Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60286 | Trull de la Cambra Agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-cambra-agraria | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XX | L'element ha patit successius deterioraments pel fet de trobar-se al carrer. | <p>Monument públic que es troba a la plaça de l'Agricultura, en un espai urbà ajardinat situat al costat de l'Avinguda de la Generalitat i no massa lluny de l'entorn de Ca n'Oriol. Un trull d'oli incomplet ofereix de manera simbòlica, una humil representació de l'activitat de la pagesia a Rubí.</p> | 08184-215 | Pça. Agricultura, 08191-RUBÍ | <p>El trull va ser adquirit per la cooperativa agrària rubinenca cap el 1959 a una altra cooperativa de fora de Rubí. El giny primerament es trobava al pati porxat de la Càmara Agrària, a una habitació dedicada a la moltura de les olives. Encara avui son visibles en aquest espai els dipòsits elevats d'aigua necessaris pel procés d'obtenció de l'oli. Pel que fa a la Càmara Agrària, aquesta va ser inaugurada a la seva última seu, l'any 1934, i es va construir mitjançant l'aportació dels pagesos de Rubí, que feien les seves donacions a un recaptador que passava per les seves cases amb una caixa de fusta. A l'edifici es podia adquirir el sofre, el sulfat i altres productes necessaris per a la pagesia, així com els mateixos pagesos acudien a vendre les seves produccions. La festa de Sant Isidre es celebrava a la mateixa Cooperativa, fins a l'actualitat. Els arxius de la cooperativa al moment de la seva dissolució els va lliurar la Generalitat a l'Arxiu Històric comarcal de Terrassa. El trull, en l'any 1973, va ser cedit a l'Ajuntament de Rubí, a fi de que el col·loques en un espai públic, a canvi de que aquesta institució finances les noves grans portes d'accés de mercaderies a la cooperativa (Informació oral Sr. Josep Campamà).</p> | 41.4897300,2.0385300 | 419740 | 4593570 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60286-foto-08184-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60286-foto-08184-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Segons descripció en inventari del 13.11.2000 a la plaça s'hi troben els següents arbres: Abies sp. (8 exemplars), Acer negundo (7 exemplars), Olea europaea (5 exemplars), (AJUNTAMENT, 2000). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60287 | Camí de ca n'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-noriol | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Camí que portava fins a la masia de ca n'Oriol. El traçat tradicional seguia el carrer de la plana de can Bertran i Torres Oriol. Actualment està totalment urbanitzat, per tant, només es considera el traçat que té des de l'Avinguda de l'Estatut fins a la masia i la seva continuació cap a can Sant Joan i cap a can Tiraïres. De tota manera, a la zona que dona al nucli habitat de Rubí, el camí té tres traçats diferents, cosa que respon a les necessitats que es tenien de fer diferents desplaçaments a diverses zones. LA zona que ara es considera està feta en terra batuda, excepte al costat de l'era de ca n'Oriol on el paviment té un tractament més acurat, a més d'haver-hi guardarrodes.</p> | 08184-216 | Parc de ca n'Oriol, 08191- RUBÍ | 41.4925900,2.0447500 | 420263 | 4593882 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60287-foto-08184-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60287-foto-08184-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60288 | Escola Evangèlica de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-evangelica-de-rubi | <p>RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana principal que dona al carrer. Del conjunt resulta d'interès la façana, que es desenvolupa en dos pisos: baix i primer i que, compositivament de manera vertical, presenta una certa simetria que te l'eix marcat per dos grups de finestres. El motiu constant es l'aplicació de totxo a tots els elements que sobresurten de la línia de parament, presentant-se als trencaaïgues superiors a totes les obertures i als sobrearcs de la planta baixa. La composició de façana es com segueix: d'esquerra a dreta, al pis baix finestra simple, finestra triple -dividida per mainells de totxo- amb llinda oberta a sota de sobrearc escarcer triforat, porta d'accés; al primer pis, finestra simple, finestra triple, dividida de la mateixa manera que al pis baix, però d'allindat recte únic, i a la dreta, finestra simple. Totes les finestres estan tancades mitjançant persiana de llibret. La teulada es a una aigua, amb ràfec de fusta molt senzill.</p> | 08184-217 | c/ Poeta Virgili, 17.- 08191- RUBÍ | <p>La església evangèlica va ser iniciada a l'any 1881 per Francisco Albricias. Ell mateix, amb l'ajuda d'altres, va fundar la societat de socors mutus 'La Fraternitat', així com el 'Casino Rubinense', i es va publicar un seminari titulat 'El Rubinense', constituint tot plegat l'eix progressista de la societat rubinenca de l'època. L'escola, nomenada popularment el 'protestà', va ser fins l'any 1930, moment en que es construeix el nou temple, el lloc de celebració dels oficis del diumenge de l'obra evangèlica de Rubí. Per tal que es podés celebrar al seu interior l'ofici dominical, les taules escolars s'havien fet de tal manera que es fessin servir en la doble funció de pupitres i bancs per a les cultes. Cada diumenge, inclòs l'armoni era transportat a traves del jardí des l'antic temple a l'Escola, habilitada com a temple dominical (CORTÉS, 1981). Es va clausurar durant l'època franquista (RUBÍ, 1993)</p> | 41.4887300,2.0296000 | 418993 | 4593468 | 1929? | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60288-foto-08184-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60288-foto-08184-217-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Portillo i Quintana | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60289 | Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferro-0 | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XVIII?-XX | <p>Edifici entre mitgeres, que representa amb un cert bon grau de conservació, tot un sistema de vida tradicional avui desaparegut a Rubí. Conserva el celler, amb l'entrada des del carrer, un safareig (CASTELL, 1999), la premsa i cups, les arcades del pati, la cuina tradicional, les habitacions i la capella (BEL, 2001). Té un gran pati voltat d'arcades, darrera de les quals hi havia les habitacions pels jornalers. Resulta interessant també el safareig per a fer la bugada a mà, que s'alimentava d'aigua pròpia d'un pou que hi ha a l'entrada, un gran celler per a grans botes, dos cups de trepitjar el raïm arran d'una finestra que dona al carrer, la premsa manual per al raïm completa, amb el seu xupet per a recollir el suc amb una galleda. A aquesta premsa hi accedien tots els vinaters veïns per acabar d'esprémer les restes de la trepitjada. A més la cuina conserva l'enrajolat del segle XVIII (BEL, 1996).</p> | 08184-218 | Carrer de Sant Cugat, núm. 32, 08191-RUBÍ | 41.4894900,2.0320700 | 419200 | 4593550 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60289-foto-08184-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60289-foto-08184-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60290 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal | <p>BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>EDIFICI SEU DE L'AJUNTAMEN. A les escales s'exposen objectes d'aquesta col·lecció: un domàs elaborat l'any 1979 i els bastons de comandament utilitzats a Rubí pels batlles des del 1940 fins el 1979. ESTATUÀRIA PÚBLICA. Part de les estàtues que es troben al carrer són de propietat municipal o han estat regalades a la institució qui en fa el manteniment, com puguin ser MONUMENT A LES VÍCTIMES DE LA RIERADA, MONUMENT A CLAVÉ o TRULL DE LA CÀMARA AGRÀRIA, amb fitxa pròpia o bé altres com els que es citen a continuació: MONUMENT AL MIL·LENARI, / MONUMENT 'CANTARS'. Escultura d'acer inoxidable situada a la Plaça d'Antonio Machado creada per Ferran Soriano.. Dimensions: 170 x 200 x 85 cm. Representa la simplificació figurativa del cos d'una dona del qual surt una lluna creixent. / MONUMENT AL CINQÜENTENARI DEL FOMENT DE LA SARDANA. Les primeres notícies documentades sobre sardanes a Rubí daten de finals del segle XVI. A Rubí es ballaven a la plaça de l'església i la referència documental ve de la diada de Sant Genis d'agost de 1587. Els balls eren esdeveniments prou importants i, com a tales, abans de començar, havien de rebre el vist-i-plau del batlle, el qual tenia entre les seves tasques el fer crides per a ballar sardanes. Existia un 'majoral' i una 'majorala' que dirigien la dansa. Aquests càrrecs pertanyien als administradors de Sant Sebastià. Hi havia diverses manifestacions on es ballaven sardanes a més d'altres balls (BENCOMO, 1996). L'any 1977 fou desmantellat el cementiri de la carretera de Terrassa i l'espai resultant es va convertir en la plaça de la Sardana. La primera urbanització es va fer amb aquest monument al cinqüentenari de l'entitat del Foment de la Sardana, a més d'una tribuna per a la cobla i un enrajolat circular per a l'anella sardanista, a més d'arbres i altres elements urbans que completen el conjunt d'aquesta plaça (TURU et alií, 2000). OBJECTES DE LA COL·LECCIÓ DELS BOMBERS. Es conserven estris propis de l'ofici datables en la primera meitat del segle XX: una farmaciola portàtil de cuir complerta, un extintor, cascs i altres estris a l'edifici de la central actual. Una bomba manual (tal vegada del segle XIX), un cotxe i un camió de bombers (els quals seran custodiats per l'Associació d'Automòbils Antics de Rubí). Un altre apartat el constitueixen les col·leccions dipositades a EL CASTELL - ECOMUSEU URBÀ, ja que la institució és de titularitat municipal, però que no s'engloben aquí, (encara que formin part del patrimoni municipal) ja que estan subjectes a allò que diu la Llei de Museus.</p> | 08184-219 | 08191- RUBÍ | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60290-foto-08184-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60290-foto-08184-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60291 | Ex-vots pintats de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-pintats-de-sant-muc | <p>JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1990) Ex-vots de Sant Muç, Rubí: Miquel Rufé i Majó.</p> | XVIII-XIX | Restaurats l'any 2003 per Elena Abella | <p>Conjunt de quinze ex-vots composat per dotze taules de fusta pintada, dos quadres de tela i una aquarel·la: 1, Taula de 61x100 cm, Museu de Rubí. Està representada la Colla dels Xatos fent camí cap a l'ermita de Sant Muç. Cronologia: 1854; / 2, Taula de 25 x 34 cm.; Museu de Rubí. Una partida és a punt de matar un home amb dona i fills. També hi ha Sant Muç / 3, Quadre pintat sobre tela i marc de fusta amb vidre de 56 x 78 cm.. Museu de Rubí. Colla de segadors i un llamp, al fons Rubí i presidint Sant Muç / 4. Tela sobre fusta i marc de fusta de 26 x 37 cm. Museu de Rubí. Conservació molt dolenta. Tres dones i un home asseguts a terra i un altre estirat. / 5. Taula de 28 x 40 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-131). Escena a la cuina d'una casa. Cronologia: 1858 / 6. Taula de 24 x 32'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-133). Escena de joc de cartes i genuflexió davant el sant./ 7. Aquarel·la sobre paper amb marc de fusta i vidre de 27'5 x 40'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-135) Habitació moblada amb quatre personatges, un d'ells agenollat davant el Sant, un és nen amb una ampolla a la ma . Cronologia 1860 / 8. Taula de fusta de 23'5 x 19'6 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-126). Habitació amb tres personatges, un d'ells dins el llit i una dona agenollada pregant Sant Muç. / 9. Taula de fusta de 21'5 x 34'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-129). Diligència amb passatgers tirada per cavalls i el cotxer ha caigut al terra. (RUFÉ, 1980). / 10. Taula de fusta de 30 x 22 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-125). Habitació amb una dona i un home agenollats i una criatura al bressol i la figura del Sant /. 11. Taula de fusta de 26 x 31'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-130). Vuit figures d'elles tres mossos d'esquadra, que disparen contra els altres / 12. Taula de fusta de 39'2 x 34'8 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-132). Cambra i dues figures a més de la del Sant, una d'elles al llit i una dona agenollada als peus. / 13. Taula de fusta de 27'5 x 39'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-134). Conservació dolenta. Diligència tirada per cavalls i una persona estirada al terra entre les rodes. Sant Muç presideix / 14. Taula de fusta de 27'5 x 39'5 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-134). Habitació amb tres figures a més del Sant. Una de les figures està al llit i representa la Comunió. / 15. Taula de fusta de 24 x 34 cm. MAITP (Núm. Inv. 1985-1-128). Cambra amb alcova amb dues figures i la del Sant. Una d'elles agenollada i l'altre al llit. (RUFÉ, 1990).</p> | 08184-220 | Fundació Museu-Biblioteca de Rubí i Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. La primera dada de Rubí correspon al segle XIV (JORBA, 1986). Abans de l'any 1936 es trobaven a la estança dedicada al ex-vots a l'ermita de Sant Muç de Rubí. Poc abans d'esclatar la Guerra Civil es va fer una selecció dels mateixos per la qual cosa es van salvar de la destrucció. A l'actualitat segueix existint la estança dels ex-vots a la ermita, que es troba plena de figures de cera, roba i, sobre tot, documents relatius als automòbils, constituint l'ex-vot més habitual als nostres dies..</p> | 41.4917400,2.0296800 | 419004 | 4593802 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60291-foto-08184-220-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|119|94 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60292 | Jaciment del camí del Campament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-cami-del-campament | <p>MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>La construcció del vial i edificacions varen posar al descobert uns murs d'obra i ceràmica d'època romana (MORO, 1990).</p> | 08184-221 | Carrer del Mar (Urb. La Perla del Vallès), 08191-RUBÍ | <p>F. Margenat va trobar restes de dollia, tegulae i altres (MORO, 1990)</p> | 41.4834600,2.0142600 | 417706 | 4592897 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60292-foto-08184-221-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60293 | Jaciment de can Tiraïres / Turó del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tiraires-turo-del-rossell | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Dalt d'una elevació sobre l'antiga masia de can Tiraïres i del camp de golf es distingeixen les restes d'una fonamentació construïda amb còdols cimentats amb morter que corresponen segurament al mur O d'una estructura soterrada pel costat E. Junt a un marge apareix el forat per a encastar un dollium observant-se encara, l'any 1990, la base de la gerra. S'ha recollit en superfície un fragment de ceràmica campaniana, terra sigillata hispànica i , al sud, abundant material ceràmica d'època ibèrica (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990).</p> | 08184-222 | Dalt del turó del Rossell 08191- RUBÍ | 41.5039300,2.0446200 | 420266 | 4595141 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60293-foto-08184-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60293-foto-08184-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60293-foto-08184-222-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al febrer de 2002 es va redactar un informe sobre les troballes arqueològiques de la zona de Cant Tiraires des del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60294 | Can Llonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llonc | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1982a) Calendari llaminer. Rubí: Miquel Rufé i Majó. Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000.</p> | XIX- XX | El seu estat de conservació es molt precari i que ambdues necessiten, urgentment, una eficaç i respectuosa restauració.A finals de 2003 es van caure la meitat de les arcades de la façana principal | <p>Casa que pel seu costat Nord fa mitgera amb la següent, mentre que pel seu costat Sud es troba exempta. Per la seva banda Oest té façana al carrer de Terrassa, on ocupa el solar corresponent al número 30. Presenta coberta a doble vessant amb teula àrab, que verticalment es desenvolupa a tres altures (baixa i dos pisos més), de planta rectangular i estructura cúbica. A la façana que dona al Sud els tres pisos presenten sengles balcons correguts amb nou arcs cadascun. Les columnes dels arcs són fetes amb maons de planta octogonal, d'inspiració clàssica, probablement fets a Rubí. La reixeria és de ferro forjat amb una decoració de grans motius florals de dotze pètals inscrits en quadrats amb roleus a les cantonades. Resulta interessant el remat d'aquesta mateixa façana amb timpà simple decorat, com la resta de la cornisa, amb un fris dentellat senzill. De la façana principal (C/ Terrassa) destaca la portada de gres, un balcó amb el mateix tipus de reixa que a l'altre cantó i dues finestres cegues. L'arrebossat d'aquesta façana simula, en morter, una decoració de carreus de pedra. El tipus d'edificació és propi dels últims anys del segle XIX. A Rubí hi ha exemples d'aquesta tipologia constructiva, encara que aquest edifici destaca per la seva singularitat ornamental i l'emplaçament urbà. En aquest sentit, cal ressaltar la balconada correguda superposada com un exemple únic d'arquitectura colonial en simbiosi amb solucions d'arquitectura popular i tradicional de Rubí i amb els corrents academicistes que van dominar el panorama de l'arquitectura catalana pre-modernista (exemples a Rubí podrien ser la masia de can Balasc i la casa de direcció del Vapor Nou). Segons informació oral -donat que s'ha negat l'accés a la casa- existeix, així mateix, un patí o jardí tancat (que s'endevina des del carrer) on hi ha o hi havia un safareig alimentat per l'aigua del rec del Clausell que discorria molt a prop, sota l'acera. La casa forma un conjunt unitari amb cal Corrons, un altre exemple remarcable de l'arquitectura civil rubinenca, constituint ambdues un 'skyline' sobre la riera.