Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
60094 | Can Calopa / Can Galopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopa-can-galopa | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII- XIX | La construcció presenta un estat de deteriorament progressiu, fet que s'agreuja amb la presència d'elements i materials que trenquen l'harmonia del conjunt, com poden ser les grans sitges que flanquegen l'entrada del barri a ambdós costats o els coberts pels animals. | <p>Masia del tipus III, en estat de degradació, situada molt a prop de la riera i al peu del turó que porta el mateix nom. Malgrat el seu estat, encara conserva molts elements originals. Del conjunt constructiu resulten interessants l'antiga estructura, encara dempeus, i a la façana principal les pedres esculpides de porta i finestres, la porta del barri, així com l'edifici exempt al costat del riu, que recorda vagament la construcció d'un antic molí hidràulic, fet aquest que es podria relacionar amb l'existència de restes d'una canalització de lo que es pot considerar com una antiga resclosa situada aigües amunt de la riera, així com la proximitat d'un altre molí d'època posterior, avui arruïnat, a l'altra cantó de la riera, i dintre del terme de Sant Cugat. A uns 300 metres en direcció riu amunt es troben els forns per a l'extracció de guix.</p> | 08184-21 | Camí de can Calopa, 08191-RUBÍ | <p>La notícia més antiga és de l'any 1244 i se l'anomena 'mas Roquers' amb un molí. El 1272 era propietat de Pere Soliarte de Roqué i sa muller Raimunda, els quals venen el mas a Ramon Dalmau, qui té la propietat juntament amb els monjos de Santes Creus. L'any 1316 en Pere de Roquers ven una peça de terra nomenada la 'illa de Roma'. Apareix una altra vegada en un fogatge del 1359, existint més documents a partir del segle XIV, pertanyent a la família Mitjans (RUFÉ, 1984a; 1997a) Els segles XV, XVI i XVII, se l'anomena 'mas Mitjans de la Riera'. El 1728 apareix Càndid Calopa, pagès de Sant Pere de Rubí, que té un censal sobre el 'bosc d'en Calopa' del Papiol. Tant la masia com el molí situat al davant, a l'altre cantó de la riera, van ser adquirits, després de la Desamortització, pel baró d'Esponellà, D. Carles de Fortuny (RUFÉ, 1984a; 1997a)</p> | 41.4640300,2.0138200 | 417645 | 4590740 | 08184 | Rubí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Actualment està fonamentalment dedicada a explotació ramadera. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60298 | Forns de can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-calopa | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. Informació oral i visita, Sr. F. Margenat</p> | XVIII-XIX? | El forn oest està deteriorat, molt erosionat a l'interior i el sostre ha caigut, no conservant-se part de l'arc. El forn est està millor conservat (MORO, 1990). | <p>Al nord de la masia de can Calopa, en terrenys de guardar bestiar al costat del marge de la riera de Rubí, existeix un conjunt de construccions que corresponen a dependències relacionades amb dos forns. Es tracta d'estructures agafades amb morter i que delimiten dos espais interiors que formen un cos vertical amb obertura al sostre i una boca de mig punt realitzat amb totxos. L'interior del forn està constituït pel terreny natural. Semblaria poder-se relacionar amb una zona industrial i d'habitatge (MORO, 1990). Al davant de les estructures del forn, apareixen diverses estructures de magatzem i obrador que, actualment són utilitzades com a rafal per a ovelles. En aquest lloc es conserven parets d'un 2'50 metres d'alt. A la zona més muntanyosa es conserven pilars quadrangulars d'obra que deurien formar part de l'element sustentant d'algun tipus de cobert fet de materials peribles o una altra estructura de la que s'escapa la funcionalitat. (Informació oral i vista, F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-227 | Camí de can Calopa .- 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1987 (MORO, 1990) El fet de no disposar de documentació fa que no es disposi d'informació sobre la seva cronologia (informació oral Sr. F. Margenat) Tal vegada aquesta es trobi a l'Arxiu de Sant Cugat.</p> | 41.4657200,2.0141100 | 417671 | 4590928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es desconeix la funcionalitat exacta dels forns però la presència de nombrosos fragments de guix cristal·litzats porta a pensar que s'hi elaborava aquest material (MORO, 1990; Informació oral i visita de F. Margenat, abril 2001). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60244 | Turó de can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-calopa | <p>ALMERA, Jaume (1895) Memòria de los depósits pliocénicos de la cuenca del Bajo Llobregat. CARRERAS CANDI, Francesc (sense data) Geografia General de Catalunya, Barcelona. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El turó de can Calopa és una extensió de bosc al costat de zones industrials i sobre la riera de Rubí a l'extrem sud del terme municipal. La coberta vegetal està formada per un bosc de pins. Destaca la timba creada per l'acció erosiva de la riera de Rubí, que deixa visible la sedimentació formada per una formació lacustre del Terciari, on Jaume Almera va distingir tres formacions: 1. Conglomerat amb elements grossos i pissarrossos travats per una pasta margosa rogenca. J. Almera, a finals del segle XIX, va recollir fragments d'Sciurus ceignousi, Acerotherium lemanense, Dremotherium sp. i Helix morogesi 2. Marga groga o grisosa alternant amb capes calcàries subcompactes amb fractura desigual i cavernosa, més primes a la base i de 2 a 3 metres de gruix després. J. Almera va recollir Planorbis sp. I Bithynia sp. 3. Psamnita disposada en capes de 2 o 3 metres de gruix, alternant amb bancs d'argila del mateix gruix, que en alguns puns es transformen a conglomerats poligènics (MORO, 1990).</p> | 08184-173 | Sobre la riera a Rubí a l'extrem sud del terme, 08191-RUBÍ | <p>Descrit per J. Almera el segle XIX essent una de les primeres formacions terciàries en a ser descrites al nostre país.</p> | 41.4676800,2.0136500 | 417635 | 4591146 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60244-foto-08184-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60244-foto-08184-173-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A l'extrem de la timba, al costat dels terrenys de can Jardí aflorava un estrat de pissarres paleozoiques, que formen la base de la geologia rubinenca, però que avui ha desaparegut pels abocaments a la riera, encara que l'acció erosiva pot fer que torni a afloraren qualsevol moment.(MORO, 1990). | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60115 | Pont dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-alous | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | Es troba en estat d'abandonament creixent. La llera del torrent dels Alous es troba molt bruta. | <p>Pont de tres ulls que es troba en un antic traçat de la carretera de Molins de Rei a Rubí, rectificat a finals del segle XX, i, per tant, actualment no té l'ús pel qual va ser dissenyat. Els brancals de l'obra són fets de carreus de pedra amb tallamars arrodonits a tots dos extrems. Aquests acaben en un ressalt continu sobre el que s'aixequen els arcs fets amb totxo arrebossats. Sobre els arcs es va bastir l'espai de circulació protegit per sengles baranes laterals fetes, així mateix, de totxo arrebossat. L'ull del costat de Rubí és més petit que els altres dos.</p> | 08184-42 | Ctra. Molins de Rei km. 9, 08191-RUBÍ | <p>En el segle XIX, la carretera de Tarragona a França, travessava el torrent dels Alous per aquest punt A partir de 1863 hi passava també la de Molins de Rei a Rubí, superant la vinguda per la llera de la Riera de les Arenes (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4681900,2.0307300 | 419062 | 4591186 | 187? | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60188 | Jaciment de can Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-jardi | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Les restes estan enterrades degut a la construcció del polígon, encara que es van destruir part de les que hi havia al costat de l'antic camí de can Pi de Vilaroc, avui carrer Stravinsky (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa el fet de la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà i medieval situat a la part sud de Rubí, al lloc ocupat pel polígon industrial de can Jardí. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Es troba dominant la riera de Rubí, pel seu costat N. Les restes es troben actualment soterrades des que es va urbanitzar aquesta zona, per a bastir-hi un polígon industrial. Hi havia restes arquitectòniques pertanyents a un 'lacus' i diverses parets (MORO, 1990) Apareix terra sigillata sudgallica -Drag.. 29- africana A, dollia i ceràmica comuna, tractant-se d'una possible vil·la romana (MORO, 1990). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). A uns 200 metres a l'O el Sr. Serra i Roselló va localitzar una sepultura en tegula, que sembla que avui ha estat destruïda (MORO, 1990).</p> | 08184-115 | C/ del compositor Stravinsky, 08191-RUBÍ | <p>Els primers restes que serveixen per documentar el jaciment sembla que van ser exhumats pel Sr. Serra i Roselló qui, com ja s'ha dit a l'apartat 'descripció', sembla que va localitzar una sepultura en tegula (MORO, 1990).</p> | 41.4696900,2.0202500 | 418189 | 4591362 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60188-foto-08184-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La masia del mateix nom pertany al terme de Sant Cugat (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), i les seves terres estan ocupades per un polígon industrial. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60119 | Can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi-de-vilaroc | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INFORMACIÓ ORAL JUDITH TAPIOLES, abril 2001. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. MERINO, Joan Miquel (1983b) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga, dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 191-210. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII | <p>Masia del tipus III. Ha sofert forces modificacions si bé s'ha intentat respectar la conservació dels elements tipològics i d'interès en la mesura que ha estat possible. Aquests modificacions han afectat, principalment, els forjats, de manera especial el del segon pis, on s'ha substituït l'embigat de fusta en mal estat per un de ferro. També hi ha modificacions al forats de façana amb l'aparició de balcons, si be no afecten gaire l'aspecte general. La coberta es suportada per una gran biga reforçada per uns elements que es podrien considerar com a cavalls primitius. Té un celler amb coberta a dues aigües, amb cavalls de pi melis de molta qualitat. Sembla que existeix una cisterna davant l'edifici, de dimensions poc habituals, ja que la informació oral diu que el carro que treia la terra podia circular fins el fons. S'ha de destacar també la gran xemeneia. Per altra banda, els annexos no tenen gaire interès (PLA, s.d.). A la façana es pot veure la data de 1787.</p> | 08184-46 | Camí vell de Castellbisbal . 08191-RUBÍ | <p>La primera dada de la seva existència, amb el nom de 'Villarab', es troba al testament, fet l'any 1164, d'en Guillem, el qual deixa per hereu del mas el seu fill Miquel. Se sap també, que aquesta masia era alou de la catedral de Barcelona i formava part de la Prepositura. Un pergamí de l'any 1224 parla de la donació, per part del capítol de la Catedral a Berenguer Miquel del 'mas de Villarab' amb carta de precari. Tot apunta a que l'edifici de la masia no sempre es va trobar al lloc actual, segons es desprèn de la lectura de les escriptures. Les terres que formen la propietat actual foren adquirides gradualment: una part eren del castell de Rubí, altres del monestir de Sant Cugat, de Valldonzella, de l'església del Papiol, de la catedral de Barcelona i d'alguns particulars, les quals foren establertes en diferents èpoques a favor dels posseïdors de can Pi de Vilaroc. Durant quatre generacions heretaren el mas les pubilles, els marits de les quals acceptaren el cognom de Vilaroc i renunciaren al propi. Tot això passà fins a mitjan segle XIV, quan Sança de Vilaroc es casà amb Arnau Despí i, des d'aleshores s'anomena Pi de Vilaroc, passant, a més a més, a ser aquest el cognom familiar. Els esposos Guillem i Elisenda de Vilaroc, van fer un llegat de '12 diners per la llàntia de Sant Mus' (RUFÉ, 1990). Galceran Pi, el 1527, es nomenat batlle reial de Rubí mitjançant un diploma atorgat per Federico de Portugal, lloctinent general de Catalunya, en nom de l'emperador Carles V i la reina Joana. Altres membres van ser després batlles de Rubí als segles XVI i XVIII. Un privilegi de l'any 1706, una altra vegada signat pel Lloctinent de Catalunya declara el matrimoni Pere i Esperança Monmany, mentre visquin, lliures i absents de càrregues, impostos i allotjaments. La família de can Pi de Vilaroc va afavorir en diverses ocasions la parròquia de Sant Pere de Rubí, sembla ser aquest el motiu pel qual se li va concedir el poder-se enterrar a la capella de Sant Roc. L'any 1927, la Sra. Joaquima Elies, vídua de Margenat, va subvencionar els bancs, el sagrari i la custòdia amb motiu de celebrar-se les noces d'argent del rector Dr. Josep Guardiet. El Sr. Josep Rabassa i Rabella restaurà can Pi de Vilaroc amb molta cura i els seus hereus la conserven molt bé (RUFÉ, 1984a; 1997a). Actualment resta abandonada.