Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60075 | Casa i Molí de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-moli-de-la-bastida | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MARGENAT, Francesc (1982b) 'Índex dels documents històrics de Rubí ss. IX-X', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 129-134. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | V- XVII-XX | Es troba arrasat fins al nivell dels paviments. | <p>'La seva situació era estratègica, tant per l'emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat' (RUFÉ, 1984a; 1997a). 'Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l'angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze. L'edificació que es troba a la part alta era l'antiga casa de la 'quadra' de la Bastida, mentre que l'edificació inferior consistia en el molí del mateix nom. El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990). A les excavacions van aparèixer restes d'un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important. Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s'han deteriorat fortament arran de l'excavació arqueològica que ha tingut el lloc.</p> | 08184-2 | Ctra. de Rubí a Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>En la documentació anterior al segle XVIII es parla de 'la Quadra'. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l'any 986. En algunes publicacions, s'ha identificat l'edifici amb la 'domus' o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140. És el 'molí Viula' o 'Roquerol' de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l'església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns. El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys. La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d'actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga. Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l'aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l'habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l'altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí. L'any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d'Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l'aigua pel molí com per als horts per mig d'una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l'altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989). Prop d'aquesta propietat s'instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat 'la Verneda de Carreras' de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s'instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d'aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la 'font de la Tartana'. Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial. Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí, La presència de l'aigua pel molí va fer créixer una salzereda (TURU et alií, 2000).</p> | 41.5070300,2.0360100 | 419551 | 4595493 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La documentació de la Bastida es troba en mans de la família Margenat, com a part integrant de la col·lecció del mateix nom. Al febrer de l'any 2002 es va realitzar una excavació en que es van localitzar restes romanes del segle Vè, destacant 5 lacus (dipòsits de premsa d'època romana), dels quals se'n va traslladar un al polígon industrial de la Bastida per a la seva conservació. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60141 | Jaciment de la plaça doctor Guardiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-doctor-guardiet | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí.. materials al Museu de Rubí BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ENRICH GREGORI, Roser (1993) 'Nucli antic, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275. Barcelona: Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985c) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 27-45. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll: Rotimprès. VILA I FÀBREGAS, Goretti (1993) Informe preliminar de les excavacions arqueològiques de la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental). Document mecanografiat (26.11.1993). VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994a) Informe de les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental). Resultats preliminars. Document mecanografiat (04.01.1994). VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994b) Informe de les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental).. Document mecanografiat (21.04.1994). VILALTA, Jordi (1986b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 111-117. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987a) 'Ibèrics i itàlics a Laietània (150-50 aC). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 222-243. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1995) 'Noticiari abril 1994 - març 1995', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A l'espai ocupat per l'actual plaça ha aparegut ceràmica ibèrica i romana, amb terra sigillata, entre els materials arqueològics destaquen una llàntia baix-imperial i un fragment de terra sigillata estampada taronja (JÀRREGA, 1988). Com a estructura arquitectònica a destacar, es troba un edifici rectangular amb una obertura estreta a l'extrem, amb tres o quatre basaments de columna al davant així com un fris amb roleus. A sobre van aparèixer diversos enterraments. La veu popular ho identificava amb una 'casa moruna'. També ha aparegut a la plaça ceràmica paleocristiana i un fragment de fust de columna helicoidal similar al que hi ha a la finestra de la façana de l'església, que avui es troba a la Rectoria. Així mateix van aparèixer enterraments dins d'àmfora i en caixa de lloses (MARGENAT, 1985c) i un fris motllurat amb roleus similar a un altre trobat a Ullastret, que es relaciona amb un suposat 'temple hel·lenístic' (VILALTA, 1987a). Altra troballa d'interès és un enterrament d'inhumació en fossa simple excavat al substrat. Es tracta d'un individu en posició de decubit supí i orientat d'E-O. La cronologia és molt incerta però la presència de material romà en zones molt pròximes pot induir a pensar que sigui d'època romana (ENRICH, 1993). A les excavacions dels anys 1993 i 1994 van aparèixer 84 tombes pertanyents a la necròpolis de l'església romànica de Sant Pere. Es va distingir una tipologia de tres classes de tombes, de caixa de lloses, amb capçalera de lloses i excavades al terra. A més de la necròpolis es van trobar tres sitges amb abundant material altmedieval. Aquestes restes haurien destruït la major part de les d'època anterior que hi podés haver. Els materials antics eren majoritàriament dels segles II - I aC. També apareixien rodes de molí reaprofitades per a tapar algunes tombes. Es van excavar nou sitges romanes i un mur associat a un paviment d''opus signinum' a més d'un hipocaust que s'endinsava sota l'església. Aquest podia pertànyer a uns petits banys privats que van ser reformats al llarg de la seva utilització, que va durar, com a mínim, fins els segles IV o V (VILA, 1993; 1994a; 1994b). A la part superior varen aparèixer restes d'una farga baixmedieval (datada per documentació el 1460) i que es trobava a la 'Sagrera' de l'església (MARGENAT, 1995). Aquesta farga va ser feta perquè els habitants de Rubí no volien anar a llussar les eines a la del senyor del Castell i van fer diversos intents fins que van aconseguir obrir aquesta (GARCIA, 1995). A la plaça també es van detectar restes del primitiu rec medieval (MARGENAT, 1995).,</p> | 08184-68 | Al costat de l'església de Sant Pere de Rubí, 08191-RUBÍ | <p>Aquí hi havia l'antiga sagrera, primer centre de poder municipal on els membres del comú dictaven normes un cop abolits els mals usos, el 1395 a redós de l'església i prop del rec que venia del Bullidor (PRAT, 1999) i on va perdurar fins fa pocs anys el 'Mercat Vell'. A principis del segle XVI es van començar els arranjaments d'una peça de terra per convertir-la en plaça pública davant l'església. El rector Baltasar Carballo va establir el 22 de juny de 1516 la situació i superfície de la plaça de Rubí. El 1555 la documentació dona la referència de l'existència d'unes sis cases (segons BENCOMO, 1996) o set cases (segons GARCÍA, 1996) a la zona de la Sagrera. En el segle XVI, a la Sagrera, a més de la rectoria hi havia el ferrer, el rajoler, el sastre, el teixidor, el sabater i el fuster (GARCÍA, 1996) El 1640, al mateix barri hi havia unes vint cases. En aquest barri va instal·lar la 'botiga' el cirurgià Anton de Borja. (BENCOMO, 1996). L'any 1986 Consolació García va fer unes excavacions que no donaren resultats aprofitables (VILALTA, 1986b). L'any 1993 i 1994 es van fer intervencions arqueològiques, dirigides per Goretti Vila, que van permetre obtenir una visió del jaciment (VILA, 1993; 1994a; 1994b).</p> | 41.4917200,2.0303400 | 419059 | 4593799 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60141-foto-08184-68-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | ESGLÈSIA DE SANT PERE Apareixen materials antics a la plaça (BENCOMO et alií, 1986: 24). La plaça havia estat el mercat vell (TURU et alií, 2000). | 83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60187 | Jaciment de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xercavins | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) 'Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.</p> | La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' 'opus testaceum' i fragments de 'dollia' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus 'mansio', amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.</p> | 08184-114 | Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la 'vinya del Teies' (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).</p> | 41.4948900,2.0194100 | 418150 | 4594161 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60178 | Jaciment de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serrafossar | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | La constant roturació del terreny va destruint les estructures (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la vessant O del torrent de can Balasc o Fondo, sobre una terrassa de can Serrafossar, al damunt d'aquesta masia, existeix una elevació que configura un esperó suau seccionat per la construcció de l'antic camí a Castellbisbal. Aquesta elevació domina el torrent de Serrafossar. Les restes localitzades són en superfície i han estat posades al descobert per l'acció del conreu, apareixent materials constructius (pedres, restes de morter i fragments de picadís) i fragments de ceràmica d'entre els que destaquen: terra sigillata lucente, africana C, africana D1 i D2. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; JÀRREGA, 1988; MORO, 1990). A més apareix ceràmica comuna, àmfora i marbre, tractant-se d'una possible vil·la. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 44). Es localitza, també, terra sigillata hispànica i africana D. Ha aparegut un fragment ceràmica campaniana forma Lamb. 5-7, datable a finals del segle II aC i inicis del segle I aC (VILALTA, 1987d). Al mig del camp es veuen les restes d'un dipòsit per fer caldo bordolés.