Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 59286 | Premsa de vi a la plaça dels Vinaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-a-la-placa-dels-vinaters | XIX | Cal restaurar les bótes i l'estat de conservació de la fusta no està bé. | <p>Rotonda amb elements al·legòrics al vi. El monument consta d'una premsa de vi amb una bóta de fusta i cargol metàl·lic, muntada sobre un plint de formigó decorat amb vuit botes jardineres.</p> | 08180-46 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La premsa i les botes són elements industrials decoratius que provenen de fora del municipi.</p> | 41.5025800,2.1571500 | 429656 | 4594894 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59286-foto-08180-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59287 | Can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masachs | <p>BOHIGAS, O (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona. CABALLÉ, G i VALDENEBRO, R (2006) Estudi documental i de paraments del Molí de Can Ginestar, Ripollet (Vallès Occidental). CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 28-29. FULLANA, M (1974) Diccionari de l'art i del oficis de la construcció. Mallorca.</p> | XX | <p>Casa familiar convertida en oficines municipals, de planta quadrangular, amb una combinació de diferents espais i nivells que proporciona al conjunt un espai dinàmic d'entrants i sortints. Els murs aixecats de maó arrebossat i coberta inclinada de dos vents de teula àrab i carener perpendicular a les tres façanes. Sota el ràfec de la teulada es troben fileres imbricades de caps de teula àrab en forma de volada de coberta. Coberta amagada darrera de frontons en forma de pinyó, de perfil de motllura amb trams corbats i rectes, les cadenes i el carener coronades per gerros i una esfera. La façana de l'entrada encarada al nord es troba precedida per un pòrtic semicircular amb escala d'accés lateral i balustrada, i sostingut per columnes que aguanten un seguit de permòdols dessota un teuladet. S'obre amb tres portals d'arc de mig punt. La façana principal dóna a l'oest i s'obren una línia de cinc finestres arrodonides al pis amb un balcó a mà esquerra. Una galeria d'estructura ondulant continua adossada a un cos de planta i soterrani a la façana sud, sobre amb una porxada d'arcs de mig punt.</p> | 08180-47 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va construir la masia de Can Masachs en els anys 1920, situada a l'oest de la fàbrica de cartró Molí d'en Masachs. Antigament, els propietaris tenien la seva residència al molí, i la construcció de la nova casa permetia l'ampliació dels espais de la fàbrica. Va ser construïda per Miquel Masachs, fill d'Aleix Masachs el propietari del molí des del 1861, qui va encarregar Eduard Mª Balcells, arquitecte municipal de Cerdanyola, una casa amb l'aspecte propi d'una torre d'estiueig, envoltada de jardins i horts.</p> | 41.4965600,2.1534800 | 429343 | 4594228 | 1920 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59287-foto-08180-47-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | Eduard Mª Balcells i Buigas | La casa de can Masachs és l'actual seu de l'Ajuntament i està directament vinculada amb el Molí d'en Masachs ( Molí d'en Ginestar). Plànols a l'Arxiu Històric del Col·legi d'arquitectes de Barcelona: 'Casa de lloguer del Sr. Masachs, Av. de la Creu Roja, s/n; c. Balmes. BALCELLS I BUIGAS, Eduard Maria. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59288 | Casa del C/ Calvari, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-15 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 18-19.</p> | XX | <p>Una casa adossada de planta baixa i pis, la coberta de dues aigües amb carener paral·lel a la façana oculta per un frontis. Presenta una façana simètrica de planta baixa i pis, adossada amb pilastres laterals, les obertures a la planta baixa emmarcades amb motllures de pedra. Al pis, s'obren dues finestres balconeres amb petits balcons i llindes amb motllura floral; destaca els dos respiralls també amb motllura decorativa. La façana està coronada per una cornisa dentellada dessota un frontis de tres trams, el central aixecat amb un buit rodó envoltat per una motllura rectangular de forma floral.</p> | 08180-48 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases del carrer Calvari es troben lligades a l'existència del carrer. Aquest carrer és en realitat l'antiga carretera de Masrampinyo, i també formava part del nucli antic del poble. La construcció de la carretera de Barcelona a Sabadell i Terrassa (N-150) l'any 1852, va convertir el carrer en una via de trànsit interior del poble, proclive a la construcció de cases d'estiueig.</p> | 41.4965400,2.1565500 | 429599 | 4594223 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59288-foto-08180-48-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una casa d'estil estiueig de principis del segle XX. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59289 | Capella de can Grasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-grasses | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p.48, 78.</p> | XVII | <p>Petita edificació de pedra arrebossada, coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i teula àrab, de planta rectangular i una planta, que es troba adossat al mur de tancament a la cantonada sud del pati de Can Grasses. Compta amb una entrada rectangular i un respirall, i finestres circulars a les façanes laterals. A l'interior es troba una volta fingida per una aresta romana.</p> | 08180-49 | La zona nord-oest del municipi, al sud de la carretera Santiga (08291), prop de Barberà. | <p>El primer propietari conegut de Can Grasses és Ermenegildo Grasses, com testimonia un document de 1667, en el que queda constància de la consagració de la capella de la masia, a llaor de la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.</p> | 41.5086100,2.1467600 | 428795 | 4595571 | 1667 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59289-foto-08180-49-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | A partir del 1888 va ser utilitzada com a quadra. L'interior de la capella va ser restaurada fa pocs anys. | 96|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59290 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-2 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 32.</p> | XX | <p>Casa adossada de planta baixa, sòcol, ràfec i coberta de dues aigües i teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. El parament de pedra arrebossada, amb entrada central flanquejada per finestres, es veu un projecte decoratiu d'inscripcions o esgrafiats, arcs escarsers sobre les obertures i franquejant les finestres, una mena de garlanda o cadena de fulles.</p> | 08180-50 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Casa i farga de l'antic ferrer del poble, Miquel Palau.</p> | 41.4997100,2.1563600 | 429587 | 4594576 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59290-foto-08180-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La construcció de l'edifici probablement correspon a les primeres fases d'aixecament de les Escoles Públiques al mateix carrer, entre els 1910 i 1930. En el disseny podem apreciar la influència de les cases d'estiueig construïdes a d'altres zones del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59291 | Fons Associació Amics del Teatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-associacio-amics-del-teatre | <p>TORRES, JUDITH (2001) . Recerca de la història d'Amics del Teatre.</p> | XX-XXI | <p>La col·lecció de l'entitat Amics del Teatre està formada per fotografies, enregistraments audiovisuals, premis, textos de teatre, cartells i vestuari relacionat amb l'activitat d'aquesta associació: Col·lecció de programes de gairebé totes les obres representades des del 3 d'agost de 1952. Enregistrament de la majoria d'obres representades des de principis dels anys 90. Exemplars de totes les obres representades. Col·lecció de fotografies de l'entitat. Algunes dels anys 20 i després ja a partir dels anys 50 i fins l'actualitat. Trofeigs aconseguits en concursos de teatre amateur. Vestuari divers. Estatuts fundacionals</p> | 08180-51 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els orígens de l'activitat d'aquesta entitat es remunten al 1900 aproximadament. A principis del segle XX, una colla de joves de la vila de Ripollet, vinculats a la Parròquia, van agrupar-se amb la idea de fer teatre. Van muntar de manera molt rudimentària un petit escenari amb quatre cadires al voltant en un local de l'actual plaça Onze de Setembre. Poc a poc s'hi van aplegar més persones i el local es va fer petit. Llavors van trobar-ne un altre de més gran, La Llana, on avui trobem una zona edificada davant l'Ajuntament vell. La consolidació d'aquest grup va representar un punt d'inflexió en la vida de Ripollet ja que es van convertir en l'eix de la vida social del poble. Dins del grup van sorgir nous interessos i arran d'això es van crear altres seccions: una d'excursionisme, el grup de tennis taula, un conjunt de ballet i fins i tot un bar. D'aquesta manera es va formar el grup de teatre de la Juventud Católica. Al 1925 el grup es trasllada a un edifici de nova construcció, l'actual Centre Parroquial, aixecat en uns terrenys cedits per Josep Gassó i Vidal, tot i la idea no va ser ben vista per tothom. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una bomba va destruir part de l'edifici però la secció de teatre no va voler deixar la seva activitat. Va seguir assajant i representant les seves obres al Cine Aliança (conegut també com Cine Coliseu). Justament la posada en escena d'una obra teatral va desencadenar la reconstrucció del Centre Parroquial. Després de la guerra civil passaria a ser el Centro de la Juventud Católica de Ripollet, centre que ja existia en moltes comunitats veïnes. El nou centre es va inaugurar al desembre de 1951 i des de 1952 s'ha fet teatre de manera regular i fins a l'actualitat. La secció de Teatre apareix als programes amb el nom d'Amics del Teatre ja l'any 1967. Actualment el quadre representa tres obres a l'any a banda de col·laboracions puntuals com la que es fa pel Dia de la Dona Treballadora o la participació en el programa de la Festa Major amb el Taller de Maquillatge. El grup està format per una cinquantena d'actors i actrius de totes les edats i ha rebut diversos premis i guardons.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59291-foto-08180-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | E.Vilalta | La col·lecció està molt relacionada amb la del Centre Parroquial, ja que Amics del Teatre és una secció de la primera. | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59292 | Can Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boniquet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 42-43</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta i dos pisos, de maó arrebossat i terrat. Entrada a mà dreta, la porta i la finestra d'arc rebaixat, amb data 1871. Dues finestres rectangulars a cada pis, els balcons del primer pis amb gran balconada d'una sola llosana, i dos balcons al segon pis. Totes amb baranes de ferro forjat. Una balustrada al terrat sobre una cornisa dentada, dessota de la qual s'obren tres petits respiralls circulars. Compta amb coberta practicable (terrassa) equipada amb cambra d'aire, visible pels respiralls. Una façana posterior amb galeria de dos arcs escarsers que aguanten quatre arcs al primer pis i una escultura femenina vuitcentista adossada a la paret. Dóna a un petit pati on està ubicada una font d'estil rococó (fitxa 38).</p> | 08180-52 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Edificada com a casa d'estiueig pel Baltasar Boniquet Bohigas, però sempre llogada per la seva família. Comprada el 1915 per Jaume Diviu Joana, veí de Cerdanyola. La casa ha estat també coneguda com a Cal Cepat i Can Badia, i porta la data 1871 a la façana.</p> | 41.4982300,2.1560500 | 429559 | 4594411 | 1871 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59292-foto-08180-52-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cal Boniquet es va construir contigua al -llavors- gran solar de Can Vidal i Valls, quan encara el carrer del Sol no estava urbanitzat. Ambdues torres representaven els dos únics exemplars de residència d'estiueig en aquest carrer, ja que a partir de llavors tan sols s'hi van bastir petites cases rurals de planta baixa i pis. | 99|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59293 | Casa del C/ Anselm Clavé, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-anselm-clave-17 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 46-47</p> | XIX | <p>Casa adossada de planta, pis i golfes, de maó arrebossat, que fa cantonada amb el c/ Padró. La façana presenta una distribució d'obertures asimètriques, dividida per un sòcol de rajoles i cornises que segueixen les línies de les finestres superiors. El pis té dues finestres balconeres de vidre que s'obren a un balcó amb barana metàl·lica; finestres quadrades a les golfes sota un ràfec pronunciat, coberta de doble vessant i teula àrab. De les façanes laterals i posteriors presenten una gran terrassa al primer nivell amb balustrada on s'obren diversos accessos, així com d'una galeria d'arcs de mig punt, coberta amb un seguit de voltes lleugerament apuntades. Destaca una porta d'estil modernista de vidres de color.</p> | 08180-53 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La construcció de la casa va ser un encàrrec de Josefa Vidal i el seu marit Joan Amigó. L'any 1921, la farmàcia que la família Sales tenien al carrer Calvari, des de l'últim terç del segle XIX, ( propietat de la família d'Andreu Solà), fou traslladada als baixos d'aquest immoble, cosa que explica l'ampla finestra de la planta baixa, fruit d'una reforma els anys 30 i l'any 1985. Es va crear el carrer Anselm Clavé el 1830 com a part de la nova ampliació del casc antic del municipi.</p> | 41.4969800,2.1560600 | 429559 | 4594273 | 1888 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59293-foto-08180-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ubicada a la cruïlla entre els carrers Calvari, Padró, i Anselm Clavé. Al xamfrà entre c/ Padró i c/ Anselm Clavé es troba el Mosaic Romà de Josep Brull. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59294 | Cal Roda / Ca l'Hortego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roda-ca-lhortego | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 48-49.</p> | XVIII | Manca de manteniment. | <p>Una petita masia dividida en dues cases, de pedra arrebossada i maó, amb murs laterals de tàpia, de planta baixa i pis. El carener perpendicular a la façana, coberta de dues aigües i teula àrab. Dos portals situats a la planta baixa, el de l'esquerra més ample i d'arc escarser, una obertura inserida a la dreta. Dues finestres rectangulars al primer pis amb petits balcons de pedra amb baranes metàl·liques, i arcs escarser de descàrrega. Un rellotge de sol a la façana lateral.</p> | 08180-54 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Situat a la part més antiga del municipi que, pel seu aspecte exterior es pot identificar com a masia. Els orígens poden ser localitzats entorn al segle XVIII, i lligats a l'expansió agrícola de la vinya.</p> | 41.4975000,2.1541600 | 429401 | 4594332 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59294-foto-08180-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59294-foto-08180-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Cases numerades com c/ Passatge, 13 i 15 . | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59295 | Cal Dr. Figarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-dr-figarola | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 50-51 'Dues cares de la façana', Revista de Ripollet, núm. 340, divendres 13 de febrer, 2004</p> | XIX | <p>Casa adossada de tres cossos formada per planta baixa i pis, la coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són rectangulars i emmarcats per uns emmotllats senzills. D'entre totes les obertures destaca la presència de la porta principal d'accés a la vivenda. Es tracta d'una porta adintellada de grans dimensions protegida per una porta de fusta doble de dos batents. La part interior de la porta és de vidrieres per tal de permetre el pas de la llum del carrer. El balcó del cos central té una barana de ferro colat, al seu damunt trobem un medalló en relleu del cap de Cervantes. L'interior de la casa conserva molts dels elements originals, com els enrajolats del terra i els arrimadors, o les pintures d'algun sostre.</p> | 08180-55 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa fou als seus orígens residència d'estiu de dos metges de Barcelona, pare i fill. El primer, Severo Figarola Serret, havia estat el metge de Ripollet a l'ultima dècada del segle XIX. Va morir al 1909 i té un carrer dedicat al municipi. El seu fill, Severo Figarola Pera va ser un reconegut metge i propulsor de les Companyies d'Assistència Sanitèria. A la casa hi van viure posteriorment el Dr. Martínez i el Dr. García. Al 1957 la va comprar l'actual propietari reformant-la i donant-li el seu aspecte actual, tot i que ha sabut conservar la fisonomia pròpia del segle XIX.</p> | 41.4964900,2.1566100 | 429604 | 4594218 | 1910 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59295-foto-08180-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El cap de Cervantes, abans de la reforma executada a mitjans de segle, se situava en un coronament superior flanquejat per balustrades. Juntament amb la casa del carrer Anselm Clavé, 22 (fitxa 159) és de les poques que conserva la tipologia de doble porta amb vidrieres interiors molt comuna a les cases de Ripollet. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59296 | Col·lecció de mapes del Departament d'Urbanisme i Obres Particulars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mapes-del-departament-durbanisme-i-obres-particulars | XX | Cal ordenar i arxivar els documents. | <p>El Departament d'Urbanisme i Obres Particulars de l'ajuntament té una col·lecció de quatre mapes de l'àrea del municipi de Ripollet que pertanyen a l'època franquista, quan el municipi va patir la transformació d'un poble de caràcter bàsicament rural a un altre de caràcter industrial. Plano del término de Ripollet, octubre 1956, 1:10.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Un gran plànol de més d'un metre de diàmetre amb les propostes per l'ordenança urbana del municipi del seu dia. Plano General de Ripollet. Ripollet 1957. 1:2.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de ordenanza urbana de Barcelona y su zona de influencia. Termino Municipal de Ripollet. Plan parcial Nº4 de Ripollet, Plano Nº 5 Plan de Ordenación, Enero 1964. 1:5.000'. Firmat per l'arquitecte municipal. Plano de Ripollet'. Sense data (probablement la dècada dels seixanta), 1: 5.000. Destaca la presència dels molins (oest a est) Molino Atmeller, d'en Xec, Masachs, de'¡en Coll (Font) i la Granja Militar, seguint la línia de la Sèquia Monar. A l'arxiu es troben també documents cadastrals des del 1944.</p> | 08180-56 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4953600,2.1552700 | 429491 | 4594093 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59297 | Inscripció a la façana de ca la Tia Jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-a-la-facana-de-ca-la-tia-jove | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.. 55.</p> | XVIII | Resta pendent d'instal·lació | <p>Inscripció d'una pedra incorporada a la façana principal del primer pis: 1791 / FRANCESC ALTIMIRA.</p> | 08180-57 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El nom Francesc Altimira consta en un dels cadastres de l'època, tot i que no es pot saber si correspon al primer propietari. La casa ha estat enderroca i la placa s'ha guardat per ser incorporada al nou edifici.</p> | 41.4963000,2.1570300 | 429639 | 4594196 | 1791 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59297-foto-08180-57-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha estat remorejada i no ha mantingut les seves característiques originàries i la inscripció resta pendent de la seva instal·lació. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59300 | Can Calpena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calpena | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.68.</p> | XX | <p>Conjunt de dues cases adossades d'una planta amb una concepció unitària, els murs de pedra arrebossada i coberta de dos vessants i teula àrab. Les dues entrades centrades a la façana simètrica, totes les obertures emmarcades amb ciment i llindes triangulars, un sòcol, una cornisa i un coronament simètric de dos trams de balustrada i un escut central, reforçats amb quatres pilars.</p> | 08180-60 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les cases corresponen a la dona i germana del manobre de Ripollet Ramon Calpena, que va treballar amb els germans Dausà. La nova Rambla de Sant Jordi va sorgir al primer terç del segle XX, on es va construir torres i cases d'estiueig amb jardí, sovint propietat de famílies de Barcelona. Com a prolongació del vell nucli es transformava en una de les principals artèries de la vila .</p> | 41.4972800,2.1601700 | 429902 | 4594303 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59300-foto-08180-60-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59301 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-1 | <p>JORBA, J, 'Sant Antoni, una festa popular', Revista de Ripollet, Any II, gener, II època, 1989. p. 4. MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet, pp. 72-3.</p> | XIX-XX | <p>Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener. Tot i que Sant Antoni és el dia 17 de gener, la festa es celebra cada any el diumenge posterior.</p> | 08180-61 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La diada de Sant Antoni Abat i la cavalcada dels Tres Tombs és una de les tres festes tradicionals definides i arrelades ja a finals del segle XIX a Ripollet, entroncada clarament amb la tradició pagesa. La diada es celebra cada any a finals de gener, amb la celebració del Solemne Ofici, la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball de tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca, i ha comptat ocasionalment amb presència de la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona, vestits de gala. Els animals van guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam guarnits expressament per aquest dia, coberts de fils de seda que formen dibuixos amb boniques combinacions de colors'. [AMADES 1983:363]. Les colles van capitanejades pel banderer, nomenat per la comissió organitzadora. Conserva encara la figura de l'associat de la festa. El banderer es l'encarregat de dur el penó de la festa. El ball de tarda és una tradició més recent. [JORBA 1989: 8-9]. En el ball es sorteja un poltre, un xai i un porc entre els socis. Cada any es presenta alguna novetat destacada. Altres elements importants són el solemne ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', i la ballada de sardanes.</p> | 41.5040400,2.1577600 | 429708 | 4595055 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59301-foto-08180-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Organitzada per la Comissió Organitzadora de la Festa Sant Antoni Abat de Ripollet. Manifestació festiva que té lloc el mes de gener - l'any 2007 va ser el 17 de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59302 | Dues moles a l'església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-moles-a-lesglesia-de-sant-esteve | <p>SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1): molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. p. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001. p. 11-26.</p> | XII | Caldria examinar les pedres per establir el seu origen. | <p>Dues pedres arrodonides amb forats centrals, possiblement antigues moles o pedres pollegueres, incorporades als murs de l'església i visibles des del carrer de la Sagrera. Una és a l'absis i l'altra al mur est de la nau nord. Fan uns 50 cm de diàmetre, i són de color vermellós i bru .</p> | 08180-62 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els molins fariners medievals tenien una roda horitzontal o rodet instal·lada directament sota la mola. La pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori del rodet, que tenia una força d'uns 0,5 CV. Un arbre o eix comunicava el moviment directament a les pedres o moles a la sala superior. La mola era un joc de dues pedres de fins a un metre i mig de diàmetre. La pedra inferior era fixa mentre que la de dalt estava connectada a un eix que li transmetia moviment. Una polleguera és una peça de pedra, ferro, o una altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l'extrem d'un eix de rotació o d'un arbre d'una porta, d'una barrera, d'un motor, d'una turbina, etc.</p> | 41.4970800,2.1554100 | 429505 | 4594284 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59302-foto-08180-62-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les dues pedres són petites i possiblement tenen el seu origen en un molí fariner medieval bé en una porta d'algun edifici d'importants dimensions, la qual cosa ofereix un valor arqueològic local important. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59303 | Dues columnes a la Casa Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dues-columnes-a-la-casa-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp, 124-25. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 37.</p> | XX | <p>Es troben dues columnes procedents de l'església parroquial incorporades als murs de la Casa Rectoral: una, baixa i gruixuda, procedent de l'altar major i una altra, més prima, procedent d'una pila d'aigua beneïda. La més prima es troba avui integrada a la columneta central o mainell d'una finestra geminada d'arcs arrodonits en el passeig que uneix la Casa Parroquial amb el transsepte sud de l'església. És estriada amb petits capitells, i fa un metre d'alçada. L'altra columna es troba integrada a la finestra arrodonida a la cantonada sud de l'edifici. Aquesta darrera és més gruixuda i baixa, amb capitell i base d'estil romànic.</p> | 08180-72 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església i la casa rectoral van ser saquejades en el 1936. En reconstruir la nova rectoria es varen aprofitar antics elements arquitectònics.</p> | 41.4968600,2.1553200 | 429497 | 4594260 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59303-foto-08180-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59303-foto-08180-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es conserven fotografies de les dues columnes a l'Arxiu Casañas al Museu Història de Sabadell: Columna baixa: Museu Història de Sabadell PU 115, 'Capitell de l'altar major'. Columna prima: Museu Història de Sabadell PU 117, 'Pila d'aigua beneïda'. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59304 | Sèquia Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-monar | <p>BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental) CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 130-1 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners'. Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M 'Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers'. Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001, pp. 11-26.</p> | X - XX | Molt deteriorat. | <p>Rec d'origen medieval, avui gairebé soterrat i convertit en una claveguera d'aigües residuals. El tram que passava pel terme municipal arrencava de la resclosa de Can Clos i feia moure els molins d'en Clos, d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.</p> | 08180-73 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>En època medieval, l'aigua de la Sèquia Monar movia un gran nombre de molins fariners i drapers, i en època moderna un nombre important d'instal·lacions industrials, sobretot molins paperers. La Comunitat de Regants va controlar l'ús de les aigües del rec a partir del 1908 i fins que la seva gestió va passar a l'Ajuntament.</p> | 41.4969800,2.1529300 | 429298 | 4594275 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59304-foto-08180-73-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, recollia les aigües de la resclosa del Pinetó, en el terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud el terme de Sabadell, d'una banda a altra del marge del riu Ripoll, i moria al terme de Montcada, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. En l'època medieval, molt probablement, hi havia un conjunt de sèquies que canalitzaven les aigües del riu Ripoll mitjançant rescloses i recs que servien en primer lloc per a donar força motriu als molins i també per a regar els conreus i horts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59305 | Xemeneia del Molí d'en Calvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-moli-den-calvet | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 140-1. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p120.</p> | XX | <p>Xemeneia industrial de maó vist, erigida pels vols dels anys cinquanta, de secció hexagonal amb una petita motllura o coronament. La xemeneia servia per evacuar els gasos del fogar de la caldera del molí per obtenir vapor d'aigua per assecar el cartró fabricat.</p> | 08180-74 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest molí però sí se sap que fou un dels seus antics propietaris, pertanyent a la família Llovateres, qui cap al segle XVII, es va fer construir una residència a tocar del molí i que avui coneixem com Can Buxó. Per tant la situació de la casa es deu a l'existència prèvia del molí, bastit en aquest indret degut al pas del rec Monnar. Segurament l'aparença originària era similar a la d'altres molins medievals: planta baixa i pis i coberta a una aigua. El molí fou comprat per Joan Buxó el 1712 i va pertànyer a aquesta família durant uns 200 anys tot i que va tenir diversos arrendataris. Amb el temps l'edifici es va anar ampliant i reformant per allotjar nova maquinària. L'any 1896 el moli s'adaptà per a fabricar cartró. Fruit d'aquest canvi es va construir una xemeneia de maó que s'alçava sobre les naus del molí. El 1913 la família Calvet, arrendatària del molí d'en Coll, va comprar el molí dels Buxó i als anys cinquanta va dur a terme les últimes modernitzacions del molí, amb la construcció de la xemeneia que avui es conserva. El molí es va desmantellar i traslladar a La Llagosta en els anys setanta, però la xemeneia es va conservar i restaurar com a monument emblemàtic de la història industrial del poble.</p> | 41.4978500,2.1533500 | 429334 | 4594371 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59305-foto-08180-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-09-12 00:00:00 | J Douet | La xemeneia és el símbol industrial del Parc de la Xemeneia de 1.825 m2. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59306 | Finestres i portalada a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-i-portalada-a-can-buxo | XV | <p>Tres arcs lobulats gòtics de pedra, originaris d'un altre edifici desconegut, incorporats a les parets d'una escala de dos trams a escaire. L'entrada al primer pis és un arc flamíger polilobulat del s. XV. Un altre arc polilobulat amb petits capitells esculpits d'angelets ubicat a la finestra exterior, mentre que una finestra que dóna a l'interior de la casa està dividida entre dos arcs trevolats per una columneta prima. Una figura de fusta daurada d'una mare de déu d'estil barroc ocupa un nínxol a l'escala.</p> | 08180-75 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX, els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes i es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi el tercer cos contigu. L'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb la nova escalinata d'accés al primer pis, i s'incorporaren les tres finestres com a elements decoratius.</p> | 41.4976400,2.1533100 | 429330 | 4594348 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59306-foto-08180-75-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És probable que els arcs a Can Buxó procedeixen d'un edifici prestigiós o d'una masia important del segle XV. | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59307 | Bosc dels Pinetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-pinetons | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet, Ripollet.</p> | XIX | <p>Els Pinetons és una pineda, formada per uns cinc-cents pins pinyoners (Pinus pinea), situada en el turonet més alt del poble. En aquest indret és possible trobar rastres i petjades de la fauna dels rodals de Ripollet. Els Pinetons comprèn una àrea triangular amb els límits del terme municipal entre Ripollet i Barberà del Vallès a l'oest i nord, i l'Avinguda del Mediterrani al sud-est, el camí de la Serra passa al costat.</p> | 08180-76 | Ripollet (08291) | <p>L'origen dels pins es remunta a finals del segle XIX, principis del segle XX, quan van ser sembrats als afores del municipi en uns terrenys rics en guixos i poc adequats pel conreu.</p> | 41.5062700,2.1600200 | 429899 | 4595301 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59307-foto-08180-76-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La zona més salvatge del Bosc, en el terme de Montcada i Reixac, és un important corredor biològic. D'altra banda, el camí de la Serra constitueix un referent topogràfic entre el límit de les zones habitades de Ripollet i els camps de conreu del municipi de Montcada i Reixac, actuant com a corredor biològic. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59308 | Capella a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp. 80-1.</p> | XX | <p>Al centre de la pintura mural trobem una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron adornat, Jesús assegut a la seva falda, flanquejada per dos àngels, i quatre sants a ambdós costats entre palmeres; les cares de les figures són retrats de membres de la família Buxó / Gassó. La part de baix està pintada amb una franja amb ovelles. Les bigues de la capella i el sostre resten pintades.</p> | 08180-77 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>A finals del segle XIX van variar la distribució de les habitacions de Can Buxó, i l'entrada principal va canviar d'ubicació, juntament amb l´escalinata d'accés al primer pis. La porta de l'antic accés va passar a donar pas a la capella familiar de nova factura.</p> | 41.4976300,2.1533900 | 429337 | 4594347 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59308-foto-08180-77-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Gassó i Buxó, Josep Mª | L'oratori és dedicat a la Patrona de Catalunya i va ser decorat per un fill de la casa, Josep Mª Gassó i Buxó, monjo benedictí de Montserrat. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59309 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-0 | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya ( ANC) es conserva l'arxiu del pintor ripollenc Andreu Solà, i sèries documentals pertanyent a dues empreses industrials de Ripollet: Fons Andreu Solà i Vidal. Pintor català de finals del segle XIX i inicis del segle XX nascut a Ripollet. Fou deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de l'especial de Pintura de Madrid. Va obtenir medalla de tercera classe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1988 i medalla a la Exposició Nacional de Madrid de 1895. Les seves obres principals són: La cuna vacía, Paisatge de tardor, Tornant de la Font, En el bosc, Bèsties de càrrega i la Tertúlia del Rector. Afeccionat a la fotografia, Solà i Vidal utilitzà la càmera per a plasmar la vida familiar així com per a reproduir la seva obra. Desconeixem si, com d'altres pintors, utilitzà la fotografia com una eina de la seva pintura. El material ha estat netejat i instal·lat correctament i s'ha numerat de format correlativa agrupant els diferents formats. Codi fons 325 0,5 metres lineals.Casa Masfarné S.A 1935 - 1977 (predomina el període 1940 - 1974), Casa Masfarné S.A. continua desenvolupant les seves activitats industrials a Ripollet i està especialitzada en la fabricació de fils i cables elèctrics aïllats. Fons Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, núm. 296. Codi fons 354 5 metres lineals. Roca Umbert C.A. 1889- 1963. Empresa del sector tèxtil fundada el 1871 amb una fàbrica important a Ripollet al segle XX.. Codi fons 357 3,9 metres lineals 62 llibre</p> | 08180-78 | ANC, Carrer de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès 08195 (Vallès Occidental) | <p>Arxiu creat el 1990, recull els fons patrimonials i personal de diverses personalitats de Catalunya, així com els fons d'empreses entitats i associacions d'abast nacional.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59310 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-sabadell | XVI-XVIII | <p>A l'Arxiu Històric de Sabadell es conserven series documentals pertanyent a l'administració de Ripollet: Fons de l'administració reial i senyorial, 1347-1795: Fons de la cort del batlle de Ripollet, 1552-1773. Fons general del batlle de la parròquia i terme de Sant Esteve de Ripollet. El fons és integrat per llibres de cort (1552-1773) i 110 processos judicials (1583-1773) amb notable llacunes. També conté 6 lletres 1607-1694. Arxiu Notarial: Notaries foraries 1441-1908. Arxiu 31. Joan Ametller i Corderes, prevere i rector i notari de l'església parroquial. Plec de documentació divers. 1643 gener 4. Carp / E 447/34, Tres pergamins Arxiu 46. 240, 570,657</p> | 08180-79 | Nucli urbà de Sabadell (08202) | <p>L'origen de l'actual Arxiu Històric de Sabadell és el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila: així s'anomenà la primera forma d'organització col·lectiva a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals. Paral·lelament, s'hi afegí la documentació generada per les activitats pròpies del Comú: les actes del Consell de la vila i els comptes del clavariat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos fons documentals molt rics: el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn. El Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 2004 aprovà definitivament la constitució i els estatuts de l'organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell, que integra al mateix temps les organitzacions de l'organisme Autònom de Museus Municipals i l'Organisme Autònom Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59311 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de Ripollet. Entre les més rellevants destaca el Cartulari del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El Cartulari conté la còpia de 1260 documents relatius al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el més antic és de l'any 904 i el més modern del 1246.</p> | 08180-80 | Nucli urbà de Barcelona | <p>L'Arxiu fou creat pel rei Jaume II, l'any 1318. Ordenà reunir les escriptures del seu patrimoni i de la Cancelleria en un únic departament, situat dins el seu Palau. La continuïtat de l'Arxiu restà assegurada per la seva vinculació a l'administració. Fins al segle XVIII els arxivers foren escrivans reials, que cuidaven l'ingrés dels registres i dels pergamins a l'Arxiu.</p> | 41.4960800,2.1540000 | 429386 | 4594174 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 59312 | Can Clos / Pisos del Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clos-pisos-del-sindicat | <p>BENACH, Martí (1995). Can Clos, Ripollet. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar. Barcelona</p> | XX | <p>Polígon de sis blocs d'habitatges edificats de construcció modesta amb parets de carrega i maó foradat i coberta plana. Es tracta de dues tipologies diferents: quatre blocs adjacents (tipus A-5, 80 habitatges), i dos blocs lineals (tipus B-5, 20 habitatges) que constitueixen un grup aïllat. Tots els blocs són de cinc plantes, els primers d'una planta quadrada amb quatre portes per replà, mentre que els segons tenen base rectangular i dos habitatges per planta.</p> | 08180-81 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Can Clos va ser el primer dels grans polígons d'habitatges la construcció dels quals va afectar tant a la fesomia com el caràcter social de Ripollet a partir dels anys 60. El polígon va ser construït com a resposta del govern central per les condicions creades arrel de la riuada del 1962. Es va encarregar la construcció a l'Obra Sindical del Hogar (OSH) amb l'expropiació de 8.374 m2 de terreny en plena zona rústica. El projecte dissenyat pels arquitectes Julio Chinchilla i Miguel A Calzada, autors de la majoria de polígons de l'OSH, i va ser adjudicat a J. Miró Trepat Construccions. No tenien ni demanaven llicencies d'obres de l'Ajuntament, ni complien amb les ordenances urbanístiques de superfície. Malgrat les intencions inicials, 80 dels pisos van ser posats a la disposició de l'Ajuntament de Barcelona per a suplantar el barraquisme existent en el barri de Montjuïc de la Ciutat Comtal.</p> | 41.5009400,2.1527500 | 429287 | 4594715 | 1969 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59312-foto-08180-81-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Obra Sindical del Hogar (OSH), Julio Chinchilla i Miguel A. Calzada arquitectes. | 120|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59313 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-18 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 13. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 40.</p> | XIV, XIX | Caldria fer una restauració urgent a la casa. | <p>Casa, actualment dividida en dos habitatges, adossada al carrer Isabel la Catòlica, 16 i dotada amb una altra entrada a la façana lateral esquerra del c/ de la Sagrera. Els murs es van aixecar de pedra, tàpia i maons amb morter de cal. La façana arrebossada, coberta de dos vessants amb el carener perpendicular al carrer i teula àrab. Planta baixa i dos pisos, l'entrada original central i una segona més estreta a mà dreta. Al segon i tercer pis presenta dues finestres quadrangulars sobre les entrades amb balcons de pedra i baranes metàl·liques. La façana del carrer de la Sagrera s'ha aixecat sobre un mur més gruixut, obra construïda amb una tècnica diferent, a base de còdols irregulars i morter de calç.</p> | 08180-82 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La casa ocupa un lloc privilegiat al nucli antic de Ripollet. En aquest indret, es comenta popularment de l'existència d'un castell o d'una obra defensiva construïda durant l'època post-romana. Sembla ser que les pedres al basament de les parets laterals del carrer de la Sagrera són d'una tipologia arquitectònica força diferent de la resta de l'edifici, motiu pel quals s'ha raonat aquesta interpretació defensiva. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats a la part nord de l'església en el segle XIV, configurant un conjunt d'edificacions de tipologia popular</p> | 41.4976200,2.1542400 | 429408 | 4594345 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59313-foto-08180-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59314 | Fons documental de l'Arxiu Administratiu de l'ajuntament de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-administratiu-de-lajuntament-de-ripollet | <p>MOGAS SALVADÓ, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp, 56-7.</p> | XX | Millorar condicions ambientals | <p>Part de les col·leccions de documents administratius del municipi es van cremar durant la Guerra del Francès, l'any 1836, i van estar a punt de cremar-se per la Guerra Civil. Les dates màximes del fons oscil·len entre el 1605 i el 2006. El contingut del fons és el següent: 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL (1715/2005) 2. HISENDA (1605/2006) 3. PROVEÏMENTS (1782/2006) 4. BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL (1822/2005) 5. SANITAT (1828/2001) 6. OBRES I URBANISME (1835/2003) 7. SEGURETAT PÚBLICA (1792/2002) 8. SERVEIS MILITARS (1760/2001) 9. POBLACIÓ (1717/2006) 10. ELECCIONS (1766/2000) 11. ENSENYAMENT (1858/2006) 12. CULTURA (1920/2004) 13. SERVEIS AGROPECUARIS (1753/1996) 14. COL·LECCIONS FACTÍCIES (1896/2006). Programes i tríptics (1896/1993), Cartells (1973/1989) Plànols (1941/1988), Fotografies (1962/2006), Plaques (1961/1986) SUBFONS (1944/2005):Patronat Municipal d'Ocupació (1989/2005),Patronat Municipal d'Esports (1981/1995), Patronat Municipal de Cultura i Joventut (1982/2005),Patronat Municipal de Comunicació (2004/2005), Patronat Centre de Salut (1981/1993), Patronato Local de la Vejez (1944/1966), Patronato de Enseñanza de BUP de Ripollet (1979) ALTRES FONS DOCUMENTALS (1775/1998): Fons públics no municipals Mancomunitat de municipis Cerdanyola-Ripollet-Montcada (1944/1998), Mancomunitat Defensa Medi ambient (1975/1976). Fons privats: Sociedad de Socorros Mútuos de San Esteban de Ripollet (1849/1858), Sociedad de Recreo La Aliança (1913/1931), Joventut Catòlica de Ripollet (1951), Comunitat de Regants del Riu Ripoll (1908/1966), Fons familia Llonch (1870/1936)</p> | 08180-83 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Les col·leccions de documents administratius del municipi s'han cremat dues vegades, la primera primera va ser a l'any 1808 durant la Guerra del Francès i una segona vegada durant la Guerra Civil Espanyola. L'arxiu va ser començat a organitzar l'any 1998, tot i que no ha comptat amb la direcció d'un arxiver professional fins el (2007); quan es va iniciar la revisió del catàleg i el buidatge dels continguts. .</p> | 41.4972100,2.1550300 | 429473 | 4594299 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 59315 | Monument a Neus Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-neus-catala | XXI | <p>Monument commemoratiu a Neus Català. Format per un grup de cinc monòlits petits encerclen una placa metàl·lica en la forma de la cara de Neus Català, la supervivent del camp de concentració nazi. Està instal·lat a la cruïlla entre la rambla dels Pinetons amb l'Avinguda Maria Torras.</p> | 08180-84 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>El monument fou dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera. Neus Català va ser homenatjada a Ripollet el maig de l'any 2006, fent coincidir el 75ª aniversari de la declaració de la II República. Va dedicar una bona part de la seva vida a la divulgació de les seves vivències personals i dramàtiques de la barbàrie de la Segona Guerra Mundial. Un homenatge personal a la memòria a les víctimes del nazisme.</p> | 41.5040000,2.1594700 | 429851 | 4595049 | 2006 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59315-foto-08180-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Dissenyat per Salvador Mañosa i realitzat per Joaquin Viera (Brigada Municipal). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59318 | Casa del C/ Calvari, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-calvari-46 | XVIII-XIX | Manca de manteniment. | <p>Casa adossada entre mitgeres de planta rectangular. Construïda en mur de parament irregular format per còdols amb petites pedres pintada amb cal, un petit ràfec sota una tortugada tot construït de teules, carener paral·lel a la façana i teula àrab. Planta baixa i pis, l'entrada en arc escarser de pedra a la banda esquerra de la façana, coronada per una finestra definida amb maons.</p> | 08180-87 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen de l'edifici del carrer Calvari, 46, cal cercar-lo en al canvi del segle XVIII-XIX. La tipologia constructiva mostra una arquitectura rural típica de les cases pageses d'aquest període. El carrer Calvari seguia el traçat de l'antic camí del Mas Rampinyo, però la construcció de la nova carretera de Sabadell a Barcelona l'any 1852 va convertir el carrer en una via urbana interior.</p> | 41.4961400,2.1575500 | 429682 | 4594178 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59318-foto-08180-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La casa ha mantingut les seves concepció i característiques originàries, dins un tipus d'arquitectura modesta de gran interès històric. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59319 | Entrada del carrer General Prim, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entrada-del-carrer-general-prim-6 | XX | <p>Mur de tancament amb dues entrades amb pilars de planta quadrada de maó. A l'entrada principal a mà esquerra, destaca un coronament d'estil modernista amb rajoles i maons, que dóna accés a un pati jardí on es situa l'edifici coronat amb la torre de l'aigua (fitxa 155). L'entrada es tanca amb dues portes metàl·liques. L'altra entrada de maó arrebossat té un coronament piramidal de rajoles blanques i verdes. El mur baix enrajolat connecta les dues entrades.</p> | 08180-88 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'estil constructiu d'aquest mur de tancament el relaciona amb la construcció coneguda com la torre de l'aigua (fitxa 155). Caldria per tant datar-la a començaments del segle XX.</p> | 41.4981400,2.1536400 | 429358 | 4594403 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59319-foto-08180-88-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 105|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59321 | Monument a l'Esport i als Nens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lesport-i-als-nens | XXI | Excrements d’aus; teranyines i pancartes (2023) | <p>Escultura en la forma d'una estructura metàl·lica, de planta hexagonal, amb figures de diferents esportistes a tres de les sis cares, realitzada per Manuel Cajaraville. A una banda es troba una placa de ferro com un llibre obert. A mà esquerra estan escrits els noms dels dotze nens, i a mà dreta: En agraïment al poble de Ripollet. Retorn a casa' Ripollet, 6 de juny del 2000 Als nostres adolescents, que ens van /deixar el 6 de juliol del 2000 a Golmayo./ Son coloms blancs en un cel net/ ple de roselles./ Us retrobem en la claror/ de cada estrella./ Son fils de llum que somriu/al nostre poble/ i ens repeteix que us hem quedat molt a la vora./ I cada nit, en contemplar/ que ha mort la tarda, sabrem que el cor de vostre cor retorna a casa. Manel Tort i Martí</p> | 08180-90 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Obra escultòrica erigida a la memòria dels alumnes d'ESO del col·legi de Sant Esteve, en motiu del tràgic accident succeït durant el desplaçament als campaments d'estiu a La Aguilera (Burgos), succeït el 6 de juliol del 2000 a la població de Golmayo ( Soria).</p> | 41.5008800,2.1575200 | 429685 | 4594704 | 2000 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59321-foto-08180-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet; Núria Avecilla(OPC) i Paula Solé (Ajuntament de Ripollet) | Disseny: Manuel Cajaraville, Dibuix: Emilio Mendivil, Realització: Joaquin Viera | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59323 | Casa del C/ Isabel la Catòlica, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-isabel-la-catolica-7 | <p>MARTOS CALPENA, R i MIMÓ, J (1996) Ripollet, cent anys d'història gràfica, Ripollet.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament de pedra irregular, arrebossat i pintat en color groguenc. Compta amb semisoterrani, planta baixa i primer pis. La façana principal presenta uns pilastres i bandes decoratives entre els pisos pintats de color blanc, una entrada central, tres finestres que s'obren al primer pis amb una gran balconada amb barana ceràmica de quatre trams, i dos respiralls al capcer. Presenta una altra entrada des del c/ Isabel la Catòlica al nivell del segon pis. Des de l'esplanada davant la casa baixa una escala a través d'un alt mur de retenció de pedra amb baranes de terra cuita, construït a final del segle XX.</p> | 08180-92 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La família Buxó/Gassó, propietaris de la finca de Can Buxó i del molí d'en Buxó (molí d'en Calvet), han viscut a la finca des del segle XVII, la casa estava relacionada amb el molí ubicat al seu costat nord. El carrer d'Isabel la Catòlica va ser un dels primers carrers urbanitzats de Ripollet en el segle XIV, formant un conjunt de cases de tipologia popular a la part nord de l'església.</p> | 41.4976800,2.1537400 | 429366 | 4594352 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59323-foto-08180-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Aquest edifici forma part del complex panoràmic de l'anomenada 'la façana de Ripollet' amb Can Buxó i la Casa Col·legi de les Germanes Dominiques. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59324 | Casa Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-parroquial | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, pp, 124-25. MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, p. 37.</p> | XX | <p>Edifici d'obra vista de maó sobre un sòcol de còdols i pedra picada, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Portal d'arc de mig punt dovellat, situada entre dues finestres quadrangulars. El segon pis es proveït de dues finestres sota una cornisa o ràfec dentallat. A la cantonada sud, dues finestres arrodonides amb una columna de secció rodona i capitell a l'angle entre les dues; es troba una altra columneta al passeig al transsepte sud. (Fitxa 72) Les columnes van ser recuperades de l'església després de la Guerra Civil i integrades per l'arquitecte en la reconstrucció de la casa parroquial com a memòria. S'ha aixecat l'edifici sobre un alt paredat que defineix la línia on el carrer Padró puja cap al centre antic del poble.</p> | 08180-93 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'església i la casa rectoral van ser saquejades el 1936. En reconstruir la rectoria, s'hi van incorporar en el finestral de la cantonada la columna i el capitell de pedra que anteriorment feien suport a l'altar major de l'església.</p> | 41.4968600,2.1553200 | 429497 | 4594260 | 1946 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59324-foto-08180-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59324-foto-08180-93-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59325 | Casa del C/ Sant Sebastià, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-2 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | Abandonada. | <p>Casa aïllada de quatre plantes, una al nivell del carrer i tres plantes soterranis que obren cap al nord. Construïda amb maons i posteriorment arrebossada, compta amb coberta practicable (terrassa). L'entrada central flaquejada per finestres decorades amb rajoles i ferro forjat, una cornisa dessota de la qual s'obren tres respiralls rectangulars florals. Una balustrada molt treballada de terrat amb un pannell central amb escut, motius florals, quatre urnes i petites columnes que aguanten arcs metàl·lics. La façana posterior baixa tres plantes i dóna al riu, i té una estructura de columnes i bigues de formigó armat. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una urna.</p> | 08180-94 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4962000,2.1478700 | 428874 | 4594193 | 1930 | 08180 | Ripollet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59325-foto-08180-94-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de la construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 59326 | Casa del C/ Sant Sebastià, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-sebastia-10 | <p>ALDANA, Carme (2000) Memòries d'un barri de frontera, editat per la Comissió de Festes de la Tardor del Barri del Pont Vell, Cerdanyola-Ripollet ; Ripollet.</p> | XX | <p>Casa aïllada d'una planta, coberta de quatre aigües i teula plana d'encaix. Façana simètrica, les llindes de les obertures enriquides amb rajoles de color, i un frontis en tres trams amb un respirall central, i que puja sobre la entrada amb un arc de mig punt. La casa es troba envoltada pel petit jardí i amb un mur de tancament de barana metàl·lica amb motius florals, l'entrada amb dos pilars sobre els quals descansa una bola.</p> | 08180-95 | Barri del Pont Vell, Ripollet (08291) | <p>La consolidació del Barri del Pont Vell. Tiana comença com a conseqüència de la fil·loxera ja que molts pagesos es veuen obligats a abandonar les seves llars i conreus per no poder fer front als arrendament i s'instal·len al barri on troben terres i aigua. El barri també va créixer a partir de la construcció de la línia del ferrocarril de Barcelona a Terrassa, l'any 1855, a partir de la qual l'ajuntament es va imposar el traçat de nous carrers del barri anomenat 'el Gurugu', i es van construir les primeres cases d'estiueig. El nom de Gurugú neix a partir de la Guerra d'Àfrica, sobre el 1911-1912. Històricament el Gugugú és un turó proper a la ciutat de Melilla d'alt valor estratègic. Els, com a la guerra, reproduïen les batalles i es barallaven per conquerir una muntanyeta situada al cap de munt de la Gran Via Prat de la Riba. El caràcter rural del barri va començar a canviar amb la instal·lació de la fàbrica Uralita l'any 1907, i la construcció de cases destinades als obrers de l'empresa.</p> | 41.4964800,2.1474800 | 428842 | 4594224 | 1929 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59326-foto-08180-95-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Les nombroses cases d'estiueig d'aquest carrer cercaven una vista panoràmica de Ripollet, fet que urbanísticament va continuar malgrat la proximitat de la fàbrica Uralita fundada a finals de la primera dècada del segle XX. La data de construcció de la casa ve de la fitxa cadastral de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59327 | Riu Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ripoll | <p>MOGAS, M (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp.. 97-99. MOGAS, M. 'El riu Ripoll i la Sèquia Monar', Ripollet Mensual, Núm. 4, juny, 1980. p 10.</p> | Contaminat | <p>El riu Ripoll neix a Sant Llorenç Savall i conflueix amb el riu Besòs a Montcada i Reixac, després de recórrer uns 46 quilometres. El tram que passa pel municipi fa uns 2.6 km, i s'uneix amb el torrent riu Sec a l'extrem sud-oest del terme. Actualment el llit del riu ocupa una zona de 50 m d'amplada a l'inici del terme municipal i s'eixampla a més de 100 m a la frontera amb el terme de Montcada i Reixac. Es troben horts municipals situats al marge del riu regats per les seves aigües.</p> | 08180-96 | Terme municipal de Ripollet (08291) | <p>El riu Ripoll neix i recorre tota la comarca del Vallès Occidental. Com a riu mediterrani, el Ripoll es caracteritza per un cabal normalment escàs i per un règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants. La seva ubicació prop del municipi li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural.</p> | 41.4913700,2.1564500 | 429585 | 4593650 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59327-foto-08180-96-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | El riu Ripoll constitueix un referent per entendre l'evolució de l'entorn paisatgístic, urbà i econòmic local. A més de donar el nom al poble de Ripollet també ha donat prosperitat, les seves aigües havien estat font energètica dels antics molins fariners i paperers i la seva ribera proporcionava productives terres de conreu. El riu ha estat aprofitat durant segles per l'agricultura i posteriorment per a la indústria. Per la seva proximitat a la ciutat, ha estat també un lloc predilecte de lleure per als ripolletencs. La relació del riu amb el poble ha estat sempre molt intensa i, en alguns moments també dramàtica. Els horts i els seus petits canals configuren un entorn valuós entre el municipi i la seva economia tradicional de regadiu i un entorn molt sensible del medi natural | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 59328 | Font pública a la placeta la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-a-la-placeta-la-palma | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani. Barcelona, p. 13</p> | XX | <p>Font formada per un brollador metàl·lic emmarcat en un mur fet a base de grans còdols units amb morter de ciment pòrtland que compta amb un cos central alçat. Davant del mur es situen dos fragments més de mur de les mateixes característiques que protegeixen dues escales simètriques que pugen a banda i banda de la plaça. La placeta està formada per la confluència del carrer Duc de Tetuan i la Palma i de la Salut.</p> | 08180-97 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La font és l'única que s'ha conservat al nucli urbà de Ripollet. El carrer de la Palma és on començava el camí que portava a Santa Perpetua de la Moguda. El carrer de la Salut era l'inici del camí que portava a la Serra i al Santuari de la Salut de Sabadell.</p> | 41.4985800,2.1541000 | 429397 | 4594452 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59328-foto-08180-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59328-foto-08180-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La font i les parets a definir aquest petit espai públic, format per uns dels carrers més antics de la vila. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59329 | Monument de l'Agermanament amb Avrillè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lagermanament-amb-avrille | XXI | <p>Escultura al·legòrica formada per una lletra U i una lletra A, que representen unitat, agermanament i Avrillé. De 8,5 metres d'alçada, està col·locada sobre una base de formigó i realitzada en acer corten i acer inoxidable.</p> | 08180-98 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Es va inaugurar el 26 d'abril del 2003 a la plaça d'Avrillè, situada a la rambla de les Vinyes amb motiu del 10e aniversari de l'acte d'agermanament de Ripollet amb aquest municipi francès. L'escultura va ser dissenyada i construida per la firma ripolletenca Calderería Delgado, empresa especialitzada en la fabricació d'elements no seriats per a l'espai públic.</p> | 41.5060400,2.1569600 | 429644 | 4595278 | 2003 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59329-foto-08180-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-04-12 00:00:00 | J Douet | Calderería Delgado | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59330 | Rellotge de sol a la Baixada dels Corbs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-baixada-dels-corbs | XVIII-XIX | Casa abandonada. | <p>Rellotge de sol ubicat a la part esquerra de la façana de migdia de l'última casa, pujant a mà dreta. Els numerals són pintats en vermell amb un gnòmon de ferro.</p> | 08180-99 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | 41.4976000,2.1542200 | 429406 | 4594343 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59330-foto-08180-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i Can Buxó. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 59331 | Rellotge de sol a can Buxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-can-buxo | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p. 80-81.</p> | XVII | <p>Rellotge de sol ubicat entre el primer i el segon pis a mà esquerra del cos central de la casa. Els numerals pintats en l'estuc sobre un mur d'obra, amb un llarg gnòmon de ferro.</p> | 08180-100 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Antiga masia estretament lligada amb el Molí d'en Buxó, ara desaparegut, que se situava adherit al mur posterior. És possible que la torre fos construïda abans del cos central i el seu aspecte unitari és degut a reformes posteriors. Els primers propietaris documentats de Can Buxó són la família Llobateres, venedors de la casa a Miquel Puig. Després de tres generacions dels Puig va ser adquirida per Joan Buxó en el 1712, un prohom de Barcelona, responsable de la instal·lació d'una masoveria. Els seus descendents, en canvi, van tenir un paper destacat en la historia local, amb diversos batlles de la família Buxó durant el segle XIX. L'existència del Rellotge de sol es troba estretament lligada a la família i a l'evolució històrica de l'edifici de Can Buxó, podent datar-se aproximadament al segle XVII.</p> | 41.4976200,2.1533800 | 429336 | 4594346 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59331-foto-08180-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Una inscripció a la dovella central de l'arcada de l'antiga entrada principal té la data 1662. S'ha conservat l'estuc on es troba el rellotge, i que anteriorment estava per tota la façana. Es troben tres rellotges de sol al municipi, els altres dos a Can Mas i a la Baixada dels Corbs. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59332 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-18 | <p>AA.DD. (1982-85) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, pp. 81-85.</p> | XX | <p>La Festa Major de Ripollet ha estat durant molts anys motiu de retrobada de la gent del poble. El seu origen pagès entronca amb la fi i l'inici de les feines del camp. Avui és la manifestació festiva més important de tot l'any a la qual hi participen massivament els ripolletencs. La festa Major es celebra durant quatre dies de la setmana de l'últim diumenge d'agost. Destaca l'alta participació de les entitats locals. Les activitats festives compten amb concerts i balls: el Concert de Rock, amb la participació dels grups musicals de Ripollet, el festival de flamenc, concerts de jazz o el concert de Festa Major de diumenge. També compta amb balls per a totes les edats, des del ball de la Tercera Edat passant per les ballades de sardanes, i una exhibició d'Amics del Ball per acabar amb el tradicional Ball de Confetti. Els Amics del Teatre organitzen cada any una representació al Centre Parroquial. Un altre dels eixos fonamentals de la festa són les activitats que ajuden a mantenir la cultura catalana durant la Festa Major, gràcies a la participació de diferents entitats de la vila. Precisament, una de les actuacions tradicionals és la Cercavila infernal, a càrrec dels Diables de Ripollet; les Bruixes de Ripollet i altres colles convidades. La cercavila s'inicia davant del Centre Cultural. En el Parc dels Pinetons té lloc un tradicional castell de focs artificials. Els Diables també organitzen una mostra de bestiari festiu i popular. Altre dels actes importants és el tradicional concurs d'arrossegament i fira de cavalls, organitzada per la Comissió de la Festa Sant Antoni Abat, i els Gegants actuen a la Rambla de Sant Jordi. Últimament s'ha recuperat la tradició de les vinyes a Ripollet, mitjançant les sessions introductòries al món del tast del vi. Finalment, per a completar les activitats de Festa Major, el programa també inclou diverses activitats infantils, els concursos de dibuix infantil, de pintura ràpida, i diferents activitats esportives, com ara el campionat de petanca, la cursa de bicicletes tot terreny i la cursa popular de Festa Major.</p> | 08180-101 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La Festa Major es celebrava el primer diumenge d'agost en commemoració del Patró, Sant Esteve, que és el 3 d'agost. Tenim documentat que en l'any 1896 encara es feia el primer diumenge d'agost i desconeixem a quin any varen canviar a la data actual. Fins a la dècada dels 90 gran part de les actuacions es duien a terme a l'envelat.</p> | 41.4965800,2.1534400 | 429340 | 4594230 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59332-foto-08180-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La Festa Major està organitzada pel Patronat Municipal de Cultura i la Comissió de Festa Major, integrada per representats dels diferents agents associatius que participen en l'organització dels actes. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59333 | Festa de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-caramelles | <p>AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, p255.</p> | XIX | <p>Les Caramelles és una de les manifestacions festives més típiques i més antigues de la festa de Pasqua que s'ha mantingut sense interrupcions des del segle XIX. La Societat Coral 'El Vallès' de Ripollet fa molts anys que manté viva aquesta tradició. Antigament els grups de cantaires de Caramelles sortien el diumenge de resurrecció de Pasqua. Portaven els característics cistells guarnits que van penjats al capdamunt d'un pal per recollir tots els obsequis per premiar els cantaires. Cantaven cançons populars pels carrers i en les cases que els reclamaven. Actualment Les caramelles són obertes a tothom.</p> | 08180-102 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Els cants de les Caramelles venien a festejar la Resurrecció del Senyor després de la severitat de Setmana Santa. La dada més antiga que és coneguda de caramelles a Barcelona correspon a l'any 1766, però no foren generalitzades fins l'any 1880. Quan el Josep Anselm Clavé va fundar la primera societat coral l'any 1852, entre el programa de tasques a realitzar figurava la d'anar a fer serenates a les donzelles a tall de caramelles. Després de l'any 1880, cada any sortiren un nombre incalculable de colles que envaïen la ciutat.</p> | 41.4984500,2.1542800 | 429412 | 4594437 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59334 | Partitures de les sardanes de Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partitures-de-les-sardanes-de-ripollet | <p>AADD (1985) 10e aniversari Ripollet Sardanista, Ripollet.</p> | XX | <p>Ripollet compta amb 27 sardanes dedicades al municipi des del 1975. Les partitures es conserven en l'arxiu de Ripollet Sardanista. L'agrupació té cura de proporcionar les ballades de sardanes periòdicament al poble, amb seu a la Torre Mingrat.1.La llibertat (A Valls Roviralta) 1977; 2.Ripollet Sardanista (F Mas Ros) 1977; 3.Amics de Ripollet (J J Beumala) 1977; 4.Carme, l'alegre pubilla (LL Buscarons) 1979; 5.Ripollet, la meva vila (J J Beumala) 1979; 6.Ripolletenca (J J Beumala) 1980; 7.En Jaume de Ripollet /M Tudela) 1981; 8.Recordant en Josep Capdevila ( F Mas Ros) 1982.;9.L'amic Capdevila (C Rovira) 1983; 10. La Rosa i la Merce (C Rovira) 1983; 11.Ripollet, 15 anys (M Artiga) 1990; 12.Ripollet, Palau Ausit (Joan Soms) 1984; 13.Els amics de Ripollet (A Taulé) 1984; 14.L'aplec de Ripollet (M Font) 1985 ,15.La Rambla de Ripollet (M Tudela) 1992; 16.Les noies de Ripollet (A Albors) 1994; 17.Els Pinetons de Ripollet (T G Memrado) 1995; 18.Ripollet, vila amiga (T G Memrado) 1995; 19.Ripolletenca (J J Beumala) 1995; 20.La font del Petricó (T G Memrado) 1996; 21.Sardanes a Ripollet (R Vila) 1996; 22.Ripollet (A Miàs) 1997; 23 Al poeta Santi Figueras (J Navaro) 2000; 24.Tot fem camí (J Lazaro) 2001; 25.Ripollet, sempre endavant (T G Memrado) 2002; 26.Campanar centenari (T G Memrado) 2002; 27.Fruit d'un llarg camí (X Forçada) 2006</p> | 08180-103 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Cada any, pel primer diumenge de setembre es celebra l'Aplec de la Sardana a Ripollet. El primer aplec es va celebrar el 1975, organitzat pel Centre UEC. La diada compta amb l'actuació de diverses cobles, concursos de sardanes i dinar de germanor.</p> | 41.4969400,2.1622700 | 430077 | 4594263 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J Douet | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 59335 | Goigs en llaor del Santíssim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-santissim-sacrament | <p>CARDONA i ROIG, O (1986) Els goigs i els càntics de J. Verdaguer, Barcelona.</p> | XIX | <p>Composició poètica cantada en lloança del Santíssim Sacrament i composat per Mossèn Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-Barcelona, 1902) que es canta a l'església de Sant Esteve de Ripollet, amb música de Maria dels Dolors Fuster. El primer dels deu versos del goig comença així: Puig que haveu volgut, Senyor/ entre els homes habitar;/ Rebem tots, ben nets de cor/ el Sacrament de l'Altar.'..</p> | 08180-104 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La lletra del goig es va publicar l'any 1883 amb motiu de la inauguració de la capella dedicada al Santíssim Sacrament a l'església parroquial. La cerimònia va tenir lloc el dia 4 de gener.</p> | 41.4969500,2.1554900 | 429511 | 4594270 | 1883 | 08180 | Ripollet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59335-foto-08180-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | J Douet | Fuster, Maria dels Dolors/Verdaguer, Jacint. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 59336 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi | <p>MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 235-7. PADRÓ, P 'Repassant la història', Revista de Ripollet, maig, 2004. p. 29.</p> | XX | <p>Festa religiosa i popular organitzada per l'Associació Cultura i Tradició i la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet en el mes de juny. Segons la documentació històrica, la tradició d'adornar els carrers la diada de Corpus Christi, per dignificar el pas de la processó, és molt antiga. Es va deixar de celebrar la festa a Ripollet el 1971 i va ser recuperada a partir del 1996. Es va tornar a confeccionar les catifes florals a la festa del 2002. El programa d'actes comença el dissabte amb la recollida i desfullada de la flor. Diumenge al matí els catifaires comencen la confecció de les catifes florals als carrers del nucli antic on passarà la Custòdia Eucarística: els carrers de la Salut, plaça d'en Clos, carrer dels Afores, del Dr. Figarola, del Sol, Anselm Clavé i Nou. Primer es fan els dissenys en petit format per passar-los en paper a la mida del carrer. El dia de la celebració s'estén el paper, s'enganxa i s'omple amb els materials determinants prèviament. Aquests són clavells de diferents colors i elements naturals com arròs, gespa, terres, marro de cafè, diferents fulles del bosc, etc. Cap a migdia es pot anar visitant les catifes acabades. A la tarda, es celebra la missa solemne a l'Església Parroquial, i comença la processó a l'església amb un gonfanó, la creu parroquial, la Custòdia i els penons de diverses associacions, una banda musical i al final els gegants. El recorregut sobre les catifes passa pels altars preparats als carrers dels Afores, Sol i a la plaça d'en Clos. A les darreres edicions han participat en la celebració els Trabucaires de Ripollet, l'Escola de Música, la Banda de l'Agrupació Musical de Ripollet i els gegants de Ripollet de la CRAC. Cada any el programa d'actes compta amb algunes novetats. Recentment s'ha incorporat a l'espai enjardinat de l'absis de l'església, l'ou com balla.</p> | 08180-105 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>La celebració de Corpus Christi es remunta a començaments del s. XIII, l'any 1261 el Papa Urbà IV va proclamar aquesta festa per commemorar l'Eucaristia. A partir del 1311 es va convertir en una de les festes més importants del calendari litúrgic de l'Església; Barcelona va ser una de les primeres ciutats en celebrar-la als vols de l'any 1320. El Gegant ja participava en la processió de Corpus de diverses poblacions catalanes al segle XIV i a partir del segle XVI ja hi ha constància de la participació de la Geganta, tot i que hi ha diverses teories sobre la seva simbologia i participació en la festa.</p> | 41.4989800,2.1551500 | 429485 | 4594495 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59336-foto-08180-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Ripollet és membre de la Federació Catalana de Catifaires que compren sis municipis, Arbúcies, Blanes, Caldes de Montbui, La Garriga, Sitges i Ripollet. Informació: Federació Catalana de Catifaires, Joan Miró, 7, Caldes de Montbui, 08140. | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59337 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-6 | <p>AA.DD. (1989) Calendari de festes de Catalunya, Aragó i la Franja, Barcelona. AMADES, Joan (1983) El costumari català: el curs de l'any, Barcelona, pp. 64-66, 33-35, 326, 369. FONOLLET i PAÑOS, A (2005) Miguel Espàrrech i Sallent i el Ball de Gitanes a Ripollet, Ripollet.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes no és considerat un ball seriós sinó un espectacle tradicional que se celebra per carnaval a diversos llocs de la comarca als mesos de l'estiu. D'entre els elements simbòlics cal destacar els nuvis, l'any que comença, contraposat amb els vells, que cauen, exhausts, després de ballar amb la vella, la qual en un moment de la dansa simula un part que equival al naixement del nou cicle estacional. Si els balladors simbolitzen el bé, els diablots que són els qui mantenen l'espai per ballar per tant, són els vigilants del cercle màgic de la dansa, simbolitzen el mal. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van davant seguits dels padrins i convidats. Es una dansa molt completa ja que consta d'un passeig d'entrada i d'un de sortida, contradanses, xotis, catxutxes i d'una jota final. El Ball de Gitanes va desaparèixer de Ripollet l'any 1982 i es va constituir una nova colla de gitanes el 2003. Hi havia dotze parelles a les colles de Ripollet. Actualment hi ha dues colles, la de grans i la de petits.</p> | 08180-106 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'origen del Ball de Gitanes podria enllaçar amb les antigues festivitats però la data més antiga són uns textos del 1767 en els quals figura una ballada de Gitanes a Sant Celoni. El Ball de Gitanes a Ripollet té el seu origen l'any 1845, ballat per una colla de gitanos nòmades que es van assentar al terme. Avui aquest ball ha sofert diverses modificacions en la coreografia, la interpretació i el vestuari .</p> | 41.4982100,2.1585600 | 429769 | 4594407 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59337-foto-08180-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | Es troba documentació sobre el Ball de Gitanes a l'associació Colla de Gitanes de Ripollet, c/ Escoles, 9. | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59338 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-0 | <p>CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, p.98-99.</p> | XIX | <p>Antic molí de vent amb una roda metàl·lica i un ventall per controlar la seva orientació cap al vent. Es recolza sobre un peu de ferro amb forma trapezoïdal, que s'insereix de forma perpendicular en una barana de ferro, que forma part del mobiliari urbà de la zona.</p> | 08180-107 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>L'any 1870, Jacint Padró va construir una rajoleria al Torrent de Seranova, l'actual Rambla de Sant Esteve, espai que es va convertir el 1896 en safareig públic. El molí va ser utilitzat com a bomba d'aigua per a proveir al safareig públic, muntat sobre una torre quadrada de maó vist. CASANOVA i FONDEVILA [1993:99) Va funcionar fins al 1987, i després el molí va ser desmuntat i restaurat, per tal de ser erigit al seu lloc actual com a monument i escultura pública.</p> | 41.4989400,2.1573200 | 429666 | 4594489 | 1870 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59338-foto-08180-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59339 | Placa commemorativa a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-anselm-clave | <p>POBLET, JOSEP MARIA (1973) Josep Anselm Clavé i la Seva Època, 1824-1874. Barcelona.</p> | XX | <p>Monument a Josep Anselm Clavé comprèn dues plaques rectangulars de marbre blanc muntades a la paret. La més antiga, del 1928, a mà esquerra, trobem inscrit: 'CALLE JOSÉ ANSELMO CLAVÉ / EN CONMEMORACIÓN AL CINCUENTENARIO DE LA FUNDACIÓN DE LA SOCIEDAD CORAL EL VALLÈS / 15-1-1928'. La segona, del 2003, està inscrita:'CARRER JOSEP ANSELM CLAVÉ / 1824-1874 / MÚSIC, POETA I POLÍTIC / FUNDADOR DELS CORS DE CLAVÉ / Ripollet 8 2003'.</p> | 08180-108 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral i associatiu a Catalunya i Espanya. La Societat Coral 'El Vallès' es va fundar el 1877. El seu primer director fou en Jeroni Monteys, tot seguint les directius establertes per Josep Anselm Clavé quan va crear la primera societat coral espanyola en el 1845.</p> | 41.4979700,2.1552700 | 429494 | 4594383 | 1928 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59339-foto-08180-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59339-foto-08180-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | La placa s'ha instal·lat de nou a la façana de la casa situada a la cruïlla entre c/ Sol i c/ Anselm Clavé. Lloc on havia estat originalment. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 59340 | Palmera al carrer Balmes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-al-carrer-balmes | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet</p> | XX | <p>Dues palmeres (Phoenix canariensis) situades a una illeta entre el carrer Balmes i el carrer Maragall.</p> | 08180-109 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Aquest exemplar de palmera prové del jardí de la casa anomenada ca l'Atmetllera situada al carrer Calvari, que era la casa on va viure el pintor Andreu Solà. Vers l'any 1969, amb motiu de les obres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (l'antiga biblioteca), la casa l'Atmetllera i el seu jardí van desaparèixer, excepte la palmera que va ser cedida a l'Ajuntament per replantar-la de nou.</p> | 41.4952000,2.1563700 | 429583 | 4594075 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59340-foto-08180-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | Les palmeres del gènere Phoénix plantades davant les cases del camp han estat associades com a símbol d'hospitalitat; una palmera indicava que el viatger podia aturar-se, dues palmeres, que a més d'aigua també rebria aliment, i tres palmeres, que a més hi podria passar la nit. Avui cultivades com a arbre ornamental a les proximitats de les masies o als jardins, parcs i passeigs dels nuclis urbans. La palmera de dàtils ( Phoénix dactilífera) és autòctona d'Aràbia, a l'Egipte, a Tunísia i al Sàhara. La palmera de Canàries ( Phoénix carariénsis) similar a la palmera de dàtils però avui cultivada com a arbre ornamental. Els seus dàtils, a diferència de la palmera de dàtils, manca de bon sabor. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59341 | Xiprer de l'entrada del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lentrada-del-cementiri | <p>MORAGAS, R (2007) Retalls, els arbres de Ripollet. Ripollet MOGAS SALVADÓ, Manuel (1983) Històries de Ripollet. Ripollet, pp. 73-76</p> | XIX | <p>Xiprer (Cupressus sempervirens) que marca l'entrada del cementiri municipal.</p> | 08180-110 | Nucli urbà de Ripollet (08291) | <p>Probablement va ser plantat en el moment en què es va inaugurar el nou cementiri, cap a l'any 1847.</p> | 41.4998400,2.1594300 | 429843 | 4594587 | 1847 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08180/59341-foto-08180-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | J Douet | El xiprer té una simbologia funerària per la seva longevitat, de fet, hi han exemplars que poden tenir més de 100 anys, la seva fusta és molt dura i resistent i és molt resistent als atacs dels corcs. Aquesta longevitat i resistència el fan un arbre amb un fort contingut simbòlic en els cementiris. | 98 | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/