</p> | 08184-223 | Terrassa, 30 08191- RUBÍ | <p>L'edifici va ser construït pels germans Llonch. Aquests eren paletes que van anar a Cuba on es van enriquir. A la illa havien treballat a la casa Jané, a la dels Jesuïtes de l'Havana, a la Calisay, etc.. on feien les obres de reparació. Un cop acabada la Guerra de Cuba van tornar a Rubí on, aprofitant una antiga construcció van aixecar la nova casa a finals del segle XIX o primers anys del segle XX. (Informació oral del Sr. Miquel Rufé, novembre de 2000). La primera pastisseria de Rubí és la pastisseria Llonch de finals del segle XIX (RUFÉ, 1982a). Els cognoms dels pastissers era Llonch Llugany.</p> | 41.4931400,2.0302500 | 419053 | 4593957 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60294-foto-08184-223-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Germans Llonch | No s'ha facilitat l'accés a la construcció. | 102|120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60295 | Mirador del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-rossell | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Dalt del turó del Rossell es té una vista privilegiada del nucli urbà de Rubí, així com de la zona del Pla de Dormet i, en darrer terme, de la Depressió Vallès - Penedès en direcció al sud. També es té una bona visió del a muntanya de Montserrat. D'altra banda, l'entorn proper del turó consisteix en els dipòsits d'aigua de Rubí, la qual cosa no ajuda a donar-li una sortida al lloc.</p> | 08184-224 | Dalt del turó del Rossell 08191- RUBÍ | 41.5047400,2.0488300 | 420618 | 4595227 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60295-foto-08184-224-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60296 | Roureda de la Bastida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-bastida | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Al lateral dret de la carretera de Terrassa, sortint de Rubí, i als voltants de l'antiga casa i molí de la Bastida, es troba una interessant arbreda composada per diversos exemplars de l'espècie Quercus sp, arbre caducifoli de la família de les fagàcies, d'arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits i fruits en gla.</p> | 08184-225 | Lateral carretera de Terrassa 08191- RUBÍ | 41.5135600,2.0366900 | 419616 | 4596218 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60296-foto-08184-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60296-foto-08184-225-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60297 | Can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. Informació oral Sr. Joan Cardona, març de 2001</p> | XX | <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les 'ciutat-jardí' que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). En aquest context es troba l'edifici situat a la confluència de la Plaça Figueres amb els carrers Xile i Plana de can Bertran. Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb una zona ajardinada al davant. La característica més assenyalada de la construcció consisteix en la seva volguda asimetria, que crea un ritme ascendent en direcció esquerra dreta, en el sentit de l'observador, i que fan que un edifici que comença sent de planta baixa i pis, passi a planta baixa i dos pisos i culmini en una torre quadrangular de planta baixa i quatre pisos. L'altre element fonamental consisteix en els merlets que es troben al coronament de la façana. La conjunció de les diferents alçades i els merlets proposen la recreació conceptual d'un castell. Pel que respecta als elements de façana, indicar que existeix un porxo continu que forma la base d'una balconada correguda amb barana de ferro senzilla. Totes les obertures són rectangulars allargades i protegides amb fusteria de llibret.</p> | 08184-226 | Plana de Can Bertran, 10 08191- RUBÍ | <p>La casa la va fer construir el pare del Sr. Miquel Casanovas Arís, cap el 1920. La propietària és Roser Casanoves Carreres i al seu interior hi havia un taller de fusteria Popularment era coneguda com la 'casa anglesa'.. (Informació oral Sr. Joan Cardona, març de 2001).</p> | 41.4925100,2.0342700 | 419388 | 4593883 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60297-foto-08184-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60297-foto-08184-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60297-foto-08184-226-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60298 | Forns de can Calopa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-calopa | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. Informació oral i visita, Sr. F. Margenat</p> | XVIII-XIX? | El forn oest està deteriorat, molt erosionat a l'interior i el sostre ha caigut, no conservant-se part de l'arc. El forn est està millor conservat (MORO, 1990). | <p>Al nord de la masia de can Calopa, en terrenys de guardar bestiar al costat del marge de la riera de Rubí, existeix un conjunt de construccions que corresponen a dependències relacionades amb dos forns. Es tracta d'estructures agafades amb morter i que delimiten dos espais interiors que formen un cos vertical amb obertura al sostre i una boca de mig punt realitzat amb totxos. L'interior del forn està constituït pel terreny natural. Semblaria poder-se relacionar amb una zona industrial i d'habitatge (MORO, 1990). Al davant de les estructures del forn, apareixen diverses estructures de magatzem i obrador que, actualment són utilitzades com a rafal per a ovelles. En aquest lloc es conserven parets d'un 2'50 metres d'alt. A la zona més muntanyosa es conserven pilars quadrangulars d'obra que deurien formar part de l'element sustentant d'algun tipus de cobert fet de materials peribles o una altra estructura de la que s'escapa la funcionalitat. (Informació oral i vista, F. Margenat, abril 2001)</p> | 08184-227 | Camí de can Calopa .- 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1987 (MORO, 1990) El fet de no disposar de documentació fa que no es disposi d'informació sobre la seva cronologia (informació oral Sr. F. Margenat) Tal vegada aquesta es trobi a l'Arxiu de Sant Cugat.</p> | 41.4657200,2.0141100 | 417671 | 4590928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60298-foto-08184-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es desconeix la funcionalitat exacta dels forns però la presència de nombrosos fragments de guix cristal·litzats porta a pensar que s'hi elaborava aquest material (MORO, 1990; Informació oral i visita de F. Margenat, abril 2001). | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60299 | Cal Muntades / Fàbrica dels Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades-fabrica-dels-serrat | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt format per un recinte tancat amb tres entrades generals, una a cada via pública. Està delimitat pels carrers Conflent, Avinyó, carretera de Terrassa i les altres indústries veïnes que es troben al costat de la riera. Existeix un grup d'edificacions perifèriques format per set cases que tenen entrada per la carretera i que formen una petita colònia industrial adossada a la tanca del recinte. Així mateix i al nord es troben dues petites naus i un transformador. La zona central del conjunt fabril està dividida en tres grans blocs d'edificacions, paral·lels entre ells, i orientats en direcció Est-Oest. 1/ El bloc nord es de construcció recent i està mancat d'interès pel propòsit actual. 2/ El bloc sud, consta de tres edificacions, la casa-porteria, una altra casa a l'oest, avui magatzem, i una nau industrial molt reformada respecte a la seva antiga estructura. 3/ El tercer bloc, situat entremig dels altres dos, disposa de dos elements, el més important dels quals, és situat a la banda oest. Es tracta de la nau més important de tot el conjunt, ja que és la que conserva pràcticament intacta la seva estructura i aspecte originaris de finals del segle XIX. Constitueix un edifici de planta quadrangular i amb dues plantes; la plataforma de separació entre la planta baixa i la superior està sostinguda per diverses columnes de ferro. Entre filera i filera la plataforma pren la forma d'una volta d'arc rebaixat reforçada per una barra de ferro horitzontal entre columna i columna (cada parella de columnes en disposa d'una). Tota la nau es troba arrebossada a l'exterior i presenta amplis finestrals a cada planta, per tot el seu perímetre (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-228 | C/ Avinyó, 2 08191-RUBÍ | <p>Va començar la seva activitat l'any 1891, essent fundada per Josep i Francesc Serrat per dedicar-s'hi a la producció de teixits de cotó (RUBÍ, 1993) . La primera peça va ser teixida el 1896. Va experimentar dos pics d'activitat: al llarg de la Guerra de Cuba, abans de 1898 i al llarg de la Primera Guerra Mundial. La crisis va arribar l'any 1934, en que va tancar les seves portes deixant sense feina els 170 treballadors que tenia (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989) i s'hi va instal·lar una farinera organitzada per una col·lectiva de flequers, aprofitant material que havien aconseguit al front. Acabada la Guerra va ser comprada pels Espona, els quals amplien el negoci de les farines (INVENTARI, 1999).</p> | 41.5065500,2.0354400 | 419503 | 4595440 | 1891 | 08184 | Rubí | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60299-foto-08184-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60299-foto-08184-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60300 | Cases d'en Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-rigol | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SR. M. RUFÉ, març 2001.</p> | XX | La elevació dels habitatges propers impedeix la visió d'aquest grup edilici, ofegant-lo. | <p>Conjunt d'habitatges construïts cap al 1918 pel Sr. Pau Rigol, a l'estil de l'arquitectura d'habitatge imperant a l'Argentina al començament del segle XX. Destaca la casa del promotor, Sr. Rigol, presentant una piràmide-lucernari de picadís que, rematada per una bola de ceràmica vidrada en blau, es troba a sobre de l'habitació octogonal que conforma el menjador de la casa.</p> | 08184-229 | C/ General Prim - C/ Cal Príncep 08191- RUBÍ | <p>El rubinenc Pau Rigol, va fer l'aventura de les Amèriques a l'igual que tants altres rubinencs a les primeres dècades del segle XX. Treballant a Mendoza (Argentina) com a paleta va fer fortuna, tornant cap al 1918 a Rubí i construint-se la seva casa, Can Rigol, imitant l'arquitectura d'aquell país sud-americà. A més de la seva casa, va construir unes altres per la seva família, i encara més per destinar a lloguer. La seva intenció era que fos la seva casa la que més destaques de tot el conjunt, i estigues dominant les altres (Informació oral Sr. Rufé, març 2001).</p> | 41.4872500,2.0326100 | 419243 | 4593300 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60300-foto-08184-229-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Pau Rigol | 102|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60301 | Fassina Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-aguilera | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici de totxo vist, de tres altures i teulada plana. Planta quadrangular amb un afegit lateral que presenta porta flanquejada per pilastres decorades a l'estil modernista. Actualment ha perdut la distribució interior original industrial degut als canvis d'ús que ha patit: fusteria, associació de veïns, esplai, etc. (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-230 | C/ Molí, 21, 08191-RUBÍ | <p>El 1789 Francisco de Zamora nomena l'existència de dues o tres fassines al terme. De fet, a partir de l'any 1725 ja consta l'arrendament d'aquest producte a la localitat, d'elaboració força clandestina (GARCÍA, 1996).</p> | 41.4941800,2.0273100 | 418809 | 4594075 | 1910-20 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60301-foto-08184-230-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill | A l'actualitat està ocupat per l'esplai l'Eixam. Una trinxadora de raïm provinent de l'antiga fassina es troba a la col·lecció Vallhonrat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60302 | Caves Ariscondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ariscondel | <p>INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular i teulada a doble vessant que ocupa la cantonada de la illa de cases que es troben a la intersecció dels carrers Pintor Murillo i Jaume Balmes. Fa mitgera pel costat oest amb l'habitatge adjacent del carrer Pintor Murillo. Presenta teulada a dues aigües i pati lateral (pel Carrer Jaume Balmes) amb tanca que es troba ple d'ampolles de cava. La façana més antiga és la del Carrer Pintor Murillo, que té en relleu la data de la seva construcció (1884). La fesomia de la façana respon a una tipologia pròpia de finals del XIX. Les façanes lateral (amb la data de 1960 a un petit esgrafiat al capcer) i posterior estan arrebossades en blanc i tenen a la punta del carener de la teulada i al centre del ràfec de les façanes anterior i posterior, sengles ampolles de cava com a elements decoratius al·lusius a la dedicació de l'edifici.</p> | 08184-231 | C/ Balmes, 22, 08191-RUBÍ | <p>L'edifici, que es va construir com a habitatge l'any 1884, segons data que encara es pot veure a un medalló damunt la porta d'entrada de l'antiga façana principal, cap el 1950 es llogà a la família Arís per la producció de vins gasificats, de manera que l'edifici es converteix a la seu de la indústria d'espumosos Ariscondel (INVENTARI ,1999). Per portar a terme l'activitat industrial es feren remodelacions estructurals, desapareixent i substituint-se molts elements de l'antiga casa, així, per exemple, es van anul·lar les dependències de la planta baixa, traient les parets i habitacions per aconseguir un espai diàfan. Es van afegir, a més, porxos. A l'any 1960 novament es fan reformes a l'edifici. La indústria que durant molts anys va estar enclavada en aquest espai, encara que registrada com Ariscondel 'Vinos espumosos por adición de anhídrido carbónico', va denominar-se comercialment com Vins Espumosos Ariscondel, Ariscondel Vinos Gasificados, Ariscondel Vinos. L'edifici va patir l'any 1985 un altra modificació (INVENTARI ,1999).</p> | 41.4878800,2.0316300 | 419162 | 4593371 | 1884 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60302-foto-08184-231-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60303 | Aqüeducte- mina de can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-mina-de-can-corbera | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XIX | <p>Davant can Roses es troba un aqüeducte fet de maçoneria a la seva major part, que serveix per salvar el curs del torrent de Sant Feliuet i mitjançant el qual es portava canalitzada l'aigua des de la mina de Can Corbera fins a Rubí. Abans d'arribar a l'aqüeducte, hi ha una caseta de totxo relacionada amb el cabdal d'aquest. Es conserven les canals i canonades que portaven l'aigua de can Corbera fins el carrer de Sant Muç (CASTELL, 1999). Avui es troba fora de servei. Objectes relacionats amb la conducció des de la mina i el proveïment públic de l'aigua es poden veure a les col·leccions dels Srs. Pere Bel i Pere Vallhonrat.</p> | 08184-232 | Davant de can Rosés 08191- RUBÍ | <p>El servei d'aigua era a càrrec de Josep Margenat i com a mostra es va inaugurar un sortidor al barri de l'església i el barri del Padró va ser dels primers a rebre l'aigua (BEL, 1996).</p> | 41.5065500,2.0364100 | 419584 | 4595440 | 08184 | Rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60303-foto-08184-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60304 | Cal Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patilles | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. (Informació oral de Dolor Esteve, abril 2001)</p> | XIX | <p>L'habitatge respon a una tipologia popular de casa urbana d'un sol pis amb eixida posterior, pati i zona dedicada a les tasques d'indústria agrícola. Presenta elements decoratius en ceràmica a la façana i teulada plana. Resulta molt interessant el fet de mantenir en actiu una petita indústria familiar de transformació vitivinícola, que es relaciona amb una de les poques vinyes i barraques tradicionals i en actiu de la localitat. A l'entrada de la zona de cellers, des del carrer, existeixen dos cups quadrats, enrajolats amb ceràmica vidrada, dedicats l'un a vi negre i l'altre a blanc. Conserva en ús els estris, eines i màquines propis d'aquesta manufactura tradicional: la premsa de fus de ferro amb les planxes de partir, les eines de ma (arpiots, maçó, maça de posar taps, alçabotes, bomba de transvasar, trinxadora, portadores amb caparons de 90 kg de capacitat enrasades, aixetes de diversos tipus, etc..). Al celler, sobre els sòcols, hi han catorze botes de vuit - nou càrregues (160 litres per càrrega), que s'omplen de vi cada verema.</p> | 08184-233 | C/ Prat de la Riba, 31-33 08191-RUBÍ | <p>Va ser construïda per Joan Ventosa (Informació oral de Dolors Esteve, abril 2001), originari de Sant Andreu de la Barca. El motiu de 'Patilles', venia de que portava llargues patilles (Informació oral Dolors Esteve, abril, 2001).</p> | 41.4943000,2.0314400 | 419154 | 4594084 | 1889 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60304-foto-08184-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60305 | Figuera del mas Jornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-mas-jornet | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de Ficus Carica que es troba al mig d'un camp. El desenvolupament de les seves branques ha estat prou harmoniós com per a aconseguir un exemplar molt airós i emblemàtic.</p> | 08184-234 | Camp del mas Jornet, 08191- RUBÍ | 41.4814800,2.0195500 | 418145 | 4592672 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60305-foto-08184-234-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml