet. pp. 26-44.</p> | XX | <p>Escultura realitzada en alabastre sense rastres de policromia visible. Es troba situada en una fornícula oberta en un dels murs laterals de l'església. Es tracta d'una Santa Llúcia representada en un estil molt clàssic, vestida amb una túnica llarga amb plecs també de caràcter clàssic, du a la mà dreta una ploma llarga que simbolitza el seu caràcter de màrtir, mentre que el braç esquerra es mostra plegat, recollint part de la túnica del vestit i sostenint a la mà els ulls del seu martiri.</p> | 08180-147 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església fou saquejada durant la Guerra Civil: l'altar major barroc va ser cremat i destruïts gairebé tots els mobles, els objectes cerimonials, les escultures i els ornaments de l'interior. L'escultura de Santa Llúcia fou encarregada a l'escultor Casañas el 1943, i va ser donació dels molins cartroners de la població, que la consideraven com a patrona.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 1943 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59378-foto-08180-147-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | M.A. Cassanyes | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59379 | Himne de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.313-315.</p> | XXI | <p>Himne de la població de Ripollet anomenat Cant a Ripollet, que conté la següent lletra: Amb el nom de la nostra vila unim nostres sentiments fem brollar del cor als llavis Ripollet als quatre vents¡ Terra roja, terra blanca vora el riu que duu el seu nom amb una horta ben gemada i un got de vi per tothom. Ripollet meitat pagesa, i meitat industrial matineja, canta i tresca i té nobles ideals. El treball que a tots honora la virtut que ens fa més bons la cortesia i la joia i un pomell de bons cantors.</p> | 08180-148 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La tardor del 2007, en el decurs d'una trobada de Gegants a Ripollet es va fer manifesta la voluntat d'algunes entitats culturals com la CRAC, o la societat Coral El Vallès, de convertir el Cant a Ripollet de Josep Maria Brull en l'himne oficial de la població. A més de la conversió en l'himne del poble, es va pensar que seria un magnífic tancament de l'any Brull, que s'estava celebrant enguany, i un homenatge a l'artista. Aquest cant havia sortit d'un poema de Josep Maria Brull, del qual no es conserva l'original, però sí una partitura del 1956, musicada per Antoni Oliva Oliva. Aquest cant havia estat interpretat diverses vegades per la Societat Coral del Vallès. Al Ple ordinari del 28 de febrer del 2008 es va fer l'aprovació inicial per manar a la Generalitat l'oficialitat del poema. Poc desprès es va decidir per fer dues versions del mateix himne, una oficial i una versió popular feta amb veus infantils. Finalment el 18 d'abril del 2008 es proclamava l'oficialitat de l'himne. El dia 20 d'abril del mateix any l'himne va ser presentat a la població de forma oficial en una interpretació dels membres de la Societat Coral El Vallès, acompanyats de la soprano Anna Borrego.</p> | 41.4961800,2.1539500 | 429382 | 4594186 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es tracta d'una partitura original per a cor masculí de 4 veus d'Antoni Oliva i Oliva. La lletra és original de Josep Maria Brull. L'any 2007 va ser enregistrada una versió cantada en CD a càrrec de la Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet, amb suport de membres de la Coral 'Belles Arts' de Sabadell i del cor infantil d'alumnes de les escoles de Ripollet i amb músics de l'escola de música, Ripollet Educació. Els arranjaments van anar a càrrec de Toni Santiago i Esteve Costa | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59381 | Casal de Joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-joves | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de caire residencial situat al carrer Rambla Sant Jordi de Ripollet i reconvertit en Casal de Joves i Patronat Municipal de Comunicació. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de maó, ha estat arrebossat posteriorment i pintat en color blanc. Compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, amb la qual cosa l´accés no es realitza des del carrer Rambla Sant Jordi sinó pel pati que precedeix a l´edifici, i que al seu dia fou en realitat un conjunt de jardins. La construcció de la Rambla va fer que actualment el que fou la façana principal hagi quedat convertida en la façana posterior oculta des del carrer. La composició de l´edifici fa que sigui simètric amb una porta principal que s´obre a nivell de la planta baixa , la qual dóna mitjançant una doble escalinata al pis semisoterrat. Aquesta escalinata crea un passadís esglaonat que recorre la línia de la façana principal, a nivell de planta baixa, i que resta protegit per una barana d´obra recolzada sobre una arcada rebaixada. Aquesta arcada rebaixada crea al mateix temps una volta sota la qual s´escau la porta d´accés al pis semi-soterrat. Com a element decoratiu, la barana compta amb un fris d´elements vegetals i florals que es repeteix a nivell de la barana del primer pis. La porta principal d´accés és allindanat i es protegeix amb un porticó senzill de fusta. A banda i banda de la porta s´obre una finestra rectangular protegida també per contrafinestres de fusta. A nivell de primer pis destaca la presència d´un terrat que ocupa part de la superfície del primer pis protegit per una barana d´obra similar a la de les escales d´accés. La façana nord conserva encara les obertures originals on destaca la presència de tres finestres a nivell de planta baixa i un balcó central amb barana de ferro motllurada i una finestra a banda i banda. La resta d´obertures de les finestres laterals ha estat alterada durant les darreres reformes de l´edifici. Interiorment l´edifici ha estat completament reformat per adaptar-lo al seu ús actual.</p> | 08180-150 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no conèixer amb exactitud les dades exactes de la seva construcció, la casa conserva l´aire senyorial de les cases d´estiueig construïdes a començament del segle XX a la perifèria del Ripollet. Caldria pensar que a mitjans del segle XX la casa quedà absorbida pel teixit urbà de Ripollet.</p> | 41.4979400,2.1586100 | 429773 | 4594377 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59381-foto-08180-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59382 | Casa del carrer Palma, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-palma-17 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular situat al carrer Palma, 17, aixecat en mur de parament irregular de còdols arrebossat i pintat en color clar amb un sòcol de morter a nivell de planta baixa. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia de la resta de cases del carrer. La característica principal de l'edifici és l'existència d'un cos quadrangular afegit a nivell de planta baixa, en forma d'angle recte en la línia de façanes del carrer. Es tracta d'un cos obert amb una finestra rectangular protegida per un porticó de fusta, que podria tractar-se d'un antic cup o tina integrat a la casa. A nivell de planta baixa la façana principal, que resta enrera, s'obre amb un portal format per un arc rebaixat lleugerament tallat pel cos adossat, que es protegeix amb unes portes de fusta de doble batent. A nivell de primer pis l'edifici compta amb un terrat sobre el cos quadrangular adossat i es prolonga un tram sobre la porta de la planta baixa, creant una arcada rebaixada sobre aquesta porta, donant la sensació d'una doble arcada. Com a obertura, a nivell del primer pis, només s'observa la presència de la porta que dóna accés al terrat.</p> | 08180-151 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot sembla indicar que es tracta d'una antiga casa de tipologia agrària a l'estil de les cases del carrer Calvari, 46 (fitxa 87), aixecada a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. De l'observació de l'edifici es dedueix però, que la casa va tenir una segona fase constructiva important que suposà l'annexió d'un cos quadrangular a la façana principal, que va tallar lleugerament el portal d'entrada i va provocar el flanqueig de la línia del carrer. Possiblement l'explicació d'aquest cos annexat tingui a veure amb tasques agrícoles relacionades amb el treball de la vinya. Una tercera fase constructiva tindria lloc al segle XX i implicaria la restauració exterior i possiblement també interior de les estructures de la casa, però tot conservant l'estil original de la construcció.</p> | 41.4982400,2.1547200 | 429448 | 4594414 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59382-foto-08180-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Caldria un estudi detallat dels interiors de la casa a la recerca d'elements relacionats amb el treball de la vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59383 | Repartiment de la coca de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartiment-de-la-coca-de-sant-antoni | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Els socis de l'entitat de Sant Antoni Abat tenen per costum celebrar aquests festivitat el dia de Sant Antoni o bé el diumenge més proper. El costum consisteix en el fet de que el banderer de dita entitat, abans de l'Ofici Solemne, reparteix talls de coca de manera popular, en el pati de l'Escola Anselm Clavé. Als socis de l'entitat entitat se'ls fa lliurament d'un val uns dies abans de la festa, i el canvien per una coca sencera.</p> | 08180-152 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquesta tradició es troba estretament lligada a l'entitat que organitza la festivitat de Sant Antoni Abat. És també l'associació que organitza el concurs d'arrossegament de la Festa Major. Els seus inicis cal buscar-los en les primeres dècades del segle XX, mantenint-se actualment de forma testimonial.</p> | 41.4993700,2.1562800 | 429580 | 4594538 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59384 | Placa de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-can-mas | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Placa publicitària encastada en l'angle sud-oest de la casa de Can Mas, a l'alçada del primer pis, on es pot llegir: 'ENSANCHE DE RIPOLLET -CAN MAS- VENTA DE SOLARES SIN GRAVAMEN AL ALCANCE DE TODOS Informe y venta: en Barcelona CALLE TRAFALGAR Nº 56, 1º2ª Y AQUÍ LOS DIAS FESTIVOS'. Es tracta d'una placa rectangular de ciment pòrtland que destaca sobre el parament de pedra irregular en que és construïda la casa. No compta amb elements pictòrics ni decoratius. La inscripció es feta amb lletra capital majúscula, a excepció de la cinquena línia.</p> | 08180-153 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les dades més antigues sobre Can Mas la descriuen com una masia amb les terres de conreu que l'envolten dependents de la masia central, el Mas Duran, una finca més gran desapareguda des de fa molts anys. Aquestes terres es van regar amb les aigües de la Sèquia Monar. La família Grau va venir a Can Mas com masovers l'any 1917 i va comprar la casa l'any 1955. La placa orna la paret de ponent de la casa. Cronològicament pot ser ubicada a començaments del segle XX, en el context de la parcel·lació i venda dels terrenys que envoltaven la casa de Can Mas.</p> | 41.4938500,2.1685100 | 430595 | 4593915 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59384-foto-08180-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59385 | Figura del Cabraboc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figura-del-cabraboc | <p>AMADES, J (1983) El costumari català: el curs de l'any. Barcelona.</p> | XX | <p>Peça del bestiari popular i festiu de Ripollet. Es tracta d'una peça realitzada en paper cartró conformant un gran cap, encaixat en una ànima de fusta i alumini, amb una vestimenta de roba. El més característic de la peça és la representació del cap que simbolitza el personatge del cabraboc, representant per un cap amb dues cares, una de persona i una altra de dimoni. La figura compta amb uns cabells llargs de llana adherits al cap i amb dues banyes associades a la cara de dimoni.</p> | 08180-154 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La figura del Cabraboc, es troba estretament relacionada amb la llegenda del Cabraboc ( fitxa 140) . Com a llegenda fou recuperada per la colla de les Bruixes de Ripollet (colla femenina de diables), que des de fa uns anys escenifiquen la llegenda pel Carnaval.</p> | 41.4981500,2.1582000 | 429739 | 4594401 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | En el Costumari Català de Joan Amades, parla del Cabraboc en relació al Ball de Gitanes. Quan els membres de la Unió Excursionista de Catalunya van decidir recuperar la festa del Carnaval, als inicis de la democràcia, van contactar amb persones nascudes a finals del segle XIX per comprovar si recordaven alguna cosa del que comenta Amades. No va ser així, però la llegenda es va crear de nou i a l'actualitat està ben consolidada. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59386 | Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XIX | <p>Cos quadrangular construït sobre la teulada d'un edifici de planta baixa i primer pis utilitzat com a vivenda. Tot el conjunt de vivenda i torre de l'aigua resten incloses dins d'una finca protegida per una tanca exterior (fitxa 88), la porta de la qual, mostra decoració en maó similar a la torre. La torre pròpiament dita és un cos construït en maó prim, que conserva encara actualment restes de l'arrebossat i la pintura blanca original. Les cantonades es troben reforçades per fileres de maons que sobresurten lleugerament del mur. El cobriment del cos es realitza amb una ala circular que sobresurt amb un ampli voladís, sobre el qual recau una barana metàl·lica reforçada pels pilars quadrangulars de maó, que resulten de la prolongació de les cantonades de l'edifici, i que dóna lloc a una terrassa-mirador. Com a element decoratiu, cal fer esment d'algunes fileres de maons afegides sota el voladís de la coberta, a l'estil de permòdols. La Torre compta amb una gran obertura formada per una porta oberta a la façana Est, protegida per porticó de fusta. Sobre aquest porticó, s'obre una finestra quandrangular sense cap protecció exterior.</p> | 08180-155 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Tot i no tenir dades exactes sobre aquest element constructiu, a nivell general, les torres de l'aigua són una tipologia constructiva molt comuna a tot el Vallès Occidental, aixecades per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu era acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll. A nivell general uns equips de bombes acostumaven a pujar l'aigua dels pous del riu des del nivell del riu a pla d'entrada fins dalt. La seva capacitat aproximada pot ser estimada en uns 500 m³. Com bona part d'aquestes torres devia deixar de funcionar entorn al 1965, a mida que s'instal·lava la xarxa de canalització d'aigua potable.</p> | 41.4982400,2.1536300 | 429357 | 4594415 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59386-foto-08180-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59387 | Llegenda del llac del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llac-del-valles | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XVI-XXI | <p>Antiga llegenda conservada al poble que explica que antigament el Vallès era un llac degut a que el Turó de Montcada estava enganxat al Turó del Puig Castellar, que es enfront mateix, a l'altra banda del riu Besòs, per un coll o faixa de terra, que feia de presa natural al referit llac. S'explica que en temps abundants i de moltes pluges, el llac augmentava de tal manera, que gairebé sobreeixia pel damunt del coll que agermanava els dos turons. Un pastor que per allà vivia, jugant amb el seu gaiato, va anar gratant la terra fins que va fer un petit riuet per on començà a escórrer-se l'aigua del llac fins que aquest es va assecar i van restar només com a testimonis els rius Besòs i Ripoll i les terres del fons es convertiren en la plana agrícola del Vallès. Altra versió explica que el llac es va buidar a causa d'una guerra en la qual s'obligà als presoners a fer canaleres per les quals es feia córrer l'aigua del llac, que havia d'inundar el Pla de Barcelona i dificultar l'avanç de l'enemic. Aquests canals amb els anys es van fer més grans i donarien lloc a la plana agrícola del Vallès.</p> | 08180-156 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es tracta d'una antiga llegenda recollida actualment al llibre de Manel Mogas Salvador: MOGAS (2008:237)</p> | 41.4994200,2.1475800 | 428854 | 4594551 | 08180 | Ripollet | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59388 | Romanç de l'assassinat de l'alcalde Josep Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romanc-de-lassassinat-de-lalcalde-josep-clot | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa. Pàg.195-202.</p> | XIX | <p>Romanç popular que recorda els fets ocorreguts a Ripollet relacionats amb l'assassinat de l'alcalde Josep Cot: Vivan los mozos de escuadra/ terror que son de bandidos/ mueran los malos malvados/ que nos tienen aterrados....</p> | 08180-157 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En Josep Cot i Puig fou elegit alcalde de Ripollet el 19 de maig de 1857 i assassinat el 1858, donant lloc a una de les històries populars de les quals es guarda memòria a Ripollet. Històricament als llibres d'actes conservats a l'Ajuntament de Ripollet es dóna constància de la notícia de l'assassinat produïda a tocar del carrer Calvari el 3 de setembre del 1858 per arma de foc, i del procés judicial dut a terme contra Francesc Font, àlies el Negre; Josep Gorch; Pau Bigas, àlies el Pau del Simón; Joan Amigó, alies el Joan del Papiol; Agustí i Jaume Bordas de Montcada; i Pere Bordas, també de Montcada. La sentència judicial va finalitzar amb l'execució amb el sistema del garrot vil de Francesc Vilaró, duta a terme el 29 d'octubre de 1858 a Ripollet, a un patíbul aixecat a una zona anomenada el Massot, i la condemna a cadena perpètua de Joan Bordas.</p> | 41.4919900,2.1513000 | 429156 | 4593723 | 1858 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59390 | Portes de la casa del carrer Anselm Clavé, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-de-la-casa-del-carrer-anselm-clave-22 | XX | <p>Porta de fusta que protegeix l'entrada principal d'accés a l'edifici del carrer Anselm Clavé, 22. Es tracta d'una doble porta i vidriera de dos batents. L'interior és vidriera. La porta exterior és de fusta massissa i es troba formada per un seguit de quatre clavendes per batent emmarcades en dos muntants i tres faixes . La clavenda superior dels dos batents presenta una forma arrodonida que s'adapta a l'arc rebaixat de la part superior de l'obertura. La decoració de les tres clavendes inferiors de cada batent presenten un seguit d'incissions que recorren el perímetre interior de les dues clavenda superiors, i en forma de relleu quadrat emmarcat en la clavenda inferior. La porta interior de vidriera està formada per un seguit de llistons de fusta lacats en color blanc. El conjunt superior de la porta compta amb un seguit de llistons afegits que formen una elipse decorativa.</p> | 08180-159 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El 30 de juliol de 1860 es procedeix a la subhasta de la peça de terra anomenada Horts del Rector, peça que passà a mans del govern a raó de la llei de desamortització del 1835. Aquests terrenys eren situats al darrera mateix de l'església i ocupaven des de la paret del jardí de la rectoria fins a la línia del carrer del Migdia, actualment Anselm Clavé. La peça fou adquirida per la família Mogas i més tard passà a altres mans. Als baixos de la casa del núm 22. s'hi va instal·lar una fusteria, que ja tenia aquestes portes. A la casa contigua hi vivia la germana del propietari, que va posar una botiga de betes i fils coneguda popularment com Ca la Zeta. Les dues cases es comunicaven. Quan el germà de la Zeta va morir, la seva vídua va posar una polleria i anys més tard, la casa va canviar de propietaris i va tornar a ser fusteria, a Cal Julio, ebenista que va participar en la construcció del baldaquí de l'església i el Crist, dissenyats per Brull. La porta principal de l'edifici del carrer Anselm Clavé, pot situar-se cronològicament en el moment de la construcció de l'edifici. Com bona part de les cases d'aquest carrer, es tracta de construccions aixecades entre el segle XIX i XX. La importància d'aquest element com a part del patrimoni cultural de Ripollet ve donada pel fet de ser un dels pocs exemples que encara es conserven d'una tipologia de porta que al seu dia fou comú en els edificis del nucli antic de Ripollet. Tot i que encara es conserven cases d'aquest període històric i arquitectònic, la majoria de les portes ha estat substituïdes per portes més modernes d'alumini o fusta, sent aquest un dels pocs exemples conservats.</p> | 41.4971800,2.1557700 | 429535 | 4594295 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59390-foto-08180-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59390-foto-08180-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Juntament amb la porta de l'edifici conegut com Cal Dr. Figarola (fitxa 55) és dels pocs exemples que es conserven d'aquesta tipologia de doble porta molt comuna antigament a Ripollet. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59391 | Fons documental de l´Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-2 | XVI-XIX | <p>L´arxiu diocesà de Barcelona concentra bona part dels llibres de visites pastorals que els delegats del Bisbe de Barcelona efectuaven periòdicament a les parròquies depenent del Bisbat. Directament relacionat amb Ripollet es conserva: - Relació de documents de parròquies, Carpeta 5, Nº 590. - 129 epígrafs divers pertanyent a l'administració eclesiàstica i econòmica de les l'església del terme de Ripollet. El més antic és de l'any 1689, n'hi ha dos més del 1784 i 1799, i els altres són a partir del 1819, i continuen fins al 1992. - Inventari de l'arxiu parroquial' (2 folis) del 1933. També es conserva de la sèrie Gratiarum, que fa referència a les llicències d´obra donades bel Bisbat a parròquies i particulars per la realització d´obres de remodelació els següents llibres: - Gratiarum-1663. - pressupostos per les obres de l'església i de la casa rectoral del 1857 i 1881</p> | 08180-160 | Barcelona (08001 Barcelona) | <p>L´origen dels fons de l´Arxiu Episcopal de Barcelona es troba en la relació existent entre el Bisbat de Barcelona i les parròquies depenent d´aquest. Periòdicament els Bisbes i els delegats episcopals efectuaven visites a les parròquies comprovant l´estat físic d´aquestes, així com els costums i el correcte compliment de la litúrgia establerta. La crònica d´aquestes visites quedava reflectida en els Llibres de visites parroquials.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59392 | Casa del carrer Concòrdia, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-concordia-2 | <p>MOGAS SALVADÓ, M (2008) Històries de Ripollet. Edició Commemorativa.</p> | XX | <p>Edifici isolat situat a la cantonada dels carrers Concòrdia i Verge de Montserrat de Ripollet. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland i pintat en color blanc. Compta amb planta baixa i primer pis, i a ambdós costats de l'edifici s'ha adossat alguns coberts i annexos de planta baixa i coberta inclinada que impedeixen un completa visió de l'edifici. Tot el conjunt resta cercat per una tanca formada per un sòcol de ciment protegit per elements vegetals, a la façana principal, i un mur de ciment amb dues portes metàl·liques alliberada del carrer Verge de Montserrat. La façana principal es troba orientada a migdia, i constitueix el seu principal element ornamental que serveix per identificar i donar personalitat a l'edifici. Es tracta d'una façana coronada per un frontó que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici, i que ofereix la sensació de ser una façana afegida al cos principal de la construcció. Com a característica fonamental, aquest frontó finalitza a la part superior amb unes formes ondulades rematades amb una línia de maó de color marró, que sobresurt cromàticament del blanc de la façana. El tram central del frontó s'obre amb un ull de bou, protegit perimetralment per una línia de maons de color marró, que també destaquen del conjunt de la façana. Cal destacar la presència d'una porta principal d'accés a l'edifici, situada al centre de la façana principal acabada en la part superior per una arcada pol·lilobulada. L'obertura es protegeix per una porta de fusta formada per dues fulles que ressegueix a la part superior la forma de l'arcada, i es decora amb dues obertures circulars a la part superior.</p> | 08180-161 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cal emmarcar aquest edifici en les construccions de les primeres dècades del segle XX, entre el 1920 i el 1930. Actualment segueix exercint les funcions de vivenda malgrat les nombroses reformes que s'aprecien.</p> | 41.4973000,2.1448900 | 428627 | 4594317 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59392-foto-08180-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59393 | Jaciment dels Pinetons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-pinetons-2 | <p>MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell</p> | <p>En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.</p> | 08180-162 | Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès | <p>El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.</p> | 41.5071000,2.1532500 | 429335 | 4595399 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59393-foto-08180-162-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59394 | Talla de Crist Crucificat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-crist-crucificat | XVII | La talla adquirida per la parròquia de Sant Esteve de Ripollet és de fusta policromada de gran qualitat artística, tan pel que fa al tallat de la peça com a la policromia. Degut al mal estat en que es trobava ha estat objecte d'una acurada restauració a càrrec de Pere Padró que li ha retornat la policromia original amagada sota una sòlida capa de brutícia acumulada al llarg dels temps. També presentava molts forats de corcs , que han estat degudament sanejats i tapats així com una consolidació general de la policromia. | <p>Talla policromada de fusta representant la figura de Crist crucificat. La figura mostra un Crist clavat a la creu. El cap amb una corona d'espines, se situa a l'alçada del braç de la creu. Els cabells llargs força treballats recauen sobre l'esquena i el pit. Els braços es presenten en angle recte seguint la línia del braç transversal de la creu, i els peus clavats amb un sol clau, com ja és habitual en aquesta època. El treball escultòric d'aquesta talla és d'una notable qualitat tot i que no és una obra gaire coneguda en la seva època. El tractament de l'anatomia és força acurat, especialment en la musculatura i la tensió dels braços, les costelles i les cames.</p> | 08180-163 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La parròquia de Sant Esteve de Ripollet ha adquirit una talla de Crist crucificat del segle XVII. Aquesta peça, que ha estat restaurada per Pere Padró, va pertànyer a la desapareguda col·lecció Ricart de Barcelona, iniciada per Narcís Ricart i que amb el pas dels anys comptà amb la col·laboració dels seus fills que l'ajudaren a millorar-la i especialitzar-la. La col·lecció Ricart era un important recull exclusivament d'art sacre que anava des de el romànic i gòtic fins al segle XVII. Malauradament a la mort de Narcís Ricart la majoria de peces que formaven part de la col·lecció foren venudes a un altre gran col·leccionista, Francesc Godia, passant a engrandir aquesta col·lecció i que ara es pot admirar a la seva fundació a Barcelona. Altres peces foren venudes a antiquaris com és el cas de la imatge que ara ha adquirit la parròquia de Ripollet</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59394-foto-08180-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59394-foto-08180-163-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 96|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59398 | Garatge d'en Fatjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garatge-den-fatjo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 116.</p> | XX | <p>Edifici adossat entre mitgeres, de planta rectangular. Aquesta construcció de maó, arrebossada i pintada, destaca principalment per la presència d'un coronament format per una cornisa motllurada que combina línies rectes amb un remat central de caire circular. Aquest edifici es troba dins d'una arquitectura que podríem qualificar de funcional o servei.</p> | 08180-167 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Domingo Fatjo i Vallès, propietari de la Finca de Can Fatjó del Molí, va encarregar a l'arquitecte municipal de Ripollet, Joan Baptista Serra, la construcció de dos edificis de planta baixa destinats a taller de reparació i garatge d'automòbils.</p> | 41.4928800,2.1489000 | 428957 | 4593823 | 1925 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59398-foto-08180-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Joan Baptista Serra | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92996 | Pintura mural de l'Any Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lany-clave | XXI | <p>Fer arribar la cultura a les classes populars és el motiu principal del mural dedicat a Josep Anselm Clavé, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. L'esperit del seu llegat és molt present a la història del municipi i també a la pròpia ciutat, on té dedicat un parc, un carrer i una escola.</p> | 08180-169 | Al Parc de l’Anselm Clavé, Carrer de Montcada, 32 | <p>L'any 2017, amb motiu de la celebració de l'Any Clavé a Ripollet, i el 140 aniversari de la Societat Coral 'El Vallès', es va restaurar el monument instal·lat l'any 1977 i es va millorar l'estètica del parc d'Anselm Clavé. Aquesta obra compta amb la frase de Clavé: 'Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços'.</p> | 41.4956965,2.1601795 | 429901 | 4594127 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-04-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 92997 | Pintura mural de l'escola Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lescola-anselm-clave | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>L'artista Valentí Gubianas va pintar a la façana de l'escola centenària Anselm Clavé un gran mural, ple de colors i de personatges alegres. Una proposta que ens recorda a la gran xarxa que representa la comunitat educativa i l'escola pública. En paraules del propi Gubianas, aquest mural 'simbolitza uns personatges que poder ser nens o adults. Poder ser un nen o una nena. Potser ser de l'escola o de fora. Vol dir que avui són a l'escola, però demà seran a la societat. Cadascun d'ells genera unes coses diferents. [...] Si reguem, creem, és a dir, la paraula 'cultura' ve de cultivar. Per tant un personatge rega, al de sota li surten unes flors i a la vegada alimenta un altre. Tots estan connectats a partir del que ells creen. Vol dir que cadascú aportem una cosa a l'escola, a la societat. Estem connectats i al mateix temps tenim la nostra personalitat'.</p> | 08180-170 | A la façana de l’Escola Anselm Clavé (Carrer de les Escoles, 144) | <p>Poc abans de començar el curs 2017-2018, l'artista Valentí Gubianas va pintar el mural.</p> | 41.4998305,2.1562702 | 429579 | 4594589 | 2017 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Valentí Gubianas | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 92998 | Pintura mural de l'Espai Capmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lespai-capmany | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | A més de les alteracions pròpies del moviment estructural del mur de contenció (fissures i esquerdes) i les abrasions per contacte, la font més important de degradació era la humitat per acció directa de l’aigua que regalimava des d’una conducció a la part superior de l’obra. Les conseqüències eren l’estovament, aixecament i pèrdua dels materials pictòrics i la proliferació de fongs damunt de la superfície.Actualment cobert amb una planxa metàl·lica. | <p>Ripollet va celebrar, el 15 de setembre de 2018, la inauguració d'un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, l'Espai Maria Aurèlia Capmany. Aquest indret va néixer amb l'objectiu de convertir-se en un nou espai cultural i de lectura a l'aire lliure, on es desenvolupin activitats de dinamització cultural i de promoció i difusió de la lectura i la literatura, amb un mural en homenatge a la figura i l'obra de Maria Aurèlia Capmany. Al costat del rostre de Capmany es pot llegir una cita seva: 'La veritat necessita ser dita, perquè si no es diu no existeix'.<br /> </p> | 08180-171 | A l’Espai Maria Aurèlia Capmany (entre l’Ajuntament i la Biblioteca municipal) | <p>El mural va partir d'una proposta de la Comissió Ripolletenca d'Activitats Culturals (CRAC) que es va fer realitat durant els etembre del 2018 coincidint amb l'Any del Llibre i amb el centenari del naixement de l'escriptora, política i feminista.</p> | 41.4967178,2.1532145 | 429321 | 4594246 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Fullet | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 92999 | Pintura mural dels locals d'assaig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dels-locals-dassaig | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Mural als Locals d'assaig municipals que representa un concert que reivindica la música en directe. Al lateral es pot veure la silueta d'una multitud de gent, que és el públic del concert. A la part dreta s'hi ha pintat un escenari amb músics en directe.</p> | 08180-172 | A la façana dels Locals d’assaig municipals (Carrer Jaume I, 77) | <p>El 30 de març de 2019, amb motiu de l'acte d'homenatge a David Martínez, de l'Associació Musical Kanyapollet, es va pintar la façana amb un mural. L'autor és en Manolito Rastamán i Barri.</p> | 41.4914999,2.1619479 | 430045 | 4593660 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Manolito Rastamán i Barri | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93000 | Pintura mural “Juntes som més fortes” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-juntes-som-mes-fortes | <p>- AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</p> <p>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</p> | XXI | <p>Vuit rostres femenins i diversos, en homenatge a totes les dones, que ens recorda que 'Juntes som més fortes' i que simbolitza la fraternitat entre dones, la solidaritat, el compartiment d'experiències, preocupacions i vivències. El que també es coneix com sororitat. Una idea del feminisme contemporani feta art al municipi. Un espai que ja s'ha convertit en punt de trobada i reivindicació.</p> | 08180-173 | Al mur sota l’Església (Carrer del Padró, 5 | <p>Una empremta feminista del que va ser a Ripollet el #8M de 2019, realitzada per l'artista Maga.</p> | 41.4969809,2.1551268 | 429481 | 4594273 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Maga | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93001 | Pintura mural 'Estima els animals' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-estima-els-animals | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>Un gat, dos gossos (un llebrer i un gos mestís) i una fura, amb el missatge “Estima els animals. Adopta'ls”. </p> <p><br /> Es tracta d'un mural que vol conscienciar la ciutadania, ubicat en un lloc simbòlic, envoltat de natura, on hi ha colònies de gats i per on passegen diàriament moltes persones amb els seus gossos. També és destacable el fet que hi aparegui un gat, un gos i una fura, donat que són els tres animals domèstics que la legislació catalana obliga a xipar i censar, tal com es recull a l'Ordenança reguladora de protecció, tinença i venda d'animals a Ripollet, aprovada al Ple el mes de febrer del 2019.</p> | 08180-174 | A les escales del pont per vianants | <p>L'il·lustrador i muralista cordovès Sake Ink, conegut per la seva lluita contra el maltractament animal, és l'autor del mural animalista que es pot veure al mur de la passarel·la de vianants. El mural, realitzat de forma altruista, forma part de la campanya 'Adopta', impulsada per l'artista andalús.</p> | 41.4953581,2.1518119 | 429202 | 4594096 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Sake In | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93002 | Pintura mural del Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-mercat-municipal | <ul> <li><span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></li> <li><span><span>GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></li> </ul> | XXI | <p>A proposta de les Associacions del Mercat Municipal, l'artista local Fullet va pintar un mural a l'interior d'aquest equipament, amb imatges dels seus productes. Varietat, qualitat, confiança, proximitat, tradició i modernitat són algunes de les qualitats i valors que ens transmet aquest mural. Perquè tot això i més és el nostre Mercat Municipal.</p> | 08180-175 | A l’interior del Mercat (Plaça Pere Quart) | <p>Es va realitzar al maig del 2019.</p> | 41.4986331,2.1572268 | 429658 | 4594455 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Fullet | Art urbà | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93006 | Pintura mural 'La casa del Comú' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-la-casa-del-comu | <p>- <span><span>AVECILLA, N. i GASOL, R. (2023): Preventive conservation of street art in Ripollet (Barcelona). A: <em>20th Triennial Conference ICOM-CC 2023</em>, València.</span></span></p> <p><span><span>- GASOL, R. i PÉREZ, M. (2023): Creació d’un protocol de conservació preventiva per a l’art mural urbà de Ripollet (Barcelona). XVII Reunió Tècnica de Conservació i Restauració. A: <em>L’evolució de les especialitats en conservació-restauració: nous reptes i perfils professionals</em>. Barcelona: CRAC, 2023, p. 295-301.</span></span></p> | XXI | <p>En aquest mural s’hi pot descobrir la interessant història de l’edifici de la Casa del Comú a través dels personatges que han estat relacionats amb ell des de l'any 1669. Enllaçats amb una corda que els va unint, trobem des del corder, que fabricava cordes en aquesta casa a mitjans del segle XVII, fins a les treballadores de la fàbrica tèxtil Mir-Miró, que van fer vaga de fam l'any 1982 per reclamar els seus drets.</p> <p>Personatges del mural de la casa del Comú<br /> - 1669. El corder. En Joan Petit fabrica cordes en aquesta casa que ven al Comú de Ripollet, el govern local de l'època.<br /> - 1775-1829. La flequera. La casa és la fleca, hostal, taverna, botiga i venda d'aiguardent (serveis regulats del Comú).<br /> - 1809-10. El soldat francès i la veïna. A la Guerra del Francès les tropes napoleòniques ocupen la casa i tot Ripollet, que queda abandonat durant dos anys.<br /> - 1836. El Carlí. L'Arxiu Municipal crema en una guerra civil entre carlins i liberals.<br /> - 1933. Els anarquistes. En motiu d'una vaga ferroviària per exigir millores socials, també hi calen foc a l'ajuntament. La revolta és durament reprimida.<br /> - 1931-1934/1936. Alcaldes de la República. En Magí Girbau i en Josep Ros són els alcaldes de Ripollet durant la Segona República.<br /> - 1936. El milicià. Les milícies antifeixistes prenen el control de l'ajuntament i aturen el cop d'estat franquista que desencadena la Guerra Civil. Un episodi de molta violència política.<br /> - 1936. El farmacèutic. Ernest Sales és el Jutge de Pau de Ripollet i impedeix la crema de l'Arxiu Municipal amb l'arribada de les milícies.<br /> - Segle XX. La peixatera. Al costat hi ha dues cases: Cal Franquesa i ca La Peixatera. Les tres cases formen l'edifici actual de l'antic Ajuntament. Hi venen pesca salada i queviures.<br /> - Segle XX. Anys cinquanta. L'agutzil. Vesteix amb una gorra de plat, va amb bicicleta i porta una trompeta. És la dictadura franquista i fa de pregoner.<br /> - 1982. Les vaguistes de la Mir-Miró. Treballadors i treballadores de la fàbrica tèxtil Mir-Miró fan una vaga de fam dins de l'Ajuntament per reclamar els seus drets.</p> | 08180-176 | A la façana lateral de l’antic Ajuntament (Carrer de la Salut, 2) | <p>Coincidint amb la celebració dels Espais amb Encant, el juny de 2019, l'il·lustrador ripolletenc Javigaar va crear un mural a la façana lateral de l'antic Ajuntament.</p> | 41.4972424,2.1552038 | 429487 | 4594302 | 2019 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-03-14 00:00:00 | Rosa Gasol i Míriam Pérez (OPC) i Paula Solé (CIP Molí d’en Rata) | Javigaar | Art urbàAquesta obra forma part del projecte realitzat en col·laboració entre el Laboratori de Conservació-Restauració de l’OPC i el Centre de Patrimoni Molí d’En Rata de Ripollet, per a la documentació de les obres d’art urbà i la creació d’un protocol de conservació preventiva. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc