Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60079 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-0 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Restaurada | <p>Masia del tipus IV, que ha sofert modificacions que trenquen la resolució tradicional dels diferents elements. Presenta la curiositat que a la part Oest de l'edifici, la direcció del forjat es perpendicular a l'habitual. Els annexos han estat molt afectats per les darreres remodelacions (PLA, s.d.).</p> | 08184-6 | Camí de can Feliu, 08191 - RUBI | <p>Les primeres notícies són de l'any 1230 sota la denominació de 'Llunell'. L'any 1383 pertany al senyoriu alodial del castell de Rubí. Hi ha també notícies del segle XV, XVI i XVII. Existeix també una descripció al Cartulari de can Xercavins 'situat a tramuntana amb el torrent o riera de Valltallada (torrent de Xercavins) i una peça de terra dita Pantanals, a sol ixent, amb la riera mateixa que discorre prop del mas. Al segle XVIII la propietat restà hipotecada passant el mas per diferents mans. El 1810 l'alcalde de Rubí Antoni Ubach i Balasch acompanya a Pau Viver i Oriol, aleshores nou propietari de la hisenda de can Feliu, presentant-se al mas per prendre'n possessió, segons el relat d'una escriptura que diu: 'en Pau Viver i Oriol va entrar a la casa o masia i va restar sol a dins tancant i obrint la porta principal amb les senyes demostratives de presa de possessió davant dos testimonis més. Després, en presència de l'alcalde i els testimonis, ha fet inventari de tot: el celler, dos premses de cargol molt gastades i vint-i-cinc botes de vuit càrregues amb cèrcols de ferro. Després varen sortir a fora i, en senyal de veritable possessió va agafar un grapat de terra i la va espargir als quatre vents'. Actualment es propietat de can Xercavins (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5021300,2.0123800 | 417573 | 4594971 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al menjador del restaurant es troben exposats dos plats vidrats trobats dins els cups, al moment de ser enderrocats. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60082 | Roure de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-noriol | Actualment aquest exemplar esta malalt per culpa del 'barranyiquer del roure', també l i han caigut dues branques.Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Arbre pertanyent a l'espècie Quercus humilis que es troba associat al bosc de Ca n'Oriol, al costat del camí de Ca n'Oriol i molt a prop de l'antiga era de la masia. És tracta d'un exemplar de bona alçada amb la copa ben desenvolupada i diversificada tot i que la base es troba una mica descalçada, arribant a una alçada d'uns 20 metres. Pertany a la família de les fagàcies i és caducifoli. Els seus fruits, els glans, eren utilitzats per a donar de menjar al bestiar, especialment, als porcs. I la seva escorça era aprofitada per a extreure tanins per adoberia.</p> | 08184-9 | Parc de Ca n'Oriol., 08191 - RUBÍ | 41.4931800,2.0408300 | 419936 | 4593951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60082-foto-08184-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un exemplar que destaca més pel significat simbòlic (al trobar-se associat a la masia de ca n'Oriol) que per les seves dimensions | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60098 | Jardí de les Escoles Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-escoles-ribas | <p>PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Envoltant l'edifici de les Escoles Ribes, a un pendent que ocupa tota una illa de cases i en un estat relativament descuidat, especialment en els espais ocupats pels parterres, es troben un bon nombre d'espècies vegetals que formen una mena d'oasi al mig de la ciutat. Dins el jardí destaca un teix, el més gran de Rubí. Els elements vegetals es complementen amb dues fonts modernistes decorades amb picadís. Una interessant reixa de ferro treballat a la forja constitueix la tanca de tot l'espai.</p> | 08184-25 | Escoles Ribes. 08191-RUBÍ | <p>És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985a)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a la construcció i el posterior manteniment de l'escola, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona). Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant, al 'camp del Caïrot' s'hi posava la màquina de batre, constituint, sense dubte, un dels edificis més impressionants de la població (RUBÍ, 1993).</p> | 41.4878900,2.0356000 | 419493 | 4593369 | 1915 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60098-foto-08184-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60098-foto-08184-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A més del seu valor com a espai vegetal al mig de la ciutat, s'ha de destacar amb molt el simbòlic que posseeix per a molts rubinencs. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60101 | Connector biològic de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-rubi | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit.</p> | Hi ha tres aspectes que necessiten actuacions de millora: l'estat de les activitats extractives, els abocaments incontrolats i la zona d'estretor situada al sud del terme. | <p>Conjunt d'espais naturals que s'estenen entre les Serralades Litoral i Prelitoral, i que constitueixen part d'un connector ecològic d'escala regional, per la qual cosa la seva importància resulta d'àmbit supramunicipal. El paisatge aquí comprés, presenta un mosaic d'ambients agrícoles i forestals amb gran diversitat d'hàbitats naturals situats entorn a diverses urbanitzacions de baixa densitat que mantenen cert grau de naturalitat. Aquestes, incloses en el connector, actualment no actuen de barreres sinó com a filtres ecològics i conserven així un grau de permeabilitat acceptable millorant l'amplada del front de connexió (BOSCH, 2000a), (BOSCH, 2000b), (SIMÓ, 2000).</p> | 08184-28 | Tot el costat N i O del terme i part de l'E 08191-RUBÍ | <p>Les iniciatives institucionals principals i generals amb una incidència supranacional que recullen la necessitat d'aplicar polítiques de planificació i gestió de la conservació de la natura que contemplin la permeabilitat del territori i la connectivitat ecològica entre espais protegits són les següents: -Estratègia Mundial per a la Conservació (UICN, 1980). Manteniment dels processos ecològics essencials com a un dels tres objectius bàsics fortament interrelacionats. -Cuidem la terra: estratègia de viure de manera sostenible (UICN, 1992). És la segona Estratègia Mundial per a la Conservació, fa referència directa (acció 4,9) a la necessitat de garantir la connectivitat biològica. -Conveni de la Diversitat Biològica de la Cimera per a la Terra en la Conferència de las Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (Nacions Unides, 1992). L'article 8è (punts c, d i e) fa referències indirectes a la necessitat d'anar més enllà de la protecció d'àrees protegides i garantir-ne la connectivitat. -L'Estratègia Global per la Biodiversitat (Institut de Recursos Mundials et al., 1992). Necessitat d'enfortir les àrees protegides entre altres aplicant criteris per a garantir la connectivitat biològica (capítol VIII). -Programa de la Comunitat Econòmica sobre Política i Acció en relació al Medi Ambient i el Desenvolupament sostenible: Cap a un desenvolupament sostenible (Direcció General XI, 1992). Creació d'una xarxa europea coherent d'espais protegits i l'establiment de criteris per a la identificació dels hàbitats, zones perifèriques de protecció i corredors migratoris. -Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i paisatgística (Consell d'Europa, 1996). La primera iniciativa europea i considera aspectes relacionats amb la necessitat de garantir la connectivitat dels sistemes naturals. -Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat (Comissió de les Comunitats Europees, 1998). Assumit tant pel Consell com pel Parlament europeu. Aquesta estratègia en el Tema 1 de l'estratègia: Conservació i ús sostenible de la diversitat biològica assegura la necessitat d'incidir sobre la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat en el territori situat fora de les zones protegides. Sens dubte un d'aquests instruments ha de ser l'establiment de criteris de connectivitat en la planificació de l'entorn natural. -Estratègia Española para la Conservación y usos sostenible de la diversidad biològica (Dirección General de Conservación de la Naturaleza, 1999). En plena consonància amb els objectius