</p> | 08184-105 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4924600,1.9978300 | 416346 | 4593912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al catàleg de jaciments arqueològics elaborat per A. MORO (1990), apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) la descripció i la localització corresponen a la fitxa de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, que en aquest inventari s'ha denominat amb el topònim específic de CAN SERRAFOSSAR, per tal de facilitar la localització. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60203 | Pineda de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> | 08184-131 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5145700,2.0072700 | 417162 | 4596357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60258 | Torre de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-fonollet | <p>MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A pocs metres de la cruïlla del camí de can Fonollet a Sant Muç, al marge O es distingeix entre la vegetació les restes d'una fonamentació circular, que hom considera una torre. Està feta amb còdols grans i cimentats amb morter. L'estat de conservació i la pròpia vegetació no permeten distingir clarament la seva composició i diàmetre. Apareixen diversos fragments d''opus signinum', així com trossos de tegula. El mur sembla tenir uns 80 cm de gruix amb una amplada màxima visible de 40 cm. A uns 50 metres al S de la torre, en el mateix camí de can Fonollet i, concretament al marge E, es recull en superfície material ceràmic d'època romana consistent en fragments de dollium, tegulae, imbrices i ceràmica comuna (MARGENAT, 1988a; MORO, 1990), també es va recollir ceràmica ibèrica (MARGENAT, 1988a) (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-187 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | <p>Serra i Rosselló va fer un croquis de l'estructura F. Margenat va fer unes fotografies a la dècada de 1970. Hi ha materials dipositats al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5186000,2.0259900 | 418729 | 4596787 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60084 | Castell de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-genis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT, Francesc (1982a) 'Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 119-120, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985a) 'Índex dels documents històrics de Rubí (s. XI)', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 358-370. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | X - XIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó, es localitzen les restes del primitiu castell de Rubí, a l'extrem de l'esperó. Està delimitat per la confluència dels torrents de Ximelis i del Palau que formen el torrent de Serrafossar. L'esperó està en disposició E-O i està format per dues terrasses on es localitzen les restes arquitectòniques. Els talls són quasi verticals a llevant i nord, pronunciat a l'O i suau a l'E. L'estructura arquitectònica correspon a una petita edificació (MORO, 1990), Ha aparegut ceràmica pentinada del segle IX i espatulada del segle X, a més d'altres ceràmiques dels segles XI, XII i inicis del segle XIII (MARGENAT, 1982a). També sembla que apareix material romà (MARGENAT, 1987). Sembla que es poden distingir tres èpoques arquitectòniques. La primera és de finals del segle X i primera meitat del s. XI. La segona va des de la meitat del segle XI fins a meitat del segle XII i la tercera des de la segona meitat del segle XII fins el segle XIII (MARGENAT, 1995).</p> | 08184-11 | Terrenys de can Casanoves, 08191 - RUBÍ | <p>Es possible que la primera menció sigui de l'any 986 'castro Rio Rubeo' en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a) La datació com a castell termenat és de l'any 994 on es fa un traspàs d'un molí. Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a). De l'any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) - tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. L'any 1234 es parla de Tricella o Turricella, al costat de Sant Genis (MARGENAT, 1988a). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l'actual edificació del Castell de Rubí i s'abandona l'emplaçament del castell de Sant Genis (CASTELL, s.d.). L'existència del castell primitiu de Rubí va ser detectada per sondeigs de F. Margenat i Pere Bel, així com excavacions del Grup de Col·laboradors l'any 1980 (MORO, 1990).</p> | 41.4915000,2.0109200 | 417437 | 4593793 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La primavera del 1980 el GCMR va fer excavacions al castell de Sant Genis (MARGENAT, 1985). Fotografies 1 i 3 d'Eduard Sànchez, Arqueociència S.C. Actualment queden molt poques restes d'aquest antic castell i girebé no es poden apreciar perè la vegetació les cobreix. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60167 | Torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-alous | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Actualment s'està portant a terme una intervenció per a la recuperació d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí pel seu costat esquerre, marcant el límit del terme municipal de Rubí amb el de Sant Cugat, des del segle XIX. Presenta una vall relativament oberta. En aquest torrent es troba la major proliferació d'àlbers de tot el terme de Rubí. A la part alta es troba una zona boscosa, que ha estat esclarissada per a fer-hi un camp de golf. També dins el curs del torrent s'hi ha fet una bassa, per a regar la gespa del golf. A les zones més baies de la vall es poden trobar alberedes fins a la intersecció amb la carretera BP-1503, amb més d'una trentena d'exemplars amb una mida superior als 12 metres d'alçada. A partir d'allà es troba un bosc de ribera mixt format per una albereda - pollancreda fins a l'alçada de l'anomenada bassa dels Alous (en terme de Sant Cugat) i pollancreda sola a l'alçada de can Vallhonrat.</p> | 08184-94 | Extrem E del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989). Antigament es coneixia com torrent de Fontanilles. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona (RUFÉ, 1984a; 199a7).</p> | 41.4821400,2.0419500 | 420016 | 4592724 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es poden veure alguns petits ponts d'època que travessen el torrent. Part del torrent va ser restaurat a principis de la dècada de 1990 quant s'hi va instal·lar el parc d'activitats econòmiques de can Sant Joan. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60162 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Neix al quadrant NO del terme de Rubí i discorre en sentit N-S fins a desembocar a la riera al S del terme. Presenta una vall ampla (encara que abrupta) en la major part del seu recorregut, encara que hi ha llocs on s'encaixa fortament en les argiles quaternàries i margues terciàries. D'aquí el nom de Torrent Fondo. Altres parts del torrent reben altres noms, com el de torrent de can Serrafossar o torrent de can Balasch. Presenta sub-afluents, que normalment no porten aigua, com el que ve de sota Sant Genis, el qual recull l'aigua de la font de la Magnèsia. Una zona especialment interessant, des del punt de vista paisatgístic i ecològic és la pollancreda que es troba sota cal Ximelis.</p> | 08184-89 | A l'oest del nucli urbà, en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4821700,2.0024800 | 416721 | 4592765 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60196 | Torrent de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-verneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) Informació oral F. Margenat (abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, pel seu costat dret. Es tracta d'un torrent de curs relativament curt., el qual es desenvolupa en sentit NO - SE, desembocant prop de la fàbrica de la Llana. El torrent s'encaixa uns quatre o cinc metres de profunditat en les argiles quaternàries que formen el substrat del lloc, amb parets molt verticals, la qual cosa dona lloc a la presència d'alzines i altres arbres en un espai de gran frondositat. Es pot observar, al menys, una barraca de feixa a la seva vora.</p> | 08184-123 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5096600,2.0299900 | 419052 | 4595791 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60106 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-2 | <p>CORNADÓ I TERMENS, Pere (1988) 'Història de l'Agrupació Coral 'La Lira Rubinense', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 31, pp. 8-21. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Avelina (1984) 'El Parnaso Rubinense'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 294-315. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | Al trobar-se a l'aire lliure pateix freqüents atemptats vandàlics. | <p>Al centre de la plaça que avui porta el nom d'Anselm Clavé, s'aixeca aquest monument a la seva memòria. Sobre la gespa, i col·locat a dalt d'una peanya, un component d'un cor claverià, que porta barretina, abraça, per l'esquerra, un monòlit que presenta al front, dins una corona de llorer, un baixrelleu amb un retrat del mestre. A sota, està escrita la següent llegenda: 'Rubí /a /J.A. Clavé/VII-X-MCXLI'.</p> | 08184-33 | Plaça Anselm Clavé. 08191-RUBÍ | <p>La primera entitat coral claveriana de Rubí va ser 'El Laurel Florido' de l'any 1860, creada només catorze anys després que Clavé iniciés el seu moviment coral (TURU et alií, 2000). De tota manera l'entitat que va tirar endavant el monument va ser 'La Lira Rubinense', encara que tots els cors de Rubí van treballar junts per a fer el monument: 'El Parnaso Rubinense', 'La Unió Rubinense' i la 'Coral de Sant Pere' (CORNADÓ, 1988). L'autor, Miquel Gomita, era el propietari de can Fatjó (RUFÉ, 1984a; 1997a). La plaça es deia abans de l'Aurora, però va rebre el nom de Clavé i després s'hi va fer l'escultura. Aquesta es va inaugurar el dia 7 d'octubre de 1951 (MARTÍNEZ MARTÍNEZ, 1984). L'acte d'inauguració va ser molt concorregut, amb visita a les autoritats i cantada en comú dels cors, amb vinguda de molts d'altres llocs de Catalunya. També es va enterrar un cartutx amb monedes i altres informacions. Sembla ser que, així mateix, es van encarregar medalles commemoratives (CORNADÓ, 1988).</p> | 41.4891600,2.0304100 | 419061 | 4593514 | 1951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60106-foto-08184-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60106-foto-08184-33-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Miquel Gomita | Es tracta de la representació simbòlica de la tradició claveriana a Rubí. | 103|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60194 | Jaciment Casetes Sedó / Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casetes-sedo-ca-nalzamora | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 204-209. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | IIIaC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al construir-se les anomenades casetes de can Sedó als terrenys de l'antiga finca de Ca n'Alzamora, i en concret al fer-se el rebaix del terreny fins al mateix carrer, varen aparèixer estructures d'època romana junt amb quantitat de material ceràmic, conservat al Museu de Rubí (MORO, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999): terra sigillata i ceràmica comuna, que han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una vil·la romana (BENCOMO et alií, 1986: 49). El 1986 F. Margenat va trobar fragments de ceràmica i escòria de forn (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) que fa pensar en l'existència d'un centre productor d'àmfores i altres terrisses (VILALTA, 1986d). Destaquen ceràmiques de tipus lucente (Lamb. 2 / 37, TSACT Hayes 72 TSAD1 Lamb 9b (JÀRREGA, 1988). S'ha distingit també terra sigillata itàlica (RIBAGORDA, 1991).</p> | 08184-121 | Carrer Sedó, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per J. Serra i Roselló quant es van construir les casetes. Prospectat el 1986 per F. Margenat (VILALTA, 1986d).</p> | 41.4791400,2.0380400 | 419686 | 4592395 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60191 | Aflorament fossilífer de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> | 08184-118 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4927900,2.0065800 | 417077 | 4593940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60296 | Roureda de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-bastida | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al lateral dret de la carretera de Terrassa, sortint de Rubí, i als voltants de l'antiga casa i molí de la Bastida, es troba una interessant arbreda composada per diversos exemplars de l'espècie Quercus sp, arbre caducifoli de la família de les fagàcies, d'arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits i fruits en gla.</p> | 08184-225 | Lateral carretera de Terrassa 08191- RUBÍ | 41.5135600,2.0366900 | 419616 | 4596218 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60296-foto-08184-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60296-foto-08184-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60206 | Font de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-noriol | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al mig d'una petita arbreda, i al fons d'una esplanada, molt a prop de la casa de ca n'Oriol, hi ha una font feta d'obra i arrebossada de ciment, per la que raja aigua avui no potable, però de la que molta gent agafa per al seu ús.</p> | 08184-142 | A la riera de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4966900,2.0458900 | 420363 | 4594336 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60206-foto-08184-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La font posseeix per la gent de Rubí un alt grau simbòlic, ja que es tracta d'un dels tradicionals espais comunitaris i de relació social. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60298 | Forns de can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-calopa | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. Informació oral i visita, Sr. F. Margenat</p> | XVIII-XIX? | El forn oest està deteriorat, molt erosionat a l'interior i el sostre ha caigut, no conservant-se part de l'arc. El forn est està millor conservat (MORO, 1990). | <p>Al nord de la masia de can Calopa, en terrenys de guardar bestiar al costat del marge de la riera de Rubí, existeix un conjunt de construccions que corresponen a dependències relacionades amb dos forns. Es tracta d'estructures agafades amb morter i que delimiten dos espais interiors que formen un cos vertical amb obertura al sostre i una boca de mig punt realitzat amb totxos. L'interior del forn està constituït pel terreny natural. Semblaria poder-se relacionar amb una zona industrial i d'habitatge (MORO, 1990). Al davant de les estructures del forn, apareixen diverses estructures de magatzem i obrador que, actualment són utilitzades com a rafal per a ovelles. En aquest lloc es conserven parets d'un 2'50 metres d'alt. A la zona més muntanyosa es conserven pilars quadrangulars d'obra que deurien formar part de l'element sustentant d'algun tipus de cobert fet de materials peribles o una altra estructura de la que s'escapa la funcionalitat. (Informació oral i vista, F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-227 | Camí de can Calopa .- 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1987 (MORO, 1990) El fet de no disposar de documentació fa que no es disposi d'informació sobre la seva cronologia (informació oral Sr. F. Margenat) Tal vegada aquesta es trobi a l'Arxiu de Sant Cugat.</p> | 41.4657200,2.0141100 | 417671 | 4590928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es desconeix la funcionalitat exacta dels forns però la presència de nombrosos fragments de guix cristal·litzats porta a pensar que s'hi elaborava aquest material (MORO, 1990; Informació oral i visita de F. Margenat, abril 2001). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60235 | Bosc de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliu | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al territori limítrof entre les propietats de can Feliu i can Xercavins es troba aquesta formació vegetal pertanyent a la masia de can Feliu. A la zona no urbanitzada està format, bàsicament, per alzines entre les que destaca, un impressionant roure, el qual s'ha pogut mantenir al disposar d'un entorn adequat. A la zona on ja han començat les edificacions el bosc es troba degradat i, per tant, l'arbre bàsic és el pi blanc.</p> | 08184-164 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5036000,2.0146500 | 417764 | 4595133 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60250 | Resclosa de can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-ramoneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al torrent de Can Ramoneda es troba una resclosa sense ús o, en tot cas, no té, actualment, un ús intensiu. Aquesta ha format una bassa al seu redós, que es utilitzada per molts animals per a viure i beure. D'aquí el valor ecològic de la mateixa. De tota manera, les aigües residuals provinents de les urbanitzacions fan perillar el futur d'aquesta petita massa d'aigua.</p> | 08184-179 | Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ | 41.5031800,2.0243400 | 418572 | 4595077 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60250-foto-08184-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60250-foto-08184-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60224 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-0 | XIX-XX | <p>Antiga terrisseria dotada de caràcter simbòlic per la gent de Rubí. Actualment està constituït per un edifici molt estret de planta baixa i dos pisos i un pati lateral. L'edifici, pintat de color groc, presenta a la façana un balcó al primer pis i un gran respirall aplic, vidrat de color verd, a la segona. A la paret lateral presenta tres finestres, dos a la primera planta i una altra a la segona. Al pati i a l'interior hi ha elements de l'antiga terrisseria.</p> | 08184-153 | C/ Cervantes, 85 08191 RUBÍ. | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excel·lents ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). Està considerada com una institució rubinenca al llarg del segle i mig d'existència que se li pot atribuir. Cap el 1850-1860, Joan Duran, procedent d'Esparreguera, arriba a Rubí on va bastir el seu forn de terrissa, a la carretera de Sant Cugat, al costat del torrent de ca n'Oriol. La seva producció fonamental van ser els atuells domèstics (gibrells, plats, càntirs, abeuradors per a coloms, menjadores per a conills, etc..). Va fer-se motlles per tal de fer elements decoratius: balustres, capitells, pinyes d'ornament, etc....... La botiga, originàriament va instal·lar-se al lloc on avui hi ha la pastisseria de la família Llonc, a la llavors nomenada plaça dels Peixos. Com que era un entusiasta seguidor de l'obra claveriana, del seu forn van sortir dotzenes i dotzenes de busts de Clavé fets en argila cuita, que eren demanats a casa seva per les agrupacions claverianes de tot Catalunya. També per això, quant va comprar la casa del llavors carrer Fondo i va fer reformar la façana i construir-hi la balconada que encara es veu, va fer-hi fixar, amb la data de 1900 uns medallons, fets per ell, amb les quatre barres, el d'en Clavé i aquelles inscripcions que deien 'Uniu-vos i sereu forts i instruir-vos i sereu lliures', que l'any 1939 van ser suprimides. També va fer bustos del Dr. Robert. El forn es va quedar petit amb el pas del temps, treballant-se de fort per a la construcció, comprant maquinària per a fer tortugades i canonades, teula aràbiga i altres materials. El seu fill Lluís es va dedicar més a la compra-venda de terrissa de Breda, Verdú, rajoleta valenciana, tec..... Les vendes les feia portant la mercaderia en un carro amb vela i bosses. Va fer bustos de Santiago Russinyol, Guimerà i Iglesias. Sembla que en aquest taller es va acoplar per primer cop a Espanya, un motor elèctric al torn. Va ser idea i realització d'en Julià Solanas 'l'Antolín'. Va ser dirigent del moviment cooperatiu i fundador de la cooperativa per a la construcció de cases barates a ca n'Oriol (ALUJAS et alií, 1984). La seva producció està present en molts elements arquitectònics a les cases de Rubí. Regentat per la família Puig Duran. Exporta ceràmica (sobre tot cassoles i abeuradors) a França (RUFÉ, 1985b). 1998. Apareix com a teuleria i rajoleria.</p> | 41.4882800,2.0339400 | 419355 | 4593413 | ca. 1850 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla que el 1927 s'hi va instal·lar un molí de gra. L'amo va crear un sindicat obrer independent, que es deia de 'les Farinasses'. Aquest home i la seva família van emigrar a Amèrica abans dels fets del 1936 (TURU et alií, 2000) | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60257 | Jaciment de can Serra / Punt 572 via FGC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serra-punt-572-via-fgc | <p>MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Aquest jaciment es visible al marge d'un tall artificial fet en el moment de la construcció de la línia de FFCC de la Generalitat Rubí - Terrassa, concretament al km 12, entre els pal identificats amb els números 572 i 573. Com a restes significatives s'observa una filada de grans pedres (gresos i quarsos) sense cap tipus de cimentació visible que podrien correspondre a l'angle d'una construcció. S'aprecien, així mateix, restes de ceràmiques comunes i àmfores ibèriques al tall dins un estrat que cau cap el Sud. (MORO, 1990). També es pot observar una estructura piriforme, però sembla moderna.</p> | 08184-186 | Via dels FGC, 08191-RUBÍ | <p>Jaciment localitzat per F. Margenat (MORO, 1990).</p> | 41.5036700,2.0292200 | 418980 | 4595127 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60257-foto-08184-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60257-foto-08184-186-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60082 | Roure de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-noriol | Actualment aquest exemplar esta malalt per culpa del 'barranyiquer del roure', també l i han caigut dues branques.Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Arbre pertanyent a l'espècie Quercus humilis que es troba associat al bosc de Ca n'Oriol, al costat del camí de Ca n'Oriol i molt a prop de l'antiga era de la masia. És tracta d'un exemplar de bona alçada amb la copa ben desenvolupada i diversificada tot i que la base es troba una mica descalçada, arribant a una alçada d'uns 20 metres. Pertany a la família de les fagàcies i és caducifoli. Els seus fruits, els glans, eren utilitzats per a donar de menjar al bestiar, especialment, als porcs. I la seva escorça era aprofitada per a extreure tanins per adoberia.</p> | 08184-9 | Parc de Ca n'Oriol., 08191 - RUBÍ | 41.4931800,2.0408300 | 419936 | 4593951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60082-foto-08184-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un exemplar que destaca més pel significat simbòlic (al trobar-se associat a la masia de ca n'Oriol) que per les seves dimensions | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60274 | Barraca del Tros Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-gran | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Barraca de planta rectangular, amb volta de mig punt construïda mitjançant totxos i ciment. Està directament associada a una pica per fer-hi el 'caldo bordolés' i a la vinya que originàriament devia voltar-la, i que avui s'ha convertit en camps d'altre tipus de conreu. Es tracta de l'única barraca amb aquesta tipologia que s'ha trobat dempeus al terme de Rubí.</p> | 08184-203 | Camí de can Serrafossar, 08191- RUBÍ | <p>Dues són les plagues que van afectar al cultiu de la vinya a Rubí: l'any 1880 arriba la fil·loxera, i cap al 1915, el mildiu, malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. Poc després de l'aparició d'aquesta segona plaga, es posa en boga la fórmula del 'caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, la qual s'ha estat utilitzant fins avui. La forta invasió del míldiu, ocasionà, el 1915, o sigui, el mateix any de la seva aparició, la pèrdua de la quasi totalitat de la collita de raïm. Això va fer que s'accelerés la construcció de dipòsits d'aigua per a facilitar la confecció del 'caldo bordolés'. Aquests dipòsits són de totxo i es fan a sota terra, amb una pica al damunt. S'omplen de l'aigua de la pluja, encaminada per una rasa, la qual després transvasa el pagès amb un bujol, per omplir la pica (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4871800,1.9966700 | 416242 | 4593327 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60260 | Barraca de feixa de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-de-la-llana | XIX? | L'entrada es troba gairebé tapiada | <p>Barraca excavada al talús d'argila de les terrasses quaternàries de la riera de Rubí. En part es troba enrunada. La porta és rectangular amb llinda i l'espai interior és quadrangular amb dos bancs correguts perpendiculars a la porta. A la paret del fons, dins una cartela, hi ha una inscripció en lletra cal·ligràfica majúscula, gairebé il·legible, però que sembla fer referència al nom de l'excavador. Aquest tipus de cal·ligrafia era habitual entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 08184-189 | Terrassa quaternària de la riera de Rubí al costat del torrent del Pòlit, 08191-RUBÍ | 41.5115900,2.0310500 | 419143 | 4596004 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al mateix talús, a uns 100 metres cap el sud, es veuen les restes d'una altra barraca enfonsada | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60165 | Camí vell de Bellaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-bellaterra | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí antic de terra, que menava cap a Bellaterra. Actualment el traçat tradicional, es troba a la part alta del turó del Rossell i continua per sobre del bosc de can Tiraïres, després d'empalmar amb el camí que ve en sentit perpendicular des de can Tiraïres. Continua en terme de Sant Cugat del Vallès.</p> | 08184-92 | A l'extrem NE del terme, 08191-RUBÍ | 41.5051400,2.0518100 | 420867 | 4595269 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60165-foto-08184-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60207 | Camí de can Riquer / Camí Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> | 08184-143 | A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.4919200,1.9910000 | 415775 | 4593859 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60209 | Camí de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Ha estat asfaltat | <p>Camí que porta des del nucli urbà de Rubí fins a l'ermita de Sant Muç. Discorre per sota el pont de can Claverí, arriba fins a can Ramoneda i finalment passa fins arribar al darrera de l'ermita. El seu traçat, tot i que essent de ferradura, ha estat cobert per asfalt, encara que sense rectificar la seva traça.</p> | 08184-145 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.5075800,2.0236600 | 418521 | 4595566 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60287 | Camí de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-noriol | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que portava fins a la masia de ca n'Oriol. El traçat tradicional seguia el carrer de la plana de can Bertran i Torres Oriol. Actualment està totalment urbanitzat, per tant, només es considera el traçat que té des de l'Avinguda de l'Estatut fins a la masia i la seva continuació cap a can Sant Joan i cap a can Tiraïres. De tota manera, a la zona que dona al nucli habitat de Rubí, el camí té tres traçats diferents, cosa que respon a les necessitats que es tenien de fer diferents desplaçaments a diverses zones. LA zona que ara es considera està feta en terra batuda, excepte al costat de l'era de ca n'Oriol on el paviment té un tractament més acurat, a més d'haver-hi guardarrodes.</p> | 08184-216 | Parc de ca n'Oriol, 08191- RUBÍ | 41.4925900,2.0447500 | 420263 | 4593882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60287-foto-08184-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60287-foto-08184-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60097 | Camí vell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-castellbisbal | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que, en origen, anava des de Rubí fins a Castellbisbal i continuava cap a Martorell. Travessava la riera, davant de can Fatjó i continuava, conjuntament amb el d'Ullastrell, en direcció SO-NE fins que se separaven i el de Castellbisbal seguia en direcció NNO-SSE. Actualment només conserva el seu aspecte original antic sobre terra a la zona de can Balasc i can Pi de Vilaroc, on conserva un traçat molt recte, que probablement és un indici d'antiguitat. Prop del mateix, a la zona de ca n'Estaper, va aparèixer un miliari.</p> | 08184-24 | Zona oest del terme 08191-RUBÍ | <p>L'any 1610 es parlava d'un camí reial de Rubí a Martorell que sortia de la zona del Castell i can Fatjó Durant tot el segle XVIII hi ha referències constants a aquest camí en la documentació (BENCOMO et alií, 1986). L'any 1866 es va intentar rectificar el camí a la sortida de Rubí, degut a que passava la riera de Rubí a gual i ho feia donant volta. Es va intentar fer un pont que escurcés el camí i evités el perill de travessar la llera, de tota manera no va reeixir. L'any 1834 a la documentació apareix la figura d'un encarregat a la riera 'de dar dirección a las aguas a fin de hacerlas transitables a los que viajan de Martorell a Sant Cugat' (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4788000,2.0080400 | 417181 | 4592385 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També conegut com a camí vell de Martorell. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60277 | Camí de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roig | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí rural de terra batuda que surt mena del camí de Sant Muç des de sobre can Ramoneda i que va seguint, aproximadament, la carena fins a endinsar-se al bosc de can Roig i va seguint suaument les corbes de nivell fins arribar a la masia de can Roig. El traçat és fet pensant en carros, i no està asfaltat, en tot el seu recorregut.</p> | 08184-206 | Des del camí de Sant Muç fins a can Roig, 08191- RUBÍ | 41.5135100,2.0227900 | 418456 | 4596225 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60277-foto-08184-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60277-foto-08184-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60277-foto-08184-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60275 | Camí de can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tiraires | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí rural de terra piconada que anava des de ca n'Oriol i can Sant Joan cap a la masia de can Tiraïres i des d'allà seguia fins a enllaçar amb el camí vell de Bellaterra. El traçat del camí presenta problemes doncs, per un costat hi ha l'autopista (amb problemes per travessar-la pel camí) i per l'altre hi ha el camp de golf que ha fet variar la ruta originària. El fet de que s'hagi convertit en un camí peatonal fa que sigui més difícil de recuperar el traçat originari.</p> | 08184-204 | Des de ca n'Oriol fins el camí de Bellaterra, 08191- RUBÍ | 41.5030100,2.0517400 | 420859 | 4595032 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60275-foto-08184-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60275-foto-08184-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60227 | Camí de can Feliu - can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-feliu-can-bosc | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Ha estat asfaltat en part. | <p>Camí traçat per a ser utilitzat en carro, que posteriorment ha estat asfaltat en part sense variar el traçat. Ve des del pont de can Claverí i arriba fins a can Feliu, des d'on segueix cap a can Bosc. Constitueix el camí principal d'accés i sortida a bona part de les primeres urbanitzacions que ses van fer a Rubí.</p> | 08184-156 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5009400,2.0195900 | 418173 | 4594833 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60129 | Can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapis | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XIX | <p>Casa d'aspecte turriforme, amb un cos principal de planta aproximadament quadrada i teulada plana. Te dos pisos d'altura i uns cossos de menor entitat adossats a l'estructura principal, que es destina a habitatge. Les parets es presenten arrebossades i pintades de blanc. Dos pilars d'obra amb remats piramidals graonats flanquegen la porta del barri.</p> | 08184-56 | Camí de can Tapis, 08191-RUBÍ | <p>Masia que va ser bastida el 1870, per segregació d'una part de la finca de Can Mir . El seu propietari i fundador fou el senyor Tapis, de Barcelona. A l'últim terç del segle XIX, Ramon Tapis va adquirir-ne les terres i en una barraca de vinya existent hi bastí un maset que passà a mans de la família Massanet, experts apicultors. Es tracta d'una petita hisenda, però amb terres fèrtils i abundosa d'aigua. Anys enrere, es dedicà al cultiu de l'apicultura i obtingué un gran èxit amb la venda de mel en gerretes. L'actual propietari continua amb l'obtenció de mel. Avui és voltada de casetes de l'urbanització de Can Bosc i les Cabanyes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5173400,2.0082700 | 417249 | 4596664 | 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Resulta interessant el fet de la dedicació del seu propietari a l'apicultura. El coronament de la façana principal, que ostentava al centre un rellotge de sol, avui ha desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60285 | Acadèmia Balmes / Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/academia-balmes-can-plantada | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral del senyor Joan Cardona, (març 2001) i Miquel Rufé (març de 2001).</p> | XX | <p>Casa exempta a la part esquerra de la façana i entre mitgeres a la part dreta. L'edifici és de planta baixa i pis d'estil força eclèctic, anunciant ja elements del noucentisme. Totes les obertures que presenta a la façana, tenen la llinda imitant arcs deprimits convexes, acompanyats a la part baixa de les finestres (i al balcó del primer pis) per una barana calada d'obra en forma de roleus vegetals. Tan a la planta baixa com al primer pis hi ha quatre obertures. A ras de carrer, una d'elles és una porta mentre que a la primera planta, les dues centrals estan dins un balcó volat. Sobre cada obertura de la primera planta hi ha sengles respiralls romboïdals de terrissa. El capcer té forma de frontó lleugerament entretallat amb un motiu circular al timpà. Els extrems de la casa es troben coronats per sengles remats en forma de pinya funerària. La casa té un jardí adossat. La porta del barri exterior és de picadís de ceràmica, igual que la de la Torre Riba, ja que, antigament, era l'entrada de carruatges d'aquella torre (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001).</p> | 08184-214 | C/ Xile 7 - Pça. Estanislau Figueres 1 08191-RUBÍ | <p>Era la casa d'estiueig de la senyora Mercè Plantada. La seva família va ser originària de Rubí i entre els anys 1916 i 1928 va viure en aquesta casa, al costat de la seva mare i germana i el seu fill. Va ser molt famosa com a soprano i coneguda internacionalment, Cantava lieder amb el propi Strauss i també va fer les parts vocals d'Stravinsky. (RUSiÑOL, 1989). Entre els anys 1947 al 1950 va ser adquirida per a acadèmia, on el mestre senyor Gonzalo impartia les seves classes (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001). Es troba dins el conjunt edilici de la plana de can Bertran, espai que conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí al primer terç del segle XX com va ocórrer a altres llocs de Catalunya (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4925500,2.0334200 | 419317 | 4593888 | ca. 1916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60294 | Can Llonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llonc | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982a) Calendari llaminer. Rubí: Miquel Rufé i Majó. Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000.</p> | XIX- XX | El seu estat de conservació es molt precari i que ambdues necessiten, urgentment, una eficaç i respectuosa restauració.A finals de 2003 es van caure la meitat de les arcades de la façana principal | <p>Casa que pel seu costat Nord fa mitgera amb la següent, mentre que pel seu costat Sud es troba exempta. Per la seva banda Oest té façana al carrer de Terrassa, on ocupa el solar corresponent al número 30. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab, que verticalment es desenvolupa a tres altures (baixa i dos pisos més), de planta rectangular i estructura cúbica. A la façana que dona al Sud els tres pisos presenten sengles balcons correguts amb nou arcs cadascun. Les columnes dels arcs són fetes amb maons de planta octogonal, d'inspiració clàssica, probablement fets a Rubí. La reixeria és de ferro forjat amb una decoració de grans motius florals de dotze pètals inscrits en quadrats amb roleus a les cantonades. Resulta interessant el remat d'aquesta mateixa façana amb timpà simple decorat, com la resta de la cornisa, amb un fris dentellat senzill. De la façana principal (C/ Terrassa) destaca la portada de gres, un balcó amb el mateix tipus de reixa que a l'altre cantó i dues finestres cegues. L'arrebossat d'aquesta façana simula, en morter, una decoració de carreus de pedra. El tipus d'edificació és propi dels últims anys del segle XIX. A Rubí hi ha exemples d'aquesta tipologia constructiva, encara que aquest edifici destaca per la seva singularitat ornamental i l'emplaçament urbà. En aquest sentit, cal ressaltar la balconada correguda superposada com un exemple únic d'arquitectura colonial en simbiosi amb solucions d'arquitectura popular i tradicional de Rubí i amb els corrents academicistes que van dominar el panorama de l'arquitectura catalana pre-modernista (exemples a Rubí podrien ser la masia de can Balasc i la casa de direcció del Vapor Nou). Segons informació oral -donat que s'ha negat l'accés a la casa- existeix, així mateix, un patí o jardí tancat (que s'endevina des del carrer) on hi ha o hi havia un safareig alimentat per l'aigua del rec del Clausell que discorria molt a prop, sota l'acera. La casa forma un conjunt unitari amb cal Corrons, un altre exemple remarcable de l'arquitectura civil rubinenca, constituint ambdues un 'skyline' sobre la riera.</p> | 08184-223 | Terrassa, 30 08191- RUBÍ | <p>L'edifici va ser construït pels germans Llonch. Aquests eren paletes que van anar a Cuba on es van enriquir. A la illa havien treballat a la casa Jané, a la dels Jesuïtes de l'Havana, a la Calisay, etc.. on feien les obres de reparació. Un cop acabada la Guerra de Cuba van tornar a Rubí on, aprofitant una antiga construcció van aixecar la nova casa a finals del segle XIX o primers anys del segle XX. (Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000). La primera pastisseria de Rubí és la pastisseria Llonch de finals del segle XIX (RUFÉ, 1982a). Els cognoms dels pastissers era Llonch Llugany.</p> | 41.4931400,2.0302500 | 419053 | 4593957 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Germans Llonch | No s'ha facilitat l'accés a la construcció. | 102|120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60112 | Avellanosa de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Aquest espai ha estat degradat com a conseqüència de les obres que s'estan porant a terme a la zona de Sant MuçCom tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Comunitat vegetal que es troba al fons del torrent de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda. Encara que a tot el torrent es van trobant exemplars aïllats, en aquest punt formen un bosc, on l'espècie dominant és la Corylus avellana. Es tracta d'un arbre de la família de les betulàcies, caducifoli, d'uns 5 - 6 metres d'alçada. L'avellanosa és típica de llocs ombrívols i plujosos de mitja muntanya, encara que també es pot trobar en llocs plujosos de terra baixa. La seva presència a Rubí sembla endèmica. L'home ha facilitat l'existència d'avellanoses per tal de collir-ne els fruits.</p> | 08184-39 | Prop de l'ermita de Sant Muç. 08191-RUBÍ | 41.5149700,2.0201800 | 418240 | 4596390 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al torrent existeix la font de l'Avellana. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60230 | Jaciment de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-fonollet | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Molt destruït per les remocions de terres i les construccions d'infrastructures (EDAR de Terrassa, autopista, canalització de la riera, indústries, etc....). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Conegut per les troballes aparegudes superficialment a les formacions geològiques que composen aquest tram de la riera de Rubí. El material es composa de còdols i sílex treballats, i es presenta molt rodat essent impossible de delimitar físicament el jaciment. Culturalment pertany al paleolític mig mosterià (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990).</p> | 08184-159 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | <p>Jaciment descobert per F. Margenat, el qual diposità el material al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5159900,2.0331600 | 419324 | 4596491 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60230-foto-08184-159-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60139 | Escoles Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-ribas | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de grans dimensions que inclou els jardins que l'envolten tancats per una interessant tanca amb reixa. Està inspirat en lo que a la composició es refereix en les escoles angleses de l'època, i format per diverses naus, dues de centrals i dues més de laterals, disposades simètricament en funció del pati central que fa d'eix. Les sales laterals, corresponents al sector dels nens i de les nenes respectivament, mantenen una sola planta on s'obren grans finestrals i cobertes a dues vessants de teula de ceràmica vidrada bicolor. Els elements decoratius situen l'edifici en una estètica rigorosa amb ús d'elements de gust clàssic, amb relleus florals, florons, frontons, timpans amb relleus esculpits, al costat d'altres elements més innovadors, com són el ferro forjat, que podem veure a la tanca del jardí, la barana i a les cobertes, la ceràmica de rajola verda i botons ceràmics i també, les vidrieres de colors, que formen un conjunt d'elements decoratius de gran importància per a Rubí. A més de l'esmentat esquema compositiu i funcional adquireixen gran importància els relleus esculpits presents als timpans de les entrades, que fan referència a les ciències i a les arts, en la més pura tradició noucentista. A la part posterior, cal fer esment a l'espai format per la unió d'un cos a dues vertents i un altre a manera de pòrtic, format per columnes d'inspiració clàssica amb capitells jònics (CASTELL, s.d.). Destaquen, així mateix, les fonts i els grans jardins que envolten l'edifici (PRAT, 1999), les decoracions de la guixeria interior, elements del mobiliari primitiu, els retrats dels seus fundadors, així com interessants col·leccions d'elements de recolzament pedagògic.</p> | 08184-66 | C/ Lluís Ribas, 2, 08191-RUBÍ | <p>És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a construir l'escola i es mantingués, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona) .Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant s'hi posava la màquina de batre i constituïen un dels edificis més impressionants de la població. El primer director fou Joan Bosch i Cusí i dins la plantilla de professor destaquen les figures de Martí Tauler i Josep Guardiet (RUBÍ, 1993), Es conserven tot un seguit de llibretes de noies de cicle superior que ens expliquen com es va viure a Rubí els darrers anys de la República i la Guerra Civil (MORO, RIALP, 1989).. De la mateixa manera a la Biblioteca Popular 'Martí i Tauler' de Rubí es conserven els documents d'aquest pedagog que en fou director, la qual va ser donació dels hereus l'any 1989. Consisteix en una biblioteca, fonamentalment, amb obres de contingut pedagògic i material divers relatiu a les escoles i a Rubí. Fotografies i dibuixos, com el fet per R. Marsal el 01.11.1939 a la presó de Terrassa, quan el mestre havia estat empresonat.. A més destaca també, un receptor de ràdio a galena amb auricular que va ser construït a la classe de física el curs 1928-1929.</p> | 41.4882100,2.0358700 | 419516 | 4593404 | 1915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Emili Solà i Cortès | També eren conegudes amb el nom de 'Col·legis nous'.(PRAT, 1999). L'autor del projecte era arquitecte municipal de Castellar del Vallès i va comptar amb la col·laboració del pintor Carles Vázquez i els escultors germans Llimona (CASTELL, s.d.). El topònim tradicional del lloc era el de 'Pla de Navès' (R.R., 1982), i es trobava a prop del Camp del Cairot, a on estava situada la màquina de batre. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60101 | Connector biològic de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-rubi | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit.</p> | Hi ha tres aspectes que necessiten actuacions de millora: l'estat de les activitats extractives, els abocaments incontrolats i la zona d'estretor situada al sud del terme. | <p>Conjunt d'espais naturals que s'estenen entre les Serralades Litoral i Prelitoral, i que constitueixen part d'un connector ecològic d'escala regional, per la qual cosa la seva importància resulta d'àmbit supramunicipal. El paisatge aquí comprés, presenta un mosaic d'ambients agrícoles i forestals amb gran diversitat d'hàbitats naturals situats entorn a diverses urbanitzacions de baixa densitat que mantenen cert grau de naturalitat. Aquestes, incloses en el connector, actualment no actuen de barreres sinó com a filtres ecològics i conserven així un grau de permeabilitat acceptable millorant l'amplada del front de connexió (BOSCH, 2000a), (BOSCH, 2000b), (SIMÓ, 2000).</p> | 08184-28 | Tot el costat N i O del terme i part de l'E 08191-RUBÍ | <p>Les iniciatives institucionals principals i generals amb una incidència supranacional que recullen la necessitat d'aplicar polítiques de planificació i gestió de la conservació de la natura que contemplin la permeabilitat del territori i la connectivitat ecològica entre espais protegits són les següents: -Estratègia Mundial per a la Conservació (UICN, 1980). Manteniment dels processos ecològics essencials com a un dels tres objectius bàsics fortament interrelacionats. -Cuidem la terra: estratègia de viure de manera sostenible (UICN, 1992). És la segona Estratègia Mundial per a la Conservació, fa referència directa (acció 4,9) a la necessitat de garantir la connectivitat biològica. -Conveni de la Diversitat Biològica de la Cimera per a la Terra en la Conferència de las Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (Nacions Unides, 1992). L'article 8è (punts c, d i e) fa referències indirectes a la necessitat d'anar més enllà de la protecció d'àrees protegides i garantir-ne la connectivitat. -L'Estratègia Global per la Biodiversitat (Institut de Recursos Mundials et al., 1992). Necessitat d'enfortir les àrees protegides entre altres aplicant criteris per a garantir la connectivitat biològica (capítol VIII). -Programa de la Comunitat Econòmica sobre Política i Acció en relació al Medi Ambient i el Desenvolupament sostenible: Cap a un desenvolupament sostenible (Direcció General XI, 1992). Creació d'una xarxa europea coherent d'espais protegits i l'establiment de criteris per a la identificació dels hàbitats, zones perifèriques de protecció i corredors migratoris. -Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i paisatgística (Consell d'Europa, 1996). La primera iniciativa europea i considera aspectes relacionats amb la necessitat de garantir la connectivitat dels sistemes naturals. -Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat (Comissió de les Comunitats Europees, 1998). Assumit tant pel Consell com pel Parlament europeu. Aquesta estratègia en el Tema 1 de l'estratègia: Conservació i ús sostenible de la diversitat biològica assegura la necessitat d'incidir sobre la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat en el territori situat fora de les zones protegides. Sens dubte un d'aquests instruments ha de ser l'establiment de criteris de connectivitat en la planificació de l'entorn natural. -Estratègia Española para la Conservación y usos sostenible de la diversidad biològica (Dirección General de Conservación de la Naturaleza, 1999). En plena consonància amb els objectius que fixa l'estratègia europea. En fa esment a la part introductòria i quan defineix els principis de l'estratègia. També en l'apartat de mesures de conservació in situ de les espècies es fa una referència clara a la necessitat de garantir la connectivitat. A Catalunya, el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) configura actualment el disseny del sistema d'espais protegits sobre la base d'unitats discretes que formen una estructura territorial discontínua. Tot i això, el PEIN assenyala la importància i la necessitat de cercar la connectivitat ecològica, i fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema d'espais esdevingui una autèntica xarxa ecològica (conjunt format per espais naturals connectats mitjançant corredors, i tot immers en una matriu permeable). En aquest sentit, i en compliment de la resolució 552/V del Parlament de Catalunya, el Departament de Medi Ambient ha elaborat les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits. En un àmbit més local hi ha: -La resolució 554/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció del corredor biològic a Rubí (Vallés Occidental), que connecta la serralada de Collserola i la de Sant Llorenç de Munt. -La resolució 941/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció especial dels espais de la plana del Vallès. -I tres mocions del ple municipal de Rubí (SIMÓ, J.(2000)</p> | 41.5147100,1.9890500 | 415642 | 4596391 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La part occidental i oriental del terme de Rubí, les quals resten incloses en aquest sistema ecològic, mantenen la seva connectància a través dels termes municipals de Terrassa i Sant Quirze del Vallès. Per manca d'espai a l'apartat fitxes associades, s'enumera dins aquest epígraf la relació completa: 28, 39, 43, 44, 52, 73, 86, 87, 88, 89, 90, 94, 98, 100, 108, 112, 123, 129, 131, 137, 140, 141, 142, 143, 163, 164, 168, 170, 172, 173, 179, 181, 188. Quant a protecció de la funció de connectivitat ecològica actualment és inexistent. Cal dir que la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Rubí estan treballant en el sentit de consolidar una figura de protecció. Per una altra banda el sòl no urbanitzable gaudeix d'una certa protecció atorgada pel PGOU de Rubí. Actualment els objectius bàsics de la protecció de l'entorn natural s'emmarquen en la conservació de la diversitat biològica. En aquest sentit, han adquirit solidesa i constatació empírica els conceptes com les teories de la biogeografia insular, de les metapoblacions, de població mínima viable, i entre d'altres també la relació perímetre/àrea d'un espai natural. Per tot això, organismes especialitzats i institucions conservacionistes han demanat l'aplicació d'aquestes bases teòriques a les polítiques territorials i ambientals. I, conservar la diversitat biològica no solament implica la preservació d'espais protegits, sinó també un nivell suficient d'interconnexió entre ells. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60300 | Cases d'en Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-rigol | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SR. M. RUFÉ, març 2001.</p> | XX | La elevació dels habitatges propers impedeix la visió d'aquest grup edilici, ofegant-lo. | <p>Conjunt d'habitatges construïts cap al 1918 pel Sr. Pau Rigol, a l'estil de l'arquitectura d'habitatge imperant a l'Argentina al començament del segle XX. Destaca la casa del promotor, Sr. Rigol, presentant una piràmide-lucernari de picadís que, rematada per una bola de ceràmica vidrada en blau, es troba a sobre de l'habitació octogonal que conforma el menjador de la casa.</p> | 08184-229 | C/ General Prim - C/ Cal Príncep 08191- RUBÍ | <p>El rubinenc Pau Rigol, va fer l'aventura de les Amèriques a l'igual que tants altres rubinencs a les primeres dècades del segle XX. Treballant a Mendoza (Argentina) com a paleta va fer fortuna, tornant cap al 1918 a Rubí i construint-se la seva casa, Can Rigol, imitant l'arquitectura d'aquell país sud-americà. A més de la seva casa, va construir unes altres per la seva família, i encara més per destinar a lloguer. La seva intenció era que fos la seva casa la que més destaques de tot el conjunt, i estigues dominant les altres (Informació oral Sr. Rufé, març 2001).</p> | 41.4872500,2.0326100 | 419243 | 4593300 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pau Rigol | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60152 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>Conjunt de dues naus adossades i habitatge que ocupa tota l'illa entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. D'aquesta obra cal valorar no tan sols el seu estricte valor estètic si no també les aportacions en el camp de l'arquitectura funcional (CASTELL, s.d.). La nau principal, de 1920, té forma d'ela, l'altra de 1958, és un cos rectangular. Ambdues eren dedicades a l'elaboració, l'emmagatzematge i la venda de vi. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici. A l'espai lliure restant hi ha porxades i coberts. Cada nau és composta per una sola crugia amb pilars d'obra de fàbrica vista i cavalls de fusta (nau de 1921) i formigó (nau 1958). A l'interior apareix una estructura secundària, la sala de les tines, formada per un interessant sistema de voltes de totxo, actualment, està sent rehabilitada per una escola-taller (PRAT, 1999). El celler mostra interessants detalls arquitectònics a la façana Sud, i malgrat que el mòdul estructural és el mateix, a la nau de 1958 es valora menys la composició de façanes i els materials dels cavalls i coberta. Estructuralment trava els pilars de càrrega i és compost per la repetició, al llarg de la façana, d'un mòdul emmarcat entre pilars que varia de dimensió als extrems, a l'entrada i a les façanes testeres. La part superior del mòdul és un forat en forma de semicercle sense fusteria, la resta fins arribar al sòcol és un doble envà de totxo massís, amb filades de lligada. La coberta actual és a dues aigües. Resulta igualment d'interès la bàscula (PLA, s.d.). Es conserva una premsa de vi feta a Reus en 'Talleres de J. Calero'. Existeixen quaranta tines o dipòsits de vi disposats en dos pisos: baix i soterrani. En aquesta darrera planta n'hi ha tres de destruïdes. A la tina número 10, que es troba al mig de la planta baixa, en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: 'José Montemar' al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Aquests dipòsits de ciment armat, tenen una capacitat de 320 càrregues cadascun i es troben recolzats sobre revoltons de totxo i separats per una distància aproximada d'un metre cadascun. Es troben disposats en sengles files, separades per un passadís central d'un cinc metres, per on discorre el conducte de repartició del vi. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. (INVENTARI, 1999). També hi ha una bàscula modernista. .</p> | 08184-79 | C/ Pintor Murillo, 86, 08191-RUBÍ | <p>En ple apogeu de la producció vinícola, un centenar de pagesos van decidir agrupar-se i formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Es tractava d'industrialitzar la producció i racionalitzar la distribució, seguint les directrius que s'estaven impulsant des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, de la qual Sebastià Ferré i Rosés, de can Rosés, va arribar a ser-ne president (CASTELL, s.d.). Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo, La varietat picapoll es venia com a raïm de taula (XERCAVINS, 1989). El 1918 es funda el Celler i es compren, a la masia de can Cabanyes, els terrenys que formarien el solar del futur edifici. El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a l''Unió de vinyaters de Catalunya'. El resultat arquitectònic fou remarcable, però uns anys després que obrí portes, la producció de raïm i de vi va baixar. A l'exposició de Barcelona de l'any 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica (CASTELL, s.d.) L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Després de la gran riuada de 1962 els terrenys més productius quedaren absorbits per la indústria, iniciant-se la decadència vitícola a la dècada del 1970 (CASTELL, s.d.). El 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent-se l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament. (PRAT, 1999).</p> | 41.4874700,2.0332900 | 419300 | 4593324 | 1921 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cèsar Martinell i Brunet | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60291 | Ex-vots pintats de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-pintats-de-sant-muc | <p>JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó.</p> | XVIII-XIX | Restaurats l'any 2003 per Elena Abella | <p>Conjunt de quinze ex-vots composat per dotze taules de fusta pintada, dos quadres de tela i una aquarel·la: 1, Taula de 61x100 cm, Museu de Rubí. Està representada la Colla dels Xatos fent camí cap a l'ermita de Sant Muç. Cronologia: 1854; / 2, Taula de 25 x 34 cm.; Museu de Rubí. Una partida és a punt de matar un home amb dona i fills. També hi ha Sant Muç / 3, Quadre pintat sobre tela i marc de fusta amb vidre de 56 x 78 cm.. Museu de Rubí. Colla de segadors i un llamp, al fons Rubí i presidint Sant Muç / 4. Tela sobre fusta i marc de fusta de 26 x 37 cm. Museu de Rubí. Conservació molt dolenta. Tres dones i un home asseguts a terra i un altre estirat. / 5. Taula de 28 x 40 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-131). Escena a la cuina d'una casa. Cronologia: 1858 / 6. Taula de 24 x 32'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-133). Escena de joc de cartes i genuflexió davant el sant./ 7. Aquarel·la sobre paper amb marc de fusta i vidre de 27'5 x 40'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-135) Habitació moblada amb quatre personatges, un d'ells agenollat davant el Sant, un és nen amb una ampolla a la ma . Cronologia 1860 / 8. Taula de fusta de 23'5 x 19'6 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-126). Habitació amb tres personatges, un d'ells dins el llit i una dona agenollada pregant Sant Muç. / 9. Taula de fusta de 21'5 x 34'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-129). Diligència amb passatgers tirada per cavalls i el cotxer ha caigut al terra. (RUFÉ, 1980). / 10. Taula de fusta de 30 x 22 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-125). Habitació amb una dona i un home agenollats i una criatura al bressol i la figura del Sant /. 11. Taula de fusta de 26 x 31'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-130). Vuit figures d'elles tres mossos d'esquadra, que disparen contra els altres / 12. Taula de fusta de 39'2 x 34'8 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-132). Cambra i dues figures a més de la del Sant, una d'elles al llit i una dona agenollada als peus. / 13. Taula de fusta de 27'5 x 39'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-134). Conservació dolenta. Diligència tirada per cavalls i una persona estirada al terra entre les rodes. Sant Muç presideix / 14. Taula de fusta de 27'5 x 39'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-134). Habitació amb tres figures a més del Sant. Una de les figures està al llit i representa la Comunió. / 15. Taula de fusta de 24 x 34 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-128). Cambra amb alcova amb dues figures i la del Sant. Una d'elles agenollada i l'altre al llit. (RUFÉ, 1990).</p> | 08184-220 | Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. La primera dada de Rubí correspon al segle XIV (JORBA, 1986). Abans de l'any 1936 es trobaven a la estança dedicada al ex-vots a l'ermita de Sant Muç de Rubí. Poc abans d'esclatar la Guerra Civil es va fer una selecció dels mateixos per la qual cosa es van salvar de la destrucció. A l'actualitat segueix existint la estança dels ex-vots a la ermita, que es troba plena de figures de cera, roba i, sobre tot, documents relatius als automòbils, constituint l'ex-vot més habitual als nostres dies..</p> | 41.4917400,2.0296800 | 419004 | 4593802 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60100 | Plana del Castell / La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-castell-la-parellada | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí.</p> | XIX-XX | La unitat arquitectònica s'ha vist relativament malmesa pels successius enderrocaments d'edificis i la introducció d'elements estranys a la uniformitat constructiva. | <p>Conjunt edificat que es troba situat a la banda dreta de la riera de Rubí, sota el castell i davant del nucli antic de Sant Pere de Rubí. Està format per vuit carrers (cinc en sentit E-O i tres en sentit N-S) i una plaça central. Al sud es troba el Vapor Nou i al Nord les naus noves de Pich Aguilera. Els edificis d'interès patrimonial al barri són els següents: PÇA. MARQUÈS DE BARBERÀ: Núm.. 1- 2- 3-4 / 6 (1929) -7-8 CARRER SANTA TERESA, Senars 1 / 23 / 31 (1889) / 35 Parells 6 CARRER CASTELL, Senars, 11 / 29 (presenta un recercat policrom) CARRER PAU CASALS Parells, 18 PASSEIG DE LA RIERA Parells 85 -87 (tan sols 1a. Planta - 89 / 119 (1924) / 123 (1a. Planta) CARRER MOLÍ Senars 19 - 21 (Esplai l'Eixam) -25 CARRER PARELLADA Senars 9 (1930) / 17-19-21 Parells 10 - 12 (Esplai l'Eixam) .</p> | 08184-27 | Costat Oest de la Riera. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1860 la Marquesa de Moià, propietària del castell, va demanar autorització a l'Ajuntament per a urbanitzar aquesta zona, aprovant-se per part de l'Ajuntament. En aquest mateix any es construeix el pont del carrer Cadmo que es va endur la rierada de l'any 1962. L'any 1879, el nou propietari del Castell, Ramon de Sarriera i Villalonga, Marquès de Barberà i la Manresana, va demanar permís per urbanitzar la Parellada, una part de la Plana del Castell, ja que volia instal·lar-s'hi una fàbrica de panes per part dels germans Ribas. Per a fer-ho necessitaven utilitzar aigua de la font dita 'Canadà' que era propietat del marquès i que la va concedir (BENCOMO, 1998). La concessió quedava subjecta a limitacions de domini per part del marquès (P.R.C., 1983).</p> | 41.4940600,2.0270700 | 418789 | 4594062 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una arquitectura que posseeix una relativa uniformitat, destacant elements com les decoracions de terrissa a les façanes d'alguns habitatges i l'edifici de la fassina Aguilera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60256 | Torres d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-den-massana | <p>MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa</p> | XX | S'ha iniciat un procés de degradació que sembla força irreversible en tres de les torres. | <p>Conjunt format per diverses torres amb unes mateixes característiques tipològiques en el moment de la seva fundació i compost per les següents edificacions: C.E.I.P. Torre de la Llebre (Ajuntament de Rubí, Pça. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ), casa Massana (de Ramon Massa), casa Arís (Antoni Arís Casanovas i germans. C./ Pintor Murillo, 30, 3er. Rubí) i casa Salduba. Es tracta de cases amb planta baixa i un o dos pisos, amb torre mirador en algun cas. Presenten porxo amb columnes sobre una petita escala, a la manera d'una pèrgola, que sustenten una terrassa al primer pis. En un cas, hi ha un plafó de ceràmica blava amb la representació de Sant Jordi. En el cas del col·legi l'estructura original està molt variada.</p> | 08184-185 | Pg. De les Torres, 08191-RUBÍ | <p>Al voltant de 1920, adquirí la propietat la família Masana, de Barcelona, empresaris de la construcció, i bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D'aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. L'any 1936 s'hi va establir una 'Colònia d'assistència Infantil', i es van allotjar refugiats de guerra que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclòs paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989). Un cop acabada la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor, s'hi varen allotjar.</p> | 41.4781300,2.0337200 | 419324 | 4592287 | 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-casa-aris-gener-2011-1441600x800.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-escola-torre-de-la-llebre-gener-2011jordi-vilalta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-juny-2016jordi-vilalta1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-torre-salduba-gener-2011jordi-vilalta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60256-una-de-les-cases-la-primera-gener-2011jordi-vilalta.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-03 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60198 | L'Escardívol / La Pelleria / Naus Pich Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescardivol-la-pelleria-naus-pich-aguilera | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. C.R.M. (1982a) 'Rubí, abans (2)' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 11, Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988d) 'Comunicats dels lectors' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 31, p. 25. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústria rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí</p> | XIX-XX | Tot el conjunt ha sofert obres de rehabilitació a partir del 1985, per part de l'Ajuntament de Rubí. A la nau Nord hi ha l'IES El Bullidor des del 1983. La nau Sud allotja el complex cultural l'Escardivol, inaugurat el 1987. | <p>Conjunt format per dos blocs exempts de planta rectangular amb planta baixa i pis principal en un cas i planta baixa i dos pisos en l'altre, a més d'una xemeneia exempta. Donen als carrers de Terrassa, Cadmo i Joaquim Blume. La posició relativa d'ambdues naus dóna lloc a un pati estret i allargat, corresponen a una tipologia molt clara d'edificacions industrials estesa arreu de Catalunya. Les naus es componen per dues crugies paral·leles a la façana al C./Cadmo i pòrtics metàl·lics, amb els pilars centrals 'vistos' i els de façana revestits amb totxo. Les bigues, també metàl·liques, reben les voltes a la catalana de totxo massís. Les façanes són d'obra vista. El tancament es compon per la repetició, al llarg de les façanes, d'un mòdul emmarcat entre pilars. En la nau nord, el mòdul queda definit per dues finestres a la planta superior i un nínxol a l'inferior, substituït per finestra a la façana del pati. A la nau sud, una sola obertura que va gairebé de dalt a baix és la que defineix el mòdul: el tractament és fa a partir de doble finestra no practicable enrasada amb els paraments interior i exterior. La coberta es plana. La nau nord té una escala interior i una altra d'exterior paral·lela a la façana del pati. Els dos edificis estan connectats per una passarel·la que uneix les cobertes. Destaca a l'interior, la volta a la catalana i l'estructura metàl·lica vista. Presenta una xemeneia exempta de cap els anys 1920 (PLA, s.d.). A la nau nord hi ha l'IES el Bullidor des del 1988; a la S el complex cultural l'Escardívol des del 1987 (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-125 | C/ Joaquim Blume s/n - Terrassa, 47, 08191-RUBÍ | <p>El 1835 s'hi estableix una filatura de seda en aquest lloc propietat de la societat Menard i Vall. El 1888 es comprada per Pere Ribas i Oleart que hi instal·la 'la Pelleria' fàbrica de rentat i tria de llana. El 1918, els germans Archs compren el conjunt i hi instal·len una fàbrica d'aprestos, tints i acabats. El 1921 es constitueix 'Rubí Industrial S.A' que deixà d'exercir la seva activitat el 1934, ja que es dissolta i posada en liquidació el 1936; a la Guerra Civil, la gestió està col·lectivitzada i sembla que es van fabricar granades i altres municions (Informació Sr. F. Margenat, GCMR). A la dècada de 1940, es adquirida per l'empresa Pich Aguilera, que la llogarà a altres empreses. Va patir els efectes de la rierada de 1962 restant dempeus l'actual edifici, que l'any 1985 va ser adquirit per l'Ajuntament de Rubí, iniciant-se les obres de rehabilitació (INVENTARI, 1999). Disposava de les nomenades 'Basses de la Seda' que consistien en dues basses i que s'alimentaven d'aigua de la riera mitjançant una resclosa prop del Bullidor, que desaparegueren l'any 1962 (RUFÉ, 1985a).</p> | 41.4942300,2.0297000 | 419008 | 4594078 | 1835 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60198-foto-08184-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60198-foto-08184-125-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill (la nau Nord -1923-) | Durant la Guerra Civil del 1936, i segons informació oral, es fabricaren granades de morter del calibre 81 ('model alemany' dels col·leccionistes) (MARGENAT, 1988d). Entre el 1834 i el 1888 era coneguda com 'la fàbrica de Rubí'. Es conserva un planell de la nau nord a l'Arxiu Municipal. Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (INVENTARI, 1999). A la fàbrica Pich Aguilera n'hi deien 'cal Rafelet' (C.R.M., 1982a). El topònim tradicional d'aquell espai (avui pàrking) era la Riba de les Canals (R.R., 1982). | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60280 | Safareig del torrent Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-torrent-xercavins | <p>C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | XIX | <p>Construcció d'obra en forma de receptacle de planta rectangular, amb un espai més petit que li surt d'una de les cantonades. Quan estava en actiu, s'omplia d'aigua que s'emprava per a regar, essent, a més, el lloc on anaven les dones a rentar la roba, per la qual cosa aprofitaven les lloses que hi havia a dos dels seus costats.</p> | 08184-209 | Llera del torrent Xercavins 08191- RUBÍ | <p>A més d'aquest i altres safareigs, que encara perduren dempeus a Rubí, com el de Vallhonrat, Cal Met Lleó, Can Rosés, etc., la gent tradicionalment anava a rentar la roba als gorgs dels torrents, com el de can Sant Joan o a la Riera, per exemple, al costat del Vapor Nou, on s'aprofitava l'aigua neta del torrent de can Xercavins (C.R.M., 1983).</p> | 41.5015800,2.0102700 | 417396 | 4594912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60280-foto-08184-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60280-foto-08184-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60170 | Barraca del Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-patilles | <p>Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001.</p> | XX | Modernament s'ha fet un cobert de pilars de totxo vist i uralita a la teulada que ofereix una important discordança amb el conjunt. | <p>Construcció de totxo arrebossat, amb coberta a dues aigües i planta rectangular partida en dos espais, l'un dedicat a menjador amb taula, prestatge i xemeneia, i l'altre, situat a la part posterior i al que s'accedeix des d'aquest primer, està dedicat a l'haveria, amb la menjadora de la bèstia, presentant una obertura a l'exterior. Darrera d'aquest espai hi ha, adossat, una bassa i safareig. La façana presenta una decoració de cèrcol esgrafiat en blanc sobre la porta. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-97 | Vinya del Ximelis 08191- RUBÍ | 41.4974400,2.0086800 | 417258 | 4594454 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60076 | Pont / Aqüeducte de can Claverí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-aqueducte-de-can-claveri | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1997) 'De la prehistòria a SAUR. L'arribada de l'aigua a Rubí i els seus antecedents prehistòrics', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 41, p. 2-38. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1952) 'El pont de can Claverí', Rubricata, Núm. 71, Revista Mensual, Rubí TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XVIII | va ser restaurat profundament fa uns anys. | <p>Construcció paral·lela a la Riera de Rubí que salva un petit desnivell del terreny provocat pel nou curs del torrent de Can Ramoneda. Es tracta d'un pont bastit amb pedra irregular i totxo, de dos arcs de mig punt que arrenquen sobre un llistó corregut, que marca la línia d'imposta. Sobre els arcs s'encaixa el tauler del rec que antigament portava l'aigua al molí del Castell. En una làpida de pedra pràcticament il·legible s'assenyala la data de la seva construcció, 1753. Als voltants avui es troba una jove pollancreda de 67 exemplars de Populus nigra itàlica</p> | 08184-3 | Camí de Sant Muç s/n, 08191- RUBÍ | <p>Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent de can Ramoneda per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera tallant la carena. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996). Francisco de Zamora, parla el 1780 en els següents termes: 'hay un puente para pasar una rierola muy bueno y, al mismo tiempo sirve de acueducto (pont de l'aigua)' (RAMON, 1989). El pont portava aigua al molí del castell que hi havia prop de la riera , el qual fou venut a l'empresa Pich Aguilera a finals del segle XIX. La seva aigua corrent també es va fer servir com a força motriu de la petita central elèctrica que donava corrent a la fàbrica Pich Aguilera. El mencionat molí del castell, que funcionava amb l'aigua del rec que portava el nom de Can Claverí, era molt antic (any 994), tant com el mateix castell, del qual hom no coneix la situació exacta, encara que sembla que era a les naus Pich Aguilera (RUFÉ, 1984a; 1997a). El pont del segle XVIII va ser una obra comunal i a principis de la dècada de 1990 va arribar a trobar-se en un estat de conservació lamentable (TURU et alií, 2000).</p> | 41.4981000,2.0286300 | 418924 | 4594509 | 1753 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla ser que el seu nom antic era el de 'pont de l'aigua' | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60190 | Jaciment de can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ramoneda | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - I | Els fonaments de parets localitzats es troben afectats per l'acció del pas constant de vehicles (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Continuant el camí que voreja el mas de can Ramoneda cap a l'Oest i a uns 200 metres de la masia, en passar un petit torrent, en una terrassa artificial, per a realitzar tasques de conreu i en el marge de la següent terrassa es varen trobar rodes de molí i material ceràmic d'època romana republicana i imperial. Abans d'arribar a aquesta terrassa, a ras de terra apareix un angle d'una edificació feta amb còdols amb morter que hom relaciona amb les restes ceràmiques (MORO, 1990), d'altra banda, les restes de paret travessen el camí actual. Apareix ceràmica campaniana, terra sigillata, ceràmica comuna, dollia i fragments de molí (60 x 32 cm) , tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). La ceràmica campaniana és A tardana i B, datables tots la primera meitat del segle I aC (VILALTA, 1986a).</p> | 08184-117 | Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat i P. Roure que van recollir dues rodes de molí el 1972 quan es feien uns rebaixos (MORO, 1990).</p> | 41.5043100,2.0225200 | 418422 | 4595204 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60218 | Torrent de ca n'Oriol / de l'Alber / can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-noriol-de-lalber-can-tiraires | <p>C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Curs d'aigua intermitent que neix a terres de Ca n'Oriol i que en part avui dia discorre canalitzat. Se li afegeix a poca distància del seu naixement, el curs del que neix a prop de l'antiga masia de can Tiraïres, ambdós units a un sol curs travessen la plana de Can Bertran, i discorren per les antigues propietats de Can Cabanyes, Ca n'Alzamora, antiga fàbrica de Can Sedó, fins desembocar al Torrent dels Alous a prop de la Torre de la Llebre. Del seu curs destaca, a la llera, l'albereda que creix prop del parc de ca n'Alzamora. També hi ha a la part alta l'arbreda que es troba al costat del col·legi Teresa Altet, a la zona on el torrent es conegut com de can Tiraïres. En el seu recorregut hi ha el pou del mas Ferran, davant de la Torre de la Llebre.</p> | 08184-137 | A l'est del terme, en part dins el nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El torrent de ca n'Oriol era també conegut com de l'Alber i a l'altura d'on ara el creua la carretera, hi havia una resclosa, i sota aquesta, i produït per la caiguda de l'aigua es formava una bassa que encara recorden els majors, com ho aprofitaven els xicots per a banyar-s'hi. En el mateix torrent, a l'altura de la torre de la Llebre i el mas Gener hi havia també altres guals molt concorreguts (C.R.M., 1983).</p> | 41.4969300,2.0444000 | 420239 | 4594364 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60218-foto-08184-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.