Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60095 | Can Canyadell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyadell-vell | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001) RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XV-XVI? | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Es troba a mitja vessant d'un torrent. De l'antiga casa es conserven restes de dues parets, encara que arriben fins a uns cinc metres d'alçada. Les parets tenen diverses fases. En la que sembla més antiga s'observen carreus de pedra units amb morter. En una segona fase (la principal) les parets són de maçoneria i totxo, mentre que s'observen determinats elements, d'un moment posterior, fets totalment amb totxo. El lloc es troba totalment envaït per la vegetació S'observen restes d'elements de combustió, com les restes de la xemeneia d'una llar de foc. Fora de la casa es veu el que sembla ser una sitja al terra.</p> | 08184-22 | Torrent de can Canyadell 08191 - RUBÍ | <p>Al Cartulari de Sant Cugat es troba esmentat : 'Cannedells, de ipso' l'any 956, i 'Kannatellum' de la parròquia de Castellbisbal. L'any 1126 en que es parla de la donació de l'alou i mas de 'Cannadell', amb les seves pertinences. En altres pergamins es troba escrit 'Canatellum'. De l'antiga masia resta ben poca cosa. S'aixecava a la banda de Rubí però quan es va construir la nova casa de pagès el segle XVII, l'edificaren en el terme de Castellbisbal, potser per estar més a prop d'aquesta població, ja que per anar a Rubí tenien dues hores llargues de camí. Els propietaris van ocupar diversos càrrecs públics, com a jurats, prohoms o batlles. El 1733, és citat Silvestre Canyadell, com ' de la parròquia de Sant Pere', qui paga un delme dels masos Xifré i Canyadell (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1925 en una excursió es fa la següent descripció: 'tot enrunat' (P.R.C., 1984).</p> | 41.5215700,1.9832900 | 415170 | 4597158 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60095-foto-08184-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que la cronologia principal ha d'acabar en el segle XVI els elements de la darrera fase constructiva han de ser del XIX. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60116 | Torrent de can Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-canyadell-0 | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent que discorre en direcció aproximada N - S just a l'extrem oest del terme municipal, la llera del qual fa de partió del terme amb el de Castellbisbal a l'extrem NO. La vall del torrent es troba excavada en argiles quaternàries, aflorant en alguns punts el substrat terciari. La coberta vegetal és molt variable, ja que hi ha llocs on es troba vegetació pròpia de ribera de torrent (al fons), zones on apareix conreu i altres punts amb bosc. Forma el flanc de la serra de l'Oleguera o de Riquer i, per tant, és un dels llocs fonamentals de manteniment del CONNECTOR BIOLÒGIC DE RUBÍ.</p> | 08184-43 | Sector NO del terme . 08191-RUBÍ | 41.5189200,1.9837100 | 415202 | 4596863 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60116-foto-08184-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 60160 | Serra de l'Oleguera / Serra del Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-loleguera-serra-del-riquer | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es tracta d'un espai dominat per un paisatge de conreus propis de la comarca, com ara són la vinya, els cereals i també els arbres fruiters, últims supervivents del passat agrícola de Rubí (BONELL et alií, 1999). Es pot observar una certa varietat d'ocells com el mosquiter comú, el carglet, la cuereta torrentera, el rossinyol i el rossinyol bord, el tallarol de cap negre, la tallareta cuallarga, la cadernera i el garrafó, als que cal afegir el xoriguer, petit rapinyaire. A les zones humides podem es poden trobar salamandres i colobres escurçoneres, així com sargantanes ibèriques a les zones més seques. Amb atenció es poden veure rastres de senglars i guineus (BONELL et alií, 1999) i perdius. Forma l'esquena del connector biològic de Rubí. També es troben les restes de la masia de can Riquer.</p> | 08184-87 | A l'O del terme municipal en sentit N-S, 08191-RUBÍ | 41.5151000,1.9870300 | 415474 | 4596436 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60160-foto-08184-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60160-foto-08184-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha patit dos grans impactes paisatgístics als últims anys, com van ser l'incendi del juliol de 1994 i les extraccions d'àrids en actiu. La seva recreació genera una sensació paisatgística de solitud i desolació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60101 | Connector biològic de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-rubi | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit.</p> | Hi ha tres aspectes que necessiten actuacions de millora: l'estat de les activitats extractives, els abocaments incontrolats i la zona d'estretor situada al sud del terme. | <p>Conjunt d'espais naturals que s'estenen entre les Serralades Litoral i Prelitoral, i que constitueixen part d'un connector ecològic d'escala regional, per la qual cosa la seva importància resulta d'àmbit supramunicipal. El paisatge aquí comprés, presenta un mosaic d'ambients agrícoles i forestals amb gran diversitat d'hàbitats naturals situats entorn a diverses urbanitzacions de baixa densitat que mantenen cert grau de naturalitat. Aquestes, incloses en el connector, actualment no actuen de barreres sinó com a filtres ecològics i conserven així un grau de permeabilitat acceptable millorant l'amplada del front de connexió (BOSCH, 2000a), (BOSCH, 2000b), (SIMÓ, 2000).</p> | 08184-28 | Tot el costat N i O del terme i part de l'E 08191-RUBÍ | <p>Les iniciatives institucionals principals i generals amb una incidència supranacional que recullen la necessitat d'aplicar polítiques de planificació i gestió de la conservació de la natura que contemplin la permeabilitat del territori i la connectivitat ecològica entre espais protegits són les següents: -Estratègia Mundial per a la Conservació (UICN, 1980). Manteniment dels processos ecològics essencials com a un dels tres objectius bàsics fortament interrelacionats. -Cuidem la terra: estratègia de viure de manera sostenible (UICN, 1992). És la segona Estratègia Mundial per a la Conservació, fa referència directa (acció 4,9) a la necessitat de garantir la connectivitat biològica. -Conveni de la Diversitat Biològica de la Cimera per a la Terra en la Conferència de las Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (Nacions Unides, 1992). L'article 8è (punts c, d i e) fa referències indirectes a la necessitat d'anar més enllà de la protecció d'àrees protegides i garantir-ne la connectivitat. -L'Estratègia Global per la Biodiversitat (Institut de Recursos Mundials et al., 1992). Necessitat d'enfortir les àrees protegides entre altres aplicant criteris per a garantir la connectivitat biològica (capítol VIII). -Programa de la Comunitat Econòmica sobre Política i Acció en relació al Medi Ambient i el Desenvolupament sostenible: Cap a un desenvolupament sostenible (Direcció General XI, 1992). Creació d'una xarxa europea coherent d'espais protegits i l'establiment de criteris per a la identificació dels hàbitats, zones perifèriques de protecció i corredors migratoris. -Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i paisatgística (Consell d'Europa, 1996). La primera iniciativa europea i considera aspectes relacionats amb la necessitat de garantir la connectivitat dels sistemes naturals. -Sobre una estratègia de la Comunitat Europea en Matèria de Biodiversitat (Comissió de les Comunitats Europees, 1998). Assumit tant pel Consell com pel Parlament europeu. Aquesta estratègia en el Tema 1 de l'estratègia: Conservació i ús sostenible de la diversitat biològica assegura la necessitat d'incidir sobre la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat en el territori situat fora de les zones protegides. Sens dubte un d'aquests instruments ha de ser l'establiment de criteris de connectivitat en la planificació de l'entorn natural. -Estratègia Española para la Conservación y usos sostenible de la diversidad biològica (Dirección General de Conservación de la Naturaleza, 1999). En plena consonància amb els objectius que fixa l'estratègia europea. En fa esment a la part introductòria i quan defineix els principis de l'estratègia. També en l'apartat de mesures de conservació in situ de les espècies es fa una referència clara a la necessitat de garantir la connectivitat. A Catalunya, el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) configura actualment el disseny del sistema d'espais protegits sobre la base d'unitats discretes que formen una estructura territorial discontínua. Tot i això, el PEIN assenyala la importància i la necessitat de cercar la connectivitat ecològica, i fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema d'espais esdevingui una autèntica xarxa ecològica (conjunt format per espais naturals connectats mitjançant corredors, i tot immers en una matriu permeable). En aquest sentit, i en compliment de la resolució 552/V del Parlament de Catalunya, el Departament de Medi Ambient ha elaborat les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits. En un àmbit més local hi ha: -La resolució 554/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció del corredor biològic a Rubí (Vallés Occidental), que connecta la serralada de Collserola i la de Sant Llorenç de Munt. -La resolució 941/V del Parlament de Catalunya, sobre la protecció especial dels espais de la plana del Vallès. -I tres mocions del ple municipal de Rubí (SIMÓ, J.(2000)</p> | 41.5147100,1.9890500 | 415642 | 4596391 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60101-foto-08184-28-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La part occidental i oriental del terme de Rubí, les quals resten incloses en aquest sistema ecològic, mantenen la seva connectància a través dels termes municipals de Terrassa i Sant Quirze del Vallès. Per manca d'espai a l'apartat fitxes associades, s'enumera dins aquest epígraf la relació completa: 28, 39, 43, 44, 52, 73, 86, 87, 88, 89, 90, 94, 98, 100, 108, 112, 123, 129, 131, 137, 140, 141, 142, 143, 163, 164, 168, 170, 172, 173, 179, 181, 188. Quant a protecció de la funció de connectivitat ecològica actualment és inexistent. Cal dir que la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Rubí estan treballant en el sentit de consolidar una figura de protecció. Per una altra banda el sòl no urbanitzable gaudeix d'una certa protecció atorgada pel PGOU de Rubí. Actualment els objectius bàsics de la protecció de l'entorn natural s'emmarquen en la conservació de la diversitat biològica. En aquest sentit, han adquirit solidesa i constatació empírica els conceptes com les teories de la biogeografia insular, de les metapoblacions, de població mínima viable, i entre d'altres també la relació perímetre/àrea d'un espai natural. Per tot això, organismes especialitzats i institucions conservacionistes han demanat l'aplicació d'aquestes bases teòriques a les polítiques territorials i ambientals. I, conservar la diversitat biològica no solament implica la preservació d'espais protegits, sinó també un nivell suficient d'interconnexió entre ells. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 60121 | Can Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riquer-0 | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació Oral Sr. Campamá, abril 2001. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es tracta d'un gran conjunt constructiu molt deteriorat i en un avançat estat de ruïna que es troba dins d'un entorn d'interès natural, al mig de la Serra de l'Oleguera. Resten dempeus un bon nombre de murs, restes de dos cups rectangular per l'elaboració del vi, un forn de pa mig enrunat, diversos sistemes de captació i magatzematge d'aigua, com varies cisternes, una bassa, canalitzacions varies, i altres elements arquitectònics. Destaquen els murs fets de tàpia, que ja estan totalment caiguts, però dels que en canvi es veu molt bé l'estructura. La major part de les parets però, són de maçoneria. La casa tenia planta baixa i dues plantes i, en la paret que dona a S es conserven un seguit de contraforts i ràfecs molt altes.