que fixa l'estratègia europea. En fa esment a la part introductòria i quan defineix els principis de l'estratègia. També en l'apartat de mesures de conservació in situ de les espècies es fa una referència clara a la necessitat de garantir la connectivitat. A Catalunya, el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) configura actualment el disseny del sistema d'espais protegits sobre la base d'unitats discretes que formen una estructura territorial discontínua. Tot i això, el PEIN assenyala la importància i la necessitat de cercar la connectivitat ecològica, i fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema d'espais esdevingui una autèntica xarxa ecològica (conjunt format per espais naturals connectats mitjançant corredors, i tot immers en una matriu permeable). En aquest sentit, i en compliment de la resolució 552/V del Parlament de Catalunya, el Departament de Medi Ambient ha elaborat les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits. En un àmbit més local hi ha: -La resolució 554/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció del corredor biològic a Rubí (Vallés Occidental), que connecta la serralada de Collserola i la de Sant Llorenç de Munt. -La resolució 941/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció especial dels espais de la plana del Vallès. -I tres mocions del ple municipal de Rubí (SIMÓ, J.(2000)</p> | 41.5147100,1.9890500 | 415642 | 4596391 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La part occidental i oriental del terme de Rubí, les quals resten incloses en aquest sistema ecològic, mantenen la seva connectància a través dels termes municipals de Terrassa i Sant Quirze del Vallès. Per manca d'espai a l'apartat fitxes associades, s'enumera dins aquest epígraf la relació completa: 28, 39, 43, 44, 52, 73, 86, 87, 88, 89, 90, 94, 98, 100, 108, 112, 123, 129, 131, 137, 140, 141, 142, 143, 163, 164, 168, 170, 172, 173, 179, 181, 188. Quant a protecció de la funció de connectivitat ecològica actualment és inexistent. Cal dir que la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Rubí estan treballant en el sentit de consolidar una figura de protecció. Per una altra banda el sòl no urbanitzable gaudeix d'una certa protecció atorgada pel PGOU de Rubí. Actualment els objectius bàsics de la protecció de l'entorn natural s'emmarquen en la conservació de la diversitat biològica. En aquest sentit, han adquirit solidesa i constatació empírica els conceptes com les teories de la biogeografia insular, de les metapoblacions, de població mínima viable, i entre d'altres també la relació perímetre/àrea d'un espai natural. Per tot això, organismes especialitzats i institucions conservacionistes han demanat l'aplicació d'aquestes bases teòriques a les polítiques territorials i ambientals. I, conservar la diversitat biològica no solament implica la preservació d'espais protegits, sinó també un nivell suficient d'interconnexió entre ells. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60112 | Avellanosa de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Aquest espai ha estat degradat com a conseqüència de les obres que s'estan porant a terme a la zona de Sant MuçCom tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Comunitat vegetal que es troba al fons del torrent de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda. Encara que a tot el torrent es van trobant exemplars aïllats, en aquest punt formen un bosc, on l'espècie dominant és la Corylus avellana. Es tracta d'un arbre de la família de les betulàcies, caducifoli, d'uns 5 - 6 metres d'alçada. L'avellanosa és típica de llocs ombrívols i plujosos de mitja muntanya, encara que també es pot trobar en llocs plujosos de terra baixa. La seva presència a Rubí sembla endèmica. L'home ha facilitat l'existència d'avellanoses per tal de collir-ne els fruits.</p> | 08184-39 | Prop de l'ermita de Sant Muç. 08191-RUBÍ | 41.5149700,2.0201800 | 418240 | 4596390 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al torrent existeix la font de l'Avellana. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60116 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell-0 | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent que discorre en direcció aproximada N - S just a l'extrem oest del terme municipal, la llera del qual fa de partió del terme amb el de Castellbisbal a l'extrem NO. La vall del torrent es troba excavada en argiles quaternàries, aflorant en alguns punts el substrat terciari. La coberta vegetal és molt variable, ja que hi ha llocs on es troba vegetació pròpia de ribera de torrent (al fons), zones on apareix conreu i altres punts amb bosc. Forma el flanc de la serra de l'Oleguera o de Riquer i, per tant, és un dels llocs fonamentals de manteniment del CONNECTOR BIOLÒGIC DE RUBÍ.</p> | 08184-43 | Sector NO del terme . 08191-RUBÍ | 41.5189200,1.9837100 | 415202 | 4596863 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60117 | Pineda de can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-tiraires | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Un interessant bosc de pins creix a la zona de can Tiraïres, justament a l'extrem E del terme municipal de Rubí, a l'altre costat de l'autopista, entre aquest i el torrent dels Alous. La pineda continua, a l'altre banda del torrent, dins el terme de Sant Cugat. Val a dir, però, que aquesta bosc ha estat molt degradat per l'acció antròpica, amb la construcció d'un camp de golf. La presència d'aquest ha fet disminuir sensiblement l'extensió del bosc. Actualment, aquesta pineda es troba retallada per les zones de gespa, a més d'una bassa que s'ha construït a la llera del torrent dels Alous. Tan sols es conserva relativament bé, a la part més alta de la muntanya.</p> | 08184-44 | Camp de golf. 08191-RUBÍ | 41.5049200,2.0524700 | 420922 | 4595244 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60117-foto-08184-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60117-foto-08184-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60125 | Torrent de can Guilera - Sant Muç - Can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-guilera-sant-muc-can-ramoneda | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Prop de la casa i del torrent de Sant Muç hi ha dues fonts molt conegudes: la de l'Avellana (restaurada l'any 1891) i la de la Mare de Deu del Carme, amb una taula i bancs de pedra (RUFÉ, 1984a; 1997a). Entre la fauna es pot observar la cucut, el puput i l'abellerol, així com el teixó. Destaca, així mateix, la vegetació de pi blanc que ha substituït les antigues vinyes. De tota manera, en els llocs menys degradats comença a aparèixer alguns rebrots d'alzines (BONELL et alií, 1999) i a les zones més humides vegetació típica de riera. A la part final hi ha una albereda. Destaca l'existència d'una avellanosa, sobre Sant Muç.</p> | 08184-52 | A l'oest del nucli de Rubí, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989). Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines centenàries barrejades amb alguna mostra d'altres espècies com acàcies, roures i àlbers. A més es troben moreres, desmais i un gran xiprer, a més d'algunes heures que amaguen el tronc d'un gran arbre mort (om?) (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996).</p> | 41.5233000,2.0160300 | 417904 | 4597318 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60125-foto-08184-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60125-foto-08184-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El torrent de can Ramoneda, es deia també del Cafiat (GARCÍA, 1996) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60130 | Can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiraires | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Desapareguda. Estava situada dalt d'una serralada, on dominava el bosc, amb algunes vinyes i pocs camps de sembradura. La masia no era gaire gran, i les parets eren de tàpia. Es va enderrocar cap a la dècada del 1970 per abandó (RUFÉ, 1984a; 1997a). Tenia un recer per a ramats molt apreciat pels pastors de l'època. Un xic més a ponent de la ruïna hi ha una petita font (TURU et alií, 2000). D'altra banda, l'autopista li va passar pel costat, escapçant les eres de conreu i va patir un procés accelerat de degradació, de manera que avui tan sols es visible un munt de ruïnes absolutament informe, així com restes de murs que travessen el camí.