Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60716 | Pere-Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pere-riera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [ignorem si amb els canvis de propietari del mas encara es conserva l'arxiu]. Llibres notarials de Josep [Costa] de la Carrera (Sentfores-Vic). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2003). Pere-Riera. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 23. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat. | <p>'Edifici civil orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a 2 vessants. En els portals de la Sala hi ha motius renaixentistes (...). A la façana principal hi ha un portal adovellat amb la inscripció Pinosa l'any 1617 (...). Hi ha un portal datat del 1782 que conforma la lliça, damunt d'aquest portal hi ha 2 porxos construïts posteriorment un sobre l'altre' (MOLERA, 1982, fitxa 23). 'Conserva una verge romànica en una capella amb frescos a l'interior de la Sala. A la banda nord de la cara es conserva un forn i una cuina (...). També es conserva l'escut de la família Pinosa' (MOLERA, 1982, fitxa 23). A l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es descriuen, en una fitxa apart, uns portals, d'estil renaixentista (datats al segle XVI), que es conserven a la Sala del Mas: 'Portals de pedra treballada d'190 cm d'alçada per 30 cm d'amplada en els pilars que els formen [l'autor del text fa referència a l'amplada dels brancals de la porta] (...). 'En un portal hi ha dues columnes estriades i tenen assentat a sobre un capitell molt acurat en el seu treball de motius vegetals. A sota hi ha dues pinyes, símbol del llinatge Pinós. Sobre aquesta hi ha assentada la llinda que té dos bustos masculí i femení respectivament; al mig hi resta el cos de l'escut. L'altra té una llinda semblant però sense les pinyes, i el capitell i les columnes són diferents' (MOLERA, 1982, fitxa 24). 'Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 [aquesta data no concorda amb la facilitada per Enric Molera, 1617] i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504 quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. L'any 1792, com era habitual en les masies més riques a causa de la puixança de l'agricultura, es va afegir, adossada a la façana, una ala lateral configurada per les típiques galeries; testimonis d'aquestes ampliacions els trobem a les Ferreres i l'Alovet encara de manera més notable' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'De Pere-riera, també cal esmentar-ne l'antiga torre de defensa que té l'origen a cavall dels segles XV i XVI, quan el bandolerisme era el mal son de la societat catalana. Aquestes torres tenien la funció de preservar els estadants del mas de les bandositats, tan freqüents en aquests verals, que sovint eren bressol de bandolers i focus de les seves actuacions' (BENITO; ARMENTERAS, 2003).</p> | 08199-102 | Pere-Riera - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>'El primer document es remunta al 1238 amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba'. 'Continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic'. 'A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així' (MOLERA, 1982). 'Pel que fa a la geneologia històrica, el 1240 ja apareixen documentats Pere Pinosa d'Alboquers i la seva esposa Ramona Boquera, feminització de l'antropònim Alboquers. Pinosa, l'antic nom del mas, va subsistir fins el 1504 quan a causa del matrimoni de la pubilla Pinosa amb Pere Riera, de Vic, es va introduir aquest darrer nom en els hereus de la casa, que finalment va donar nom al mas. L'any 1792 hi hagué una segona pubilla, Maria Pere-riera-Pinosa, que es va unir en matrimoni amb un Bracons, cognom que es va estroncar el 1870, a causa del casament entre Maria Carme Bracons Riera, pubilla del mas, i Lluís Poquí Albó; el cognom Poquí és el que ha arribat fins als nostres dies, quan la finca va ser comprada per l'actual propietari' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'Pere-riera, actualment, forma una bella finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, el Solerot i la Casanova de Pere-riera formen part del terme d'Oristà' (BENITO; ARMENTERAS, 2003)</p> | 41.9231700,2.1392000 | 428625 | 4641604 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar de redactar l'inventari no s'ha pogut accedir al mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2003). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60670 | Sant Jaume de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-fonollet | <p>BOFILL, Pere (1921-24). 'Les esglésies antigues del terme del castell de Gurb'. Butlletí del Centre Excursionista de Vic, vol. IV. Vic. Pàg. 174-175. ORRIOLS, Gil (1986). 'Sant Jaume de Fonollet'. Catalunya Romànica, vol. III, Osona-II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catalana. PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Jaume de Fonollet a Sant Bartomeu del Grau'. Hoja Diocesana. Vic. (12.11.1972).</p> | XI | Edifici restaurat. L'interior de l'absis es va restaurar després de la guerra (1936-39). La coberta es va restaurar fa més de 10 anys; es van reparar les teules per evitar els degoters. | <p>'L'església de Sant Jaume de Fonollet consta d'una nau, no gaire llarga, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un sol absis. Aquest té centrada una finestra de doble esqueixada amb l'arc de l'exterior rebaixat en el gruix del mur; exteriorment el mur ha estat decorat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en sèries de quatre, entre cada dues bandes llombardes. Aquestes bandes arriben fins al nivell de fonament. Al mur del costat de migjorn s'obre una altra finestra de doble esqueixada, i un portal amb dovelles en arc de mig punt, sense cap element decoratiu. Curiosament un portal d'unes proporcions i característiques semblants a aquest, es troba també al mur de ponent, avui tapiat, però perfectament visible. A la porta del costat de migjorn hi ha un curiós i bell forrellat, molt simple i de forma tradicional, però amb unes decoracions geomètriques, que consisteixen a combinar la línia trencada amb punts.' 'Al ja esmentat mur de ponent s'obre una finestra en forma de creu; aquest mur és coronat per un campanar d'espadanya d'època no romànica, i que amb el temps s'ha transformat, amb l'addició de dos pilars, en un petit campanar de planta quadrada. Les teulades són amb teules àrabs, tant la de la nau com la de l'absis, i acaben en una barbacana de lloses col·locades sobre una cornisa de blocs de pedra i sense decoració.' 'Al mur de migjorn hom pot veure sota la barbacana restes d'arrebossats que semblen els originals romànics.' 'Els murs han estat aparellats amb blocs rectangulars tovats amb martell, en resulta un aparell fent filades, molt regular i ordenat.' 'El morter és molt dur, amb sorra i calç i, en alguns llocs (mur de ponent), la junta és ressaltada.' (ORRIOLS, 1986:474). L'anterior descripció està feta abans de la darrera restauració. Actualment, l'església presenta junta ressaltada als paraments interiors. El paviment és de cairons i, per accedir al presbiteri, s'ha de pujar dos esglaons. L'absis és semicircular. La finestra del mur de migdia està reaprofitada com a fornícula. A l'interior de la porta del mur de migdia hi ha una llinda de fusta, recoberta amb guix i pintura. La porta del mur de ponent és adovellada a l'interior i l'exterior; presenta un arc en gradació, l'arc de l'interior és més alt. Les lloses que apareixen al coronament dels murs podrien ser les restes, bé que restaurades, d'una antiga coberta de lloses. Al coronament dels murs, els de l'absis inclosos, sembla que hi ha pedra tosca (aquest punt no s'ha pogut determinar correctament). El campanar d'espadanya no sembla l'original de l'església romànica (hi ha una campana a l'arc del costat sud de l'espadanya); se li adossa una estructura sostinguda per dos pilars de pedra assentats damunt la volta de l'església; aquesta estructura és coberta amb teules sobre una encavallada de fusta. Hi ha una creu de pedra sobre la coberta adossada a l'espadanya. Les dovelles de la porta de migdia podrien correspondre a un afegit posterior. L'altar, el faristol i la palmatòria de pedra són objectes d'època contemporània.</p> | 08199-56 | Sant Jaume de Fonollet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau' 'El castell de Gurb és documentat a partir del 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals situat en terme del castell de Gurb.' 'El lloc de Fenollet apareix esmentat l'any 1179, quan el bisbe de Vic Pere Redorta consagrà la propera església de Sant Miquel de l'Erm; entre les ofrenes per a la seva dotació Bertran de Fenollet donà un quarter d'ordi cada any del seu mas, que devia portar el nom del donant.' 'Encara que l'església sigui molt anterior, no és fins el 1257 que apareix documentada l'església de Sant Jaume.' 'Entre els segles XV i XVII consta que l'església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns, la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions parroquials o que li haguessin pervingut de l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm, desapareguda de fa temps. Amb tot des del segle XV ha estat sempre dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, el rector de la qual tenia cura de l'església, actuant un parell d'hereus dels masos dels voltants com a obrers.' (ORRIOLS, 1986: 473). 'L'edifici primitiu no ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard es va cobrir el campanar d'espadanya amb una teulada i uns pilars que la sostenien com si fos un comunidor i en van enlluir l'interior, la qual cosa s'ha reparat, però sense gaire encert.' (ORRIOLS, 1986:473-474). Bé que no hi ha dades a propòsit del moment d'obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, ens resistim a creure que la porta original fos la de ponent. És de tradició, en tot el romànic, que les portes s'obrin a migdia; posteriorment, es comencen a obrir portes a ponent. Possiblement, aquest també sigui el cas de Sant Jaume de Fonollet.</p> | 41.9931100,2.1480500 | 429436 | 4649362 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La clau de l'església la guarden al mas Fonollet, al costat de l'església. S'ha fa missa per Sant Esteve i el dilluns de Pasqua; se n'hi fa alguna més, al llarg de l'any, sempre que algú la pagui. Per Sant Jaume no s'hi fa cap celebració especial, ni tan sols missa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60667 | Pèls de bruixa - pedregades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pels-de-bruixa-pedregades | <p>AMADES, Joan (1984). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A.. Vol. III.</p> | <p>'Per la Catalunya vella és creença general que les bruixes gaudeixen de la facultat de congriar tempestes i pedregades servint-se de diversos procediments. S'enfilen als núvols i els condueixen on volen, i fan descarregar les tempestes damunt dels conreus i les heretats d'aquells a qui volen mal. Hi ha qui ha sentit converses de bruixots i bruixes que, en menar núvols, es cridaven uns als altres i es queixaven de no poder avançar a causa de l'acció conjugadora del toc de les campanes, hi ha qui ha conegut ben bé la veu dels que conversaven. També s'explica el cas d'haver caigut dels núvols de tempesta un braç i, més generalment, una cama de la bruixa que els guiava, ferida per una bala beneïda de les que hom engega en produir-se una tempesta, i aviat s'ha sabut que una de les bruixes més famoses de la rodalia havia restat des d'aquell dia manca o coixa.' 'És així mateix opinió general, per la Catalunya vella, que les bruixes per fer les pedres empren pèls de cabra i que abans de congriar una pedregada els cal esquilar cabres per tal de proveir-se'n. La gent, per saber si una pedregada venia del cel o de mala art, recollia una pedra, se la posava a la mà perquè es fongués amb l'escalfor, i creia que si restava al palmell un pèl tenuíssim que gairebé no es veia i que constituïa l'eix de la pedra, la pedregada era de mala art. A Sant Bartomeu del Grau feien fondre la pedra damunt d'una medalla beneïda. Així que es produïa una pedregada, per muntanya, no trigava a dir-se que les cabres d'aquest o d'aquell corral havien comparegut esquilades sense saber com ni per qui, i hom ho atribuïa a les dones de la rodalia tingudes per bruixes.' AMADES (1984:vol. IV, 666-667). Aquesta tradició oral va ser confirmada per Joaquim Vilaseca, Modest Vilamala, Josep Sayol i Toni Vilà. Hi havia qui deia que era cert mentre que, altres, afirmaven que era una tradició que s'explicava però que, evidentment, no era certa. Jaume Mercadal i Maria Ció, del mas Clot del Forn, també varen confirmar aquesta tradició oral. Varen comentar que les cabres apareixien esquilades de la barba i de la part de les costelles; concretament, n'apareixia una d'esquilada uns dies abans de la pedregada, com a molt 4 o 5 dies abans. Ningú sap qui l'esquilava. De fet, la majoria de les persones que coneixien aquesta tradició, afirmaven que, possiblement, el que apareixia a l'interior de les pedres es tractava de brossa o fragments de palla o herba .</p> | 08199-53 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||||
| 60752 | El Pla del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-del-vilaro | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pla del Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | Edifici restaurat recentment. | <p>'Situat dalt d'un planell entre el Vilaró i Santmiquel, és una masoveria de planta rectangular, amb dos pisos i teulada a dues vessants. La masia, per l'estretor de les finestres i l'aspecte desgastat de la pedra, sobretot a la part de tramuntana, sembla que fos construïda al segle XVII. La façana, però, es remodelà al segle XX amb unes finestres més grans' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-138 | El Pla del Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El Pla sempre ha estat una masoveria propietat de la gran masia del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9955000,2.1567600 | 430160 | 4649620 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar la redacció de la memòria encara no s'havia pogut accedir al mas. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60772 | Assassinat a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-a-la-rectoria-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. VALLS, J. 2005. Textos de la I Exposició de l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (desembre 2004-març2005).</p> | XVII | <p>A partir del relat fet pel rector Mn. Josep Dalmau sobre 'l'assassinat de la majordoma i del robatori comès a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau', aportem una síntesi dels fets que s'hi narren. En el relat consta que el dia 8 de maig de 1684, el rector de St. Bartomeu del Grau (Bisbat de Vic), Mn. Josep Dalmau, se'n va anar la Processó de Nostra Sra. De la Gleva, deixant la majordoma (Maria Anna Noguera, veïna de St. Romà de Sau), sola a la rectoria, tot i que ella mostrà certa reticència. Tornant de la Processó, el rector, aterrit, trobà la majordoma assassinada per un tret d'escopeta a la cara. A més, trobà clars indicis de robatori (caixes i un armari oberts), i trobà a faltar vuit culleres de plata, deu forquilles i tres gots de plata. De la difunta se n'emportaren uns 6 o 8 sous personals. De seguida s'adonà que l'autor no era algú desconegut i que havia entrat a la casa conscient que la majordoma era sola. L'endemà la dona va ser enterrada i el dia 10 es feú el funeral, acordant celebrar l'aniversari el dia després de Sta. Anna, el 26 de juliol. El dia 14 del mateix mes, el batlle, Joan Pujol i Vilaseca, amb sospites fundades, va detindre a la porta de l'hostal, a Creu de Pedra (el camí ral), el jove Agustí Dachs (àlies Llossa), un malfactor reconegut que vivia a la casa d'en Castell, a la plaça del poble. Portava a sobre diverses monedes, algunes d'or i de plata, i després de detenir el germà gran, finalment confessà i declarà on eren amagats els objectes robats a la rectoria. Junt a dos testimonis, l'endemà es recuperaren els objectes (amagats en uns conillers i entre uns garrics) i s'emportaren el delinqüent a Vic. A la rectoria, observant les restes i els indicis dels successos, el rector esbrinà els fets ocorreguts: el lladre va entrar per la porta del campanar, baixant a una cambra on sabia que hi havia una escopeta carregada, amb la que va matar la dona. Amb una destral de la casa havia trencat els panys de tots els armaris, excepte el del menjar. El rector fa una advertència als seus successors, recomanant no deixar mai la majordoma sola i que no tingui amistats. Lamenta la seva pròpia ingenuïtat i acusa el lladre de traïdor i ingrat, ja que el jove no desconeixia ni la casa ni les rutines: hi havia treballat molts cops, se l'havia alimentat i se li havia fet caritat, a ell, als germans i a la seva mare, de qui era amiga la majordoma. El rector dedueix que aquesta amistat va donar pistes al lladre sobre els béns existents a la rectoria, i que alhora va ser la causa de l'assassinat, per tal que la dona no descobrís el malfactor. El rector dóna gràcies a Déu per haver permès descobrir el culpable i poder-li donar el càstig merescut, servint d'exemple per a tots els cristians. Dóna fe que s'ha fet justícia. Finalment narra la tètrica fi del culpable, que acaba morint a la presó de Vic, un any després dels fets ocorreguts, en circumstàncies extranyes, ja que sembla que no va ser per mort natural (el dia abans el jove es trobava en perfecte estat). Un cop mort el lladre, els objectes robats són tornats a les mans del rector, i els diners de la difunta, tot i no tenir testament fet, s'entregaren a qui es demostrà que era el seu hereu.</p> | 08199-158 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | <p>Josep Valls i Capdevila va recollir de l'arxiu Episcopal de Vic el RELAT DEL RECTOR MN. JOSEP DALMAU DE L'ASSASSINAT DE LA MAJORDONA I DEL ROBATORI COMÈS A LA RECTORIA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU. Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. La rectoria de Sant Bartomeu del Grau estaria ubicada prop de l'església Vella. A partir dels volts de l'any 990 es documenta per primera vegada aquesta l'església i continua apareixent esmentada en els segles següents. A finals del segle X, abans d'ésser cedida vers l'any 993 pel bisbe de Vic, Fruià, al sacerdot, Bonfill, canonge de la seu vigatana i de la família dels senyors del castell de Gurb, ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055 de manera genèrica i, l'any 1080, explícitament. A partir de l'esmentada donació d'aquesta església juntament amb d'altres esglésies del terme del castell de Gurb, i la repetició de la donació en la persona del clergue, Berenguer, nebot de l'anterior, quan aquest fou promogut a la mitra del bisbat d'Elna, es genera un fragós i llarg conflicte. Les vicissituds de la primera part del conflicte no finiren fins que vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de les quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i generà un nou i violent conflicte entre ambdues parts; el conflicte no finí fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. Però a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de les parròquies de Sant Andreu de Gurb i de Sant Bartomeu del Grau, situació que durà fins l'any 1165, que, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies, i a la mort d'aquesta senyora es degué incorporar definitivament als dominis dels bisbes vigatans. Es desconeixen amb exactitud quines són les vicissituds que afecten l'església a partir d'aquest moments, tan sols sabem que a mitjans del segle XIII un petit nucli habitat es troba al redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera, també es coneix l'existència d'un altar consagrat a Santa Maria, tot i que se'n desconeix la ubicació. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el poblament existent prop de l'església. Durant el segle XVI, mentre Sant Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i de l'afegitó d'una sagristia. L'església sofrí l'afegitó d'unes capelles laterals i subsistí fins a l'any 1780, que fou construïda una nova església en el poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials, la qual cosa motivà l'abandó de l'església vella que restà sense culte i avui està totalment en ruines.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1684 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rector de Sant Bartomeu del Grau, Mn. Josep Dalmau. | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60706 | Baumes del Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-moli-de-la-codina | Es produeixen despreniments de plaques. | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic, vegetació de ribera. S'hi troben boixos, feixes, aurons, roures... I, pel que fa a la fauna, teixons, guineus.... Conjunt de grans baumes situades a la riera de les Llobateres, més avall del molí de la Codina. Les baumes estan formades per calcàries coral·lines (fòssils) formades durant l'eocè.</p> | 08199-92 | zona de Les Ferreres | 41.9677200,2.1562600 | 430088 | 4646536 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. L'estat de conservació pot semblar precari a causa de la constant erosió i despreniment de fragments superficials de les baumes; cal pensar, en tot cas, que és un procés natural no modificat antròpicament. La propietat de les Baumes del Molí de la Codina és compartida. La riera de les Llobateres limita les dues propietats; les baumes són a banda i banda de la riera: - Miquel Vilaró Font - Mas Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Francesc Arumí Bracons - Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60703 | Revolt de les Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-de-les-rodes | És una zona afectada per la obertura de la carretera del Bingrau. Com tot element geològic, està afectat per l'erosió, més pronunciada en aquest cas pel fet de tractar-se de materials tous. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics.</p> | 08199-89 | zona del Bingrau | 41.9795700,2.1861400 | 432576 | 4647828 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60703-foto-08199-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Rep al nom de Revolt de les Rodes, pels pneumàtics que hi ha protegint la corba. No hi ha una altra denominació popular. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 60656 | Alzina Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-grossa | Si bé no semblaria que es pogués patir per a la seva conservació, hi ha dos aspectes dels que se n'hauria de tenir cura. L'un, és l'heura que envolta el tronc que, amb el temps, la podria acabar ofegant. L'altre, és l'erosió del terra que hi ha al costat sud que, amb els anys, podria suposar el seu esfondrament. | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit d'orientació als viatgers de la zona, ja que es pot observar des de bona part del Lluçanès. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Antigament era lloc de parada de vianants i cavalleries. Actualment, 'l'Alzina grossa' és un topònim popularment reconegut. Fa uns anys se li va trencar un cimal, al costat sud; al forat que en va quedar hi viu una au nocturna.</p> | 08199-42 | Vilaseca | 42.0068100,2.1477700 | 429428 | 4650884 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60656-foto-08199-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60656-foto-08199-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Està situat en terres de la Casa Nova de Vilaseca, molt a prop del mas Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 60662 | Alzina de Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-monells | <p>Alzina que va ser cuidada per la família que viu a cal Carreter. Menaven unes terres que hi havia al costat i s'entretenien a esporgar l'alzina quan els semblava que feia falta, fet que li ha donat aquesta forma tan característica que presenta en l'actualitat, com si hagués crescut en un jardí. El diàmetre del seu tronc és d'uns 60 cm; la circumferència de 2,05 m, el diàmetre de la copa és d'aproximadament 11,60 m. i l'alçada, d'entre 13 i 14 metres.</p> | 08199-48 | Zona de Monells | 41.9536000,2.1535800 | 429850 | 4644971 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 60744 | Camí ramader (Cadí-Montseny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-cadi-montseny | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Aquesta ruta procedeix de la Selva i el Vallés Oriental, travessa les Guilleries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) I fa cap a la comarca del Lluçanès per St. Bartomeu del Grau, on es creua amb la ruta del Vallès-Alpens. Aquest encreuament és molt complex, amb nombroses variants que feien de dreceres locals, segons la procedència i destinació dels ramats i, possiblement també, per l'efecte polaritzador del mercat de Vic. En principi, i com a continuació de la via, s'ha considerat el camí que surt de Permanyer, sobre el camí ramader Vallès-Alpens, cap a Olost. Segueix cap a Santa Creu de Joglars, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau, per passar la riera de Merlès pel Molí de Vilalta. Continua en direcció a Sagàs, Olvan i Cal Rosal, on creua el Llobregat pel Pont d'Orniu. Passat el pont, el camí es bifurca, en direcció a Avià i Berga, segons que la ruta es decantés cap al Cadí o al Moixerò (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-130 | creua el terme d'oest a est | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 60737 | Bassa del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vilaro | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Bassa de grans dimensions excavada al terra. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. L'aigua que es filtra de la bassa va al Torrent del Vilaró.</p> | 08199-123 | zona del Vilaró | 41.9951000,2.1623200 | 430620 | 4649572 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60737-foto-08199-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 60758 | Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-0 | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVIII | Té problemes a l'estructura del campanar i en algun dels accessos. Les dependències parroquials, exceptuant-ne la part restaurada, s'està degradant a causa de l'abandó. A l'interior de l'església hi ha zones amb la pintura 'bufada' i 'picada'; podria ser per culpa de la humitat. | <p>Conjunt d'edificis format per l'església parroquial i dependències annexes. L'església és un edifici originalment de planta quadrangular i coberta a dues vessants (est-oest). Té tres naus, les dues laterals tenen la coberta en un nivell més baix que la nau central. Murs der pedra irregular lligada amb morter de cal. Posteriorment se li varen afegir altres dependències parroquials. Entrant a l'església, a l'esquerra (oest) hi ha una porta per accedir al cor; a la dreta, n'hi ha una altra per pujar al campanar, situat sobre la nau lateral est. La decoració interior és austera, sobresortint únicament alguns relleus, probablement de guix, a parets i sostre. Hi ha dos altars a cadascuna de les naus laterals, tots ells construïts després de la restauració del culte, passada la gerra d'Espanya (1936-1939). A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers (fitxa 131); a banda dels objectes d'orfebreria, al terra hi ha diverses lloses de sepultures i, al fons de la capella, un altar. A la capçalera de la nau lateral oest hi ha la sagristia, on s'accedeix des del presbiteri. L'edifici es va construir entre 1780 i 1787; l'obra fou dirigida pels germans Font, mestres de cases de Manlleu. Sobre la porta hi ha la inscripció '1780'. Rellotge de sol a la façana; al centre hi ha un baix relleu d'un sol, amb una carota; els senyals horaris van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Inscripció: 'DECLINA 2 Gs / POLO [representació del sol] 42' (la 's' final de la prímera línia està incisa a la part superior de la línia, com un superíndex topogràfic; possiblement sigui l'abreviatura de 'graus'); correspon a la situació, aproximada, de l'església: 2º est, 42º nord. La lletra 'N' de la primera línia està escrita a l'inrevés. Es va restaurar la casa sacerdotal, al costat oest de l'església, l'any 1998; actualment s'hi fa la catequesi. La resta de dependències annexes estan tancades i el seu estat és dolent. A la planta baixa, fa uns anys hi havia hagut l'escola pública.</p> | 08199-144 | carrer Nou, 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Petany a l'arxiprestat del Lluçanès, Bisbat de Vic. L'església es va construir de nova planta entre els anys 1780 i 1787, substituint l'església vella (fitxa 80), situada en un altre indret de la població. L'edifici es va construir dalt d'un petit turonet, al costat del camí on es començava a formar un petit nucli inicial de població. El 1806 s'hi va col·locar el retaule major que va ser cremat, juntament amb altres retaules, l'any 1936. El 1864 el cens parroquial era de 803 feligresos. L'any 1870 es va construir la rectoria nova, a l'oest de l'església. Passada la guerra de 1936-1939 es va restaurar el culte l'any 1940. El 1967 es va construir l'escalinata davant l'església i, el 1986, es va clausurar el cementiri, situat al'entorn de l'església; les restes òssies es varen retirar; actualment hi ha un jardí. Finalment, el 1998, es va restaurar la casa rectoral i, durant la festa major de 2000, es va inaugurar l'exposició permanent d'orfebreria religiosa.</p> | 41.9839300,2.1729600 | 431489 | 4648323 | 1780 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Germans Font, mestres de cases. | *El primer document conegut que fa referència a Sant Bartomeu del Grau, de l'any 961; aquest es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conselleria/pergamis. Sunifred, núm. 69. Abans: aemari Vic, sac B núm. 125. Publicat: Catalunya Carolingia, vol. Osona i Manresa. Doc. 893. aca@dglab.mcu.es L'església s'obre poca estona abans dels actes religiosos; les misses es celebren les vigílies a les 8 del vespre i els festius i diumenges a les 12 del migdia. Davant l'església es documenta la presència d'un padró, senyalitzat amb una creu, que ara ja no es conserva. A la consueta de 1599 s'explica que 'tots els diumenges que són de la Santa Creu de maig a la festa de Santa Creu de setembre i els mateixos dies de la Santa Creu, acostuma a fer professó per lo rededor de dita yglésia, per lo lloc predit; i dit los evangelis y fer la benedictió del terme, segons orde del ordinari vigatà, en lo padró del fossar, que és detràs dita yglésia'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 60653 | Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dalboquers | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1993). 'Sant Bartomeu del Grau'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VIII, Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 247-249. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Casa d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 51. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Sant Jaume i Sant Genís d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 59. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Campanes d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 60. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Els veïns de l'antiga parròquia van pagar la restauració de l'església el 1995. El mas s'ha rehabilitat en el període 2001-2002; encara queden per rehabilitar algunes dependències annexes, molt malmeses, però la voluntat dels propietaris és de fer-ho més endavant. L'antiga rectoria no ha tingut cap mena de restauració des que es va construir i presenta un estat de deixadesa a les façanes; caldria revisar l'estructura interior, sobretot l'embigat. | <p>Conjunt d'edificis situat en una elevació del terreny format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria. - L'ESGLÉSIA. Volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri; el paviment del presbiteri és un esglaó més alt que el de la nau. Antigament, hi havia hagut un cor de fusta. Parament exterior molt irregular, rejuntat l'any 1995; per informació oral transmesa pel Sr. Ramon Alboquers, al parament interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de '1640'; al damunt hi ha un ull de bou. 'Sobre la porta d'entrada, al mur sud, hi ha una llinda ornamentada on entre altres inscripcions mig desaparegudes es llegeix: PERA RIERA i BOQUES' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 59). Al costat de ponent es conserva una finestra. Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'església va servir d'escola i es van obrir dues finestres a migdia; actualment, una està tapiada i, segons el Sr. Ramon Alborquer, la del tram est es va transformar en una porta d'accés a la rectoria des del presbiteri. Al costat nord del presbiteri hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'absis és recte. Al nord de la nau es va obrir una capella, l'accés és a través d'un arc de mig punt que, al fons de la capella, es converteix en arc apuntat; la coberta és de volta de creuria, i hi ha una finestra tapiada al mur nord. L'accés al campanar (d'espadanya, contemporani) es pot fer des de l'interior de l'església, a través d'un forat a la volta; té coberta de teules i la part frontal està coronada amb una estructura esglaonada i a sobre, una creu de pedra. La pica baptismal, de marbre, va ser desplaçada del seu lloc original durant la darrera restauració; fou construïda en època moderna. Làpida de l'any 1648 conservada enmig del paviment de cairons de l'església (pertanyia a un individu de la família Alboquers). - EL MAS. Possiblement és d'origen medieval (el lloc d'Alboquers és citat al segle X), bé que les estructures actuals són d'època moderna; ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions. Els murs són de pedra i s'hi aprecien diferents afegits. Entre l'any 2001 i 2002 s'ha rehabilitat la part més nova del mas (s. XVII-XVIII), a tocar de la façana de l'església. La façana del mas era a l'oest; de la porta se'n conserva part d'un brancal i algunes dovelles de l'arc, el costat sud es va refer en pedra seca. Conserva algunes finestres amb elements de pedra (aresta bisellada), corresponents als segles XVII-XVIII. La façana nord està gairebé tota enderrocada; només se'n conserva un tram, amb diverses cantoneres (de les successives ampliacions) i el mur de l'edifici rehabilitat, força més entrat respecte la línia de la façana. Hi ha diversos coberts i estructures del s. XIX a l'angle sudo-est del mas. La part rehabilitada (planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada) té coberta a doble vessant i dos contraforts al mur de migdia construïts el 1965 (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 51); en aquest mur, hi ha dues petites finestres a la planta baixa, la resta han conservat les llindes de fusta, però les obertures han estat modificades; de fet, al capdamunt dels contraforts s'observa una represa del mur per sota el nivell de les finestres. A la façana oest hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra (motllura bisellada). - LA RECTORIA. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Adossat a les façanes de migdia i llevant de l'església, la façana principal és a migdia. Totes les obertures, excepte una de molt recent, són fetes amb maó massís. Els murs són de pedra irregular, amb cantonades diferenciades, amb algun fragment de material de construcció barrejat. La coberta és a quatre vents. La seva cronologia, com a molt antiga, és de la segona meitat del segle XIX. Té un cos de planta baixa afegit a l'est, i un mur de contenció al voltant de la casa per salvar el desnivell del turó. - A l'oest de tot el conjunt d'edificis hi ha diversos coberts, actualment en ruïnes.</p> | 08199-39 | Alboquers | <p>'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers. Situada dins l'antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l'any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal. El lloc d'Alboquers surt documentat ja l'any 964 (vila que vocant Albucharios), i l'església apareix com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats litúrgiques. En la visita pastoral del 1357, on és citada com a Sant Cugat d'Albochers, consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s'independitzà i tornà a ésser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. De l'antic edifici és possible veure alguna part romànica entre els murs de la renovada església' PLADEVALL; BENET (1984:81). 'La quadra, de domini reial, fou municipi independent en 1820-40, que fou unida a Sant Bartomeu' (PLADEVALL, 1993:249). Passada la guerra d'Espanya (1936-1939) l'església va servir d'escola. Les dues persones que actualment viuen a l'edifici de l'antiga rectoria (un germà i una germana, ambdós d'avançada edat) encara es cognominen Alboquers; no tenen descendència.</p> | 41.9339400,2.1416900 | 428843 | 4642798 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment, a l'església s'hi diu missa per Pasqua, Tot Sants i Nadal; el rector ve d'una parròquia veïna. Hi ha una cementiri a uns 200 metres a l'oest de l'església, amb molts pocs nínxols; datat a l'entorn de 1889. La família cognominada Alboquers va viure fins fa uns 10 anys a l'edifici del mas, data en la que el darrer rector de la parròquia va abandonar la rectoria on ells passaren a viure com a propietaris. Per manca d'espai al camp corresponent a la cronologia, es cita aquí: església, segle XI; mas, època moderna; antiga rectoria, segle XIX Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. Referent al campanar, reproduïm la següent informació: 'En el campanar d'espadanya de Sant Jaume d'Alboquers es conserven dues campanes. La gran està decorada amb una creu i la representació d'un bisbe sota d'una inscripció: ORA PRO NOBIS. La campana petita, que també presenta la inscripció ORA PRO NOBIS té representades la imatge d'un Sant i Sant Miquel pesant les ànimes. Aquesta campana porta també la inscripció: IOAN CLOS ALBOQUERS. La campana petita va ser guardada durant la guerra a la secretaria de Sant Bartomeu del Grau i posteriorment retornada a l'església d'Alboquers' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 60). El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 Els usos actuals del conjunt són diversos, ja que l'església és d'ús religiós, la rectoria com a habitatge i el mas, habitatge de segona residència. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60702 | Arbreda del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-vilar | <p>Conjunt d'unes 50 alzines situades a banda i banda d'un camí que condueix a la font del Vicari, a la capçalera de la riera del Vilar, part del gran recorregut GR-3. Punt d'interès paisatgístic.</p> | 08199-88 | zona del Vilar | 41.9833900,2.1801900 | 432087 | 4648257 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El conjunt de l'arbreda hauria de tenir el reconeixement de 'punt d'interès paisatgístic' i estar protegit a nivell local. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 60754 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-2 | Tot i ser dels pocs pobles on encara es fa, aquest costum depèn de la voluntat del rector del poble; algun any no s'ha fet. | <p>Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.</p> | 08199-140 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de sempre, la sal aplicada damunt la pedra ha resultat un element perjudicial per a la seva conservació. En algunes de les cases de Sant Bartomeu es poden comprovar els efectes de la benedicció de l'aigua amb sal damunt els brancals de les portes, ja siguin de pedra o de maó massís. Una de les persones amb les que ens vàrem entrevistar durant la realització de l'inventari va comentar que, ja des de l'any passat, havia demanat al mossèn de la parròquia que no passés per casa seva a fer el salpàs per evitar que avancés el deteriorament que s'observava al brancal de la porta de casa seva. A la fotografia es pot observar l'efecte de la sal de l'aigua en un dels brancals de la porta de cal Llauner (plaça Dr. A. Griera, núm. 6). | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 60773 | Creu de terme del Serrat de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-les-tres-creus | <p>AAVV. 2003. Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic. BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 150 cm d'alçària per 65 cm d'amplària màxima per 37 cm de gruix. L'anvers és presidit per la imatge de Crist crucificat, dempeus i a la creu. Als extrems del travesser s'intueix la presència d'algunes figures o imatges, tot i que no es pot apreciar els personatges representats. Mentre que al revers és presidit per la Mare de Déu amb l'Infant. Aquesta cara es troba força mal conservada. No es conserva el suport original.</p> | 08199-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic (Barcelona). | <p>Es desconeix la ubicació exacta d'aquesta creu. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. També es desconeix si el topònim del Serrat de les Tres Creus fa al·lusió a que hi havia tres creus o fa referència al tema del calvari i les tres creus.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És una creu de pedra datada del segle XVI. Avui es conserva al Museu Episcopal de Vic, tot i que no consta en la guia de les col·leccions. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 60766 | Creu de terme del Serrat de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-la-guardia | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVI-XX | Necessita reparacions | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08199-152 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||
| 60616 | Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-0 | XVIII-XX | La creu, destruïda durant la guerra d'Espanya (1936-1939), fou substituïda per una de nova | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes motllurades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la part central dels braços es marca, en relleu, una creu simple que mesura 34, 5 cm d'alçada; 33 cm d'amplada total dels braços; el gruix de la creu és de 2,5 cm. A la roca de la base es pot observar la inscripció 'I783'; els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08199-2 | zona del Vilaró | <p>Està situada al costat de l'antic camí ral. Es destruí durant la guerra (1936-39) i se n'hi va posar una altra, l'actual. L'única referència històrica és la inscripció a la base: 'I783'.</p> | 41.9912300,2.1596100 | 430391 | 4649144 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 60771 | Camí empedrat a la zona del Permanyer-Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-del-permanyer-tossals | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | III-XX | Només queden restes i cobert de vegetació | <p>Destaquen possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estructura d'una possible via o camí empedrat. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent i l'actual estat de la coberta del sòl dificulta la seva identificació.</p> | 08199-157 | El Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior A la zona del Permanyer-Tossals. Destaquen Possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estrucutra del camí. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via. També s'han pogut constatar l'existència de diverses zones d'expectativa arqueològica s'ha confirmat la presència de les àrees delimitades en el Projecte de Recerca Arqueològica i Explotació del Patrimoni del Lluçanès elaborat per Roger Sala i s'han detectat dues noves possibles zones d'interès arqueològic, la cronologia de les quals no es pot afirmar degut a la manca de material ceràmic observat a causa de l'espessa vegetació que impedia la seva visualització. La Zona del Permanyer està formada per una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica. Aquesta zona ja havia estat identificada anteriorment durant la realització del projecte ja esmentat dirigit per Roger Sala. El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Apareix documentat per primera vegada en un document de la segona meitat del segle XIV on es ven el mas a un hereu de Casamiquela. La casa actual és un edifici rectangular amb un parament de pedra, de dues plantes i amb coberta a dues vessants. Es una construcció característica del segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920. La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o bé per a la proximitat amb aquest mas. L'edifici actual fou construït a finals del segle XIX, i ha sofert diverses modificacions posteriors al llarg del segle XX. La casa consta de dues plantes i coberta a dues vessants. Els murs, de pedres irregulars, actualment estan arrebossats.</p> | 41.9651400,2.1377800 | 428554 | 4646265 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 60720 | Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rimbau | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rimbau. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Reformada | <p>Edifici 'de planta rectangular, dos pisos i teulada a dos vents' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 08199-106 | Rimbau - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Vilaseca | <p>'Construïda a cavall dels segles XVII i XVIII. Darrerament s'ha fet una restauració total de l'edifici. El mas, però, apareix documentat ja el segle XII, concretament l'any 1179, amb el nom de 'Reguembalz', i el 1267 amb el de 'Regambaus' en l'arxiu particular del mas Vilaseca. En els documents del segle XVI, ja consta com a depenent de Vila-seca, però possiblement aquesta annexió és molt més antiga. Ara bé, segurament el mas fou independent durant l'alta edat mitjana, i més tard, possiblement a causa de les pestes i la despoblació, va quedar com a mas rònec i es devia annexionar a Vila-seca' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9997400,2.1550200 | 430020 | 4650093 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar l'inventari no s'ha pogut accedir a l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Foto de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60728 | Mas Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-genis | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Sant Genís. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Li caldrien algunes reparacions puntuals en les obertures i, en general, l'estructura de l'edifici. El mur nord s'està desmuntant per la base a causa de l'esllavissament del sòl. | <p>Edifici adossat a la façana oest de l'església de Sant Genís de Sadevesa. Planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (N-S). Murs de pedres irregulars lligades amb fang amb alguns nòduls de calç; rejuntat amb morter de calç, possiblement d'un arrebossat ara inexistent. Cantoneres diferenciades als angles sudoest i noroest (no n'hi ha en els punts on l'edifici s'adossa al parament exterior del mur oest de l'església). - Façana principal (a migdia). Porta al centre amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda de fusta; hi ha una finestra a cada costat de la porta amb els elements de pedra (ampit, brancals i llinda). A la planta superior hi ha tres finestres amb els brancals i l'ampit de maó massís i la llinda de fusta. - Façana nord. És totalment diferent a la resta, té petites obertures i un parament de pedres força regulars disposades en filades; és probable que aquest mur, tot i ser posterior a la construcció de l'església, sigui el que resta d'un mas construït abans del segle XVII. Té una estructura de totxo adossada (possiblement una latrina). - Façana oest. Té les mateixes característiques que la façana sud; també té fragments de maó massís i teula barrejats amb les pedres del mur. - Cobert adossat a l'oest. Planta baixa. Coberta a un vessant (pendent est-oest). Murs de pedres irregulars. Té una porta tapiada amb pedra al sud i una finestra amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Finestra modificada a la façana oest (maó massís i llinda de fusta).</p> | 08199-114 | Mas Sant Genís - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de La Devesa | <p>Per les característiques de la porta principal, podria haver-se construït durant el segle XVIII, bé que la resta d'obertures hagin estat modificades o obertes a partir del segle XIX. Es desconeix qualsevol notícia referent a l'edifici que, possiblement, hi havia al lloc abans de la construcció de l'actual mas i del que, probablement, el mur nord d'aquest, en seria l'únic vestigi conservat. Tampoc és possible datar la porta, ara tapiada, que comunicava l'església amb el mas des de la zona del cor. 'Albergava la rectoria de l'església de Sant Genís Sadevesa fins al moment que aquesta va perdre les seves funcions parroquials i va passar a ser una simple sufragània de Santa Maria d'Olost' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9771200,2.1382900 | 428609 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És possible que el mur nord del mas correspongui a un edifici d'època anterior que hagi estat reaprofitat per a la construcció del mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60618 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Els Solans. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Ha estat restaurat recentment i de l'estructura antiga només es poden veure els brancals i les llindes de pedra de la porta i les finestres. | <p>Edifici amb coberta a dues vessants (nord-sud). Planta baixa + 1 pis. La façana principal és a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra a la planta baixa i de tàpia al pis superior. La pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçada i, la resta, és de tàpia. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08199-4 | Els Solans - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda ('1789') i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. ' 'Solans' ve de SOLANU(S), que pot significar tros de terra o solar' (BENNITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9969500,2.1691300 | 431186 | 4649771 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'interior de la casa es conserva un forn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60636 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-1 | Edifici restaurat recentment | <p>Edifici amb dos habitatges. En el seu origen es tractava d'una sola casa amb dependències annexes. L'habitatge que actualment està situat a l'est (núm. 14) conserva els murs de l'edifici original de la planta baixa; els de la primera planta varen caure durant les obres i es van refer amb pedra; hi ha una gran vidriera a l'angle sudest; per diferenciar l'estructura original de l'afegida s'hi va posar una cornisa de llosetes damunt el mur original; té una porta amb brancals de pedra a la façana sud, amb una gran llinda monolítica amb la inscripció 'Joseph Vilardaga'; sobre la llinda hi ha un petit arc de descàrrega, de pedra, en plec de llibre. Els ascendents dels actuals propietaris varen comprar la casa pels volts de l'any 1900. L'antic habitatge, a l'oest, està format per dos cossos adossats, de planta quadrada; les finestres tenen els elements de pedra (bé que no semblen tots originals); als ampits hi ha llosetes, producte de la recent rehabilitació. La façana principal està situada a l'oest, tot i que l'emplaçament original devia ser a migdia; a la planta baixa s'hi ha construït un porxo, amb coberta de fusta i teules, suportat per dues columnes de material prefabricat. A la porta de la façana sud hi havia una llinda de pedra que va ser substituïda per una de fusta en la recent rehabilitació (es desconeix el destí de la llinda de pedra). A les façanes nord i oest hi ha diverses obertures molt modificades, la majoria noves, algunes amb brancals de pedra i llindes de fusta. El conjunt, malgrat les modificacions realitzades, deixa entreveure l'edifici original. Els murs són de pedres irregulars. Les cobertes són a doble vessant (nord-sud); la de l'edifici de l'oest té el ràfec en degradació, fet amb materials ceràmics (teula).</p> | 08199-22 | carrer Nou núms. 14-16 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment són dos habitatges totalment restaurats i independents l'un de l'altre. Antigament, però formaven part d'un mateix edifici. L'habitatge de la dreta (est) està situat en un antic paller on, després d'una rehabilitació anterior, ja s'hi havia viscut. Malgrat tractar-se originàriament d'un mateix edifici, actualment la propietat està dividida: - Núm. 14: Mercè Font Corominas - c. Nou 14 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Núm. 16: Josep Vilaseca Corominas - c. Arrabal 7- 08960 Sant Just Desvern | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 60641 | El Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro-0 | <p>Arxiu particular Rocafiguera (Sora). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Mas el Vilaró'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 44. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Conjunt restaurat a darreries del segle XX; l'edifici antic està més descuidat. | <p>Edifici de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sudoest. La façana original de l'edifici antic era al sudest. L'edifici antic està situat a l'esquerra (NW) del conjunt (esquerra i dreta sempre des del punt de vista de la façana principal actual, al sudoest); conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Cobertes a doble vessant (NE-SW), totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la 1a planta, es van anar construint diferents cossos a esquerra (NW) i dreta (SE). Enmig del rejuntat de les pedres (rejuntat de darreries del segle XX) encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa + 1 planta. A la façana posterior (NE) de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra (NW, antigament, la façana del darrera) i, posteriorment, cap a la dreta (SE). Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'esplanada de darrera la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; la connexió entre els dos edificis a través d'una galeria entre un i altre edifici també es produeix al mas 'el Pujol'. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes amb una data, però sense seguir una pauta determinada, barrejant-se les d'una època amb l'altra: - 'ANY 1854' i '17 [creu] 83', a la primera planta de la façana SW de l'edifici original. - '1782', a la planta baixa de la façana SE de l'edifici original. - '....' [il·legible], a la planta sota coberta de la façana SE de l'edifici original. - '1666', en una porta de la planta baixa de la façana NE de l'edifici original. - '190 0', a la primera planta de la façana NE de l'edifici original. - '1850', sobre una inscripció anterior acabada en '..01', possiblement '1701'; situada a la primera planta de la façana NE. A banda d'aquestes inscripcions n'hi ha una amb la data '1444' a la llinda d'una finestra d'un dels cossos de la dreta (façana SW); aquesta inscripció és estranya per la data que porta, molt prematura, ja que no acostuma a haver-n'hi d'anteriors del segle XVI; així mateix, a la planta baixa, sota un porxo de finals del segle XX, n'hi ha una altra amb la inscripció 'R·EU[...]ALVILARÔ, PREBRE [subratllat i, les lletres 'RE', en cos petit]' i, a la segona línia 'ANY 1883'. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin dut d'altes edificis; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha algunes pedres de molí utilitzades com a elements decoratius i diverses piques monolítiques que s'usen com a jardineres. A les cantonades del porxo situat a la primera planta, a l'extrem SE del conjunt (construït a darreries del segle XX), hi ha dues pedres de molí petites utilitzades com a elements decoratius. La porta d'accés a tot el conjunt està gairebé tota refeta (finals segle XX), fins i tot la majoria de les pedres dels brancals i les dovelles. Hi ha una bassa excavada al terra a uns 100m.abans d'arribar a la casa.</p> | 08199-27 | El Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El 6 de febrer de 1328 es cita a Berenguer de Vilaró en una herència que fa el seu fill ferrer de Vilaró del mas que tenen en alou del bisbe de Vic. Es va trencar el llinatge fa algunes generacions' (MOLERA, 1982).</p> | 41.9973900,2.1607600 | 430493 | 4649827 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60641-foto-08199-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60641-foto-08199-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60638 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-2 | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 pis sota coberta. Planta quadrangular. Coberta a doble vessant (nord-sud). Façana principal (sud): porta adovellada amb arc de mig punt; dues finestres a la primera planta, com a element destacable només s'observa l'ampit de pedra. Façana lateral (oest): hi ha dues finestres a la planta baixa que no semblen correspondre a l'edifici original, les llindes són monolítiques; la llinda de la finestra de la dreta és nova; la de l'esquerra conserva les traces molt desgastades d'una data del segle XVI o, molt possiblement, del segle XVII; la hipotètica inscripció podria ser '1615'; és possible que aquesta llinda no correspongui a l'edifici original i hagi estat traslladada. Façana posterior (nord): es veuen les traces d'unes portes a la planta baixa, amb brancals de maó massís, tapiades amb pedra; una ha quedat reconvertida en finestra i s'hi ha col·locat una llinda de fusta; a la primera planta hi ha una finestra tapiada i se'n va obrir una altra, amb llinda de fusta i brancals sense diferenciar (és una reforma de finals del segle XX). La façana posterior és l'únic lloc on es veu el parament de pedra; són pedres irregulars, desbastades, de diferents mides; les cantonades es diferencien amb pedres regulars, però del mateix tipus de les que hi ha a la resta del parament. La coberta conserva llates de fusta sota les teules.</p> | 08199-24 | carrer Nou núm. 51 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9836000,2.1694500 | 431198 | 4648289 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60638-foto-08199-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60635 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-4 | XVII | Molt reformada | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta, amb un cos afegit al darrera (oest) amb un porxo de maó massís a la primera planta. Té façana al carrer Vell (est) i una altra (sud) al carreró que condueix a la Font de Plaça (antigament era on hi havia l'entrada principal a la casa). Façana est: porta amb brancals de pedra i arc rebaixat; al damunt hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra, amb les motllures bisellades, i ampit, també de pedra; aquests elements passen desapercebuts per què hi ha pinturaal damunt; té una altra finestra al tram sud (que també podria tenir els elements de pedra) i dues finestres petites a la planta sota coberta. Façana sud: obertures recents; a la primera planta, però, hi ha una finestra original amb una llinda amb la inscripció '16 IHS 9[...]'; l'ampit, de pedra, sembla posterior i els brancals no es veuen. La llinda està molt malmesa (durant un temps estava coberta per l'arrebossat de la façana).</p> | 08199-21 | carrer Vell núm. 9 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 169[4]; la darrera xifra no es veu, la informació l'han donada els propietaris de la casa; entre la segona i tercera xifres hi ha l'acrònim de Jesucrist [JHS]. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9814600,2.1743000 | 431597 | 4648047 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60632 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-7 | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 20 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Antigament hi havia unes golfes sota coberta, amb unes finestretes petites que donaven al carrer; fa uns 20 anys es va aixecar la coberta i es referen les finestres (la part antiga de l'edifici i la part nova estan diferenciades per una faixa de color gris que les separa). A la façana nord, cega, encara es diferencia la part antiga (arrebossada) de la nova (de totxo), marcant els dos pendents de la coberta. És possible que, a l'inici, es tractés de dues cases diferenciades; aquesta hipòtesi es basa en la tipologia diferenciada de les portes de la planta baixa i en el fet que la façana no està ben alineada, com si es tractés de dos cossos diferents. Façana principal (est): porta central a la planta baixa, té els brancals de pedra i una llinda monolítica amb la inscripció '17IHS87' (amb una creu sobre la 'H'); porta al tram nord amb els brancals de pedra i arc adovellat de mig punt (sembla lleugerament apuntat, possiblement a causa d'un mal encaix de les peces); al tram sud de la façana hi ha una altra porta que es va obrir en la rehabilitació de fa 20 anys. A la primera planta hi ha finestres obertes en diferents èpoques; la del tram nord conserva els elements originals de pedra (brancals, llinda monolítica i ampit); la del tram sud conserva l'ampit de pedra, bé que no sembla original.</p> | 08199-18 | carrer Vell núm. 11 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 1787. No es conserva documentació escrita. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9818100,2.1741100 | 431582 | 4648086 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60632-foto-08199-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60630 | Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-vell | XVIII-XIX | Edifici rehabilitat. Recentment s'ha deixat la pedra vista a les façanes, i altres dependències interiors de l'hostal. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W), nova. Casa amb moltes modificacions; conserva alguns elements antics de pedra a la façana principal: brancals de pedra a la porta (llinda modificada, es conserva part de la llinda de fusta a l'interior de la porta), finestra petita amb elements monolítics de pedra i finestra oberta recentment. Primera planta: ampits de pedra de diferents èpoques; dues finestres tenen brancals i llinda de pedra, tot i que van ser obertes en moments diferents.</p> | 08199-16 | carrer Vell núm. 15 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Antic hostal. Possiblement l'estructura actual correspongui al segle XVIII o, fins i tot, al segle XIX.</p> | 41.9823400,2.1738300 | 431559 | 4648146 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60630-foto-08199-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60630-foto-08199-16-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La urbanització del nivell del carrer va fer que, per accedir a l'interior de l'edifici, s'hagin de baixar uns esglaons. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60625 | Cal Madró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-madro | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 25 anys. Fa 12 anys es va aixecar la cota de la teulada, que es va fer nova. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). L'estructura de l'edifici, amb murs de pedra, és l'original, bé que l'interior s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, l'embigat de fusta (en algun punt està amagat per sostres rebaixats de plaques de guix prefabricades). Planta baixa: porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat (actualment hi ha un arc rebaixat); finestra al nord amb brancals de pedra i llinda monolítica (arestes motllurades en quart de cercle); porta nova al tram sud de la façana. Primera planta: finestra al tram sud amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb una inscripció en dues línies, '17 [creu] 15 / FRANSESh MUNELS'; al centre de la façana hi ha una finestra similar, amb brancals i ampit de pedra, amb una llinda monolítica amb una inscripció centrada repartida en tres línies, 'FRANCECH MUNELLS / Y BORRELL / ANY 1865'; al tram nord hi ha una altra finestra de mesures semblants a la primera però, possiblement, correspongui a la mateixa època de la central o, fins i tot, posterior. Planta sota coberta: hi ha tres finestres construïdes fa uns 12 anys, en el moment d'aixecar la teulada (en el moment de fer aquesta darrera reforma es varen ampliar les finestres ja existents).</p> | 08199-11 | carrer Vell núm. 3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Hi ha una llinda amb la data '1715' i una altra amb la inscripció '1865', corresponent a una remodelació efectuada en aquesta data. La casa correspon al focus originari del nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau, al costat del camí, iniciat a finals del segle XVII i continuat en els segles posteriors.</p> | 41.9812000,2.1746600 | 431627 | 4648018 | 1715 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60625-foto-08199-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60633 | Cal Fassi (o Faci) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fassi-o-faci | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (N-S). A la façana que dóna al carrer (al sud) hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt i, al damunt, una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra; sota coberta hi ha una altra finestra. A la dreta de la porta hi ha una finestra oberta recentment. L'edifici original es va ampliar afegint-hi un cos al darrera (costat nord).</p> | 08199-19 | carrer Nou núm. 24 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Per les seves característiques formals aquesta casa es va construir al segle XIX, juntament amb d'altres cases situades al carrer Nou.</p> | 41.9838900,2.1715400 | 431371 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60633-foto-08199-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Edifici molt modificat per una rehabilitació recent. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60643 | Ca l'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-largila | XVIII | Coberta refeta l'any 2001 mantenint el nivell anterior.Caldria revisar les bigues dels trespols. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a dues vessants (nord-sud) refeta l'any 2001. Murs de pedra irregular lligada amb morter de calç. Sembla que l'edifici actual estaria format per la unió de dues cases construïdes en diferents moments del segle XVIII; entre una i altra s'observa una petita inflexió a la façana. Aquesta hipòtesi també estaria avalada per la distribució de les obertures. L'edifici més antic, al costat esquerre, inclouria tres de les quatre portes de la planta baixa, totes amb elements de pedra. Una porta més ampla, amb arc rebaixat; la central, adovellada amb arc escarser i, una altra de més petita, amb l'arc lleugerament rebaixat. Tot i així, no sembla que siguin totes de l'edifici original. A la primera planta hi ha dues finestres amb brancals de pedra (motllura bisellada), llinda monolítica i ampit motllurat. Inscripcions: - La llinda de la finestra de l'esquerra té uns signes incisos que no s'han pogut desxifrar: estan formats per una 'I' majúscula, una 'S' invertida (o una 'R' incompleta), una fletxa cap amunt (un triangle amb una línia a la part central que intersecciona amb la base del triangle) i altres signes sobreposats que podrien interpretar-se com les lletres 'M' i 'A' sobreposades. - Sota la segona finestra (a la dreta) hi ha un carreu amb la inscripció '17 [creu sobre peanya] 22'. - Damunt la porta petita, un altre carreu duu incisa la inscripció '17 [creu sobre peanya] 25'. A la planta sota coberta hi ha dues finestres petites, d'amplades diferents, amb elements de pedra i ampits motllurats; possiblement, la del costat dret hagi estat modificada. Pel que fa a l'hipotètic edifici del tram est, té una porta a la planta baixa amb un arc rebaixat, idèntica a la del costat oest, una finestra a la primera planta amb els elements de pedra i l'ampit motllurat (sembla una imitació dels anteriors), brancals amb motllura bisellada i llinda monolítica amb la inscripció '17 [creu sobre penya] 51'. Al pis sota coberta hi ha una petita finestra amb els elements de pedra i l'ampit motllurat.</p> | 08199-29 | Plaça Dr. A. Griera núm. 7 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9808200,2.1748500 | 431642 | 4647976 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60643-foto-08199-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60643-foto-08199-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També es coneixia l'edifici com a 'cal Bisbe'. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60688 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Pujol. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | El conjunt necessita una rehabilitació de dalt a baix. S'hi pot entrar, però hi ha alguns punts molt perillosos, algun sostre mig ensorrat i un tram d'escala amb una estabilitat precària. L'edifici de la masoveria té la coberta mig ensorrada. La voluntat del propietari és de restaurar la casa senyorial i enderrocar l'edifici de la masoveria i el passadís que uneix un edifici amb l'altre. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens del mas probablement s'haurien de buscar a l'alta edat mitjana, època de construcció d'alguns dels masos més importants del municipi (Vilaseca, les Ferreres, el Vilar...), però no es conserven restes visibles de l'edifici antic. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció (o modificació) dels grans casals del Lluçanès i de la Plana de Vic. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sudest, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia; és de pedra calcària de Sant Bartomeu, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior és semblant al Vilar i a Vilaseca, amb una gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra). - La masoveria. És un edifici situat al nord del mas, amb façana a migdia; planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada; coberta a doble vessant (est-oest). Entre la casa senyorial i la masoveria s'anaren construint diferents cossos fins a ocupar gairebé tot l'espai de l'eixida que hi havia entre un i altre edifici; finalment, es construí una galeria al costat oest que comunicava la primera planta dels dos edificis. La façana principal de la masoveria, a migdia, té una porta amb arc rebaixat i una inscripció a la clau: 'ANTONIA PUJOL / I FERRERAS / ANY 1860'. Els elements de pedra de portes i finestres de la façana principal són fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu. Els murs són de pedra irregular, barrejada amb material de construcció; el sostre de la planta baixa està refet amb bigues prefabricades (2a meitat del segle XX); hi ha alguna finestra de maó massís. A l'exterior de la façana nord de la masoveria hi ha les empremtes d'una estructura amb bigues de fusta (planta baixa + 1 planta), ara inexistent. L'accés a l'eixida es fa a través d'una porta adovellada, amb arc de mig punt, situada a la façana oest (sota la galeria de comunicació entre els dos edificis); el terra de l'eixida estava pavimentat amb pedres posades de costat. En el mur d'una pallissa en ruïnes adossada a la dreta de la façana principal de la masoveria hi ha una pedra, que es va reutilitzar en la construcció d'aquest mur, amb la inscripció: 'ANTONIO AROLA / AÑO 1880'; cal remarcar que les lletres 'N' d'aquesta inscripció estan escrites al revés.</p> | 08199-74 | El Pujol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Ja surt documentat l'any 1179' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Tal com passa en altres cases (Vilaseca, El Vilar...), d'estructura molt similar a aquesta, no s'observen resten de l'edifici documentat al segle XII.</p> | 41.9914400,2.1725600 | 431464 | 4649157 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la planta sota teulada del mas hi ha una encavallada de fusta que va ser escapçada per un dels costats per a construir-hi diferents dependències. De fet, tot l'edifici està molt modificat, però conserva les estructures originals i, amb un bon estudi, es podrien recuperar tots els elements. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60677 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Mas Reig. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Reformada i restaurada. Es van fer reformes interiors, substituint bigues, aplomant murs i arrebossant o rejuntant paraments. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant ( est-oest). Murs de pedra lligats amb morter de calç; cantonades diferenciades. Paraments arrebossats. Façana sud (principal). Dues portes amb arc rebaixat i brancals de pedra. Inscripció a la clau 'JSA / 1946'; correspon a la data d'una de les darreres reformes, quan es va refer la tribuna de la primera planta que, alhora, serveix de balcó per a la segona planta, sota coberta. Algunes de les finestres conserven les pedres dels seus elements, però la majoria són de maó massís recobert amb morter imitant la pedra. L'ampit de les finestres de la primera planta, de pedra, és similar al del proper mas Santmiquel (fitxa 62). Façana est. Petites obertures en pedra a la planta baixa i d'altres obertures de maó massís. A la primera planta hi ha obertures amb els elements de pedra (brancals, llindes i ampits). Façana nord. Es barreja el tipus d'obertura emprant pedra (en llindes) i maó massís; la resta està recobert amb morter. Un terç de la casa, situat al nord, es va afegir posteriorment, adossant-se a la ja existent. Encara és possible veure les restes de l'antiga cantonera de pedra que, com és habitual, no es va treure. Edifici exempt, situat al sudoest del mas. Hi ha una llinda de fusta amb la data '1947' (façana est). Les parets són de pedra lligada amb morter i, els brancals, de maó massís. Al costat oest, hi ha pilars de pedra. Coberta a doble vessant. És una estructura agropecuària que s'ha modificat a partir d'un edifici inicial, de data incerta.</p> | 08199-63 | Mas Reig - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La construcció de la casa actual es remunta al segle XVIII, però l'any 1949 es modificà la façana principal amb un nou portal i tribuna (...). Antigament el mas era propietat de l'Erm de Manlleu, l'hereu del qual pagava les parts de la collita del Mas Reig a la parròquia de Sant Bartomeu.' 'Etimològicament, Mas Reig deriva de MANSU REGE, que significa 'mas del rei o propietat rústica del rei'; per tant podríem deduir que aquest mas, en els seus inicis, era patrimoni reial. És interessant fer notar la informació que ens aporta el nom d'aquest mas per a l'estudi de la llengua antiga, perquè encara conserva la forma arcaica catalana del rei. Aquest llegat també el trobem en d'altres topònims, coma ara Puig-reig 'puig del rei'.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9891500,2.1603800 | 430453 | 4648912 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60677-foto-08199-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60677-foto-08199-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mas hi havia hagut un forn, ara desaparegut. Hi ha una bassa en un camp proper, situat al sud de la casa, aprofitant el pendent del sòl; la bassa queda tancada per un mur artificial de terra pel costat oest. Aquesta bassa és aprofitada per algunes aus de pas (bernats pescaires) i hi nien ànecs del bosc i garses. Al mas es guarden algunes eines antigues (forques, arades, rodes de carro....) utilitzades com a elements decoratius, a més, d'altres objectes (morters de pedra). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60621 | Fonda Corominas (també l'Estanc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-corominas-tambe-lestanc | XVI-XIX | Edifici molt modificat | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Es tracta d'un edifici molt senzill; no hi ha restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), amb l'afegitó d'unes arcades a la porta principal que desvirtuen tot el conjunt. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-7 | c/ Vell núm. 24 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Forma part del conjunt d'edificis que van configurar el nucli antic del municipi al llarg de l'actual carrer Vell.</p> | 41.9839000,2.1736000 | 431542 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60621-foto-08199-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60713 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-9 | <p>MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. La Sala'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 33. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | Edifici rehabilitat | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Murs de pedra irregular; actualment les pedres estan rejuntades, possiblement hi hagi morter de calç. Cantoneres amb carreus. Façana principal a migdia. Porta adovellada. Finestres amb elements de pedra (motllura bisellada). Eixida a migdia; la porta té coberta a dues vessants (N-S). Cossos de planta baixa adossats al costat oest. Davant la casa, al sud, hi ha un cos adossat amb una galeria a la primera planta, amb tres pilars de pedra. 'En una llinda que comunica els dos cossos hi ha la data de 1755 (...). Davant la casa hi ha una lliça coberta amb teules [possiblement es refereixi a la coberta de la porta] i al cantó dret quadres per bestiar. Més enllà una cabana [amb parets de tàpia] i una era' (MOLERA, 1983).</p> | 08199-99 | La Sala - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Sant Genís Sadevesa | <p>'L'únic testimoni històric d'aquesta casa ens ve donada per les diferents dates que trobem a llindes de portades i finestres'. 'A l'interior de la casa en una llinda hi ha la inscripció 'Josep Sala 1723' que sembla ser la data de re-edificació. Successivament, i en el mateix segle, s'anà ampliant amb l'aixecament de nous cossos i elements segons les necessitats que anaven sorgint' (MOLERA, 1983).</p> | 41.9801900,2.1398300 | 428740 | 4647935 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60713-foto-08199-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60713-foto-08199-99-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Durant l'elaboració de les fitxes no s'ha pogut accedir a l'interior de la tanca que envolta l'edifici per a poder fer la descripció. La foto 2 és d'un cobert situat a migdia del mas, a l'exterior; els murs són de tàpia, la base i les cantonertes de pedra. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60724 | Ca l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laumatell | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Ca l'Aumatell. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIX | L'estat d'abandó en què es troba l'edifici comporta la progressiva degradació d'aquest. Si mai es rehabilita, convindria l'eliminació d'estructures distorsionadores i la reparació d'alguns elements actualment en procés de degradació a causa de l'estat actual d'abandó (només s'utilitza com a magatzem) | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Mur de pedres irregulars, lligades amb fang, cantoneres diferenciades. Construïda al segle XIX, ha tingut diverses ampliacions i reparacions, moltes d'elles amb totxo i maó massís. Els brancals de la porta de la façana sud i els les finestres són fets amb maó massís. Els murs sud i est estan arrebossats. Només es poden veure correctament els murs oest (on s'aprecia una ampliació cap el nord, també de pedra) i nord (amb diverses obertures); aquest mur de tancament nord no correspon a l'edifici original, sinó a una ampliació posterior. A l'espai entre la tanca exterior de les Ferreres i el mur nord de ca l'Aumatell s'hi ha construït diversos coberts (alguns d'ells de finals del segle XX). A la façana de migdia hi ha un porxo adossat, construït amb pilars de base quadrada fets amb totxo. Aquesta estructura tapa la façana original.</p> | 08199-110 | Ca l'Aumatell - Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A la part posterior de les Ferreres, encarada a la terrassa, hi trobem la masoveria de ca l'Aumatell, edificada la segona meitat del segle XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9752700,2.1513900 | 429693 | 4647379 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un edifici força desvirtuat per les ampliacions efectuades i per reparacions que no han respectat els materials originals. Malgrat tot, encara conserva l'estructura original. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60676 | Mas Santmiquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-santmiquel | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Santmiquel. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | S'han fet reparacions puntuals. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs construïts amb pedres irregulars, n'hi ha algunes de desbastades i escairades. L'arrebossat està en mal estat. La façana principal és a migdia. Hi ha una llinda de pedra sota una llinda de fusta (descàrrega). Sembla un portal modificat. La llinda de la porta té una inscripció en dues línies: 'I7 [creu] 59 / JOANNES CASASAURINA ME FECIT'. Els brancals, de pedra, tenen la motllura bisellada (exceptuant una finestra de la planta baixa, al tram nord). Façana oest. Planta baixa: finestra amb brancals i llinda monolítics i ampit de maó massís (evidentment, modificat); altres obertures d'aquesta planta són de maó massís. Primera planta: finestra amb motllures bisellades. Hi ha un cobert adossat a la planta baixa, tapant una finestra. Al nord hi ha dos cossos adossats, construïts en pedra. També al nord, a l'exterior de la casa, hi ha un mur de contenció per salvar el fort desnivell que hi ha en aquest sector. El sòl està enllosat.</p> | 08199-62 | Mas Santmiquel - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A la llinda del portal hi ha una inscripció, amb una creu al mig, que diu: '1759 JOANNES CASASAURINA ME FECIT', la qual cosa corrobora la dependència d'aquesta casa a Saurina; de fet avui encara hi pertany. Amb tot, cal fer notar que abans del segle XVI Santmiquel era una propietat independent, a més a més, amb una certa importància ja que dins els seus límits s'hi trobava l'església de Sant Miquel de l'Erm, consagrada el 1179 per Pere Redorta, bisbe de Vic. La casa, però , no era la mateixa que l'actual: es creu que era una gran masia ubicada just als peus del turó on hi havia l'església de Sant Miquel de l'Erm; d'aquesta antiga masia no se n'ha conservat res. Per contra, l'actual mas que coneixem avui amb el nom de Santmiquel era l'Hostal de Santmiquel, per això es troba al costat del que antigament era el camí transhumant que anava de la Selva als Pirineus. A causa del pas dels anys i de la desaparició secular de l'antic mas Santmiquel, s'ha tendit a la confusió i el poble ha relacionat l'antic i desaparegut mas amb el que era l'Hostal; que és la casa que es conserva avui. Els habitants del mas ja surten documentats l'any 1179, en la llista d'ofrenes de l'església de Sant Miquel de l'Erm: 'Et ego Arnaldus de Sancto Michaele dono et voveo ut eadem ecclesia accipat omnibus annis in meo manso unum quartanum ordei in perpetuum' (Jo Arnau de Santmiquel dono i prometo a perpetuïtat que aquesta església rebrà cada any del meu mas un quartà d'ordi)' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). La gent més gran de Sant Bartomeu pronuncia 'Sorina' quan es refereix a Saurina.</p> | 41.9918600,2.1569800 | 430174 | 4649216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60676-foto-08199-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60676-foto-08199-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60722 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Les Ferreres. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. CAMPS I ARBOIX, Joaquim de (1977). 'Les Ferreres', a Les cases pairals catalanes. Edicions Destino, (5a edició; 1a, 1965). Barcelona. 60-62. PI DE CABANYES, Oriol (1990). 'Les Ferreres' a Cases Senyorials de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 102-109.</p> | XVIII | Problemes d'humitat a causa de la vegetació que cobria els murs de l'edifici. L'edifici, a l'estar assentat directament damunt la roca, que aflora a la superfície, evita que es produeixin filtracions per capilaritat. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra totalment arrebossats. La seva planta, apartada de la tradicional de tipus quadrangular, es composa de diferents cossos disposats a banda i banda del cos central. L'austeritat domina tot l'edifici. Façana principal (sud). Porta amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt; petita motllura en forma de cornisa a la part superior de les dovelles, resseguint l'arc. A la dovelles centrals hi ha una inscripció mig tapada per un balcó construït posteriorment; es pot llegir, en 4 línies: 'BA [..........] AT / ABRIL 21 / E / 1762'. Dues finestres a cada costat de la porta, amb elements de pedra i motllura bisellada, completen les obertures de la planta baixa. A la primera planta hi ha tres balcons que, probablement, eren tres finestres que es varen ampliar. A la planta sota teulada hi ha dues finestres més i un balcó central (d'època posterior, construït a partir d'una finestra preexistent), i una finestreta sobre el balcó, a l'alçada de les encavallades de fusta de la planta superior. A banda i banda de la façana principal: porxo a l'oest (dues plantes amb tres arcades a cadascuna) i galeria a l'est (primera planta) que comunica l'interior de la casa amb el cor de la capella. Podria ser que el porxo i la galeria fossin ampliacions immediatament posteriors a la construcció de la casa, sobretot la galeria est. La capella, a l'extrem est de l'edifici, és de la mateixa època de la casa. Té la porta amb brancals de pedra i llinda monolítica (amb motllures), un ull de bou i un campanar d'espadanya (conserva la campana del costat esquerre, a l'oest). Està orientada nord-sud. La planta de la casa és irregular; es fa difícil entendre-la com una estructura unitària. Possiblement l'estructura inicial s'hagi ampliat. Totes les obertures tenen els elements de pedra (brancals, llinda i ampit), generalment amb les motllures bisellades, exceptuant-ne alguns casos (gairebé sempre d'època posterior), que mantenen les arestes a brancals i llindes. - Cisterna a la part posterior (nord), planta quadrangular. S'hi accedeix des d'una galeria situada a la primera planta, hi ha un banc de pedra a tot el voltant (el respatller del banc fa de barana). Boca al centre en forma de templet circular; tres pilars de secció rectangular sostenen una coberta cònica amb teules de ceràmica vidriada (en verd); al coronament, un element de pedra feia de base d'una figura de ferro forjat representant un àguila que es guarda en una dependència de la planta baixa de l'edifici. L'estructura de la cisterna està exempta de la casa; s'uneix a ella a través d'una volta de canó lligada amb el mur nord de la casa. La cisterna recull l'aigua de la pluja provinent de la teulada de la casa. S'accedeix a la planta baixa de la cisterna per una porta al costat oest. Murs de pedra irregular, cantoneres diferenciades i coronament dels murs amb una cornisa amb una motllura simple. - La capella està orientada nord-sud. És possible que inicialment estigués separada de la casa i, posteriorment, es construís la galeria que les uneix. L'edifici està envoltat per una tanca de pedra (amb reparacions de maó massís), a l'interior de la qual hi ha la casa de les Ferreres, el jardí i el mas de ca l'Aumatell. - El jardí, situat al davant (sud), es va plantar al mateix moment de la casa (fitxa 127). La roca aflora en diferents punts al voltant de l'edifici i es pot veure clarament sota el mur est de la capella. La tanca exterior del gran casal de Les Ferreres inclou Ca l'Aumatell (fitxa 110); des del jardí situat davant la casa s'accedeix a Can Pela (fitxa 109).</p> | 08199-108 | Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Fins el 1378 no són coneguts els habitants del mas. El primer que consta és anomenat Pere; d'aleshores (...) la família perpetuà la casa i el nom. S'estroncà la successió masculina regular l'any 1862, en el qual, com tot sovint s'esdevé, la pubilla Teresa, vídua de Pau Dachs, de Gurb, fou soterrada a la parròquia de Sant Bartomeu' (CAMPS, 1977:61). 'L'origen del nom 'Ferreres' es deu al fet que cap al segle XIII en aquest lloc hi havia una modesta ferreria, dominada pel senyor del castell de Gurb, en la qual els pagesos del rodal estaven obligats a ferrar-hi el rossam i cerclar-hi les rodes dels carros. Però l'antic nom del mas era 'Ventolà', com consta en documentació del segle XVI, i fou substituït pel de 'les Ferreres' probablement al segle XV, quan la ferreria ja devia tenir força història i el nom de les Ferreres ja era popular entre la gent de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). 'La prosperitat de la casa a partir del segle XVII permeté a l'hereu de torn d'instal·lar-se a Vic; Francesc Ferreres fou clavari o preposat de finances de la ciutat en les torbacions del 1640' (CAMPS, 1977:61). La casa actual és obra dels Morató, fidels exponents del barroc vigatà. 'La seva construcció data del 1762, quan l'hereu Miquel Ferreres i Pahissa tingué prou poder i encert per emprendre l'obra' (CAMPS, 1977:61). 'A partir de mitjan segle XIX la pairalia fou comprada i venuda, fins que l'any 1908 fou adquirida pels Arumí, acabalats fabricants de Vic' (CAMPS, 1977:61).</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 1762 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Morató, mestres de cases | A diferència de la resta de cases de Sant Bartomeu del Grau, les Ferreres no té eixida, entenent aquesta com l'espai clos a l'entorn del qual es disposen diferents dependències aqropecuàries; cal recordar que es tracta d'una casa senyorial destinada a l'estiueig dels seus propietaris. 'Les Ferreres és per excel·lència la masia més gran i senyorial de Sant Bartomeu del Grau i un dels exponents més bells d'arquitectura rural setcentista de la comarca (..). El benestar i la prosperitat del camp que es visqué en el segle XVIII han deixat l'empremta en la façana principal, en el portal adovellat, en els balcons, en les pedres cantoneres de les finestres, en els arcs del cos lateral que conformen les eixides, en la capell i, en general, en la simetria d'un art de línies austeres que dóna fe d'un passat ric i esplendorós' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Sembla que per a la construcció del Parador de Turisme de Vic (Sau), l'arquitecte s'inspirà en les Ferreres, sobretot en els arcs de les galeries (PI DE CABANYES, 1990:102). 'Les armes del casal són tres calderetes distribuïdes, dues a dalt i una a baix, de les quals ixen un martell i unes tenalles, emblemes de l'ofici de ferrer' (CAMPS, 1977:61). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 60679 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). La Vall. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Vall'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 40. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | Edifici rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra, lligats amb fang i rejuntat amb morter de calç. Malgrat l'aparença d'uniformitat, l'edifici ha tingut nombroses modificacions, algunes de les quals de les quals han estat motivades per l'esfondrament parcial d'alguna de les estructures de la casa. L'edifici original devia estar format pel que actualment és el cos central i, la porta d'accés, era a migdia; s'observen, a les façanes est i oest, les cantoneres del primer mas, ampliat posteriorment pel costat nord. Aquest cos afegit al nord, actualment presenta una represa a la planta sota teulada (façanes oest i nord i, molt possiblement, a bona part de la façana est i al tram est de la façana nord). Els dos contraforts que hi ha a la façana oest constaten el moviment que devia tenir l'edifici cap a aquest lateral. Per la factura del parament, es pot pensar que el pis sota teulada del cos central es va construir posteriorment a l'edifici original. Es noten, a simple vista, les diferències entre els diversos paraments. Actualment, la porta està situada a la façana est; té dos grans carreus verticals a la base dels brancals (possiblement reaprofitats), la resta de brancal també és de pedra, però del mateix tipus que la resta de la construcció; la llinda és de fusta. A l'esquerra de la porta hi ha una petita finestra amb llinda de fusta i ampit de pedra que podria ser original. La resta d'obertures estan molt modificades, combinant-se la pedra, el maó massís i la totxana; de llindes n'hi ha de fusta i de pedra i, els ampits, són de pedra en uns casos i maó massís en altres. Cal destacar la finestra de la façana est, situada damunt la porta: té els brancals de pedra, amb la motllura bisellada, i llinda monolítica que, possiblement, no sigui l'original; l'ampit és de pedra, molt desgastat. A migdia del cos original se n'afegí un altre amb un porxo a la planta sota teulada. El mur oest d'aquest afegit és fet amb totxanes, mentre que la resta de murs són de pedra. A la façana oest hi ha l'empremta d'una estructura afegida, ara inexistent. A la façana nord hi ha un espai construït amb pedra, en sec, amb la porta al costat est i una petita finestra (ara tapiada), ambdues amb llinda de fusta; la coberta està ensorrada. Al costat nord i nordest, exempts de l'edifici principal, hi ha diverses dependències (corrals, estables, pallissa...) ara en desús. Són construccions de pedra, en sec, que presenten diverses modificacions i reparacions efectuades al llarg dels anys (algunes de molt recents). A l'exterior d'una d'aquestes dependències hi ha una pica monolítica, de pedra calcària de Sant Bartomeu, en ús (això sí, amb les conduccions noves).</p> | 08199-65 | La Vall - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia d'alguns dels elements de portes i finestres, la data d'ampliació del mas, amb el cos afegit al costat nord, podria situar-se en una data indeterminada del segle XVIII, tot i que l'edifici original seria anterior a aquesta data. De fet, tot i ser 'del terme de Sant Bartomeu, consta com a parròquia de Sant Julià [Sassorba] el 1.320 i encara ho era el 1.729' (ROCAFIGUERA, 1991:70). 'Enclotada a la vall de la riera de Sant Bartomeu, i a la dreta d'aquest curs d'aigua, trobem emplaçada la masia de la Vall. Aquesta situació geogràfica, doncs, dóna el nom a la casa. La Vall ja surt documentada el 1320 com a mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba, malgrat això, formava part de la batllia de Sant Bartomeu i avui encara es troba dins d'aquest terme municipal. La separació entre els termes de Gurb i Sant Bartomeu del Grau la fa la riera, d'aquí que la Vall i la Solana, situades a la ribera dreta, formin part de Sant Bartomeu, mentre que Mas Martí, a la banda esquerra, sigui de Gurb' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9650100,2.1696800 | 431197 | 4646225 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60679-foto-08199-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60679-foto-08199-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En la fitxa que es conserva a l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (YLLA-CATALÀ, 1990) hi ha una fotografia on s'observa que a migdia de l'edifici hi havia una porta adovellada amb arc de mig punt i, possiblement, una petita eixida. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60646 | Cal Xico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico | XIX | Es va iniciar la seva rehabilitació fa uns 3 anys però, per qüestions diverses, l'obra està aturada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest); és nova, es va fer l'any 2000. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. La planta sota coberta ha estat totalment modificada: es va aixecar l'alçada de la teulada i, la represa, es va fer amb totxana, amb una gran obertura a migdia construïda sense mantenir les formes de l'arquitectura tradicional; a la primera planta del cos afegit a la façana n'hi ha una altra de similar, també de totxana. - Façana principal. Porta adovellada a la planta baixa , amb arc de mig punt i una finestra amb els elements de pedra. A la primera planta hi ha 2 finestres amb els elements de pedra i ampit motllurat. A la llinda de la finestra del costat est de la façana hi ha un dibuix incís del qual se'n desconeix el significat. A la llinda de la finestra situada damunt la porta hi ha la inscripció '1812 Francisco Capdevila'. La finestra que hi hauria d'haver al costat oest de la façana es va desmuntar en el moment de construir el cos afegit; l'ampit es va aprofitar i es va col·locar en una finestra de la façana est d'aquest cos (els brancals d'aquesta nova finestra, no estan diferenciats de la resta del parament i, la llinda, és de fusta; és possible que, en un primer moment, la finestra original es reconvertís en una porta i, per tant, s'haurien conservat els brancals i la llinda). - Façana sud. Oberturta a la primera planta amb brancals de maó massís i llinda de fusta; aquesta obertura va quedar anul·lada quan es va fer recréixer el nivell del carrer en el moment de la seva urbanització. - Façana oest. Molt modificada. Obertures noves. Cossos afegits a la planta baixa, construïts amb pedra i totxana. - Façana nord. Es desconeix. Està adossada a l'edifici contigu. - Cos afegit a la façana sud. Planta quadrada. Estructura de pedra similar a la de l'edifici principal. Planta baixa + 1 planta (represa amb totxana). Porta a la façana est amb els brancals sense diferenciar i llinda de fusta.</p> | 08199-32 | carrer Nou núm. 37 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Podria correspondre al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9837400,2.1702800 | 431267 | 4648304 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60646-foto-08199-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els veïns de l'immoble van comentar que la casa també és coneguda amb els noms de 'cal Silet' i 'ca l'Andreu'. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60725 | Casamiquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Casamiquela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVI | S'han anat fent reformes i reparacions al llarg dels anys. Hi ha problemes en les parets est i oest, es desplomen cap a l'exterior; actualment estan lligades amb tirants, però caldria una solució definitiva. De fet, aquesta patologia és la que va motivar les reformes dels anys '20 del segle XX, rebaixant la coberta per evitar el pes excessiu sobre les parets laterals. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant; en origen era a quatre vents, però la precarietat de les estructures laterals aconsellà descarregar pes de l'edifici i, als anys '20 del segle XX, es decidí rebaixar l'alçada i es reformà la coberta; els murs s'obrien cap a l'exterior i es varen haver de construir dos contraforts adossats al mur est de la casa. Els murs són de pedra, força regular, lligades amb fang (s'hi observen nòduls de calç), i cantoneres diferenciades. La façana principal, a migdia, té una porta adovellada amb arc de mig punt; s'hi van fer algunes reparacions als anys 1928 i 1930. Hi ha una petita finestra a l'oest (elements monolítics i motllura bisellada) i altres obertures d'èpoques posteriors. A l'est de la façana hi ha una porta, modificada recentment, per on s'accedia a les quadres; a l'interior hi ha una volta de mig punt, que conserva les marques de l'encofrat original. Des d'aquí es pot accedir a l'entrada principal de la casa, on hi ha dos arcs rebaixats. A la façana, a l'alçada dels ampits de les finestres, hi ha una cornisa motllurada, força desgastada i malmesa; en el moment de restaurar els ampits (any 2002) s'ha copiat la motllura de l'antiga cornisa. La finestra que hi ha sobre la porta principal té la inscripció 'BERNAT CASAMIQELA' (sic); la finestra s'havia modificat com a balcó, afectant les dovelles de la porta principal de la casa, però en la darrera restauració es va recuperar la finestra original. A l'oest d'aquesta finestra hi havia un rellotge de sol, però l'arrebossat ha caigut i només se'n conserva l'agulla. Les finestres originals de l'edifici tenen les arestes bisellades, exceptuant les dues finestres de la planta baixa del mur oest, que són una imitació de finals del segle XX. Pràcticament es mantenen totes les obertures originals, bé que algunes s'han tapiat o se n'ha obert alguna de nova (aquestes darreres, la majoria amb llinda de fusta). La casa està distribuïda amb un espai central a cadascuna de les plantes que dóna accés a les diferents dependències, totes amb portes de brancals i llindes de pedra amb la motllura bisellada. A la planta noble hi ha, al costat nord, l'accés a la cisterna; al costat de la porta d'accés, un armari encastat recorda el lloc on hi havia l'aiguamas. La cisterna, amb trespol a l'alçada de la primera planta, és circular, s'adossa al parament exterior del mur nord de l'edifici, és construït amb pedres de mides força regulars, disposades en filades i té una cornisa al coronament del mur (molt semblant a la de Les Ferreres); a la primera planta, el perímetre interior es va aprofitar per construir-hi un banc de pedra que segueix la planta circular de la cisterna. Recull l'aigua de pluja de la teulada. Al rebaixar l'alçada original de la casa (anys '20 del segle XX) les finestres que estaven als extrems dels murs, a prop de les cantonades, es varen haver de desmuntar i desplaçar, trencant la verticalitat que tenien amb les de la primera planta. En aquesta reforma es va baixar el nivell del paviment de la planta sota teulada uns 50 cm. La casa està envoltada per un mur als costats nord, est i sud. El tancament i les edificacions del costat nord són una obra de l'any 1927, tal com consta en una inscripció que hi ha damunt la porta d'accés. Al parament exterior del mur oest hi ha una pedra treballada, possiblement del segle XVIII, que s'aprofità com a material de construcció. A migdia hi ha una eixida. La porta d'accés, amb barbacana, és al costat oest; les brancals són de pedra i la llinda de fusta. Es conserva part d'una construcció agropecuària al sud (era una cort amb coberta nord-sud), situada a un pis per sota el nivell del sòl de l'eixida; actualment s'està rehabilitant, bé que no tindrà l'alçada original i la coberta serà substituïda per una terrassa. Aquesta construcció, té una carreu sobre l'arc de la porta amb la inscripció: 'MARIA YLLA Y CASAMIqUELA Bda / A FET FE LA PRESENT OBRA 1861'.</p> | 08199-111 | Casamiquela - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. 'Casamiquela és una de les grans pairalies de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici actual, el va construir Bernat Casamiquela entorn de 1590'. 'Abans de 1590, la masia es trobava a poca distància a ponent de l'edifici actual, a la banda dreta de la carretera d'Oristà, on encara s'hi poden veure les restes. Pel que fa a les notícies històriques, el mas ja surt documentat al segle XIII com a pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Sassorba, i al tombant del segle XV ja apareix citat dins el terme o batllia de Sant Bartomeu del Grau; fins i tot alguns hereus de la casa en foren batlles. Antigament la propietat de Casamiquela comprenia dues masoveries avui desaparegudes: l'Alzina i el Mas Bac, i en un document medieval de compra-venda consta que cap al 1380 un hereu Casamiquela comprà el Permanyer, mas que actualment encara es manté dins la finca'. 'A l'espaiosa sala de Casamiquela, s'hi conserva una taula d'alzina de la darreria del segle XVI, en la qual possiblement s'hi va entaular la figura més representativa del bandolerisme català del Barroc: Perot Rocaguinarda. La casa l'hauria acollit en algunes ocasions, no perquè els Casamiquela d'aquell temps militessin amb la facció dels nyerros o fossin lloques que encobrien els bandolers, sinó perquè el bandoler d'Oristà sovint assaltava aquesta masia i d'altres, i obligava els pagesos a atipar els homes de la seva quadrilla. Sovint feia xantatge als propietaris, i els amenaçava de cremar-los l'era i la casa o de segrestar-los algun fill, si es negaven a les peticions dels bandits. Cal fer notar que un personatge que feia tremolar els santbartomeuencs d'aquells temps era Jaume Alboquers, un fadristern del mas Alboquers que s'havia llançat al bandidatge amb la quadrilla de Perot lo lladre, i de la qual en va esdevenir un dels homes principals. És sabut que Rocaguinarda i Alboquers havien fet de les seves a les Ferreries i al Vilaró, i s'havien encarat amb armes de foc, diverses vegades, amb Joan Monells, el batlle de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Malgrat pertànyer al terme de Sant Bartomeu va ser de la parròquia de Sant Julià Sassorba fins el segle XIX. Documentat al segle XIII, [l'edifici actual] es va construir després de les guerres civils del segle XV que l'havien malmès. Alguns dels seus hereus van ser batlles del terme de Sant Bartomeu; tenis agregats els masos Ulzina [consta agregat a Casamiquela el 1378 (ROCAFIGUERA, 1991:66 i 70)], Bac i el Mas de Casamiquela' (ROCAFIGUERA, 1991:55). Encara ara, als marges d'on hi havia hagut l'antic mas i al costat esquerra de la carretera, a tocar de l'actual edifici, es troben fragments de ceràmica d'època medieval i moderna.</p> | 41.9568900,2.1475600 | 429355 | 4645341 | 1590 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 60658 | Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca-1 | <p>Arxiu particular notarial de Josep Costa, del mas la Carrera (Sentfores, Vic), BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Vilaseca. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. Vilaseca'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 45. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat. Presenta un important desgast a la superfície de la pedra utilitzada en portes i finestres de la façana de migdia a causa de l'erosió. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest). 'La casa es dreça en un planell, envoltada d'alzines, al nord de Sant Bartomeu i llindant amb el terme de Sant Martí de Sobremunt' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Murs de pedra, generalment de forma rectangular, disposades en filades i lligades amb morter de calç. Cantoneres diferenciades. A l'interior de la casa l'escala original ha estat reformada. A la planta baixa, amagat per un petit àmbit situat sota l'escala, es conserva, 'in situ', el brancal i 2 o 3 dovelles d'una antiga porta, actualment malmesa per la construcció d'estructures contemporànies de maó massís. Façana sud. Porta principal a migdia, adovellada, amb arc de mig punt. Al tram oest de la façana s'hi adossa un garatge construït amb totxanes a finals del segle XX; al tram est s'hi adossa un edifici de planta baixa, de finals del segle XIX - primer terç del segle XX, on hi havia viscut masovers (actualment està rehabilitat i forma part de les dependències familiars del mas; s'hi accedeix per una porta des de l'interior de l'entrada). A banda i banda de la porta principal de la casa hi ha via dues finestres petites que ara estan tapades pels dos edificis annexes esmentats. A la primera planta hi ha un finestral central que dóna al menjador distribuïdor; té els elements de pedra decorats amb relleus (rostres i figures humanes) i motllures; es tracta d'una finestra de tradició renaixentista; malauradament, però, el material emprat en la seva elaboració, procedent del serrat de la pedrera (al davant d'on s'inicia el camí de Vilaseca), és excessivament sorrenc i l'erosió ha malmès la decoració: A cada costat hi ha una finestra més petita amb brancals i llinda de pedra motllurats; malgrat que la llinda és plana, la decoració sembla imitar un arc conopial rebaixat; la finestra del costat est està tapiada i, la llinda existent, sembla una còpia posterior de l'original. Al costat est de la finestra central hi ha diversos carreus de grans dimensions que es corresponen, a l'interior, amb l'espai on hi havia hagut una pica (aquest reforç del mur en un punt on aquest perd gruixària és molt habitual en la construcció tradicional: sovint, a banda del lloc on hi ha les piques, es troba en les finestres amb festejador). A la planta sota coberta hi ha una finestra central (molt alta respecte el sòl de l'habitació) amb elements de pedra de motllura bisellada, i una finestra a cada costat (amb elements monolítics i motllura bisellada). A migdia hi ha l'eixida. L'entrada, a l'oest, té una petita coberta a doble vessant (est-oest); el sòl és cobert de formigó (finals del segle XX) i està envoltada de diverses dependències annexes (antics corrals i magatzems) construïts en pedra i rehabilitats recentment. En la seva construcció es varen reaprofitar alguns elements arquitectònics (es pot veure un fragment de llinda amb la motllura bisellada utilitzada com a material de construcció). Façana oest. A la planta baixa hi ha 3 finestres amb els elements de maó massís (inicis segle XX). A la primera planta hi ha 2 finestres amb elements de pedra, llinda monolítica i motllura bisellada; una tercera finestra, al tram nord d'aquesta façana, és feta amb maó massís. Façana nord. Porxo adossat (segle XX); està construït en pedra i té dos arcs de maó massís oberts a l'oest. Té una altre cos adossat al centre de la façana. Façana est. Finestres a totes les plantes, totes de diferent factura i cronologia.</p> | 08199-44 | Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A Vila-seca s'hi conserven una gran quantitat de pergamins medievals, en els quals trobaríem tota la història de la casa i, de retruc, moltes referències a la de Sant Bartomeu. Els primers propietaris dels qui en tenim notícia són Bernat de Vilaseca, el 1199, i el seu fill Guillem, el 1244; aquesta nissaga pervisqué fins la segle XV, que, a causa de les pestes, el mas quedà deshabitat. Consta que l'any 1476 el mas era propietat dels monjos de Ripoll quan el va comprar un tal Bernat Casas, que es creu que provenia del mas Viladecans, de Sant Boi de Lluçanès, que va adoptar el nom de la casa, i així el trobem esmentat com a Bernat Casas àlies Vilaseca. Antigament, dins la demarcació de Vila-seca hi havia algunes cases: Cantacorbs, Custers, Puigfeliu, la Portella, Carbassuts i Casellas, de les quals avui encara se'n conserven algunes restes' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). El mas Vilaseca va quedar abandonat i deshabitat durant les fams i pestes del segle XIV. Anys més tard, va ocupar la casa, un fill del mas Viladecans de Sant Boi de Lluçanès. Se'l coneixia amb l'alies 'Vilaseca'; un cop casat i amb una filla, ell i els seus descendents passen a cognominar-se Vilaseca [informació oral facilitada per Joaquim Vilaseca]. Els propietaris actuals en són descendents directes.</p> | 42.0056600,2.1522900 | 429801 | 4650752 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60658-foto-08199-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60658-foto-08199-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60658-foto-08199-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60684 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-14 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Edifici rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest). Murs de pedres irregulars; aparentment, lligades amb morter de calç (pot ser a causa del rejuntat de la restauració). Cantoneres diferenciades. Actualment, la façana principal és a migdia i l'eixida és a la part posterior de la casa (nord-est). Es tracta d'un mas que va néixer vinculat al Vilar; durant els segles ha patit diverses ampliacions, com denota la tipologia de les finestres (elements de pedra i motllures bisellades). L'edifici, tal i com es veu a l'actualitat, devia construir-se entre els segles XVII i XVIII, bé que possiblement encara conservi algun cos o alguna estructura d'època anterior, sense determinar. La porta d'entrada actual no és l'original; podria ser que a l'interior encara se'n conservés la traça d'alguna de més antiga. Al segle XIX, principis del XX, es devia acabar de configurar la casa tal com la veiem actualment; les finestres construïdes amb brancals de maó massís, l'arc de la porta d'accés des de l'eixida i la llinda de fusta confirmarien aquesta hipòtesi. A la planta baixa de les façanes sud i est es conserven algunes finestres petites amb els elements monolítics. La balconada de fusta de la façana principal possiblement sigui del segle XX. A la part posterior de la casa hi ha un cos amb planta baixa + 1 planta sota coberta amb una estructura similar a la resta de l'edifici; més al nord,, hi ha un cobert de planta baixa (coberta a una vessant, sud-nord) i un cos exempt, suposadament un antic corral, també de planta baixa. A l'oest de l'edifici, exempt, hi ha un pou, amb la boca construïda en pedra; també es conserva una pica monolítica.</p> | 08199-70 | La Caseta - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El nom popular d'aquest mas és la Caseta del Vilar, perquè antigament formava part d'aquesta finca, com es constata en una consueta parroquial de Sant Bartomeu del Grau de 1599; la qual diu que el mas Vilar pagava les rendes a la parròquia de Sant Bartomeu només per mig mas, perquè se'n separà la part que corresponia a la Caseta, comprada per l'hereu del Senyer de Vespella ja molts anys abans de 1599' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9848000,2.1814800 | 432196 | 4648413 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60684-foto-08199-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60684-foto-08199-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També se l'anomena 'la caseta del Vilar', a causa de la seva proximitat al Vilar. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998.El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60619 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-5 | <p>Emili Benito, Roser Armenteras (2001): El Vilar, http://www.sbg.llucanes.net</p> | XVIII | S'han fet reparacions puntuals a mesura que eren necessàries. L'estat general de l'edifici és bo, però no es pot descuidar massa. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest); cap de biga de fusta a la barbacana del costat de migdia amb un rostre humà. Murs de pedra lligada amb fang. Portes i finestres amb la motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. Façana sud (principal). És simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble; hi ha una pedra del brancal de la porta, al costat dret, que té la inscripció '[1]641', totalment fora de context. A la llinda del balcó de la primera planta, construït a partir d'una finestra original, hi ha la inscripció '1801'. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat reaprofitades d'un altre element; s'hi pot llegir la inscripció 'josep vilar'. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha l'antiga casa dels masovers. Façana est. Porxo a la primera planta, amb tres arcades construïdes amb maó massís. A la planta baixa hi ha una porta al costat de migdia amb una inscripció a la llinda 'LR / 1911'. LR corresponen a les inicials de Lluís Roca. Aquest porxo és aguantat per pilars de maó massís tancats amb murs de pedres irregulars. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció senyorial; té un arc rebaixat a l'entrada de la sala. Conserva un pica monolítica i, darrera el balcó principal de la casa, encara hi ha la campaneta que, des de l'exterior, tocaven els pobres que s'apropaven a demanar almoina (acostumaven a ser sempre els mateixos i, a la casa, ja se'ls coneixia pel seu nom o renom). A cada costat de la sala hi ha una fornícula; tenen l'interior policromat, marc de fusta i porta de vidre (no tots els elements són originals). Té una lliça, a migdia de la façana principal, amb diverses construccions annexes; el portal, amb barbacana, va ser enderrocat fa uns anys per permetre l'accés dels camions cisterna a l'interior de la lliça. Té un accés pel costat est a través d'una porta de maó massís (època contemporània). En una d'aquestes edificacions de la lliça, a més d'haver-hi les quadres, quan calia s'hi feia l'acollida dels pobres. Al costat est de la casa, ocupant part de l'eixida, hi ha la que havia sigut la casa dels masovers fins al 1947 (quan va morir l'última mestressa dels Vilar).</p> | 08199-5 | El Vilar - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva documentació escrita des del segle XI (Arxiu de Vilar, fitxa núm. 146). L'edifici actual, però, és una construcció del segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. La darrera mestressa de la família Vilar va morir el 1947; el mas va passar a ser propietat dels frares filipons de Vic i, posteriorment, passà a l'actual propietària, Matilde Saló, de Manresa. 'El Vilar és probablement una de les cases amb més història de Sant Bartomeu, ja que conserva documentació del segle XII, i un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble; la majoria de cases que formen el nucli de Sant Bartomeu o eren del Vilar o es construïren dins la seva propietat. No és rar que encara en el primer terç del segle XX moltes famílies del poble paguessin censals als hereus del mas. El poder d'aquesta casa es veu reflectit en aquesta dita popular: 'Al Vilar, un tros de pa; a la caseta, la llesqueta; i al Bosquet, el ronyonet.' 'Etimològicament el nom Vilar prové de la forma llatina VILLARE, que significava 'petit agrupament de cases'. Si tenim en compte que el Vilar es troba molt a prop de l'església vella de Sant Bartomeu, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9846600,2.1792200 | 432008 | 4648399 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60692 | Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pol | XIX | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment. Cantoneres diferenciades amb pedres de dimensions més grans. Murs construïts en sec, argila barrejada amb nòduls de calç que, si bé li donen consistència, no es pot considerar un morter de calç. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo. - Façana est. Finestra amb els elements de pedra calcària de Sant Bartomeu a la primera planta (motllures bisellades). A la planta sota teulada hi ha una finestra de maó massís i, a la planta baixa, obertures petites també amb maó massís. - Façana sud (façana principal). Hi ha 3 finestres a cada planta amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu; les finestres de la planta sota teulada són més petites. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta al tram oest; la del tram est és més petita, com les de la planta sota teulada. La porta té els brancals i la llinda de pedra calcària de Sant Bartomeu; la llinda és monolítica i està decorada amb una garlanda; té la inscripció: '1814'. - Façana oest. Obertures de maó massís i llindes de fusta. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó a la planta baixa i, als pisos superiors, trespols amb bigues de roure. - Cobert a l'oest. Adossat al cos principal. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra. Pedra seca (argila amb nòduls de calç), cantoneres diferenciades. A la primera planta d'aquest cobert hi ha un porxo. Al fons del cobert hi ha un altre arc de maó massís que dóna accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. - Eixida. A migdia de la casa. Portes d'accés laterals, a est i oest, amb arc rebaixat i brancals de pedra calcària de Sant Bartomeu. Les portes tenien coberta; encara es conserven algunes de les bigues (sobresurten uns 110 cm per cada costat de la porta). Coberts de planta baixa a migdia i a l'est, tancant l'eixida. Estan fets amb pedra i s'observen reparacions amb maó massís. Els brancals de les portes d'aquests coberts són de pedra calcària (reaprofitats). Cisterna al costat nord, cantonada nordoest.</p> | 08199-78 | Pol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït de nova planta a principis del segle XIX. A uns 100-150 metres a l'oest-nordoest de l'edifici encara hi ha les restes de la casa vella de Pol (fitxa 85), enderrocada al construir la casa nova. Es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 41.9644000,2.1651600 | 430822 | 4646161 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A Pol, com en d'altres cases visitades, es guarden algunes eines i elements que han deixat d'emprar-se a causa de la mecanització de l'agricultura i, en altres casos, simplement per què s'han fet velles. Malgrat això, no es conserven tant per tenir-ne una col·lecció com pel record que suposen pels seus propietaris. A Pol es varen poder veure jous, xerracs, esquellots, forques, rascles, trulls... Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 60714 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-1 | <p>Arxiu notarial. Propietat de Josep Costa. Mas La Carrera (Sentfores, Vic). Citat per Joan Molera. BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. La Codina'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 7. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Deteriorament progressiu a conseqüència de no viure-hi ningú; els actuals inquilins només hi viuen a temporades. S'observen importants esquerdes verticals a les façanes est i oest. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants. Murs de pedres força regulars disposades horitzontalment; cantoneres diferenciades. S'aprecien algunes reparacions amb maó massís. Tots els murs semblen lligats amb fang; l'arrebossat de la façana, malmès, entra dins la junta de les pedres. Dins el fang s'observen nòduls de calç, però aquests nòduls no formarien un morter amb el fang sinó, més aviat, una barreja similar a la tàpia. - Façana principal (a migdia). A la planta baixa hi ha una porta adovellada, amb arc de mig punt (motllura bisellada, pedra calcària de Sant Bartomeu) i petites obertures d'època contemporània. A la primera planta hi ha una finestra sobre la porta partida en quatre obertures per un element vertical i un altre d'horitzontal; les motllures són còncaves. Una altra finestra, també amb motllures còncaves, presenta una decoració trenada acabada amb la representació de dos caps, masculí el de l'esquerra i femení el de la dreta. Aquestes dues finestres tenen els elements fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu, la decoració és del tipus gòticorenaixentista. A banda, hi ha una altra finestra (amb maó massís a la part de sota l'ampit) i un balcó, ambdues obertures amb elements de pedra i motllura bisellada. A la planta superior, sota teulada, hi ha una gran obertura central (elements de pedra i llinda de fusta); una finestra petita a l'oest (elements monolítics), una finestreta sobre el balcó (elements monolítics i motllura bisellada) i una altra finestreta sobre la finestra amb els caps decoratius (elements de pedra calcària de Sant Bartomeu, llinda monolítica, sense motllures). Certament es fa difícil esbrinar quin tipus de finestra és anterior; possiblement les que utilitzen la pedra calcària de Sant Bartomeu, incloses les de tipus gòticorenaixentistes, siguin anteriors a les que presenten la motllura bisellada. - Ampliació de l'edifici cap a l'est. Mur de pedres irregulars, cantonades diferenciades. Porta amb brancals de pedres de grans dimensions i llinda de fusta. Finestra a la primera planta amb els elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllura bisellada; té una inscripció a la llinda: '17 [creu] 65'; al costat de la finestra hi ha una obertura tapiada amb maó massís. La finestra petita de la planta sota teulada també té feta amb pedra calcària de Sant Bartomeu i motllura bisellada. - Façana oest. Cobert adossat a la planta baixa (època contemporània). El parament de la façana és més irregular que el de la façana principal. A la primera planta hi ha una finestra motllurada (pedra calcària de Sant Bartomeu), similar a la finestra de tipus gòticorenaixentista de la façana principal (però podria ser posterior). Una altra finestra més al nord té els elements de pedra i la motllura bisellada. A la planta sota coberta hi ha una finestra, mig tapiada, al centre de la façana, té els elements de pedra i la motllura bisellada. Hi ha una altra finestreta, al tram nord, de les mateixes característiques que l'anterior. - Façana est. El cos afegit a l'est de la casa només ocupa un terç d'aquesta façana. Hi ha un altre cos afegit, possiblement del segle XIX. Les obertures són fetes amb maó massís: portes amb llindes de fusta i dues portes amb arc de mig punt a la planta baixa; porxo amb dos arcs a la primera planta. - Façana nord. Possiblement sigui la més modificada. Té diverses obertures a totes les plantes on es combinen els materials: pedra, pedra calcària i maó massís; llindes monolítiques i de fusta i motllures bisellades en alguns elements de pedra. La part més interessant d'aquest sector de la casa és el pou (actualment farcit de runa) que s'adossa a la façana nord. La boca és a la primera planta, s'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta amb elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllures còncaves; hi ha una petita terrassa (en mal estat) com les que existeixen a Les Ferreres i Casamiquela al capdamunt de la cisterna.</p> | 08199-100 | La Codina - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Tenim notícies al llarg del segle XIV de membres de la família Codina'. 'L'any 1367 trobem documentat a Ramon Codina el qual es casa amb una noia de Poetelles de Sobremunt. L'any 1381 trobem citat a Pere Guillem Codina'. 'Ja en el segle XVII, concretament l'any 1668, Rafel Codina, és citat també amb motiu del seu casament amb Francisca Tresserra de Sant Bartomeu del Grau actuant com a notari Joan Vilà' (MOLERA, 1983). Per aquestes notes històriques Joan Molera cita un arxiu notarial en mans d'un particular (veure Bibliografia); aquest arxiu no s'ha pogut consultar i es desconeix la relació de les persones cognominades Codina amb el mas d'aquest mateix nom. Cal pensar, però, pel tipus de document que es tracta, que es deu citar la procedència de cadascun d'ells. 'Durant el segle XVI la Codina era probablement el mas més ric de Sant Bartomeu del Grau. Tenia cinc masoveries (Paumenys, la Font, Soler Sobirà, Soler Jussà -masies actualment desaparegudes- i Rogers) i era el mas que pagava més quantitat de collita a la parròquia' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9812100,2.1592300 | 430349 | 4648032 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Davant la casa, hi ha una lliça amb lloses, completen la masia unes quadres i altres dependències i també un interessant 'femer amb volta de canó' (MOLERA, 1983). A l'entorn de la casa (sudoest, oest i nordoest) hi ha diversos coberts destinats a activitats agropecuàries, són de diferents èpoques; murs de pedra (de totxana els aixecats a finals del segle XX), la majoria no estan en ús; se n'utilitzen un parell per a gallines i ànecs. L'eixida, on no hi ha edificis, és envoltada per un mur de pedra; s'hi entra per una porta situada a l'est. 'Fins als anys seixanta del segle XX la casa encara conservava una torrella en cadascun dels angles, que li conferien un cert aire de casa forta' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). De fet, dóna la impressió que, al cos principal de la casa, es va produir una represa dels murs; s'aixecà la teulada i, per tant, les finestres de la planta sota teulada no existirien o bé s'haurien modificat. Tot i així, la modificació de les cantonades podria ser a causa de la supressió de les torrelles abans esmentades. Fins que no es pugui fer un estudi més acurat de l'edifici serà difícil confirmar la hipòtesi. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60642 | Ca la Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-noia | XVIII | Planteja cert abandonament | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta nova a doble vessant (podria estar lleugerament sobreaixecada respecte l'original). Paraments exteriors totalment arrebossats. Façana principal al carrer Vell (est). Porta amb brancal de pedra i llinda monolítica amb la inscripció '1783' escrita a l'interior de la base d'una creu, també incisa. Finestra al tram nord de la façana. Brancals de pedra i llinda monolítica (ambdós elements amb l'aresta motllurada) amb la inscripció '1749' situada a la base d'un element en forma de creu (o bé un calze coronat amb una forma en creu). Dues finestres a la primera planta amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda monolítica (possiblement la del tram nord no és original). Dues finestres a la planta sota coberta amb elements de pedra (motllures bisellades) i ampits amb motllures; la finestra del tram nord, amb les arestes dels elements escairades, sembla de factura posterior.</p> | 08199-28 | carrer Vell núm, 5 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserven dues amb les dates 1749 i 1773. No es conserva documentació escrita. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès i que acabarien constituint el nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau..</p> | 41.9842200,2.1704400 | 431281 | 4648357 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60642-foto-08199-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60642-foto-08199-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està habilitat com a habitatge; actualment no està ocupat. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 60718 | La Quintaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintaneta | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Quintaneta. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Quintaneta'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 29. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | El mas no té cap mena de manteniment, fet que provoca el deteriorament progressiu. L'erosió del sòl on s'assenta el mur est pot acabar provocant l'esfondrament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Murs de pedra irregular amb les cantoneres diferenciades. Té diversos cossos afegits al cos principal i, el del costat nord, té un parell de contraforts. En el conjunt s'observen algunes finestres amb elements de pedra i motllures bisellades, possiblement d'alguna reforma del segle XVIII. Els afegits i reparacions es varen fer fins ben entrat el segle XX. Façana principal a migdia. Façana porxada: dos arcs rebaixats a planta baixa i primera planta, pilar de maó massís a la planta sota teulada. Sembla, a partir de la poca informació coneguda de la casa, que darrera els porxos hi ha la façana original de l'edifici. Porta tapiada al mur est; finestres de diverses tipologies i moltes reparacions amb maó massís. El camí d'accés a la granja Quintaneta ha afectat extraordinàriament el sòl del costat est del mas, fins al punt que es va haver de reforçar la base de la cantonada sudest de l'edifici (hi ha perill d'erosió i esfondrament). '...datació interior a l'antiga façana de la casa. El cos de la casa està format per una planta rectangular datada el 1786 a la llinda de la porta d'entrada (...). La primera cambra que es troba entrant a la casa a mà dreta està coberta amb volta i segons comenta la masovera podria haver estat una capella (ara és una cort abandonada)' (YLLA-CATALÀ, 1990). Exempt, al nordoest, hi ha un cobert amb murs de pedra i coberta de teules a dues vessants, similar als coberts d'aquest tipus existents en altres masies de Sant Bartomeu del Grau (El Pujol, el Vilar...).</p> | 08199-104 | La Quintaneta - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La llinda de pedra de la primera façana de la casa (ara interior) porta la data 1786' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9339100,2.1539300 | 429858 | 4642784 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60718-foto-08199-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60718-foto-08199-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60673 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Carreter. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | S'ha anat reformant i ampliant d'acord a les necessitats de cada moment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota coberta. Murs de pedra sense polir, lligats amb fang (les reformes més recents s'han fet amb ciment). El nucli original estava format pel cos central; els dos cossos adossats als laterals, de planta baixa, són posteriors. A la façana principal, al sud, la porta té una llinda monolítica de grans dimensions; els brancals són de pedra (estan reformats). El cos central conserva les cantoneres diferenciades. S'observa una represa a la coberta d'uns 20 cm (de 60 cm. al costat est). Els cos afegit al costat oest es perllonga més enllà del final de l'edifici principal, cap el nord (està construït amb pedra lligada amb fang).</p> | 08199-59 | Cal Carreter - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Cal Carreter es va originar a partir de l'ampliació d'una caseta que hi havia a peu de la carretera. Es va refer l'any 2000 després d'un incendi que l'havia destruït ara fa 8 anys. 'Probablement, pel fet d'estar al costat d'un camí ral devia ser un hostal. La casa, deixant de banda les funcions d'hostal i tal com diu el nom, devia ser també la casa d'algun carreter.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9495000,2.1578000 | 430196 | 4644512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Cal Carreter, del terme de Sant Bartomeu del Grau i de la parròquia de Sant Julià Sassorba, es troba a poca distància del pont del Llop, enmig d'una afrau boscosa on els bandolers devien trobar-hi els seus cataus perfectes' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.