</p> | 08184-48 | Camí de can Riquer. 08191-RUBÍ | <p>L'any 1335, apareix esmentat Bartomeu Riquer d'Ullastrell com a pagador d'un préstec per encàrrec i en nom de Guillem de Vilaroc a Bonich de Camprodín, jueu de Caldes de Montbui. Antigament era conegut per mas Mayans, figurant un Antoni Mayans, el 1383, en la llista dels firmants de l'escriptura d'abolició dels mals usos del senyor del Castell de Rubí, a qui pertanyia per alou. Sembla que la família Riquer, per la seva banda, provenia d'Ullastrell, així es pot establir per una anotació al Cartulari de can Pi de Vilaroc que parla del pagament d'un dot el 1574, de Jaume Riquer. Antoni-Joan Riquer va ser batlle entre 1566 i 1567, el 1599 fou un dels signants del contracte amb els escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, imatgers de la vila de Moià, que construïren els retaules de l'església de Sant Pere, fins l'any 1613. L'any 1611 torna a aparèixer en un llegat. Aquesta propietat va ser adquirida pels amos de can Pi de la Serra (RUFÉ, 1984a; 1997a). A la dècada de 1980, aquest va ser el solar escollit per la Conselleria de Justícia per fer una presó al terme municipal de Rubí. Finalment no es va dur a efecte (TURU et alií, 2000).</p> | 41.4986200,1.9897800 | 415682 | 4594604 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60121-foto-08184-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60121-foto-08184-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60121-foto-08184-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al costat de la masia de can Riquer, que avui roman abandonada, s'endevinen ruïnes d'una altra construcció més antiga, que possiblement sigui can Riquer Vell, de la que només resta una paret amb el seu contrafort. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60207 | Camí de can Riquer / Camí Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-riquer-cami-reial | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí de terra que segueix l'esquena d'ase que forma la carena de la serra de l'Oleguera o can Riquer. Discorre en sentit N - S amb una lleugera tendència en sentit O-E. Circula entre el límit del terme municipal i la zona propera a Castellbisbal, presentant un traçat molt rectilini al llarg de tot el tram conservat.</p> | 08184-143 | A l'O del terme municipal, 08191-RUBÍ | 41.4919200,1.9910000 | 415775 | 4593859 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60207-foto-08184-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 60163 | Torrent de can Barceló / Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-barcelo-can-pi-de-la-serra | <p>RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent de la banda dreta de la riera de Rubí. Presenta una vall força estreta i escarpada a la banda del seu naixement per a fer-se més ample a la zona més baixa. Destaca com a comunitat arbòria l'alzinar de can Barceló dins del fons del torrent la qual cosa fa que les alzines pugin molt altes, constituint una zona de gran valor ecològic.</p> | 08184-90 | A l'Oest del nucli urbà en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4964300,1.9931100 | 415957 | 4594357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60161 | Torrent Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xercavins | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BOSCH, Falet (1994) 'El rierol de can Xercavins'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 38, Contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | S'ha portat a terme una intervenció per a la recuparació de la part final d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA) i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El torrent és afluent de la riera de Rubí pel seu costat dret, desembocant a la mateixa davant del nucli antic de Rubí, al costat del Vapor Nou. Neix a la zona alta del terme, a la zona de can Solà, i segueix un curs en forma de S invertida, circulant en sentit NO - SE. Resulta de gran interès la gran massa arbòria que creix al costat de la masia de can Xercavins, amb un interessant bosc de pins entorn de la masia i de l'afluent dit 'el Torrentó', oms a les ribes de la llera i plàtans monumentals a l'inici del camí des del pas sota el tren, fins al a masia. Quan la humitat es més intensa, una espessa catifa verda creix al llit del torrent, oferint un interessant espai verd que completa les edificacions de la masia i l'esplendor dels arbres que ombregen aquest espai natural (TURU et alií, 2000). Un dels exemplars botànics que destaquen consisteix en el roure, que es troba al costat de la masia de can Xercavins, però a tocar el torrent. A la zona de la masia de can Mir, la humitat ambiental el torrent dona una vegetació diferent de les pinedes i alzinars. El sotabosc està adaptat a les pobres condicions de llum i s'hi desenvolupen espècies com l'heura, el lligabosc, l'aritjol, la falguera, etc.. (BONELL et alií, 1999) També hi ha espècies d'arbres de ribera. En aquest tram del torrent es troben els plàtans de major mida del terme de Rubí, els quals formen una comunitat vegetal ben desenvolupada. Dins de la vall del torrent es troben diversos boscos, un d'ells, relativament a prop de la masia de can Xercavins es coneix amb el nom del bosc de can Xercavins, encara que n'hi ha d'altres, com el bosc de la Mare. A la zona que hi ha prop de la desembocadura a la riera de Rubí hi ha diversos exemplars de plàtans de gran port i frondositat. A la zona de can Xercavins hi ha una mina d'on s'extreu l'aigua per a la masia i per al rec, així com el safareig del mateix nom.</p> | 08184-88 | A l'oest del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El nom apareix per primer cop en un document l'any 996 parlant del torrent d'Exercavins (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'esmenta el molí de Seniofred, fill de Girne, en un judici celebrat a l'església per a resoldre una qüestió de les aigües del torrent de Xercavins (MERINO, 1982). Existeix també una descripció de la masia de can Feliu al Cartulari de can Xercavins 'situat a tramuntana amb el torrent o riera de Valltallada (torrent de Xercavins)' (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989). El 1709, els propietaris de Can Mir i Can Matarí de Baix fan uns tractes per construir o adobar una resclosa en el torrent per regar les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent de can Ramoneda per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996). A més dels safareigs, la gent tradicionalment anava a rentar la roba als gorgs dels torrents, com el de can Sant Joan o a la Riera, per exemple, al costat del Vapor Nou, on s'aprofitava l'aigua neta del torrent de can Xercavins (C.R.M., 1983). El 1879, es va instal·lar a la desembocadura el Vapor Nou. Es va fer allà per aprofitar l'aigua d'una font dita 'Canadà' (BENCOMO, 1998). De la mateixa manera, al fer la fàbrica es va rectificar el curs de la riera (P.R.C., 1983).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60161-foto-08184-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60161-foto-08184-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Se li ha donat el nom de 'Torrent Xercavins', ja que el nom del torrent és anterior al de la masia, per tant, aquest hauria de ser el nom i no el de 'Torrent de can Xercavins'. D'altra banda, el torrent rep, també, altres noms en diferents llocs del seu recorregut: així també és conegut com a torrent de can Mir i de can Solà. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60179 | Jaciment de can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pi-de-la-serra | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Han aparegut ceràmica comuna, tegula i restes de paviment, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49) destacant-se d'entre ells un fragment d'àmfora africana probablement baiximperial, així com fragments de TS Africana A (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-106 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement aquest és el lloc que es descriu a l'any 1925 al fer-se una excursió per aquella contrada: 'es troba a la vinya de la família Mumany (cul d'or). Apareixen totxos gruixuts, tegules, dollia, picadís, peces de teler, llànties de terrissa, etc..... Es recullen algunes pel Museu ' (P.R.C., 1984).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60179-foto-08184-106-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60096 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-1 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII-XVIII | Ben conservada pels seus propietaris actuals, encara que ha sofert una restauració relativament abusiva i que està voltada per un entorn en creixent procés de degradació, degut, sobre tot a l'extracció d'àrids. | <p>Està situada prop del camí de Rubí a Ullastrell, avui anomenat de les Cabanyes, a uns quatre Km de distància de la ciutat. És una masia del tipus II, que manté a l'exterior forces de les seves característiques inicials, encara que presenta elements que la distorsionen, la claraboia que s'ha fet sobre la sala central del pis superior. Té altres elements que la fan atípica, com l'estructura de pilars de fusta de la sala central inferior, on per cert, es conserva un interessant rentamans (PLA, s.d.).</p> | 08184-23 | Camí d'Ullastrell 08191-RUBÍ | <p>Segons consta en el Cartulari de Sant Cugat, l'any 1132 s'anomenava 'mas Vilanova' i el 1166 'manso de Vilanova'; també fou anomenat de Pere Geralta i més endavant de Puigventós. L'any 1520 passà a denominar-se Carreres. El 1408 era alou del castell de Rubí i posseïa també el 'mas Mateu' de Santa Maria d'Ullastrell. La documentació escrita parla de la dedicació dels seus habitants a l'elaboració de mel i formatge d'ovella (RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1624 es fa una reedificació de la casa, que es trobava en mal estat, i amb posterioritat, es van anar fent ampliacions. La propietat era molt extensa. Es parlava de més de 200 jornals de terra, la major part de bosc. Al costat de la casa hi ha una font molt ben conservada amb una taula i bancs de pedra. Alguns membres de la família Puigventós van ser batlles de Rubí els segles XV, XVI i XVII (RUFÉ, 1984a; 1997a)</p> | 41.5134400,1.9958700 | 416209 | 4596243 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60096-foto-08184-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60096-foto-08184-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60096-foto-08184-23-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Els seus camps s'han convertit en una pedrera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60279 | Jaciment de can Xifre / Centre de F.P. J.V. Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-xifre-centre-de-fp-jv-foix | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1985c) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 19, p. 77-80. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>En construir-se l'edifici del Centre de Formació Professional es van posar al descobert un camp de dollia i fragments de tegulae, imbrices, ceràmica comuna i una roda de molí d'època romana, així com restes arquitectòniques (MORO, 1990). Jaciment romà (BENCOMO et alií, 1986: 44). Apareix ceràmica comuna i àmfora, tractant-se d'una possible vil·la. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-208 | Centre de Formació Professional J.V. Foix (districte Can Sant Pere s/n, 08191-RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert en la dècada de 1970 pel senyor Pere Bel. Posteriorment, amb motiu de la construcció del Centre de Formació Professional es va posar de manifest -i es van destruir parcialment- les restes (MORO, 1990). Membres del GCMR van passar el 5 d'agost de l'any 1985 recollint material (VILALTA, 1985b). Existeix una excursió de l'any 1925 on s'explica el següent: '...aquest turó de can Carreres era el motiu d'aquesta excursió. En Mas, que és el que n'havia fet la troballa, ja està picant, descobrint una sepultura romana. En treu les tres teules de cada banda, posades de punta. Amb molta cura, ell i el meu pare van descobrint els ossos i veiem que corresponien a un noi d'uns dotze anys i de no molta estatura. Tornem a deixar-ho el més bé possible, després del corresponent estudi i seguim la ruta' (P.R.C., 1984a).</p> | 41.5071100,1.9961300 | 416223 | 4595540 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60279-foto-08184-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60279-foto-08184-208-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60274 | Barraca del Tros Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tros-gran | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | <p>Barraca de planta rectangular, amb volta de mig punt construïda mitjançant totxos i ciment. Està directament associada a una pica per fer-hi el 'caldo bordolés' i a la vinya que originàriament devia voltar-la, i que avui s'ha convertit en camps d'altre tipus de conreu. Es tracta de l'única barraca amb aquesta tipologia que s'ha trobat dempeus al terme de Rubí.</p> | 08184-203 | Camí de can Serrafossar, 08191- RUBÍ | <p>Dues són les plagues que van afectar al cultiu de la vinya a Rubí: l'any 1880 arriba la fil·loxera, i cap al 1915, el mildiu, malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. Poc després de l'aparició d'aquesta segona plaga, es posa en boga la fórmula del 'caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, la qual s'ha estat utilitzant fins avui. La forta invasió del míldiu, ocasionà, el 1915, o sigui, el mateix any de la seva aparició, la pèrdua de la quasi totalitat de la collita de raïm. Això va fer que s'accelerés la construcció de dipòsits d'aigua per a facilitar la confecció del 'caldo bordolés'. Aquests dipòsits són de totxo i es fan a sota terra, amb una pica al damunt. S'omplen de l'aigua de la pluja, encaminada per una rasa, la qual després transvasa el pagès amb un bujol, per omplir la pica (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4871800,1.9966700 | 416242 | 4593327 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60274-foto-08184-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 60178 | Jaciment de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-serrafossar | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1987d) 'Tres nous fragments de ceràmica de vernís negre del terme de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 27, p. 340-342. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | La constant roturació del terreny va destruint les estructures (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A la vessant O del torrent de can Balasc o Fondo, sobre una terrassa de can Serrafossar, al damunt d'aquesta masia, existeix una elevació que configura un esperó suau seccionat per la construcció de l'antic camí a Castellbisbal. Aquesta elevació domina el torrent de Serrafossar. Les restes localitzades són en superfície i han estat posades al descobert per l'acció del conreu, apareixent materials constructius (pedres, restes de morter i fragments de picadís) i fragments de ceràmica d'entre els que destaquen: terra sigillata lucente, africana C, africana D1 i D2. (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; JÀRREGA, 1988; MORO, 1990). A més apareix ceràmica comuna, àmfora i marbre, tractant-se d'una possible vil·la. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 44). Es localitza, també, terra sigillata hispànica i africana D. Ha aparegut un fragment ceràmica campaniana forma Lamb. 5-7, datable a finals del segle II aC i inicis del segle I aC (VILALTA, 1987d). Al mig del camp es veuen les restes d'un dipòsit per fer caldo bordolés.</p> | 08184-105 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4924600,1.9978300 | 416346 | 4593912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60178-foto-08184-105-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al catàleg de jaciments arqueològics elaborat per A. MORO (1990), apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) la descripció i la localització corresponen a la fitxa de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, que en aquest inventari s'ha denominat amb el topònim específic de CAN SERRAFOSSAR, per tal de facilitar la localització. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60133 | Tros Gran de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tros-gran-de-can-serrafossar | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | La roturació pot haver malmès, en part, el jaciment. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en un espai reduït. | <p>Jaciment situat a la vessant O del torrent Fondo o de can Balasc, sobre una plana, a un costat del camí de can Serrafossar a Castellbisbal, just al davant del jaciment del tros petit de can Pi de Vilaroc, al lloc conegut com el Tros Gran . Es coneix per les restes ceràmiques aparegudes superficialment. Entre les restes recuperades hi ha terra sigillata així com bases de dollia i fragments d'àmfora i tegula (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). A l'extrem S hi ha una concentració de material ceràmic de tipologia ibèrica -àmfores de boca plana- (MORO, 1990).</p> | 08184-60 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement és el lloc descrit en una excursió de l'any 1925 'a un camp d'ametllers, a la partió entre can Serrafossà i can Balasc on també sabem que hi ha restes arqueològiques' (P.R.C., 1984b)..</p> | 41.4867700,1.9984100 | 416387 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a MORO (1990) és la de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, per tant s'ha optat per donar el topònim específic del camp. La compra del terreny per part d'una empresa de subministrament d'argiles fa témer la desaparició del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60118 | Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi-de-la-serra | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVII | Conserva inalterats molts elements antics i l'estructura sembla conservar-se inalterada des del segle XVII. | <p>Masia del tipus III. Tal vegada aquesta sigui la masia de major vàlua arquitectònica de tot el terme de Rubí, car té encara en bon estat la distribució interior original i conserva elements de gran valor com la tradicional gran xemeneia central exempta amb uns interessants fumeral i capellet que destaquen a la teulada (té una altra xemeneia adossada a la paret), les finestres amb els festejadors i, fins i tot, alguns annexos. El celler i habitacles auxiliars han estat construïts amb cura i vigilant l'aspecte, tant interior com exterior. Al celler hi ha quatre cups i la bodega es troba a un nivell inferior, amb botes de cèrcols de ferro. Presenta un rellotge de sol a la façana (PLA, s.d.) i un altre en un lateral. Al seu interior es troben estris i mobiliari d'interès. Les seves propietats arriben a Castellbisbal. Tots els edificis del mas estan adossats a la casa pairal. L'entrada presenta una gran portalada que dona accés al patí i a la façana principal, orientada al Sud i amb carreus. Té una gran porta amb arc circular que dona accés a la casa. A l'esquerra es troba el menjador i la cuina. A la dreta de l'entrada hi ha l'habitatge dels masovers i la gran llar de foc. Es conserven sense canvis el celler i locals annexes i, en el pis superior hi ha les quatre habitacions i altres dependències dels propietaris amb la gran sala al centre. A la planta baixa, al costat del celler, es troben les premses manuals per al raïm, tres cups, una premsadora de raïm, una bomba de manubri per a transvasar: el forn de pa, un generador elèctric i, a l'entrada de la casa, al peu de la porta, una sitja per a gra. Dintre de la seva propietat, al Torrent Fondo, a uns dos km en direcció a can Campanyà es conservava una sínia dins d'un pou, construïda pels volts del 1900 i que, actualment es troba a Castellbisbal. De tots els elements propis de la casa, destaca, sens dubte, la gran llar de foc central així com a l'exterior, la xemeneia que permet la sortida dels fums. (INVENTARI, 1999). A la façana hi ha una inscripció a la llinda de la finestra central que diu '1614 CASA DE JAUME'</p> | 08184-45 | Entre el torrent de can Balasc i el torrent Fondo, a l'extrem O del terme . 08191-RUBÍ | <p>Antigament rebia el nom de mas 'Desmanart sobirà'. Hi ha documentació des de l'any 1312 i la terra pertanyia al castell de Rubí i al monestir de Sant Cugat. Es conserva un inventari de l'any 1477 amb tot el contingut de la masia. Diversos propietaris foren batlles de Rubí a partir de l'any 1711 fins el 1815. Aquesta propietat pertanyia a la família Pi de la Serra que a mitjan segle XIX, es traslladà a residir a Terrassa. Juntament amb aquesta hisenda hi ha la propietat de can Riquer, que els Pi de la Serra, adquiriren el segle XVIII. Finalment aquesta heretat es va vendre a un industrial de Barcelona en la segona meitat del segle XX (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4984300,1.9993600 | 416481 | 4594573 | 1614 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60118-foto-08184-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60118-foto-08184-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60118-foto-08184-45-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Resulta un element de gran interès pel patrimoni cultural de Rubí. | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 60111 | Can Matarí / Castellnou / Can Moritz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matari-castellnou-can-moritz | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i dos pisos amb una torre mirador en una de les cantonades. L'estructura és de murs de càrrega. Els forjats són de bigues de fusta amb voltes de totxo i cel ras. La coberta, a quatre aigües, està feta també amb bigues de fusta i teules àrabs, algunes vidrades, presentant carener de peces especials també vidrades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb motius vegetals de color verd. Els forats de la façana es tanquen amb fusteria de taller. L'acabat interior és un enguixat i pintat en estil noucentista. Destaca pel seu interès la marquesina de l'entrada, l'accés al mirador per una escala de cargol, els detalls dels sostres, la fusteria tant interior com exterior, la lluerna i vidriera i l'estructura de fusta del celler, que consisteix en una petita construcció que es troba separada, a la qual es va afegir la casa del vigilant (PLA, s.d.).</p> | 08184-38 | Urbanització Castellnou. 08191-RUBÍ | <p>Sembla ser una masia molt antiga. L'any 992 es troben dues referències al Cartulari de Sant Cugat 'in ipsa guardia qui dicunt Matarico', pel que es possible que hi hagués una torre. Al mateix Cartulari, l'any 1317 es troba escrita una referència al 'manso de Materino'. Va pertànyer al senyoriu del castell de Rubí fins l'any 1383, moment de la redempció dels mals usos. En el segle XVI el mas va ser regit per la família Comadran, tal com consta al fogatge del 1553 i els anys 1572 i 1611 s'hi esmenten respectivament Pere Comadran i Salvador Matarí de Dalt 'alias Comadran'. Els Matarí van ser batlles de Rubí dotze vegades. A finals del segle XIX el cerveser barceloní Moritz adquirí l'hisenda passant a nomenar-se can Moritz. Finalment l'any 1960 se'n feu càrrec construccions Junyent i fou convertida en una urbanització denominada Castellnou (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5305500,2.0000800 | 416583 | 4598139 | ca. 1920 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60111-foto-08184-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La parcel·la és dins de la urbanització de Catellnou. Presenta l'antic celler com a edificació separada, amb estructura de fusta (CASTELL, 1999). No s'ha tingut accés a la finca. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60128 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-2 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Està força desfigurada | <p>Masia del tipus II. Els canvis introduïts no han alterat l'estructura original, conservant-se en bon estat els elements que abans s'utilitzaven de forma quotidiana: un celler amb un arc tapiat, la xemeneia que ocupa una estança, la cuina amb la pica de pedra, el forn al costat de la xemeneia, el rebost, la premsa d'oli, el petit molí i altres elements de detall com estris de treball i interessants alicatats pintats a ma. El sistema estructural resulta atípic, presentant volta en els cossos que donen a la façana a la planta baixa i bigues de fusta amb tauler de rajola a la resta. A la planta primera destaca l'estructura de fusta de la coberta que si bé funciona com una encavallada , el cavalls i tirants van separats. La casa queda una mica desfigurada per l'habitatge que s'ha construït a sobre de la cuina i que té un accés diferent (PLA, s.d.).</p> | 08184-55 | Camí de can Solà, 08191-RUBÍ | <p>Antigament era coneguda amb el nom de Mas Majó (RUFÉ, 1984a; 1997a). Les primeres notícies escrites son de l'any 1420. El 1611, trobem Berenguer d'Oms, senyor del Castell, que s'estableix de nou al Mas Solà o Majó, amb tots els honors i possessions. L'any 1718, l'Intendent General de Catalunya va donar permís als seus propietaris per utilitzar i valer-se'n de les aigües que afloraven dins la finca, per regar i altres menesters. De la lectura de diversos documents del segle XVIII, es dedueix que aquesta propietat era una de les més pròsperes, una important explotació agropecuària del terme de Rubí, trobant-se habitada per tot un seguit ben nombrós de treballadors. Alguns dels seus propietaris figuren ocupant importants càrrecs municipals, jurats i batlles, als segles XVII, XVIII i XIX. Avui, la finca és una urbanització que porta el topònim de la masia, i a la casa, hi resideixen dues famílies (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5306400,2.0002800 | 416599 | 4598148 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60128-foto-08184-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60128-foto-08184-55-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Té una premsa d'oli, un forn, un petit molí i un arc tapiat que dona a l'antic celler (CASTELL, EL; 1999). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60127 | Can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrafossar | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII | La façana ha perdut part de l'arrebossat, trobant-se en general en un estat de deteriorament progressiu. | <p>Masia del tipus III, amb teulada a dues vessants, planta rectangular, de la que destaquen el portal i la finestra principal de la façana que posa 'GAUME SERA / 1601' i que presenta, amb motius parlants una serra i un altre no identificat. Conserva el barri i la porta del segle XIX. Resulta d'interès el celler i les botes.</p> | 08184-54 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Antigament s'anomenava Mas de la Rovira, i així apareix a l'acta de redempció dels mals usos l'any 1383, signat per Guillem Despí del Mas de la Rovira. En altres documents del segle XV, consta amb el nom de Mas Fossà i pertany al monestir de Sant Llorenç del Munt. L'any 1576, l'única filla de Nicolau Fossà, anomenada Montserrat, va casar-se amb Jaume Serra del Molí (una masia de prop de la vila de Rubí), i així es va iniciar el llinatge dels Serrafossà. Als segles XVII , XVIII i XIX trobem a membres d'aquesta família ocupant càrrecs a l'Ajuntament, essent alguns d'ells batlles de Rubí. Des de finals del segle XIX, es féu càrrec de l'heretat la família Borrell, descendent directa dels Serrafossà. Posteriorment, cap a l'any 1972, la vengueren, urbanitzant-se al poc temps bona part del seu sòl (RUFÉ, 1984a; 1997a). Possiblement sigui el mas amb terres en actiu que exemplifica millor la diversitat de cultius de la història recent de Rubí.</p> | 41.4915200,2.0013700 | 416640 | 4593804 | 1601 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60127-foto-08184-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60127-foto-08184-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60127-foto-08184-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Antigament hi havia 2 sínies (CASTELL, 1999). | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 60159 | Plana agrícola can Serrafossar - can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-can-serrafossar-can-balasc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'una zona d'utilització agrícola de morfologia de vessants suaus, que es troba drenada a la seva part central pel Torrent Fondo (que en aquesta zona rep el nom de torrent de can Balasc). Presenta una bona variabilitat de conreus, amb zones de fruiters i alguna vinya, però, actualment predomina el cereal, en una bona part de la plana- També hi ha algun bosquet residual. Destaca la presència de les masies de can Balasc i can Serrafossar. En definitiva constitueix un espai que mostra els usos tradicionals del territori rubinenc.</p> | 08184-86 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4889400,2.0016000 | 416656 | 4593517 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 60162 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Neix al quadrant NO del terme de Rubí i discorre en sentit N-S fins a desembocar a la riera al S del terme. Presenta una vall ampla (encara que abrupta) en la major part del seu recorregut, encara que hi ha llocs on s'encaixa fortament en les argiles quaternàries i margues terciàries. D'aquí el nom de Torrent Fondo. Altres parts del torrent reben altres noms, com el de torrent de can Serrafossar o torrent de can Balasch. Presenta sub-afluents, que normalment no porten aigua, com el que ve de sota Sant Genis, el qual recull l'aigua de la font de la Magnèsia. Una zona especialment interessant, des del punt de vista paisatgístic i ecològic és la pollancreda que es troba sota cal Ximelis.</p> | 08184-89 | A l'oest del nucli urbà, en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4821700,2.0024800 | 416721 | 4592765 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60113 | Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mir | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984)a Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII | <p>Masia del tipus IV. Presenta elements curiosos com la inclinació dels murs o el fet de que per la part del darrera estigui, en part, soterrada, fet aquest que fa que alguns punts siguin atípics: la connexió amb els annexos, la reculada del mur mitjà paral·lel a la façana, etc.. A causa del seu nou ús ha sofert remodelacions, presentant elements estranys com el porxo de l'entrada. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de rajola. (PLA, s.d.). Sobre la finestra central s'endevina la data de 1658. Té edificacions auxiliars i, a baix, una bassa d'obra.</p> | 08184-40 | Camí de can Mir . 08191-RUBÍ | <p>Hi ha referències escrites des de l'any 1286: Llibre dels Batlles 244: 'Arnau Mir demana al batlle de Rubí que el ramat pugui pasturar en terres del seu sogre'. En el Cartulari de Can Xercavins es troba un debitori de Bernat Mir i son fill, Feliu, que reconeixen haver rebut vint lliures de Grau Xercavins, l'any 1365. Antoni Mir i son fill fan un tracte amb Colomer Xercavins el 1494. En 1560 es troba en la documentació un canvi de nom en la masia. Pere Carbonell, de la parròquia de Sant Pere de Terrassa i del Mas Carbonell abona uns censos i delmes d'aquest mas. Durant el segle XVI, Can Mir s'anomenà Mir de Munt per distingir-lo del mas de la Serra (Casanoves). Possiblement es tractava d'un gendre i d'aquí venia el canvi, però no prosperà. A mitjan segle XVII entra a formar part de la família, per casament amb Magdalena Mir, pubilla de la casa, Joan Brustenga, de Santa Eulàlia de Ronçana, una pairalia molt important de la Vall de Tenes, prop de Granollers. Actualment encara es coneix com a can Brustenga. La història d'aquesta casa de pagès de Santa Eulàlia ens parla del cognom Brustenga al qual s'atribuí un origen hongarès. Per tradició familiar oral, un Jaume Brustenga fou el primer cap, probablement vingut aquí amb el seguiment de la princesa Violant d'Hongria, promesa, i que fou la segona esposa de Jaume el Conqueridor. L'esmentat Jaume Brustenga es va casar amb una dona catalana, i una branca de la seva descendència passà a Rubí, a la masia de Can Mir. Els seus descendents encara porten el nom de Brustenga. El 1709, els propietaris de Can Mir i Can Matarí de Baix fan uns tractes per construir o adobar una resclosa en el torrent per regar les terres. Diferents membres d'aquesta casa ocuparen l'alcaldia de Rubí els segles XVI, XVII i XVIII (RUFÉ, 1984a; 1997a). A partir de l'any 1970, la finca es parcel·là, es va construir una piscina, i la masia es convertí en restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5177900,2.0041800 | 416908 | 4596718 | 1658 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60113-foto-08184-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60113-foto-08184-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60113-foto-08184-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Els actuals propietaris conserven un petit arxiu amb documentació històrica referida al mas. La casa posseïa una talla barroca de la Verge del Roser, que té una història particular, ja que va ser regalada pel senyor rector i la Junta d'obra a l'any 1884 a la família, com agraïment per la donació dels materials d'obra per fer-se l'ampliació de l'església de Sant Pere, sortits del forn familiar. En començar la revolta de l'any 1936, les autoritats locals ordenaren que tothom lliurés els objectes religiosos, i la família Brustenga de Can Mir es desprengué de la imatge que, col·locada dins un sac, fou llençada a la pila del carrer Terrassa, davant de la presó. Algunes escultures, quadres i creus van ser salvades de la destrucció i traslladades a la masia de Ca n'Oriol, on hi havia el dipòsit del Museu de Rubí. En acabar-se la contesa, l'any 1939, i restablir-se el culte a l'església parroquial, la falta d'imatges va fer que es col·loqués aquesta verge a l'altar del Roser. Passat alguns temps, i havent-ne adquirit una altra, és restituïda novament a la família (RUFÉ, 1984a; 1997a). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60086 | Can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balasc | <p>ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | XIX | <p>L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu 'REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882'. La porta està resseguida i pintada en blau.</p> | 08184-13 | Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ | <p>La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)</p> | 41.4762600,2.0048800 | 416914 | 4592107 | 1882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60086-foto-08184-13-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca 'Chrysler' de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant 'per sé' com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi. | 116|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60181 | Pollancreda al pont de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-al-pont-de-cal-ximelis | Es tracta d'un espai d'una gran bellesa estètica, amenaçat pels canvis en l'estructura del territori i amb elements estranys com tanques de propietat. | <p>En una zona ombrívola, a la llera inundable del torrent Fondo, es troba un interessant conjunt de pollancres que creixen a un ambient humit i que al costat del torrent i el pont formen una unitat paisatgística destacada tan sols trencada per l'agut soroll dels gossos d'una gossera que es troba molt a prop.</p> | 08184-108 | Torrent Fondo, 08191-RUBÍ | 41.4982800,2.0055900 | 417001 | 4594551 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un lloc petit, però d'una gran bellesa, si no es té en compte el context. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 60091 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-2 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'una masia típica catalana del grup I, probablement primer en un sol edifici amb coberta a dues vessants i frontó a la façana lateral. Posteriorment, a partir del segle XV, s'hi afegí un segon cos per engrandir-lo, adoptant la planta en forma de 'L' (GARCIA, 1995). Avui l'edifici està compartimentat en diferents habitatges de segona residència, i tot i que s'han aixecat noves construccions, encara sembla restar molt de la seva fesomia primitiva, amb algunes variacions, destacant l'entrada principal d'arc de mig punt de dovelles de pedra i algunes de les finestres, així com l'antiga porta del barri, construcció pròpia de la transició entre els segles XIX-XX. A les seves terres va créixer una urbanització a mitjans de la dècada de 1950.</p> | 08184-18 | Carrer de la urbanització 'Les Valls de Sant Muç' 08191-RUBÍ | <p>Va ser coneguda en primer lloc, com a 'mas Carbonell', en el temps que estava subjecta a la servitud dels senyors del castell de Rubí. L'any 1355 era l'hisenda més gran del terme, entre el camí d'Ullastrell, el torrent de can Xercavins i el de can Ramoneda, amb molta part de bosc. Mitjançant un matrimoni, el mas fou unit a can Bosch de Terrassa, família que continuà conservant l'heretat fins el segle XX. Alguns documents ens parlen de l'existència d'una ermita encara que fins avui no s'ha trobat cap indici del seu emplaçament. L'any 1954 es parcel·là la finca, i es construeix una urbanització, essent adquirida la masia per dues famílies com a segona residència (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60091-foto-08184-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense determinar el lloc exacte, de sap de l'existència d'un jaciment arqueològic | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60182 | Jaciment de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bosc | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | III aC - V | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment arqueològic localitzat als voltants de la masia de can Bosc, avui zona urbanitzada. Es desconeix la seva situació exacta, ja que tan sols apareix material ceràmic superficial. Per les rodalies, encara que sense referència precisa del lloc d'aparició de la troballa, es localitzà un cap de Bacus (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). Hi ha ceràmica romana comuna, tegulae, terra sigillata, àmfora i dollia. Es tracta d'una possible vil·la romana i hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49). El cap de Bacus està fet amb pedra de tipus 'giallo antico', procedent de Xemtou al Nord d'Àfrica (ÁLVAREZ, MAYER, 1982).</p> | 08184-109 | Al nord de la masia, 08191-RUBÍ | <p>Existeix una descripció que parla d'una excursió de l'any 1925 on es diu 'seguint pel camí d'Ullastrell, fins molt a la vora de can Bosc, a la carena de la vinya que havia estat del meu avi, Vicenç Cortina i Roig 'el manxa de Ximelis', on feia un temps el meu pare i jo ja hi havíem excavat una sepultura i, encara hi trobem restes de ceràmica i teules' (P.R.C., 1984a). F. Margenat va recollir material que es troba dipositat al Museu de Rubí (MORO, 1990).</p> | 41.5105700,2.0054700 | 417007 | 4595915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60182-foto-08184-109-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 60191 | Aflorament fossilífer de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-fossilifer-de-can-serrafossar | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Al costat del camí que mena des de les urbanitzacions fins a can Serrafossar, en el moment en que comença a baixar per a salvar el desnivell del torrent Fondo, a la riba contrària a la masia, es pot observar en el tall que existeixen restes fossilíferes en un estrat d'uns 50 cm de gruix. La matriu on es troben consisteix en gresos groguencs terciaris i els fòssils visibles consisteixen en restes de petxines.</p> | 08184-118 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4927900,2.0065800 | 417077 | 4593940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60191-foto-08184-118-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 60085 | Finca petita de can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-petita-de-can-pi-de-vilaroc | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>Del camí antic de Castellbisbal surt un petit camí cap a l'Oest que porta fins una àmplia zona de conreus i pastures. Al punt més alt s'aixeca una petita construcció de planta quadrangular, al costat d'un paviment romà de picadís 'd'opus signinum' que s'adossa a una paret mitjançant un cordó hidràulic en secció de quart de cercle (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). Com a material d'interès arqueològic, apareix terra sigillata, ceràmica comuna, àmfora, dollia i pedra de molí, tractant-se d'una possible vil·la romana. Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-12 | Camí vell de Castellbisbal, 08191 - RUBÍ | <p>El jaciment va ser descobert per F. Margenat (MORO, 1990). Probablement aquest és el jaciment a que fa referència una excursió de l'any 1925 on diu ' a la vinya del Sallés, restes d'un dipòsits d'aigua amb un subsòl de picadís, així com vestigis de conducció d'aigües fets amb teules romanes' (P.R.C., 1984b).</p> | 41.4819600,2.0067600 | 417078 | 4592738 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60085-foto-08184-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60203 | Pineda de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> | 08184-131 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5145700,2.0072700 | 417162 | 4596357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 60097 | Camí vell de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-castellbisbal | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, C. (1982) 'Epigrafia romana de Rubí i els seus encontorns', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 5, pp. 81-104, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que, en origen, anava des de Rubí fins a Castellbisbal i continuava cap a Martorell. Travessava la riera, davant de can Fatjó i continuava, conjuntament amb el d'Ullastrell, en direcció SO-NE fins que se separaven i el de Castellbisbal seguia en direcció NNO-SSE. Actualment només conserva el seu aspecte original antic sobre terra a la zona de can Balasc i can Pi de Vilaroc, on conserva un traçat molt recte, que probablement és un indici d'antiguitat. Prop del mateix, a la zona de ca n'Estaper, va aparèixer un miliari.</p> | 08184-24 | Zona oest del terme 08191-RUBÍ | <p>L'any 1610 es parlava d'un camí reial de Rubí a Martorell que sortia de la zona del Castell i can Fatjó Durant tot el segle XVIII hi ha referències constants a aquest camí en la documentació (BENCOMO et alií, 1986). L'any 1866 es va intentar rectificar el camí a la sortida de Rubí, degut a que passava la riera de Rubí a gual i ho feia donant volta. Es va intentar fer un pont que escurcés el camí i evités el perill de travessar la llera, de tota manera no va reeixir. L'any 1834 a la documentació apareix la figura d'un encarregat a la riera 'de dar dirección a las aguas a fin de hacerlas transitables a los que viajan de Martorell a Sant Cugat' (BENCOMO, 1998)</p> | 41.4788000,2.0080400 | 417181 | 4592385 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60097-foto-08184-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | També conegut com a camí vell de Martorell. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60180 | Vinya de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-ximelis | <p>(Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de cal Ximelis, baixant cap el camí que passa pel torrent Fondo. Actualment pertany a dos propietaris: els germans Carrera Esteve i el senyor Joan Giménez. Ambdues propietats apareixen delimitades per dues fites de propietat que porten les inicials 'J.B.' (Joan Bentosa). Actualment es conreen les següents varietats de raïm: xarel·lo, parellada, macabeo, malvasia, picapoll, ressets, panses, moscatell i sumoll. A la vinya hi ha una barraca i un safareig. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera. Alguns ceps són centenaris, o gairebé, com és el cas del conegut per 'l'Avi', de fertilitat extraordinària, arribant a oferir fins a 50 kg. (3 coves de raïm), cada collita. (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-107 | Camí de Ximelis, 08191 - RUBÍ | <p>Aquesta vinya va ser adquirida per la família Esteve a la segona dècada del segle XX, al mateix temps que una casa a cal Ximelis. Des que els germans Carrera Esteve porten el conreu de la vinya (fa uns 25 anys) han instituït el costum de celebrar el final de verema amb un esmorzar que nomenen 'la coberta', amb les persones que els han ajudat, tots jubilats, que saben l'ofici de veremador (Informació oral de J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 41.4979400,2.0078900 | 417193 | 4594511 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60180-foto-08184-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les vinyes de Rubí, la qual posseeix, a més a més, d'un valor simbòlic intrínsec. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60129 | Can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapis | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XIX | <p>Casa d'aspecte turriforme, amb un cos principal de planta aproximadament quadrada i teulada plana. Te dos pisos d'altura i uns cossos de menor entitat adossats a l'estructura principal, que es destina a habitatge. Les parets es presenten arrebossades i pintades de blanc. Dos pilars d'obra amb remats piramidals graonats flanquegen la porta del barri.</p> | 08184-56 | Camí de can Tapis, 08191-RUBÍ | <p>Masia que va ser bastida el 1870, per segregació d'una part de la finca de Can Mir . El seu propietari i fundador fou el senyor Tapis, de Barcelona. A l'últim terç del segle XIX, Ramon Tapis va adquirir-ne les terres i en una barraca de vinya existent hi bastí un maset que passà a mans de la família Massanet, experts apicultors. Es tracta d'una petita hisenda, però amb terres fèrtils i abundosa d'aigua. Anys enrere, es dedicà al cultiu de l'apicultura i obtingué un gran èxit amb la venda de mel en gerretes. L'actual propietari continua amb l'obtenció de mel. Avui és voltada de casetes de l'urbanització de Can Bosc i les Cabanyes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5173400,2.0082700 | 417249 | 4596664 | 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Resulta interessant el fet de la dedicació del seu propietari a l'apicultura. El coronament de la façana principal, que ostentava al centre un rellotge de sol, avui ha desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60170 | Barraca del Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-patilles | <p>Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001.</p> | XX | Modernament s'ha fet un cobert de pilars de totxo vist i uralita a la teulada que ofereix una important discordança amb el conjunt. | <p>Construcció de totxo arrebossat, amb coberta a dues aigües i planta rectangular partida en dos espais, l'un dedicat a menjador amb taula, prestatge i xemeneia, i l'altre, situat a la part posterior i al que s'accedeix des d'aquest primer, està dedicat a l'haveria, amb la menjadora de la bèstia, presentant una obertura a l'exterior. Darrera d'aquest espai hi ha, adossat, una bassa i safareig. La façana presenta una decoració de cèrcol esgrafiat en blanc sobre la porta. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-97 | Vinya del Ximelis 08191- RUBÍ | 41.4974400,2.0086800 | 417258 | 4594454 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60119 | Can Pi de Vilaroc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi-de-vilaroc | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INFORMACIÓ ORAL JUDITH TAPIOLES, abril 2001. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. MERINO, Joan Miquel (1983b) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga, dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 191-210. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVIII | <p>Masia del tipus III. Ha sofert forces modificacions si bé s'ha intentat respectar la conservació dels elements tipològics i d'interès en la mesura que ha estat possible. Aquests modificacions han afectat, principalment, els forjats, de manera especial el del segon pis, on s'ha substituït l'embigat de fusta en mal estat per un de ferro. També hi ha modificacions al forats de façana amb l'aparició de balcons, si be no afecten gaire l'aspecte general. La coberta es suportada per una gran biga reforçada per uns elements que es podrien considerar com a cavalls primitius. Té un celler amb coberta a dues aigües, amb cavalls de pi melis de molta qualitat. Sembla que existeix una cisterna davant l'edifici, de dimensions poc habituals, ja que la informació oral diu que el carro que treia la terra podia circular fins el fons. S'ha de destacar també la gran xemeneia. Per altra banda, els annexos no tenen gaire interès (PLA, s.d.). A la façana es pot veure la data de 1787.</p> | 08184-46 | Camí vell de Castellbisbal . 08191-RUBÍ | <p>La primera dada de la seva existència, amb el nom de 'Villarab', es troba al testament, fet l'any 1164, d'en Guillem, el qual deixa per hereu del mas el seu fill Miquel. Se sap també, que aquesta masia era alou de la catedral de Barcelona i formava part de la Prepositura. Un pergamí de l'any 1224 parla de la donació, per part del capítol de la Catedral a Berenguer Miquel del 'mas de Villarab' amb carta de precari. Tot apunta a que l'edifici de la masia no sempre es va trobar al lloc actual, segons es desprèn de la lectura de les escriptures. Les terres que formen la propietat actual foren adquirides gradualment: una part eren del castell de Rubí, altres del monestir de Sant Cugat, de Valldonzella, de l'església del Papiol, de la catedral de Barcelona i d'alguns particulars, les quals foren establertes en diferents èpoques a favor dels posseïdors de can Pi de Vilaroc. Durant quatre generacions heretaren el mas les pubilles, els marits de les quals acceptaren el cognom de Vilaroc i renunciaren al propi. Tot això passà fins a mitjan segle XIV, quan Sança de Vilaroc es casà amb Arnau Despí i, des d'aleshores s'anomena Pi de Vilaroc, passant, a més a més, a ser aquest el cognom familiar. Els esposos Guillem i Elisenda de Vilaroc, van fer un llegat de '12 diners per la llàntia de Sant Mus' (RUFÉ, 1990). Galceran Pi, el 1527, es nomenat batlle reial de Rubí mitjançant un diploma atorgat per Federico de Portugal, lloctinent general de Catalunya, en nom de l'emperador Carles V i la reina Joana. Altres membres van ser després batlles de Rubí als segles XVI i XVIII. Un privilegi de l'any 1706, una altra vegada signat pel Lloctinent de Catalunya declara el matrimoni Pere i Esperança Monmany, mentre visquin, lliures i absents de càrregues, impostos i allotjaments. La família de can Pi de Vilaroc va afavorir en diverses ocasions la parròquia de Sant Pere de Rubí, sembla ser aquest el motiu pel qual se li va concedir el poder-se enterrar a la capella de Sant Roc. L'any 1927, la Sra. Joaquima Elies, vídua de Margenat, va subvencionar els bancs, el sagrari i la custòdia amb motiu de celebrar-se les noces d'argent del rector Dr. Josep Guardiet. El Sr. Josep Rabassa i Rabella restaurà can Pi de Vilaroc amb molta cura i els seus hereus la conserven molt bé (RUFÉ, 1984a; 1997a). Actualment resta abandonada.</p> | 41.4720200,2.0091500 | 417265 | 4591632 | 1787 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60119-foto-08184-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Existia un interessant Cartulari que recollia més de dues-centes escriptures (RUFÉ, 1984a; 199/a), d'aquest, avui tan sols resta una copia mecanografiada (feta el 1935) a l'arxiu de la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, i esta localitzat a la casa del Sr. Rufé (Informació oral Judith Tapioles, abril 2001). Com a estructura resulten destacat la del celler amb cavalls de fusta (CASTELL, 1999). A la casa, encara existeix una interessant llarga taula de fusta (Informació oral Judit Tapioles, abril 2001). No s'ha tingut accés a l'interior. A la dècada de 1970 va aparèixer una sorgència d'aigua calenta. | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60252 | Bosc de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lermita | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Espai format per dos torrentons (Ximelis i del Palau) que encerclen l'esperó rocós de Sant Genis i que s'ajunten amb el de torrent Fondo o de can Serrafossar. En aquest espai es troba la font de la Magnèsia, en un dels seus costats, la qual ha patit recentment, l'agressió d'haver estat destruït el seu entorn per una canonada d'aigües residuals que ha malmès l'espai i, amb posterioritat, s'hi han abocat runes. El bosc està constituït, bàsicament, per pins, encara que també es troben altres espècies vegetals, especialment a la zona on arriba al torrent Fondo, on es detecten espècies vegetals pròpies de la ribera.</p> | 08184-181 | A l'O del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4921800,2.0095800 | 417326 | 4593869 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 60136 | Cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ximelis | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1982a) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de J. Serra (IV)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, p. 9-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de caire rural que es composa de diversos habitatges dins d'una única construcció de planta allargada en direcció SO-NE amb teulada a dues vessants. També hi ha edificis exempts com a construccions secundàries, tot dotat d'un marcat caràcter popular. Al SO del conjunt hi ha una era enrajolada, i per la zona NE un antic pou comunal de forma rectangular que es ve considerant com a possiblement medieval (CASTELL, 1999) o anterior. Des de l'exterior s'endevinen elements tradicionals, com la entrada als cups d'un dels habitatges. Destaca l'entorn agrícola, a la vessant que baixa cap al torrent fondo, formant un interessant conjunt unitari i de caire rural, vinculat amb aquest valuós espai natural.</p> | 08184-63 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>Sobre el seu accés, existeix un document que fa una descripció d'interès, que es conserva al Cartulari de Can Xercavins, i que diu així: '(..) en la cruïlla del camí d'Ullastrell a Rubí que transcorre per migjorn vers la font, en el lloc més alt anomenat creueta hi havia el camí que menava a la Torre Brugera, avui Ximelis' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Antigament constituïen aquesta propietat tres masies anomenades: Mas Rovira, Mas Balies i Mas Moragues. Pertanyia al senyoriu alodial del Castell de Rubí i del monestir de Sant Cugat (RUFÉ, 1984a; 1997a). El més antic que es coneix és Mas Balies, de l'any 1217, citat en un document que diu: 'Bernat de Valers, una pessa de terra prop de l'església de sant Genis, a la part del torrent dels Arcots; a la part de sol ixent ab lo camí que va de St. Genis al Mas Balies'. El mateix mas apareix en altres documents als segles XIII i XIV. Per un altre document se sap que l'any 1416 el mas estava totalment enderrocat. Després d'aquesta data, el mas fou reconstruït passant a anomenar-se Mas Pi de Balies, nom que el distingia dels altres masos Pi de la serra i Pi de Vilaroc. En el segle XVI s'anomenava Torre Bruguera. A començament del segle XVII les tres masies formaven una sola propietat en poder de Cristòfol de Guimerà. Després passaren a mans de Jaume Castellà, i més tard, de Miquel Planes, que vengué l'any 1651 a Don Josep Ximenes els masos Balies i Moragues. La propietat pren el nom d'aquest propietari. Per motius polítics, la propietat fou confiscada a la primera meitat del segle XVIII dues vegades, per ésser el propietari un súbdit estranger i per les guerres entre Catalunya i França, fins que l'any 1759, la hisenda passà a propietat del rubinenc Antoni Prat, qui en morir va deixar els seus béns per a la fundació d'un benefici eclesiàstic anomenat del Sant Crist. En decretar-se la llei de desamortitzacions de Mendizábal, el segle passat, retornaren aquestes finques a la descendència familiar del fundador del benefici. A partir del segle XVIII esdevé un llogarret amb els masos Balies i Moragues, i amb els anys s'hi anaren construint noves cases (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XVIII, l'agricultura en expansió era el motor de la prosperitat de Rubí. La propietat de Ximelis constitueix, per si mateixa, un bon exemple il·lustratiu, així, l'any 1782, comptava amb 10 pagesos que havien plantat 3'36 Ha. de nous mallols, sense comptar les 4'10 Ha. de vinya vella que tenien dotze pagesos més (GARCÍA, 1996). L'any 1861, els administradors de la Causa Pia, Pau Palet, Josep Alsina i Josep Ramoneda, reben ordre de que les rendes de la propietat passin a l'escola pública (ROVIRA, 1982a). Al seu costat ha crescut actualment una urbanització.</p> | 41.4973900,2.0096600 | 417340 | 4594448 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molt a prop es troba la font de la Magnèsia (TURU et alií, 2000). Es tradició que aquest era un lloc de descans pels antics pelegrins que hi anaven cap a Montserrat. No s'ha tingut accés a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60280 | Safareig del torrent Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-torrent-xercavins | <p>C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | XIX | <p>Construcció d'obra en forma de receptacle de planta rectangular, amb un espai més petit que li surt d'una de les cantonades. Quan estava en actiu, s'omplia d'aigua que s'emprava per a regar, essent, a més, el lloc on anaven les dones a rentar la roba, per la qual cosa aprofitaven les lloses que hi havia a dos dels seus costats.</p> | 08184-209 | Llera del torrent Xercavins 08191- RUBÍ | <p>A més d'aquest i altres safareigs, que encara perduren dempeus a Rubí, com el de Vallhonrat, Cal Met Lleó, Can Rosés, etc., la gent tradicionalment anava a rentar la roba als gorgs dels torrents, com el de can Sant Joan o a la Riera, per exemple, al costat del Vapor Nou, on s'aprofitava l'aigua neta del torrent de can Xercavins (C.R.M., 1983).</p> | 41.5015800,2.0102700 | 417396 | 4594912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60280-foto-08184-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60280-foto-08184-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60084 | Castell de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-genis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MARGENAT, Francesc (1982a) 'Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 119-120, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985a) 'Índex dels documents històrics de Rubí (s. XI)', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 358-370. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | X - XIII | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades. | <p>A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó, es localitzen les restes del primitiu castell de Rubí, a l'extrem de l'esperó. Està delimitat per la confluència dels torrents de Ximelis i del Palau que formen el torrent de Serrafossar. L'esperó està en disposició E-O i està format per dues terrasses on es localitzen les restes arquitectòniques. Els talls són quasi verticals a llevant i nord, pronunciat a l'O i suau a l'E. L'estructura arquitectònica correspon a una petita edificació (MORO, 1990), Ha aparegut ceràmica pentinada del segle IX i espatulada del segle X, a més d'altres ceràmiques dels segles XI, XII i inicis del segle XIII (MARGENAT, 1982a). També sembla que apareix material romà (MARGENAT, 1987). Sembla que es poden distingir tres èpoques arquitectòniques. La primera és de finals del segle X i primera meitat del s. XI. La segona va des de la meitat del segle XI fins a meitat del segle XII i la tercera des de la segona meitat del segle XII fins el segle XIII (MARGENAT, 1995).</p> | 08184-11 | Terrenys de can Casanoves, 08191 - RUBÍ | <p>Es possible que la primera menció sigui de l'any 986 'castro Rio Rubeo' en un discutit precepte carolingi (RUFÉ, 1984a; 1997a) La datació com a castell termenat és de l'any 994 on es fa un traspàs d'un molí. Amb seguretat trobem la data de 1002 en que el Papa Silvestre II confirma les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès (RUFÉ, 1984a; 1997a). De l'any 1017 és el primer senyor conegut: Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' (el castell) que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) - tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. L'any 1234 es parla de Tricella o Turricella, al costat de Sant Genis (MARGENAT, 1988a). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar l'actual edificació del Castell de Rubí i s'abandona l'emplaçament del castell de Sant Genis (CASTELL, s.d.). L'existència del castell primitiu de Rubí va ser detectada per sondeigs de F. Margenat i Pere Bel, així com excavacions del Grup de Col·laboradors l'any 1980 (MORO, 1990).</p> | 41.4915000,2.0109200 | 417437 | 4593793 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60084-foto-08184-11-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La primavera del 1980 el GCMR va fer excavacions al castell de Sant Genis (MARGENAT, 1985). Fotografies 1 i 3 d'Eduard Sànchez, Arqueociència S.C. Actualment queden molt poques restes d'aquest antic castell i girebé no es poden apreciar perè la vegetació les cobreix. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60183 | Jaciment de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-ximelis | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984a) 'Coses d'abans (6)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 35, Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà situat a uns 100 metres darrera la masia, en una zona agrícola. S'ha localitzat en superfície material ceràmic de tegula, dollia (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990) ceràmica comuna i restes de paviment. Podria ser una possible vil·la. Hi ha referències de l'aparició de motlles d'agulles. Els materials són al Museu de Rubí.(BENCOMO et alií, 1986: 44). S'han trobat fragments ceràmics de terra sigillata gallica, africana A, africana D2 (segona meitat s. V-VII) i grisa medieval (JÀRREGA, 1988).</p> | 08184-110 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1925 ja es coneixia el jaciment, el qual es considerava de poca importància (P.R.C., 1984a).</p> | 41.4973100,2.0109500 | 417447 | 4594438 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60183-foto-08184-110-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60186 | Jaciment de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-feliu | <p>ÁLVAREZ, A.; MAYER, M. (1982) 'Aproximació a l'estudi del material lapidi de Rubí i la seva àrea', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, pp. 15-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; MORO, Antonio (1981) 'Donació d'un rellotge de sol romà' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 13-19, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | I aC-III | Els rebaixos van destruir les restes visibles que es trobaven als solars, per la qual cosa, el jaciment pot haver desaparegut totalment (MORO, 1990). Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Jaciment romà localitzat dins les terres veïnes a la masia de can Feliu (BENCOMO et alií, 1986: 44). En moments diferents, i com testimoni material de l'ocupació antiga d'aquest lloc, concretament varen aparèixer restes d'interès arqueològic a les cases número 7 i 8 i al mig del carrer. Com a restes estructurals, cal considerar l'aparició d'un paviment de picadís d''opus signinum' d'una extensió d'uns 2'5 metres quadrats aproximadament, al número 8, i al número 7. Aquest paviment anava associat amb restes de ceràmica romana, un dollium amb marca de terrissaire (MORO, 1990) i ceràmica sudgallica (MARGENAT, MORO, 1981), restes que van ser recollits pels Srs. R. Masdeu i J. Saladrigas i un rellotge de sol romà fet de gres de Montjuïc (ÁLVAREZ, MAYER, 1982). És de color gris-blanc, amb onze línies horàries tallades per tres semicercles, que conserven la motllura en canal amb la perforació central rectangular per col·locar-hi el 'gnomon'. És de factura molt acurada presentant els arcs dels solsticis i la línia dels equinoccis, a més de les línies horàries (FARRÉ, 1991). Hi ha materials al Museu de Rubí (BENCOMO et alií, 1986: 49).</p> | 08184-113 | C/ Verge de Montserrat, 7-8 (Urbanització de can Feliu), 08191-RUBÍ | <p>L'any 1972 el Sr. P. Roura i F. Margenat van recollir, en terres de la finca de can Feliu, un rellotge de sol romà (MARGENAT, MORO, 1981). Amb motiu d'un rebaix de terres per arranjar el carrer de la Verge de Montserrat, 'a uns 100 metres de can Tapis (sic)' (el més probable és que es refereixi a can Feliu) (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999) es van trobar la resta dels materials..</p> | 41.5060200,2.0111300 | 417473 | 4595405 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60186-foto-08184-113-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60219 | Ermita de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-genis | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1989) Inventari d'esglèsies. Vallès Occidental. 22. Barcelona, Arxiu Gavín - Editorial Pòrtic. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MAYER, M. (1982a) 'Una nova inscripció romana de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 110-113, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. NOTICIARI (1982) 'Noticiari' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pàg. 123-124. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1983) 'Sant Genís: la mort d'una ermita mil·lenària', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 187-190. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | Necessita una intervenció urgentment. Per la seva pròpia natura presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es troba a l'entrada d'un esperó amb parets molt verticals delimitat pels torrents de Ximelis i del Palau, els quals s'ajunten al de Serrafossar (MORO, 1990). S'hi arriba per l'Av. de Castellbisbal i per la de Josep Pujol. L'ermita és orientada d'E a O. La porta és a la paret S. Mesura en planta 12 x 6 m. L'entrada es feia per una porta lateral amb arc de mig punt. La coberta estava sostinguda per tres arcs faixons d'obra. La paret occidental sostenia una espadanya (VILALTA, 1983). Actualment es conserva el parament E, amb enormes esquerdes i molt obert, i part de la paret N amb tres contraforts. De la paret S gairebé no en resta rés i la porta dovellada va ser extreta per a ser integrada a la rectoria. El presbiteri està separat de la nau per un graó i es conserva la pedra de base de l'ara d'altar (MORO, 1990). El material constructiu està format per elements provinents de les rieres properes, tret dels carreus dels angles (aprofitats d'una altra construcció) i de la porta (actualment a la rectoria) i una finestra darrera l'altar (SERRA, 1961; 1983)</p> | 08184-138 | Camp de Sant Genis, 08191-RUBÍ | <p>El 1080 el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dona, entre altres llegats, a Sant Genis de Rubí, tres mancusos per arranjar-la (BENCOMO et alií, 1986). La família d'aquest personatge, probablement, va bastir l'ermita i devien ésser els propietaris del 'Palatio' que se cita en documents relacionats amb aquest lloc (SERRA, 1961; 1983) -tampoc es pot oblidar que el torrent que passa al peu es diu el Palau-. Es troba a la finca de can Casanoves, la qual també es mencionada en un pergamí de l'any 1217 (RUFÉ, 1984a; 1997a).. L'any 1234 s'estableix la peça de terra dita 'Tricella', que estava cap el sud de les terres de Sant Genis. Existeixen diversos testimonis de deixes a l'ermita durant els segles XIV i XV (VILALTA, 1983). El 1584, en una processó de rogatives s'esmenta la creu de can Casanoves (XERCAVINS, 1989). El 1585 existia un ciri de Sant Genis que es venia per a construir un retaule per a l'esmentada capella, que es conserva, en part, al Museu de Rubí: al centre hi ha la crucifixió i als costats sengles escenes de la vida del Sant (VILALTA, 1983). Es té notícia, recollida per J. Serra Rosselló, de la querella d'una parella de rubinencs que ballaven sardanes a la capella de Sant Genis, en l'aplec de l'any 1587, alternant aquests balls amb altres, dels que es té notícia des de l'any 1444, on en un d'ells es diu que es feu una capta pels 'jutgles', en la que es recolliren sis ous i nou diners (ARÍS, MARGENAT, 1983). Dins la segona meitat del segle XVII, donat el dret d'asil de les esglésies, els veïns hi van portar caixes, fruita i altres objectes, arribant alguns, fins i tot, a dormir allà mateix. Aquesta situació va provocar que l'any 1677, es mani sota pena de multa i excomunicació que tothom desallotgi l'ermita, prohibint al mossèn la celebració mentre no presenti l'ermita la deguda decència. El segle XVII es parla de l'existència del càrrec de baciner i el 1713 es celebra aquí el matrimoni de Bernat Martí i Maria Balasch. El 1739 es va fer la campana 'Genisa'. El vuit d'agost de 1739 es va celebrar casament entre Magí Ambrós, hereu de can Xercavins i Victòria Santaeugènia. La núvia provinent de la casa paterna marxava a la capella sobre una mula tota ornada de cintes i picarols i amb tot el seguici familiar. Uns anaven muntats; altres a peu. El nuvi arribava de casa seva a cavall i al seu davant desfilava una enorme caravana de trabucaires tirant a l'aire. Després de la boda, fent gresca s'anava a la masia i es feia el dinar de bodes (VILALTA, 1983). L'any 1786 fou visitada pel bisbe de Barcelona. S'hi celebraren casaments, particularment de la gent de can Casanoves, can Xercavins i de les masies veïnes. Durant la Guerra del Francès les tropes robaren la campana i saquejaren can Casanoves (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una clàusula de l'arrendament de la carn dels anys 1799 i 1802 per la qual es podia dur menjar a l'aplec de Sant Genis (SERRA, 1961; 1983). Del segle XIX, hi ha un document que prova l'autenticitat de les relíquies de l'ermita, però el reliquiari es perdé l'any 1936 L'aplec es celebrava el darrer diumenge d'agost i es conserven uns goigs al Museu de Rubí, provinents de cal Ximelis (VILALTA, 1983) i porten per títol 'Goigs dels gloriosos Màrtyrs Sant Genís Escribà y Sant Genís Comediant, que es canten en la seva capella del terme de Rubí' (SERRA, 1961; 1983). Existeix una col·lecció de fotografies anteriors al deteriorament de la construcció (MORO, 1990). L'ermita pertany a la parròquia i només hi té dret el rector i no cap dels propietaris de l'entorn (SERRA, 1961; 1983)</p> | 41.4912400,2.0124200 | 417562 | 4593762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60219-foto-08184-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La porta de la rectoria va ser recuperada de l'ermita de Sant Genis (TURU et alií, 2000). Es trobava dins la propietat de can Casanoves encara que actualment pertany a can Xercavins. Prop de l'ermita F. Margenat va recuperar mitja roda de molí iberoromà (VILALTA, 1991). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60079 | Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-0 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Restaurada | <p>Masia del tipus IV, que ha sofert modificacions que trenquen la resolució tradicional dels diferents elements. Presenta la curiositat que a la part Oest de l'edifici, la direcció del forjat es perpendicular a l'habitual. Els annexos han estat molt afectats per les darreres remodelacions (PLA, s.d.).</p> | 08184-6 | Camí de can Feliu, 08191 - RUBI | <p>Les primeres notícies són de l'any 1230 sota la denominació de 'Llunell'. L'any 1383 pertany al senyoriu alodial del castell de Rubí. Hi ha també notícies del segle XV, XVI i XVII. Existeix també una descripció al Cartulari de can Xercavins 'situat a tramuntana amb el torrent o riera de Valltallada (torrent de Xercavins) i una peça de terra dita Pantanals, a sol ixent, amb la riera mateixa que discorre prop del mas. Al segle XVIII la propietat restà hipotecada passant el mas per diferents mans. El 1810 l'alcalde de Rubí Antoni Ubach i Balasch acompanya a Pau Viver i Oriol, aleshores nou propietari de la hisenda de can Feliu, presentant-se al mas per prendre'n possessió, segons el relat d'una escriptura que diu: 'en Pau Viver i Oriol va entrar a la casa o masia i va restar sol a dins tancant i obrint la porta principal amb les senyes demostratives de presa de possessió davant dos testimonis més. Després, en presència de l'alcalde i els testimonis, ha fet inventari de tot: el celler, dos premses de cargol molt gastades i vint-i-cinc botes de vuit càrregues amb cèrcols de ferro. Després varen sortir a fora i, en senyal de veritable possessió va agafar un grapat de terra i la va espargir als quatre vents'. Actualment es propietat de can Xercavins (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5021300,2.0123800 | 417573 | 4594971 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al menjador del restaurant es troben exposats dos plats vidrats trobats dins els cups, al moment de ser enderrocats. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 60244 | Turó de can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-calopa | <p>ALMERA, Jaume (1895) Memòria de los depósits pliocénicos de la cuenca del Bajo Llobregat. CARRERAS CANDI, Francesc (sense data) Geografia General de Catalunya, Barcelona. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El turó de can Calopa és una extensió de bosc al costat de zones industrials i sobre la riera de Rubí a l'extrem sud del terme municipal. La coberta vegetal està formada per un bosc de pins. Destaca la timba creada per l'acció erosiva de la riera de Rubí, que deixa visible la sedimentació formada per una formació lacustre del Terciari, on Jaume Almera va distingir tres formacions: 1. Conglomerat amb elements grossos i pissarrossos travats per una pasta margosa rogenca. J. Almera, a finals del segle XIX, va recollir fragments d'Sciurus ceignousi, Acerotherium lemanense, Dremotherium sp. i Helix morogesi 2. Marga groga o grisosa alternant amb capes calcàries subcompactes amb fractura desigual i cavernosa, més primes a la base i de 2 a 3 metres de gruix després. J. Almera va recollir Planorbis sp. I Bithynia sp. 3. Psamnita disposada en capes de 2 o 3 metres de gruix, alternant amb bancs d'argila del mateix gruix, que en alguns puns es transformen a conglomerats poligènics (MORO, 1990).</p> | 08184-173 | Sobre la riera a Rubí a l'extrem sud del terme, 08191-RUBÍ | <p>Descrit per J. Almera el segle XIX essent una de les primeres formacions terciàries en a ser descrites al nostre país.</p> | 41.4676800,2.0136500 | 417635 | 4591146 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60244-foto-08184-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60244-foto-08184-173-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A l'extrem de la timba, al costat dels terrenys de can Jardí aflorava un estrat de pissarres paleozoiques, que formen la base de la geologia rubinenca, però que avui ha desaparegut pels abocaments a la riera, encara que l'acció erosiva pot fer que torni a afloraren qualsevol moment.(MORO, 1990). | 125 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 60094 | Can Calopa / Can Galopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopa-can-galopa | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII- XIX | La construcció presenta un estat de deteriorament progressiu, fet que s'agreuja amb la presència d'elements i materials que trenquen l'harmonia del conjunt, com poden ser les grans sitges que flanquegen l'entrada del barri a ambdós costats o els coberts pels animals. | <p>Masia del tipus III, en estat de degradació, situada molt a prop de la riera i al peu del turó que porta el mateix nom. Malgrat el seu estat, encara conserva molts elements originals. Del conjunt constructiu resulten interessants l'antiga estructura, encara dempeus, i a la façana principal les pedres esculpides de porta i finestres, la porta del barri, així com l'edifici exempt al costat del riu, que recorda vagament la construcció d'un antic molí hidràulic, fet aquest que es podria relacionar amb l'existència de restes d'una canalització de lo que es pot considerar com una antiga resclosa situada aigües amunt de la riera, així com la proximitat d'un altre molí d'època posterior, avui arruïnat, a l'altra cantó de la riera, i dintre del terme de Sant Cugat. A uns 300 metres en direcció riu amunt es troben els forns per a l'extracció de guix.</p> | 08184-21 | Camí de can Calopa, 08191-RUBÍ | <p>La notícia més antiga és de l'any 1244 i se l'anomena 'mas Roquers' amb un molí. El 1272 era propietat de Pere Soliarte de Roqué i sa muller Raimunda, els quals venen el mas a Ramon Dalmau, qui té la propietat juntament amb els monjos de Santes Creus. L'any 1316 en Pere de Roquers ven una peça de terra nomenada la 'illa de Roma'. Apareix una altra vegada en un fogatge del 1359, existint més documents a partir del segle XIV, pertanyent a la família Mitjans (RUFÉ, 1984a; 1997a) Els segles XV, XVI i XVII, se l'anomena 'mas Mitjans de la Riera'. El 1728 apareix Càndid Calopa, pagès de Sant Pere de Rubí, que té un censal sobre el 'bosc d'en Calopa' del Papiol. Tant la masia com el molí situat al davant, a l'altre cantó de la riera, van ser adquirits, després de la Desamortització, pel baró d'Esponellà, D. Carles de Fortuny (RUFÉ, 1984a; 1997a)</p> | 41.4640300,2.0138200 | 417645 | 4590740 | 08184 | Rubí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60094-foto-08184-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. Actualment està fonamentalment dedicada a explotació ramadera. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60298 | Forns de can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-calopa | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. Informació oral i visita, Sr. F. Margenat</p> | XVIII-XIX? | El forn oest està deteriorat, molt erosionat a l'interior i el sostre ha caigut, no conservant-se part de l'arc. El forn est està millor conservat (MORO, 1990). | <p>Al nord de la masia de can Calopa, en terrenys de guardar bestiar al costat del marge de la riera de Rubí, existeix un conjunt de construccions que corresponen a dependències relacionades amb dos forns. Es tracta d'estructures agafades amb morter i que delimiten dos espais interiors que formen un cos vertical amb obertura al sostre i una boca de mig punt realitzat amb totxos. L'interior del forn està constituït pel terreny natural. Semblaria poder-se relacionar amb una zona industrial i d'habitatge (MORO, 1990). Al davant de les estructures del forn, apareixen diverses estructures de magatzem i obrador que, actualment són utilitzades com a rafal per a ovelles. En aquest lloc es conserven parets d'un 2'50 metres d'alt. A la zona més muntanyosa es conserven pilars quadrangulars d'obra que deurien formar part de l'element sustentant d'algun tipus de cobert fet de materials peribles o una altra estructura de la que s'escapa la funcionalitat. (Informació oral i vista, F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-227 | Camí de can Calopa .- 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1987 (MORO, 1990) El fet de no disposar de documentació fa que no es disposi d'informació sobre la seva cronologia (informació oral Sr. F. Margenat) Tal vegada aquesta es trobi a l'Arxiu de Sant Cugat.</p> | 41.4657200,2.0141100 | 417671 | 4590928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es desconeix la funcionalitat exacta dels forns però la presència de nombrosos fragments de guix cristal·litzats porta a pensar que s'hi elaborava aquest material (MORO, 1990; Informació oral i visita de F. Margenat, abril 2001). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 60105 | Can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guilera | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai | <p>Desapareguda. Ubicades finca i masia quasi al límit del terme, tocant al de les Fonts de Terrassa i prop del torrent de Can Roig, que passa per Sant Muç. A la casa de pagès, totalment enderrocada, només hi resta dempeus la paret nord, coberta d'arbustos i heures (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a), a la qual es pot veure una obra feta de maçoneria de còdols i carreus irregulars, que puja fins a tres pisos d'alçada. L'accés a les restes de la masia és molt dolent ja que es troba a mitja vessant de la muntanya i tot està molt embardissat. A més de les restes de paret s'observen talls a la roca on s'hi van excavar dependències de la masia. També es poden veure restes d'un cup quadrangular, recobert amb ceràmica vidrada.</p> | 08184-32 | Torrent de can Guilera . 08191-RUBÍ | <p>Pertanyia a la família rubinenca de Ca l'Aguilera de la fassina des de feia molts anys. Prop del mas hi ha una font, avui malmesa per l'abandó, que en altre temps servia per al servei dels masovers i com a lloc de repòs dels caçadors, car la caça abundava en aquests paratges. La masia no era gaire gran, més aviat un maset de dimensions petites, encerclat de boscúria i torrenteres. Aquest maset sembla identificar-se amb el Mas Busquets de Can Matarí de baix, que passà a denominar-se després Can Guilera, i que consta en el Llibre de Delmes i Censos del Castell i terme de Rubí dels segles XVI i XVII. També consta a la Llibreta del Llevador del Municipi de Rubí de l'any 1737, en el pagament del cadastre. El pare d'en Josep Aguilera i Cañellas comprà la finca a un militar, que n'era el propietari, vers l'any 1800. Al final de la contesa civil dels anys 1936-1939, la masia fou dinamitada i ja no s'ha tornat a reconstruir (RUFÉ I MAJÓ, 1984a, 1997a).</p> | 41.5256200,2.0135000 | 417696 | 4597578 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60105-foto-08184-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60292 | Jaciment del camí del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-campament | <p>MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>La construcció del vial i edificacions varen posar al descobert uns murs d'obra i ceràmica d'època romana (MORO, 1990).</p> | 08184-221 | Carrer del Mar (Urb. La Perla del Vallès), 08191-RUBÍ | <p>F. Margenat va trobar restes de dollia, tegulae i altres (MORO, 1990)</p> | 41.4834600,2.0142600 | 417706 | 4592897 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 60235 | Bosc de can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-feliu | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al territori limítrof entre les propietats de can Feliu i can Xercavins es troba aquesta formació vegetal pertanyent a la masia de can Feliu. A la zona no urbanitzada està format, bàsicament, per alzines entre les que destaca, un impressionant roure, el qual s'ha pogut mantenir al disposar d'un entorn adequat. A la zona on ja han començat les edificacions el bosc es troba degradat i, per tant, l'arbre bàsic és el pi blanc.</p> | 08184-164 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5036000,2.0146500 | 417764 | 4595133 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60235-foto-08184-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 60185 | Torrent de can Tallafigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-tallafigueres | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí, a la que desguassa pel seu costat dret, al quadrant SO del terme municipal. Es tracta d'un torrent, fortament encaixat, en el substrat terciari. La vall del torrent està coberta per una capa vegetal boscosa de pins, encara que també hi ha punts fortament degradats, com, per exemple, en un abocador. D'altra banda, en un sub-afluent es trobava la font de can Sucarrats, colgada per una màquina excavadora en el moment de fer la visita al lloc.</p> | 08184-112 | Al SO del terme, 08191-RUBÍ | 41.4780100,2.0150600 | 417766 | 4592291 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60185-foto-08184-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 60125 | Torrent de can Guilera - Sant Muç - Can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-guilera-sant-muc-can-ramoneda | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Prop de la casa i del torrent de Sant Muç hi ha dues fonts molt conegudes: la de l'Avellana (restaurada l'any 1891) i la de la Mare de Deu del Carme, amb una taula i bancs de pedra (RUFÉ, 1984a; 1997a). Entre la fauna es pot observar la cucut, el puput i l'abellerol, així com el teixó. Destaca, així mateix, la vegetació de pi blanc que ha substituït les antigues vinyes. De tota manera, en els llocs menys degradats comença a aparèixer alguns rebrots d'alzines (BONELL et alií, 1999) i a les zones més humides vegetació típica de riera. A la part final hi ha una albereda. Destaca l'existència d'una avellanosa, sobre Sant Muç.</p> | 08184-52 | A l'oest del nucli de Rubí, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989). Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines centenàries barrejades amb alguna mostra d'altres espècies com acàcies, roures i àlbers. A més es troben moreres, desmais i un gran xiprer, a més d'algunes heures que amaguen el tronc d'un gran arbre mort (om?) (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996).</p> | 41.5233000,2.0160300 | 417904 | 4597318 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60125-foto-08184-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60125-foto-08184-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El torrent de can Ramoneda, es deia també del Cafiat (GARCÍA, 1996) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 60221 | Les Martines / Serra de can Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-martines-serra-de-can-guilera | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. Les pedreres que es troben en explotació, suposen un greu perill per aquest element. | <p>S'entén com una zona natural àmplia que inclou la carena de can Fonollet i arriba fins la serra de can Guilera i can Roig. Es tracta d'una de les zones més àmplies de Rubí on encara es poden trobar boscos frondosos i amb abundància d'espècies vegetals i animals. Cal indicar, però, que hi ha pedreres dins aquest espai que l'estan malmetent.</p> | 08184-140 | Al N del terme, 08191-RUBÍ | 41.5289700,2.0160000 | 417909 | 4597948 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60221-foto-08184-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml