Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60085 | Finca petita de can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-petita-de-can-pi-de-vilaroc | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>Del camí antic de Castellbisbal surt un petit camí cap a l'Oest que porta fins una àmplia zona de conreus i pastures. Al punt més alt s'aixeca una petita construcció de planta quadrangular, al costat d'un paviment romà de picadís 'd'opus signinum' que s'adossa a una paret mitjançant un cordó hidràulic en secció de quart de cercle (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). Com a material d'interès arqueològic, apareix terra sigillata, ceràmica comuna, àmfora, dollia i pedra de molí, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-12 | Camí vell de Castellbisbal, 08191 - RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat (MORO, 1990). Probablement aquest és el jaciment a que fa referència una excursió de l'any 1925 on diu ' a la vinya del Sallés, restes d'un dipòsits d'aigua amb un subsòl de picadís, així com vestigis de conducció d'aigües fets amb teules romanes' (P.R.C., 1984b).</p> | 41.4819600,2.0067600 | 417078 | 4592738 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60087 | Jaciment de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sant-joan | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985b) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 17, p. 5-18. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | I - V | Les estructures semblen malmeses per la construcció del mas però a llocs on no afecta la fonamentació es poden conservar les restes. El rudus del pati està degradant-se. Amb la construcció de naus per a bestiar al costat de la masia es van destruir restes visibles (dipòsits?) (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>L'actual masia es troba sobre les restes d'estructures d'època romana, visibles tan sols a l'accés principal al mas, on s'observen les restes d'una pavimentació degradada d''opus signinum'. (MORO, 1990). A l'exterior dins del pati d'entrada, un petit mur de còdols amb morter sembla ser el parament d'aquesta pavimentació, conservant-se al pati el rudus del paviment. Al voltant de la masia es recull nombrós material ceràmic, sobre tot al camp Est, entre la masia i el torrent (MORO, 1990). Apareix ceràmica comuna, Terra sigillata lucente (segles III-IV), Terra sigillata africana C tardana (inicis del segle IV) i terra sigillata africana D1 (s. IV) així com ceràmica estampada grisa (s. IV-VI) (JÀRREGA, 1988) tractant-se d'una possible vil·la. També apareix ceràmica moderna. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El senyor Casimir Tort a finals de la dècada de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per omplir un sot del camí. Fragment fet en pedra de gres clar, amb línies (MARGENAT, MORO, 1981). El rellotge era fet en gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). També hi ha materials fets de pedra de santa Tecla , de marbre de Luni o Carrara de la varietat amb venes, de marbre gris no identificat, però com el dels Pirineus o de varietat asiàtica i un cap de lleó dipositat al Museu de Rubí fet de marbre de Luni o Carrara de varietat blanca (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Hi ha ceràmica entre els segles III i V dC. (MARGENAT, 1985b). Ha aparegut un fragment de Dragendorff 29 de terra sigillata amb restes de la marca del terrissaire (RIBAGORDA, 1987).</p> | 08184-14 | Can Sant Joan, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una teoria de l'origen de can Sant Joan que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' -no es pot oblidar que prop d'ella hi ha un jaciment romà- (RUFÉ, 1984a; 1997a). Sembla que l'any 1940 en arrencar un ametller, prop de la casa, es va trobar un sarcòfag 'romà?' de plom 'gravat amb dibuixos' que contenia restes humanes (BEL, 1996).</p> | 41.4886700,2.0479400 | 420524 | 4593444 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60105 | Can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilera | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Desapareguda. Ubicades finca i masia quasi al límit del terme, tocant al de les Fonts de Terrassa i prop del torrent de Can Roig, que passa per Sant Muç. A la casa de pagès, totalment enderrocada, només hi resta dempeus la paret nord, coberta d'arbustos i heures (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), a la qual es pot veure una obra feta de maçoneria de còdols i carreus irregulars, que puja fins a tres pisos d'alçada. L'accés a les restes de la masia és molt dolent ja que es troba a mitja vessant de la muntanya i tot està molt embardissat. A més de les restes de paret s'observen talls a la roca on s'hi van excavar dependències de la masia. També es poden veure restes d'un cup quadrangular, recobert amb ceràmica vidrada.</p> | 08184-32 | Torrent de can Guilera . 08191-RUBÍ | <p>Pertanyia a la família rubinenca de Ca l'Aguilera de la fassina des de feia molts anys. Prop del mas hi ha una font, avui malmesa per l'abandó, que en altre temps servia per al servei dels masovers i com a lloc de repòs dels caçadors, car la caça abundava en aquests paratges. La masia no era gaire gran, més aviat un maset de dimensions petites, encerclat de boscúria i torrenteres. Aquest maset sembla identificar-se amb el Mas Busquets de Can Matarí de baix, que passà a denominar-se després Can Guilera, i que consta en el Llibre de Delmes i Censos del Castell i terme de Rubí dels segles XVI i XVII. També consta a la Llibreta del Llevador del Municipi de Rubí de l'any 1737, en el pagament del cadastre. El pare d'en Josep Aguilera i Cañellas comprà la finca a un militar, que n'era el propietari, vers l'any 1800. Al final de la contesa civil dels anys 1936-1939, la masia fou dinamitada i ja no s'ha tornat a reconstruir (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.5256200,2.0135000 | 417696 | 4597578 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60107 | Jaciment de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-noriol | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 111-117. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - III | Les estructures que es troben a l'aire lliure pateixen una forta degradació per l'acció antròpica. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Del jaciment resten diversos vestigis en forma d'objectes i restes in situ, que apareixen entre el bosc i la zona urbanitzada de Rubí. Destaca al bosc de ca n'Oriol una fonamentació de planta rectangular que amida 7'90 x 4 m disposada en sentit E-O. El gruix dels murs és de 60 cm i està construïda amb còdols, tegulae i fragments de picadís (MORO, 1990). El jaciment compren una gran àrea amb diferents focus d'aflorament de restes arqueològiques. De tota manera, la concentració més important de restes està a l'espai comprès entre el bosc i el camí de can Sant Joan (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Ha aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i una nansa de llàntia (VILALTA, 1986c). També han aparegut diverses inscripcions romanes que es relacionen tot seguit (la numeració és la mateixa de la fitxa 103. INSCRIPCIONS ROMANES: 1. Inscripció procedent de ca n'Oriol conservada al, Museu de Rubí. Part superior d'un altar fet en gres de can Fatjó. Trencada en dos fragments que lliguen. La cornisa, en ressalt, ha estat destruïda. L'altar és opistògraf i té una perforació a la part inferior, resta d'una utilització. El seu contingut és: 'Al Deu B(...) han complert el seu vot de bon grat i en justícia, Charis i Irineu'. La divinitat sembla ser Bel (Mercuri), relacionable a divinitats prerromanes i en relació amb activitats comercials. També cal tenir en compte que Irineu és nom grec de condició servil, similar al cas de Charis, conegut a Tarragona (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 6. Text, opistògraf es gravat en sentit invers, reconeixent-se només 'Iulius'. Cal pensar en un text votiu (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 7. Inscripció procedent de ca n'Oriol, conservada al Museu Arqueològic de Barcelona (núm. Inv. 2.568), en un monument funerari reconstruït. La traducció de la làpida és com segueix 'Luci Porci Nepos jau aquí, (mort) a l'edat de 27 anys. Porcia Serana, filla de Luci, la seva mare (ha fet aquest monument)'. El difunt no estava inscrit a cap tribu. El fet que el fill porti el nom de la mare fa pensar que el pare va morir abans de nàixer el fill. Pel que fa a la dedicant presenta paral·lels a Aeso. Pel tipus de formulari i l'escriptura sembla poder-se datar al segle I dC i a l'indicar els anys del difunt, sembla probable que sigui de la primera meitat (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). També ha aparegut una moneda de Constantí (s. IV) (JÀRREGA, 1988). D'altra banda, el senyor Casimir Tort recollí a finals de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per a reomplir un sot del camí. Es tracta d'un fragment fet en pedra de gres clar, amb línies incises (MARGENAT, MORO, 1981). Els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu (excavacions, seguiments i control d'obres) així com sondejos i prospeccions, tots ells han permès continuar recuperant aquest jaciment romà. De totes les restes localitzades cal esmentar, però, que a l'abril de 2003 es va fer una troballa molt destacable, que és l'aparició d'un bust del deu Dionís fet amb marbre panhelènic. Es tracta d'una figura en moviment de proporcions inferiors a les mides naturals, i que probablement formaria part d'un conjunt escultòric més extens.</p> | 08184-34 | Parc de ca n'Oriol. 08191-RUBÍ | <p>La primera inscripció és funerària dedicada per Porcia Serana al seu fill Lucius Porcius Nepos, mort als 27 anys. La filiació materna vindria donada perquè el pare hauria mor abans de nàixer el fill. En el cas de la segona inscripció es tracta de dos esclaus que, en compliment d'un vot, dediquen a un deu B(..). (tal vegada BEL, relacionat amb el comerç. Podria ser interessant relacionar aquests esclaus amb els jaciments vitivinícoles de can Tintorer (El Papiol) i can Pedrerol (Castellbisbal).</p> | 41.4930000,2.0405900 | 419916 | 4593931 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60107-foto-08184-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60107-foto-08184-34-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60108 | Mas Jornet / Can Sucarrats / Can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jornet-can-sucarrats-can-tallafigueres | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Masia del tipus II, que ha patit canvis de certa importància en dividir l'edifici en dos: la part davantera, amb la façana principal, manté l'ús de casa, mentre que la part posterior ha estat condicionada per a restaurant: és aquesta la part més modificada. És a la part davantera on encara es mantenen moltes característiques inicials. Destaca la volta de totxo d'una de les sales de la planta baixa i un annex de la sala lateral d'aquesta mateixa planta, sobre la roca i cups (PLA, s.d.).</p> | 08184-35 | Mas Jornet. 08191-RUBÍ | <p>Les primeres notícies son de l'any 1312, en que era conegut per Mas Comas; després, figura com a Mas Malvi; en el segle XV, com Mas Jornet, i a mitjan any 1840, apareix com Can Sucarrats i Can Tallafigueres, pel fet que era compost de dues cases de pagès. Antigament també el formaven diferents masos, dels quals es desconeix la denominació. Pertanyia als senyors del Castell de Rubí i es redimí dels mals usos l'any 1383, conjuntament amb les altres masies del terme. Per aquest indret passava un camí que enllaçava el Molí de la Noguera amb el que condueix a Ullastrell i Olesa de Montserrat. Era utilitzat pels veïns d'aquestes poblacions per transportar el gra destinat a moldre a l'esmentat molí. L'any 1460, Pere Jornet arrendà per cinc anys les terres i la casa RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a). En un procés de l'any 1581 es relaten uns fets ocorreguts al redós del mas Jornet, protagonitzats pel bandoler Benet Maduixer, el qual va matar a d'un tret de pedrenyal en Bartomeu Massaguer, va amenaçar la seva dona i va raptar i violar a la filla de dotze anys (GARCÍA, 1996). A la llista de contribuents del cadastre de la Llibreta del Col·lector Josep Prats, de l'any 1735, hi figura la hisenda del Mas Jornet. Modernament, la finca es va convertir en una urbanització entre industrial i de segona residència amb el nom Els Avets, i la masia de Can Sucarrats, en un restaurant (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.4861600,2.0211900 | 418288 | 4593190 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60109 | Jaciment del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA HERRANZ, Consolació et alii (1989) 'Primera campanya d'excavacions al castell de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 151-162, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SÁNCHEZ, Eduard; ALBIZURI, Sílvia; VILALTA, Jordi (1990) 'Excavacions arqeuològiques al Castell de Rubí. 1ª campanya: setembre 1986: un assentament ibèric dels segles V-IV aC'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 33, p. 101-121. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986c) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 22, p. 167-173. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | V aC - II | La construcció del castell medieval va malmetre les restes de l'ocupació anterior, però va evitar la seva desaparició. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Àrea delimitada a l'O per l'inici del pla de Dormet (passat el tall de la via del tren dels FFCC), al S el torrent de Xercavins, a l'E la riera de Rubí i al N pel torrent de Sant Muç. En aquest espai s'han trobat restes arqueològiques a la plaça Marquès de Barberà, carrer del Castell, tall de la via, passeig de la Riera (número 105) i al turó del Castell (MORO, 1990) Com a restes ergològiques destacades, apareixen ceràmica campaniana A (VILALTA, 1986a) i comuna. Els materials es troben al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Ha estat identificat en diferents llocs concrets com CARRER DEL CASTELL Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com àmfora, ossos, vidre i pedres de molí. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Materials entre els segles IV - I aC (VILALTA, 1985b). Apareix ceràmica àtica del segle IV aC (VILALTA 1986a). Plaça Marqués de Barberà ceràmica de vernís negre del segle II aC (VILALTA, 1987d). JACIMENT DEL CARRER VAPOR NOU Apareix àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). PASSEIG DE LA RIERA. En una excavació efectuada per F. Margenat varen aparèixer molts fragments d'àmfora de boca plana i diversos fragments de ceràmica de vernís negre A tardana, B i B-oîde datable el segle I aC. (VILALTA, 1986a). JACIMENT DE CASA COLL. Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com objectes de bronze, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Es troba a l'altre banda de la riera. Hi ha dos fragments de campaniana A (VILALTA, 1986a). Vilalta (1984d) informa que l'any 1984 es va inventariar el material provinent d'aquest jaciment.. / VESSANTS DEL CASTELL Nucli principal d'ocupació del jaciment, els materials més antics del qual estan constituïts per restes de la cultura ibèrica datables en el segle V i IV aC. Aquest jaciment es concentra al cim del turó el castell i a les seves vessants NE (CARTA AQUEOLÒGCA, 1999). Les excavacions han mostrat que els habitants del turó del Castell, practicaven l'agricultura, guardant els cereals en grans sitges subterrànies. D'altra banda, també abocaven les restes de menjar i vaixella, així com altres objectes, en un pou. Per les restes d'ossos aparegudes es pot saber que consumien, bàsicament cabres i ovelles, a més de porcs i conills (SÁNCHEZ et alií, 1990; CASTELL, s.d.). Destaca la troballa de dos pous ibèrics, a la terrassa N, construïts a finals del segle V o començaments del IV aC. Es tracta dels primers pous apareguts. La colmatació no es posterior a la segona meitat d'aquest darrer segle, apareixent ceràmica precampaniana, púnico-ebussitana, etc.. (SÁNCHEZ et alií, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Han aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i tessel·les (BENCOMO et alií, 1986), encara que SÁNCHEZ et alií, 1990) opinen que es tracta de material de procedència forana. No hi ha cap indici d'ocupació del segle X, i les primeres restes medievals cal datar-les en el segle XIII (SÁNCHEZ et alií, 1990). CASTELL DE RUBÍ Apareixen materials antics al pati (BENCOMO et alií, 1986: 24). Al pati del castell va aparèixer un fragment de terra sigillata gàl·lica, amb la marca PAULLUS, importada de la Graufesenque o Lezoux, dins del segle I dC. (RIBAGORDA, 1987). Fent una neteja d'herbes al costat del castell a finals de l'any 2000 ha aparegut tegula en superfície.</p> | 08184-36 | A l'oest de la riera de Rubí. 08191-RUBÍ | <p>Les restes arqueològiques s'han fet evidents quan es feien rases de construcció de les actuals edificacions, Hi han realitzat excavacions diverses persones entre les quals R. Masdeu i F. Margenat. Existeixen materials al Museu de Rubí i al de Terrassa, així com a col·leccions particulars (MORO, 1990). ./. Entre els anys 1967 i 1969 Ramir Masdeu i Francesc Margenat van excavar la plana del Castell, descobrint paviments de terra piconada, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica (VILALTA, 1984c). L'any 1984 es va recollir material al tall de la via al davant del castell i a can Fatjó (VILALTA, 1984d). El 1986 es va excavar el castell per part de l'Eduard Sánchez i Consolació García (VILALTA, 1986c), les quals excavacions van continuar el 1990 (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).</p> | 41.4942800,2.0262200 | 418718 | 4594087 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60110 | Masoveria de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sant-muc | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XIX | El remodelació conserva els materials originals amb els terres de rajola i bigues de fusta i volta de totxo massís (PLA, s.d.). | <p>Edifici situat al costat de l'ermita del mateix nom, que gaudeix d'una interessant arbreda que creix a prop del torrent que porta el mateix nom. L'habitatge no es correspon amb cap tipus definit de masia, malgrat que té tres naus, una d'elles més curta i d'una sola alçada, no havent creuer ni escala a la sala d'accés (PLA, s.d.).</p> | 08184-37 | Camí de Sant Muç. 08191-RUBÍ | <p>Mas situat al costat de l'ermita i construït pels volts de l'any 1850. La finalitat dels propietaris era la guarda de la capella i, a més, tenir cura de les terres i els horts, custodiar la clau per entrar a la capella i vendre estampes, ciris i records de Sant Muç. Amb el temps aquesta masoveria s'ha anat convertint en un hostal o fonda per satisfer les necessitats dels visitants i facilitar-los llenya, taules i beguda. Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX acudien les cèlebres colles dels 'xatos' que venien des del barri del Raval de Barcelona, a peu, a través de Collserola i Sant Cugat pel camí dels Sagraments. La població de Rubí, sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó de cal batlle i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. També hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. És lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliurà, en Pau de la Barba, darrer supervivent de la colla abans de morir (RUFÉ, 1984a; 1997a). Des de l'any 1963 la família Salvador - Verdaguer resideix a la masoveria i ha renovat i ampliat el menjador. També ha conservat un pou que hi ha al mig de l'entrada dins de la casa (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5092400,2.0220200 | 418386 | 4595752 | ca. 1850 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60110-foto-08184-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60110-foto-08184-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60115 | Pont dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-alous | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | Es troba en estat d'abandonament creixent. La llera del torrent dels Alous es troba molt bruta. | <p>Pont de tres ulls que es troba en un antic traçat de la carretera de Molins de Rei a Rubí, rectificat a finals del segle XX, i, per tant, actualment no té l'ús pel qual va ser dissenyat. Els brancals de l'obra són fets de carreus de pedra amb tallamars arrodonits a tots dos extrems. Aquests acaben en un ressalt continu sobre el que s'aixequen els arcs fets amb totxo arrebossats. Sobre els arcs es va bastir l'espai de circulació protegit per sengles baranes laterals fetes, així mateix, de totxo arrebossat. L'ull del costat de Rubí és més petit que els altres dos.</p> | 08184-42 | Ctra. Molins de Rei km. 9, 08191-RUBÍ | <p>En el segle XIX, la carretera de Tarragona a França, travessava el torrent dels Alous per aquest punt A partir de 1863 hi passava també la de Molins de Rei a Rubí, superant la vinguda per la llera de la Riera de les Arenes (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4681900,2.0307300 | 419062 | 4591186 | 187? | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60116 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell-0 | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent que discorre en direcció aproximada N - S just a l'extrem oest del terme municipal, la llera del qual fa de partió del terme amb el de Castellbisbal a l'extrem NO. La vall del torrent es troba excavada en argiles quaternàries, aflorant en alguns punts el substrat terciari. La coberta vegetal és molt variable, ja que hi ha llocs on es troba vegetació pròpia de ribera de torrent (al fons), zones on apareix conreu i altres punts amb bosc. Forma el flanc de la serra de l'Oleguera o de Riquer i, per tant, és un dels llocs fonamentals de manteniment del CONNECTOR BIOLÒGIC DE RUBÍ.</p> | 08184-43 | Sector NO del terme . 08191-RUBÍ | 41.5189200,1.9837100 | 415202 | 4596863 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60117 | Pineda de can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-tiraires | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Un interessant bosc de pins creix a la zona de can Tiraïres, justament a l'extrem E del terme municipal de Rubí, a l'altre costat de l'autopista, entre aquest i el torrent dels Alous. La pineda continua, a l'altre banda del torrent, dins el terme de Sant Cugat. Val a dir, però, que aquesta bosc ha estat molt degradat per l'acció antròpica, amb la construcció d'un camp de golf. La presència d'aquest ha fet disminuir sensiblement l'extensió del bosc. Actualment, aquesta pineda es troba retallada per les zones de gespa, a més d'una bassa que s'ha construït a la llera del torrent dels Alous. Tan sols es conserva relativament bé, a la part més alta de la muntanya.</p> | 08184-44 | Camp de golf. 08191-RUBÍ | 41.5049200,2.0524700 | 420922 | 4595244 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60117-foto-08184-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60117-foto-08184-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60120 | Can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polit | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Les restes de l'antiga casa de can Pòlit es troben totalment cobertes per una densa vegetació i es localitzen a una carena a poca distància del torrent del mateix nom. La casa era de dimensions reduïdes. La major part de les parets són fetes de maçoneria de còdols, encara que s'observen algunes fetes de totxo. Especialment la que dona forma a un petit cup quadrangular amb recobriment de rajoles vidrades marrons. Al costat d'aquest es troba una dependència que havia estat coberta amb una volta, feta també amb totxo. Es nota que abans el camí passava per sobre de les restes mentre que actualment discorreix per sota. S'ha trobat en superfície ceràmica vidrada, entre la que destaca un fragment de ceràmica blava catalana datable en el segle XVIII. A uns cinquanta metres de distància, muntanya avall es troba un pou, tapiat fa pocs anys que tenia al costat un safareig o abeurador. Es troba una mica embardissat.</p> | 08184-47 | Camí vell de Terrassa. 08191-RUBÍ | <p>Aquesta propietat es trobava a tramuntana del terme de Rubí. No era gaire gran i comptava amb vinyes i bosc entre can Roig i can Fonollet (RUFÉ, 1984a; 1997a). La creació d'aquesta propietat està relacionada amb l'assentament de noves famílies al poble per la mobilitat en els llocs de treballs que ve provocada per l'extensió del conreu de la vinya, veritable motor de l'auge agrícola. Els propietaris de la terra comencen a donar terra inculta i fan establiments de 'rabassa morta' a mossos i jornalers perquè hi plantin vinya i s'independitzin. En aquesta conjuntura van arribar els Hipòlit, pare i fill al poble (GARCÍA, 1996). L'any 1718 es coneix la següent anotació 'Pere Hipòlit, que té dos bous i li toca portar 10 quintars de llenya com a contribució'. L'any 1735 consta al cadastre en Pere Pòlit. L'any 1857 apareix la propietat representada al plànol de mossèn Malet. . L'any 1930 la casa s'abandonà. Existia una dita popular entre els pagesos de Rubí que quan sentien tronar deien 'Trons a cap de riu / pluja a can Pòlit' per indicar que no hi havia risc de pluja (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'ha pogut observar un plànol escolar fet per Roser Raureda el 1919 a les escoles Ribas, on apareix assenyalada la casa.</p> | 41.5143800,2.0275100 | 418851 | 4596317 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60135 | Camí vell de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-terrassa | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Ruta que sortia del camí de Sant Muç i que, anant per la banda dreta de la riera, menava cap el torrent de can Fonollet. Avui dia, encara es conserva, amb algunes modificacions en el seu traçat, però totalment amb paviment de terra. Surt de sobre can Ramoneda, conjuntament amb el de can Roig, del que se'n deriva, passant per les restes de can Pòlit, seguint en direcció al Nord per travessar l'esmentat torrent de can Fonollet.</p> | 08184-62 | N del terme municipal, 08191-RUBÍ | <p>Apareix documentat a la 'Causa del Rector' i discorria per can Ramoneda cap a Terrassa (BENCOMO et alií, 1986). El més segur és que la seva part inicial fos el camí de Sant Muç</p> | 41.5043100,2.0249900 | 418628 | 4595202 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60143 | Monument a la Rierada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-rierada | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria et alii (1987) 'Bibliografia '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 333-335. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987c) 'Aquella nit de fa 25 anys'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 292-332. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Monòlit fet de formigó amb creu feta amb bigues de ferro a l'extrem superior erigit per a commemorar la tràgica rierada de 1962. A la part baixa del monòlit hi ha una placa on està gravada la següent llegenda: La/ solidaritat/ de tot/ Espanya/ va deixar / aquesta / memòria /a les/ víctimes/ de la/ rierada/ del 25 de/ Setembre/ de 1962.</p> | 08184-70 | Pont de la Pelleria, 08191-RUBÍ | <p>Als horts de l'Escardívol s'hi construí els anys 1920 un rengle de cases molt petites i cap a la dècada de 1950 s'hi edificà tota una barriada que va desaparèixer sencera la nit del 25 de setembre de 1962 (RUFÉ, 1985a). A més de les construccions inicials s'hi van sumar entre 1950 i 1960 moltes construccions de tipus barraca a la llera d'inundació de la riera. La nit del 25 de setembre la riera va assolir una potència aproximada de 1.750 metres cúbics per segon. L'aigua va arrossegar molta brutícia que es va encallar al pont del carrer Cadmo i quant les estructures van cedir, la fúria de l'aigua arrasà la barriada de l'Escardivol. Els càlculs més recents indiquen sobre els 600 morts els que va produir la rierada, encara que, com que hi havia molta gent no censada, no se sabrà mai amb total exactitud (VILALTA, 1987c). El monument va ser beneït pel bisbe Dr. Modrego (VILALTA, 1987c). En complir-se el 25 aniversari de la rierada es van fer tot un seguit d'activitats a Rubí, com publicacions, exposicions, etc. Un dels actes consistí en dipositar flors al monument (ARÍS, VILALTA, 1987)</p> | 41.4945500,2.0290100 | 418951 | 4594114 | ca. 1963 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Maria Subirachs | 111|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60145 | Antiga Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993a) 'De l'aïllament a l'arribada del tren. Les comunicacions al Rubí del segle XIX i del primer terç del segle XX'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 201-214. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | S'ha restaurat als últims anys. | <p>Edifici aïllat, de volum cúbic i planta rectangular, coberta plana i estil genuïnament academicista, que desenvolupa el seu esquema compositiu en dos pisos i disposició regular de les obertures que ve determinada per 5 finestres amb llinda a la façana principal i tres a les laterals. L'eix central de l'edifici està determinat per un frontó amb cercle cec en relleu al centre del timpà, molt de gust clàssic. Tot un seguit de permòdols marquen la línia de sustentació de la cornisa. L'acabat exterior es arrebossat i pintat, actualment, amb color crema i groc.</p> | 08184-72 | C/ Historiador Josep Serra s/n, 08191-RUBÍ | <p>El dia 13 de setembre de 1918 a les 10'30 hores un automotor de la companyia 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' efectuava l'entrada a la nova estació, on l'esperava gairebé tot el poble de Rubí BATALLA, 1993a, b). Per a celebrar l'esdeveniment l'Ajuntament va organitzar una 'Junta de Festes i Atracció de Forasters' on eren representades moltes entitats de Rubí. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribas i Sant Muç, ensems que la seva secció de fotografia organitzava un concurs fotogràfic sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). A la plaça del Domènec hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999).</p> | 41.4868100,2.0303700 | 419055 | 4593254 | 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60152 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>Conjunt de dues naus adossades i habitatge que ocupa tota l'illa entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. D'aquesta obra cal valorar no tan sols el seu estricte valor estètic si no també les aportacions en el camp de l'arquitectura funcional (CASTELL, s.d.). La nau principal, de 1920, té forma d'ela, l'altra de 1958, és un cos rectangular. Ambdues eren dedicades a l'elaboració, l'emmagatzematge i la venda de vi. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici. A l'espai lliure restant hi ha porxades i coberts. Cada nau és composta per una sola crugia amb pilars d'obra de fàbrica vista i cavalls de fusta (nau de 1921) i formigó (nau 1958). A l'interior apareix una estructura secundària, la sala de les tines, formada per un interessant sistema de voltes de totxo, actualment, està sent rehabilitada per una escola-taller (PRAT, 1999). El celler mostra interessants detalls arquitectònics a la façana Sud, i malgrat que el mòdul estructural és el mateix, a la nau de 1958 es valora menys la composició de façanes i els materials dels cavalls i coberta. Estructuralment trava els pilars de càrrega i és compost per la repetició, al llarg de la façana, d'un mòdul emmarcat entre pilars que varia de dimensió als extrems, a l'entrada i a les façanes testeres. La part superior del mòdul és un forat en forma de semicercle sense fusteria, la resta fins arribar al sòcol és un doble envà de totxo massís, amb filades de lligada. La coberta actual és a dues aigües. Resulta igualment d'interès la bàscula (PLA, s.d.). Es conserva una premsa de vi feta a Reus en 'Talleres de J. Calero'. Existeixen quaranta tines o dipòsits de vi disposats en dos pisos: baix i soterrani. En aquesta darrera planta n'hi ha tres de destruïdes. A la tina número 10, que es troba al mig de la planta baixa, en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: 'José Montemar' al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Aquests dipòsits de ciment armat, tenen una capacitat de 320 càrregues cadascun i es troben recolzats sobre revoltons de totxo i separats per una distància aproximada d'un metre cadascun. Es troben disposats en sengles files, separades per un passadís central d'un cinc metres, per on discorre el conducte de repartició del vi. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. (INVENTARI, 1999). També hi ha una bàscula modernista. .</p> | 08184-79 | C/ Pintor Murillo, 86, 08191-RUBÍ | <p>En ple apogeu de la producció vinícola, un centenar de pagesos van decidir agrupar-se i formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Es tractava d'industrialitzar la producció i racionalitzar la distribució, seguint les directrius que s'estaven impulsant des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, de la qual Sebastià Ferré i Rosés, de can Rosés, va arribar a ser-ne president (CASTELL, s.d.). Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo, La varietat picapoll es venia com a raïm de taula (XERCAVINS, 1989). El 1918 es funda el Celler i es compren, a la masia de can Cabanyes, els terrenys que formarien el solar del futur edifici. El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a l''Unió de vinyaters de Catalunya'. El resultat arquitectònic fou remarcable, però uns anys després que obrí portes, la producció de raïm i de vi va baixar. A l'exposició de Barcelona de l'any 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica (CASTELL, s.d.) L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Després de la gran riuada de 1962 els terrenys més productius quedaren absorbits per la indústria, iniciant-se la decadència vitícola a la dècada del 1970 (CASTELL, s.d.). El 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent-se l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament. (PRAT, 1999).</p> | 41.4874700,2.0332900 | 419300 | 4593324 | 1921 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cèsar Martinell i Brunet | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60155 | Vinya de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-xercavins | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de la plana de can Xercavins, baixant cap a la zona del Castell i el Pla de Dormet. Actualment es conrea una sola varietat de raïm. La vinya, que no és massa gran, està conreada de forma moderna i està preparada per sistemes actuals de verema. (Informació oral E. Xercavins, febrer 2001).</p> | 08184-82 | Pla de Dormet, 08191-RUBÍ | 41.4990100,2.0199600 | 418201 | 4594618 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60159 | Plana agrícola can Serrafossar - can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-can-serrafossar-can-balasc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'una zona d'utilització agrícola de morfologia de vessants suaus, que es troba drenada a la seva part central pel Torrent Fondo (que en aquesta zona rep el nom de torrent de can Balasc). Presenta una bona variabilitat de conreus, amb zones de fruiters i alguna vinya, però, actualment predomina el cereal, en una bona part de la plana- També hi ha algun bosquet residual. Destaca la presència de les masies de can Balasc i can Serrafossar. En definitiva constitueix un espai que mostra els usos tradicionals del territori rubinenc.</p> | 08184-86 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4889400,2.0016000 | 416656 | 4593517 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60162 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Neix al quadrant NO del terme de Rubí i discorre en sentit N-S fins a desembocar a la riera al S del terme. Presenta una vall ampla (encara que abrupta) en la major part del seu recorregut, encara que hi ha llocs on s'encaixa fortament en les argiles quaternàries i margues terciàries. D'aquí el nom de Torrent Fondo. Altres parts del torrent reben altres noms, com el de torrent de can Serrafossar o torrent de can Balasch. Presenta sub-afluents, que normalment no porten aigua, com el que ve de sota Sant Genis, el qual recull l'aigua de la font de la Magnèsia. Una zona especialment interessant, des del punt de vista paisatgístic i ecològic és la pollancreda que es troba sota cal Ximelis.</p> | 08184-89 | A l'oest del nucli urbà, en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4821700,2.0024800 | 416721 | 4592765 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60163 | Torrent de can Barceló / Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-barcelo-can-pi-de-la-serra | <p>RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent de la banda dreta de la riera de Rubí. Presenta una vall força estreta i escarpada a la banda del seu naixement per a fer-se més ample a la zona més baixa. Destaca com a comunitat arbòria l'alzinar de can Barceló dins del fons del torrent la qual cosa fa que les alzines pugin molt altes, constituint una zona de gran valor ecològic.</p> | 08184-90 | A l'Oest del nucli urbà en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4964300,1.9931100 | 415957 | 4594357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60164 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar-1 | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es troba entre la riera de Sant Feliuet i la urbanització el Pinar. El sector E forma una elevació on es distingeix un dipòsit aixelià. El sector O forma una esplanada amb materials remoguts. S'hi van realitzar treballs arqueològics al pendent, per tal d'aprofitar l'estratigrafia que oferia l'indret, mercès a la rasa que havia efectuat una màquina. A 166 cm sota el nivell zero va aparèixer una mica d'indústria lítica, de tècnica arcaica, amb la mateixa concreció que la recollida en superfície. Es tracta d'un punt terminal de coluvis holocens i nivells antropitzats (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). L'any 2002 es va realitzar una cata arqueològica que no va facilitar dades rellevants.</p> | 08184-91 | Entre la riera de Sant Feliuet i la urbanització el Pinar, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1975, el qual ha dipositat material arqueològic de la seva propietat al Museu de Rubí ((MORO, 1990)</p> | 41.5089000,2.0461200 | 420397 | 4595692 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60164-foto-08184-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60164-foto-08184-91-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60165 | Camí vell de Bellaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-bellaterra | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí antic de terra, que menava cap a Bellaterra. Actualment el traçat tradicional, es troba a la part alta del turó del Rossell i continua per sobre del bosc de can Tiraïres, després d'empalmar amb el camí que ve en sentit perpendicular des de can Tiraïres. Continua en terme de Sant Cugat del Vallès.</p> | 08184-92 | A l'extrem NE del terme, 08191-RUBÍ | 41.5051400,2.0518100 | 420867 | 4595269 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60165-foto-08184-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60166 | Cal Fideuer / Ca l'Aliart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer-ca-laliart | <p>ALUJAS et alii (1984) Homes del Rubí d'ahir, Barcelona, Comissió de Cultura del Casal d'Avis de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb dues obertures a cada una de les plantes altes. Al primer pis, presenta un balcó corregut i al segon, sengles balcons individuals. Resulten d'interès la façana, els balcons i baranes, la cornisa i els espiralls, el medalló i la porta d'entrada (BEL, 2001).</p> | 08184-93 | C/ Sant Cugat, 2, 08191-RUBÍ | <p>Havia estat un magatzem de gra (BEL, 2001). El carrer de Sant Cugat havia format part del terme de Sant Cugat, fins que el segle XIX va ser segregat i annexionat al de Rubí.</p> | 41.4895200,2.0314100 | 419145 | 4593554 | 1860 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60166-foto-08184-93-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60168 | Pou del mas Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-ferran | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XX | <p>En el torrent de ca n'Oriol, prop de la llinda divisòria del terme, i davant de la Torre de la Llebra i ha una construcció turriforme, amb coberta a quatre aigües i porta petita que dona al camí d'accés al mas Ferran. La torre protegeix un pou d'aigua, conservant-se bona part del sistema d'aprofitament de l'aigua al seu interior. Travessant el torrent de Ca n'Oriol, i en direcció al dels Alous, es troba el mas Ferran, un exemple més d'arquitectura popular al terme de Rubí.</p> | 08184-95 | Torrent de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4763600,2.0357000 | 419487 | 4592089 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60169 | Can Muxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muxi | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. </p> | XIX | <p>Habitatge unifamiliar que presenta com a característica més destacada els elements d'ornamentació d'estil modernista popular que es desenvolupen tant a la façana com al pati interior. La decoració està basada en l'aplicació de petits còdols i un marcat sentit de la policromia amb la utilització de picadís que serveix, al costat dels còdols per a remarcar els elements arquitectònics de finestres i portes. Destaquen la façana, les obertures decorades i la reixa, forjada el 1871, a ca l'Arné, segons Bel (BEL, 1996). A l'interior, els paviments són de mosaic hidràulic. L'estructura és del segle XIX. Al pati destaca la conjunció de decoració i elements vegetals, així com la font, típicament modernista), la taula rodona central, i un plafó de Sant Miquel que sembla de finals del segle XVIII.</p> | 08184-96 | C/ Sant Jaume, 27, 08191-RUBÍ | 41.4900800,2.0316900 | 419169 | 4593615 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60170 | Barraca del Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-patilles | <p>Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001.</p> | XX | Modernament s'ha fet un cobert de pilars de totxo vist i uralita a la teulada que ofereix una important discordança amb el conjunt. | <p>Construcció de totxo arrebossat, amb coberta a dues aigües i planta rectangular partida en dos espais, l'un dedicat a menjador amb taula, prestatge i xemeneia, i l'altre, situat a la part posterior i al que s'accedeix des d'aquest primer, està dedicat a l'haveria, amb la menjadora de la bèstia, presentant una obertura a l'exterior. Darrera d'aquest espai hi ha, adossat, una bassa i safareig. La façana presenta una decoració de cèrcol esgrafiat en blanc sobre la porta. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-97 | Vinya del Ximelis 08191- RUBÍ | 41.4974400,2.0086800 | 417258 | 4594454 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60171 | Bosc de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-roig | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 1 de Jordi Simó.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>La zona de can Roig es un espai amb una forta presència de bosc de pins, diverses zones del qual han estat utilitzades com a espai pe a instal·lar-hi urbanitzacions extensives d'habitatge, que li donen una fesomia de zona semi-densificada. Dins aquest territori existeix una zona coneguda com el gatossar, que constitueix un refugi per a la fauna, donades les dificultats per a endinsar-s'hi.</p> | 08184-98 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5183400,2.0221400 | 418408 | 4596762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60172 | Estela ibèrica de les Llances | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica-de-les-llances | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | IV-III aC | <p>Es tracta d'un bloc paral·lelepípede, d'aproximadament 150 cm d'alt per uns 40 cm d'amplada. Li manca la part superior que es deuria trencar en el moment de la troballa. Presenta tres registres gravats on s'aprecien incises en un estil molt poc acurat, quatre llances al registre inferior, quatre més al central i set al superior, encara que d'aquestes només es veu la base ja que la resta està escapçada. L'original es conserva al Museu Arqueològic de Catalunya, existint una copia en guix al Castell-Ecomuseu urbà.</p> | 08184-99 | Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - seu de Montjuïc | <p>En la dècada de 1960 es va urbanitzar el turó de can Fatjó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment als anomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per part d'en Francesc Margenat, l'any 1968 (BENCOMO et alií, 1986: 23). Es va trobar a la part sud del poblament, però no era in situ, a uns 50 metres fora dels límits del poblat (MARGENAT, 1988a). Existeixen paral·lels tipològics per a les llances al Baix Aragó i es relacionen amb la frase d'Aristòtil (Política, 1324 b) 'els ibèrics, poble bel·licós, claven a l'entorn de la seva tomba tants obeliscs (puntes de llança) com enemics va matar' (BENCOMO et alií, 1986: 38-39).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60173 | Corredor Verd can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis | <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> | 08184-100 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60175 | Jaciment de la Torre Montserrat Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-montserrat-viver | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Per informació escrita se sap de l'aparició d'uns enterraments amb abundants trossos de teula romana i ceràmica de la mateixa època. En Joan Roura va poder excavar dues sepultures. En una d'elles va aparèixer un esquelet sencer amb una moneda del segle I aC als seus peus (BEL, 1996).</p> | 08184-102 | C/ Torres Oriol, 08191-RUBÍ | <p>Les troballes van sortir el 1925, al fer-se els fonaments de la torre de Montserrat Viver, al carrer de Torres Oriol (antic camí de Sant Cugat) pel constructor Eduard Cortina, segons una notícia a la premsa de l'època.</p> | 41.4898900,2.0378100 | 419680 | 4593589 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60179 | Jaciment de can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pi-de-la-serra | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Han aparegut ceràmica comuna, tegula i restes de paviment, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49) destacant-se d'entre ells un fragment d'àmfora africana probablement baiximperial, així com fragments de TS Africana A (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-106 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement aquest és el lloc que es descriu a l'any 1925 al fer-se una excursió per aquella contrada: 'es troba a la vinya de la família Mumany (cul d'or). Apareixen totxos gruixuts, tegules, dollia, picadís, peces de teler, llànties de terrissa, etc..... Es recullen algunes pel Museu ' (P.R.C., 1984).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60182 | Jaciment de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bosc | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | III aC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment arqueològic localitzat als voltants de la masia de can Bosc, avui zona urbanitzada. Es desconeix la seva situació exacta, ja que tan sols apareix material ceràmic superficial. Per les rodalies, encara que sense referència precisa del lloc d'aparició de la troballa, es localitzà un cap de Bacus (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Hi ha ceràmica romana comuna, tegulae, terra sigillata, àmfora i dollia. Es tracta d'una possible vil·la romana i hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El cap de Bacus està fet amb pedra de tipus 'giallo antico', procedent de Xemtou al Nord d'Àfrica (ÁLVAREZ, MAYER, 1982).</p> | 08184-109 | Al nord de la masia, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una descripció que parla d'una excursió de l'any 1925 on es diu 'seguint pel camí d'Ullastrell, fins molt a la vora de can Bosc, a la carena de la vinya que havia estat del meu avi, Vicenç Cortina i Roig 'el manxa de Ximelis', on feia un temps el meu pare i jo ja hi havíem excavat una sepultura i, encara hi trobem restes de ceràmica i teules' (P.R.C., 1984a). F. Margenat va recollir material que es troba dipositat al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60183 | Jaciment de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-ximelis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà situat a uns 100 metres darrera la masia, en una zona agrícola. S'ha localitzat en superfície material ceràmic de tegula, dollia (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990) ceràmica comuna i restes de paviment. Podria ser una possible vil·la. Hi ha referències de l'aparició de motlles d'agulles. Els materials són al Museu de Rubí.(BENCOMO et alií, 1986: 44). S'han trobat fragments ceràmics de terra sigillata gallica, africana A, africana D2 (segona meitat s. V-VII) i grisa medieval (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-110 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment, el qual es considerava de poca importància (P.R.C., 1984a).</p> | 41.4973100,2.0109500 | 417447 | 4594438 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60186 | Jaciment de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-feliu | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | I aC-III | Els rebaixos van destruir les restes visibles que es trobaven als solars, per la qual cosa, el jaciment pot haver desaparegut totalment (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà localitzat dins les terres veïnes a la masia de can Feliu (BENCOMO et alií, 1986: 44). En moments diferents, i com testimoni material de l'ocupació antiga d'aquest lloc, concretament varen aparèixer restes d'interès arqueològic a les cases número 7 i 8 i al mig del carrer. Com a restes estructurals, cal considerar l'aparició d'un paviment de picadís d''opus signinum' d'una extensió d'uns 2'5 metres quadrats aproximadament, al número 8, i al número 7. Aquest paviment anava associat amb restes de ceràmica romana, un dollium amb marca de terrissaire (MORO, 1990) i ceràmica sudgallica (MARGENAT, MORO, 1981), restes que van ser recollits pels Srs. R. Masdeu i J. Saladrigas i un rellotge de sol romà fet de gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). És de color gris-blanc, amb onze línies horàries tallades per tres semicercles, que conserven la motllura en canal amb la perforació central rectangular per col·locar-hi el 'gnomon'. És de factura molt acurada presentant els arcs dels solsticis i la línia dels equinoccis, a més de les línies horàries (FARRÉ, 1991). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-113 | C/ Verge de Montserrat, 7-8 (Urbanització de can Feliu), 08191-RUBÍ | <p>L'any 1972 el Sr. P. Roura i F. Margenat van recollir, en terres de la finca de can Feliu, un rellotge de sol romà (MARGENAT, MORO, 1981). Amb motiu d'un rebaix de terres per arranjar el carrer de la Verge de Montserrat, 'a uns 100 metres de can Tapis (sic)' (el més probable és que es refereixi a can Feliu) (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) es van trobar la resta dels materials..</p> | 41.5060200,2.0111300 | 417473 | 4595405 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60187 | Jaciment de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xercavins | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982b) 'Sobre el banc amb inscripció del Museu de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 125-128. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. Informació oral J. Xercavins i F. Margenat.</p> | La zona on s'observen el conjunt d'estructures, que ocupen el marge sud del torrent està protegida per abundant vegetació. La part superior està constantment afectada per les roturacions del conreu (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la banda N del torrent, prop de la casa i el curs d'aigua, es distingeixen un seguit d'estructures arquitectòniques, una d'elles amb contraforts. Al terreny conreat, sobre les estructures assenyalades i en suau pendent es recull gran quantitat de material ceràmic, destacant-se restes d'una llantia i fragments de terra sigillata clara, entre ells un d'estampada (MORO, 1990) També s'han trobat: fragments d' 'opus testaceum' i fragments de 'dollia' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Existeix una inscripció procedent de can Xercavins i dipositada al Museu de Rubí. Es tracta d'un fragment de banc de pedra, amb restes de motllura a la cara inferior, a la part davantera del seient, mentre que la superior aniria adossada. La lletra és una bella capital quadrada elegant. Apareix el nom del personatge en nominatiu (L. FVRIVS) pot tractar-se de la menció tant al dedicant com a l'homenatjat. Podria correspondre a finals del segle I dC (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). Està fet en pedra de santa Tecla (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Només hi ha dues peces més a tot Catalunya: a Badalona i a Terrassa. Pot pertànyer o a un monument funerari o bé a un edifici d'us públic, com unes termes (MAYER, 1982b). De tota manera, sembla difícil d'assegurar la seva funcionalitat donada la manca d'informació complementària. D'altra banda, també pot pertànyer a un edifici tipus 'mansio', amb la qual cosa es tractaria d'un edifici públic sense que hi hagués estatut urbà.</p> | 08184-114 | Torrentó de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment i hi havia un forn a la 'vinya del Teies' (P.R.C., 1984a) El senyors Roura i Xercavins van realitzar sondeigs que han permès de recuperar materials i posar al descobert les estructures. F. Margenat i P. Bel van recollir l'any 1975 diversos materials de caire arqueològic (MORO, 1990).</p> | 41.4948900,2.0194100 | 418150 | 4594161 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60187-foto-08184-114-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60189 | Torre de les Martines / Creu de Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-martines-creu-de-conill | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1986a) 'Estudi documental per la reconstrucció de la Laietània de l'Imperi romà (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 21, p. 120-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1992) 'Noticiari de l'any 1991'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 189-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral X. Arís.</p> | Si hi havia construccions annexes poden haver estat destruïdes en part per les ampliacions del camí. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Restes constructives, de planta circular, que s'interpreten com a una torre. La construcció està feta amb pedres cimentades amb morter i presenta un diàmetre aproximat de 9 metres. Els murs tenen un gruix de 90 cm conservada a uns 50 cm d'alçada. Es troba al costat del camí de les Martines, al marge N, als límits del terme de Rubí amb Terrassa, prop de la cruïlla amb el camí de Sant Muç. Actualment presenta una fragmentació al costat del camí produïda per l'ampliació del vial. A uns 50 metres al NO es troben fragments de ceràmica romana en superfície (MORO, 1990) -ceràmica comuna, tegula, dollia que es van dipositar al Museu de Rubí. (MARGENAT, 1986a; BENCOMO et alií, 1986: 44) i al Museu de Terrassa (MORO, 1990). L'any 1991 es va procedir a 'excavació arqueològica de la construcció que no va permetre aclarir masses aspectes de la seva funcionalitat i cronologia. En qualsevol cas, l'observació del sistema constructiu i la presència de documents que citen la torre -puig de Castrella (MORO, 1990)- permet suposar que es tractaria d'una construcció medieval (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). F. Margenat va recollir ceràmica d'esclovia ou (informació oral del Sr. X. Arís a la Taula de Patrimoni de Rubí i del Sr. F. Margenat), així com també s'havia trobat fa anys ceràmica campaniana, fragments de dollia i àmfora, tegula, sigillata i restes de vidre (MARGENAT, 1988a). Al centre de la torre es trobava una petita fossa rectangular que contenia cendres i alguns bocins de ceràmica de parets primes d'època romana, de tota manera, es pensa que la torre seria medieval i relacionada amb la defensa de la línia del Llobregat (VILALTA, 1992).</p> | 08184-116 | Camí de les Martines, 08191-RUBÍ | <p>Sembla que el nom antic del lloc era Puig de Viastrella (MARGENAT, 1988a). Es van realitzar excavacions arqueològiques l'any 1991 dirigides per Carme Subiranas i Freixes amb la col·laboració del GCMR.</p> | 41.5317200,2.0165000 | 417954 | 4598253 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60189-foto-08184-116-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60190 | Jaciment de can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ramoneda | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - I | Els fonaments de parets localitzats es troben afectats per l'acció del pas constant de vehicles (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Continuant el camí que voreja el mas de can Ramoneda cap a l'Oest i a uns 200 metres de la masia, en passar un petit torrent, en una terrassa artificial, per a realitzar tasques de conreu i en el marge de la següent terrassa es varen trobar rodes de molí i material ceràmic d'època romana republicana i imperial. Abans d'arribar a aquesta terrassa, a ras de terra apareix un angle d'una edificació feta amb còdols amb morter que hom relaciona amb les restes ceràmiques (MORO, 1990), d'altra banda, les restes de paret travessen el camí actual. Apareix ceràmica campaniana, terra sigillata, ceràmica comuna, dollia i fragments de molí (60 x 32 cm) , tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). La ceràmica campaniana és A tardana i B, datables tots la primera meitat del segle I aC (VILALTA, 1986a).</p> | 08184-117 | Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat i P. Roure que van recollir dues rodes de molí el 1972 quan es feien uns rebaixos (MORO, 1990).</p> | 41.5043100,2.0225200 | 418422 | 4595204 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60190-foto-08184-117-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60191 | Aflorament fossilífer de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> | 08184-118 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4927900,2.0065800 | 417077 | 4593940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60192 | Jaciment de can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-polit | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. FOLCH SOLER, Joaquim (1993) 'Can Pòlit, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | I-III | Després de l'excavació, les restes foren enterrades una altra vegada per protegir-les, després de la instal·lació d'una canonada d'aigua al voltant de la cisterna (FOLCH, 1993). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>El paratge de can Pòlit es troba prop del límit del terme de Rubí amb el de les Fonts. En el sondeig efectuat el 1986 per J. Folch va aparèixer una cisterna romana, excavada a les argiles del substrat. Els murs eren construïts amb còdols lligats amb morter de calç i presentaven un recobriment impermeabilitzador. El paviment era d''opus signinum', mancant-li el cordó en secció de quart de cercle típic dels dipòsits per a líquids. En el sondeig només es va excavar un angle, però com que es podien veure els murs en superfície s'ha pogut deduir que les dimensions eren de 17'20 x 4'60 metres. La cisterna fou amortitzada a mitjan s. III. No s'ha pogut determinar la data de fundació, però els materials més antics que apareixen al rebliment es poden datar cap a la meitat del segle I dC. A uns 300 metres de les restes romanes de can Pòlit, a l'E, i localitzat e un marge del terreny, on una peça de terra sobresurt, hi ha una construcció degradada, formada per uns petits carreus (25 x 12 cm) disposats al marge amb una planta aproximadament circular. A l'espai que encercla es pot observar còdols -potser corresponents a l'estructura aixecada- (MORO, 1990). (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | 08184-119 | Camí rural per can Pòlit, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser localitzat pel Sr. F. Margenat (MORO, 1990). Feia anys s'hi havia recollit dollia, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'octubre de 1986 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va efectuar una intervenció d'urgència, quan el senyor F. Margenat va avisar del perill que corria el jaciment per causa de la instal·lació d'una canonada d'aigua seguint el camí que travessa el paratge de can Pòlit (FOLCH, 1993).</p> | 41.5097500,2.0290200 | 418971 | 4595802 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60194 | Jaciment Casetes Sedó / Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casetes-sedo-ca-nalzamora | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 204-209. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | IIIaC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al construir-se les anomenades casetes de can Sedó als terrenys de l'antiga finca de Ca n'Alzamora, i en concret al fer-se el rebaix del terreny fins al mateix carrer, varen aparèixer estructures d'època romana junt amb quantitat de material ceràmic, conservat al Museu de Rubí (MORO, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999): terra sigillata i ceràmica comuna, que han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una vil·la romana (BENCOMO et alií, 1986: 49). El 1986 F. Margenat va trobar fragments de ceràmica i escòria de forn (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) que fa pensar en l'existència d'un centre productor d'àmfores i altres terrisses (VILALTA, 1986d). Destaquen ceràmiques de tipus lucente (Lamb. 2 / 37, TSACT Hayes 72 TSAD1 Lamb 9b (JÀRREGA, 1988). S'ha distingit també terra sigillata itàlica (RIBAGORDA, 1991).</p> | 08184-121 | Carrer Sedó, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per J. Serra i Roselló quant es van construir les casetes. Prospectat el 1986 per F. Margenat (VILALTA, 1986d).</p> | 41.4791400,2.0380400 | 419686 | 4592395 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60194-foto-08184-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60196 | Torrent de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-verneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) Informació oral F. Margenat (abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, pel seu costat dret. Es tracta d'un torrent de curs relativament curt., el qual es desenvolupa en sentit NO - SE, desembocant prop de la fàbrica de la Llana. El torrent s'encaixa uns quatre o cinc metres de profunditat en les argiles quaternàries que formen el substrat del lloc, amb parets molt verticals, la qual cosa dona lloc a la presència d'alzines i altres arbres en un espai de gran frondositat. Es pot observar, al menys, una barraca de feixa a la seva vora.</p> | 08184-123 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5096600,2.0299900 | 419052 | 4595791 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60203 | Pineda de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> | 08184-131 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5145700,2.0072700 | 417162 | 4596357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60204 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial</p> | XVIII-XIX | Presenta una restauració molt acurada, responent a un tipus constructiu del que pot considerar-se un bon representant a Rubí, així i tot, la renovació de les construccions que hi fan mitgera, ha trencat el sentit unitari de lo que seria un conjunt arquitectònic del carrer. | <p>Es tracta d'un tipus de construcció popular d'habitatge unifamiliar urbà molt tradicional en Rubí. Es un edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis, amb una finestra al pis i a la planta baixa. La porta forana presenta brancals de pedra i llinda amb arc escarser monolític i dona a un petit vestíbul on es troba la porta principal d'accés a la vivenda. La coberta es a una aigua i de teula àrab, presentant el ràfec-canalera amb tortugues. La façana es troba arrebossada i pintada en color groc clar.</p> | 08184-132 | C/ Sant Cugat, 14, 08191-RUBÍ | <p>Es troba a un carrer que va conèixer el seu floriment durant el segle XVIII-XIX. El darrer terç del XVIII es produeix una acceleració constructiva testimoniada per Francisco de Zamora el 1789 (GARCÍA,1996) El carrer pertanyia al terme de Sant Cugat, fins que a finals del segle XIX va ser agregat al municipi de Rubí.</p> | 41.4895400,2.0314900 | 419152 | 4593556 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60207 | Camí de can Riquer / Camí Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> | 08184-143 | A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.4919200,1.9910000 | 415775 | 4593859 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60209 | Camí de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Ha estat asfaltat | <p>Camí que porta des del nucli urbà de Rubí fins a l'ermita de Sant Muç. Discorre per sota el pont de can Claverí, arriba fins a can Ramoneda i finalment passa fins arribar al darrera de l'ermita. El seu traçat, tot i que essent de ferradura, ha estat cobert per asfalt, encara que sense rectificar la seva traça.</p> | 08184-145 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.5075800,2.0236600 | 418521 | 4595566 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60210 | Cava Arís Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-aris-casanoves | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>L'edifici ocupa tres casals del carrer Pintor Murillo, núms. 76, 79 i 80, amb la façana mirant al nord. El casal del núm. 80 té sortida, pel sud-est, al carrer de Cal Príncep, mitjançant un petit jardí. En altura, podem distingir tres parts: en primer lloc els baixos, que són la zona industrial i comercial de l'edifici, en segon lloc, tres pisos i un àtic, que corresponen a vivendes, i finalment, una part soterrani, a 10 m. de profunditat, que constitueix la cava. Cada casal es pot subdividir en tres zones: la nord, que té sortida al carrer Pintor Murillo, la sud, que és la més allunyada del carrer, i una de central, entremig de les altres dues. Les tres zones sud estan unides, formant un sol àmbit, el qual està destinat als processos inicial i final de l'elaboració del cava: titatge, degollament, expulsió dels pòsits, dosatge, addició de licor d'expedició i tapat. Les tres zones centrals també es troben unides, formant un únic àmbit, que correspon a l'espai destinat a la venda de cava. La zona nord té una funció diferent segons el casal a què correspon: 1, casal núm. 80, allotja 5 tines subterrànies i a la superfície dotze ortoèdriques, numerades i decorades amb rajola vidrada, les quals estan situades al llarg de la paret est. Al mur oest hi ha l'entrada de l'escala que baixa a la cava; 2, casal núm. 78, ocupat per una oficina i dos magatzems; 3, casal núm. 76, garatge dels vehicles automòbils de l'empresa. La cava presenta dos accessos: l'escala del casal núm. 80 i un muntacàrregues instal·lat a un pou que es situa al centre del casal núm. 78 i que serveix per fer el transport interior del cava. D'aquesta zona de cava destaquen les tres petites galeries a sud, est i oest, i la galeria principal de les caves, que s'estén cap al nord, així com un pou d'aigua, a més d'altres estructures i dependències. La major part de l'edifici està cobert per terrats de rajola, presentant una petita part de teula. Les parets són de tàpia i maó arrebossats a la façana. La cava es d'obra vista de maó, i la volta és d'arc rebaixat (INVENTARI, 1999) . Al pati que hi ha donant al carrer de Can Príncep i a l'interior de les caves hi ha una interessant col·lecció de maquinària per a feines agrícoles i d'indústries de transformació derivades de l'agricultura, així com elements propis dels treballs d'obtenció i transformació del vi, com bombes de transvasar vi, o una premsa amb la seva biga de fusta, per exemple.</p> | 08184-146 | C/ Pintor Murillo 76, 79 i 80. 08191-RUBÍ Tel. 936998047 | <p>Entre els anys 1880 al 1884, Anton Aris i Termes va fer-se construir una casa de tres casals i cellers, al carrer Pintor Murillo núms. 76-80, que passaria a ser habitatge i lloc de treball. L'any 1950, els seus besnéts, Lluís, Antoni i Rosa Aris Casanovas, van iniciar-hi la producció de cava. Entre els anys 1953 i 1955, es construïren les galeries de la Cava, que actualment existeix sota l'esmentat immoble. A l'entrada de la cava, i al mur de la dreta, hi ha una placa commemorativa de la seva construcció, amb la data de 1955.</p> | 41.4878800,2.0321000 | 419201 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60210-foto-08184-146-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60212 | Fusteria Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusteria-miranda | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998. (Informació oral Miquel Miranda Alegre, abril 2001).</p> | XIX | <p>El taller d'ebenisteria es troba a la planta baixa de l'edifici. Es una habitació allargada i amb forma de 'ela' que presenta dues portes al carrer Sant Pere, on donen també les finestres. Al seu interior es conserva tot un munt de màquines, eines i estris propis de l'ofici, resultant interessant una prestatgeria plena de les eines principals organitzades de forma acurada. Al costat d'un mur i arraconat, està situat un peu de pedra corresponent a la base d'una antiga premsa de vi. Com si es tractés d'una instantània a l'ofici, l'ambient reprodueix d'un cop de vista a l'observador com va ser aquest, fa casi una centúria. A sobre del taller es troba l'habitatge dels propietaris.</p> | 08184-148 | C/ Sant Pere, 28, 08191-RUBÍ | <p>Abans es deia ca l'Armer (BEL, 2001). La reixa de la façana es de l'any 1874. El seu propietari havia estat representant de premses de raïm. La nissaga Miranda va començar relacionada amb la fusteria a Rubí, quan Lluís Miranda Bujons, nascut a Manresa, va venir a aquest municipi i es va instal·lar al C./ St. Pere, 1, on tenia el taller, traslladant-se a aquesta casa cap el 1874, data de construcció de la mateixa. El fill, Emili Miranda Grané es va dedicar també a l'ebenisteria, treballant sempre per encàrrec de particulars. Avui, el seu fill, Miquel Miranda Alegre continua l'ofici familiar (Informació oral Miquel Miranda Alegre, abril 2001).</p> | 41.4907100,2.0325700 | 419244 | 4593685 | 1874 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60212-foto-08184-148-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60213 | Rubí Celler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubi-celler | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, Pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XIX-XX | <p>Els límits de la zona inclouen: al Nord, el carrer de Llobateres i carrer Bartrina. A l'Est, Plaça dels Sindicats, carrer Milà i Fontanals i 3 d'abril. Al Sud, carrer Inventor Edisson i Passeig del Ferrocarril. A l'Oest, arriba a la plaça Pearson i Avinguda de Barcelona (exclosa). En la present fitxa tan sols s'indiquen els elements d'interès que es troben dins aquesta zona. Si un carrer passa a una altra zona els elements que pugui haver-hi s'indiquen a aquella. La descripció dels que resulten d'interès és com segueix: CARRER ABAT ESCARRÉ Senars, 15 / 19-21 / CARRER CAL PRÍNCEP Senars, 35 (conjunt cases carrer Gral. Prim) / 41 / 45 ; Parells, 24 (caves Arís Casanoves, amb col·lecció de maquinària agrícola) / 28 / 39 / 34 / CARRER GENERAL PRIM (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 43-45 (conjunt de casetes de tipus anglès) / 47-49 / Celler Cooperatiu ; Parells, 40-42-44 (conjunt de casetes tipus anglès) / 46-48 / CARRER JAUME BALMES Senars, 3 / 5 ; Parells, 6 / CARRER LLOBATERES (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 35 / 37 / 39 / 43 / 53 / 61-63 / 67-69 / 97; Parells, 30 / 42 / 46 / 58-60 / CARRER LLUÍS RIBAS:(al sud del carrer Llobateras) Parells, 2 (Escoles Ribas) / CARRER MIGUEL DE CERVANTES: Senars, 49 (serralleria cal Solsona, 1925) / Escoles Ribas / 85 - 87 (cal Gerrer) ; Parells, 54 - 56 - 58 - 60 - 62 / 72-74 / 80 / 82 / 86 / PLAÇA PEARSON 1-2-3-4-5-6-7 (conjunt) / CARRER PINTOR COELLO Parells, 12 / CARRER PINTOR MURILLO (a l'est del carrer Barcelona) Senars, 49-51 (Gremi Hostaleria, elements decoratius en policromia) - 53 / 71 - 73 / 85 ; Parells, 68 (Caves Arís Casanoves, 1884) / 76 - 78 - 80 (Caves Arís Casanoves, 1950) / 86 (1922) /</p> | 08184-149 | Al SE de Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>CARRER LLOBATERES. L'any 1850, en Josep Massana havia obert una carnisseria en aquest carrer, situada a l'extrem de les cases edificades, a uns 300 metres de les cases de Rubí, (però en terme de Sant Cugat) fet aquest que provocà l'enèrgica protesta de l'Ajuntament de Rubí davant del de Sant Cugat. El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí des del de Sant Cugat (SIERRA, 1989). El carrer porta el nom de la darrera família propietària de can Cabanyes (BEL, 1996). L'any 1872 es va fer l'expedient d'eixampla d'aquesta zona (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4870800,2.0341400 | 419370 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60213-foto-08184-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60214 | Casetes de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-fatjo | <p>BEL I CANO, Pere (2000) 'Les casetes de Can Fatjó'. Rubí. Diari de Rubí, Divendres 27 d'octubre de 2000.</p> | XVIII-XX | L'any 2000 es van destruir part d'aquestes cases a fi de construir nous habitatges. | <p>Grup de cases de planta baixa, pis i golfes fetes de tàpia. Dins es troben elements propis d'un sistema de vida tradicional: cups, cellers, comunes, corrals. L'any 1999 es van fer reformes i es van iniciar obres de nova construcció en el lloc ocupat per aquest grup d'habitatges, on van aparèixer els possibles restes de l'antiga casa pairal dels Rossinyol, així com elements de construccions anteriors, com és el cas d'una rajola amb la data de 1750 i una fita de terrissa adscrita al segle XIX que porta les inicials AA (família Aguilera?) (BEL, 2000).</p> | 08184-133 | Av. de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>Les va fer construir el prior del Convent dels Carmelites Calçats l'any 1791, el qual era propietari de la finca en aquell temps. Es conserva l'apoca de la seva construcció (BEL I CANO, 2000).</p> | 41.4909500,2.0273500 | 418808 | 4593716 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60214-foto-08184-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60214-foto-08184-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/