</p> | 08184-57 | Camí de can Tiraïres, 08191-RUBÍ | <p>A l'arxiu notarial del Monestir de Sant Cugat hi ha un precari de l'any 1445, anomenat Mas Fontanilles, que pertanyia a la parròquia de Sant Feliuet de Vilamilanys, al terme de Sant Cugat del Vallès. Un altre document del mateix arxiu però del 25 de novembre de 1549, parla d'un judici de prohoms de Sant Cugat i cita el Mas Fontanilles i Mas de sa Fonts. L'any 1840 ja figura el nom de Can Tiraïres. El propietari n'és el senyor Joaquim Mas i el masover, Isidre Vilardell, de Rubí, de qui se succeïren diverses generacions en l'administració i conreu de les terres. A partir de l'any 1885, passà a pertànyer al terme i parròquia de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5021700,2.0511700 | 420810 | 4594940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60130-foto-08184-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molta gent del poble la coneix com 'can Tineries' | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60146 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi-0 | <p>PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | <p>Curs d'aigua irregular, afluent per l'esquerra del riu Llobregat, desguassant vora el nucli del Papiol, i que es la continuació de la riera de les Arenes. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les seves aigües de les del Ripoll, afluent del Besòs. Al seu pas pel terme municipal de Rubí, rep aigües d'altres cursos estacionals de menor entitat, d'entre els que destaquen els següents torrents (és dona tan sols un dels noms pels quals es coneixen): torrent de Ca n'Oriol, de Can Barceló, de Can Canyadell, de Can Fonollet, de Can Guilera, de Can Pòlit, de Can Tallafigueres, de La Verneda, del Manà, del Mas Papabous, dels Alous, Fondo i Xercavins, d'entre altres de menor entitat.</p> | 08184-73 | 08191-RUBÍ | <p>El seu aprofitament al llarg de la història es patent en les restes de rescloses i molins que es troben disseminats al llarg del seu curs. Entre 1836 i 1861 es procedeix a la rectificació del curs de la riera des de la resclosa del Vapor Nou, ja que abans feia una corba cap a l'est, entrant a la plana de l'Escardivol cap a cal Corrons, construint-se el pont de l'Escorxador. El 1962 el seu desbordament causà importants destruccions i nombroses víctimes tant a Rubí com al nucli urbà veí de Terrassa. A l'actualitat s'està treballant en l'adequació de la seva llera al seu pas pel nucli urbà.</p> | 41.4766100,2.0302500 | 419032 | 4592121 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La Generalitat ha bastit dues estacions depuradores d'aigües residuals (can Fonollet i can Calopa) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60155 | Vinya de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-xercavins | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de la plana de can Xercavins, baixant cap a la zona del Castell i el Pla de Dormet. Actualment es conrea una sola varietat de raïm. La vinya, que no és massa gran, està conreada de forma moderna i està preparada per sistemes actuals de verema. (Informació oral E. Xercavins, febrer 2001).</p> | 08184-82 | Pla de Dormet, 08191-RUBÍ | 41.4990100,2.0199600 | 418201 | 4594618 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60159 | Plana agrícola can Serrafossar - can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-can-serrafossar-can-balasc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'una zona d'utilització agrícola de morfologia de vessants suaus, que es troba drenada a la seva part central pel Torrent Fondo (que en aquesta zona rep el nom de torrent de can Balasc). Presenta una bona variabilitat de conreus, amb zones de fruiters i alguna vinya, però, actualment predomina el cereal, en una bona part de la plana- També hi ha algun bosquet residual. Destaca la presència de les masies de can Balasc i can Serrafossar. En definitiva constitueix un espai que mostra els usos tradicionals del territori rubinenc.</p> | 08184-86 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4889400,2.0016000 | 416656 | 4593517 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60160 | Serra de l'Oleguera / Serra del Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-loleguera-serra-del-riquer | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es tracta d'un espai dominat per un paisatge de conreus propis de la comarca, com ara són la vinya, els cereals i també els arbres fruiters, últims supervivents del passat agrícola de Rubí (BONELL et alií, 1999). Es pot observar una certa varietat d'ocells com el mosquiter comú, el carglet, la cuereta torrentera, el rossinyol i el rossinyol bord, el tallarol de cap negre, la tallareta cuallarga, la cadernera i el garrafó, als que cal afegir el xoriguer, petit rapinyaire. A les zones humides podem es poden trobar salamandres i colobres escurçoneres, així com sargantanes ibèriques a les zones més seques. Amb atenció es poden veure rastres de senglars i guineus (BONELL et alií, 1999) i perdius. Forma l'esquena del connector biològic de Rubí. També es troben les restes de la masia de can Riquer.</p> | 08184-87 | A l'O del terme municipal en sentit N-S, 08191-RUBÍ | 41.5151000,1.9870300 | 415474 | 4596436 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60160-foto-08184-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60160-foto-08184-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha patit dos grans impactes paisatgístics als últims anys, com van ser l'incendi del juliol de 1994 i les extraccions d'àrids en actiu. La seva recreació genera una sensació paisatgística de solitud i desolació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60161 | Torrent Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xercavins | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BOSCH, Falet (1994) 'El rierol de can Xercavins'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 38, Contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | S'ha portat a terme una intervenció per a la recuparació de la part final d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA) i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El torrent és afluent de la riera de Rubí pel seu costat dret, desembocant a la mateixa davant del nucli antic de Rubí, al costat del Vapor Nou. Neix a la zona alta del terme, a la zona de can Solà, i segueix un curs en forma de S invertida, circulant en sentit NO - SE. Resulta de gran interès la gran massa arbòria que creix al costat de la masia de can Xercavins, amb un interessant bosc de pins entorn de la masia i de l'afluent dit 'el Torrentó', oms a les ribes de la llera i plàtans monumentals a l'inici del camí des del pas sota el tren, fins al a masia. Quan la humitat es més intensa, una espessa catifa verda creix al llit del torrent, oferint un interessant espai verd que completa les edificacions de la masia i l'esplendor dels arbres que ombregen aquest espai natural (TURU et alií, 2000). Un dels exemplars botànics que destaquen consisteix en el roure, que es troba al costat de la masia de can Xercavins, però a tocar el torrent. A la zona de la masia de can Mir, la humitat ambiental el torrent dona una vegetació diferent de les pinedes i alzinars. El sotabosc està adaptat a les pobres condicions de llum i s'hi desenvolupen espècies com l'heura, el lligabosc, l'aritjol, la falguera, etc.. (BONELL et alií, 1999) També hi ha espècies d'arbres de ribera. En aquest tram del torrent es troben els plàtans de major mida del terme de Rubí, els quals formen una comunitat vegetal ben desenvolupada. Dins de la vall del torrent es troben diversos boscos, un d'ells, relativament a prop de la masia de can Xercavins es coneix amb el nom del bosc de can Xercavins, encara que n'hi ha d'altres, com el bosc de la Mare. A la zona que hi ha prop de la desembocadura a la riera de Rubí hi ha diversos exemplars de plàtans de gran port i frondositat. A la zona de can Xercavins hi ha una mina d'on s'extreu l'aigua per a la masia i per al rec, així com el safareig del mateix nom.</p> | 08184-88 | A l'oest del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El nom apareix per primer cop en un document l'any 996 parlant del torrent d'Exercavins (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'esmenta el molí de Seniofred, fill de Girne, en un judici celebrat a l'església per a resoldre una qüestió de les aigües del torrent de Xercavins (MERINO, 1982). Existeix també una descripció de la masia de can Feliu al Cartulari de can Xercavins 'situat a tramuntana amb el torrent o riera de Valltallada (torrent de Xercavins)' (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989). El 1709, els propietaris de Can Mir i Can Matarí de Baix fan uns tractes per construir o adobar una resclosa en el torrent per regar les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent de can Ramoneda per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996). A més dels safareigs, la gent tradicionalment anava a rentar la roba als gorgs dels torrents, com el de can Sant Joan o a la Riera, per exemple, al costat del Vapor Nou, on s'aprofitava l'aigua neta del torrent de can Xercavins (C.R.M., 1983). El 1879, es va instal·lar a la desembocadura el Vapor Nou. Es va fer allà per aprofitar l'aigua d'una font dita 'Canadà' (BENCOMO, 1998). De la mateixa manera, al fer la fàbrica es va rectificar el curs de la riera (P.R.C., 1983).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60161-foto-08184-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60161-foto-08184-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Se li ha donat el nom de 'Torrent Xercavins', ja que el nom del torrent és anterior al de la masia, per tant, aquest hauria de ser el nom i no el de 'Torrent de can Xercavins'. D'altra banda, el torrent rep, també, altres noms en diferents llocs del seu recorregut: així també és conegut com a torrent de can Mir i de can Solà. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60162 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Neix al quadrant NO del terme de Rubí i discorre en sentit N-S fins a desembocar a la riera al S del terme. Presenta una vall ampla (encara que abrupta) en la major part del seu recorregut, encara que hi ha llocs on s'encaixa fortament en les argiles quaternàries i margues terciàries. D'aquí el nom de Torrent Fondo. Altres parts del torrent reben altres noms, com el de torrent de can Serrafossar o torrent de can Balasch. Presenta sub-afluents, que normalment no porten aigua, com el que ve de sota Sant Genis, el qual recull l'aigua de la font de la Magnèsia. Una zona especialment interessant, des del punt de vista paisatgístic i ecològic és la pollancreda que es troba sota cal Ximelis.</p> | 08184-89 | A l'oest del nucli urbà, en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4821700,2.0024800 | 416721 | 4592765 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60163 | Torrent de can Barceló / Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-barcelo-can-pi-de-la-serra | <p>RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent de la banda dreta de la riera de Rubí. Presenta una vall força estreta i escarpada a la banda del seu naixement per a fer-se més ample a la zona més baixa. Destaca com a comunitat arbòria l'alzinar de can Barceló dins del fons del torrent la qual cosa fa que les alzines pugin molt altes, constituint una zona de gran valor ecològic.</p> | 08184-90 | A l'Oest del nucli urbà en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4964300,1.9931100 | 415957 | 4594357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60167 | Torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-alous | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Actualment s'està portant a terme una intervenció per a la recuperació d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí pel seu costat esquerre, marcant el límit del terme municipal de Rubí amb el de Sant Cugat, des del segle XIX. Presenta una vall relativament oberta. En aquest torrent es troba la major proliferació d'àlbers de tot el terme de Rubí. A la part alta es troba una zona boscosa, que ha estat esclarissada per a fer-hi un camp de golf. També dins el curs del torrent s'hi ha fet una bassa, per a regar la gespa del golf. A les zones més baies de la vall es poden trobar alberedes fins a la intersecció amb la carretera BP-1503, amb més d'una trentena d'exemplars amb una mida superior als 12 metres d'alçada. A partir d'allà es troba un bosc de ribera mixt format per una albereda - pollancreda fins a l'alçada de l'anomenada bassa dels Alous (en terme de Sant Cugat) i pollancreda sola a l'alçada de can Vallhonrat.</p> | 08184-94 | Extrem E del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989). Antigament es coneixia com torrent de Fontanilles. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona (RUFÉ, 1984a; 199a7).</p> | 41.4821400,2.0419500 | 420016 | 4592724 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es poden veure alguns petits ponts d'època que travessen el torrent. Part del torrent va ser restaurat a principis de la dècada de 1990 quant s'hi va instal·lar el parc d'activitats econòmiques de can Sant Joan. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60171 | Bosc de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-roig | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 1 de Jordi Simó.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>La zona de can Roig es un espai amb una forta presència de bosc de pins, diverses zones del qual han estat utilitzades com a espai pe a instal·lar-hi urbanitzacions extensives d'habitatge, que li donen una fesomia de zona semi-densificada. Dins aquest territori existeix una zona coneguda com el gatossar, que constitueix un refugi per a la fauna, donades les dificultats per a endinsar-s'hi.</p> | 08184-98 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5183400,2.0221400 | 418408 | 4596762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60173 | Corredor Verd can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis | <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> | 08184-100 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60180 | Vinya de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-ximelis | <p>(Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de cal Ximelis, baixant cap el camí que passa pel torrent Fondo. Actualment pertany a dos propietaris: els germans Carrera Esteve i el senyor Joan Giménez. Ambdues propietats apareixen delimitades per dues fites de propietat que porten les inicials 'J.B.' (Joan Bentosa). Actualment es conreen les següents varietats de raïm: xarel·lo, parellada, macabeo, malvasia, picapoll, ressets, panses, moscatell i sumoll. A la vinya hi ha una barraca i un safareig. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera. Alguns ceps són centenaris, o gairebé, com és el cas del conegut per 'l'Avi', de fertilitat extraordinària, arribant a oferir fins a 50 kg. (3 coves de raïm), cada collita. (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-107 | Camí de Ximelis, 08191 - RUBÍ | <p>Aquesta vinya va ser adquirida per la família Esteve a la segona dècada del segle XX, al mateix temps que una casa a cal Ximelis. Des que els germans Carrera Esteve porten el conreu de la vinya (fa uns 25 anys) han instituït el costum de celebrar el final de verema amb un esmorzar que nomenen 'la coberta', amb les persones que els han ajudat, tots jubilats, que saben l'ofici de veremador (Informació oral de J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 41.4979400,2.0078900 | 417193 | 4594511 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les vinyes de Rubí, la qual posseeix, a més a més, d'un valor simbòlic intrínsec. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60181 | Pollancreda al pont de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-al-pont-de-cal-ximelis | Es tracta d'un espai d'una gran bellesa estètica, amenaçat pels canvis en l'estructura del territori i amb elements estranys com tanques de propietat. | <p>En una zona ombrívola, a la llera inundable del torrent Fondo, es troba un interessant conjunt de pollancres que creixen a un ambient humit i que al costat del torrent i el pont formen una unitat paisatgística destacada tan sols trencada per l'agut soroll dels gossos d'una gossera que es troba molt a prop.</p> | 08184-108 | Torrent Fondo, 08191-RUBÍ | 41.4982800,2.0055900 | 417001 | 4594551 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un lloc petit, però d'una gran bellesa, si no es té en compte el context. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60196 | Torrent de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-verneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) Informació oral F. Margenat (abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, pel seu costat dret. Es tracta d'un torrent de curs relativament curt., el qual es desenvolupa en sentit NO - SE, desembocant prop de la fàbrica de la Llana. El torrent s'encaixa uns quatre o cinc metres de profunditat en les argiles quaternàries que formen el substrat del lloc, amb parets molt verticals, la qual cosa dona lloc a la presència d'alzines i altres arbres en un espai de gran frondositat. Es pot observar, al menys, una barraca de feixa a la seva vora.</p> | 08184-123 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5096600,2.0299900 | 419052 | 4595791 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60202 | Plana de ca n'Oriol - can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-ca-noriol-can-sant-joan | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 2 de Rafael Bosch</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Plana que s'estén des de la font de ca n'Oriol fins al sud de can Sant Joan en sentit N-S i des de l'autopista i el torrent dels Alous fins a la zona construïda en sentit. Es tracta d'una antiga plana agroforestal que avui és en part parc semi-urbà i, en part, espai agrícola, encara que, especialment a can Sant Joan, l'espai està sent convertit en zona industrial. Aquestes planes inclouen elements com la Rosa dels Vents, les pròpies masies de ca n'Oriol i can Sant Joan i un mínim, de dos jaciments arqueològics.</p> | 08184-129 | A l'est del terme, 08191-RUBÍ | 41.4946300,2.0465900 | 420419 | 4594107 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60202-foto-08184-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60202-foto-08184-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les darreres planes importants que es troben prop del nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60203 | Pineda de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> | 08184-131 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5145700,2.0072700 | 417162 | 4596357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60205 | Torrent de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-fonollet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Curs d'aigua temporal de règim irregular, parcialment canalitzat, que neix a la Serra de les Martines, molt a prop de l'actual terme municipal de Terrassa, a terres de Can Fonollet. Discorre paral·lel al proper de Can Polit i desguassa, com aquell, directament a la Riera de Rubí.</p> | 08184-141 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5256200,2.0283500 | 418935 | 4597564 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60205-foto-08184-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60205-foto-08184-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En part es troba canalitzat per travessar l'autopista. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60206 | Font de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-noriol | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al mig d'una petita arbreda, i al fons d'una esplanada, molt a prop de la casa de ca n'Oriol, hi ha una font feta d'obra i arrebossada de ciment, per la que raja aigua avui no potable, però de la que molta gent agafa per al seu ús.</p> | 08184-142 | A la riera de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4966900,2.0458900 | 420363 | 4594336 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60206-foto-08184-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La font posseeix per la gent de Rubí un alt grau simbòlic, ja que es tracta d'un dels tradicionals espais comunitaris i de relació social. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60215 | Mirador de les Martines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-martines | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Dalt de la serra de les Martines, al lloc conegut com la Creu de Conill, i a poca distància de la torre medieval excavada, hi ha un turó suau des d'on es pot contemplar una excel·lent vista del Vallès Occidental, destacant, en primer pla cap el NE, la ciutat de Terrassa i al fons el massís de Sant Llorenç. També es pot veure la resta de la comarca i part de la vall de la riera de les Arenes o de Rubí.</p> | 08184-134 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | 41.5316900,2.0163800 | 417944 | 4598249 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60215-foto-08184-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60218 | Torrent de ca n'Oriol / de l'Alber / can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-noriol-de-lalber-can-tiraires | <p>C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Curs d'aigua intermitent que neix a terres de Ca n'Oriol i que en part avui dia discorre canalitzat. Se li afegeix a poca distància del seu naixement, el curs del que neix a prop de l'antiga masia de can Tiraïres, ambdós units a un sol curs travessen la plana de Can Bertran, i discorren per les antigues propietats de Can Cabanyes, Ca n'Alzamora, antiga fàbrica de Can Sedó, fins desembocar al Torrent dels Alous a prop de la Torre de la Llebre. Del seu curs destaca, a la llera, l'albereda que creix prop del parc de ca n'Alzamora. També hi ha a la part alta l'arbreda que es troba al costat del col·legi Teresa Altet, a la zona on el torrent es conegut com de can Tiraïres. En el seu recorregut hi ha el pou del mas Ferran, davant de la Torre de la Llebre.</p> | 08184-137 | A l'est del terme, en part dins el nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El torrent de ca n'Oriol era també conegut com de l'Alber i a l'altura d'on ara el creua la carretera, hi havia una resclosa, i sota aquesta, i produït per la caiguda de l'aigua es formava una bassa que encara recorden els majors, com ho aprofitaven els xicots per a banyar-s'hi. En el mateix torrent, a l'altura de la torre de la Llebre i el mas Gener hi havia també altres guals molt concorreguts (C.R.M., 1983).</p> | 41.4969300,2.0444000 | 420239 | 4594364 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60221 | Les Martines / Serra de can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-martines-serra-de-can-guilera | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. Les pedreres que es troben en explotació, suposen un greu perill per aquest element. | <p>S'entén com una zona natural àmplia que inclou la carena de can Fonollet i arriba fins la serra de can Guilera i can Roig. Es tracta d'una de les zones més àmplies de Rubí on encara es poden trobar boscos frondosos i amb abundància d'espècies vegetals i animals. Cal indicar, però, que hi ha pedreres dins aquest espai que l'estan malmetent.</p> | 08184-140 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | 41.5289700,2.0160000 | 417909 | 4597948 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60233 | Àlber del torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-dels-alous | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es troba al torrent dels Alous aquest singular exemplar de la espècie 'Populus alba'. Es tracta d'un arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, força alt, d'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota. La soca té un diàmetre considerable i forma part d'una albera que es troba en bon estat. Al torrent dels Alous es troba la màxima concentració d'àlbers de tot el terme de Rubí. Dins de les alberedes, n'hi ha una entre el pont de la Sharp i el de can Sant Joan, on es troben cinc exemplars de més de 16 metres d'alçada, un dels quals és el més alt de tot el torrent.</p> | 08184-162 | A l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Part dels àlbers del torrent van ser replantats a principis de la dècada de 1990, quan es va restaurar el torrent per a instal·lar-hi el parc d'activitats industrials de can Sant Joan, però el grup on es troba aquest és anterior.</p> | 41.4898300,2.0491900 | 420630 | 4593571 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60233-foto-08184-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60234 | Pla de Dormet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-dormet | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es troba delimitat al Sud pel torrent de can Solà - can Xercavins, a l'est per la via del tren, a l'oest per les urbanitzacions i al nord amb can Ramoneda. És tracta d'una de les darreres planes agroforestals i serveix com a enllaç entre la zona del connector biològic de Rubí amb el connector central del Vallés. Es tracta d'un dels darrers pulmons possibles per al nucli urbà, fent de coixí entre la zona urbana i el territori ocupat per les urbanitzacions. Té un mirador excel·lent al turó de les oliveres de can Xercavins. Per aquesta zona drenen diversos torrents com el Xercavins o el de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda.</p> | 08184-163 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.4991700,2.0182800 | 418061 | 4594637 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60234-foto-08184-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60234-foto-08184-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60235 | Bosc de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliu | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al territori limítrof entre les propietats de can Feliu i can Xercavins es troba aquesta formació vegetal pertanyent a la masia de can Feliu. A la zona no urbanitzada està format, bàsicament, per alzines entre les que destaca, un impressionant roure, el qual s'ha pogut mantenir al disposar d'un entorn adequat. A la zona on ja han començat les edificacions el bosc es troba degradat i, per tant, l'arbre bàsic és el pi blanc.</p> | 08184-164 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5036000,2.0146500 | 417764 | 4595133 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60239 | Torrent del Manà / Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mana-can-serra | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Petit afluent de curs molt irregular de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Discorre en sentit NO - SE i té una vall molt oberta, excavada a les argiles quaternàries. Desemboca al costat de la masia de can Serra i al seu voltant hi ha diversos conreus i algun arbre de ribera prop de la llera.</p> | 08184-168 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | 41.5071000,2.0282600 | 418904 | 4595508 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60239-foto-08184-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60239-foto-08184-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60241 | Bosc de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noriol | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El bosc es troba dalt d'un suau turonet, que domina la vil·la de Rubí i, representa un lloc simbòlic, tractant-se més que d'un bosc convencional en un jardí boscós. Dins del mateix destaquen com a arbres singulars el roure de ca n'Oriol, arbre monumental, i la gran alzina les branques de la qual estan a tocar les del roure.. L'Ajuntament de Rubí, segons dades del 13.11.2000 ofereix el següent inventari d'espècies: Ligustrum japonicum (2 exemplars) Olea europaea (48 exemplars); Pinus sp. (230 exemplars), Quercus ilex (40 exemplars) Quercus Robur (20 exemplars), Robinia Pseudoacacia (14 exemplars). Total 354 exemplars.</p> | 08184-170 | A l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>El Grup d'aficionats al teatre del Centre Dramàtic Republicà va decidir nomenar-se Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol i va inaugurar la nova etapa el 19 d'octubre de 1919 al bosc de ca n'Oriol amb una festa en que es va representar l'obra de Rusiñol 'L'Hereu escampa', davant més de 400 espectadors (BATALLA, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989).</p> | 41.4928600,2.0405300 | 419911 | 4593916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60241-foto-08184-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60241-foto-08184-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60243 | Torrent del mas Papabous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-papabous | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Petit afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Presenta un recorregut molt curt i la vall està encaixada en el substrat argilós del terreny, la qual cosa fa que tingui les parets verticals, on s'ha pogut observar alguna barraca de feixa. El fons del torrent està conreat i, tan sols presenta vegetació feréstega a la zona de desnivell amb les planes superiors.</p> | 08184-172 | Al NO del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.5017800,2.0215100 | 418334 | 4594924 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60243-foto-08184-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60243-foto-08184-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60252 | Bosc de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lermita | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Espai format per dos torrentons (Ximelis i del Palau) que encerclen l'esperó rocós de Sant Genis i que s'ajunten amb el de torrent Fondo o de can Serrafossar. En aquest espai es troba la font de la Magnèsia, en un dels seus costats, la qual ha patit recentment, l'agressió d'haver estat destruït el seu entorn per una canonada d'aigües residuals que ha malmès l'espai i, amb posterioritat, s'hi han abocat runes. El bosc està constituït, bàsicament, per pins, encara que també es troben altres espècies vegetals, especialment a la zona on arriba al torrent Fondo, on es detecten espècies vegetals pròpies de la ribera.</p> | 08184-181 | A l'O del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4921800,2.0095800 | 417326 | 4593869 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60259 | Torrent de can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-polit | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Petit torrent que comença poc abans de les restes arqueològiques de la masia d'aquest nom i que desemboca a la riera de Rubí per la seva banda dreta poc abans de la Llana. Presenta les parets d'argila molt verticalitzades per l'acció erosiva. El fons està ocupat per pins i altres espècies d'arbres que li donen un aspecte molt ufanós.</p> | 08184-188 | Al N del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.5142700,2.0289800 | 418973 | 4596304 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60259-foto-08184-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60259-foto-08184-188-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60263 | Alzina de can Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-roses | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001), J. Viladiu (abril, 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. A més pateix una plaga de cotxinilla que la va fent mal bé, per la qual cosa els seus propietaris l'estant sometent a un intens procés de desinsectació. | <p>Darrera de la casa, a les feixes superiors dels camps es troba aquest arbre centenari ple de valor simbòlic pels seus propietaris. Està envoltant de vegetació molt esclarissada i d'altres espècies arbòries d'inferior port, així com d'unes quants unitats de la mateixa espècie, segurament filles d'aquesta, oferint un conjunt de vegetació interessant que convida al repòs. La soca té 3'10 metres. de diàmetre.</p> | 08184-192 | Carretera de Terrassa. 08191-RUBÍ | <p>No es té constància alguna sobre el moment de la seva plantació, encara que els seus propietaris tenen la idea de que té més de 300 anys d'antiguitat. Existeixen uns versos de començament del segle XX fets per un amic de la casa que es transcriuen a continuació: 'A Rubí, una impressió i un record. / Via anant a Sabadell o Terrassa/ Hi ha una casa bella de pagès/ Que el que s'hi pot estar un dia/ Molt li pesa el no estar-hi més// De tot lo que es veu a fora/ Lo preferent és l'alzina/ Que hasta son amo bo i distrés/ Per gosar de sa sombra s'hi arrima/ / Ja prou sap que ne lo voltant/ no n'hi ha cap més com ella/ que l'aventatgi a ésser gran/ ni que la guanyi a ésser vella/ / Per aixó en té tanta ufana,/ però lo que s'estima més,/ és poguer ser la guardiana / de la casa d'en Rosés./ / Al notar que dels que passen la miren i admiren tant/ de contenta s'embadoca / que es descuida de fer aglans / Veient el motiu de no fruitar / son amo ja li perdona la falta / i de prop sols i ben contents / diu tens raó (no n'hi ha d'altra)./ / Rosés, conserva l'alzina, / que sia de la casa senyera, / i que la mires sempre, aumentar / sempre, de la mateixa manera. // Això ho prega un bon amic / Que vas conquistar un dia / I ell mai prega per ningú / Que no sia de valia./ Firma il·legible / Can Rosés / 28 de març de 1916 '</p> | 41.5065500,2.0370000 | 419633 | 4595439 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60263-foto-08184-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60296 | Roureda de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-bastida | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al lateral dret de la carretera de Terrassa, sortint de Rubí, i als voltants de l'antiga casa i molí de la Bastida, es troba una interessant arbreda composada per diversos exemplars de l'espècie Quercus sp, arbre caducifoli de la família de les fagàcies, d'arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits i fruits en gla.</p> | 08184-225 | Lateral carretera de Terrassa 08191- RUBÍ | 41.5135600,2.0366900 | 419616 | 4596218 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60296-foto-08184-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60296-foto-08184-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60303 | Aqüeducte- mina de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-mina-de-can-corbera | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XIX | <p>Davant can Roses es troba un aqüeducte fet de maçoneria a la seva major part, que serveix per salvar el curs del torrent de Sant Feliuet i mitjançant el qual es portava canalitzada l'aigua des de la mina de Can Corbera fins a Rubí. Abans d'arribar a l'aqüeducte, hi ha una caseta de totxo relacionada amb el cabdal d'aquest. Es conserven les canals i canonades que portaven l'aigua de can Corbera fins el carrer de Sant Muç (CASTELL, 1999). Avui es troba fora de servei. Objectes relacionats amb la conducció des de la mina i el proveïment públic de l'aigua es poden veure a les col·leccions dels Srs. Pere Bel i Pere Vallhonrat.</p> | 08184-232 | Davant de can Rosés 08191- RUBÍ | <p>El servei d'aigua era a càrrec de Josep Margenat i com a mostra es va inaugurar un sortidor al barri de l'església i el barri del Padró va ser dels primers a rebre l'aigua (BEL, 1996).</p> | 41.5065500,2.0364100 | 419584 | 4595440 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60305 | Figuera del mas Jornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-mas-jornet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de Ficus Carica que es troba al mig d'un camp. El desenvolupament de les seves branques ha estat prou harmoniós com per a aconseguir un exemplar molt airós i emblemàtic.</p> | 08184-234 | Camp del mas Jornet, 08191- RUBÍ | 41.4814800,2.0195500 | 418145 | 4592672 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60305-foto-08184-234-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60150 | Torre Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-teixidor | <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.. informació oral Sr. Joan Cardona, (març 2001).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tres alçades: soterrani, planta baixa i pis, a més d'una torre mirador. La parcel·la està situada a la plaça de Figueras a la cantonada dels carrers Xile i la Plana de Can Bertran. L'estructura és de murs de càrrega. A la planta soterrani el forjat és d'una sola volta i resulta interessant la cuina. L'acabat és un arrebossat i té detalls d'ornamentació a les canonades i balcons. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller, si bé totes devien tenir persianes de llibret, algunes de la planta baixa han estat substituïdes. La coberta és plana menys a la torre mirador que és a quatre aigües. A l'interior els sostres tenen motllures a les canonades i decoració al centre. Com a elements a destacar i que resten protegits en el Pla Especial destaquen el distribuïdor amb columnes de la planta baixa i una habitació amb galeria que es troba al primer pis (PLA, s.d.).</p> | 08184-77 | Plaça d'Estanislau Figueres, núms. 5-7, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indiano (PRAT, 1999). La va fer construir va fer construir un industrial corretger de Barcelona que la va pensar per a la seva dona, però no hi van viure mai, segons sembla perquè quan la va veure la dona va dir que aquella casa no era per una família sola sinó per vàries i no va voler-hi viure. La torre va romandre tancada fins que la va comprar el senyor Teixidor (informació oral Sr. Joan Cardona, març 2001). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). Aquesta casa es posterior a la Torre Riba, però en canvi ja existia quan va arribar el tren a Rubí (CAMARERO, MERINO, 1989).</p> | 41.4922400,2.0336900 | 419339 | 4593853 | 1912-18 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60150-foto-08184-77-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). L'actual divisió en dos habitatges a planta baixa i pis ha fet que apareguin alguns elements estranys: l'escala interior ha quedat tapiada en arribar a dalt i a l'exterior n'ha aparegut una unida per una passarel·la amb la terrassa que dóna sobre el porxo i que fa funció d'accés. La planta soterrani ha estat habilitada per habitatge i s'hi ha posat una habitació i la cuina. Hi ha hagut una intenció de conservació i s'han rescatat alguns sostres (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60166 | Cal Fideuer / Ca l'Aliart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer-ca-laliart | <p>ALUJAS et alii (1984) Homes del Rubí d'ahir, Barcelona, Comissió de Cultura del Casal d'Avis de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb dues obertures a cada una de les plantes altes. Al primer pis, presenta un balcó corregut i al segon, sengles balcons individuals. Resulten d'interès la façana, els balcons i baranes, la cornisa i els espiralls, el medalló i la porta d'entrada (BEL, 2001).</p> | 08184-93 | C/ Sant Cugat, 2, 08191-RUBÍ | <p>Havia estat un magatzem de gra (BEL, 2001). El carrer de Sant Cugat havia format part del terme de Sant Cugat, fins que el segle XIX va ser segregat i annexionat al de Rubí.</p> | 41.4895200,2.0314100 | 419145 | 4593554 | 1860 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60166-foto-08184-93-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60193 | Cal Fideuer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX-XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular i façana esvelta i ben proporcionada, amb acabat arrebossat i pintat en bicromía: color grisós als aplacats decoratius de guix i taronja fosc la resta. S'eleva fins a tres altures, i presenta la teulada plana, amb barana d'obra. La porta d'entrada ha estat remodelada per una restauració molt recent. Destaca per la seva particularitat un respirall metàl·lic que es situa al centre que defineixen les obertures aparellades que es repeteixen entre el primer i segon pis, amb balconada volada a la primera altura.</p> | 08184-120 | Carrer de Sant Jaume, 8, 08191-RUBÍ | <p>El nom ve del fet que el seu propietari era fabricant de pasta per a sopa i tenia el seu establiment al proper carrer Sant Cugat, precisament a la casa que també porta el mateix nom.</p> | 41.4897600,2.0315700 | 419159 | 4593580 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60193-foto-08184-120-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha estat restaurat recentment. | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60090 | Ca la Rosa / Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rosa-can-riba | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982b) 'Un finestral gòtic ignorat' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 122. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat - jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). Dins d'aquest context urbanístic es troba ca la Rosa que constitueix, a Rubí, un interessant exemple d'elements d'una arquitectura anterior tot integrant-los en l'arquitectura de l'època. Es tracta d'una casa amb mitgera a la part dreta del frontal de la façana, afrontant per l'altre cantó amb els jardins de la torre Marbà o Teixidor. L'edificació és de planta baixa i dos pisos, amb dues portes d'arc de mig punt i una finestra adovellada. Al primer pis es troba l'eix de simetria de l'edifici, constituït per una finestra gòtica datable en el segle XV o XVI, reaprofitada (segons la informació oral de l'antiga masia de can Bertran de la Plana o Serra del Padró) i disposada entre dos balcons amb reixa senzilla i arcs escarsers a les llindes. La llinda de la finestra gòtica està feta en una sola pedra i presenta la forma d'arc conopial amb crestes presentant sengles caps humans a l'arrencament del mateix. Al tercer pis es desenvolupa una doble arcada trífora amb columnes helicoïdals de maó vist fent aresta i arcs de mig punt ressaltats, que responen a la interpretació acadèmica d'elements d'arquitectura tradicional i popular. El coronament es pla, tot presentant un frontis de picadís i tres parelles de pilars (l'acabament dels quals vol recordar uns merlets) coronats, així mateix, per picadís. La façana està feta amb pedra vista i totxo, dominant el color rosat en la composició. Al costat d'una de les portes hi ha la data de construcció: '1912'.</p> | 08184-17 | C/ Xile, 10. 08191-RUBÍ | <p>De la masia de can Bertran es tenen notícies des de cap el 1500, i llavors era nomenada 'Can Serra del Padró' recollint el nom del 'Padró' que ja es troba l'any 1172 (MARGENAT, 1995). El canvi de nom sembla que es va produir al voltant del segle XIX. Estava situada a la part alta de la vila, en una cruïlla de camins i les seves propietats s'estenien gairebé per tot el nucli antic de la població. Tenia un perímetre molt gran. Anava des del carrer Mn. Cinto Verdaguer fins el de Sant Cugat, passant pel de Sant Antoni, Sant Gaietà, Torrent de l'Alber (el pont que el creuava prop de can Cirereta portava el nom de la masia), Sant Isidre i carrer Fondo. La masia, que s'emplaçava al solar que va ser ocupat per Climent Riba, al bastir-hi la seva torre, fou enderrocada cap el 1911 obrint-se, a la vegada, el carrer Xile (RUFÉ, 1982b). Allà hi havia la creu de terme al lloc avui ocupat per les escales i el carrer de la baixada de la Creu. Gairebé totes les cases incloses als carrers esmentats pagaven censos a can Serra del Padró o can Bertran de la Plana. El cognom Bertran es troba a l'Arxiu Parroquial a mitjan segle XVII. El 1841 la posseïa Miquel Mitjans, el qual comença a vendre terrenys per a urbanitzar. Fins el 1881 hi havia una creu de terme a la cruïlla del C/ Xile, C/ Nou i les escales anomenades 'de la creu'. De la vella masia (en part sota el carrer i en part sota la Torre Riba), únicament se salvà un finestral gòtic, el qual, com ja s'ha vist, col·locaren a la façana de la casa del C/ Xile núm. 10 (RUFÉ, 1984a; 1997a), avui ca la Rosa. La pedra de la façana de la casa també era del mas, així com unes enormes bigues de fusta que formen la estructura interna de la construcció (BEL, 1996).</p> | 41.4923400,2.0333500 | 419311 | 4593865 | 1912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Segons fonts orals també conegut com Cal Mosques o Cal Turu. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60285 | Acadèmia Balmes / Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/academia-balmes-can-plantada | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral del senyor Joan Cardona, (març 2001) i Miquel Rufé (març de 2001).</p> | XX | <p>Casa exempta a la part esquerra de la façana i entre mitgeres a la part dreta. L'edifici és de planta baixa i pis d'estil força eclèctic, anunciant ja elements del noucentisme. Totes les obertures que presenta a la façana, tenen la llinda imitant arcs deprimits convexes, acompanyats a la part baixa de les finestres (i al balcó del primer pis) per una barana calada d'obra en forma de roleus vegetals. Tan a la planta baixa com al primer pis hi ha quatre obertures. A ras de carrer, una d'elles és una porta mentre que a la primera planta, les dues centrals estan dins un balcó volat. Sobre cada obertura de la primera planta hi ha sengles respiralls romboïdals de terrissa. El capcer té forma de frontó lleugerament entretallat amb un motiu circular al timpà. Els extrems de la casa es troben coronats per sengles remats en forma de pinya funerària. La casa té un jardí adossat. La porta del barri exterior és de picadís de ceràmica, igual que la de la Torre Riba, ja que, antigament, era l'entrada de carruatges d'aquella torre (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001).</p> | 08184-214 | C/ Xile 7 - Pça. Estanislau Figueres 1 08191-RUBÍ | <p>Era la casa d'estiueig de la senyora Mercè Plantada. La seva família va ser originària de Rubí i entre els anys 1916 i 1928 va viure en aquesta casa, al costat de la seva mare i germana i el seu fill. Va ser molt famosa com a soprano i coneguda internacionalment, Cantava lieder amb el propi Strauss i també va fer les parts vocals d'Stravinsky. (RUSiÑOL, 1989). Entre els anys 1947 al 1950 va ser adquirida per a acadèmia, on el mestre senyor Gonzalo impartia les seves classes (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001). Es troba dins el conjunt edilici de la plana de can Bertran, espai que conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí al primer terç del segle XX com va ocórrer a altres llocs de Catalunya (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4925500,2.0334200 | 419317 | 4593888 | ca. 1916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60228 | Can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellver-0 | <p>Informació oral Sr. Miquel Rufé, març 2001</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i pis amb teulada a una sola vessant, rodejat per un ampli jardí, amb una font amb rajoles de ceràmica blanca i blava i altres dependències auxiliars. Presenta, a la planta baixa, porta i dues finestres, i a la primera planta, tres finestres amb balcó ampitador. Sota teulada té interessants respiralls fets de ceràmica. Tota la construcció ofereix un estil Historicista, que contrasta amb la data de construcció obtinguda per informació oral.</p> | 08184-157 | C/ General Prim, 5.- 08191-RUBÍ | <p>La casa la va comprar el Sr. Bellver de Barcelona, casat amb la Sra. Camps de Rubí i li va donar un aspecte rural (de masia) (informació oral, Sr. Miquel Rufé, març 2001).</p> | 41.4878600,2.0298100 | 419010 | 4593371 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60294 | Can Llonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llonc | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982a) Calendari llaminer. Rubí: Miquel Rufé i Majó. Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000.</p> | XIX- XX | El seu estat de conservació es molt precari i que ambdues necessiten, urgentment, una eficaç i respectuosa restauració.A finals de 2003 es van caure la meitat de les arcades de la façana principal | <p>Casa que pel seu costat Nord fa mitgera amb la següent, mentre que pel seu costat Sud es troba exempta. Per la seva banda Oest té façana al carrer de Terrassa, on ocupa el solar corresponent al número 30. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab, que verticalment es desenvolupa a tres altures (baixa i dos pisos més), de planta rectangular i estructura cúbica. A la façana que dona al Sud els tres pisos presenten sengles balcons correguts amb nou arcs cadascun. Les columnes dels arcs són fetes amb maons de planta octogonal, d'inspiració clàssica, probablement fets a Rubí. La reixeria és de ferro forjat amb una decoració de grans motius florals de dotze pètals inscrits en quadrats amb roleus a les cantonades. Resulta interessant el remat d'aquesta mateixa façana amb timpà simple decorat, com la resta de la cornisa, amb un fris dentellat senzill. De la façana principal (C/ Terrassa) destaca la portada de gres, un balcó amb el mateix tipus de reixa que a l'altre cantó i dues finestres cegues. L'arrebossat d'aquesta façana simula, en morter, una decoració de carreus de pedra. El tipus d'edificació és propi dels últims anys del segle XIX. A Rubí hi ha exemples d'aquesta tipologia constructiva, encara que aquest edifici destaca per la seva singularitat ornamental i l'emplaçament urbà. En aquest sentit, cal ressaltar la balconada correguda superposada com un exemple únic d'arquitectura colonial en simbiosi amb solucions d'arquitectura popular i tradicional de Rubí i amb els corrents academicistes que van dominar el panorama de l'arquitectura catalana pre-modernista (exemples a Rubí podrien ser la masia de can Balasc i la casa de direcció del Vapor Nou). Segons informació oral -donat que s'ha negat l'accés a la casa- existeix, així mateix, un patí o jardí tancat (que s'endevina des del carrer) on hi ha o hi havia un safareig alimentat per l'aigua del rec del Clausell que discorria molt a prop, sota l'acera. La casa forma un conjunt unitari amb cal Corrons, un altre exemple remarcable de l'arquitectura civil rubinenca, constituint ambdues un 'skyline' sobre la riera.</p> | 08184-223 | Terrassa, 30 08191- RUBÍ | <p>L'edifici va ser construït pels germans Llonch. Aquests eren paletes que van anar a Cuba on es van enriquir. A la illa havien treballat a la casa Jané, a la dels Jesuïtes de l'Havana, a la Calisay, etc.. on feien les obres de reparació. Un cop acabada la Guerra de Cuba van tornar a Rubí on, aprofitant una antiga construcció van aixecar la nova casa a finals del segle XIX o primers anys del segle XX. (Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000). La primera pastisseria de Rubí és la pastisseria Llonch de finals del segle XIX (RUFÉ, 1982a). Els cognoms dels pastissers era Llonch Llugany.</p> | 41.4931400,2.0302500 | 419053 | 4593957 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Germans Llonch | No s'ha facilitat l'accés a la construcció. | 102|120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml