Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60126 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-8 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XVIII-XX | Ha patit una restauració abusiva. | <p>Es troba situada a la ribera dreta de la riera de Rubí, a poca distància de la mateixa. Es tracta d'una masia del tipus III que a la dècada de 1980, presentava una estructura interior molt distorsionada. L'escala per accedir al pis superior des del cos central ha desaparegut. L'interior s'ha modificat els últims temps en funció dels seus nous usos. Pel que toca als elements constructius, el més destacada és el treball en pedra de la façana, l'estructura de jàsseres de fusta i pilars que substitueixen els murs de càrrega a les golfes, el ràfec de la coberta i, en general, la fusteria (PLA, s.d.). Presenta una fornícula buida a la façana. Té tres plantes de 416 metres quadrats cadascuna.</p> | 08184-53 | C./ de Can Serra, 08191-RUBÍ | <p>Es tracta d'una masia relacionada amb el seu molí hidràulic instal·lat a la riera, que discorre molt a prop. Resulta difícil de precisar els primers noms de la propietat. Els dels darrers segles han estat Serra del Molí i Serrallach. Resta documentació relativa a l'any 1230 en que s'esmenta la propietat de Guillem dels Horts. El segle XIV va pertànyer al pubill Bernat Rovira, el XVI ja se'l coneix amb el nom de mas Serra del Molí i el regenta Antic Serra. El mateix segle, i en concret l'any 1512 el regenta Antoni Serra del Molí i el 1611era de la propietat de Joan Serra, alias Rovira. L'any 1693 el senyor Antoni d'Oms i Santa Pau vengué la propietat als administradors de la Causa Pia de Miquel Pascual. Els nous propietaris realitzaren grans obres a la masia, al molí i recs d'aigua. Amb les lleis desamortitzadores de l'any 1836, aquesta hisenda va retornar als descendents de la família Oms, per a passar, al segle XX, a ser possessió per compra del senyor Altet. L'entitat Crèdit Agrari serà després la propietària, i el 1940 l'adquireix el senyor Josep Abril, industrial rubinenc, que restaurà la masia conservant la fisonomia exterior. Després de la riuada de l'any 1962, la propietat i la casa van en franca regressió (RUFÉ, 1984a; 1997a). Va ser molí paperer que fabricava paper d'estrassa, el qual a fins del segle XIX es va traslladar a la Llana. Hi ha una història de la 1ª Guerra Mundial, que diu que a causa de les dificultats del transport marítim no arribava bacallà d'Islàndia i, per Rubí es deia que a can Serra tornarien a posar-hi moles per fabricar bacallà d'indústria (TURU et alií, 2000). Durant la Guerra Civil de 1936, per la fam existent, es va tenir cura dels regatges i es va arrebossar per la col·lectiva de paletes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.5016200,2.0297300 | 419020 | 4594898 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60126-foto-08184-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60126-foto-08184-53-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Avui la casa s'ha rehabilitat com a futur centre per a joves. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60127 | Can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrafossar | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XVII | La façana ha perdut part de l'arrebossat, trobant-se en general en un estat de deteriorament progressiu. | <p>Masia del tipus III, amb teulada a dues vessants, planta rectangular, de la que destaquen el portal i la finestra principal de la façana que posa 'GAUME SERA / 1601' i que presenta, amb motius parlants una serra i un altre no identificat. Conserva el barri i la porta del segle XIX. Resulta d'interès el celler i les botes.</p> | 08184-54 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Antigament s'anomenava Mas de la Rovira, i així apareix a l'acta de redempció dels mals usos l'any 1383, signat per Guillem Despí del Mas de la Rovira. En altres documents del segle XV, consta amb el nom de Mas Fossà i pertany al monestir de Sant Llorenç del Munt. L'any 1576, l'única filla de Nicolau Fossà, anomenada Montserrat, va casar-se amb Jaume Serra del Molí (una masia de prop de la vila de Rubí), i així es va iniciar el llinatge dels Serrafossà. Als segles XVII , XVIII i XIX trobem a membres d'aquesta família ocupant càrrecs a l'Ajuntament, essent alguns d'ells batlles de Rubí. Des de finals del segle XIX, es féu càrrec de l'heretat la família Borrell, descendent directa dels Serrafossà. Posteriorment, cap a l'any 1972, la vengueren, urbanitzant-se al poc temps bona part del seu sòl (RUFÉ, 1984a; 1997a). Possiblement sigui el mas amb terres en actiu que exemplifica millor la diversitat de cultius de la història recent de Rubí.</p> | 41.4915200,2.0013700 | 416640 | 4593804 | 1601 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60127-foto-08184-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60127-foto-08184-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60127-foto-08184-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Antigament hi havia 2 sínies (CASTELL, 1999). | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60128 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-2 | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (inèdit). 1998. Llistat de patrimoni industrial al confirmar, Document mecanografiat, 1998 CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | Està força desfigurada | <p>Masia del tipus II. Els canvis introduïts no han alterat l'estructura original, conservant-se en bon estat els elements que abans s'utilitzaven de forma quotidiana: un celler amb un arc tapiat, la xemeneia que ocupa una estança, la cuina amb la pica de pedra, el forn al costat de la xemeneia, el rebost, la premsa d'oli, el petit molí i altres elements de detall com estris de treball i interessants alicatats pintats a ma. El sistema estructural resulta atípic, presentant volta en els cossos que donen a la façana a la planta baixa i bigues de fusta amb tauler de rajola a la resta. A la planta primera destaca l'estructura de fusta de la coberta que si bé funciona com una encavallada , el cavalls i tirants van separats. La casa queda una mica desfigurada per l'habitatge que s'ha construït a sobre de la cuina i que té un accés diferent (PLA, s.d.).</p> | 08184-55 | Camí de can Solà, 08191-RUBÍ | <p>Antigament era coneguda amb el nom de Mas Majó (RUFÉ, 1984a; 1997a). Les primeres notícies escrites son de l'any 1420. El 1611, trobem Berenguer d'Oms, senyor del Castell, que s'estableix de nou al Mas Solà o Majó, amb tots els honors i possessions. L'any 1718, l'Intendent General de Catalunya va donar permís als seus propietaris per utilitzar i valer-se'n de les aigües que afloraven dins la finca, per regar i altres menesters. De la lectura de diversos documents del segle XVIII, es dedueix que aquesta propietat era una de les més pròsperes, una important explotació agropecuària del terme de Rubí, trobant-se habitada per tot un seguit ben nombrós de treballadors. Alguns dels seus propietaris figuren ocupant importants càrrecs municipals, jurats i batlles, als segles XVII, XVIII i XIX. Avui, la finca és una urbanització que porta el topònim de la masia, i a la casa, hi resideixen dues famílies (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5306400,2.0002800 | 416599 | 4598148 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60128-foto-08184-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60128-foto-08184-55-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Té una premsa d'oli, un forn, un petit molí i un arc tapiat que dona a l'antic celler (CASTELL, EL; 1999). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60129 | Can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapis | <p>PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | XIX | <p>Casa d'aspecte turriforme, amb un cos principal de planta aproximadament quadrada i teulada plana. Te dos pisos d'altura i uns cossos de menor entitat adossats a l'estructura principal, que es destina a habitatge. Les parets es presenten arrebossades i pintades de blanc. Dos pilars d'obra amb remats piramidals graonats flanquegen la porta del barri.</p> | 08184-56 | Camí de can Tapis, 08191-RUBÍ | <p>Masia que va ser bastida el 1870, per segregació d'una part de la finca de Can Mir . El seu propietari i fundador fou el senyor Tapis, de Barcelona. A l'últim terç del segle XIX, Ramon Tapis va adquirir-ne les terres i en una barraca de vinya existent hi bastí un maset que passà a mans de la família Massanet, experts apicultors. Es tracta d'una petita hisenda, però amb terres fèrtils i abundosa d'aigua. Anys enrere, es dedicà al cultiu de l'apicultura i obtingué un gran èxit amb la venda de mel en gerretes. L'actual propietari continua amb l'obtenció de mel. Avui és voltada de casetes de l'urbanització de Can Bosc i les Cabanyes (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5173400,2.0082700 | 417249 | 4596664 | 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60129-foto-08184-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Resulta interessant el fet de la dedicació del seu propietari a l'apicultura. El coronament de la façana principal, que ostentava al centre un rellotge de sol, avui ha desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60130 | Can Tiraïres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiraires | <p>RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Desapareguda. Estava situada dalt d'una serralada, on dominava el bosc, amb algunes vinyes i pocs camps de sembradura. La masia no era gaire gran, i les parets eren de tàpia. Es va enderrocar cap a la dècada del 1970 per abandó (RUFÉ, 1984a; 1997a). Tenia un recer per a ramats molt apreciat pels pastors de l'època. Un xic més a ponent de la ruïna hi ha una petita font (TURU et alií, 2000). D'altra banda, l'autopista li va passar pel costat, escapçant les eres de conreu i va patir un procés accelerat de degradació, de manera que avui tan sols es visible un munt de ruïnes absolutament informe, així com restes de murs que travessen el camí.</p> | 08184-57 | Camí de can Tiraïres, 08191-RUBÍ | <p>A l'arxiu notarial del Monestir de Sant Cugat hi ha un precari de l'any 1445, anomenat Mas Fontanilles, que pertanyia a la parròquia de Sant Feliuet de Vilamilanys, al terme de Sant Cugat del Vallès. Un altre document del mateix arxiu però del 25 de novembre de 1549, parla d'un judici de prohoms de Sant Cugat i cita el Mas Fontanilles i Mas de sa Fonts. L'any 1840 ja figura el nom de Can Tiraïres. El propietari n'és el senyor Joaquim Mas i el masover, Isidre Vilardell, de Rubí, de qui se succeïren diverses generacions en l'administració i conreu de les terres. A partir de l'any 1885, passà a pertànyer al terme i parròquia de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5021700,2.0511700 | 420810 | 4594940 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60130-foto-08184-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molta gent del poble la coneix com 'can Tineries' | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60131 | Torre de la Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-llebre | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XVIII | Ha sofert les reformes pròpies per a la funció de restaurant | <p>Masia del tipus V destinada actualment a restaurant per la qual cosa ha sofert modificacions, no sempre d'acord amb l'estil de les masies. Té un pati davant configurat per la pròpia masia, els annexos que s'adelanten des d'ells i una tanca. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo, menys les ales laterals de la planta baixa i el celler, que queda semisoterrat, i que tenen una gran volta cadascun. A l'interior, les finestres presenten festejadors. A l'exterior destaca la façana i una petita capella exempta així com una era (PLA, s.d.). L'era, enrajolada, presenta la següent inscripció 'M P / ANY / 1903'. L'ermita està emplaçada davant mateix de la casa de pagès en una era que es fa servir com aparcament del restaurant. Està dedicada a la Immaculada i al Sant Crist (INVENTARI, 1999). Resulta interessant un celler situat a la part posterior de la casa, en bon estat de conservació i que, avui encara es fa servir com a celler del restaurant. El sostre presenta una gran volta amb les parets de totxo massís i pedra, conservant-se dues boixes. El nivell del terra és inferior al de la resta de l'edifici. En un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa. Es conserven, a més, dos grans cups enrajolats accessibles de 3 x 3 x 3 metres. (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-58 | C/ Art s/n 08191-RUBÍ 93 6973202 | <p>Les primeres notícies recopilades son del segle X, en que al Cartulari de Sant Cugat, es fa menció del nom de 'Libra', i en el segle XI hi consta 'Arnalli Guillelmi de Libra', que podria relacionar-se amb una casa del paratge de Rubí-Sant Cugat., encara que no es segur. A partir del segle XIII ja s'havia transformat en 'turricella', citat pel cartulari. Un document que porta la data del 14 d'agost de 1299, cita un tal Arnau de Turricella, de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que estableix Jaume Noguera, de la vila de Sant Cugat, al molí de Turricella, situat al marge de la riera de Rubí (després, Molí de la Noguera). Més endavant, l'any 1346, Arnau fa donació de tot el molí, dit Turricella. S'ha suposat que el primitiu casal o masia responia a una casa o torre fortificada per a la defensa. La hisenda pertanyia al Monestir de Sant Cugat del Vallès, per ésser terres alodials, i adscrita a la parròquia de Santa Maria de Campanyà. En el segle XIII era coneguda per Mas Pla, i per Mas Caldes, que es conservà fins a la meitat del segle XVII, quan fou adquirida per Joan Llebra, mercades de Barcelona, de qui prové l'actual denominació. En el segle XVI s'anomena Mas Caldés del Pla i es diferenciava del Mas Caldés de la Muntanya (avui Llobet), tots dos de la mateixa parròquia, en aquell moment, Valldoreix. L'any 1575 hi consta Pere Caldés del Pla. El 1666 es traspassà a Jaume Porta i Ferran i en el segle XVIII hi sorgeix un nou propietari, també mercades barcelonès: Antoni Trullàs i Aymerich, possible constructor de l'edifici actual i de la capella. Aquesta hisenda arribà a ésser molt gran, perquè en formaven part les propietats del Molí de la Noguera, el Molí de la Via (avui desapareguts), el Mas Jornet, el Mas Alvi i el Mas Arnau (aquests dos últims també inexistents). L'ermita, que ja existia l'any 1659, segons documents de l'arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l'advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist. L'any 1724, l'il·lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, va batejar en l'esmentada capella un fill del propietari, senyor Trullàs. L'any 1781 s'hi construí el nou altar i s'hi col·locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí (SIERRA, 1989). Al tombant del segle XX, adquirí la propietat de la Torre de la Llebre la família Massana, de Barcelona, empresaris de la construcció. A la dècada de 1920, bastiren cinc torres de gran categoria en els terrenys pròxims a la masia, amb camps de tennis, piscina i magnífics jardins. D'aquí prové el nom genèric de les Torres i el de Passeig de les Torres. En part d'aquestes construccions es van allotjar refugiats de la guerra madrilenys i, en acabar-se la contesa, soldats voluntaris alemanys de la Legión Cóndor. L'any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars. A la actualitat, la masia és un restaurant (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1936 s'hi va establir una 'Colònia d'assistència Infantil', que en la seva majoria eren madrilenys. La solidaritat amb ells va ser gran i les nenes de les escoles Ribas, els hi teixien roba, inclús paneretes pels nadons (MORO, RIALP, 1989).</p> | 41.4761500,2.0344400 | 419382 | 4592066 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60131-foto-08184-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60131-foto-08184-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60131-foto-08184-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Antoni Trullàs ? | Hi havia una font de la torre de la Llebre, al costat del torrent de l'Alber, que sembla que està inundada, però s'ha recuperat també amb la mina (TURU et alií, 2000). El celler presenta una gran volta (CASTELL, 1999). | 119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60133 | Tros Gran de can Serrafossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tros-gran-de-can-serrafossar | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. P.R.C. (1984b) 'Coses d'abans (8)' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 37, Rubí.</p> | La roturació pot haver malmès, en part, el jaciment. Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com una gran incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en un espai reduït. | <p>Jaciment situat a la vessant O del torrent Fondo o de can Balasc, sobre una plana, a un costat del camí de can Serrafossar a Castellbisbal, just al davant del jaciment del tros petit de can Pi de Vilaroc, al lloc conegut com el Tros Gran . Es coneix per les restes ceràmiques aparegudes superficialment. Entre les restes recuperades hi ha terra sigillata així com bases de dollia i fragments d'àmfora i tegula (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999). A l'extrem S hi ha una concentració de material ceràmic de tipologia ibèrica -àmfores de boca plana- (MORO, 1990).</p> | 08184-60 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | <p>Probablement és el lloc descrit en una excursió de l'any 1925 'a un camp d'ametllers, a la partió entre can Serrafossà i can Balasc on també sabem que hi ha restes arqueològiques' (P.R.C., 1984b)..</p> | 41.4867700,1.9984100 | 416387 | 4593280 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60133-foto-08184-60-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) apareix aquest jaciment com a CAN SERRAFOSSAR, però, en canvi, a MORO (1990) és la de TERRENYS DE CAN SERRAFOSSÀ, per tant s'ha optat per donar el topònim específic del camp. La compra del terreny per part d'una empresa de subministrament d'argiles fa témer la desaparició del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60134 | Can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xercavins | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1992) Retaule de l'Altar Major - s. XVII-. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1994b) Marededéus. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. SCRUTANS (1934) 'Notes per a la història de la indústira rubinenca' Endavant, Núm. 596, Rubí VENTOSA I MUÑOZ, Sílvia (1984) 'La primera indústria tèxtil a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 243-258. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral de J. Xercavins i E. Xercavins.</p> | XVIII-XX | A la primera meitat del segle XX es dugué a terme una profunda restauració de tota la masia, que sembla que va fer que canviés la configuració original de la mateixa. | <p>La masia està inclosa en un conjunt d'edificacions al voltant d'un pati irregular. És del tipus III i ha estat molt remodelada tant a l'interior com a l'exterior, on només una finestra conserva les pedres originals . A l'interior s'ha canviat la situació de l'escala i s'han construït nombrosos annexos que desvirtuen l'estructura original de l'edifici. Resulta d'interès l'entrada al pati (PLA, s.d.). Destaca d'entre els objectes conservats a l'interior de la casa, a més del famós Cartulari de Can Xercavins, una escultura en fusta d'àlber, policromada i d'estil barroc, datada a inicis del segle XVII. Sembla que els escultors Francesc i Jaume Rubió la regalaren, com agraïment pel seu acolliment, a la família Xercavins (RUFÉ, 1992). Durant la Guerra Civil de 1936, aquesta imatge va romandre en un amagatall de la mateixa masia (RUFÉ, 1994b). A la masia hi ha una estança que es deia 'la França' per estar ocupada per mossos provenints d'Occitània (XERCAVINS, 1989). Davant la porta hi ha una alzina que per la família té el valor simbòlic de representar l'acollida a la casa. Existeixen construccions auxiliars que porten la data de 1930.</p> | 08184-61 | Camí de can Xercavins, 08191-RUBÍ | <p>L'any 996 s'esmenta el molí de Seniofred, fill de Girne, en un judici celebrat a l'església per a resoldre una qüestió de les aigües del torrent Xercavins (MERINO, 1982). La primera notícia que tenim de la masia és de l'any 1152. Guillem de Xercavins, juntament amb altres, signa el testament de Deosdat de Tamarit, fent jurament sobre l'altar de Sant Feliu, de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. El fet que des dels primers temps constitueixi un alou lliure, sembla indicar que els seus posseïdors formaven part de l'estament senyorial o militar lliure, donat pel comte a canvi de serveis prestats. La seva muller, Subirana, era també propietària de terres alodials del terme de Sant Cugat i de Cerdanyola. Potser que el topònim vingui del rierol que passa per aquell indret proper a la casa, anomenat en pergamins antics l'Exercavins, així per exemple el 996: 'Exercavins, rivulo que dicunt: Guillelmi de Xercavi'. A la part del ponent, s'han trobat restes romanes, que indiquen que el lloc ja era habitat des d'època antiga. Al segle XI, el 1172, treballava a la casa un esclau sarraí (XERCAVINS, 1989. També es troba documentació sobre un molí que pertanyia a la masia, en un testament de Guillem Xercavins (1171). Un altre document de 1261 parla del mateix molí, i diu 'Donem també la facultat per passar l'aigua de la riera al molí d'en Xercavins, anomenat de Bonashench'(RUFÉ, 1984a; 1997a). Segons Rufé, es tractaria d'un molí de blat i d'oli (RUFÉ, 1984a; 1997a). A més d'aquesta propietat, la masia posseïa altres finques, com el mas Vila , ja desaparegut i can Feliu, així com les terres de l'ermita de Sant Genis (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1396, en Joan I nomenà Pere de Xercavins el primer Batlle Reial de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a), i després, altres membres de la mateixa família ocuparen al llarg dels anys la batllia d'aquest poble (als segles XVI, XVII i XIX). El cognom Xercavins ha sobreviscut al llarg dels segles, primer per imposició testamentaria del 1558, fet que va perdurar fins a l'any 1706, i a partir d'aquesta data, els fadristerns fills de la casa que van establir-se en altres poblacions, perpetuaren el nom a Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat i Barcelona, encara que a vegades amb modificacions, com Chercabins i Carcavins (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1795 la masia va obtenir 59 lliures de la seda i de les fulles de morera sobrant 28 més. A la masia també es conserva el llibre 'Cartilla de la Agricultura de Moreras.. (Madrid, 1761) que demostrarien el conreu de morera en aquest mas (BATALLA, 1994). Entre els anys 1797 i 1799 es va teixir una peça de tela de cent canes. El teixidor va cobrar 23 lliures pel seu treball, una altra d'estopa de 90 canes que va costar 18 lliures i 4 sous i una de drap de brí de 56 canes a 5 sous la cana; una altra de fil i cotó de 15 canes i mitja a sis sous la cana (VENTOSA, 1984). L'any 1961 es recuperà novament el cognom amb l'autorització, per part del ministre de Justícia, a Ambròs Llobet i els seus descendents, a emprar com a primer cognom el de Xercavins. La família posseeix un arbre genealògic en el qual consten vint-i-vuit generacions, o sigui, vuit segles de dinastia rural en aquest lloc (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4940800,2.0197500 | 418178 | 4594071 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60134-foto-08184-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60134-foto-08184-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60134-foto-08184-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Prop de la casa hi ha una granja avícola (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al seu entorn l'any 1966 es procedeix a la l'extracció massiva de terra amb destí a la bòbila Saltó (INVENTARI, 1999). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60135 | Camí vell de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-terrassa | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Ruta que sortia del camí de Sant Muç i que, anant per la banda dreta de la riera, menava cap el torrent de can Fonollet. Avui dia, encara es conserva, amb algunes modificacions en el seu traçat, però totalment amb paviment de terra. Surt de sobre can Ramoneda, conjuntament amb el de can Roig, del que se'n deriva, passant per les restes de can Pòlit, seguint en direcció al Nord per travessar l'esmentat torrent de can Fonollet.</p> | 08184-62 | N del terme municipal, 08191-RUBÍ | <p>Apareix documentat a la 'Causa del Rector' i discorria per can Ramoneda cap a Terrassa (BENCOMO et alií, 1986). El més segur és que la seva part inicial fos el camí de Sant Muç</p> | 41.5043100,2.0249900 | 418628 | 4595202 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60135-foto-08184-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60136 | Cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ximelis | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1982a) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de J. Serra (IV)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, p. 9-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de caire rural que es composa de diversos habitatges dins d'una única construcció de planta allargada en direcció SO-NE amb teulada a dues vessants. També hi ha edificis exempts com a construccions secundàries, tot dotat d'un marcat caràcter popular. Al SO del conjunt hi ha una era enrajolada, i per la zona NE un antic pou comunal de forma rectangular que es ve considerant com a possiblement medieval (CASTELL, 1999) o anterior. Des de l'exterior s'endevinen elements tradicionals, com la entrada als cups d'un dels habitatges. Destaca l'entorn agrícola, a la vessant que baixa cap al torrent fondo, formant un interessant conjunt unitari i de caire rural, vinculat amb aquest valuós espai natural.</p> | 08184-63 | Camí d'Ullastrell, 08191-RUBÍ | <p>Sobre el seu accés, existeix un document que fa una descripció d'interès, que es conserva al Cartulari de Can Xercavins, i que diu així: '(..) en la cruïlla del camí d'Ullastrell a Rubí que transcorre per migjorn vers la font, en el lloc més alt anomenat creueta hi havia el camí que menava a la Torre Brugera, avui Ximelis' (RUFÉ, 1984a; 1997a). Antigament constituïen aquesta propietat tres masies anomenades: Mas Rovira, Mas Balies i Mas Moragues. Pertanyia al senyoriu alodial del Castell de Rubí i del monestir de Sant Cugat (RUFÉ, 1984a; 1997a). El més antic que es coneix és Mas Balies, de l'any 1217, citat en un document que diu: 'Bernat de Valers, una pessa de terra prop de l'església de sant Genis, a la part del torrent dels Arcots; a la part de sol ixent ab lo camí que va de St. Genis al Mas Balies'. El mateix mas apareix en altres documents als segles XIII i XIV. Per un altre document se sap que l'any 1416 el mas estava totalment enderrocat. Després d'aquesta data, el mas fou reconstruït passant a anomenar-se Mas Pi de Balies, nom que el distingia dels altres masos Pi de la serra i Pi de Vilaroc. En el segle XVI s'anomenava Torre Bruguera. A començament del segle XVII les tres masies formaven una sola propietat en poder de Cristòfol de Guimerà. Després passaren a mans de Jaume Castellà, i més tard, de Miquel Planes, que vengué l'any 1651 a Don Josep Ximenes els masos Balies i Moragues. La propietat pren el nom d'aquest propietari. Per motius polítics, la propietat fou confiscada a la primera meitat del segle XVIII dues vegades, per ésser el propietari un súbdit estranger i per les guerres entre Catalunya i França, fins que l'any 1759, la hisenda passà a propietat del rubinenc Antoni Prat, qui en morir va deixar els seus béns per a la fundació d'un benefici eclesiàstic anomenat del Sant Crist. En decretar-se la llei de desamortitzacions de Mendizábal, el segle passat, retornaren aquestes finques a la descendència familiar del fundador del benefici. A partir del segle XVIII esdevé un llogarret amb els masos Balies i Moragues, i amb els anys s'hi anaren construint noves cases (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XVIII, l'agricultura en expansió era el motor de la prosperitat de Rubí. La propietat de Ximelis constitueix, per si mateixa, un bon exemple il·lustratiu, així, l'any 1782, comptava amb 10 pagesos que havien plantat 3'36 Ha. de nous mallols, sense comptar les 4'10 Ha. de vinya vella que tenien dotze pagesos més (GARCÍA, 1996). L'any 1861, els administradors de la Causa Pia, Pau Palet, Josep Alsina i Josep Ramoneda, reben ordre de que les rendes de la propietat passin a l'escola pública (ROVIRA, 1982a). Al seu costat ha crescut actualment una urbanització.</p> | 41.4973900,2.0096600 | 417340 | 4594448 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60136-foto-08184-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molt a prop es troba la font de la Magnèsia (TURU et alií, 2000). Es tradició que aquest era un lloc de descans pels antics pelegrins que hi anaven cap a Montserrat. No s'ha tingut accés a l'interior. | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60137 | Plaça del Dr. Pearson / Plaça del Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-dr-pearson-placa-del-domenec | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUFÉ I MAJÓ, Miquel; VILALTA I MARTÍNEZ, Jordi (1999) 'La plaça del 'Domènech'', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 43, contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIX-XX | La desaparició del teatre Domènec va modificar la fesomia unitària d'aquest espai urbà. | <p>Nomenada del Domènec en honor d'un teatre centenari ja desaparegut, i més modernament del Dr. Pearson, per ser aquest l'introductor del ferrocarril a Rubí. Actualment serveix com a distribuïdor de la gent que surt de l'estació. Es tracta d'un espai de planta rectangular, ocupat avui dia, per un parc infantil i una zona ajardinada. A la part alta de la plaça es conserva, a més, un interessant conjunt unitari format per un rengle de cases de planta baixa amb terrat, una de les quals, modernament, s'ha pujat un pis.</p> | 08184-64 | Rubí centre, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1875 es va projectar la seva construcció amb el nom de 'Plaza del Progresso' (RUFÉ, VILALTA, 1999). Jaume Domènech i Canyameres va fer construir un rengle de cases a l'antic carrer de Barcelona i el teatre Domènech ampliat a restaurant i cinema quant vingué el tren a Rubí l'any 1918 (RUFÉ, 1984a; 1997a), Aquest teatre va ser construït l'any 1882 i enderrocat l'any 1973. El teatre tenia capacitat per a 725 espectadors i funcionava en règim privat, encara que el 1897, sembla que va intentar formar una associació al voltant. A partir de 1905 està documentada l'activitat cinematogràfica en aquest local (BATALLA, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). A la masia de can Domènec es conserva una placa de marbre negre que diu 'El pueblo de Rubí a Don Jaime Domènech i Cañameras por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 junio. 1886' (RUFÉ, 1984a; 1997a). A la plaça hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer ) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999). L'any 1930 es va reformar posant-hi flors i arbres, així com un brollador d'estil modernista, que va ser substituït per una font de colors el 1970. (RUFÉ, VILALTA, 1999).</p> | 41.4869600,2.0311600 | 419121 | 4593270 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60137-foto-08184-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60137-foto-08184-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Posseeix un gran valor simbòlic pels rubinencs, essent un dels llocs tradicionals de trobada. Durant molts anys, va ser l'espai comunal a on es finalitzaven les passejades del diumenge, que es concloïen amb 'la compra d'una bossa de patates fregides' o amb el vermut aperitiu. | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60138 | Casa Imbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-imbert | <p>GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | Restaurada | <p>Si bé en principi es va construir com a un edifici aïllat, posteriorment s'hi afegí un annex que fa de mitgera amb l'edificació veïna. Té planta soterrani, planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura cúbica, tractant d'imitar decoracions neogòtiques. L'accés es produeix per l'Avinguda de Barcelona. L'estructura és de murs de càrrega de dos crugies i a la última planta el mur intermedi s'ha substituït per dos pilars de fàbrica. Els forjats intermedis son voltes que ocupen tota l'obertura: el de la coberta és de fusta, preparat per rebre la teula. L'escala és de volta a la catalana. El tancament coincideix amb l'estructura i el seu acabat exterior és el que dona la imatge característica de la casa, consistint en un estucat que imita la pedra. Algunes finestres tenen mainell i totes presenten motllures imitant pedra. La fusteria es de taller i els vidres, d'una interessant policromia, estan emplomats. El treball de forja a la reixeria presenta una singular decoració. A la cantonada que dona a la plaça Pearson, existeix una petita capella oberta, avui ocupada per una imatge moderna de la verge de Montserrat que substitueix a la primitiva. De l'interior es de destacar el revestiment amb fusta del sostre de la sala principal, així com les voltes dels forjats.</p> | 08184-65 | C/ Barcelona, nº 63 (xamfrà amb Pça. Pearson), 08191-RUBÍ | <p>Construïda amb posterioritat a 1918 (TURU et alií, 2000). Va ser incautat pel P.O.U.M. i el grup femení, fent-se al seu interior un taller per l'elaboració de jerseis amb destí als milicians antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989).</p> | 41.4876100,2.0310900 | 419116 | 4593342 | ca. 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60138-foto-08184-65-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Està inclosa dins el Pla General d'Ordenació Urbana, en el qual figura ordenada amb el número 1 (PLA, s.d.). Es pot considerar com una de les construccions amb més riquesa decorativa de tot Rubí, resultant en conjunt una interessant composició que pot ésser admirada en tot el seu volum, donada la seva situació urbanística. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60139 | Escoles Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-ribas | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. MORO, Antoni; RIALP, Anna (1989) 'Impressions infantils de reraguarda. Les Escoles Ribas de Rubí 1936-1939'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 49-60. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. R.R. (1982) 'Toponímics antics de Rubí' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 18, Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Conjunt arquitectònic de grans dimensions que inclou els jardins que l'envolten tancats per una interessant tanca amb reixa. Està inspirat en lo que a la composició es refereix en les escoles angleses de l'època, i format per diverses naus, dues de centrals i dues més de laterals, disposades simètricament en funció del pati central que fa d'eix. Les sales laterals, corresponents al sector dels nens i de les nenes respectivament, mantenen una sola planta on s'obren grans finestrals i cobertes a dues vessants de teula de ceràmica vidrada bicolor. Els elements decoratius situen l'edifici en una estètica rigorosa amb ús d'elements de gust clàssic, amb relleus florals, florons, frontons, timpans amb relleus esculpits, al costat d'altres elements més innovadors, com són el ferro forjat, que podem veure a la tanca del jardí, la barana i a les cobertes, la ceràmica de rajola verda i botons ceràmics i també, les vidrieres de colors, que formen un conjunt d'elements decoratius de gran importància per a Rubí. A més de l'esmentat esquema compositiu i funcional adquireixen gran importància els relleus esculpits presents als timpans de les entrades, que fan referència a les ciències i a les arts, en la més pura tradició noucentista. A la part posterior, cal fer esment a l'espai format per la unió d'un cos a dues vertents i un altre a manera de pòrtic, format per columnes d'inspiració clàssica amb capitells jònics (CASTELL, s.d.). Destaquen, així mateix, les fonts i els grans jardins que envolten l'edifici (PRAT, 1999), les decoracions de la guixeria interior, elements del mobiliari primitiu, els retrats dels seus fundadors, així com interessants col·leccions d'elements de recolzament pedagògic.</p> | 08184-66 | C/ Lluís Ribas, 2, 08191-RUBÍ | <p>És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests. El darrer germà, Lluís, va morir el 1908 i va deixar un llegat per a construir l'escola i es mantingués, doncs volia que fos gratuïta per a tots els fills dels treballadors. Es va acabar el 1915 i va entrar en funcionament l'any següent (PRAT, 1999). L'administrador del llegat, Jaume Carner, va ser qui va impulsar la construcció del Col·legis nous o escoles Ribas (també l'orfenat Ribes a la Vall d'Hebró a Barcelona) .Aleshores es trobaven a les afores de Rubí, i al davant s'hi posava la màquina de batre i constituïen un dels edificis més impressionants de la població. El primer director fou Joan Bosch i Cusí i dins la plantilla de professor destaquen les figures de Martí Tauler i Josep Guardiet (RUBÍ, 1993), Es conserven tot un seguit de llibretes de noies de cicle superior que ens expliquen com es va viure a Rubí els darrers anys de la República i la Guerra Civil (MORO, RIALP, 1989).. De la mateixa manera a la Biblioteca Popular 'Martí i Tauler' de Rubí es conserven els documents d'aquest pedagog que en fou director, la qual va ser donació dels hereus l'any 1989. Consisteix en una biblioteca, fonamentalment, amb obres de contingut pedagògic i material divers relatiu a les escoles i a Rubí. Fotografies i dibuixos, com el fet per R. Marsal el 01.11.1939 a la presó de Terrassa, quan el mestre havia estat empresonat.. A més destaca també, un receptor de ràdio a galena amb auricular que va ser construït a la classe de física el curs 1928-1929.</p> | 41.4882100,2.0358700 | 419516 | 4593404 | 1915 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60139-foto-08184-66-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Emili Solà i Cortès | També eren conegudes amb el nom de 'Col·legis nous'.(PRAT, 1999). L'autor del projecte era arquitecte municipal de Castellar del Vallès i va comptar amb la col·laboració del pintor Carles Vázquez i els escultors germans Llimona (CASTELL, s.d.). El topònim tradicional del lloc era el de 'Pla de Navès' (R.R., 1982), i es trobava a prop del Camp del Cairot, a on estava situada la màquina de batre. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60140 | Església de Sant Pere de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-rubi | <p>BEL I CANO, Pere A. (1981) 'La clau de Sant Pere de Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 3, pp. 4-12, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1989) Inventari d'esglèsies. Vallès Occidental. 22. Barcelona, Arxiu Gavín - Editorial Pòrtic. JORBA I VALLS, M. Àngels (1989) 'El finestral pre-romànic de l'esglèsia de Sant Pere de Rubí' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 163-170, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. MARGENAT, Francesc (1982a) 'Notes històriques del Rubí medieval (ss. IX-XV' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 119-120, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985c) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 27-45. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1983a) 'Sant Pere de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 8, pp. 154-162. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1983b) ' Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga, dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 10, pp. 191-210. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. ROVIRA, Lurdes (1981a) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de Josep Serra (I)' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 1, pp. 12-20, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí ROVIRA, Lurdes (1981b) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de Josep Serra (II)' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 2, pp. 10-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1981c) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de J. Serra (III)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 3, p. 14-15, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ROVIRA, Lurdes (1982a) 'Parròquia de Sant Pere de Rubí sobre apunts de J. Serra (IV)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 4, p. 9-11, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1980) En escó a ... l'esglèsia. Rubí: Miquel Rufé i Majó.</p> | X | Amb motiu de les obres a celebrar amb vistes a la celebració del Mil·lenari de Rubí l'any 1986, figurà, ordenat amb el número 5, dins el Pla Especial i Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Rubí, i inclosa dins del règim especial, a fi de que les obres que s'efectuessin assegurin la conservació de la identitat de tota l'estructura en la seva evolució històrica. Després d'aquestes actuacions, s'assenyala que l'església entraria definitivament dins l'aplicació del Pla Especial del mateix Catàleg (PLA, s.d.). | <p>L'església té una planta complexa resultat de la seva llarga història constructiva. Va existir una fase pre-romànica al temple de la que només resten alguns elements solts, com el capitell - mènsula de la finestra de la façana de ponent, datable cap el segle X, (CASTELL, s.d; JORBA, 1989) i amb paral·lels a tots els temples pre-romànics de la rodalia (JORBA, 1989; MARGENAT, 1985d). Es tracta d'una mostra d'art provincial no enquadrable a cap gran taller artístic del moment (JORBA, 1989) així com també el capitell i mensula figurada encastats al campanar i les tombes antropomòrfiques aparegudes al subsòl del temple, l'any 1927. La construcció romànica sembla que corresponia a un temple orientat d'oest a est amb planta de creu llatina amb transepte i absis i volta de canó. D'aquesta construcció resta la portalada, el vestíbul i la volta fins el transepte. De tota manera hi ha dues fases romàniques: la primera (de finals del segle XI o inicis del XII) és la que configura la façana amb una decoració d'arquacions cegues sobre mènsules decorades (CASTELL, s.d) i bandes llombardes als laterals, detectades per Serra i Roselló el 1947 (MARGENAT, 1985d; 1995). Al centre hi ha una finestra amb l'element prerromànic i una columneta de marbre blanc amb decoració d'estries helicoides de datació romana. El segon moment romànic (de mitjan segle XIII) està format per l'accés al temple amb una arquivolta decorada, com els capitells amb decoració floral. Fou continuada el segle XV amb la desaparició de l'absis i afegint capelles laterals, de tal manera que es van transformar els murs exteriors en pilars, configurant una planta de tres naus. A l'interior es conserva l'antiga escultura de Sant Pere, restaurada i els retaules dels Rubió. Al segle XIX s'eixamplà el temple construint el creuer amb cúpula, l'absis actual, la galeria de circumval·lació, la sagristia i una nova façana lateral. Aquesta amb parament d'obra vista i maó manté els trets neorromànics típics dels corrents historicistes de finals del segle XIX i inicis del XX (CASTELL, s.d.). El campanar està construït en vàries fases. Encara que el primer document que parla de l'església és de l'any 986, sembla que alguns elements poden retardar en el temps aquesta cronologia. Margenat i Bel són de l'opinió (BEL, 1981) de que la columna del finestral de dues obertures que es troba damunt del portal de la façana Oest, va ser una reutilització d'una construcció romana, i que segons aquests autors es trobava al mateix emplaçament. La mateixa morfologia de la finestra (amb l'arc de la dreta més estret que el de la esquerra), pot adduir-se com base a la teoria de l'adaptació d'aquesta finestra a un element anterior (BEL, 1981). Es comprova que existeixen uns carreus a la base del campanar que semblen tenir una cronologia més antiga que la resta del parament. Els altars són: del Santíssim Sacrament, de la Verge Maria, del Sant Crist (ROVIRA, 1981c). S'han de destacar els vitralls que son obra de Rafael Solanic, així com també ho son altres escultures i retaules d'interès, com les que es poden veure a l'altar de la Verge de Fàtima o al de Sant Pere, per exemple (RUFÉ, 1987).</p> | 08184-67 | Pça. del Doctor Guardiet, nº 4 i 5., 08191-RUBÍ | <p>El primer document que parla de Sant Pere de Rubí és de l'any 986 (ROVIRA, 1981a). Va ser consagrada el dia 28 de febrer, però no se sap l'any (ROVIRA, 1981a). El 1080 aparèixer documentat, quan el feudatari del castell de Rubí, Ramon Seniofred fa testament i dóna, entre altres llegats, a Sant Pere de Rubí, una peça de terra (BENCOMO et alií, 1986). El primer rector conegut és Guillem, l'any 1154 (ROVIRA, 1981a) o, potser, Rodoard, nom esgrafiat sobre un fris romà de marbre, probablement reutilitzat, com element de suport d'altar i que és al Museu de Rubí. La inscripció diu 'Rodoardus Pbr ermes (...)' (MARGENAT, 1995). En el segle XII, l'església ja tenia escrivania pròpia (MARGENAT, 1982a). El 3 d'abril de 1213, es parla de l'altar de la Verge Maria, en un testament de Berenguer de Vilaroc (ROVIRA, 1981c). El 1441 es publicà una crida per reuní calç i teules per les obres de l'església (ROVIRA, 1981a). El 1509 es va fer inventari de béns de la parròquia i el 1558 un altre (ROVIRA, 1981a). El 1525 s'arribà a una concòrdia per a que en el dia assenyalat cada família enviés una persona per a treballar en l'obra de l'església (ROVIRA, 1981a). L'any 1571 el bisbe de Barcelona, concedí llicència a Joaquim Canals i la seva muller per a construir una sepultura a la nau de l'església, enfront de la capella de Sant Roc. L'any 1571 es va constituir la Confraria del Roser segons butlla firmada a Roma pel Papa Pius V (RUFÉ, 1993b). L'any 1577 es construí la capella del Roser amb el seu altar (ROVIRA, 1981a). El 1585, Pau Camps, pintor barceloní pinta el retaule de la capella. L'altar es cremà l'any 1936 (RUFÉ, 1993b). El retaule major va ser fet entre els anys 1599-1610 i fou col·locat a l'absis, però no quedà lloc per la rectoria, per la qual cosa l'any 1605 s'acordà la construcció d'una de nova a la dreta de l'altar major (ROVIRA, 1981a). El 18 d'abril de l'any 1610 'La universitat de Rubí celebrà consell al cementiri de la parròquia i, l'Honorable Joan-Pere Casanoves feu un llarg i raonat parlament' per demanar als habitants de la població uns delmes o contribució per pagar als escultors Francesc i Jaume Rubió, autors del retaule de l'església (RUFÉ, 1984a; 1997a). El pintor de dit retaule fou Joan Bossí, inicià l'obra a mitjans d'octubre de 1615, i segons un document del 1624 ja se n'havia fet el pagament (ROVIRA, 1981b). L'any 1616 es signà un pacte entre els administradors de la confraria de Sant Sebastià i l'escultor Jaume Rubió per a fer un retaule dedicat al Sant; un any després l'escultor rep 55 lliures (RUFÉ, 1992). Els favors fets per la família de can Pi de Vilaroc a la parròquia, els van permetre poder-se enterrar a la capella de Sant Roc. El 1702 es signa contracte amb l'escultor Francesc Esgil i Jaume Guiranes, per la construcció d'un retaule d'escultura d'un Sant Crist, el qual és beneït el 1732. Segons l'acta redactada en el dia 20 de febrer de 1884, data en que es van inaugurar i beneir les obres d'ampliació del temple, es pot llegir que aquestes havien estat projectades i dirigides per l'arquitecte Adrià Casademunt (ROVIRA, 1981a, MERINO, 1983a). Per l'ampliació es va adquirir una peça de terra que hi havia vorejant l'antic cementiri i encarregant tot seguit els plànols i execució de l'obra. Es va fer una acta que es va enterrar a un metre de profunditat sota l'altar major (ROVIRA, 1981a). L'any 1927, la Sra. Joaquima Elies, vídua de Margenat, va subvencionar els bancs, el sagrari i la custòdia amb motiu de celebrar-se les noces d'argent, del rector Dr. Josep Guardiet (RUFÉ, 1984a; 1997a). Va ser incautada i profanada per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). L'any 1562 s'esmenten 'obres al campanar' deixant entendre que ja estava construït. Altres documents mencionen obres de construcció o reparació durant els segles XVI, XVII i XIX, moment en que es va construir el terrat i, finalment, l'any 1939 en que es modificà el cim i se li donà l'acabat en forma de merlets que es pot veure avui.</p> | 41.4920200,2.0302800 | 419054 | 4593832 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60140-foto-08184-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60140-foto-08184-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60140-foto-08184-67-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Reforma 1884. Antoni Casademunt | També ha aparegut a la plaça Doctor Guardiet ceràmica paleocristiana i un fragment de fust de columna helicoidal similar al que hi ha a la finestra de la façana de l'església (MARGENAT, 1985c). A la rectoria es guarda un escó de final del segle XVIII, provinent de l'església (RUFÉ, 1980), que com altres probablement fos utilitzat com a seient dels fidels fins arribar l'any 1884, en que es va reformar l'edifici eclesial. Existeix un interessant col·lecció de goigs que es cantaven a la parròquia i a les ermites dels voltants. La majoria són impresos a Barcelona i, altres -del segle XX-, a Rubí per Sebastià Torrella i Sebastià Casanovas (RUFÉ, 1984b). Existeix, recollit de l'arxiu parroquial, un inventari de béns, en que destaquen gran quantitat de teles de valor, una d'elles amb les claus de Sant Pere. S'especifiquen, com a mínim, tres altars, a Sant Pere, a Sant Esteve i a Santa Maria. També destaquen els diversos llibres de la parròquia (ROVIRA, 1981a). A l'arxiu notarial de Terrassa es conserva, datat l'any 1599, el contracte entre el rector de Sant Pere, Miquel Oriol i Antoni-Joan Riquer, obrers parroquials, amb els escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill de Moià, per realitzar els retaules de l'altar major de Sant Pere (ROVIRA, 1981b). Resulta d'interès la descripció que es fa de l'obra, feta en fusta d''alba', en la qual s'havien d'esculpir '...deu figures de culte i cinc taulons de relleu amb els pilastres o columnes, i altres coses …' (ROVIRA, 1981b). El retaule es va acabar l'any 1609 (ROVIRA, 1981b). El pintor de dit retaule fou Joan Bossí, que comença a pintar l'obra a mitjans d'octubre de 1615. Un document de l'any 1624 escrit per Bossí parla de que la seva obra ja havia estat abonada (ROVIRA, 1981b). L'any 1702 es firma el contracte entre l'escultor Francesc Esfil i Jaume Guiranes, rector de la parròquia, Josep Fenes i Serra, Magí Xercavins i Miquel Serrafossà, jurats per a la construcció d'un retaule d'escultura d'un Sant Crist, amb la mateixa alçada i amplada que el retaule del Sant Crist de la vila de Martorell. L'altar va ser beneït l'any 1732, encara que se sap que posteriorment es van fer diverses despeses encaminades a la seva conclusió definitiva (ROVIRA, 1981b). El campanar a més de fer-se servir per als usos propis, també era el lloc que els dies de gran festa es 'cremava pólvora' en una mena de focs o foguera. (CASTELL, s.d.). (Continuació bibliografia) RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984b) Els goigs de la parròquia de Sant Pere de Rubí i ermites dels environs. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1992) Retaule de l'Altar Major - s. XVII-. Rubí: Miquel Rufé i Majó. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1993b) La confraria del Roser de Rubí. Rubí: Miquel Rufé i Majó. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1985b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 46-52. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. | 92|94|80 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60141 | Jaciment de la plaça doctor Guardiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-doctor-guardiet | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí.. materials al Museu de Rubí BENCOMO I MORA, Carme. (1996) 'Rubí a l'Edat Moderna: una síntesi general', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 325-339. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. JÀRREGA I DOMÍNGUEZ, Ramon (1988) 'El poblament tardo-romà a la zona de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 28, p. 375-399. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ENRICH GREGORI, Roser (1993) 'Nucli antic, Rubí' Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana, antiguitat tardana, pàg. 275. Barcelona: Generalitat de Catalunya. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1985c) 'El problemàtic origen de la parròquia de Sant Pere de Rubí (II)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 18, p. 27-45. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll: Rotimprès. VILA I FÀBREGAS, Goretti (1993) Informe preliminar de les excavacions arqueològiques de la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental). Document mecanografiat (26.11.1993). VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994a) Informe de les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental). Resultats preliminars. Document mecanografiat (04.01.1994). VILA I FÀBREGAS, Goretti (1994b) Informe de les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça del doctor Guardiet (Rubí, Vallès Occidental).. Document mecanografiat (21.04.1994). VILALTA, Jordi (1986b) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 20, p. 111-117. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987a) 'Ibèrics i itàlics a Laietània (150-50 aC). Transformacions i penetració romana a la Catalunya central costanera (primera part)'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 222-243. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1995) 'Noticiari abril 1994 - març 1995', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>A l'espai ocupat per l'actual plaça ha aparegut ceràmica ibèrica i romana, amb terra sigillata, entre els materials arqueològics destaquen una llàntia baix-imperial i un fragment de terra sigillata estampada taronja (JÀRREGA, 1988). Com a estructura arquitectònica a destacar, es troba un edifici rectangular amb una obertura estreta a l'extrem, amb tres o quatre basaments de columna al davant així com un fris amb roleus. A sobre van aparèixer diversos enterraments. La veu popular ho identificava amb una 'casa moruna'. També ha aparegut a la plaça ceràmica paleocristiana i un fragment de fust de columna helicoidal similar al que hi ha a la finestra de la façana de l'església, que avui es troba a la Rectoria. Així mateix van aparèixer enterraments dins d'àmfora i en caixa de lloses (MARGENAT, 1985c) i un fris motllurat amb roleus similar a un altre trobat a Ullastret, que es relaciona amb un suposat 'temple hel·lenístic' (VILALTA, 1987a). Altra troballa d'interès és un enterrament d'inhumació en fossa simple excavat al substrat. Es tracta d'un individu en posició de decubit supí i orientat d'E-O. La cronologia és molt incerta però la presència de material romà en zones molt pròximes pot induir a pensar que sigui d'època romana (ENRICH, 1993). A les excavacions dels anys 1993 i 1994 van aparèixer 84 tombes pertanyents a la necròpolis de l'església romànica de Sant Pere. Es va distingir una tipologia de tres classes de tombes, de caixa de lloses, amb capçalera de lloses i excavades al terra. A més de la necròpolis es van trobar tres sitges amb abundant material altmedieval. Aquestes restes haurien destruït la major part de les d'època anterior que hi podés haver. Els materials antics eren majoritàriament dels segles II - I aC. També apareixien rodes de molí reaprofitades per a tapar algunes tombes. Es van excavar nou sitges romanes i un mur associat a un paviment d''opus signinum' a més d'un hipocaust que s'endinsava sota l'església. Aquest podia pertànyer a uns petits banys privats que van ser reformats al llarg de la seva utilització, que va durar, com a mínim, fins els segles IV o V (VILA, 1993; 1994a; 1994b). A la part superior varen aparèixer restes d'una farga baixmedieval (datada per documentació el 1460) i que es trobava a la 'Sagrera' de l'església (MARGENAT, 1995). Aquesta farga va ser feta perquè els habitants de Rubí no volien anar a llussar les eines a la del senyor del Castell i van fer diversos intents fins que van aconseguir obrir aquesta (GARCIA, 1995). A la plaça també es van detectar restes del primitiu rec medieval (MARGENAT, 1995).,</p> | 08184-68 | Al costat de l'església de Sant Pere de Rubí, 08191-RUBÍ | <p>Aquí hi havia l'antiga sagrera, primer centre de poder municipal on els membres del comú dictaven normes un cop abolits els mals usos, el 1395 a redós de l'església i prop del rec que venia del Bullidor (PRAT, 1999) i on va perdurar fins fa pocs anys el 'Mercat Vell'. A principis del segle XVI es van començar els arranjaments d'una peça de terra per convertir-la en plaça pública davant l'església. El rector Baltasar Carballo va establir el 22 de juny de 1516 la situació i superfície de la plaça de Rubí. El 1555 la documentació dona la referència de l'existència d'unes sis cases (segons BENCOMO, 1996) o set cases (segons GARCÍA, 1996) a la zona de la Sagrera. En el segle XVI, a la Sagrera, a més de la rectoria hi havia el ferrer, el rajoler, el sastre, el teixidor, el sabater i el fuster (GARCÍA, 1996) El 1640, al mateix barri hi havia unes vint cases. En aquest barri va instal·lar la 'botiga' el cirurgià Anton de Borja. (BENCOMO, 1996). L'any 1986 Consolació García va fer unes excavacions que no donaren resultats aprofitables (VILALTA, 1986b). L'any 1993 i 1994 es van fer intervencions arqueològiques, dirigides per Goretti Vila, que van permetre obtenir una visió del jaciment (VILA, 1993; 1994a; 1994b).</p> | 41.4917200,2.0303400 | 419059 | 4593799 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60141-foto-08184-68-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | ESGLÈSIA DE SANT PERE Apareixen materials antics a la plaça (BENCOMO et alií, 1986: 24). La plaça havia estat el mercat vell (TURU et alií, 2000). | 83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60142 | Casino Espanyol / Càmera Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-espanyol-camera-agricola | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XX | <p>Edifici de línies rectes molt marcades que presenta a la façana principal un notori desenvolupament de la tripartició, que es mostra en l'equilibri visual dels tres cossos verticals en que s'aixeca la construcció, tripartida així mateixa per la col·locació del joc de buits: portes, balconada central sota arcs independents, finestres amb llinda al tercer pis, obertures a les torres laterals i obertures circulars al timpà del coronament central. Pel costat dret, i de forma reculant, està adossat el cos transversal que continua el sistema general de la façana, encara que de manera secundària i més simple. Davant d'aquest cos en forma d'ala, el buit format a l'espai angular entre ambdós edificis genera un pati tancat per reixa que es recolza e intercala mitjançant pilars d'obra coronats per elements decoratius de sèrie (cistells amb fruita i boles). Un rètol amb el nom de Casino Espanyol ocupa el pinacle de la façana on abans lluïen dues estàtues de formigó armat que el rovell de la seva armadura va destruir (TURU et alií, 2000), els rostres d'una part de les quals es conserven a la col·lecció Vallhonrat. Del seu interior resulten d'interès la platea i la sala de projectors, conservant-se a la cabina dos projectors amb els seus corresponents motors elèctrics, corresponents a l'antic cinema 'Coliseum'. L'edifici és, en general, racionalista amb les línies de construcció rectes, combinades amb els espais circulars que deixen les obertures. D'altra manera, conserva elements decoratius noucentistes.</p> | 08184-69 | Plaça de Catalunya, 1 i 2.- 08191-RUBÍ | <p>El 1864 uns afeccionats representaven obres teatrals al cafè 'el Jardí' situat on ara hi ha el 'Casino Espanyol'. Per la Festa Major del 1879 i del 1885 hi ha constància de representacions teatrals al mateix cafè (BATALLA, 1999). Com a entitat va ser fundada l'any 1885 com a 'Círculo de Rubí' i entre els seus objectius fonamentals hi havia els de 'disfrutar de las diversiones que proporciona la buena sociedad. A este fin habrá en él salas para baile, teatro, biblioteca y juegos no prohibidos'. A la festa major de 1893 i a la de 1894 hi va haver sarsuela i el 1896 hi havia un grup de teatre afeccionat, però no es torna a tenir notícia de teatre a l'entitat fins el 1921. El 1904 s'hi van fer representacions de cinema. El 1906 passà a denominar-se 'Cambra Agrícola de Rubí'. La composició de la seva massa social era diversa però entre els seus dirigents dominaven els propietaris. Ideològicament sempre va ser un casino conservador. Entre les activitats no polítiques, al primer terç del segle XX hi havia ball, cinema, grup coral i, en algunes etapes, teatre afeccionat (BATALLA, 1999). Va ser la Sala d'espectacles de la seu de la Cambra Agrícola Oficial i de diverses entitats polítiques i culturals de caire monàrquic, des de l'enderrocament del Teatre Domènec i el Centre Democràtic Republicà, va ser l'única sala gran d'espectacles a Rubí. El local es va reformar l'any 1928, sense tocar l'alineació de façanes (TURU et alií, 2000). A la inauguració de l'edifici es va representar l'òpera 'Carmen' de Bizet, essent els cantants Mercè Plantada i Felip Sanagostino, amb tota la companyia, cors i orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona, sota la direcció del mestre Josep Sabaté (RUSIÑOL, 1989). L'any 1936 va ser ocupat per les milícies antifeixistes (GARCÍA, 1989). L'edifici que avui contemplem es va bastir l'any 1920. L'any 1942 canvia el nom i es diu Casino Espanyol. L'any 1943, l'empresa Cine Coliseum compra els projectors que avui encara es conserven a la cabina de projecció (INVENTARI, 1999).</p> | 41.4925200,2.0313600 | 419145 | 4593887 | 1928 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60142-foto-08184-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60142-foto-08184-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60142-foto-08184-69-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Lluís Muncunill i Parellada | El Pla General d'Ordenació Urbana, en el qual figura ordenat amb el número 3, contempla aquest edifici dins un Règim Especial, que afecta a la façana Est de l'edifici a causa de la previsió d'eixamplament del carrer Rafael de Casanova, per la qual cosa, l'edifici està subjecte a la nova alineació prevista per aquest carrer, reculant-se de la manera que sigui necessària, si bé dins el pla especial i catàleg del patrimoni, s'especifica que 'es procura reconstruir la façana mantenint les línies arquitectòniques actuals' (PLA, s.d.). L'antic cinema Coliseum està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (INVENTARI, 1999) | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60143 | Monument a la Rierada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-rierada | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria et alii (1987) 'Bibliografia '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 333-335. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1987c) 'Aquella nit de fa 25 anys'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 26, p. 292-332. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XX | <p>Monòlit fet de formigó amb creu feta amb bigues de ferro a l'extrem superior erigit per a commemorar la tràgica rierada de 1962. A la part baixa del monòlit hi ha una placa on està gravada la següent llegenda: La/ solidaritat/ de tot/ Espanya/ va deixar / aquesta / memòria /a les/ víctimes/ de la/ rierada/ del 25 de/ Setembre/ de 1962.</p> | 08184-70 | Pont de la Pelleria, 08191-RUBÍ | <p>Als horts de l'Escardívol s'hi construí els anys 1920 un rengle de cases molt petites i cap a la dècada de 1950 s'hi edificà tota una barriada que va desaparèixer sencera la nit del 25 de setembre de 1962 (RUFÉ, 1985a). A més de les construccions inicials s'hi van sumar entre 1950 i 1960 moltes construccions de tipus barraca a la llera d'inundació de la riera. La nit del 25 de setembre la riera va assolir una potència aproximada de 1.750 metres cúbics per segon. L'aigua va arrossegar molta brutícia que es va encallar al pont del carrer Cadmo i quant les estructures van cedir, la fúria de l'aigua arrasà la barriada de l'Escardivol. Els càlculs més recents indiquen sobre els 600 morts els que va produir la rierada, encara que, com que hi havia molta gent no censada, no se sabrà mai amb total exactitud (VILALTA, 1987c). El monument va ser beneït pel bisbe Dr. Modrego (VILALTA, 1987c). En complir-se el 25 aniversari de la rierada es van fer tot un seguit d'activitats a Rubí, com publicacions, exposicions, etc. Un dels actes consistí en dipositar flors al monument (ARÍS, VILALTA, 1987)</p> | 41.4945500,2.0290100 | 418951 | 4594114 | ca. 1963 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60143-foto-08184-70-2.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Maria Subirachs | 111|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60144 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-23 | <p>TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (1997) 'L'organització de l'arxiu municipal: l'exemple de Rubí' Arxius, Butlletí del Servei d'Arxius, Núm. 16 TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XVI-XX | <p>INSTAL·LACIONS: Actualment l'arxiu disposa de cinc locals: 1, l'arxiu central (Dr. Robert, 20), equipat amb prestatgeria compacta de 300 metres línials, 2, arxiu nou (Dr. Robert, 19); 3, arxiu vell (Dr. Robert, 33) amb prestatgeria compacta de 180 metres línials i la resta amb prestatgeria metàl·lica fixa, 4, Celler Cooperatiu (Pintor Murillo, 98), a la planta baixa de l'antiga secretària. Funciona com a magatzem de documentació eliminable; 5, JOSA (Aribau - Calderón de la Barca) Magatzem de documentació històrica, que va acollir la documentació que es va traslladar des de la casa del director del Vapor Nou, de manera provisional, trobant-se en estat precari. FONS DOCUMENTALS, Ajuntament de Rubí 1716-1993, Celler Cooperatiu 1919-1991 FECSA segle XX Unión Mutual Rubinense 1947-1990 Caixa Rural de Rubí 1949-1978 Família Malet 1767-1921 Escriptures de particulars 1778-1982. També es conserven documents solts d'altres institucions com ara: Sindicat Agrícola de Rubí 1937-1938 Partido de Unión Patriótica 1924 - 1927 Aguas de Rubí 1883-1881, Jutjat Municipal, s. XIX, Cooperativa Urbana 1928, Movimiento Nacional 1939. En total són uns 750 metres línials El fons documental més important és el de l'Ajuntament. El document més antic del qual és del 1716 i és un padró d'habitants. Destaquen per la seva antiguitat i continuïtat les següents sèries: Padró d'habitants des del 1716; Actes del Ple: des de 1845; Qüestionaris i dades estadístiques des del 1716; Correspondència: des del 1726; Comptes municipals: des del 1717; Cadastre: des del 1718; Plànols generals de la vila: 1874 i 1933. El plànol més antic de Rubí és de 1854 (autor Mn. Josep Malet), però el conserva la Fundació Museu Biblioteca de Rubí, encara que està lligat al volum de l'amillarament del mateix any que es conserva a l'arxiu (TAPIOLAS, 2000). No tota la documentació de l'Ajuntament es conserva a l'arxiu municipal, si no que els més antics (segle XV-XVIII) es troben a l'arxiu de la parròquia de Rubí, que conserva documentació parroquial, notarial, de la batllia i municipal. En aquests moments, l'Arxiu Parroquial està en procés de recatalogació dirigida pel director de l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Sr. Pere Puig (TAPIOLAS, 2000). QUADRE DE CLASSIFICACIÓ: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments. 4. Beneficència i Assistència Social 5. Sanitat 6. Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis Militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis Agropecuàris. L'Arxiu Municipal disposa d'arxiu fotogràfic i biblioteca sobre qüestions d'història local, arxivística i administració pública. També estan a disposició del públic les publicacions oficials i l'hemeroteca local. Les publicacions periòdiques d'abans de la Guerra Civil són en format de microfilm (TAPIOLAS, 2000).</p> | 08184-71 | C/ Dr. Robert 20, 08191-RUBÍ | <p>El procés de formació de l'arxiu de l'Ajuntament és problemàtic des dels seus inicis, perquè la documentació municipal més antiga (segles XVII-XVIII) no es conserva a l'Ajuntament, sinó a la rectoria, la qual cosa deu estar relacionada amb el fet que el rector exercia, de fet, de secretari del Consell del Comú, que es reunia davant l'església. Ja entrats al segle XIX, el problema que perjudica l'arxiu són els trasllats provocats per la manca d'un edifici consistorial de propietat (l'Ajuntament va estar de llogater a diferents cases fins al 1925). Més endavant, serà el creixement de l'Administració municipal la que canviarà en quatre ocasions l'arxiu de lloc (1925, 1941, 1968, 1973), fins que el 1988 es treu de la Casa Consistorial i s'instal·la en un casal proper (TAPIOLAS, 1997).</p> | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60144-foto-08184-71-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per informació oral se sap que hi havia una altra còpia del plànol de Mn. Malet a l'Ajuntament, el qual va desaparèixer en la dècada de 1970. | 98|94 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60145 | Antiga Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993a) 'De l'aïllament a l'arribada del tren. Les comunicacions al Rubí del segle XIX i del primer terç del segle XX'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 201-214. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1993b) '1918: Rubí va agafar el tren'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | S'ha restaurat als últims anys. | <p>Edifici aïllat, de volum cúbic i planta rectangular, coberta plana i estil genuïnament academicista, que desenvolupa el seu esquema compositiu en dos pisos i disposició regular de les obertures que ve determinada per 5 finestres amb llinda a la façana principal i tres a les laterals. L'eix central de l'edifici està determinat per un frontó amb cercle cec en relleu al centre del timpà, molt de gust clàssic. Tot un seguit de permòdols marquen la línia de sustentació de la cornisa. L'acabat exterior es arrebossat i pintat, actualment, amb color crema i groc.</p> | 08184-72 | C/ Historiador Josep Serra s/n, 08191-RUBÍ | <p>El dia 13 de setembre de 1918 a les 10'30 hores un automotor de la companyia 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' efectuava l'entrada a la nova estació, on l'esperava gairebé tot el poble de Rubí BATALLA, 1993a, b). Per a celebrar l'esdeveniment l'Ajuntament va organitzar una 'Junta de Festes i Atracció de Forasters' on eren representades moltes entitats de Rubí. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribas i Sant Muç, ensems que la seva secció de fotografia organitzava un concurs fotogràfic sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). A la plaça del Domènec hi ha la primera pedra d'un monument (que mai es va fer) al Dr. Pearson que va permetre l'arribada del tren el 1918 (PRAT, 1999).</p> | 41.4868100,2.0303700 | 419055 | 4593254 | 1918 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60145-foto-08184-72-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60146 | Riera de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi-0 | <p>PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.</p> | <p>Curs d'aigua irregular, afluent per l'esquerra del riu Llobregat, desguassant vora el nucli del Papiol, i que es la continuació de la riera de les Arenes. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les seves aigües de les del Ripoll, afluent del Besòs. Al seu pas pel terme municipal de Rubí, rep aigües d'altres cursos estacionals de menor entitat, d'entre els que destaquen els següents torrents (és dona tan sols un dels noms pels quals es coneixen): torrent de Ca n'Oriol, de Can Barceló, de Can Canyadell, de Can Fonollet, de Can Guilera, de Can Pòlit, de Can Tallafigueres, de La Verneda, del Manà, del Mas Papabous, dels Alous, Fondo i Xercavins, d'entre altres de menor entitat.</p> | 08184-73 | 08191-RUBÍ | <p>El seu aprofitament al llarg de la història es patent en les restes de rescloses i molins que es troben disseminats al llarg del seu curs. Entre 1836 i 1861 es procedeix a la rectificació del curs de la riera des de la resclosa del Vapor Nou, ja que abans feia una corba cap a l'est, entrant a la plana de l'Escardivol cap a cal Corrons, construint-se el pont de l'Escorxador. El 1962 el seu desbordament causà importants destruccions i nombroses víctimes tant a Rubí com al nucli urbà veí de Terrassa. A l'actualitat s'està treballant en l'adequació de la seva llera al seu pas pel nucli urbà.</p> | 41.4766100,2.0302500 | 419032 | 4592121 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60146-foto-08184-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La Generalitat ha bastit dues estacions depuradores d'aigües residuals (can Fonollet i can Calopa) | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60147 | Escola Estel / Torre Samaranc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-estel-torre-samaranc | <p>CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. Informació oral Sr. Miquel Rufé i Sr. Joan Cardona</p> | Inici XX | <p>L'Escola Estel (antiga Torre Samaranc) és un conjunt format per una casa exempta, un jardí i, al fons, la torre d'un molí de vent. L'edifici és de planta rectangular i de dos pisos d'alçada. Una de les façanes interiors presenta un porxo que ocupa tota la seva amplada i que forma la base d'un balcó corregut a la primera planta. La sustentació d'aquesta balconada es fa mitjançant columnes de ferro forjat en una tècnica típica de finals del segle XIX. A la façana principal, que dona al carrer Nou on es troba l'entrada a l'edifici, hi ha dos balcons individuals amb fusteria de llibret. Destaca a la part superior de la construcció els respiralls de ceràmica de sota la cornisa i la balustrada del mateix material que la corona. Del jardí resulta rellevant la reixa de ferro treballada amb els elements típics del treball de forja modernista, ressaltant el remat en forma de cap de dragó i les fulles de roure que es poden veure a la part superior de la porta per la banda del carrer Floridablanca. Al fons del mateix jardí hi ha la torre del pou d'on, mitjançant, un molí eòlic de pales metàl·liques s'extreia aigua per a la casa.</p> | 08184-74 | C/ Nou, 24 - C/ Floridablanca, 2, 08191-RUBÍ | <p>La torre la va fer construir el senyor Samaranc. Després va passar a denominar-se Morros, pel casament de la seva filla Laieta amb el farmacèutic d'aquest cognom. Anys després l'edifici es va abandonar quedant en ruïnes fins que va ser adquirit pel Sr. Vallhonrat. La casa en qüestió es troba, topogràficament parlant, dins la zona de la plana de can Bertran, que al primer terç del segle XX, conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es troben a la mateixa època a altres llocs, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i altres edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.).</p> | 41.4926700,2.0328800 | 419272 | 4593902 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60147-foto-08184-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60147-foto-08184-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60147-foto-08184-74-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha tingut accés a l'interior. | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60148 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-1 | <p>Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001.</p> | XX | <p>Torre esvelta per distribució d'aigua, feta en totxo vist que es troba associada a una arcuació feta del mateix material. Presenta una secció circular amb una part més ampla a l'extrem superior. Presenta una línia de finestres rectangulars allargades amb cèrcol de totxo. Està rematada per una línia de merlets a l'extrem superior.</p> | 08184-75 | Darrera can Vallhonrat, 08191-RUBÍ | <p>Miquel Vallhonrat Brau, va edificar la torre quan va enderrocar l'antiga casa Vallhonrat i edificar l'actual. Es va construir per a elevar l'aigua d'un pou (Informació oral Sr. Pere Vallhonrat Guiu, abril 2001)</p> | 41.4918400,2.0319100 | 419190 | 4593811 | ca. 1950 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60148-foto-08184-75-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una de les poques torres d'aigua que encara resten al municipi. | 116|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60149 | Torre Ezpeleta / Torre Riba / Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ezpeleta-torre-riba-ateneu | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. Informació oral de Joan Cardona (març 2001).</p> | XX | <p>L'edifici és una construcció aïllada amb planta soterrani, planta baixa i pis, a més d'una torre de dues plantes. La parcel·la està situada a la cantonada dels carrers Xile i Nou, amb entrada pel primer. S'estructura amb un bloc principal i torre de planta quadrada amb teulada de ceràmica vidrada (CASTELL, s.d.). La construcció és de totxo amb doble crugia i corredor central. Els forjats són de bigues de fusta amb revoltó i l'escala és de volta a la catalana.. L'acabat exterior és un lliscat i pintat. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller: finestra, finestró i persiana de llibret. A la torre, els vidres de la part superior de la finestra són de colors. Les baranes dels balcons són de forja, així com les finestres del pis superior, en què l'ampit és substituït per una baraneta. La coberta és plana acabada amb toves. Respecte de l'acabat de l'interior, està fet amb un enguixat, en alguns casos pintat, i la majoria amb decoració de motius florals. Igualment son interessants els acabats interiors de parets i sostres així com els paviments (PLA, s.d.). Aquests, en la seva major part són de mosaic hidràulic destacant-se el del passadís d'accés a la planta baixa i la varietat de dibuixos a la major part de les habitacions. Respecte a la decoració dels sostres cal destacar la del menjador, amb medallons que representen diferents paisatges i edificis. Resulta d'interès, la conservació d'algunes peces de mobiliari d'estil modernista com els dos aparadors quasi idèntics del menjador, penjadors i altre petit mobiliari. Per accedir-hi a la casa s'han de pujar unes escales que s'inicien a la porta del barri, que està flanquejada per sengles pilastres coronades per un remat folrat de picadís de ceràmica. Al jardí creixen llorers, una palmera, una magnòlia, un gran pi i un gran avet, d'entre altres plantes, que li donen una certa frondositat.</p> | 08184-76 | C/ Xile, 1, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indià (PRAT, 1999), el senyor Climent Riba. Es tracta de la primera gran torre, voltada de jardí, que s'edificava a la vila de Rubí. La seva existència va donar el nom de Xile al carrer on es va construir, per tractar-se del fruit dels negocis americans del seu propietari. Sembla ser que al mateix temps, els dos constructors de la casa aixecaven quatre cases per a ells mateixos, al carrer de Prim. Les males llengües li explicaren el cas al senyor Climent, a lo que aquest, respongué: 'Deixeu-los tranquils, que no me'ls acabaran' (TURU et alií, 2000). La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). La casa va ser construïda sobre els terrenys de la masia enderrocada de can Serrallach - can Bertran (informació oral de Joan Cardona)</p> | 41.4925800,2.0329400 | 419277 | 4593892 | 1912 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60149-img0093145261601470001501587536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60149-foto-08184-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60149-9b5470462ad240c595be2f8b524f635el145261601470001501587536.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-06-03 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Rovira i Marcet | S'ha considerat la Torre Riba com un dels millors edificis de Rubí per les seves característiques arquitectòniques, formals i d'acabats (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60150 | Torre Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-teixidor | <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.. informació oral Sr. Joan Cardona, (març 2001).</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tres alçades: soterrani, planta baixa i pis, a més d'una torre mirador. La parcel·la està situada a la plaça de Figueras a la cantonada dels carrers Xile i la Plana de Can Bertran. L'estructura és de murs de càrrega. A la planta soterrani el forjat és d'una sola volta i resulta interessant la cuina. L'acabat és un arrebossat i té detalls d'ornamentació a les canonades i balcons. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller, si bé totes devien tenir persianes de llibret, algunes de la planta baixa han estat substituïdes. La coberta és plana menys a la torre mirador que és a quatre aigües. A l'interior els sostres tenen motllures a les canonades i decoració al centre. Com a elements a destacar i que resten protegits en el Pla Especial destaquen el distribuïdor amb columnes de la planta baixa i una habitació amb galeria que es troba al primer pis (PLA, s.d.).</p> | 08184-77 | Plaça d'Estanislau Figueres, núms. 5-7, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indiano (PRAT, 1999). La va fer construir va fer construir un industrial corretger de Barcelona que la va pensar per a la seva dona, però no hi van viure mai, segons sembla perquè quan la va veure la dona va dir que aquella casa no era per una família sola sinó per vàries i no va voler-hi viure. La torre va romandre tancada fins que la va comprar el senyor Teixidor (informació oral Sr. Joan Cardona, març 2001). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). Aquesta casa es posterior a la Torre Riba, però en canvi ja existia quan va arribar el tren a Rubí (CAMARERO, MERINO, 1989).</p> | 41.4922400,2.0336900 | 419339 | 4593853 | 1912-18 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60150-foto-08184-77-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). L'actual divisió en dos habitatges a planta baixa i pis ha fet que apareguin alguns elements estranys: l'escala interior ha quedat tapiada en arribar a dalt i a l'exterior n'ha aparegut una unida per una passarel·la amb la terrassa que dóna sobre el porxo i que fa funció d'accés. La planta soterrani ha estat habilitada per habitatge i s'hi ha posat una habitació i la cuina. Hi ha hagut una intenció de conservació i s'han rescatat alguns sostres (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60151 | Torre Gaju / Torre Marbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gaju-torre-marba | <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. Informació oral Sr. Joan Cardona, (març 2001)</p> | XX | <p>Edifici aïllat, amb planta soterrani, planta baixa i pis, i sobre-elevada, una torre mirador. La parcel·la està situada a la cantonada dels carrers Xile, per on s'accedeix i Nou. Es interessant la tanca i la porta del barri exterior de la finca. L'edifici forma un volum cúbic amb un timpà al centre de la façana, que organitza simètricament la construcció. A la banda dreta de la mateixa i ha una terrassa coberta . L'estructura és de murs de càrrega en doble crugia i corredor central. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat és un aplacat amb relleus que acompanya les línies d'estructura. Les zones intermèdies són arrebossades. Els forats de façana es tanquen amb fusteria de taller: finestra, porticó i persiana i els vidres són de colors. Al pis superior tots els forats donen a balcons. La coberta és plana i acabada amb rajola quadrada. L'interior, a diferència de l'exterior, no té decoració: únicament l'acabat arrodonit de les cantonades de sostres i parets, resultant també d'interès els paviments.</p> | 08184-78 | c/ Xile, 2, 08191-RUBÍ | <p>Obra d'un indià (PRAT, 1999). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta torre la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). L'any 1918 encara no estava construïda, però ja apareix en una fotografia de l'any 1922 (CAMARERO, MERINO, 1989). En morir el Sr. Gaju, que la va fer construir, els hereus la van vendre al senyor Marbà (informació oral Sr. Joan Cardona, març 2001)</p> | 41.4922900,2.0329600 | 419278 | 4593860 | 1918-22 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60151-foto-08184-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60151-foto-08184-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60151-foto-08184-78-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les ciutat-jardí que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en algunes de les grans cases d'estiueig i grans edificis d'aquest sector (CASTELL, s.d.). Està inclosa dins el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí amb el número 12 amb la denominació de TORRE MARBÀ (PLA, s.d..). Va ser construïda al mateix temps que la Torre Ezpeleta, encara que no te les mateixes qualitats d'aquesta, principalment pel que fa a la distribució interior i acabat de façanes (PLA, s.d.). Presenten abundants exemples de plafons de ceràmica en relleu, que en alguns casos es complementen amb garlandes esgrafiades d'estil victorià (CAMARERO, MERINO, 1989). | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60152 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu | <p>CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1989) 'Que passà a Rubí durant la Guerra?'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 32, p. 43-48. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>Conjunt de dues naus adossades i habitatge que ocupa tota l'illa entre els carrers Pintor Murillo, Prim, Federico García Lorca i Pintor Coello. D'aquesta obra cal valorar no tan sols el seu estricte valor estètic si no també les aportacions en el camp de l'arquitectura funcional (CASTELL, s.d.). La nau principal, de 1920, té forma d'ela, l'altra de 1958, és un cos rectangular. Ambdues eren dedicades a l'elaboració, l'emmagatzematge i la venda de vi. L'habitatge és un element a part no integrat ni estructuralment ni compositivament a la resta de l'edifici. A l'espai lliure restant hi ha porxades i coberts. Cada nau és composta per una sola crugia amb pilars d'obra de fàbrica vista i cavalls de fusta (nau de 1921) i formigó (nau 1958). A l'interior apareix una estructura secundària, la sala de les tines, formada per un interessant sistema de voltes de totxo, actualment, està sent rehabilitada per una escola-taller (PRAT, 1999). El celler mostra interessants detalls arquitectònics a la façana Sud, i malgrat que el mòdul estructural és el mateix, a la nau de 1958 es valora menys la composició de façanes i els materials dels cavalls i coberta. Estructuralment trava els pilars de càrrega i és compost per la repetició, al llarg de la façana, d'un mòdul emmarcat entre pilars que varia de dimensió als extrems, a l'entrada i a les façanes testeres. La part superior del mòdul és un forat en forma de semicercle sense fusteria, la resta fins arribar al sòcol és un doble envà de totxo massís, amb filades de lligada. La coberta actual és a dues aigües. Resulta igualment d'interès la bàscula (PLA, s.d.). Es conserva una premsa de vi feta a Reus en 'Talleres de J. Calero'. Existeixen quaranta tines o dipòsits de vi disposats en dos pisos: baix i soterrani. En aquesta darrera planta n'hi ha tres de destruïdes. A la tina número 10, que es troba al mig de la planta baixa, en una rajola blanca es troba escrit el nom del constructor: 'José Montemar' al C/ Sarrià, 8 de les Corts. Aquests dipòsits de ciment armat, tenen una capacitat de 320 càrregues cadascun i es troben recolzats sobre revoltons de totxo i separats per una distància aproximada d'un metre cadascun. Es troben disposats en sengles files, separades per un passadís central d'un cinc metres, per on discorre el conducte de repartició del vi. Les tines es troben enllaçades per la seva part superior mitjançant uns passadissos penjats, als que s'accedeix per una escala de caragol. (INVENTARI, 1999). També hi ha una bàscula modernista. .</p> | 08184-79 | C/ Pintor Murillo, 86, 08191-RUBÍ | <p>En ple apogeu de la producció vinícola, un centenar de pagesos van decidir agrupar-se i formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Es tractava d'industrialitzar la producció i racionalitzar la distribució, seguint les directrius que s'estaven impulsant des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, de la qual Sebastià Ferré i Rosés, de can Rosés, va arribar a ser-ne president (CASTELL, s.d.). Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo, La varietat picapoll es venia com a raïm de taula (XERCAVINS, 1989). El 1918 es funda el Celler i es compren, a la masia de can Cabanyes, els terrenys que formarien el solar del futur edifici. El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble de Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a l''Unió de vinyaters de Catalunya'. El resultat arquitectònic fou remarcable, però uns anys després que obrí portes, la producció de raïm i de vi va baixar. A l'exposició de Barcelona de l'any 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica (CASTELL, s.d.) L'oficina va ser construïda l'any 1932 com a primer pas per sostreure's de la tutela de la Càmara Agrícola Oficial (INVENTARI, 1999). Va ser incautat per les milícies Antifeixistes l'any 1936 (GARCÍA, 1989). Poc a poc la societat s'anirà ampliant i amb ella també la cabuda del vi, acabant amb l'última ampliació de l'any 1958, arribant a tenir una cabuda de 27.000 hl. Després de la gran riuada de 1962 els terrenys més productius quedaren absorbits per la indústria, iniciant-se la decadència vitícola a la dècada del 1970 (CASTELL, s.d.). El 1989 la cooperativa va plegar perquè del total de capacitat només se n'ocupaven 2.000 hl, venent-se l'edifici i el terreny edificable a l'Ajuntament. (PRAT, 1999).</p> | 41.4874700,2.0332900 | 419300 | 4593324 | 1921 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60152-foto-08184-79-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Cèsar Martinell i Brunet | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60153 | Danses de l'Esbart Dansaire de Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/danses-de-lesbart-dansaire-de-rubi | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATALLA GALIMANY, Ramon (1999) Teatre a Rubí: diversió, cultura, ideologia, 1920-1930, Beques per a la recerca/ vol 1, El Castell- Ecomuseu Urbà - Ajuntament de Rubí. FERRER-DOMINGO, Josep (1959) Breu història del Casal Popular, Rubí, Ed. El Bullidor. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ (1997) Rubí. Imatges i records. Barcelona, Viena-Comuna. Text i selecció de les fotografies: Ramon Batalla i Galimany. Castell-Ecomuseu Urbà (Ajuntament de Rubí). RUSIÑOL I TURU, Josep (1989) 'Mercè Plantada' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 39-59, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XX | <p>L'Esbart Danàire és l'entitat més famosa de Rubí. Va començar amb el 'Ball de Gitanes', el qual encara és la seva dansa més emblemàtica. Aquesta associació es dedica al foment de la dansa tant des d'un punt de vista del ballet popular, com clàssic i modern. En els anys 1960 fins el 1990 ha fet aportacions al món de la dansa folklòrica introduint elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari, traslladant les danses tradicionals d'aire lliure a espectacles d'escenari, en una clara descontextualització de la cultura popular i tradicional, encara que darrerament, sembla, que es vol optar per altres tipus d'actuació. Ha fet la proposta de que Rubí esdevingui una 'ciutat de la dansa'. D'aquí han sortit les dues creus de Sant Jordi que té Rubí: la d'Albert Sans (1992), director durant 40 anys i l'atorgada el 1998 a l'entitat, coincidint amb el 75è. aniversari de la mateixa. L'entitat és a més Premi Nacional de Dansa 1985.</p> | 08184-80 | C./García Lorca, 37, 5è, 1ª.- 08191-RUBÍ | <p>Els fonaments ideològics de la formació de l'Esbart, el trobem en la postura de l'església catòlica davant dels espectacles i activitats. Així, al Casal Popular no s'hi feia ball convencional, però si ballets folklòrics, esbart dansaire i sardana, la qual era considerada una dansa 'més noble, més enlairada, que no despedeix aquella fetor sensual' (BATALLA, 1999). Com a tal esbart es va fundar l'any 1923, dins el programa dissenyat per Mn. Guardiet per a dinamitzar el panorama cultural i educatiu de Rubí des de l'òptica religiosa (ARÍS; MARGENAT, 1983). La primera acompanyant musical e l'Esbart va ser Mercè Plantada qui acompanyà al piano els futurs dansaires, que fan de manera improvisada la primera actuació en públic el 7 d'octubre de 1923 (RUSIÑOL, 1989). El primer director va ser Leandre Peracaula i el segon Guifré Catasús i Domènech, mort l'any 1936, el qual va impulsar l'Esbart fora dels límits de Rubí. Els primers assaigs es feien al Casal, els diumenges al migdia amb piano a càrrec de Magí Ramentol i, en la seva absència, amb la pianista Pilar Feliu. Des del primer moment es van dedicar a fer balls tradicionals catalans, trobant-se documentat el ball de gitanes ja, l'any 1926. Essent director Miquel Sugranyes es va produir la primera actuació important al camp de les monges, el 1948, on es feu un homenatge a Leandre Peracaula i es ballà amb cinquanta-sis parelles el Ball de Gitanes del Vallès, mercès a la col·laboració d'altres esbarts. El següent director va ser en Daniel Bas i Vivancos que va introduir interessants elements tècnics, com la coreografia plàstica i rítmica i la utilització tecnificada del vestuari. El propòsit de Bas era adaptar la dansa tradicionalment ballada a les places o grans espais oberts, per dur-la a l'escenari com a espectacle. En aquests moments l'Esbart surt del Casal per dur a terme els seus assaigs a una nau del Vapor Nou. Es va formar la Junta Rectora, introduint socis protectors. El debut d'aquests nous canvis es va fer durant la Festa Major de 1952. El 1955 accedeix a la direcció Albert Sans i Arís. Amb la seva arribada es produeixen moltes sortides de l'Esbart a l'estranger i actuacions arreu de Catalunya, arribant a un període de maduresa. Dins l'ampli repertori dansaire Sans juga amb la barreja de danses dels Països Catalans. fins arribar a un muntatge escènic sobre les Gitanes de Rubí. Una data d'interès és la de 1969 en que l'Esbart va ser admès a l'Associació Internacional de Folklore que té la seu a París (ARÍS, MARGENAT, 1983).</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 1923 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60153-foto-08184-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60153-foto-08184-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Fundador: Dr. Guardiet | L'entitat no ha tramés la informació, que va indicar que enviaria. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60154 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-7 | <p>ARÍS PUIGGRÓS, Rosa Maria; MARGENAT, Francesc (1983) 'Els seixanta anys de l'Esbart Dansaire de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 11, pp. 215-238. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RÚBIO I REMENDO, Isidre (1995) 'Ball de gitanes de Rubí', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | <p>Es tracta d'una dansa de parelles mixtes, de moviment viu que es balla al carrer i altres espais públics. És el ball més popular i emblemàtic de l'Esbart Dansaire de Rubí, el qual l'han adaptat, també, per a la seva representació com a espectacle de sala.</p> | 08184-81 | 08191-RUBÍ | <p>Es creença generalitzada que el seu origen es troba en els grups de gitanos que venien a vendre per fires i mercats del país i que, durant la seva estada també hi celebraven els seus casaments. De molt antic comencen les ballades i tot seguit, les trobades anyals dels diferents grups a les comarques dels Vallès. A Rubí, 'les gitanes' arriben a la plaça de davant l'església amb els primers passos de l'esbart, molt probablement l'any 1927. Després aniran arrelant fins convertir-se en manifestació tradicional per la Festa Major, al davant de l'església, a l'antic Casal, a l'envelat, al camp de les Monges o al davant de cal Morgades i van ballar-les molts rubinencs. Després van quedar interrompudes i no es van recuperar fins l'any 1970 en la versió escènica d'Albert Sans, que, de la mà de l'Esbart, no ha deixat d'acompanyar la Festa Major de Rubí, com a document de tradició i com a identificador de la festa. Molts esbarts han fet seva aquesta versió del ball de gitanes que anomenen 'de Rubí' i, que ben aviat, els rubinencs van voler tornar a fer seva en la ballada participativa de 'les gitanes al carrer', que apleguen anyalment prop de 800 persones (RÚBIO, 1996).</p> | 41.4917300,2.0306900 | 419088 | 4593800 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60154-foto-08184-81-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'entitat Esbart Dansaire no ha tramés la informació, que va indicar en el seu dia que enviaria. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60155 | Vinya de can Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-can-xercavins | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 3 de Jordi Simó</p> | <p>Peça de terra que s'estén per la vessant de la plana de can Xercavins, baixant cap a la zona del Castell i el Pla de Dormet. Actualment es conrea una sola varietat de raïm. La vinya, que no és massa gran, està conreada de forma moderna i està preparada per sistemes actuals de verema. (Informació oral E. Xercavins, febrer 2001).</p> | 08184-82 | Pla de Dormet, 08191-RUBÍ | 41.4990100,2.0199600 | 418201 | 4594618 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60155-foto-08184-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60156 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-2 | <p>Informació Oral Sr. Campamà. J.S. (1983) 'Sant Antoni del Porquet' Butlletí de la llar de la 3ª Edat de Rubí, Núm. 23, Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1987) Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys. Rubí: Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. VILALTA, Jordi (1984 e) 'Història de la Festa de Sant Antoni Abat a Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 15, p. 326-341. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001). Fotografia 1 facilitada pel Sr. Campamà.</p> | <p>Es fa el darrer cap de setmana de gener. La festa està organitzada per l'Associació de Sant Antoni Abat de Rubí. Consisteix bàsicament en el sorteig de la bandera al casino, pel qual s'escull a l'abanderat i ell mateix decideix dos acordionistes que l'acompanyen. El dia següent es fa la missa, amb la benedicció de les coques que han estat comprades per la societat i que es reparteixen a l'acabar la cerimònia religiosa. El mateix dia es fa un ball de nit al Casino. El diumenge l'abanderat baixa la bandera del balcó del Casino, on havia estat col·locada i que van a recollir tres cavalls, emportant-se-la fins a les Torres on espera la rua. Amb la banda de música al davant, segueixen al sant l'abanderat, els acordionistes i cavalls i carros. El recorregut es el següent: Les Torres, estació Vella, Carretera de Sant Cugat, Plaça del Mercat, carrer de Llobateres, Casino Espanyol, cal Julià, Ajuntament, Plaça del Doctor Guardiet, on es fa la benedicció dels animals, avinguda Barcelona i Casino. Després de la rua, i al migdia hi ha concert a la plaça Catalunya. Després de la festa, ve essent costum que l'abanderat organitzi una festa amb la família i els membres de la junta. Es conserva l'estendard, estrenat l'any de 1860 al Museu. Va ser brodat sota la direcció de na Joaquima Pi. El 1960 es va fer un altre amb tela cedida per l'empresa Pich Aguilera, essent el seu propietari i la seva esposa els padrins que van pagar, també, el brodat (VILALTA, 1984a). Han arribat a participar fins a 300 carros i genets i la festa constitueix, bàsicament, en un ball, un esmorzar de traginers i la benedicció d'animals. L'any 1960 se'n celebrà el centenari, estrenant-se una nova bandera, i dipositant-se la primera al Museu de Rubí. L'any 2000 després de 143 anys la acordionista va ser una dona, la Sra. Núria Rovira. (Informació oral Sr. Campamà, maig, 2001)</p> | 08184-83 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>La Societat de Sant Antoni Abat ha estat una de les societats que ha tractat de mantenir la tradició de Sant Antoni a Rubí. El nom original era el de 'Societat de Carreters i Traginers de Sant Antoni Abat' i es tenen estatuts datats el 6 de febrer de 1859, així com un estendard de l'any següent (RUBÍ, 1993), avui conservat al Museu de Rubí (a l'actualitat a casa del Sr. Rufé), encara que l'acta de fundació de la primera societat de carreters data del 1852 (J.S.) . El 1887 la societat es va escindir en 'colla vella' (conservadors) i 'colla nova' (progressistes), que es van tornar a unir el 1902 sota un nou reglament i el nom de 'Sociedad de Cocheros y Carreteros'. Aquell any es repartiren 123 tortells i 20 coques entre socis i simpatitzants. L'estructura de la festa (per part de la societat) consistia en fer Assemblea General el dia 1 de gener on es preparaven els detalls, s'escollien càrrecs i es sortejava el banderer, el qual triava dos acordionistes. Es convocava una rua de carrosses artístiques i el dia de la vigília de la festa es celebrava l'Eucaristia en honor del patró i després un ball. El dia de la festa es feia una concentració a les caves Arís Casanoves on s'obsequiava els assistents. Posteriorment es celebrava la cercavila anant a l'Ajuntament i al domicili del president de l'Entitat. Després es procedia a beneir les bèsties, així com les coques que s'oferien als socis. Tot continuava amb la rua dels Tres Tombs per la població. El centenari, celebrat el 1960, va ser especialment important amb la benedicció d'un nou estendard. També les festes del 125 aniversari, celebrades l'any 1984, van resultar espectaculars (VILALTA, 1984a). És una festa molt concorreguda d'hivern (RUBÍ, 1993)</p> | 41.4935000,2.0313100 | 419142 | 4593995 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60156-foto-08184-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es conserva l'estendard vell i l'antiga figura del sant a casa del Sr. Rufé, i els nous, a casa del Sr. Campamà. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60157 | Festa dels Xatos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-xatos | <p>JORBA I VALLS, M. Àngels (1986) Els Xatos i el romiatge a Sant Muç. Rubí: Patronat Museu Biblioteca de Rubí. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A. RAMON I VIDAL, Jaume de (1989) 'Una colla de Sant Muç a l'Havana (Cuba, 1885)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 307-318, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1961) Ermites del Vallès. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1983) Ermites del Vallès. Sant Cugat del Vallès: ER. Edicions Catalanes.</p> | XIX | <p>Es celebrava el dilluns de Pasqua florida. Pel seu interès es pot reproduir una de les primeres transcripcions de diaris que es troben sobre la festa: (Diari de Barcelona, 1855) 'la vigília de Pasqua, entre les dues i les tres de la tarda, cridà l'atenció del públic recorrent els carrers de la ciutat, una alegre i nombrosa comitiva que emprenia la marxa en romeria a l'ermita de Sant Mus. El seu ordre era una cosa tan notable com original, anaven al davant cinc genets que figuraven els batedors, seguien altres tants individus d'arrogant talla, eren els gastadors; un d'ells portava una cullera monstruosa on podien cabre un parell de pollastres; el segon sostenia una forquilla d'igual mida, que podia servir de trident per a una estàtua de Neptú; el tercer sostenia un ganivet proporcionat a la cullera i a la forquilla; els altres dos, a manera de lictors romans, duien a l'espatlla dos enormes pans, que segurament pesaven més de mitja arroba cada un. Seguien uns trenta o quaranta individus en doble fila, darrera els gastadors, i quatre cornetes o trompetes proveïts de grans corns de caça; venien després alguns animals de càrrega que portaven els comestibles de la divisió expedicionària, i, acabat, d'una espècie de banda de música militar que tocava motius populars, patriòtics i valsos; tancava la comitiva, la bandera del Sant; a cavall del banderer i els dos acompanyants. Tots els que formaven el cos d'infanteria anaven completament uniformats amb brusa, barret de palla, pantalons i polaines, la manta a l'espatlla, a manera de motxilla; anaven tots proveïts de tovallola, cobert de fusta, plat i vas de llauna (...) la comitiva va a Sant Mus fa molts anys, per tradició de pares i fills entre diverses famílies d'artesans de bon humor, fent el viatge en l'ordre més recomanable. Abans d'arribar a Sant Cugat del Vallès, ja els esperen els habitants del poble i es disputen la satisfacció d'allotjar-los; aquests, per la seva part, organitzen balls, festegen el batlle amb una serenata i al poble amb la cercavila o passacaglia. La Font del Roure és el lloc de reunió de tots els qui s'uneixen a la bandera per acompanyar-los a Sant Mus, formant-se a vegades. Una comitiva de més de mil persones. De retorn, la mateixa font és el lloc de comiat dels romeus, cada grup dels quals es dirigeix al seu lloc d'origen. Els de Barcelona entraven a la ciutat cap a les vuit del vespre del dilluns i recorrien alguns carrers abans de dispersar-se, projectant grans plans per a l'any vinent'. Tothom vestia igual i, durant el trajecte, estava totalment prohibit pujar als carros de queviures, per por del que podés passar. L'únic autoritzat era el cuiner, que feia un famós arròs (JORBA, 1986).</p> | 08184-84 | Sant Muç, 08191-RUBÍ | <p>La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir.. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves. La primera dada de Rubí correspon al segle XIV. Al llarg dels segles XVII i XVIII, les institucions gremials i de pietat barcelonina iniciaren els romiatges i les festes als santuaris propers a la ciutat (JORBA, 1986). La primera colla dels 'xatos' es va fundar, a la primera meitat del segle XIX (segons notícia del Llibre Verd, de 1848) al barri del Raval, de Barcelona, per part d'artesans. En aquest barri es venerava el Sant a la capella de l'església de l'Hospital de la Santa Creu i a la de l'Àngel, davant l'església de Sant Agustí (SERRA, 1961, 1983). Segons Jorba (1986) el nom de 'xatos' va ser el resultat de l'ambient humorístic de la societat barcelonina de l'època, com es pot comprovar en multitud de noms de societats i agrupacions semblants, en periòdics i, fins i tot, en alguns establiments. Això mateix es creu de l'organització marcial de la comitiva on pot observar-se certa ironia a guerres i bullangues; els fusells eren substituïts per grans culleres, per forquilles i ganivets i altres utensilis, que justifiquen una de les causes de la sortida a la muntanya: un bon àpat (JORBA, 1986). Desfilaven recorrent el major nombre possible de carrers, saludaven les autoritats, donaven un petit concert i, el que portava la bandera (guarnida amb flors i cintes) i els acordionistes anaven muntats a cavall; els altres, vestits d'uniforme, amb els instruments característics a l'espatlla (com ha estat costum en moltes agrupacions corals) sortien pel portal de Sant Antoni, feien parada a la font del Roure, a Vallcarca, on se'ls unien els veïns de les poblacions del Pla, Gràcia, Sans, Horta, Sarrià i Sant Gervasi. Emprenien el camí per la muntanya a peu, a través de Collserola i Sant Cugat, (on molts passaven la nit) arribant pel camí dels Sagraments a Rubí (SERRA, 1961; 1983). La població sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. L'ermita de Sant Muç havia estat propietat de la família Ramoneda fins a mitjan segle XIX que la van donar al bisbat de Barcelona. En aquell segle l'ermita esdevingué molt concorreguda i molts visitants s'hostatjaven a la masia. Dormien a la pallissa i hi compraven el menjar i al dia següent continuaven el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a). La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó del batlle de la vila i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. A la font del Roure, els esperaven la família i amics. Descansaven i després de berenar feien un ball i s'acomiadaven els dels pobles del pla, els quals retornaven als seus llocs, entrant els xatos a la ciutat cap el tard il·luminant-se amb atxes de vent. Amb el temps la colla es dividí formant-se la dels 'Xatos vells de la bandera nova' i la del 'xatos nous o xics de la bandera vella'. Tos ells, cada any, procuraven rivalitzar en l'originalitat dels vestits, ornaments i també, en la desfilada per la ciutat (SERRA, 1961; 1983). Els drets per a formar part dels xatos passaven de pares a fills. S'havia de tenir entre 18 i 40 anys i haver observat bona conducta, pagant 1'25 pessetes a l'entrada i una pesseta quinzenal (JORBA, 1986). A l'ermita també hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliuraren, els descendents del darrer d'ells 'en Pau de la Barba', el qual va morir l'any 1922 (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.5092400,2.0220200 | 418386 | 4595752 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60157-foto-08184-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al romiatge dels xatos es cantava la següent corranda: 'A la nostra colla, / de dones, no en volem, / que porten criatures / que donen gros turment; / les criatures ploren, / i això és un desconsol; / portem barret de palla / perquè no ens toqui el sol. / Tirem endavant / tirem endavant, / tre, tre, tre, tre. / En sent a Rubí, / a la Plaça Major, / allí armarem un ball / que en serà un ball rodó, / Allí no hi volem modes, / tothom que balli a son gust; / venim de la muntanya / de visitar Sant Mus. / Tirem endavant, / tirem endavant, / tre, tre, tre, tre. (JORBA, 1986). Es va formar una 'Colla dels Xatos de Sant Mus de l'Havana' l'any 1884 amb motiu d'una festa benèfica. Formada per catalans emigrats i presidida per Romà Clausolles. La desfilada que feren tingué tant d'èxit que van haver d'associar-se formalment, i tenir una seu (JORBA, 1986). L'ermita de Sant Muç és lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal, Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60158 | Jaciment sobre can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-sobre-can-ramoneda | <p>(Informació oral Pere Bel, març 2001).</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Molt a prop de la masia de Can Ramoneda, i pujant pel camí que porta cap a can Roig s'han trobat restes arqueològiques d'època romana, segons informació oral dels senyors Francesc Margenat i Pere Bel. S'ha anat de visita al lloc indicat pel Sr. Pere Bel i no s'han observat restes en superfície.</p> | 08184-85 | camí de can Roig, 08191-RUBÍ | <p>Es coneix per l'existència de restes trobades amb detectors de metall, vistes al fons Pere Bel. Hi ha monedes, restes d'arracades modernes i una vora de plat - tapadora de vora fumada i una vora d'olla de cuina africana de pàtina cendrosa (Informació oral Pere Bel, març 2001).</p> | 41.5073400,2.0247300 | 418610 | 4595538 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60158-foto-08184-85-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per a la localització de les restes s'ha utilitzat detector de metalls, pel que sembla. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60159 | Plana agrícola can Serrafossar - can Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-agricola-can-serrafossar-can-balasc | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Es tracta d'una zona d'utilització agrícola de morfologia de vessants suaus, que es troba drenada a la seva part central pel Torrent Fondo (que en aquesta zona rep el nom de torrent de can Balasc). Presenta una bona variabilitat de conreus, amb zones de fruiters i alguna vinya, però, actualment predomina el cereal, en una bona part de la plana- També hi ha algun bosquet residual. Destaca la presència de les masies de can Balasc i can Serrafossar. En definitiva constitueix un espai que mostra els usos tradicionals del territori rubinenc.</p> | 08184-86 | Camí de can Serrafossar, 08191-RUBÍ | 41.4889400,2.0016000 | 416656 | 4593517 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60159-foto-08184-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60160 | Serra de l'Oleguera / Serra del Riquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-loleguera-serra-del-riquer | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es tracta d'un espai dominat per un paisatge de conreus propis de la comarca, com ara són la vinya, els cereals i també els arbres fruiters, últims supervivents del passat agrícola de Rubí (BONELL et alií, 1999). Es pot observar una certa varietat d'ocells com el mosquiter comú, el carglet, la cuereta torrentera, el rossinyol i el rossinyol bord, el tallarol de cap negre, la tallareta cuallarga, la cadernera i el garrafó, als que cal afegir el xoriguer, petit rapinyaire. A les zones humides podem es poden trobar salamandres i colobres escurçoneres, així com sargantanes ibèriques a les zones més seques. Amb atenció es poden veure rastres de senglars i guineus (BONELL et alií, 1999) i perdius. Forma l'esquena del connector biològic de Rubí. També es troben les restes de la masia de can Riquer.</p> | 08184-87 | A l'O del terme municipal en sentit N-S, 08191-RUBÍ | 41.5151000,1.9870300 | 415474 | 4596436 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60160-foto-08184-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60160-foto-08184-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ha patit dos grans impactes paisatgístics als últims anys, com van ser l'incendi del juliol de 1994 i les extraccions d'àrids en actiu. La seva recreació genera una sensació paisatgística de solitud i desolació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60161 | Torrent Xercavins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xercavins | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BOSCH, Falet (1994) 'El rierol de can Xercavins'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 38, Contraportada. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. C.R.M. (1983) 'Estampes descolorides. Pluges' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 28, Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. P.R.C. (1983) 'Coses d'abans' Butlletí del Casal d'Avis - Rubí, Núm. 30, Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | S'ha portat a terme una intervenció per a la recuparació de la part final d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA) i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>El torrent és afluent de la riera de Rubí pel seu costat dret, desembocant a la mateixa davant del nucli antic de Rubí, al costat del Vapor Nou. Neix a la zona alta del terme, a la zona de can Solà, i segueix un curs en forma de S invertida, circulant en sentit NO - SE. Resulta de gran interès la gran massa arbòria que creix al costat de la masia de can Xercavins, amb un interessant bosc de pins entorn de la masia i de l'afluent dit 'el Torrentó', oms a les ribes de la llera i plàtans monumentals a l'inici del camí des del pas sota el tren, fins al a masia. Quan la humitat es més intensa, una espessa catifa verda creix al llit del torrent, oferint un interessant espai verd que completa les edificacions de la masia i l'esplendor dels arbres que ombregen aquest espai natural (TURU et alií, 2000). Un dels exemplars botànics que destaquen consisteix en el roure, que es troba al costat de la masia de can Xercavins, però a tocar el torrent. A la zona de la masia de can Mir, la humitat ambiental el torrent dona una vegetació diferent de les pinedes i alzinars. El sotabosc està adaptat a les pobres condicions de llum i s'hi desenvolupen espècies com l'heura, el lligabosc, l'aritjol, la falguera, etc.. (BONELL et alií, 1999) També hi ha espècies d'arbres de ribera. En aquest tram del torrent es troben els plàtans de major mida del terme de Rubí, els quals formen una comunitat vegetal ben desenvolupada. Dins de la vall del torrent es troben diversos boscos, un d'ells, relativament a prop de la masia de can Xercavins es coneix amb el nom del bosc de can Xercavins, encara que n'hi ha d'altres, com el bosc de la Mare. A la zona que hi ha prop de la desembocadura a la riera de Rubí hi ha diversos exemplars de plàtans de gran port i frondositat. A la zona de can Xercavins hi ha una mina d'on s'extreu l'aigua per a la masia i per al rec, així com el safareig del mateix nom.</p> | 08184-88 | A l'oest del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El nom apareix per primer cop en un document l'any 996 parlant del torrent d'Exercavins (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'esmenta el molí de Seniofred, fill de Girne, en un judici celebrat a l'església per a resoldre una qüestió de les aigües del torrent de Xercavins (MERINO, 1982). Existeix també una descripció de la masia de can Feliu al Cartulari de can Xercavins 'situat a tramuntana amb el torrent o riera de Valltallada (torrent de Xercavins)' (RUFÉ, 1984a; 1997a). L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989). El 1709, els propietaris de Can Mir i Can Matarí de Baix fan uns tractes per construir o adobar una resclosa en el torrent per regar les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent de can Ramoneda per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996). A més dels safareigs, la gent tradicionalment anava a rentar la roba als gorgs dels torrents, com el de can Sant Joan o a la Riera, per exemple, al costat del Vapor Nou, on s'aprofitava l'aigua neta del torrent de can Xercavins (C.R.M., 1983). El 1879, es va instal·lar a la desembocadura el Vapor Nou. Es va fer allà per aprofitar l'aigua d'una font dita 'Canadà' (BENCOMO, 1998). De la mateixa manera, al fer la fàbrica es va rectificar el curs de la riera (P.R.C., 1983).</p> | 41.4988200,1.9958600 | 416190 | 4594620 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60161-foto-08184-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60161-foto-08184-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Se li ha donat el nom de 'Torrent Xercavins', ja que el nom del torrent és anterior al de la masia, per tant, aquest hauria de ser el nom i no el de 'Torrent de can Xercavins'. D'altra banda, el torrent rep, també, altres noms en diferents llocs del seu recorregut: així també és conegut com a torrent de can Mir i de can Solà. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60162 | Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-fondo | <p>BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Neix al quadrant NO del terme de Rubí i discorre en sentit N-S fins a desembocar a la riera al S del terme. Presenta una vall ampla (encara que abrupta) en la major part del seu recorregut, encara que hi ha llocs on s'encaixa fortament en les argiles quaternàries i margues terciàries. D'aquí el nom de Torrent Fondo. Altres parts del torrent reben altres noms, com el de torrent de can Serrafossar o torrent de can Balasch. Presenta sub-afluents, que normalment no porten aigua, com el que ve de sota Sant Genis, el qual recull l'aigua de la font de la Magnèsia. Una zona especialment interessant, des del punt de vista paisatgístic i ecològic és la pollancreda que es troba sota cal Ximelis.</p> | 08184-89 | A l'oest del nucli urbà, en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4821700,2.0024800 | 416721 | 4592765 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60162-foto-08184-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60163 | Torrent de can Barceló / Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-barcelo-can-pi-de-la-serra | <p>RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) 'Les excursions' Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Torrent de la banda dreta de la riera de Rubí. Presenta una vall força estreta i escarpada a la banda del seu naixement per a fer-se més ample a la zona més baixa. Destaca com a comunitat arbòria l'alzinar de can Barceló dins del fons del torrent la qual cosa fa que les alzines pugin molt altes, constituint una zona de gran valor ecològic.</p> | 08184-90 | A l'Oest del nucli urbà en sentit N-S, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4964300,1.9931100 | 415957 | 4594357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60163-foto-08184-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60164 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar-1 | <p>CARTA ARQUEOLÒGICA (1999) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Rubí (Vallès Occidental), Barcelona, Generalitat de Catalunya. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. VILALTA, Jordi (1991) 'Noticiari de les activitats desenvolupades l'any 1990'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 157-159. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Es troba entre la riera de Sant Feliuet i la urbanització el Pinar. El sector E forma una elevació on es distingeix un dipòsit aixelià. El sector O forma una esplanada amb materials remoguts. S'hi van realitzar treballs arqueològics al pendent, per tal d'aprofitar l'estratigrafia que oferia l'indret, mercès a la rasa que havia efectuat una màquina. A 166 cm sota el nivell zero va aparèixer una mica d'indústria lítica, de tècnica arcaica, amb la mateixa concreció que la recollida en superfície. Es tracta d'un punt terminal de coluvis holocens i nivells antropitzats (CARTA ARQUEOLÒGICA, 1999; MORO, 1990). L'any 2002 es va realitzar una cata arqueològica que no va facilitar dades rellevants.</p> | 08184-91 | Entre la riera de Sant Feliuet i la urbanització el Pinar, 08191-RUBÍ | <p>Descobert per F. Margenat l'any 1975, el qual ha dipositat material arqueològic de la seva propietat al Museu de Rubí ((MORO, 1990)</p> | 41.5089000,2.0461200 | 420397 | 4595692 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60164-foto-08184-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60164-foto-08184-91-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60165 | Camí vell de Bellaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-bellaterra | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | <p>Camí antic de terra, que menava cap a Bellaterra. Actualment el traçat tradicional, es troba a la part alta del turó del Rossell i continua per sobre del bosc de can Tiraïres, després d'empalmar amb el camí que ve en sentit perpendicular des de can Tiraïres. Continua en terme de Sant Cugat del Vallès.</p> | 08184-92 | A l'extrem NE del terme, 08191-RUBÍ | 41.5051400,2.0518100 | 420867 | 4595269 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60165-foto-08184-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60166 | Cal Fideuer / Ca l'Aliart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fideuer-ca-laliart | <p>ALUJAS et alii (1984) Homes del Rubí d'ahir, Barcelona, Comissió de Cultura del Casal d'Avis de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb dues obertures a cada una de les plantes altes. Al primer pis, presenta un balcó corregut i al segon, sengles balcons individuals. Resulten d'interès la façana, els balcons i baranes, la cornisa i els espiralls, el medalló i la porta d'entrada (BEL, 2001).</p> | 08184-93 | C/ Sant Cugat, 2, 08191-RUBÍ | <p>Havia estat un magatzem de gra (BEL, 2001). El carrer de Sant Cugat havia format part del terme de Sant Cugat, fins que el segle XIX va ser segregat i annexionat al de Rubí.</p> | 41.4895200,2.0314100 | 419145 | 4593554 | 1860 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60166-foto-08184-93-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60167 | Torrent dels Alous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-alous | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Actualment s'està portant a terme una intervenció per a la recuperació d'aquest espai des de l'Institut Municipal del Mediambient (l'IMMA).Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Afluent de la riera de Rubí pel seu costat esquerre, marcant el límit del terme municipal de Rubí amb el de Sant Cugat, des del segle XIX. Presenta una vall relativament oberta. En aquest torrent es troba la major proliferació d'àlbers de tot el terme de Rubí. A la part alta es troba una zona boscosa, que ha estat esclarissada per a fer-hi un camp de golf. També dins el curs del torrent s'hi ha fet una bassa, per a regar la gespa del golf. A les zones més baies de la vall es poden trobar alberedes fins a la intersecció amb la carretera BP-1503, amb més d'una trentena d'exemplars amb una mida superior als 12 metres d'alçada. A partir d'allà es troba un bosc de ribera mixt format per una albereda - pollancreda fins a l'alçada de l'anomenada bassa dels Alous (en terme de Sant Cugat) i pollancreda sola a l'alçada de can Vallhonrat.</p> | 08184-94 | Extrem E del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes' (XERCAVINS, 1989). Antigament es coneixia com torrent de Fontanilles. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona (RUFÉ, 1984a; 199a7).</p> | 41.4821400,2.0419500 | 420016 | 4592724 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60167-foto-08184-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es poden veure alguns petits ponts d'època que travessen el torrent. Part del torrent va ser restaurat a principis de la dècada de 1990 quant s'hi va instal·lar el parc d'activitats econòmiques de can Sant Joan. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60168 | Pou del mas Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-ferran | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XX | <p>En el torrent de ca n'Oriol, prop de la llinda divisòria del terme, i davant de la Torre de la Llebra i ha una construcció turriforme, amb coberta a quatre aigües i porta petita que dona al camí d'accés al mas Ferran. La torre protegeix un pou d'aigua, conservant-se bona part del sistema d'aprofitament de l'aigua al seu interior. Travessant el torrent de Ca n'Oriol, i en direcció al dels Alous, es troba el mas Ferran, un exemple més d'arquitectura popular al terme de Rubí.</p> | 08184-95 | Torrent de ca n'Oriol, 08191-RUBÍ | 41.4763600,2.0357000 | 419487 | 4592089 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60168-foto-08184-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60169 | Can Muxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muxi | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. </p> | XIX | <p>Habitatge unifamiliar que presenta com a característica més destacada els elements d'ornamentació d'estil modernista popular que es desenvolupen tant a la façana com al pati interior. La decoració està basada en l'aplicació de petits còdols i un marcat sentit de la policromia amb la utilització de picadís que serveix, al costat dels còdols per a remarcar els elements arquitectònics de finestres i portes. Destaquen la façana, les obertures decorades i la reixa, forjada el 1871, a ca l'Arné, segons Bel (BEL, 1996). A l'interior, els paviments són de mosaic hidràulic. L'estructura és del segle XIX. Al pati destaca la conjunció de decoració i elements vegetals, així com la font, típicament modernista), la taula rodona central, i un plafó de Sant Miquel que sembla de finals del segle XVIII.</p> | 08184-96 | C/ Sant Jaume, 27, 08191-RUBÍ | 41.4900800,2.0316900 | 419169 | 4593615 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60170 | Barraca del Patilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-patilles | <p>Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001.</p> | XX | Modernament s'ha fet un cobert de pilars de totxo vist i uralita a la teulada que ofereix una important discordança amb el conjunt. | <p>Construcció de totxo arrebossat, amb coberta a dues aigües i planta rectangular partida en dos espais, l'un dedicat a menjador amb taula, prestatge i xemeneia, i l'altre, situat a la part posterior i al que s'accedeix des d'aquest primer, està dedicat a l'haveria, amb la menjadora de la bèstia, presentant una obertura a l'exterior. Darrera d'aquest espai hi ha, adossat, una bassa i safareig. La façana presenta una decoració de cèrcol esgrafiat en blanc sobre la porta. Al costat de la barraca hi havia, abans, un pou i una sínia, encara que van ser destruïts per les arrels d'una figuera (Informació oral J.M. Carrera Esteve, abril 2001).</p> | 08184-97 | Vinya del Ximelis 08191- RUBÍ | 41.4974400,2.0086800 | 417258 | 4594454 | 08184 | Rubí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60170-foto-08184-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60171 | Bosc de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-roig | <p>SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001). Fotografia 1 de Jordi Simó.</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>La zona de can Roig es un espai amb una forta presència de bosc de pins, diverses zones del qual han estat utilitzades com a espai pe a instal·lar-hi urbanitzacions extensives d'habitatge, que li donen una fesomia de zona semi-densificada. Dins aquest territori existeix una zona coneguda com el gatossar, que constitueix un refugi per a la fauna, donades les dificultats per a endinsar-s'hi.</p> | 08184-98 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5183400,2.0221400 | 418408 | 4596762 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60171-foto-08184-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60172 | Estela ibèrica de les Llances | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica-de-les-llances | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | IV-III aC | <p>Es tracta d'un bloc paral·lelepípede, d'aproximadament 150 cm d'alt per uns 40 cm d'amplada. Li manca la part superior que es deuria trencar en el moment de la troballa. Presenta tres registres gravats on s'aprecien incises en un estil molt poc acurat, quatre llances al registre inferior, quatre més al central i set al superior, encara que d'aquestes només es veu la base ja que la resta està escapçada. L'original es conserva al Museu Arqueològic de Catalunya, existint una copia en guix al Castell-Ecomuseu urbà.</p> | 08184-99 | Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - seu de Montjuïc | <p>En la dècada de 1960 es va urbanitzar el turó de can Fatjó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment als anomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per part d'en Francesc Margenat, l'any 1968 (BENCOMO et alií, 1986: 23). Es va trobar a la part sud del poblament, però no era in situ, a uns 50 metres fora dels límits del poblat (MARGENAT, 1988a). Existeixen paral·lels tipològics per a les llances al Baix Aragó i es relacionen amb la frase d'Aristòtil (Política, 1324 b) 'els ibèrics, poble bel·licós, claven a l'entorn de la seva tomba tants obeliscs (puntes de llança) com enemics va matar' (BENCOMO et alií, 1986: 38-39).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60173 | Corredor Verd can Tapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-verd-can-tapis | <p>SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | <p>Espai boscós semi-urbanitzat a la zona de can Tapis. Les zones filtre són espais que, tot i no ser espais lliures, formen part d'un connector ecològic i tenen una gran importància per les seves clares potencialitats connectores. Són espais residencials de baixa densitat, semiforestals, d'orografia accidentada i creuats per nombrosos torrents i torrenteres, característiques que els hi permeten garantir una certa permeabilitat ecològica al seu través, i que per tant, els qualifiquen com a espais integrants d'un connector ecològic. En el cas de Rubí les zones filtre coincideixen amb les urbanitzacions que hi ha a ponent de la Riera: Els Avets, La Perla del Vallès, Can Serrafossà, Can Ximelis, les valls de Can Bosc - Sant Muç, Can Mir, Castellnou, Can Barceló, Vallès Park i Can Solà.</p> | 08184-100 | Al NO del terme, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60173-foto-08184-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60174 | Cal Met Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-lleo | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999.</p> | XVIII | <p>Edifici de volum cúbic, planta rectangular, de tres pisos i golfes i cobriment per teulada a doble vessant. La seva façana nord està adossada a les altres cases que formen la illa. La resta de les façanes son exemptes, presentant una galeria de tres arcades orientada cap a ponent. És interessant la façana que es troba a migdia, presentant un rellotge de sol sobre d'una llegenda pintada que diu 'Cal Met Lleó'. A la planta baixa, voltat d'una tanca d'obra i reixes, existeix un pati amb safareig.</p> | 08184-101 | Carrer de Sant Pere, núm. 40, 08191-RUBÍ | <p>Ja es cita al segle XVIII, data en que es deia can Molins, i entrava dins la consideració de casa urbana (BATALLA et alií, 1994). L'any 1806 apareix en documentació el topònim 'camp de Panical', referit a les terres del mas Serra del Padró. Una altra cita important en la documentació escrita data de l'any 1863 en que l'Ajuntament de Rubí demana al propietari d'uns camps (probablement els de Panical) que deixin espai per un carrer que enllaci els carrers de Sant Isidre i Sant Pere. Aquest era Mariano Molins, de cal Met Lleó (BEL, 1996). Els propietaris eren Jaume i Mariano Molins, pare i fill, aquests volien urbanitzar les seves terres, conegudes com el camp de Panical. Aquest era un espai que comprenia els carrers Sant Pere, Magallanes, mestre Feliu, Sant Miquel i bona part del carrer Sant Isidre. Sembla que tots aquests terrenys els havien anat comprant en petites parts des de l'any 1800 a can Serra del Padró. La família Molins procedia de Barcelona, on era propietària de terres en l'anomenat Camp de la Bota i, també, hi dirigien alguns comerços i tavernes des del segle XVIII. En el pla d'urbanització veiem que aquell tros de carrer tallat que comença en el carrer Sant Pere, davant de cal Met Lleó, en direcció al col·legi Pau Casals, havia de continuar recte fins el carrer Mestre Feliu, i s'havia de dir carrer Molins mentre que el carrer Mestre Feliu s'havia de dir Sant Mariano. Tot això va ser un projecte del 1863 que no es va realitzar. L'actual propietària, Maria Molins, diu que el mot de cal Met Lleó, ve del seu avi Jaume, de qui es deia que era fort com un lleó (BEL, 1996).</p> | 41.4915300,2.0330100 | 419281 | 4593775 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60174-foto-08184-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una construcció tradicional amb fesomia de masia, encara que sempre ha estat un edifici urbà d'habitatge plurifamiliar. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60175 | Jaciment de la Torre Montserrat Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-montserrat-viver | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Per informació escrita se sap de l'aparició d'uns enterraments amb abundants trossos de teula romana i ceràmica de la mateixa època. En Joan Roura va poder excavar dues sepultures. En una d'elles va aparèixer un esquelet sencer amb una moneda del segle I aC als seus peus (BEL, 1996).</p> | 08184-102 | C/ Torres Oriol, 08191-RUBÍ | <p>Les troballes van sortir el 1925, al fer-se els fonaments de la torre de Montserrat Viver, al carrer de Torres Oriol (antic camí de Sant Cugat) pel constructor Eduard Cortina, segons una notícia a la premsa de l'època.</p> | 41.4898900,2.0378100 | 419680 | 4593589 | 08184 | Rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60175-foto-08184-102-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml