Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82077 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-19 | XIX-XXI | Es va reformar completament l'any 2014. | Recinte dedicat a la sepultura dels difunts del municipi. L'entrada se situa al costat de ponent, en un lateral, al costat de l'església. Reformat amb molt cura el 2014, conserva la disposició dels fossars de les antigues parròquies del Montnegre. El conjunt ocupa una superfície en forma de trapezi de 330 metres quadrats adossada a la façana sud de l'església parroquial. El perímetre interior està voltat per diverses galeries de nínxols d'entre 3 i 4 fileres, amb un total de 190 caselles. Els mòduls alternen les fornícules amb arc de mig punt i component vertical amb d'altres d'arc rebaixat i component apaïsat. Les cobertes són de teula d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'interior i canal per a la recollida d'aigües pluvials. Els nínxols més antics tenen les làpides de marbre blanc i pertanyen a les famílies Canyelles, Pagès-Pera, Torrent i Verdura. La inscripció del nínxol número 12, propietat d'Antònia Roig, permet datar-les de principis del segle passat: 'Aquí descansan los restos de Miguel Arañó y Maresma. Falleció en 1900 a la edad de 77 años'. El contorn està pavimentat amb brick o llamborda ceràmica prefabricada i al centre hi ha un parterre amb pedra volcànica i grava blanca i algunes plantes de romaní i espígol. L'espai està equipat amb una font, un parell de bancs de pedra i una columna de llum. | 08193-58 | Carrer de l'Església, s/n. Barri de la Poca Farina. | Durant la jornada del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat l'1 d'octubre de 2017, la Guàrdia Civil es va presentar a Sant Iscle de Vallalta amb l'objectiu de decomissar les urnes i impedir la votació. Malgrat les amenaces verbals i la violència exhibida, les urnes van ser amagades dins d'un nínxol del cementiri i no van ser poder localitzades pels seus perseguidors. | 41.6234000,2.5694000 | 464129 | 4608054 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82077-foto-08193-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82077-foto-08193-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82079 | Festa de la Maduixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-maduixa | https://www.facebook.com/Diada-màgica-de-la-maduixa-i-del-vi-Sant-Iscle-de-Vallalta-426350484160468/ AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2000). I Diada de la maduixa i mostra gastronòmica. Santiscle, revista d'informació local, núm. 1, p. 9. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 73. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007). Pla d'acció cultural de la Vallalta. Barcelona: Centre d'Estudis i Recursos Culturals, p. 22 i 51 CONSELL COMARCAL DEL MARESME (2012). Guia gastronòmica del Maresme. Mataró: Consorci Costa de Barcelona-Maresme, p. 10. CONSELL COMARCAL DEL MARESME (2019). Temps de maduixes al Maresme 2019, del 27 d'abril al 2 de juny. Mataró: Consorci Costa de Barcelona-Maresme. | XX-XXI | Fira comercial i popular organitzada per l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Maresme i el Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme, amb múltiples finalitats: fomentar l'activitat econòmica, promoure els productes de proximitat, atraure visitants al poble i afavorir la cohesió social del municipi. Es tracta de la diada festiva de més anomenada i projecció exterior. Si bé amb anterioritat s'havia celebrat l'anomenada Festa dels maduixers, la Festa de la Maduixa i el Vi pròpiament dita es va iniciar el 1999 amb la intenció de rellançar el sector i de recuperar també la tradició vitivinícola. Més endavant es van afegir a la iniciativa Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar, i es van crear unes Jornades Gastronòmiques complementàries amb el suport del Consell Comarcal i la col·laboració de diversos restauradors de la zona. Després d'un període de reflexió en que no ha deixat mai de celebrar-se, l'esdeveniment s'ha redefinit i rebatejat com la Diada Màgica de la Maduixa i el Vi. D'aquesta manera es dóna entrada a la dimensió fantàstica i mitològica, tan atractiva i alhora tan vinculada a la població, ja sigui per la llegenda de les Dones d'Aigua com pels topònims que s'hi relacionen, com ara el Pla de les Bruixes o el Sot de l'Infern. La prova és que cada cop són més les persones de totes les edats que s'hi disfressen. La diada té lloc un dels primers diumenge de maig i engloba altres activitats paral·leles: un esmorzar popular i una fira artesana amb venda de maduixes i vi al Parc dels Vegetals; una Marxa Màgica circular de 10 quilòmetres per l'entorn natural; un concurs de decoració per diversos racons del poble; una trobada de puntaires i una cercavila gegantera i un espectacle familiar. Durant la jornada, alguns restaurants i establiments d'alimentació ofereixen plats, menges i llepolies que tenen la maduixa com a protagonista. | 08193-60 | Centre urbà de Sant Iscle de Vallalta, a l'entorn del Parc dels Vegetals. | Recentment s'han jubilat els darrers productors de maduixots -o 'fragues'- de Sant Iscle. El seu conreu es remunta als anys 50 del segle XX, quan va ser introduït pels propietaris de Ca l'Aranyó i Can Roig del Castell després de comprar-ne llavors de França a Arenys de Munt. Les primeres collites eren de sequer, com la vinya; però amb el temps s'hi van construir basses i es van instal·lar hivernacles i sistemes de regadiu per millorar-ne la producció. De les més de 600 varietats que es cultivaven al Maresme els anys 80 se n'ha passat a només quatre: la Pájaro, l'Albión, la Gaviota i la Monterrey. Malgrat els esforços, la competència de Huelva i Almeria -en preu i quantitat- copa els mercats i deixa poc marge de benefici als pagesos locals. De fet, la desaparició de les últimes explotacions de Sant Iscle contrasta amb l'impuls al sector a través del món de la gastronomia per part de les administracions públiques i altres agents privats del territori. A la darrera edició de la publicació 'Temps de maduixes al Maresme' hi són presents quinze municipis (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt) i el Consorci d'Enoturisme de la DO Alella. | 41.6226600,2.5687500 | 464075 | 4607972 | 1999 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82079-foto-08193-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82079-foto-08193-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les fotografies que il·lustren aquest element han estat obtingudes de les xarxes socials de l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82080 | Festa i fira del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-i-fira-del-bolet | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2014). 17a Festa del Bolet. Sant Iscle de Vallalta. 26 d'octubre de 2014. Programa d'activitats, p. 3. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 73. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2005). Sant Iscle, terra de bolets. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins. https://www.facebook.com/festadelbolet/ | XX-XXI | Programa d'activitats vinculades a la divulgació micològica, el coneixement del territori i la cultura gastronòmica. Es tracta d'una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Iscle que compta amb la col·laboració del teixit associatiu i comercial del municipi, així com del Parc del Montnegre i el Corredor. Se celebra al llarg de la darrera setmana d'octubre i, per les mateixes dates, el Consell Comarcal edita i distribueix material informatiu sobre les Jornades gastronòmiques de la cuina del bolet al Maresme. En el cas de Sant Iscle, la majoria dels establiments de restauració i alimentació ofereixen al llarg d'aquells dies i de tot el mes de novembre diverses creacions i especialitats culinàries elaborades amb bolets autòctons. A nivell popular, el programa presenta una oferta rica i consolidada que inclou tallers familiars, jocs infantils, sortides de camp amb especialistes de la Societat Catalana de Micologia, una fira artesana i una exposició dels bolets presents per aquelles dates al municipi. La majoria d'actes es concentren el darrer diumenge d'octubre. Hi destaquen el 'Trial 4x4' per a vehicles de ràdio control, que es desenvolupa per diversos indrets del poble, i dues experiències vinculades al programa 'Viu el Parc' de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació: un 'ral·li fotogràfic' sobre tres temes sorpresa que es lliuren en el moment de la inscripció, i l'espectacle infantil que cada any clou la fira al Parc dels Vegetals. El dia abans té lloc el raid 'Tocats pels bolets', amb la participació de multitud d'equips formats per famílies i colles d'amics. Es disputa al pavelló municipal i inclou divertides proves d'habilitat i cooperació. Atesa la proximitat en el calendari, la Festa del Bolet allarga la mà fins al dia de Tots Sants i d'aquesta manera dona també més volada a la Castanyada i Halloween. | 08193-61 | Centre urbà de Sant Iscle de Vallalta, a l'entorn del Parc dels Vegetals. | La Festa del Bolet se celebra de forma ininterrompuda des del 1998. La primera edició va ser una iniciativa de la revista L'Eixida, amb la voluntat de difondre i potenciar la riquesa natural i cultural del poble. Amb la col·laboració del Grup Isclenc, es va organitzar una diada que comprenia una exposició de bolets, un concurs boletaire i un tast de platets, entre més. Amb els anys, la Festa es va anar fent grossa i es va convertir en fira. A més de les entitats del poble, cal ressenyar la implicació i la tasca pedagògica que realitza durant les setmanes prèvies l'Escola Dones d'Aigua. | 41.6226600,2.5687500 | 464075 | 4607972 | 1997 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82080-foto-08193-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82080-foto-08193-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les fotografies que il·lustren aquest element han estat obtingudes de les xarxes socials de l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82081 | Macarronada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/macarronada | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2000). Macarronada popular. Santiscle, revista d'informació local, núm. 2, p. 10. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Gent de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 29. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007). Pla d'acció cultural de la Vallalta. Barcelona: Centre d'Estudis i Recursos Culturals, p. 22. | XX-XXI | Es tracta d'un sopar popular a l'aire lliure que se celebra el divendres de Festa Major, generalment l'última setmana de juliol. Abans es feia al pati de les escoles, però amb la reurbanització de la plaça de les Basses s'ha transferit a aquest espai. La Macarronada va començar com a divertiment d'un grup d'amics i amigues. Poc després es va obrir al públic i ha acabat esdevenint un dels reclams amb més èxit del programa. L'activitat és promoguda per una colla de persones sota el nom de Penya Macarronaire i acostuma a aplegar uns 500 comensals. Per tal de garantir-ne el bon funcionament, cal adquirir prèviament el tiquet a l'Ajuntament. A més d'un preu diferent per als menors i majors de 13 anys, s'ofereix un pica-pica i degustacions de macarrons cuinats de cinc o sis maneres. Després del sopar hi ha el Concert Jove, o, com diuen els seus impulsors, 'desemprés de la Macarronada, festa sonada!'. | 08193-62 | Plaça de les Basses, s/n | La Macarronada es va deixar de celebrar durant tres anys. La represa va arribar el 2012, de manera que el 2019 es compleix el 20è aniversari. | 41.6247300,2.5690000 | 464097 | 4608201 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82081-foto-08193-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82081-foto-08193-62-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les fotografies que il·lustren aquest element han estat obtingudes de les xarxes socials de l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82082 | Pessebre monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-monumental | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2017). Santiscle, revista d'informació local, núm. 26. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 10. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Gent de Sant Iscle. Sant Iscle de Vallalta. Edicions Els 2 Pins, p. 23. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta. Edicions Els 2 Pins, p. 72. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2000). Missatge del pessebre. Santiscle, revista d'informació local, núm. 2. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 7. TURÓN, Susanna (1996). La tradició del pessebre a Sant Iscle. L'Eixida, revista independent d'informació local, núm. 1. Edicions Els 2 Pins. Canet de Mar, pp. 12-13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA. Sant Iscle. Revista d'informació local. Núm. 26. Desembre 2017, p. 10. | XX-XXI | Representació figurativa sobre el naixement de Jesús que es fa durant el temps de Nadal en un petit local de la parròquia. Es tracta d'una cotxera de planta rectangular de 12 metres quadrats amb coberta en forma de volta de tartana. El revestiment exterior està en mal estat a causa de les filtracions d'aigua, per la qual cosa es detecten problemes d'humitat a l'interior. Els impulsors del pessebre són en Goyo Fonseca i en Pere Pera, que cada any dissenyen i executen un diorama lleugerament diferent respecte de l'anterior. Les limitacions de l'espai en dificulten la disposició, sempre des de la mateixa perspectiva, i els obliga a començar la feina per la capçalera per anar marxant de recules. L'horitzó és sempre serrat de muntanyes, i el color blavet de les parets fa el paper de la volta celeste. Totes les edificacions i figures són fetes i decorades manualment a partir de materials com el fang, la fusta o el Porexpan. Els exemplars vegetals acostumen a ser sempre naturals. L'escenari que en resulta no és cap recreació, sinó que és la concreció d'un paisatge projectat en la imaginació dels seus faedors. Els punts de contacte amb la realitat local no sempre predominen, però són significatius. No hi falta mai l'ermita de la Salut i alguna al·lusió als antics quefers del món rural, com les feines pròpies del temps de verema. El pessebre s'inaugura cada 24 de desembre després de la missa del gall i queda instal·lat fins passat Reis. Durant aquest període, es pot visitar cada dia de 18 a 20h i els festius, de 12 a 21h. | 08193-63 | Carrer de l'Església, s/n, al davant del número 17 | 41.6238200,2.5689700 | 464094 | 4608100 | 1983 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82082-foto-08193-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82082-foto-08193-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Goyo Carrasco i Pere Pera | Les fotografies que il·lustren aquest element han estat obtingudes de les xarxes socials de l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82085 | Parc dels Vegetals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-vegetals | Espai obert situat al capdavall del barri de la Poca Farina, en el marge esquerre de la riera de Vallalta. Es tracta d'un parc lineal paral·lel al curs fluvial de 4.300 metres quadrats de superfície, comptant els talussos inferiors i superiors a la plataforma intermèdia. El terreny és propietat del Bisbat de Girona, però existeix un acord amb l'Ajuntament per destinar-lo a ús públic. El parc va ser inaugurat el 26 d'octubre de 2008. El seu accés està limitat a vianants amb una cadena, i el límit amb la riera està tancat amb una barana de fusta tractada. En l'extrem sud del parc hi ha un escenari cobert per fer-hi activitats lúdiques, com ara les diades de la maduixa, al maig, i el bolet, a l'octubre. La zona està il·luminada amb balises i equipada amb alguns bancs i papereres. L'entorn és poblat de la vegetació pròpia d'un ecosistema mediterrani típic de ribera, amb plàtans, lledoners, alzines, acàcies, pins pinyers i algun llorer, a més d'arbusts i lianes pròpies dels boscos humits, com l'arç blanc, l'aranyoner, l'esbarzer, l'arítjol, el galzeran, l'heura, la vidalba, el sanguinyol, el lligabosc atlàntic, el càrex pèndol i la falguera. | 08193-66 | Carrer de Josep Maria Collet, s/n | 41.6226600,2.5687500 | 464075 | 4607972 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82085-foto-08193-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82085-foto-08193-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Propietat privada. Accés públic. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 82087 | Les Dones d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-daigua | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Nou conte Dones d'Aigua. Santiscle, revista d'informació local, núm. 23. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 10. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre: parc del Montnegre i el Corredor. Sant Iscle de Vallalta. Edicions Els 2 Pins, p. 16 i 28-29. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta. Edicions Els 2 Pins, pp. 32 i 74-75. AMADES I GELATS, Joan (2001). Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans. Sant Vicenç de Castellet. Farell. AMADES I GELATS, Joan (1950). Folklore de Catalunya. Vol. I. Rondallística. Barcelona. Selecta, p. 102. CORTADELLAS, Xavier i PUJADÓ, Judith (2016). Llegendes d'aigua dolça. Les millors històries de rius, estanys i gorgs de les aigües dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella. La Bisbal d'Empordà. Sidillà, p. 308. DELHORT, Bibiana i JOSEPH, Fina (2016). Les Dones d'Aigua. Barcelona. Nova Casa Editorial. FABREGÀ, Míriam (2009). Les Dones d'Aigua. Santiscle, revista d'informació local, núm. 17. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 7. FANLO, Àfrica i JOSEPH, Fina (2009). Dones d'aigua. La Vallalta: Col·lecció Una rierada de contes, núm. 1. LUNA, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Barcelona. Diputació de Barcelona, p. 94. MESTRES I OÑÓS, APEL·LES (1933). Llegendes i tradicions del Montseny. Barcelona. Salvador Bonavia Llibreter, pp. 69-71. PUIGHERMANAL, Josep (2001). Retrobant Dones d'Aigua. Entrevista a Jaume Fuster. Santiscle, revista d'informació local, núm. 3. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, pp. 13-15. RANGIL I BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de la memòria oral del Montnegre (I). Capellades. Daniel Rangil, pp. 201-204. San Acisclo de Vallalta, en la Dona d'aigua. Joaquim Castells. Fotografia 14 x 9 cm. Consultat 20 maig 2019, des de https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/sant-iscla-vallalta-domma-daigua-post-fotgr-joaquin-castells-fotgr-1919-14x9-cm~x29210786 | Gorg situat en el curs baix del torrent de Ca l'Oller, poc abans de confluir amb el torrent de Can Vives i donar origen al torrent de la Roureda o de la Font de la Salut. L'indret es troba aigües avall de la finca de Ca l'Oller, a la qual pertany. El paratge pren el nom de la llegenda homònima, que la veu popular identifica amb el sot de Can Patiràs, per la qual cosa ha adquirit un hàlit màgic. Es tracta d'una fondalada humida, fresca i ombrívola, coberta de molsa i poblada per espècies vegetals pròpies dels boscos de ribera com la falguera i les avellanoses. El saltant d'aigua té una altura aproximada de 6 metres i és format per roques de grans dimensions, la disposició d'algunes de les quals ha donat forma a una petita cova o avenc per on s'escola l'aigua. Als peus de la cascada hi ha el gorg pròpiament dit. A principis del segle XX, el nou propietari de Ca l'Oller, J. Fradera, hi va dur a terme una petita intervenció que s'inscrivia en el seu propòsit de convertir l'antiga masia en un palauet o torre d'estiueig i de dotar-la d'un seguit de jardins romàntics amb llacs i jocs d'aigua. En aquest cas, hi va fer construir -o potser ja hi era- una modesta resclosa d'obra de poc més de mig metre d'altura. Malgrat l'estacionalitat del torrent, el nivell del toll es mantenia constant durant tot l'any. Si bé se n'ha perdut la comporta o portella de ferro, la paret conserva intacta l'obertura amb arc escarser que permetia de desguassar, així com el remat de pedres a mode de merlets que facilitava el creuament del fondal sense sucar-hi el peus. En l'actualitat, pel torrent gairebé no baixa aigua, de manera que per la cascada només hi cau un regalim. A més de la secada dels darrers anys, el torrent acusa la manca de manteniment de les mines que alimentaven les basses i estanys de Ca l'Oller, els sobreeixidors de les quals li'n tornaven l'escreix. Tot i pertànyer a la propietat de Ca l'Oller i estar delimitat per un mur de tanca paral·lel al camí que mena a la casa, el parc de la Dona d'Aigua es troba obert al públic i és accessible a peu des de l'esmentada pista forestal. Malgrat la seva decrepitud, l'espai està raonablement ben mantingut. | 08193-68 | Camí de Ca l'Oller, s/n | Hi ha una postal editada per la casa Espadalé, de mitjan segle XX, il·lustrada amb un pla zenital de la resclosa. Existeix també, a Internet, una sèrie d'imatges preses pel fotògraf Joaquim Castells l'any 1919 amb distintes vistes de la cascada i el gorg. L'indret apareix representat amb el nom de 'Las Donas d'Aigua' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914. | 41.6380500,2.5545600 | 462901 | 4609686 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82087-foto-08193-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82087-foto-08193-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La llegenda de les Dones d'aigua té un gran predicament a Sant Iscle de Vallalta i forma part de l'imaginari col·lectiu dels seus habitants. En el decurs del temps ha donat nom a una sardana, així com als gegants, a l'escola i a algun establiment comercial de la població. Amb l'ànim de projectar la identitat del municipi a través de la llegenda, i de l'indret, la Festa de la Maduixa i el Vi n'ha introduït el component esotèric en la seva formulació i ha estat reconvertida en la Diada Màgica de la Maduixa i el Vi. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82088 | Placa commemorativa de la Festa Votada o Festa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-la-festa-votada-o-festa-nova | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2017). Recuperem tradicions. Santiscle, revista d'informació local, núm. 25. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, pp. 3-4. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2017). 25 de juny, una data històrica. Santiscle, revista d'informació local, núm. 25. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, pp. 7-8 i 13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 14. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (1992-1994). Programes d'actes de la Festa Nova. Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. DE LA FUENTE BERMÚDEZ, Vicente (2006). Diego Masana i Majó. Un escultor modernista entre Barcelona i l'Argentina. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), Butlletí XXX, pp. 65-73. El centenario de la Guerra de la Independencia en Sant Iscle de Vallalta. La Ilustración Artística, núm. 1383 (29 de juny de 1908), p.430. RANGIL I BRUNET, DANIEL (2017). Llegendes d'invasors a Sant Iscle. Consultat 20 maig 2019, des de http://mitologiacatalans.blogspot.com/2017/10/llegendes-dinvasors-sant-iscle.html SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2008). Ricard de Capmany i Roura (1871-1947). La passió romàntica per l'art medieval. El Sot de l'Aubó, núm. 26. Canet de Mar: Centre d'Estudis Canetencs, pp. 3-11. http://mitologiacatalans.blogspot.com/2017/10/llegendes-dinvasors-sant-iscle.html | XIX | Afectades per fongs i líquens. | A la façana de l'església parroquial hi ha dues plaques que commemoren un episodi de la Guerra del Francès ocorregut a Sant Iscle de Vallalta el 25 de juny de 1808. La primera de les làpides està signada per 'D. Massana', a partir d'un text de 'Ricart Cammany'. Es tracta de l'escultor modernista Dídac Massana i Majó, que va treballar per a Lluís Domènech i Montaner al Palau de la Música Catalana i al castell de Sant Florentina, i del canetenc Ricard de Campmany i Roura, pintor i decorador casat amb Júlia de Montaner, hereva del castell de l'esmentat castell i comtessa de la Vall de Canet. La làpida està emmarcada per la part superior amb una motllura rectangular sostinguda per dos capitells, afectada per biocolonització de líquens, fongs i altres microorganismes. Al centre hi ha un escut amb sant Iscle i santa Victòria flanquejat per la paraula 'SOM ATENS' i una representació en relleu de diversos membres d'aquest cos irregular, tocats amb barretina. A sota hi apareix aquest text, escrit en majúscules: '1808-1908. El poble de Sant Iscle a sos avis de l'any vuyt. Ab la fe al cor y les armes a les mans lliuraren al poble'l 25 de juny del extermini decretat pe'l frances. Commemorém anyalment llurs religió i patriotisme.' A la seva vora n'hi ha una altra amb l'escut actual de la població i la inscripció següent, també en caixa alta: 'Sant Iscle de Vallalta, 1908-2008. Pels fets ocorreguts el 25 de juny'. El relleu del fons fa al·lusió a la sobtada i miraculosa rierada i representa un corrent d'aigua embravit. | 08193-69 | Carrer de l'Església, 1 | El 25 de juny de 1808, les dones, els infants i la gent gran del poble es van refugiar dins el temple per protegir-se de la ira dels soldats napoleònics, que prèviament havien estat atacats pels sometents de la zona. Segons la creença popular, els precs dels refugiats van provocar una intensa tempesta i, acte seguit, una avinguda d'aigua que va desbaratar el setge i va causar gran mortaldat entre les tropes invasores. Després d'aquest favor diví, els isclencs es van tornar a aplegar en comunió i van fer el vot solemne de reverenciar cada any aquest succés; vet aquí que aquest homenatge rebi el nom de Festa Votada o Festa Nova, per distingir-la de la Festa Major. L'episodi s'inscriu en la primera etapa de l'ocupació francesa, quan les tropes de Napoleó Bonaparte pretenien emparar-se del castell d'Hostalric. Procedents de Barcelona, van travessar el Maresme pel litoral amb la finalitat de remuntar la Tordera, però des del primer moment van patir l'escomesa dels sometents a Montgat, Mataró, Sant Pol de Mar i Calella. Davant les dificultats per prosseguir el seu camí, es van desviar per Sant Pol a través de la riera de Vallalta amb la intenció de passar a Sant Celoni per Vallgorguina. En aquesta marrada, els francesos van ser víctimes de les emboscades dels sometents de la rodalia. La veu popular assegura que en el moment de depurar responsabilitats, la gent de Canet va involucrar als veïns de Sant Iscle i això va provocar la represàlia dels francesos contra la població. El 25 de juny van començar els saquejos i incendis pel sector de Can Torrus Vell, Can Roig del Castell, Ca l'Escloper i Can Preses. Assabentats del perill, els homes van tornar a agafar les armes i els més desvalguts van cercar la misericòrdia de l'Altíssim, que va atendre les seves súpliques i va desfermar un aiguat tan descomunal que es va endur els gavatxos riera avall. Sergi Alcalde (comunicació personal, 22 de setembre de 2018) explica que 'durant el segle XIX, les autoritats de Sant Iscle es negaven a fer presència durant la Festa Major de Canet (fet acostumat entre pobles veïns) i, per descomptat, les autoritats de Canet tampoc no eren convidades a la Festa Major de Sant Iscle. Vet aquí perquè en un acte de perdó públic, i en el centenari de l'esdeveniment, el Sr. Montaner va regalar la placa esculpida que hi ha a la façana de l'església Parroquial de Sant Iscle'. | 41.6235500,2.5693000 | 464121 | 4608070 | 1908 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82088-foto-08193-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82088-foto-08193-69-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Dídac Massana i Majó | Antigament, en ocasió de la Festa Votada s'hi feia una missa solemne i una processó en què els nens i nenes anaven abillats amb els vestits de comunió. També hi havia sardanes i balls de tarda i nit, a la plaça i al Sindicat. La celebració va ser recuperada el 1991 per iniciativa del Grup Isclenc i es va celebrar amb algunes intermitències fins al 2017. | 105 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 82020 | Dolmen de mas Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-mas-barraquer | BASSOLS FERNÁNDEZ, IMMACULADA (2005): Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. Reg.: 6586 GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Actualització de la Carta Arqueològica del Maresme. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia SERRA I VILARÓ, JOAN (1927): La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà. | -XIX/-XIII | Desaparegut, desconegut. | Dolmen, actualment desaparegut., documentat per mossèn Joan Serra i Vilaró l'any 1927. En el moment de la seva documentació només en restava dreta una pedra de 0,25m d'ample, 0,45m de llarg i 1,05m d'alçada; així com una altra llosa caiguda de 0,25m de gruix, 0,62m de llarg i 1,05m d'alt, de la qual encara es veia el lloc que prèviament havia ocupat. | 08193-1 | A l'oest del municipi, en un punt pla prop del cim del turó de Ca l'Oller | 41.6338800,2.5521000 | 462694 | 4609225 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Fruit de l'excavació del túmul, mossèn Serra i Vilaró trobà fragments d'almenys set vasos ceràmics corresponents, segons l'autor, a les formes típiques de l'edat dels metalls. A la vora d'una de les peces s'hi apreciava una línia d'incisions que tipològicament podria correspondre al període del bronze inicial o bronze mig. Sota la direcció d'Immaculada Bassols, l'any 2005 es dugué a terme una prospecció superficial per tal de localitzar les restes del dolmen, el resultat de la qual fou negatiu. Només es documentà una llosa dreta la part visible de la qual feia 0,5m d'alçada, 0,5m d'amplada i 0,25m degruix, relacionada amb els límits de la finca, però sense cap vinculació aparent amb el dolmen. L'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es tornà a explorar la zona, novament amb resultats negatius pel qè fa el dolmen. El que sí es va localitzar, a 55m de la fita documentada l'any 2005, fou una altra llosa amb les mateixes característiques i dimensions.L'accés al lloc on suposadament es trobava el dolmen es fa des del nucli urbà de St. Iscle de Vallalta, pel veïnat d'en Soler, seguint el camí cap a ca l'Aranyó i la pista principal en direcció a l'oest, cap a la Cogulera. El jaciment es troba per sobre dels Bancals de ca l'Oller, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca mare.Datació Bronze antic -1800 / Bronze mig -1200 | 76|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82021 | Inscultura del Pla de Forcs o Pedra de les Olles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscultura-del-pla-de-forcs-o-pedra-de-les-olles | ABELANET, Jean (1986): Signes sans paroles. Cent siècles d'art rupestre en Europe Occidentale. París: Hachette, pp. 161 i ss. BASSOLS FERNÁNDEZ, Immaculada (2005): Memòria de la intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 6586. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Actualització de la Carta Arqueològica del Maresme. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia PASCUAL GUASCH, Ricard (1988). La piedra con «cúpulas» del Pla de Forcs (Sant Iscle de Vallalta, Maresme, Barcelona). Barcelona: Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología, pp. 445-453. | -XXVI/-XIX | Jaciment d'època prehistòrica consistent en una gran roca amb inscultures en forma de cassoletes, la qual forma part d'un aflorament granític format per tres grans pedres alineades de forma natural en sentit N-S, i d'altres pedres secundàries situades vessant avall. Aquest tipus d'afloraments rocosos són un fenomen geomorfològic característic de la Serralada Litoral anomenat 'caos de boles'. La roca amb inscultures té una planta ovalada, amb una base de 1,8m i una alçada de fins a 2,30m. El nom de Pedra de les Olles li ve donat per les fins a 25 cavitats (o cassoletes), algunes exemptes i d'altres unides entre elles mitjançant reguerons, que té excavades de forma artificial. Les cassoletes presenten diferents morfologies i dimensions: 19 són circulars, 5 el·líptiques (totes elles fan entre 8 i 20cm de diàmetre i entre 3-4cm de profunditat), una és cilíndrica (amb 40cm de diàmetre i una profunditat de 6cm), i una pren la forma de canal de desguàs cap enfora. Les incisions van ser practicades mitjançant la percussió amb altres materials petris, la qual cosa els confereix la típica secció en U, a diferència de les d'època ibèrica, romana o medieval en què l'ús d'eines metàl·liques dóna com a resultat seccions més profundes i en forma de V. Aquest tret, juntament amb el fet que les inscultures en forma de cassoleta es relacionen amb el fenomen megalític, permeten adscriure el jaciment una cronologia entre el Neolític mig/final i el Calcolític. Tot i la prospecció duta a terme l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, en què es va documentar i situar la pedra, no es coneixen altres jaciments arqueològics propers que puguin aportar més dades en relació a la cronologia. No hi ha consens pel què fa la interpretació d'aquest tipus de monuments. Algunes interpretacions sostenen que les inscultures serien marcadors o fites territorials que indicarien punts de reunió d'un grup humà o bé límits o lloc de pas. D'altres, en canvi, els atribueixen funcions de culte als deus o als difunts. En aquest cas, es creu que les cassoletes i els reguerons haurien servit per vessar els líquids de les libacions i ofrenes rituals. Jean Abelanet (1986) apuntà la hipòtesi que aquest tipus d'estructures serien una mena d'altar dedicat al culte d'una deessa prehistòrica de l'agricultura, la fertilitat i la vida d'ultratomba. La disposició de les cavitats de la Pedra de les Olles recordaria els antics kernoi grecs: un sistema format per un vas central i una sèrie de petits recipients anomenats kotiliskoi al seu voltant. Per Pascual Guasch, qui identificà i estudià l'element l'any 1988, seria 'incerta' tant la datació com la interpretació de la seva finalitat. L'autor no descarta algun tipus de relació amb la mort i 'amb algun element líquid' com l'aigua pel seu 'paper purificador', sense rebutjar, però, que sigui 'una simple manifestació de litolatria' vinculada a 'la veneració a certes pedres situades en les cruïlles' (PASCUAL, 1988:452). Aquest jaciment apareix citat en diversos estudis d'Immaculada Bassols. | 08193-2 | Pla de Forcs (o Pla de Forques o de Feres), en les inmediacions del GR-83, a tocar d'una clariana. | Sovint, les pedres insculturades es troben prop d'altres monuments megalítics, sepultures o assentaments. Per la seva perdurabilitat i ubicació preeminent a la capçalera de la Vallalta, és possible que les cassoletes del Pla de Forcs hagin estat reutilitzades al llarg dels segles. L'element, que va ser identificat i estudiat per Ricard Pascual Guasch l'any 1988, apareix citat en diversos estudis més recents d'Immaculada Bassols. L'any 2013, el Consorci del Parc del Montnegre i el Corredor hi va instal·lar un plafó informatiu amb finalitat divulgativa. | 41.6507300,2.5454700 | 462152 | 4611098 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés al jaciment és fàcil i està senyalitzat. Es troba allunyat del nucli urbà, però s'hi pot arribar a través d'una pista practicable a peu o amb vehicle.Cronologia: Neolític final -2500 / Calcolític - 1800 | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82025 | Can Vives de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-de-la-cortada | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-4, pp. 105-114. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 12, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 9, 16 i 27. ARXIU GRÀFIC-BIBLIOTECA ETSAB. ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA. Plano geométrico de la propiedad de Don Francisco Vivas de la Cortada situada al confín Norte del término municipal de San Acisclo de Vallalta. Núm. de registre 13371. Universitat Politècnica de Catalunya. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 33. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8954. RANGIL I BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de la memòria oral del Montnegre (I). Capellades: Daniel Rangil, p. 226. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil. P. 162. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVI-XIX | En ruïnes. | Històricament, es tracta d'una de les masies més importants del municipi, ja que dóna nom a diversos topònims: el turó sobre el qual s'assenta, la roureda que el circumda i el torrent que hi davalla pel sector occidental. Després del seu despoblament a mitjan segle XX, la masia va patir un procés de degradació que l'ha conduït al seu estat actual. Segons els amidaments, resten dempeus menys del 20% de les antigues edificacions, i es troben en un estat molt precari. Del nucli originari amb prou feines s'endevinen, cobertes de malesa, les plantes de l'assentament del cos principal i de la pallissa del sector oriental. Es tractava d'una masia de tipus basilical amb una crugia central de planta baixa i dos pisos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migdia, i coberta de teula amb dos aiguavessants. Presentava una obertura a cada nivell amb brancals i llindes de pedra. La porta tenia esculpida una canaleta al perímetre intern i els ampits de les finestres estaven decorats amb tres modillons. El cos lateral de llevant estava format per dues crugies d'11,5 metres d'amplada i 11,6 de fondària. La façana presentava una porta amb arc escarser i una altra d'allindada, a més de sengles finestres gòtiques al primer pis, sense alinear, amb brancals i ampits de granit; avui desaparegudes. Una remunta sobre la primera de les crugies obria una tercera lluerna molt senzilla, i introduïa un joc de teulades amb caiguda frontal i posterior que amputaven parcialment l'aiguavessant primigeni. El complex es va ampliar pel costat de ponent a principis del segle XIX amb l'addició d'una ala lateral de quatre alçades: semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Aquest volum es projectava 5 metres per davant del pla de façana de la masia per donar pas a una disposició en forma d'ela (L) invertida. Els nous capcers apuntaven a migdia i tramuntana, amb un òcul a cadascun dels frontons, carener perpendicular i coberta de teula d'un aiguavés amb caiguda cap a ponent. Els nivells intermedis estaven destinats a la millora residencial dels seus estadants, tal com palesa, pel costat oest, la construcció d'una galeria exterior equipada amb una latrina a cada planta, així com una gran terrassa i un rellotge de sol esgrafiat amb la data de 1827 al pis de dalt. Al seu torn, la secció est integrava dins de l'edificació dues galeries cobertes amb diverses finestres consecutives de punt rodó. Aquesta part s'ha ensorrat totalment, deixant a la vista la divisió interna en dos espais transversals per mitjà d'una paret central d'un sol maó de gruix sobre la qual descansen els caps de biga. La secció oest constitueix, hores d'ara, l'única part recognoscible de tot el conjunt gràcies a l'apuntalament lateral que li proporciona el sistema d'arcs i voltes a sardinell sustentat per quatre pilastres exteriors de maó i dos contraforts -en posició anterior i posterior- de pedra escairada. El parament i l'intradós de la planta inferior són de maçoneria, mentre que la resta d'obra de fàbrica és tota de maó pla arrebossat amb morter de calç i pintat de color blanc. La volta que sustenta les comunes és travessada en un dels angles per un baixant d'aigües grises fet amb peces cilíndriques de ceràmica i el ràfec de la teulada és rematat amb tortugada. Al davant de la masia hi ha una bassa amb aigua de planta trapezoïdal d'entre 4 i 5 metres de costat, protegida amb una tanca de torsió metàl·lica. | 08193-6 | Al quadrant nord-est del terme municipal, al vessant sud del turó d'en Vives. | L'any 1679, l'hereu de Can Vives de la Cortada va maridar la pubilla de Can Palau. L'any 1701, el fill d'aquest matrimoni, Jaume Vives i Josep del Palau, es va casar amb Teresa Villar i Carreras, de Calella. A l'arxiu de l'Escola Superior d'Arquitectura es conserva un 'Plano geométrico de la propiedad de Don Francisco Vivas de la Cortada' de la segona meitat del segle XIX en què apareixen delimitades totes les terres del municipi que pertanyien al mas. Estaven concentrades en el quadrant nord-occidental del terme i englobaven un total de 64 peces de terra de diverses qualitats, moltes de les quals havien estat establertes a pagesos de la rodalia. D'acord amb els nostres amidaments, la superfície total vorejava les 530 hectàrees, sense tenir en compte les propietats situades al vessant nord del Montnegre. L'amillarament de 1852 estimava un producte líquid imposable de 17.502 rals de billó, la qual cosa representava prop del 8% de la quota global del municipi. A més del nom, conreu i qualitat de les terres hi consten 18 homes a parceria. La casa també tenia un ramat de 25 ovelles, a més de quatre cabres, dos bous, un parell d'eugues i una mula. En un dels marges del plànol hi ha un dibuix de la masia. S'hi poden veure la portalada que donava entrada al conjunt, format per la masia primigènia i l'ampliació de finals del XIX. També hi apareixen representants un paller a l'aire lliure i un carro dins d'un magatzem. El 1857 figurava com a propietari de la masia Facund Vives de la Cortada, que era un dels cinc principals contribuents del municipi. La masia apareix grafiada amb el nom de 'Can Vivas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'Can Vives de la Cortada' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Daniel Rangil (RANGIL, 2008:226) recull el testimoni oral de Josep Alzina, dit en Pitu Minaire, el qual recorda que 'a dintre del celler de Can Vives hi havia un forat i una mina que feia deu o dotze metres, o poder vint metres, bastant ampla, que travessava per sota tota la casa dels masovers'. El mateix autor (RANGIL, 2011:162) dona veu al paranyer de Sant Celoni Lluís Ibern, dit en Peixa, que de jove es dedicava a parar trampes pel Montnegre i la conca de la Tordera per vendre la pell dels animals (conills, esquirols, gats marcs i gorjablancs). Ibern va iniciar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, i explica que a les nits 'dormia en barraques de carboners o de roders' i que, quan podia, 'anava a l'Hostal de Montnegre' o bé l'acollien en masos de Sant Iscle com la 'Casa Nova de Mas Ponts, Can Vives de la Cortada o Can Giralt'. | 41.6521200,2.5535100 | 462822 | 4611249 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Cont. Descripció: El safareig va ser recuperat d'entre 2015 i 2016 i es recolza sobre la paret posterior d'un antic paller de dues plantes, en estat ruïnós. Al sector de llevant hi ha, al mateix nivell de terres que la masia, un edifici de corrals de 4,7 x 17,5 metres amb set particions internes i les corresponents voltes de maó pla. Sota seu i a peu pla del camí hi ha una construcció de pedra semi soterrada que forma un sòcol de 25 metres de longitud orientat a migdia, amb diverses seccions cobertes amb volta catalana. La paret frontal té tres petits orificis de ventilació emmarcats amb lloses i dues portes amb brancals de paredat irregular i llindes en forma d'arcs rebaixats amb quatre fileres de maons plans. Una porta metàl·lica impedeix l'entrada a la primera estança, mentre que la segona, parcialment paredada, dóna accés a una nau correguda que es troba connectada amb la terrassa de sobre mitjançant una obertura zenital al sostre.S'hi accedeix a través de qualsevol dels dos ramals, inferior i superior, en què es divideix la pista forestal corresponent a l'antic camí de Can Vives de la Cortada, que connecta el Pla de Forcs amb la urbanització de la Font del Montnegre i altres masos del terme. Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Tipus de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-4.Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82026 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-5 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-39, pp. 431-442. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 4, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 28-29. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. ‘Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. BONET I GARÍ, LLUÍS (1983). Les masies del Maresme: un estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Montblanc-Martín, CEC. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8955. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, pp. 16 i 18. SUBIÑÀ COLL, Enric (2011). Valoració del patrimoni arqueològic del Maresme. V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. | XV-XIX | Abandonat. | Conjunt de tres construccions esglaonades i alineades sobre el mateix pla de façana, cadascuna amb els respectius portals d'accés i amb cobertes de teula de dos aiguavessos amb els careners paral·lels. Aquest front edificat es presenta sense compondre i orientat al sud-est. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar, amb diversos despreniments i un estat de conservació deficient. Els edificis més antics se situen al centre i el sector sud-oest. Es tracta de dos habitatges de planta baixa i pis amb cobertes de dos aiguavessos amb els careners paral·lels a la façana principal. El de l'extrem té planta rectangular de 4,5 metres d'amplada per 7,5 de fondària i és de menor alçària que la resta. En façana, presenta un portal de dues fulles en planta baixa i una finestra allindada al primer pis. Al costat sud-oest té una finestra de pedra amb reixa de ferro forjat al primer nivell i una altra de component vertical al pis superior. Pel vèrtex d'aquest capcer aflora l'única xemeneia d'obra de tot el complex. L'edifici central té planta sensiblement rectangular de 9,5 metres de façana i 12,8 de fondària. Al centre hi ha un contrafort, que és correspost a la part del darrere per una altra falca. Als seus costats hi ha una finestra d'obra de component vertical i el portal d'accés, amb brancals de pedra i llinda de fusta sobre dos permòdols que descriuen un arc deprimit convex. A banda i banda hi ha sengles pedrissos de paredat comú. A la planta primera hi ha una finestra de pedra amb arc lobulat i una balconera amb ampit de balustres ceràmics amb gallons a la panxa i persiana de llibret de quatre fulles. Tant a la primera planta de les façanes sud-oest i nord-oest apareixen dues finestres amb brancals i llinda de pedra amb nous exemples d'arc deprimit convex. L'habitatge situat a llevant és més recent. Té planta trapezoïdal, amb una reculada a la cara nord. Per raons estilístiques i formals, la seva altura va obligar a suplementar, fins a igualar-les, les façanes dels edificis precedents amb acroteris, que van ser decorats amb baranes de balustres pintades al fresc. La façana s'organitza en dos eixos de composició verticals. A la planta baixa hi ha el portal, amb brancals de pedra i llinda plana de tres dovelles, i una finestra. La porta consta de dues fulles de posts de fusta i la resta d'obertures estan protegides amb persianes de llibret. Sobre seu hi apareixen dues balconeres i un balcó corregut amb balustrada i voladís sostingut per quatre revoltons i apuntalat per cinc tornapuntes de forja. En un dels costats hi ha esgrafiat un rellotge de sol de principis del segle XIX. Té forma rectangular, numeració aràbiga i senyal per a les mitges hores. A la part superior hi ha una inscripció amb el text 'Declina a l'orient 12 Gs y 16 ms POLO 40 Gs y 30 ms'. Damunt seu, i gairebé esborrades, hi ha dues àmfores als costats i una creu al centre amb la llegenda 'In hoc signo vinces', que significa 'amb aquest signe venceràs' i que podria estar relacionada amb el fet que antigament la masia rebia el nom de Mas Santa Victòria. La façana de llevant té únicament una finestra reixada a la primera planta, situada a la secció posterior, i al costat nord hi ha una porta amb arc escarser. Encara s'hi conserva una fogaina per bullir el vi. Es tracta d'una construcció cilíndrica feta de maó amb una obertura o 'boca' a la part inferior per introduir-hi la llenya i fer-hi foc. A la part superior es col·locava una caldera d'aram amb capacitat de 100 a 130 litres amb el most o 'vi verge', sense fermentar. Amb el vi bullit i reduït a la meitat (GINESTA, 2007:16) se n'obtenia el grau just de dolçor i de graduació, que servia per elaborar vi de taula, arrop i vi 'de racó' o de postres. A l'angle nord-est del conjunt hi ha una bassa rectangular i, a l'oest, una petita era enrajolada. | 08193-7 | A la solana del turó de Montbrugós, entre els torrents de la Salut, de Can Vermell i de Can Vila. | Antigament es coneixia amb el nom de Mas Santa Victòria i s'hi feia un dels millors vins de Sant Iscle. A finals del segle XIX pertanyia a la família Prats, que el 1885 va finançar la construcció de l'ermita de la Salut com agraïment a la curació de la seva filla Fermina Prats Casas. Més endavant, la propietat va passar als hereus de Ramon Cunill, que va ser secretari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la propietat al seu titular, Francesc Prats Cases, 'considerat facciós'. La masia apareix representada amb el nom de ‘Can Vila' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. El mateix any és identificada amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6341900,2.5651800 | 463784 | 4609253 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82026-foto-08193-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82026-foto-08193-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82026-foto-08193-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-39. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82032 | Can Bataller o Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bataller-o-can-boter | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-49, pp. 523-532. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 12-13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8961. | XV-XVIII | Està abandonada. Part del sostre s'ha esfondrat i la façana presenta esquerdes. | Masia de planta rectangular de 13 metres d'amplada per 10 de fondària amb abundant repertori d'elements arquitectònics gòtics del segle XVI. Consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'edifici conserva la fesomia original. La façana presenta, en posició central, una portalada adovellada d'arc de mig punt d'onze dovelles, i, a un costat, una finestra amb la data de 1794 gravada a la llinda, partida per una creu que s'origina en el petit arc de cortina que hi té incís. Els emmarcaments de pedra de la planta baixa estan emblanquinats. La porta consta de dues fulles fetes de pots de fusta i les finestres estan protegides amb porticons interiors emplafonats. A la planta primera hi ha una finestra central amb arc lobulat i espitllera, i dues finestres laterals, una d'arc conopial i l'altra amb incisió d'arc en cortina; totes amb l'ampit motllurat. La façana està arrebossada i emmarcada per dues cantoneres de pedra de bona factura. Tot i patir poques transformacions, s'observa l'ampliació per la part del darrere de la secció longitudinal de llevant, amb coberta d'un sol aiguavés amb caiguda en aquesta última direcció. A causa de l'elevació del terreny sobre el qual descansa, es compon d'una sola planta, amb accés a través d'uns graons de pedra i d'una porta d'obra lleugerament alçada. Al seu costat hi ha un altre cos que completa la secció longitudinal de ponent. Es tracta d'un cos adossat de planta única amb coberta inclinada cap a tramuntana, al qual s'accedeix per una porta amb brancals i llinda de pedra. A la façana oest hi destaquen, a l'altura del primer pis, dues finestres: una amb llinda d'arc lobulat format per dues peces, i l'altra d'arc deprimit convex amb llinda de fusta. Situat en el tram davanter, hi té adossat un petit cos de planta rectangular i una sola altura, és fet de maó, accés pel costat de migdia i coberta amb caiguda cap a ponent. A la façana de llevant hi ha una finestra de pedra amb l'ampit motllurat i arc conopial de dues peces ricament ornamentada. L'obertura es troba en posició centrada i a l'altura de la planta primera, molt a prop de la xemeneia. La resta del parament queda amagat per un conjunt de construccions auxiliars d'una sola planta amb coberta a una vessant. Separat lleugerament de la masia, en direcció est, hi ha un cobert de planta rectangular amb coberta de fibrociment a una vessant. La finca no disposa d'instal·lacions d'aigua i llum, i s'inscriu en un entorn de feixes de conreu i arbres de grans dimensions. | 08193-13 | Veïnat de Can Palau, al sud-est de Can Ginebre. Dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca perquè el seu propietari, Pere Baltà Tarafa, era considerat afecte al bàndol nacional | 41.6369100,2.5830700 | 465275 | 4609548 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82032-foto-08193-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82032-foto-08193-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82032-foto-08193-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-49. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82036 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-2 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 20. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 7, p. 104. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2013). 'La pèrdua del patrimoni artístic a la comarca del Maresme vist per la presidència de l'Audiència Territorial de Barcelona, l'any 1937', a El Maresme i la conflictivitat bèl·lica, V Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, pp.115-130. ARXIU HISTÒRIC NACIONAL. Fiscalia del Tribunal Suprem. Causa General, 1587, Exp.12. Peça separada núm. 11. Sant Iscle de Vallalta, 1939-1944. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8966. | XVI-XVIII | Parcialment arruïnat | Complex format per un seguit de construccions propietat del Bisbat de Girona corresponents a l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Iscle implantades sobre un terreny de 700 metres quadrats de superfície, aproximadament. L'edifici principal descriu una planta rectangular de 20 metres de longitud i una fondària que oscil·la d'11 a 9 metres en els seus extrems. Té la façana principal orientada a ponent, alineada en direcció N-S amb el carrer de l'Església. Consta de planta baixa i un pis amb coberta de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a façana. Els paraments són de paredat arrebossat i pintat de color blanc, molt malmesos. Totes les obertures tenen llinda plana i algunes estan emmarcades en pedra. La façana apareix sense compondre, però suggereix igualment l'existència de tres crugies. El portal se situa al centre, amb brancals de pedra, llinda de fusta i porta de dues fulles de posts. Als laterals hi ha sengles finestres amb ampit d'obra, cortina enrotllable i reixa de ferro forjat bombada amb el tram inferior decorat amb filigrana de reganyols i punxes als barrots transversals. Al primer pis hi ha tres finestres amb brancals i ampits de pedra, dos dels quals esculpits, i llindes de fusta. Als extrems hi ha dues finestres més menudes, una d'arc rodó i l'altra plana, i, immediatament a sobre, el coronament de la façana mitjançant un ràfec amb una imbricació de caps de teula. La façana nord té un portal d'obra i un ventalló a peu pla i dues finestres protegides amb reixes de forja al pis de dalt. El costat sud té una obertura tapiada a la secció davantera de la primera planta. A continuació i lleugerament reculat, hi té adossat un cos de planta quadrangular de 5 metres de costat i dos nivells de circulació. La coberta, ara esfondrada, tenia dues vessants amb teula a salt de garsa sobre llates de fusta. Des de l'exterior, l'accés es produïa pel costat de migdia a través d'una porta, avui arruïnada, amb brancals de maó massís i ventalla superior protegida amb llangardaixos. Al primer pis hi ha dues arcades pariones amb ampit corregut de maó pla, que en serien tres si comptem la que ha estat paredada al costat de ponent. Aquesta construcció auxiliar es troba perfectament alineada amb la façana est de la rectoria i arranada al mateix nivell. En el punt d'entrega dels dos edificis hi ha una un contrafort de davalla de la teulada i un arc cegat fet amb maó de cantell que s'hi recolza a l'altura del primer forjat. Sobre els dos elements hi descansava, antigament, una biga raconera que sostenia la comuna. La façana de llevant conserva dues finestres emmarcades en pedra i ampits esculpits a la primera planta de la segona i tercera crugia, i una altra a la planta baixa d'aquesta darrera secció. Per aquesta banda, l'edifici descansa sobre un terreny destinat a horta i presenta diversos cossos afegits amb cobertes d'un sol aiguavés. N'hi ha dos de planta baixa -un, davant del susdit arc cegat, i l'altre, entre la primera i segona crugia- i encara un tercer de dues plantes situat a l'angle nord-est que eixampla el pla de façana pel costat de tramuntana i depassa l'altura de la rectoria en el punt d'arrencada. | 08193-17 | Carrer de l'Església, núm. 29. Al centre urbà, dins el barri de la Poca Farina. | La documentació que integra la Causa General contra la revolució marxista a Sant Iscle detalla que el 24 de juliol de 1937 es va produir el 'saqueo de la Iglesia Parroquial, Casa Rectoral, objetos de culto y archivo parroquial'. Segons l'informe de l'Audiència Territorial de Barcelona, el juliol de 1936 la rectoria va ser malmesa pels revolucionaris i s'hi van instal·lar les seus locals dels sindicats CNT, d'orientació anarquista, i UGT, de tendència socialista. També els horts de la rectoria i de l'església, que havien estat incorporats al patrimoni municipal, eren conreats sota la supervisió de la CNT. El juny de 1942, el rector Vicens Clopés declarava que 'en la Casa Rectoral se produjeron los siguientes daños: Saqueo del mobiliario particular perteneciente al entonces cura párroco Rdo. Modesto Maspoch, valorado aproximadament en unes diez mil pesetas. Y desperfectos ocasionados en el edificio de un valor de cinco mil pesetas'. | 41.6231200,2.5693800 | 464127 | 4608023 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82036-foto-08193-17-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82057 | Molí de Can Camps o de Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-camps-o-de-sant-iscle | ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. 'Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 41547. | XIX-XX | Parcialment arruïnat a causa de l'abandonament. | Molí fariner amb planta en forma d'ela (L) de 12 metres de longitud i 12 d'amplada. L'aigua per moure el giny procedia de l'actual plaça de les Basses, per la qual cosa la façana nord queda subsumida en aquesta plataforma. L'edifici consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta es troba orientada a migdia i es compon sobre dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha un porta emmarcada en pedra bisellada i en forma d'arc rebaixat. Al seu costat hi ha adossada una construcció auxiliar de planta rectangular i única amb coberta de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la primera planta apareixen dues finestres de component vertical. Al pany central hi ha esgrafiada una llegenda en lletres majúscules i tres línies de text que diu així: 'AÑO 1900 / MOLINO / HARINERO', i, sota seu, dues possibles inicials: DC i BB. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb diversos motius ornamentals en color grana o roig anglès, com ara els cadenats de les cantonades, les viseres de les obertures i les sanefes a nivell dels forjats. Tot plegat recorda la decoració de Can Camps o Can Baltà, finca situada a l'altra riba del torrent i amb la qual estava unida través d'un pont de maons, avui arruïnat, pintat del mateix color. La façana de llevant es compon sobre tres eixos. A la planta baixa té dues finestres laterals de diferent format amb reixes també distintes. En posició central, però lleugerament desplaçat de l'eix de simetria, hi ha un pou de planta circular revestit amb maó pla en vertical. La captació està protegida per una caixa d'obra, també de maó, que ha perdut l'arrebossat, i que es projecta fins a l'altura de la primera planta. Sobre seu descansa el replà de l'escala exterior que serveix per accedir-hi. Es tracta d'una modificació posterior, tant pels materials utilitzats (ànima de ferro industrial i graons prefabricats) com per la reducció de les mides de la porta. A cada costat hi ha una finestra. La façana nord es desdobla en dues seccions. La davantera, de dues crugies, té una porta metàl·lica d'una sola fulla a la planta baixa i una finestra en un lateral del primer pis, mentre que la malesa i la vegetació només deixen veure una finestra reixada a la planta superior del cos posterior. La teulada està en mal estat i té una lona de plàstic al tremujal de llevant de la cos davanter per evitar l'entrada d'aigua. També estan malmesos i s'hi compten algunes faltes entre els cabirons que sostenen el ràfec de les façanes de llevant i migdia. Pel que fa a l'interior, hi ha col·locats diversos puntals per estintolar les bigues del primer pis. | 08193-38 | Pas del Molí, al carrer de les Escoles, s/n (antigament, carrer de les Sortides, núm. 2). | L'edificació apareix identificada com a 'molino harinero' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Durant la Guerra Civil, l'Ajuntament va confiscar el molí i la resta de finques de Can Camps al seu titular, Pere Baltà Tarafa, que havia fugit de la població. | 41.6249000,2.5691800 | 464112 | 4608220 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82057-foto-08193-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82057-foto-08193-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82057-foto-08193-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82058 | Can Minguet i Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-i-can-mateu | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-2, pp. 85-93. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 23. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. RANGIL I BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Daniel Rangil, pp. 110-111. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). 'Can Palau'. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVIII-XXI | La propietat fou reformada al segle XXI. Tot i que estructuralment es troba en bon estat de conservació, el fet d'estar deshabitada fa que el seu entorn estigui molt deixat. | Grup d'edificacions arrenglerades fetes amb paredat i posteriorment arrebossades i pintades de blanc. El conjunt engloba, al centre, dos antics habitatges adossats de caràcter rural de planta baixa i pis, flanquejats en ambdós extrems per construccions auxiliars corresponents als respectius corrals i magatzems agrícoles. Les cobertes, de teula àrab, es troben en bon estat i presenten un sol aiguavessant amb caiguda frontal, sense cap tipus de canalització per a la recollida d'aigua. Tot el complex es troba orientat a migdia, sobre una plataforma formada per l'era, de terra, i el camí d'accés, formigonat. Davant de la casa hi ha un pou d'aigua de planta circular. El recinte es troba encaixat entre Can Vador i Cal Paraire, de manera que l'accés es produeix a través d'un barri lateral amb porta de dues fulles amb brèndoles de ferro d'1,5 metres d'alçada. El portal està emmarcat per dues pilastres d'obra coronades amb sengles pedres granítiques de forma esfèrica. Al tester de l'edificació hi figura un requadre de ciment perfectament visible des del camí amb una llegenda, pintada, que diu: 'Veïnat de Cal Paraire. Casa Minguet. S. Iscle de Vallalta', en majúscules i sense punts. La primera edificació correspon a un antic magatzem, amb l'única particularitat que integra dos blocs de pedra irregulars que sobresurten de la paret. Consta, a l'extrem oest, d'una porta de fusta de dues fulles amb un arc escarser guarnit sobre la llinda amb una sanefa de maons plans, i, al costat oposat, d'una finestra vertical. A continuació, i sobre el mateix pla de façana, hi ha Cal Minguet; un habitatge de tres crugies i planta rectangular amb dues finestres laterals reixades en planta baixa i tres més, estretes i menudes, al pis de dalt. Els ampits són fets de nou amb maons prefabricats i arrebossats. La fusteria, de dues fulles, és tota de fusta. La porta se situa al mig, molt senzilla i precedida de tres graons exteriors. Aquest sòcol es completa, a banda esquerra, per una voravia, i, a banda dreta, per un pedrís d'obra de la mateixa altura i profunditat que l'escala. Els elements més característics del conjunt es concentren a l'entorn de l'angle sud-est de la casa. Mirant a migdia hi ha un rellotge de sol restaurat. La composició està encapçalada per la data 1999 i representa l'astre rei dins d'un requadre blau amb els números romans VI, XII i VIII i la llegenda 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'. Al seu costat hi ha un contrafort trapezoïdal que reforça tota la cantonada, presidida per una fornícula rectangular amb una imatge de la verge de Montserrat. El xamfrà dóna lloc a una façana orientada a llevant que deixa a la vista la imbricació de teulades. El primer tram equival al tester de Can Minguet, amb coberta en forma de ganivet delimitada per l'única xemeneia d'obra del complex, a l'altura del carener. El segon tram correspon a l'antic habitatge de Can Mateu, del qual només resulten visibles dues finestres sense compondre: una a la planta baixa i una altra al primer pis. El teulat d'aquest cos emergeix del conjunt per la part posterior, amb caiguda cap endavant. La resta de la façana es troba oculta per l'addició d'una construcció auxiliar orientada a migdia amb planta baixa i sotacoberta. | 08193-39 | Veïnat de Cal Paraire. NO del terme municipal, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | Segons notícies orals, la casa va estar deshabitada durant molt anys després que en una data sense precisar, entre 1920 i 1930, s'hi va cometre un assassinat. Daniel Rangil (RANGIL, 2008:110) recull el testimoni de oral de Josep Alzina, dit en Pitu Minaire, el qual recorda que 'al veïnat de cal Paraire, en una altra casa de Can Minguet, va aparèixer mort un home en un safareig. Per l'autòpsia van saber que en caure a l'aigua ja era mort. Sembla ser que tenia algun cèntim estalviat, que havia tingut discussions amb el de Can Minguet i que aquest, després de morir el veí, va anar pagant els deutes que tenia'. El mateix informador amplia les sospites a un altre crim. Amb anterioritat, 'el de Can Minguet de Sant Iscle es va casar amb una filla' de Can Torrent de Baix, per la qual cosa el seu sogre l'havia fet hereu. Més endavant, però, 'en Torrent volia desheretar el gendre en no estar ja amb la filla', però no hi va ser a temps, ja que el van trobar mort. 'La Guàrdia Civil havia vist que la porta no era forçada, que hi havia dos plats a taula, que s'havia buidat el porró i que el cop de destral al coll li havien fet amb la mà esquerra [...] Aquest gendre era esquerrà i sembla que el motiu podia ser no donar-li temps a desheretar-lo'. A partir de llavors, en Minguet, que va llogar l'amo de Can Vives de la Cortada com a advocat defensor, va ser sotmès a una estreta vigilància de la Guàrdia Civil. Segons els records de Josep Alzina i Lola Nualart, 'estaven convençuts que ell era el culpable', però no van trobar proves concloents. 'Per tant, buscaven que confessés i cada vegada que el cridaven a declarar li fotien unes pallisses que el deixaven mig mort' o bé 'se l'enduien i fotien un tiro enlaire' [...] 'però el gendre no ho va admetre mai i això el va salvar'. A finals de la dècada de 1990 va ser parcialment restaurada i amb posterioritat a 2015 es va refer la xemeneia. Actualment no hi viu ningú i es troba en un estat de conservació precari. | 41.6530800,2.5446800 | 462087 | 4611359 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82058-foto-08193-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82058-foto-08193-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82058-foto-08193-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta propietat es troba a la vessant de migdia del turó de Can Camps, al peu del camí ral de Sant Iscle de Vallalta a coll Senís i Sant Celoni.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-2. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82059 | Casa vella de Mas Ponç (o Mas Pons) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-mas-ponc-o-mas-pons | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 7. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: parc del Montnegre i el Corredor, p. 17. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). PlaEespecial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-5, pp. 115-122. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 9 i 16. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. | XVIII | En ruïnes. | Masia en ruïnes que ha perdut la teulada i els forjats intermedis, totalment embardissada. La construcció, molt modesta, era feta de paredat irregular arrebossat amb morter de calç. Es componia d'una planta baixa en forma d'ela (L) de 16 metres de façana i dues crugies perpendiculars d'un sol ambient cadascuna: una lateral de 12 metres de fondària, al costat de ponent, i l'altra, de 6. Els dos espais es comunicaven mitjançant un pas de porta interior amb arc escarser practicat sobre una paret de càrrega. Damunt seu, i reproduint el mateix esquema, s'alçava un cos anterior de 6,3 per 10,5 metres amb dues estances il·luminades i ventilades per sengles finestres frontals: una amb llinda de fusta i l'altra de pedra desbastada, sense ampits. La façana, orientada a migdia, es completa amb la porta de l'habitatge, en posició centrada i amb llinda de fusta, flanquejada d'una petita obertura a la seva esquerra i d'una finestra reixada a l'esquerra. Al seu costat hi sobresurt un volum quadrangular que podria correspondre a un antic forn. Annex a llevant, hi ha una construcció auxiliar de planta única i coberta amb caiguda cap en la mateixa direcció. Es tracta d'una cambra fosca amb accés directe des de l'exterior pel costat est. Al voltant de la masia es localitzen altres construccions agrícoles arruïnades. | 08193-40 | Dins el Parc del Montnegre i el Corredor, a l'est de la urbanització Font del Montnegre. | La masia apareix grafiada amb el nom de 'la Casa Vella' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'la Casavella' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6547700,2.5760200 | 464698 | 4611534 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82059-foto-08193-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82059-foto-08193-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82059-foto-08193-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les ruïnes estan situades al quadrant nord del terme municipal, entre el fondo de Can Pera i el torrent de la Casa Vella, al qual dona nom. Les restes ocupa un dels vessants del turó Gros, entremig de dos ramals d'una pista forestal que connecta la urbanització de la Font del Montnegre amb el sector oriental del massís.L'accés a les ruïnes es pot fer des de dos punts: des del sud, pel trencant de terra que surt del camí del Montnegre abans d'arribar a la urbanització, o bé pel nord, des de la pista que arrenca de la Ronda Inferior del Montnegre, a l'extrem nord-est de la urbanització.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-5.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82065 | Can Xiquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiquers | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-12, pp. 175-182. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. | XVIII | En ruïnes, pendent de rehabilitació pels nous propietaris. | Masia en ruïnes que ha perdut la teulada i els forjats intermedis, totalment embardissada. La construcció era feta de paredat irregular arrebossat amb morter de calç, amb alguns panys de paret i pilars interiors de maó. Es componia d'una planta baixa parcialment encastada a la muntanya amb dos cossos paral·lels. El pis superior es recolzava en el pendent i reproduïa una planta gairebé quadrangular de 14,5 metres de façana per 15,5 de fondària amb tres crugies paral·leles a la façana principal. Orientada a migdia, encara conserva el capcer dret. Tenia el carener perpendicular i coberta de teula àrab de dos aiguavessants. A la planta baixa té una porta amb arc rebaixat a la secció est i una finestra a l'esquerra. El pis de dalt segueix el mateix esquema: balconera a un costat i finestra a l'altre. Al tester de llevant s'hi annexava una construcció auxiliar de planta única amb diversos estatges i tres entrades independents. Al seu costat hi ha un pou de secció circular. | 08193-46 | Veïnat de Can Palau, molt a prop de la urbanització i de Can Xona. | La masia apareix representada, per bé que sense indicar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6468500,2.5922300 | 466043 | 4610648 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82065-foto-08193-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82065-foto-08193-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82065-foto-08193-46-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia està situada en el vessant de solell d'una antiga zona de feixes de conreu, prop d'un camí secundari que uneix el camí de Can Xona amb la urbanització de Can Palau.Protecció: Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-12.Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla Especial del Montnegre i el Corredor. Serralada de Marina. DIBA. Servei de Parcs Naturals. 1989. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82067 | Can Parera o Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-o-perera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-32, pp. 365-373. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta. Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (1489). ANC1-1087-T-3645. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig. antiga: 2897. Renúncia atorgada per Sàlvia, donzella i filla de Pere Perera, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, a favor del seu germà Andreu Perera. PARERA I CUSÍ, Lluís (2002). La Inquisició a Sant Cebrià: narracions vora el foc. Canet de Mar. Edicions els 2 pins. | XVII-XIX | La propietat va ser reformada al segle XIX. Actualment es troba en estat ruinós, ja que els sostres i els forjant han caigut i la vegetació envaeix tot l'espai. | Masia de planta rectangular de 20 metres d'amplada per 10 de fondària composta de planta baixa i pis, i formada per dues crugies paral·leles a la façana principal. Té coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb alguns despreniments; llevat de la façana nord, que és feta de paredat comú vist. Els tancaments són de dues fulles de fusta pintada de color marró. La façana principal, orientada a migdia, apareix sense compondre, amb les cantoneres de pedra. Presenta un portal en posició central amb brancals de pedra i llinda de fusta, una finestra reixada amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta, i una segona finestra d'obra amb llinda de fusta. La porta té una ventalla de dues fulles, precedida per una escala empedrada de cinc graons. A la primera planta hi ha tres finestres de les mateixes característiques, una quarta totalment emmarcada en pedra bisellada i, a l'altre extrem, una cinquena de composició vertical. Al capcer hi ha un rellotge de sol esgrafiat de forma rectangular amb numeració aràbiga, de principis del segle XIX. A la façana posterior hi destaquen dues finestres reixades i emmarcades en pedra, i una tercera, a nivell de terra, amb llinda de fusta. Hi ha, també, una porta lleugerament per sota del nivell del sòl i precedida d'una escala descendent de tres graons, i, al seu costat, una finestra amb brancals de maó i llinda de fusta. La masia té diversos cossos annexos d'una sola planta que no en desvirtuen la fesomia. Adossat a llevant hi ha un volum de planta quadrangular amb coberta inclinada a l'est, i, a ponent, hi ha dues construccions quadrangulars més amb cobertes divergents: una cap l'oest i l'altra cap al nord. A la secció de llevant de la façana de tramuntana hi ha un porxo de fibrociment amb jàsseres i bigam de fusta en mal estat i coberta amb caiguda cap enfora. | 08193-48 | Al nord del veïnat de Can Llop, entre el torrent de Can Vives de la Cortada i el sot de l'Infern | Segons Lluís Parera (PARERA, 2002), hi ha indicis que un dels pous de llances establerts a la Vallalta estava situat a Can Parera. Es tractava de pous de 6 metres de fondària, amb ferros esmolats collats a les parets interiors, formant diverses corones. Al fons hi havia unes perxes de castanyer allisades, afuades i greixades per facilitar la penetració en el cos de la persona executada. La masia és identificada amb el nom de 'Can Parera' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. | 41.6373900,2.5607100 | 463413 | 4609611 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82067-foto-08193-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82067-foto-08193-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82067-foto-08193-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Masia isolada situada al centre del terme municipal, al peu d'una pista que enllaça Can Bosc i Can Carrabisco, al marge esquerre del torrent de la Font de la Salut.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-32. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82095 | Els geperuts, ball de bastons de Sant Iscle de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-geperuts-ball-de-bastons-de-sant-iscle-de-vallalta | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 57. AMADES, Joan; JUST, Joan; ROMA, Josep i SAMPER, Baltasar (1998). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum VIII. Memòries de missions de recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 165-168. AMADES, Joan i PUJOL, Francesc (1936). Cançoner popular de Catalunya. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Vol. I. Dansa. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, pp. 88-90 i 93. Bastoners de Sant Iscle de Vallalta (2019). Consultat 20 maig 2019, des de http://www.animadedansa.com/poblacio/bastoners-de-sant-iscle-de-vallalta/ BATISTA I ROCA, Josep M. I CARRERAS I ARTAU, Tomàs (1922). Manual de per a recerques d'etnografia de Catalunya. Barcelona: Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya de la Universitat de Barcelona, pp. 64-65. CARRERAS I ARTAU, Tomàs (2019). El ball de bastons de Sant Iscle de Vallalta [fotografies I a IX]. Consultat 20 maig 2019, des de http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/piresolver?id=CSICAR000112866 Sant Iscle recupera alguna de les seves danses tradicionals. L'Eixida, revista independent d'informació local, núm. 1. Edicions Els 2 Pins. Canet de Mar, pp. 9-10. http://simurg.bibliotecas.csic.es/ | Segons Joan Amades (AMADES, 1998:120) 'el Ball de Bastons de Sant Iscle de Vallalta' era 'el més famós de tota la Costa de Llevant'. El folklorista el va conèixer el 29 de maig de 1928 en una excursió a Calella, interpretat pel 'flubioler' Joan Roig Carbó, dit el Nan, que aleshores comptava 55 anys i era nat a Tordera, 'però fa molts anys que resideix a Calella'. El ball consta de sis parts, les partitures de les quals van ser aplegades i numerades de la 70 a la 76 pel mateix Amades a l''Obra del Cançoner Popular de Catalunya'. La cinquena part rep el nom dels geperuts. Rosa Arbolés n'ha reportat la lletra: 'Tot geperut, geperut / li deia a la Pepeta / Tot geperut, geperut / li deia estàs fotut / Gira el barret i tomba-li / tomba-li, tomba-li / Gira el barret i tomba-li / Tomba-li el barret'. Amades (1998:168) detalla que 'se li dona el nom de ball dels geperuts perquè en ballar-lo piquen amb el bastó a terra, i per això han d'ajupir-se i anar geperuts. A aquest ball se li dona un caient cerimoniós i reverent, i sol ser tocat solament davant de les autoritats i en casos de solemnitat. El fet de picar a terra enclou el sentit d'acatament i reverència a la persona en honor de la qual es fa la ballada'. El ball de bastons de Sant Iscle era representat per vuit balladors, tots homes, abillats amb la clàssica muda blanca dels bastoners: camisa, pantalons i mitjons blancs, faixa i corbata vermella, espardenyes de veta vermella o negra i un casquet ratllat blau i vermell. El grup era acompanyat d'un flabiol i un tamborí. Segons Tomàs Carreras (CARRERAS, 1922:64), 'a Sant Iscle els balladors formen una colla, no una societat. No hi ha càrrecs; solament un dels joves, en Josep Maynou (àlias Carrabisco) actua de cap de colla i és qui fa els tractes. Ballen 'sols per divertir-se i guanyar diners per al menjar i beure de les sortides'. Del fons comú son pagades les despeses de les sortides i dels bastons, puix se'n trenquen molts. El vestit se'l paga cadascú. A Sant Iscle surten de consuetud el dia de la Pasqua Florida, a la tarda, i el dia de Sant Feliu (1r d'agost) que és la Festa Major del poble. També van a altres pobles, i 'allí on convingui' si els contracten. Els vells de la colla, que fan els oficis auxiliars (tocar el tamborí i el flabiol, captar) estan retirats de ballar, i son els mestres dels joves. El vell que toca el flabiol, el més vell de la colla, es creu ell mateix, senzillament insubstituïble. D'aquí el seu to paternalment autoritari amb la colla'. 'Uns quants joves de reserva, sense vestit, formen part de la colla, i la segueixen disposats a substituir els balladors quan estiguin cansats o si es posessin malalts'. Aquest grup d'homes era format per Isidro Buch, Carrabisco, Josep Gallart, Jaume Planas, Tonet de can Paturo, Joanet Vinyals, Miquel Pere Serena, Josep Casals, Pere Roig, Martí de ca l'Aranyó, Pep Paturo i Toribi Beneta. Tant el relat de Carreras com el 'Diccionari de la dansa' estan il·lustrats amb fotografies del grup de bastoners actuant a la Festa Major de Sant Pol de Mar, el 25 de juliol, diada de Sant Jaume, de 1920. | 08193-76 | 41.6243500,2.5691500 | 464109 | 4608159 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82095-foto-08193-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82095-foto-08193-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les fotografies aportades per representar el vall de bastons de Sant Iscle han estat extretes de l'arxiu fotogràfic del CSIC. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 82096 | Ball de gitanes de Sant Iscle de Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-de-sant-iscle-de-vallalta | AMADES, Joan; JUST, Joan; ROMA, Josep i SAMPER, Baltasar (1998). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum VIII. Memòries de missions de recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 170. AMADES, Joan i PUJOL, Francesc (1936). Cançoner popular de Catalunya. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Vol. I. Dansa. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera, p. 239. | XIX-XX | A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya', Joan Amades i Joan Tomàs apleguen amb el número 79 la partitura del 'Ball de gitanes de Sant Iscle de Vallalta', que probablement van recollir durant una visita a Calella el 29 de maig de 1928 a través de l'informador local Joan Roig Carbó, dit el Nan. Els autors expliquen que 'el Ball de les Gitanes de Sant Iscle de Vallalta presenta un aspecte un xic especial. Es reuneixen el fadrins en una colla el dilluns de Carnaval i juntament amb els músics se'n va a recórrer les cases de la població on hi ha noies i les conviden a ballar fent una ballada en cada casa. Un cop han voltat així tot el poble, surten a les masies i cases que es troben en despoblat'. Al seu 'Diccionari de la dansa', el mateix Amades i Francesc Pujol identifiquen Sant Iscle de Vallalta com una de les poblacions on tenia arrelament, i apunten que 'en alguns llocs del Maresme donaven el nom d'espolsada al Ball de les gitanes'. | 08193-77 | 41.6243500,2.5691500 | 464109 | 4608159 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Fotografia de la partitura extreta del llibre d'Amades citat a la bibliografia. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 82102 | Súties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/suties | RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil. p. 33. | XX | Estat de conservació dolent, a causa de l'abandonament del carboneig i de la proliferació del bosc. | Les súties són forats artificials practicats a terra de proporcions rectangulars, generalment inferiors a 1 metre d'amplada i a 2 de llargada, que s'utilitzaven per fer carbonet de les branques primes mitjançant la seva combustió, a mode de forn. S'utilitzava el menudall de tota mena de fusta: alzina, arboç, bruc, castanyer i pi. Quan la sútia era plena de branca, s'hi atiava un foc ben viu fins que prenia tota la llenya. Acte seguit, es colgava de la mateixa terra que s'havia excavat perquè cremés lentament, fins a consumir tot l'oxigen. Passats un parell o tres de dies, es destapava, es garbellava i en sortia un carbó de trossos petits, el 'carbonet', que es posava en paperines i servia per encendre els brasers i cuinar plats ràpids, com ara una truita. | 08193-83 | Element dispers, generalment en llocs emboscats, difícil d'identificar. | 41.6320400,2.5567900 | 463084 | 4609018 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82102-foto-08193-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82102-foto-08193-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquests elements es troben dispersos pel territori, de manera que no es poden associar directament a cap propietat. Les coordenades indicades en la present fitxa corresponen a un dels emplaçaments on se n'han indentificat, però no pas a l'únic on n'hi han. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82106 | Aqüeducte del molí de Sant Iscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-sant-iscle | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 33. | XIX-XX | L'estructura presenta esquerdes i l'arrebossat està molt malmès. | Aqüeducte d'un sol ull de 10 metres de llum que conduïa l'aigua procedent d'una captació superior fins a l'actual plaça de les Basses, on hi havia l'estany i el cup que accionaven el mecanisme de funcionament del molí fariner de Sant Iscle. Aquesta canalització era propietat de Can Camps, com el molí i les basses, i actualment es troba en desús. L'aqüeducte obeïa a la necessitat de salvar la depressió del torrent de Ca l'Aranyó i creuar-lo en sentit transversal d'oest a est. La construcció emergeix a la superfície des del talús de terres del carrer de la llibertat en direcció a una antiga zona de feixes, actualment edificada. De fet, el terç est de l'arc ha estat massissat i juntament amb la paret que el precedeix constitueix avui dia el mur de tanca posterior de la propietat situada en el número 26 de l'avinguda de Barcelona. L'obertura descriu un arc rebaixat. Els cantells de formació de la volta són fets de maons a sardinell, mentre que a l'intradós són col·locats de cantell. L'estructura té un gruix aproximat de 50 centímetres i suporta al damunt un paredat de maó arrebossat per on transita el rec. El conjunt es troba en un estat de conservació precari, ja que l'arc presenta esquerdes laterals i internes, i el revestiment superior de la cara sud té alguns despreniments. | 08193-87 | Av. De Barcelona, entre els números 26-28. Al tram inferior del torrent de Ca l'Aranyó. | 41.6252500,2.5663100 | 463873 | 4608260 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82106-foto-08193-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82106-foto-08193-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82107 | Pou i safareig de Can Torrus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-can-torrus | XIX-XX | Conjunt destinat a la captació i elevació d'aigua subterrània per a usos agrícoles i domèstics format per un pou de planta circular i un safareig annex per fer-hi la bugada. El complex es troba a un costat del carrer, a la vora d'un petit hort delimitat amb tanca metàl·lica. Al seu davant hi ha la masia de Can Torrus, propietat a la qual pertany. El brocal és fet d'obra i es troba sobrealçat per una construcció semicircular amb una obertura a la cara davantera en forma d'arc escarser, de 130 centímetres d'altura per 93 d'amplada, protegida per una portella metàl·lica de factura moderna. Al seu damunt hi ha un dipòsit cilíndric amb una trapa superior de ferro en concordança estètica amb la resta d'elements: tots arrebossats i pintats de color blanc. Als costats de la portella hi ha, a la seva mateixa altura, sengles pilarets d'obra: a la dreta, un relleix per deixar-hi estris, i a l'esquerra, una petita aigüera quadrangular amb un broc que davalla de la cisterna. La pica desaigua directament al safareig annex. Es tracta d'una piscina rectangular de 80 centímetres de profunditat amb una partició interna que dona lloc a dos espais gairebé simètrics 167 centímetres d'amplada per 116 i 113 de llargària, respectivament. Les parets laterals i posteriors són rematades amb cairons de fang cuit de 24 per 24 centímetres i la part frontal sosté un rentador de ciment lliscat. Els dos vasos del safareig estan comunicats i un d'ells desguassa per la base, a través d'un orifici amb sortida a l'hort. Tot i ser propietat de Can Torrus, els veïns asseguren que les cases del carrer se'n podien servir abans de l'arribada de l'aigua corrent. D'això ja en fa més de 50 anys i des de llavors ningú no recorda haver-lo vist en funcionament. Malgrat el temps transcorregut, el conjunt es troba en perfecte estat de conservació. Se'n desconeix la data de construcció. Segurament la cisterna és un afegit posterior, però el fet que als peus del rentador hi hagi una graonada formada per sis carreus en línia ben escairats i que damunt el portal de Can Torrus hi figuri l'any 1847 indueix a pensar que potser sigui coetani. | 08193-88 | Davant del número 33 del carrer de l'Església | 41.6228400,2.5691900 | 464111 | 4607992 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82107-foto-08193-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82107-foto-08193-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82121 | Forn d'obra de Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-ca-loller | PUJOL VILASECA, Joan (2007). De la teuleria a la bòbila. L'Erol, núm. 92. Berga. Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 26-28. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Els forns de rajoleria. L'Aulet. La revista del Montnegre i del Corredor, núm. 11. Sant Celoni. Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor, p. 44-45. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades. Daniel Rangil, p. 149-156 | En ruïnes. | Forn d'obra destinat a la fabricació artesanal o proto-industrial de material de construcció fet a base d'argila cuita, com ara rajols i teules, per subministrar a les masies de l'entorn o bé a la propietat de la finca, com sembla ser el cas. La proximitat a Ca l'Oller i el topònim de l'indret on s'ubica n'assenyalarien la pertinença i vinculació a l'esmentada masia. La seva gènesi i raó de ser podria estar relacionada amb les obres i reformes efectuades a Ca l'Oller en el tombant del segle XX. L'elecció del lloc adient depenia de la disponibilitat de la matèria primera -en aquest cas, l'argila- i d'aigua per poder-la pastar. En aquest cas, el forn es troba situat en el marge esquerre del torrent o canal. La construcció està parcialment excavada en el terreny a mode de pou o trinxera, amb tres cares completament opaques i una sola obertura al costat de llevant. En aquest punt hi ha la boca del forn, un forat de 47 centímetres d'altura per 63 d'amplada a través del qual es carregava la cambra un cop iniciada la combustió. Aquesta obertura està emmarcada per un arc de mig punt amb d'1,3 metres de gàlib i un voladís de maó pla de 50 centímetres que reforça i dona consistència a tota l'estructura. La cambra presenta una planta lleugerament rectangular de 2,15 metres d'ample per 3,55 de llarg. Les parets exteriors són reblertes amb terra i material de rebuig, mentre que les interiors són llises, fetes de tàpia i menudall arrebossat, i estan sobrealçades amb un mur perimetral de maons. Per la part de dins les peces estan col·locades a trencajunt, però els 48 centímetres d'amplada de l'obra permetien girar les de la segona línia i donar més força i estabilitat al conjunt. Situada al nivell inferior, a una fondària de 3,5 metres, hi havia la fogaina: un entramat de petites boques quadrades d'un pam per cada costat, si fa no fa, sostingudes per petits arcs de maó. Sobre aquesta graella s'amuntegaven les peces crues, que s'introduïen per una obertura lateral situada en el mur de tramuntana, a mitja altura. La portella fa 1,5 metres d'altura i 63 centímetres de base i està rematada amb una volta de maó pla. Actualment es troba paredada i sota la llinda s'hi pot veure una pila, perfectament disposada, de peces d'entibat. La cuita es feia amb feixines i durava almenys dos dies. El forn era obert per dalt. En el moment de fer la cuita s'hi posava una capa de teulissos de mig pam de gruix i es recobria tot amb una pasterada de fang. Durant la cocció s'hi practicaven orificis, o bé es tapaven, segons convingués, per aconduir el foc i facilitar una cuita uniforme a tots els racons. Daniel Rangil (Rangil, 2011:154) explica que 'acabada la cocció, calia un refredament molt lent per tal que no es trenqués res i per augmentar la duresa de les peces. Per damunt del fang s'hi abocava terra seca, que feia d'aïllant. Al cap d'uns dies, un cop fred, es desenfornava i s'apilaven les peces a l'aire lliure, a punt pel transport'. Malgrat els esforços, la qualitat se'n ressentia, ja que 'sovint les argiles eren poc depurades i els materials no prou sòlids a causa del procés de cocció'. Amb l'abandonament de l'activitat, el pas del temps ha compactat la terra i hi ha fet créixer la vegetació. Tot i així, encara s'hi troben moltes restes de rebuig. Hi destaquen els cairons de 24 x 24 x 3,5 cm, els maons de 28,5 x 14 x 4,5 i els pitxolins de 28 x 16 x 3,5 cm. També hi abunden les teules i, en menor mesura, algunes voltes d'entibat per bastir el sostre de les mines d'aigua. | 08193-102 | Al quadrant nord-oest del terme municipal, al marge esquerre del canal del Forn de Ca l'Oller. | 41.6396500,2.5439900 | 462022 | 4609869 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82121-foto-08193-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82121-foto-08193-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Daniel Rangil (RANGIL, 2011:149) explica que 'els rajolers eren pagesos que exercien aquest ofici de manera ambulant i temporal, a l'estiu, oferint el seus serveis a les masies. Els masovers els donaven allotjament, menjar i la meitat de la producció', a més de la llenya necessària.La demanda dels segles XVIII i XIX va comportar la proliferació de forns i l'especialització de l'ofici. La majoria eren forns petits, per abastir les necessitats pròpies o de compradors molt propers'. El propietari de Can Xica assegura que a la part posterior de la casa hi havia 'una bòbila' que no va veure funcionar mai i que actualment es troba desapareguda. Rangil també en dona notícies. El seu informador, Josep M. Pera, diu que es tractava d'un forn de rajols 'molt antic' i apunta que 'cap a baix al poble n'hi havia un altre que li deien 'el Forn', però no l'he vist actuar mai'. És el mateix cas que el Forn de Ca l'Oller, el qual havia estat fagocitat pel bosc i només ha estat possible de retrobar-lo després que s'hagi realitzat una bona estassada. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82022 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar-1 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 14. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-14, pp. 191-199. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 8 i 16. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8950. | XVI-XX | Masia de planta quadrangular quasi perfecta de 10,5 metres d'amplada per 9 de fondària formada per dues crugies paral·leles a la façana principal, de carener perpendicular i coberta de teula àrab amb dos aiguavessos. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos a diferent nivell: a peu pla, una porta de dues fulles amb arc rebaixat de maons i, a la seva dreta, una porta rectangular sobre la roca mare, que serveix de fonament a l'edificació. El conjunt es completa amb la juxtaposició de tres cossos més: una antiga torre a ponent i dues ampliacions successives de l'habitatge a la part posterior. La masia se situa sobre un podi, actualment sostingut per una paret de blocs prefabricats de formigó arrebossats amb morter. Consta de planta baixa i pis, amb totes les façanes arrebossades i pintades de color terrós. L'entrada se situa lleugerament desplaçada respecte de l'eix de simetria. Té llindar d'un sol graó, brancals de pedra i arc carpanell de tres dovelles irregulars amb incisió d'arc en cortina a la clau. La porta té dues fulles de posts subjectats per cinc línies de tatxes. Al costat dret hi ha una finestra d'obra d'arc rebaixat i ampit de maons plans, protegida amb reixa. Damunt d'aquestes obertures s'alineen dues finestres gòtiques. La del centre té esculpides dues motllures de mig bossell a l'ampit, mentre que l'altra és feta amb maons plans. Els brancals són tots de pedra bisellada, igual que les llindes: planes i guarnides amb arcs de cortina. Entre les dues finestres hi ha esgrafiat un rellotge de sol quadrangular, sensiblement escrostonat a la part superior. Hi té representada un estel de vuit puntes i, damunt seu, una esfera solar els rajos de la qual assenyalen les hores en punt, escrites amb numeració aràbiga. La coberta està rematada amb una filera de maons plans amb una imbricació en forma d'escata. A la façana de ponent hi ha dues finestres verticals a planta baixa i dues d'apaïsades al primer pis, totes noves. Els brancals són de pedra, les llindes de fusta i els ampits de maó pla fet a mà. Adossat a ponent hi ha un volum que recorda una torre, falcat per dos contraforts d'aparell divers. La planta té forma de prisma de 3,6 per 5 metres. Aquest cos dona continuïtat al pla de façana, però supera lleugerament la masia en altura, la qual cosa obliga a desaiguar una porció de la teulada per la part anterior mitjançant un canaló vertical que emboca en un dipòsit. Tot el cos s'assenta sobre una terrassa inferior i consta de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula amb caiguda cap a l'oest. Al costat sud té una porta a peu pla i una finestra per cada nivell i al costat oest hi ha una obertura a la primera planta. La part posterior és totalment opaca. L'accés des de l'exterior als cossos posteriors es produeix a través d'una porta amb llinda de fusta i brancals de pedra situada a la façana de llevant. Damunt seu hi ha una finestra de les mateixes característiques, amb ampit de maó pla. A nivell compositiu, la façana oest es completa amb tres finestres d'obra, una a la planta baixa i dues al pis de sobre. La façana nord té una finestra reixada i una ala sobresortint d'una sola planta amb coberta de teula a dues vessants i una porta que dóna accés a una terrassa enrajolada amb toves. Aquest volum concentra l'única xemeneia de tot el conjunt, el barret de la qual, fet d'obra, ha estat sobrealçat per millorar-ne el tiratge. A pocs metres de distància, dins d'un bosc d'alzines, hi ha una bassa de planta lleugerament rectangular de 3,8 per 5,2 metres que ha estat adaptada com a piscina. A la cota més baixa del complex hi ha l'antiga era, amb restes d'enrajolat. Vinculat a aquest espai de treball hi trobem un magatzem agrícola fet de maçoneria amb planta rectangular i coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant amb caiguda cap a ponent. | 08193-3 | Al sector nord-est del municipi, dins el Parc del Montnegre i el Corredor, prop del fondo homònim. | La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. D'altra banda, figura com a 'Can Castella' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera del mateix any. | 41.6479000,2.5816200 | 465160 | 4610769 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Situada a la vessant de solell del turó del Montnegre, a la masia s'hi accedeix a través de la pista corresponent a l'antic camí de Can Castellar, que comunica les masies de Can Patalina i Can Pera, i la carretera que mena a la urbanització de la Font del Montnegre.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-14.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82023 | Can Vadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vado | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 23. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-1, pp. 75-83. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 10, p. 104. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8953/4213-I. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVIII-XXI | Masia molt modesta de planta poligonal formada per la juxtaposició de tres cossos rectangulars amb entrades independents des de l'exterior. El conjunt és abraçat en el seu flanc meridional per les construccions, annexes, de Can Minguet i Can Mateu. Tot el volum consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i tortugada ceràmica a les façanes anterior i posterior. La façana principal està orientada a ponent i es troba precedida d'una gran era enrajolada amb peces de fang quadrangulars i delimitada per un muret perimetral de maçoneria, la qual cosa li confereix un aire especial. El frontis de la masia és tot arrebossat i pintat de color blanc, i tota la fusteria exterior està protegida amb tampes o porticons de color granat. Originalment, l'edificació primigènia es componia de tres crugies, la més septentrional de les quals va ser substituïda per una remunta que n'ha alterat l'altura i la direcció de la teulada, que desaigua a la cara nord. Aquest cos es presenta lleugerament avançat respecte del pla de façana i consta d'una porta a peu pla i d'una finestra a la planta superior. A la planta baixa s'obre, en posició centrada, l'accés principal. Es tracta d'una porta adovellada amb arc rebaixat de pedra granítica i llinda de tres peces. La clau del portal té gravat un signe cruciforme molt rudimentari que la tradició oral identifica amb la creu de Canet per la semblança entre la base triangular de la incisió i la peanya d'aquell calvari. Al costat dret de l'entrada hi ha una rajola ceràmica amb el número 52, seguida d'una finestra reixada i, a continuació, una absidiola rectangular corresponent al forn de pa. Sobre la seva projecció vertical, a l'angle anterior de la coberta, hi sobresurt una xemeneia de maó amb barret d'obra, totalment refeta. Al pis de dalt hi ha dues finestres, una amb ampit d'obra i l'altre de pedra llaurada. La carener és paral·lel a la façana, amb un sol aiguavessant. Al costat esquerre hi trobem l'esmentada remunta, que dóna la volta a la casa per deixar pas un tercer volum amb coberta perpendicular a dues vessants. La paret septentrional presenta dues finestres reixades i una obertura menor a la planta baixa, així com una finestra apaïsada al pis de dalt. Aquesta paret es troba parcialment encastada dins la muntanya, on s'ha construït una piscina de factura moderna en forma d'ela (L) i s'ha habilitat una zona de lleure sota l'ombra d'un plataner i d'un grup de lledoners. A prop seu hi ha una pila de granit sencera, fora del seu context original, amb finalitat ornamental. La façana de llevant de la masia es veu constreta per l'edificació de Can Mateu, deixant-ne l'espai just per encabir una finestra apaïsada al primer pis i una porta, a la planta baixa, amb ventalla i brancals de pedra rematats per una llinda de dues peces bisellades que dona sortida a una eixida interior amb un emmacat de pedruscall. Al pati hi ha una antiga premsa de vi portàtil, en molt mal estat, i una barbacoa moderna d'obra. En conjunt es completa, al costat nord, amb una pallissa de dos cossos recolzada sobre la muntanya. Es tracta d'una construcció de paredat comú amb bigam de fusta, maó pla i teula a un sol vessant. El volum de la dreta, més alt, conserva l'obertura de l'estatge superior, mentre que el del cos de l'esquerra, més baix, ha estat paredat. | 08193-4 | Veïnat de Cal Paraire, a l'extrem nord-est del municipi, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6532100,2.5445700 | 462078 | 4611374 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | També coneguda com a Can Vador.La masia es troba situada a la vessant de migdia del turó de Can Camps, en un entorn poblat de boscos de pins i alzines. Forma part del conjunt de cases del Barri de Cal Paraire.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-1.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annexos 2 i 3. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82024 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-4 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Edicions Els 2 Pins, p. 23. Canet de Mar. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-3, pp. 95-104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 6, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 28. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals, 1989. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8951. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.. | XVIII-XXI | Reformat al segle XXI. | Conjunt d'edificacions que en el passat havien correspost a tres habitatges rurals: Cal Paraire, que dóna nom al veïnat, Cal Sila i Can Farriol. En l'actualitat, les tres unitats han estat restaurades i formen una sola propietat. El complex se situa al peu del camí a coll Senís, que termeneja amb Sant Celoni. Al marge esquerre i dins del municipi veí hi ha un antic paller de planta triangular amb parets de maçoneria i coberta de teula àrab amb caiguda al nord. La façana sud adopta forma semiel·líptica i té dues obertures, una sobre l'altra, corresponent als dos estatges. Al costat dret del camí hi trobem, sobre el mateix pla de façana, el tester de Cal Paraire i la paret exterior d'un cos annex de planta irregular de grans dimensions amb carener en direcció N-S i dos aiguavessants. Actualment adequat per a ús residencial, aquest volum presentava dos nivells de circulació interna: un de lleugerament sobrealçat respecte del nivell d'accés i un altre de semisoterrat, tal com indiquen les corresponents finestres. S'hi pot accedir des de l'exterior a través d'un porta amb brancals de pedra i llinda de roure. Al seu costat hi apareix adossat un absis de paredat irregular i secció troncocònica de 2 metres d'altura rematada amb lloses de pedra. Es tracta, probablement, d'un antic forn associat a la xemeneia d'obra que hi ha al quadrant N-O de la teulada. L'edifici més destacat se situa al sud del complex. Es tracta d'una construcció rectangular de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a migdia, igual que la coberta. En el passat disposava d'una sola xemeneia i cada crugia constava d'una porta i una finestra. La reforma efectuada a principis del segle XXI va alçar el punt d'arrencada de les finestres del pis superior, així com la teulada mitjançant la formació d'un ràfec amb dues filades de maons i una de teules al mig. També s'hi van construir dos fumerals, un a cada extrem, del mateix material. A més, es van netejar els brancals i llindes, mentre que els paraments van ser arrebossats amb morter, sense pintar. A la planta baixa s'ha adoptat l'arc rebaixat de maons per a totes les obertures. D'aquesta manera, s'ha conservat la fesomia de la porta del sector oriental, la del centre ha vist substituïda l'antiga llinda de fusta i la de l'esquerra ha estat transformada en finestra. Al primer pis, les finestres llueixen llindes planes de granit d'una sola peça i ampits de maó. Pel que fa als brancals, n'hi ha de pedra, de maó i mixtos. Els tancaments són de fusta amb ventalles de tres vidres a cada fulla. Al davant de la casa hi ha una pèrgola metàl·lica i una piscina amb aparença de bassa, així com un pou de brocal esfèric a la feixa inferior. | 08193-5 | Veïnat de Cal Paraire, al vessant de migdia del turó de Can Camps, a lextrem nord-est del municipi | La masia apareix grafiada amb el nom de 'Mas Peraire' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'Can Peraire' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6529200,2.5445200 | 462074 | 4611342 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La propietat es troba en un entorn poblat de boscos de pins i alzines dins l'Espai d'Interès Natural del Parc del Montnegre i el Corredor.Protecció:Pla General d'Ordenació Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-3. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82027 | Can Pera o Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pera-o-pere | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 54 i contraportada s/n. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 8 i 21-22. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-15, pp. 191-199. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 8 i 16. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. BONET I GARÍ, LLUÍS. Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc-Martín, C.E.C, 1983. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8956. VERDURA PERA, Jaume. Can Palau. Programa de Festa Major. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, 1967. | XVI-XX | Masia senyorívola de planta lleugerament rectangular de 14 metres d'amplada per 16,6 de fondària, amb una ala lateral a la secció nord que li confereix una fesomia en forma d'ela (L). La casa es compon de planta baixa i pis. Presenta tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té coberta amb dos aiguavessos amb el carener també perpendicular. Els paraments són de paredat comú vist lligat amb morter. Les cantoneres són totes de pedra ben escairada, formant un encadenat. La façana presenta una composició simètrica sobre tres eixos verticals, amb un portal central d'arc de mig punt de brancals i onze dovelles de pedra granítica, flanquejat per dos pedrissos i dues finestres amb brancals i llinda d'una sola peça, i ampit de pedra esculpida amb espitllera a la part inferior. Davant seu hi ha l'antiga era pavimentada amb toves ceràmiques. La porta té ventalla de vidre i tots els tancaments són de fusta. A la planta primera hi ha tres finestres com les de la planta baixa, essent la central de major ordre. A la façana de migdia apareix, lleugerament reculat respecte del pla de façana, un cos porticat de planta baixa i pis de 6 metres d'amplada per 10,5 de llargària. Presenta accés a peu pla des d'una plataforma inferior a través d'un arc de mig punt de maçoneria, així com una finestra a l'estatge superior amb brancals i sis dovelles de granit. Aquest volum acull una galeria amb quatre balconeres d'arc rodó amb tancament de vidre i baranes de ferro. La resta de façanes estan arrebossades i pintades de color argilós. Els paraments del volum original presenten totes les obertures emmarcades en pedra, idèntiques a les de la façana principal, algunes totalment o parcialment paredades. En canvi, les del cos afegit a l'angle nord-oriental són d'obra, reixades en planta baixa i apaïsades i amb tancaments de quatre fulles sota teulada. Al voltant de la casa han proliferat les construccions auxiliars d'una sola planta i coberta d'un sol tremujal. Inicialment vinculades als usos agrícoles, actualment ho estan al lleure i la conservació dels jardins. L'accés a la propietat es produeix a través d'un passeig arbrat que circumda un jardí amb una bassa amb nenúfars. Al sector al nord-est del recinte hi ha una col·lecció d'escultures modernes i una piscina amb una porxada lateral amb coberta a dos vessants de 21 metres de longitud per 5 d'amplada, a mode d'umbracle. | 08193-8 | Al sector nord del terme municipal, entre el torrent de Can Palau i el fondo de Can Pera. | Hi ha la creença, no acreditada documentalment, que la masia va ser un antic convent i la seu del tribunal de la Inquisició. La seva construcció es remunta al segle XVII. Al davant de la masia es conserva un trull d'oli amb la data de 1636 gravada sobre la pedra. En una dovella interior, hi ha incisa una creu i la inscripció llatina 'Genis Pera me fecit als + 7bre: 1761'. En una rajola entre llates de l'embigat, hi ha pintada la data de 1885. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca en absència del seu propietari, Narcís Puig Valls, que era considerat afecte al bàndol nacional. La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. D'altra banda, figura com a 'San Pera' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera del mateix any. | 41.6465100,2.5773400 | 464803 | 4610616 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82027-foto-08193-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | àlex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-15. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82028 | Ca l'Oller o Can Fradera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-o-can-fradera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 9-11. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-28, pp. 325-335. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2005). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 12, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2017). Sangha Activa s'instal·la a Ca l'Oller. Santiscle, revista d'informació local, núm. 25, pp. 7-8 i 13. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 16 i 28. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-115. Llinatge Arquer. Confessió i reconeixença atorgada per Joan de Catà, agricultor i propietari del mas Catà, de la parròquia de Sant Martí d'Arenys, a favor d'Antoni Joan Oller, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta. Sant Martí d'Arenys, 1522. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-133. Llinatge Arquer. Confessió i reconeixença atorgada per Antoni Joan Oller, agricultor i veí de Sant Iscle de Vallalta, a favor de Guillem Arquer de Goscons, agricultor i possessor del mas Catà de Goscons, parròquia de Sant Martí d'Arenys. Pineda, 1534. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-181. Llinatge Arquer. Definició atorgada per Margarida, filla de Joan Arquer, agricultor veí de Goscons, parròquia de Sant Martí d'Arenys, esposa de Segimon Oller, agricultor de La Cortada, Sant Iscle de Vallalta, a favor del seu pare. Sant Iscle de Vallalta, 1589. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-172-T-450. Llinatge Arquer. Confessió atorgada per Antoni Joan Oller i Bartomeu Oller, pare i fill, pagesos de la Cortada, a Sant Iscle de Vallalta, propietaris del mas Oller, de fer tasca i braçatge d'una peça de terra que fou del mas Aulet, de n'Arquer de Goscons. Montpalau, 1644. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 30. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8957. PUIGHERMANAL, Josep (2001). Retrobant Dones d'Aigua. Entrevista a Jaume Fuster. Santiscle, revista d'informació local, núm. 3, pp. 13-15. SALICRÚ I PLANS, Joan (1992). L'avi Joan. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina. | XX | Construcció del segle XX sobre un masia anterior. | Torre d'estiueig de planta rectangular de 15 metres d'amplada per 12 de fondària construïda sobre una masia d'època anterior. L'edifici es compon de planta baixa, primera i segona, amb coberta a quatre vessants i torratxa central de planta quadrangular amb els vèrtexs aixamfranats. En relació a la masia, la façana principal s'ha desplaçat a llevant i es troba precedida per una escalinata amb balustres de filigrana i flanquejada per dues palmeres. Presenta composició simètrica sobre tres eixos verticals. El parament reprodueix de dalt a baix un encoixinat de diverses proporcions, recreant un palau medieval. Al centre hi ha el portal d'accés, amb els brancals decorats en forma de pilastres jòniques amb el fust estriat, i les inicials 'JF' esculpides a la falsa clau de la llinda. La porta és de fusta i consta de dues fulles. Sobre seu hi ha un balcó corregut sostingut amb mènsules acabades en voluta i barana de balustres amb filigrana a mode de claustra o traceria. Al centre de la primera planta s'obre una balconera emmarcada amb motllures i protegida per una persiana de llibret de dues fulles. Als dos extrems apareixen sengles tribunes semi octogonals coronades que davallen fins al terra. Aquests cossos sortints consten de tres finestres per planta -una frontal i dues laterals- i estan profusament decorats amb dues línies de frisos rematats amb cresteria. Entre la primera i la segona planta hi ha dues motllures corregudes: una a l'altura del pis, i una altra a l'arrencada de les finestres. Es tracta de nou obertures de mig punt agrupades de tres en tres, disposades simètricament i amb mainells divisoris formats per dues columnes. La façana és rematada per un voladís amb cabirons de fusta, i emmarcada per sengles cadenes cantoneres. La torratxa central presenta finestres geminades de mig punt a cadascun dels costats i és coronada per una coberta de teules vidriades. El costat de migdia correspon a la façana principal de la masia, novament composta sobre tres eixos verticals. A l'extrem S-O s'hi conserva el portal d'arc de mig punt original, amb brancals i onze dovelles de granit. La porta és de fusta i consta de dues fulles envidrades, amb tarja de ventall. A l'altre costat hi ha una finestra allindada. Al primer pis apareixen tres finestrals -els laterals amb ampits de balustres- i cinc finestres d'arc rodó a la segona planta, tres de les quals agrupades al centre. El parament és arrebossat i pintat de color cru. La façana oest té un edifici adossat sense interès arquitectònic més enllà de la pervivència, en planta baixa, d'una porta amb brancals i llinda de pedra, precedida de quadre graons. Per la seva part, la façana nord està unida a un cos de planta rectangular de 21 x 6 metres en direcció NO-SE. La planta baixa d'aquest edifici presenta un finestral amb gelosia, una porta de garatge amb arc carpanell i tres finestres emmarcades amb maó. El mur exterior de la primera secció està decorat amb trencadís ceràmic i la llegenda 'DONES D'AIGUA', mentre que el parament de la segona està arrebossat. El primer tram correspon a l'antiga cotxera de la casa i consta únicament de planta baixa. La coberta és plana, feta de rajola, i serveix de terrassa i com a pas per accedir des del primer pis de la torre a l'altre extrem de l'ala, on hi ha un saló diàfan il·luminat a través de dues galeries laterals de 8 arcs de mig punt cadascuna. La coberta és de teula a quatre vessants, amb ràfec de cabirons. A l'entorn de la torre hi ha altres exemples de l'ús del trencadís, com ara algunes jardineres, un banc corregut i un pou amb un plafó ceràmic del Sagrat Cor, protegit amb una reixa i rematat amb una cúpula semiesfèrica. | 08193-9 | Al nord dels turons de l'Oller i la Cogulera, Dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | La casa dona nom a un torrent i a un forn de rajoleria alhora -la canal del Forn de Ca l'Oller-, a un pujol -el turó de l'Oller- i a un vessant montuós: el banc de l'Oller. En origen, els Oller eren pagesos de remença vinculats a Can Vives de la Cortada i tenien com a senyors intermedis els Arquer, del mas Catà de Goscons de Sant Martí d'Arenys, per als quals el 1644 encara havien de fer tasca i braçatge. Eren, però, pagesos grassos, ja que el 1522 Antoni Joan Oller va adquirir una peça de terra a la parròquia veïna de 15 jornals de treball, que el mateix Oller tornarà a vendre per un preu més alt 20 anys després. De fet, les dues nissagues arriben fins i tot a entroncar: el 1589, Margarida Arquer va esposar Segimon Oller i va aportar 300 lliures en dot. La masia fou adquirida i reedificada com a palauet seguint paràmetres eclèctics a principis del segle XX per Joaquim Fradera, negociant de Barcelona, com a regal a la seva estimada. Tant la mansió com el llac i el jardí romàntic s'inscriuen en un període de prosperitat econòmica en què sovintejaven les festes i reunions socials. Després d'un desencís amorós, el matrimoni es va trencar i la propietat es va transferir a Llorenç Soler Fradera. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la finca va ser abandonada i requisada pel Comitè de Milícies local, que en va malmetre la capella. Un cop finalitzat el conflicte, els amos hi van tornar i van costejar la reconstrucció dels altars de Sant Llorenç i Sant Josep de l'església parroquial. Posteriorment, va heretar la finca Ricard Fradera, i, encara més endavant, el qui fóra president del Futbol Club Barcelona, Agustí Montal. Després d'anys de degradació, l'abril de 2017 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha arranjat la finca i hi imparteix cursos i seminaris de meditació, filosofia i creixement personal, a més d'obrir els jardins regularment al públic. La casa apareix representada amb el nom de 'Can Oller' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també recollida amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6390100,2.5514600 | 462644 | 4609794 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82028-foto-08193-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Cont. Descripció: El complex residencial s'inscriu en una finca de gran extensió que inclou diverses construccions auxiliars, un llac romàntic que és creuat per un pont revestit amb trencadís, una zona de pícnic i el parc de les Dones d'Aigua. En aquest darrer espai, situat en una plataforma inferior voltada de vegetació frondosa, hi ha un segon llac artificial -l'anomenat 'estany de les oques'- de forma allargassada i perímetre ondulat d'uns 50 metres de llargada.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-28. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82029 | Can Maresme o Can Joan Canyellas i Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maresme-o-can-joan-canyellas-i-maresme | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 16. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-27, pp. 315-323. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 1, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. ARXIU GENERAL D'ÍNDIES. Indiferent General, 2138, Núm. 128. Juan Cañellas y Pablo Cañellas, 1807. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. 'Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 29. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8958. | XVI-XIX | Masia de 15 metres de façana i 16 de fondària composta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta, en origen, d'una masia de tipus basilical amb tres crugies que donen lloc a tres eixos verticals de composició simètrica. Com correspon a aquesta tipologia, la nau central és lleugerament més alta que les laterals, com és de veure en el segon tram de l'edificació. La façana principal està arrebossada i orientada a sud-est. Presenta portal central d'arc rebaixat flanquejat per una altra porta allindada i una finestra amb reixa de ferro forjat. A la primera planta hi ha tres balcons ampitats amb barana de ferro i, a les golfes, una balconera central amb ampit de balustres ceràmics. Els tancaments són de fusta i estan protegits amb persianes de corda. A la part superior, entre l'eix central i l'eix dret, hi ha un rellotge de sol de forma rectangular pintat amb bau de Montserrat amb la inscripció 'AÑO 1877' a la part de dalt i el nom de 'JUAN CAÑELLAS I MARESMA' a la part de sota, amb numeració aràbiga i senyal per a les mitges hores. La façana és coronada per un ràfec amb imbricacions de maó pla en forma d'escates. En el tram posterior de la masia corresponents a les crugies laterals apareixen cobertes esglaonades més baixes. La del sector nord-est adopta forma de cobert i acull una premsa i cup de vi. Dites façanes apareixen sense compondre, amb llindes, brancals i ampits de pedra ben escairada. Les finestres acostumen a ser reixades. Adossada al nord-oest hi ha la masoveria, de planta rectangular, que es compon de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana on hi ha l'accés. A l'est, hi ha un conjunt de construccions agrícoles, actualment en desús. El pas entre la masia i aquestes edificacions és tancat per pòrtic, que fa de baluard. En una plataforma inferior, hi ha una antiga mola de pedra d'un trull d'oli, així com una bassa amb rentador i un abeurador que s'alimenten amb aigua de mina. Al nord, a l'altre costat del camí d'accés i en una plataforma superior, hi ha l'antic paller, que conserva l'era enrajolada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular obert al sud i amb coberta a dues vessants sustentada per la part davantera sobre un pilar de carreus ben escairats. | 08193-10 | Veïnat de Can Cortada, al quadrant nord-oest del terme, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Maresma' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de 'M. Maresma' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. A l'Arxiu General d'Índies es conserva un expedient de l'any 1807 en què els germans Joan i Pau Cañellas, 'hijos de José Cañellas y de Teresa Cañellas y Maresma', sol·liciten permís per embarcar-se amb destinació a Amèrica 'para pasar a Santa Marta, a la casa de comercio de su tío José Maresma'. Durant la Guerra Civil, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme va requisar la finca en absència del seu propietari, Josep Cañellas Torrus, considerat afecte al bàndol nacional. | 41.6414100,2.5498900 | 462514 | 4610061 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82029-foto-08193-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82029-foto-08193-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82029-foto-08193-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia es troba situada a la vessant de solell d'un repeu del Pla del Montserrat, en una clariana dins d'un bosc d'alzines i sureres. S'hi accedeix a través d'un camí de terra que enllaça Ca l'Oller amb el Pla de Forcs, al qual s'arriba pel camí a coll Senís, Cal Paraire i Sant Celoni.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-27. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82030 | Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri-0 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-33, pp. 375-382. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 14, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8959. | XV-XX | Origen al segle XV. Reformes posteriors durant els segles XVII-XX. | Masia de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 5 de fondària d'una crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia i presenta una distribució simètrica de les obertures a partir de tres eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, i l'entorn de la casa està enrajolat amb paviment ceràmic. La masia s'assenta sobre una plataforma sostinguda per un mur de maçoneria que acull dos plataners de grans dimensions. A la planta baixa hi ha un portal central d'arc de mig punt amb brancals, llindar i nou dovelles de pedra, i dues finestres amb ampit de pedra, reixes de ferro forjat i porticons interiors. La porta consta de dues fulles amb plafons de fusta a la meitat inferior i remitjos envidrats a la part superior. A la planta primera hi ha una finestra central amb l'ampit molt elaborat i dues de laterals, totes emmarcades amb pedra. A la façana de llevant hi destaca una finestra geminada de reminiscències romàniques a la primera planta, protegida per una reixa moderna. Al costat de ponent hi ha dues més d'obra, sense compondre: una a peu pla i l'altra al pis de dalt. Unit a la façana posterior de la masia hi ha un altre volum de proporcions similars destinat a l'ampliació de l'habitatge. Més enllà d'un petit esglaonat d'escassament mig metre motivat per l'adaptació topogràfica, aquest cos adossat segueix les mateixes pautes compositives: finestres bífores de mig punt a l'est i quadrades a l'oest, i portes paral·leles a les dues façanes est protegides per marquesines de teula i tornapuntes de fusta. El cos principal és completat pel cantó est amb una ampliació de l'habitatge de planta rectangular i única que suma dues finestres reixades més -una a migdia i l'altre a llevant- i amb un cos semiesfèric de menor entitat a l'angle sud-oest, tots dos coberts amb teules. Aquest darrer s'assenta sobre la roca mare i podria correspondre a un antic forn de pa. En conjunt engloba a la part de llevant un edifici rectangular d'una sola planta de 18 metres de longitud i 6 de fons amb habitacions per a hostes i vistes a la piscina. | 08193-11 | Veïnat de la Cortada. Al vessant sud-est de la Cogulera, fora del Parc del Montnegre i el Corredor. | La masia apareix representada amb el nom de ‘Can Gurri' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també sota la mateixa denominació en el full del Mapa Geográfico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6347200,2.5556600 | 462991 | 4609316 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82030-foto-08193-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82030-foto-08193-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82030-foto-08193-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | S'hi accedeix des del camí que discorre paral·lel al torrent de la Font de la Salut, a través del trencant que condueix a Cal Cisteller, situat entre el veïnat de Can Llop i Can Xicrau.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta.Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-33. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82031 | Can Casa, Can Cases o Can Manolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casa-can-cases-o-can-manolo | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 7. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-54, pp. 575-583. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA(2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 2, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8960. | XVII-XX | Reformes ss. XIX-XX. | Masia de planta quadrangular de 12 metres d'amplada per 11 de fondària de dues crugies paral·leles a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia amb composició simètrica sobre tres eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt amb llindar, brancals i tretze dovelles de pedra granítica, flanquejat per sengles finestres apaïsades emmarcades en pedra i ampits esculpits. La porta consta de dues fulles vidriades i tarja de ventall. A la planta primera hi ha tres finestres de pedra amb ampits esculpits. En la documentació gràfica de 1985 s'observa l'existència en el capcer d'un rellotge de sol actualment desaparegut, tot i que resten indicis del perímetre de la seva circumferència. El cos principal és doblat pel costat nord amb una ampliació de l'habitatge de les mateixes característiques volumètriques. La façana posterior apareix sense compondre. En planta baixa presenta una porta en l'angle N-O, seguida d'un finestró i dues finestres apaïsades d'obra a l'altre costat. Al primer pis hi ha quatre finestres allindades, sense observar una cadència precisa. Els paraments laterals de la masia han estat engolits per construccions més recents d'una sola crugia perpendicular en sentit N-S que eixamplen el pla de façana. El cos adossat a llevant té una sola planta amb coberta d'un aiguavés cap a l'exterior i presenta una finestra apaïsada a la façana sud. Al seu torn, el volum de ponent té de dues plantes i presenta coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana oest. Aquesta es compon sobre dos eixos verticals amb portal d'arc rebaixat de dues fulles de posts amb tatxes i una finestra a peu pla, i dos balcons amb brèndoles de ferro forjat a la planta superior, tot emmarcat en pedra. Entre les dues balconades hi ha un rellotge de sol tapat per l'heura. La façana sud presenta una finestra emplomada a la planta baixa amb ampit a sardinell i balcó volat al primer pis, tot amb brancals i llindes de pedra. La façana nord té un portal d'arc rebaixat de dues fulles de posts de fusta per al pas de carruatges i, a la primera planta, una finestra i un finestró d'obra. El volum té les cantoneres de pedra ben escairada i és coronat per un voladís amb cabirons d'obra pintats de color marró. Al davant de la masia hi ha una era enrajolada amb cairons de tres ditades, delimitada per un pedrís o banc corregut en forma de mitja lluna. A l'altre costat hi ha una piscina i un jardí amb diverses edificacions complementàries adaptades al desnivell del terreny. | 08193-12 | Al sud-est del terme municipal, a mig camí entre el nucli urbà i Can Ginebre. | La masia apareix representada amb el nom de ‘Can Casas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també identificada en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. En aquesta casa hi nasqué Jaume Verdura Pera, estudiós local fill dels masovers de la finca. | 41.6234400,2.5758700 | 464668 | 4608055 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82031-foto-08193-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82031-foto-08193-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82031-foto-08193-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-54. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82033 | Can Bachs o Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs-o-bacs | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-53, pp. 567-574. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 9, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8963. | XVII-XVIII | Reformes del segle XXI | Masia de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 5 de fondària, d'una crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha, sensiblement desplaçat cap a llevant, un portal d'arc de rebaixat amb brancals de pedra i llinda monolítica, flanquejat per dues finestres emmarcades en pedra, una amb ampit de pedra basta i l'altre, treballat. La porta consta de dues fulles amb posts de fusta. A la planta primera apareix, centrada, una successió de tres finestres de pedra amb ampits semiesfèrics fets de lloses molt prominents. En el pany de ponent de la façana es conserva esgrafiat un rellotge de sol quadrat amb numeració aràbiga i senyals per a les mitges hores, del primer terç del segle XIX. Altres elements característics són la xemeneia d'obra situada en l'angle S-O i els quatre permòdols o pedres encastades que sobresurten a l'altura del primer pis i que probablement servien per suportar o penjar-hi llums d'oli. El cos principal és doblat pel costat nord amb una ampliació de l'habitatge de les mateixes característiques tipològiques, però lleugerament més alta, amb una porta de dues fulles a la planta baixa i una finestra allindada al pis superior pel sector de ponent. La resta de la façana oest del conjunt és completament cega i la de llevant té únicament dues finestres alineades, una sobre l'altra, en el seu tram davanter, com a conseqüència de la juxtaposició d'un altre edifici lleugerament reculat. Es tracta d'un habitatge independent de planta baixa i pis disposat en sentit longitudinal S-N, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana. La masia va ser reformada l'any 2011. | 08193-14 | Al límit oriental del terme, al vessant de solell del turó de Can Castellanet, prop de Can Ginebre. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de ‘Can Bach' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6254300,2.5823700 | 465211 | 4608274 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés es fa a través d'un camí particular restringit amb cadena que enllaça amb la pista de Can Palau, després de travessar la urbanització de Can Ginebre des de la carretera BV-5128.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-53. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82034 | Ca l'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laranyo | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 53. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-56, pp. 593-601. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 13, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8964. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 20. | XVII-XVIII | Algunes modificacions durant el segle XIX. | Masia de planta potencialment quadrangular de 13 metres d'amplada per 14 de fondària formada per dues crugies paral·leles a la façana. Es compon de planta baixa i pis, i té coberta de dues vessants amb el carener perpendicular. Hi predomina la teula, si bé el tremujal de llevant del volum del darrere està apedaçat amb planxes de fibrociment. L'edifici està orientat a migdia, però la secció de ponent del cos davanter resta inacabada en dues terceres parts, amb pedres d'espera a l'aresta exterior. Aquest fet ha possibilitat l'obertura de dues finestres ''obra -a raó d'una per planta- en el mur de ponent, alhora que ha origina a una reculada fins al cos posterior que ha estat parcialment ocupada per un volum adossat de planta baixa i coberta amb caiguda cap a l'oest. El pla de façana està arrebossat i es compon sobre dos eixos verticals. A la nau central hi ha dues finestres de pedra bisellada: una reixada en planta baixa, i una altra amb l'ampit esculpit al pis de dalt. L'eix lateral reprodueix l'esquema, però situa a peu pla un portal de pedra amb llinda monolítica gravada amb la inscripció 'AY 1601' i, sota seu, el monograma de Jesús -HHS- i el nom de Maria. El volum posterior s'adapta al desnivell del terreny, de manera que es pot accedir directament al primer pis des de l'exterior a través d'una porta lateral practicada en el costat de ponent. L'obertura té els brancals de pedra i finalitza en forma d'arc rebaixat amb una línia de maons plans. A la façana nord hi ha un parell de finestres emmarcades en pedra, ambdues concentrades en la secció de ponent. La del primer pis té el contorn bisellat i està paredada amb maons i morter, mentre que la inferior està protegida amb reixada i té la llinda esquerdada. La masia presenta diversos cossos adossats a la façana de llevant. N'hi ha de planta baixa i de dues alçades. En tots els casos, tenen els fonaments en una plataforma inferior i són fets amb obra de paredat en bon estat, la qual cosa contrasta amb el mal estat de les teulades. | 08193-15 | Al quadrant meridional del municipi, al nord del centre urbà i a tocar del veïnat d'en Soler. | La masia és representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix representada amb el nom de 'Ca l'Aranyó' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Els seus propietaris van ser, juntament amb els de Cal Roig del Castell, els primers a introduir el conreu de la maduixa a Sant Iscle durant la dècada de 1950. | 41.6285000,2.5626400 | 463569 | 4608623 | 1601 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82034-foto-08193-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82034-foto-08193-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82034-foto-08193-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia se situa 'Fora vila', al vessant de solell del turó de l'Oller, entre uns camps de conreu i un bosc mixt de pins i alzines.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Tipus de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015 (M-58). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82037 | Villa Conchi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-conchi | GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8967. | XX | Casa entre mitgeres situada al final del carrer de Sant Jaume, en la filera de cases corresponent al costat de ponent. Atès que fa cantonada, presenta façanes a llevant i migdia; aquesta última, precedida d'un estret pati corregut que facilita l'accés a l'habitatge. L'edifici té planta rectangular d'una sola crugia de 4 metres d'amplada per 9 de fondària i consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Recentment ha estat objecte d'una reforma integral que ha comportat la remunta de l'obra, la substitució de la teulada, l'alteració de les obertures i el desplaçament de la cornisa. La casa es compon sobre quatre eixos verticals al costat de migdia i un de sol a llevant. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb el terç superior de totes les obertures emmarcades amb motllures fetes amb peces quadrades de ceràmica vidriada de color blau marí, a raó de 4 rajoles per a l'eix vertical i un número variable per a l'horitzontal, segons la distància a cobrir. Els tancaments són majoritàriament de fusta pintada de la mateixa tonalitat i els ampits són fets amb rajola vidriada de color marró. La porta se situa a la primera secció de la façana sud. Consta d'una sola fulla de fusta, amb tarja superior de vidre. Al seu costat hi ha tres finestres: iguales les dues primers, i més petita la darrera. Al primer pis es repeteix la cadència: tres obertures de component vertical, però amb tancaments diferents entre sí i lleugerament desplaçades respecte de les de la planta baixa, i una quarta d'apaïsada amb el vidre abatible. Aquesta variabilitat és deguda a la remoció de la façana associada a la reforma de l'habitatge. Més concretament, s'ha obert una nova finestra a la planta baixa, se n'ha rebaixat una altra al pis de dalt i, sobretot, es troba a faltar un finestral gòtic que hi havia damunt de la porta. A la façana de llevant hi ha, a la planta baixa, una finestra de dues fulles i quatre vidres a cadascuna d'elles, amb porticons interiors. Les rajoles que fan de motllura són les originals i presenten un regruix arrodonit en el perfil exterior. Damunt seu hi ha un balcó amb barana de ferro fos, amb el voladís inferior de la llosana decorat amb peces blaves. En aquest cas, la vella porta de fusta ha estat substituïda per una de corredissa amb tarja de vidre rectangular i perfils d'alumini de color blau. Les rajoles de la motllura estan guarnides amb dues petites peces romboïdals de color groc, a mode de llàgrimes. Al seu costat hi ha una composició ceràmica de grans dimensions amb la mateixa forma geomètrica: es tracta d'un escaquer de cinc rajoles blanques i quatre de blaves, i quatre més en cadascuna de les arestes. A l'altre costat del balcó, incisa en la cantonada, hi ha una fornícula de guix amb forma d'arc apuntat que fa de xamfrà i que, antigament, podria haver custodiat la figura del sant que dona nom al carrer. Es conserva la peanya, de base circular, però el vèrtex del nínxol està danyat i escrostonat. L'antiga cornisa de la façana ha estat reemplaçada per una faixa correguda de rajoles, i l'antiga tortugada de gerrer ha estat eliminada i substituïda per una canal de PVC. | 08193-18 | Carrer de Sant Jaume, núm. 18. | 41.6238500,2.5691800 | 464111 | 4608104 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82037-foto-08193-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82037-foto-08193-18-2.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82039 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-7 | GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8969. | XVII-XVIII | Casa de pagès formada per la juxtaposició de dos antics habitatges que comparteixen mitgera i pla de façana. El conjunt es compon de planta baixa i pis, amb cobertes de teula a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada en direcció sud-est. El volum de ponent és de majors proporcions en planta. Presenta 8,5 metres d'amplada per la part davantera, 13 de fondària i 10 per la part del darrere, de manera que embolcalla parcialment el cos adjacent. L'aiguavés posterior és sensiblement més extens, per a la qual cosa es val del desnivell de la topografia. El volum de llevant, al seu torn, és lleugerament més alt i presenta una sola crugia de 6,5 metres d'amplada i 9 de fondària. Aquesta cos es troba constret per un xalet contemporani situat a l'extrem nord-est de la finca. Aquesta construcció de nova planta ha ocupat el lloc d'un antic paller i, com aquell, segueix obstruint 4 metres de façana, de manera que únicament resulta visible un tram de 2,5 metres en què es concentren un portal de llinda plana, a la planta baixa, i una finestra emmarcada en pedra i l'ampit esculpit, al primer pis. Ben bé al seu costat, el volum de llevant presenta un portal de majors dimensions amb brancals i llinda de pedra i, sobre seu, una finestra igualment emmarcada en pedra i amb l'ampit treballat. La resta de la façana és completament opaca i està rematada per un ràfec imbricat amb una filera de caps de teula. Els paraments són arrebossats i canvien de color a cada façana: blanc al sud-est, cru al sud-oest i rosat al nord-oest. El costat nord-est conserva el morter original. Aquestes façanes apareixen sense compondre, amb diverses obertures. Al davant de la masia hi ha l'antiga era, parcialment ocupada per un parell de coberts que fan les funcions d'aparcament de vehicles. | 08193-20 | Veïnat de Can Llop. 'Fora Vila', al marge esquerre de la riera de Vallalta, al pk 22 de la BV-5128. | La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Rey' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6221600,2.5706700 | 464234 | 4607915 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82039-foto-08193-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àñex Asensio | Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. I-22. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82040 | Can Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pona | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 17 i 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 24. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-20, pp. 253-261. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 3, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34342. PINEDA, Ll. i TIÓ, P. (1979). Masies del Maresme. Can Pona. Cingles, núm. 41. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVII-XX | Edifici reformat a mitjans de segle XX. | Masia de grans dimensions transformada en una casa de camp amb aires d'estiueig, incloent-hi masoveria. La casa i l'antropònim donen nom a un torrent (de Can Pona) i un turó (d'en Pona). El conjunt es compon de dos cossos juxtaposats que descriuen una sola planta en forma d'ela (L). El braç llarg és format per l'edifici primigeni. Es tracta d'una construcció rectangular alineada en sentit E-O amb planta baixa i pis, i coberta de dos tremujals amb el carener paral·lel a les façanes de migdia i tramuntana. El tester de llevant presenta dues finestres d'obra per planta i sengles agrupacions de tres orificis circulars cadascuna a cada costat del frontó, a mode de respiralls. La part davantera apunta l'existència de tres crugies transversals, que funcionen com a habitatges independents. La més oriental consta de porta i finestra de dues fulles amb reixa bombada a peu pla, així com de tres finestres a la primera planta i un respirall rectangular sota de la coberta. La secció central repeteix el patró amb distinta cadència, si bé únicament disposa de dues finestres al pis de dalt. Tots els tancaments són de fusta i les obertures són fetes amb brancals i llindes planes de pedra granítica ben escairada. Per la part posterior, ambdues seccions reprodueixen un mateix esquema d'obertures format per un respirall, una finestra d'obra i una porta que dona accés des de la planta superior a una terrassa comuna. Es tracta d'una plataforma de reblert sustentada per un mur perimetral de menudall rematat per una barana feta amb gelosia de maons. Aquest espai està degudament enrajolat amb peces ceràmiques i es troba equipat amb porxada i barbacoa d'obra. En origen, l'accés principal a la masia es produïa a través d'un portal amb brancals i onze dovelles de granit. Hi destaca la ventalla de dues fulles per la composició de plafons i remitjos. L'ingrés es troba a l'extrem occidental del pla de façana, que actualment s'encasta dins el tester de l'altre edifici. Damunt la porta hi ha una única finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit profusament esculpit i una incisió d'arc en cortina a la llinda. Aquesta crugia va ser sobrealçada amb un pis més, que és il·luminat a través de dos arcs de mig punt agrupats. Sobre el parament que queda lliure al costat de la cantonada hi ha pintat un rellotge de sol, emmarcat dins d'un hexàgon. Es tracta d'una reproducció molt recent, i no gaire fidel, d'un esgrafiat anterior. El braç curt del complex se situa en direcció N-S i està format per planta baixa i dos pisos amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana de ponent. Per aquesta banda, l'edificació presenta diverses obertures d'obra, sense compondre: en planta baixa, una porta de servei i una finestra reixada; al primer pis, dues finestres rectangulars, una de quadrada i una amb arc rebaixat, i, al segon pis, tres arcades amb ampits de gelosia ceràmica a la secció nord i tres finestres rectangulars a la secció meridional, a més de dos respiralls sota la coberta. Aquesta ala és coronada per una torratxa de planta circular formada per dos cilindres concèntrics units per una teulada intermèdia troncocònica i rematats per tres graons de teules. El tram superior fa les funcions de mirador, amb una galeria de cinc finestres de punt rodó. La seqüència és veu interrompuda per la part de llevant, que és aprofitada per amagar el pas d'una xemeneia. El tester septentrional és completament cec i la façana est solament té finestrons i una porta a l'altura de la primera planta per accedir a la susdita terrassa interior. Entre els elements de continuïtat hi destaquen els contraforts de maó situats en tres de les cantonades del conjunt (S-E, S-O i N-O), les tres filades d'imbricacions ceràmiques del ràfec, així com el tractament uniforme de la majoria de paraments, arrebossats i pintats de color cru. | 08193-21 | Al nord del terme municipal, entre els rials de Can Jaumet dels Crestats i de Can Pona. | Històricament, Can Pona ha estat una de les cases fortes de la població, gràcies tant a la quantitat de terres que aglutinava com a la participació dels seus caps de família en la vida social i política del municipi. El 1857, el seu propietari, Josep Pera Muntalt, era un dels principals contribuents de la població. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Pona' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any figura també identificada de la mateixa manera en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6444500,2.5693200 | 464134 | 4610391 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'edifici es troba a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, en una clariana amb algunes feixes i hivernacles dedicats al conreu de la flor i planta ornamental.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82041 | Can Camps o Can Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-can-balta | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-56, pp. 593-601. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 5, p. 104. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. ANC1-1-T-6844. ‘Comissió de Responsabilitats. Registres núms. 6262 i 6263 de 12 de febrer de 1938'. Comitè d'Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns confiscats del Maresme: Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34343. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 15. | XVIII-XIX | Complex format per dues edificacions independents, unides per un pòrtic amb marquesina i tanca de ferro de dues fulles que fa de baluard. L'accés al pati es produeix pel costat de llevant, a través d'un passeig de xiprers. Abans d'ingressar-hi hi ha, a una cota més baixa, sobre el sector de migdia, un edifici de planta quadrangular de 10 metres de costat que correspondria a l'antiga masia. És un construcció modesta de planta baixa i pis que actualment es destina a usos complementaris. Té coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, que originalment estava orientada a migdia. S'hi arriba per mitjà d'una rampa que davalla del camí d'accés. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru. A la façana sud hi havia un portal adovellat, avui paredat, i un finestró en arc de mig punt a la secció de ponent i dues finestres a la planta superior. Es conserven diversos contraforts de paredat comú que reforcen la casa i el mur de contenció del pati superior del conjunt, entre el dos primers dels quals hi ha un safareig corregut amb rajoles ceràmiques de color blau. Al costat de llevant hi ha una plataforma amb dues basses consecutives: una triangular, en un racó, i una altra de planta quadrangular, reconvertida en piscina. L'edifici principal, al seu torn, reprodueix un rectangle de 20 metres d'amplada per 11 de fondària i consta de planta baixa, primera i segona. Presenta coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està orientada a migdia i es compon sobre quatre eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb sanefes horitzontals a nivell dels forjats i motllures de color grana o argilós a la majoria d'obertures. Hi predominen les pautes compositives i els elements constructius i decoratius de finals del segle XIX, com ara la galeria d'arcs de mig punt, el ràfec a quatre vents amb cabirons i tornapuntes de fusta, la simulació de la pedra a les cantoneres i els emmarcaments de les finestres, els balustres de ceràmica, les reixes i baranes de fosa. L'habitatge té dos accessos situats a les primeres crugies de llevant, amb tancaments de dues fulles i vidres protegits per barrots. El primer està emmarcat amb motllures pintades i el segon consisteix en un portal del segle XVIII amb llinda plana monolítica suportada per impostes i brancals de pedra. A les crugies de llevant hi ha sengles finestrals de quatre fulles i ampit amb jardinera de rajola vidriada. Al primer pis apareixen quatre balconeres ampitades amb barana de ferro i persianes de llibret, i a la segona planta, vuit finestres agrupades per parelles. Les façanes de llevant i tramuntana apareixen sense compondre ni decorar, amb diverses obertures de llinda plana. El cos principal es completa amb una terrassa amb balustrada i una galeria d'arcades adossades al costat de ponent a l'altura del primer pis. La planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb motllures pintades, i, sobre seu, sengles respiralls amb la mateixa decoració. Adossat per l'oest hi ha un tercer volum de planta rectangular, també de planta baixa, amb coberta de tres vessants oculta per un acroteri de la mateixa altura que l'ampit de l'esmentada terrassa. La construcció alberga un celler amb estructura d'arcs de maó i tota mena d'estris (bótes, premsa, trepitjador, ...), actualment en desús, al qual s'accedeix a través d'un portal de paredat mixt de pedra i maó amb llinda de fusta. Al davant de la casa hi ha una gran pati de terra amb una plantació de deu plataners, alineats en dues fileres. Al nord del camí d'accés hi ha el repartidor de la mina d'aigua que abasteix la propietat. | 08193-22 | A tocar del nucli urbà, entre el torrent de la Font de la Salut i el fondo de Can Camps o Can Baltà. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, tant en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914, com en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera, del mateix any. Amb l'esclat de la Guerra Civil, els seus titulars van fugir a Veneçuela i la masia va ser requisada i destinada a acollir l'escola del poble, tot i que a la relació de les apropiacions efectuades, el Consell Municipal de Vallalta del Maresme fa constar que aquesta hi era d'abans. L''abandonament' del poble per part de Pere Baltà Tarafa va motivar el segrest de cinc cases més de la seva propietat, així com del molí fariner. Amb el seu retorn l'any 1945, els amos van recuperar-ne la possessió. | 41.6261500,2.5696200 | 464149 | 4608359 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82041-foto-08193-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82041-foto-08193-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82041-foto-08193-22-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Situada 'Fora vila', la masia es troba a la vessant de solell del turó d'en Verdura, entre uns camps de conreu i un bosc mixt de pins i alzines. Dona nom al fondo de Can Baltà.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-56. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82043 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-9 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre IV, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-40, pp. 443-450. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 15, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34345. | XVI-XXI | Edificació reformada al segle XIX i recentment rehabilitada. | Masia de planta rectangular de 15,7 metres de llargària per 11 de fondària. Consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Orientada a sud-oest, es compon de tres eixos verticals. Presenta, a peu pla, dos portals d'arc rebaixat cada costat i una finestra allindada al centre protegida amb reixa i porticó interior. Les portes són de dues fulles: de ventalla amb tarja la principal, i de posts de fusta la secundària. A la planta primera s'obren tres finestres de les mateixes característiques. El segle XIX s'hi va incorporar una cornisa longitudinal i un acroteri que amaga la coberta. Aquesta ha estat recentment restaurada, juntament amb la xemeneia. Adossat al nord-oest hi ha un cos de planta rectangular en planta baixa i coberta a una vessant. Presenta una sola obertura: un portal d'arc de mig punt amb maó pla que s'alinea i dona continuïtat al pla de façana. Al tester sud-est hi ha una finestra reixada a la planta baixa i tres de component vertical a la planta primera. L'angle nord-est mostra una cantonera de carreus ben escairats. La façana posterior conserva dues finestres de pedra a la primera planta: una amb l'ampit treballat i l'altra acabada en arc conopial decorat amb dibuixos geomètrics circulars, si bé la instal·lació d'una reixa en dificulta la visió. Els paraments de les façanes sud-oest i sud-est són arrebossats i pintats de color blanc, amb diverses esquerdes i despreniments. A la feixa de sobre hi ha una bassa circular per al reg de la finca de 4,5 metres de radi. Un element singular d'aquesta edificació és la finestra amb arc conopial a la façana posterior amb elements decoratius esculpits de formes circulars. | 08193-24 | Al nord-est del veïnat de la Salut, entre la canal de Can Coll i Can Coll Nova. | La masia apareix representada amb el nom de 'Can Coll' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de l'any 1914. El mateix any és identificada amb la mateixa denominació en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6332300,2.5706800 | 464241 | 4609144 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82043-foto-08193-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82043-foto-08193-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82043-foto-08193-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta masia isolada situada al centre del terme municipal, es troba al límit septentrional d'una vall de pendents moderats, en una clariana envoltada de camps de conreu situada molt propera a alguns retalls de bosc. S'hi arriba a través d'una pista particular que enllaça amb el camí que va de Cal Batalló a Can Coll, al qual arriba des del camí pavimentat o carretera del Montnegre.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-40. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82044 | Can Bodriques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bodriques | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 15, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34346. | XVII-XVIII | Habitatge aïllat de planta quadrangular d'11 metres de costat amb un cos adossat al davant, de planta trapezoïdal i coberta cap amb caiguda cap a migdia, que clou l'era d'entrada a la casa per l'oest. També hi ha dues moreres alineades amb el carrer. L'edifici s'assenta sobre una plataforma continguda per un mur frontal de paredat que es divideix en dos brancals pel costat de llevant, la qual cosa dona lloc a una petita feixa longitudinal a nivell inferior. La masia consta de planta baixa i pis, amb dues crugies paral·leles a la façana i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular. La secció de ponent és un pèl més curta i 40 centímetres més alta que l'anterior. Entremig de les dues hi ha un contrafort de paredat comú. Aquest element es repeteix en l'angle sud-est. L'edifici mira cap al migdia i es compon sobre quatre eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb totes les obertures emmarcades en pedra. A la planta baixa hi ha dos portals intercalats amb finestres, i, al primer pis, tres finestres i una balconada lateral amb arcada de mig punt i ampit de maons. Les seccions que formen la façana de llevant tenen entrades independents. A la planta baixa de la secció davantera hi ha un portal acabat en arc rebaixat i un finestró, i una finestra al pis de dalt. A la secció posterior hi ha una porta de llinda plana i, sobre seu, una finestra amb reixa i ampit de pedra. Al seu davant hi ha un pou de planta circular. | 08193-25 | Carrer de la Creu 6-4, al veïnat de Can Soler. Al nord del nucli històric de Sant Iscle de Vallalta. | 41.6256100,2.5674700 | 463970 | 4608300 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82044-foto-08193-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82044-foto-08193-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82044-foto-08193-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La finca disposa d'un segon accés de terra procedent del carrer del Doctor Barri.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82045 | Can Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xica | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-23, pp. 281-289. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 18, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34347. | XVIII-XX | Totalment reformada a principis de la dècada de 1980. | Forma part d'un complex de tres cases d'origen rural situades sobre distintes plataformes i recloses dins d'un baluard. Can Xica ocupa la cota inferior. Es tracta d'una masia molt senzilla de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 6 de fondària composta de planta baixa i pis. Té coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, parcialment orientada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, amb alguna pedra vista, i totes les obertures estan protegides amb porticons exteriors de fusta. Els vèrtexs de les teulades se situen a diferent nivell, la qual cosa indicaria que l'edifici és el resultat de la juxtaposició de dos volums perpendiculars. De la crugia més alta en surt una xemeneia d'obra, mentre que la crugia més baixa concentra les úniques obertures que hi ha a peu pla: un portal d'obra amb arc escarser i una finestra allindada. Adossat a ponent hi ha un cos auxiliar més menut que ha estat afegit a l'habitatge des de dins després de paredar parcialment l'antiga porta exterior i transformar-la en finestra, col·locant-hi una pedra desbastada com a ampit. La masia presenta quatre obertures al primer pis: una amb arc rebaixat i dues de llinda plana a la façana principal, i una darrera al costat de llevant. L'edifici es troba molt desvirtuat i totalment voltat de construccions annexes: al nord hi té una altra casa; a l'oest, un volum auxiliar de planta rectangular, i, al sud, un altre cobert d'obra i una pèrgola amb un emparrat. Al davant de la casa hi ha un jardí pavimentat amb toves ceràmiques, amb una font d'aigua procedent de mina i una bassa. | 08193-26 | Veïnat de la Cortada, a la confluència dels torrents de la Roureda i de Can Vives. | La masia va ser reformada i ampliada a partir de 1980. Anteriorment hi va existir una bòbila. | 41.6448400,2.5562400 | 463045 | 4610440 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82045-foto-08193-26-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquesta masia isolada es troba al quadrant nord-occidental del terme municipal, a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, sobre les masies veïnes de Can Bruno i Can Feliçó.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-23. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82046 | Can Jaumet dels Crestats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumet-dels-crestats | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-19, pp. 245-252. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 19, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34348. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Arenys de Munt: Amadeu Ginesta, p. 41. PINEDA, Ll. i TIÓ, P. (1979). Masies del Maresme. Can Jaumet dels Crestats. Cingles, núm. 38. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. | XVII-XIX | Reformes dutes a terme durant el segle XIX. | Masia molt modesta de planta rectangular de 18,5 metres d'amplada per 8 de fondària. L'edifici s'adapta a la topografia del terreny, per la qual cosa es compon de planta baixa i pis a la part davantera i d'un sol nivell de circulació a la part posterior. La casa presenta una sola crugia paral·lela a la façana principal, orientada a migdia, amb coberta amb dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana de l'edifici primigeni apareix sense compondre, amb dues obertures per planta. A peu pla hi ha un portal amb llinda de fusta precedit per dos graons de pedra ben escairada en forma de semicercle, i una finestra d'obra. A la planta superior es repeteix el mateix esquema, amb una finestra amb llinda de fusta i una altra d'obra, amb ampits de pedra. Els tancaments són de fusta. Els paraments davanters són pintats de color blanc, mentre que tota la resta estan arrebossats amb morter de calç. La masia té adossades sengles construccions complementàries a les façanes de llevant i ponent que generen noves obertures sobre el pla de façana. A l'est, apareix un volum de planta rectangular en direcció N-S de dues alçades i coberta amb caiguda lateral cap a l'exterior. Aquest cos compta, a la façana de migdia, amb una porta de garatge de dues fulles amb posts de fusta i, sobre seu, una finestra d'obra. A la paret de llevant hi ha dos finestrons sota la coberta i un més, de recent obertura, a la reculada de ponent. Ben bé a l'altre costat del conjunt hi ha un cos quadrangular amb porta a la planta baixa i finestra d'obra al primer pis, i una xemeneia amb barret de teules en l'angle N-O que dona servei a tota la masia. Antigament, aquests annexos donaven continuïtat als aiguavessos originals, com encara passa al costat oest; però el volum de llevant va ser ampliat longitudinalment i realçat, per la qual cosa interromp el tremujal de la masia. L'entorn de la casa es troba sense pavimentar. El pati d'entrada es troba delimitat per un mur de pedra seca que dona origen a una feixa destinada a horta, situada en una cota inferior. | 08193-27 | Al quadrant nord del terme, entre els rials de Can Pona, a l'est, i de Can Jaumet, a l'oest. | Segons testimoni dels propietaris, la casa pertany a la seva família des de 1780, tot i que ja existia amb anterioritat. La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Crestat' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6455900,2.5684000 | 464058 | 4610518 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82046-foto-08193-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82046-foto-08193-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82046-foto-08193-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Segons els seus propietaris, el nom de la casa deriva d'un ancestre que tenia les bèsties castrades. La propietat està situada al vessant de solell del Pla de Bassa, en una fondalada amb vegetació de ribera i algunes feixes amb avellaners.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-19. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82048 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-6 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-34, pp. 383-391. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 21, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34350. | XVIII-XIX | La propietat va ser ferormada al segle XIX. Actualment està en venda i molt abandonada. | Masia de planta sensiblement rectangular de 13 metres de façana per 8 de fondària composta de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos i el carener paral·lel a la façana. Per la seva grandària, hi destaca la xemeneia, situada en el tram anterior de la teulada. La façana principal està orientada a llevant, sense compondre. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. Davant seu hi ha una era amb dues moreres. A la planta baixa hi ha un portal central amb brancals de pedra i llinda de fusta flanquejat per dues finestres d'obra, i una tercera a l'extrem sud. La porta consta de dues fulles fetes amb posts de fusta i ventalla interior. A la planta primera hi ha un balcó amb brèndoles de ferro forjat i dues finestres de llinda plana. Totes les finestres estan protegides amb reixes semiel·líptiques de barrots verticals sobre dos muntant i un o dos travessers, segons la mida de l'obertura. El pla de façana s'ha eixamplat mitjançant l'addició d'edificacions a tramuntana i migdia. Pel costat nord s¡observa un primer cos de planta baixa i pis amb coberta d'un sol vessant cap enfora. Aquest volum fa 6,5 metres d'amplada per 5 de fondària i presenta, a peu pla, un finestró emmarcat en pedra i un portal d'arc rebaixat, també de granit, amb la creu de Canet i la data de 1796 gravades a la clau. Sobre seu hi ha dues finestres d'obra. A continuació hi ha un cobert amb teulada de fibrociment que serveix de garatge per a dos turismes, amb caiguda davantera. Darrere de la primera construcció n'apareix una altra lleugerament realçada, també de planta baixa i pis, amb coberta a dos aiguavessants amb el carener en direcció E-O i dues tortugades ceràmiques per a la recollida d'aigües pluvials. Aquest cos, avui en desús, correspon a l'antic celler, que s'encasta gairebé dins del talús del terreny. Mesura 6,5 d'ample per 4 de fons. La façana nord consta d'una porta amb arc escarser i d'un finestrell. Les dues obertures estan emmarcades per una motllura de morter de color clar, amb una llegenda incisa sobre la llinda que diu així: 'Dia 12 de setembre de lañ 1852 fet per Jayme Auger [...] mestres casas'. Al costat sud apareixen diverses un parell de construccions juxtaposades amb coberta decreixent, en la mateixa direcció. Es tracta d'antigues dependències agrícoles i ramaderes fetes de maó arrebossat, avui molt malmeses. La primera, de planta baixa i pis, presenta accessos amb arc escarser per les façanes est i oest, a diferent nivell. La segona, molt més modesta, té planta única i una sola entrada per llevant. Al seu davant hi ha una construcció de maó arrebossat de planta quadrangular i coberta de teula d'un sol vessant amb caiguda cap al sud que alberga un pou d'aigua, i, al seu costat, la mola de pedra i les restes d'un trull de pedra per moldre olives. | 08193-29 | Sobre el veïnat de Can Llop i sota la masia de Can Gurri, al vessant de llevant de la Cogulera. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de 'Can Sallart' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Els propietaris actuals són descendents del masover de Can Parera, Vicenç Costa Costa, que va adquirir la masia de Cal Cisteller la dècada de 1920 a la família Gallart de Calella. | 41.6352600,2.5572400 | 463123 | 4609376 | 1796 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82048-foto-08193-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82048-foto-08193-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82048-foto-08193-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-34. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82049 | Vil·la Maria Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-rosa | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 22, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 4351. | XX | Casa d'estiueig de l'any 1935 composta de planta baixa i pis dins d'una parcel·la de 544 metres quadrats. El solar es troba separat del carrer per una tanca d'obra i gelosia ceràmica. Es tracta d'una construcció rectangular de 9 metres d'amplada per 12 de fondària amb coberta molt pronunciada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. A cada extrem de l'aresta hi ha un element decoratiu en forma de pinya vidriada. La teulada té volada als quatre vents amb cabirons d'obra amb aparença de fusta i goteró perimetral. El ràfec n'amoroseix el pendent i li conferix al conjunt certa reminiscència oriental, a mode de pagoda. La marquesina del portal d'accés reforça aquesta impressió, tot i que antigament inspirava un record més aviat alpí, ja que a cada costat de l'edifici hi havien avets de grans dimensions. La façana principal està encarada a ponent, perfectament alineada amb el barri d'entrada a la finca, molt senzill: porta de barrots de ferro d'una sola fulla fins a l'altura de cintura, emmarcada per dues pilastres d'obra coronades per esferes de pedra. La casa està sobrealçada damunt d'un podi de 50 centímetres revestit de pedra aplacada i delimitat per una verdugada de tres filades de maons a trencajunt. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru, en contrast amb el color grana o roig anglès dels tancaments i els elements de ceràmica i fang cuit. La composició és simètrica i molt sòbria en tots els seus costats; un equilibri que únicament és trencat pel nombre de xemeneies: dues al costat nord i una al sud. La planta baixa presenta, al centre, un portal emmarcat per dues columnes d'ordre toscà que sostenen un petit porxo de teules menudes sobre un arquitrau d'aire orientalitzant. La porta és precedida per un parell d'esglaons i consta d'una sola fulla de fusta. A cada costat hi ha una finestra de component vertical protegida amb ampit de ceràmica vidriada, persianes de llibret i trencaaigües superior amb una imbricació de tres rengles de maons: dos de plans i el del mig, en punxa. Al centre del pis superior s'obre una finestra bífora d'arc de mig punt amb capitells i trencaaigües superior resseguint la forma. Al capcer hi figura el nom de la casa, confegit en peces ceràmiques i dues línies de text, escrit en dues minúscules: 'vil·la maria rosa'. A la façana de llevant, la planta baixa es projecta un metre i mig cap enfora, la qual cosa genera un porxo amb tres arcades de mig punt i, damunt seu, una terrassa correguda amb paviment de rajol i ampit de gelosia ceràmica dividit per pilars en tres tramades. Al pis de dalt hi ha una balconera al centre, coronada per un trencaaigües, flanquejada per dues finestres, amb les acostumades persianes de llibret. Les façanes laterals segueixen el mateix patró: la secció davantera apareix nua, mentre que en el segon tram se succeeixen dues finestres amb el corresponent trencaaigües, una al mig, de component vertical, i l'altra a l'extrem, també vertical al costat sud i apaïsada, en canvi, a la cara nord. Ben alineades amb la primera de cadascuna d'aquestes obertures, afloren dels tremujals de migdia i tramuntana sengles mansardes amb cobertes de teula a dues aigües i finestres apaïsades amb tarja de vidre triangular. La finca disposa de pou, barbacoa d'obra i d'un cobert d'un sol aiguavés amb caiguda cap endavant per guardar-hi el cotxe, situat en l'angle sud-est. | 08193-30 | Carrer de les Escoles, núm. 27 | 41.6231900,2.5706000 | 464229 | 4608030 | 1935 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82049-foto-08193-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82049-foto-08193-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82049-foto-08193-30-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La propietat està situada a llevant del nucli històric de Sant Iscle de Vallalta, al marge esquerre del torrent de la Font de la Salut o de la Roureda.Protecció: Pla General d'Ordenació de St. Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82050 | Can Ginebre o Ginebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebre-o-ginebra | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7, 14 i 53. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 23, p. 104. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons ANC1-1087-T-2846. Arxiu de la Família Desvalls. Llinatge Roger-Vallseca. Sig.antiga: 2098. Redempció de servitud atorgada per Pere Ginebra, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, com a procurador de Francesc de Maçanet, donzell de Castelló d'Empúries, a favor de Miquela, filla de Jaume Juiol, de la mateixa parròquia. Calella, 1416. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA. Fons ANC1-172-T-523. Llinatge d'Arquer. Concòrdia signada entre Maties Arquer, ciutadà honrat de Barcelona i Bartolomé Ginebra i Torrent, llaurador de Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Mar, 1838. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 4226-I. | XX | Antiga masia reconvertida en torre d'estiueig que dona nom a la urbanització construïda en els terrenys de la finca. De la construcció primigènia no en queda rastre, fruit de les successives remodelacions i ampliacions. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 17 metres de longitud per 10 de fondària amb coberta de teula paral·lela a la façana principal, orientada al sud-est. Té planta baixa i pis. A cada punta hi ha una edificació adossada que funciona com a habitatge independent. La del costat nord-est mesura 9 metres de longitud per 7 de fondària, consta de dues crugies paral·leles i és de la mateixa alçària que el cos central, però té la coberta perpendicular, la qual cosa origina una façana amb frontó triangular per encabir-hi les golfes. L'esquema es repeteix a l'extrem sud-oest. En aquest cas, però, l'edifici fa 9 metres de longitud per 11 de fondària i consta de planta baixa, primer i segon pis. La planta adopta forma d'ela (L), ja que la secció posterior fa una reculada que dona lloc a un garatge i, damunt seu, una terrassa. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru. El pla de façana es compon sobre eixos verticals: dos a cadascuna de les edificacions laterals i quatre a la del mig. L'edifici es caracteritza per l'ús de la fusta en els tancaments, les baranes dels balcons i els ampitadors, així com en les llindes de les obertures, reforçades amb tornapuntes. El mateix material es repeteix tant en els cabirons de fusta del voladís perimetral, com en els que sostenen les marquesines de teula i obra que fan de trencaaigües a les finestres, balconades i portals. La pedra i el maó hi tenen un paper secundari, essent presents en alguns brancals, pedrissos i murs de tanca. La línia d'edificacions se situa sobre una plataforma en direcció SO-NE amb un pati arbrat al seu davant i una feixa longitudinal inferior amb hort i piscina. Al sector de tramuntana hi ha un frontó i una pista esportiva, i, a l'altre extrem, un bosc de cedres pins. Una tanca de bardissa clou la finca perimetralment. En el camí d'accés a la urbanització hi ha les restes de l'antic ingrés a la propietat. Si bé la marquesina d'entrada ha estat eliminada per facilitar el pas de vehicles de gàlib elevat, es conserven els pilars de pedra escairada que la sostenien i, al seu costat, el portal adovellat en forma d'arc rodó que feien servir els vianants. | 08193-31 | Veïnat de Can Ginebre, al carrer de Can Ginebre, vora la partió amb Sant Cebrià de Vallalta. | A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserven dos documents referits al llinatge Ginebra. El més antic és un pergamí datat a Calella el 10 de juliol de 1416 en què Pere Ginebra, actuant com a procurador de Francesc de Maçanet, donzell de Castelló d'Empúries, redimeix de servitud Miquela Juiol, de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, a canvi del pagament de 55 sous. D'altra banda, el 4 de juny de 1838, Bartolomé Ginebra i Torrent, pagès, i Maties Arquer, ciutadà honrat de Barcelona, van signar davant del notari d'Arenys de Mar la concòrdia que posava fi al plet sostingut entre ambdues parts a raó de la pretensió de la part actora que el possessor del mas Ginebra pagués vint-i-una pensions de cens per la venda a carta de gràcia que féu el vescomte de Cabrera el 1569 a Joan Arquer per 31 lliures. Casa pensió reclamada comprenia una quartera d'ordi, tres octaus i mig de civada, mitja lliura de cera, una gallina i dos ous. Amb aquell acord i a la vista de la documentació aportada per Ginebra, Arquer anul·lava el procediment i dirigia la seva pretensió contra Bartomeu Puigvert i els seus tutors, Jaume Vives de la Cortada i Isidre Torrent, d'una banda, i contra Pere Terradas i Coll, pagès de Sant Cebrià, de l'altra. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Ginebar' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6226000,2.5807800 | 465077 | 4607960 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82050-foto-08193-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82050-foto-08193-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82050-foto-08193-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | S'hi accedeix a través dels vials que condueixen a la urbanització de Can Ginebre a través dels ponts situats en els pk 22.9 i 23.4 de la carretera BV-5128 entre Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82051 | Can Rotllo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotllo | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre VI, Annex informatiu. Inventari d'altres habitatges en sòl no urbanitzable. Element I-44, p. 775. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 24, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34353. | XVIII-XX | Reforme integral al segle XX | Habitatge unifamiliar aïllat de planta rectangular de 12 metres de longitud per 6 de fondària, amb una petita ala a la secció de ponent que es projecta sobre la cara nord. Els paraments són arrebossats i pintats de color cru, amb totes les obertures fetes d'obra amb llinda plana. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a façana principal. Aquesta està orientada a migdia i es compon sobre tres eixos verticals. Presenta el portal d'accés en posició centrada, flanquejat per finestres. A la primera planta hi ha una finestra al mig i un balcó amb barana de ferro a cada costat. Sobre els capcers anterior i posterior hi ha sengles finestres apaïsades de dues fulles, però la sensació de simetria queda en entredit perquè el tremujal de llevant és sensiblement més curt. La teulada és volada, a quatre vents, amb el ràfec sostingut per cabirons de fusta. La cara nord descriu una forma d'ela (L) i presenta una terrassa correguda en angle a l'alçada del primer pis, amb ampit fet de gelosia de maons. | 08193-32 | Veïnat de Can Preses. Al marge dret de la riera de Vallalta, al sud del nucli urbà. | La masia apareix representada amb el nom de 'Cal Rotllo' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6229500,2.5669600 | 463926 | 4608005 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82051-foto-08193-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82051-foto-08193-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82051-foto-08193-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | S'hi accedeix després de transitar 250 metres pel camí de terra situat a l'altura del pavelló poliesportiu que condueix de l'avinguda de Barcelona al coll de Safiguera i Pedracastell.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. I-44. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82052 | Can Xicrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicrau | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-30, pp. 347-355. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 24, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34354. | XV-XX | Reformada al segle XX. | Masia de planta rectangular de 16 metres de façana per 5 de fondària d'una sola crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a sol ixent i presenta una distribució simètrica de les obertures a partir de tres eixos verticals. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre. A la planta baixa hi ha tres finestres intercalades amb dos portals d'arc rebaixat amb brancals i tres dovelles de pedra. En una de les claus hi ha gravada una creu sobre una base triangular o Mont del Calvari que s'identifica, a escala local, amb la creu de Canet. Les portes són de fusta i consten de dues fulles vidrades protegides amb llangardaixos de ferro forjat, tal com passa amb les finestres laterals. En canvi, la situada al centre té una reixa amb brèndoles tornejades i els brancals i la llinda de pedra ben escairada. A la planta primera hi ha tres finestres d'obra allindades, emmarcades amb pintura grisa. La masia té quatre cossos adossats. Els dos primers es troben lleugerament reculats respecte del pla de façana per tal de respectar el volum original. Al nord hi ha un construcció auxiliar de planta rectangular i única amb coberta d'un sol aiguavés i dues portes d'accés, una a llevant i l'altra a tramuntana. Al sud hi ha un porxo sobre quatre pilars amb jàssera, bigues i llates de fusta, solera de rajola i coberta de teula àrab d'un sol aiguavés. Aquesta façana té una finestra a la planta baixa i una altra amb reixa de llangardaix a la planta primera. Per últim, la façana oest té un sol finestró al primer pis i dos annexos: un de rectangular a la planta baixa amb coberta de teula i un altre de planta quadrangular i dues alçades amb sostre pla sobre el qual descansa un dipòsit de fibrociment. Aquest volum alberga la comuna i la fosa sèptica. | 08193-33 | Veïnat de la Cortada, entre el camí de Can Vives de la Cortada per Can Xica i el camí de Coll Senís. | El segle XIX rebia el nom de 'Casa Gallart'. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Xicareu' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de 'Can Sallart' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. A més de Can Xicrau, també és coneguda com a Can Xic Grau i Can Xic Gran. | 41.6379000,2.5578700 | 463177 | 4609668 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82052-foto-08193-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82052-foto-08193-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82052-foto-08193-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia està situada al nord del nucli urbà, al marge esquerre del torrent de la Font de la Salut, al costat de Can Patiràs, Can Pere Serena, Ca l'Arellano i Can Carrabiscu.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-30. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82054 | Veïnat de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-salut | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 50. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 27, p. 105. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34356. GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 24. | XVIII-XIX | Veïnat format per un rengle de sis habitatges entre mitgeres amb la façana principal encarada a migdia. El barri deu el seu nom a l'ermita que hi ha al seu davant, a l'altre costat del torrent. Es tracta d'un grup de cases de cós de planta baixa i pis amb les cobertes fetes de teula amb el carener paral·lel al carrer. Segons l'altura, formen dos grups: un de més baix, format per les dues primeres edificacions, i un de mig metre més alt, integrat per tota la resta. Sumen, en conjunt, 48 metres lineals de façana i totalitzen 500 metres quadrats en planta. Les façanes, molt senzilles, es componen sobre dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha el portal i una finestra de llinda plana, i, a dalt, dues finestres alineades de les mateixes característiques. El cornisament és senzill i rematat amb una tortugada ceràmica, si bé els baixants són d'altres materials. Els paraments són arrebossats i pintats majoritàriament de color blanc o bé terrós. Al davant s'alternen els espais buits, antigament ocupats per horts, amb algunes construccions aïllades. A la part del darrere hi ha la masia de Cal Vermell. Al sector de ponent encara hi resten feixes per sembrar, que eren irrigades amb l'aigua d'una bassa que pertanyia al veïnat. | 08193-35 | Barri de la Salut, al nord del nucli urbà, en el marge esquerre del Torrent de la Font de la Salut. | El nucli apareix identificat com a 'Vehinat o Arrabal de la Salud' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Les cases més antigues del conjunt conserven el malnom dels seus estadants: Can Blens, Can Damià, Can Calaita i Can Pere Serena o Can Marieta Dansa. | 41.6315100,2.5658600 | 463839 | 4608956 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82054-foto-08193-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82054-foto-08193-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82054-foto-08193-35-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés al veïnat es fa a través del camí de terra que va del centre urbà fins a Can Vila, tot resseguint el torrent de la Font de la Salut fins a Can Querol.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82055 | Can Verdura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verdura | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 8 i 25. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-55, pp. 585-592. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 26, p. 105. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. | XVIII-XX | Reformes dutes a terme durant els segles XIX i XX. | Masia de planta en forma d'ela (L) invertida de tres crugies perpendiculars que donen lloc a una composició de la façana sobre tres eixos verticals. La crugia de ponent és 4 metres més curta que les dues primeres i dona origen a una reculada amb diverses obertures en les dues façanes de l'angle resultant: un portal allindat de grans dimensions a la façana posterior de la primer crugia, i una porta alçada, precedida de 5 graons, a la planta baixa i un balcó amb brèndoles de ferro a la primera planta de la façana lateral del cos principal. La masia consta de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular, xemeneies d'obra als dos tremujals i tortugades frontal i posterior per a la recollida d'aigües pluvials, amb baixants de gerrer. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre. La façana principal mira cap al migdia. A la planta baixa hi ha un portal central amb brancals i llinda de pedra, flanquejat per un altre portal d'arc rebaixat a la secció de llevant i per una finestra amb reixa a la secció de ponent. Entremig hi ha una caseta per al gos, feta d'obra. Les portes consten de dues fulles de posts de fusta. Al primer pis hi ha un balcó al centre, una finestra amb llinda de pedra a la dreta i una altra amb ampit de rajola ceràmica a l'esquerra. Els tancaments són de fusta, protegits amb persianes de cordill de color verd. La façana oest apareix sense compondre. Té una finestra allindada a la planta baixa, tancada amb reixa, i tres d'arc de mig punt a la planta primera. La masia s'ha anat ampliant amb l'addició de diverses construccions auxiliars. La crugia central de la façana posterior té adossat un cos rectangular de 5,5 per 12 metres en direcció nord i una sola planta amb coberta d'un aiguavés amb caiguda cap a l'est. Per la seva part, la secció davantera de la masia té adossat, pel costat de llevant, un edifici de planta rectangular de 4,5 metres d'amplada per 20 de longitud disposat en direcció N-S. Aquest brancal genera una ala lateral que es projecta cap endavant i delimita l'era de la masia per orient. El volum es compon de dues plantes amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a ponent. Com a edifici auxiliar, presenta múltiples obertures: sis portes a la planta baixa, la qual cosa dona idea de la seva distribució interior, i una porta al pis superior per a facilitar l'emmagatzematge de productes agrícoles. Al davant de la casa hi ha una gran era enrajolada i un parell de moreres. A un nivell inferior, sobre una antiga feixa de conreu, es conserven un trull de pedra per moldre olives i un pou circular fet de paredat comú amb dues piques: una a l'altura del brocal i una altra a peu pla. | 08193-36 | Camí particular paral·lel al carrer de Francesc Macià, a llevant del nucli urbà. | A mitjan segle XIX, els propietaris de Can Verdura figuraven entre els principals contribuents del municipi. Tot i la proximitat al nucli, la família va obrir casa al centre de la població per a major comoditat i per significar la seva ascendència sobre la vida social. De fet, l'antropònim dona nom també a un pujol proper -el turó d'en Verdura-, situat al nord. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Casas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. | 41.6242900,2.5722100 | 464364 | 4608151 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82055-foto-08193-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La masia es troba al vessant de solell d'un turó parcialment urbanitzat, entre una clariana i un bosc mixt de pins i alzines.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015. M-55. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc