Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82036 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-2 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 20. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 7, p. 104. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2013). 'La pèrdua del patrimoni artístic a la comarca del Maresme vist per la presidència de l'Audiència Territorial de Barcelona, l'any 1937', a El Maresme i la conflictivitat bèl·lica, V Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, pp.115-130. ARXIU HISTÒRIC NACIONAL. Fiscalia del Tribunal Suprem. Causa General, 1587, Exp.12. Peça separada núm. 11. Sant Iscle de Vallalta, 1939-1944. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8966. | XVI-XVIII | Parcialment arruïnat | Complex format per un seguit de construccions propietat del Bisbat de Girona corresponents a l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Iscle implantades sobre un terreny de 700 metres quadrats de superfície, aproximadament. L'edifici principal descriu una planta rectangular de 20 metres de longitud i una fondària que oscil·la d'11 a 9 metres en els seus extrems. Té la façana principal orientada a ponent, alineada en direcció N-S amb el carrer de l'Església. Consta de planta baixa i un pis amb coberta de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a façana. Els paraments són de paredat arrebossat i pintat de color blanc, molt malmesos. Totes les obertures tenen llinda plana i algunes estan emmarcades en pedra. La façana apareix sense compondre, però suggereix igualment l'existència de tres crugies. El portal se situa al centre, amb brancals de pedra, llinda de fusta i porta de dues fulles de posts. Als laterals hi ha sengles finestres amb ampit d'obra, cortina enrotllable i reixa de ferro forjat bombada amb el tram inferior decorat amb filigrana de reganyols i punxes als barrots transversals. Al primer pis hi ha tres finestres amb brancals i ampits de pedra, dos dels quals esculpits, i llindes de fusta. Als extrems hi ha dues finestres més menudes, una d'arc rodó i l'altra plana, i, immediatament a sobre, el coronament de la façana mitjançant un ràfec amb una imbricació de caps de teula. La façana nord té un portal d'obra i un ventalló a peu pla i dues finestres protegides amb reixes de forja al pis de dalt. El costat sud té una obertura tapiada a la secció davantera de la primera planta. A continuació i lleugerament reculat, hi té adossat un cos de planta quadrangular de 5 metres de costat i dos nivells de circulació. La coberta, ara esfondrada, tenia dues vessants amb teula a salt de garsa sobre llates de fusta. Des de l'exterior, l'accés es produïa pel costat de migdia a través d'una porta, avui arruïnada, amb brancals de maó massís i ventalla superior protegida amb llangardaixos. Al primer pis hi ha dues arcades pariones amb ampit corregut de maó pla, que en serien tres si comptem la que ha estat paredada al costat de ponent. Aquesta construcció auxiliar es troba perfectament alineada amb la façana est de la rectoria i arranada al mateix nivell. En el punt d'entrega dels dos edificis hi ha una un contrafort de davalla de la teulada i un arc cegat fet amb maó de cantell que s'hi recolza a l'altura del primer forjat. Sobre els dos elements hi descansava, antigament, una biga raconera que sostenia la comuna. La façana de llevant conserva dues finestres emmarcades en pedra i ampits esculpits a la primera planta de la segona i tercera crugia, i una altra a la planta baixa d'aquesta darrera secció. Per aquesta banda, l'edifici descansa sobre un terreny destinat a horta i presenta diversos cossos afegits amb cobertes d'un sol aiguavés. N'hi ha dos de planta baixa -un, davant del susdit arc cegat, i l'altre, entre la primera i segona crugia- i encara un tercer de dues plantes situat a l'angle nord-est que eixampla el pla de façana pel costat de tramuntana i depassa l'altura de la rectoria en el punt d'arrencada. | 08193-17 | Carrer de l'Església, núm. 29. Al centre urbà, dins el barri de la Poca Farina. | La documentació que integra la Causa General contra la revolució marxista a Sant Iscle detalla que el 24 de juliol de 1937 es va produir el 'saqueo de la Iglesia Parroquial, Casa Rectoral, objetos de culto y archivo parroquial'. Segons l'informe de l'Audiència Territorial de Barcelona, el juliol de 1936 la rectoria va ser malmesa pels revolucionaris i s'hi van instal·lar les seus locals dels sindicats CNT, d'orientació anarquista, i UGT, de tendència socialista. També els horts de la rectoria i de l'església, que havien estat incorporats al patrimoni municipal, eren conreats sota la supervisió de la CNT. El juny de 1942, el rector Vicens Clopés declarava que 'en la Casa Rectoral se produjeron los siguientes daños: Saqueo del mobiliario particular perteneciente al entonces cura párroco Rdo. Modesto Maspoch, valorado aproximadament en unes diez mil pesetas. Y desperfectos ocasionados en el edificio de un valor de cinco mil pesetas'. | 41.6231200,2.5693800 | 464127 | 4608023 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82106 | Aqüeducte del molí de Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-sant-iscle | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 33. | XIX-XX | L'estructura presenta esquerdes i l'arrebossat està molt malmès. | Aqüeducte d'un sol ull de 10 metres de llum que conduïa l'aigua procedent d'una captació superior fins a l'actual plaça de les Basses, on hi havia l'estany i el cup que accionaven el mecanisme de funcionament del molí fariner de Sant Iscle. Aquesta canalització era propietat de Can Camps, com el molí i les basses, i actualment es troba en desús. L'aqüeducte obeïa a la necessitat de salvar la depressió del torrent de Ca l'Aranyó i creuar-lo en sentit transversal d'oest a est. La construcció emergeix a la superfície des del talús de terres del carrer de la llibertat en direcció a una antiga zona de feixes, actualment edificada. De fet, el terç est de l'arc ha estat massissat i juntament amb la paret que el precedeix constitueix avui dia el mur de tanca posterior de la propietat situada en el número 26 de l'avinguda de Barcelona. L'obertura descriu un arc rebaixat. Els cantells de formació de la volta són fets de maons a sardinell, mentre que a l'intradós són col·locats de cantell. L'estructura té un gruix aproximat de 50 centímetres i suporta al damunt un paredat de maó arrebossat per on transita el rec. El conjunt es troba en un estat de conservació precari, ja que l'arc presenta esquerdes laterals i internes, i el revestiment superior de la cara sud té alguns despreniments. | 08193-87 | Av. De Barcelona, entre els números 26-28. Al tram inferior del torrent de Ca l'Aranyó. | 41.6252500,2.5663100 | 463873 | 4608260 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82106-foto-08193-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82106-foto-08193-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 82098 | Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-iscle-de-vallalta | NADAL, Francesc; URTEAGA, Luis i MURO, José Ignacio (2006). El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 206. ROCAFIGUERA, Anna (2017). Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta. Consultat 20 maig 2019, des de http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-sant-iscle-de-vallalta | XIX-XXI | El Servei d'Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta s'encarrega de l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, incloent-hi alguns fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal, a més de garantir el dret de consulta als ciutadans. L'Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La part més important correspon a la documentació generada per l'administració municipal al llarg del temps. Tot i que formalment el quadre de fons reflecteix la unitat d'arxiu i no fa distinció entre la documentació administrativa i la històrica, aquesta darrera es remunta a mitjan segle XIX. Hi destaquen les actes d'atermenament amb Canet de Mar (1841) i la resta de municipis limítrofs (1851). Les actes del ple estan recollides des de 1851 i les de la Junta Municipal des de 1887. El compte general data de 1852 i el llibre de caixa, de 1895. La correspondència d'entrada s'enceta el 1859 i el llibre de registre de sortides, el 1924. Hi ha un grapat de documents de l'any 1849: el primer llibre d'amillarament, la primera contribució territorial i l'impost de consums, cereals, sal, vi, aiguardent i licors. Els primers padrons de la contribució industrial són de 1871; els de la contribució urbana, de 1882, i els de la contribució territorial, rústica i pecuària, de 1887. S'hi conserven els expedients generals de quintes des de 1863 i els expedients d'exempció de mossos des de 1879. En matèria d'educació, es recull informació de la junta local de primer ensenyament de 1876 a 1953, així com notícies relatives a l'ensenyament primari des de 1879 fins a l'actualitat. Pel que fa demografia i veïnatge, l'impost de cèdules personals data de 1884 i el padró d'habitants, de 1923. Els primers censos electorals es confegeixen el 1894. El 1923 s'elabora el cens patronal i obrer, i el 1939, el cens de racionament. Els projectes d'utilitat pública més antics fan referència a l'enllumenat (1923) i al safareig públic (1936-1946). Com a fons públic no municipal hi ha dipositada l'activitat generada pel Jutjat de Pau des de 1890, amb 4 metres lineals, i, com a fons privats, hi figuren la documentació de la cambra agrària local, amb 0.11 metres, i de la Delegació Local de FET y de las JONS, amb 0.46 metres. A més de sistematitzar la gestió documental i de custodiar i conservar els seus fons, l'Arxiu Municipal és atès per una arxivera itinerant de la Diputació de Barcelona, juntament amb la persona encarregada designada com a responsable interna de l'Ajuntament. Hi ha un dia a la setmana destinat a atendre, en hores convingudes de dilluns a divendres de 11 a 13 h, les consultes externes que es puguin plantejar. L'Arxiu Municipal també ofereix serveis de consulta a particulars, reprografia, suport a la investigació i assessorament en matèria d'arxiu a entitats i associacions. | 08193-79 | Carrer de les Escoles, núm. 2 | 41.6243300,2.5691400 | 464108 | 4608157 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | A l'Arxiu Municipal es conserva el 'Plano geométrico del término municipal de Sn Aciscle de Vellalta' fet per l'arquitecte Carlos Gauran el 1860 a escala 1:5.000. Té unes dimensions de 126 per 115 centímetres i reprodueix un parcel·lari numerat amb 1.086 unitats, amb les respectives seccions cadastrals amb la identificació nominal (de la A a la F), i la representació de la xarxa hidrogràfica i la toponímia dels masos. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 82099 | Arxiu Parroquial de Sant Iscle de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-iscle-de-vallalta | <p>ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA (2019). Arxius parroquials. Consultat 20 maig 2010, des de https://www.arxiuadg.org/index.php/arxius/parroquies.html ARXIU HISTÒRIC NACIONAL (1939-1944). Fiscalia del Tribunal Suprem. Causa General, 1587, Exp.12. Peça separada núm. 11. Sant Iscle de Vallalta. https://www.arxiuadg.org/index.php/arxius/parroquies.html</p> | XIX-XXI | <p>A la sagristia de l'església parroquial de Sant Iscle hi ha una prestatgeria oberta amb publicacions del Bisbat i alguns arxivadors de cartró amb el contingut següent: exemplars del full parroquial de finals dels anys 70 i la dècada dels 80 del segle XX; reimpressions dels tres goigs vinculats a la parròquia (Sant Iscle i Santa Victòria, Mare de Déu de la Salut i Sagramental), targetes commemoratives dels portadors del penó de Sant Feliu per la Festa Major (1942-1976, amb algunes faltes), així com de les benediccions de la campanes Josefa-Catalina-Lluïsa (1942) i Maria Rosa-Heidi-Malen (1958). Es localitza també un llibre de comptes de la parròquia des de l'any 1939 fins a finals de la dècada de 1950, un plànol amb les propietats del Bisbat al centre urbà, de 1981, i una carpeta amb la memòria i el pressupost, en fotocòpia, de les obres de conservació realitzades amb motiu del 900 aniversari de la consagració de l'església, l'any 1990. Res de tot això no està inventariat ni ordenat, i tot es troba en males condicions de conservació a causa de la humitat. El gruix de l'Arxiu Parroquial de Sant Iscle de Vallalta es troba dipositat a l'Arxiu Diocesà de Girona, d'acord amb les disposicions del Bisbat de Girona i el decret episcopal sobre el trasllat dels arxius parroquials d'1 de març de 1986 i la nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005. Dels llibres sagramentals de baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits establerts des d'inicis del segle XVI, només se'n conserven les confirmacions a partir de 1780 i els tres darrers llibres d'expedients matrimonials de 1941 a 1999. En conjunt, a ''Arxiu Diocesà hi ha 26 unitats documentals vinculades directament o indirecta a Sant Iscle de Vallalta. La més antiga és de 1627 i fa referència a una 'Informació rebuda a instància dels obrers de Sant Iscle de Vallalta'. A continuació hi ha el 'Llibre dels Aniversaris y Missas de las Isglésias de Canet y Sant Iscle de Vallalta dels actes de creacions, lluïcions y esmerços de censals per celebració de ditas missas y aniversaris de las institucions y fundacions de aquells' (1633-1729) i el llibre d'assentaments de 'Testaments y Codicils presos de temps de mi lo Dr. Ramon Balle prevere y rector de la Iglésia de Sant Aciscle de Vallalta qu's pendran en la dita vila de Canet y en son terme y districte' (1653-1668). Del 1731 hi ha un plet iniciat pel rector i la comunitat de preveres de Canet de Mar contra els procuradors del marquès d'Aitona sobre dret de pastures a Sant Iscle de Vallalta. El 'Segrest de Margarida Montalt, de Sant Iscle de Vallalta' data de mitjan segle i de finals del XVIII i principis del XIX hi ha diverses dispenses matrimonials per grau de consanguinitat.</p> | 08193-80 | Pujada de Sant Martí, 12 (Girona) | <p>El fons documental custodiat a l'Arxiu Parroquial es va malmetre a l'inici de la Guerra Civil. Com a resposta a l'alçament militar i al suport de la jerarquia eclesiàstica, el 24 de juliol de 1936 es va produir el 'saqueo de la Iglesia Parroquial, Casa Rectoral, objetos de culto y archivo parroquial'. En ocasió de la instrucció de la Causa General instigada per les autoritats franquistes, el juny de 1942 el rector Vicens Clopés va declarar que 'el Archivo Parroquial estaba formado por los libros de sacramentos, bautismo, matrimonio, óbitos, visitas pastorales, consueta, libros de administración de las diversas cofradías y de la Junta de Obra, y además por una caja de un metro de alto por un metro y medio de longitud y setenta centímetros de ancho conteniendo varios legajos de documentos antiguos y unos cincuenta pergaminos de distintes épocas, cuyo valor no pueden precisar', si bé s'hi apunta que el seu valor econòmic ascendia a 20.000 pessetes.</p> | 41.6243075,2.5691221 | 464106 | 4608155 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82099-foto-08193-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82099-foto-08193-80-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Àlex Asensio | Tota la documentació ha estat inventariada i digitalitzada, i es troba a disposició dels investigadors i el públic en general a la seu de l'Arxiu Diocesà, amb la limitació expressa que 'aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d'acord amb les lleis vigents'. Les fotografies aportades són dels documents que es conserven actualment a les dependències de l'església de Sant Iscle de Vallalta. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82096 | Ball de gitanes de Sant Iscle de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-de-sant-iscle-de-vallalta | AMADES, Joan; JUST, Joan; ROMA, Josep i SAMPER, Baltasar (1998). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum VIII. Memòries de missions de recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 170. AMADES, Joan i PUJOL, Francesc (1936). Cançoner popular de Catalunya. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Vol. I. Dansa. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, p. 239. | XIX-XX | A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', Joan Amades i Joan Tomàs apleguen amb el número 79 la partitura del 'Ball de gitanes de Sant Iscle de Vallalta', que probablement van recollir durant una visita a Calella el 29 de maig de 1928 a través de l'informador local Joan Roig Carbó, dit el Nan. Els autors expliquen que 'el Ball de les Gitanes de Sant Iscle de Vallalta presenta un aspecte un xic especial. Es reuneixen el fadrins en una colla el dilluns de Carnaval i juntament amb els músics se'n va a recórrer les cases de la població on hi ha noies i les conviden a ballar fent una ballada en cada casa. Un cop han voltat així tot el poble, surten a les masies i cases que es troben en despoblat'. Al seu 'Diccionari de la dansa', el mateix Amades i Francesc Pujol identifiquen Sant Iscle de Vallalta com una de les poblacions on tenia arrelament, i apunten que 'en alguns llocs del Maresme donaven el nom d'espolsada al Ball de les gitanes'. | 08193-77 | 41.6243500,2.5691500 | 464109 | 4608159 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Fotografia de la partitura extreta del llibre d'Amades citat a la bibliografia. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 82093 | Ball del patatuf de Sant Iscle de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf-de-sant-iscle-de-vallalta | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2008). El ball del Patatuf, a les festes de la Mercè. Santiscle, revista d'informació local, núm. 15. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta. Edicions Els 2 Pins, pp. 56-57. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA (2019). Ball del patatuf de Sant Iscle de Vallalta. Consultat 20 maig 2019, des de http://dansesvives.cat/?q=fitxa-patrimoni-cultural-immaterial/Ball%20del%20patatuf%20de%20Sant%20Iscle%20de%20Vallalta Patatuf, el ball de Sant Iscle de Vallalta. Maresme. Consultat 20 maig 2019, des de https://www.youtube.com/watch?v=CTCJ7AJB6Vo Sant Iscle recupera alguna de les seves danses tradicionals. L'Eixida, revista independent d'informació local, núm. 2. Edicions Els 2 Pins. Canet de Mar, pp. 9-10. http://dansesvives.cat/?q=fitxa-patrimoni-cultural-immaterial/Ball%20del%20patatuf%20de%20Sant%20Iscle%20de%20Vallalta | Variant local del ball conegut amb el nom de patatuf que antigament s'havia ballat al litoral català, des de la Tordera fins al camp de Tarragona. A la comarca del Maresme era típic d'Alella, Calella, Palafolls i Santa Susanna, a més de Sant Iscle, on va ser recuperat coincidint amb el quinzè aniversari dels cantaires de la població, l'any 1998. Es ballava el cap de setmana més proper a l'1 d'agost, diada de Sant Feliu, coincidint amb la festa patronal. El nom sembla derivar de la forma onomatopeica dels tres picaments de mans que es fan en iniciar cada repetició. El ball aplega homes i dones, tots vestits a la manera tradicional catalana, i en el cas de Sant Iscle és interpretat amb música de cobla, tot i que també existeix una versió per a gralla per a l'acompanyament dels gegants. Consta de dues parts: a la primera, els balladors piquen tres cops de mans i fan un lleuger punteig. A la segona, es balla la figura pròpiament dita, que en aquest cas rep el nom de sardana, al final de la qual hom canvia de parella. La durada varia segons la quantitat de parelles que hi participen i acaba quan es retroba la parella inicial. A diferència del ball pla, el patatuf no admet la introducció de nous balladors un cop s'ha començant la dansa. | 08193-74 | 41.6243500,2.5691500 | 464109 | 4608159 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Un grup de dotze dansaires van actuar a les places de Sant Jaume i de la Catedral de Barcelona, amb motiu de les festes de la Mercè de l'any 2008. Existeix un vídeo del ball del patatuf de Sant Iscle a Youtube que va ser pujat per Josep Puighermanal Oller el 2 de maig de 2009.Aquesta mateixa gravació està també recollida al web de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya elaborat per l'Esbart Català de Dansaires, on consta una fitxa descriptiva del ball amb el codi IPCIDV-4-1138.Quant al vestuari, l'home portava camisa blava, calçat de vellut, mitges blanques, espardenyes, llacet o corbata i 'jaquetilla'. Les dones vestien faldilles de cretona, cosset de vellut, sabates negres amb sivelles, mitges, davantal negre amb puntes, ret i mitenes negres.La fotografia amb què s'il·lustra aquest ball ha estat extreta de la pàgina 56 del llibre 'Coneix Sant Iscle', citat a la bibliografia. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||||