</p> | 41.4720200,2.0091500 | 417265 | 4591632 | 1787 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Existia un interessant Cartulari que recollia més de dues-centes escriptures (RUFÉ, 1984a; 199/a), d'aquest, avui tan sols resta una copia mecanografiada (feta el 1935) a l'arxiu de la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, i esta localitzat a la casa del Sr. Rufé (Informació oral Judith Tapioles, abril 2001). Com a estructura resulten destacat la del celler amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). A la casa, encara existeix una interessant llarga taula de fusta (Informació oral Judit Tapioles, abril 2001). No s'ha tingut accés a l'interior. A la dècada de 1970 va aparèixer una sorgència d'aigua calenta. | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60131 | Torre de la Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-llebre | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVIII | Ha sofert les reformes pròpies per a la funció de restaurant | <p>Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d'acord amb l'estil de les masies. Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s'adelanten des d'ells i una tanca. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l'interior, les finestres presenten festejadors. A l'exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L'era, enrajolada, presenta la següent inscripció 'M P / ANY / 1903'. L'ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999). Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant. El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l'edifici. En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-58 | C/ Art s/n 08191-RUBÍ 93 6973202 | <p>Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de 'Libra', i en el segle XI hi consta 'Arnalli Guillelmi de Libra', que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur. A partir del segle XIII ja s'havia transformat en 'turricella', citat pel cartulari. Un document que porta la data del 14 d'agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera). Més endavant, l'any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S'ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà. En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l'actual denominació. En el segle XVI s'anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix. L'any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l'edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents). L'ermita, que ja existia l'any 1659, segons documents de l'arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l'advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist. L'any 1724, l'il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l'esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs. L'any 1781 s'hi construí el nou altar i s'hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989). Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció. A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D'aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d'aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor. L'any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars. A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1936 s'hi va establir una 'Colònia d'assistència Infantil', que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).</p> | 41.4761500,2.0344400 | 419382 | 4592066 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60131-foto-08184-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60131-foto-08184-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60131-foto-08184-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Antoni Trullàs ? | Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l'Alber, que sembla que està inundada, però s'ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000). El celler presenta una gran volta (CASTELL, 1999). | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60086 | Can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balasc | <p>ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | XIX | <p>L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu 'REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882'. La porta està resseguida i pintada en blau.</p> | 08184-13 | Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)</p> | 41.4762600,2.0048800 | 416914 | 4592107 | 1882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca 'Chrysler' de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant 'per sé' com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi. | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60168 | Pou del mas Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-ferran | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XX | <p>En el torrent de ca n'Oriol, prop de la llinda divisòria del terme, i davant de la Torre de la Llebra i ha una construcció turriforme, amb coberta a quatre aigües i porta petita que dona al camí d'accés al mas Ferran. La torre protegeix un pou d'aigua, conservant-se bona part del sistema d'aprofitament de l'aigua al seu interior. Travessant el torrent de Ca n'Oriol, i en direcció al dels Alous, es troba el mas Ferran, un exemple més d'arquitectura popular al terme de Rubí.</p> | 08184-95 | Torrent de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4763600,2.0357000 | 419487 | 4592089 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60146 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi-0 | <p>PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | <p>Curs d'aigua irregular, afluent per l'esquerra del riu Llobregat, desguassant vora el nucli del Papiol, i que es la continuació de la riera de les Arenes. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les seves aigües de les del Ripoll, afluent del Besòs. Al seu pas pel terme municipal de Rubí, rep aigües d'altres cursos estacionals de menor entitat, d'entre els que destaquen els següents torrents (és dona tan sols un dels noms pels quals es coneixen): torrent de Ca n'Oriol, de Can Barceló, de Can Canyadell, de Can Fonollet, de Can Guilera, de Can Pòlit, de Can Tallafigueres, de La Verneda, del Manà, del Mas Papabous, dels Alous, Fondo i Xercavins, d'entre altres de menor entitat.</p> | 08184-73 | 08191-RUBÍ | <p>El seu aprofitament al llarg de la història es patent en les restes de rescloses i molins que es troben disseminats al llarg del seu curs. Entre 1836 i 1861 es procedeix a la rectificació del curs de la riera des de la resclosa del Vapor Nou, ja que abans feia una corba cap a l'est, entrant a la plana de l'Escardivol cap a cal Corrons, construint-se el pont de l'Escorxador. El 1962 el seu desbordament causà importants destruccions i nombroses víctimes tant a Rubí com al nucli urbà veí de Terrassa. A l'actualitat s'està treballant en l'adequació de la seva llera al seu pas pel nucli urbà.</p> | 41.4766100,2.0302500 | 419032 | 4592121 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La Generalitat ha bastit dues estacions depuradores d'aigües residuals (can Fonollet i can Calopa) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
60256 | Torres d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-den-massana | <p>MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa</p> | XX | S'ha iniciat un procés de degradació que sembla força irreversible en tres de les torres. | <p>Conjunt format per diverses torres amb unes mateixes característiques tipològiques en el moment de la seva fundació i compost per les següents edificacions: C.E.I.P. Torre de la Llebre (Ajuntament de Rubí, Pça. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ), casa Massana (de Ramon Massa), casa Arís (Antoni Arís Casanovas i germans. C./ Pintor Murillo, 30, 3er. Rubí) i casa Salduba. Es tracta de cases amb planta baixa i un o dos pisos, amb torre mirador en algun cas. Presenten porxo amb columnes sobre una petita escala, a la manera d'una pèrgola, que sustenten una terrassa al primer pis. En un cas, hi ha un plafó de ceràmica blava amb la representació de Sant Jordi. En el cas del col·legi l'estructura original està molt variada.</p> | 08184-185 | Pg. De les Torres, 08191-RUBÍ | <p>Al voltant de 1920, adquirí la propietat la família Masana, de Barcelona, empresaris de la construcció, i bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D'aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. L'any 1936 s'hi va establir una 'Colònia d'assistència Infantil', i es van allotjar refugiats de guerra que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclòs paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989). Un cop acabada la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor, s'hi varen allotjar.</p> | 41.4781300,2.0337200 | 419324 | 4592287 | 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-casa-aris-gener-2011-1441600x800.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-escola-torre-de-la-llebre-gener-2011jordi-vilalta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-juny-2016jordi-vilalta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-torre-salduba-gener-2011jordi-vilalta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-una-de-les-cases-la-primera-gener-2011jordi-vilalta.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-03 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
60097 | Camí vell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-castellbisbal | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que, en origen, anava des de Rubí fins a Castellbisbal i continuava cap a Martorell. Travessava la riera, davant de can Fatjó i continuava, conjuntament amb el d'Ullastrell, en direcció SO-NE fins que se separaven i el de Castellbisbal seguia en direcció NNO-SSE. Actualment només conserva el seu aspecte original antic sobre terra a la zona de can Balasc i can Pi de Vilaroc, on conserva un traçat molt recte, que probablement és un indici d'antiguitat. Prop del mateix, a la zona de ca n'Estaper, va aparèixer un miliari.</p> | 08184-24 | Zona oest del terme 08191-RUBÍ | <p>L'any 1610 es parlava d'un camí reial de Rubí a Martorell que sortia de la zona del Castell i can Fatjó Durant tot el segle XVIII hi ha referències constants a aquest camí en la documentació (BENCOMO et alií, 1986). L'any 1866 es va intentar rectificar el camí a la sortida de Rubí, degut a que passava la riera de Rubí a gual i ho feia donant volta. Es va intentar fer un pont que escurcés el camí i evités el perill de travessar la llera, de tota manera no va reeixir. L'any 1834 a la documentació apareix la figura d'un encarregat a la riera 'de dar dirección a las aguas a fin de hacerlas transitables a los que viajan de Martorell a Sant Cugat' (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4788000,2.0080400 | 417181 | 4592385 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També conegut com a camí vell de Martorell. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60200 | Can Sedó / Cal Tei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sedo-cal-tei | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústira rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí</p> | XX | <p>El complex industrial consta d'un edifici de planta baixa i pis destinat a consergeria, habitatge i oficines. Darrera d'aquest, cap el S, arran de curs d'aigua, es troba un edifici de totxo vist que consta de planta baixa i pis i que, estava dedicat a forja i taller mecànic. Entre aquest edifici i les naus que encara queden dempeus queda la xemeneia, actualment tapiada, que mesura, a la base rectangular, 4'75 x 3'75 m, i uns 15 metres d'alçada. Al S del conjunt resten dempeus quatre naus, originàriament dedicades a magatzem, una d'elles separada de les altres. Totes cobertes amb encavallades. A la façana de cadascuna hi ha una gran porta. Al soterrani de les tres unides, es conserva un celler amb un cup, de rajola vidrada marró, en bon estat i les senyals d'una premsa de raïm de fus de ferro que ha desaparegut. Al costat del celler es trobava la cavallerissa amb les menjadores (INVENTARI, 1999) i elements mobles d'us agrícola, en estat lamentable.</p> | 08184-127 | C/ Antoni Sedó s/n, 08191-RUBÍ | <p>Les primeres naus per teixir seda natural, les van construir els senyors Tey de Rubí, l'any 1924, Després, l'empresa Sedó va anar adquirint i ampliant les naus a partir de 1928, en temps del Sr. Antoni Sedó Peris-Mencheta, al qual va seguir el seu fill Antoni Sedó Conde. L'any 1962 la riuada va inundar totes les naus 65 cm. L'any 1979 l'empresa va tancar les portes La fàbrica va tenir uns 700 treballadors i la seva producció era filatura de carda, raió viscosilla, teixit de cotó, de llana, seda i barreja. La xemeneia es va construir després de la Guerra Civil, moment en que va haver carestia d'electricitat, fet que va provocar la compra de motors de vaixell per a generar-la. L'any 1979 algunes naus van ser utilitzades per l'empresa PIELNOVA i com a cotxera municipal fins que abandonades han sofert varis incendis i actes vandàlics. Han desaparegut les naus de telers (INVENTARI, 1999). Cal Tei era una fàbrica de teixits que després adquirí en Sedó. Primera indústria que instal·là una sirena elèctrica per avisar l'hora d'entrar al treball. Alguns rubinencs deien en sentir-la 'ja toca el pito-Tei' (RUFÉ, 1985a).</p> | 41.4791000,2.0361300 | 419526 | 4592392 | 1924 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60200-foto-08184-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60200-foto-08184-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A les instal·lacions hi ha un camió amb escala totalment cremat. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60194 | Jaciment Casetes Sedó / Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casetes-sedo-ca-nalzamora | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 204-209. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | IIIaC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al construir-se les anomenades casetes de can Sedó als terrenys de l'antiga finca de Ca n'Alzamora, i en concret al fer-se el rebaix del terreny fins al mateix carrer, varen aparèixer estructures d'època romana junt amb quantitat de material ceràmic, conservat al Museu de Rubí (MORO, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999): terra sigillata i ceràmica comuna, que han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una vil·la romana (BENCOMO et alií, 1986: 49). El 1986 F. Margenat va trobar fragments de ceràmica i escòria de forn (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) que fa pensar en l'existència d'un centre productor d'àmfores i altres terrisses (VILALTA, 1986d). Destaquen ceràmiques de tipus lucente (Lamb. 2 / 37, TSACT Hayes 72 TSAD1 Lamb 9b (JÀRREGA, 1988). S'ha distingit també terra sigillata itàlica (RIBAGORDA, 1991).</p> | 08184-121 | Carrer Sedó, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per J. Serra i Roselló quant es van construir les casetes. Prospectat el 1986 per F. Margenat (VILALTA, 1986d).</p> | 41.4791400,2.0380400 | 419686 | 4592395 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60083 | Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzamora | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | El propietari Joan Mas i Alzamora, va realitzar importants obres de conservació. | <p>Masia del tipus I. Conserva elements interessants, com els mecanismes de defensa, com murs buits per accedir a la coberta i corredors amb sortida a l'exterior. Sembla que sota l'arrebossat de la façana hi ha un rellotge de sol. Destaca també la portalada d'accés a la finca i a la casa. Destaquen les finestres amb festejadors i una conducció feta en pedra monolítica d'uns tres metres per transvasar el vi des dels cups a les botes (PLA, s.d.). La façana conserva finestres gòtiques del XV o XVI i la central, damunt el portal, llueix un blasó d'un avantpassat propietari del casal (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix la canalització feta en pedra monolítica d'uns tres metres que servia per a transvasar el vi des dels cups a les botes (CASTELL, 1999 (encara que segons INVENTARI, 1999, només se n'aprecia la sortida). A la finca es troben segons Inventari de l'Ajuntament de Rubí de data 13.11.2000 Cupressus sp (4 exemplars) Ficus carica (1 exemplar). El celler, que està situat al fons de la casa es va refer a la dècada de 1960 per a la seva utilització com a garatge, no obstant es conserven dos dels quatre cups que hi havia. Aquests estan enrajolats a l'interior i conserven una boixa de pedra. En aquest espai els propietaris conserven mesures, guarniments dels animals, portadores, caparons, eines de pagès (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-10 | Passeig de les Torres, 60, 08191 - RUBÍ | <p>Les primeres dades que es tenen són de l'any 1299. Coneguda en aquell temps per mas Mestres, després per Mas Argilagués, Manso Enderrocada i finalment, amb la denominació actual. Al segle XV pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Campanyà (Can Castanyer). El 1400, passà a la parròquia de Sant Cebrià de Aqualonga (Valldoreix) i més tard a Sant Cugat, on encara era el 1835 (SIERRA, 1989). L'any 1466, el monestir de Sant Cugat hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués. Llavors la masia passà a dir-se Mas Argilagués. L'any 1547 s'annexionà el Mas Malví, i l'any 1564 el Mas Martina (antic Mas Ardench), els dos de la parròquia de Rubí. L'últim terç del segle XVII hi entrà el pubill Pere Derrocada, i el mas prengué el nom de Mas Derrocada. L'any 1618, Jaume Sauleda, àlies Derrocada, vengué el mas a Francesc Sorribes. Al segle XVIII, la família Alzamora passà a regentar el mas, fins llavors dit Sorribes, i li donà el nom de Mas Alzamora. Des de l'any 1885, pertany a la parròquia i municipi de Rubí. El 1822, Josep Alzamora i Borrell atorgà testament a favor del seu fill Antoni, i, deu anys més tard, trobem un inventari de totes les pertinences de Ca n'Alzamora, on se cita el Manso Martino o Muli o Martines, situats a l'altra banda de la riera, prop de la casa Bogunyà i el Mas Malvi o Mas Joanet (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4806400,2.0333600 | 419297 | 4592566 | a. 1299 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En terrenys d'aquesta heretat, l'any 1833, es va construir la primera fàbrica d'en Narcís Menard, denominada 'Vapor Vell' i dedicada a la elaboració de filats i teixits de cotó. Funcionava aprofitant l'aigua. Un enginy d'interès existia en aquesta casa i estava en funcionament encara a la primera meitat del segle XX. Es tractava d'un llibant, que servia per l'extracció 'd'aigua viva' mitjançant un sistema similar a un vis sens fi, que com un enginy d'Arquímedes, elevava l'aigua des d'un pou fins a un recipient des del qual es distribuïa per una canalització (Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60305 | Figuera del mas Jornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-mas-jornet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de Ficus Carica que es troba al mig d'un camp. El desenvolupament de les seves branques ha estat prou harmoniós com per a aconseguir un exemplar molt airós i emblemàtic.</p> | 08184-234 | Camp del mas Jornet, 08191- RUBÍ | 41.4814800,2.0195500 | 418145 | 4592672 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60305-foto-08184-234-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
60092 | Jardí de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-pedra | <p>Informació oral Xavier Arís i Puiggros (novembre de 2000).</p> | XX | Ha patit una greu agressió amb l'abocament de terres per tal de terrassar el terreny a l'altura de la carretera. | <p>Espai quadrangular a l'aire lliure, entre la carretera de molins de Rei i la riera de Rubí, a prop de l'antic molí de la Noguera, al qual s'hi accedia mitjançant un túnel sota la carretera que encara es conserva i del qual es pot veure a la superfície, davant d'un rentador de cotxes que es troba a l'altre costat de la carretera, l'accés emmarcat amb unes columnes i altres elements arquitectònics, la major part dels quals son de la dècada de 1950 . En aquest context s'hi ha instal·lat tot un seguit d'elements de pedra de diversa procedència, classe i utilitat formant una mena de jardí arquitectònic de runes, molt del gust anglès de finals del segle XIX i inicis del XX, en estil 'Ruskinià'. Es tracta de combinar elements arquitectònics i vegetals creant paisatges decadentistes. Els elements semblen han estat recollits en molts llocs diferents i es poden veure rodes de molí, premses de vi i d'oli (alguna sembla tipològicament, fins i tot, dels segles XV-XVI) i altres elements d'arquitectura i enginyeria tradicional. Hi ha, també, algunes inscripcions, d'entre les que destaquen les següents llegendes: 'REINANDO DOÑA ISABEL SEGUNDA / AÑO DE 1856', o 'MIGUEL ARÍS MUNNÉ 1892'. El fet de que s'hagi terraplenat una part del jardí ha destruït part de la instal·lació així com la gràcia de la mateixa.</p> | 08184-19 | Carretera de Molins de Rei, 08191 - RUBÍ | <p>Va ser fer per la família Arís. A l'any 2000 va patir una greu agressió amb l'abocament de terres per tal de terrassar el terreny a l'altura de la carretera.</p> | 41.4816600,2.0302900 | 419042 | 4592682 | c. 1950 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60092-foto-08184-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60092-foto-08184-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un espai molt interessant i poc valorat pels rubinencs. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60085 | Finca petita de can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-petita-de-can-pi-de-vilaroc | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>Del camí antic de Castellbisbal surt un petit camí cap a l'Oest que porta fins una àmplia zona de conreus i pastures. Al punt més alt s'aixeca una petita construcció de planta quadrangular, al costat d'un paviment romà de picadís 'd'opus signinum' que s'adossa a una paret mitjançant un cordó hidràulic en secció de quart de cercle (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). Com a material d'interès arqueològic, apareix terra sigillata, ceràmica comuna, àmfora, dollia i pedra de molí, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-12 | Camí vell de Castellbisbal, 08191 - RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat (MORO, 1990). Probablement aquest és el jaciment a que fa referència una excursió de l'any 1925 on diu ' a la vinya del Sallés, restes d'un dipòsits d'aigua amb un subsòl de picadís, així com vestigis de conducció d'aigües fets amb teules romanes' (P.R.C., 1984b).</p> | 41.4819600,2.0067600 | 417078 | 4592738 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60216 | Cal Gaspà / Indústries Espona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaspa-industries-espona | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El conjunt va estar enderrocat a una gran extensió per a construir habitatges (INVENTARI, 1999). | <p>Edificació de tres naus de dues plantes paral·leles, la més petita al centre. Les naus estan unides transversalment en la seva planta superior mitjançant un pont cobert. A l'extrem N, on es troba la porta d'entrada, hi ha una torre més alta. La construcció presenta grans finestres i està arrebossada a la planta baixa, mentre que la superior és d'obra vista (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-135 | Passeig de les Torres, 08191-RUBÍ | <p>L'empresa Gaspà i Parramon tenia llogada una nau al Vapor Vell. El 1945 es va construir aquesta fàbrica i s'hi instal·là aquí. La nau més propera al passeig de les Torres va ser dedicada a filatura i la més allunyada a teixits. A inicis de la dècada de 1970 adquirí la fàbrica la fundació J. Espona la qual suprimí els telers i dedicà la fàbrica íntegrament a filatures, restant en funcionament fins a finals de la dècada de 1980. Després va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4819900,2.0335400 | 419314 | 4592716 | 1945 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60216-foto-08184-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'han realitzat obres de remodelació de la primera planta d'aquest edifici per tal d'adequar-lo com a espai d'exposicions. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60167 | Torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-alous | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Actualment s'està portant a terme una intervenció per a la recuperació d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí pel seu costat esquerre, marcant el límit del terme municipal de Rubí amb el de Sant Cugat, des del segle XIX. Presenta una vall relativament oberta. En aquest torrent es troba la major proliferació d'àlbers de tot el terme de Rubí. A la part alta es troba una zona boscosa, que ha estat esclarissada per a fer-hi un camp de golf. També dins el curs del torrent s'hi ha fet una bassa, per a regar la gespa del golf. A les zones més baies de la vall es poden trobar alberedes fins a la intersecció amb la carretera BP-1503, amb més d'una trentena d'exemplars amb una mida superior als 12 metres d'alçada. A partir d'allà es troba un bosc de ribera mixt format per una albereda - pollancreda fins a l'alçada de l'anomenada bassa dels Alous (en terme de Sant Cugat) i pollancreda sola a l'alçada de can Vallhonrat.</p> | 08184-94 | Extrem E del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989). Antigament es coneixia com torrent de Fontanilles. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona (RUFÉ, 1984a; 199a7).</p> | 41.4821400,2.0419500 | 420016 | 4592724 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es poden veure alguns petits ponts d'època que travessen el torrent. Part del torrent va ser restaurat a principis de la dècada de 1990 quant s'hi va instal·lar el parc d'activitats econòmiques de can Sant Joan. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60162 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Neix al quadrant NO del terme de Rubí i discorre en sentit N-S fins a desembocar a la riera al S del terme. Presenta una vall ampla (encara que abrupta) en la major part del seu recorregut, encara que hi ha llocs on s'encaixa fortament en les argiles quaternàries i margues terciàries. D'aquí el nom de Torrent Fondo. Altres parts del torrent reben altres noms, com el de torrent de can Serrafossar o torrent de can Balasch. Presenta sub-afluents, que normalment no porten aigua, com el que ve de sota Sant Genis, el qual recull l'aigua de la font de la Magnèsia. Una zona especialment interessant, des del punt de vista paisatgístic i ecològic és la pollancreda que es troba sota cal Ximelis.</p> | 08184-89 | A l'oest del nucli urbà, en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4821700,2.0024800 | 416721 | 4592765 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60292 | Jaciment del camí del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-campament | <p>MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>La construcció del vial i edificacions varen posar al descobert uns murs d'obra i ceràmica d'època romana (MORO, 1990).</p> | 08184-221 | Carrer del Mar (Urb. La Perla del Vallès), 08191-RUBÍ | <p>F. Margenat va trobar restes de dollia, tegulae i altres (MORO, 1990)</p> | 41.4834600,2.0142600 | 417706 | 4592897 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60108 | Mas Jornet / Can Sucarrats / Can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jornet-can-sucarrats-can-tallafigueres | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Masia del tipus II, que ha patit canvis de certa importància en dividir l'edifici en dos: la part davantera, amb la façana principal, manté l'ús de casa, mentre que la part posterior ha estat condicionada per a restaurant: és aquesta la part més modificada. És a la part davantera on encara es mantenen moltes característiques inicials. Destaca la volta de totxo d'una de les sales de la planta baixa i un annex de la sala lateral d'aquesta mateixa planta, sobre la roca i cups (PLA, s.d.).</p> | 08184-35 | Mas Jornet. 08191-RUBÍ | <p>Les primeres notícies son de l'any 1312, en que era conegut per Mas Comas; després, figura com a Mas Malvi; en el segle XV, com Mas Jornet, i a mitjan any 1840, apareix com Can Sucarrats i Can Tallafigueres, pel fet que era compost de dues cases de pagès. Antigament també el formaven diferents masos, dels quals es desconeix la denominació. Pertanyia als senyors del Castell de Rubí i es redimí dels mals usos l'any 1383, conjuntament amb les altres masies del terme. Per aquest indret passava un camí que enllaçava el Molí de la Noguera amb el que condueix a Ullastrell i Olesa de Montserrat. Era utilitzat pels veïns d'aquestes poblacions per transportar el gra destinat a moldre a l'esmentat molí. L'any 1460, Pere Jornet arrendà per cinc anys les terres i la casa RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a). En un procés de l'any 1581 es relaten uns fets ocorreguts al redós del mas Jornet, protagonitzats pel bandoler Benet Maduixer, el qual va matar a d'un tret de pedrenyal en Bartomeu Massaguer, va amenaçar la seva dona i va raptar i violar a la filla de dotze anys (GARCÍA, 1996). A la llista de contribuents del cadastre de la Llibreta del Col·lector Josep Prats, de l'any 1735, hi figura la hisenda del Mas Jornet. Modernament, la finca es va convertir en una urbanització entre industrial i de segona residència amb el nom Els Avets, i la masia de Can Sucarrats, en un restaurant (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.4861600,2.0211900 | 418288 | 4593190 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
60133 | Tros Gran de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tros-gran-de-can-serrafossar | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | La roturació pot haver malmès, en part, el jaciment. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en un espai reduït. | <p>Jaciment situat a la vessant O del torrent Fondo o de can Balasc, sobre una plana, a un costat del camí de can Serrafossar a Castellbisbal, just al davant del jaciment del tros petit de can Pi de Vilaroc, al lloc conegut com el Tros Gran . Es coneix per les restes ceràmiques aparegudes superficialment. Entre les restes recuperades hi ha terra sigillata així com bases de dollia i fragments d'àmfora i tegula (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). A l'extrem S hi ha una concentració de material ceràmic de tipologia ibèrica -àmfores de boca plana- (MORO, 1990).</p> | 08184-60 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement és el lloc descrit en una excursió de l'any 1925 'a un camp d'ametllers, a la partió entre can Serrafossà i can Balasc on també sabem que hi ha restes arqueològiques' (P.R.C., 1984b)..</p> | 41.4867700,1.9984100 | 416387 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a MORO (1990) és la de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, per tant s'ha optat per donar el topònim específic del camp. La compra del terreny per part d'una empresa de subministrament d'argiles fa témer la desaparició del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60145 | Antiga Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993a) 'De l'aïllament a l'arribada del tren. Les comunicacions al Rubí del segle XIX i del primer terç del segle XX'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 201-214. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | S'ha restaurat als últims anys. | <p>Edifici aïllat, de volum cúbic i planta rectangular, coberta plana i estil genuïnament academicista, que desenvolupa el seu esquema compositiu en dos pisos i disposició regular de les obertures que ve determinada per 5 finestres amb llinda a la façana principal i tres a les laterals. L'eix central de l'edifici està determinat per un frontó amb cercle cec en relleu al centre del timpà, molt de gust clàssic. Tot un seguit de permòdols marquen la línia de sustentació de la cornisa. L'acabat exterior es arrebossat i pintat, actualment, amb color crema i groc.</p> | 08184-72 | C/ Historiador Josep Serra s/n, 08191-RUBÍ | <p>El dia 13 de setembre de 1918 a les 10'30 hores un automotor de la companyia 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' efectuava l'entrada a la nova estació, on l'esperava gairebé tot el poble de Rubí BATALLA, 1993a, b). Per a celebrar l'esdeveniment l'Ajuntament va organitzar una 'Junta de Festes i Atracció de Forasters' on eren representades moltes entitats de Rubí. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribas i Sant Muç, ensems que la seva secció de fotografia organitzava un concurs fotogràfic sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). A la plaça del Domènec hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999).</p> | 41.4868100,2.0303700 | 419055 | 4593254 | 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60137 | Plaça del Dr. Pearson / Plaça del Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-dr-pearson-placa-del-domenec | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUFÉ I MAJÓ, Miquel; VILALTA I MARTÍNEZ, Jordi (1999) 'La plaça del 'Domènech'', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 43, contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX-XX | La desaparició del teatre Domènec va modificar la fesomia unitària d'aquest espai urbà. | <p>Nomenada del Domènec en honor d'un teatre centenari ja desaparegut, i més modernament del Dr. Pearson, per ser aquest l'introductor del ferrocarril a Rubí. Actualment serveix com a distribuïdor de la gent que surt de l'estació. Es tracta d'un espai de planta rectangular, ocupat avui dia, per un parc infantil i una zona ajardinada. A la part alta de la plaça es conserva, a més, un interessant conjunt unitari format per un rengle de cases de planta baixa amb terrat, una de les quals, modernament, s'ha pujat un pis.</p> | 08184-64 | Rubí centre, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1875 es va projectar la seva construcció amb el nom de 'Plaza del Progresso' (RUFÉ, VILALTA, 1999). Jaume Domènech i Canyameres va fer construir un rengle de cases a l'antic carrer de Barcelona i el teatre Domènech ampliat a restaurant i cinema quant vingué el tren a Rubí l'any 1918 (RUFÉ, 1984a; 1997a), Aquest teatre va ser construït l'any 1882 i enderrocat l'any 1973. El teatre tenia capacitat per a 725 espectadors i funcionava en règim privat, encara que el 1897, sembla que va intentar formar una associació al voltant. A partir de 1905 està documentada l'activitat cinematogràfica en aquest local (BATALLA, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). A la masia de can Domènec es conserva una placa de marbre negre que diu 'El pueblo de Rubí a Don Jaime Domènech i Cañameras por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 junio. 1886' (RUFÉ, 1984a; 1997a). A la plaça hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer ) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999). L'any 1930 es va reformar posant-hi flors i arbres, així com un brollador d'estil modernista, que va ser substituït per una font de colors el 1970. (RUFÉ, VILALTA, 1999).</p> | 41.4869600,2.0311600 | 419121 | 4593270 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60137-foto-08184-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60137-foto-08184-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Posseeix un gran valor simbòlic pels rubinencs, essent un dels llocs tradicionals de trobada. Durant molts anys, va ser l'espai comunal a on es finalitzaven les passejades del diumenge, que es concloïen amb 'la compra d'una bossa de patates fregides' o amb el vermut aperitiu. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60213 | Rubí Celler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubi-celler | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, Pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XIX-XX | <p>Els límits de la zona inclouen: al Nord, el carrer de Llobateres i carrer Bartrina. A l'Est, Plaça dels Sindicats, carrer Milà i Fontanals i 3 d'abril. Al Sud, carrer Inventor Edisson i Passeig del Ferrocarril. A l'Oest, arriba a la plaça Pearson i Avinguda de Barcelona (exclosa). En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels que resulten d'interès és com segueix: CARRER ABAT ESCARRÉ Senars, 15 / 19-21 / CARRER CAL PRÍNCEP Senars, 35 (conjunt cases carrer Gral. Prim) / 41 / 45 ; Parells, 24 (caves Arís Casanoves, amb col·lecció de maquinària agrícola) / 28 / 39 / 34 / CARRER GENERAL PRIM (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 43-45 (conjunt de casetes de tipus anglès) / 47-49 / Celler Cooperatiu ; Parells, 40-42-44 (conjunt de casetes tipus anglès) / 46-48 / CARRER JAUME BALMES Senars, 3 / 5 ; Parells, 6 / CARRER LLOBATERES (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 35 / 37 / 39 / 43 / 53 / 61-63 / 67-69 / 97; Parells, 30 / 42 / 46 / 58-60 / CARRER LLUÍS RIBAS:(al sud del carrer Llobateras) Parells, 2 (Escoles Ribas) / CARRER MIGUEL DE CERVANTES: Senars, 49 (serralleria cal Solsona, 1925) / Escoles Ribas / 85 - 87 (cal Gerrer) ; Parells, 54 - 56 - 58 - 60 - 62 / 72-74 / 80 / 82 / 86 / PLAÇA PEARSON 1-2-3-4-5-6-7 (conjunt) / CARRER PINTOR COELLO Parells, 12 / CARRER PINTOR MURILLO (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 49-51 (Gremi Hostaleria, elements decoratius en policromia) - 53 / 71 - 73 / 85 ; Parells, 68 (Caves Arís Casanoves, 1884) / 76 - 78 - 80 (Caves Arís Casanoves, 1950) / 86 (1922) /</p> | 08184-149 | Al SE de Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>CARRER LLOBATERES. L'any 1850, en Josep Massana havia obert una carnisseria en aquest carrer, situada a l'extrem de les cases edificades, a uns 300 metres de les cases de Rubí, (però en terme de Sant Cugat) fet aquest que provocà l'enèrgica protesta de l'Ajuntament de Rubí davant del de Sant Cugat. El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí des del de Sant Cugat (SIERRA, 1989). El carrer porta el nom de la darrera família propietària de can Cabanyes (BEL, 1996). L'any 1872 es va fer l'expedient d'eixampla d'aquesta zona (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4870800,2.0341400 | 419370 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60274 | Barraca del Tros Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-gran | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Barraca de planta rectangular, amb volta de mig punt construïda mitjançant totxos i ciment. Està directament associada a una pica per fer-hi el 'caldo bordolés' i a la vinya que originàriament devia voltar-la, i que avui s'ha convertit en camps d'altre tipus de conreu. Es tracta de l'única barraca amb aquesta tipologia que s'ha trobat dempeus al terme de Rubí.</p> | 08184-203 | Camí de can Serrafossar, 08191- RUBÍ | <p>Dues són les plagues que van afectar al cultiu de la vinya a Rubí: l'any 1880 arriba la fil·loxera, i cap al 1915, el mildiu, malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. Poc després de l'aparició d'aquesta segona plaga, es posa en boga la fórmula del 'caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, la qual s'ha estat utilitzant fins avui. La forta invasió del míldiu, ocasionà, el 1915, o sigui, el mateix any de la seva aparició, la pèrdua de la quasi totalitat de la collita de raïm. Això va fer que s'accelerés la construcció de dipòsits d'aigua per a facilitar la confecció del 'caldo bordolés'. Aquests dipòsits són de totxo i es fan a sota terra, amb una pica al damunt. S'omplen de l'aigua de la pluja, encaminada per una rasa, la qual després transvasa el pagès amb un bujol, per omplir la pica (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4871800,1.9966700 | 416242 | 4593327 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
60300 | Cases d'en Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-rigol | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SR. M. RUFÉ, març 2001.</p> | XX | La elevació dels habitatges propers impedeix la visió d'aquest grup edilici, ofegant-lo. | <p>Conjunt d'habitatges construïts cap al 1918 pel Sr. Pau Rigol, a l'estil de l'arquitectura d'habitatge imperant a l'Argentina al començament del segle XX. Destaca la casa del promotor, Sr. Rigol, presentant una piràmide-lucernari de picadís que, rematada per una bola de ceràmica vidrada en blau, es troba a sobre de l'habitació octogonal que conforma el menjador de la casa.</p> | 08184-229 | C/ General Prim - C/ Cal Príncep 08191- RUBÍ | <p>El rubinenc Pau Rigol, va fer l'aventura de les Amèriques a l'igual que tants altres rubinencs a les primeres dècades del segle XX. Treballant a Mendoza (Argentina) com a paleta va fer fortuna, tornant cap al 1918 a Rubí i construint-se la seva casa, Can Rigol, imitant l'arquitectura d'aquell país sud-americà. A més de la seva casa, va construir unes altres per la seva família, i encara més per destinar a lloguer. La seva intenció era que fos la seva casa la que més destaques de tot el conjunt, i estigues dominant les altres (Informació oral Sr. Rufé, març 2001).</p> | 41.4872500,2.0326100 | 419243 | 4593300 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pau Rigol | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60152 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>Conjunt de dues naus adossades i habitatge que ocupa tota l'illa entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. D'aquesta obra cal valorar no tan sols el seu estricte valor estètic si no també les aportacions en el camp de l'arquitectura funcional (CASTELL, s.d.). La nau principal, de 1920, té forma d'ela, l'altra de 1958, és un cos rectangular. Ambdues eren dedicades a l'elaboració, l'emmagatzematge i la venda de vi. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici. A l'espai lliure restant hi ha porxades i coberts. Cada nau és composta per una sola crugia amb pilars d'obra de fàbrica vista i cavalls de fusta (nau de 1921) i formigó (nau 1958). A l'interior apareix una estructura secundària, la sala de les tines, formada per un interessant sistema de voltes de totxo, actualment, està sent rehabilitada per una escola-taller (PRAT, 1999). El celler mostra interessants detalls arquitectònics a la façana Sud, i malgrat que el mòdul estructural és el mateix, a la nau de 1958 es valora menys la composició de façanes i els materials dels cavalls i coberta. Estructuralment trava els pilars de càrrega i és compost per la repetició, al llarg de la façana, d'un mòdul emmarcat entre pilars que varia de dimensió als extrems, a l'entrada i a les façanes testeres. La part superior del mòdul és un forat en forma de semicercle sense fusteria, la resta fins arribar al sòcol és un doble envà de totxo massís, amb filades de lligada. La coberta actual és a dues aigües. Resulta igualment d'interès la bàscula (PLA, s.d.). Es conserva una premsa de vi feta a Reus en 'Talleres de J. Calero'. Existeixen quaranta tines o dipòsits de vi disposats en dos pisos: baix i soterrani. En aquesta darrera planta n'hi ha tres de destruïdes. A la tina número 10, que es troba al mig de la planta baixa, en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: 'José Montemar' al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Aquests dipòsits de ciment armat, tenen una capacitat de 320 càrregues cadascun i es troben recolzats sobre revoltons de totxo i separats per una distància aproximada d'un metre cadascun. Es troben disposats en sengles files, separades per un passadís central d'un cinc metres, per on discorre el conducte de repartició del vi. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. (INVENTARI, 1999). També hi ha una bàscula modernista. .</p> | 08184-79 | C/ Pintor Murillo, 86, 08191-RUBÍ | <p>En ple apogeu de la producció vinícola, un centenar de pagesos van decidir agrupar-se i formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Es tractava d'industrialitzar la producció i racionalitzar la distribució, seguint les directrius que s'estaven impulsant des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, de la qual Sebastià Ferré i Rosés, de can Rosés, va arribar a ser-ne president (CASTELL, s.d.). Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo, La varietat picapoll es venia com a raïm de taula (XERCAVINS, 1989). El 1918 es funda el Celler i es compren, a la masia de can Cabanyes, els terrenys que formarien el solar del futur edifici. El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a l''Unió de vinyaters de Catalunya'. El resultat arquitectònic fou remarcable, però uns anys després que obrí portes, la producció de raïm i de vi va baixar. A l'exposició de Barcelona de l'any 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica (CASTELL, s.d.) L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Després de la gran riuada de 1962 els terrenys més productius quedaren absorbits per la indústria, iniciant-se la decadència vitícola a la dècada del 1970 (CASTELL, s.d.). El 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent-se l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament. (PRAT, 1999).</p> | 41.4874700,2.0332900 | 419300 | 4593324 | 1921 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cèsar Martinell i Brunet | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60138 | Casa Imbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-imbert | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | Restaurada | <p>Si bé en principi es va construir com a un edifici aïllat, posteriorment s'hi afegí un annex que fa de mitgera amb l'edificació veïna. Té planta soterrani, planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura cúbica, tractant d'imitar decoracions neogòtiques. L'accés es produeix per l'Avinguda de Barcelona. L'estructura és de murs de càrrega de dos crugies i a la última planta el mur intermedi s'ha substituït per dos pilars de fàbrica. Els forjats intermedis son voltes que ocupen tota l'obertura: el de la coberta és de fusta, preparat per rebre la teula. L'escala és de volta a la catalana. El tancament coincideix amb l'estructura i el seu acabat exterior és el que dona la imatge característica de la casa, consistint en un estucat que imita la pedra. Algunes finestres tenen mainell i totes presenten motllures imitant pedra. La fusteria es de taller i els vidres, d'una interessant policromia, estan emplomats. El treball de forja a la reixeria presenta una singular decoració. A la cantonada que dona a la plaça Pearson, existeix una petita capella oberta, avui ocupada per una imatge moderna de la verge de Montserrat que substitueix a la primitiva. De l'interior es de destacar el revestiment amb fusta del sostre de la sala principal, així com les voltes dels forjats.</p> | 08184-65 | C/ Barcelona, nº 63 (xamfrà amb Pça. Pearson), 08191-RUBÍ | <p>Construïda amb posterioritat a 1918 (TURU et alií, 2000). Va ser incautat pel P.O.U.M. i el grup femení, fent-se al seu interior un taller per l'elaboració de jerseis amb destí als milicians antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989).</p> | 41.4876100,2.0310900 | 419116 | 4593342 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Està inclosa dins el Pla General d'Ordenació Urbana, en el qual figura ordenada amb el número 1 (PLA, s.d.). Es pot considerar com una de les construccions amb més riquesa decorativa de tot Rubí, resultant en conjunt una interessant composició que pot ésser admirada en tot el seu volum, donada la seva situació urbanística. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60228 | Can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellver-0 | <p>Informació oral Sr. Miquel Rufé, març 2001</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i pis amb teulada a una sola vessant, rodejat per un ampli jardí, amb una font amb rajoles de ceràmica blanca i blava i altres dependències auxiliars. Presenta, a la planta baixa, porta i dues finestres, i a la primera planta, tres finestres amb balcó ampitador. Sota teulada té interessants respiralls fets de ceràmica. Tota la construcció ofereix un estil Historicista, que contrasta amb la data de construcció obtinguda per informació oral.</p> | 08184-157 | C/ General Prim, 5.- 08191-RUBÍ | <p>La casa la va comprar el Sr. Bellver de Barcelona, casat amb la Sra. Camps de Rubí i li va donar un aspecte rural (de masia) (informació oral, Sr. Miquel Rufé, març 2001).</p> | 41.4878600,2.0298100 | 419010 | 4593371 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60302 | Caves Ariscondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ariscondel | <p>INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular i teulada a doble vessant que ocupa la cantonada de la illa de cases que es troben a la intersecció dels carrers Pintor Murillo i Jaume Balmes. Fa mitgera pel costat oest amb l'habitatge adjacent del carrer Pintor Murillo. Presenta teulada a dues aigües i pati lateral (pel Carrer Jaume Balmes) amb tanca que es troba ple d'ampolles de cava. La façana més antiga és la del Carrer Pintor Murillo, que té en relleu la data de la seva construcció (1884). La fesomia de la façana respon a una tipologia pròpia de finals del XIX. Les façanes lateral (amb la data de 1960 a un petit esgrafiat al capcer) i posterior estan arrebossades en blanc i tenen a la punta del carener de la teulada i al centre del ràfec de les façanes anterior i posterior, sengles ampolles de cava com a elements decoratius al·lusius a la dedicació de l'edifici.</p> | 08184-231 | C/ Balmes, 22, 08191-RUBÍ | <p>L'edifici, que es va construir com a habitatge l'any 1884, segons data que encara es pot veure a un medalló damunt la porta d'entrada de l'antiga façana principal, cap el 1950 es llogà a la família Arís per la producció de vins gasificats, de manera que l'edifici es converteix a la seu de la indústria d'espumosos Ariscondel (INVENTARI ,1999). Per portar a terme l'activitat industrial es feren remodelacions estructurals, desapareixent i substituint-se molts elements de l'antiga casa, així, per exemple, es van anul·lar les dependències de la planta baixa, traient les parets i habitacions per aconseguir un espai diàfan. Es van afegir, a més, porxos. A l'any 1960 novament es fan reformes a l'edifici. La indústria que durant molts anys va estar enclavada en aquest espai, encara que registrada com Ariscondel 'Vinos espumosos por adición de anhídrido carbónico', va denominar-se comercialment com Vins Espumosos Ariscondel, Ariscondel Vinos Gasificados, Ariscondel Vinos. L'edifici va patir l'any 1985 un altra modificació (INVENTARI ,1999).</p> | 41.4878800,2.0316300 | 419162 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60210 | Cava Arís Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-aris-casanoves | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>L'edifici ocupa tres casals del carrer Pintor Murillo, núms. 76, 79 i 80, amb la façana mirant al nord. El casal del núm. 80 té sortida, pel sud-est, al carrer de Cal Príncep, mitjançant un petit jardí. En altura, podem distingir tres parts: en primer lloc els baixos, que són la zona industrial i comercial de l'edifici, en segon lloc, tres pisos i un àtic, que corresponen a vivendes, i finalment, una part soterrani, a 10 m. de profunditat, que constitueix la cava. Cada casal es pot subdividir en tres zones: la nord, que té sortida al carrer Pintor Murillo, la sud, que és la més allunyada del carrer, i una de central, entremig de les altres dues. Les tres zones sud estan unides, formant un sol àmbit, el qual està destinat als processos inicial i final de l'elaboració del cava: titatge, degollament, expulsió dels pòsits, dosatge, addició de licor d'expedició i tapat. Les tres zones centrals també es troben unides, formant un únic àmbit, que correspon a l'espai destinat a la venda de cava. La zona nord té una funció diferent segons el casal a què correspon: 1, casal núm. 80, allotja 5 tines subterrànies i a la superfície dotze ortoèdriques, numerades i decorades amb rajola vidrada, les quals estan situades al llarg de la paret est. Al mur oest hi ha l'entrada de l'escala que baixa a la cava; 2, casal núm. 78, ocupat per una oficina i dos magatzems; 3, casal núm. 76, garatge dels vehicles automòbils de l'empresa. La cava presenta dos accessos: l'escala del casal núm. 80 i un muntacàrregues instal·lat a un pou que es situa al centre del casal núm. 78 i que serveix per fer el transport interior del cava. D'aquesta zona de cava destaquen les tres petites galeries a sud, est i oest, i la galeria principal de les caves, que s'estén cap al nord, així com un pou d'aigua, a més d'altres estructures i dependències. La major part de l'edifici està cobert per terrats de rajola, presentant una petita part de teula. Les parets són de tàpia i maó arrebossats a la façana. La cava es d'obra vista de maó, i la volta és d'arc rebaixat (INVENTARI, 1999) . Al pati que hi ha donant al carrer de Can Príncep i a l'interior de les caves hi ha una interessant col·lecció de maquinària per a feines agrícoles i d'indústries de transformació derivades de l'agricultura, així com elements propis dels treballs d'obtenció i transformació del vi, com bombes de transvasar vi, o una premsa amb la seva biga de fusta, per exemple.</p> | 08184-146 | C/ Pintor Murillo 76, 79 i 80. 08191-RUBÍ Tel. 936998047 | <p>Entre els anys 1880 al 1884, Anton Aris i Termes va fer-se construir una casa de tres casals i cellers, al carrer Pintor Murillo núms. 76-80, que passaria a ser habitatge i lloc de treball. L'any 1950, els seus besnéts, Lluís, Antoni i Rosa Aris Casanovas, van iniciar-hi la producció de cava. Entre els anys 1953 i 1955, es construïren les galeries de la Cava, que actualment existeix sota l'esmentat immoble. A l'entrada de la cava, i al mur de la dreta, hi ha una placa commemorativa de la seva construcció, amb la data de 1955.</p> | 41.4878800,2.0321000 | 419201 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60098 | Jardí de les Escoles Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-escoles-ribas | <p>PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Envoltant l'edifici de les Escoles Ribes, a un pendent que ocupa tota una illa de cases i en un estat relativament descuidat, especialment en els espais ocupats pels parterres, es troben un bon nombre d'espècies vegetals que formen una mena d'oasi al mig de la ciutat. Dins el jardí destaca un teix, el més gran de Rubí. Els elements vegetals es complementen amb dues fonts modernistes decorades amb picadís. Una interessant reixa de ferro treballat a la forja constitueix la tanca de tot l'espai.</p> | 08184-25 | Escoles Ribes. 08191-RUBÍ | <p>És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985a)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a la construcció i el posterior manteniment de l'escola, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona). Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant, al 'camp del Caïrot' s'hi posava la màquina de batre, constituint, sense dubte, un dels edificis més impressionants de la població (RUBÍ, 1993).</p> | 41.4878900,2.0356000 | 419493 | 4593369 | 1915 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60098-foto-08184-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60098-foto-08184-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A més del seu valor com a espai vegetal al mig de la ciutat, s'ha de destacar amb molt el simbòlic que posseeix per a molts rubinencs. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60139 | Escoles Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-ribas | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de grans dimensions que inclou els jardins que l'envolten tancats per una interessant tanca amb reixa. Està inspirat en lo que a la composició es refereix en les escoles angleses de l'època, i format per diverses naus, dues de centrals i dues més de laterals, disposades simètricament en funció del pati central que fa d'eix. Les sales laterals, corresponents al sector dels nens i de les nenes respectivament, mantenen una sola planta on s'obren grans finestrals i cobertes a dues vessants de teula de ceràmica vidrada bicolor. Els elements decoratius situen l'edifici en una estètica rigorosa amb ús d'elements de gust clàssic, amb relleus florals, florons, frontons, timpans amb relleus esculpits, al costat d'altres elements més innovadors, com són el ferro forjat, que podem veure a la tanca del jardí, la barana i a les cobertes, la ceràmica de rajola verda i botons ceràmics i també, les vidrieres de colors, que formen un conjunt d'elements decoratius de gran importància per a Rubí. A més de l'esmentat esquema compositiu i funcional adquireixen gran importància els relleus esculpits presents als timpans de les entrades, que fan referència a les ciències i a les arts, en la més pura tradició noucentista. A la part posterior, cal fer esment a l'espai format per la unió d'un cos a dues vertents i un altre a manera de pòrtic, format per columnes d'inspiració clàssica amb capitells jònics (CASTELL, s.d.). Destaquen, així mateix, les fonts i els grans jardins que envolten l'edifici (PRAT, 1999), les decoracions de la guixeria interior, elements del mobiliari primitiu, els retrats dels seus fundadors, així com interessants col·leccions d'elements de recolzament pedagògic.</p> | 08184-66 | C/ Lluís Ribas, 2, 08191-RUBÍ | <p>És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a construir l'escola i es mantingués, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona) .Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant s'hi posava la màquina de batre i constituïen un dels edificis més impressionants de la població. El primer director fou Joan Bosch i Cusí i dins la plantilla de professor destaquen les figures de Martí Tauler i Josep Guardiet (RUBÍ, 1993), Es conserven tot un seguit de llibretes de noies de cicle superior que ens expliquen com es va viure a Rubí els darrers anys de la República i la Guerra Civil (MORO, RIALP, 1989).. De la mateixa manera a la Biblioteca Popular 'Martí i Tauler' de Rubí es conserven els documents d'aquest pedagog que en fou director, la qual va ser donació dels hereus l'any 1989. Consisteix en una biblioteca, fonamentalment, amb obres de contingut pedagògic i material divers relatiu a les escoles i a Rubí. Fotografies i dibuixos, com el fet per R. Marsal el 01.11.1939 a la presó de Terrassa, quan el mestre havia estat empresonat.. A més destaca també, un receptor de ràdio a galena amb auricular que va ser construït a la classe de física el curs 1928-1929.</p> | 41.4882100,2.0358700 | 419516 | 4593404 | 1915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Emili Solà i Cortès | També eren conegudes amb el nom de 'Col·legis nous'.(PRAT, 1999). L'autor del projecte era arquitecte municipal de Castellar del Vallès i va comptar amb la col·laboració del pintor Carles Vázquez i els escultors germans Llimona (CASTELL, s.d.). El topònim tradicional del lloc era el de 'Pla de Navès' (R.R., 1982), i es trobava a prop del Camp del Cairot, a on estava situada la màquina de batre. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
60224 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-0 | XIX-XX | <p>Antiga terrisseria dotada de caràcter simbòlic per la gent de Rubí. Actualment està constituït per un edifici molt estret de planta baixa i dos pisos i un pati lateral. L'edifici, pintat de color groc, presenta a la façana un balcó al primer pis i un gran respirall aplic, vidrat de color verd, a la segona. A la paret lateral presenta tres finestres, dos a la primera planta i una altra a la segona. Al pati i a l'interior hi ha elements de l'antiga terrisseria.</p> | 08184-153 | C/ Cervantes, 85 08191 RUBÍ. | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excel·lents ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). Està considerada com una institució rubinenca al llarg del segle i mig d'existència que se li pot atribuir. Cap el 1850-1860, Joan Duran, procedent d'Esparreguera, arriba a Rubí on va bastir el seu forn de terrissa, a la carretera de Sant Cugat, al costat del torrent de ca n'Oriol. La seva producció fonamental van ser els atuells domèstics (gibrells, plats, càntirs, abeuradors per a coloms, menjadores per a conills, etc..). Va fer-se motlles per tal de fer elements decoratius: balustres, capitells, pinyes d'ornament, etc....... La botiga, originàriament va instal·lar-se al lloc on avui hi ha la pastisseria de la família Llonc, a la llavors nomenada plaça dels Peixos. Com que era un entusiasta seguidor de l'obra claveriana, del seu forn van sortir dotzenes i dotzenes de busts de Clavé fets en argila cuita, que eren demanats a casa seva per les agrupacions claverianes de tot Catalunya. També per això, quant va comprar la casa del llavors carrer Fondo i va fer reformar la façana i construir-hi la balconada que encara es veu, va fer-hi fixar, amb la data de 1900 uns medallons, fets per ell, amb les quatre barres, el d'en Clavé i aquelles inscripcions que deien 'Uniu-vos i sereu forts i instruir-vos i sereu lliures', que l'any 1939 van ser suprimides. També va fer bustos del Dr. Robert. El forn es va quedar petit amb el pas del temps, treballant-se de fort per a la construcció, comprant maquinària per a fer tortugades i canonades, teula aràbiga i altres materials. El seu fill Lluís es va dedicar més a la compra-venda de terrissa de Breda, Verdú, rajoleta valenciana, tec..... Les vendes les feia portant la mercaderia en un carro amb vela i bosses. Va fer bustos de Santiago Russinyol, Guimerà i Iglesias. Sembla que en aquest taller es va acoplar per primer cop a Espanya, un motor elèctric al torn. Va ser idea i realització d'en Julià Solanas 'l'Antolín'. Va ser dirigent del moviment cooperatiu i fundador de la cooperativa per a la construcció de cases barates a ca n'Oriol (ALUJAS et alií, 1984). La seva producció està present en molts elements arquitectònics a les cases de Rubí. Regentat per la família Puig Duran. Exporta ceràmica (sobre tot cassoles i abeuradors) a França (RUFÉ, 1985b). 1998. Apareix com a teuleria i rajoleria.</p> | 41.4882800,2.0339400 | 419355 | 4593413 | ca. 1850 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla que el 1927 s'hi va instal·lar un molí de gra. L'amo va crear un sindicat obrer independent, que es deia de 'les Farinasses'. Aquest home i la seva família van emigrar a Amèrica abans dels fets del 1936 (TURU et alií, 2000) | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60242 | Serralleria Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralleria-solsona | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular, pati posterior, i amb tres altures habitables (baixos-taller de serralleria): primer i segon pis destinats a habitatges i terrat a la quarta altura, fins a la que puja el cos central, que serveix per allotjar les escales i com a lucernari de la casa. El portal que dona accés al taller, presenta una porta de ferro que va ser forjada pel seu primer propietari , Sr. Ramon Solsona, l'any 1925. Es tracta d'un complert taller de serralleria que conserva, segons sembla, en la seva totalitat les eines i maquinària originals.</p> | 08184-171 | C/ Cervantes, 49, 08191-RUBÍ | <p>Va ser construïda el 1925 per Ramon Solsona. Aquest va aprendre l'ofici, amb el seu pare en un altre taller de Rubí. Feia, fonamentalment, reixes, portes de ferro, etc. El seu propietari va construir a la planta baixa el taller i a dalt, els habitatges de la família. Va funcionar fins la dècada de 1980.</p> | 41.4886300,2.0314100 | 419144 | 4593455 | 1925 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60242-foto-08184-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60242-foto-08184-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60124 | Can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-joan | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XVIII-XX | La modificació i degradació de l'entorn pels equipaments industrials està afectant seriosament el mig ambient propi de la masia. | <p>Masia del tipus III, que ha patit moltes modificacions i que té elements que l'allunyen de les característiques tipològiques d'aquestes edificacions. Elements atípics són: l'escala, tant pel que fa a la situació com a la forma; la sala central amb porta als dos extrems i la inexistència del típic element de creuer que tanca les sales per la part del darrera. De tot el conjunt destaca pel seu valor el celler construït amb una volta, així com la relació que adquireix aquest amb l'escala (PLA, s.d.).</p> | 08184-51 | Camí vell de Sant Cugat. 08191 - RUBÍ | <p>Situada al costat del camí vell o dels Sagraments que mena cap a Sant Cugat del Vallès i molt a prop del límit del terme -torrent dels Alous-. Antigament es coneixia com mas Fontanilles, nom també del torrent. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona. L'any 1064 i 1088 es cita el lloc de Fontanilles com a part de la parròquia de Santa Maria de Campanyà i pertanyia al senyoriu del monestir de Sant Cugat. A mitjan segle XV passà a la jurisdicció de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i el 1885 a Sant Pere de Rubí. A principis del segle XVI s'anomenà mas Ferrer de Campanyà. L'any 1654 el propietari era Jacint Santjoan. L'any 1765 es pagava un cens pel 'mas jussà de Sant Joan'. L'any 1812 els Santjoan han emparentat amb els Ponsich, família que havia obtingut dels monjos de Sant Cugat l'establiment de moltes terres d'aquesta part del Vallès. Existeix una altre teoria que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' (no es pot oblidar que hi ha un jaciment romà), Els masovers eren la família Sàbat. Aquí nasqué l'any 1913 el pastisser Jaume Sàbat Aumasqué (RUFÉ, 1984a; 1997a). El lloc estava partit entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi (SIERRA, 1989).</p> | 41.4886300,2.0480700 | 420535 | 4593439 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60124-foto-08184-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60124-foto-08184-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60124-foto-08184-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És la masia més oriental del terme al peu del camí de Sant Cugat (TURU et alií, 2000). L'element més valuós és el celler que fa joc arquitectònic amb l'escala (CASTELL, 1999). | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60087 | Jaciment de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sant-joan | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985b) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 17, p. 5-18. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | I - V | Les estructures semblen malmeses per la construcció del mas però a llocs on no afecta la fonamentació es poden conservar les restes. El rudus del pati està degradant-se. Amb la construcció de naus per a bestiar al costat de la masia es van destruir restes visibles (dipòsits?) (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>L'actual masia es troba sobre les restes d'estructures d'època romana, visibles tan sols a l'accés principal al mas, on s'observen les restes d'una pavimentació degradada d''opus signinum'. (MORO, 1990). A l'exterior dins del pati d'entrada, un petit mur de còdols amb morter sembla ser el parament d'aquesta pavimentació, conservant-se al pati el rudus del paviment. Al voltant de la masia es recull nombrós material ceràmic, sobre tot al camp Est, entre la masia i el torrent (MORO, 1990). Apareix ceràmica comuna, Terra sigillata lucente (segles III-IV), Terra sigillata africana C tardana (inicis del segle IV) i terra sigillata africana D1 (s. IV) així com ceràmica estampada grisa (s. IV-VI) (JÀRREGA, 1988) tractant-se d'una possible vil·la. També apareix ceràmica moderna. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El senyor Casimir Tort a finals de la dècada de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per omplir un sot del camí. Fragment fet en pedra de gres clar, amb línies (MARGENAT, MORO, 1981). El rellotge era fet en gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). També hi ha materials fets de pedra de santa Tecla , de marbre de Luni o Carrara de la varietat amb venes, de marbre gris no identificat, però com el dels Pirineus o de varietat asiàtica i un cap de lleó dipositat al Museu de Rubí fet de marbre de Luni o Carrara de varietat blanca (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Hi ha ceràmica entre els segles III i V dC. (MARGENAT, 1985b). Ha aparegut un fragment de Dragendorff 29 de terra sigillata amb restes de la marca del terrissaire (RIBAGORDA, 1987).</p> | 08184-14 | Can Sant Joan, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una teoria de l'origen de can Sant Joan que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' -no es pot oblidar que prop d'ella hi ha un jaciment romà- (RUFÉ, 1984a; 1997a). Sembla que l'any 1940 en arrencar un ametller, prop de la casa, es va trobar un sarcòfag 'romà?' de plom 'gravat amb dibuixos' que contenia restes humanes (BEL, 1996).</p> | 41.4886700,2.0479400 | 420524 | 4593444 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60238 | Església evangèlica de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-evangelica-de-rubi | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CORTÉS, Samuel (1981) Cien años de historia evangélica en Rubí (1881-1991). Rubí. NOTICIARI (1993) 'Noticiari gener 1992 - març 1993'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 36, p. 192-193. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat.</p> | <p>Edifici entre mitgeres amb accessos des dels carrers Colom i Virgili. Un pati interior separa l'església de l'escola. A l'església, l'estructura és de pilars i jàsseres amb forjat pla, a l'escola l' estructura és de murs de càrrega. La façana al carrer Colom descobreix l'ús religiós de l'edifici, que posseeix un gran valor simbòlic, sense relació arquitectònica amb l'espai interior. Formalment intenta imitar l'estil gòtic. A la façana del carrer Virgili destaquen els arcs de totxo vist i la fusteria (PLA, s.d.). Les grans finestres donen gran lluminositat al recinte. Darrera i a sobre de la tribuna, hi ha un retaule, i a cada costat d'aquesta tribuna, hi ha les portes que donen accés a la sagristia, una, i al jardí l'altra.</p> | 08184-167 | C/ Colom 4-6, 08191-RUBÍ | <p>L'obra evangèlica de Rubí va ser iniciada a l'any 1881 per Francisco Albricias. Ell mateix, amb l'ajuda d'altres, va fundar la societat de socors mutus 'La Fraternitat', així com el 'Casino Rubinense', i es va publicar un seminari titulat 'El Rubinense', constituint tot plegat l'eix progressista de la societat rubinenca de l'època. L'edifici actual , que ocupava una extensió de 117 metres quadrats, va ser inaugurat el 6 de gener de l'any 1930, al mateix lloc on hi havia l'antiga capella estreta i llarga utilitzada des de la fundació de l'església. En aquella capella tan sols es podia celebrar el culte els dies laborables, realitzant-se els dominicals als edificis de l'Escola, ja que les seves taules havia estat fetes per tal de poder ser utilitzades en la doble funció de pupitres i bancs per a les cultes. Així mateix l'harmonium era transportat a través del jardí des del petit local a l'Escola, habilitada els diumenges com a temple (CORTÉS, 1981).</p> | 41.4886900,2.0298000 | 419010 | 4593463 | 1929 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60238-foto-08184-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60238-foto-08184-167-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Portillo i Quintana | Es troba inclosa dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí, ordenada amb el número 4, i té com a elements a protegir les façanes i els arcs apuntats de l'interior en portes i finestres. Te un interessant valor històric, car és un dels pocs edificis de culte no catòlic en el qual el remodelatge fer durant la dictadura se li va permetre la construcció d'una façana que mostrés el seu caràcter religiós (PLA, s.d.). L'Església Evangèlica va donar el seu harmònium de 1920 - 1925 al Museu de Rubí (NOTICIARI, 1993) | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60288 | Escola Evangèlica de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-evangelica-de-rubi | <p>RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana principal que dona al carrer. Del conjunt resulta d'interès la façana, que es desenvolupa en dos pisos: baix i primer i que, compositivament de manera vertical, presenta una certa simetria que te l'eix marcat per dos grups de finestres. El motiu constant es l'aplicació de totxo a tots els elements que sobresurten de la línia de parament, presentant-se als trencaaïgues superiors a totes les obertures i als sobrearcs de la planta baixa. La composició de façana es com segueix: d'esquerra a dreta, al pis baix finestra simple, finestra triple -dividida per mainells de totxo- amb llinda oberta a sota de sobrearc escarcer triforat, porta d'accés; al primer pis, finestra simple, finestra triple, dividida de la mateixa manera que al pis baix, però d'allindat recte únic, i a la dreta, finestra simple. Totes les finestres estan tancades mitjançant persiana de llibret. La teulada es a una aigua, amb ràfec de fusta molt senzill.</p> | 08184-217 | c/ Poeta Virgili, 17.- 08191- RUBÍ | <p>La església evangèlica va ser iniciada a l'any 1881 per Francisco Albricias. Ell mateix, amb l'ajuda d'altres, va fundar la societat de socors mutus 'La Fraternitat', així com el 'Casino Rubinense', i es va publicar un seminari titulat 'El Rubinense', constituint tot plegat l'eix progressista de la societat rubinenca de l'època. L'escola, nomenada popularment el 'protestà', va ser fins l'any 1930, moment en que es construeix el nou temple, el lloc de celebració dels oficis del diumenge de l'obra evangèlica de Rubí. Per tal que es podés celebrar al seu interior l'ofici dominical, les taules escolars s'havien fet de tal manera que es fessin servir en la doble funció de pupitres i bancs per a les cultes. Cada diumenge, inclòs l'armoni era transportat a traves del jardí des l'antic temple a l'Escola, habilitada com a temple dominical (CORTÉS, 1981). Es va clausurar durant l'època franquista (RUBÍ, 1993)</p> | 41.4887300,2.0296000 | 418993 | 4593468 | 1929? | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60288-foto-08184-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60288-foto-08184-217-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Portillo i Quintana | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
60159 | Plana agrícola can Serrafossar - can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-can-serrafossar-can-balasc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'una zona d'utilització agrícola de morfologia de vessants suaus, que es troba drenada a la seva part central pel Torrent Fondo (que en aquesta zona rep el nom de torrent de can Balasc). Presenta una bona variabilitat de conreus, amb zones de fruiters i alguna vinya, però, actualment predomina el cereal, en una bona part de la plana- També hi ha algun bosquet residual. Destaca la presència de les masies de can Balasc i can Serrafossar. En definitiva constitueix un espai que mostra els usos tradicionals del territori rubinenc.</p> | 08184-86 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4889400,2.0016000 | 416656 | 4593517 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
60253 | Plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un espai quadrangular al centre de Rubí. Té una acusada personalitat i la darrera reforma ha ajudat a conservar-la. Destaquen diversos edificis, com can Vilaró, al número 20, el propi monument a Clavé i la resta de cases que li donen un aspecte força recollit. Les construccions són, encara, majoritàriament antigues la qual cosa fa pensar que la volumetria de les mateixes és l'adequada per a les dimensions de la plaça.</p> | 08184-182 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>Havia portat el nom de plaça de l'Aurora (TURU et alií, 2000). L'any 1874 era la plaça més gran de Rubí, segons el pla urbanístic d'aquell moment (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4891600,2.0303700 | 419058 | 4593515 | ca. 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60106 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-2 | <p>CORNADÓ I TERMENS, Pere (1988) 'Història de l'Agrupació Coral 'La Lira Rubinense', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 31, pp. 8-21. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Avelina (1984) 'El Parnaso Rubinense'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 294-315. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | Al trobar-se a l'aire lliure pateix freqüents atemptats vandàlics. | <p>Al centre de la plaça que avui porta el nom d'Anselm Clavé, s'aixeca aquest monument a la seva memòria. Sobre la gespa, i col·locat a dalt d'una peanya, un component d'un cor claverià, que porta barretina, abraça, per l'esquerra, un monòlit que presenta al front, dins una corona de llorer, un baixrelleu amb un retrat del mestre. A sota, està escrita la següent llegenda: 'Rubí /a /J.A. Clavé/VII-X-MCXLI'.</p> | 08184-33 | Plaça Anselm Clavé. 08191-RUBÍ | <p>La primera entitat coral claveriana de Rubí va ser 'El Laurel Florido' de l'any 1860, creada només catorze anys després que Clavé iniciés el seu moviment coral (TURU et alií, 2000). De tota manera l'entitat que va tirar endavant el monument va ser 'La Lira Rubinense', encara que tots els cors de Rubí van treballar junts per a fer el monument: 'El Parnaso Rubinense', 'La Unió Rubinense' i la 'Coral de Sant Pere' (CORNADÓ, 1988). L'autor, Miquel Gomita, era el propietari de can Fatjó (RUFÉ, 1984a; 1997a). La plaça es deia abans de l'Aurora, però va rebre el nom de Clavé i després s'hi va fer l'escultura. Aquesta es va inaugurar el dia 7 d'octubre de 1951 (MARTÍNEZ MARTÍNEZ, 1984). L'acte d'inauguració va ser molt concorregut, amb visita a les autoritats i cantada en comú dels cors, amb vinguda de molts d'altres llocs de Catalunya. També es va enterrar un cartutx amb monedes i altres informacions. Sembla ser que, així mateix, es van encarregar medalles commemoratives (CORNADÓ, 1988).</p> | 41.4891600,2.0304100 | 419061 | 4593514 | 1951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60106-foto-08184-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60106-foto-08184-33-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Miquel Gomita | Es tracta de la representació simbòlica de la tradició claveriana a Rubí. | 103|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
60103 | Jaciment de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-fatjo | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria ; GARCÍA HERRANZ, Consolación (1984) 'Excavacions en Can Fatjó (Capítol 3)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 342-345. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier et alii (1989) 'Delimitació del sol arqueològic ibèric i romà del barri urbà de Rubí. Segles V aC a V dC' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 101-110, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BARBERÀ, Josep (1981) 'Assaig d'interpretació de les sitges de can Fatjó' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 1, pp. 5 -10, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BARBERÀ, Josep, SANMARTÍ, Joan (1986) 'Can Fatjó (Rubí)), 1918, les ceràmiques fines d'importació d'època pre-imperial'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 175-203. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATLLE IRIGOYEN, Núria (1982) 'Les lucernes de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 2-6, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BEL, Pere A. (1982) 'El Cremador de perfums de Demèter'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 3, pp. 4-12, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GRÀCIA ALONSO, Francisco (1983) 'El conjunt de bronzes de can Fatjó, Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 9, pp. 166-178. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí JORBA I VALLS, M. Àngels (1983) 'Informe de la !ª campanya d'excavació en el poblat de can Fatjó', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 148-153. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc (1983) 'Necròpolis de can Fatjó, una definició caducada que precisa revisió', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 146. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MASCORT, M. T. (1982) 'Peces de ceràmica a ma procedents de les sitges de can Fatjó', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 105-109, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MATA, Elvira (1981) 'Tres vasos emporitans de ceràmica grisa a can Fatjó de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 7-8, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Molt destruït per les obres d'infrastructura i habitatges. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>El jaciment es localitza en un turonet, delimitat al N pel torrent de Xercavins, a l'E per la riera de Rubí, a l'O per les planes de sobre la via del tren i al S pel tall de la via del tren dels FFCC . Als talls de la via apareixen restes de murs que poden correspondre a un petit llogarret. També hi ha un extens camp de sitges a l'O de la via emplenades en diversos moments i amb materials de cronologia diversa (BARBERÀ, SANMARTÍ, 1986); una mica més al S, va aparèixer un camp de dollia, i a tocar la via pel costat E es va trobar un dels forns -del segon, seccionat per la via del tren, no hi ha constància escrita (MORO, 1990)-. Té forma quadrada i fa 230 cm de costat i 170 cm d'alçada; la coberta té un gruix de 45 cm, i és aguantada per una columna central d'argila. El calor es comunicava mitjançant 42 forats rectangulars. Sembla poder-se datar cap el segle II-I aC. Cal distingir diverses fases al jaciment: existeix una fase pre-ibèrica identifacada en una sitja al carrer Safir excavada l'any 1973 per F. Margenat. A l'urbanitzar l'esmentat carrer es va trobar una taca cendrosa i restes de ceràmica que varen correspondre a tres grans urnes de ceràmica a mà amb cordons aplicats; una tasseta amb una sola nansa; un gran vas de provisions de cos globular amb decoració de garlandes i gran part d'una urna bitroncocònica amb carena arrodonida, sense vora. Els paral·lels per a l'urna daten el conjunt cap el segle VII aC (PETIT, 1987). Del moment ibèric, els materials més antics són una kylix de ceràmica àtica, una urna d'orelletes i una llàntia d'oli de tipus antic datables dins la segona meitat del segle V aC (BARBERÀ, SANMARTÍ, 1986). Els materials continuen ininterrompudament fins el segle II dC. També aparegueren nombrosos grafits ibèrics, entre els que destaquen els següents 'ikeatin', 'lakene', 'balke', 'kiba..', n'hi ha una sobre una pesa de marbre que s'interpreta '(..)osti(..)e bilostikenar'. Tots ells semblen pertànyer a antropònims (UNTERMANN, 1987). Hi ha restes el que sembla ser una muralla d'època ibèrica (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1969 Ramir de Masdéu va excavar part del que sembla una tomba ibèrica, i el 1979-1980 el GCMR va acabar d'excavar-la; la cronologia és del segle III aC. El 1982 Àngles Jorba excavà el parc de Can Fatjó, però l'estratigrafia estava remoguda; entre els materials hi ha ceràmica que data dels segle I i II dC; va aparèixer la base d'un 'dollium' cosa que fa pensar que es va excavar un magatzem (JORBA, 1982). Sembla desprendre's que l'ocupació del lloc s'inicia cap el segle V aC, es conserven alguns murs i gran quantitat de sitges. Les troballes demostren que, durant el període romà republicà i altimperial, continua ocupat. Les fases que Arís et alií (1989) proposen són les següents: una fase inicial cap el 450 aC, una segona, en els segles IV-III aC, una altra ibero-romana dels segles II-I aC i una alt-imperial fins el segle III dC. I la troballa de la sitja del carrer Safir (PETIT, 1987), sembla indicar un assentament anterior, amb continuïtat cap el segle VI; també s'ha trobat algun fragment de ceràmica posterior al segle III dC (JÀRREGA, 1988). Dades que, tot i ser escasses, indicarien que el nucli de can Fatjó té una vida més llarga del que la bibliografia li ha assignat tradicionalment. S'ha inclòs el JACIMENT DEL CAMÍ DE CASTELLBISBAL. Probablement és el camp de sitges del poblat de can Fatjó (VILALTA, 1985b). Els materials són al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). De les excavacions realitzades al solar de l'Av. Castellbisbal, Av. Can Fatjó i C/ de les Flors, l'any 1994 es desprèn que aquesta era una àrea allunyada i marginal relacionada amb tasques agrícoles, com ho demostren l'aparició d'un petit conjunt de dollia, que podria pertànyer a un magatzem d'època alt-imperial (VILA, 1994c). Els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu, que han permès extraure més dades d'aquest rellevant jaciment.</p> | 08184-30 | A l'Oest de la riera. 08191-RUBÍ | <p>Jaciment aparegut quan l'any 1918 a l'obrir el ferrocarril elèctric entre Rubí i Terrassa es va travessar l'esmentat turó, quedant a la vista diverses restes, de tota manera des de finals del segle XIX es repetien les troballes de gerres plenes de cendres en aquest indret, per part dels masovers de can Fatjó (RUBÍ, 1993). Les primeres excavacions les van fer Palet i Barba i Joan Roura, destacant entre les troballes el cap de Dèmeter de terracuita, una làpida i més de 50 monedes (PUIG, 1984). Aviat, J. Colomines per part de l'IEC es va fer càrrec de les excavacions (no sense la inicial oposició dels estudiosos locals), donant a conèixer a la ciència i als rubinencs una gran quantitat de sitges i un forn de terrissa (excavat l'any 1925) , que va restar a l'aire lliure fins que una esllavissada de terres el va colgar de nou l'any 1951. Aquest es troba a l'actual plaça de la Font de la Via, i a l'excavar-se de nou a la dècada de 1980, es va veure en molt mal estat de conservació, colgant-se de nou. Després d'anys sense activitat a la dècada de 1960, l'historiador local Josep Serra i Rosselló, amb Pere Roura i Francesc Margenat comencen una nova etapa de prospeccions. També en va fer Ramir Masdéu els anys 1967-1969 (VILALTA, 1984c). En aquesta època es va urbanitzar el turó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment en els nomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per en Francesc Margenat (any 1968). La importància de les restes va fer que es realitzés una campanya d'excavacions per part del Sr. Nuix i del Sr. Batista. Es van trobar restes importants de ceràmica i murs, enregistrats fotogràficament, les quals fotografies han estat lo únic publicat d'aquella intervenció (BENCOMO et alií, 1986).Prop d'unes parets identificades com a muralles van semblar aparèixer les restes d'una torre circular l'any 1969 (MARGENAT, 1988a). L'any 1982, Àngels Jorba excava el parc de can Fatjó, però l'estratigrafia estava remoguda, amb material ceràmic molt escàs i trencat. La ceràmica d'importació és terra sigillata itàlica, sudgallica i hispànica, podent-se datar en el segle I i II dC. Destaca l'aparició de la base d'un 'dollium', la qual cosa fa suposar que es va excavar un magatzem (JORBA, 1982). Tal vegada es podrien excavar els talls de la via (BENCOMO et alií, 1986: 21-24). Hi ha alguns treballs publicats al Butlletí de col·laboradors del Museu de Rubí i a la tesi de Joan Sanmartí està estudiat el material del MAB. L'any 1994 l'arqueòloga Goretti Vila va excavar el solar entre l'Av. Castellbisbal, l'Av. Can Fatjó i carrer de les Flors de 12.000 metres quadrats (VILA, 1994c). (Més bibliografia) VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987a) 'Ibèrics i itàlics a Laietània (150-50 aC). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 222-243. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 f) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 353-356. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | 41.4892000,2.0262800 | 418717 | 4593523 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment ha proporcionat un ampli conjunt de materials de tipologies molt diverses, com ceràmica (precampanianes, campanianes diverses, vernís negre, a mà, terra sigillata de diferents cronologies i procedències, etc.), pedra (destaca un conjunt de fragments de marbres amb inscripcions), bronze, entre altres. BARBERÀ (1981) va estudiar els materials de les excavacions de 1918 dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona així com les notes de l'excavador; els extrems cronològics de les mateixes van des del 430 aC, marcat per una kylix àtica fins a finals del segle I dC marcat per un bol de terra sigillata hispànica. El conjunt de bronzes ha estat estudiat per Gràcia (1983). També hi ha un estudi sobre la procedència dels materials de pedra de can Fatjó. Els materials es conserven als museus de Rubí i Arqueològic de Barcelona. Hi ha la notícia de que un mestre de Rubí, Josep Vilanova, va fer una maqueta en terracuita que reproduïa el forn (TURU et alií, 2000). L'única resta visible de tot el jaciment és el forn de ceràmica, el qual es troba protegit dins d'una caseta al parc de can Fatjó, al peu de l'antiga masia (MORO, 1990). c/ Modest Lafuente i la via del tren. (Continuació Bibliografia) PETIT I MENDIZABAL, M. Angels (198 7) 'Restes arqueològiques de l'Edat del Bronze localitzades a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 211-215. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. PUIG, Rosa Maria (1984) 'Història de les excavacions de Can Fatjó (Capítol I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 13, p. 262-267. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. UNTERMANN, Jürgen (1987) 'Els grafits ibèrics de Rubí (Vallès Occidental). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (segona part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 270-281. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VENTOSA I MUÑOZ, Sílvia (1984) 'La primera indústria tèxtil a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 243-258. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994c) Informe preliminar de les prospeccions arqueològiques realitzades al solar de can Fatjó (entre els carrers de les Flors, Avinguda Castellbisbal i Avinguda de can Fatjó) 5 al 20 de setembre de 1994. Document mecanografiat VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
60255 | Can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro-0 | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat.</p> | XX | <p>Edifici en cantonada, amb pati al carrer de Ramon Turró i mitgera al carrer de Llobateres. La seva estructura és de parets de càrrega en dues crugies. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo massís. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat del parament és un estucat. Els forats de façana tenen dues formes diferents segons siguin de planta baixa o de pisos, i apareixen com un retall en el mur, sense ornamentació: tots tenen balcó o petita balconada. Com element singular apareix una tribuna a la cantonada del primer pis. La part superior del mur llueix un acabat ondulat que es perllonga per les dues façanes. La coberta és a dues aigües i acabada en teules ceràmiques. A l'interior, la planta baixa està totalment reformada. De tota la composició exterior destaquen la tribuna, l'acabat de façanes i la forma de les obertures (PLA, s.d.).</p> | 08184-184 | Pça. d'Anselm Clavé, número 20, xamfrà Llobateres - Dr. Ramon Turró., 08191-RUBÍ | 41.4893500,2.0303700 | 419058 | 4593536 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60255-foto-08184-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60255-foto-08184-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60255-foto-08184-184-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Contemplada dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí i catalogada amb el número 6 d'ordre. De tot el conjunt estan protegits els paviments interiors i la tipologia de les façanes, així com la tribuna (PLA, s.d.). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
60232 | Camí vell de Sant Cugat/ Camí de Sagraments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-cugat-cami-de-sagraments | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral Sr. Rufé, (febrer 2001). RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984)a Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Sortia de davant la creu de can Serra del Padró cap a ca n'Oriol i can Tiraïres, essent l'actual carrer de la Plana de can Bertran. Actualment es troba totalment integrat dins la trama urbana de Rubí, per tant, només es considera la part que es troba dins la plana agrícola de ca n'Oriol - can Sant Joan i, especialment, prop d'aquesta darrera casa, on surt del terme municipal. D'altra banda, hi ha un altre camí que enllaça amb aquest que ve des de ca n'Oriol.</p> | 08184-161 | a l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Durant tot el segle XVIII les referències al camí de Sant Cugat són constants (BENCOMO et alií, 1986). La masia de can Sant Joan es troba situada al costat del camí vell o dels Sagraments que mena cap a Sant Cugat del Vallès Per travessar el torrent dels Alous hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona. L'autopista va tallar el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4894600,2.0447000 | 420255 | 4593535 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60232-foto-08184-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60232-foto-08184-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi havia una explotació d'argila sota can Castanyer, al costat del camí (TURU et alií, 2000), i, a la Plana, al costat del camí, fins la primera dècada del segle XX, es conservava el topònim de 'la guixera' (Informació oral Sr. Rufé, febrer 2001) | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml