Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60285 | Acadèmia Balmes / Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/academia-balmes-can-plantada | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral del senyor Joan Cardona, (març 2001) i Miquel Rufé (març de 2001).</p> | XX | <p>Casa exempta a la part esquerra de la façana i entre mitgeres a la part dreta. L'edifici és de planta baixa i pis d'estil força eclèctic, anunciant ja elements del noucentisme. Totes les obertures que presenta a la façana, tenen la llinda imitant arcs deprimits convexes, acompanyats a la part baixa de les finestres (i al balcó del primer pis) per una barana calada d'obra en forma de roleus vegetals. Tan a la planta baixa com al primer pis hi ha quatre obertures. A ras de carrer, una d'elles és una porta mentre que a la primera planta, les dues centrals estan dins un balcó volat. Sobre cada obertura de la primera planta hi ha sengles respiralls romboïdals de terrissa. El capcer té forma de frontó lleugerament entretallat amb un motiu circular al timpà. Els extrems de la casa es troben coronats per sengles remats en forma de pinya funerària. La casa té un jardí adossat. La porta del barri exterior és de picadís de ceràmica, igual que la de la Torre Riba, ja que, antigament, era l'entrada de carruatges d'aquella torre (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001).</p> | 08184-214 | C/ Xile 7 - Pça. Estanislau Figueres 1 08191-RUBÍ | <p>Era la casa d'estiueig de la senyora Mercè Plantada. La seva família va ser originària de Rubí i entre els anys 1916 i 1928 va viure en aquesta casa, al costat de la seva mare i germana i el seu fill. Va ser molt famosa com a soprano i coneguda internacionalment, Cantava lieder amb el propi Strauss i també va fer les parts vocals d'Stravinsky. (RUSiÑOL, 1989). Entre els anys 1947 al 1950 va ser adquirida per a acadèmia, on el mestre senyor Gonzalo impartia les seves classes (informació oral del senyor Joan Cardona, març 2001). Es troba dins el conjunt edilici de la plana de can Bertran, espai que conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí al primer terç del segle XX com va ocórrer a altres llocs de Catalunya (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4925500,2.0334200 | 419317 | 4593888 | ca. 1916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60285-foto-08184-214-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60191 | Aflorament fossilífer de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> | 08184-118 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4927900,2.0065800 | 417077 | 4593940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60074 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-9 | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX-XX | Ha tingut reformes per adaptar l'edifici als usos canviants de la institució. | <p>Edifici exempt amb planta baixa i dos pisos. L'estructura és mixta de pilars de formigó i parets de càrrega. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat exterior imita la pedra a la planta baixa i el totxo a la primera, sent la última planta d'acabat arrebossat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són balconades. Respecte a l'acabat interior de la zona ocupada per l'escala i la lluerna, ofereix una unitat de material que no es troba a la resta de l'edifici. La coberta és parcialment accessible, la resta és ocupada per una coberta a dues aigües i la lluerna. L'escala i l'espai definit per aquesta lluerna formen un nucli al voltant del qual es distribueixen els despatxos i les zones d'atenció al públic . Arquitectònicament parlant, el més interessant és la remodelació, l'entrada de llum per la lluerna, l'acabat de l'escala i la distribució que es desenvolupa al voltant d'aquesta zona central (PLA, sd.).La façana i el volum cúbic que ofereix li confereixen un cert aire de vil·la italiana. Es molt interessant la barana de balustres del capcer, centrada per un cos a manera de frontó, decorat amb relleus i que conté el rellotge, marca 'La Puntual', fabricat a Rubí mateix, datat el 1927, i un escut heràldic. Els detalls decoratius són d'estil neoclàssic. L'accés a l'edifici es fa per mig d'un pòrtic amb columnes i està rematat amb barana de balustres, presentant als finestrals baixos, geminats, sengles columnes dòriques (CASTELL, s.d.)</p> | 08184-1 | Plaça Pere Aguilera i Garriga, 1. 08191-RUBÍ | <p>Antiga casa dels Rufé, bastida l'any 1845 i adquirida per l'ajuntament l'any 1922. Les reformes es van efectuar entre 1923 i 1925, per l'arquitecte Muncunill.</p> | 41.4937700,2.0312600 | 419138 | 4594026 | 1923 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60074-foto-08184-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | L'edifici està contemplat dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. L'espai urbà en el qual s'ubica , al llarg de la història va rebre diversos noms, així, en temps de la República li fou posat el de Fermín Galan, en època franquista, el de Joan Montmany (l'alcalde que feu l'obra) i l'any 1979 se li posà el nom de Plaça de la Vila fins que més modernament ha estat canviat per Pere Aguilera (TURU et alií, 2000). | 98|99|102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 60233 | Àlber del torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-del-torrent-dels-alous | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es troba al torrent dels Alous aquest singular exemplar de la espècie 'Populus alba'. Es tracta d'un arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies, força alt, d'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludes de sota. La soca té un diàmetre considerable i forma part d'una albera que es troba en bon estat. Al torrent dels Alous es troba la màxima concentració d'àlbers de tot el terme de Rubí. Dins de les alberedes, n'hi ha una entre el pont de la Sharp i el de can Sant Joan, on es troben cinc exemplars de més de 16 metres d'alçada, un dels quals és el més alt de tot el torrent.</p> | 08184-162 | A l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Part dels àlbers del torrent van ser replantats a principis de la dècada de 1990, quan es va restaurar el torrent per a instal·lar-hi el parc d'activitats industrials de can Sant Joan, però el grup on es troba aquest és anterior.</p> | 41.4898300,2.0491900 | 420630 | 4593571 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60233-foto-08184-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60263 | Alzina de can Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-roses | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001), J. Viladiu (abril, 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. A més pateix una plaga de cotxinilla que la va fent mal bé, per la qual cosa els seus propietaris l'estant sometent a un intens procés de desinsectació. | <p>Darrera de la casa, a les feixes superiors dels camps es troba aquest arbre centenari ple de valor simbòlic pels seus propietaris. Està envoltant de vegetació molt esclarissada i d'altres espècies arbòries d'inferior port, així com d'unes quants unitats de la mateixa espècie, segurament filles d'aquesta, oferint un conjunt de vegetació interessant que convida al repòs. La soca té 3'10 metres. de diàmetre.</p> | 08184-192 | Carretera de Terrassa. 08191-RUBÍ | <p>No es té constància alguna sobre el moment de la seva plantació, encara que els seus propietaris tenen la idea de que té més de 300 anys d'antiguitat. Existeixen uns versos de començament del segle XX fets per un amic de la casa que es transcriuen a continuació: 'A Rubí, una impressió i un record. / Via anant a Sabadell o Terrassa/ Hi ha una casa bella de pagès/ Que el que s'hi pot estar un dia/ Molt li pesa el no estar-hi més// De tot lo que es veu a fora/ Lo preferent és l'alzina/ Que hasta son amo bo i distrés/ Per gosar de sa sombra s'hi arrima/ / Ja prou sap que ne lo voltant/ no n'hi ha cap més com ella/ que l'aventatgi a ésser gran/ ni que la guanyi a ésser vella/ / Per aixó en té tanta ufana,/ però lo que s'estima més,/ és poguer ser la guardiana / de la casa d'en Rosés./ / Al notar que dels que passen la miren i admiren tant/ de contenta s'embadoca / que es descuida de fer aglans / Veient el motiu de no fruitar / son amo ja li perdona la falta / i de prop sols i ben contents / diu tens raó (no n'hi ha d'altra)./ / Rosés, conserva l'alzina, / que sia de la casa senyera, / i que la mires sempre, aumentar / sempre, de la mateixa manera. // Això ho prega un bon amic / Que vas conquistar un dia / I ell mai prega per ningú / Que no sia de valia./ Firma il·legible / Can Rosés / 28 de març de 1916 '</p> | 41.5065500,2.0370000 | 419633 | 4595439 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60263-foto-08184-192-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 60145 | Antiga Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993a) 'De l'aïllament a l'arribada del tren. Les comunicacions al Rubí del segle XIX i del primer terç del segle XX'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 201-214. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | S'ha restaurat als últims anys. | <p>Edifici aïllat, de volum cúbic i planta rectangular, coberta plana i estil genuïnament academicista, que desenvolupa el seu esquema compositiu en dos pisos i disposició regular de les obertures que ve determinada per 5 finestres amb llinda a la façana principal i tres a les laterals. L'eix central de l'edifici està determinat per un frontó amb cercle cec en relleu al centre del timpà, molt de gust clàssic. Tot un seguit de permòdols marquen la línia de sustentació de la cornisa. L'acabat exterior es arrebossat i pintat, actualment, amb color crema i groc.</p> | 08184-72 | C/ Historiador Josep Serra s/n, 08191-RUBÍ | <p>El dia 13 de setembre de 1918 a les 10'30 hores un automotor de la companyia 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' efectuava l'entrada a la nova estació, on l'esperava gairebé tot el poble de Rubí BATALLA, 1993a, b). Per a celebrar l'esdeveniment l'Ajuntament va organitzar una 'Junta de Festes i Atracció de Forasters' on eren representades moltes entitats de Rubí. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribas i Sant Muç, ensems que la seva secció de fotografia organitzava un concurs fotogràfic sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). A la plaça del Domènec hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999).</p> | 41.4868100,2.0303700 | 419055 | 4593254 | 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60303 | Aqüeducte- mina de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-mina-de-can-corbera | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XIX | <p>Davant can Roses es troba un aqüeducte fet de maçoneria a la seva major part, que serveix per salvar el curs del torrent de Sant Feliuet i mitjançant el qual es portava canalitzada l'aigua des de la mina de Can Corbera fins a Rubí. Abans d'arribar a l'aqüeducte, hi ha una caseta de totxo relacionada amb el cabdal d'aquest. Es conserven les canals i canonades que portaven l'aigua de can Corbera fins el carrer de Sant Muç (CASTELL, 1999). Avui es troba fora de servei. Objectes relacionats amb la conducció des de la mina i el proveïment públic de l'aigua es poden veure a les col·leccions dels Srs. Pere Bel i Pere Vallhonrat.</p> | 08184-232 | Davant de can Rosés 08191- RUBÍ | <p>El servei d'aigua era a càrrec de Josep Margenat i com a mostra es va inaugurar un sortidor al barri de l'església i el barri del Padró va ser dels primers a rebre l'aigua (BEL, 1996).</p> | 41.5065500,2.0364100 | 419584 | 4595440 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60144 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-23 | <p>TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (1997) 'L'organització de l'arxiu municipal: l'exemple de Rubí' Arxius, Butlletí del Servei d'Arxius, Núm. 16 TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XVI-XX | <p>INSTAL·LACIONS: Actualment l'arxiu disposa de cinc locals: 1, l'arxiu central (Dr. Robert, 20), equipat amb prestatgeria compacta de 300 metres línials, 2, arxiu nou (Dr. Robert, 19); 3, arxiu vell (Dr. Robert, 33) amb prestatgeria compacta de 180 metres línials i la resta amb prestatgeria metàl·lica fixa, 4, Celler Cooperatiu (Pintor Murillo, 98), a la planta baixa de l'antiga secretària. Funciona com a magatzem de documentació eliminable; 5, JOSA (Aribau - Calderón de la Barca) Magatzem de documentació històrica, que va acollir la documentació que es va traslladar des de la casa del director del Vapor Nou, de manera provisional, trobant-se en estat precari. FONS DOCUMENTALS, Ajuntament de Rubí 1716-1993, Celler Cooperatiu 1919-1991 FECSA segle XX Unión Mutual Rubinense 1947-1990 Caixa Rural de Rubí 1949-1978 Família Malet 1767-1921 Escriptures de particulars 1778-1982. També es conserven documents solts d'altres institucions com ara: Sindicat Agrícola de Rubí 1937-1938 Partido de Unión Patriótica 1924 - 1927 Aguas de Rubí 1883-1881, Jutjat Municipal, s. XIX, Cooperativa Urbana 1928, Movimiento Nacional 1939. En total són uns 750 metres línials El fons documental més important és el de l'Ajuntament. El document més antic del qual és del 1716 i és un padró d'habitants. Destaquen per la seva antiguitat i continuïtat les següents sèries: Padró d'habitants des del 1716; Actes del Ple: des de 1845; Qüestionaris i dades estadístiques des del 1716; Correspondència: des del 1726; Comptes municipals: des del 1717; Cadastre: des del 1718; Plànols generals de la vila: 1874 i 1933. El plànol més antic de Rubí és de 1854 (autor Mn. Josep Malet), però el conserva la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, encara que està lligat al volum de l'amillarament del mateix any que es conserva a l'arxiu (TAPIOLAS, 2000). No tota la documentació de l'Ajuntament es conserva a l'arxiu municipal, si no que els més antics (segle XV-XVIII) es troben a l'arxiu de la parròquia de Rubí, que conserva documentació parroquial, notarial, de la batllia i municipal. En aquests moments, l'Arxiu Parroquial està en procés de recatalogació dirigida pel director de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Sr. Pere Puig (TAPIOLAS, 2000). QUADRE DE CLASSIFICACIÓ: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments. 4. Beneficència i Assistència Social 5. Sanitat 6. Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis Militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis Agropecuàris. L'Arxiu Municipal disposa d'arxiu fotogràfic i biblioteca sobre qüestions d'història local, arxivística i administració pública. També estan a disposició del públic les publicacions oficials i l'hemeroteca local. Les publicacions periòdiques d'abans de la Guerra Civil són en format de microfilm (TAPIOLAS, 2000).</p> | 08184-71 | C/ Dr. Robert 20, 08191-RUBÍ | <p>El procés de formació de l'arxiu de l'Ajuntament és problemàtic des dels seus inicis, perquè la documentació municipal més antiga (segles XVII-XVIII) no es conserva a l'Ajuntament, sinó a la rectoria, la qual cosa deu estar relacionada amb el fet que el rector exercia, de fet, de secretari del Consell del Comú, que es reunia davant l'església. Ja entrats al segle XIX, el problema que perjudica l'arxiu són els trasllats provocats per la manca d'un edifici consistorial de propietat (l'Ajuntament va estar de llogater a diferents cases fins al 1925). Més endavant, serà el creixement de l'Administració municipal la que canviarà en quatre ocasions l'arxiu de lloc (1925, 1941, 1968, 1973), fins que el 1988 es treu de la Casa Consistorial i s'instal·la en un casal proper (TAPIOLAS, 1997).</p> | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per informació oral se sap que hi havia una altra còpia del plànol de Mn. Malet a l'Ajuntament, el qual va desaparèixer en la dècada de 1970. | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60225 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-14 | <p>MARTÍ I BONET, Josep Maria (1989) 'Documentació parroquial dels Vallès Occidental' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 61-98, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XIII-XX | <p>La guia de l'arxiu ha estat publicada per Mn. Martí Bonet l'any 1989. Les sèries documentals que composen els fons són les següents: LLIBRES SACRAMENTALS, Baptismes (1646 fins l'actualitat amb buits), Matrimonis (1582 fins l'actualitat amb buits), Defuncions (1580 fins l'actualitat amb buits) Confirmacions (1956 fins l'actualitat) Comunions (1568 - 1956), Baptismes - Matrimonis (1569 - 1593) Defuncions - Comunions (1560 - 1580), Expedients matrimonials (1937 fins l'actualitat) LLIBRES NOTARIALS Testaments (s. XV - XX), Manuals parroquials ( s. XV - XIX), Capítols matrimonials (s. XVI - XVIII), Inventaris (s. XVI - XVIII), Processos (1563 - s. XIX), VIDA PARROQUIAL I ADMINISTRACIÓ Aniversaris i celebracions (s. XVII - 1850), Llibre de fàbrica - Obra (1766 - s. XIX), Visites pastorals (1620 - 1965), Comptes (1547 - 1971), Llevador de rendes (1664 - 1971), Factures (s. XVII - 1886), Funerària (1771 - 1805), Cementiri (s. XX), Impresos (s. XVIII - XIX), Diversorum (s. XV - XIX) ASSOCIACIONS Associació Parroquial Sagrada Família (1964 - 1975) CONFRARIES Nostra Senyora del Roser (1677 - s. XX), PERGAMINS 21 pergamins (s. XIII - XVIII) DOCUMENTACIÓ CIVIL Cadastre (s. XVIII), Llibre de Cort (s. XV - XVI), Privilegis reials (1560 - 1579), Manuals de la batllia (s. XV - XVII). (MARTÍ BONET, 1989). No tota la documentació de l'Ajuntament es conserva a l'arxiu municipal, si no que els més antics (segle XV-XVIII) es troben a l'arxiu de la parròquia de Rubí, que conserva documentació parroquial, notarial, de la batllia i municipal. En aquests moments, l'Arxiu Parroquial està en procés de recatalogació dirigida pel director de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Sr. Pere Puig (TAPIOLAS, 2000).</p> | 08184-154 | Pça Doctor Guardiet, 9 08191 - RUBÍ | 41.4917800,2.0295800 | 418995 | 4593806 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60225-foto-08184-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60225-foto-08184-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60225-foto-08184-154-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Existeix la butlla de la confraria del Roser. Es tracta d'un pergamí policromat de 60 x 44 cm, concedida pel Papa Pius V a la parròquia amb motiu de constituir-se la confraria de la Verge del Roser. Presenta una orla acolorida de tintes tènues, i s'hi destaquen cinc ovals: al centre hi ha la verge del Roser, amb el Nen Jesús al braç, constituint un dels elements més valuosos de l'arxiu parroquial. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60270 | Arxius d'imatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-dimatges | <p>RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>S'inclou tot un seguit d'imatges sobre suport de placa de vidre, pel·lícula fotogràfica i positius en paper, així com pel·lícula cinematogràfica en format divers. En la detecció d'aquests documents s'han buidat i localitzat una sèrie d'arxius i col·leccions realitzant-se cales selectives en aquells que es van considerar d'interès pel patrimoni històric de Rubí. Com a resultat d'aquesta investigació s'han detectat les següents imatges o grups d'imatges que resulten d'interès patrimonial pel municipi: 1, Imatges conservades a l' INSTITUT AMATLLER D'ART HISPÀNIC: ARXIU MAS. 2, Arxiu fotogràfic del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. 3, INSTITUT D'ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA. Existeixen d'entre el seu fons Roisin, vint-i-cinc imatges fotogràfiques sobre Rubí en suport original de placa de vidre, preses pel fotògraf Bernard Lucienne Roisin, sense precisar la data, en un interval a partir dels anys 1920. 4, ARXIU BASTARDES. Es conserven les plaques fotogràfiques originals de vidre, fetes pels Germans Roig als anys següents: 1907, vista de l'ermita de Sant Muç i font; 1918, façana de l'església i porta; 1922, tres fotografies del retaule de l'altar major de l'església (l'escena de l'Adoració, la Circumcisió, i la imatge del Sant Crist); 1926, sis imatges de la exposició 'Rosariana' celebrada a Barcelona. 5, ARXIU NO-DO, TELEVISIÓ ESPANYOLA. Document 674-A (any 1955), 25 mts.: 'una vàlvula de seguridad para los frenos hidráulicos de los automóviles ha sido inventada en Rubí por José Luis Pons y Pascual Alcorta.; Document 1068-C (any 1963), 110 mts.: 'Franco en Barcelona. Gratitud de la Comarca del Vallés al Generalísimo. Visita a Rubí, Tarrasa y Sabadell'; Document 1100-A (any 1964), 32 mts.: 'Rubí celebra el XXV Aniversario de su liberación. Se inauguran importantes obras a los 16 meses de la riada'; Document 1132-A (any 1964), 26 mts.: 'El mayor parque español de Energía Eléctrica en Rubí. Suministra Energía eléctrica a Francia desde el Bajo Ebro'; Doc. Bn. Barcelona Era Franco 1939-1975. La Provincia. (any 1977). Secuencia. 6, RECOPILACIONS FÍLMIQUES DE SILVESTRE TORRES. Interessants documents entre 1918 i 1930. 7, FILMOTECA NACIONAL DE CATALUNYA. 8, ARXIU ROSET. S'inclouen aquí les més de 300.000 imatges que composen aquest arxiu; per les seves característiques té fitxa pròpia en aquest mateix inventari. És el més extens sobre Rubí, ja que integra l'obra del senyor Roset amb la del fotògraf Feliubadaló i, a més conserva les úniques imatges fotogràfiques de l'inici de la Guerra Civil. 9. VIDEOTECA DEL GRUP DE COL·LABORADORS DEL MUSEU DE RUBÍ. On es troben un seguit de documentals fets pel mateix grup o en col·laboració amb altres entitats sobre qüestions relacionades amb les seves activitats i el patrimoni de Rubí en general. 10. CENTRE EXCURSIONISTA BARCELONÈS. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribes i Sant Muç, arran d'un concurs fotogràfic que organitzava sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). 11. ARXIU FOTOGRÀFIC MUNICIPAL. Format per unes 8.000 fotografies en color posteriors a 1979, provinents d'encàrrecs de reportatges de l'Ajuntament sobre obres públiques, actes protocol·laris, Festa Major, etc.(TAPIOLES, 2000). Grup de Col·laboradors. Fundació Museu-Biblioteca 12. COL·LECCIÓ VALLHONRAT postals de Rubí. 13. FONS PERE BEL, amb postals i fotografies. 14. ARXIU GAVÍN a Valldoreix, amb una àmplia documentació sobre església i capelles de Rubí. 15. ARXIU EL GRA, amb una extensa documentació d'imatges d'època actual sobre la ciutat. 16, ARXIU DE LA FUNDACIÓ-MUSEU BIBLIOTECA. Fotografies de Rubí de principis de segle XX i finals del XIX. Resultats del concurs fotogràfic organitzat pel Patronat de la Fundació. Fotografies de les masies del terme. 17, FONS D'IMATGES DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Fotografies de diversos llocs i gent de Rubí. 18, ARXIU MARROYO. Documentació interessant sobre imatges del patrimoni urbà i rural de Rubí.</p> | 08184-199 | 08191- RUBÍ | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 103|98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60112 | Avellanosa de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Aquest espai ha estat degradat com a conseqüència de les obres que s'estan porant a terme a la zona de Sant MuçCom tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Comunitat vegetal que es troba al fons del torrent de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda. Encara que a tot el torrent es van trobant exemplars aïllats, en aquest punt formen un bosc, on l'espècie dominant és la Corylus avellana. Es tracta d'un arbre de la família de les betulàcies, caducifoli, d'uns 5 - 6 metres d'alçada. L'avellanosa és típica de llocs ombrívols i plujosos de mitja muntanya, encara que també es pot trobar en llocs plujosos de terra baixa. La seva presència a Rubí sembla endèmica. L'home ha facilitat l'existència d'avellanoses per tal de collir-ne els fruits.</p> | 08184-39 | Prop de l'ermita de Sant Muç. 08191-RUBÍ | 41.5149700,2.0201800 | 418240 | 4596390 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60112-foto-08184-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al torrent existeix la font de l'Avellana. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60154 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-7 | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RÚBIO I REMENDO, Isidre (1995) 'Ball de gitanes de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | <p>Es tracta d'una dansa de parelles mixtes, de moviment viu que es balla al carrer i altres espais públics. És el ball més popular i emblemàtic de l'Esbart Dansaire de Rubí, el qual l'han adaptat, també, per a la seva representació com a espectacle de sala.</p> | 08184-81 | 08191-RUBÍ | <p>Es creença generalitzada que el seu origen es troba en els grups de gitanos que venien a vendre per fires i mercats del país i que, durant la seva estada també hi celebraven els seus casaments. De molt antic comencen les ballades i tot seguit, les trobades anyals dels diferents grups a les comarques dels Vallès. A Rubí, 'les gitanes' arriben a la plaça de davant l'església amb els primers passos de l'esbart, molt probablement l'any 1927. Després aniran arrelant fins convertir-se en manifestació tradicional per la Festa Major, al davant de l'església, a l'antic Casal, a l'envelat, al camp de les Monges o al davant de cal Morgades i van ballar-les molts rubinencs. Després van quedar interrompudes i no es van recuperar fins l'any 1970 en la versió escènica d'Albert Sans, que, de la mà de l'Esbart, no ha deixat d'acompanyar la Festa Major de Rubí, com a document de tradició i com a identificador de la festa. Molts esbarts han fet seva aquesta versió del ball de gitanes que anomenen 'de Rubí' i, que ben aviat, els rubinencs van voler tornar a fer seva en la ballada participativa de 'les gitanes al carrer', que apleguen anyalment prop de 800 persones (RÚBIO, 1996).</p> | 41.4917300,2.0306900 | 419088 | 4593800 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60154-foto-08184-81-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'entitat Esbart Dansaire no ha tramés la informació, que va indicar en el seu dia que enviaria. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60260 | Barraca de feixa de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-de-la-llana | XIX? | L'entrada es troba gairebé tapiada | <p>Barraca excavada al talús d'argila de les terrasses quaternàries de la riera de Rubí. En part es troba enrunada. La porta és rectangular amb llinda i l'espai interior és quadrangular amb dos bancs correguts perpendiculars a la porta. A la paret del fons, dins una cartela, hi ha una inscripció en lletra cal·ligràfica majúscula, gairebé il·legible, però que sembla fer referència al nom de l'excavador. Aquest tipus de cal·ligrafia era habitual entre finals del segle XIX i principis del segle XX.</p> | 08184-189 | Terrassa quaternària de la riera de Rubí al costat del torrent del Pòlit, 08191-RUBÍ | 41.5115900,2.0310500 | 419143 | 4596004 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60260-foto-08184-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al mateix talús, a uns 100 metres cap el sud, es veuen les restes d'una altra barraca enfonsada | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60170 | Barraca del Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-patilles | <p>Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001.</p> | XX | Modernament s'ha fet un cobert de pilars de totxo vist i uralita a la teulada que ofereix una important discordança amb el conjunt. | <p>Construcció de totxo arrebossat, amb coberta a dues aigües i planta rectangular partida en dos espais, l'un dedicat a menjador amb taula, prestatge i xemeneia, i l'altre, situat a la part posterior i al que s'accedeix des d'aquest primer, està dedicat a l'haveria, amb la menjadora de la bèstia, presentant una obertura a l'exterior. Darrera d'aquest espai hi ha, adossat, una bassa i safareig. La façana presenta una decoració de cèrcol esgrafiat en blanc sobre la porta. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-97 | Vinya del Ximelis 08191- RUBÍ | 41.4974400,2.0086800 | 417258 | 4594454 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60274 | Barraca del Tros Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-gran | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Barraca de planta rectangular, amb volta de mig punt construïda mitjançant totxos i ciment. Està directament associada a una pica per fer-hi el 'caldo bordolés' i a la vinya que originàriament devia voltar-la, i que avui s'ha convertit en camps d'altre tipus de conreu. Es tracta de l'única barraca amb aquesta tipologia que s'ha trobat dempeus al terme de Rubí.</p> | 08184-203 | Camí de can Serrafossar, 08191- RUBÍ | <p>Dues són les plagues que van afectar al cultiu de la vinya a Rubí: l'any 1880 arriba la fil·loxera, i cap al 1915, el mildiu, malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. Poc després de l'aparició d'aquesta segona plaga, es posa en boga la fórmula del 'caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, la qual s'ha estat utilitzant fins avui. La forta invasió del míldiu, ocasionà, el 1915, o sigui, el mateix any de la seva aparició, la pèrdua de la quasi totalitat de la collita de raïm. Això va fer que s'accelerés la construcció de dipòsits d'aigua per a facilitar la confecció del 'caldo bordolés'. Aquests dipòsits són de totxo i es fan a sota terra, amb una pica al damunt. S'omplen de l'aigua de la pluja, encaminada per una rasa, la qual després transvasa el pagès amb un bujol, per omplir la pica (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4871800,1.9966700 | 416242 | 4593327 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60241 | Bosc de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noriol | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El bosc es troba dalt d'un suau turonet, que domina la vil·la de Rubí i, representa un lloc simbòlic, tractant-se més que d'un bosc convencional en un jardí boscós. Dins del mateix destaquen com a arbres singulars el roure de ca n'Oriol, arbre monumental, i la gran alzina les branques de la qual estan a tocar les del roure.. L'Ajuntament de Rubí, segons dades del 13.11.2000 ofereix el següent inventari d'espècies: Ligustrum japonicum (2 exemplars) Olea europaea (48 exemplars); Pinus sp. (230 exemplars), Quercus ilex (40 exemplars) Quercus Robur (20 exemplars), Robinia Pseudoacacia (14 exemplars). Total 354 exemplars.</p> | 08184-170 | A l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>El Grup d'aficionats al teatre del Centre Dramàtic Republicà va decidir nomenar-se Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol i va inaugurar la nova etapa el 19 d'octubre de 1919 al bosc de ca n'Oriol amb una festa en que es va representar l'obra de Rusiñol 'L'Hereu escampa', davant més de 400 espectadors (BATALLA, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989).</p> | 41.4928600,2.0405300 | 419911 | 4593916 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60241-foto-08184-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60241-foto-08184-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60235 | Bosc de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliu | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al territori limítrof entre les propietats de can Feliu i can Xercavins es troba aquesta formació vegetal pertanyent a la masia de can Feliu. A la zona no urbanitzada està format, bàsicament, per alzines entre les que destaca, un impressionant roure, el qual s'ha pogut mantenir al disposar d'un entorn adequat. A la zona on ja han començat les edificacions el bosc es troba degradat i, per tant, l'arbre bàsic és el pi blanc.</p> | 08184-164 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5036000,2.0146500 | 417764 | 4595133 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60171 | Bosc de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-roig | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 1 de Jordi Simó.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>La zona de can Roig es un espai amb una forta presència de bosc de pins, diverses zones del qual han estat utilitzades com a espai pe a instal·lar-hi urbanitzacions extensives d'habitatge, que li donen una fesomia de zona semi-densificada. Dins aquest territori existeix una zona coneguda com el gatossar, que constitueix un refugi per a la fauna, donades les dificultats per a endinsar-s'hi.</p> | 08184-98 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5183400,2.0221400 | 418408 | 4596762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60252 | Bosc de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lermita | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Espai format per dos torrentons (Ximelis i del Palau) que encerclen l'esperó rocós de Sant Genis i que s'ajunten amb el de torrent Fondo o de can Serrafossar. En aquest espai es troba la font de la Magnèsia, en un dels seus costats, la qual ha patit recentment, l'agressió d'haver estat destruït el seu entorn per una canonada d'aigües residuals que ha malmès l'espai i, amb posterioritat, s'hi han abocat runes. El bosc està constituït, bàsicament, per pins, encara que també es troben altres espècies vegetals, especialment a la zona on arriba al torrent Fondo, on es detecten espècies vegetals pròpies de la ribera.</p> | 08184-181 | A l'O del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4921800,2.0095800 | 417326 | 4593869 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60090 | Ca la Rosa / Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-rosa-can-riba | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982b) 'Un finestral gòtic ignorat' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 122. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat - jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). Dins d'aquest context urbanístic es troba ca la Rosa que constitueix, a Rubí, un interessant exemple d'elements d'una arquitectura anterior tot integrant-los en l'arquitectura de l'època. Es tracta d'una casa amb mitgera a la part dreta del frontal de la façana, afrontant per l'altre cantó amb els jardins de la torre Marbà o Teixidor. L'edificació és de planta baixa i dos pisos, amb dues portes d'arc de mig punt i una finestra adovellada. Al primer pis es troba l'eix de simetria de l'edifici, constituït per una finestra gòtica datable en el segle XV o XVI, reaprofitada (segons la informació oral de l'antiga masia de can Bertran de la Plana o Serra del Padró) i disposada entre dos balcons amb reixa senzilla i arcs escarsers a les llindes. La llinda de la finestra gòtica està feta en una sola pedra i presenta la forma d'arc conopial amb crestes presentant sengles caps humans a l'arrencament del mateix. Al tercer pis es desenvolupa una doble arcada trífora amb columnes helicoïdals de maó vist fent aresta i arcs de mig punt ressaltats, que responen a la interpretació acadèmica d'elements d'arquitectura tradicional i popular. El coronament es pla, tot presentant un frontis de picadís i tres parelles de pilars (l'acabament dels quals vol recordar uns merlets) coronats, així mateix, per picadís. La façana està feta amb pedra vista i totxo, dominant el color rosat en la composició. Al costat d'una de les portes hi ha la data de construcció: '1912'.</p> | 08184-17 | C/ Xile, 10. 08191-RUBÍ | <p>De la masia de can Bertran es tenen notícies des de cap el 1500, i llavors era nomenada 'Can Serra del Padró' recollint el nom del 'Padró' que ja es troba l'any 1172 (MARGENAT, 1995). El canvi de nom sembla que es va produir al voltant del segle XIX. Estava situada a la part alta de la vila, en una cruïlla de camins i les seves propietats s'estenien gairebé per tot el nucli antic de la població. Tenia un perímetre molt gran. Anava des del carrer Mn. Cinto Verdaguer fins el de Sant Cugat, passant pel de Sant Antoni, Sant Gaietà, Torrent de l'Alber (el pont que el creuava prop de can Cirereta portava el nom de la masia), Sant Isidre i carrer Fondo. La masia, que s'emplaçava al solar que va ser ocupat per Climent Riba, al bastir-hi la seva torre, fou enderrocada cap el 1911 obrint-se, a la vegada, el carrer Xile (RUFÉ, 1982b). Allà hi havia la creu de terme al lloc avui ocupat per les escales i el carrer de la baixada de la Creu. Gairebé totes les cases incloses als carrers esmentats pagaven censos a can Serra del Padró o can Bertran de la Plana. El cognom Bertran es troba a l'Arxiu Parroquial a mitjan segle XVII. El 1841 la posseïa Miquel Mitjans, el qual comença a vendre terrenys per a urbanitzar. Fins el 1881 hi havia una creu de terme a la cruïlla del C/ Xile, C/ Nou i les escales anomenades 'de la creu'. De la vella masia (en part sota el carrer i en part sota la Torre Riba), únicament se salvà un finestral gòtic, el qual, com ja s'ha vist, col·locaren a la façana de la casa del C/ Xile núm. 10 (RUFÉ, 1984a; 1997a), avui ca la Rosa. La pedra de la façana de la casa també era del mas, així com unes enormes bigues de fusta que formen la estructura interna de la construcció (BEL, 1996).</p> | 41.4923400,2.0333500 | 419311 | 4593865 | 1912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60090-foto-08184-17-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Segons fonts orals també conegut com Cal Mosques o Cal Turu. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60083 | Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzamora | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | El propietari Joan Mas i Alzamora, va realitzar importants obres de conservació. | <p>Masia del tipus I. Conserva elements interessants, com els mecanismes de defensa, com murs buits per accedir a la coberta i corredors amb sortida a l'exterior. Sembla que sota l'arrebossat de la façana hi ha un rellotge de sol. Destaca també la portalada d'accés a la finca i a la casa. Destaquen les finestres amb festejadors i una conducció feta en pedra monolítica d'uns tres metres per transvasar el vi des dels cups a les botes (PLA, s.d.). La façana conserva finestres gòtiques del XV o XVI i la central, damunt el portal, llueix un blasó d'un avantpassat propietari del casal (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix la canalització feta en pedra monolítica d'uns tres metres que servia per a transvasar el vi des dels cups a les botes (CASTELL, 1999 (encara que segons INVENTARI, 1999, només se n'aprecia la sortida). A la finca es troben segons Inventari de l'Ajuntament de Rubí de data 13.11.2000 Cupressus sp (4 exemplars) Ficus carica (1 exemplar). El celler, que està situat al fons de la casa es va refer a la dècada de 1960 per a la seva utilització com a garatge, no obstant es conserven dos dels quatre cups que hi havia. Aquests estan enrajolats a l'interior i conserven una boixa de pedra. En aquest espai els propietaris conserven mesures, guarniments dels animals, portadores, caparons, eines de pagès (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-10 | Passeig de les Torres, 60, 08191 - RUBÍ | <p>Les primeres dades que es tenen són de l'any 1299. Coneguda en aquell temps per mas Mestres, després per Mas Argilagués, Manso Enderrocada i finalment, amb la denominació actual. Al segle XV pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Campanyà (Can Castanyer). El 1400, passà a la parròquia de Sant Cebrià de Aqualonga (Valldoreix) i més tard a Sant Cugat, on encara era el 1835 (SIERRA, 1989). L'any 1466, el monestir de Sant Cugat hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués. Llavors la masia passà a dir-se Mas Argilagués. L'any 1547 s'annexionà el Mas Malví, i l'any 1564 el Mas Martina (antic Mas Ardench), els dos de la parròquia de Rubí. L'últim terç del segle XVII hi entrà el pubill Pere Derrocada, i el mas prengué el nom de Mas Derrocada. L'any 1618, Jaume Sauleda, àlies Derrocada, vengué el mas a Francesc Sorribes. Al segle XVIII, la família Alzamora passà a regentar el mas, fins llavors dit Sorribes, i li donà el nom de Mas Alzamora. Des de l'any 1885, pertany a la parròquia i municipi de Rubí. El 1822, Josep Alzamora i Borrell atorgà testament a favor del seu fill Antoni, i, deu anys més tard, trobem un inventari de totes les pertinences de Ca n'Alzamora, on se cita el Manso Martino o Muli o Martines, situats a l'altra banda de la riera, prop de la casa Bogunyà i el Mas Malvi o Mas Joanet (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4806400,2.0333600 | 419297 | 4592566 | a. 1299 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En terrenys d'aquesta heretat, l'any 1833, es va construir la primera fàbrica d'en Narcís Menard, denominada 'Vapor Vell' i dedicada a la elaboració de filats i teixits de cotó. Funcionava aprofitant l'aigua. Un enginy d'interès existia en aquesta casa i estava en funcionament encara a la primera meitat del segle XX. Es tractava d'un llibant, que servia per l'extracció 'd'aigua viva' mitjançant un sistema similar a un vis sens fi, que com un enginy d'Arquímedes, elevava l'aigua des d'un pou fins a un recipient des del qual es distribuïa per una canalització (Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60272 | Ca n'Archs i conjunt Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narchs-i-conjunt-pau-claris | <p>(Informació oral Dolors Esteve, abril 2001; Sr. Miquel Rufé, desembre 2000)</p> | XX | Un d'aquests habitatges ha estat substituït per una moderna construcció que trenca el 'skyline' del conjunt. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per sis habitatges unifamiliars que presenta una línia constructiva singular en el cas de Rubí. Respon a un tipus d'habitatge amb un cert regust galicista materialitzat a la primera edificació, que presenta mansarda de pissarra a la coberta, de manera que els vessants d'aquesta presenten una línia trencada formada per la intersecció dels plans inferiors molt drets amb els superiors de poca inclinació, de manera que s'aconsegueix un pis més al seu interior que queda il·luminat per finestres decorades d'arc de punt rodó. La resta de les construccions que conformen aquest grup es troben mancades d'aquest tipus de coberta, presentant teulada plana amb balustrada decorada.</p> | 08184-201 | C/Pau Claris, 26 - 36, 08191- RUBÍ | <p>Els seus propietaris van traslladar-se a aquesta casa des de la seva antiga casa familiar que estava al davant i es deia 'VILLA MODESTA' (Informació oral Dolors Esteve, abril 2001). Els seus propietaris ho eren també de la Pelleria (Informació oral Sr. Miquel Rufé, desembre 2000)</p> | 41.4947600,2.0310600 | 419123 | 4594136 | ca. 1928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60272-foto-08184-201-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60080 | Ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noriol | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CURET I ASTRIÈ, Maria Mercè (1989) 'L'obra de la Visitació de Nostra Senyora i la masia de ca n'Oriol, de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 367-370, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia del tipus III. De l'antiga masia es conserva, a l'interior, la sala central dels dos pisos amb l'escala, una sala lateral amb un petit lavabo i l'antic celler a la part posterior, construït amb una volta, i del que es poden veure les boixes de les tines. La coberta es aguantada per cavalls que reben jàsseres de fusta i el tauler és de rajola. A la façana frontal es conserven les llindes de les finestres amb l'ornamentació gòtica original d'algunes d'elles, així com la portalada d'entrada a l'edifici. Es conserven també els festejadors de les finestres. A la part nord hi ha un porxo sobre el cups que comunica amb els cellers. (PLA, s.d.). A la porta principal figura la data 1694. Té un rellotge de sol. Dalt de tot de la casa hi ha la data de 1913. A la porta del barri exterior s'observa la de 1926, any en que es deuria construir la tanca i, possiblement, el pou. Al barri de la masia es troba un exemplar important de pi blanc, que li dona molt de caràcter. Del seu interior destaquen dos rentamans d'interès, un al pis baix, de color blau, i un altre al primer pis; algunes peces del mobiliari de la dècada de 1920; les encavallades de l'últim pis, encara que els tirants han estat substituïts en el moment de la seva última restauració; els sostres i els paviments de moltes estances, així com una de les dos antigues esveltes garites que encara resta d'empeus a una de les cantonades. Per informació oral se sap de l'existència d'una mina que ve des de el bosc adjacent i que sembla que arriba en part cap a la zona dels cups.</p> | 08184-7 | Camí de ca n'Oriol. 08191 - RUBÍ | <p>La masia de Ca n'Oriol era coneguda antigament per Cases Besses, així consta en un document de l'any 1611, en el que Ramon de Vallvidrera i la seva muller, Dolça, feren donació al monestir de Sant Cugat de la meitat del Mas de Cases Besses, que posseïen per alou i heretat dels seus avantpassats a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Aquest nom perdurà fins al segle XIV en que sorgiren els Oriol dels masos Pujol i Cors i les corresponents terres annexionades a la gran masia de Ca n'Oriol. La propietat alodial d'aquesta hisenda pertanyia: tres quartes parts al senyor del Castell de Rubí, i una quarta part al monestir de Sant Cugat, excepte el Mas de Cors, que era alou del Beneficiat de Santa Maria del mateix monestir. El prestigi de la família Oriol ve dels seus membres Joan i Jaume Oriol, que, entre el 1361 i el 1370, exerciren de batlles feudals del senyor del Castell i de l'abat de Sant Cugat. Aquesta família no solament cultivaven les seves terres sinó que n'arrendaven d'altres dins i fora del terme de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a.) El 1492 Joan Oriol tenia una concòrdia amb la família Llorens, de la parròquia de Sant Iscle de les Feixes, per haver assassinat junt amb altres, amb la ballesta al pagès Miquel Llorens i la seva dona (GARCÍA, 1996). El 1606 es robada molta roba de la masia. L'autor, un immigrant francès, es detingut i condemnat a assots i cinc anys a galeres (BATALLA et alií, 1994). L'any 1608, Miquel Oriol arrendà terres del Castell de Rubí i de la hisenda dels Pubills Canals. El 1614, pagà delmes i rendes a la senyora Maria d'Oms i, a Granollers, al notari de Barcelona Esteve Gelabert i Bruniquer. Diversos membres de la família ocuparen el càrrec de batlle reial a Rubí, també durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Miquel Oriol, va morir essent batlle, quan, complint ordres del Lloctinent General del Principal de Catalunya, convocà el sometent per a la captura de diversos individus. Quan van sortir a la batuda, van caure en una emboscada i va trobar la mort (1629). El mateix personatge, el 1599 sortí com a fiador de l'escultor Jaume Rubió, pare i fill de Moià, per realitzar els retaules de l'altar major de Sant Pere, finalitzat l'any 1613 (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1694 s'obra a la façana, i el 1737 es fan grans reformes a la casa, segons data conservada a una rajola. El 1775, s'uneix un nou llinatge a la família arran del casament de la pubilla amb un Viver, de la masia de Can Viver de la Torre Bonica de Terrassa. El fill de l'hereu, en Pau Viver i Oriol, féu construir l'any 1848 una grandiosa era, per atendre la important recol·lecció de cereals que les seves terres li produïen. Era una era d'una capacitat de quatre batudes alhora, molt ben enrajolada i amb cinc lloses que presenten sengles llegendes en llatí, una a cada angle i l'altra al mig, amb la data de la seva inauguració i el nom del propietari. Avui encara es conserven (RUFÉ, 1984a; 1997a). El lloc estava partit entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi (SIERRA, 1989).. Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). L'any 1948 es va celebrar el centenari de l'era, motiu pel qual les propietàries, la senyora Paula Majó i la seva filla, Montserrat Viver i Majó, hi organitzaren, i presidiren, els actes commemoratius i populars, als quals acudí tota la població rubinenca (RUFÉ, 1984; 1997). L'any següent es va extingir, en morir sense descendència la darrera propietària, una de les nissagues més importants de les cases pairals rubinenques. Les seves propietats foren repartides: la masia, amb el bosc i terres dels voltants, es donà a l'obra benèfica de la Visitació de la Nostra Senyora, que porta el nom de 'Casal Sant Josep Oriol' i fins al gener de 1997, acollia infants necessitats. S'hi feren millores de condicionament i comptava amb dues aules escolars, una capella i una piscina Els darrers anys la gestió la portaven els Maristes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4936800,2.0419300 | 420029 | 4594006 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60080-foto-08184-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sant Josep Oriol era parent d'aquesta família rubinenca (RUFÉ, 1984a; 1997a). El seu ús, com a residència infantil ha obligat a successives ampliacions que han estat realitzades sense cap projecte conjunt o idea genèrica (PLA, s.d.). El celler de la masia està aguantat amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). | 93|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60289 | Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferro-0 | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XVIII?-XX | <p>Edifici entre mitgeres, que representa amb un cert bon grau de conservació, tot un sistema de vida tradicional avui desaparegut a Rubí. Conserva el celler, amb l'entrada des del carrer, un safareig (CASTELL, 1999), la premsa i cups, les arcades del pati, la cuina tradicional, les habitacions i la capella (BEL, 2001). Té un gran pati voltat d'arcades, darrera de les quals hi havia les habitacions pels jornalers. Resulta interessant també el safareig per a fer la bugada a mà, que s'alimentava d'aigua pròpia d'un pou que hi ha a l'entrada, un gran celler per a grans botes, dos cups de trepitjar el raïm arran d'una finestra que dona al carrer, la premsa manual per al raïm completa, amb el seu xupet per a recollir el suc amb una galleda. A aquesta premsa hi accedien tots els vinaters veïns per acabar d'esprémer les restes de la trepitjada. A més la cuina conserva l'enrajolat del segle XVIII (BEL, 1996).</p> | 08184-218 | Carrer de Sant Cugat, núm. 32, 08191-RUBÍ | 41.4894900,2.0320700 | 419200 | 4593550 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60289-foto-08184-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60289-foto-08184-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60193 | Cal Fideuer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX-XX | <p>Edifici urbà de planta rectangular i façana esvelta i ben proporcionada, amb acabat arrebossat i pintat en bicromía: color grisós als aplacats decoratius de guix i taronja fosc la resta. S'eleva fins a tres altures, i presenta la teulada plana, amb barana d'obra. La porta d'entrada ha estat remodelada per una restauració molt recent. Destaca per la seva particularitat un respirall metàl·lic que es situa al centre que defineixen les obertures aparellades que es repeteixen entre el primer i segon pis, amb balconada volada a la primera altura.</p> | 08184-120 | Carrer de Sant Jaume, 8, 08191-RUBÍ | <p>El nom ve del fet que el seu propietari era fabricant de pasta per a sopa i tenia el seu establiment al proper carrer Sant Cugat, precisament a la casa que també porta el mateix nom.</p> | 41.4897600,2.0315700 | 419159 | 4593580 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60193-foto-08184-120-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha estat restaurat recentment. | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60166 | Cal Fideuer / Ca l'Aliart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer-ca-laliart | <p>ALUJAS et alii (1984) Homes del Rubí d'ahir, Barcelona, Comissió de Cultura del Casal d'Avis de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb dues obertures a cada una de les plantes altes. Al primer pis, presenta un balcó corregut i al segon, sengles balcons individuals. Resulten d'interès la façana, els balcons i baranes, la cornisa i els espiralls, el medalló i la porta d'entrada (BEL, 2001).</p> | 08184-93 | C/ Sant Cugat, 2, 08191-RUBÍ | <p>Havia estat un magatzem de gra (BEL, 2001). El carrer de Sant Cugat havia format part del terme de Sant Cugat, fins que el segle XIX va ser segregat i annexionat al de Rubí.</p> | 41.4895200,2.0314100 | 419145 | 4593554 | 1860 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60166-foto-08184-93-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60216 | Cal Gaspà / Indústries Espona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaspa-industries-espona | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PEREIRA CASTRO, Carlos (1998) Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització. Rubí, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí.</p> | XX | El conjunt va estar enderrocat a una gran extensió per a construir habitatges (INVENTARI, 1999). | <p>Edificació de tres naus de dues plantes paral·leles, la més petita al centre. Les naus estan unides transversalment en la seva planta superior mitjançant un pont cobert. A l'extrem N, on es troba la porta d'entrada, hi ha una torre més alta. La construcció presenta grans finestres i està arrebossada a la planta baixa, mentre que la superior és d'obra vista (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-135 | Passeig de les Torres, 08191-RUBÍ | <p>L'empresa Gaspà i Parramon tenia llogada una nau al Vapor Vell. El 1945 es va construir aquesta fàbrica i s'hi instal·là aquí. La nau més propera al passeig de les Torres va ser dedicada a filatura i la més allunyada a teixits. A inicis de la dècada de 1970 adquirí la fàbrica la fundació J. Espona la qual suprimí els telers i dedicà la fàbrica íntegrament a filatures, restant en funcionament fins a finals de la dècada de 1980. Després va ser adquirida per l'INCASOL, que va enderrocar la major part per a construir habitatges (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4819900,2.0335400 | 419314 | 4592716 | 1945 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60216-foto-08184-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'han realitzat obres de remodelació de la primera planta d'aquest edifici per tal d'adequar-lo com a espai d'exposicions. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60224 | Cal Gerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gerrer-0 | XIX-XX | <p>Antiga terrisseria dotada de caràcter simbòlic per la gent de Rubí. Actualment està constituït per un edifici molt estret de planta baixa i dos pisos i un pati lateral. L'edifici, pintat de color groc, presenta a la façana un balcó al primer pis i un gran respirall aplic, vidrat de color verd, a la segona. A la paret lateral presenta tres finestres, dos a la primera planta i una altra a la segona. Al pati i a l'interior hi ha elements de l'antiga terrisseria.</p> | 08184-153 | C/ Cervantes, 85 08191 RUBÍ. | <p>Ja en el segle XVIII es comenten les excel·lències dels totxos fets a Rubí, un poble llavors amb un creixement constructiu important i amb un tradició de rajoleria local prou interessant, com es pot comprovar en algunes masies i cases del terme. Així Francisco de Zamora, el 1789 diu 'se hacen excel·lents ladrillos, de un grueso extraordinario' (GARCÍA, 1996). Està considerada com una institució rubinenca al llarg del segle i mig d'existència que se li pot atribuir. Cap el 1850-1860, Joan Duran, procedent d'Esparreguera, arriba a Rubí on va bastir el seu forn de terrissa, a la carretera de Sant Cugat, al costat del torrent de ca n'Oriol. La seva producció fonamental van ser els atuells domèstics (gibrells, plats, càntirs, abeuradors per a coloms, menjadores per a conills, etc..). Va fer-se motlles per tal de fer elements decoratius: balustres, capitells, pinyes d'ornament, etc....... La botiga, originàriament va instal·lar-se al lloc on avui hi ha la pastisseria de la família Llonc, a la llavors nomenada plaça dels Peixos. Com que era un entusiasta seguidor de l'obra claveriana, del seu forn van sortir dotzenes i dotzenes de busts de Clavé fets en argila cuita, que eren demanats a casa seva per les agrupacions claverianes de tot Catalunya. També per això, quant va comprar la casa del llavors carrer Fondo i va fer reformar la façana i construir-hi la balconada que encara es veu, va fer-hi fixar, amb la data de 1900 uns medallons, fets per ell, amb les quatre barres, el d'en Clavé i aquelles inscripcions que deien 'Uniu-vos i sereu forts i instruir-vos i sereu lliures', que l'any 1939 van ser suprimides. També va fer bustos del Dr. Robert. El forn es va quedar petit amb el pas del temps, treballant-se de fort per a la construcció, comprant maquinària per a fer tortugades i canonades, teula aràbiga i altres materials. El seu fill Lluís es va dedicar més a la compra-venda de terrissa de Breda, Verdú, rajoleta valenciana, tec..... Les vendes les feia portant la mercaderia en un carro amb vela i bosses. Va fer bustos de Santiago Russinyol, Guimerà i Iglesias. Sembla que en aquest taller es va acoplar per primer cop a Espanya, un motor elèctric al torn. Va ser idea i realització d'en Julià Solanas 'l'Antolín'. Va ser dirigent del moviment cooperatiu i fundador de la cooperativa per a la construcció de cases barates a ca n'Oriol (ALUJAS et alií, 1984). La seva producció està present en molts elements arquitectònics a les cases de Rubí. Regentat per la família Puig Duran. Exporta ceràmica (sobre tot cassoles i abeuradors) a França (RUFÉ, 1985b). 1998. Apareix com a teuleria i rajoleria.</p> | 41.4882800,2.0339400 | 419355 | 4593413 | ca. 1850 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60224-foto-08184-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla que el 1927 s'hi va instal·lar un molí de gra. L'amo va crear un sindicat obrer independent, que es deia de 'les Farinasses'. Aquest home i la seva família van emigrar a Amèrica abans dels fets del 1936 (TURU et alií, 2000) | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60174 | Cal Met Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-lleo | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XVIII | <p>Edifici de volum cúbic, planta rectangular, de tres pisos i golfes i cobriment per teulada a doble vessant. La seva façana nord està adossada a les altres cases que formen la illa. La resta de les façanes son exemptes, presentant una galeria de tres arcades orientada cap a ponent. És interessant la façana que es troba a migdia, presentant un rellotge de sol sobre d'una llegenda pintada que diu 'Cal Met Lleó'. A la planta baixa, voltat d'una tanca d'obra i reixes, existeix un pati amb safareig.</p> | 08184-101 | Carrer de Sant Pere, núm. 40, 08191-RUBÍ | <p>Ja es cita al segle XVIII, data en que es deia can Molins, i entrava dins la consideració de casa urbana (BATALLA et alií, 1994). L'any 1806 apareix en documentació el topònim 'camp de Panical', referit a les terres del mas Serra del Padró. Una altra cita important en la documentació escrita data de l'any 1863 en que l'Ajuntament de Rubí demana al propietari d'uns camps (probablement els de Panical) que deixin espai per un carrer que enllaci els carrers de Sant Isidre i Sant Pere. Aquest era Mariano Molins, de cal Met Lleó (BEL, 1996). Els propietaris eren Jaume i Mariano Molins, pare i fill, aquests volien urbanitzar les seves terres, conegudes com el camp de Panical. Aquest era un espai que comprenia els carrers Sant Pere, Magallanes, mestre Feliu, Sant Miquel i bona part del carrer Sant Isidre. Sembla que tots aquests terrenys els havien anat comprant en petites parts des de l'any 1800 a can Serra del Padró. La família Molins procedia de Barcelona, on era propietària de terres en l'anomenat Camp de la Bota i, també, hi dirigien alguns comerços i tavernes des del segle XVIII. En el pla d'urbanització veiem que aquell tros de carrer tallat que comença en el carrer Sant Pere, davant de cal Met Lleó, en direcció al col·legi Pau Casals, havia de continuar recte fins el carrer Mestre Feliu, i s'havia de dir carrer Molins mentre que el carrer Mestre Feliu s'havia de dir Sant Mariano. Tot això va ser un projecte del 1863 que no es va realitzar. L'actual propietària, Maria Molins, diu que el mot de cal Met Lleó, ve del seu avi Jaume, de qui es deia que era fort com un lleó (BEL, 1996).</p> | 41.4915300,2.0330100 | 419281 | 4593775 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una construcció tradicional amb fesomia de masia, encara que sempre ha estat un edifici urbà d'habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60204 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Barcelona: Curial</p> | XVIII-XIX | Presenta una restauració molt acurada, responent a un tipus constructiu del que pot considerar-se un bon representant a Rubí, així i tot, la renovació de les construccions que hi fan mitgera, ha trencat el sentit unitari de lo que seria un conjunt arquitectònic del carrer. | <p>Es tracta d'un tipus de construcció popular d'habitatge unifamiliar urbà molt tradicional en Rubí. Es un edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis, amb una finestra al pis i a la planta baixa. La porta forana presenta brancals de pedra i llinda amb arc escarser monolític i dona a un petit vestíbul on es troba la porta principal d'accés a la vivenda. La coberta es a una aigua i de teula àrab, presentant el ràfec-canalera amb tortugues. La façana es troba arrebossada i pintada en color groc clar.</p> | 08184-132 | C/ Sant Cugat, 14, 08191-RUBÍ | <p>Es troba a un carrer que va conèixer el seu floriment durant el segle XVIII-XIX. El darrer terç del XVIII es produeix una acceleració constructiva testimoniada per Francisco de Zamora el 1789 (GARCÍA,1996) El carrer pertanyia al terme de Sant Cugat, fins que a finals del segle XIX va ser agregat al municipi de Rubí.</p> | 41.4895400,2.0314900 | 419152 | 4593556 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60204-foto-08184-132-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60299 | Cal Muntades / Fàbrica dels Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades-fabrica-dels-serrat | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt format per un recinte tancat amb tres entrades generals, una a cada via pública. Està delimitat pels carrers Conflent, Avinyó, carretera de Terrassa i les altres indústries veïnes que es troben al costat de la riera. Existeix un grup d'edificacions perifèriques format per set cases que tenen entrada per la carretera i que formen una petita colònia industrial adossada a la tanca del recinte. Així mateix i al nord es troben dues petites naus i un transformador. La zona central del conjunt fabril està dividida en tres grans blocs d'edificacions, paral·lels entre ells, i orientats en direcció Est-Oest. 1/ El bloc nord es de construcció recent i està mancat d'interès pel propòsit actual. 2/ El bloc sud, consta de tres edificacions, la casa-porteria, una altra casa a l'oest, avui magatzem, i una nau industrial molt reformada respecte a la seva antiga estructura. 3/ El tercer bloc, situat entremig dels altres dos, disposa de dos elements, el més important dels quals, és situat a la banda oest. Es tracta de la nau més important de tot el conjunt, ja que és la que conserva pràcticament intacta la seva estructura i aspecte originaris de finals del segle XIX. Constitueix un edifici de planta quadrangular i amb dues plantes; la plataforma de separació entre la planta baixa i la superior està sostinguda per diverses columnes de ferro. Entre filera i filera la plataforma pren la forma d'una volta d'arc rebaixat reforçada per una barra de ferro horitzontal entre columna i columna (cada parella de columnes en disposa d'una). Tota la nau es troba arrebossada a l'exterior i presenta amplis finestrals a cada planta, per tot el seu perímetre (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-228 | C/ Avinyó, 2 08191-RUBÍ | <p>Va començar la seva activitat l'any 1891, essent fundada per Josep i Francesc Serrat per dedicar-s'hi a la producció de teixits de cotó (RUBÍ, 1993) . La primera peça va ser teixida el 1896. Va experimentar dos pics d'activitat: al llarg de la Guerra de Cuba, abans de 1898 i al llarg de la Primera Guerra Mundial. La crisis va arribar l'any 1934, en que va tancar les seves portes deixant sense feina els 170 treballadors que tenia (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989) i s'hi va instal·lar una farinera organitzada per una col·lectiva de flequers, aprofitant material que havien aconseguit al front. Acabada la Guerra va ser comprada pels Espona, els quals amplien el negoci de les farines (INVENTARI, 1999).</p> | 41.5065500,2.0354400 | 419503 | 4595440 | 1891 | 08184 | Rubí | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60299-foto-08184-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60299-foto-08184-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60249 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet-0 | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; VILALTA, Jordi (1985) 'Un document de les guerres carlines a Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 371-374. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XVI? | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. A la part que dona a la plaça del Doctor Guardiet hi ha una porta amb arc de mig punt dovellada. Les finestres de les plantes superiors són de la segona meitat del segle XX. En aquesta façana hi ha, també, una inscripció que indica que hi va viure el líder republicà Josep Palet. A la paret lateral de la casa, en la façana que dona al carrer de Terrassa hi havia un finestral de tradició gòtica amb llinda amb arc conopial d'aire renaixentista propi del segle XVI (GARCÍA, 1996). Actualment hi ha diverses finestres amb llindes de pedra, encara que en algun cas semblen haver estat retocades i la pedra substituïda per un arrebossat que la imita.</p> | 08184-178 | Pça. Del Doctor Guardiet, cantonada carrer Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>És la casa urbana que conserva la data més antiga del poble de Rubí, ja que en la llinda d'un finestral posa la data de 1500 (TURU et alií, 2000), també hi ha altres finestres de pedra (BATALLA et alií, 1994). Josep Palet va ser un conegut lluitador republicà i va estar implicat l'any 1873 en un desarmament general que es va fer a la milícia republicana de Rubí, en un moment en que existia perill d'alguna falconada carlina, fet que va ser denunciat a la premsa estatal (MARGENAT, VILALTA, 1985). La casa posseïa una imatge de la Verge del Roser, d'estil barroc, atribuïda a Jaume Rubió. Aquesta imatge va ser regalada a la família Brustenga-Mir pel rector i la Junta d'Obra de la parròquia, ja que aquesta família, havia donat els materials per a l'ampliació de l'església de Sant Pere, provinents del seu forn d'obra que es trobava a prop de la masia. En començar la revolta de l'any 1936, les autoritats locals ordenaren que tothom lliurés els objectes religiosos, i la família Brustenga es desprengué de la imatge que, col·locada dins un sac, fou llençada a la pila del carrer Terrassa davant de la presó. Algunes escultures, quadres i creus són salvats de la destrucció i traslladats a la masia de ca n'Oriol, on hi ha el dipòsit del Museu de Rubí, del qual s'havien incautat les autoritats. En acabar-se la contesa, l'any 1939, i restablir-se el culte a l'església parroquial, a falta d'imatges, col·loquen a l'altar del Roser aquesta Verge. Passat algun temps, i havent-ne adquirit una altra, és restituïda novament a la família (RUFÉ, 1994b).</p> | 41.4920100,2.0297600 | 419011 | 4593832 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 93|94|80 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60304 | Cal Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patilles | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. (Informació oral de Dolor Esteve, abril 2001)</p> | XIX | <p>L'habitatge respon a una tipologia popular de casa urbana d'un sol pis amb eixida posterior, pati i zona dedicada a les tasques d'indústria agrícola. Presenta elements decoratius en ceràmica a la façana i teulada plana. Resulta molt interessant el fet de mantenir en actiu una petita indústria familiar de transformació vitivinícola, que es relaciona amb una de les poques vinyes i barraques tradicionals i en actiu de la localitat. A l'entrada de la zona de cellers, des del carrer, existeixen dos cups quadrats, enrajolats amb ceràmica vidrada, dedicats l'un a vi negre i l'altre a blanc. Conserva en ús els estris, eines i màquines propis d'aquesta manufactura tradicional: la premsa de fus de ferro amb les planxes de partir, les eines de ma (arpiots, maçó, maça de posar taps, alçabotes, bomba de transvasar, trinxadora, portadores amb caparons de 90 kg de capacitat enrasades, aixetes de diversos tipus, etc..). Al celler, sobre els sòcols, hi han catorze botes de vuit - nou càrregues (160 litres per càrrega), que s'omplen de vi cada verema.</p> | 08184-233 | C/ Prat de la Riba, 31-33 08191-RUBÍ | <p>Va ser construïda per Joan Ventosa (Informació oral de Dolors Esteve, abril 2001), originari de Sant Andreu de la Barca. El motiu de 'Patilles', venia de que portava llargues patilles (Informació oral Dolors Esteve, abril, 2001).</p> | 41.4943000,2.0314400 | 419154 | 4594084 | 1889 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60136 | Cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ximelis | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1982a) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de J. Serra (IV)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, p. 9-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de caire rural que es composa de diversos habitatges dins d'una única construcció de planta allargada en direcció SO-NE amb teulada a dues vessants. També hi ha edificis exempts com a construccions secundàries, tot dotat d'un marcat caràcter popular. Al SO del conjunt hi ha una era enrajolada, i per la zona NE un antic pou comunal de forma rectangular que es ve considerant com a possiblement medieval (CASTELL, 1999) o anterior. Des de l'exterior s'endevinen elements tradicionals, com la entrada als cups d'un dels habitatges. Destaca l'entorn agrícola, a la vessant que baixa cap al torrent fondo, formant un interessant conjunt unitari i de caire rural, vinculat amb aquest valuós espai natural.</p> | 08184-63 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>Sobre el seu accés, existeix un document que fa una descripció d'interès, que es conserva al Cartulari de Can Xercavins, i que diu així: '(..) en la cruïlla del camí d'Ullastrell a Rubí que transcorre per migjorn vers la font, en el lloc més alt anomenat creueta hi havia el camí que menava a la Torre Brugera, avui Ximelis' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Antigament constituïen aquesta propietat tres masies anomenades: Mas Rovira, Mas Balies i Mas Moragues. Pertanyia al senyoriu alodial del Castell de Rubí i del monestir de Sant Cugat (RUFÉ, 1984a; 1997a). El més antic que es coneix és Mas Balies, de l'any 1217, citat en un document que diu: 'Bernat de Valers, una pessa de terra prop de l'església de sant Genis, a la part del torrent dels Arcots; a la part de sol ixent ab lo camí que va de St. Genis al Mas Balies'. El mateix mas apareix en altres documents als segles XIII i XIV. Per un altre document se sap que l'any 1416 el mas estava totalment enderrocat. Després d'aquesta data, el mas fou reconstruït passant a anomenar-se Mas Pi de Balies, nom que el distingia dels altres masos Pi de la serra i Pi de Vilaroc. En el segle XVI s'anomenava Torre Bruguera. A començament del segle XVII les tres masies formaven una sola propietat en poder de Cristòfol de Guimerà. Després passaren a mans de Jaume Castellà, i més tard, de Miquel Planes, que vengué l'any 1651 a Don Josep Ximenes els masos Balies i Moragues. La propietat pren el nom d'aquest propietari. Per motius polítics, la propietat fou confiscada a la primera meitat del segle XVIII dues vegades, per ésser el propietari un súbdit estranger i per les guerres entre Catalunya i França, fins que l'any 1759, la hisenda passà a propietat del rubinenc Antoni Prat, qui en morir va deixar els seus béns per a la fundació d'un benefici eclesiàstic anomenat del Sant Crist. En decretar-se la llei de desamortitzacions de Mendizábal, el segle passat, retornaren aquestes finques a la descendència familiar del fundador del benefici. A partir del segle XVIII esdevé un llogarret amb els masos Balies i Moragues, i amb els anys s'hi anaren construint noves cases (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XVIII, l'agricultura en expansió era el motor de la prosperitat de Rubí. La propietat de Ximelis constitueix, per si mateixa, un bon exemple il·lustratiu, així, l'any 1782, comptava amb 10 pagesos que havien plantat 3'36 Ha. de nous mallols, sense comptar les 4'10 Ha. de vinya vella que tenien dotze pagesos més (GARCÍA, 1996). L'any 1861, els administradors de la Causa Pia, Pau Palet, Josep Alsina i Josep Ramoneda, reben ordre de que les rendes de la propietat passin a l'escola pública (ROVIRA, 1982a). Al seu costat ha crescut actualment una urbanització.</p> | 41.4973900,2.0096600 | 417340 | 4594448 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molt a prop es troba la font de la Magnèsia (TURU et alií, 2000). Es tradició que aquest era un lloc de descans pels antics pelegrins que hi anaven cap a Montserrat. No s'ha tingut accés a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60287 | Camí de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-noriol | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que portava fins a la masia de ca n'Oriol. El traçat tradicional seguia el carrer de la plana de can Bertran i Torres Oriol. Actualment està totalment urbanitzat, per tant, només es considera el traçat que té des de l'Avinguda de l'Estatut fins a la masia i la seva continuació cap a can Sant Joan i cap a can Tiraïres. De tota manera, a la zona que dona al nucli habitat de Rubí, el camí té tres traçats diferents, cosa que respon a les necessitats que es tenien de fer diferents desplaçaments a diverses zones. LA zona que ara es considera està feta en terra batuda, excepte al costat de l'era de ca n'Oriol on el paviment té un tractament més acurat, a més d'haver-hi guardarrodes.</p> | 08184-216 | Parc de ca n'Oriol, 08191- RUBÍ | 41.4925900,2.0447500 | 420263 | 4593882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60287-foto-08184-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60287-foto-08184-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60227 | Camí de can Feliu - can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-feliu-can-bosc | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Ha estat asfaltat en part. | <p>Camí traçat per a ser utilitzat en carro, que posteriorment ha estat asfaltat en part sense variar el traçat. Ve des del pont de can Claverí i arriba fins a can Feliu, des d'on segueix cap a can Bosc. Constitueix el camí principal d'accés i sortida a bona part de les primeres urbanitzacions que ses van fer a Rubí.</p> | 08184-156 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5009400,2.0195900 | 418173 | 4594833 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60227-foto-08184-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60207 | Camí de can Riquer / Camí Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> | 08184-143 | A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.4919200,1.9910000 | 415775 | 4593859 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60277 | Camí de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roig | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí rural de terra batuda que surt mena del camí de Sant Muç des de sobre can Ramoneda i que va seguint, aproximadament, la carena fins a endinsar-se al bosc de can Roig i va seguint suaument les corbes de nivell fins arribar a la masia de can Roig. El traçat és fet pensant en carros, i no està asfaltat, en tot el seu recorregut.</p> | 08184-206 | Des del camí de Sant Muç fins a can Roig, 08191- RUBÍ | 41.5135100,2.0227900 | 418456 | 4596225 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60277-foto-08184-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60277-foto-08184-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60277-foto-08184-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60275 | Camí de can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-tiraires | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí rural de terra piconada que anava des de ca n'Oriol i can Sant Joan cap a la masia de can Tiraïres i des d'allà seguia fins a enllaçar amb el camí vell de Bellaterra. El traçat del camí presenta problemes doncs, per un costat hi ha l'autopista (amb problemes per travessar-la pel camí) i per l'altre hi ha el camp de golf que ha fet variar la ruta originària. El fet de que s'hagi convertit en un camí peatonal fa que sigui més difícil de recuperar el traçat originari.</p> | 08184-204 | Des de ca n'Oriol fins el camí de Bellaterra, 08191- RUBÍ | 41.5030100,2.0517400 | 420859 | 4595032 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60275-foto-08184-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60275-foto-08184-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60209 | Camí de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-muc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Ha estat asfaltat | <p>Camí que porta des del nucli urbà de Rubí fins a l'ermita de Sant Muç. Discorre per sota el pont de can Claverí, arriba fins a can Ramoneda i finalment passa fins arribar al darrera de l'ermita. El seu traçat, tot i que essent de ferradura, ha estat cobert per asfalt, encara que sense rectificar la seva traça.</p> | 08184-145 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.5075800,2.0236600 | 418521 | 4595566 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60209-foto-08184-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60165 | Camí vell de Bellaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-bellaterra | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí antic de terra, que menava cap a Bellaterra. Actualment el traçat tradicional, es troba a la part alta del turó del Rossell i continua per sobre del bosc de can Tiraïres, després d'empalmar amb el camí que ve en sentit perpendicular des de can Tiraïres. Continua en terme de Sant Cugat del Vallès.</p> | 08184-92 | A l'extrem NE del terme, 08191-RUBÍ | 41.5051400,2.0518100 | 420867 | 4595269 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60165-foto-08184-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60097 | Camí vell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-castellbisbal | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que, en origen, anava des de Rubí fins a Castellbisbal i continuava cap a Martorell. Travessava la riera, davant de can Fatjó i continuava, conjuntament amb el d'Ullastrell, en direcció SO-NE fins que se separaven i el de Castellbisbal seguia en direcció NNO-SSE. Actualment només conserva el seu aspecte original antic sobre terra a la zona de can Balasc i can Pi de Vilaroc, on conserva un traçat molt recte, que probablement és un indici d'antiguitat. Prop del mateix, a la zona de ca n'Estaper, va aparèixer un miliari.</p> | 08184-24 | Zona oest del terme 08191-RUBÍ | <p>L'any 1610 es parlava d'un camí reial de Rubí a Martorell que sortia de la zona del Castell i can Fatjó Durant tot el segle XVIII hi ha referències constants a aquest camí en la documentació (BENCOMO et alií, 1986). L'any 1866 es va intentar rectificar el camí a la sortida de Rubí, degut a que passava la riera de Rubí a gual i ho feia donant volta. Es va intentar fer un pont que escurcés el camí i evités el perill de travessar la llera, de tota manera no va reeixir. L'any 1834 a la documentació apareix la figura d'un encarregat a la riera 'de dar dirección a las aguas a fin de hacerlas transitables a los que viajan de Martorell a Sant Cugat' (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4788000,2.0080400 | 417181 | 4592385 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També conegut com a camí vell de Martorell. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60232 | Camí vell de Sant Cugat/ Camí de Sagraments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-cugat-cami-de-sagraments | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral Sr. Rufé, (febrer 2001). RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984)a Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Sortia de davant la creu de can Serra del Padró cap a ca n'Oriol i can Tiraïres, essent l'actual carrer de la Plana de can Bertran. Actualment es troba totalment integrat dins la trama urbana de Rubí, per tant, només es considera la part que es troba dins la plana agrícola de ca n'Oriol - can Sant Joan i, especialment, prop d'aquesta darrera casa, on surt del terme municipal. D'altra banda, hi ha un altre camí que enllaça amb aquest que ve des de ca n'Oriol.</p> | 08184-161 | a l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Durant tot el segle XVIII les referències al camí de Sant Cugat són constants (BENCOMO et alií, 1986). La masia de can Sant Joan es troba situada al costat del camí vell o dels Sagraments que mena cap a Sant Cugat del Vallès Per travessar el torrent dels Alous hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona. L'autopista va tallar el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4894600,2.0447000 | 420255 | 4593535 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60232-foto-08184-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60232-foto-08184-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi havia una explotació d'argila sota can Castanyer, al costat del camí (TURU et alií, 2000), i, a la Plana, al costat del camí, fins la primera dècada del segle XX, es conservava el topònim de 'la guixera' (Informació oral Sr. Rufé, febrer 2001) | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60135 | Camí vell de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-terrassa | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Ruta que sortia del camí de Sant Muç i que, anant per la banda dreta de la riera, menava cap el torrent de can Fonollet. Avui dia, encara es conserva, amb algunes modificacions en el seu traçat, però totalment amb paviment de terra. Surt de sobre can Ramoneda, conjuntament amb el de can Roig, del que se'n deriva, passant per les restes de can Pòlit, seguint en direcció al Nord per travessar l'esmentat torrent de can Fonollet.</p> | 08184-62 | N del terme municipal, 08191-RUBÍ | <p>Apareix documentat a la 'Causa del Rector' i discorria per can Ramoneda cap a Terrassa (BENCOMO et alií, 1986). El més segur és que la seva part inicial fos el camí de Sant Muç</p> | 41.5043100,2.0249900 | 418628 | 4595202 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60086 | Can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balasc | <p>ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | XIX | <p>L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu 'REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882'. La porta està resseguida i pintada en blau.</p> | 08184-13 | Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)</p> | 41.4762600,2.0048800 | 416914 | 4592107 | 1882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca 'Chrysler' de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant 'per sé' com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi. | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60228 | Can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellver-0 | <p>Informació oral Sr. Miquel Rufé, març 2001</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i pis amb teulada a una sola vessant, rodejat per un ampli jardí, amb una font amb rajoles de ceràmica blanca i blava i altres dependències auxiliars. Presenta, a la planta baixa, porta i dues finestres, i a la primera planta, tres finestres amb balcó ampitador. Sota teulada té interessants respiralls fets de ceràmica. Tota la construcció ofereix un estil Historicista, que contrasta amb la data de construcció obtinguda per informació oral.</p> | 08184-157 | C/ General Prim, 5.- 08191-RUBÍ | <p>La casa la va comprar el Sr. Bellver de Barcelona, casat amb la Sra. Camps de Rubí i li va donar un aspecte rural (de masia) (informació oral, Sr. Miquel Rufé, març 2001).</p> | 41.4878600,2.0298100 | 419010 | 4593371 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60228-foto-08184-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60091 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-2 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'una masia típica catalana del grup I, probablement primer en un sol edifici amb coberta a dues vessants i frontó a la façana lateral. Posteriorment, a partir del segle XV, s'hi afegí un segon cos per engrandir-lo, adoptant la planta en forma de 'L' (GARCIA, 1995). Avui l'edifici està compartimentat en diferents habitatges de segona residència, i tot i que s'han aixecat noves construccions, encara sembla restar molt de la seva fesomia primitiva, amb algunes variacions, destacant l'entrada principal d'arc de mig punt de dovelles de pedra i algunes de les finestres, així com l'antiga porta del barri, construcció pròpia de la transició entre els segles XIX-XX. A les seves terres va créixer una urbanització a mitjans de la dècada de 1950.</p> | 08184-18 | Carrer de la urbanització 'Les Valls de Sant Muç' 08191-RUBÍ | <p>Va ser coneguda en primer lloc, com a 'mas Carbonell', en el temps que estava subjecta a la servitud dels senyors del castell de Rubí. L'any 1355 era l'hisenda més gran del terme, entre el camí d'Ullastrell, el torrent de can Xercavins i el de can Ramoneda, amb molta part de bosc. Mitjançant un matrimoni, el mas fou unit a can Bosch de Terrassa, família que continuà conservant l'heretat fins el segle XX. Alguns documents ens parlen de l'existència d'una ermita encara que fins avui no s'ha trobat cap indici del seu emplaçament. L'any 1954 es parcel·là la finca, i es construeix una urbanització, essent adquirida la masia per dues famílies com a segona residència (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense determinar el lloc exacte, de sap de l'existència d'un jaciment arqueològic | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60094 | Can Calopa / Can Galopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopa-can-galopa | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII- XIX | La construcció presenta un estat de deteriorament progressiu, fet que s'agreuja amb la presència d'elements i materials que trenquen l'harmonia del conjunt, com poden ser les grans sitges que flanquegen l'entrada del barri a ambdós costats o els coberts pels animals. | <p>Masia del tipus III, en estat de degradació, situada molt a prop de la riera i al peu del turó que porta el mateix nom. Malgrat el seu estat, encara conserva molts elements originals. Del conjunt constructiu resulten interessants l'antiga estructura, encara dempeus, i a la façana principal les pedres esculpides de porta i finestres, la porta del barri, així com l'edifici exempt al costat del riu, que recorda vagament la construcció d'un antic molí hidràulic, fet aquest que es podria relacionar amb l'existència de restes d'una canalització de lo que es pot considerar com una antiga resclosa situada aigües amunt de la riera, així com la proximitat d'un altre molí d'època posterior, avui arruïnat, a l'altra cantó de la riera, i dintre del terme de Sant Cugat. A uns 300 metres en direcció riu amunt es troben els forns per a l'extracció de guix.</p> | 08184-21 | Camí de can Calopa, 08191-RUBÍ | <p>La notícia més antiga és de l'any 1244 i se l'anomena 'mas Roquers' amb un molí. El 1272 era propietat de Pere Soliarte de Roqué i sa muller Raimunda, els quals venen el mas a Ramon Dalmau, qui té la propietat juntament amb els monjos de Santes Creus. L'any 1316 en Pere de Roquers ven una peça de terra nomenada la 'illa de Roma'. Apareix una altra vegada en un fogatge del 1359, existint més documents a partir del segle XIV, pertanyent a la família Mitjans (RUFÉ, 1984a; 1997a) Els segles XV, XVI i XVII, se l'anomena 'mas Mitjans de la Riera'. El 1728 apareix Càndid Calopa, pagès de Sant Pere de Rubí, que té un censal sobre el 'bosc d'en Calopa' del Papiol. Tant la masia com el molí situat al davant, a l'altre cantó de la riera, van ser adquirits, després de la Desamortització, pel baró d'Esponellà, D. Carles de Fortuny (RUFÉ, 1984a; 1997a)</p> | 41.4640300,2.0138200 | 417645 | 4590740 | 08184 | Rubí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Actualment està fonamentalment dedicada a explotació ramadera. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60095 | Can Canyadell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell-vell | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XV-XVI? | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Es troba a mitja vessant d'un torrent. De l'antiga casa es conserven restes de dues parets, encara que arriben fins a uns cinc metres d'alçada. Les parets tenen diverses fases. En la que sembla més antiga s'observen carreus de pedra units amb morter. En una segona fase (la principal) les parets són de maçoneria i totxo, mentre que s'observen determinats elements, d'un moment posterior, fets totalment amb totxo. El lloc es troba totalment envaït per la vegetació S'observen restes d'elements de combustió, com les restes de la xemeneia d'una llar de foc. Fora de la casa es veu el que sembla ser una sitja al terra.</p> | 08184-22 | Torrent de can Canyadell 08191 - RUBÍ | <p>Al Cartulari de Sant Cugat es troba esmentat : 'Cannedells, de ipso' l'any 956, i 'Kannatellum' de la parròquia de Castellbisbal. L'any 1126 en que es parla de la donació de l'alou i mas de 'Cannadell', amb les seves pertinences. En altres pergamins es troba escrit 'Canatellum'. De l'antiga masia resta ben poca cosa. S'aixecava a la banda de Rubí però quan es va construir la nova casa de pagès el segle XVII, l'edificaren en el terme de Castellbisbal, potser per estar més a prop d'aquesta població, ja que per anar a Rubí tenien dues hores llargues de camí. Els propietaris van ocupar diversos càrrecs públics, com a jurats, prohoms o batlles. El 1733, és citat Silvestre Canyadell, com ' de la parròquia de Sant Pere', qui paga un delme dels masos Xifré i Canyadell (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1925 en una excursió es fa la següent descripció: 'tot enrunat' (P.R.C., 1984).</p> | 41.5215700,1.9832900 | 415170 | 4597158 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que la cronologia principal ha d'acabar en el segle XVI els elements de la darrera fase constructiva han de ser del XIX. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/