| 82034 | Ca l'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laranyo | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 53. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-56, pp. 593-601. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 13, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8964. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 20. | XVII-XVIII | Algunes modificacions durant el segle XIX. | Masia de planta potencialment quadrangular de 13 metres d'amplada per 14 de fondària formada per dues crugies paral·leles a la façana. Es compon de planta baixa i pis, i té coberta de dues vessants amb el carener perpendicular. Hi predomina la teula, si bé el tremujal de llevant del volum del darrere està apedaçat amb planxes de fibrociment. L'edifici està orientat a migdia, però la secció de ponent del cos davanter resta inacabada en dues terceres parts, amb pedres d'espera a l'aresta exterior. Aquest fet ha possibilitat l'obertura de dues finestres ''obra -a raó d'una per planta- en el mur de ponent, alhora que ha origina a una reculada fins al cos posterior que ha estat parcialment ocupada per un volum adossat de planta baixa i coberta amb caiguda cap a l'oest. El pla de façana està arrebossat i es compon sobre dos eixos verticals. A la nau central hi ha dues finestres de pedra bisellada: una reixada en planta baixa, i una altra amb l'ampit esculpit al pis de dalt. L'eix lateral reprodueix l'esquema, però situa a peu pla un portal de pedra amb llinda monolítica gravada amb la inscripció 'AY 1601' i, sota seu, el monograma de Jesús -HHS- i el nom de Maria. El volum posterior s'adapta al desnivell del terreny, de manera que es pot accedir directament al primer pis des de l'exterior a través d'una porta lateral practicada en el costat de ponent. L'obertura té els brancals de pedra i finalitza en forma d'arc rebaixat amb una línia de maons plans. A la façana nord hi ha un parell de finestres emmarcades en pedra, ambdues concentrades en la secció de ponent. La del primer pis té el contorn bisellat i està paredada amb maons i morter, mentre que la inferior està protegida amb reixada i té la llinda esquerdada. La masia presenta diversos cossos adossats a la façana de llevant. N'hi ha de planta baixa i de dues alçades. En tots els casos, tenen els fonaments en una plataforma inferior i són fets amb obra de paredat en bon estat, la qual cosa contrasta amb el mal estat de les teulades. | 08193-15 | Al quadrant meridional del municipi, al nord del centre urbà i a tocar del veïnat d'en Soler. | La masia és representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix representada amb el nom de 'Ca l'Aranyó' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Els seus propietaris van ser, juntament amb els de Cal Roig del Castell, els primers a introduir el conreu de la maduixa a Sant Iscle durant la dècada de 1950. | 41.6285000,2.5626400 | 463569 | 4608623 | 1601 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82034-foto-08193-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82034-foto-08193-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82034-foto-08193-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia se situa 'Fora vila', al vessant de solell del turó de l'Oller, entre uns camps de conreu i un bosc mixt de pins i alzines.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Tipus de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015 (M-58). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 82028 | Ca l'Oller o Can Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-o-can-fradera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 9-11. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-28, pp. 325-335. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2005). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 12, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2017). Sangha Activa s'instal·la a Ca l'Oller. Santiscle, revista d'informació local, núm. 25, pp. 7-8 i 13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 16 i 28. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-115. Llinatge Arquer. Confessió i reconeixença atorgada per Joan de Catà, agricultor i propietari del mas Catà, de la parròquia de Sant Martí d'Arenys, a favor d'Antoni Joan Oller, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta. Sant Martí d'Arenys, 1522. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-133. Llinatge Arquer. Confessió i reconeixença atorgada per Antoni Joan Oller, agricultor i veí de Sant Iscle de Vallalta, a favor de Guillem Arquer de Goscons, agricultor i possessor del mas Catà de Goscons, parròquia de Sant Martí d'Arenys. Pineda, 1534. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-181. Llinatge Arquer. Definició atorgada per Margarida, filla de Joan Arquer, agricultor veí de Goscons, parròquia de Sant Martí d'Arenys, esposa de Segimon Oller, agricultor de La Cortada, Sant Iscle de Vallalta, a favor del seu pare. Sant Iscle de Vallalta, 1589. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-450. Llinatge Arquer. Confessió atorgada per Antoni Joan Oller i Bartomeu Oller, pare i fill, pagesos de la Cortada, a Sant Iscle de Vallalta, propietaris del mas Oller, de fer tasca i braçatge d'una peça de terra que fou del mas Aulet, de n'Arquer de Goscons. Montpalau, 1644. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 30. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8957. PUIGHERMANAL, Josep (2001). Retrobant Dones d'Aigua. Entrevista a Jaume Fuster. Santiscle, revista d'informació local, núm. 3, pp. 13-15. SALICRÚ I PLANS, Joan (1992). L'avi Joan. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina. | XX | Construcció del segle XX sobre un masia anterior. | Torre d'estiueig de planta rectangular de 15 metres d'amplada per 12 de fondària construïda sobre una masia d'època anterior. L'edifici es compon de planta baixa, primera i segona, amb coberta a quatre vessants i torratxa central de planta quadrangular amb els vèrtexs aixamfranats. En relació a la masia, la façana principal s'ha desplaçat a llevant i es troba precedida per una escalinata amb balustres de filigrana i flanquejada per dues palmeres. Presenta composició simètrica sobre tres eixos verticals. El parament reprodueix de dalt a baix un encoixinat de diverses proporcions, recreant un palau medieval. Al centre hi ha el portal d'accés, amb els brancals decorats en forma de pilastres jòniques amb el fust estriat, i les inicials 'JF' esculpides a la falsa clau de la llinda. La porta és de fusta i consta de dues fulles. Sobre seu hi ha un balcó corregut sostingut amb mènsules acabades en voluta i barana de balustres amb filigrana a mode de claustra o traceria. Al centre de la primera planta s'obre una balconera emmarcada amb motllures i protegida per una persiana de llibret de dues fulles. Als dos extrems apareixen sengles tribunes semi octogonals coronades que davallen fins al terra. Aquests cossos sortints consten de tres finestres per planta -una frontal i dues laterals- i estan profusament decorats amb dues línies de frisos rematats amb cresteria. Entre la primera i la segona planta hi ha dues motllures corregudes: una a l'altura del pis, i una altra a l'arrencada de les finestres. Es tracta de nou obertures de mig punt agrupades de tres en tres, disposades simètricament i amb mainells divisoris formats per dues columnes. La façana és rematada per un voladís amb cabirons de fusta, i emmarcada per sengles cadenes cantoneres. La torratxa central presenta finestres geminades de mig punt a cadascun dels costats i és coronada per una coberta de teules vidriades. El costat de migdia correspon a la façana principal de la masia, novament composta sobre tres eixos verticals. A l'extrem S-O s'hi conserva el portal d'arc de mig punt original, amb brancals i onze dovelles de granit. La porta és de fusta i consta de dues fulles envidrades, amb tarja de ventall. A l'altre costat hi ha una finestra allindada. Al primer pis apareixen tres finestrals -els laterals amb ampits de balustres- i cinc finestres d'arc rodó a la segona planta, tres de les quals agrupades al centre. El parament és arrebossat i pintat de color cru. La façana oest té un edifici adossat sense interès arquitectònic més enllà de la pervivència, en planta baixa, d'una porta amb brancals i llinda de pedra, precedida de quadre graons. Per la seva part, la façana nord està unida a un cos de planta rectangular de 21 x 6 metres en direcció NO-SE. La planta baixa d'aquest edifici presenta un finestral amb gelosia, una porta de garatge amb arc carpanell i tres finestres emmarcades amb maó. El mur exterior de la primera secció està decorat amb trencadís ceràmic i la llegenda 'DONES D'AIGUA', mentre que el parament de la segona està arrebossat. El primer tram correspon a l'antiga cotxera de la casa i consta únicament de planta baixa. La coberta és plana, feta de rajola, i serveix de terrassa i com a pas per accedir des del primer pis de la torre a l'altre extrem de l'ala, on hi ha un saló diàfan il·luminat a través de dues galeries laterals de 8 arcs de mig punt cadascuna. La coberta és de teula a quatre vessants, amb ràfec de cabirons. A l'entorn de la torre hi ha altres exemples de l'ús del trencadís, com ara algunes jardineres, un banc corregut i un pou amb un plafó ceràmic del Sagrat Cor, protegit amb una reixa i rematat amb una cúpula semiesfèrica. | 08193-9 | Al nord dels turons de l'Oller i la Cogulera, Dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | La casa dona nom a un torrent i a un forn de rajoleria alhora -la canal del Forn de Ca l'Oller-, a un pujol -el turó de l'Oller- i a un vessant montuós: el banc de l'Oller. En origen, els Oller eren pagesos de remença vinculats a Can Vives de la Cortada i tenien com a senyors intermedis els Arquer, del mas Catà de Goscons de Sant Martí d'Arenys, per als quals el 1644 encara havien de fer tasca i braçatge. Eren, però, pagesos grassos, ja que el 1522 Antoni Joan Oller va adquirir una peça de terra a la parròquia veïna de 15 jornals de treball, que el mateix Oller tornarà a vendre per un preu més alt 20 anys després. De fet, les dues nissagues arriben fins i tot a entroncar: el 1589, Margarida Arquer va esposar Segimon Oller i va aportar 300 lliures en dot. La masia fou adquirida i reedificada com a palauet seguint paràmetres eclèctics a principis del segle XX per Joaquim Fradera, negociant de Barcelona, com a regal a la seva estimada. Tant la mansió com el llac i el jardí romàntic s'inscriuen en un període de prosperitat econòmica en què sovintejaven les festes i reunions socials. Després d'un desencís amorós, el matrimoni es va trencar i la propietat es va transferir a Llorenç Soler Fradera. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la finca va ser abandonada i requisada pel Comitè de Milícies local, que en va malmetre la capella. Un cop finalitzat el conflicte, els amos hi van tornar i van costejar la reconstrucció dels altars de Sant Llorenç i Sant Josep de l'església parroquial. Posteriorment, va heretar la finca Ricard Fradera, i, encara més endavant, el qui fóra president del Futbol Club Barcelona, Agustí Montal. Després d'anys de degradació, l'abril de 2017 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha arranjat la finca i hi imparteix cursos i seminaris de meditació, filosofia i creixement personal, a més d'obrir els jardins regularment al públic. La casa apareix representada amb el nom de 'Can Oller' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també recollida amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6390100,2.5514600 | 462644 | 4609794 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Cont. Descripció: El complex residencial s'inscriu en una finca de gran extensió que inclou diverses construccions auxiliars, un llac romàntic que és creuat per un pont revestit amb trencadís, una zona de pícnic i el parc de les Dones d'Aigua. En aquest darrer espai, situat en una plataforma inferior voltada de vegetació frondosa, hi ha un segon llac artificial -l'anomenat 'estany de les oques'- de forma allargassada i perímetre ondulat d'uns 50 metres de llargada.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-28. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82060 | Ca n'Alomar o Ca l'Alomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalomar-o-ca-lalomar | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-6, pp. 123-132. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor. Pp. 8 i 17. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ (1703). “Reial Audiència. Plets Civils”, 26214. Causa de Jeroni Alomar, pagès de Sant Iscle de Vallalta, contra Isidre Torrent, pagès de Sant Cebrià de Vallalta. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (1490). ANC1-1087-T-1734. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig.antiga: 1608. Venda atorgada per Miquel Alomar i el seu fill Salvi Alomar, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, a favor de Bernat Roger, batlle del terme del castell de Montpalau. Calella. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (1520). ANC1-1087-T-1817. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig. antiga: 1069. Venda atorgada per Jaume Alomar, pagès de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, a favor de Bernat Salvador, mercader de Calella. Pineda. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (1508). ANC1-1087-T-1828. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig.antiga: 1080. Venda atorgada per Salvi Alomar, per Salvi Alomar, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, per Pere Dalmau i per la seva muller Caterina, de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, a favor de Francina Fornells, vídua de Bernat Fornells, de Mataró. Pineda. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (1572). ANC1-1087-T-1967. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig.antiga: 1219. Venda atorgada per Antiga Alomar, vídua, i el seu fill Joan Alomar, propietaris del mas Alomar, a favor de Bernat Melcior Salvador, mercader, i Joan Boscà, notari reial de Calella, tutors de Magí Teulada. Calella. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 34. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil, p. 329. | XVII-XX | Conjunt format per la juxtaposició de dos edificis de planta baixa i pis: el primigeni, orientat a migdia i situat en una cota inferior, i un d'afegit, incardinat a llevant i situat en una plataforma superior. La masia original descriu una planta lleugerament rectangular de 15 metres d'amplada per 11 de fondària. La façana principal descriu tres crugies, amb carener perpendicular i dos aiguavessos. El portal se situa a la primera secció, amb brancals de pedra i llinda de fusta, al costat d'un finestró de pedra amb espitllera. A l'altre extrem hi ha un porxo de pedra amb arc de mig punt, que deixa a entreveure el forjat amb bigues de fusta i revoltó de maó. A la planta primera s'obren tres finestres amb ampits i llindes d'una sola peça i brancals de pedra granítica, tot ben escairat. Hi destaca el rellotge de sol, amb numeració aràbiga i senyal per a les mitges hores. Repintat seguint el model antic, hi llueix la data de 1832. Al tester oriental hi ha un plafó de ceràmica blanc-i-blava de dotze rajoles amb el dibuix d'un sol somrient amb la llegenda 'Ca l'Alomar. Lloat siguis senyor meu amb totes les teves criatures', acompanyada d'una dedicatòria a la família Carbonell Masvidal d'agost de 1974. L'edifici adossat té coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En planta baixa té dos portals amb brancals de pedra i llinda de fusta, i una finestra tota de pedra de grans dimensions. El pis de dalt n'hi té dues, més petites, del mateix estil. Les dues façanes estan arrebossades i pintades de blanc, però mostren deliberadament alguns elements de pedra noble, com les obertures i les cantoneres. La resta de paraments són tots massissos, de paredat comú. La juxtaposició de volums provoca una endinsada al costat oest que deixa a la vista un petit cos adossat vinculat a l'habitatge, així com un contrafort que reforça el punt per on treu el cap una de les dues xemeneies d'obra de la casa. El conjunt es completa, al sud-est, amb una construcció auxiliar de maçoneria i planta rectangular situat prop de l'accés a la finca. L'edifici s'orienta a ponent, té coberta de teula amb caiguda frontal i es compon d'una planta baixa amb tres obertures amb llindes de fusta i d'un cos alçat dotat d'altell, al qual s'accedeix directament des de l'exterior a través d'una portella i d'un pont amb quatre graons per salvar el rec que l'envolta. | 08193-41 | Veïnat de Can Palau, al Parc del Montnegre i el Corredor, a les immediacions del torrent homònim. | A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserven diverses vendes de censals morts fetes pels estadants del mas Alomar que abasten un espectre cronològic que va de finals del segle XV a finals del XVI. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi conserva un plet de principis del XVIII. La masia apareix grafiada amb el nom de 'Can Alomar' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el mateix nom en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Daniel Rangil (RANGIL, 2011:329) recull el testimoni oral de Rosa Buhils sobre l'enterrament d'una filla de la casa de 'setze o disset anys'. Segons el seu relat, 'ca l'Alomar és molt amunt i la van haver d'anar a enterrar a Sant Iscle', i 'després els hi van fer a can Domingo un berenar de cullera'. En època contemporània hi feien estades d'estiu alguns membres de la comunitat monàstica de Montserrat. | 41.6528800,2.5917600 | 466007 | 4611318 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82060-foto-08193-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82060-foto-08193-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82060-foto-08193-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La finca està situada en un dels vessants del turó de Ca n'Alomar, al peu d'una pista forestal corresponent a l'anomenat camí de la serra de Salt o de Xiquers que connecta amb la urbanització de Can Palau.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-6.Llista d'edificis i indrets d'interès arquitectònic, històric, arqueològic o paisatgístic. Annex 2. Pla Especial del Montnegre i el Corredor. Serralada de Marina. DIBA. Servei de Parcs Naturals. 1989. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82048 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-6 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-34, pp. 383-391. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 21, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34350. | XVIII-XIX | La propietat va ser ferormada al segle XIX. Actualment està en venda i molt abandonada. | Masia de planta sensiblement rectangular de 13 metres de façana per 8 de fondària composta de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos i el carener paral·lel a la façana. Per la seva grandària, hi destaca la xemeneia, situada en el tram anterior de la teulada. La façana principal està orientada a llevant, sense compondre. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. Davant seu hi ha una era amb dues moreres. A la planta baixa hi ha un portal central amb brancals de pedra i llinda de fusta flanquejat per dues finestres d'obra, i una tercera a l'extrem sud. La porta consta de dues fulles fetes amb posts de fusta i ventalla interior. A la planta primera hi ha un balcó amb brèndoles de ferro forjat i dues finestres de llinda plana. Totes les finestres estan protegides amb reixes semiel·líptiques de barrots verticals sobre dos muntant i un o dos travessers, segons la mida de l'obertura. El pla de façana s'ha eixamplat mitjançant l'addició d'edificacions a tramuntana i migdia. Pel costat nord s¡observa un primer cos de planta baixa i pis amb coberta d'un sol vessant cap enfora. Aquest volum fa 6,5 metres d'amplada per 5 de fondària i presenta, a peu pla, un finestró emmarcat en pedra i un portal d'arc rebaixat, també de granit, amb la creu de Canet i la data de 1796 gravades a la clau. Sobre seu hi ha dues finestres d'obra. A continuació hi ha un cobert amb teulada de fibrociment que serveix de garatge per a dos turismes, amb caiguda davantera. Darrere de la primera construcció n'apareix una altra lleugerament realçada, també de planta baixa i pis, amb coberta a dos aiguavessants amb el carener en direcció E-O i dues tortugades ceràmiques per a la recollida d'aigües pluvials. Aquest cos, avui en desús, correspon a l'antic celler, que s'encasta gairebé dins del talús del terreny. Mesura 6,5 d'ample per 4 de fons. La façana nord consta d'una porta amb arc escarser i d'un finestrell. Les dues obertures estan emmarcades per una motllura de morter de color clar, amb una llegenda incisa sobre la llinda que diu així: 'Dia 12 de setembre de lañ 1852 fet per Jayme Auger [...] mestres casas'. Al costat sud apareixen diverses un parell de construccions juxtaposades amb coberta decreixent, en la mateixa direcció. Es tracta d'antigues dependències agrícoles i ramaderes fetes de maó arrebossat, avui molt malmeses. La primera, de planta baixa i pis, presenta accessos amb arc escarser per les façanes est i oest, a diferent nivell. La segona, molt més modesta, té planta única i una sola entrada per llevant. Al seu davant hi ha una construcció de maó arrebossat de planta quadrangular i coberta de teula d'un sol vessant amb caiguda cap al sud que alberga un pou d'aigua, i, al seu costat, la mola de pedra i les restes d'un trull de pedra per moldre olives. | 08193-29 | Sobre el veïnat de Can Llop i sota la masia de Can Gurri, al vessant de llevant de la Cogulera. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de 'Can Sallart' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Els propietaris actuals són descendents del masover de Can Parera, Vicenç Costa Costa, que va adquirir la masia de Cal Cisteller la dècada de 1920 a la família Gallart de Calella. | 41.6352600,2.5572400 | 463123 | 4609376 | 1796 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82048-foto-08193-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82048-foto-08193-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82048-foto-08193-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-34. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 82024 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-4 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Edicions Els 2 Pins, p. 23. Canet de Mar. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-3, pp. 95-104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 6, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 28. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals, 1989. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8951. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.. | XVIII-XXI | Reformat al segle XXI. | Conjunt d'edificacions que en el passat havien correspost a tres habitatges rurals: Cal Paraire, que dóna nom al veïnat, Cal Sila i Can Farriol. En l'actualitat, les tres unitats han estat restaurades i formen una sola propietat. El complex se situa al peu del camí a coll Senís, que termeneja amb Sant Celoni. Al marge esquerre i dins del municipi veí hi ha un antic paller de planta triangular amb parets de maçoneria i coberta de teula àrab amb caiguda al nord. La façana sud adopta forma semiel·líptica i té dues obertures, una sobre l'altra, corresponent als dos estatges. Al costat dret del camí hi trobem, sobre el mateix pla de façana, el tester de Cal Paraire i la paret exterior d'un cos annex de planta irregular de grans dimensions amb carener en direcció N-S i dos aiguavessants. Actualment adequat per a ús residencial, aquest volum presentava dos nivells de circulació interna: un de lleugerament sobrealçat respecte del nivell d'accés i un altre de semisoterrat, tal com indiquen les corresponents finestres. S'hi pot accedir des de l'exterior a través d'un porta amb brancals de pedra i llinda de roure. Al seu costat hi apareix adossat un absis de paredat irregular i secció troncocònica de 2 metres d'altura rematada amb lloses de pedra. Es tracta, probablement, d'un antic forn associat a la xemeneia d'obra que hi ha al quadrant N-O de la teulada. L'edifici més destacat se situa al sud del complex. Es tracta d'una construcció rectangular de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a migdia, igual que la coberta. En el passat disposava d'una sola xemeneia i cada crugia constava d'una porta i una finestra. La reforma efectuada a principis del segle XXI va alçar el punt d'arrencada de les finestres del pis superior, així com la teulada mitjançant la formació d'un ràfec amb dues filades de maons i una de teules al mig. També s'hi van construir dos fumerals, un a cada extrem, del mateix material. A més, es van netejar els brancals i llindes, mentre que els paraments van ser arrebossats amb morter, sense pintar. A la planta baixa s'ha adoptat l'arc rebaixat de maons per a totes les obertures. D'aquesta manera, s'ha conservat la fesomia de la porta del sector oriental, la del centre ha vist substituïda l'antiga llinda de fusta i la de l'esquerra ha estat transformada en finestra. Al primer pis, les finestres llueixen llindes planes de granit d'una sola peça i ampits de maó. Pel que fa als brancals, n'hi ha de pedra, de maó i mixtos. Els tancaments són de fusta amb ventalles de tres vidres a cada fulla. Al davant de la casa hi ha una pèrgola metàl·lica i una piscina amb aparença de bassa, així com un pou de brocal esfèric a la feixa inferior. | 08193-5 | Veïnat de Cal Paraire, al vessant de migdia del turó de Can Camps, a lextrem nord-est del municipi | La masia apareix grafiada amb el nom de 'Mas Peraire' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'Can Peraire' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6529200,2.5445200 | 462074 | 4611342 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La propietat es troba en un entorn poblat de boscos de pins i alzines dins l'Espai d'Interès Natural del Parc del Montnegre i el Corredor.Protecció:Pla General d'Ordenació Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-3. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82039 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-7 | GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8969. | XVII-XVIII | Casa de pagès formada per la juxtaposició de dos antics habitatges que comparteixen mitgera i pla de façana. El conjunt es compon de planta baixa i pis, amb cobertes de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada en direcció sud-est. El volum de ponent és de majors proporcions en planta. Presenta 8,5 metres d'amplada per la part davantera, 13 de fondària i 10 per la part del darrere, de manera que embolcalla parcialment el cos adjacent. L'aiguavés posterior és sensiblement més extens, per a la qual cosa es val del desnivell de la topografia. El volum de llevant, al seu torn, és lleugerament més alt i presenta una sola crugia de 6,5 metres d'amplada i 9 de fondària. Aquesta cos es troba constret per un xalet contemporani situat a l'extrem nord-est de la finca. Aquesta construcció de nova planta ha ocupat el lloc d'un antic paller i, com aquell, segueix obstruint 4 metres de façana, de manera que únicament resulta visible un tram de 2,5 metres en què es concentren un portal de llinda plana, a la planta baixa, i una finestra emmarcada en pedra i l'ampit esculpit, al primer pis. Ben bé al seu costat, el volum de llevant presenta un portal de majors dimensions amb brancals i llinda de pedra i, sobre seu, una finestra igualment emmarcada en pedra i amb l'ampit treballat. La resta de la façana és completament opaca i està rematada per un ràfec imbricat amb una filera de caps de teula. Els paraments són arrebossats i canvien de color a cada façana: blanc al sud-est, cru al sud-oest i rosat al nord-oest. El costat nord-est conserva el morter original. Aquestes façanes apareixen sense compondre, amb diverses obertures. Al davant de la masia hi ha l'antiga era, parcialment ocupada per un parell de coberts que fan les funcions d'aparcament de vehicles. | 08193-20 | Veïnat de Can Llop. 'Fora Vila', al marge esquerre de la riera de Vallalta, al pk 22 de la BV-5128. | La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Rey' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6221600,2.5706700 | 464234 | 4607915 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àñex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. I-22. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82115 | Camí de la Creu de Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-de-canet | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Plànol Informatiu I.05 (Estructura de camins i població dispersa). Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. Natura local (2019). Pujada a la Creu de Canet. Consultat 20 maig 2019, des de https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-iscle-de-vallalta/pujada-la-creu-de-canet | El camí de la Creu de Canet s'inicia al veïnat de Can Preses i transcorre per una pista de 2,6 quilòmetres de longitud que salva un desnivell positiu de 215 metres. La carretera és de terra, té una amplada mitjana de 4 metres i es troba ben mantinguda. La primera meitat és costeruda, però a partir del coll de Safiguera, el camí es fa més lleuger i encara més ample. Per no tornar pel mateix lloc, es pot fer un recorregut circular retrocedint uns metres i agafant la pista que surt a mà dreta i que baixa pel Rocar fins arribar al pont del polígon del Molí, a la carretera BV-5128. Aquest trencant passa per davant de les ruïnes de la masia de Can Torrus Vell, assolada per l'exèrcit francès l'any 1808. Tant la pujada com la baixada es realitzen per camins històrics del municipi que apareixen representats en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914. Totes dues pistes són aptes per anar amb cotxe, a peu o en bicicleta, i el nivell de dificultat es considera baix. El temps estimat per completar la volta és de 2 hores. | 08193-96 | Camí que uneix el centre urbà de Sant Iscle amb la Creu de Canet, a Pedracastell | 41.6130000,2.5681900 | 464023 | 4606900 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82115-foto-08193-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82115-foto-08193-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | El camí de la Creu de Canet descrit en aquesta fitxa reprodueix la traça dels camins grafiats amb els números 5 (camí de Pedracastell per Can Roig o camí de Collsafiguera) i 6 (camí de Can Torrus Vell a la Creu de Canet) en el plànol I.05 (Estructura de camins i població dispersa) del text refòs del Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. La ruta no està senyalitzada com a tal, si bé als extrems del camí de Safiguera hi ha dos rètols amb diverses indicacions de direcció i distància situats prop de la partió amb Arenys de Munt i de la Creu de Canet. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 82116 | Camí de Sant Iscle de Vallalta a coll Senís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-iscle-de-vallalta-a-coll-senis | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Plànol Informatiu I.05 (Estructura de camins i població dispersa). Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA (2019). SL-C 105. Consultat 20 maig 2019, des de http://senders.feec.cat/sl-c-105-g358/sl-c-105 LUNA, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 94. http://senders.feec.cat/sl-c-105-g358/sl-c-105 | Es tracta del camí històric que antigament unia Sant Iscle de Vallalta amb Vallgorguina, a més de fer marrada cap a Olzinelles i Sant Celoni. Per aquest motiu apareix representat amb el nom de 'Cº de Coll Genís' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914. El primer tram comença al carrer del Doctor Barri i passa per davant de la Roca Caganera i l'ermita de la Salut. És planer i enllaça el centre urbà amb els veïnats de la Salut i Cal Llop, tot resseguint el torrent de la Roureda pel seu marge dret. La pista és molt ampla i permet perfectament el pas de vehicles en tots dos sentits de la marxa. És també una via estructuradora del territori i el poblament, ja que té diversos brancals al llarg del seu recorregut que porten a Can Coll, Can Vila i la Cogulera, així com dues ramificacions que menen a Can Vives de la Cortada a través de Can Parera i Can Serena, l'una, i de Can Carrabisco i Can Xica, l'altra. A partir de Cal Llop, el camí perd amplada i guanya altura. El 1916, el propietari de Ca l'Oller va sol·licitar permís a l'Ajuntament per construir un pont per salvar el torrent, de manera que el gorg de les Dones d'aigua queda a mà esquerra, sota el talús del camí. Després de deixar enrere Can Maresme i de fer dues dobles giragonses, la pista arriba a la carena i es troba amb el camí de Collsacreu a Cal Paraire. La cruïlla es coneix amb el nom dels Quatre Camins i fa partió amb els termes de Vallgorguina i Sant Celoni. Per aquest motiu hi ha una fita de pedra en un dels marges. El camí està ben mantingut i és apte per anar en cotxe, a peu o en bicicleta, si es va amb compte amb els xaragalls de l'últim tram. En total, el camí té una longitud de 3 quilòmetres i es pot fer caminant en poc més d'1 hora, després de superar un desnivell positiu de 190 metres. | 08193-97 | Camí que uneix el nucli urbà de Sant Iscle amb els Quatre Camins i la pista carenera, i viceversa | 41.6359300,2.5615500 | 463482 | 4609448 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82116-foto-08193-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82116-foto-08193-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | El camí comparteix el tram inicial des del centre urbà fins a Can Bosc amb el GR-5 de Sant Celoni a Canet de Mar. A més, tot el seu traçat se superposa amb la primera part del sender local 105 (SL-C 105), una ruta circular de 9,5 quilòmetres i 706 metres de desnivell acumulat que passa pel Pla de Forcs i retorna al poble per l'esmentat GR-5, a través del ramal que va de Can Vives de la Cortada fins a Can Bosc, passant per Can Serena. Ateses les coincidències, el camí històric de Sant Iscle a coll Senís està profusament senyalitzat mitjançant retolació normalitzada del Parc del Montnegre i el Corredor amb marques de direcció blanc-i-vermelles per al GR-5 i blanc-i-verdes per al SL-C 105.El camí de Sant Iscle de Vallalta a Coll Senís descrit en aquesta fitxa coincideix amb el primer tram del camí grafiat amb el número 3 (camí a Coll Senís, Cal Paraire i Sant Celoni) en el plànol I.05 (Estructura de camins i població dispersa) del text refòs del Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 82117 | Camí del Pla de les Bruixes a la Font del Montnegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pla-de-les-bruixes-a-la-font-del-montnegre | FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA (2019). SL-C 105. Consultat 20 maig 2019, des de http://senders.feec.cat/sl-c-105-g358/sl-c-105 FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA (2019). GR-83. Consultat 20 maig 2019, des de http://senders.feec.cat/gr-83/gr-83-etapa-2 Natura local (2019). Pla de Forcs per la serra. Consultat 20 maig 2019, des de https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-iscle-de-vallalta/pla-de-forcs-la-serra | Aquest itinerari és, realitat, la suma d'un seguit de camins històrics que circumdaven el quadrant nord del terme municipal en sentit E-O a través de la serra i recosien les diverses masies que hi havia a les faldes de la muntanya, des del Pla de les Bruixes fins a Ca l'Alomar. Aquests camins apareixen dibuixats sense solució de continuïtat en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914 amb les denominacions següents: 'Cº de la Plana de las Bruja'', 'Cº de Cal Peraire', 'Camino de Can Vivas', 'Camino de la Casa Vella' i 'Camino de Can Alomar'. Avui dia, aquest recorregut es veu estroncat per la urbanització de la Font del Montnegre i més endavant es fon en la boscúria a partir de la Casa Vella. Amb la pèrdua de la connexió transversal, els únics camins per accedir a les masies de Can Josepic, Can Giralt, Cal Sidret, Cal Quim Giralt, Can Jan i Can Alomar són els que segueixen els cursos longitudinals dels torrents i rials. El camí actual neix a la urbanització Collsacreu d'Arenys de Munt i permet el creuament de vehicles fins al Pla de les Bruixes. A partir d'aquest punt, proliferen els desmunts i la pista transita sovint en trinxera, amb una amplada mai inferior als 4 metres. El recorregut té una longitud total de 4 quilòmetres dins de Sant Iscle de Vallalta: 660 metres entre el límit de terme municipal i els Quatre Camins de coll Senís; 670 metres fins al Pla de Forcs; 1.100 metres fins a Can Vives de la Cortada, i 1.600 metres fins a la Font del Montnegre. Cada tram té les seves característiques. Els tres primers són aptes per a vehicles a motor, bicicletes i caminants, mentre que el quart és perillós per les esllavissades de rocs i molt més exigent físicament a causa del pendent, ja que passa de 410 a 552 metres d'altitud. | 08193-98 | Camí que uneix el Pla de les Bruixes amb la urbanització de la Font del Montnegre, i viceversa | 41.6529900,2.5545800 | 462912 | 4611345 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82117-foto-08193-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82117-foto-08193-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | El tram del camí entre Collsacreu i el Pla de Forcs se superposa amb la segona de les etapes del sender de gran recorregut GR-83, dit del 'Canigó' o 'camí del Nord', que va de Mataró al coll de Malrem, als Pirineus. L'itinerari recrea el camí de l'exili que van fer els republicans l'any 1939, després de la Guerra Civil.A més, el tram situat entre els Quatre Camins, al coll Senís, i Can Vives de la Cortada comparteix traçat amb el sender local SL-C 105. Per aquesta antiga masia hi passa també, procedent de Sant Celoni, el GR-5, en direcció a Canet de Mar. Per tot plegat, els respectius trams del camí es troben profusament senyalitzats mitjançant retolació normalitzada del Parc del Montnegre i el Corredor amb marques de direcció blanc-i-vermelles per als GR i blanc-i-verdes per al SL-C 105. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 82033 | Can Bachs o Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs-o-bacs | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-53, pp. 567-574. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 9, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8963. | XVII-XVIII | Reformes del segle XXI | Masia de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 5 de fondària, d'una crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha, sensiblement desplaçat cap a llevant, un portal d'arc de rebaixat amb brancals de pedra i llinda monolítica, flanquejat per dues finestres emmarcades en pedra, una amb ampit de pedra basta i l'altre, treballat. La porta consta de dues fulles amb posts de fusta. A la planta primera apareix, centrada, una successió de tres finestres de pedra amb ampits semiesfèrics fets de lloses molt prominents. En el pany de ponent de la façana es conserva esgrafiat un rellotge de sol quadrat amb numeració aràbiga i senyals per a les mitges hores, del primer terç del segle XIX. Altres elements característics són la xemeneia d'obra situada en l'angle S-O i els quatre permòdols o pedres encastades que sobresurten a l'altura del primer pis i que probablement servien per suportar o penjar-hi llums d'oli. El cos principal és doblat pel costat nord amb una ampliació de l'habitatge de les mateixes característiques tipològiques, però lleugerament més alta, amb una porta de dues fulles a la planta baixa i una finestra allindada al pis superior pel sector de ponent. La resta de la façana oest del conjunt és completament cega i la de llevant té únicament dues finestres alineades, una sobre l'altra, en el seu tram davanter, com a conseqüència de la juxtaposició d'un altre edifici lleugerament reculat. Es tracta d'un habitatge independent de planta baixa i pis disposat en sentit longitudinal S-N, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana. La masia va ser reformada l'any 2011. | 08193-14 | Al límit oriental del terme, al vessant de solell del turó de Can Castellanet, prop de Can Ginebre. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de ‘Can Bach' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6254300,2.5823700 | 465211 | 4608274 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés es fa a través d'un camí particular restringit amb cadena que enllaça amb la pista de Can Palau, després de travessar la urbanització de Can Ginebre des de la carretera BV-5128.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-53. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82032 | Can Bataller o Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bataller-o-can-boter | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-49, pp. 523-532. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 12-13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8961. | XV-XVIII | Està abandonada. Part del sostre s'ha esfondrat i la façana presenta esquerdes. | Masia de planta rectangular de 13 metres d'amplada per 10 de fondària amb abundant repertori d'elements arquitectònics gòtics del segle XVI. Consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'edifici conserva la fesomia original. La façana presenta, en posició central, una portalada adovellada d'arc de mig punt d'onze dovelles, i, a un costat, una finestra amb la data de 1794 gravada a la llinda, partida per una creu que s'origina en el petit arc de cortina que hi té incís. Els emmarcaments de pedra de la planta baixa estan emblanquinats. La porta consta de dues fulles fetes de pots de fusta i les finestres estan protegides amb porticons interiors emplafonats. A la planta primera hi ha una finestra central amb arc lobulat i espitllera, i dues finestres laterals, una d'arc conopial i l'altra amb incisió d'arc en cortina; totes amb l'ampit motllurat. La façana està arrebossada i emmarcada per dues cantoneres de pedra de bona factura. Tot i patir poques transformacions, s'observa l'ampliació per la part del darrere de la secció longitudinal de llevant, amb coberta d'un sol aiguavés amb caiguda en aquesta última direcció. A causa de l'elevació del terreny sobre el qual descansa, es compon d'una sola planta, amb accés a través d'uns graons de pedra i d'una porta d'obra lleugerament alçada. Al seu costat hi ha un altre cos que completa la secció longitudinal de ponent. Es tracta d'un cos adossat de planta única amb coberta inclinada cap a tramuntana, al qual s'accedeix per una porta amb brancals i llinda de pedra. A la façana oest hi destaquen, a l'altura del primer pis, dues finestres: una amb llinda d'arc lobulat format per dues peces, i l'altra d'arc deprimit convex amb llinda de fusta. Situat en el tram davanter, hi té adossat un petit cos de planta rectangular i una sola altura, és fet de maó, accés pel costat de migdia i coberta amb caiguda cap a ponent. A la façana de llevant hi ha una finestra de pedra amb l'ampit motllurat i arc conopial de dues peces ricament ornamentada. L'obertura es troba en posició centrada i a l'altura de la planta primera, molt a prop de la xemeneia. La resta del parament queda amagat per un conjunt de construccions auxiliars d'una sola planta amb coberta a una vessant. Separat lleugerament de la masia, en direcció est, hi ha un cobert de planta rectangular amb coberta de fibrociment a una vessant. La finca no disposa d'instal·lacions d'aigua i llum, i s'inscriu en un entorn de feixes de conreu i arbres de grans dimensions. | 08193-13 | Veïnat de Can Palau, al sud-est de Can Ginebre. Dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca perquè el seu propietari, Pere Baltà Tarafa, era considerat afecte al bàndol nacional | 41.6369100,2.5830700 | 465275 | 4609548 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82032-foto-08193-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82032-foto-08193-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82032-foto-08193-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-49. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82044 | Can Bodriques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bodriques | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 15, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34346. | XVII-XVIII | Habitatge aïllat de planta quadrangular d'11 metres de costat amb un cos adossat al davant, de planta trapezoïdal i coberta cap amb caiguda cap a migdia, que clou l'era d'entrada a la casa per l'oest. També hi ha dues moreres alineades amb el carrer. L'edifici s'assenta sobre una plataforma continguda per un mur frontal de paredat que es divideix en dos brancals pel costat de llevant, la qual cosa dona lloc a una petita feixa longitudinal a nivell inferior. La masia consta de planta baixa i pis, amb dues crugies paral·leles a la façana i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular. La secció de ponent és un pèl més curta i 40 centímetres més alta que l'anterior. Entremig de les dues hi ha un contrafort de paredat comú. Aquest element es repeteix en l'angle sud-est. L'edifici mira cap al migdia i es compon sobre quatre eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb totes les obertures emmarcades en pedra. A la planta baixa hi ha dos portals intercalats amb finestres, i, al primer pis, tres finestres i una balconada lateral amb arcada de mig punt i ampit de maons. Les seccions que formen la façana de llevant tenen entrades independents. A la planta baixa de la secció davantera hi ha un portal acabat en arc rebaixat i un finestró, i una finestra al pis de dalt. A la secció posterior hi ha una porta de llinda plana i, sobre seu, una finestra amb reixa i ampit de pedra. Al seu davant hi ha un pou de planta circular. | 08193-25 | Carrer de la Creu 6-4, al veïnat de Can Soler. Al nord del nucli històric de Sant Iscle de Vallalta. | 41.6256100,2.5674700 | 463970 | 4608300 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82044-foto-08193-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82044-foto-08193-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82044-foto-08193-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La finca disposa d'un segon accés de terra procedent del carrer del Doctor Barri.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 82041 | Can Camps o Can Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-can-balta | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-56, pp. 593-601. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 5, p. 104. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. ‘Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34343. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 15. | XVIII-XIX | Complex format per dues edificacions independents, unides per un pòrtic amb marquesina i tanca de ferro de dues fulles que fa de baluard. L'accés al pati es produeix pel costat de llevant, a través d'un passeig de xiprers. Abans d'ingressar-hi hi ha, a una cota més baixa, sobre el sector de migdia, un edifici de planta quadrangular de 10 metres de costat que correspondria a l'antiga masia. És un construcció modesta de planta baixa i pis que actualment es destina a usos complementaris. Té coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, que originalment estava orientada a migdia. S'hi arriba per mitjà d'una rampa que davalla del camí d'accés. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru. A la façana sud hi havia un portal adovellat, avui paredat, i un finestró en arc de mig punt a la secció de ponent i dues finestres a la planta superior. Es conserven diversos contraforts de paredat comú que reforcen la casa i el mur de contenció del pati superior del conjunt, entre el dos primers dels quals hi ha un safareig corregut amb rajoles ceràmiques de color blau. Al costat de llevant hi ha una plataforma amb dues basses consecutives: una triangular, en un racó, i una altra de planta quadrangular, reconvertida en piscina. L'edifici principal, al seu torn, reprodueix un rectangle de 20 metres d'amplada per 11 de fondària i consta de planta baixa, primera i segona. Presenta coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i es compon sobre quatre eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb sanefes horitzontals a nivell dels forjats i motllures de color grana o argilós a la majoria d'obertures. Hi predominen les pautes compositives i els elements constructius i decoratius de finals del segle XIX, com ara la galeria d'arcs de mig punt, el ràfec a quatre vents amb cabirons i tornapuntes de fusta, la simulació de la pedra a les cantoneres i els emmarcaments de les finestres, els balustres de ceràmica, les reixes i baranes de fosa. L'habitatge té dos accessos situats a les primeres crugies de llevant, amb tancaments de dues fulles i vidres protegits per barrots. El primer està emmarcat amb motllures pintades i el segon consisteix en un portal del segle XVIII amb llinda plana monolítica suportada per impostes i brancals de pedra. A les crugies de llevant hi ha sengles finestrals de quatre fulles i ampit amb jardinera de rajola vidriada. Al primer pis apareixen quatre balconeres ampitades amb barana de ferro i persianes de llibret, i a la segona planta, vuit finestres agrupades per parelles. Les façanes de llevant i tramuntana apareixen sense compondre ni decorar, amb diverses obertures de llinda plana. El cos principal es completa amb una terrassa amb balustrada i una galeria d'arcades adossades al costat de ponent a l'altura del primer pis. La planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb motllures pintades, i, sobre seu, sengles respiralls amb la mateixa decoració. Adossat per l'oest hi ha un tercer volum de planta rectangular, també de planta baixa, amb coberta de tres vessants oculta per un acroteri de la mateixa altura que l'ampit de l'esmentada terrassa. La construcció alberga un celler amb estructura d'arcs de maó i tota mena d'estris (bótes, premsa, trepitjador, ...), actualment en desús, al qual s'accedeix a través d'un portal de paredat mixt de pedra i maó amb llinda de fusta. Al davant de la casa hi ha una gran pati de terra amb una plantació de deu plataners, alineats en dues fileres. Al nord del camí d'accés hi ha el repartidor de la mina d'aigua que abasteix la propietat. | 08193-22 | A tocar del nucli urbà, entre el torrent de la Font de la Salut i el fondo de Can Camps o Can Baltà. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, tant en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914, com en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera, del mateix any. Amb l'esclat de la Guerra Civil, els seus titulars van fugir a Veneçuela i la masia va ser requisada i destinada a acollir l'escola del poble, tot i que a la relació de les apropiacions efectuades, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme fa constar que aquesta hi era d'abans. L''abandonament' del poble per part de Pere Baltà Tarafa va motivar el segrest de cinc cases més de la seva propietat, així com del molí fariner. Amb el seu retorn l'any 1945, els amos van recuperar-ne la possessió. | 41.6261500,2.5696200 | 464149 | 4608359 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82041-foto-08193-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82041-foto-08193-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82041-foto-08193-22-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Situada 'Fora vila', la masia es troba a la vessant de solell del turó d'en Verdura, entre uns camps de conreu i un bosc mixt de pins i alzines. Dona nom al fondo de Can Baltà.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-56. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82031 | Can Casa, Can Cases o Can Manolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casa-can-cases-o-can-manolo | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 7. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-54, pp. 575-583. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA(2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 2, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8960. | XVII-XX | Reformes ss. XIX-XX. | Masia de planta quadrangular de 12 metres d'amplada per 11 de fondària de dues crugies paral·leles a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia amb composició simètrica sobre tres eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt amb llindar, brancals i tretze dovelles de pedra granítica, flanquejat per sengles finestres apaïsades emmarcades en pedra i ampits esculpits. La porta consta de dues fulles vidriades i tarja de ventall. A la planta primera hi ha tres finestres de pedra amb ampits esculpits. En la documentació gràfica de 1985 s'observa l'existència en el capcer d'un rellotge de sol actualment desaparegut, tot i que resten indicis del perímetre de la seva circumferència. El cos principal és doblat pel costat nord amb una ampliació de l'habitatge de les mateixes característiques volumètriques. La façana posterior apareix sense compondre. En planta baixa presenta una porta en l'angle N-O, seguida d'un finestró i dues finestres apaïsades d'obra a l'altre costat. Al primer pis hi ha quatre finestres allindades, sense observar una cadència precisa. Els paraments laterals de la masia han estat engolits per construccions més recents d'una sola crugia perpendicular en sentit N-S que eixamplen el pla de façana. El cos adossat a llevant té una sola planta amb coberta d'un aiguavés cap a l'exterior i presenta una finestra apaïsada a la façana sud. Al seu torn, el volum de ponent té de dues plantes i presenta coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana oest. Aquesta es compon sobre dos eixos verticals amb portal d'arc rebaixat de dues fulles de posts amb tatxes i una finestra a peu pla, i dos balcons amb brèndoles de ferro forjat a la planta superior, tot emmarcat en pedra. Entre les dues balconades hi ha un rellotge de sol tapat per l'heura. La façana sud presenta una finestra emplomada a la planta baixa amb ampit a sardinell i balcó volat al primer pis, tot amb brancals i llindes de pedra. La façana nord té un portal d'arc rebaixat de dues fulles de posts de fusta per al pas de carruatges i, a la primera planta, una finestra i un finestró d'obra. El volum té les cantoneres de pedra ben escairada i és coronat per un voladís amb cabirons d'obra pintats de color marró. Al davant de la masia hi ha una era enrajolada amb cairons de tres ditades, delimitada per un pedrís o banc corregut en forma de mitja lluna. A l'altre costat hi ha una piscina i un jardí amb diverses edificacions complementàries adaptades al desnivell del terreny. | 08193-12 | Al sud-est del terme municipal, a mig camí entre el nucli urbà i Can Ginebre. | La masia apareix representada amb el nom de ‘Can Casas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també identificada en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. En aquesta casa hi nasqué Jaume Verdura Pera, estudiós local fill dels masovers de la finca. | 41.6234400,2.5758700 | 464668 | 4608055 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82031-foto-08193-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82031-foto-08193-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82031-foto-08193-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-54. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82022 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar-1 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 14. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-14, pp. 191-199. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 8 i 16. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8950. | XVI-XX | Masia de planta quadrangular quasi perfecta de 10,5 metres d'amplada per 9 de fondària formada per dues crugies paral·leles a la façana principal, de carener perpendicular i coberta de teula àrab amb dos aiguavessos. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos a diferent nivell: a peu pla, una porta de dues fulles amb arc rebaixat de maons i, a la seva dreta, una porta rectangular sobre la roca mare, que serveix de fonament a l'edificació. El conjunt es completa amb la juxtaposició de tres cossos més: una antiga torre a ponent i dues ampliacions successives de l'habitatge a la part posterior. La masia se situa sobre un podi, actualment sostingut per una paret de blocs prefabricats de formigó arrebossats amb morter. Consta de planta baixa i pis, amb totes les façanes arrebossades i pintades de color terrós. L'entrada se situa lleugerament desplaçada respecte de l'eix de simetria. Té llindar d'un sol graó, brancals de pedra i arc carpanell de tres dovelles irregulars amb incisió d'arc en cortina a la clau. La porta té dues fulles de posts subjectats per cinc línies de tatxes. Al costat dret hi ha una finestra d'obra d'arc rebaixat i ampit de maons plans, protegida amb reixa. Damunt d'aquestes obertures s'alineen dues finestres gòtiques. La del centre té esculpides dues motllures de mig bossell a l'ampit, mentre que l'altra és feta amb maons plans. Els brancals són tots de pedra bisellada, igual que les llindes: planes i guarnides amb arcs de cortina. Entre les dues finestres hi ha esgrafiat un rellotge de sol quadrangular, sensiblement escrostonat a la part superior. Hi té representada un estel de vuit puntes i, damunt seu, una esfera solar els rajos de la qual assenyalen les hores en punt, escrites amb numeració aràbiga. La coberta està rematada amb una filera de maons plans amb una imbricació en forma d'escata. A la façana de ponent hi ha dues finestres verticals a planta baixa i dues d'apaïsades al primer pis, totes noves. Els brancals són de pedra, les llindes de fusta i els ampits de maó pla fet a mà. Adossat a ponent hi ha un volum que recorda una torre, falcat per dos contraforts d'aparell divers. La planta té forma de prisma de 3,6 per 5 metres. Aquest cos dona continuïtat al pla de façana, però supera lleugerament la masia en altura, la qual cosa obliga a desaiguar una porció de la teulada per la part anterior mitjançant un canaló vertical que emboca en un dipòsit. Tot el cos s'assenta sobre una terrassa inferior i consta de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula amb caiguda cap a l'oest. Al costat sud té una porta a peu pla i una finestra per cada nivell i al costat oest hi ha una obertura a la primera planta. La part posterior és totalment opaca. L'accés des de l'exterior als cossos posteriors es produeix a través d'una porta amb llinda de fusta i brancals de pedra situada a la façana de llevant. Damunt seu hi ha una finestra de les mateixes característiques, amb ampit de maó pla. A nivell compositiu, la façana oest es completa amb tres finestres d'obra, una a la planta baixa i dues al pis de sobre. La façana nord té una finestra reixada i una ala sobresortint d'una sola planta amb coberta de teula a dues vessants i una porta que dóna accés a una terrassa enrajolada amb toves. Aquest volum concentra l'única xemeneia de tot el conjunt, el barret de la qual, fet d'obra, ha estat sobrealçat per millorar-ne el tiratge. A pocs metres de distància, dins d'un bosc d'alzines, hi ha una bassa de planta lleugerament rectangular de 3,8 per 5,2 metres que ha estat adaptada com a piscina. A la cota més baixa del complex hi ha l'antiga era, amb restes d'enrajolat. Vinculat a aquest espai de treball hi trobem un magatzem agrícola fet de maçoneria amb planta rectangular i coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant amb caiguda cap a ponent. | 08193-3 | Al sector nord-est del municipi, dins el Parc del Montnegre i el Corredor, prop del fondo homònim. | La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. D'altra banda, figura com a 'Can Castella' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera del mateix any. | 41.6479000,2.5816200 | 465160 | 4610769 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Situada a la vessant de solell del turó del Montnegre, a la masia s'hi accedeix a través de la pista corresponent a l'antic camí de Can Castellar, que comunica les masies de Can Patalina i Can Pera, i la carretera que mena a la urbanització de la Font del Montnegre.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-14.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82043 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-9 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-40, pp. 443-450. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 15, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34345. | XVI-XXI | Edificació reformada al segle XIX i recentment rehabilitada. | Masia de planta rectangular de 15,7 metres de llargària per 11 de fondària. Consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Orientada a sud-oest, es compon de tres eixos verticals. Presenta, a peu pla, dos portals d'arc rebaixat cada costat i una finestra allindada al centre protegida amb reixa i porticó interior. Les portes són de dues fulles: de ventalla amb tarja la principal, i de posts de fusta la secundària. A la planta primera s'obren tres finestres de les mateixes característiques. El segle XIX s'hi va incorporar una cornisa longitudinal i un acroteri que amaga la coberta. Aquesta ha estat recentment restaurada, juntament amb la xemeneia. Adossat al nord-oest hi ha un cos de planta rectangular en planta baixa i coberta a una vessant. Presenta una sola obertura: un portal d'arc de mig punt amb maó pla que s'alinea i dona continuïtat al pla de façana. Al tester sud-est hi ha una finestra reixada a la planta baixa i tres de component vertical a la planta primera. L'angle nord-est mostra una cantonera de carreus ben escairats. La façana posterior conserva dues finestres de pedra a la primera planta: una amb l'ampit treballat i l'altra acabada en arc conopial decorat amb dibuixos geomètrics circulars, si bé la instal·lació d'una reixa en dificulta la visió. Els paraments de les façanes sud-oest i sud-est són arrebossats i pintats de color blanc, amb diverses esquerdes i despreniments. A la feixa de sobre hi ha una bassa circular per al reg de la finca de 4,5 metres de radi. Un element singular d'aquesta edificació és la finestra amb arc conopial a la façana posterior amb elements decoratius esculpits de formes circulars. | 08193-24 | Al nord-est del veïnat de la Salut, entre la canal de Can Coll i Can Coll Nova. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Coll' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. El mateix any és identificada amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6332300,2.5706800 | 464241 | 4609144 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82043-foto-08193-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82043-foto-08193-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82043-foto-08193-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta masia isolada situada al centre del terme municipal, es troba al límit septentrional d'una vall de pendents moderats, en una clariana envoltada de camps de conreu situada molt propera a alguns retalls de bosc. S'hi arriba a través d'una pista particular que enllaça amb el camí que va de Cal Batalló a Can Coll, al qual arriba des del camí pavimentat o carretera del Montnegre.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-40. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82050 | Can Ginebre o Ginebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebre-o-ginebra | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7, 14 i 53. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 23, p. 104. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons ANC1-1087-T-2846. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig.antiga: 2098. Redempció de servitud atorgada per Pere Ginebra, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, com a procurador de Francesc de Maçanet, donzell de Castelló d'Empúries, a favor de Miquela, filla de Jaume Juiol, de la mateixa parròquia. Calella, 1416. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons ANC1-172-T-523. Llinatge d'Arquer. Concòrdia signada entre Maties Arquer, ciutadà honrat de Barcelona i Bartolomé Ginebra i Torrent, llaurador de Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Mar, 1838. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 4226-I. | XX | Antiga masia reconvertida en torre d'estiueig que dona nom a la urbanització construïda en els terrenys de la finca. De la construcció primigènia no en queda rastre, fruit de les successives remodelacions i ampliacions. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 17 metres de longitud per 10 de fondària amb coberta de teula paral·lela a la façana principal, orientada al sud-est. Té planta baixa i pis. A cada punta hi ha una edificació adossada que funciona com a habitatge independent. La del costat nord-est mesura 9 metres de longitud per 7 de fondària, consta de dues crugies paral·leles i és de la mateixa alçària que el cos central, però té la coberta perpendicular, la qual cosa origina una façana amb frontó triangular per encabir-hi les golfes. L'esquema es repeteix a l'extrem sud-oest. En aquest cas, però, l'edifici fa 9 metres de longitud per 11 de fondària i consta de planta baixa, primer i segon pis. La planta adopta forma d'ela (L), ja que la secció posterior fa una reculada que dona lloc a un garatge i, damunt seu, una terrassa. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru. El pla de façana es compon sobre eixos verticals: dos a cadascuna de les edificacions laterals i quatre a la del mig. L'edifici es caracteritza per l'ús de la fusta en els tancaments, les baranes dels balcons i els ampitadors, així com en les llindes de les obertures, reforçades amb tornapuntes. El mateix material es repeteix tant en els cabirons de fusta del voladís perimetral, com en els que sostenen les marquesines de teula i obra que fan de trencaaigües a les finestres, balconades i portals. La pedra i el maó hi tenen un paper secundari, essent presents en alguns brancals, pedrissos i murs de tanca. La línia d'edificacions se situa sobre una plataforma en direcció SO-NE amb un pati arbrat al seu davant i una feixa longitudinal inferior amb hort i piscina. Al sector de tramuntana hi ha un frontó i una pista esportiva, i, a l'altre extrem, un bosc de cedres pins. Una tanca de bardissa clou la finca perimetralment. En el camí d'accés a la urbanització hi ha les restes de l'antic ingrés a la propietat. Si bé la marquesina d'entrada ha estat eliminada per facilitar el pas de vehicles de gàlib elevat, es conserven els pilars de pedra escairada que la sostenien i, al seu costat, el portal adovellat en forma d'arc rodó que feien servir els vianants. | 08193-31 | Veïnat de Can Ginebre, al carrer de Can Ginebre, vora la partió amb Sant Cebrià de Vallalta. | A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserven dos documents referits al llinatge Ginebra. El més antic és un pergamí datat a Calella el 10 de juliol de 1416 en què Pere Ginebra, actuant com a procurador de Francesc de Maçanet, donzell de Castelló d'Empúries, redimeix de servitud Miquela Juiol, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, a canvi del pagament de 55 sous. D'altra banda, el 4 de juny de 1838, Bartolomé Ginebra i Torrent, pagès, i Maties Arquer, ciutadà honrat de Barcelona, van signar davant del notari d'Arenys de Mar la concòrdia que posava fi al plet sostingut entre ambdues parts a raó de la pretensió de la part actora que el possessor del mas Ginebra pagués vint-i-una pensions de cens per la venda a carta de gràcia que féu el vescomte de Cabrera el 1569 a Joan Arquer per 31 lliures. Casa pensió reclamada comprenia una quartera d'ordi, tres octaus i mig de civada, mitja lliura de cera, una gallina i dos ous. Amb aquell acord i a la vista de la documentació aportada per Ginebra, Arquer anul·lava el procediment i dirigia la seva pretensió contra Bartomeu Puigvert i els seus tutors, Jaume Vives de la Cortada i Isidre Torrent, d'una banda, i contra Pere Terradas i Coll, pagès de Sant Cebrià, de l'altra. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Ginebar' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6226000,2.5807800 | 465077 | 4607960 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82050-foto-08193-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82050-foto-08193-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82050-foto-08193-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | S'hi accedeix a través dels vials que condueixen a la urbanització de Can Ginebre a través dels ponts situats en els pk 22.9 i 23.4 de la carretera BV-5128 entre Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82061 | Can Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-giralt | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-8, pp. 141-148. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 8. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil, p. 162. | XVI-XX | Masia de dues crugies i planta lleugerament rectangular de 13 metres d'amplada per 9 de fondària amb façana principal orientada a migdia, carener perpendicular i coberta de teula àrab de dos aiguavessants. Consta de planta baixa i pis. A la secció esquerra s'obre un portal de mig punt amb brancals i nou dovelles de pedra, i ventalla de vidre precedida d'un parell d'esglaons. A l'altre extrem hi ha dues finestres reixades consecutives emmarcades de pedra, una de les quals correspon a l'adaptació d'un portal secundari de brancals de pedra i arc rebaixat amb llinda granítica d'una sola peça. La clau duu gravada la data '1800' i existeix la possibilitat que es tracti d'un element desplaçat de la seva ubicació original. A la planta primera hi ha dues finestres emmarcades de pedra d'estil gòtic. La primera està perfectament alineada amb el portal principal i procedeix d'una casa que havia estat situada al nucli urbà de Sant Pol de Mar. Consta d'una espitllera sota l'ampit i està coronada per un arc conopial de dues peces. L'altra se situa sobre el portal tapiat i està guarnida amb una incisió d'arc en cortina. La resta d'obertures de la masia són totes de llinda plana, preferentment amb travessers de fusta. A la façana de llevant n'hi ha un parell per planta. Entre ambdues seccions s'estén un ampli pany de paret que serveix de base a una xemeneia d'obra de grans dimensions, sobretot pel que fa a l'altura. Als peus de la cantonera anterior hi ha una pica i un broc de granit encastats a la paret. La façana nord ha estat recrescuda sobre la base d'un mur esglaonat més gruixut fet de paredat comú. Aquest sòcol integra dues finestres reixades i serveix de repeu a un petit fumeral adossat al capcer, dins del qual s'obre una tercera obertura igualment modesta. Les cantoneres de carreus de pedra sense arrebossar donen pas, a l'angle N-O, a un contrafort. A diferència de la resta de paraments, arrebossats i pintats de blanc, la façana oest és tota de pedra i presenta, en el terç posterior, una finestra quadrangular amb porticons al primer pis i, a peu pla, una porta amb brancals de pedra i llinda de fusta franquejada de dos finestretes. Parcialment adossat a la cantonada S-O apareix un porxo rectangular que es projecta cap a migdia. El cobert presenta coberta de teula d'un sol aiguavés i està equipat amb una xemeneia per a la barbacoa. L'annex és totalment obert a llevant, amb tancaments parcials de paredat comú a la resta de plans. | 08193-42 | Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Castellar i de Can Patalina. | La masia apareix grafiada amb el nom de 'Can Giralt' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom ‘Can Joan Giralt' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Daniel Rangil (RANGIL, 2011:162) recull el testimoni del paranyer de Sant Celoni Lluís Ibern, dit en Peixa, que de jove es dedicava a parar trampes pel Montnegre i la conca de la Tordera per vendre la pell dels animals (conills, esquirols, gats marcs i gorjablancs). Ibern va iniciar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, i explica que a les nits 'dormia en barraques de carboners o de roders' i que, quan podia, 'anava a l'Hostal de Montnegre' o bé l'acollien en masos de Sant Iscle com la Casa Nova de Mas Ponts, Can Vives de la Cortada o Can Giralt. La casa es va reformar a finals de la dècada de 1970. Segons el propietari de la finca, que ho és també de la veïna Cal Josepic, aleshores es van enderrocar dos forns de pa en mal estat i es va remoure el paviment de pedra de l'era per col·locar-lo a la planta baixa de la masia. D'acord amb el seu testimoni, la casa hauria patit diversos incendis, la qual cosa explicaria la remoció d'elements. | 41.6503600,2.5848800 | 465433 | 4611041 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82061-foto-08193-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82061-foto-08193-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82061-foto-08193-42-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia es troba en un dels vessants del turó de Ca n'Alomar, sobre una zona de feixes de conreu i al peu de la pista forestal corresponent a l'anomenat camí de la Casa Vella a Ca n'Alomar que connecta amb el camí de Can Xona, després de travessar la urbanització de Can Ginebre.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-8.Catàleg d'edificis i indrets d'interès arquitectònic, històric, arqueològic o paisatgístic. Annex 2. Pla Especial del Montnegre i el Corredor. Serralada de Marina. DIBA. Servei de Parcs Naturals. 1989. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82030 | Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri-0 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-33, pp. 375-382. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 14, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8959. | XV-XX | Origen al segle XV. Reformes posteriors durant els segles XVII-XX. | Masia de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 5 de fondària d'una crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia i presenta una distribució simètrica de les obertures a partir de tres eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, i l'entorn de la casa està enrajolat amb paviment ceràmic. La masia s'assenta sobre una plataforma sostinguda per un mur de maçoneria que acull dos plataners de grans dimensions. A la planta baixa hi ha un portal central d'arc de mig punt amb brancals, llindar i nou dovelles de pedra, i dues finestres amb ampit de pedra, reixes de ferro forjat i porticons interiors. La porta consta de dues fulles amb plafons de fusta a la meitat inferior i remitjos envidrats a la part superior. A la planta primera hi ha una finestra central amb l'ampit molt elaborat i dues de laterals, totes emmarcades amb pedra. A la façana de llevant hi destaca una finestra geminada de reminiscències romàniques a la primera planta, protegida per una reixa moderna. Al costat de ponent hi ha dues més d'obra, sense compondre: una a peu pla i l'altra al pis de dalt. Unit a la façana posterior de la masia hi ha un altre volum de proporcions similars destinat a l'ampliació de l'habitatge. Més enllà d'un petit esglaonat d'escassament mig metre motivat per l'adaptació topogràfica, aquest cos adossat segueix les mateixes pautes compositives: finestres bífores de mig punt a l'est i quadrades a l'oest, i portes paral·leles a les dues façanes est protegides per marquesines de teula i tornapuntes de fusta. El cos principal és completat pel cantó est amb una ampliació de l'habitatge de planta rectangular i única que suma dues finestres reixades més -una a migdia i l'altre a llevant- i amb un cos semiesfèric de menor entitat a l'angle sud-oest, tots dos coberts amb teules. Aquest darrer s'assenta sobre la roca mare i podria correspondre a un antic forn de pa. En conjunt engloba a la part de llevant un edifici rectangular d'una sola planta de 18 metres de longitud i 6 de fons amb habitacions per a hostes i vistes a la piscina. | 08193-11 | Veïnat de la Cortada. Al vessant sud-est de la Cogulera, fora del Parc del Montnegre i el Corredor. | La masia apareix representada amb el nom de ‘Can Gurri' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també sota la mateixa denominació en el full del Mapa Geográfico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6347200,2.5556600 | 462991 | 4609316 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82030-foto-08193-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82030-foto-08193-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82030-foto-08193-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | S'hi accedeix des del camí que discorre paral·lel al torrent de la Font de la Salut, a través del trencant que condueix a Cal Cisteller, situat entre el veïnat de Can Llop i Can Xicrau.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta.Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-33. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82046 | Can Jaumet dels Crestats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumet-dels-crestats | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-19, pp. 245-252. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 19, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34348. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Arenys de Munt: Amadeu Ginesta, p. 41. PINEDA, Ll. i TIÓ, P. (1979). Masies del Maresme. Can Jaumet dels Crestats. Cingles, núm. 38. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. | XVII-XIX | Reformes dutes a terme durant el segle XIX. | Masia molt modesta de planta rectangular de 18,5 metres d'amplada per 8 de fondària. L'edifici s'adapta a la topografia del terreny, per la qual cosa es compon de planta baixa i pis a la part davantera i d'un sol nivell de circulació a la part posterior. La casa presenta una sola crugia paral·lela a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta amb dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana de l'edifici primigeni apareix sense compondre, amb dues obertures per planta. A peu pla hi ha un portal amb llinda de fusta precedit per dos graons de pedra ben escairada en forma de semicercle, i una finestra d'obra. A la planta superior es repeteix el mateix esquema, amb una finestra amb llinda de fusta i una altra d'obra, amb ampits de pedra. Els tancaments són de fusta. Els paraments davanters són pintats de color blanc, mentre que tota la resta estan arrebossats amb morter de calç. La masia té adossades sengles construccions complementàries a les façanes de llevant i ponent que generen noves obertures sobre el pla de façana. A l'est, apareix un volum de planta rectangular en direcció N-S de dues alçades i coberta amb caiguda lateral cap a l'exterior. Aquest cos compta, a la façana de migdia, amb una porta de garatge de dues fulles amb posts de fusta i, sobre seu, una finestra d'obra. A la paret de llevant hi ha dos finestrons sota la coberta i un més, de recent obertura, a la reculada de ponent. Ben bé a l'altre costat del conjunt hi ha un cos quadrangular amb porta a la planta baixa i finestra d'obra al primer pis, i una xemeneia amb barret de teules en l'angle N-O que dona servei a tota la masia. Antigament, aquests annexos donaven continuïtat als aiguavessos originals, com encara passa al costat oest; però el volum de llevant va ser ampliat longitudinalment i realçat, per la qual cosa interromp el tremujal de la masia. L'entorn de la casa es troba sense pavimentar. El pati d'entrada es troba delimitat per un mur de pedra seca que dona origen a una feixa destinada a horta, situada en una cota inferior. | 08193-27 | Al quadrant nord del terme, entre els rials de Can Pona, a l'est, i de Can Jaumet, a l'oest. | Segons testimoni dels propietaris, la casa pertany a la seva família des de 1780, tot i que ja existia amb anterioritat. La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Crestat' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6455900,2.5684000 | 464058 | 4610518 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82046-foto-08193-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82046-foto-08193-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82046-foto-08193-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Segons els seus propietaris, el nom de la casa deriva d'un ancestre que tenia les bèsties castrades. La propietat està situada al vessant de solell del Pla de Bassa, en una fondalada amb vegetació de ribera i algunes feixes amb avellaners.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-19. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82073 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-0 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre VI, Annex informatiu. Inventari d'altres habitatges en sòl no urbanitzable. Element I-2, pp. 731-732. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. | XVIII | Reformada íntegrament a principis del segle XXI. | Habitatge unifamiliar aïllat, fruit de la rehabilitació integral d'una antiga edificació d'origen rural efectuada al mateix temps que la de Can Roig, al seu costat. Es tracta d'un edifici de planta en forma d'ela (L) compost de planta baixa i primer pis amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments són arrebossats i pintats de color òxid, amb totes les obertures de llinda plana i els tancaments d'alumini. La casa es troba orientada a migdia i es compon sobre cinc eixos verticals. En planta baixa, presenta portal rematat en arc carpanell flanquejat per dues finestres a cada costat. Aquestes es troben protegides amb reixes i persianes enrotllables. La porta principal és precedida de tres graons i consta de dues fulles de posts de fusta rematades amb tarja de vidre. Al primer pis hi ha una terrassa interior amb barana de ferro, en posició centrada, i dues finestres quadrades a cada flanc. Les façanes de llevant i tramuntana es descomponen en dues seccions cadascuna, a causa de la reculada del cos posterior de la casa. El costat nord del volum davanter és totalment cec i el costat est segueix un eix vertical a raó d'una finestra per planta. En canvi, les façanes del volum del darrere apareixen sense compondre i es caracteritzen per l'acusat component vertical de les obertures: a la cara est, una porta i dues finestres en planta baixa i dues més al primer pis, i, a la cara nord, dues finestres a la planta baixa i tres més al primer pis i una balconera al pis de dalt. Adossat a l'oest hi ha un garatge d'una sola planta i forma de trapezi amb caiguda cap al nord. El conjunt es completa amb dues soleres enrajolades amb toves que fa les funcions de terrassa, una al davant de la casa i una altra en l'espai que antecedeix la porta lateral del cos posterior. L'edifici està equipat amb plaques solars a la teulada i amb una instal·lació de calefacció amb tub d'hacer inoxidable collat a la façana principal. | 08193-54 | Veïnat de Cal Paraire, a l'extrem nord-oest del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6531000,2.5449800 | 462112 | 4611361 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82073-foto-08193-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82073-foto-08193-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82073-foto-08193-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àles Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. I-2.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82053 | Can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-17, pp. 221-230. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 26, p. 105. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34355. | XVIII-XX | Reformada al segle XX. | Masia o casa de camp molt modesta de planta lleugerament rectangular de 7 metres d'amplada per 9 de fondària. L'edifici original es compon de planta baixa i pis, amb dues crugies paral·leles a la façana principal, orientada a migdia, i coberta amb dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana apareix sense compondre, amb un portal d'arc rebaixat amb brancals i cinc dovelles de pedra sorrenca, a més d'una finestra de llinda plana. A la planta superior es repeteix el mateix esquema mitjançant dues obertures del mateix estil, amb brancals de pedra i ampits de maó. Els tancaments són de fusta i hi destaca la ventalla vidrada de l'accés principal. La masia té diversos cossos annexos a est i oest. La crugia anterior de la façana de llevant presenta una finestra reixada, feta d'obra, en planta baixa, mentre que la part posterior ha estat ampliada amb l'addició d'un volum de nova planta revestit amb pedra aplacada que perllonga la caiguda de la teulada i al qual s'hi accedeix des de l'exterior a través d'una porta vidriada, a l'alçada del primer pis. Al costat de ponent, la crugia anterior ha estat suplementada amb un volum de dues alçades en forma de prisma que interromp l'aiguavés de la masia, amb una finestra a cada planta. La crugia del darrere, al seu torn, té adossat un cos de planta rectangular amb caiguda posterior, que forma part d'un complex més extens. Els paraments de la masia són arrebossats amb morter i pintats de color blanc, amb un sòcol perimetral de pedra aplacada. Al voltant de la masia han proliferat altres edificacions i tractaments del sòl que n'han distorsionat el caràcter agrícola, tant per la forma dels volums com per la profusió de materials aliens a l'arquitectura tradicional, com ara els murs de pedra aplacada o els tancaments d'alumini, així com la pavimentació de superfícies amb aglomerat asfàltic i l'enjardinament a base de gespa i palmeres. El complex també disposa de piscina i fonts ornamentals. | 08193-34 | Camí del Montnegre, al nord del Montbrugós, prop de Can Magel. | La seva construcció es remunta al segle XVIII. A la part superior del pinyó de la façana principal hi ha una inscripció amb el monograma 'IHS' i la data de 1823. La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6461300,2.5736100 | 464492 | 4610575 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82053-foto-08193-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82053-foto-08193-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82053-foto-08193-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia està situada al quadrant nord del terme municipal, al vessant de solell d'un repeu del Montnegre, entre la carretera asfaltada o camí del Montnegre, a l'est, i el rial de Can Pona, a l'oest.L'accés a la finca és tancat amb un porter automàtic.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-17. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82062 | Can Josepic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-josepic-0 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-9, pp. 149-157. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 8. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil, p. 329. | XVII-XX | Masia de planta netament rectangular de 14,5 metres de longitud per 5 de fondària amb façana principal orientada a migdia, carener perpendicular i coberta de teula àrab de dos aiguavessants. La caiguda cap a ponent ocupa dues de les tres crugies i encara es perllonga més, després d'un petit esglaonat, per l'addició d'una construcció auxiliar destinada a cotxera. El conjunt es completa amb dos annexos més: un de quadrangular a la part posterior, de planta baixa i pis coberta amb caiguda cap a l'oest, i un altre als peus del tester de llevant, amb teulada cap a l'est. A diferència dels anteriors, mancats d'interès, aquest darrer presenta una pica de granit encastada a la paret exterior, entre dues portes, a mode de pila beneitera. La masia pròpiament dita consta de planta baixa i pis, amb tots els paraments arrebossats i pintats de color blanc. La porta d'entrada se situa a la segona secció, amb brancals de pedra, llinda de fusta i porta amb ventalla de dues fulles. L'accés principal es troba flanquejat per dues obertures molt senzilles amb llindes de fusta: una finestra a la primera secció, i una altra porta, feta de posts, a la tercera. Al primer pis hi ha tres finestres: una per cada crugia. Les dues primeres tenen ampit, brancals i llinda de pedra, i es troben a la mateixa altura; a diferència de la tercera, que té llinda de fusta i se situa a una cota inferior per adaptar-se a la inclinació de la teulada. La finestra del centre té una espitllera a la part inferior i la llinda està decorada amb un ressalt en forma de cartutx o faixa rectangular decorada amb dues esferes. Altres elements destacats del conjunt són la xemeneia d'obra, amb barret de maons; el rellotge de sol esfèric del segle XVIII que hi ha al mig del frontó, pintat amb blau de Montserrat, així com el broc i la pica de granit que hi ha als peus de la cantonada de llevant. | 08193-43 | Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Castellar i de Can Patalina. | La masia apareix representada, sense ser identificada pel nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Segons el propietari de la finca, que també ho és de Cal Giralt, la masia havia pertangut a l'antic monestir benedictí de Sant Salvador de Breda. | 41.6498200,2.5864500 | 465564 | 4610980 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82062-foto-08193-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82062-foto-08193-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82062-foto-08193-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àñex Asensio | La masia ocupa un dels vessants del turó de Ca n'Alomar, sobre una zona de feixes de conreu i al peu de la pista forestal corresponent a l'anomenat camí de la Casa Vella a Ca n'Alomar que connecta amb el camí de Can Xona.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-9. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82068 | Can Malhivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malhivern | Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de St. Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015 (M-42). | XX | Masia de planta rectangular de 17 metres d'amplada per 10,5 de fondària, farcida d'elements gòtics. Consta de plantes soterrani, baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Orientada a sud-oest, es compon de quatre eixos verticals. Es tracta de una recreació arquitectònica, fruit d'un procés de rehabilitació integral per al qual es van utilitzar elements procedents de masies d'altres punts del territori, sense identificar. Presenta, a peu pla, un portal central d'arc de mig punt amb brancals i quinze dovelles de pedra granítica, així com tres finestres emmarcades amb pedra i protegides amb reixes. La porta consta de dues fulles de posts de fusta i té al costat una teiera de forja. A la planta primera hi ha quatre finestres variades: dues de lobulades, una geminada en posició central, i una de llinda plana. Damunt seu apareix, sobre l'eix de simetria, un finestró emmarcat amb pedra que fa les funcions de respirall. El parament és arrebossat i pintat de color cru. A la cantonada de migdia hi ha, encastada, una torre de planta quadrangular de 4 metres de costat i tres plantes d'altura amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular. Les façanes es componen sobre un eix vertical deixa a la vista un mostrari de finestres a cada nivell. Hi destaca, en posició central, una finestra bífora sense mainell, amb sagetera a sota. Les parets són fetes de paredat comú vist, i, les cantonades, de carreus ben escairats. A la part del darrere, la masia té dos cossos adossats: un de planta rectangular d'11,5 per 2 metres, en direcció NE-SO, que podria correspondre a una crugia de l'antiga masia, i un segon volum, a continuació, en direcció SE-NO, que correspon a un edifici de planta rectangular de 12,5 metres de longitud per 9,5 de dues alçades i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. S'accedeix a la planta baixa per la façana de migdia a través d'un portal de dues fulles amb brancals i dovelles de pedra en forma d'arc escarser, mentre que l'entrada al pis de dalt es realitza pel costat oest, per mitjà d'una escala exterior de dos trams a escaire que condueix a una porta amb llinda monolítica situada en posició central. El perímetre de tot el conjunt està pavimentat amb tova ceràmica i rematat amb un ràfec de rajola amb imbricacions en forma d'escata. L'entorn es troba enjardinat amb gespa i arbres de grans dimensions. En un racó de la finca hi ha una creu de terme, de la qual se'n desconeix la procedència. Està coronada per la imatge de crist i consta de fust i graonada concèntrica de tres esteses. | 08193-49 | Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Pera, de Can Vendrell i Can Patalina. | La masia apareix identificada amb el nom de 'Can Mal Hivern' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera, editat l'any 1914. | 41.6389800,2.5816300 | 465156 | 4609778 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82068-foto-08193-49-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Estil neogòtic.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-42. | 116 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 82029 | Can Maresme o Can Joan Canyellas i Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maresme-o-can-joan-canyellas-i-maresme | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 16. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-27, pp. 315-323. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 1, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. ARXIU GENERAL D'ÍNDIES. Indiferent General, 2138, Núm. 128. Juan Cañellas y Pablo Cañellas, 1807. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. 'Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 29. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8958. | XVI-XIX | Masia de 15 metres de façana i 16 de fondària composta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta, en origen, d'una masia de tipus basilical amb tres crugies que donen lloc a tres eixos verticals de composició simètrica. Com correspon a aquesta tipologia, la nau central és lleugerament més alta que les laterals, com és de veure en el segon tram de l'edificació. La façana principal està arrebossada i orientada a sud-est. Presenta portal central d'arc rebaixat flanquejat per una altra porta allindada i una finestra amb reixa de ferro forjat. A la primera planta hi ha tres balcons ampitats amb barana de ferro i, a les golfes, una balconera central amb ampit de balustres ceràmics. Els tancaments són de fusta i estan protegits amb persianes de corda. A la part superior, entre l'eix central i l'eix dret, hi ha un rellotge de sol de forma rectangular pintat amb bau de Montserrat amb la inscripció 'AÑO 1877' a la part de dalt i el nom de 'JUAN CAÑELLAS I MARESMA' a la part de sota, amb numeració aràbiga i senyal per a les mitges hores. La façana és coronada per un ràfec amb imbricacions de maó pla en forma d'escates. En el tram posterior de la masia corresponents a les crugies laterals apareixen cobertes esglaonades més baixes. La del sector nord-est adopta forma de cobert i acull una premsa i cup de vi. Dites façanes apareixen sense compondre, amb llindes, brancals i ampits de pedra ben escairada. Les finestres acostumen a ser reixades. Adossada al nord-oest hi ha la masoveria, de planta rectangular, que es compon de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana on hi ha l'accés. A l'est, hi ha un conjunt de construccions agrícoles, actualment en desús. El pas entre la masia i aquestes edificacions és tancat per pòrtic, que fa de baluard. En una plataforma inferior, hi ha una antiga mola de pedra d'un trull d'oli, així com una bassa amb rentador i un abeurador que s'alimenten amb aigua de mina. Al nord, a l'altre costat del camí d'accés i en una plataforma superior, hi ha l'antic paller, que conserva l'era enrajolada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular obert al sud i amb coberta a dues vessants sustentada per la part davantera sobre un pilar de carreus ben escairats. | 08193-10 | Veïnat de Can Cortada, al quadrant nord-oest del terme, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Maresma' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de 'M. Maresma' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. A l'Arxiu General d'Índies es conserva un expedient de l'any 1807 en què els germans Joan i Pau Cañellas, 'hijos de José Cañellas y de Teresa Cañellas y Maresma', sol·liciten permís per embarcar-se amb destinació a Amèrica 'para pasar a Santa Marta, a la casa de comercio de su tío José Maresma'. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca en absència del seu propietari, Josep Cañellas Torrus, considerat afecte al bàndol nacional. | 41.6414100,2.5498900 | 462514 | 4610061 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82029-foto-08193-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82029-foto-08193-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82029-foto-08193-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia es troba situada a la vessant de solell d'un repeu del Pla del Montserrat, en una clariana dins d'un bosc d'alzines i sureres. S'hi accedeix a través d'un camí de terra que enllaça Ca l'Oller amb el Pla de Forcs, al qual s'arriba pel camí a coll Senís, Cal Paraire i Sant Celoni.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-27. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82058 | Can Minguet i Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-i-can-mateu | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-2, pp. 85-93. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 23. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. RANGIL I BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Daniel Rangil, pp. 110-111. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). 'Can Palau'. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVIII-XXI | La propietat fou reformada al segle XXI. Tot i que estructuralment es troba en bon estat de conservació, el fet d'estar deshabitada fa que el seu entorn estigui molt deixat. | Grup d'edificacions arrenglerades fetes amb paredat i posteriorment arrebossades i pintades de blanc. El conjunt engloba, al centre, dos antics habitatges adossats de caràcter rural de planta baixa i pis, flanquejats en ambdós extrems per construccions auxiliars corresponents als respectius corrals i magatzems agrícoles. Les cobertes, de teula àrab, es troben en bon estat i presenten un sol aiguavessant amb caiguda frontal, sense cap tipus de canalització per a la recollida d'aigua. Tot el complex es troba orientat a migdia, sobre una plataforma formada per l'era, de terra, i el camí d'accés, formigonat. Davant de la casa hi ha un pou d'aigua de planta circular. El recinte es troba encaixat entre Can Vador i Cal Paraire, de manera que l'accés es produeix a través d'un barri lateral amb porta de dues fulles amb brèndoles de ferro d'1,5 metres d'alçada. El portal està emmarcat per dues pilastres d'obra coronades amb sengles pedres granítiques de forma esfèrica. Al tester de l'edificació hi figura un requadre de ciment perfectament visible des del camí amb una llegenda, pintada, que diu: 'Veïnat de Cal Paraire. Casa Minguet. S. Iscle de Vallalta', en majúscules i sense punts. La primera edificació correspon a un antic magatzem, amb l'única particularitat que integra dos blocs de pedra irregulars que sobresurten de la paret. Consta, a l'extrem oest, d'una porta de fusta de dues fulles amb un arc escarser guarnit sobre la llinda amb una sanefa de maons plans, i, al costat oposat, d'una finestra vertical. A continuació, i sobre el mateix pla de façana, hi ha Cal Minguet; un habitatge de tres crugies i planta rectangular amb dues finestres laterals reixades en planta baixa i tres més, estretes i menudes, al pis de dalt. Els ampits són fets de nou amb maons prefabricats i arrebossats. La fusteria, de dues fulles, és tota de fusta. La porta se situa al mig, molt senzilla i precedida de tres graons exteriors. Aquest sòcol es completa, a banda esquerra, per una voravia, i, a banda dreta, per un pedrís d'obra de la mateixa altura i profunditat que l'escala. Els elements més característics del conjunt es concentren a l'entorn de l'angle sud-est de la casa. Mirant a migdia hi ha un rellotge de sol restaurat. La composició està encapçalada per la data 1999 i representa l'astre rei dins d'un requadre blau amb els números romans VI, XII i VIII i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'. Al seu costat hi ha un contrafort trapezoïdal que reforça tota la cantonada, presidida per una fornícula rectangular amb una imatge de la verge de Montserrat. El xamfrà dóna lloc a una façana orientada a llevant que deixa a la vista la imbricació de teulades. El primer tram equival al tester de Can Minguet, amb coberta en forma de ganivet delimitada per l'única xemeneia d'obra del complex, a l'altura del carener. El segon tram correspon a l'antic habitatge de Can Mateu, del qual només resulten visibles dues finestres sense compondre: una a la planta baixa i una altra al primer pis. El teulat d'aquest cos emergeix del conjunt per la part posterior, amb caiguda cap endavant. La resta de la façana es troba oculta per l'addició d'una construcció auxiliar orientada a migdia amb planta baixa i sotacoberta. | 08193-39 | Veïnat de Cal Paraire. NO del terme municipal, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | Segons notícies orals, la casa va estar deshabitada durant molt anys després que en una data sense precisar, entre 1920 i 1930, s'hi va cometre un assassinat. Daniel Rangil (RANGIL, 2008:110) recull el testimoni de oral de Josep Alzina, dit en Pitu Minaire, el qual recorda que 'al veïnat de cal Paraire, en una altra casa de Can Minguet, va aparèixer mort un home en un safareig. Per l'autòpsia van saber que en caure a l'aigua ja era mort. Sembla ser que tenia algun cèntim estalviat, que havia tingut discussions amb el de Can Minguet i que aquest, després de morir el veí, va anar pagant els deutes que tenia'. El mateix informador amplia les sospites a un altre crim. Amb anterioritat, 'el de Can Minguet de Sant Iscle es va casar amb una filla' de Can Torrent de Baix, per la qual cosa el seu sogre l'havia fet hereu. Més endavant, però, 'en Torrent volia desheretar el gendre en no estar ja amb la filla', però no hi va ser a temps, ja que el van trobar mort. 'La Guàrdia Civil havia vist que la porta no era forçada, que hi havia dos plats a taula, que s'havia buidat el porró i que el cop de destral al coll li havien fet amb la mà esquerra [...] Aquest gendre era esquerrà i sembla que el motiu podia ser no donar-li temps a desheretar-lo'. A partir de llavors, en Minguet, que va llogar l'amo de Can Vives de la Cortada com a advocat defensor, va ser sotmès a una estreta vigilància de la Guàrdia Civil. Segons els records de Josep Alzina i Lola Nualart, 'estaven convençuts que ell era el culpable', però no van trobar proves concloents. 'Per tant, buscaven que confessés i cada vegada que el cridaven a declarar li fotien unes pallisses que el deixaven mig mort' o bé 'se l'enduien i fotien un tiro enlaire' [...] 'però el gendre no ho va admetre mai i això el va salvar'. A finals de la dècada de 1990 va ser parcialment restaurada i amb posterioritat a 2015 es va refer la xemeneia. Actualment no hi viu ningú i es troba en un estat de conservació precari. | 41.6530800,2.5446800 | 462087 | 4611359 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82058-foto-08193-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82058-foto-08193-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82058-foto-08193-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta propietat es troba a la vessant de migdia del turó de Can Camps, al peu del camí ral de Sant Iscle de Vallalta a coll Senís i Sant Celoni.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-2. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82071 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-4 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 18-19. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-50, pp. 533-542. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta. Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XIV-XX | S'hi han dut a terme diverses reformes al llarg dels segles XVIII, XIX i XX. | Conjunt de construccions tancades per un baluard, el cos principal de les quals està orientat a migdia seguint una línia d'edificació que s'arrenglera amb els portals d'accés al pati situats als extrems est i oest. Els elements més destacats són tres: en primer lloc, una era enrajolada de planta circular, voltada d'un pedrís de les mateixes característiques, situada a ponent, fora del complex. En segon lloc, la murada. El recinte descriu una planta rectangular i té un perímetre aproximat de 115 metres. Està format per un mur de paredat comú que en alguns trams ha estat suplantat per les parets exteriors d'edificis d'habitatge més recents. Pel front meridional descansa sobre una feixa de conreu situada a cota inferior, la qual cosa en magnifica la presència i li atorga funcions de mur de contenció. El pati interior és de terra, amb una plantació lineal de moreres. S'hi accedeix a través del susdits portals de llevant i ponent. A més, n'hi ha un tercer al costat de tramuntana per donar entrada a un seguit de construccions auxiliars, entre les quals hi hauria l'antiga cotxera. Es tracta d'obertures de gran altura per permetre el pas de carruatges, amb brancals i dovelles de pedra en forma d'arc escarser i marquesines de teula a dos aiguavessos amb cabirons de fusta. En una de les arcades hi ha gravada la data de 1909. En tercera instància, cal consignar les restes més antigues de la masia. S'identifiquen com a tals dues construccions. Un primer volum de planta rectangular de 8,5 metres d'amplada per 7 de fondària situat en posició centrada, rere la primera línia d'edificació actual, i un segon cos de planta baixa i pis amb coberta d'un sol aiguavés amb caiguda cap a l'est. La primera edificació era l'habitatge pròpiament dit. Consta de planta baixa, primera i segona amb coberta d'un sol aiguavés amb caiguda posterior. Pel costat sud només hi sobresurt l'última planta, que apareix arrebossada i amb una finestra al mig. La façana nord és feta de paredat comú vist i actua com a tancament exterior del recinte. Està ordenada sobre dos eixos verticals amb dues obertures per planta, entre les quals hi destaca una finestra emmarcada en pedra i tres finestres amb brancals i arc de descàrrega de maó massís. Separat lleugerament de la masia, en direcció oest, hi ha un cobert de fibrociment d'un sol aiguavés, sostingut per pilars de totxana, que serveix de garatge. | 08193-52 | Veïnat de Can Palau, entre els torrents de Can Palau i de Can Banús. | La masia constituïa una de les cases fortes de l'antiga parròquia i terme de Sant Iscle, com ho demostren tant les estratègies matrimonials com el fet que els seus estadants portessin el cognom Josep del Palau des de l'any 1600 al 1800. El 1650, l'hereu Pere Jaume Josep del Palau va esposar Maria Ginebra, i el 1679 la pubilla del mas va entroncar amb els propietaris de Can Vives de la Cortada. A l'entorn de 1760, Antoni Josep del Palau va ser alcalde del municipi. Un segle després, Manuel Vives i Palau va transferir la propietat a la seva neboda, Rosa Cot Vives i Palau, casada amb Jaume Collet, els quals van donar inici a la nissaga actual. La masia és identificada amb el nom de 'Can Palau' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. El mateix any apareix representada, per bé que sense esmentar-ne el nom, en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6337400,2.5825200 | 465228 | 4609196 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82071-foto-08193-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82071-foto-08193-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82071-foto-08193-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-50. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82067 | Can Parera o Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-o-perera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-32, pp. 365-373. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta. Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (1489). ANC1-1087-T-3645. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig. antiga: 2897. Renúncia atorgada per Sàlvia, donzella i filla de Pere Perera, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, a favor del seu germà Andreu Perera. PARERA I CUSÍ, Lluís (2002). La Inquisició a Sant Cebrià: narracions vora el foc. Canet de Mar. Edicions els 2 pins. | XVII-XIX | La propietat va ser reformada al segle XIX. Actualment es troba en estat ruinós, ja que els sostres i els forjant han caigut i la vegetació envaeix tot l'espai. | Masia de planta rectangular de 20 metres d'amplada per 10 de fondària composta de planta baixa i pis, i formada per dues crugies paral·leles a la façana principal. Té coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb alguns despreniments; llevat de la façana nord, que és feta de paredat comú vist. Els tancaments són de dues fulles de fusta pintada de color marró. La façana principal, orientada a migdia, apareix sense compondre, amb les cantoneres de pedra. Presenta un portal en posició central amb brancals de pedra i llinda de fusta, una finestra reixada amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta, i una segona finestra d'obra amb llinda de fusta. La porta té una ventalla de dues fulles, precedida per una escala empedrada de cinc graons. A la primera planta hi ha tres finestres de les mateixes característiques, una quarta totalment emmarcada en pedra bisellada i, a l'altre extrem, una cinquena de composició vertical. Al capcer hi ha un rellotge de sol esgrafiat de forma rectangular amb numeració aràbiga, de principis del segle XIX. A la façana posterior hi destaquen dues finestres reixades i emmarcades en pedra, i una tercera, a nivell de terra, amb llinda de fusta. Hi ha, també, una porta lleugerament per sota del nivell del sòl i precedida d'una escala descendent de tres graons, i, al seu costat, una finestra amb brancals de maó i llinda de fusta. La masia té diversos cossos annexos d'una sola planta que no en desvirtuen la fesomia. Adossat a llevant hi ha un volum de planta quadrangular amb coberta inclinada a l'est, i, a ponent, hi ha dues construccions quadrangulars més amb cobertes divergents: una cap l'oest i l'altra cap al nord. A la secció de llevant de la façana de tramuntana hi ha un porxo de fibrociment amb jàsseres i bigam de fusta en mal estat i coberta amb caiguda cap enfora. | 08193-48 | Al nord del veïnat de Can Llop, entre el torrent de Can Vives de la Cortada i el sot de l'Infern | Segons Lluís Parera (PARERA, 2002), hi ha indicis que un dels pous de llances establerts a la Vallalta estava situat a Can Parera. Es tractava de pous de 6 metres de fondària, amb ferros esmolats collats a les parets interiors, formant diverses corones. Al fons hi havia unes perxes de castanyer allisades, afuades i greixades per facilitar la penetració en el cos de la persona executada. La masia és identificada amb el nom de 'Can Parera' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. | 41.6373900,2.5607100 | 463413 | 4609611 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82067-foto-08193-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82067-foto-08193-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82067-foto-08193-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Masia isolada situada al centre del terme municipal, al peu d'una pista que enllaça Can Bosc i Can Carrabisco, al marge esquerre del torrent de la Font de la Salut.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-32. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82063 | Can Patalina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patalina | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-10, pp. 159-166. | XVI-XX | Masia de planta rectangular de 14 metres de longitud per 9 de fondària amb façana principal orientada a migdia, carener perpendicular i coberta de teula àrab de dos aiguavessants. La caiguda cap a l'est ocupa dues de les tres crugies, fruit de l'ampliació de la construcció primigènia al llarg del segle XIX. Consta de planta baixa i pis, amb tots els paraments arrebossats i pintats de color blanc. L'entrada se situa sota l'eix del capcer, amb brancals i llinda de granit en forma d'arc escarser i porta amb ventalla de dues fulles. L'accés es troba precedit per dos graons de pedra i d'un enrajolat de toves, sota una pèrgola metàl·lica. Als dos extrems hi ha sengles finestres amb ampits, brancals i llindes plana de pedra ben escairada, protegides per reixa de forja. La de ponent és més antiga i la de llevant és més moderna i consta de dues fulles. Al primer pis es conserven dues finestres gòtiques d'arc conopial lobulat. La situada a ponent és de dimensions més reduïdes i té l'ampit decorat amb tres esferes, i la del centre hi té carasses esculpides. A l'altre costat hi ha un balcó ampitador amb brèndoles de ferro i una porta vidriada de dues fulles. I entre les dues obertures hi ha un rellotge de sol que reprodueix a petita escala el contorn de l'arc rebaixat de la balconera, per la qual cosa dati també possiblement del segle XIX. El conjunt es completa amb dos annexos rectangulars de planta única i coberta de teula amb caiguda cap enfora: un a la façana de llevant, contemporani i sense cap interès, i un altre a la façana de ponent que destaca per un seguit de finestres emmarcades en pedra i per un portal reixat amb brancals de granit i arc rebaixat amb clau de maons a sardinell. | 08193-44 | Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Castellar i de Can Patalina. | A l'interior de l'habitatge hi ha una llinda amb la data de 1823. La masia apareix representada, sense ser identificada pel nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Els propietaris actuals van adquirir la finca la dècada de 1970. Molt deteriorada, la van sotmetre a un procés de restauració que va concloure el 1989. | 41.6485700,2.5865200 | 465569 | 4610841 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82063-foto-08193-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82063-foto-08193-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82063-foto-08193-44-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia està situada en un dels vessants del turó de Ca n'Alomar sobre una zona de feixes de conreu propera a un camí secundari que uneix el camí de Can Xona amb la urbanització de Can Palau.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-10. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82027 | Can Pera o Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pera-o-pere | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 54 i contraportada s/n. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 8 i 21-22. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-15, pp. 191-199. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 8 i 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. BONET I GARÍ, LLUÍS. Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc-Martín, C.E.C, 1983. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8956. VERDURA PERA, Jaume. Can Palau. Programa de Festa Major. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, 1967. | XVI-XX | Masia senyorívola de planta lleugerament rectangular de 14 metres d'amplada per 16,6 de fondària, amb una ala lateral a la secció nord que li confereix una fesomia en forma d'ela (L). La casa es compon de planta baixa i pis. Presenta tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té coberta amb dos aiguavessos amb el carener també perpendicular. Els paraments són de paredat comú vist lligat amb morter. Les cantoneres són totes de pedra ben escairada, formant un encadenat. La façana presenta una composició simètrica sobre tres eixos verticals, amb un portal central d'arc de mig punt de brancals i onze dovelles de pedra granítica, flanquejat per dos pedrissos i dues finestres amb brancals i llinda d'una sola peça, i ampit de pedra esculpida amb espitllera a la part inferior. Davant seu hi ha l'antiga era pavimentada amb toves ceràmiques. La porta té ventalla de vidre i tots els tancaments són de fusta. A la planta primera hi ha tres finestres com les de la planta baixa, essent la central de major ordre. A la façana de migdia apareix, lleugerament reculat respecte del pla de façana, un cos porticat de planta baixa i pis de 6 metres d'amplada per 10,5 de llargària. Presenta accés a peu pla des d'una plataforma inferior a través d'un arc de mig punt de maçoneria, així com una finestra a l'estatge superior amb brancals i sis dovelles de granit. Aquest volum acull una galeria amb quatre balconeres d'arc rodó amb tancament de vidre i baranes de ferro. La resta de façanes estan arrebossades i pintades de color argilós. Els paraments del volum original presenten totes les obertures emmarcades en pedra, idèntiques a les de la façana principal, algunes totalment o parcialment paredades. En canvi, les del cos afegit a l'angle nord-oriental són d'obra, reixades en planta baixa i apaïsades i amb tancaments de quatre fulles sota teulada. Al voltant de la casa han proliferat les construccions auxiliars d'una sola planta i coberta d'un sol tremujal. Inicialment vinculades als usos agrícoles, actualment ho estan al lleure i la conservació dels jardins. L'accés a la propietat es produeix a través d'un passeig arbrat que circumda un jardí amb una bassa amb nenúfars. Al sector al nord-est del recinte hi ha una col·lecció d'escultures modernes i una piscina amb una porxada lateral amb coberta a dos vessants de 21 metres de longitud per 5 d'amplada, a mode d'umbracle. | 08193-8 | Al sector nord del terme municipal, entre el torrent de Can Palau i el fondo de Can Pera. | Hi ha la creença, no acreditada documentalment, que la masia va ser un antic convent i la seu del tribunal de la Inquisició. La seva construcció es remunta al segle XVII. Al davant de la masia es conserva un trull d'oli amb la data de 1636 gravada sobre la pedra. En una dovella interior, hi ha incisa una creu i la inscripció llatina 'Genis Pera me fecit als + 7bre: 1761'. En una rajola entre llates de l'embigat, hi ha pintada la data de 1885. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca en absència del seu propietari, Narcís Puig Valls, que era considerat afecte al bàndol nacional. La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. D'altra banda, figura com a 'San Pera' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera del mateix any. | 41.6465100,2.5773400 | 464803 | 4610616 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-15. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82040 | Can Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pona | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 17 i 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 24. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-20, pp. 253-261. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 3, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34342. PINEDA, Ll. i TIÓ, P. (1979). Masies del Maresme. Can Pona. Cingles, núm. 41. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVII-XX | Edifici reformat a mitjans de segle XX. | Masia de grans dimensions transformada en una casa de camp amb aires d'estiueig, incloent-hi masoveria. La casa i l'antropònim donen nom a un torrent (de Can Pona) i un turó (d'en Pona). El conjunt es compon de dos cossos juxtaposats que descriuen una sola planta en forma d'ela (L). El braç llarg és format per l'edifici primigeni. Es tracta d'una construcció rectangular alineada en sentit E-O amb planta baixa i pis, i coberta de dos tremujals amb el carener paral·lel a les façanes de migdia i tramuntana. El tester de llevant presenta dues finestres d'obra per planta i sengles agrupacions de tres orificis circulars cadascuna a cada costat del frontó, a mode de respiralls. La part davantera apunta l'existència de tres crugies transversals, que funcionen com a habitatges independents. La més oriental consta de porta i finestra de dues fulles amb reixa bombada a peu pla, així com de tres finestres a la primera planta i un respirall rectangular sota de la coberta. La secció central repeteix el patró amb distinta cadència, si bé únicament disposa de dues finestres al pis de dalt. Tots els tancaments són de fusta i les obertures són fetes amb brancals i llindes planes de pedra granítica ben escairada. Per la part posterior, ambdues seccions reprodueixen un mateix esquema d'obertures format per un respirall, una finestra d'obra i una porta que dona accés des de la planta superior a una terrassa comuna. Es tracta d'una plataforma de reblert sustentada per un mur perimetral de menudall rematat per una barana feta amb gelosia de maons. Aquest espai està degudament enrajolat amb peces ceràmiques i es troba equipat amb porxada i barbacoa d'obra. En origen, l'accés principal a la masia es produïa a través d'un portal amb brancals i onze dovelles de granit. Hi destaca la ventalla de dues fulles per la composició de plafons i remitjos. L'ingrés es troba a l'extrem occidental del pla de façana, que actualment s'encasta dins el tester de l'altre edifici. Damunt la porta hi ha una única finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit profusament esculpit i una incisió d'arc en cortina a la llinda. Aquesta crugia va ser sobrealçada amb un pis més, que és il·luminat a través de dos arcs de mig punt agrupats. Sobre el parament que queda lliure al costat de la cantonada hi ha pintat un rellotge de sol, emmarcat dins d'un hexàgon. Es tracta d'una reproducció molt recent, i no gaire fidel, d'un esgrafiat anterior. El braç curt del complex se situa en direcció N-S i està format per planta baixa i dos pisos amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana de ponent. Per aquesta banda, l'edificació presenta diverses obertures d'obra, sense compondre: en planta baixa, una porta de servei i una finestra reixada; al primer pis, dues finestres rectangulars, una de quadrada i una amb arc rebaixat, i, al segon pis, tres arcades amb ampits de gelosia ceràmica a la secció nord i tres finestres rectangulars a la secció meridional, a més de dos respiralls sota la coberta. Aquesta ala és coronada per una torratxa de planta circular formada per dos cilindres concèntrics units per una teulada intermèdia troncocònica i rematats per tres graons de teules. El tram superior fa les funcions de mirador, amb una galeria de cinc finestres de punt rodó. La seqüència és veu interrompuda per la part de llevant, que és aprofitada per amagar el pas d'una xemeneia. El tester septentrional és completament cec i la façana est solament té finestrons i una porta a l'altura de la primera planta per accedir a la susdita terrassa interior. Entre els elements de continuïtat hi destaquen els contraforts de maó situats en tres de les cantonades del conjunt (S-E, S-O i N-O), les tres filades d'imbricacions ceràmiques del ràfec, així com el tractament uniforme de la majoria de paraments, arrebossats i pintats de color cru. | 08193-21 | Al nord del terme municipal, entre els rials de Can Jaumet dels Crestats i de Can Pona. | Històricament, Can Pona ha estat una de les cases fortes de la població, gràcies tant a la quantitat de terres que aglutinava com a la participació dels seus caps de família en la vida social i política del municipi. El 1857, el seu propietari, Josep Pera Muntalt, era un dels principals contribuents de la població. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Pona' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any figura també identificada de la mateixa manera en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6444500,2.5693200 | 464134 | 4610391 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'edifici es troba a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, en una clariana amb algunes feixes i hivernacles dedicats al conreu de la flor i planta ornamental.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82047 | Can Rocosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocosa | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-26, pp. 307-314. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 20, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34349. | XVIII-XXI | Diverses reformes dutes a terme durant els segles XIX i XXI. | Masia de planta rectangular de 16 metres d'amplada per 8 de fondària composta de planta baixa i un pis, amb dues crugies paral·leles a la façana principal, orientada a migdia, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. Tot i presentar la mateixa caiguda, la teulada de llevant té un pendent més acusat. Recentment s'hi han instal·lat dues lluernes. El tremujal de ponent té major longitud i es perllonga encara més mitjançant l'addició d'un cos suplementari en el seu extrem. Es tracta d'una ampliació de l'habitatge de 4 per 8 metres i planta única amb quatre finestres d'obra: tres a ponent i una a migdia. Bo i descomptant-ne aquesta darrera, la façana original presenta tres obertures per planta en la secció oest, per tan sols dues finestres en planta baixa i una al primer pis en la secció est. Totes les de la planta baixa s'alineen a la mateixa altura, mentre que les de la planta superior s'adapten a la inclinació de la coberta. Sota el vèrtex del carener s'endevina la traça d'un antic contrafort. El portal d'accés és fet de posts de fusta i se situa al seu costat, dins la secció de ponent. Té els brancals de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures presenten llindes planes de pedra i ampits de maó massís. La façana nord limita amb un aparcament de grava i únicament té tres finestres menors a la planta superior: una al centre de la secció est, i dues més a la secció oest, seguint el pendent de la coberta. Per últim, a sol ixent hi ha un porxo enrajolat amb toves de 6 per 8 metres i coberta de teula amb caiguda en la mateixa direcció, sostinguda per tres pilars de maó amb jàssera i bigam amb aparença de fusta. Es tracta d'un espai de lleure i descans comunicat amb la casa a través d'una porta amb brancals i llinda de maó amb arc escarser. La façana consta d'un finestra a cada planta. La masia és voltada per un paviment de toves ceràmiques, que deixen pas a un jardí de gespa. Com a element de conjunt, tots els paraments són arrebossats i pintats de color cru, deixant únicament a la vista els emmarcats i algunes pedres cantoneres. Al costat de ponent hi ha una piscina desmuntable circular i la plataforma inferior de davant de la casa és plantada de roures, amb l'herba segada. | 08193-28 | Veïnat de la Cortada, entre el canal de la Freixa i els torrents de la Roureda i Can Vives. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Rocosa' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6437600,2.5574700 | 463147 | 4610319 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | La finca es troba al nord-oest del terme municipal, a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, en una clariana situada entre les masies de Can Gravat, a l'est, i Can Feliçó, a l'oest.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-26. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82072 | Can Roig del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-del-castell | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 14, 43 i 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-65, pp. 685-690. | XVIII-XX | Masia ampliada el segle XIX i reformada a finals del XX com a casa de colònies. | Conjunt arquitectònic de caràcter rural format per la juxtaposició d'una antiga masia i d'un cos adossat el segle XIX que se situa a una cota 2 metres més alta. Aquest altre edifici està bastit damunt la secció de llevant del mas, de manera que n'ha perviscut poc més de la meitat. A nivell volumètric únicament resulta recognoscible un volum de 6,5 metres d'amplada per 9 de fondària amb dues plantes i coberta a una vessant cap a l'oest. Suplementàriament, a la façana de migdia, que és la principal, és possible distingir l'encast d'un tram de la construcció primigènia a l'arrencada del segon edifici. Aquest fet hauria comportat la conversió d'una antiga finestra del primer pis en porta a peu pla de la nova plataforma, i explicaria la manca de simetria en la composició de l'eix vertical de la nova construcció. La diferència de textura dels revestiments exteriors fa palesa aquesta circumstància. La masia és arrebossada i pintada de color blanc per davant, mentre que l'edifici del segle XIX és fet de paredat comú vist. El cos de la masia conserva el portal i una finestra de llinda plana amb reixa de ferro a la planta baixa i una altra al pis de sobre. A l'espai del capcer hi ha una placa de pedra amb el nom de la casa i un plafó ceràmic d'època contemporània format per 40 peces amb un rellotge de sol amb números romans i els quatre pals de la senyera amb la llegenda 'Tempus fugit omnia mutant Catalonia manet'. A la façana posterior hi ha una finestra i una porta a l'altura de la primera planta que dona accés a la muntanya, així com una barbacoa a nivell inferior. L'edifici adossat per l'est té una longitud de 12 metres i s'ordena sobre eixos verticals amb portal central i finestra lateral a la planta baixa i tres finestres al pis de dalt. La façana nord apareix sense compondre amb diverses obertures i una escala llevadissa de ferro a la primera planta. Les façanes est i oest es componen sobre dos eixos verticals, la qual cosa dona com a resultat quatre finestres a llevant i dues a la remunta de ponent sobre la masia. Totes les obertures tenen llinda i arc de descàrrega de maó. A 15 metres al sud de l'edifici principal hi ha diverses construccions auxiliars amb cobertes de teula d'un sol aiguavés per acollir-hi uns lavabos realitzats l'any 1998. En l'entorn hi ha altres instal·lacions de lleure, com ara una pèrgola de pilars cilíndrics de formigó i estructura de perfils metàl·lics amb una taula i dos bancs correguts fets de trencadís, a més d'una font i un camp de futbol d'herba. | 08193-53 | Al quadrant sud-oest del terme municipal, entre el torrent de Can Roig i el turó d'en Noè. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Roig del Castell' tant en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914, com en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona o del Río Tordera a escala 1:40.000, del mateix any. Els seus propietaris van ser, juntament amb els de Ca l'Aranyó, els primers a introduir el conreu de la maduixa a Sant Iscle durant la dècada de 1950. També s'hi feien cireres i nous. Des de la dècada de 1970 fins a l'any 2004, la finca va funcionar com a casa de colònies, regida per la Comunitat de Frares Caputxins d'Arenys de Mar. Durant aquest temps es van realitzar diverses obres de reforma i millora de les instal·lacions. El 2008, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar el Pla especial d'actuació específica d'interès públic per implantar un centre de rehabilitació de menors a la finca, que no ha estat mai desenvolupat. | 41.6178400,2.5620400 | 463513 | 4607439 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82072-foto-08193-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82072-foto-08193-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82072-foto-08193-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-65. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82051 | Can Rotllo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotllo | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre VI, Annex informatiu. Inventari d'altres habitatges en sòl no urbanitzable. Element I-44, p. 775. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 24, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34353. | XVIII-XX | Reforme integral al segle XX | Habitatge unifamiliar aïllat de planta rectangular de 12 metres de longitud per 6 de fondària, amb una petita ala a la secció de ponent que es projecta sobre la cara nord. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru, amb totes les obertures fetes d'obra amb llinda plana. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a façana principal. Aquesta està orientada a migdia i es compon sobre tres eixos verticals. Presenta el portal d'accés en posició centrada, flanquejat per finestres. A la primera planta hi ha una finestra al mig i un balcó amb barana de ferro a cada costat. Sobre els capcers anterior i posterior hi ha sengles finestres apaïsades de dues fulles, però la sensació de simetria queda en entredit perquè el tremujal de llevant és sensiblement més curt. La teulada és volada, a quatre vents, amb el ràfec sostingut per cabirons de fusta. La cara nord descriu una forma d'ela (L) i presenta una terrassa correguda en angle a l'alçada del primer pis, amb ampit fet de gelosia de maons. | 08193-32 | Veïnat de Can Preses. Al marge dret de la riera de Vallalta, al sud del nucli urbà. | La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Rotllo' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6229500,2.5669600 | 463926 | 4608005 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82051-foto-08193-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82051-foto-08193-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82051-foto-08193-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | S'hi accedeix després de transitar 250 metres pel camí de terra situat a l'altura del pavelló poliesportiu que condueix de l'avinguda de Barcelona al coll de Safiguera i Pedracastell.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. I-44. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82069 | Can Sauleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sauleda | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-44, pp. 477-484. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. | XVIII | En ruïnes. | Masia en estat ruïnós de planta rectangular amb diversos cossos adossats a migdia i ponent. En origen, constava de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. En l'actualitat, únicament resten alguns panys de paredat comú de les façanes i de les divisions interiors, arrebossats i pintats de color blanc, així com algunes obertures i l'encaix de les bigues i dels forjats en algunes parets. Es tracta de vestigis en estat d'abandonament, plens d'esbarzers i matolls. | 08193-50 | Veïnat de Can Palau, entre els fondals de Can Pera, a l'oest, i de Can Vendrell, a l'est | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. | 41.6437300,2.5826000 | 465240 | 4610305 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82069-foto-08193-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82069-foto-08193-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82069-foto-08193-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les restes de la masia se situen al vessant de ponent del turó d'en Miquel Tracó (o Tranco), damunt d'unes feixes i molt a prop del camí de Can Malhivern a Can Castellar. La pista d'accés està tancada amb cadenes.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-44.Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla Especial del Montnegre i el Corredor. Serralada de Marina. DIBA. Servei de Parcs Naturals. 1989. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82074 | Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-1 | XVII | Antiga masia de planta rectangular, avui reconvertida en casa de poble, de planta rectangular de 16,5 metres d'amplada per 5,5 de fondària i d'una sola crugia paral·lela a la façana. L'edifici fa cantonada amb la via pública als costats sud i oest i té dues construccions adossades: a la part davantera, un engradiment de la mateixa casa que es projecta sobre la secció de llevant, i, a la part del darrere, un habitatge amb el número 39 que pertany a una altra finca i que, en origen, podia haver-ne estat també una ampliació. La construcció en qüestió consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia i té davant seu un petit pati reclòs amb una tanca de gelosia feta amb maons. L'aiguavés de ponent és més alt i té imbricacions de maó i teula allà on el ràfec vola, a diferència del tremujal de llevant, que és més baix i recull les aigües pluvials en tres trams de tortugada ceràmica. De fet, les dues seccions corresponen propietats diferents. Els paraments de la primera són arrebossats i pintats de color cru, sobre un sòcol o arrimador de maons; metre que els de la segona son revestits fins a baix i pintats de blanc. En origen, la façana es componia sobre quatre eixos verticals, dels quals en resten dos a la vista. Les obertures són allindades i estan emmarcades en pedra granítica ben escairada i bisellada. A la planta baixa hi ha el portal, amb una inscripció a la llinda. La porta és de dues fulles vidriades, amb tarja rectangular, i la finestra del costat té l'ampit de ceràmica. La finestra que hi ha damunt de la porta és d'ordre superior i té l'ampit esculpit. La del costat és més menuda i té un ampit pla monolític. Els tancaments són de fusta i les obertures estan protegides amb persianes enrotllables i porticons interiors. La façana oest té una sola finestra de component vertical a la primera planta. El volum adossat sobre l'altra meitat de la casa té una primera part amb coberta plana i dues finestres laterals encarades a l'oest, que obeeix, amb tota probabilitat, a la necessitat d'instal·lar-hi una comuna. La segona part pertany a un tercer habitatge, situat al número 43. Té teulada d'un aiguavés amb caiguda cap a l'est. La façana sud es presenta esglaonada i sensiblement modificada. Conserva una finestra de component vertical amb reixa i guardapols d'obra a la planta baixa, i dues amb ampits d'obra a la planta primera, però ha substituït la coberta de la secció inferior per una terrassa correguda situada a l'altura del pis superior amb barana en forma de gelosia de maons. L'era de la masia ha estat seccionada pel carrer. En resta una part, reconvertida en pati de terra, a l'altre costat del vial. El recinte té una morera al centre i es troba delimitat per un mur longitudinal d'obra amb gelosia de peces prefabricades de ceràmica i emmarcat a llevant i ponent per dos antics magatzems d'obra de planta baixa amb cobertes de teula a dues aigües i tortugada ceràmica. | 08193-55 | Carrer de l'Església, núm. 41. Barri de la Poca Farina. | 41.6225400,2.5693000 | 464120 | 4607958 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82074-foto-08193-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82074-foto-08193-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82074-foto-08193-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 82038 | Can Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tort | GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8968. | XIX-XX | Habitatge de planta lleugerament rectangular de 8 metres de façana per 10,5 de fondària amb façana amb alineació al carrer per la cara nord-est. Consta de soterrani -com palesen els respiralls arran de sòl de la façana-, planta baixa i primer pis. Té coberta de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana i xemeneia d'obra al tremujal davanter, en l'angle format pel cavalló i el capcer de ponent. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. Originalment, la casa mostrava una composició simètrica sobre tres eixos verticals. En el moment de la seva inclusió en l'Inventari de Patrimoni, presentava un portal d'obra en posició centrada precedit de tres esglaons, flanquejat per sengles finestres de component vertical amb porticons de dues fulles i reixes de barrots verticals amb travessers de punxes. La porta era de fusta, de dues fulles, amb tarja de vidre. Ja aleshores, la secció lateral de llevant de la planta baixa acollia un establiment comercial, mentre que el pis de dalt es destinava a habitatge unifamiliar. En l'actualitat, l'activitat econòmica s'ha estès també a la secció central, la qual cosa n'ha modificat l'estructura i la disposició formal dels elements. L'accés s'ha desplaçat a la secció de ponent i l'ingrés s'efectua mitjançant una escala interior de cinc graons aplacada amb peces de marbre. L'obertura de l'altre costat ha estat eixamplada i ha adoptat la forma d'una finestra d'un sol vidre, igual que ha passat amb l'antic portal. Sobre seu hi ha un rètol comercial corregut amb il·luminació incorporada. Al pis de dalt, els canvis han estat menors. Al centre es manté el balcó amb barana de ferro forjat amb reganyols, flanquejat per dues finestres. Les obertures han perdut l'ampit motllurat d'obra i la del costat est ha estat recrescuda. Les persianes de cordill han estat substituïdes per d'altres de caixa de plàstic blanc i l'alumini ha substituït els tancaments de fusta. Aquesta modificació ha afectat també el bastiment de la capelleta o fornícula en forma d'arc apuntat que hi ha entre el balcó i la finestra de llevant. També ha desaparegut el fanalet de forja que la il·luminava per dalt i el braç de ferro de sota per sostenir el ciri o llum d'oli. El coronament conserva la cornisa motllurada per ocultar la canal, així com l'acroteri. El pla de façana es completa amb un cos adossat a l'est que penetra fins a la meitat de l'edifici. Té una porta de garatge tancada amb persiana metàl·lica enrotllable a la planta baixa i coberta plana amb barana de maons. Una porta situada al mig del primer pis de la casa dóna accés a la terrassa. Antigament, la façana oest tenia adossada una nau industrial a la planta baixa. A l'altura del primer pis hi ha una petita finestra quadrada sota el carener. La façana sud-oest té un jardinet al davant i una marquesina correguda a l'alçada del forjat del primer pis, amb tres finestres a sobre. | 08193-19 | Avinguda de Barcelona, núm. 3. Centre urbà. | 41.6246100,2.5682700 | 464036 | 4608188 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82038-foto-08193-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82038-foto-08193-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82038-foto-08193-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 82023 | Can Vadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vado | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 23. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-1, pp. 75-83. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 10, p. 104. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8953/4213-I. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVIII-XXI | Masia molt modesta de planta poligonal formada per la juxtaposició de tres cossos rectangulars amb entrades independents des de l'exterior. El conjunt és abraçat en el seu flanc meridional per les construccions, annexes, de Can Minguet i Can Mateu. Tot el volum consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i tortugada ceràmica a les façanes anterior i posterior. La façana principal està orientada a ponent i es troba precedida d'una gran era enrajolada amb peces de fang quadrangulars i delimitada per un muret perimetral de maçoneria, la qual cosa li confereix un aire especial. El frontis de la masia és tot arrebossat i pintat de color blanc, i tota la fusteria exterior està protegida amb tampes o porticons de color granat. Originalment, l'edificació primigènia es componia de tres crugies, la més septentrional de les quals va ser substituïda per una remunta que n'ha alterat l'altura i la direcció de la teulada, que desaigua a la cara nord. Aquest cos es presenta lleugerament avançat respecte del pla de façana i consta d'una porta a peu pla i d'una finestra a la planta superior. A la planta baixa s'obre, en posició centrada, l'accés principal. Es tracta d'una porta adovellada amb arc rebaixat de pedra granítica i llinda de tres peces. La clau del portal té gravat un signe cruciforme molt rudimentari que la tradició oral identifica amb la creu de Canet per la semblança entre la base triangular de la incisió i la peanya d'aquell calvari. Al costat dret de l'entrada hi ha una rajola ceràmica amb el número 52, seguida d'una finestra reixada i, a continuació, una absidiola rectangular corresponent al forn de pa. Sobre la seva projecció vertical, a l'angle anterior de la coberta, hi sobresurt una xemeneia de maó amb barret d'obra, totalment refeta. Al pis de dalt hi ha dues finestres, una amb ampit d'obra i l'altre de pedra llaurada. La carener és paral·lel a la façana, amb un sol aiguavessant. Al costat esquerre hi trobem l'esmentada remunta, que dóna la volta a la casa per deixar pas un tercer volum amb coberta perpendicular a dues vessants. La paret septentrional presenta dues finestres reixades i una obertura menor a la planta baixa, així com una finestra apaïsada al pis de dalt. Aquesta paret es troba parcialment encastada dins la muntanya, on s'ha construït una piscina de factura moderna en forma d'ela (L) i s'ha habilitat una zona de lleure sota l'ombra d'un plataner i d'un grup de lledoners. A prop seu hi ha una pila de granit sencera, fora del seu context original, amb finalitat ornamental. La façana de llevant de la masia es veu constreta per l'edificació de Can Mateu, deixant-ne l'espai just per encabir una finestra apaïsada al primer pis i una porta, a la planta baixa, amb ventalla i brancals de pedra rematats per una llinda de dues peces bisellades que dona sortida a una eixida interior amb un emmacat de pedruscall. Al pati hi ha una antiga premsa de vi portàtil, en molt mal estat, i una barbacoa moderna d'obra. En conjunt es completa, al costat nord, amb una pallissa de dos cossos recolzada sobre la muntanya. Es tracta d'una construcció de paredat comú amb bigam de fusta, maó pla i teula a un sol vessant. El volum de la dreta, més alt, conserva l'obertura de l'estatge superior, mentre que el del cos de l'esquerra, més baix, ha estat paredat. | 08193-4 | Veïnat de Cal Paraire, a l'extrem nord-est del municipi, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6532100,2.5445700 | 462078 | 4611374 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | També coneguda com a Can Vador.La masia es troba situada a la vessant de migdia del turó de Can Camps, en un entorn poblat de boscos de pins i alzines. Forma part del conjunt de cases del Barri de Cal Paraire.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-1.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annexos 2 i 3. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 82066 | Can Vadó Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vado-pera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-21, pp. 263-271. | XVIII-XX | Refornada a finals de segle XX. | Masia de planta rectangular de 18 metres de longitud per 7,5 de fondària composta de planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es troba parcialment orientada a llevant i es compon de quatre eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha, en posició central, un portal d'arc rodó amb brancals i nou dovelles de granit. La porta consta de dues fulles de posts de fusta sobre un graó de pedra. L'accés està flanquejat per un finestral al costat nord i per dos més al costat sud, tots protegits amb reixes de ferro forjat i emmarcats en pedra. A la primera planta es repeteix la seqüència, amb quatre finestres idèntiques entre elles. Entre les dues primeres se situa un plafó de rajoles amb un rellotge de sol, que data de finals del segle XX. Hi apareixen també dues finestres d'ordre menor: una a la planta baixa, entre el portal i la finestra del costat nord, i una altra sobre l'eix central, per airejar les golfes. Els elements de façana es completen amb una creu ornamental de ceràmica situada al capcer del carener i per un ràfec amb una línia d'imbricacions de teula. L'edifici principal té dues construccions adossades: a tramuntana, un garatge de planta rectangular i única amb coberta a dues vessants amb carener paral·lel a la façana, i, a llevant, un porxo de les mateixes característiques. La masia se situa en una terrassa parcialment excavada a la muntanya, per la qual cosa és protegida per un mur de contenció a la part del darrere. El perímetre de la construcció està pavimentat amb tova ceràmica i tot l'espai es troba estretament vinculat al jardí i als usos recreatius relacionats amb la piscina i la pista de tennis. | 08193-47 | Al quadrant nord del terme, entre els rials de Can Jaumet i de Can Pona. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de 'Can Salvador' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.0000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Prop del garatge hi ha un fragment de pedra esculpida amb el símbol religiós de l'orde dels mínims fundada entre 1435 i 1444 per Sant Francesc de Paula: un sol circular amb rajos al voltant, al centre del qual hi ha gravada la paraula 'CHARITAS'. La peça, que es troba fora del seu context original, podria datar de finals del segle XVII o principis del XVIII. | 41.6438800,2.5699300 | 464185 | 4610327 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82066-foto-08193-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82066-foto-08193-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82066-foto-08193-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia està situada a ponent del turó de Montbrugós, al peu de la pista forestal que uneix Can Bosc i Can Magel i que comunica amb el camí asfaltat de Montnegre.La masia té una pedra adossada on hi ha esculpit un sol amb rajos al voltant amb la paraula 'HCARITAS' gravada al seu interior.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-21. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82070 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-2 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-50, pp. 485-492. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 17. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVIII-XX | Reformada al segles XIX i XX. | Masia de planta rectangular de 16 metres d'amplada per 5,5 de fondària i crugia única paral·lela a la façana principal, si bé acaba adoptant forma d'ela (L) per l'addició d'un cos posterior com ampliació de la secció de ponent. A la façana principal, orientada a migdia, apareix amb coberta simètrica a dues vessants amb el carener perpendicular, amb les obertures sense compondre. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa presenta dos portals amb brancals i llinda de pedra -el principal, amb ventalla de dues fulles, i, el secundari, d'una sola- i dues finestres d'obra apaïsades. A la planta primera té quatre finestres amb ampits esculpits i brancals i llindes en pedra bisellada. Els tancaments són de fusta, amb porticons interiors de color verd, i els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. Al capcer hi ha un rellotge de sol esfèric, amb numeració aràbiga i senyals per a les mitges hores. A la part superior apareix la data de la seva restauració: 'AÑO 1892'. Adossat a ponent hi ha un cos de planta rectangular i única, amb coberta d'una vessant amb caiguda lateral. Aquest volum se situa lleugerament reculat respecte del pla de façana, vers al qual s'obre una porta amb un brancal de pedra i llinda de fusta, així com un finestró emmarcat per quatre peces de granit. La façana oest es completa amb una porta de servei a la primera planta i tres finestres -una amb brancals i llinda de pedra i dues d'obra- al pis de dalt. La façana est del cos principal té únicament un finestró d'obra en planta baixa, mentre que la del cos posterior en presenta dues; una per planta. Per la seva part, els paraments de tramuntana són totalment cecs. La casa disposa d'una terrassa davantera amb solera de tova ceràmica i pèrgola a la secció de ponent. L'espai es troba delimitat per un muret de paredat comú amb una escala de tres graons en posició central que dona accés a un gran jardí de gespa. A l'extrem oest hi ha una piscina i l'antiga era, enrajolada, amb un cobert per a la barbacoa. | 08193-51 | Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Patalina i de Can Castellar. | La masia és identificada amb el nom de 'Can Vendrell' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. El mateix any apareix representada amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6411500,2.5846300 | 465407 | 4610018 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82070-foto-08193-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82070-foto-08193-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82070-foto-08193-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia està situada al quadrant nord-oriental del terme municipal, al vessant de solell del turó d'en Miquel Tracó (o Tranco).Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-45. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82055 | Can Verdura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verdura | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 8 i 25. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-55, pp. 585-592. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 26, p. 105. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. | XVIII-XX | Reformes dutes a terme durant els segles XIX i XX. | Masia de planta en forma d'ela (L) invertida de tres crugies perpendiculars que donen lloc a una composició de la façana sobre tres eixos verticals. La crugia de ponent és 4 metres més curta que les dues primeres i dona origen a una reculada amb diverses obertures en les dues façanes de l'angle resultant: un portal allindat de grans dimensions a la façana posterior de la primer crugia, i una porta alçada, precedida de 5 graons, a la planta baixa i un balcó amb brèndoles de ferro a la primera planta de la façana lateral del cos principal. La masia consta de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular, xemeneies d'obra als dos tremujals i tortugades frontal i posterior per a la recollida d'aigües pluvials, amb baixants de gerrer. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre. La façana principal mira cap al migdia. A la planta baixa hi ha un portal central amb brancals i llinda de pedra, flanquejat per un altre portal d'arc rebaixat a la secció de llevant i per una finestra amb reixa a la secció de ponent. Entremig hi ha una caseta per al gos, feta d'obra. Les portes consten de dues fulles de posts de fusta. Al primer pis hi ha un balcó al centre, una finestra amb llinda de pedra a la dreta i una altra amb ampit de rajola ceràmica a l'esquerra. Els tancaments són de fusta, protegits amb persianes de cordill de color verd. La façana oest apareix sense compondre. Té una finestra allindada a la planta baixa, tancada amb reixa, i tres d'arc de mig punt a la planta primera. La masia s'ha anat ampliant amb l'addició de diverses construccions auxiliars. La crugia central de la façana posterior té adossat un cos rectangular de 5,5 per 12 metres en direcció nord i una sola planta amb coberta d'un aiguavés amb caiguda cap a l'est. Per la seva part, la secció davantera de la masia té adossat, pel costat de llevant, un edifici de planta rectangular de 4,5 metres d'amplada per 20 de longitud disposat en direcció N-S. Aquest brancal genera una ala lateral que es projecta cap endavant i delimita l'era de la masia per orient. El volum es compon de dues plantes amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a ponent. Com a edifici auxiliar, presenta múltiples obertures: sis portes a la planta baixa, la qual cosa dona idea de la seva distribució interior, i una porta al pis superior per a facilitar l'emmagatzematge de productes agrícoles. Al davant de la casa hi ha una gran era enrajolada i un parell de moreres. A un nivell inferior, sobre una antiga feixa de conreu, es conserven un trull de pedra per moldre olives i un pou circular fet de paredat comú amb dues piques: una a l'altura del brocal i una altra a peu pla. | 08193-36 | Camí particular paral·lel al carrer de Francesc Macià, a llevant del nucli urbà. | A mitjan segle XIX, els propietaris de Can Verdura figuraven entre els principals contribuents del municipi. Tot i la proximitat al nucli, la família va obrir casa al centre de la població per a major comoditat i per significar la seva ascendència sobre la vida social. De fet, l'antropònim dona nom també a un pujol proper -el turó d'en Verdura-, situat al nord. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Casas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6242900,2.5722100 | 464364 | 4608151 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia es troba al vessant de solell d'un turó parcialment urbanitzat, entre una clariana i un bosc mixt de pins i alzines.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015. M-55. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82026 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-5 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-39, pp. 431-442. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 4, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 28-29. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. ‘Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. BONET I GARÍ, LLUÍS (1983). Les masies del Maresme: un estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Montblanc-Martín, CEC. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8955. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, pp. 16 i 18. SUBIÑÀ COLL, Enric (2011). Valoració del patrimoni arqueològic del Maresme. V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. | XV-XIX | Abandonat. | Conjunt de tres construccions esglaonades i alineades sobre el mateix pla de façana, cadascuna amb els respectius portals d'accés i amb cobertes de teula de dos aiguavessos amb els careners paral·lels. Aquest front edificat es presenta sense compondre i orientat al sud-est. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar, amb diversos despreniments i un estat de conservació deficient. Els edificis més antics se situen al centre i el sector sud-oest. Es tracta de dos habitatges de planta baixa i pis amb cobertes de dos aiguavessos amb els careners paral·lels a la façana principal. El de l'extrem té planta rectangular de 4,5 metres d'amplada per 7,5 de fondària i és de menor alçària que la resta. En façana, presenta un portal de dues fulles en planta baixa i una finestra allindada al primer pis. Al costat sud-oest té una finestra de pedra amb reixa de ferro forjat al primer nivell i una altra de component vertical al pis superior. Pel vèrtex d'aquest capcer aflora l'única xemeneia d'obra de tot el complex. L'edifici central té planta sensiblement rectangular de 9,5 metres de façana i 12,8 de fondària. Al centre hi ha un contrafort, que és correspost a la part del darrere per una altra falca. Als seus costats hi ha una finestra d'obra de component vertical i el portal d'accés, amb brancals de pedra i llinda de fusta sobre dos permòdols que descriuen un arc deprimit convex. A banda i banda hi ha sengles pedrissos de paredat comú. A la planta primera hi ha una finestra de pedra amb arc lobulat i una balconera amb ampit de balustres ceràmics amb gallons a la panxa i persiana de llibret de quatre fulles. Tant a la primera planta de les façanes sud-oest i nord-oest apareixen dues finestres amb brancals i llinda de pedra amb nous exemples d'arc deprimit convex. L'habitatge situat a llevant és més recent. Té planta trapezoïdal, amb una reculada a la cara nord. Per raons estilístiques i formals, la seva altura va obligar a suplementar, fins a igualar-les, les façanes dels edificis precedents amb acroteris, que van ser decorats amb baranes de balustres pintades al fresc. La façana s'organitza en dos eixos de composició verticals. A la planta baixa hi ha el portal, amb brancals de pedra i llinda plana de tres dovelles, i una finestra. La porta consta de dues fulles de posts de fusta i la resta d'obertures estan protegides amb persianes de llibret. Sobre seu hi apareixen dues balconeres i un balcó corregut amb balustrada i voladís sostingut per quatre revoltons i apuntalat per cinc tornapuntes de forja. En un dels costats hi ha esgrafiat un rellotge de sol de principis del segle XIX. Té forma rectangular, numeració aràbiga i senyal per a les mitges hores. A la part superior hi ha una inscripció amb el text 'Declina a l'orient 12 Gs y 16 ms POLO 40 Gs y 30 ms'. Damunt seu, i gairebé esborrades, hi ha dues àmfores als costats i una creu al centre amb la llegenda 'In hoc signo vinces', que significa 'amb aquest signe venceràs' i que podria estar relacionada amb el fet que antigament la masia rebia el nom de Mas Santa Victòria. La façana de llevant té únicament una finestra reixada a la primera planta, situada a la secció posterior, i al costat nord hi ha una porta amb arc escarser. Encara s'hi conserva una fogaina per bullir el vi. Es tracta d'una construcció cilíndrica feta de maó amb una obertura o 'boca' a la part inferior per introduir-hi la llenya i fer-hi foc. A la part superior es col·locava una caldera d'aram amb capacitat de 100 a 130 litres amb el most o 'vi verge', sense fermentar. Amb el vi bullit i reduït a la meitat (GINESTA, 2007:16) se n'obtenia el grau just de dolçor i de graduació, que servia per elaborar vi de taula, arrop i vi 'de racó' o de postres. A l'angle nord-est del conjunt hi ha una bassa rectangular i, a l'oest, una petita era enrajolada. | 08193-7 | A la solana del turó de Montbrugós, entre els torrents de la Salut, de Can Vermell i de Can Vila. | Antigament es coneixia amb el nom de Mas Santa Victòria i s'hi feia un dels millors vins de Sant Iscle. A finals del segle XIX pertanyia a la família Prats, que el 1885 va finançar la construcció de l'ermita de la Salut com agraïment a la curació de la seva filla Fermina Prats Casas. Més endavant, la propietat va passar als hereus de Ramon Cunill, que va ser secretari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la propietat al seu titular, Francesc Prats Cases, 'considerat facciós'. La masia apareix representada amb el nom de ‘Can Vila' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. El mateix any és identificada amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6341900,2.5651800 | 463784 | 4609253 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82026-foto-08193-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82026-foto-08193-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82026-foto-08193-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-39. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82025 | Can Vives de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-de-la-cortada | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-4, pp. 105-114. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 12, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 9, 16 i 27. ARXIU GRÀFIC-BIBLIOTECA ETSAB. ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA. Plano geométrico de la propiedad de Don Francisco Vivas de la Cortada situada al confín Norte del término municipal de San Acisclo de Vallalta. Núm. de registre 13371. Universitat Politècnica de Catalunya. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 33. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8954. RANGIL I BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de la memòria oral del Montnegre (I). Capellades: Daniel Rangil, p. 226. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil. P. 162. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVI-XIX | En ruïnes. | Històricament, es tracta d'una de les masies més importants del municipi, ja que dóna nom a diversos topònims: el turó sobre el qual s'assenta, la roureda que el circumda i el torrent que hi davalla pel sector occidental. Després del seu despoblament a mitjan segle XX, la masia va patir un procés de degradació que l'ha conduït al seu estat actual. Segons els amidaments, resten dempeus menys del 20% de les antigues edificacions, i es troben en un estat molt precari. Del nucli originari amb prou feines s'endevinen, cobertes de malesa, les plantes de l'assentament del cos principal i de la pallissa del sector oriental. Es tractava d'una masia de tipus basilical amb una crugia central de planta baixa i dos pisos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migdia, i coberta de teula amb dos aiguavessants. Presentava una obertura a cada nivell amb brancals i llindes de pedra. La porta tenia esculpida una canaleta al perímetre intern i els ampits de les finestres estaven decorats amb tres modillons. El cos lateral de llevant estava format per dues crugies d'11,5 metres d'amplada i 11,6 de fondària. La façana presentava una porta amb arc escarser i una altra d'allindada, a més de sengles finestres gòtiques al primer pis, sense alinear, amb brancals i ampits de granit; avui desaparegudes. Una remunta sobre la primera de les crugies obria una tercera lluerna molt senzilla, i introduïa un joc de teulades amb caiguda frontal i posterior que amputaven parcialment l'aiguavessant primigeni. El complex es va ampliar pel costat de ponent a principis del segle XIX amb l'addició d'una ala lateral de quatre alçades: semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Aquest volum es projectava 5 metres per davant del pla de façana de la masia per donar pas a una disposició en forma d'ela (L) invertida. Els nous capcers apuntaven a migdia i tramuntana, amb un òcul a cadascun dels frontons, carener perpendicular i coberta de teula d'un aiguavés amb caiguda cap a ponent. Els nivells intermedis estaven destinats a la millora residencial dels seus estadants, tal com palesa, pel costat oest, la construcció d'una galeria exterior equipada amb una latrina a cada planta, així com una gran terrassa i un rellotge de sol esgrafiat amb la data de 1827 al pis de dalt. Al seu torn, la secció est integrava dins de l'edificació dues galeries cobertes amb diverses finestres consecutives de punt rodó. Aquesta part s'ha ensorrat totalment, deixant a la vista la divisió interna en dos espais transversals per mitjà d'una paret central d'un sol maó de gruix sobre la qual descansen els caps de biga. La secció oest constitueix, hores d'ara, l'única part recognoscible de tot el conjunt gràcies a l'apuntalament lateral que li proporciona el sistema d'arcs i voltes a sardinell sustentat per quatre pilastres exteriors de maó i dos contraforts -en posició anterior i posterior- de pedra escairada. El parament i l'intradós de la planta inferior són de maçoneria, mentre que la resta d'obra de fàbrica és tota de maó pla arrebossat amb morter de calç i pintat de color blanc. La volta que sustenta les comunes és travessada en un dels angles per un baixant d'aigües grises fet amb peces cilíndriques de ceràmica i el ràfec de la teulada és rematat amb tortugada. Al davant de la masia hi ha una bassa amb aigua de planta trapezoïdal d'entre 4 i 5 metres de costat, protegida amb una tanca de torsió metàl·lica. | 08193-6 | Al quadrant nord-est del terme municipal, al vessant sud del turó d'en Vives. | L'any 1679, l'hereu de Can Vives de la Cortada va maridar la pubilla de Can Palau. L'any 1701, el fill d'aquest matrimoni, Jaume Vives i Josep del Palau, es va casar amb Teresa Villar i Carreras, de Calella. A l'arxiu de l'Escola Superior d'Arquitectura es conserva un 'Plano geométrico de la propiedad de Don Francisco Vivas de la Cortada' de la segona meitat del segle XIX en què apareixen delimitades totes les terres del municipi que pertanyien al mas. Estaven concentrades en el quadrant nord-occidental del terme i englobaven un total de 64 peces de terra de diverses qualitats, moltes de les quals havien estat establertes a pagesos de la rodalia. D'acord amb els nostres amidaments, la superfície total vorejava les 530 hectàrees, sense tenir en compte les propietats situades al vessant nord del Montnegre. L'amillarament de 1852 estimava un producte líquid imposable de 17.502 rals de billó, la qual cosa representava prop del 8% de la quota global del municipi. A més del nom, conreu i qualitat de les terres hi consten 18 homes a parceria. La casa també tenia un ramat de 25 ovelles, a més de quatre cabres, dos bous, un parell d'eugues i una mula. En un dels marges del plànol hi ha un dibuix de la masia. S'hi poden veure la portalada que donava entrada al conjunt, format per la masia primigènia i l'ampliació de finals del XIX. També hi apareixen representants un paller a l'aire lliure i un carro dins d'un magatzem. El 1857 figurava com a propietari de la masia Facund Vives de la Cortada, que era un dels cinc principals contribuents del municipi. La masia apareix grafiada amb el nom de 'Can Vivas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'Can Vives de la Cortada' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Daniel Rangil (RANGIL, 2008:226) recull el testimoni oral de Josep Alzina, dit en Pitu Minaire, el qual recorda que 'a dintre del celler de Can Vives hi havia un forat i una mina que feia deu o dotze metres, o poder vint metres, bastant ampla, que travessava per sota tota la casa dels masovers'. El mateix autor (RANGIL, 2011:162) dona veu al paranyer de Sant Celoni Lluís Ibern, dit en Peixa, que de jove es dedicava a parar trampes pel Montnegre i la conca de la Tordera per vendre la pell dels animals (conills, esquirols, gats marcs i gorjablancs). Ibern va iniciar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, i explica que a les nits 'dormia en barraques de carboners o de roders' i que, quan podia, 'anava a l'Hostal de Montnegre' o bé l'acollien en masos de Sant Iscle com la 'Casa Nova de Mas Ponts, Can Vives de la Cortada o Can Giralt'. | 41.6521200,2.5535100 | 462822 | 4611249 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Cont. Descripció: El safareig va ser recuperat d'entre 2015 i 2016 i es recolza sobre la paret posterior d'un antic paller de dues plantes, en estat ruïnós. Al sector de llevant hi ha, al mateix nivell de terres que la masia, un edifici de corrals de 4,7 x 17,5 metres amb set particions internes i les corresponents voltes de maó pla. Sota seu i a peu pla del camí hi ha una construcció de pedra semi soterrada que forma un sòcol de 25 metres de longitud orientat a migdia, amb diverses seccions cobertes amb volta catalana. La paret frontal té tres petits orificis de ventilació emmarcats amb lloses i dues portes amb brancals de paredat irregular i llindes en forma d'arcs rebaixats amb quatre fileres de maons plans. Una porta metàl·lica impedeix l'entrada a la primera estança, mentre que la segona, parcialment paredada, dóna accés a una nau correguda que es troba connectada amb la terrassa de sobre mitjançant una obertura zenital al sostre.S'hi accedeix a través de qualsevol dels dos ramals, inferior i superior, en què es divideix la pista forestal corresponent a l'antic camí de Can Vives de la Cortada, que connecta el Pla de Forcs amb la urbanització de la Font del Montnegre i altres masos del terme. Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Tipus de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-4.Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 82045 | Can Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xica | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-23, pp. 281-289. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 18, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34347. | XVIII-XX | Totalment reformada a principis de la dècada de 1980. | Forma part d'un complex de tres cases d'origen rural situades sobre distintes plataformes i recloses dins d'un baluard. Can Xica ocupa la cota inferior. Es tracta d'una masia molt senzilla de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 6 de fondària composta de planta baixa i pis. Té coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, parcialment orientada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb alguna pedra vista, i totes les obertures estan protegides amb porticons exteriors de fusta. Els vèrtexs de les teulades se situen a diferent nivell, la qual cosa indicaria que l'edifici és el resultat de la juxtaposició de dos volums perpendiculars. De la crugia més alta en surt una xemeneia d'obra, mentre que la crugia més baixa concentra les úniques obertures que hi ha a peu pla: un portal d'obra amb arc escarser i una finestra allindada. Adossat a ponent hi ha un cos auxiliar més menut que ha estat afegit a l'habitatge des de dins després de paredar parcialment l'antiga porta exterior i transformar-la en finestra, col·locant-hi una pedra desbastada com a ampit. La masia presenta quatre obertures al primer pis: una amb arc rebaixat i dues de llinda plana a la façana principal, i una darrera al costat de llevant. L'edifici es troba molt desvirtuat i totalment voltat de construccions annexes: al nord hi té una altra casa; a l'oest, un volum auxiliar de planta rectangular, i, al sud, un altre cobert d'obra i una pèrgola amb un emparrat. Al davant de la casa hi ha un jardí pavimentat amb toves ceràmiques, amb una font d'aigua procedent de mina i una bassa. | 08193-26 | Veïnat de la Cortada, a la confluència dels torrents de la Roureda i de Can Vives. | La masia va ser reformada i ampliada a partir de 1980. Anteriorment hi va existir una bòbila. | 41.6448400,2.5562400 | 463045 | 4610440 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta masia isolada es troba al quadrant nord-occidental del terme municipal, a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, sobre les masies veïnes de Can Bruno i Can Feliçó.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-23. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/