Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60075 | Casa i Molí de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-moli-de-la-bastida | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MARGENAT, Francesc (1982b) 'Índex dels documents històrics de Rubí ss. IX-X', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 129-134. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | V- XVII-XX | Es troba arrasat fins al nivell dels paviments. | <p>'La seva situació era estratègica, tant per l'emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat' (RUFÉ, 1984a; 1997a). 'Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l'angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze. L'edificació que es troba a la part alta era l'antiga casa de la 'quadra' de la Bastida, mentre que l'edificació inferior consistia en el molí del mateix nom. El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990). A les excavacions van aparèixer restes d'un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important. Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s'han deteriorat fortament arran de l'excavació arqueològica que ha tingut el lloc.</p> | 08184-2 | Ctra. de Rubí a Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>En la documentació anterior al segle XVIII es parla de 'la Quadra'. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l'any 986. En algunes publicacions, s'ha identificat l'edifici amb la 'domus' o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140. És el 'molí Viula' o 'Roquerol' de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l'església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns. El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys. La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d'actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga. Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l'aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l'habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l'altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí. L'any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d'Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l'aigua pel molí com per als horts per mig d'una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l'altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989). Prop d'aquesta propietat s'instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat 'la Verneda de Carreras' de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s'instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d'aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la 'font de la Tartana'. Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial. Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí, La presència de l'aigua pel molí va fer créixer una salzereda (TURU et alií, 2000).</p> | 41.5070300,2.0360100 | 419551 | 4595493 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60075-foto-08184-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La documentació de la Bastida es troba en mans de la família Margenat, com a part integrant de la col·lecció del mateix nom. Al febrer de l'any 2002 es va realitzar una excavació en que es van localitzar restes romanes del segle Vè, destacant 5 lacus (dipòsits de premsa d'època romana), dels quals se'n va traslladar un al polígon industrial de la Bastida per a la seva conservació. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60095 | Can Canyadell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell-vell | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XV-XVI? | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Es troba a mitja vessant d'un torrent. De l'antiga casa es conserven restes de dues parets, encara que arriben fins a uns cinc metres d'alçada. Les parets tenen diverses fases. En la que sembla més antiga s'observen carreus de pedra units amb morter. En una segona fase (la principal) les parets són de maçoneria i totxo, mentre que s'observen determinats elements, d'un moment posterior, fets totalment amb totxo. El lloc es troba totalment envaït per la vegetació S'observen restes d'elements de combustió, com les restes de la xemeneia d'una llar de foc. Fora de la casa es veu el que sembla ser una sitja al terra.</p> | 08184-22 | Torrent de can Canyadell 08191 - RUBÍ | <p>Al Cartulari de Sant Cugat es troba esmentat : 'Cannedells, de ipso' l'any 956, i 'Kannatellum' de la parròquia de Castellbisbal. L'any 1126 en que es parla de la donació de l'alou i mas de 'Cannadell', amb les seves pertinences. En altres pergamins es troba escrit 'Canatellum'. De l'antiga masia resta ben poca cosa. S'aixecava a la banda de Rubí però quan es va construir la nova casa de pagès el segle XVII, l'edificaren en el terme de Castellbisbal, potser per estar més a prop d'aquesta població, ja que per anar a Rubí tenien dues hores llargues de camí. Els propietaris van ocupar diversos càrrecs públics, com a jurats, prohoms o batlles. El 1733, és citat Silvestre Canyadell, com ' de la parròquia de Sant Pere', qui paga un delme dels masos Xifré i Canyadell (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1925 en una excursió es fa la següent descripció: 'tot enrunat' (P.R.C., 1984).</p> | 41.5215700,1.9832900 | 415170 | 4597158 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que la cronologia principal ha d'acabar en el segle XVI els elements de la darrera fase constructiva han de ser del XIX. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60105 | Can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilera | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Desapareguda. Ubicades finca i masia quasi al límit del terme, tocant al de les Fonts de Terrassa i prop del torrent de Can Roig, que passa per Sant Muç. A la casa de pagès, totalment enderrocada, només hi resta dempeus la paret nord, coberta d'arbustos i heures (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), a la qual es pot veure una obra feta de maçoneria de còdols i carreus irregulars, que puja fins a tres pisos d'alçada. L'accés a les restes de la masia és molt dolent ja que es troba a mitja vessant de la muntanya i tot està molt embardissat. A més de les restes de paret s'observen talls a la roca on s'hi van excavar dependències de la masia. També es poden veure restes d'un cup quadrangular, recobert amb ceràmica vidrada.</p> | 08184-32 | Torrent de can Guilera . 08191-RUBÍ | <p>Pertanyia a la família rubinenca de Ca l'Aguilera de la fassina des de feia molts anys. Prop del mas hi ha una font, avui malmesa per l'abandó, que en altre temps servia per al servei dels masovers i com a lloc de repòs dels caçadors, car la caça abundava en aquests paratges. La masia no era gaire gran, més aviat un maset de dimensions petites, encerclat de boscúria i torrenteres. Aquest maset sembla identificar-se amb el Mas Busquets de Can Matarí de baix, que passà a denominar-se després Can Guilera, i que consta en el Llibre de Delmes i Censos del Castell i terme de Rubí dels segles XVI i XVII. També consta a la Llibreta del Llevador del Municipi de Rubí de l'any 1737, en el pagament del cadastre. El pare d'en Josep Aguilera i Cañellas comprà la finca a un militar, que n'era el propietari, vers l'any 1800. Al final de la contesa civil dels anys 1936-1939, la masia fou dinamitada i ja no s'ha tornat a reconstruir (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.5256200,2.0135000 | 417696 | 4597578 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60112 | Avellanosa de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Aquest espai ha estat degradat com a conseqüència de les obres que s'estan porant a terme a la zona de Sant MuçCom tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Comunitat vegetal que es troba al fons del torrent de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda. Encara que a tot el torrent es van trobant exemplars aïllats, en aquest punt formen un bosc, on l'espècie dominant és la Corylus avellana. Es tracta d'un arbre de la família de les betulàcies, caducifoli, d'uns 5 - 6 metres d'alçada. L'avellanosa és típica de llocs ombrívols i plujosos de mitja muntanya, encara que també es pot trobar en llocs plujosos de terra baixa. La seva presència a Rubí sembla endèmica. L'home ha facilitat l'existència d'avellanoses per tal de collir-ne els fruits.</p> | 08184-39 | Prop de l'ermita de Sant Muç. 08191-RUBÍ | 41.5149700,2.0201800 | 418240 | 4596390 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al torrent existeix la font de l'Avellana. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60115 | Pont dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-alous | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | Es troba en estat d'abandonament creixent. La llera del torrent dels Alous es troba molt bruta. | <p>Pont de tres ulls que es troba en un antic traçat de la carretera de Molins de Rei a Rubí, rectificat a finals del segle XX, i, per tant, actualment no té l'ús pel qual va ser dissenyat. Els brancals de l'obra són fets de carreus de pedra amb tallamars arrodonits a tots dos extrems. Aquests acaben en un ressalt continu sobre el que s'aixequen els arcs fets amb totxo arrebossats. Sobre els arcs es va bastir l'espai de circulació protegit per sengles baranes laterals fetes, així mateix, de totxo arrebossat. L'ull del costat de Rubí és més petit que els altres dos.</p> | 08184-42 | Ctra. Molins de Rei km. 9, 08191-RUBÍ | <p>En el segle XIX, la carretera de Tarragona a França, travessava el torrent dels Alous per aquest punt A partir de 1863 hi passava també la de Molins de Rei a Rubí, superant la vinguda per la llera de la Riera de les Arenes (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4681900,2.0307300 | 419062 | 4591186 | 187? | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60115-foto-08184-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60116 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell-0 | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent que discorre en direcció aproximada N - S just a l'extrem oest del terme municipal, la llera del qual fa de partió del terme amb el de Castellbisbal a l'extrem NO. La vall del torrent es troba excavada en argiles quaternàries, aflorant en alguns punts el substrat terciari. La coberta vegetal és molt variable, ja que hi ha llocs on es troba vegetació pròpia de ribera de torrent (al fons), zones on apareix conreu i altres punts amb bosc. Forma el flanc de la serra de l'Oleguera o de Riquer i, per tant, és un dels llocs fonamentals de manteniment del CONNECTOR BIOLÒGIC DE RUBÍ.</p> | 08184-43 | Sector NO del terme . 08191-RUBÍ | 41.5189200,1.9837100 | 415202 | 4596863 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60117 | Pineda de can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-tiraires | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Un interessant bosc de pins creix a la zona de can Tiraïres, justament a l'extrem E del terme municipal de Rubí, a l'altre costat de l'autopista, entre aquest i el torrent dels Alous. La pineda continua, a l'altre banda del torrent, dins el terme de Sant Cugat. Val a dir, però, que aquesta bosc ha estat molt degradat per l'acció antròpica, amb la construcció d'un camp de golf. La presència d'aquest ha fet disminuir sensiblement l'extensió del bosc. Actualment, aquesta pineda es troba retallada per les zones de gespa, a més d'una bassa que s'ha construït a la llera del torrent dels Alous. Tan sols es conserva relativament bé, a la part més alta de la muntanya.</p> | 08184-44 | Camp de golf. 08191-RUBÍ | 41.5049200,2.0524700 | 420922 | 4595244 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60117-foto-08184-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60117-foto-08184-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60120 | Can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polit | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Les restes de l'antiga casa de can Pòlit es troben totalment cobertes per una densa vegetació i es localitzen a una carena a poca distància del torrent del mateix nom. La casa era de dimensions reduïdes. La major part de les parets són fetes de maçoneria de còdols, encara que s'observen algunes fetes de totxo. Especialment la que dona forma a un petit cup quadrangular amb recobriment de rajoles vidrades marrons. Al costat d'aquest es troba una dependència que havia estat coberta amb una volta, feta també amb totxo. Es nota que abans el camí passava per sobre de les restes mentre que actualment discorreix per sota. S'ha trobat en superfície ceràmica vidrada, entre la que destaca un fragment de ceràmica blava catalana datable en el segle XVIII. A uns cinquanta metres de distància, muntanya avall es troba un pou, tapiat fa pocs anys que tenia al costat un safareig o abeurador. Es troba una mica embardissat.</p> | 08184-47 | Camí vell de Terrassa. 08191-RUBÍ | <p>Aquesta propietat es trobava a tramuntana del terme de Rubí. No era gaire gran i comptava amb vinyes i bosc entre can Roig i can Fonollet (RUFÉ, 1984a; 1997a). La creació d'aquesta propietat està relacionada amb l'assentament de noves famílies al poble per la mobilitat en els llocs de treballs que ve provocada per l'extensió del conreu de la vinya, veritable motor de l'auge agrícola. Els propietaris de la terra comencen a donar terra inculta i fan establiments de 'rabassa morta' a mossos i jornalers perquè hi plantin vinya i s'independitzin. En aquesta conjuntura van arribar els Hipòlit, pare i fill al poble (GARCÍA, 1996). L'any 1718 es coneix la següent anotació 'Pere Hipòlit, que té dos bous i li toca portar 10 quintars de llenya com a contribució'. L'any 1735 consta al cadastre en Pere Pòlit. L'any 1857 apareix la propietat representada al plànol de mossèn Malet. . L'any 1930 la casa s'abandonà. Existia una dita popular entre els pagesos de Rubí que quan sentien tronar deien 'Trons a cap de riu / pluja a can Pòlit' per indicar que no hi havia risc de pluja (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'ha pogut observar un plànol escolar fet per Roser Raureda el 1919 a les escoles Ribas, on apareix assenyalada la casa.</p> | 41.5143800,2.0275100 | 418851 | 4596317 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60120-foto-08184-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60125 | Torrent de can Guilera - Sant Muç - Can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-guilera-sant-muc-can-ramoneda | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Prop de la casa i del torrent de Sant Muç hi ha dues fonts molt conegudes: la de l'Avellana (restaurada l'any 1891) i la de la Mare de Deu del Carme, amb una taula i bancs de pedra (RUFÉ, 1984a; 1997a). Entre la fauna es pot observar la cucut, el puput i l'abellerol, així com el teixó. Destaca, així mateix, la vegetació de pi blanc que ha substituït les antigues vinyes. De tota manera, en els llocs menys degradats comença a aparèixer alguns rebrots d'alzines (BONELL et alií, 1999) i a les zones més humides vegetació típica de riera. A la part final hi ha una albereda. Destaca l'existència d'una avellanosa, sobre Sant Muç.</p> | 08184-52 | A l'oest del nucli de Rubí, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989). Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines centenàries barrejades amb alguna mostra d'altres espècies com acàcies, roures i àlbers. A més es troben moreres, desmais i un gran xiprer, a més d'algunes heures que amaguen el tronc d'un gran arbre mort (om?) (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996).</p> | 41.5233000,2.0160300 | 417904 | 4597318 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60125-foto-08184-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60125-foto-08184-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El torrent de can Ramoneda, es deia també del Cafiat (GARCÍA, 1996) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60155 | Vinya de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-xercavins | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de la plana de can Xercavins, baixant cap a la zona del Castell i el Pla de Dormet. Actualment es conrea una sola varietat de raïm. La vinya, que no és massa gran, està conreada de forma moderna i està preparada per sistemes actuals de verema. (Informació oral E. Xercavins, febrer 2001).</p> | 08184-82 | Pla de Dormet, 08191-RUBÍ | 41.4990100,2.0199600 | 418201 | 4594618 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60181 | Pollancreda al pont de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-al-pont-de-cal-ximelis | Es tracta d'un espai d'una gran bellesa estètica, amenaçat pels canvis en l'estructura del territori i amb elements estranys com tanques de propietat. | <p>En una zona ombrívola, a la llera inundable del torrent Fondo, es troba un interessant conjunt de pollancres que creixen a un ambient humit i que al costat del torrent i el pont formen una unitat paisatgística destacada tan sols trencada per l'agut soroll dels gossos d'una gossera que es troba molt a prop.</p> | 08184-108 | Torrent Fondo, 08191-RUBÍ | 41.4982800,2.0055900 | 417001 | 4594551 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un lloc petit, però d'una gran bellesa, si no es té en compte el context. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60192 | Jaciment de can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-polit | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. FOLCH SOLER, Joaquim (1993) 'Can Pòlit, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | I-III | Després de l'excavació, les restes foren enterrades una altra vegada per protegir-les, després de la instal·lació d'una canonada d'aigua al voltant de la cisterna (FOLCH, 1993). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>El paratge de can Pòlit es troba prop del límit del terme de Rubí amb el de les Fonts. En el sondeig efectuat el 1986 per J. Folch va aparèixer una cisterna romana, excavada a les argiles del substrat. Els murs eren construïts amb còdols lligats amb morter de calç i presentaven un recobriment impermeabilitzador. El paviment era d''opus signinum', mancant-li el cordó en secció de quart de cercle típic dels dipòsits per a líquids. En el sondeig només es va excavar un angle, però com que es podien veure els murs en superfície s'ha pogut deduir que les dimensions eren de 17'20 x 4'60 metres. La cisterna fou amortitzada a mitjan s. III. No s'ha pogut determinar la data de fundació, però els materials més antics que apareixen al rebliment es poden datar cap a la meitat del segle I dC. A uns 300 metres de les restes romanes de can Pòlit, a l'E, i localitzat e un marge del terreny, on una peça de terra sobresurt, hi ha una construcció degradada, formada per uns petits carreus (25 x 12 cm) disposats al marge amb una planta aproximadament circular. A l'espai que encercla es pot observar còdols -potser corresponents a l'estructura aixecada- (MORO, 1990). (Informació oral i localització del jaciment pel Sr. Francesc Margenat).</p> | 08184-119 | Camí rural per can Pòlit, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser localitzat pel Sr. F. Margenat (MORO, 1990). Feia anys s'hi havia recollit dollia, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'octubre de 1986 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va efectuar una intervenció d'urgència, quan el senyor F. Margenat va avisar del perill que corria el jaciment per causa de la instal·lació d'una canonada d'aigua seguint el camí que travessa el paratge de can Pòlit (FOLCH, 1993).</p> | 41.5097500,2.0290200 | 418971 | 4595802 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60192-foto-08184-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60196 | Torrent de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-verneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) Informació oral F. Margenat (abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, pel seu costat dret. Es tracta d'un torrent de curs relativament curt., el qual es desenvolupa en sentit NO - SE, desembocant prop de la fàbrica de la Llana. El torrent s'encaixa uns quatre o cinc metres de profunditat en les argiles quaternàries que formen el substrat del lloc, amb parets molt verticals, la qual cosa dona lloc a la presència d'alzines i altres arbres en un espai de gran frondositat. Es pot observar, al menys, una barraca de feixa a la seva vora.</p> | 08184-123 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5096600,2.0299900 | 419052 | 4595791 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60196-foto-08184-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60205 | Torrent de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-fonollet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Curs d'aigua temporal de règim irregular, parcialment canalitzat, que neix a la Serra de les Martines, molt a prop de l'actual terme municipal de Terrassa, a terres de Can Fonollet. Discorre paral·lel al proper de Can Polit i desguassa, com aquell, directament a la Riera de Rubí.</p> | 08184-141 | Al N del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.5256200,2.0283500 | 418935 | 4597564 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60205-foto-08184-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60205-foto-08184-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En part es troba canalitzat per travessar l'autopista. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60250 | Resclosa de can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-ramoneda | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al torrent de Can Ramoneda es troba una resclosa sense ús o, en tot cas, no té, actualment, un ús intensiu. Aquesta ha format una bassa al seu redós, que es utilitzada per molts animals per a viure i beure. D'aquí el valor ecològic de la mateixa. De tota manera, les aigües residuals provinents de les urbanitzacions fan perillar el futur d'aquesta petita massa d'aigua.</p> | 08184-179 | Camí de can Ramoneda, 08191-RUBÍ | 41.5031800,2.0243400 | 418572 | 4595077 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60250-foto-08184-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60250-foto-08184-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60252 | Bosc de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lermita | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Espai format per dos torrentons (Ximelis i del Palau) que encerclen l'esperó rocós de Sant Genis i que s'ajunten amb el de torrent Fondo o de can Serrafossar. En aquest espai es troba la font de la Magnèsia, en un dels seus costats, la qual ha patit recentment, l'agressió d'haver estat destruït el seu entorn per una canonada d'aigües residuals que ha malmès l'espai i, amb posterioritat, s'hi han abocat runes. El bosc està constituït, bàsicament, per pins, encara que també es troben altres espècies vegetals, especialment a la zona on arriba al torrent Fondo, on es detecten espècies vegetals pròpies de la ribera.</p> | 08184-181 | A l'O del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4921800,2.0095800 | 417326 | 4593869 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60258 | Torre de can Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-fonollet | <p>MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A pocs metres de la cruïlla del camí de can Fonollet a Sant Muç, al marge O es distingeix entre la vegetació les restes d'una fonamentació circular, que hom considera una torre. Està feta amb còdols grans i cimentats amb morter. L'estat de conservació i la pròpia vegetació no permeten distingir clarament la seva composició i diàmetre. Apareixen diversos fragments d''opus signinum', així com trossos de tegula. El mur sembla tenir uns 80 cm de gruix amb una amplada màxima visible de 40 cm. A uns 50 metres al S de la torre, en el mateix camí de can Fonollet i, concretament al marge E, es recull en superfície material ceràmic d'època romana consistent en fragments de dollium, tegulae, imbrices i ceràmica comuna (MARGENAT, 1988a; MORO, 1990), també es va recollir ceràmica ibèrica (MARGENAT, 1988a) (Informació oral F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-187 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | <p>Serra i Rosselló va fer un croquis de l'estructura F. Margenat va fer unes fotografies a la dècada de 1970. Hi ha materials dipositats al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5186000,2.0259900 | 418729 | 4596787 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60258-foto-08184-187-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60259 | Torrent de can Pòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-polit | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Petit torrent que comença poc abans de les restes arqueològiques de la masia d'aquest nom i que desemboca a la riera de Rubí per la seva banda dreta poc abans de la Llana. Presenta les parets d'argila molt verticalitzades per l'acció erosiva. El fons està ocupat per pins i altres espècies d'arbres que li donen un aspecte molt ufanós.</p> | 08184-188 | Al N del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.5142700,2.0289800 | 418973 | 4596304 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60259-foto-08184-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60259-foto-08184-188-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60260 | Barraca de feixa de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-de-la-llana | XIX? | L'entrada es troba gairebé tapiada | <p>Barraca excavada al talús d'argila de les terrasses quaternàries de la riera de Rubí. En part es troba enrunada. La porta és rectangular amb llinda i l'espai interior és quadrangular amb dos bancs correguts perpendiculars a la porta. A la paret del fons, dins una cartela, hi ha una inscripció en lletra cal·ligràfica majúscula, gairebé il·legible, però que sembla fer referència al nom de l'excavador. Aquest tipus de cal·ligrafia era habitual entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 08184-189 | Terrassa quaternària de la riera de Rubí al costat del torrent del Pòlit, 08191-RUBÍ | 41.5115900,2.0310500 | 419143 | 4596004 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al mateix talús, a uns 100 metres cap el sud, es veuen les restes d'una altra barraca enfonsada | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60262 | Jaciment Indústries Àlex | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-industries-alex | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. Informació oral i localització del jaciment Sr. Francesc Margenat.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>En els suaus turons que hi ha a l'O de la via del tren, al sector N de la riera de Rubí, s'han localitzat fragments de paviment de picadís d''opus signinum' així com ceràmica comuna, terra sigillata -entre els quals hi ha africana D1 d'inicis del segle IV- (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; JÀRREGA, 1988; MORO, 1990). Informació oral i localització del jaciment Sr. Francesc Margenat.</p> | 08184-191 | Camí rural des de can Pòlit cap a la Llana, 08191-RUBÍ | <p>F. Margenat ha anat recollint material (MORO, 1990)</p> | 41.5106000,2.0300300 | 419056 | 4595895 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60262-foto-08184-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60262-foto-08184-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60262-foto-08184-191-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A l'estudi de Moro (1990) apareix referenciat com INDÚSTRIES ALEX, mentre que a la Carta arqueològica (1999) està designat amb el d'INDÚSTRIES PALEX. S'ha cregut convenient donar-li un nom més tradicional davant els canvis de nom o desaparició que poden tenir les empreses. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60284 | Capelles urbanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelles-urbanes | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985c) Capelles urbanes. Rubí: Miquel Rufé i Majó</p> | XX | <p>Es tracta de tres fornícules adossades a les façanes de les cases que les allotgen, que contenen les imatges dels patrons dels carrers que es troben sota l'advocació del sant corresponent, és a dir, Sant Jaume (al carrer de Sant Jaume, 14), Sant Isidre (al carrer de Sant Isidre, 2) i Sant Pere (al carrer de Sant Pere, 9-11).</p> | 08184-213 | c/ Sant Pere,9-11; Sant Jaume, 14 i Sant Isidre, 2.- 08191-RUBÍ | <p>Sembla que el costum de bastir aquestes capelletes és del segle XV, encara que es converteix en un costum més habitual al segle XVIII, segurament al moment d'expansió constructiva a tota aquesta zona urbana on encara avui trobem tres exemples. La tradició oral i algun document es refereixen a l'existència d'altres capelletes que no han arribat fins a nosaltres, com les del carrer de Santa Maria, Sant Josep i Sant Ignasi (aquesta avanç coneguda com del Rosari). Així, per exemple, sembla que va existir una al carrer del Rosari, segons es pot llegir en un periòdic local del segle XIX, on es descriu com 'després de l'ofici de l'església, els fidels es dirigiren en processó cap el carrer del Rosari, cantant les lletanies dels sants i els goigs, i, en arribar davant la capelleta, el sacerdot beneí la imatge i en feu el panegíric; la festa continuà amb jocs i balls populars a la vesprada, amb un sopar de germanor entre tots els veïns'. Les capelles encara es troben formant part dels actes festius en honor del patró corresponent, així, el dia de la festivitat de cadascun dels patrons dels carrers corresponents, es guarneixen i se'ls hi ofrenen llànties votives (RUFÉ, 1985c).</p> | 41.4901400,2.0319100 | 419188 | 4593622 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60284-foto-08184-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60284-foto-08184-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60284-foto-08184-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|76 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60303 | Aqüeducte- mina de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-mina-de-can-corbera | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XIX | <p>Davant can Roses es troba un aqüeducte fet de maçoneria a la seva major part, que serveix per salvar el curs del torrent de Sant Feliuet i mitjançant el qual es portava canalitzada l'aigua des de la mina de Can Corbera fins a Rubí. Abans d'arribar a l'aqüeducte, hi ha una caseta de totxo relacionada amb el cabdal d'aquest. Es conserven les canals i canonades que portaven l'aigua de can Corbera fins el carrer de Sant Muç (CASTELL, 1999). Avui es troba fora de servei. Objectes relacionats amb la conducció des de la mina i el proveïment públic de l'aigua es poden veure a les col·leccions dels Srs. Pere Bel i Pere Vallhonrat.</p> | 08184-232 | Davant de can Rosés 08191- RUBÍ | <p>El servei d'aigua era a càrrec de Josep Margenat i com a mostra es va inaugurar un sortidor al barri de l'església i el barri del Padró va ser dels primers a rebre l'aigua (BEL, 1996).</p> | 41.5065500,2.0364100 | 419584 | 4595440 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60305 | Figuera del mas Jornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-mas-jornet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de Ficus Carica que es troba al mig d'un camp. El desenvolupament de les seves branques ha estat prou harmoniós com per a aconseguir un exemplar molt airós i emblemàtic.</p> | 08184-234 | Camp del mas Jornet, 08191- RUBÍ | 41.4814800,2.0195500 | 418145 | 4592672 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60305-foto-08184-234-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60074 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-9 | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX-XX | Ha tingut reformes per adaptar l'edifici als usos canviants de la institució. | <p>Edifici exempt amb planta baixa i dos pisos. L'estructura és mixta de pilars de formigó i parets de càrrega. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat exterior imita la pedra a la planta baixa i el totxo a la primera, sent la última planta d'acabat arrebossat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són balconades. Respecte a l'acabat interior de la zona ocupada per l'escala i la lluerna, ofereix una unitat de material que no es troba a la resta de l'edifici. La coberta és parcialment accessible, la resta és ocupada per una coberta a dues aigües i la lluerna. L'escala i l'espai definit per aquesta lluerna formen un nucli al voltant del qual es distribueixen els despatxos i les zones d'atenció al públic . Arquitectònicament parlant, el més interessant és la remodelació, l'entrada de llum per la lluerna, l'acabat de l'escala i la distribució que es desenvolupa al voltant d'aquesta zona central (PLA, sd.).La façana i el volum cúbic que ofereix li confereixen un cert aire de vil·la italiana. Es molt interessant la barana de balustres del capcer, centrada per un cos a manera de frontó, decorat amb relleus i que conté el rellotge, marca 'La Puntual', fabricat a Rubí mateix, datat el 1927, i un escut heràldic. Els detalls decoratius són d'estil neoclàssic. L'accés a l'edifici es fa per mig d'un pòrtic amb columnes i està rematat amb barana de balustres, presentant als finestrals baixos, geminats, sengles columnes dòriques (CASTELL, s.d.)</p> | 08184-1 | Plaça Pere Aguilera i Garriga, 1. 08191-RUBÍ | <p>Antiga casa dels Rufé, bastida l'any 1845 i adquirida per l'ajuntament l'any 1922. Les reformes es van efectuar entre 1923 i 1925, per l'arquitecte Muncunill.</p> | 41.4937700,2.0312600 | 419138 | 4594026 | 1923 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | L'edifici està contemplat dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. L'espai urbà en el qual s'ubica , al llarg de la història va rebre diversos noms, així, en temps de la República li fou posat el de Fermín Galan, en època franquista, el de Joan Montmany (l'alcalde que feu l'obra) i l'any 1979 se li posà el nom de Plaça de la Vila fins que més modernament ha estat canviat per Pere Aguilera (TURU et alií, 2000). | 98|99|102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60076 | Pont / Aqüeducte de can Claverí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-aqueducte-de-can-claveri | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1997) 'De la prehistòria a SAUR. L'arribada de l'aigua a Rubí i els seus antecedents prehistòrics', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 41, p. 2-38. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1952) 'El pont de can Claverí', Rubricata, Núm. 71, Revista Mensual, Rubí TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XVIII | va ser restaurat profundament fa uns anys. | <p>Construcció paral·lela a la Riera de Rubí que salva un petit desnivell del terreny provocat pel nou curs del torrent de Can Ramoneda. Es tracta d'un pont bastit amb pedra irregular i totxo, de dos arcs de mig punt que arrenquen sobre un llistó corregut, que marca la línia d'imposta. Sobre els arcs s'encaixa el tauler del rec que antigament portava l'aigua al molí del Castell. En una làpida de pedra pràcticament il·legible s'assenyala la data de la seva construcció, 1753. Als voltants avui es troba una jove pollancreda de 67 exemplars de Populus nigra itàlica</p> | 08184-3 | Camí de Sant Muç s/n, 08191- RUBÍ | <p>Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent de can Ramoneda per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera tallant la carena. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996). Francisco de Zamora, parla el 1780 en els següents termes: 'hay un puente para pasar una rierola muy bueno y, al mismo tiempo sirve de acueducto (pont de l'aigua)' (RAMON, 1989). El pont portava aigua al molí del castell que hi havia prop de la riera , el qual fou venut a l'empresa Pich Aguilera a finals del segle XIX. La seva aigua corrent també es va fer servir com a força motriu de la petita central elèctrica que donava corrent a la fàbrica Pich Aguilera. El mencionat molí del castell, que funcionava amb l'aigua del rec que portava el nom de Can Claverí, era molt antic (any 994), tant com el mateix castell, del qual hom no coneix la situació exacta, encara que sembla que era a les naus Pich Aguilera (RUFÉ, 1984a; 1997a). El pont del segle XVIII va ser una obra comunal i a principis de la dècada de 1990 va arribar a trobar-se en un estat de conservació lamentable (TURU et alií, 2000).</p> | 41.4981000,2.0286300 | 418924 | 4594509 | 1753 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla ser que el seu nom antic era el de 'pont de l'aigua' | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60077 | Ermita de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-muc | <p>GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1989) Inventari d'esglésies. Vallès Occidental. 22. Barcelona, Arxiu Gavín - Editorial Pòrtic. JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XVIII | Les pintures murals es troben en molt mal estat, fet aquest que s'afegeix als problemes estructurals i deteriorament generalitzat de la construcció. | <p>Està situada en una petita vall a uns tres km de la població dins un entorn agradable (SERRA ROSELLÓ, 1961), encara que una mica degradat. La ermita es una construcció d'una sola nau coberta amb voltes de tipus gòtic i un absis final on hi ha l'altar cobert per una cúpula. En els laterals existeixen unes sales auxiliars a les quals s'accedeix des de la nau. L'accés es produeix mitjançant un porxo exterior que prolonga la nau central, al que s'arriba pujant uns graons (PLA, s.d.). A la porta es troba inscrita la data de 1759 dins d'una cartela i a l'espadanya la de 1771. El presbiteri te altar en forma de templet de planta quadrada al centre on el dia que es feien festes o aplecs abans es col·locava la imatge de plata del Sant (SERRA ROSELLÓ, 1961; 1983) que el 1819 va oferir una vídua (RUFÉ, 1990) i que actualment es troba al tresor parroquial. Avui aquesta imatge ha estat substituïda per una altra talla de guix. Davant de la porta d'accés hi una un porxo que segurament va construir-se amb la intenció d'ampliar la capacitat de l'espai religiós els dies de gran concurrència. (SERRA ROSELLÓ, 1961; 1983). A la cúpula i les petxines que estan a sobra de l'altar es troba l'element més interessant del conjunt. Es tracta d'unes pintures de caire popular però de bona mà que representen diferents escenes de la vida i martiri del sant i que es troben molt deteriorades. En la façana lateral encara son visibles els restes d'un rellotge de sol del que es manté el 'gnomon'. La coberta es fa mitjançant teula àrab, decorada en el ràfec amb el motiu pintat del dent de llop. L'entorn de l'ermita està format per una massa arbòria que presenta unes monumentals alzines (RUFÉ, 1984a; 1997a) centenàries barrejades amb una mostra d'altres espècies com acàcies, roures i àlbers. A més es troben moreres, desmais i un gran xiprer, així com algunes heures que amaguen el tronc d'un gran arbre mort (om?) (TURU CREHUERAS, 2000). Al costat està també la masoveria, i a sota discorre el torrent que porta el mateix nom. Un caminet desen cap al safareig i la bassa que es troben al costat de la font, a un nivell inferior amb respecte a la terrassa en que es troben les edificacions abans descrites.</p> | 08184-4 | Camí de Sant Muç, 08191 - RUBI | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves (JORBA, 1986). No existeix cap notícia veritablement antiga de l'ermita, ni tan sols una llegenda o tradició altmedieval. La primera referència a l'ermita es troba en un llegat de l'any 1307. Els aplecs ja eren molt concorreguts l'any 1739, segons es desprèn de l'ordre municipal que autoritzava 'tothom puga vendre pa, vi, vianda en lo aplech de Sant Mus' (SERRA ROSELLÓ, 1961). L'ermita de Sant Muç també havia estat propietat de la família Ramoneda fins que mitjan segle XIX la van donar al bisbat de Barcelona. El segle XIX l'ermita esdevingué molt concorreguda i molts visitants s'hostatjaven a la masia. Dormien a la pallissa i compraven el menjar i al dia següent continuaven el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a). Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels ex-vots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a). La gran popularitat de Sant Muç va fer que se li dediquessin molts ex-vots per part dels fidels, la major part dels quals van ser destruïts quan la Guerra Civil de 1936 (SERRA ROSELLÓ, 1961; 1983).</p> | 41.5092400,2.0219600 | 418381 | 4595752 | 1759 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60077-foto-08184-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60077-foto-08184-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60077-foto-08184-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'any 1853 es a fundar la Germandat de Socors pels Malalts que es va posar sota l'advocació de Sant Muç (RUFÉ, 1990). | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 60078 | Era de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-noriol | <p>MARTÍNEZ I FLORES, Lídia (1984) 'A propòsit d'unes inscripcions en llatí a l'era de Ca n'Oriol'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 13, p. 268-275. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un espai de forma quadrangular, que presenta un interessant enrajolat, i conserva cinc lloses amb sengles cinc inscripcions en llatí, situades quatre al centre de cada un dels costats i una altra al mig. Tenia una capacitat per a fer quatre batudes a l'hora (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'accedeix des d'un pas enllosat que surt de la masia de Ca n'Oriol i que presenta en una fita de pedra sorrenca la data següent: 'Any 1850'. L'era és dalt d'un petit collet per rebre el vent i es troba enrajolada i amb voreres, destacant les cinc làpides en llatí que Pau Viver i Oriol hi feu col·locar. La làpida central, la més gran, consisteix en un bloc de pedra de forma rectangular amb el camp epigràfic voltat per una greca. La inscripció diu: 'ANNO MDCCCXLVIII / EN TIBI, QUAM MAGNIS, SUC / CESSOR, SUMPTIBUS EGIS / AUREA, SERVANDAM SEDU / LA CURA TENE TENE / PAULUS VIVER ET ORIOL' La seva traducció és: 'Any 1848. Aquí tens, successor, l'era que vaig construir amb grans dispendis; pren-la i conserva-la amb diligent cura. Pau Viver i Oriol'. Al centre de cada un dels costats hi ha una altra inscripció, a la que es troba al Nord es pot llegir el següent: 'TUNDIT / INERS / FRUGES / AUGUSTO / MENSE / COLONUS', la traducció de la mateixa és : 'El pagès mandrós bat la collita el mes d'agost'. La làpida col·locada al Sud indica el següent: 'ASPIRET / NOTUS / CAE TERIQUE / JACEANT / VENTI', amb la següent traducció: 'Que bufi el migdia i s'ajeguin els altres vents'. La làpida del cantó Est diu el següent: 'TEMPORE / MESSIS TOTA / OTIA / CONTEMNE', això es, 'Refusa tot repòs en temps de sega'. La làpida occidental indica 'SERE ET / TENE', o sigui, 'Sembra i cull' (MARTÍNEZ FLORES, 1984). Les rajoles del terra estan disposades en sentit diagonal a l'eix de l'era tenint incisions digitals entre els angles en sentit Est - Oest.</p> | 08184-5 | Parc de ca n'Oriol. 08191 - RUBI | <p>L'era pertany a la masia de ca n'Oriol, de la que se sap que al segle XII era coneguda com 'mas de Cases Besses' i que al segle XIV ja apareix com a pertanyent a la família Oriol. Aquesta família entronca el 1775 amb la família Viver, de la masia de can Viver de Torrebonica de Terrassa. Anys més tard, el 1848, en Pau Viver i Oriol, feu construir aquesta era, feta possiblement per a substituir una de més petita, per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres li produïen L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca. L'any següent es va extingir, al morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4926700,2.0416100 | 420001 | 4593894 | 1848 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60078-foto-08184-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60078-foto-08184-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sant Josep Oriol era parent d'aquesta família rubinenca (RUFÉ, 1984a; 1997a). | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60079 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-0 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Restaurada | <p>Masia del tipus IV, que ha sofert modificacions que trenquen la resolució tradicional dels diferents elements. Presenta la curiositat que a la part Oest de l'edifici, la direcció del forjat es perpendicular a l'habitual. Els annexos han estat molt afectats per les darreres remodelacions (PLA, s.d.).</p> | 08184-6 | Camí de can Feliu, 08191 - RUBI | <p>Les primeres notícies són de l'any 1230 sota la denominació de 'Llunell'. L'any 1383 pertany al senyoriu alodial del castell de Rubí. Hi ha també notícies del segle XV, XVI i XVII. Existeix també una descripció al Cartulari de can Xercavins 'situat a tramuntana amb el torrent o riera de Valltallada (torrent de Xercavins) i una peça de terra dita Pantanals, a sol ixent, amb la riera mateixa que discorre prop del mas. Al segle XVIII la propietat restà hipotecada passant el mas per diferents mans. El 1810 l'alcalde de Rubí Antoni Ubach i Balasch acompanya a Pau Viver i Oriol, aleshores nou propietari de la hisenda de can Feliu, presentant-se al mas per prendre'n possessió, segons el relat d'una escriptura que diu: 'en Pau Viver i Oriol va entrar a la casa o masia i va restar sol a dins tancant i obrint la porta principal amb les senyes demostratives de presa de possessió davant dos testimonis més. Després, en presència de l'alcalde i els testimonis, ha fet inventari de tot: el celler, dos premses de cargol molt gastades i vint-i-cinc botes de vuit càrregues amb cèrcols de ferro. Després varen sortir a fora i, en senyal de veritable possessió va agafar un grapat de terra i la va espargir als quatre vents'. Actualment es propietat de can Xercavins (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5021300,2.0123800 | 417573 | 4594971 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al menjador del restaurant es troben exposats dos plats vidrats trobats dins els cups, al moment de ser enderrocats. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60080 | Ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriol | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CURET I ASTRIÈ, Maria Mercè (1989) 'L'obra de la Visitació de Nostra Senyora i la masia de ca n'Oriol, de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 367-370, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia del tipus III. De l'antiga masia es conserva, a l'interior, la sala central dels dos pisos amb l'escala, una sala lateral amb un petit lavabo i l'antic celler a la part posterior, construït amb una volta, i del que es poden veure les boixes de les tines. La coberta es aguantada per cavalls que reben jàsseres de fusta i el tauler és de rajola. A la façana frontal es conserven les llindes de les finestres amb l'ornamentació gòtica original d'algunes d'elles, així com la portalada d'entrada a l'edifici. Es conserven també els festejadors de les finestres. A la part nord hi ha un porxo sobre el cups que comunica amb els cellers. (PLA, s.d.). A la porta principal figura la data 1694. Té un rellotge de sol. Dalt de tot de la casa hi ha la data de 1913. A la porta del barri exterior s'observa la de 1926, any en que es deuria construir la tanca i, possiblement, el pou. Al barri de la masia es troba un exemplar important de pi blanc, que li dona molt de caràcter. Del seu interior destaquen dos rentamans d'interès, un al pis baix, de color blau, i un altre al primer pis; algunes peces del mobiliari de la dècada de 1920; les encavallades de l'últim pis, encara que els tirants han estat substituïts en el moment de la seva última restauració; els sostres i els paviments de moltes estances, així com una de les dos antigues esveltes garites que encara resta d'empeus a una de les cantonades. Per informació oral se sap de l'existència d'una mina que ve des de el bosc adjacent i que sembla que arriba en part cap a la zona dels cups.</p> | 08184-7 | Camí de ca n'Oriol. 08191 - RUBÍ | <p>La masia de Ca n'Oriol era coneguda antigament per Cases Besses, així consta en un document de l'any 1611, en el que Ramon de Vallvidrera i la seva muller, Dolça, feren donació al monestir de Sant Cugat de la meitat del Mas de Cases Besses, que posseïen per alou i heretat dels seus avantpassats a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Aquest nom perdurà fins al segle XIV en que sorgiren els Oriol dels masos Pujol i Cors i les corresponents terres annexionades a la gran masia de Ca n'Oriol. La propietat alodial d'aquesta hisenda pertanyia: tres quartes parts al senyor del Castell de Rubí, i una quarta part al monestir de Sant Cugat, excepte el Mas de Cors, que era alou del Beneficiat de Santa Maria del mateix monestir. El prestigi de la família Oriol ve dels seus membres Joan i Jaume Oriol, que, entre el 1361 i el 1370, exerciren de batlles feudals del senyor del Castell i de l'abat de Sant Cugat. Aquesta família no solament cultivaven les seves terres sinó que n'arrendaven d'altres dins i fora del terme de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a.) El 1492 Joan Oriol tenia una concòrdia amb la família Llorens, de la parròquia de Sant Iscle de les Feixes, per haver assassinat junt amb altres, amb la ballesta al pagès Miquel Llorens i la seva dona (GARCÍA, 1996). El 1606 es robada molta roba de la masia. L'autor, un immigrant francès, es detingut i condemnat a assots i cinc anys a galeres (BATALLA et alií, 1994). L'any 1608, Miquel Oriol arrendà terres del Castell de Rubí i de la hisenda dels Pubills Canals. El 1614, pagà delmes i rendes a la senyora Maria d'Oms i, a Granollers, al notari de Barcelona Esteve Gelabert i Bruniquer. Diversos membres de la família ocuparen el càrrec de batlle reial a Rubí, també durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Miquel Oriol, va morir essent batlle, quan, complint ordres del Lloctinent General del Principal de Catalunya, convocà el sometent per a la captura de diversos individus. Quan van sortir a la batuda, van caure en una emboscada i va trobar la mort (1629). El mateix personatge, el 1599 sortí com a fiador de l'escultor Jaume Rubió, pare i fill de Moià, per realitzar els retaules de l'altar major de Sant Pere, finalitzat l'any 1613 (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1694 s'obra a la façana, i el 1737 es fan grans reformes a la casa, segons data conservada a una rajola. El 1775, s'uneix un nou llinatge a la família arran del casament de la pubilla amb un Viver, de la masia de Can Viver de la Torre Bonica de Terrassa. El fill de l'hereu, en Pau Viver i Oriol, féu construir l'any 1848 una grandiosa era, per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres li produïen. Era una era d'una capacitat de quatre batudes alhora, molt ben enrajolada i amb cinc lloses que presenten sengles llegendes en llatí, una a cada angle i l'altra al mig, amb la data de la seva inauguració i el nom del propietari. Avui encara es conserven (RUFÉ, 1984a; 1997a). El lloc estava partit entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi (SIERRA, 1989).. Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries, la senyora Paula Majó i la seva filla, Montserrat Viver i Majó, hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca (RUFÉ, 1984; 1997). L'any següent es va extingir, en morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques. Les seves propietats foren repartides: la masia, amb el bosc i terres dels voltants, es donà a l'obra benèfica de la Visitació de la Nostra Senyora, que porta el nom de 'Casal Sant Josep Oriol' i fins al gener de 1997, acollia infants necessitats. S'hi feren millores de condicionament i comptava amb dues aules escolars, una capella i una piscina Els darrers anys la gestió la portaven els Maristes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4936800,2.0419300 | 420029 | 4594006 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sant Josep Oriol era parent d'aquesta família rubinenca (RUFÉ, 1984a; 1997a). El seu ús, com a residència infantil ha obligat a successives ampliacions que han estat realitzades sense cap projecte conjunt o idea genèrica (PLA, s.d.). El celler de la masia està aguantat amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). | 93|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60082 | Roure de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-noriol | Actualment aquest exemplar esta malalt per culpa del 'barranyiquer del roure', també l i han caigut dues branques.Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Arbre pertanyent a l'espècie Quercus humilis que es troba associat al bosc de Ca n'Oriol, al costat del camí de Ca n'Oriol i molt a prop de l'antiga era de la masia. És tracta d'un exemplar de bona alçada amb la copa ben desenvolupada i diversificada tot i que la base es troba una mica descalçada, arribant a una alçada d'uns 20 metres. Pertany a la família de les fagàcies i és caducifoli. Els seus fruits, els glans, eren utilitzats per a donar de menjar al bestiar, especialment, als porcs. I la seva escorça era aprofitada per a extreure tanins per adoberia.</p> | 08184-9 | Parc de Ca n'Oriol., 08191 - RUBÍ | 41.4931800,2.0408300 | 419936 | 4593951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60082-foto-08184-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un exemplar que destaca més pel significat simbòlic (al trobar-se associat a la masia de ca n'Oriol) que per les seves dimensions | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60083 | Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzamora | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | El propietari Joan Mas i Alzamora, va realitzar importants obres de conservació. | <p>Masia del tipus I. Conserva elements interessants, com els mecanismes de defensa, com murs buits per accedir a la coberta i corredors amb sortida a l'exterior. Sembla que sota l'arrebossat de la façana hi ha un rellotge de sol. Destaca també la portalada d'accés a la finca i a la casa. Destaquen les finestres amb festejadors i una conducció feta en pedra monolítica d'uns tres metres per transvasar el vi des dels cups a les botes (PLA, s.d.). La façana conserva finestres gòtiques del XV o XVI i la central, damunt el portal, llueix un blasó d'un avantpassat propietari del casal (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix la canalització feta en pedra monolítica d'uns tres metres que servia per a transvasar el vi des dels cups a les botes (CASTELL, 1999 (encara que segons INVENTARI, 1999, només se n'aprecia la sortida). A la finca es troben segons Inventari de l'Ajuntament de Rubí de data 13.11.2000 Cupressus sp (4 exemplars) Ficus carica (1 exemplar). El celler, que està situat al fons de la casa es va refer a la dècada de 1960 per a la seva utilització com a garatge, no obstant es conserven dos dels quatre cups que hi havia. Aquests estan enrajolats a l'interior i conserven una boixa de pedra. En aquest espai els propietaris conserven mesures, guarniments dels animals, portadores, caparons, eines de pagès (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-10 | Passeig de les Torres, 60, 08191 - RUBÍ | <p>Les primeres dades que es tenen són de l'any 1299. Coneguda en aquell temps per mas Mestres, després per Mas Argilagués, Manso Enderrocada i finalment, amb la denominació actual. Al segle XV pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Campanyà (Can Castanyer). El 1400, passà a la parròquia de Sant Cebrià de Aqualonga (Valldoreix) i més tard a Sant Cugat, on encara era el 1835 (SIERRA, 1989). L'any 1466, el monestir de Sant Cugat hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués. Llavors la masia passà a dir-se Mas Argilagués. L'any 1547 s'annexionà el Mas Malví, i l'any 1564 el Mas Martina (antic Mas Ardench), els dos de la parròquia de Rubí. L'últim terç del segle XVII hi entrà el pubill Pere Derrocada, i el mas prengué el nom de Mas Derrocada. L'any 1618, Jaume Sauleda, àlies Derrocada, vengué el mas a Francesc Sorribes. Al segle XVIII, la família Alzamora passà a regentar el mas, fins llavors dit Sorribes, i li donà el nom de Mas Alzamora. Des de l'any 1885, pertany a la parròquia i municipi de Rubí. El 1822, Josep Alzamora i Borrell atorgà testament a favor del seu fill Antoni, i, deu anys més tard, trobem un inventari de totes les pertinences de Ca n'Alzamora, on se cita el Manso Martino o Muli o Martines, situats a l'altra banda de la riera, prop de la casa Bogunyà i el Mas Malvi o Mas Joanet (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4806400,2.0333600 | 419297 | 4592566 | a. 1299 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En terrenys d'aquesta heretat, l'any 1833, es va construir la primera fàbrica d'en Narcís Menard, denominada 'Vapor Vell' i dedicada a la elaboració de filats i teixits de cotó. Funcionava aprofitant l'aigua. Un enginy d'interès existia en aquesta casa i estava en funcionament encara a la primera meitat del segle XX. Es tractava d'un llibant, que servia per l'extracció 'd'aigua viva' mitjançant un sistema similar a un vis sens fi, que com un enginy d'Arquímedes, elevava l'aigua des d'un pou fins a un recipient des del qual es distribuïa per una canalització (Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60084 | Castell de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-genis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT, Francesc (1982a) 'Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 119-120, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985a) 'Índex dels documents històrics de Rubí (s. XI)', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 358-370. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | X - XIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó, es localitzen les restes del primitiu castell de Rubí, a l'extrem de l'esperó. Està delimitat per la confluència dels torrents de Ximelis i del Palau que formen el torrent de Serrafossar. L'esperó està en disposició E-O i està format per dues terrasses on es localitzen les restes arquitectòniques. Els talls són quasi verticals a llevant i nord, pronunciat a l'O i suau a l'E. L'estructura arquitectònica correspon a una petita edificació (MORO, 1990), Ha aparegut ceràmica pentinada del segle IX i espatulada del segle X, a més d'altres ceràmiques dels segles XI, XII i inicis del segle XIII (MARGENAT, 1982a). També sembla que apareix material romà (MARGENAT, 1987). Sembla que es poden distingir tres èpoques arquitectòniques. La primera és de finals del segle X i primera meitat del s. XI. La segona va des de la meitat del segle XI fins a meitat del segle XII i la tercera des de la segona meitat del segle XII fins el segle XIII (MARGENAT, 1995).</p> | 08184-11 | Terrenys de can Casanoves, 08191 - RUBÍ | <p>Es possible que la primera menció sigui de l'any 986 'castro Rio Rubeo' en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a) La datació com a castell termenat és de l'any 994 on es fa un traspàs d'un molí. Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a). De l'any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) - tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. L'any 1234 es parla de Tricella o Turricella, al costat de Sant Genis (MARGENAT, 1988a). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l'actual edificació del Castell de Rubí i s'abandona l'emplaçament del castell de Sant Genis (CASTELL, s.d.). L'existència del castell primitiu de Rubí va ser detectada per sondeigs de F. Margenat i Pere Bel, així com excavacions del Grup de Col·laboradors l'any 1980 (MORO, 1990).</p> | 41.4915000,2.0109200 | 417437 | 4593793 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La primavera del 1980 el GCMR va fer excavacions al castell de Sant Genis (MARGENAT, 1985). Fotografies 1 i 3 d'Eduard Sànchez, Arqueociència S.C. Actualment queden molt poques restes d'aquest antic castell i girebé no es poden apreciar perè la vegetació les cobreix. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60085 | Finca petita de can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-petita-de-can-pi-de-vilaroc | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>Del camí antic de Castellbisbal surt un petit camí cap a l'Oest que porta fins una àmplia zona de conreus i pastures. Al punt més alt s'aixeca una petita construcció de planta quadrangular, al costat d'un paviment romà de picadís 'd'opus signinum' que s'adossa a una paret mitjançant un cordó hidràulic en secció de quart de cercle (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). Com a material d'interès arqueològic, apareix terra sigillata, ceràmica comuna, àmfora, dollia i pedra de molí, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-12 | Camí vell de Castellbisbal, 08191 - RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat (MORO, 1990). Probablement aquest és el jaciment a que fa referència una excursió de l'any 1925 on diu ' a la vinya del Sallés, restes d'un dipòsits d'aigua amb un subsòl de picadís, així com vestigis de conducció d'aigües fets amb teules romanes' (P.R.C., 1984b).</p> | 41.4819600,2.0067600 | 417078 | 4592738 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60086 | Can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balasc | <p>ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | XIX | <p>L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu 'REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882'. La porta està resseguida i pintada en blau.</p> | 08184-13 | Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)</p> | 41.4762600,2.0048800 | 416914 | 4592107 | 1882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca 'Chrysler' de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant 'per sé' com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi. | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60087 | Jaciment de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sant-joan | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985b) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 17, p. 5-18. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | I - V | Les estructures semblen malmeses per la construcció del mas però a llocs on no afecta la fonamentació es poden conservar les restes. El rudus del pati està degradant-se. Amb la construcció de naus per a bestiar al costat de la masia es van destruir restes visibles (dipòsits?) (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>L'actual masia es troba sobre les restes d'estructures d'època romana, visibles tan sols a l'accés principal al mas, on s'observen les restes d'una pavimentació degradada d''opus signinum'. (MORO, 1990). A l'exterior dins del pati d'entrada, un petit mur de còdols amb morter sembla ser el parament d'aquesta pavimentació, conservant-se al pati el rudus del paviment. Al voltant de la masia es recull nombrós material ceràmic, sobre tot al camp Est, entre la masia i el torrent (MORO, 1990). Apareix ceràmica comuna, Terra sigillata lucente (segles III-IV), Terra sigillata africana C tardana (inicis del segle IV) i terra sigillata africana D1 (s. IV) així com ceràmica estampada grisa (s. IV-VI) (JÀRREGA, 1988) tractant-se d'una possible vil·la. També apareix ceràmica moderna. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El senyor Casimir Tort a finals de la dècada de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per omplir un sot del camí. Fragment fet en pedra de gres clar, amb línies (MARGENAT, MORO, 1981). El rellotge era fet en gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). També hi ha materials fets de pedra de santa Tecla , de marbre de Luni o Carrara de la varietat amb venes, de marbre gris no identificat, però com el dels Pirineus o de varietat asiàtica i un cap de lleó dipositat al Museu de Rubí fet de marbre de Luni o Carrara de varietat blanca (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). Hi ha ceràmica entre els segles III i V dC. (MARGENAT, 1985b). Ha aparegut un fragment de Dragendorff 29 de terra sigillata amb restes de la marca del terrissaire (RIBAGORDA, 1987).</p> | 08184-14 | Can Sant Joan, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una teoria de l'origen de can Sant Joan que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' -no es pot oblidar que prop d'ella hi ha un jaciment romà- (RUFÉ, 1984a; 1997a). Sembla que l'any 1940 en arrencar un ametller, prop de la casa, es va trobar un sarcòfag 'romà?' de plom 'gravat amb dibuixos' que contenia restes humanes (BEL, 1996).</p> | 41.4886700,2.0479400 | 420524 | 4593444 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60087-foto-08184-14-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60090 | Ca la Rosa / Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rosa-can-riba | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982b) 'Un finestral gòtic ignorat' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 122. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat - jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). Dins d'aquest context urbanístic es troba ca la Rosa que constitueix, a Rubí, un interessant exemple d'elements d'una arquitectura anterior tot integrant-los en l'arquitectura de l'època. Es tracta d'una casa amb mitgera a la part dreta del frontal de la façana, afrontant per l'altre cantó amb els jardins de la torre Marbà o Teixidor. L'edificació és de planta baixa i dos pisos, amb dues portes d'arc de mig punt i una finestra adovellada. Al primer pis es troba l'eix de simetria de l'edifici, constituït per una finestra gòtica datable en el segle XV o XVI, reaprofitada (segons la informació oral de l'antiga masia de can Bertran de la Plana o Serra del Padró) i disposada entre dos balcons amb reixa senzilla i arcs escarsers a les llindes. La llinda de la finestra gòtica està feta en una sola pedra i presenta la forma d'arc conopial amb crestes presentant sengles caps humans a l'arrencament del mateix. Al tercer pis es desenvolupa una doble arcada trífora amb columnes helicoïdals de maó vist fent aresta i arcs de mig punt ressaltats, que responen a la interpretació acadèmica d'elements d'arquitectura tradicional i popular. El coronament es pla, tot presentant un frontis de picadís i tres parelles de pilars (l'acabament dels quals vol recordar uns merlets) coronats, així mateix, per picadís. La façana està feta amb pedra vista i totxo, dominant el color rosat en la composició. Al costat d'una de les portes hi ha la data de construcció: '1912'.</p> | 08184-17 | C/ Xile, 10. 08191-RUBÍ | <p>De la masia de can Bertran es tenen notícies des de cap el 1500, i llavors era nomenada 'Can Serra del Padró' recollint el nom del 'Padró' que ja es troba l'any 1172 (MARGENAT, 1995). El canvi de nom sembla que es va produir al voltant del segle XIX. Estava situada a la part alta de la vila, en una cruïlla de camins i les seves propietats s'estenien gairebé per tot el nucli antic de la població. Tenia un perímetre molt gran. Anava des del carrer Mn. Cinto Verdaguer fins el de Sant Cugat, passant pel de Sant Antoni, Sant Gaietà, Torrent de l'Alber (el pont que el creuava prop de can Cirereta portava el nom de la masia), Sant Isidre i carrer Fondo. La masia, que s'emplaçava al solar que va ser ocupat per Climent Riba, al bastir-hi la seva torre, fou enderrocada cap el 1911 obrint-se, a la vegada, el carrer Xile (RUFÉ, 1982b). Allà hi havia la creu de terme al lloc avui ocupat per les escales i el carrer de la baixada de la Creu. Gairebé totes les cases incloses als carrers esmentats pagaven censos a can Serra del Padró o can Bertran de la Plana. El cognom Bertran es troba a l'Arxiu Parroquial a mitjan segle XVII. El 1841 la posseïa Miquel Mitjans, el qual comença a vendre terrenys per a urbanitzar. Fins el 1881 hi havia una creu de terme a la cruïlla del C/ Xile, C/ Nou i les escales anomenades 'de la creu'. De la vella masia (en part sota el carrer i en part sota la Torre Riba), únicament se salvà un finestral gòtic, el qual, com ja s'ha vist, col·locaren a la façana de la casa del C/ Xile núm. 10 (RUFÉ, 1984a; 1997a), avui ca la Rosa. La pedra de la façana de la casa també era del mas, així com unes enormes bigues de fusta que formen la estructura interna de la construcció (BEL, 1996).</p> | 41.4923400,2.0333500 | 419311 | 4593865 | 1912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Segons fonts orals també conegut com Cal Mosques o Cal Turu. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60091 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-2 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'una masia típica catalana del grup I, probablement primer en un sol edifici amb coberta a dues vessants i frontó a la façana lateral. Posteriorment, a partir del segle XV, s'hi afegí un segon cos per engrandir-lo, adoptant la planta en forma de 'L' (GARCIA, 1995). Avui l'edifici està compartimentat en diferents habitatges de segona residència, i tot i que s'han aixecat noves construccions, encara sembla restar molt de la seva fesomia primitiva, amb algunes variacions, destacant l'entrada principal d'arc de mig punt de dovelles de pedra i algunes de les finestres, així com l'antiga porta del barri, construcció pròpia de la transició entre els segles XIX-XX. A les seves terres va créixer una urbanització a mitjans de la dècada de 1950.</p> | 08184-18 | Carrer de la urbanització 'Les Valls de Sant Muç' 08191-RUBÍ | <p>Va ser coneguda en primer lloc, com a 'mas Carbonell', en el temps que estava subjecta a la servitud dels senyors del castell de Rubí. L'any 1355 era l'hisenda més gran del terme, entre el camí d'Ullastrell, el torrent de can Xercavins i el de can Ramoneda, amb molta part de bosc. Mitjançant un matrimoni, el mas fou unit a can Bosch de Terrassa, família que continuà conservant l'heretat fins el segle XX. Alguns documents ens parlen de l'existència d'una ermita encara que fins avui no s'ha trobat cap indici del seu emplaçament. L'any 1954 es parcel·là la finca, i es construeix una urbanització, essent adquirida la masia per dues famílies com a segona residència (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense determinar el lloc exacte, de sap de l'existència d'un jaciment arqueològic | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60092 | Jardí de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-pedra | <p>Informació oral Xavier Arís i Puiggros (novembre de 2000).</p> | XX | Ha patit una greu agressió amb l'abocament de terres per tal de terrassar el terreny a l'altura de la carretera. | <p>Espai quadrangular a l'aire lliure, entre la carretera de molins de Rei i la riera de Rubí, a prop de l'antic molí de la Noguera, al qual s'hi accedia mitjançant un túnel sota la carretera que encara es conserva i del qual es pot veure a la superfície, davant d'un rentador de cotxes que es troba a l'altre costat de la carretera, l'accés emmarcat amb unes columnes i altres elements arquitectònics, la major part dels quals son de la dècada de 1950 . En aquest context s'hi ha instal·lat tot un seguit d'elements de pedra de diversa procedència, classe i utilitat formant una mena de jardí arquitectònic de runes, molt del gust anglès de finals del segle XIX i inicis del XX, en estil 'Ruskinià'. Es tracta de combinar elements arquitectònics i vegetals creant paisatges decadentistes. Els elements semblen han estat recollits en molts llocs diferents i es poden veure rodes de molí, premses de vi i d'oli (alguna sembla tipològicament, fins i tot, dels segles XV-XVI) i altres elements d'arquitectura i enginyeria tradicional. Hi ha, també, algunes inscripcions, d'entre les que destaquen les següents llegendes: 'REINANDO DOÑA ISABEL SEGUNDA / AÑO DE 1856', o 'MIGUEL ARÍS MUNNÉ 1892'. El fet de que s'hagi terraplenat una part del jardí ha destruït part de la instal·lació així com la gràcia de la mateixa.</p> | 08184-19 | Carretera de Molins de Rei, 08191 - RUBÍ | <p>Va ser fer per la família Arís. A l'any 2000 va patir una greu agressió amb l'abocament de terres per tal de terrassar el terreny a l'altura de la carretera.</p> | 41.4816600,2.0302900 | 419042 | 4592682 | c. 1950 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60092-foto-08184-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60092-foto-08184-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un espai molt interessant i poc valorat pels rubinencs. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60093 | Jaciment del nucli antic de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-nucli-antic-de-rubi | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier et alii (1989) 'Delimitació del sol arqueològic ibèric i romà del barri urbà de Rubí. Segles V aC a V dC' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 101-110, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. c/ Maximí Fornés 68, Excavat d'urgència CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya ENRICH GREGORI, Roser (1992) 'Memòria del seguiment arqueològic de la rasa de Telefònica. Rubí 1987-1988'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 35, p. 161-184. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ENRICH GREGORI, Roser (1993) 'Nucli antic, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275, Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 f) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 353-356. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | II aC - X | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Delimitat al N, pel carrer del Vapor, a l'E, per l'eix de Francesc Macià i Rafael Casanova, al S pel carrer Llobateres i a l'O per la riera de Rubí Està format per troballes a diferents llocs concrets, especialment a l'església de Sant Pere, Plaça del Dr. Guardiet i carrers Xercavins, Sant Sebastià, Santa Llúcia i plaça Clavé (ARÍS, et alií, 1989) com els següents: JACIMENT DE L'ANTIGA CASA XERCAVINS Es trobava 'on avui està situada una oficina bancària al costat del Mercat Vell' (VILALTA, 1986a) Apareix ceràmica campaniana i àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). L'any 1984, es va netejar el material del jaciment, oferint ceràmica romana - republicana i ibèrica, datant-se entre els segles II-I a. C (VILALTA, 1984a). F. Margenat va trobar entre d'altres materials ceràmica campaniana B (VILALTA, 1986a). A més d'altres coses, s sembla que va aparèixer una moneda bizantina de Constantí II d'Orient - de mitjan s. VII- (JÀRREGA, 1988). JACIMENT DEL CARRER SANT JOAN -CARRER SANTA LLÚCIA Va aparèixer ceràmica ibèrica i romana al fer unes rases per ampliar la xarxa de Telefònica la qual cosa motivà la intervenció arqueològica dirigida per R. Enrich, el 1987. La cronologia màxima dels materials antics abasta des del segle I aC fins inicis del segle II dC, També apareixen restes medievals (destacant un enterrament probablement altmedieval) i modernes.. Es localitzà la primera filada dels fonaments de dos murs perpendiculars, que corresponien a l'angle SE d'una habitació. Per les característiques de la intervenció, no es pot treure cap conclusió funcional d'aquestes restes; en opinió de la seva excavadora, tan es podria tractar de les dependències d'una vil·la, com es podria estar davant d'un nucli urbà. A partir del material arqueològic associat a aquesta estructura, es pot establir que va ser amortitzada la primera meitat del segle II dC (ENRICH, 1992; 1993). Es tenien notícies antigues de restes en aquest lloc, on s'havia detectat l'aparició d'àmfora romana, conservant-se materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). F. Margenat va trobar teula romana (VILALTA, 1984f). JACIMENT DE LA PLAÇA CLAVÉ. Apareixen fragments de terra sigillata i dollia. Els materials són al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Un altre jaciment és el de la PLAÇA DEL DOCTOR GUARDIET, el qual es descriu abastament en una fitxa a banda. La cronologia de l'assentament del nucli antic de Rubí, s'iniciaria el segle II-I aC, tindria el seu màxim moment d'esplendor els segles I-II dC i posteriorment continuaria fins enllaçar amb el moment altmedieval (ARÍS et alií, 1989).</p> | 08184-20 | Rubí Centre, 08191 - RUBÍ | <p>El centre de Rubí ha estat sotmès, des de sempre, a un intens procés de remoció, el qual ha fet que s'hi trobessin elements d'èpoques diverses i s'hagin destruït molts d'altres al llarg de la història. Les notícies de troballes són abundoses des de que es té notícia. Així, a més de les intervencions ressenyades a la descripció es té constància, entre d'altres informacions, per exemple que Salvador Cardús indicà el 1964 de la troballa a Rubí de monedes romanes alt-imperials, així com d'altres del segle III, IV i V (JÀRREGA, 1988). El solar del carrer Maximí Fornés 68, va ser excavat d'urgència quan ja havia estat rebaixat dos metres. L'únic sector no rebaixat no va proporcionar estructures però si uns 60 fragments d'àmfora de boca plana, una vora de kalathos i altres ceràmiques ibèriques (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Al C/ Sant Sebastià 6-8 es varen realitzar uns vint-i-sis sondeigs que van mostrar un lloc amb una forta alteració de l'estratigrafia per la utilització del lloc com a terrasses de conreu i antiga foneria. Es va poder observar que les terres remogudes es sobreposaven a capes de llims i graves que apareixen a una profunditat molt variable. Solament es va poder detectar un estrat argilós d'uns 25 cm de potència, contenint ceràmica ibèrica comuna oxidada amb algun fragment de tegula. Es va trobar un únic mur isolat (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).</p> | 41.4919000,2.0304400 | 419067 | 4593819 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60093-foto-08184-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60093-foto-08184-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60093-foto-08184-20-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Durant els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu (excavacions, seguiments i control d'obres), que han permès recuperar més informació sobre la història de Rubí, des d'època ibèrica fins al segle XIX. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60097 | Camí vell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-castellbisbal | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que, en origen, anava des de Rubí fins a Castellbisbal i continuava cap a Martorell. Travessava la riera, davant de can Fatjó i continuava, conjuntament amb el d'Ullastrell, en direcció SO-NE fins que se separaven i el de Castellbisbal seguia en direcció NNO-SSE. Actualment només conserva el seu aspecte original antic sobre terra a la zona de can Balasc i can Pi de Vilaroc, on conserva un traçat molt recte, que probablement és un indici d'antiguitat. Prop del mateix, a la zona de ca n'Estaper, va aparèixer un miliari.</p> | 08184-24 | Zona oest del terme 08191-RUBÍ | <p>L'any 1610 es parlava d'un camí reial de Rubí a Martorell que sortia de la zona del Castell i can Fatjó Durant tot el segle XVIII hi ha referències constants a aquest camí en la documentació (BENCOMO et alií, 1986). L'any 1866 es va intentar rectificar el camí a la sortida de Rubí, degut a que passava la riera de Rubí a gual i ho feia donant volta. Es va intentar fer un pont que escurcés el camí i evités el perill de travessar la llera, de tota manera no va reeixir. L'any 1834 a la documentació apareix la figura d'un encarregat a la riera 'de dar dirección a las aguas a fin de hacerlas transitables a los que viajan de Martorell a Sant Cugat' (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4788000,2.0080400 | 417181 | 4592385 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També conegut com a camí vell de Martorell. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60099 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-3 | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATLLE GALLART, Carme; AMIGÓ, Jordi (1989) 'Els Rubí, una família de cavallers del segle XIII' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 111-117, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FERRAN I GÓMEZ, Domènec; MORO I GARCÍA, Antoni (1991) 'La pisa decorada catalana procedent del Castell de Rubí '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 136-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILA I CARABASSA, Josep Maria (1991) Memòria de l'estudi històrico-arqueològic del Castell de Rubí (desembre 1989 - març 1990, Document mecanografiat. VILA I CARABASSA, Josep Maria (1993) 'Estudi històrico-arqueològic del castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 36, p. 143-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | Les primeres intervencions de rehabilitació del castell daten del febrer de 1987, molt contestades pel Grup de Col·laboradors del Museu e Rubí (ARÍS, VILALTA, 1987). Des del novembre de 1988 fins el mateix mes de 1991 les obres de restauració les realitzà l'escola - taller Rivo Rubeo. Els anys 1991 i 1992 es creà l'escola taller del Medi Ambient i la Qualitat de Vida que inicià els treballs de condicionament del Parc del Castell (CASTELL, s.d.). | <p>Es troba a la part de ponent de la Vila, situat dalt d'un tossal que domina la població, orientat de N a S, amb l'antiga porta a la paret S. La petita plana dalt del turó on es troba és artificial (VILA, 1991; 1992). El castell ha sofert diferents modificacions. L'accés actual es fa per una pujada amb un parc d'una superfície aproximada 9.790 metres quadrats. Es tracta d'un dels grans parcs de la ciutat. Actualment, l'edifici té forma de L amb dues plantes. Les parets són de tàpia amb base de pedra de gres. Estava cobert per un terrat merletat (CASTELL, s.d.). La construcció, de la que es poden distingir fins a cinc fases constructives, es desenvolupa al voltant d'un pati de forma poligonal tancat pel sud per una paret de tàpia amb sòcol de pedra. Presenta un fort desnivell cap el sud que s'accentua en direcció a l'actual porta d'accés, al costat de la qual apareix, tapiada, una porta anterior. A partir d'aquest pati es pot accedir a la resta de l'edifici que es pot dividir en tres grans cossos: 1 Cos Oest, de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa estava dividida en dos àmbits, un de quadrangular, situat més al sud i un de rectangular més al nord. 2. Cos Nord. Estructura rectangular composada per dos naus paral·leles de dos pisos En aquesta estructura destaca el cos rectangular situat més al nord que sembla correspondre amb el cos principal de la primera fase del castell de Rubí. 3. Cos Est, que correspon a la façana actual. És un cos rectangular de 12 metres de llarg per 2 d'ample dividit en dos pisos i cobert per una teulada a doble vessant (VILA, 1991; 1993). El segon cos és el més antic, és a dir, d'època romànica. Es conserven, a més, algunes troneres, un portal, i una finestra de doble arc amb el capitell i la columna a la galeria del pati interior. La façana de llevant, (cos 3) molt allargada, mira a la Vila, és gòtica, té el portal principal d'entrada amb arc dovellat, i a la part superior, dos finestrals amb els seus capitells, columnes i festejadors, i merlets. A la part de migdia hi ha un portal de barri que servia perquè hi entressin carruatges de tota mena. Dóna al pati interior, on hi ha una escala gòtica i un finestral. A l'exterior de la part de ponent hi ha les restes d'una torre de l'homenatge. Destaca el sotateulat de voladís i l'originalitat de la xemeneia (RUFÉ, 1984; 1997). Al castell hi ha aparegut nombrosa pisa decorada que data des del segle XIV fins el segle XIX. Els tipus principals són ceràmica verd i manganès del segle XIII i XIV, ceràmica blava del segle XV, ceràmica en blau i reflex metàl·lic del segle XVI, reflexos metàl·lics sols dels segles XVI-XVII i decoració en blau del XVI al XIX (FERRAN, MORO, 1991). Han aparegut les restes d'un rellotge de sol dels segles XVII-XVIII (FARRÉ, 1991).</p> | 08184-26 | C/ Castell, s/n. 08191-RUBÍ | <p>Aquest edifici no correspon a l'antic castell, ja que al lloc no hi han aparegut restes del període antic, per tant hom suposa que es troba a Sant Genís (VILA, 1991; 1993). De l'any 1017 és el primer senyor conegut, Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell és Ramon Seniofred (BENCOMO et alií, 1986). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar 'domum sive casam planam in qua contra inimicos vestros possitis vos defendere', és a dir l'actual edificació del Castell de Rubí, que va substituir l'anterior (VILA, 1991; 1993). A finals del segle XIV els habitants de Rubí s'alliberen de les servituds feudals i el segle XV passà a mans de la família Torrelles, que no hi residiren. Amb el temps es convertí en una masia habitada per uns masovers que en tenien cura i hi conreaven part de les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una descripció de Rubí del dietari de Jeroni Pujades (primer terç del segle XVII) la qual indica 'un lugarcito de 15 a 20 casas juntas, llamado Rubí, tiene algunos pocos vestigios, especialment un castillo viejo con muralla todo de tápia y argamasa,...' (GARCÍA, 1996). La família Oms vengueren el senyoriu a la Causa Pia de Miquel Pascual, blanquer de Barcelona, reconstruint el castell i el molí, i repoblaren de vinyes les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). A inicis de l'any 1700 entrà en possessió de la masoveria la família rubinenca Ferran - Vila, que habità el castell fins l'any 1963. Quant a la Desamortització de 1835, la família Moià adquirí la propietat. Posteriorment, el castell fou heretat pel marquès de Barberà (RUFÉ, 1984a; 1997a). També era propietat del castell el molí que hi havia prop de la riera el qual fou venut a l'empresa Pich Aguilera a finals del segle XIX (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'identifiquen 5 fases constructives, la primera és del segle XIII, amb elements tardoromànics. La segona fase és del segle XV, destaquen els merlets de tàpia que coronen els murs del cos est, i que són un del pocs elements definidors del caràcter castral originari de l'edifici. També cal destacar els dos finestrals del mur del cos Est, on hi hauria la planta noble de la casa. Un altre element d'interès és la porta d'accés a la balconada; és una porta adovellada de factura semblant a la de la porta principal del castell, situada a l'extrem del nou cos est. Els Torrelles, molt relacionats amb el mar, eren els propietaris al segle XV, d'aquesta època daten unes pintures murals on apareix tres coques i una galera i altres motius decoratius i inscripcions, trobades a la paret Oest de la primera planta del cos est. La tercera fase es data en els segles XVI-XVII, quan el castell passa als Sentmenat i, després als Oms, època en que l'edifici devia funcionar bàsicament com a masia. La quarta fase correspon al segle XVIII i coincideix amb la compra de l'edifici per part de la Causa Pia de Miquel Pascual. Es fan un seguit de reformes, entre les quals, la teulada, que va arribar fins a la restauració de finals del segle XX, o el reforçament del mur sud del cos oest, amb els petits contraforts de maçoneria. La cinquena fase correspon als segles XIX i XX. De l'època de la masia es conserva un cup de vi, integrat en l'estructura de la planta baixa del castell (CASTELL, s.d.). L'any 1987, l'Ajuntament de Rubí va adquirir el castell i va iniciar les obres per a la seva rehabilitació, ha sofert diverses modificacions estructurals, però encara conserva elements arquitectònics romànics i gòtics. Finalment el 1996 el Castell ha obert les seves portes com a Ecomuseu urbà, un equipament patrimonial que treballa per la conservació i difusió del patrimoni i la cultura.</p> | 41.4946300,2.0263600 | 418730 | 4594126 | c. 1233 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El primer emplaçament del castell estava situat a prop de l'antiga ermita de Sant Genis. Les terres de sota el castell es deien 'la Parellada' (RUFÉ, 1985a), mentre que les de l'altra banda de la via es diuen 'el Pla de Dormet' (informació oral E. Xercavins, CUC) | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60100 | Plana del Castell / La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-castell-la-parellada | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí.</p> | XIX-XX | La unitat arquitectònica s'ha vist relativament malmesa pels successius enderrocaments d'edificis i la introducció d'elements estranys a la uniformitat constructiva. | <p>Conjunt edificat que es troba situat a la banda dreta de la riera de Rubí, sota el castell i davant del nucli antic de Sant Pere de Rubí. Està format per vuit carrers (cinc en sentit E-O i tres en sentit N-S) i una plaça central. Al sud es troba el Vapor Nou i al Nord les naus noves de Pich Aguilera. Els edificis d'interès patrimonial al barri són els següents: PÇA. MARQUÈS DE BARBERÀ: Núm.. 1- 2- 3-4 / 6 (1929) -7-8 CARRER SANTA TERESA, Senars 1 / 23 / 31 (1889) / 35 Parells 6 CARRER CASTELL, Senars, 11 / 29 (presenta un recercat policrom) CARRER PAU CASALS Parells, 18 PASSEIG DE LA RIERA Parells 85 -87 (tan sols 1a. Planta - 89 / 119 (1924) / 123 (1a. Planta) CARRER MOLÍ Senars 19 - 21 (Esplai l'Eixam) -25 CARRER PARELLADA Senars 9 (1930) / 17-19-21 Parells 10 - 12 (Esplai l'Eixam) .</p> | 08184-27 | Costat Oest de la Riera. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1860 la Marquesa de Moià, propietària del castell, va demanar autorització a l'Ajuntament per a urbanitzar aquesta zona, aprovant-se per part de l'Ajuntament. En aquest mateix any es construeix el pont del carrer Cadmo que es va endur la rierada de l'any 1962. L'any 1879, el nou propietari del Castell, Ramon de Sarriera i Villalonga, Marquès de Barberà i la Manresana, va demanar permís per urbanitzar la Parellada, una part de la Plana del Castell, ja que volia instal·lar-s'hi una fàbrica de panes per part dels germans Ribas. Per a fer-ho necessitaven utilitzar aigua de la font dita 'Canadà' que era propietat del marquès i que la va concedir (BENCOMO, 1998). La concessió quedava subjecta a limitacions de domini per part del marquès (P.R.C., 1983).</p> | 41.4940600,2.0270700 | 418789 | 4594062 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60100-foto-08184-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una arquitectura que posseeix una relativa uniformitat, destacant elements com les decoracions de terrissa a les façanes d'alguns habitatges i l'edifici de la fassina Aguilera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60101 | Connector biològic de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-rubi | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit.</p> | Hi ha tres aspectes que necessiten actuacions de millora: l'estat de les activitats extractives, els abocaments incontrolats i la zona d'estretor situada al sud del terme. | <p>Conjunt d'espais naturals que s'estenen entre les Serralades Litoral i Prelitoral, i que constitueixen part d'un connector ecològic d'escala regional, per la qual cosa la seva importància resulta d'àmbit supramunicipal. El paisatge aquí comprés, presenta un mosaic d'ambients agrícoles i forestals amb gran diversitat d'hàbitats naturals situats entorn a diverses urbanitzacions de baixa densitat que mantenen cert grau de naturalitat. Aquestes, incloses en el connector, actualment no actuen de barreres sinó com a filtres ecològics i conserven així un grau de permeabilitat acceptable millorant l'amplada del front de connexió (BOSCH, 2000a), (BOSCH, 2000b), (SIMÓ, 2000).</p> | 08184-28 | Tot el costat N i O del terme i part de l'E 08191-RUBÍ | <p>Les iniciatives institucionals principals i generals amb una incidència supranacional que recullen la necessitat d'aplicar polítiques de planificació i gestió de la conservació de la natura que contemplin la permeabilitat del territori i la connectivitat ecològica entre espais protegits són les següents: -Estratègia Mundial per a la Conservació (UICN, 1980). Manteniment dels processos ecològics essencials com a un dels tres objectius bàsics fortament interrelacionats. -Cuidem la terra: estratègia de viure de manera sostenible (UICN, 1992). És la segona Estratègia Mundial per a la Conservació, fa referència directa (acció 4,9) a la necessitat de garantir la connectivitat biològica. -Conveni de la Diversitat Biològica de la Cimera per a la Terra en la Conferència de las Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (Nacions Unides, 1992). L'article 8è (punts c, d i e) fa referències indirectes a la necessitat d'anar més enllà de la protecció d'àrees protegides i garantir-ne la connectivitat. -L'Estratègia Global per la Biodiversitat (Institut de Recursos Mundials et al., 1992). Necessitat d'enfortir les àrees protegides entre altres aplicant criteris per a garantir la connectivitat biològica (capítol VIII). -Programa de la Comunitat Econòmica sobre Política i Acció en relació al Medi Ambient i el Desenvolupament sostenible: Cap a un desenvolupament sostenible (Direcció General XI, 1992). Creació d'una xarxa europea coherent d'espais protegits i l'establiment de criteris per a la identificació dels hàbitats, zones perifèriques de protecció i corredors migratoris. -Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i paisatgística (Consell d'Europa, 1996). La primera iniciativa europea i considera aspectes relacionats amb la necessitat de garantir la connectivitat dels sistemes naturals. -Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat (Comissió de les Comunitats Europees, 1998). Assumit tant pel Consell com pel Parlament europeu. Aquesta estratègia en el Tema 1 de l'estratègia: Conservació i ús sostenible de la diversitat biològica assegura la necessitat d'incidir sobre la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat en el territori situat fora de les zones protegides. Sens dubte un d'aquests instruments ha de ser l'establiment de criteris de connectivitat en la planificació de l'entorn natural. -Estratègia Española para la Conservación y usos sostenible de la diversidad biològica (Dirección General de Conservación de la Naturaleza, 1999). En plena consonància amb els objectius que fixa l'estratègia europea. En fa esment a la part introductòria i quan defineix els principis de l'estratègia. També en l'apartat de mesures de conservació in situ de les espècies es fa una referència clara a la necessitat de garantir la connectivitat. A Catalunya, el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) configura actualment el disseny del sistema d'espais protegits sobre la base d'unitats discretes que formen una estructura territorial discontínua. Tot i això, el PEIN assenyala la importància i la necessitat de cercar la connectivitat ecològica, i fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema d'espais esdevingui una autèntica xarxa ecològica (conjunt format per espais naturals connectats mitjançant corredors, i tot immers en una matriu permeable). En aquest sentit, i en compliment de la resolució 552/V del Parlament de Catalunya, el Departament de Medi Ambient ha elaborat les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits. En un àmbit més local hi ha: -La resolució 554/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció del corredor biològic a Rubí (Vallés Occidental), que connecta la serralada de Collserola i la de Sant Llorenç de Munt. -La resolució 941/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció especial dels espais de la plana del Vallès. -I tres mocions del ple municipal de Rubí (SIMÓ, J.(2000)</p> | 41.5147100,1.9890500 | 415642 | 4596391 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La part occidental i oriental del terme de Rubí, les quals resten incloses en aquest sistema ecològic, mantenen la seva connectància a través dels termes municipals de Terrassa i Sant Quirze del Vallès. Per manca d'espai a l'apartat fitxes associades, s'enumera dins aquest epígraf la relació completa: 28, 39, 43, 44, 52, 73, 86, 87, 88, 89, 90, 94, 98, 100, 108, 112, 123, 129, 131, 137, 140, 141, 142, 143, 163, 164, 168, 170, 172, 173, 179, 181, 188. Quant a protecció de la funció de connectivitat ecològica actualment és inexistent. Cal dir que la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Rubí estan treballant en el sentit de consolidar una figura de protecció. Per una altra banda el sòl no urbanitzable gaudeix d'una certa protecció atorgada pel PGOU de Rubí. Actualment els objectius bàsics de la protecció de l'entorn natural s'emmarquen en la conservació de la diversitat biològica. En aquest sentit, han adquirit solidesa i constatació empírica els conceptes com les teories de la biogeografia insular, de les metapoblacions, de població mínima viable, i entre d'altres també la relació perímetre/àrea d'un espai natural. Per tot això, organismes especialitzats i institucions conservacionistes han demanat l'aplicació d'aquestes bases teòriques a les polítiques territorials i ambientals. I, conservar la diversitat biològica no solament implica la preservació d'espais protegits, sinó també un nivell suficient d'interconnexió entre ells. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60103 | Jaciment de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-fatjo | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria ; GARCÍA HERRANZ, Consolación (1984) 'Excavacions en Can Fatjó (Capítol 3)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 342-345. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier et alii (1989) 'Delimitació del sol arqueològic ibèric i romà del barri urbà de Rubí. Segles V aC a V dC' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 101-110, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BARBERÀ, Josep (1981) 'Assaig d'interpretació de les sitges de can Fatjó' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 1, pp. 5 -10, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BARBERÀ, Josep, SANMARTÍ, Joan (1986) 'Can Fatjó (Rubí)), 1918, les ceràmiques fines d'importació d'època pre-imperial'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 23, p. 175-203. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATLLE IRIGOYEN, Núria (1982) 'Les lucernes de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 2-6, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BEL, Pere A. (1982) 'El Cremador de perfums de Demèter'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 3, pp. 4-12, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GRÀCIA ALONSO, Francisco (1983) 'El conjunt de bronzes de can Fatjó, Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 9, pp. 166-178. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí JORBA I VALLS, M. Àngels (1983) 'Informe de la !ª campanya d'excavació en el poblat de can Fatjó', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 148-153. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc (1983) 'Necròpolis de can Fatjó, una definició caducada que precisa revisió', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 146. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MASCORT, M. T. (1982) 'Peces de ceràmica a ma procedents de les sitges de can Fatjó', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 105-109, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MATA, Elvira (1981) 'Tres vasos emporitans de ceràmica grisa a can Fatjó de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 7-8, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Molt destruït per les obres d'infrastructura i habitatges. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>El jaciment es localitza en un turonet, delimitat al N pel torrent de Xercavins, a l'E per la riera de Rubí, a l'O per les planes de sobre la via del tren i al S pel tall de la via del tren dels FFCC . Als talls de la via apareixen restes de murs que poden correspondre a un petit llogarret. També hi ha un extens camp de sitges a l'O de la via emplenades en diversos moments i amb materials de cronologia diversa (BARBERÀ, SANMARTÍ, 1986); una mica més al S, va aparèixer un camp de dollia, i a tocar la via pel costat E es va trobar un dels forns -del segon, seccionat per la via del tren, no hi ha constància escrita (MORO, 1990)-. Té forma quadrada i fa 230 cm de costat i 170 cm d'alçada; la coberta té un gruix de 45 cm, i és aguantada per una columna central d'argila. El calor es comunicava mitjançant 42 forats rectangulars. Sembla poder-se datar cap el segle II-I aC. Cal distingir diverses fases al jaciment: existeix una fase pre-ibèrica identifacada en una sitja al carrer Safir excavada l'any 1973 per F. Margenat. A l'urbanitzar l'esmentat carrer es va trobar una taca cendrosa i restes de ceràmica que varen correspondre a tres grans urnes de ceràmica a mà amb cordons aplicats; una tasseta amb una sola nansa; un gran vas de provisions de cos globular amb decoració de garlandes i gran part d'una urna bitroncocònica amb carena arrodonida, sense vora. Els paral·lels per a l'urna daten el conjunt cap el segle VII aC (PETIT, 1987). Del moment ibèric, els materials més antics són una kylix de ceràmica àtica, una urna d'orelletes i una llàntia d'oli de tipus antic datables dins la segona meitat del segle V aC (BARBERÀ, SANMARTÍ, 1986). Els materials continuen ininterrompudament fins el segle II dC. També aparegueren nombrosos grafits ibèrics, entre els que destaquen els següents 'ikeatin', 'lakene', 'balke', 'kiba..', n'hi ha una sobre una pesa de marbre que s'interpreta '(..)osti(..)e bilostikenar'. Tots ells semblen pertànyer a antropònims (UNTERMANN, 1987). Hi ha restes el que sembla ser una muralla d'època ibèrica (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1969 Ramir de Masdéu va excavar part del que sembla una tomba ibèrica, i el 1979-1980 el GCMR va acabar d'excavar-la; la cronologia és del segle III aC. El 1982 Àngles Jorba excavà el parc de Can Fatjó, però l'estratigrafia estava remoguda; entre els materials hi ha ceràmica que data dels segle I i II dC; va aparèixer la base d'un 'dollium' cosa que fa pensar que es va excavar un magatzem (JORBA, 1982). Sembla desprendre's que l'ocupació del lloc s'inicia cap el segle V aC, es conserven alguns murs i gran quantitat de sitges. Les troballes demostren que, durant el període romà republicà i altimperial, continua ocupat. Les fases que Arís et alií (1989) proposen són les següents: una fase inicial cap el 450 aC, una segona, en els segles IV-III aC, una altra ibero-romana dels segles II-I aC i una alt-imperial fins el segle III dC. I la troballa de la sitja del carrer Safir (PETIT, 1987), sembla indicar un assentament anterior, amb continuïtat cap el segle VI; també s'ha trobat algun fragment de ceràmica posterior al segle III dC (JÀRREGA, 1988). Dades que, tot i ser escasses, indicarien que el nucli de can Fatjó té una vida més llarga del que la bibliografia li ha assignat tradicionalment. S'ha inclòs el JACIMENT DEL CAMÍ DE CASTELLBISBAL. Probablement és el camp de sitges del poblat de can Fatjó (VILALTA, 1985b). Els materials són al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). De les excavacions realitzades al solar de l'Av. Castellbisbal, Av. Can Fatjó i C/ de les Flors, l'any 1994 es desprèn que aquesta era una àrea allunyada i marginal relacionada amb tasques agrícoles, com ho demostren l'aparició d'un petit conjunt de dollia, que podria pertànyer a un magatzem d'època alt-imperial (VILA, 1994c). Els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu, que han permès extraure més dades d'aquest rellevant jaciment.</p> | 08184-30 | A l'Oest de la riera. 08191-RUBÍ | <p>Jaciment aparegut quan l'any 1918 a l'obrir el ferrocarril elèctric entre Rubí i Terrassa es va travessar l'esmentat turó, quedant a la vista diverses restes, de tota manera des de finals del segle XIX es repetien les troballes de gerres plenes de cendres en aquest indret, per part dels masovers de can Fatjó (RUBÍ, 1993). Les primeres excavacions les van fer Palet i Barba i Joan Roura, destacant entre les troballes el cap de Dèmeter de terracuita, una làpida i més de 50 monedes (PUIG, 1984). Aviat, J. Colomines per part de l'IEC es va fer càrrec de les excavacions (no sense la inicial oposició dels estudiosos locals), donant a conèixer a la ciència i als rubinencs una gran quantitat de sitges i un forn de terrissa (excavat l'any 1925) , que va restar a l'aire lliure fins que una esllavissada de terres el va colgar de nou l'any 1951. Aquest es troba a l'actual plaça de la Font de la Via, i a l'excavar-se de nou a la dècada de 1980, es va veure en molt mal estat de conservació, colgant-se de nou. Després d'anys sense activitat a la dècada de 1960, l'historiador local Josep Serra i Rosselló, amb Pere Roura i Francesc Margenat comencen una nova etapa de prospeccions. També en va fer Ramir Masdéu els anys 1967-1969 (VILALTA, 1984c). En aquesta època es va urbanitzar el turó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment en els nomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per en Francesc Margenat (any 1968). La importància de les restes va fer que es realitzés una campanya d'excavacions per part del Sr. Nuix i del Sr. Batista. Es van trobar restes importants de ceràmica i murs, enregistrats fotogràficament, les quals fotografies han estat lo únic publicat d'aquella intervenció (BENCOMO et alií, 1986).Prop d'unes parets identificades com a muralles van semblar aparèixer les restes d'una torre circular l'any 1969 (MARGENAT, 1988a). L'any 1982, Àngels Jorba excava el parc de can Fatjó, però l'estratigrafia estava remoguda, amb material ceràmic molt escàs i trencat. La ceràmica d'importació és terra sigillata itàlica, sudgallica i hispànica, podent-se datar en el segle I i II dC. Destaca l'aparició de la base d'un 'dollium', la qual cosa fa suposar que es va excavar un magatzem (JORBA, 1982). Tal vegada es podrien excavar els talls de la via (BENCOMO et alií, 1986: 21-24). Hi ha alguns treballs publicats al Butlletí de col·laboradors del Museu de Rubí i a la tesi de Joan Sanmartí està estudiat el material del MAB. L'any 1994 l'arqueòloga Goretti Vila va excavar el solar entre l'Av. Castellbisbal, l'Av. Can Fatjó i carrer de les Flors de 12.000 metres quadrats (VILA, 1994c). (Més bibliografia) VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987a) 'Ibèrics i itàlics a Laietània (150-50 aC). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 222-243. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 f) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 353-356. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | 41.4892000,2.0262800 | 418717 | 4593523 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60103-foto-08184-30-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment ha proporcionat un ampli conjunt de materials de tipologies molt diverses, com ceràmica (precampanianes, campanianes diverses, vernís negre, a mà, terra sigillata de diferents cronologies i procedències, etc.), pedra (destaca un conjunt de fragments de marbres amb inscripcions), bronze, entre altres. BARBERÀ (1981) va estudiar els materials de les excavacions de 1918 dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona així com les notes de l'excavador; els extrems cronològics de les mateixes van des del 430 aC, marcat per una kylix àtica fins a finals del segle I dC marcat per un bol de terra sigillata hispànica. El conjunt de bronzes ha estat estudiat per Gràcia (1983). També hi ha un estudi sobre la procedència dels materials de pedra de can Fatjó. Els materials es conserven als museus de Rubí i Arqueològic de Barcelona. Hi ha la notícia de que un mestre de Rubí, Josep Vilanova, va fer una maqueta en terracuita que reproduïa el forn (TURU et alií, 2000). L'única resta visible de tot el jaciment és el forn de ceràmica, el qual es troba protegit dins d'una caseta al parc de can Fatjó, al peu de l'antiga masia (MORO, 1990). c/ Modest Lafuente i la via del tren. (Continuació Bibliografia) PETIT I MENDIZABAL, M. Angels (198 7) 'Restes arqueològiques de l'Edat del Bronze localitzades a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 211-215. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. PUIG, Rosa Maria (1984) 'Història de les excavacions de Can Fatjó (Capítol I)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 13, p. 262-267. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1991) 'Terra sigillata al Museu de Rubí II: Les produccions itàliques'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 129-133. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. UNTERMANN, Jürgen (1987) 'Els grafits ibèrics de Rubí (Vallès Occidental). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (segona part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 270-281. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VENTOSA I MUÑOZ, Sílvia (1984) 'La primera indústria tèxtil a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 243-258. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994c) Informe preliminar de les prospeccions arqueològiques realitzades al solar de can Fatjó (entre els carrers de les Flors, Avinguda Castellbisbal i Avinguda de can Fatjó) 5 al 20 de setembre de 1994. Document mecanografiat VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60104 | Masia de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-fatjo | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Encara que desapareguda la casa, resten dempeus elements que ajuden a fer-se una idea aproximada de la seva primitiva fesomia. Així, al centre de la plataforma del turó en que es va edificar, es pot veure una gran superfície de planta rectangular, arrasada, amb restes de parets fetes de maçoneria de diverses factures i materials constructius. Per la vessant que domina la riera, s'obre una de les antigues portes d'accés a l'edifici, molt malmesa. Els voltants estan dominats per una vegetació que creix sense quasi mesura però en la que se suposa una planificació humana que avui tan sols és el record. Un camí entre pins semblen ser les restes d'un dels antics accessos, i per la vessant que puja des de l'antic camí de Castellbisbal, encara resten dempeus les antigues escales i uns pilars i altres estructures de tancament fetes de maçoneria amb decoració de picadís. Al subsòl es troben restes d'ocupació molt antiga que es presenten en fitxa pròpia (jaciment de Can Fatjó, a la fitxa número 30 d'aquest mateix inventari).</p> | 08184-31 | Avinguda de Castellbisbal. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1378, els masos Gumbau i Bertran van quedar units per la família Massaguer, i l'any 1441 hi consta només Massaguer del mas Gumbau. L'any 1688 el mas Fatjó disposa de les terres del derruït mas Bertran veí dels masos Malví i Jornet. En un cens de l'any 1555, sorgeix per primera vegada la denominació d'aquesta masia: 'casa d'en Font, dita Fetjó' i en un altre document de l'any 1600 apareix Jaume Fatjó, pubill, que paga per tot el 'mas Fetjó, oliu dit Massaguer'. A la primera meitat del segle XVIII se sap que Onofre Pi va adquirir tota la propietat i després de la seva mort, aquesta passà a ser del convent del Carme de Barcelona fins a la Desamortització de 1836 en que va ser adquirida per la família Brugarolas. Després dels Brugarolas la propietat va passar successivament a les famílies Mallofré, Gomita i Madroñal-Gomita (RUFÉ, 1984a; 1997a). Un dels darrers propietaris de la casa fou Miquel Gomita, autor dels monuments a Clavé i al Dr. Guardiet entre d'altres (RUFÉ, 1984a; 1997a)..</p> | 41.4899700,2.0269800 | 418776 | 4593608 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60104-foto-08184-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60104-foto-08184-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60104-foto-08184-31-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La masia estava rodejada per una vegetació considerable, entre elles palmeres i pins (TURU et alií, 2000). Al sud del barri de can Fatjó hi havia el torrent de les Abelles que desguassa a la riera (RUFÉ, 1985a). Un dels seus últims propietaris, Miquel Gomita, va ser l'autor de la escultura del Monument a Clavé (RUFÉ, 1984a; 1997a). | 105|119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60106 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-2 | <p>CORNADÓ I TERMENS, Pere (1988) 'Història de l'Agrupació Coral 'La Lira Rubinense', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 31, pp. 8-21. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Avelina (1984) 'El Parnaso Rubinense'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 294-315. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | Al trobar-se a l'aire lliure pateix freqüents atemptats vandàlics. | <p>Al centre de la plaça que avui porta el nom d'Anselm Clavé, s'aixeca aquest monument a la seva memòria. Sobre la gespa, i col·locat a dalt d'una peanya, un component d'un cor claverià, que porta barretina, abraça, per l'esquerra, un monòlit que presenta al front, dins una corona de llorer, un baixrelleu amb un retrat del mestre. A sota, està escrita la següent llegenda: 'Rubí /a /J.A. Clavé/VII-X-MCXLI'.</p> | 08184-33 | Plaça Anselm Clavé. 08191-RUBÍ | <p>La primera entitat coral claveriana de Rubí va ser 'El Laurel Florido' de l'any 1860, creada només catorze anys després que Clavé iniciés el seu moviment coral (TURU et alií, 2000). De tota manera l'entitat que va tirar endavant el monument va ser 'La Lira Rubinense', encara que tots els cors de Rubí van treballar junts per a fer el monument: 'El Parnaso Rubinense', 'La Unió Rubinense' i la 'Coral de Sant Pere' (CORNADÓ, 1988). L'autor, Miquel Gomita, era el propietari de can Fatjó (RUFÉ, 1984a; 1997a). La plaça es deia abans de l'Aurora, però va rebre el nom de Clavé i després s'hi va fer l'escultura. Aquesta es va inaugurar el dia 7 d'octubre de 1951 (MARTÍNEZ MARTÍNEZ, 1984). L'acte d'inauguració va ser molt concorregut, amb visita a les autoritats i cantada en comú dels cors, amb vinguda de molts d'altres llocs de Catalunya. També es va enterrar un cartutx amb monedes i altres informacions. Sembla ser que, així mateix, es van encarregar medalles commemoratives (CORNADÓ, 1988).</p> | 41.4891600,2.0304100 | 419061 | 4593514 | 1951 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60106-foto-08184-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60106-foto-08184-33-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Miquel Gomita | Es tracta de la representació simbòlica de la tradició claveriana a Rubí. | 103|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60107 | Jaciment de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-noriol | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 111-117. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | I aC - III | Les estructures que es troben a l'aire lliure pateixen una forta degradació per l'acció antròpica. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Del jaciment resten diversos vestigis en forma d'objectes i restes in situ, que apareixen entre el bosc i la zona urbanitzada de Rubí. Destaca al bosc de ca n'Oriol una fonamentació de planta rectangular que amida 7'90 x 4 m disposada en sentit E-O. El gruix dels murs és de 60 cm i està construïda amb còdols, tegulae i fragments de picadís (MORO, 1990). El jaciment compren una gran àrea amb diferents focus d'aflorament de restes arqueològiques. De tota manera, la concentració més important de restes està a l'espai comprès entre el bosc i el camí de can Sant Joan (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Ha aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i una nansa de llàntia (VILALTA, 1986c). També han aparegut diverses inscripcions romanes que es relacionen tot seguit (la numeració és la mateixa de la fitxa 103. INSCRIPCIONS ROMANES: 1. Inscripció procedent de ca n'Oriol conservada al, Museu de Rubí. Part superior d'un altar fet en gres de can Fatjó. Trencada en dos fragments que lliguen. La cornisa, en ressalt, ha estat destruïda. L'altar és opistògraf i té una perforació a la part inferior, resta d'una utilització. El seu contingut és: 'Al Deu B(...) han complert el seu vot de bon grat i en justícia, Charis i Irineu'. La divinitat sembla ser Bel (Mercuri), relacionable a divinitats prerromanes i en relació amb activitats comercials. També cal tenir en compte que Irineu és nom grec de condició servil, similar al cas de Charis, conegut a Tarragona (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 6. Text, opistògraf es gravat en sentit invers, reconeixent-se només 'Iulius'. Cal pensar en un text votiu (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). / 7. Inscripció procedent de ca n'Oriol, conservada al Museu Arqueològic de Barcelona (núm. Inv. 2.568), en un monument funerari reconstruït. La traducció de la làpida és com segueix 'Luci Porci Nepos jau aquí, (mort) a l'edat de 27 anys. Porcia Serana, filla de Luci, la seva mare (ha fet aquest monument)'. El difunt no estava inscrit a cap tribu. El fet que el fill porti el nom de la mare fa pensar que el pare va morir abans de nàixer el fill. Pel que fa a la dedicant presenta paral·lels a Aeso. Pel tipus de formulari i l'escriptura sembla poder-se datar al segle I dC i a l'indicar els anys del difunt, sembla probable que sigui de la primera meitat (FABRE, MAYER, RODÀ, 1982). També ha aparegut una moneda de Constantí (s. IV) (JÀRREGA, 1988). D'altra banda, el senyor Casimir Tort recollí a finals de 1960 en el camí entre ca n'Oriol i can Sant Joan un rellotge de sol romà que havia estat emprat per a reomplir un sot del camí. Es tracta d'un fragment fet en pedra de gres clar, amb línies incises (MARGENAT, MORO, 1981). Els darrers anys s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques de caràcter preventiu (excavacions, seguiments i control d'obres) així com sondejos i prospeccions, tots ells han permès continuar recuperant aquest jaciment romà. De totes les restes localitzades cal esmentar, però, que a l'abril de 2003 es va fer una troballa molt destacable, que és l'aparició d'un bust del deu Dionís fet amb marbre panhelènic. Es tracta d'una figura en moviment de proporcions inferiors a les mides naturals, i que probablement formaria part d'un conjunt escultòric més extens.</p> | 08184-34 | Parc de ca n'Oriol. 08191-RUBÍ | <p>La primera inscripció és funerària dedicada per Porcia Serana al seu fill Lucius Porcius Nepos, mort als 27 anys. La filiació materna vindria donada perquè el pare hauria mor abans de nàixer el fill. En el cas de la segona inscripció es tracta de dos esclaus que, en compliment d'un vot, dediquen a un deu B(..). (tal vegada BEL, relacionat amb el comerç. Podria ser interessant relacionar aquests esclaus amb els jaciments vitivinícoles de can Tintorer (El Papiol) i can Pedrerol (Castellbisbal).</p> | 41.4930000,2.0405900 | 419916 | 4593931 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60107-foto-08184-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60107-foto-08184-34-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60108 | Mas Jornet / Can Sucarrats / Can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jornet-can-sucarrats-can-tallafigueres | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Masia del tipus II, que ha patit canvis de certa importància en dividir l'edifici en dos: la part davantera, amb la façana principal, manté l'ús de casa, mentre que la part posterior ha estat condicionada per a restaurant: és aquesta la part més modificada. És a la part davantera on encara es mantenen moltes característiques inicials. Destaca la volta de totxo d'una de les sales de la planta baixa i un annex de la sala lateral d'aquesta mateixa planta, sobre la roca i cups (PLA, s.d.).</p> | 08184-35 | Mas Jornet. 08191-RUBÍ | <p>Les primeres notícies son de l'any 1312, en que era conegut per Mas Comas; després, figura com a Mas Malvi; en el segle XV, com Mas Jornet, i a mitjan any 1840, apareix com Can Sucarrats i Can Tallafigueres, pel fet que era compost de dues cases de pagès. Antigament també el formaven diferents masos, dels quals es desconeix la denominació. Pertanyia als senyors del Castell de Rubí i es redimí dels mals usos l'any 1383, conjuntament amb les altres masies del terme. Per aquest indret passava un camí que enllaçava el Molí de la Noguera amb el que condueix a Ullastrell i Olesa de Montserrat. Era utilitzat pels veïns d'aquestes poblacions per transportar el gra destinat a moldre a l'esmentat molí. L'any 1460, Pere Jornet arrendà per cinc anys les terres i la casa RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a). En un procés de l'any 1581 es relaten uns fets ocorreguts al redós del mas Jornet, protagonitzats pel bandoler Benet Maduixer, el qual va matar a d'un tret de pedrenyal en Bartomeu Massaguer, va amenaçar la seva dona i va raptar i violar a la filla de dotze anys (GARCÍA, 1996). A la llista de contribuents del cadastre de la Llibreta del Col·lector Josep Prats, de l'any 1735, hi figura la hisenda del Mas Jornet. Modernament, la finca es va convertir en una urbanització entre industrial i de segona residència amb el nom Els Avets, i la masia de Can Sucarrats, en un restaurant (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.4861600,2.0211900 | 418288 | 4593190 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60108-foto-08184-35-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60109 | Jaciment del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA HERRANZ, Consolació et alii (1989) 'Primera campanya d'excavacions al castell de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 151-162, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RIBAGORDA SERRANO, Miguel (1987) 'Terra sigillata del Museu de Rubí I. Marques de terrisser'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 353-358. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. SÁNCHEZ, Eduard; ALBIZURI, Sílvia; VILALTA, Jordi (1990) 'Excavacions arqeuològiques al Castell de Rubí. 1ª campanya: setembre 1986: un assentament ibèric dels segles V-IV aC'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 33, p. 101-121. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 c) 'Història de les excavacions de Can Fatjò (Capítol II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 d) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 14, p. 320-324. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986a) 'La ceràmica campaniana al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 84-110. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1986c) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 22, p. 167-173. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | V aC - II | La construcció del castell medieval va malmetre les restes de l'ocupació anterior, però va evitar la seva desaparició. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Àrea delimitada a l'O per l'inici del pla de Dormet (passat el tall de la via del tren dels FFCC), al S el torrent de Xercavins, a l'E la riera de Rubí i al N pel torrent de Sant Muç. En aquest espai s'han trobat restes arqueològiques a la plaça Marquès de Barberà, carrer del Castell, tall de la via, passeig de la Riera (número 105) i al turó del Castell (MORO, 1990) Com a restes ergològiques destacades, apareixen ceràmica campaniana A (VILALTA, 1986a) i comuna. Els materials es troben al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). Ha estat identificat en diferents llocs concrets com CARRER DEL CASTELL Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com àmfora, ossos, vidre i pedres de molí. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Materials entre els segles IV - I aC (VILALTA, 1985b). Apareix ceràmica àtica del segle IV aC (VILALTA 1986a). Plaça Marqués de Barberà ceràmica de vernís negre del segle II aC (VILALTA, 1987d). JACIMENT DEL CARRER VAPOR NOU Apareix àmfora. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986). PASSEIG DE LA RIERA. En una excavació efectuada per F. Margenat varen aparèixer molts fragments d'àmfora de boca plana i diversos fragments de ceràmica de vernís negre A tardana, B i B-oîde datable el segle I aC. (VILALTA, 1986a). JACIMENT DE CASA COLL. Apareix ceràmica campaniana i comuna, així com objectes de bronze, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). Es troba a l'altre banda de la riera. Hi ha dos fragments de campaniana A (VILALTA, 1986a). Vilalta (1984d) informa que l'any 1984 es va inventariar el material provinent d'aquest jaciment.. / VESSANTS DEL CASTELL Nucli principal d'ocupació del jaciment, els materials més antics del qual estan constituïts per restes de la cultura ibèrica datables en el segle V i IV aC. Aquest jaciment es concentra al cim del turó el castell i a les seves vessants NE (CARTA AQUEOLÒGCA, 1999). Les excavacions han mostrat que els habitants del turó del Castell, practicaven l'agricultura, guardant els cereals en grans sitges subterrànies. D'altra banda, també abocaven les restes de menjar i vaixella, així com altres objectes, en un pou. Per les restes d'ossos aparegudes es pot saber que consumien, bàsicament cabres i ovelles, a més de porcs i conills (SÁNCHEZ et alií, 1990; CASTELL, s.d.). Destaca la troballa de dos pous ibèrics, a la terrassa N, construïts a finals del segle V o començaments del IV aC. Es tracta dels primers pous apareguts. La colmatació no es posterior a la segona meitat d'aquest darrer segle, apareixent ceràmica precampaniana, púnico-ebussitana, etc.. (SÁNCHEZ et alií, 1990; CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) Han aparegut terra sigillata, ceràmica comuna i tessel·les (BENCOMO et alií, 1986), encara que SÁNCHEZ et alií, 1990) opinen que es tracta de material de procedència forana. No hi ha cap indici d'ocupació del segle X, i les primeres restes medievals cal datar-les en el segle XIII (SÁNCHEZ et alií, 1990). CASTELL DE RUBÍ Apareixen materials antics al pati (BENCOMO et alií, 1986: 24). Al pati del castell va aparèixer un fragment de terra sigillata gàl·lica, amb la marca PAULLUS, importada de la Graufesenque o Lezoux, dins del segle I dC. (RIBAGORDA, 1987). Fent una neteja d'herbes al costat del castell a finals de l'any 2000 ha aparegut tegula en superfície.</p> | 08184-36 | A l'oest de la riera de Rubí. 08191-RUBÍ | <p>Les restes arqueològiques s'han fet evidents quan es feien rases de construcció de les actuals edificacions, Hi han realitzat excavacions diverses persones entre les quals R. Masdeu i F. Margenat. Existeixen materials al Museu de Rubí i al de Terrassa, així com a col·leccions particulars (MORO, 1990). ./. Entre els anys 1967 i 1969 Ramir Masdeu i Francesc Margenat van excavar la plana del Castell, descobrint paviments de terra piconada, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica (VILALTA, 1984c). L'any 1984 es va recollir material al tall de la via al davant del castell i a can Fatjó (VILALTA, 1984d). El 1986 es va excavar el castell per part de l'Eduard Sánchez i Consolació García (VILALTA, 1986c), les quals excavacions van continuar el 1990 (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999).</p> | 41.4942800,2.0262200 | 418718 | 4594087 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60109-foto-08184-36-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml